Qualitats de l'arbre per plantar

pra de I'arbre a plantar. 1 aquesta Si que ja és una raó aplicable a les nostres con'dicions. Les raons d'ordre fisioldgic són que tant com més es deixi envellir l'arbre, més gros és el trastorn fisioldgic que se li produeix en trasplantar-lo. A mesura que un arbre creis, les sews arrels s'allargnen i la regió pelosa (la verament determinant de I'absorció) s'aparta de I'eix de 1':arbre. Vol dir aixd que en arrencar-lo, com mPs ve11 sigui I'arbre m<s arrelam quedara en el terreny, el qu~l es perdra i provo'cara trastorns majors, que exigir2 cert període per a ésser reposat i tornar I'arbre a la vegetació normal. Mentre que un arbre jove, petit, ha tingut temps només de formar uu espes arrelam, molt d'ell arrelam fi, pelos, el que fa l'absorció, que esta tot apilotat entorn de l'eis de l'arbre, que segueix tot amb el1 a I'arrenacar-lo, i que a l'éss~r posat de nou dins de tersa, no ha de re.fer extirpacions importants, pcdent immdiatament repen'dre la normal vegetació. Demés, Un arbre jove, petit, no té tant bran.cam per ésser tallat. Aquest és un fet simultani del d'escurcament d'arrels. 1 cm que no s>ha d'esporgar taut, en trasplantar-lo ha d'adonar-se menys del canvi .fet, i reempendre de nou la vegetació, amb resultats millors. Ara que no s7enteng;i que s1)ia d'acceptar solament la plantació dels arbres més petits. Es podria caure en I'error d'escollir aquells que són d'una pobresa bioldgica, que els fa refusables. A creixement proporcional de dos arbres de diferent edat hem d'escallir el m& jove ; és el millor. A edat igual, hem d'escollir el mes crescut : és sens dubte el millar. as un fet ben sovint observat que d'una fillada germaua, uns germans es desenrotilen molt més ,de pressa que alltres, essent sempre més ufanosos. Faltava saber si aixd que també s'observa en un planter 6s un fet passatger, producte d'un agent foraseer a la planta, o bé és un agent intern, un factor per petit deseurotllam~llt parlant en termes de genetica. 1 aixd que potser surava imprecís en la creensa de tots els arboricnltors com a segur, fou demostrat abastament en experiments kts a ia Citms Experiment Station de Riverside $Cal.) (4) en plantacions ,d7arbres del genere citrus. En ben cuidado$es experieneies es dem~~stra que arbres germans de planter, perd diierents de tamany en plantar-se en el lloc definitiu, seguien amb tsen marcada diferencia tres snys despr&s, en 1920. Nosaltres kisitarem aquesta estació en 1921 i poguérem confirmar de u&-u $0 que havíem llegit. Demwtraven un avens considerabie uns arbres en comparació als altres, essent gradualment nzés desenrotllats i en igual graduació que ho eren tres anys abans en arrencar-los del viver. L'experiment fet amb un genere d'arbres, no havent-hi raó en contra, es pot creure ésser d'extensió a totes les altres especies. Un experiment de la m,ateixa mena en oliver,~., el vegérem en progrés a D.avis (!Cal.) Els resultats anaven confirmant do mateix. S'havien fet tres tamanys : grans, mitjans i petits, i creixien en la mateixa respectiva dfferenciació. Mr. H. J. Webber explica l'experimient i seuta. les següents conclusions : 1.-Les llavors per a fer planter d'arbres han d'ésser escollides d'arbres ben sans, forts i del tipus voigut. 11. -En fer el primer trasplant, s'hauran de llenpr tots els peus més petits, proba~blement un 50 %. 111. - Tots els peus mesquins no caldria empeltar-los, sinó arrencar-los. IV. - Quau els arbres ja empeltats van a plantar-se en ei punt definitiu, s'hauria de fer una nova tria dels m& grossos solament. L'autor de l'experimnt tracta d'explicar el fet principalment per un fet ,de variació inherent a la Ilavor, i ben possible Cl'una pobres~a d'elements nutritius dels cotiledons. Les seves conclusiom sóu rígides, pera davaut d'un fet segur i experimentat, $o que cal fer al pages que vol plantar arbres és escollir els arbres més grossoc a igualtat d'edat. És pot replicar que no s'ha experimentat si aquesta diferencia de creixement 6s sensible durant tota la vida de I'inmdividu vegetal. No hi ha cap raó per a creure el contrari, perb encara que no hi fos, la diferencia, l'avencament de producció en els arbres, té no obstant una consi'derable importancia econbmica, puix que la tardanca a produir és el maxim inconveuieut econbmic pel conreu. Aquest darrer fet tractat, ja entra de pie en el capítol que podria dir-se de selecció amb relació a arboricultura. Uns quants altres fets s'han de tenir en compte. En els estudis de variació integrats en els de genetiea que s'han fet als Estats Units hi ha quedat ben palesat, en so que fa referencia a plantes, que la vririació no solament pot derivar de la llavor, sinó que pot venir d'un ,borró. Tenen unes poques especies 'vegetals, de les quals amb una .faciiitat pasmosa n'han derivat per segmentació varietats mlt diferents unes de les altres. l'er exemple, de la taronja awashingtou Navela, la n&s sucosa, la de més reputació a Nord-Adrica, n'hau derivat per selecció de . borrons una taronja':amb més de dos centímetres dlescor$a, fets a canvi de la pulpa i tenint en l'intenor uns grills rudimentaris, sense res mbs que una filagarsa celiular de la qual no en raja una gota de suc. És citar solament una de les viries derivacions realitzades. El procés es fa per mitji de selecció dels borrons de les branques que varien cap al sentit desitjat i empeltant-los sobre peus nous. Aquest fet, acceptat per a totes les plantes, sois té importancia quan un viverista se'n vol servir per a millorar varietats, o bé quan una varietat molt estesa en un país, i propensa a variar, ha d'ésser protegida de desaparició. Aisí, a Califdrnia, amb la mégamunt esmentada taronja passa aixd darrer, i per a evitar que per descuit un dia la bella qualitat d'aquesta bronja es trobés desapareguda, tots els que han d'empeltar d'ella van a buscar borious en arbres vigilats i posats a prova de qualitat i producció, fet a carrec de l'assnciació nacional de colliters de taronja. Si es deinostrava ben bé que en triar borrons d'arbre de molta . producció, s'encarrilava la variació vers aquesta millora, llavors també tindria interes llaplicació d'aquesta selecció. Pero per ara els experiments fets no són ben concloents. Una selecció que té valor immediat en I'arbon~cultura econdmica' és la de triar els borrons o fusta per empeltar d'entre els brauquiIlons, i brosta, que és de fruita. Aquests borrons donaran brotada m6s propensa i ripida a fer fruit que cap altre, i aixd &S el que convé. Es aixd tan evident, que alli ningú no permet I'error d'empeltar amb borrons de brob vigorosos dels caps deis arbres o bé de xucladors del brancam principal. A la mateixa Estació Experimental de Citrus, de Califdrnia, miérem un arbre taronger amb tres empelts .diferents : l'un d'un brot de fruita, un altre d'un brot terminal, i l'altre d'un xucla- &or. Mentre que al cap de dos anys d'empelt, el primer borró ja tenia fruita, el segon tot just feia brosta de fruita, i el tercer era no &S que un brot allargat i vigorós, sense ramificació ni se.. nyals.de fructifi'cació propera. un cas ben evident, de la conveniencia d'empeltar només - amb fusta de producció. Les varietats En els fruiters passa més que en les altres plantes el constant moviment de varietats, que tenen import&njcia comercial. A miés a m&s de les introduccions de varietats d'interes, o de més valor absolut, bi ha el moviment produit pels gustos que el mercat consumidor imposa. És a dir, que no sols hi han canvis que siguiu originats de la producció cap al consum, sin6 que en les fruites n'hi han molts que la determinznt podria dir-se que ve del consum cap a la producció. De totes maneres, aixd, que en la gran fructicultura es veu més bé que en la petita, s'ha de destriar en dues intensitats. Hi ha les fruites que serveixen per al Cconsum fresc. Aquestes formen un grup que són les que sofreixeu més marcadament el canvi de varietats, els gustos nous que el mercat imposa. La seva més reduida extensió, facilita aquestes constauts oscillacions, i, demés, el sobrepreu que per lo corrent aquestes fruites porten, fa possible un major atreviment, per a fer proves en els productors. Hi ha un altre grup de fruites, en les quals els canvis de varietats són menys freqüents. Quan una fruita s'industrialitza, és a dir, no es consum fresca, les varietats són molt més estables. Asquesta mateixa estabilitat permet les grans esteusions d'una sola varietat. Aquesta estabilitat, ultra a ,la manca d'una exigencia capriciosa del mercat, es deu a la major dificultat d'apareiser una nova varietat amb avantatges superiors "a les de les existeuts per at satisfer a la determinada industrialització de que és objecte. En fruites per a la indústria, hem vist alla varietats de fama 'mundial i que són fises i semblen no sobrepassablesper cap altra. En albercoquers abunda més que cap, el uKoyadn, dit .alla també ~Blenheimo. Recentment s'estén molt per I>interior, en les contrades d'aire més se'c, l'albercoquer ~Tidtono, produit per ells. El primer, prin~cipalmerit, és el més apreciat per al secatge i conserves. En figueres, tenen solament la Smyrna, autenti'ca, per al secatge. En panses, teuen el sultanina (Smyrna), el moscatell i ara in- ' trodueixen el uZauten. En prunes, tenen, més que res, la pruna d'«A,geno. Darrerament s'esta obrint pas una nascuda#a Califdrnia i que sembla dóna una pruna seca de millar qualitat que les fins ara conegudes : és !a uSuga"rn. 30 En pr6ssecs hi ha m& barrija-barseja. Pel secatge nom6s tenen import?nc.ia els uLowe1la i els oMuirn, els dos originaris d'alli, i el Toscan, importat d'ltilia, que sembla el millor per a. la conserva. En peres sols n'hi ha una d'imprtincia, que és la aBarlettn, deriva'da d'un nBon Cristii d'estiun, dlEuropa. Pot dir-se que és solament una mitja dotzena de varietats que aguanten 1.a iindústria deriva,da de iruites ; i aisb, al pensar que estan amb les mateises varietats amb que comeusaren, cense haver canviat amb prou feines, hom veu que per a formar una desenrotIlada fructicultura, no fa falta, precisament, una' tan abundw sa co'lecció de varietats, com és de consuetud tenir tots els viveristes. Bntre que en els valors de les varietats per la indústria hi ha aquesta fermesa, en els d'aqnelles que són per 01 mercat fresc no n'hi ha cap. Nosaltres hem vist en una regió de Cali.f&mia, Vacaville, que sols es dedica a la producció de fruita pnmerenca, arbres empeltats en gros, fins tres vegades ; cada vegada, per suposat, s'havia fet per a c,anviar a una uova varietat de mes demanadissa en el moment. Així, pnines.com les. nBottano, asatsuman, aKelseyo, avui en plena introdu~cció en el nvstre país, i que eren de molta deman'da als Estats Units fa. uns quinze anys, avui han fet lloc ja a altres millors o més demanades, com la ~Beautyn, ~Wi~cksono, ~Burba~nko. Allí 1' aAmsdenu ha desaparegut davant de 1' aAlesatidera , préssec de semblants canacterístiques. Per I1inter& que pensem tindria el con2ixer-les ací, aaotem, ultra les dites, les varietats que a Califdrnia avui tenen m& pres-. tigi, per a fer el comer$ de fruita. Ametlles: Nonpareil, Y X L, Necplus ultra, Reams, que floreix molt tard, ens interessa. Albercocs : NeuyCastle, Tilton, Moorpask. Cirerer: Black Tartanan, Bing, Royal Anne (Napoleon Bigarreau). Cep : Tokay. Pomers: Rome Beauty, Arltansas, Gravenstein, Newton Pippin. Presseguer : Strawberry, Phillips. Pruners : Climas, Gaviota. ' Noguera : Placentia (5). Fent la fructicultura amb mires a fer una producció economicament profitosa, s'ha de plantar sols una varietat o bé unes poques varietats. Pero allí, en fer aixd, procuren ja salvar el perill de la falta de polinització de flors i, per consegüent, d'nna migrada collita, plantant, entre mig, variesats polinitzants, quan fan falta. En aquest cas s'acousella plantar una varietat polinitzant que es diferencíi tot el menys possible en qualitat i condicions del fruit, amb el que forma la plantació principal. 1 la varietat poiinitzaut en files senceres a cada 5 files deis ,altres, perque calculen que les flors d'una fila d'arbres tenen efecte kundant fins a dues o tres fiies per banda. En les investigacions fetes alia, han trobat una majar abuudin'cia ,de varietats esterils en les especies ametller, eirerer i prunera, que no en les altres. El que vol dir que, per rei'ació, ens hem de prevenir dJaquest mal ací més aviat en aquestes. especies que en les altres. Per a facilitar la polinització s'aconsella diles bones ames d'abelles ,dins del fmiterar per cada hectara. Enexperiments realitzats, s'hi nota proftt. En aquests estudis han trobat coses interessauts. La varietat de taronja més extensameut produida a Califdrnia és la uwashington Naveln ; no té gens de gwna, i han vist que es produeix sense fecundació de la flor, és a dir, per partenocarpia. En els .caquis, tenen una bna pila de varietats, la majoria que també senten fruit per partenocarpia, és a dir, sense fecun'dació de la flor. Pero han observat que hi ha algunes varietats que necessiten el veinatge de peus masculins, priticipalment quan els arbres esban en plena edat, i en paisos motlt ealents. 1 a proposit d'ells, observen que quan la flor ha estat fecunda,da, eu.el fruit hi sol haver un o alguus piuyols, que tenen la carn-palpa del seu entorn d'un color fosc ,de canyella, en lloc del color vermell normal, i que la polpa aquesta, de diferent color, influencia'da pel pinyol-liavor, no té I'astringencia característica del caqni,, sinó que 4s agradablement dolca. Si són algunes 1s llavors que hi ha en una sola fruita, pat resultar-ne tata ella influenciada de la dita faisó (7). Ultra unes quantes varietats de figues, que, com la majoria de les europees, maduren el fruit sense fecundació de les flors, tener1 lnoltíssim coureada las figuera de asmyman, o ncalymirnae, com ells en diuen, i que a Smyrna es veu que es coneix amb el nom aLob Yujiro. Com és sabut, aquesta varietat de figuera necessita, per a madurar els seus fruits de Aors esclusivament iemelles, e! que l'insecte específic d'aquests iruits, el Blastophaga, hi porti ' el poL1en deis caprífics mascles, fent-se aisí la fecimdació. ~&r aixo, segueisen la velia practica d& la caprificació, posant els caplífics en cistells metillics o de fusta, penjats de l'arbre. Pel peu masculí, o productor dels caprífics, es va adoptant el sistema de plantar-lo eitremig de peus femenins. Ara, que el mks. corrent fins avui, era tenir-ne plantacions en massa, i d'elles treukeln els caprífics per a usar allí ou calgués, fins i tot essent objecte dd'n considerabie comerc per a proveir als que sols tenien els peus femenins. De caprífics en tenen de moltes varietats, peid són més estimades aquelles els fruits de les quals resisteixen el ired de I'hivern sense caure, i que donen la collita de caprífics ben prime- ,. renca (8). 1 per a les altres especies fruiteres, totes les varietats que per ara necessiten la fecundació de I'ovari perqu* es desenrotlii fruit, han fet estudis, pero que només tenen valor per a eils, puis que les exigencies de fecundants és cosa molt estretament relacionada ainb la varietat, i fins ia localitat o clima. Ells han trobat que les seves pomeres i albercoquers són autofertils. Els presseguers també, pero ja hi ha alguna varietat que necessita polinització creuada. Les pereres sembla que en llur majona de varietats es beneficien de la fecundació creuada. En una varietat, la oBarlrttn, que 6s la mes extensamcnt conreada, han trobat que necessita més de la fecun,da.ció aeuada quan és en terres Irecques de muntauya, que no pas quan és en les terres calentes de regadiu. Els ametllers, gairebé requereixen en aholut.la fecuudació crcuada. en ells es donen casos d'algiiues varietats que no es ereueii entre si ; és a dir, que mai es pot arribar a fer un híbri'd d'elles, encasa que es faci polinització artificial. Igualmeut es comporten els cirerers, pero teuen més accentua! encara el caracter de necesitar de la fecundació creuada. Les varietats de pruneres de l'espkie prwnus ddstica, sóu en llur majoria auto-fertils. Pero les de l'especie prufius trifloro, o pruwres asiatiques, les troben totes practicament auto-esterils. Pero les pruneres es creuen unes amb altres varietats, amb molta facilitat, taut, que ha d'estar molt isolat un peu de varietat auto-esteril perque no faci fruit, per manca de polinització forastera. ' (Grava1 7) Prunera especie europea, abans de podar pel sistema del prolessor Tufts (Gravat 8) El iiiateir arhte denprés de podat. Aquest arbre na trmesenllade5anys. (Grava1 11) Perer de 6 anys. sense havrr-iepodat mai. i havent provocst el dabiegamentde les rames, a R de lorcar la fructi8caclb. 38 dos casos citats. Pero no es pot preconitzar com a fet absolut, sinó que sols sera apli'cable en casos precisos i cal una cuidadosa investigació per a decidir-se a adobtar aquest conreu. En general, no sera aconseliable per al nostre país, pero hi pot haver un punt ou sigui aplicable un procedimént d'aquesta mena. Al N. E. de No~d-Am8rica, on en el període vegetatiu d'estiu, hi ha humitat a l'aire i per les abundoses pluges, no cal el curós conreu de les terres de Califdrnia, seques a I'estiu, remrdem haver vist a la ribera del llac Ontario, a les vores de Toledo, bons presseguerars, dels quals la majona eren sembrats en berbei permanent. Igualment una cosa parescuda veiérem en els pomerars que visitarern a 1'Estat de Nava York. En passar per la Nonñ-india i Bretanya ,francesa es veueu els pmers que alimenten les seve? cidreries varejant eIs marges dels seus prats. En tots els liocs darrerameut esmentats, hi ha una alta humritat. Per a una millar fructificació, cal que el terreny no es mantingui nu, sinó amb un altre conreu temporal o permanent, que consumeixi la humitat del terreny, que hi és excesiva, perque els arbres fmitin bé. 1 sempre pot donar-se el cas que aquest conreu sigui aplica3bIe a terres que a primera vista no ho sembli. Teories de la fructificació 121 per que de sistemes tan oposats, com sóu els dos que hem dit que s'usaven, a cada país respectiu, amb exit, i fins en el mateiix país (com en els dos ca,sas citats de Califdrnia), esta explicat en les teories noves de la fructificació, que sentaren ordenadament Kraus i IIraybill, amb beu acurats experiments. Aquests investigadors publicaren el 1918 els resultats de llurs llargs treballs d'investigació .sobre la fructificació dels vegetals, fets en tomiquets. Rs una publi,cació interessautíssima, on es fa un extens i complex recuil de dades i cites d'aitres autors sobre la qüestió de la fructificació i vegetaci6 de les plantes, per a criticar-les i ordenarles per tal de servir de major prova a les deduccions que treuen de llurs esperiments, que hi són detalladament exposats. Segons ells, uo esdevé a una planta el seu perfecte estat per a fruitar que no hi hagi en els seus. teixits. una mrta reia8ció proporcionada entre la humitat, els nitragenats i els hidrocarbonats. No donen el valor numeric dlaques,ta relació d'equilibri ; pero sí el valor relatiu d'un ambt &re. Ve a ésser com una nova llei del mínimum (peis adobs), que ells només han estudiat pels tres grups de compostos químics, abans dits, pero accepten que pugui també afectar a altres menes de compastos. Sgons aquesta llei, per la fructi'cació cal una combinació de proporcions determinades, i si no és ella, perque es trenqui per més o menys d'un dels tres elements, la fructificació normal no té Iloc. Sraduim d'ells mateixos aixd a que dóna lloc I'equilibri o desequilibri dins dels teixits vegetals, dels tres grups de compostos : humitat, materies nitrageuades i materies hidroca~bonades : «Es troba que plantes contenint una alta humitat, un alt total de nitrogenats i un baix total d'hidrocarbonats, estan sense fruitar, pero vegetant luxuriosament. Quan una planta té molt esquifi'da. vegetació, se la troba amb molt baisa humitat, i total de nitrogenats, i molt alt total d'hidrocarbomats. L'estat de fructifi'cació no coincideis amb un alt contingut de nitrogenats en el,s teisits,' ni amb un alt coiitingut d'hi.drocarboriats, siiió en una condi'ció d'cquiiibri entre els dos. iHi ha una correlació directa entre el contingut d'humitat i el dels nitrogenats dins dels teixits vegetals. Els hidrocarbonats disponibies o llur possibilitat de prodiiir-se ; igualmeiit, qii@ tals condicions pels nitrogenats i aigiia, són un Ea,ctor limitant el creisement de les plantes. Quan la possibiiitat de fer-se hidrocarbonats dins de la. planta és reduida o eliiiiinada, encara que hi hagi una relativa abundancia de nitrogenats i humitat ,&isponibles, la creixenca 6s disminuida. Pero quan hi ha una reserva d'hidrocarbo'nats en eis teisits, si hi ha les abans ,dites condicions d'humitat i nitrogenats, el creisement és fort. Ara que si les reserves d'hidrocarbonats són relativameiit massa grans en so que afecta a les disponibilitats de nitrogenats i humitat, també és conseqüent, d'uiia pobra vegeta~ción (6). Segons els dits investigadors, tot l'interes del pages productor 11a d'estar en fer aquell equilibri intern dels tres factors perque esdeviiigui l'abundosa fructificació, acompanyada d'un bon creisement de la plaiita perque pugui anar fruitant iots els anys. Entenen que hi h'a tres mitjans deis quals cal saber disposar per a portar la. planta a aquell equilibri convenient. Aquests tres mitjans són el conreu, les adobades i la poda. 1 segons aquestes teories, aquests tres factors modificadors cle la vegetació de les plantes mai poden ésser practiques de rigi'desa ab- soluta i universal per una comarca o especie determinada seme que perdiu I'esperada eficacia, sinó que cal que siguin adaptats a les condi'cions especials de cada fruiterar o conreu. 1 encara, si possible fos, caldria un espeiid tractament per a cada arbre, determinat especialment per el1 sol, després d'haver fet un estudi del seu respectiu estat de vegetació, talment com un metge no pot iniciar un tractament si no adesprés d'haver fet un diagndstic, atenent-se a tota una serie de sigues esterns de l'individu. Com s'ba de disposarel conreu o de la mane& que cal servir-se'n. per a regular el creixement i fructifi,cació dels arbres, queda deduit . d'aqueites canclusions ,deis mateixhs Kraus i Kraybill, les quals traduim : nSuprimint humitat en el terreny de plantes vegetant en cmdicions de relativa abundancia de nitrogenats, dóna, si fa o no fa, el mateix resulta* de fructificació i emmagatzemament d'hi'drocarbonats que s'obtiudria si s'escursava l'ebastiment de nitrogenats. El conreu & senírillameut efectiu per a conservar humitat i posar nitrogenats en estat assimilable. Si en un determinat terreny humitat i nitrogenats bi són en quantitats tds que les plantes que hi vegeten estan en massa vegetació, esclusivament, descuidant el conreu, les plantes es posaran en frnctifi~cació. Les plantes, principalment les no'lleguminoses, s'emporten del terreuy on es coureuen gran quantitat de nitrogenats i humitat. Tenint en compte els factors humitat, hidrocarbonats i nitrogenats, es pot fer ús d'un coureu herbaci de colxrta entremig d'arbres per a regular-ne la wgetació i fractificació. Els regadius o el proveiment d'humitat són efectius a produir creixement o f~u~ctificació solameut quan van acompanyats de nitrogenats a I'abast dels arbres i en es,tat d'immediata utilització ; i al revés ; és a dir que. llefici&ncia d'una collita de lleguminoses en coberta,'enterra,d,a en verd, depen de la humitat utilitzabk que l'aconipanya.a La glossa d'aquestes conclusions es despren d'elles mateixes amb tota claredat. Que una terra és escassa en aigiia, com és ara en eIs climes d'estiu sec, doncs el conreu probablement m& couvenient és eld'absoliita uetedat de vegetació sota els arbres. Aixo farh pujar la relació de I'aigua envers els nitrogenats. Que una terra és abundosa d'aigua, com és ara en els climes plujosos, doncs probablement el conreu millor sera el d'una berba sota dels arbres, herba que exigeixi molta aigua per sa vegetació. Aixd disminuira els nitrogenats, que la molta aigua hi faria ésser utilitzable en escés. Pero si en el conreu net tenim els arbres que vegeten luxuriosament, sense fruitar gota, possiblement en els teixits llurs hi ha el desequilibri entre els. nitrogenats i humitat, i els hi'drocarbonats, per extraordinari predomini dels dos primers. 1 llavors pot esdevenir que sigui convenient el sembrar sota dels arbres la inés estragadora pianta en nitrogenats i humitat, per a fer restablir l'equilibri. En tal cas, per estrany que sembli, pot convenir el sembrar alfals, o civada., o qualsevol altrc de semblant, malgrat que per regla general a la comarca siguiu les dues plantes perjudicials ds arbres. 1 pot passar el cas contrari ; és a dir que un fruiterar, en herbei permanent, comenci a dism,inuir la collita i creixement. #S que haura esdevingut en els teixits arboris un desequilibri, per gran excés d'hidrocanbonats. Llavors caldra que, encara que no sigui practica aconseliable en general per la comarca, es famci sota dels tals arbres un eonreu uet acurat, el jqual augmentara l'abastiment d'huinitat i nitrogenats. 2s a dir, el conreu sera segous l'estat de l'arbre. Aquestes teories expliquen bé els dos casos citats, que veiérem a Califdrnia. Ara que els experiments de Kraus i Kraybill hauran de rependre's perque es precisi m& l'abast de llurs teories. El ,conreu dels fruiters al seca, no, existeix ;a Califdrnia. Fora d'alguues regions, relativament petites, on hi ha fruita primerenca i que arriba a port gricies al remanent d'aigua de l'hiv~rn emmagatzemada a la terra, tot e:¡ restant és en planes aibundosament proveides d'aigua o M artesiana o bé de canals de regadiu. En tots aquests llocs on l'aigua abunda, més hi ha per criti'car que no pas per apendre, en $0 que fa referencia al disposar de l'aigua. Pero al sud de Califdrnia, als voltant de Los Angeles, on la poblarió és qui sap lo densa, la terra és molt demanada, pagant-se l'hectarea plautada,de fruiters e preus que arriben a les 25.000 pessetes, i on i'iaigua de regar 6s es'ca,ssa, hi han arranjaments pel regadiu ad- ~nirables. Es veuen els canals principals revestits ,de ciment en tata iiur extensió. Els reguerons i sequies petits, que són per a dornir l'aigua a les parcelles, són fets amb tuberies de ciment armat i subterranies. De tros en tros hi ha un tub vertical, amb v&lvula de comporta que deixa sortir l'aigua de la tubena a flor de terra per ai regar, merces a la pressió donada per la diferencia de nivell anh la presa d'aigua. Amb aquest sistema,, que no tan extensament i'hem vist usat a altres llocs de Califdrnia, es poden regar peudents de molts graus sense necessitat de fer parcelles escalonades, ni costoses nivellacions. Sols es fa passar una tuberia soterrania pel punt de mínima pendent i tallant perpendicudarment les línies de nivell, deixant tubs verticals de sortida (boques) en els nivells que mvé. Aleshores s'obre una regadora, seguint la Iínia de nivell on és la boca de regadiu, i des d'eila es rega el tros de pendent fins al nivelL inferior. El sistema molt usat en la dita regió, encara que costós, és econdmic, perque assegura aigua i permet aprofitar terres pel conreu de tarongers, alla moit lucratiu. Com que la fruita té demanda assegurada, es poden atrevir a fer despeses en. apariencia estraordinkries. (Vegi's gravat j). La poda que es dóna als arbres, acompanya en importancia al conreu. Qnan els arbres no es pligen en formes coi~iplicades i artificials, sinó que senzillament es deixen en forma de copa als quatre vents, es simplifica la poda, i anlb uu,s coneisements generals de fisiologia dels arbres en qüestió es poden ben podar arbres. Millor sdit, entenem que per a ben podar un arbre és molt més útil coneiser i entendre bé els fets fisioldgics de la vegetació de l'arbre, i com aquest reacciona a les amputacions, que no pas tota la ciencia ,de po'das escrita. Perqiie és ben bé interpretació del que conv6 a I'arbre, So que fard una bona poda. Pero, ultra aquest convencimept que dóna l'haver vist tractar arbres en di'ferents condicions, hem de des'criure procediments de poda iisats a Califdrnia, que, per Ba repetida raó de similitud de ~ondi~cions d'alla amb Catalunya, ens poden convenir. Poda de fomnació Fora dels arbres vells, plantats quan encara no en sabien gaire, tots en absolut, els arbres són de soca ,baixa. A uns 0'25-0'30 metres, com a tipus comenca la ramificació. Ells hi traben avantatges ; avanacen un auy de vida a i'arbre (l'any que es passa per a formar un canó alt de la manera que el volem nosaltres que a vegades requereix ,dos anys), i que els permet trasplantar unarbre. més jove que és el seu desideratum. Un arbre que for~osament té el brancam més baix i que aisó el fa molt més facil d'esporgar, tractar malures, aclarir i collir fsuita, justament les feiues que són més cares en el tractament dels arbrzs. Menys perill d'espolsar pel vent i treucar branques. %vita en els primers auys l'escaldat del sol (és un perill que no tenim notka que existeixi a Catalunya), per tenir major protecció de fulles. Ki ha el sol cuit de I'avelianer. A Califórnia en diuen .SUD Burn : Són unes p1:aques de teisit mort, que esdevenen principalment en el tronc, i de ,les quals han experimentat que llur naturalesa no és infecciosa. Blls entenen que és sois un efecte de temperatura. en tocar-hi el sol, en feflectir-los-hi I'aigua de regar. Aquest últim cas és observat pels nostres pagesos en plantes herbacees ; nosaltres pensem que igualmgnt pot donar-se en els arbres. Fa un més rapid creixement i fructificació (9). Nombrosos experiments han ipermPs sentar aqjuesta conclusió. No s'ha po~1.t arribar a donar una raó eficient per a explicar aixd. Peró per arribar a l'expli~cació ,del perquP, pensi's que encara que hi han arbres vivint en plena natura, que quan són ben desenrotllats tenen una soca única, amb un canó molt alt, han pas-' sat, perd, per un període de la seva creixenca en que el canó estava vestit de branques, i en ben desenrotllar-se aquestes, s'anava estirant el canó, aisó durant fins que el centre de circulació de la saba s'bavia desplagat amunt del canó, i les branques baixes, ja fet el seu paper, s'assecaven. 1 pensant en el que passa en Is major part de les plantacions, es veu un arbre que potser específicament porta una tendencia a fer un canó llarg quan ve11 i a .farca d'anys, pero que bo i jove, áls tres o quatre anys, se'l farsa. :a elevar-se, se li separen les branques baixes, deixant-li un tronc llarg, contrari a la seva naturalesa de jove, i amb una ramificació esquifi'da alcap d'amunt del tronc, en lloc de la que necesitaria escampada per tot el1 per- ,que el fes estirar. Es ben facil suposar que els camins que recorre la saba, les combinacions i síntesis Sue la planta ha de fer, s'alteren o retarden en perjudici de la planta en apartar-la tant de la seva natural forma. Aisb, per a expdicar amb referencia al creixement. Amb referencia a la seva fructificació més de jove, és m4s 4Acii i clar ~d'espli~car. En donar una forma alta, requereis més temps, ariys, una po'da energica de formació, que reporta unes brotades sempre fortes. 1 en totes les esp&cies fruiteres, les brotades de malta for~a, en general no donen fruita. En el conreu de Iruiters, un, potxr el major inconvenient, és el gros capital desemborsable pel nombre d'anys a passar abans no s'obté producció ; &S, doncs, ja una practica adobtable, per aquesta sola raó, el fer els arbres curts de canó. El periil de la impossibiiitat de conreu, en aquestes pla~itacions, per mor del brancam baix, és una falbrnia. (Vegi's gxavat 3). Tot seguit les branques s'enfiien deixant el dessota lliure per a passar-hi qualsevol maquina. Fins en el nostre país, se'n veuen molts casos, de soques baises, com en el Camp de Tarragona, amb olivers, sense inferioritat de coüdieions en els altres que no ho són. En plantar l'arbre i podar-lo per a formar-hi el primer brancani, es fa que, dem& de que quedi baix, les branques quedin ben espaiades entre punt i punt d'inserció de cada una. S'aconsellen, i es $a molt deixar solament tres branques primaries, espaiades 8-10 centímetres l'una de l'altra. Els aowntatges d'aquesta separació 6s per a quan l'arbre és gros. Una bona separació evita unes branques que formin una cassola entre mig on es recull aigua de pluja, que tard o d'hora f:arA auben'c el cor de la fusta. Dues branques massa juntes, amb un angle massia agut, són un criader segur de corcs en 'la 'Juntura., Dues branques massa aprebdes, Renen una dificaltat de circulació de saba. Demés, derivant-se d'un so3 punt, o proper, no hi pot haver niia perfecta resistencia mecanica al vent. La raniificació a sortir ,d'un punt sol, és en absolut inacceptable. Defete que tenen la practi'ca totalitat dels arbres amb carió alt que surten dtls vivers cataians. La poda de formació més corrent a Califbrnia, és semblant eri totes les altrcs coses a la que aquí es dóna. Aixb en general. Poda lleugera Darrerament s'esta efectuant un canvi radical, i de grosses conseqüencies, en la ma.nera de fer la poda de formació i fin~ la de producció. L'impulsor de la campanya per a fer aquesta modificació dels proce'diments, és W. S. Tufts, pr'ofessoide fsutieiiltura a California University. En una revisió dels metodes de poda, en esperiments propis, i en altres esperiments vells, respecte a la ma,nera com l'arbre reaociona a la poda, fonamenta e.l seu criteri ,de que ,cal esporgar eals arbres a la seva mínima quantitat possible, aix6 per a relacionarla uecessitat de maxima vegeta,ció de l'arb'rc ammb la seva perfecta formació i abundosa i jovencana prodric~ció. Segons. tals teones : en sa normalitat, un arbre té un just equilibri entre el xu brancam i el seu arrelam. L'observació ens retorda casos de quP a una amputació d'arrels, hi segueix un defalliment en el creisement del brancam, i fins mort, de part de les branques, segons hagi estat l'extirpament. Llavors, encara que lJobserva,ció del que passa no sigui possible, & dogic esperar que a una extirpació de branques esdevingui una respectiva contracció de 2a quantitat de forca radical. Així és que els efedes de la poda, ukra la reducció de superfíeie vegetativa i exportació d'elements elaborats que ja eren incofborats a la vida de l'ai-bre,els quals efectes són palesos, és possible que bi hagi uns paraliels efe,ctes a I'arrelam, els qiials no són visibles, pero s'evidencien en la calma amb que els arbres creixen. ~(Vegi's gravat 6). En formar l'arbre, es fa precisa una poda. Llavors s'escolleixen les branques primanes, les quals es deixen desenrotllar, i totes les altres s'escapcen a uns 0'15 o 0'20 metres. L'operació s'lia de fer, per anar bé, cap alla als primers de juny. Les escapcades probablement ja no tornara^^ a brotar, limitant-se el seu fullam a laborar pel bé general de l'arbre. Les branques primaries es desenmtliaran més. En venir l'hivern, es poden a una alcada igual, fent un promig de cap a 50 centímetres. Sempre que es pot, es deisen e11 aquesta llargada, de branques primiries. Aquestes escap- ~acles, a la següent vegetació donaran branques secundaries. A la primavera, al juny, és conveni'ent tornar a fer una poda per arreglar creisement de les branques @rminals, que han d'ésser les secundaries, igual que es féu amb les priinanes. De- més, .hi ,ca18dra un aclanment, quan hi hagi, mssa espessor dke branquillons. 1 en ésser a l'hivern, la poda es fara ben Ileugera. solament escapcant les branques secundaries o espnntant-les a un brot lateral. Les branquetes intermitges, els brotets, tot el que sembla que embruta la netedat de les branques, en lloc ,de tallarha, com és costum a Califbrnia i ho és ací a Catalunya, s'han de deixar el mateis al primer any que en els altres, en la seva majoria. Bs cosa que facilita l'assimilació, les funeions metabbliques de l'arbre, sense que destorbi per a res la formaéió del brancam. Demés, aquest branquillonainent és el que donara 'més prompte frnit. En acabar la poda del segon any, possiblement la del tercer; l'arbre esta ja practicament format de brancam o si no ben imprimida una mama. De llavors endavant, la poda és només que d'aclariment i Ileuger escapcat de les branques terminals que es volen fer bifurcar, per anar constituint el brancam mestre de l'arbre. Aquest sistema de pcda és per l'única forma que alla ec Ea, que és el vas, en 'els quatre vents. La forma~ció aquesta és rígida per als fruiters, tals com p;esseguers, ametllers, albercoquers i algunes menes de pruners japonesas, en els qnais el brot d'un any es ramifica correntment, aixb obrint, naturalment, les branques, i donant un bon vas. Pero la forma de vas, quan és per pereres, pomeres, cirerers i moltes pruneres, en elsquals arbres el brot d'un any s'estira, perb rara vegada ks ramifica, es puja diferent per espaiar les branques, que sinó serien masca apinyotades. Es deixen les branques que han' de formar la copa o vas, perb al mig s'hi deixa en la primera poda la branca eix i podada més Ilarga, a fi que es desenrotlli més, fent un gran volum que, no podent-lo ocupar les altres ioranques, les obligara així a eixamplar-se,. constituint la copa. En les següents podes, la branca central es va rebaixant fins que al cap de dos o tres quedara extirpada, quedant el vas fet. Co~n.paració erstre els dos metodes Els resultats d'aplicar la dita poda lleugera en la forma de vas a tata mena'd'arbres, comparat amb la poda enkrgica de formació, són d'un major creixement, i més jove fructificació en els arbres tractats pel primer procedisnent (10.) La major part de les substhncies que formen la imita, hidrocar- bonats, són absorbides per les fulles ; més quantitat de fruita, dones, a major super,fície foliar. Els aliments en els arbres preferentment s'emmagatzemeu als extrems dels brots, on per aixo hi ha tendencia a sortir-hi els brots de més for~a i a sentar-hi més iruita. Aquests dos fets de la biologia vegetal, expliquen que de dos arbres en iguals condicions, es desenrotllara més el que sigui menys podat. De dues branques adjacents la més podada sera la que es desen. mtllari menys, i aS revés. De dues branques adjacents desiguals, per equilibrar-les s'ha de podar llarg la petita i curt la grossa. De dnes partc d'un arbre desequili,brades, s'ha de podar poc la part pobra i pdar més la part vigorosa, a fi d'obtenir l'equilibri. Una branca, un arbre esquifit, se'ls acaba d'atuir podant-los. Se'ls ajuda a desenrotllar no podant-los, o fent-bo poc. Aixo, si no és degut a'mssa Ih-uctificació, en qual cas s'ha de podar fort, i suprimir ulls de flor, a 6 de forsar la producció de fusta. 1 encara millor remei és augmentar la humitat i nitrogenats. A menys poda, més ulls, que donaran fulles, que fabricaran per I'economia de I'arbre. Com que és freqüeot llegir que un arbre o branca, com més en&- gicament es poda, més vigorós es torna, cal remarcar que els experiments de Mr. Tufts proven que tal vigor no és sinó aparent, d'importincia local dins I'arbre. Es a dir, una branca pobra fortament podada, treu dos o tres brots vigorosos, pero el total és inferior al creixement que hauria fet, si s'hagués podat menys, i l'arbre se'n ressent ignalment més, que no en el cas de poca poda. (Vegi's gravats 7 i 8.) Aquest metude, que 8112 el van coneixent amb el nom de poda llarga, i que consisteix a donar sols l'absolutament indispensable, és aconsellada pel seu inventor fins pels anbres desenrotllats. Pero, parlant amb ell, eus deia : L'arbre podat d'aquesta manera, al cap de cert període, les seves branques potser estaran com envellides, com esgotades. Llavors, per a poder anar seguint amb un arbre que dongui profit, li caldrh una poda energica de renovació. Així que sig$ format brancam nou, es tindra altra vegada l'arbrc en estat de fructificar amb una poda Ileugera. Aixo, pero, és una suposició dels resultats de la qual no hi ha seguretat, puix que els experiments arnb que es basa són comencats el 1915, i no han donat migdia, són guarnides de pereres pujades amb les majors precaucions i artificiositats. Rs el que els convé més. Un altre cas de l'exclusivitat d'úna poda per a cada situació diferent, el veiérem en albercaquers. Seguint la línia ferria que porta de París a L'Havre, a no gaires quilometres lluny de París, es veueu albercoquers als quatre vents piautats en comelles i sols en la cara orientada cap al migdia. La poda és de forma de perfecta copa, pero s'hi veien ololts arbres que la tenieu mig partida, sols remanent la mitja que mirava cap al nord. Així es permetia una mhxirua insolació del brancam que quedava, i que segurament produia la maxima fructificació per aquell'a determinada localitat escessivaraent fi~da pel conren de l'albercoquer, i que sols podia ésser de profit merces al factor economic de la proximitat del mercat, parís. Tots els casos citats i tot l'esmentat, indiquen que pera pod~ar un arbre, cal coneixer com la vegetació reacciona a l'acció de la poda, la fisiologia de I'arbre, i les necessitats locals, i individuals, i caneixer el comportament de l'arbre amb relació a la fmctificació, i niolt especialment la vegetació de l'auy o anys anteriors. Poda d'e~tiu. L'epoca de formació dels borrons de flor, i de diferenciar-se, essent a l'estiu anterior de l'ang en que apareixen les flors, es compren que es tracti llavors de fer alguna cosa per ajudar la formació, o sia la fructificació de I'any següeut. Zs absolutament general donar una regada al mig estiu (juliolagost), sempre que es pot. Es fa la poda per a intensificar la formació de borrons de flor per a la callita de I'any vinent: Si es pot obtenir que els elements hidrocarbonats que les fulies produeixen s'emmagatzemin en lloc de fer créixer els brots, sera en beuefrci de la formació de les flors. Doncs bé, s'ha ape'lat a la poda d'estin, esourcant els brots de l'any. Si s'escurca que el brot no estigui en creixenca molt forta, passa que a l'interrompre's la circuiació de saba, s'atura el creixement, i els midons que se n'anaven en fusta, llavors s'emmagatzemaran en els borrons, diferenciant-los a borrons de flor o bé enfortint els que ja n'eren. Pero si el brot era massa tendre, o s'ba escapcat massa, el que passari sera un non creixement de brots, sense assolir-se el' que es proposava. En realitat, aquesta practica sols s'ha fet alla ainb els albercoqners, majormeut els de les millors terres. Aixo és 53 perque les condicions en que alli es conrea, són per a fer-los tirar a una excessiva vegetació en perjudici de fructificar. (Vegi's gravat 12.) Així és que en arbres de pobra vegetació, no els caldri mai la poda ,d3estiu, la qual és sempre mes de castig per l'arbre que la poda d'hivern. Entengui's bé que ens referim: a arbres fets i la poda que volem dir és poda general, no pas la de treure xucl~dors. En una fructicnltura ben racional, hi ha la practica de I'aclariment ,de fmita, pnmcipalment en els' fruits grossos. La practiquen cap a mig mes de maig. Millor dit, varia un poc segons les especies, pero procurant fer-la abans que el pinyol no sigui format, peque saben que eii sol representa més del 25 % del total dels solids de laafruita, i aquests solids són posats pocs dies abans d'endurir-se el pinyol. Fent l':aclarida, estalvien a l'arbre aquest esfors inn~cess~ari. Apuntalat de les brangues Per a evitar I'esqueixament de branques pel pes de la fruita, en lloc de la practica d'apuntalar les branques, s'esten la de fer-les aguantar d'una anella en el centre de la copa, anella que irradia uns filferros amb un cargo1 al seu extrem, clavat dins de les branques més grosses. Aquest cargo! s'aconsella clavar~lo tao profund com es ,pugui, perque així és més aviat recobert per la fusta que creix. Cal que aquest cargol no es posi massa aval1 de la branca, perque sinó aquesta es trenca pel pes de 1a fruita a sobre del cargol. S'aconsella fer aquesta mena d'oapuntalatn, a la tardor, quan l'arbre encara és en vegetació (així la ferida del cargol es tapara milior), i les brauques, cense el pes de la fmita ja, estan en sa posició normal (9). (Vegi's gravat 13.) VI. - LES MALURES 1 ELS ACCIDENTS En una esplotació fruitera s'ha de comptar per segur, amb l'haver de combatre malalties. I+es condicions artificials a que se subjecta l'arbre, les fortes collites que l'esgoten, el nombre d'anys que un fruiter viu, l'alta especialització i diferenciació del tipus natural, tots són factors que ajuden a fer l'arbre presa una K> altra hora de malalties. Doncs no han dJaga$ar de descuit. S'ha d'evitar haverles ,de combatre i s'ha de fer sempre que es presentin. La indústria ha d'ésser prou ben ionamentada econdmicament perque permeti aquesta íiuita. Acció defensiva i metodes emprats Hi ha també un servei públic d'introducció, multiplicació i repartició d'insectes entomdfags per a la lluita natural. L'actuació radica en el Departament dlAgricultura de Cal. en La capital Sacramento, i la seva estació de treball és a Withiers Cal. Ells fau el treball principal, i diverses graus empreses agricoles tenen petits insectaris particular$ on reben la quantitat, Ilavor, que se'ls destina i la multipliquen per a usar en Kurs fruiterars. La inspecció sanitaria del que entra al país ha arricbat a I'extrem de rigidesa, que per tots els EE. UU. sols es permet introduir vive al eBureau of fmor eigu ,plaut sn seed introductionn, sec. ció anexai al servei d'Agricultura de la nació que té cura d'introduir noves plantes que cregui dignes de prova, i després de saber llur valor positiu les extén. Aquest aBureauv no sols fa aixd, siuó que organitza exploracions per arreu del món, en 'cerca de vegetals interessants per a introduir als EE. UU. Ultra aquesta inspecció sanitaria federal, Califdrnia, té en les seves fronteres la inspecció sanitaria pels productes venint dels altres Estats de la Unió. Així, merces a aquestes precaucions., es va íiiurant de plagues, que ja han envait els seus Estats veins. Entre altres coses en que I'acció de govern i protecció de lJEstat "' s"ha de deixar sentir perque una indústria fructícola floreixi, hi ha el cas de defensa contra malalties. Aquesta hita pels entomdfags és realment decisiva qwan el parasit és prou resistent, que s'aclimata, ient-se apte per vinre lliure. @an no passa aixi i el parasit necessita tenir sempre una conservació a l'insectari per a qusan es pngui necessitar I1efic&cia del procedimeut és menys colpidora. En terapeutica agrícola fan molt ús dels compostos polisnlfuratc.. Els usen principalment en tractameuts d'hivern i fius que es comencen a obrir les flors. En aquests casos els usen a la proporció de ro % i hi combaten diverses malures criptogamiques, que sóu atacables !a ,l'hivern, ,diversos insectes de petl fina (acari'ds i cotsinilles), i els Iíquids i molses de I'escorxa. Sambé es fan tractaments d'estiu, perd llavors el polisulfur hi és usat sols a 1-3 % ; usualment el tres. S'iisa llavnrs per les criptd- ' games que combat el sofre, i ,de vegades per algun insecte. Alguns dfels insectks que allí :combatren també els kenim ací, perd de més a més tenim, ací 1'11Esiophes Corillygalioriim~ de l'avellaner, que ens sembla seria combatut amb exit amb tals tractaments . En el mercat del pals s'hi troba l'arseniat de plom a preus acomadats, i també el polisulfur de cak en pols, ja Uest per a dissoldre en aigua. Emulsions ,dlolis minerals ja disposa'des per a dissoldre's en aigua. Les primeres materies pels tractaments són abundoses. En augmentar el preu de jornals i progressar la tecnica, des de fa uns quatre o cinc anys, s'esta estenent la practica de polvoritzar. Es a dir, empolsinar : en Il,w de Per la ,polvorització amb aigua, coa a vehicle, fer-la amb una pols, com és ara el talc. Raports t4cnics diuen que els resultats són els mateixos, amb la diferencia de 'ni.ei~ys despesa de jornals, de feina mes acabada, perd amb més despesa de material. Que aixd es practiqui en estensió, només ho hem vist en els coliiters de nous associats de Califbrnia. 'Han de Ser u. rígid tractament a base de ui,cotina contra el pugó dels noguers, i en lloc de fer-la amb aigua, ho fan en pols. Commpten que necessiten un 40 % més de material polvoritaant, perd com que en passen molta via, el resultat és de sortir enclara considerablement aventatjós en pessetes. S'esta aconsellant fer aixd amb tots els tractaments, fins el de sulifat per a la vinya. El tractament líquid en eIs fruiterars es fa amb un carro bóta, amb un motor d'explosib bomba que dóua pressió al líquid, que per un pare11 de mangueres en mans d'homes fan la polvorització. L'empnlsinat es fa mitjan~ant un vano counectat a un mo'tor sobre un carro, i una boca que llenca la pols. (Vigi's gravats 14 i 15.) L'enipolsinat s'aconsella fer-lo en matinades fresques. Veiérem uns 80 acres de fruiters, molt ben disposats per a fer el tractament. En una ,casa central, en unes graus fines, es feia el caldo que s'havia d'usar per al tractament. Bo fet, una bomba l'injectava a pressió dins de tuberies que es distribuicn pel fruiterar, colgades sota tema, i amb boques per a enxufar-hi mangueres per a, fer la polvorització. Les hoques són a uns 40 m. de listincia unes d'altres. El cost d'installació 4s gros ; pero com que es supriineisen molts jornals mitjansant aquest sistema, tus convencérem que resultava economic. Demés, té l'aventatge que el sistema permet fer un tractameat amb molt curt temps, per raó dels jorrials evitats i carreteig, i pluralitat d'operadors que es poden usar. 1 sempre és important el poder donar un tractament al punt i temps necessari. És per a salvar una collita (11). La clorosi dels pr@sseguers A CalifArnia tenen malalties, les principds de 1e.s quals a nosaltres poc ens interesen .per ara. Pero ací teuim una malura. que eils tenen ben ectndiada. Per l'interes que ens té en parlarem extensament, servint-nos d'exemple per a mostrar els seus metodes de combatre les malalties. El jove esgotament dels presseguers, que entre nosaltres es coneix amb noms tals com clorosi o neulament, als Estats Uuits és coneguda, estudiada i definida amb.el nom de «Yellowo (groc). Solament es troba aquesta malaltia a 1'Est de Nosd-America. La malura 4s coneguda de llarg temps. Algú .diu que hi han notes que permeteu suposar la seva existencia en 1796. De totes maneres es ciar que en 1528 al& la va descriure, i en 1888, quan ja els seus estrails bavien estat tals per a colpir de mort grans i extensos fruiterars, s'emprengueren metodiques investigacions per a coneiserla i combatre-la. En la mateixa epoca els: americans noten la seva no existencia a Europa, i pensem nosaltres que després, o peIs vols de 1890 és quan ací :a Catalunya devia apareixer l'a m*alura,, perque estk en ilJ&nim dels nostres pagesos que aquesta maliila és reoent, i nocaltres mateixos recordem pressegucrs molt grans que evidentment s'havien pujat sense aquesta malura. Seguint la teoria del caracter infecciós de la malaltia, no seria inconseqüent pensar que fou originada als Estats Units i tramsa a E,uropa per mitja de material per a planteristes (13.) hfineixen la malura i l'hem vista amb uns caricters que la identifiquen ben bé amb SO que passa en els presseguers de qualsevol punt de C'ataluuya. Després asseguren que l'any anterior al que s'assenyala evident I'atac, i'arbre brota i madura els fruits més aviat del normal, fent a mes a n1és uns préssncs petits, iusípids, amb taquetes rosades a la pell. Són aquests símptomes que per +alta d'observaci6.no sabem si ací també s'hi donen. Experimeuts nombrosos i I'observació constant deixen clar que la rnalura és contagiosa i que un arbre atacat allarga més o menys, perd que al cap o a la fi mor prematurament amb els carhcters donats per la malaltia. La infe'cció d'un arbre a l'altre s'ha provat que es fa per I'empelt, i es suposa que es fa també per la poda i el pollen. Eis pinyols perduren la infecció, pero semhla que la terra on viueu els arbres no tramet el contagi. Ni els adobs ni l'extirpació de les branques primerament afectad& guareixen els atacats. Definida una malaltia infecciosa, pera no aclarit l'agent causant, es discuteix si és un desequilibri vegetatiu de les ~~~lules 'que, en llo'c d'cmmagatzemar el midó fet per les fulles, el posen de seguida en nous brots, o bé que la pBanta té una encima, un ferment no figurat, que causa el trastorn i es tramet de l'un a l'altre arbre. Pero és una cosa clara que la malura esisteis en incubació dins l'arbre bon sic de temps abans no n'apareixen senyals, essent llavors un cas ja general per tot l'arbre (14). L'única manera ,de combatre, és amb preventius. No usar res de peus atacats per malura. En apareixer Ja malaltia, dlestruir completament l'arbre, immediatament. Així se'n defenseu un sic a 1'Est; on malgrat la malura s'hi conrea molt el presseguer. Califdrnia, que, separada de 1'Est per una estensa regió on no s'hi conrea el presseguer, i connectada amb el1 per unes poques línies ferroviaries i carreteres, pogué a temps establir una barrera sanitaria mitjancant rígides inspeccions ; fins a l'hora present té desconeguda la palaltia. Defevsa comt~a les geludes El comb'atre el' fred és la lluita més costosa de totes les que han de 4er alguns colliters de Califdrnia. Els que. més hi han de lluitar són els colliters de taronja, perque, demés de tenir una Area de conreu no la més apta en condicions climat2riques, teiien la fruita madurant dius de I'hivern, en el pecís moment que hi ha les baixes temperatures. El pro'cediment seguit és el de fer foc i escalfar tot el volnin d'aire que envolta el fruiterar. Per aisd, uns termdmetres en els puuts més perillosos del fruiterar, connectats electricament a un timbre de la cambra del pages, li ,avisen la temperatura perillaca. Ja hi ha disposat a cada espai entre arbre, o entre cada quatre espais, un fogar per a fer-hi foc, i hi van a enceudre'ls, vencent aisí la baixa de tem'peratura. En algun lloc es crema lienya. A Califdrnia sols veiérem uns fogars de metal1 per a cremar-hi petroli brut. El petroli hi és abundant i barat. Allí els surt economic. 1 es donen molts casos q,ue la sobrevalua donada per I'escassesa provocada per la gelada, paga amb escreis les despeses de combustible fetec. Les gelades poden fer-se a molt baisa temperatura. Les provoca un fort refredament general, i llavors són d'efectes generals i sols un total escalfameut amb foc pot salvar. Pero bi ha gelades ben locals. Aquestes es poden fer sols per uns pocs graus sota, el punt de gel. Se sap que els Ilocs amb drenatge d'aire, pendents, perque I'aire en refredar-se es vagi escorrent avall, són els menys perjudicats de gelades. Se sap, al revés, que un clot tancat, molt sovint es gela i els efectesde la gelada són més ileus a niesura que es va pujant pendent amunt i tot per la mateixa raó del drenatge de l'aire fred cap al clot. Se sap que un veutijol impedint aquest colatge d'aire fred en els culs de terrenys, destorba les gelades locals. Doncs en aixo s'ha basat un pro'cediment de combatre les gelades. És una torre, amb dues boques o,posades al nivel1 del cap de la copa dels arbres, dins de la torre un ventilador que 'fa sortir un raig d'aire per les boques, fent-les girar a la vegada. Aixo porta un lleuger oreig en el fruiterar, barrejant I'aire i impedint el colatge ,de I'aire fred. Al& afegeix un fogar dins de la torre per. escalfar l'aire. Es comenca a usar aquest procediment i per a les petites gelades, de potencia local, qmda bé, sense que ni t:a,nt SOIS s'usi el fogar dins de la torre. El procediment és barat. Se sap que l'aigua, en gla~ar-se, i també el vapor dlaigua en condensar-se, emeten el calor latent intern .que els tenia en l'estat de líquid o vapor. Doncs una atmosfera bumida per causa de la calor que emetr3. per a condensar-se en rosada, disminuir3 la fredor, que perilla de fer la gela,da. Una atmosfera seca permet una gelada més f3cilmkut. 'Fot aixd també és en parlant de gelades *etites de no gaire refredament. S'ha provat de polvoritzar aigua en el fruiterar, quan amenacava gelada, en lloc de fer-hi foc, pero no ha donat mai resultat. Els conreus delicats s'ban de fer en les pendents. Pera establert el coureu, i econd~nicament ben basat, el més ben fet és defensar-lo del que vingui i en el cost que sigui.