64. [Suplement Claustre General]

11 La docència i la recerca com a funcions bàsiques de la universitat estan profundament vinculades al món de la informació. De fet, les activitats universitàries es poden veure com a moviments d'informació destinats a crear, transmetre i assimilar aquesta informació. En tots aquests processos, les biblioteques són un element es tratègic perquè faciliten la comunicació científica i fan possible la transmissió de coneixements. En aquest sentit, la UPC va emprendre, els darrers anys, tot un conjunt d'actuacions destinades a millorar de manera general i profunda uns serveis de biblioteques que presentaven mancances molt importants. Una part destacada d'aquestes reali tzacions, que van ser possibles gràcies a un bon treball d'equip i a la il·lusió d'una comunitat, es van fer sota el marc del programa Leibniz, desenvolupat entre els anys 1991 i 1993, i han estat valorades molt positivament. Tanmateix, hem de ser conscients que l'aplicació de les noves tecnologies modifica permanentment el món de la informació i que el volum de coneixements científico-tècnics s'incrementa de manera accelerada. Apareixen, a més, formes alternatives de difusió d'una informació que ja pot arribar directament a l'usuari. Per això, la UPC vol fer palès l'important paper que tenen les biblioteques en la transmissió de la informació científico-tècnica i destacar que l'aprenentatge sobre com obtelúr-la, usar-la i produir-la és esse nc i al en la vida i la for - mació universitàries. La universitat pot tenir així en les seves biblioteques un lloc on aprendre a aprendre. Sota aquest lema, precis ament, el de fer de les biblioteques de la UPC un lloc on aprendre a aprendre, la nostra universitat estructurarà el pla de futur de les biblioteques per al període 1995-1999, que serà conegut com el programa Escher. Un pla que planteja entre els seus objectius que tots els membres de la comunitat universitària trobin en les biblioteques recursos i serveis que els permetin usarIe s com a aules d'autoformació. Amb la posada en marxa del programa Escher, volem promoure una actitud activa entre els usuaris de les nostres biblioteques. Els membres de la comunitat s'han d'apropar al s serveis bibliotecaris amb la mateixa mentalitat que adopten en un laboratori a l'hora de realitzar una experiència, conscients sempre que hi trobaran unes infraestructures adients per dur a terme la seva feina. Els resultats dependran de la seva actitud, perquè, per treure el màxim profit dels recursos disponibles, s' ha d'estar preparat. Es tracta també de fomentar la consciència que aquesta preparació és una part integrant de la formació universitària dels nostres dies. L'obra de l' artista gràfic Cornelius Escher, que diferents especialistes consideren una expressió gràfica de la complexitat que caracteritza la societat contemporània, ha de servir a la UPC com a emblema en aquest replantejament de la importància estratègica de la informació i del paper de les biblioteques com a entitats que faciliten accedir-hi i obtenir-la. Així doncs, la sensibilització per l'aprofitament de les possibilitats del sistema bibliotecari mundial, per l'augment de la quantitat d'informació científico-tècnica accessible telemàticament i per la facili · tat d'utilitzar-la es constitueixen en objectius determinants del Servei de Biblioteques de la UPC per als propers anys. 2 S'inicia l'Enginyeria en Automàtica i Electrònica Industrial a Terrassa, pàg. 4 La FIB lliura acreditacions a la darrera promoció, pàg. 5 El rector participa a Londres en la presentació de Barcelona Centre Universitari, pàg. 5 Jornades tècniques sobre vulnerabilitat costanera al Delta del Llobregat, pàg. 6 Pasqual Maraga" clausura a l'ETSECCPB les I Jornades Internacionals" Cerdà, urbs i territori", pàg. 7 "Una finestra a la societat oberta" mostra les possibilitats de la comunicació al ciberespai, pàg. 10 Iniciades les obres a les residències de Barcelona i Terrassa, pàg. 11 1 F e b r e r 1~~5 C arrer úd I r"'1;: -- j e Card/ur Yc. 1 (}¿ :b60 Sd nlvu ,q LlC,J\. ";fr¡ ••• ••• ••• upe UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA La upe compta amb 31 grups de recerca de qualitat Trenta-un grups d'investigadors de la UPC han rebut un total de 150 milions de pessetes de la CIRIT, en el marc del Pla de recerca de Catalunya, que pretén potenciar els grups de recerca de qualitat. El CEPBA, conjuntament amb el CESCA, va obtenir el 1993 una subvenció d' 1,110 MECU de la Unió Europea com a centre d'equipament altament qualificat. La UPC compta amb un potencial investigador, tant humà com material, que ha fet que els seus centres i equips de recerca fossin reconeguts per diferents institucions, que els han atorgat subvencions per tal de potenciar la tasca que duen a terme. Només del Pla de recerca de Catalunya de la CIRIT s'han rebut 150 milions de pessetes. El desembre de ] 993 la CIRIT va adjudicar 81,5 MPTA a 12 grups de recerca de la UPC per tal de potenciar la seva activitat investigadora. Així mateix, el darrer novembre va atorgar 68,5 MPTA més a altres 19 grups, en el marc del mateix Pla. La Politècnica ha rebut per aquest concepte un total de 150 MPTA, dels quals cada grup ha rebut entre 3 i 8. D'altra banda, el CEPBA ha rebut, conjuntament amb el CESCA, 1,110 MECU de la UE, que els ha distingit com a centre d'equipament altament qualificat. Reconeixement institucional a la investigació Els 31 grups de qualitat els dirigeixen: Eugenio Oñate, del CIMNE; Liberto Coll-Tortosa, del Laboratori de sistemes i processos tèxtils mecànics; els grups de Mateo Valero, d'Arquitectura de Computadors, i també el d'Olga Casals, del mateix departamen t; Eduardo Alonso, d'Enginyeria del Terreny, Minera i Cartogràfica; Jesús Carrera, d'Enginyeria del Terreny, Minera i Cartogràfica; Joan Cabestany, Joan Figueras i Lluís Castañer, d'Enginyeria Electrònica; Lluís Puigjaner, d' Enginyeria Química; Núria Castell, Fèlix Saltor i Fernando Orejas, de Llenguatges i Sistemes Informàtics; Ferran Laguarta, d' Optica i Optometria; Xavier Oliver, de Resistència de Materials i Estructures a l'Enginyeria, i Rafael Pous, de Teoria del Senyal i Comunicacions. També són grups de qualitat els de Josep M. Baldasano, de l'ITEMA; Joaquim Casal, del CERTEC; Josep A. Planell, de Ciències dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica; Marc Anglada, de Ciències dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica; Antonio Aguado, d'Enginyeria de la Construcció; Joseba Quevedo, d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial; Josep Amat, d'Enginyeria de Sistemes Automàtica i Informàtica Industrial; Josep A. Canas, d'Enginyeria del Terreny, Minera i Cartogràfica; Agustín SanchezArcilla, d'Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental; Josep Dolz, d'Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental; José A. Subirana, de la Unitat de Tecnologies Químiques Especials, d'Enginyeria Química, i Albert Prat, d'Estadística i Investigació Operativa. Formen també part els grups d' Antoni Giró, de Física i Enginyeria Nuclear; Pere Brunet, de Llenguatges i Sistemes Informàtics; Assensi Oliva, de Màquines i Motors Tèrmics; Lluís Melús, de Matemàtica Aplicada i Telemàtica; Ferran Canal, de Teoria del Senyal Comunicacions; Josep A. Rodríguez, de Teoria del Senyal i Comunicacions, i Miguel A. Lagunas, de Teoria del Senyal i Comunicacions. Les biblioteques de les universitats catalanes creen un catàleg automatitzat comú El sistema estarà gestionat per un ordinador cen t ral, que el Comissionat d'Universitats i Recerca de la Generalitat instal·larà a la Universitat Politècnica de Catalunya El catàleg col·lectiu, consultable a partir del segon trimestre de 1995 des de qualsevol biblioteca universitària, donarà accés auto matizat a 1.458.278 volums De la mà de la informàtica i les telecomunicacions, la vella imatge de l'investigador fullejant inacabables fitxers s'ha acabat. A partir del segon trimestre d'aquest any, les biblioteques de les universitats catalanes s'hauran sumat definitivament a la tendència mundial que, basada en la cooperació bibliotecària, fonamenta un servei millor, més ràpid i amb més materials. Es tracta, en definitiva, d 'ofe rir l'accés a un únic catàleg col·lectiu consultable des d'un ordinador central, dins d' un sistema bibliotecari mundial. El sistema d'interconnexió aprofita el fet que totes les uni versi tats catalanes s'estiguin automatitzant amb el mateix sistema informàtic. El nou catàleg facilitarà i millorarà la recerca i la docència que es realitza a les universitats, ja que es rendibilitzen els esforços a l' hora de localitzar i obtenir material bibliogràfic, i portarà beneficis també a la mateixa estructura bibliotecària, atès que permet estalviar costos. Així, el catàleg de les universitats catalanes facilitarà 1.458.278 volums per consultar El catàleg col·lectiu que conformaran les universitats catalanes implicarà, en un futur molt proper, que qualsevol usuari d'una biblioteca universitària tingui accés a un volum de documentació que es xifra en 1.458.278 volums i unes 66.933 reviste s. Aquests documents estan encara en fase d'automatització en algunes universita ts , mentre que en d'altres, com és el cas de la UPC, tot el catàleg propi de la universitat ja està totalment automatitza t. l'accés a les col·leccions bibliogràfiques de les un ivers itats catalanes i obrirà l'accés a les bases de dades en CDROM instal·lades a la xarxa. En un futur proper, la tramesa dels materia ls també es veurà àmpliament afavorida a partir d'un nou tipus de préstec interbibliotecari pel qua l es poden demanar electrònicament els documents necessaris. D 'a ltra banda, la biblioteca podrà fer la catalogació per còpia, cosa que representarà a més un important estalvi de recursos. Història d'un catàleg El 1990, les biblioteques de la UAB, la UPF i la UPC, juntament amb les de la Diputació de Barcelona , compartien el mateix sistema comercial d'automatització de biblioteques: el VTLS. Naixia, aleshores, el projecte de crear una xarxa automatitzada de biblioteques universitàries i especialitzades. Un any després s'encarregava a l'empresa VTLS Inc. la confecció d'un projecte per a la creació d'una xarxa que es basa en la cooperació de les universitats per interconnectar els seus sistemes bibliotecaris i en la creació d 'u na infraestructura informàtica compartida. La interconnexió entre els catàlegs que compartien el mateix sistema es va realitzar l'any 1993, mentre que va ser l 'a ny passat que es van estudiar a fons les necessitats del projecte i es va posar a punt el sistema per tal que s'instal·lés el catàleg col·lectiu a l'ordinador central. Finalment, el Comi ss ionat d'Universitats i Recerca va decidir la instal·lació de l'ordinador central, que gestiona el nou sistema, a la Universitat Politècnica. El 3r Pla de formació del PAS permetrà, per primera vegada, la realització d'estades a institucions i universitats europees Aquest mes de febre r s'ha publicat el 3r Pla de formació per al PAS de la UPC, que recull les accions de formació previstes per al s propers quatre anys. L'objectiu és aconse gu ir que la formació sigui una eina més de gestió a le s di ferents unitats de treball i que faciliti, d'una banda, la consecució de resultats i, d'una altra, el mateix desenvolupament de les persones. Entre le s seves novetats hi ha el disseny d'una oferta esp ecífica adreçada a cobrir els interessos de creixeme nt professional del PAS, que es vol conjugar amb les necessitats de formació vinculades als llocs de treball. El Pla té en compte, per primera vegada, la possibilitat que el personal pugui realitzar estades i visites a institucions i universitats europees, amb la presentació de projectes per part de les unitats estructurals. A partir del primer pla de formació s'ha anat evolucionant cap a una oferta formativa estratègi ca per a la universitat, que s'estructurarà, en els propers anys, en vuit àmbits: formació per a la funció de comandament; per a la funció administrativa; formació en informàtica (1 i II); formació per a les àrees funcionals; idiomes; formació per a la millora de l'atenció a l'usuari intern i extern, i formació dirigida a cobrir els interessos de desenvolupament professional del PAS. Un pla flexible El pla de formació es caracteritza per oferir una programació més flexible, que s'adapti a l es necessitats que la institució generi. El 3r Pla de formació presenta també una oferta d'activitats formatives als campus de fora de Barcelona. 3 4 Panorama S-inicia I-Engin ye ria en Automàtica i Electrònica Industrial a Terrassa El títol, de segon cicle i homologat pel Minis t eri d'Educació i Ciència, és el primer de les seves característiques que s'imparteix a l'Estat espanyol Aquest mes de febrer, la UPC comença a impartir la titulació d'Enginyeria en Automàtica i Electrònica Industrial a l'E.T.S. d'Enginyers Industrials de Terrassa. Els estudis, de segon cicle i homologats pel Ministeri d'Educació i Ciència, tindran una càrrega lectiva de 150 crèdits (1.500 hores) repartits en quatre semestres consecutius de 37,5 crèdits (375 hores) cadascun, amb el projecte de fi de carrera inclòs. Podran accedir directament a la nova enginyeria els estudiants que hagin superat el primer cicle de la carrera d'Enginyeria Industrial o els que tinguin el títol de primer cicle d'Eng i nyeria Tècnica en Electrònica Industrial, com també els enginyers tècnics en Electricitat (secció d'Electrònica Industrial del pla de 1972). Els estudiants amb el títol d'Enginyeria Tècnicla en Electricitat o d'Enginyeria Tècnicla en Sistemes Electrònics hauran de cursar uns complements de formació específics com els que han de cursar els estudiants provinents d'altres titulacions. Un àmbit industrial en progrés L'automàtica és una disciplina que permet la substitució d'un operador manual per un d'artificial en realitzar un cert procés de transformació, mentre que l'electrònica és la tecnologia que fa possible aquesta substitució emprant un conjunt de components i de circuits que li són propis. L'obje c tiu d'aquesta titulació és la fo rma c ió de professional s que puguin aplicar els seus coneixements en aquest àmbit industrial. De fet, l'automàtica i l'electrònica industrial formen part inseparable dels actuals processos productius augmentant-ne el rendiment, la producció i la competitivitat, fent que es mantingui un nivell uniforme de qualitat i que disminueixin els costos energètics i humans. La UPC presenta els plans d'estudis als professors de secundària Prop de 200 professors de secundària van assistir el 20 de gener a la jornada de presentació dels plans d'estudis de la UPC. La vice-rectora de Coordinació d'Estudis, Montserrat Pons, va rebre els professors i els va parlar de les titulacions previstes per al curs 1995-96 i de les principals característiques de la reforma docent que es du a terme a la Universitat. Més tard, el vice-rector de Política Acadèmica, Lluís Jofre, va fer una exposició sobre dades generals i primers resultats obtinguts en el rendiment acadèmic i altres aspectes com la fase selectiva i algunes experiències pilot. L'objectiu últim d'aquesta iniciativa és que els professors de secundària puguin orientar als seus alumnes sobre els trets diferencials dels estudis universitaris i que els nous estudiants arribin a la universitat amb tota la informació sobre estudis, avaluacions i altres aspectes acadèmics totalment nous per a ells. El Consell Social convoca el V Premi de Ciència-ficció El Consell Social ha obert la convocatòria de la cinquena edició del Premi UPC de Ciència-ficció, el termini de presentació d'originals del qual finalitza el 12 de setembre de 1995. Les obres, que poden estar escrites en català, castellà, anglès o francès, s'han de presentar per duplicat i mecanografiades a doble espai, i han de tenir una extensió d'entre 70 i 115 fulls de 30 línies de 70 caràcters. El jurat concedirà un primer premi d'l.OOO. OOO de pessetes i, si ho considera adient, una menció especial de 250.000 pessetes. Opcional ment es concedirà una menc ió especial de 2 50 , 000 p es setes a la millor narració presentada per un membre de la UPC. Els originals s'han de trametre al Consell Social (av. Diagonal, 649, 08028 Barcelona). Julio Fermoso informa des de la Politècnica sobre el programa de cooperació educativa ALFA El president del comitè científic del programa ALFA (Amèrica Llatina Formació Acadèmica), Julio Fermoso, va presidir el 18 de gener una sessió informativa a la UPC, en presència del rector, Jaume Pagès, i del director executiu del Patronat Català Pro Europa, Casimir de Dalmau. L'ALFA es va aprovar el març del 1994 en el marc de la cooperació per al desenvolupament entre la UE i els països d'Amèrica Llatina. Aquest programa, del qual Fermoso va destacar que "no són ajuts a la R+D", té un pressupost de 40 milions d'ECUS i respon al que l'ex-rector de la Universitat de Salamanca va definir com "l'obsessió per la formació que va comprometre els polítics a Rio". El programa, que dedica molts dels seus recursos a la mobilitat, se centra en tres camps d'actuació: l'enginyeria, la medicina i les ciències de la salut, i les ciències socials. El rector pa rt icipa a Londres en la presentac ió del projecte Barcelona Ce ntre Universitari El rector de la Politècnica, Jaume Pagès, va participar el 17 de gener passat en la presentació del projecte Barcelona Cent re Universitari, que va tenir lloc a la C ambra de Comerç Espanyola a Londr es i en el qual participava la UPC. A la trobada, que tenia l'objectiu de presentar les universi tats de l' àrea metropolitana de Barcelona en el marc d'una setmana dedicada a la presentació general de la ciutat comtal, van assistir-hi professors i responsa bl es dels sistemes universitari i preun iversitari britànics. Les exposicions van tractar de temes molt diversos com són l'oferta acadènúca, els serve is universitaris i el potencial de rece rc a. En el seu torn, el rector de la UPC, Jaume Pagè s, va referir-se a les relacions que mantenen les universitats catalanes amb el sector productiu i la transferència de tecnologia que es realitza des de la in stitució. Ramon Pla: "L'administració atorgarà els re c ursos en funció dels projectes que presentin les universitats " El director general d'Universitats de la Generalitat, Ramon Pla, i el gerent de la Politècnica, Francesc Solà, van participar el 18 de gener en un debat organitzat per l'associació UnC i titulat "Finançament de la universitat", en el qual es van tractar alguns dels temes més candents pel que fa a l'a ss ignac ió i distribució de recursos a les universitats catalanes i, concretament, a la UPc. Durant l'acte, que va moderar el catedràtic Albert Corominas, el director general es va referir a l'escàs augment del 0,9% dels pressupostos assignats a les universitats i va manifestar que la xifra es compensa amb altres fons addicionals. Ramon Pla va parlar també del nou Pla plurianual d'inversions, previst per als propers sis anys, del qual va explicar que es basarà en e ls projectes presentats per les un iversitats, però que l'Administració donarà els re cursos d'acord amb l'aprovació dels projectes. El gerent va dir que és necessari canviar-ne el model de finançament i començar a tenir en compte elements com són l'experimentabilitat de les carreres, el grau d'ocupabilitat, la necessitat d'amortitzar el patrimoni de què es disposa i la dispersió dels centres, entre d'altres. Solà va dir també que cal que es comenci a "premiar" les universitats que aconsegueixen recursos externs. La FIB lliura acreditacions a la seva darrera promoció Prop de 200 estudiants de la FIE de la promoció del curs 1992-93 van rebre el 27 de gener les acreditacions de la Facultat en un acte presidit pel rector, Jaume Pagès, i pel degà del centre, Pere Botella. A més, el científic alemany Günter Koch va oferir una conferència sobre l'European Software Institute (ESI), organisme dependent de la UE, del qual és president, i que agrupa diverses indústries europees per donar suport en l'aplicació de software. Tota la infor m ació sobre l'ETSETB pe r mitjà d'INTERNET Qualsevol del s usuaris connectats a la xarxa INTERNET pot accedir des del mes de gener a tota la informació sobre l'ETSETB per mitjà del servidor WWW. Així, es pot conèixer l'evolució del centre d es de la seva fundació, els plans d'estud is que imparteix, els horaris de les classes i el calendari d'exàmens del cu rs. Des d'INTERNET es pot obtenir també una descripció dels laboratoris docents, llocs de treball, equipaments i també sobre els diversos programes d'intercanvi en què participa l'escola. Els convenis de cooperació educativa i la recerca qu e es fa als departaments, com també el s te lèfons del professorat, són altres informacions a les quals es pot accedir en català, castellà i, ben aviat, en anglès. Per connectar-s' hi , només cal disposar d'un PC i un mòdem, tenir permís d'accés a un servidor connectat a la xarxa INTERNET i teclejar: http://citel.up c. es/etset b. Les Jornades de Portes Obertes a la Politècnica Miquel Barceló Catedràtic de la Facultat d'Informàtica de Barcelona A tots ens hauria agradat saber quelcom més dels estudis universitaris que volíem començar. Escollir canera no és una decisió fàcil. Fins i tot, que jo recordi, decidir entrç: el batxiller de lletres i el de ciències ja em fou un pas difícil. Tinc entès que, amb més opcions, el jovent d'ara encara ho té més difícil... Però, arribats a la Universitat, el ventall de possibilitats és encara més ample i tota informació és bona per ajudar a prendre una decisió francament important. Crec que poder escoltar (i també interrogar) un professor i, molt més important, un alumne que estigui seguint els estudis, és un element quasi imprescindible per fer una bona tria, sempre i que hi hagi la mínima honradesa i honestedat en les presentacions que, lògicament, han de ser realistes i han de defugir el triomfalisme. Però les Jornades de Portes Obertes són també útils per als professors. Si fos possible (ja sé que no ho és), seria bo que un gran nombre de professors de la Politècnica tingués la possibilitat d'enfrontar-se amb les preguntes (no pas del tot innocents) d'aquells que volen estudiar a la nostra Universitat, i també amb els comentaris que fan als seus futurs companys aquells que ja estudien a la universitat. L'experiència d'un parell d'anys intervenint en aquestes jornades m'ho ha demostrat aixÍ. Sovint la dinàmica interna (i un xic tancada) de la vida universitària ens pot fer oblidar la realitat social i les expectatives reals d'aquells que són, en certa manera, els nostres "clients preferents". Escoltar les preocupacions del jovent que vol estudiar a la Universitat Politècnica de Catalunya sobre el contingut i el sentit dels estudis, sobre les perspectives professionals (ells saben que no totes s'esgoten en la realització d'una carrera acadèmica .. .), i, en definitiva, sobre el "perquè de tot plegat", és un bon exercici d'humilitat intel·lectual que recomanaria a tothom. En qualsevol cas, les Jornades de Portes Obertes, llevat de l'imprescindible vernís de "màrqueting" en una època de competitivitat universitària, són de gran importància i he de dir que m'hauria agradat poder assistir-hi quan jo era més jove. Però llavors no en feien. 5 6 Nexus Jornades Tècniques sobre Vulnerabilitat Costanera al Delta del Llobregat El dia 24 de gener van tenir lloc a la UPC les primeres Jornades Tècniques sobre Vulnerabilitat Costanera al Delta del Llobregat, organitzades pel Centre Internacional d'Investigació de Recursos Costaners, que van aplegar els responsables de les diferents parts implicades en el Pla del delta del Llobregat El 24 de gener van tenir lloc al campus nord les Jornades Tècniques sobre Vulnerabilitat Costanera al Delta del Llobregat , promogudes pel Centre Internacional d'Inve stigació dels Recursos Costaners (CIIRC), que van aplegar les parts implicades en el Pla del delta del Llobregat, destinat a millorar les infraestructures d'aquella àrea i recuperar el delta des del punt de vista mediambiental. D 'aq uesta manera es pretenia fer possible l'intercanvi d'opinions sobre la problemàtica referent a ]' impacte ambiental existent al Pla delta, com també poder valorar les mesures necessàries que cal adoptar per al desenvolupament sostenible de la zona costaner a. Les diferents intervencions que hi va haver al llarg de la jornada van fer palesa la necessitat de trobar-hi solucions "toves", que integrin les diferents realitats del delta, tant econòm i ques com ambientals. D'aquesta ma - nera es van proposar respostes poc agressives als efectes que produirà la desviació del riu Llobregat i l'ampliació del port de Barcelona. Així, per tal de compensar l'erosió que patiran les platges que estan al sud d'aquesta ampliació, s'optava per la regeneració del litoral amb aportacions de sorra, mentre s'estudien els efectes no previstos i la seva solució. El CERTEC participa en un programa d'informació sobre risc tecnològic El Centre d'Estudis de Risc Tecnològic (CERTEC) del Departament d'Enginyeria Química ha signat un conveni amb el Departament de Governació (Gerència de Protecció Civil) de la Genera litat de Catalunya , mitjançant el qual participa en el Programa d'informació sobre el risc tecnològic al Baix Llobregat. L'objectiu del programa és donar a la població de 10 municipis la informació necessària sobre l'eventual risc que pot implicar la proximitat de la indústria química i sobre les mesures que cal prendre en cas d'emergència. El CERTEC ha participat en l'elaboració de la documentació tècnica i durà a terme les sessions informatives als diversos col·lectius (tècnics, escoles, associacions de veïns, etc). El programa és una experiència pionera a nivell internacional que respon als requisits de la moderna legislació sobre riscs majors. La UPC aculll'EuroCOLT'95, un congrés sobre teoria de l'aprenentatge artificial Del 13 allS de març tindrà lloc a la UPC el segon congrés europeu EuroCOLT'95, sobre teoria de l'aprenentatge computacional, organitzat pel Departament de Lleguatges i Sistemes Informàtics. Reunirà a Barcelona els principals experts internacionals en aquest camp i comptarà amb la presència de Ray Solomonoff, d'Oxbridge Research; Jorma Ris sane n, de IBM Almadén, i Angus McIntyre, de la Universitat d'Oxford, com a ponents invitats. L'EuroCOL T'95 està patrocinat per l'European Association for Theoretical Computer Science, per la Unió Europea , mitjançam el programa ESPRIT, per la International Federation for Information Processing i per la Universitat Politècnica · de Catalunya. Un llibre d'estil elaborat a l'ETSAV definirà la qualitat dels habitatges de promoció pública Arran del conveni que es va signar l' 11 de gener passat, i en el termini de sis mesos, un grup d'investigadors de la secció de Tecnologia del Departament de Construccions Arquitectòniques T clourà un llibre d'estil de la construcció en el qual es definirà la qualitat constructiva, a partir de la relació qualitat/preu, que utilitzaran en les seves diferents promocions tres empreses públiques: Habitatges Municipals de Sabadell (VIMUSA), Promocions Municipals de Sant Cugat del Vallès (PROMUSA) i l'Institut Metropolità de Promoció del Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL). El volum inclourà solucions tecnològiques desenvolupades a partir de la informació aportada per les empreses del ram de la construcció i també temes relatius a normatives, selecció de materials, relació de sistemes constructius, demanda de prestacions al sistema tecnològic i referències dimensionals. Quatre tipus de construcció L'equip de l'ETSAV sistematitzarà les especificacions que cal tenir en compte per a quatre tipus de construcció: les promocions de règim especial i els habitatges de promoció pública convinguda, els de règim general, els de lliure preu taxat i les vi vendes de lloguer. El treball, que es lliurarà en un software per facilitar l'entrada de noves informacions, es concreta en aspectes relatius a materials, components i sistemes tecnològics que afecten la construcció de l'edifici. La UPC estud ia els sistemes de comunicació mòbil que operaran a partir del 2005 Un equip d'investigadors del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacio ns estudia els sistemes de comunicacions que operaran a partir de la prime ra dècada del proper segle. Aquests sistemes, anomenats de tercera generació, són els que permetran que la gran part de la població accedeixi a les comunicacions personals multimèdia. Els nous sistemes de comunicació es caracteritzar an a més pel seu abast massiu i la seva capacitat portadora d'informació, per la seva flexibilitat. Cada usuari podrà escollir, com en un servei a la carta, quins serveis vol integrar en el seu terminal. Amb el disseny dels sistemes de tercera generac ió també s'intenta integrar la infraestructura que es fa servir actualment a 70 països per al sistema GSM, també anomenat de segona generació. JOULETHERMIE Objectius Disseny i demostració de tecnologies més segures, netes i eficaces per a l'obtenció d'energia, com també la promoció i difusió de les innovacions tecnològiques en matèria energètica. ÀREA 2: Ús racional de l'energia (212 MECU: 94 pera R+D i 118 Rer a demostració). AREA 3: Energies renovables (350 MECU: 220 per a R+D i 134 Rer a demostració). AREA 4: Combustibles fòssils (220 MECU: 39 per a R +0 i I 81 per a demostració ). ÀREA 5: Difusió de tecnologies energètiques (24 MECU). p er al programa JOULETHERMIE són les següents: -Per a projectes R+D: 15 de desembre de 1994 i IS de setembre de 1996. - Per a projectes de demostració: 15 de desembre de 1994 i 15 de setembre de 1995, 1996 i 1997 Àrees d'investigació Les àrees tècniques cobertes pel Programa d'energies no nuclears i les quantitats assignades a cadascuna d'elles són l~s següents; AREA I: Investigació energètica, desenvolupament, demostració i estratègia de difusió (58 MECU). Convocatòries previstes La Comissió publica convocatòr ies de projectes en el Diari Oficial de les Comunitats Europees (DOC E) en dates determinades. Les previstes - Per a activitats d'estímul a les petites i mitjanes empreses: una única convocatòria co ntínuament oberta de s de desembre de 19 94. -Per a mesures de suport i acompanyament. Accions concertades: un a convocatòria contín uament oberta des de desembre de 1994. El futur de les comunicacions mòbils: la recerca a la Politècnica Ramón Agustí Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions En els darrers anys, els serveis de comunicacions mòbils, sens dubte impulsats pels de telefonia mòbil automàtica (TMA), han representat el segment de més ràpid creixement del sector de les telecomunicacions. Malgrat això, es pot dir que el grau de coneixement per part del gran públic de les possibilitats que els serveis mòbils poden oferir és encara relativament baix i, fins i tot, no està exempt d'un cert grau de desconcert. La raó és l'aparició de molts estàndards i serveis que són operatius actualment, o que estan previstos per a un futur immediat, els camps de delimitació dels quals no sempre estan ben definits. El desenvolupament espectacular que s'espera del mercat de les comunicacions mòbils, i que està impulsat fonamentalment per l' oferta, serà possible per la conjunció d'una sèrie de factors, entre els quals destaquen: els avenços tecnològics, els acords entre els països europeus en matèria d'estandardització i la liberalització del mercat en el marc de la UE. La concessió recent en el nostre país d'una llicència a un segon operador per donar un servei públic de TMA a partir de l'estàndard digital GSM, representa sens dubte una fita important a nivell tecnològic i també en la carrera cap a la liberalització del servei. Amb la introducció del GSM, emmarcat dins del que es coneix com a segona generació de les comunicacions mòbils, es va iniciar la utilització del terminal mòbil també per a altres serveis diferents dels de la conversa vocal, un fet en el qual s'ha fet poca incidència. En realitat això no és res més que un primer pas cap a la comunicació multimèdia, usual en els sistemes futurs de la tercera generació, que es preveuen d'ús massiu, i la introducció dels quals està previstf per al període 2005-2010. Es en gran mesura en aquests sistemes de segona i tercera generació on es desenvolupa l'activitat actual de la recerca en comunicacions mòbils en els diferents centres de R+D i, en particular, en el grup de Comunicacions Radio del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions, on la investigació es porta a terme per mitjà de dos projectes finançats per empreses nacionals, dos projectes RACE i un altre per al qual aporta recursos la CICYT. 7 8 Departament dlExpressió Gràfica Arquitectònica I Expressió Gràfica Arquitectònica I és un departament que té encomanada la docèncica i la recerca en el s àmbits de l'expressió gràfica arquitectònica a l'ETSAB i l'ETSA V. La seva finalitat és estimular i desenvolupar la curiositat i l'interès per la recerca i l'experimentació amb formes i colors, la capacitat de discriminació i d'observació visual i la capacitat d'utilitzar conceptes rigorosam ent fonamentats com a eines d'anàlisi El Departament vol aconseguir també el reconeixement del va lor de la institució en els mateixos termes que els conceptes; donar referències, exemples i procediments d'anàlisi sistemàtica per mitjà de tècniques gràfiques, estimular i proporcionar tècniques de comunicació visual i de comunicació gràfica vàlides, tant com a instrument de registre, com de desenvolupament de les pròpies idees, com de comunicació. Compta amb tres seccions a l'E.T. S. d'Arquitectura de Barcelona i una a l'E.T.S. d'Arquitectura del Vallès, manté relacions amb ECAADE (Education Computer Aided Architectural Design European), EAAE (European Association for Architectural Education), AED (Associació Europea del Dibuix) i FEDEG (Federació Espanyola de Departaments d'Expressió Gràfica Arquitectònica). Té signats diversos convenis, entre e ls quals destaquen els fets amb el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya per a l'elaboració de bases gràfiques i de gestió documental en CAD; l'acord amb la Diputació de Barcelona per a l'avaluació de l'imp ac te visual de diverses obres públiques a diferents municipis, i l'acord que va signar amb l'Ajuntament de Barcelona per a la realització de diversos treballs a les Rambles de Barcelona, el Poble Espanyol, el Portal de l'Àngel i la Rambla de Catalunya. La unitat estructural ha participat també a la campanya "Barcelona, posa't guapa" i en la millora de l'Eixample. Dins els convenis amb empreses, cal destacar el desenvolupat amb Santa & Cole Ediciones de Diseño, per a la publicació de monografies de diversos arquitectes, i el signat amb la Fundació Caixa de Catalunya, adreçat a la restitució fotogramètrica de l'edifici de la Pedrera, d'Antoni Gaudí. Pel que fa al tercer cicle, imparteix diversos programes de doctorat i de postgrau i màster. Així mateix, el Departament edita la revista EGA, un fòrum de debat i d'expressió d'àmbit internacional. Història dels sistemes de representació gràfica a l'arquitectura. Relacions que al llarg de la història es produeixen entre l'arquitectura i la seva representació gràfica. Els processos gràfics en relació amb l'arquitectura concebuda o executada. Relacions i influències mútues entre els processos gràfics de disseny i l'arquitectura, des dels orígens fins a les tècniques actuals, inclosa la fotogrametria. Pedagogia de l'expressió gràfica arquitectònica. Processos pedagògics en l'ensenyament del dibuix i l'arquitectura. Disseny i arquitectura. Centre d'Estudis de Disseny, per a la documentació a partir dels arxius de la postguerra, de bibliografia , prospecció industrial, edició de monografies i objectes de disseny d'aquest període de temps. La percepció en el procés de generació de la imatge gràfica arquitectònica. Noves tècniques i metodologies pedagògiques i formati ves a partir de processos de percepció de la imatge en funció del grau de mediatització racional conscient del registre i la seva relació amb l'arquitectura derivada del moviment modem. Teories dels colors i tècniques gràfiques aplicades a l'arquitectura i el disseny. Anàlisi crítica de les disponibilitats materials adequades a l'expressió gràfica arquitectònica. Fonaments i pertinença dels principis generals i dels models taxonòmics utilitzats a la teoria de colors. Modelatge de sòlids i geometria de la representació arquitectònica. Geometria de modelatge de sòlids. Anàlisi de superfícies en elements arquitectònics i elaboració de maquetes virtuals. Estudi crític de les aportacions operatives i perceptives dels sistemes de representació per mitjans tradicionals i informàtics. Representac ió gràfica arquitectònica assistida per ordinador. Desenvolupament de software per a arquitectes, tant en les aplicacions 2D com en les de 3D. Un accident a la planta d'oxidació humida causa la mort a un treballador de la Politècnica Un accident ocorregut el 25 de gener a la planta de tractament d'aigües residual s d' alta càrrega orgànica de l'ITEMA , instal.lada a l' empresa Resinas Sintéticas SA (RESISA) , va causar la mort al treballador de la UPC Manuel Peña Salvatierra. Les causes d'aquest greu accident encara es desconeixen. Un grup de tècnics estudiarà en les properes setmanes perquè es va produir la deflagració a la planta, la qual feia dos anys que funcionava i estava controlada amb rígides mesures de seguretat. La unitat, desenvolupada per l'Institut de Tecnologia i Modelització Ambiental (ITEMA), utilitza un procés d'oxidació humida amb aplicacions a les indústries químiques, fàrmaco-químiques i agroalimentàries. L'ETSAB organitza la mostra La forma urbana a Catalunya al Col.legi d'Aparelladors El 19 de gener es va inaugurar la mostra La forma urbana a Catalunya, amb el comissar iat de Jos ep Muntañola , catedràtic de projectes de l'ETSAB, i organitzada per l' equip de recerca d'Història Urbana de la mateixa es cola. La mostra, instal·lada a la sala d'exposicions del Col·legi d'Aparelladors fins al proper 16 de febrer, s'articula en tres seccions: Traces catalanes en l'arquitectura del paisatge de Califòrnia (17691821), La diversitat del món medieval en el territori català i Història i projecte del territori d'Empúries. Dins el programa de formació per a la funció docent del professorat universitari per al curs 1994-95, el Vice-rectorat de Políti ca Acadèmic a i l'Institut de Ciències de l'Educació organit zen el curs següent: Educació de la veu -Conèixer el paper de la veu a la comunicació -Instrument -Causes de les di sfonies -Pautes per a un a utilització correcta de la veu -Exercicis -Factors de l'entorn que influeixen en la veu Professors: Margarita Roura Llauradó, ps icòloga logopeda, i Mercedes Velasco Zarzuelo, metge fo niatra. Calendari i horari: 14, 16 i 21 de març de 1995. De 16 a 19.30 hore s. Lloc: Institut de Ciènci es de l'Educació. Les places són limitades i tindran prioritat els inscrit s a la llis ta d'espera de la primera edició d'aquest seminari. Així mateix, hi haurà una tercera edició els dies 13, 15 i 20 de juny. Per a més informació us heu de dirigir al telèfon 401 60 66. L'Escola de Camins va acullir les I Jornades I nt ernacionals Cerdà Urbs i Territori Del 16 al 18 de gener van tenir lloc a la UPC l es I Jo rnades Internacionals Cerdà: Urbs i Territori , que van ser inaugur ades pel conseller de Política Territori al i Obres Públiques, Jaume Roma, i que va clausurar l'alcalde de Barcelona, Pa squal Maragall. S'hi va parlar del m ar c de la producció de Cerdà, de la seva teoria urbanística i de l'actualitat de la seva obra. CE RD À - (11111\ Les jornades estaven patrocinades pel Col·legi d 'E nginyers de Cami ns , Canals i Ports, amb la col·laboració de l'ETSECCPB i del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. S'ha obert la convocatòria del premi Tec hnal de l'EUPB El dia 17 de gener es va obrir la convocatòria del con curs - semin ari del 2n Premi Technal d'Arquitectura, que patrocina l'empresa Technal Ibérica i organitza l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona. L'object e del concurs, dirigit a estudiants de l' EUPB, és escollir el projecte més adient per a la renovació de les vidrieres d' accés al vestíbul i la mampara de Secretaria, com també la instal·lació d'una vidriera al vestíbul de l'escola. Technal atorgarà un primer premi dotat amb 300.000 pessetes i dos accèssits de 100.000 pessetes. La UPC rep 42 9 milions d'un programa conjunt CIRIT/CICYT La CIRIT i la CICYT, coordinades en un programa d'ajuts per a in fraestructura, han atorgat 429 MPT A a la UP C. L'inici d'una política de complementarietat dels ajuts comportarà a la UPC reb re 320 MPTA de la CICYT i 109 MPT A de la CIRIT. D'aquesta xifra, 170 MPT A han estat per al CEPBA, q ue in crementarà el seu potencial en supercomputació; 75 MPT A es dedicaran a ampliar la xarxa de fibra òptica i 20 MPT A es destinaran a la creació del Centre de C omun i cac ions de Banda Ampla. La col.laboració entre la CIRIT i la CICYT, s' ha portat a terme amb la coordinació de la UPc. Analisis estructural de las interaccio - nes purina - purina en DNA de secuencia d(GxA)n. Adoración Huertas Ruz, d'Enginyeria Química. Dirigida per F. Azorín. Corrosió en processos de tractament de residus sòlids urbans. Domin go Cucurull Desc a rrega , de l'ETSEIB. Dirigida per L. Bilurbina. Xarxes de permutacions i dígrafs acolorits: anàlisi i disseny. Marg a rida Espona Donés, de Matemàtica Aplicada i Telemàtica. Dirigida per O. Serra. El diseño ambiental en la arquitectura turística emplazada en el ambito costero calido húmedo. Silvia Ar ias Orozco, de Construccions Arquitectòniques. Dirigida per R. Serra. Estudio geométrico de parejas diferenciales de matrices. M. Isabel García Plan as, de Matemàtica Aplicada III. Dirigida per J. Ferrer i F. Puerta. VLSI architectures for evolutive neural models. Joan M. Moreno Arostegui, del Departament d'Enginyeria Electrònica. Dirigida per 1. Cabestany. Comunicaciones móviles personales: caracterización del canal y estudio de técnicas de transmisión. A. Valdovinos Bardaji , de Te oria del Senyal i Comunicacion s. Dirigida per F. J. Casadevall. Caracterització del flux entre cilindres concèntrics mitjançant el processament digital d'imatges . Daniel Crespo Artiaga, de Física Aplicada. Dirigida per F. Marqués. Analisis del comportamiento del suelo radiante por cable eléctrico en la calefacción de los edificios industrial es. Mo ntserrat Sa nchez Romero , d' Enginyeria de la Construcció. Dirigida per P. Alavedra. Propagación subcrÍtica de grietas bajo cargas cíclicas, constantes y mototónicas en la Y -TZP. Jor ge A lcala Cabrelles, de Ci ència dels Mat erials i Enginyeria Metal·lúrgica. Dirigida per Marc Anglad a. Determinación a utomatica de la geome trÍa de la s formaciones hidr ogeológic as. Javi er H ere d ia Dí az, de l'ETSECCPB. Dirig id a per J. Carrera. Fe nòmens d'o xidació-corrosió en vehicles i eq uips de rec ollida i tr anspo rt de resi du s s òlid s urbans. Xavier Tous Llaveria, de l' ETSEIB. Dirigida per L. Bilurbina. Mon itorización no invasiva del des plazamient o de f1uidos corporales medi ante i mp edancia eléctrica . Alberto Lozano Nieto, d'Enginyeria Electrònica. Dirigida per R. Pallàs. 9 COROMINAS i SUBIAS, Albert DALMAU GARCÍA, M. Rosa DOLZ, RIPOLLÉS,) osep DOMENECH i BLAZQUEZ, Margarita EGUSQUlZA ESTEVEZ, Eduardo ESCUQERO ROYO, Miguel FERNANDEZ GIMENO, Jordi FERNA.NDEZ LÓPEZ, José Antonio FIGUERAS PÀMlES, Joan FOCHS i AL V AREZ, Carles FORNONS GARCIA, Josep M. GARCÍA HARO, Juan GINÉs GIBERT, Montserrat GONZA.LEZ LÓPEZ, Sergio HUERT A CEREZUELA, Antonio HUMET CODERCH, Lluís JACAS MORAL, Juan LÓPEZ PIT A, Andrés MANAU ESTEVE, Joan MARIÑO ACEBAL, José B. MARQyÉS CALVO, M. Soledad MARTI i ARIS, Carles MARTÍNEZ PARRA, Conrado MARTÍNEZ PÉREZ, Alberto MATA PERE~LÓ , Josep M. MAURESO SANCHEZ, Montserrat MECA ACOST A, Benito MONTOTO GA YETE, Amadeu MUÑOZ GRACIA, M. Pilar NOVELL ENRECH, Montserrat OLIVÉ GATELL, Àngel PALLAS ARENY, Ramon PAÑELLA BRUSTENGA, Francesc PÉREZ VIDAL, Lluís PLA GISBERT, Albert PLADELLOJlliNS MALLOFRÉ, Josep POCH PARES, Agustí PONS CASACUBERTA, Josep M .. PUIG PLA, Carles REDONDO DOMÍNGUEZ, Ernest ROSELL AMIGÓ, Joan Ramon RUIZ BOQUÉ, Silvia SABATER ANDREU, Juan Carlos SAGARRA TRÍAS, Ferran SALES PORTA, Ton SASTRE SASTRE, Ramon TORRES vIÑALS, Jordi V ALERO CORTES, Valero VICENTE RODRIGO, Jesús VILLÀ MILLARUELO, Ricard Instituts CARRIÓN FITÉ, Francisco J. PAS funcionari CASTILLO GARRIDO, Dolores FIGUEREDO AGUlLERA, M. José GORGORI RAMON, Concepció MARTÍNEZ TRUJILLO, Dídac MARTÍNEZ VILOR, Carme MURILLO i BARRANCO, Carme PÉREZ MIGUEL, Pedro PINEDA COLOMÉ, Gemma QUIÑONES RUÍZ, José M. ROYO PORTA, Rosa M. VILALTA ORTIZ, Isabel VILLARES MALLO, Purificación PAS laboral ALFÉREZ BUENO, Jesús ARIMANY CASTELLÀ, Jordi BOSCH q)ROM_INA, Miguel CALDERON PENUELA, Francisca CASAMAJÓ PUJOL, Francesc CLEMENTE ESCUIN, Antonio COST1j.N LUCEA, Joaquín FERNANDEZ PIQUERAS, Isabel GUARDlA LAO, Antonio MERINO POSA, Florentino MUNTÓ ALBERTOS, Elvira OJEDA MARTÍN, Jesús PÉREZ V A.ZQUEZ, Julia PUIG BARAT A, Montserrat ROYO PORTA, Josep TORRIENTE AZPIROZ, Miguel A. Estudia n ts ALAMANY LÓPEZ, Miquel ALONSO i MORGUI, Rubén ALONSO RIBOT, Loreto ARAUNABEÑA COB O, Federico ARRIBAS TUTUSAUS, Carles Organitzac ió d'Emp re ses Física Aplicada Eng. Hidràulica, Marítima i Ambiental Matemàtica Aplicada III Mecànica de Fluids Matemàtica Aplicada i Telemàtica Organització d'Empreses Express ió Gràfica a l'Enginyer ia Eng. Electrònica Projectes Arquitectònics Resistència de Materials i Estructures a l'Eng. Matemàtica Ap licada i Telemàtica Projectes d'E ng inyeria Expressió Gràfica i Arquitectònica II Matemàtica Aplicada III Eng. Elèctrica Estructures a l'Arquitectura Infrast ru ctura del Transport i del Territori Ciència i Eng. Nàutiques Teoria del Senyal i Comunicacions Optica i Optometria Projectes Arquitectònics Llenguatges i Sistemes Informàtics Expressió Gràfica Arquitectònica I Eng. Mine ra i Recursos Naturals Matemàtica Aplicada li Expressió Gràfica Arquitectònica li Física i En g. Nuclear Estadística i Investigació Operativa Física i Eng. Nuclear Expressió Gràfica a l'Enginyeria Eng. Electrònica Matemàtica Aplicada I Llenguatges i Sistemes Informàtics çonstruccio ns Arquitectòniques I Optica i Optometria Física i En g. Nuclear Eng. Tèxtil i Paperera Matemàtica Aplicada I Expressió Gràfica Arquitectònica l Construccions Arquitectòniques l Teoria del Senyal i Comunicacions Composició Arquitectònica Urbanisme i Ordenació del Territori Llenguatges i Sistemes Informàtics Construccions Arquitectòniques l Arquitectura de Computadors Arquitectura de Computadors Eng. Electrònica Eng. Sistemes, Automàtica i Informàtica Ind. Enginyeria Tèxtil i Paperera ETSEIB ETSAB ETSECCPB EUPM ETSEIB ETS ETB EUPB ETSElB ETSElB ETSAV ETSEIB ETS ETB ETSEIB EUPB ETSECCPB ETSEIT ETSAB ETSECCPB FNB ETSETB EUOOT ETSAB ETSEIB ETSAV EUPM FIB EUPB EUPVG FIB ETSEIB EUPVG ETS ETB EUPB ETSEIB ETSAB EUOOT ETSEIB ETSEIT ETSEIB ETSAB EUPB ETS ETB ETSAV ETSAB FIB ETSAV FIB FIB EU PM FIB INTEXTER EUOOT Serveis centrals ETSEIB FNB IC FIB Serveis centrals Torre Girona FNB Serveis centrals Serveis centrals ETSECCPB FIB Serveis centrals Serveis centrals ETSEIB Torre Girona ETSEIT Serveis centrals Serveis centrals ETSAV ETSEIT Serveis centrals Serveis centrals Serveis centrals Torre Girona Serveis centrals Serveis centrals ETSEIT FIB ETS AB EUPVG ETSAV