Quantificació de la senescència retardada al blat de moro

ARXlUS de I'Esc. Sup. d'Agrtcultura. Barcelona. Any 1993194. Núm. 15. Pag. 17 - pag. 31 1 QUANTIFICACIO DE LA SENESCENCIA RETARDADA AL BLAT DE MORO I Escola Superior d' Agricultura de Barcelona. Urgell 187.08036 Barcelona. 2 Escuela Superior de Ingenieros Agronomos de Valencia. Camino de Vera. 46022 Valencia. Key words: delayed senescence, forage maize, stay green. Abstract: Quantification of delayed leaf senescence in maize. An easy criterion to quantify delayed senescence (stay green) differences between genotypes of maize is searched for, the number of dry leaves expressed as a function of the accumulated heat units since flowering date being the measured trait. The process, described as the percentage of dry leaves at each moment, shows a sigmoid trajectory with two remarkable aspects: 1) The moment where the plant increases the drying of leaves in an important way (PCRSF), and 2) the rate of leaf drying since that point. As the mathematical description and later comparison of the sigmoid curves is complex, a logarithmic transformation was intended to make easy the comparison of trajectories. Even then, the slope of the straight line and the intercept with the y axis do not describe satisfactorily the stay green degree. Accepting that the comparison of the whole process is too complex, it is proposed to characterize the genotypes in a point of the curve (for exemple 50% of dry leaves) very correlated with the most interesting part of the curve from the agronomyc point of view . Accumulated Heat Units from pollen shedding untill 50% dry leaves, divided by the Accumulated Heat Units from planting to pollen shedding, is considered to be a good index to compare genotypes, eventhough if they are of different maturity rating. This index should be specially useful to characterize maize intended for forage use. Ouantificacib de la senescencia retardada al blat de mora ARXIUS de I'Esc. SUD d'Agricultura Barcelona Resum: Es busca un criteri senzill per a quantificar numericament les diferencies entre genotips de blat de moro pel que fa a la persistencia verda o senescencia retardada. S'adopta com a caracter a mesurar I'aparició de fulles seques en funció de la integral termica acumulada des de la floració. El procés, expressat en percentatge de fulles seques a cada nioment, resulta tenir una trajectoria sigmoidal amb dos trets característics: 1) el Punt de Canvi de Ritme de la Senescencia Foliar o moment en el qual la planta comenqa a presentar fulles seques de manera important (PCRSF), i 2) la velocitat a la qual van apareixent fulles seques una vegada assolit aquest punt. Ja que la descripció matematica i posterior comparació de les trajectbries signioidals és complexa, s'assaja una transformació logarítimica per a facilitar la comparació. Tot i aixi el pendent i I'ordenada a l'origen de la recta resultant de la transformació, no descriuen satisfactbriament el grau de persistencia verda. Vist que l'enfoc de la comparació simultania de la totalitat del procés resulta massa complexe, es proposa caracteritzar els genotips per un moment de la trajectbria (per exemple 50% de fulles seques) que resulta molt correlacionat amb el que succeeix durant la part del procés que té més interes des d'un punt de vista agronomic. Així s'estableix I'índex Integral Termica Acumulada desde la floració fins el 50% de fulles sequesflntegral Termica Acumulada desde la sembra fins I'antesi, que permet comparar genotips fins i tot de diferents cicles, i d'ús especialment adequat quan es tracta de caracteritzar blats de moro farratgers. Durant el procés de millora del blat relatiu d'aquests canvis en I'increment de de moro que .ha portat fins als híbrids la producció pero probablement tots hi actuals s'han produit diversos canvis que han influit. afecten a la posició de les fulles (fulles erectes versus horitzontals), la eficiencia La persistencia verda de la planta fotosintetica, la senescencia de la fulla. (stay green) o senescencia retardada de el periode d'acumulació de materia seca la ful la S' ha relacionat amb un en el gra, etc. No se sap del cert el pes allargament del periode durant el qual la l ARXIUS de I'Esc. Sup. d'Agricultura. Barcelona L Bosch. A .M.Verdij, M. Mas. E. Sanchez. F. Casaíias. A. Alrnirall. F. Nuez 9 planta fotosintetitza i acumula fotosintetitzats dins del gra, per tant com un avantatge de cara a la producció per a un mateix cicle a floració (Verderio et al., 1989). També s'ha indicat que la persistencia verda, independenment de la seva influencia favorable sobre la N producció, és avantatjosa quan el blat de moro es conrea per a farratge ja que la digestibilitat del material es manté estable durant rnés temps donant un major marge de maniobra per a realitzar la collita (Bosch et al., 1989). 1 l Es cert que al camp s'aprecien diferencies entre genotips pel que fa a la persistencia verda, pero s'ha discutit també si aquesta diferenciació visual té un o rnés origens. De fet, la persistencia verda pot ésser deguda, entre d'altres causes, a una major resistencia a les malalties, a una major longevitat de l'aparell fotosintetic, o a la influencia de gens majors com el detectat per Gentinetta et al., (1986). Sigui quina sigui la seva causa darrera, actualment esta acceptat que el caracter persistencia verda és apreciable, que esta determinat genkticament i, a més, que es tracta d'una característica favorable especialment en els blats de moro farratgers. Aixó fa que les cases comercials incloguin en la descripció dels seus híbrids una valoració del caracter. Justament aquí comencen els problemes, ja que passar d'una valoració visual a una valoració rnés objectiva es dificil i, de moment, no s'ha imposat cap mesura particular per definir el grau de persistencia verda o senescencia retardada. Gentinetta et al., (1986) utilitzen la concentració de clorofil.les per a mesurar el caracter, mentre que Bosch et al. (1989) i Bosch et al., (1990) utilitzen el nombre de fulles seques i de tijes mortes juntament amb el % de materia seca de la part vegetativa de la planta, sient el primer caracter I'únic eficac. Les cases comercials no donen cap quantificació numerica de les seves apreciacions, amb la qual cosa resulta en alguns casos que la pressumpta persistencia verda no és res rnés que un cicle rnés llarg, ja que l'espiga té un % d'humitat rnés alt que els testimonis (serien genotips que a igualtat de cicle a floració madurarien rnés lentament). La utilització de metodes descriptius del tipus evolució en funció del temps (o integral termica) de la concentració de clorofil.la, fulles seques, etc. presenta la dificultat de la seva expressió. En efecte, per definir la persistencia verda d'un determinat genotip cal examinar la seva grafica d'evolució de concentració de clorofil.la, nombre de fulles seques, etc. Donada aquesta situació, el nostre proposit amb aquest treball és intentar 20 Ouanrtticaci6 de la senesc&nc!a retardada al blat de moro ARXIUS de I'Esc Sup d'Agrtcuirura Barcelona buscar un index senzill per a definir el oferissin la informació referent a aquest caracter persistencia verda que permeti caracter d'una manera comuna. Creiem comparar amb facilitat diferents genotips tarnbé que el maneig d'un índex d'aquest al menys dins d'un mateix cicle a tipus impulsaria els estudis sobre les floració. D'aquesta manera es podria anels i les conseqüencies agronbmiques sol.licitar a les cases comercials que del caricter. L'experiment es va realitzar a Torrebonica (Valles Occidental, Barcelona) en regim de regadiu. Es van assatjar 58 hibrids comercials de cicles de inaduració compresos entre 300 i 800 FAO, representats per solcs sense repetició a una densitat de 83.300 plantesilla. Es van controlar el nombre de dies a floració masculina (50% de plantes del genotip emetent pol.len) i el nombre de fulles seques (per genotip) en intervals de 7 dies (des de l'aparició de fulles seques fins el final del cicle biolbgic). El temps s'expressa en funció de l'integral termica calculada pel metode nordamerici NOAA (Felch et al., 1972). Per la discussió dels resultats obtinguts es classifiquen els híbrids en 8 gmps de precocitats establertes a partir del dia de floració (Taula l), intentant esmorteir I'efecte dels cicles diferents sobre la senescencia dels genotips. El nombre de genotips per grup varia de 4 a 14. En representar sobre absises la integral tltrmica, i sobre ordenades el % de fulles seques acumulades (n), obtenim la caracterització del comportament staygreen per cada hibrid com una corba sigmoidal (Figura 1). Aquesta corba descriu la dinarnica de senescencia de les plantes permetent conltixer: 1) amb qui- ARXIUS de I'Esc Sup d'Agrtcullura Barcelona Ouaniificaci6 de la senescencia retardada al blat de moro 2 1 Taula 1 .- Valors de les variables relacionades amb el cicle i la senescencia retardada, per a els híbrids assajats. Values for the traits related with earlyness and delayed leaf senescense in the studied hybrids. Híbrid dies a ITA. cicle G~P Pendent a ITA, flor. atribuit recta recta Sabrina DK-498 Derek RX-58 DK-222 P-355 1 Marengo Demar Sirena A-664 G-4408 Potro Pamela AE-7020 XL-72AA Lenor AD-534 Granada Mincio Ivana Logos AD-640 Vinicio Croma PS-734 PS-7 1 Prisma 22 L Bosch. A.M.Verdij, M Mas, E. Sanchez. F. Casacas. A. Alrn8rali. F Nuez ARXIUS de I'Esc SUD. d'Agricu1tura. Barcelona AE-707 XL-32A Dakar Flamingo Polaris Alinovo Pianosa (3-444 1 AE-750 PX-74 Futuro DK4F Alios Saga Max AE-703 (3-4727 Dracma M-770 Comaro Molto Radiant X L-32AA Amanda Bianca Nepris XL-72 Lorena (3-20597 A-650 ITA.:lntegral Termica Acumulada fins antesi. ITA,%:lntegral Termica Acumulada des de I'antesi fins 50% fulles seques a recta:Ordenada en I'origen. de les rectes de regressió. ARXIUS de I'Esc Sur, d'Agricultura Barcelona Ouantif!caci6 de la senesc8ncia retardada al blat de moro 23 Figura 1 .- Corbes sigrnoidals dels diferents hibrids agrupats segons la floració masculina. abcises: itf (integral termica des de la floració masculina). ordenades: n (% de fulles seques acumulades) Sigrnoid curves in the different hybrids grouped according days to pollen shedding. x axis: itf (accurnulated heat units till pollen shedding). y axis: n (accumulated % of dry leaves). 24 ARXiiJS de I'Esc Sup. d'Agriculfura. Barcelona L. Bosch. A.M.Verdu. M Mas. E. Sanchez, F. Casarias. A. Alrnirall. F. Nuez ARXIUS de I'Esc SUP d'Agrtcultura Barcelona ciuantificaciá de la seneschncia retardada al blat de moro 25 na velocitat es produeix la senescencia foliar, 2) en quin punt o amb quina integral termica aproximada el genotip comenca a presentar fulles seques de manera important, obeint a un canvi en el ritme de la senescencia fisiologica. Un híbrid molt stay-green requeriria major magnitut d'integral termica per arribar al Punt de Canvi de Ritme de la Senescencia Foliar (PCRSF) i/o presentaria una menor velocitat d'aparició de noves fulles seques. Per il.lustrar aixó a la Figura 2 es contrasten dos híbrids del grup 8 amb diferents estrategies de senescencia. Com es pot observar l'híbrid G20597 presenta retard en la senescencia foliar en comparació amb l'híbrid XL 72 que es comporta com a no stay-green. En aquest cas les diferencies afecten tant al PCRSF com al ritme posterior de dessecació. Una valoració subjectiva dins dels diferents grups que hem establert (Figura 1) ens perrnet fer classificacions del caracter stay-green paral.leles a la de l'exemple anterior. Així com a stay-green podriem destacar Sabrina i Marengo (Grup l), Sirena (Grup 2), Pamela (Grup 3), Pianosa (Grup 5), DK-4F (Grup 6)' Dracma, Radiant i Molto (Grup 7), i G20597 (Grup 8), mentre que Demar (Grup 1)' G-4408 (Grup 2), PS 734 (Grup 4), Flamingo i G-4441 (Grup 5), AE-750 (Grup 6), AE703 i XL-32AA (Grup 8), serien no stay-green. Ha de quedar ben clar pero que el caracter stay-green 1 ' hem mesurat per comparació (el tractem en aquesta aproximació simplement com una mesura d'ordre). Així, en el Grup 3, Pamela és més stay-green que la resta, pero no sabem si els altres ho són molt poc (tots no stay-green), o si tenen tots valors mitjans i el que passa és que per qüestió de mostreig no n'hi ha cap de realment poc stay-green en el grup. Es podria assajar una classificació numerica global de les trajectories, pero les corbes sigmoidals, molt descriptives, no permeten utilitzar un metode estadístic senzill per comparar el comportament de cada híbrid i trobar la significació de les diferencies que pugui haver-hi entre ells. Si intentem fer una regressió lineal sobre la sigmoidal el coeficient de determinació és baix i s'uniformitzen les diferencies entre corbes, amb la qual cosa perdem informació sobre la dinamica de senescencia. Per propiciar una comparació de trajectories globals que vagi més enlla de fer una simple ordenació, hem assajat la transformació de la variable % de fulles seques acumulades (n), en una altra (m), mitjanqant la següent funció logarítimica: m= -ln[(100-n)/n] El núvol de punts que obtenim en representar m a les ordenades i mantenint