scieee AI-readable full text Open interactive document viewer

To be or nought to be: una qüestió irrellevant?

Belanche Muñoz, Luis Antonio

Full text

To Be or Nought To Be 5.3 5.4 5.5 5.6 Comportament d':F · · · d ·1; �tili�a� ��t�n-ci�l· . Una proposta de mesura e . Un altre membre de la faIID1ia .... · ..... Conclusions · · · · · 6 Tot té solució 6.1 Introducció · · · · · · ·· 6_2 Tipus d'atributs · ·. · : · · 6.3 Formalisme de distancies . 6.4 Solucions propo�ades . 6.4.1 Als missmg · · 6_4_2 Als inaplicables 6 4 3 Als nought • · · · · · · · · · · . t . ó general dels valors 6_5 Caracten zac1 7 Aplicació . . . . •· · ·· 7 .l Introducció . . ..... . 7 .2 Modus operand1 . . . . l . l��sifi�ació difusa: LINNEO 7 .2.1 Un model per a a .c . . ...... . 7 .3 7 .2.2 El mòdul de rellevanc1a ..... · ........ . Aplicació a dominis reals . . . . 7 .3.1 Les esponges ..... . 7 .3.2 Les malalties mentals . 7_3.3 Els aeroplans · 7 .4 Conclusions · · · · · · 8 Conclusions i treball futur 8.1 Conclusions · · · · · · · 8.2 Treball futur ...... . . d propietats A Demostracions e t , ns de distàncies B Demos rac10 . , d l . xims de les heurístiques C Demostrac10 e s ma D Les Esponges E Els Transtorns Mentals F Els Avions de la R.A.F (11 GM) 4 44 46 49 56 57 57 58 59 60 60 61 62 63 64 64 64 64 65 66 67 68 70 71 72 72 73 77 81 83 84 114 126 Capítol O Propòsits i contingut "The fone has come," the Walrus said, "To tall. oí many things: Oí shoes -and ships -and sealing-wax - Of cabbagcs -and kings - And why the sea is boiling hot - And whether pjgs have wings." O.l Objectius a estudiar Lewis Carroll. La noció de rellevància d'un atribut djns del contexte de l'aprenentatge és d'ús comú a la construcció de regles de classificació per a processos d'aprenentatge inductius. Però aquest és un concepte subjectiu i la seva qualificació ha recaigut sempre sobre l'expert. La qüestió és, donat un dom.i.ni, quins són els atributs realment rellevants, capaços de descriure'l _per sí sols? L'anomenat expert no en lroba.rà pas una Tesposta adie.nl i, si de cas la trobés hom podria trobar un altre expert, que donés una: resposta. diferent. Suposem que en triem una. Ja que cl nosb:e expert és humà. (o s'espera que ho sjgui), la informació obtinguda no coincidirà. amb l'òptima: part se n'_ha:urà perdut, i part n'haurà estat inclosa de més. Ambdues són perilloses pel comportament del sistema de classificació: la primera farà que treballi amb una descópció incompleta del món, i la segona introdwrà soroll, tot repercutint en cl bon funcionament del procés . Un esment apart mereixen els atòbuts nought [SANC9o] o don't care. Aquests con stitueixen un;i. mena especial d'atributs que solen aparèixer en l'especificació d'un domim. Són atòbuts irrell�ants que .han estat donats per l'expert com a bons -i que, de fet, per ell potser ho sónperò que resulta que no només no tenen cap tipus de capacitat discriminadora., sinó que fan nosa a un eventual sistema classificador en quant a claredat i eficiència. Per si fos poc, i tocant una mica de peus a terra, ens adonem que un mètode automàtic de determinació de rellevàncies seria de complexitat. intractable, per lo qual, i des de finals 5 To Be or Nought To Be 26 a flascons de formol durant anys, amb lo qual qualsevol vestigi del seu color original ha desaparegut. Vàries són les solucions proposades fins ara, que podríem resumir en les següents: • tractar el valor com un valor més (igual que com es va comentar quan es va parlar dels valors nought) • eliminar aquells objectes que tinguin un valor perdut • assignar com a nou valor el més freqüent de la resta d'objectes •crear un objecte nou per a cada possible valor ,1e l'atribut i donar-li aquest valor mantenint invariants la resta de valors •pospondre el tractament dels objectes amb algún valor perdut i assignar-los un valor mitjançant la classificació obtinguda amb la resta. A qualsevol d'aquestes possibles solucions se li pot fer una crítica. Així, respectivament: • si tractem el valor perdut com un valor més tenim els problemes ja comentats en el cas dels valors nought • si eliminem els objectes afectats estem perdent informació •si assignem com a nou valor un 'de compromís', com ara. el més freqüent, estem apropant aquest objecte a. la majoria dels altres, quan potser a.questa era una carac terística. distingidora. •si creem tants objectes com valors possibles te l'a.tribut estem creant r¡ -l objectes inexistents a la. realitat, i que a. més ens biaixa.ra.n tota. la. classificació •el fet d 'utilitza.r els objectes que no ténen a.tributs amb valor desconegut per a. crea.r arbres de decisió amb els que esbrinar el valor d'un atribut sembla , doncs, la millor solució, ja. que estem fent servir els altres atributs per tal de saber quin valor li deu correspondre al valor que havia. esta.t perdut La. darrera aproximació ha esta.t la triada. per a. ressoldre aquest problema, tot i que no és perfecta., doncs tot i així podríem perdre una. característica. distingidora d'aquest objecte en concret, expressa.da amb l'a.tribut en qüestió. De tota manera, la. probabilitat de que això passi és menor que en la resta de solucions i disminueix a mida que augmenta. el nombre d'objectes. 3.3.3 El soroll Les dades considerades per un classificador no ho poden ser sense tenir en compte el soroll. Un exemple donat sempre pot ser classificat correctament amb els atributs de que es disposa. Ara bé, als problemes reals hi ha dades que introdueixen un cert gra.u d'error o incertesa que porta a. errors a la classificació. En altres paraules, valors que en realitat són incorrectes i són presos com a correctes fent que la classificació es distorsioni. To Be or Nought To Be Aquests valors incorrectes es 27 presenten de d • En . ues maneres· Pl'Jmer lloc, per una mal · a un error d'observac·, d a mesura. dels valors dels at 'b dels J 10, e registr d ri uts Això t ''ª ors perduts. e, e transcripció A ; . po passar degut •E ' . . . qui podaem incloure el ca.s n �cgon lloc, poden ser de ts ;xplicats en termes de les da';;es a fac!o:s a.l.iens a Ja classificació . n problemes reals és Ja font ·, En ai.xo, a estadística se li d' l que no poden ser mes comqna d'errors i la,més deifj n' 'jm variació residual. Cl de tractar.