Medallons : col·lecció de cinquanta sonets

,. I-� Mossèn A. NA\:iARRd ':' "�,�}"� '--."" 'f-li- . , , r ._ .! .¡: ""::-- Col :leccig de cin��à�ta sonets ... F IMPREMTA -DE LA, CASA PRÓVINCIAL DE CARITAT 'C,!�er de Montalegre, 5 -c :. '" . e- [. , I MEDALLONS 1 --11 . !� , .,�. -.{, . . � ,' .... (Gcx:y:5G 2 S T» c__J>r lb ve. ó1oc! Mossèn A. NAVARRO r I MEDALLONS Col'lecció de cinquanta sonets BARCELONA IMPREMTA DE LA CASA PROVINCIAL DE CARITAT Carrer de Mon talegre, 5 I927 · -<""" I; lo I, \ j j I , 1 - t I 1 I ,.I , . . . LLUMINOSOS -....¡"'" , , I í j 1 .- I I ,[ _..._. 1_1>, - � I - 5 HORA DE SOL ¡ � I I i !, I Aquest sol generós ma vida encanta, i és, ara, un paradís ma solitud, mon ànima serena riu i canta com un ocell endins elbosc perdut. i I '[ En mon pit hi rebrota l'assutzena del pur desig i el fervorós anhel, i és el meu cor com una gerra plena de mirra perfumada i dolça mel. Hora de sol! Davant mos ulls estesa tota la serra és una flama encesa, la neu del cim, com una aurora, lluu, 'i jo, guaitant la clara llunyanança, dic a pleret : « � O flor de ma esperança! per quin camí retornades, tu?» . ¡ : .... ODA A LA GINESTA Per a S. Armenter Salve, sfmbol sagrat,. flor beneïda, ginesta heroica, resplendent i austera, flama cruent de l'ancestral foguera, dolor triomfant i llibertat florida! Del bes del sol en el desert sorgida; glòria dels ulls; encís del cor que espeta; amb ton or has ruixat nostra bandera, i amb ton foc ets caliu de nostra vida. Radiant d'excelsitud, altiva i lliure, serres amunt, de çara al cel, vols viure, guaitant la mar que és ton etern amor. I, quan retorna el jorn de nostra festa, a la sang de les roses, o ginesta!, la glòria hi vesses de tes flames d'or. 6 � 'iI" f J ¡ I ¡ -: . � I I I I t. -, <fl{. Flor de neu al març geliu i a l'abril de mel i rosa, el cirerer canta i riu dintre l'horta lluminosa. PROFECIA DEL CIRERER Per a Lluís Noguera De la flor rosada i blanca brollaran els rics tresors, i el dolç maig a cada branca penjarà milers de cors. Vindran els ocells cantaires, vindran infants i captaires a la glòria del convit, i, a' ple juny, les caderneres, de la sang de les cireres en tindran vermell el pit. 13 PAISATGE D'ABRIL Ressona, llunyana, una orquesta d'ocells; rima un vers l'oratjol, i l'aigua, tombant la floresta, és merla, bordó i picarol. Flameja al serrat la ginesta, regala mel fosa el corriol, i els pins, extasiats, en llur testa rumbegen la flama del sol. Auríssona fressa d'abelles, sagnant tremolor de roselles florides en l'ordi onejant; al lluny guspireja una llança, els camps són curulls d'esperança i arriba sant Jordi triomfant! • 1 POEMES DE LA NIT 17 LA NIT NEVADA A mossèn L. Soler I Tofes de neu desmaiades volant per l'espai cendrós, papallones corglaçades, marcits cadàvers de flôs. El cel sagrari desclòs, palpitant d'hòsties alades; la nit plena de blancôs i les planes ensonyades. Jo, tot sol dins la gran nit, giro els ulls a l'infinit, .... -Î veig les blanques muntanyes. Tata la selva un lliriar!... O qUID desig de volàr se'm desperta a les entranyes! 2. ·- II I (- l La nit blanca s'és dormida dessota el eel estelat, com una núvia guarnida d'un gran vel de castedat. I, Cada tija gelebrida és un lliri desmaiat, . \ cada estela al <cl florida és com un cor abrandat. Solitud que el cor m'encanta! Al fons de la nit geganta brolla un espectre ... Tinc pô! I r Serà la Mort, eix fantasma que mon ull dins la nit plasma, o sóc el fantasma jo? .- ]:8 ".'" " III Del silenci d'aquesta hora , jo en voldria el dolç moment del traspàs, que el cor enyora .t �. morir silenciosament. Blancor de rieu al defora, .' i en el cor abrandament, l'instant de mon traspàs fóra , blanc com un nou naixement. Dessota el llençol nedeu d'una gran clapa de neu dins una fossa ignorada, � la mort vindria a mon llit amb el mantell tot florit I dels lliris de la nevada. 19 ..'! -- �_ -� � _ ... - � _ - - - _ , • 0-._ __ __ _ � LA NIT A CIUTAT JI I , A faisó d'un gran riu d'aigües llotoses, 1 la nit desfà ses trenes ensutjades; enllà de les grans rues' desolades llambreguen les pupilles tremoloses dels erts fanals. - -En la tenebra foses van passant, com fantasmes endolades del gran misteri de la nit brollades, unes ombres errants i silencioses. Un ca noctàmbul, enguniós, udola, la Iluna groga, com un cor, tremola í dintre la negra entranya de la nit. �t " Un teatre ressona en crits d'orgia, i un infanto, qui no té llar, somnia I sota el mantell d'esteles adortnit. / �r· I;. rI I / ¡ / / t / 20 ;/ 21 LA NIT A LA .MAR Dels cims més alts la nit és davallada damunt la mar, com una gran fumera, flotant de l'aigua en la fulgent crinera sa túnica de gemmes constellada, La lluna, entre cel î aigües desmaiada, escampa sa argentada cabellera; pels camins de l'ensomni i la quimera vola una barca vers l'ignot portada. Del gran silenci van passant les hores, vibren les ales dels estels, sonores, caient damunt de l'aigua en fils d'argent. Torna la barca de l'ignot triomfanta, una sirena entre les ones canta, i és sa veu musió ... , follia ... , vent! LA NIT A MUNTANYA Dorm i somnia Ja muntanya muda, la nit, com un crepuscle, és dolça i clara, té els ulls oberts i son mantell amara la lleu rosada de l'atzur caiguda. L'ala del vent, dels' cims nevats vinguda, vessa en l'espai la melodia rara del grill ignot, que en la gran nit s'ampara, i de la font dins el pinar perduda. La muntanya somni'a la gran festa _de les noces del sol i la congesta, d'herbes i flors el naixement triomfant. Passen estels en flamejant corrua, i sobre el pit de la muntanya nua fulgura un clap de neu, com un diamant. 220 III PAL-LAS VOL LLUITAR AMB VENUS ARMADA I' ¡ Pallas veié a Lacedemònia, un dia, sa rival Venus fortament armada, i revifant sa enveja no apagada, nou, combat, insidiosa, li oferia. «- Lluitem. de nou, -li diu -; per més que sia Paris el jutge del qui tu ets amada, i la victòria a ton favor dictada, a un duel armat, per ton honor, confia.» Venus respon: « - Ta enveja temerària, provocant-me a una lluita sanguinària, és un recurs que mon honor refua. r -I Deixem l'escut i l'esmolada llança, i, si contendre vols, inerme avança, ja sabs que jo acostume> a vèncer nua.» I I I AGONIA HEROICA Finà el combat. La victoriosa annada solca les ones de la mar sonora; els núvols passen en triomfal ramada davant el sol morent que en flams s'arbora. Enllà de l'aigua la ventada plora, i, damunt de l'arena desolada, el vell. guerrer, ferit de mort, implora que vingui en son ajut Pallas annada. Sa veu ressona com udol de fera, la mar l'amoixa amb sa fulgent crinera, i vola de son pit el plany darrer. Enllàde l'arenal el sol moria, i son ull-de ge¡sant, en agonia, refulgia a l'escut del vell guerrer. , EVOHE r Vénen les veremadores enceses de foc vermell: a l'amor llurs veus sonores, al vent l'esbullat cabell. Vénen les veremadores flairoses de moscatell, jovials i brunzidores com argalls de vi novell. / Damunt la vinya aflamada canta una alosa encelada, i en l'or del crepuscle es fon. , I ·f r Evohè! La vida és bona! Baccus riu, -i, al lluny, ressona la flauta d'Anacreont. QUARESMALS 3 -, <, . ESPERANÇA j Per a la Baronessa de Ribelles Lliris morats, violes ignorades que el pastor vora els marges endevina, i estols d'anyells dessota les gemades pomeres nuvials ... L'hivern afina. /" Cauen del eel les fecundants rosades, llavor de gràcia als camps i als cors germina; ales dels oronells illuminades damunt el Crist que entre lliriars camina. Ha retornat el temps de les promeses; les llànties d'or, vora els altars enceses, flamegen 'com els cors dels querubins. - A cada porta un raig de sol s'atura, a cada serra un ginestar fulgura \ i s'omplen d'esperança els vells camins, 35 , ! _" EL CONVIT-DEL FARISEU Perfumada de nard i d'assutzena, quan el convit del Fariseu finava, la pecadora en el triclini entrava per fê a Jesús de son dolor ofrenf' I r Vessa damunt sos peus l'àmfora plena del ric ungüent que en odor sant s'esbrava, í, agenollant-se com humil esclava, per a eixugar-los, son cabell destrena. o escàndol farisaic! Els ulls fulguren; els convidats, amb baixa veu, murmuren d'aquell secret que no capeix ningú; mentre li diu Jesús: « - Aixecat, dona, perquè has estimat molt, molt se't perdona. Tota ma sang per redimir-te a tub> ' PALMES AL REI Per a mossèn A. Marcè -' Matí esplendent que el sol gloriós arbora, de pluges d'or i porpres aflamades; com un verger, Jerusalem s'enflora de -llorers i de palmes perfumades. Remor ingent de multitud que implora, crits de joia i dolor, veus desolades d'un poble foll que el Salvador enyora donant al sol ses testes humiliades. L'Hosanna esclata, a l'enflorada via ressonen, en clamor de profecía, les promeses d'Abraham i de David. Passa Jesús, i la gentada pa�sa ... Afina el jorn, i a la deserta plaça el Rei es troba sol, dins de la nit. 3-7 NISSAN Lluna plena de març; en la deserta quietud del camp l'ala del vent tremola, sa faç de cera, amb claredat incerta, inunda -el comellar de farigola. L'argent fos de la neu dels cims rodola, entra la nit dintreI'església oberta; semblant al vel que el sant altar endola, la muntanya d'un núvol és coberta. , Nit de Nissan, de salms i de dejuni; dessota la blancor del pleniluni passaran processons i penitents, i, entre les flames vacillants del's ciris, el Gran Rei dels amors i dels martiris son perdó divinal llençarà 'als vents'. 1 .� , � I , {\ I , f t I I .� j j CATEDRAL GÒTICA ¡ Per a Joan Costa i Déu Per fora, austera i bruna; per dins, fulgent i altiva, davant els segles s'alça la vella catedral. Un àngel d'ales blanques domina a l'alta ogiva, com símbol de l'eterna tristesa medieval. Cascada policroma desfeta en gentils randes, florida en les vitralles, la llum és gemmes i or, damunt les lloses cauen mirífiqúes garlandes i cada llàntia encesa flameja com un cor. Cariàtides i endriags de testes milenàries aguanten, paorosos, les urnes funeràries, la cripta oberta és plena de dolça claretat, . i, en son fluir de lentes i greus polifonies, un orgue de mil boquesdiu salms i profecies, i per les naus s'escampen ressons d'eternitat. 45 LA MEVA MARE DE DÉU A Na Maria Despujols de Ventosa i Calvell Teniu la cara dolça i riolera, grossos els ulls i plens de claretat, teniu bruna i fragant la cabellera, com l'herba agarbellada sobre el prat. Teniu la boca com la rosa vera - mel i frescor de _ fontinyol gemat-, i pàllides les mans, color de cera, i un trèvol d'or damunt el pit nevat. I teniu el mantell brodat de lliris, - i una estela baixada dels empiris que, dins la nit, vos illumina el front, damunt vostra faldagenerosa hi guardeu un Infant com una rosa, que, per joguina, té en ses mans un .món. r ¡ 1 I TOTS SANTS Per a Joan B. Roca De .l'aigua de l'autumne fecundada la sagrada llavor als camps germina; és plena de cel blau la matinada, de nadales d'argent la coromina. L'escala de Jacob, del cel penjada, ' de fulgor d'ales blanques s'illumina, i I'Esposa del Crist és coronada damunt els murs de la ciutat divina. Els vells retaules en flams d'or s'encenen, i els dotze mil de cada tribu venen el segell místic en llurs pits imprès. La sang dels màrtirs és un riu que canta, i entre els lliriars de la Muntanya Santa porten les verges el gresol encès. 47 Era sa barba un blanc desmai de lliris, duia en el pitla rosa dels martiris i una branca florida per bastó. EL CAPTAIRE SANT A M. Junyent Enllà dels camps florits el trobí un dia, quan jo era infant, sota la pau serena del blanc matí, que de l'ignot venia, donant al sol de maig sa pell morena. l' De son mantell espellifat fluïa un sant odor d'espígol i assutzena, la neu de cent desembres refulgia .sobre el seu front ennuvolat de pena. Un bell estol d'ocells l'acompanyava, com al Pobre d'Assís, i ell li'ls llençava les engrunes de pa de son sarró. - 49 FLOR DE RETAULE A una santa Catarina de les Galeries Laietanes Màrtir heroica, gentil donzella, front d'assutzenes, cabell daurat, i els ulls, en fúlgid vibrar d'abella, or, ametistes i claretat. La fresca boca, corn fontanella de mel; els llavis, clavell badat, i un ric topad, que és creu i estrella, voltat de perles, al pit velat. A -la mà destra la palma airosa, ia la mà esquerra la dolorosa roda de garfis, tenyida amb sang; en eix retaule sou, Catarina, }. tota gloriosa de la divina festa de noces amb l'Anyell blanc. 4 Pa -de -cada dia, miracle vivent, 'llum d'Eucaristia, vida i ,Sagnment. EL PA DE CADA DIA Per a F. M. Masferrer I [ I 'Pa de cada dia, glòria del íorment.. dels ulls alegria, . del cor aliment. Espigues glorioses, 'llesques oloroses, dolcesa i claror. Damunt de la taula sereu ta paraula de -Nostre Senyor, I i ·1 "'-. -- - - �- -- -.......- -_-.� , . I 1 I I ENTRE LA VINYA I EL FONOLLAR Per a mossèn Josep Noguera Entre la vinya i el [onollar la Sulamit� s'és adormida damunt la glòria del blanc lliriar, vora la dolça Font de la Vida. El Rei Pacífic la va a cercar, i, amb veu manyaga, del lluny, la crida: « - O la Coloma del dolç mirar, vina, que els' pàmpols ja han tret floridal» La lluna plena la coma enflora, la tunicella de la Pastora regala aromes de nard i mel. 1 ·1 Passen les hores de l'alt misteri, els estels vibren com un salteri i els camps blanquegen de rou del 'cel. ROSA-MARIA Per a R. H. o quin dolcíssim nom! Rosa-Maria! Estel i flor en mística llaçada, ritme de llum, excelsa melodia ·de l'arpa d'or d'un serafí brollada. A l'hora que al bateig fóreu portada, quin rossinyol cantà la profecia del vostre nom, vora la font sagrada? .Quin nou estel al firmament floria? Del vostre nom la rima és, Missenyora, càntic de rei i prec d'infant alhora, que el cor i els llavis de dolçor emplena .. ¡ . I v6stre nom sou vós, dona formosa; gentil, fragant i encesa, com la rosa; de llum i gràcia, com Maria, plena .. 52 , J I I J I t 1< (- 1 , TON NOM I � A Núria Mir Ton nom vol dir ressò d'excelsituds, dies daurats, cels blaus i nits serenes, ramats que vénen dels camins perduts portant olors de juncies i assutzenes. I l· - I - 1 f D'aigües i vents sonores multituds, temporals rebotent per les carenes, neu dormida a les altes solituds i afraus de mel i de violes plenes. Vol dir la Fe i l'Amor de tot un poble, Llar on la Pàtria sa fillada acobla, Temple on l'estel de l'esperança lluu. j Núria! Besos de sol! Desmais de lluna, i una Verge d'ulls dolços tota bruna a qui et retires, per tes gràcies, tu. DOS INFI_NITS Per a M. Vilà L'hermita enfront del mar, eternament oberta damunt del penyalar. Mare de Déu" Senyora del gai mantell florit, Vós empareu alhora les aigües 'i la nit, I I I !' 1 ¡- i' Gloriosa, com un far, dins la gran nit deserta, la llàntia de l'altar. - , la tempestat que implora i el vent adolorit, Tot l'infinit de fora cloeu en vostre pit. 5j:. I HUMILS I i . • " - ---- --���- - -- ---- -- 63 HORA SANTA • A la il-lustre poetessa Agnès Armengol Les ales de l'oronel porten la llum de l'albada, cauen els lliris del cel i els camps són blancs de rosada. Ara és hora, cor fidel, de reprendre la volada; els camins regalen mel i ès dolça la matinada. El meu 'cor ha alçat el vol, embriagat de llum de sol, dins l'encís de l'hora santa. S'ha perdut entre els ocells, ha volat al lluny, corn ells, i, com ells, canta que cantal I - ," --: j¡ 'I ELEGIA HUMIL " . ( Era tendra i amorosa com una Mare de Déu; son cabell, herba olorosa, sa cara, roses i neu." I, Era fresca i lluminosa la tremolor de sa veu; matinera com l'alosa, humil com el .pregadéu. Assutzena que es marcia, morí sens dol ni agonia: cap metge son -mal no ha entès. De tan xamosa com era li deien ela rosa vera» ... Ja no l'hi diran mai més! I ., . REFUGI EN LA NIT Per a Josep Cornudella Aniré a trobar la nit, que és la nit ma enamorada, amb son mantell tot florit dels lliris de l'estellada. Enllà del bosc adormit hi haurà la font encantada, que porta en el fons del pit una estela desmaiada .. Com un místic violí em dirà el grill del camí sa joiosa lletania,' i la nit m'ampararà, i mon cor oblidarà on anava i d'on venia. 5 Per a G. Aromir ORACIÓ _AL PREGADÉU Sempre extasiat :, del sol i la lluna, I sempre agenollat damunt l'herba bruna . . \ De tanta oració com fas, nit i dia, ets tot tremolô i tot agonia. " Humil pregadéu, j que ets pur i nedeu 1 com raig d'aigua clara, l' � mostra'm a adorar com tri, i a mirar a Déu, cara a cara. J� -, - ij 66 l i , i I r �- �- ,. -- ,��."t _'., i el .secret tresor que tu tens al cor li demanaria. ORACIÓ ALGRILL Grill perdut que cantes, dins de ta presó, melodies santes de goig o dolô, i la nit encantes resant ta oració, jo no sé si cantes o plores, com jo. r j, I I Si tingués ta veu, fins als peus de Déu mon cant portaria, ,. o � 1 r f 1 6¡. A mossèn R. Garriga ORACIÓ ALA LLUERNA Cuca de llum, que he trobada a la vora del camí, davant la nit encantada, com la flor del romaní; I I � que tens l'entranya abrandada, com el rou del dematí topad viu, ull de fada, gota d'or, sang de rubí; sies de mos p�ssos guia, mostra'm la perduda via que porta els humils al eel, tu que tens l'ànima plena de Ilum, en la pau serena de la nit, com un estel. " 68 't FIDELITAT De tot ço que estimava, sols em resta de mos versos humils la dolça rima; sóc com l'ocell perdut en la floresta, sóc com un orb que al ca fidel s'arrima; i veig per tot, amb les parpelles closes, de l'esprît creador les meravelles, - en la santa nuesa de les roses i en el ritme esplendent de les estrelles. Perquè m'ha redimit, el dolô em guia, mostrant-me en la boirosa llunyania la blanca estela del llindar del cel, i, en els camins ignots de la nit bruna, . vaig dient : « - Germà llop, germana Ilùna!», generós com mon ca, com ell fidel. 69 I t ! .� , 1 f I, ; ./