Brot : embalatge d’aliments secs a granel

Embalatge d’aliments secs a granel Mireia Agustí Fusté Projecte de fi de Grau Tutoritzat per Francesc Mestres Domenech Grau en Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte Entregat el 10 de juny de 2019 3.1. Context 3.1.1. Àrea de treball La compra a granel neix (o, de fet, reneix) com a solució a l’ús abusiu de plàstics i recursos materials que genera una quantitat de residus també excessiva. La trobem aplicada en diversos àmbits com pot ser el de la cosmètica, l’alimentació, la higiene de la llar, els estancs... L’àrea de treball en la que es centra aquest projecte és l’embalatge d’aliments a granel, amb la finalitat de trobar una solució més afí a la filosofia d’aquestes botigues que les actuals. Degut a que cada aliment té unes característiques i unes necessitats de transport i manteniment diferents, el projecte s’ha centrat a estudiar les particularitats d’un ventall d’aliments concret: l’alimentació seca a granel. Aquesta engloba farines, fruits secs, llavors, espècies, llegums, cereals... i tots aquells aliments que comparteixin unes condicions de conservació i gestió similars. 3.1.2. PEST(E)L: Anàlisi del macroentorn A continuació es plantegen diversos factors que poden ser influents per la direcció del projecte tot i que de manera externa a ell, per tal d’entendre el taulell de joc al que s’hauria d’adaptar el producte si sortís al mercat. L’eina emprada ha estat l’anàlisi PESTEL, que planteja 6 grans seccions que intervenen en aquest estudi del macroentorn. En aquest cas s’ha extret una de les seccions de l’anàlisi: l’ecologia. La inquietud mediambiental és la raó de ser del projecte i es treballa en tots els factors exposats a les altres seccions. Polític Els conflictes i canvis de política constant a Espanya dels últims anys no estan afavorint les iniciatives mediambientals: “Quin polític exigeix sacrificis actuals per evitar mals llunyans o futurs?” (Daniel Innerarity 2018, traduït del castellà). Els polítics saben que la seva estada no arribarà a la crisi econòmica completa així que, tot i que de cara a l’aparador firmen acords com el de París, generalment prioritzen altres àmbits al mediambiental.(7)(8) Pel que fa a l’embalatge d’aliments, el govern del PSOE va aprovar l’estiu passat el Reial Decret de Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient que obliga a cobrar les bosses de plàstic als comerços, vigent des del juliol. També prohibirà l’ús de bosses de plàstic per complet el 2021. Aquests fets contribueixen positivament en la tendència cap a la compra amb envasos propis i a granel.(9) El març de 2019 Catalunya s’ha adherit al New Plastics Economy Global Commitment: un pacte entre més de 350 empreses i governs del món impulsat per la Fundació Ellen Mac Arthur i la ONU per trobar solucions a la contaminació generada pels plàstics a escala global. Els compromisos adoptats es basen en el reciclatge, el compostatge i la reutilització com a eines de millora dels productes actuals, així com estratègies d’economia circular (de les que també se’n parla als programes electorals de les eleccions generals d’abril). Aquests factors propicien la tendència a la compra a granel i l’estudi dels envasos alimentaris.(10) Econòmic Una bona eina per analitzar l’activitat econòmica d’Espanya és a través del PIB, que des del 2013 és positiu representant un punt d’inflexió per la crisi que es va iniciar el 2009. Durant el 2018 ha augmentat un 2,6% assumint un PIB per càpita de 25.900€ (800€ major que l’any anterior). Tot i així, l’activitat econòmica espanyola es basa majoritàriament en els béns i serveis privats, fet que engrandeix la bretxa econòmica entre les classes socials i dificulta el desenvolupament de petits negocis i projectes. També cal tenir en compte tant en l’economia espanyola com en la catalana el conflicte polític dels últims temps, que està deixant en stand-by o interferint en l’activitat econòmica de molts negocis.(11) Com exposa el Departament de Territori i Sostenibilitat de Catalunya, els objectius llunyans de les polítiques econòmiques de les últimes dècades s’han convertit en urgència immediata: les circumstàncies ambientals fan necessària la transició cap a models productius més responsables i sostenibles. És per això que des del govern es promouen estratègies fonamentades en economia circular (veure apartat “Polític”) i consum de productes sostenibles (p.e.: Ecodiscat, concurs que incentiva l’ecodisseny en productes sostenibles) i de proximitat (p.e.: Premi Comerç de Barcelona, que enguany ha valorat la cohesió social i territorial). Aquests factors promouen negocis com la compra a granel (Gra de Gràcia ha rebut el premi Comerç 2018) i projectes amb finalitat mediambiental com aquest.(12)(13) Tot i així, alguns dels incentius més importants per aquestes iniciatives no es duen a terme. El 27 de desembre de 2014 la nova Llei de Impost sobre Societats (LIS) va suspendre un dels més importants a nivell estatal: la deducció mediambiental afavoria aquells negocis que haguessin realitzat una inversió en actius materials destinats a la protecció ambiental, com podien ser les botigues a granel.(14) Social Com s’ha vist a l’apartat anterior, l’activitat econòmica d’Espanya està remuntant i millorant respecte la crisi que es va iniciar 2008, tot i que sembla que les diferències entre classes socials només fan que accentuar-se, creixent les grans potències i extingint-se les petites. Tot i que sembla que poc fonamentada i relativa, la presumpció generalitzada que la compra a granel és més cara que la dels supermercats fa que molta gent, especialment aquella amb una situació econòmica delicada, no es plantegi comprar-hi. Tot i que de moment en molts productes l’etiqueta ecològica o respectuosa amb el medi ambient es relacioni amb un major cost, es preveu que com més s’activin aquests sectors de l’economia més competitius seran els preus. Per aquest motiu, actualment la majoria del públic d’aquestes botigues pertany a la classe mitja-alta.(15) La inquietud mediambiental s’està expandint en diverses zones d’arreu del món, ja sigui com a moda o com a necessitat. Aquesta ha estat sempre present en societats on la convivència amb la natura és molt íntima i mesures com l’educació treballen perquè sigui així: és el cas de Finlàndia o Islàndia, que estableixen una relació de dependència total entre respecte amb l’entorn i benestar. Aquest no és el cas d’Espanya ni Catalunya, però sí que hi ha arribat aquesta onada de conscienciació que sembla que poc a poc es va estenent en diversos àmbits socials. Com analitza Marta Romero (2017), sembla que les polítiques d’esquerres presenten una major preocupació i implicació pel tema mediambiental.(16)(17) S’està demostrant que les generacions de finals de segle passat, els anomenats millennials es presenten més compromesos amb el medi ambient i a buscar eines per combatre el canvi climàtic, la nova guerra moderna. Aquest factor promou projectes amb finalitat mediambiental com aquest, ja que aquestes generacions seran les futures consumidores, però hi ha una dada demogràfica que no afavoreix: Espanya té una població envellida que es preveu que anirà en augment els propers anys, degut a la baixa taxa de fecunditat i mortalitat.(18)(19) Tecnològic Les inversions públiques en tecnologia són cada any majors a Espanya, especialment des del 2016, fet que la situa en una de les actuals potències tecnològiques mundials. Com es desenvoluparà millor a l’apartat de Recerca de tecnologies, les investigacions destinades a la millora dels envasos alimentaris a través de la ciència i la tecnologia són nombroses i plantegen alternatives per als futurs envasos, amb l’objectiu focalitzat en l’allargament de la vida útil dels productes i la reducció de l’ús de recursos naturals, per tal de disminuir ostos i impacte mediambiental.(19) Legal A més de les lleis reguladores pel medi ambient compartides en apartats anteriors, cal tenir en compte que el producte en qüestió estarà en contacte amb aliments i ha de complir amb una sèrie de normatives. Segons ACSA (Agència Catalana de Seguretat Alimentària), la legislació general que ha de complir un envàs alimentari es fonamenta en els següents reglaments:(20) - Reglament (CE) 1935/2004: Materials i objectes destinats a entrar en contacte amb aliments. En ell s'estableixen els principis generals de seguretat per a tots els materials en contacte amb aliments: El material no pot desprendre components perjudicials per la salut humana ni modificar la composició, olor ni gust de l’aliment. També regula l’ús de materials actius o intel·ligents i exposa el procediment per realitzar avaluacions de seguretat alimentària i per al correcte etiquetatge dels productes.(21) - El Reglament (CE) 2023/2006: Bones pràctiques de fabricació de materials i objectes destinats a entrar en contacte amb aliments. La legislació s’aplica a tots els sectors de la indústria alimentària i a totes les etapes de fabricació, processament i distribució del producte. És a dir, regula la traçabilitat del producte al llarg de tot el cicle de vida.(22) Un factor que afecta directament a la correcta gestió i conservació dels aliments objectiu és el mètode de compra a granel. Com es regula la higiene i manteniment dels aliments a granel? Les botigues o les fases prèvies a la venta han de complir una sèrie de requisits? Qui té la responsabilitat en cas d’intoxicació, si el client porta el seu propi recipient? Efectivament, en el cas de la compra a granel la higiene i seguretat poden no ser tant elevades com en els envasos d’un sol ús, que disposen d’atmosferes protectores fins al moment de consumir el producte. Segons l’ACC (Agència Catalana del Consum), no existeix cap normativa que reguli aquests sistemes de compra, i ACSA exposa el següent: “Per una banda es planteja una qüestió d’higiene i d’una altre una qüestió de responsabilitat: En quant a la higiene, el comerç minorista a través del seu autocontrol ha de garantir la seguretat alimentària dels productes que comercialitza. L’acceptació que el client vingui amb un recipient propi és una opció que pot oferir l'operador econòmic. En cap cas la normativa estableix que sigui obligatori, però si l'operador econòmic opta per oferir aquesta opció, l'haurà de contemplar en els seus procediments. Per minimitzar un risc sanitari és important que adverteixi a la clientela, amb rètols visibles, per exemple, que el recipient propi ha de ser d’un material apte per al contacte amb els aliments, ha d’estar net, ben esbandit, eixut... El venedor pot també comprovar amb un examen visual l’estat de neteja i si no el veu en condicions no acceptar-li al client aquesta opció. En quant al tema de responsabilitats, si es produís alguna intoxicació alimentària amb aquest aliment haurà de ser la investigació epidemiològica la que resolgui a qui és imputable l’origen.” (ACSA 2019, consulta personal). Índex 1. Introducció 1.1. Escenari 1.2. Transformació 2. Definició 2.1. Descripció i objectius 2.2. Abast 2.3. Metodologia 2.4. Seguiment del projecte 3. Fase de recerca 3.1. Context 3.1.1. Àrea de treball 3.1.2. PEST(E)L: Anàlisi de macroentorn 3.2. Estudi d’usuari 3.2.1. Enquesta 3.2.2. User Journey Maps 3.2.3. Mapes d’empatia 3.2.4. Entrevistes 3.3. Benchmarking 3.4. Recerca tècnica 3.4.1. Materials I 3.4.2. Tecnologies 3.5. Tendències i referents 3.6. Conclusions de la recerca 4. Fase de conceptualització 4.1. Proposta de valor 4.2. Requeriments del producte 4.3. Dinàmiques creatives 4.3.1. Brainstorming 38 1 1 2 3 3 4 5 6 7 7 7 8 13 13 16 19 20 23 28 28 31 33 34 35 36 36 38 38 3.1. Context 3.1.1. Àrea de treball La compra a granel neix (o, de fet, reneix) com a solució a l’ús abusiu de plàstics i recursos materials que genera una quantitat de residus també excessiva. La trobem aplicada en diversos àmbits com pot ser el de la cosmètica, l’alimentació, la higiene de la llar, els estancs... L’àrea de treball en la que es centra aquest projecte és l’embalatge d’aliments a granel, amb la finalitat de trobar una solució més afí a la filosofia d’aquestes botigues que les actuals. Degut a que cada aliment té unes característiques i unes necessitats de transport i manteniment diferents, el projecte s’ha centrat a estudiar les particularitats d’un ventall d’aliments concret: l’alimentació seca a granel. Aquesta engloba farines, fruits secs, llavors, espècies, llegums, cereals... i tots aquells aliments que comparteixin unes condicions de conservació i gestió similars. 3.1.2. PEST(E)L: Anàlisi del macroentorn A continuació es plantegen diversos factors que poden ser influents per la direcció del projecte tot i que de manera externa a ell, per tal d’entendre el taulell de joc al que s’hauria d’adaptar el producte si sortís al mercat. L’eina emprada ha estat l’anàlisi PESTEL, que planteja 6 grans seccions que intervenen en aquest estudi del macroentorn. En aquest cas s’ha extret una de les seccions de l’anàlisi: l’ecologia. La inquietud mediambiental és la raó de ser del projecte i es treballa en tots els factors exposats a les altres seccions. Polític Els conflictes i canvis de política constant a Espanya dels últims anys no estan afavorint les iniciatives mediambientals: “Quin polític exigeix sacrificis actuals per evitar mals llunyans o futurs?” (Daniel Innerarity 2018, traduït del castellà). Els polítics saben que la seva estada no arribarà a la crisi econòmica completa així que, tot i que de cara a l’aparador firmen acords com el de París, generalment prioritzen altres àmbits al mediambiental.(7)(8) Pel que fa a l’embalatge d’aliments, el govern del PSOE va aprovar l’estiu passat el Reial Decret de Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient que obliga a cobrar les bosses de plàstic als comerços, vigent des del juliol. També prohibirà l’ús de bosses de plàstic per complet el 2021. Aquests fets contribueixen positivament en la tendència cap a la compra amb envasos propis i a granel.(9) El març de 2019 Catalunya s’ha adherit al New Plastics Economy Global Commitment: un pacte entre més de 350 empreses i governs del món impulsat per la Fundació Ellen Mac Arthur i la ONU per trobar solucions a la contaminació generada pels plàstics a escala global. Els compromisos adoptats es basen en el reciclatge, el compostatge i la reutilització com a eines de millora dels productes actuals, així com estratègies d’economia circular (de les que també se’n parla als programes electorals de les eleccions generals d’abril). Aquests factors propicien la tendència a la compra a granel i l’estudi dels envasos alimentaris.(10) Econòmic Una bona eina per analitzar l’activitat econòmica d’Espanya és a través del PIB, que des del 2013 és positiu representant un punt d’inflexió per la crisi que es va iniciar el 2009. Durant el 2018 ha augmentat un 2,6% assumint un PIB per càpita de 25.900€ (800€ major que l’any anterior). Tot i així, l’activitat econòmica espanyola es basa majoritàriament en els béns i serveis privats, fet que engrandeix la bretxa econòmica entre les classes socials i dificulta el desenvolupament de petits negocis i projectes. També cal tenir en compte tant en l’economia espanyola com en la catalana el conflicte polític dels últims temps, que està deixant en stand-by o interferint en l’activitat econòmica de molts negocis.(11) Com exposa el Departament de Territori i Sostenibilitat de Catalunya, els objectius llunyans de les polítiques econòmiques de les últimes dècades s’han convertit en urgència immediata: les circumstàncies ambientals fan necessària la transició cap a models productius més responsables i sostenibles. És per això que des del govern es promouen estratègies fonamentades en economia circular (veure apartat “Polític”) i consum de productes sostenibles (p.e.: Ecodiscat, concurs que incentiva l’ecodisseny en productes sostenibles) i de proximitat (p.e.: Premi Comerç de Barcelona, que enguany ha valorat la cohesió social i territorial). Aquests factors promouen negocis com la compra a granel (Gra de Gràcia ha rebut el premi Comerç 2018) i projectes amb finalitat mediambiental com aquest.(12)(13) Tot i així, alguns dels incentius més importants per aquestes iniciatives no es duen a terme. El 27 de desembre de 2014 la nova Llei de Impost sobre Societats (LIS) va suspendre un dels més importants a nivell estatal: la deducció mediambiental afavoria aquells negocis que haguessin realitzat una inversió en actius materials destinats a la protecció ambiental, com podien ser les botigues a granel.(14) Social Com s’ha vist a l’apartat anterior, l’activitat econòmica d’Espanya està remuntant i millorant respecte la crisi que es va iniciar 2008, tot i que sembla que les diferències entre classes socials només fan que accentuar-se, creixent les grans potències i extingint-se les petites. Tot i que sembla que poc fonamentada i relativa, la presumpció generalitzada que la compra a granel és més cara que la dels supermercats fa que molta gent, especialment aquella amb una situació econòmica delicada, no es plantegi comprar-hi. Tot i que de moment en molts productes l’etiqueta ecològica o respectuosa amb el medi ambient es relacioni amb un major cost, es preveu que com més s’activin aquests sectors de l’economia més competitius seran els preus. Per aquest motiu, actualment la majoria del públic d’aquestes botigues pertany a la classe mitja-alta.(15) La inquietud mediambiental s’està expandint en diverses zones d’arreu del món, ja sigui com a moda o com a necessitat. Aquesta ha estat sempre present en societats on la convivència amb la natura és molt íntima i mesures com l’educació treballen perquè sigui així: és el cas de Finlàndia o Islàndia, que estableixen una relació de dependència total entre respecte amb l’entorn i benestar. Aquest no és el cas d’Espanya ni Catalunya, però sí que hi ha arribat aquesta onada de conscienciació que sembla que poc a poc es va estenent en diversos àmbits socials. Com analitza Marta Romero (2017), sembla que les polítiques d’esquerres presenten una major preocupació i implicació pel tema mediambiental.(16)(17) S’està demostrant que les generacions de finals de segle passat, els anomenats millennials es presenten més compromesos amb el medi ambient i a buscar eines per combatre el canvi climàtic, la nova guerra moderna. Aquest factor promou projectes amb finalitat mediambiental com aquest, ja que aquestes generacions seran les futures consumidores, però hi ha una dada demogràfica que no afavoreix: Espanya té una població envellida que es preveu que anirà en augment els propers anys, degut a la baixa taxa de fecunditat i mortalitat.(18)(19) Tecnològic Les inversions públiques en tecnologia són cada any majors a Espanya, especialment des del 2016, fet que la situa en una de les actuals potències tecnològiques mundials. Com es desenvoluparà millor a l’apartat de Recerca de tecnologies, les investigacions destinades a la millora dels envasos alimentaris a través de la ciència i la tecnologia són nombroses i plantegen alternatives per als futurs envasos, amb l’objectiu focalitzat en l’allargament de la vida útil dels productes i la reducció de l’ús de recursos naturals, per tal de disminuir ostos i impacte mediambiental.(19) Legal A més de les lleis reguladores pel medi ambient compartides en apartats anteriors, cal tenir en compte que el producte en qüestió estarà en contacte amb aliments i ha de complir amb una sèrie de normatives. Segons ACSA (Agència Catalana de Seguretat Alimentària), la legislació general que ha de complir un envàs alimentari es fonamenta en els següents reglaments:(20) - Reglament (CE) 1935/2004: Materials i objectes destinats a entrar en contacte amb aliments. En ell s'estableixen els principis generals de seguretat per a tots els materials en contacte amb aliments: El material no pot desprendre components perjudicials per la salut humana ni modificar la composició, olor ni gust de l’aliment. També regula l’ús de materials actius o intel·ligents i exposa el procediment per realitzar avaluacions de seguretat alimentària i per al correcte etiquetatge dels productes.(21) - El Reglament (CE) 2023/2006: Bones pràctiques de fabricació de materials i objectes destinats a entrar en contacte amb aliments. La legislació s’aplica a tots els sectors de la indústria alimentària i a totes les etapes de fabricació, processament i distribució del producte. És a dir, regula la traçabilitat del producte al llarg de tot el cicle de vida.(22) Un factor que afecta directament a la correcta gestió i conservació dels aliments objectiu és el mètode de compra a granel. Com es regula la higiene i manteniment dels aliments a granel? Les botigues o les fases prèvies a la venta han de complir una sèrie de requisits? Qui té la responsabilitat en cas d’intoxicació, si el client porta el seu propi recipient? Efectivament, en el cas de la compra a granel la higiene i seguretat poden no ser tant elevades com en els envasos d’un sol ús, que disposen d’atmosferes protectores fins al moment de consumir el producte. Segons l’ACC (Agència Catalana del Consum), no existeix cap normativa que reguli aquests sistemes de compra, i ACSA exposa el següent: “Per una banda es planteja una qüestió d’higiene i d’una altre una qüestió de responsabilitat: En quant a la higiene, el comerç minorista a través del seu autocontrol ha de garantir la seguretat alimentària dels productes que comercialitza. L’acceptació que el client vingui amb un recipient propi és una opció que pot oferir l'operador econòmic. En cap cas la normativa estableix que sigui obligatori, però si l'operador econòmic opta per oferir aquesta opció, l'haurà de contemplar en els seus procediments. Per minimitzar un risc sanitari és important que adverteixi a la clientela, amb rètols visibles, per exemple, que el recipient propi ha de ser d’un material apte per al contacte amb els aliments, ha d’estar net, ben esbandit, eixut... El venedor pot també comprovar amb un examen visual l’estat de neteja i si no el veu en condicions no acceptar-li al client aquesta opció. En quant al tema de responsabilitats, si es produís alguna intoxicació alimentària amb aquest aliment haurà de ser la investigació epidemiològica la que resolgui a qui és imputable l’origen.” (ACSA 2019, consulta personal). 4.4. Formalització 4.5. Materials II 4.5.1. Filtre I: CES Edupack 4.5.2. Filtre II: Recerca individual 4.6. Propostes de disseny 4.6.1. Taula de ponderació 4.6.2. Proposta seleccionada 4.7. Propostes de suport 5. Fase de desenvolupament 5.1.1. Ergonomia 5.1.2. Low prototypes 5.2. Solució tècnica 5.2.1. Recipient 5.2.2. Suport 5.3. Definició tècnica 5.3.1. Selecció de materials 5.3.2. Processos industrials i tecnologies emprades 5.3.3. Unions i muntatges 5.3.4. Càlculs tècnics i simulacions 5.4. Seguretat i homologació del producte 5.4.1. Etiquetatge 5.5. Comunicació del producte 5.5.1. Namming i branding 5.5.2. Comunicació gràfica 5.5.3. Pàgina web 5.5.4. Brot 5.7. Impacte ambiental 5.8. Valoració econòmica 5.9. Models de negoci i línies de futur 85 6. Conclusions 86 42 43 43 44 47 49 50 51 53 53 54 57 57 59 63 63 66 69 71 73 73 76 76 77 78 78 80 82 85 86 1.1. Escenari 1 segon en ser fabricada, 20 minuts a les teves mans, 150 anys a la Terra. Aquest és el cicle de vida d’una bossa de plàstic. Pot semblar alarmant, però encara ho és més quan intentes visualitzar les 10.000 bosses que es fabriquen a cada minut arreu del món, de les quals només se’n recicla el 9% (el 20% a Espanya). (1)(2)(3) El consumisme generalitzat en que viu la societat contemporània compromet els recursos i el benestar del planeta. Consumim sense ser conscients de la petjada que deixem a la natura amb cada envàs, tenint en compte la baixa proporció d’ells que s’acaba reciclant. Com a contraposició a aquestes dades, la difusió d’imatges d’animals enredats en mars de plàstic i els cada cop més nombrosos i escoltats moviments ecologistes o zero waste estan contribuint a un canvi de mentalitat de la societat. 1. Introducció 1.2. Transformació Fins fa pocs anys semblava que reciclant els envasos que es consumien ja es contribuïa de manera satisfactòria a reduir l’impacte ambiental, però amb dades com les anteriors sobre la taula la solució s’ha reformulat: La reutilització d’envasos de llarga durada i la voluntat de consumir-ne el mínim són les eines que guien la població preocupada per la realitat mediambiental en l’actualitat. Seguint aquesta societat en transformació i en relació a l’embalatge reneix la compra a granel, no com a brot nostàlgic als mètodes de compra antics sinó responent a una necessitat de present i futur. Aquesta alternativa no només redueix significativament els residus generats pels envasos sinó que incentiva el producte de proximitat i una relació més íntima aliment-consumidor.(4) Actualment es poden trobar botigues a granel d’un ventall de productes cada cop més ampli: sabons i productes de la llar, cafès, xocolates, cigars, cereals, olis... Tot i que alguns supermercats n’ofereixen diversos (un exemple latent a Barcelona n’és Yes Future), les botigues a granel acostumen a especialitzar-se en un producte en concret, l’essència del qual defineix la manera de funcionar i la filosofia de cada botiga.(5) D’entre les botigues a granel, les especialitzades en alimentació seca destaquen per la seva expansió i èxit recents. Ofereixen llavors, farines, fruits secs, pastes, cereals, llegums... Els usuaris escullen la quantitat que volen de cada aliment i l’empaqueten, generalment amb bosses de paper que ofereix l’establiment o bé amb recipients propis de casa. Tot i que existeixen diverses alternatives pel que fa a l’embalatge d’aquests aliments, cap d’elles s’adequa per complet a les necessitats del consumidor, ja sigui per l’impacte ambiental perseverant, la incomoditat, el pes... L’essència de la compra a granel i l’arrel del seu èxit són la salut i el medi ambient, i és per això que cal buscar un mètode d’empaquetament que concordi més íntimament amb aquesta filosofia. 1 3.1. Context 3.1.1. Àrea de treball La compra a granel neix (o, de fet, reneix) com a solució a l’ús abusiu de plàstics i recursos materials que genera una quantitat de residus també excessiva. La trobem aplicada en diversos àmbits com pot ser el de la cosmètica, l’alimentació, la higiene de la llar, els estancs... L’àrea de treball en la que es centra aquest projecte és l’embalatge d’aliments a granel, amb la finalitat de trobar una solució més afí a la filosofia d’aquestes botigues que les actuals. Degut a que cada aliment té unes característiques i unes necessitats de transport i manteniment diferents, el projecte s’ha centrat a estudiar les particularitats d’un ventall d’aliments concret: l’alimentació seca a granel. Aquesta engloba farines, fruits secs, llavors, espècies, llegums, cereals... i tots aquells aliments que comparteixin unes condicions de conservació i gestió similars. 3.1.2. PEST(E)L: Anàlisi del macroentorn A continuació es plantegen diversos factors que poden ser influents per la direcció del projecte tot i que de manera externa a ell, per tal d’entendre el taulell de joc al que s’hauria d’adaptar el producte si sortís al mercat. L’eina emprada ha estat l’anàlisi PESTEL, que planteja 6 grans seccions que intervenen en aquest estudi del macroentorn. En aquest cas s’ha extret una de les seccions de l’anàlisi: l’ecologia. La inquietud mediambiental és la raó de ser del projecte i es treballa en tots els factors exposats a les altres seccions. Polític Els conflictes i canvis de política constant a Espanya dels últims anys no estan afavorint les iniciatives mediambientals: “Quin polític exigeix sacrificis actuals per evitar mals llunyans o futurs?” (Daniel Innerarity 2018, traduït del castellà). Els polítics saben que la seva estada no arribarà a la crisi econòmica completa així que, tot i que de cara a l’aparador firmen acords com el de París, generalment prioritzen altres àmbits al mediambiental.(7)(8) Pel que fa a l’embalatge d’aliments, el govern del PSOE va aprovar l’estiu passat el Reial Decret de Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient que obliga a cobrar les bosses de plàstic als comerços, vigent des del juliol. També prohibirà l’ús de bosses de plàstic per complet el 2021. Aquests fets contribueixen positivament en la tendència cap a la compra amb envasos propis i a granel.(9) El març de 2019 Catalunya s’ha adherit al New Plastics Economy Global Commitment: un pacte entre més de 350 empreses i governs del món impulsat per la Fundació Ellen Mac Arthur i la ONU per trobar solucions a la contaminació generada pels plàstics a escala global. Els compromisos adoptats es basen en el reciclatge, el compostatge i la reutilització com a eines de millora dels productes actuals, així com estratègies d’economia circular (de les que també se’n parla als programes electorals de les eleccions generals d’abril). Aquests factors propicien la tendència a la compra a granel i l’estudi dels envasos alimentaris.(10) Econòmic Una bona eina per analitzar l’activitat econòmica d’Espanya és a través del PIB, que des del 2013 és positiu representant un punt d’inflexió per la crisi que es va iniciar el 2009. Durant el 2018 ha augmentat un 2,6% assumint un PIB per càpita de 25.900€ (800€ major que l’any anterior). Tot i així, l’activitat econòmica espanyola es basa majoritàriament en els béns i serveis privats, fet que engrandeix la bretxa econòmica entre les classes socials i dificulta el desenvolupament de petits negocis i projectes. També cal tenir en compte tant en l’economia espanyola com en la catalana el conflicte polític dels últims temps, que està deixant en stand-by o interferint en l’activitat econòmica de molts negocis.(11) Com exposa el Departament de Territori i Sostenibilitat de Catalunya, els objectius llunyans de les polítiques econòmiques de les últimes dècades s’han convertit en urgència immediata: les circumstàncies ambientals fan necessària la transició cap a models productius més responsables i sostenibles. És per això que des del govern es promouen estratègies fonamentades en economia circular (veure apartat “Polític”) i consum de productes sostenibles (p.e.: Ecodiscat, concurs que incentiva l’ecodisseny en productes sostenibles) i de proximitat (p.e.: Premi Comerç de Barcelona, que enguany ha valorat la cohesió social i territorial). Aquests factors promouen negocis com la compra a granel (Gra de Gràcia ha rebut el premi Comerç 2018) i projectes amb finalitat mediambiental com aquest.(12)(13) Tot i així, alguns dels incentius més importants per aquestes iniciatives no es duen a terme. El 27 de desembre de 2014 la nova Llei de Impost sobre Societats (LIS) va suspendre un dels més importants a nivell estatal: la deducció mediambiental afavoria aquells negocis que haguessin realitzat una inversió en actius materials destinats a la protecció ambiental, com podien ser les botigues a granel.(14) Social Com s’ha vist a l’apartat anterior, l’activitat econòmica d’Espanya està remuntant i millorant respecte la crisi que es va iniciar 2008, tot i que sembla que les diferències entre classes socials només fan que accentuar-se, creixent les grans potències i extingint-se les petites. Tot i que sembla que poc fonamentada i relativa, la presumpció generalitzada que la compra a granel és més cara que la dels supermercats fa que molta gent, especialment aquella amb una situació econòmica delicada, no es plantegi comprar-hi. Tot i que de moment en molts productes l’etiqueta ecològica o respectuosa amb el medi ambient es relacioni amb un major cost, es preveu que com més s’activin aquests sectors de l’economia més competitius seran els preus. Per aquest motiu, actualment la majoria del públic d’aquestes botigues pertany a la classe mitja-alta.(15) La inquietud mediambiental s’està expandint en diverses zones d’arreu del món, ja sigui com a moda o com a necessitat. Aquesta ha estat sempre present en societats on la convivència amb la natura és molt íntima i mesures com l’educació treballen perquè sigui així: és el cas de Finlàndia o Islàndia, que estableixen una relació de dependència total entre respecte amb l’entorn i benestar. Aquest no és el cas d’Espanya ni Catalunya, però sí que hi ha arribat aquesta onada de conscienciació que sembla que poc a poc es va estenent en diversos àmbits socials. Com analitza Marta Romero (2017), sembla que les polítiques d’esquerres presenten una major preocupació i implicació pel tema mediambiental.(16)(17) S’està demostrant que les generacions de finals de segle passat, els anomenats millennials es presenten més compromesos amb el medi ambient i a buscar eines per combatre el canvi climàtic, la nova guerra moderna. Aquest factor promou projectes amb finalitat mediambiental com aquest, ja que aquestes generacions seran les futures consumidores, però hi ha una dada demogràfica que no afavoreix: Espanya té una població envellida que es preveu que anirà en augment els propers anys, degut a la baixa taxa de fecunditat i mortalitat.(18)(19) Tecnològic Les inversions públiques en tecnologia són cada any majors a Espanya, especialment des del 2016, fet que la situa en una de les actuals potències tecnològiques mundials. Com es desenvoluparà millor a l’apartat de Recerca de tecnologies, les investigacions destinades a la millora dels envasos alimentaris a través de la ciència i la tecnologia són nombroses i plantegen alternatives per als futurs envasos, amb l’objectiu focalitzat en l’allargament de la vida útil dels productes i la reducció de l’ús de recursos naturals, per tal de disminuir ostos i impacte mediambiental.(19) Legal A més de les lleis reguladores pel medi ambient compartides en apartats anteriors, cal tenir en compte que el producte en qüestió estarà en contacte amb aliments i ha de complir amb una sèrie de normatives. Segons ACSA (Agència Catalana de Seguretat Alimentària), la legislació general que ha de complir un envàs alimentari es fonamenta en els següents reglaments:(20) - Reglament (CE) 1935/2004: Materials i objectes destinats a entrar en contacte amb aliments. En ell s'estableixen els principis generals de seguretat per a tots els materials en contacte amb aliments: El material no pot desprendre components perjudicials per la salut humana ni modificar la composició, olor ni gust de l’aliment. També regula l’ús de materials actius o intel·ligents i exposa el procediment per realitzar avaluacions de seguretat alimentària i per al correcte etiquetatge dels productes.(21) - El Reglament (CE) 2023/2006: Bones pràctiques de fabricació de materials i objectes destinats a entrar en contacte amb aliments. La legislació s’aplica a tots els sectors de la indústria alimentària i a totes les etapes de fabricació, processament i distribució del producte. És a dir, regula la traçabilitat del producte al llarg de tot el cicle de vida.(22) Un factor que afecta directament a la correcta gestió i conservació dels aliments objectiu és el mètode de compra a granel. Com es regula la higiene i manteniment dels aliments a granel? Les botigues o les fases prèvies a la venta han de complir una sèrie de requisits? Qui té la responsabilitat en cas d’intoxicació, si el client porta el seu propi recipient? Efectivament, en el cas de la compra a granel la higiene i seguretat poden no ser tant elevades com en els envasos d’un sol ús, que disposen d’atmosferes protectores fins al moment de consumir el producte. Segons l’ACC (Agència Catalana del Consum), no existeix cap normativa que reguli aquests sistemes de compra, i ACSA exposa el següent: “Per una banda es planteja una qüestió d’higiene i d’una altre una qüestió de responsabilitat: En quant a la higiene, el comerç minorista a través del seu autocontrol ha de garantir la seguretat alimentària dels productes que comercialitza. L’acceptació que el client vingui amb un recipient propi és una opció que pot oferir l'operador econòmic. En cap cas la normativa estableix que sigui obligatori, però si l'operador econòmic opta per oferir aquesta opció, l'haurà de contemplar en els seus procediments. Per minimitzar un risc sanitari és important que adverteixi a la clientela, amb rètols visibles, per exemple, que el recipient propi ha de ser d’un material apte per al contacte amb els aliments, ha d’estar net, ben esbandit, eixut... El venedor pot també comprovar amb un examen visual l’estat de neteja i si no el veu en condicions no acceptar-li al client aquesta opció. En quant al tema de responsabilitats, si es produís alguna intoxicació alimentària amb aquest aliment haurà de ser la investigació epidemiològica la que resolgui a qui és imputable l’origen.” (ACSA 2019, consulta personal). 1.1. Escenari 1 segon en ser fabricada, 20 minuts a les teves mans, 150 anys a la Terra. Aquest és el cicle de vida d’una bossa de plàstic. Pot semblar alarmant, però encara ho és més quan intentes visualitzar les 10.000 bosses que es fabriquen a cada minut arreu del món, de les quals només se’n recicla el 9% (el 20% a Espanya). (1)(2)(3) El consumisme generalitzat en que viu la societat contemporània compromet els recursos i el benestar del planeta. Consumim sense ser conscients de la petjada que deixem a la natura amb cada envàs, tenint en compte la baixa proporció d’ells que s’acaba reciclant. Com a contraposició a aquestes dades, la difusió d’imatges d’animals enredats en mars de plàstic i els cada cop més nombrosos i escoltats moviments ecologistes o zero waste estan contribuint a un canvi de mentalitat de la societat. 1.2. Transformació Fins fa pocs anys semblava que reciclant els envasos que es consumien ja es contribuïa de manera satisfactòria a reduir l’impacte ambiental, però amb dades com les anteriors sobre la taula la solució s’ha reformulat: La reutilització d’envasos de llarga durada i la voluntat de consumir-ne el mínim són les eines que guien la població preocupada per la realitat mediambiental en l’actualitat. Seguint aquesta societat en transformació i en relació a l’embalatge reneix la compra a granel, no com a brot nostàlgic als mètodes de compra antics sinó responent a una necessitat de present i futur. Aquesta alternativa no només redueix significativament els residus generats pels envasos sinó que incentiva el producte de proximitat i una relació més íntima aliment-consumidor.(4) Actualment es poden trobar botigues a granel d’un ventall de productes cada cop més ampli: sabons i productes de la llar, cafès, xocolates, cigars, cereals, olis... Tot i que alguns supermercats n’ofereixen diversos (un exemple latent a Barcelona n’és Yes Future), les botigues a granel acostumen a especialitzar-se en un producte en concret, l’essència del qual defineix la manera de funcionar i la filosofia de cada botiga.(5) D’entre les botigues a granel, les especialitzades en alimentació seca destaquen per la seva expansió i èxit recents. Ofereixen llavors, farines, fruits secs, pastes, cereals, llegums... Els usuaris escullen la quantitat que volen de cada aliment i l’empaqueten, generalment amb bosses de paper que ofereix l’establiment o bé amb recipients propis de casa. Tot i que existeixen diverses alternatives pel que fa a l’embalatge d’aquests aliments, cap d’elles s’adequa per complet a les necessitats del consumidor, ja sigui per l’impacte ambiental perseverant, la incomoditat, el pes... L’essència de la compra a granel i l’arrel del seu èxit són la salut i el medi ambient, i és per això que cal buscar un mètode d’empaquetament que concordi més íntimament amb aquesta filosofia. 2 3.1. Context 3.1.1. Àrea de treball La compra a granel neix (o, de fet, reneix) com a solució a l’ús abusiu de plàstics i recursos materials que genera una quantitat de residus també excessiva. La trobem aplicada en diversos àmbits com pot ser el de la cosmètica, l’alimentació, la higiene de la llar, els estancs... L’àrea de treball en la que es centra aquest projecte és l’embalatge d’aliments a granel, amb la finalitat de trobar una solució més afí a la filosofia d’aquestes botigues que les actuals. Degut a que cada aliment té unes característiques i unes necessitats de transport i manteniment diferents, el projecte s’ha centrat a estudiar les particularitats d’un ventall d’aliments concret: l’alimentació seca a granel. Aquesta engloba farines, fruits secs, llavors, espècies, llegums, cereals... i tots aquells aliments que comparteixin unes condicions de conservació i gestió similars. 3.1.2. PEST(E)L: Anàlisi del macroentorn A continuació es plantegen diversos factors que poden ser influents per la direcció del projecte tot i que de manera externa a ell, per tal d’entendre el taulell de joc al que s’hauria d’adaptar el producte si sortís al mercat. L’eina emprada ha estat l’anàlisi PESTEL, que planteja 6 grans seccions que intervenen en aquest estudi del macroentorn. En aquest cas s’ha extret una de les seccions de l’anàlisi: l’ecologia. La inquietud mediambiental és la raó de ser del projecte i es treballa en tots els factors exposats a les altres seccions. Polític Els conflictes i canvis de política constant a Espanya dels últims anys no estan afavorint les iniciatives mediambientals: “Quin polític exigeix sacrificis actuals per evitar mals llunyans o futurs?” (Daniel Innerarity 2018, traduït del castellà). Els polítics saben que la seva estada no arribarà a la crisi econòmica completa així que, tot i que de cara a l’aparador firmen acords com el de París, generalment prioritzen altres àmbits al mediambiental.(7)(8) Pel que fa a l’embalatge d’aliments, el govern del PSOE va aprovar l’estiu passat el Reial Decret de Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient que obliga a cobrar les bosses de plàstic als comerços, vigent des del juliol. També prohibirà l’ús de bosses de plàstic per complet el 2021. Aquests fets contribueixen positivament en la tendència cap a la compra amb envasos propis i a granel.(9) El març de 2019 Catalunya s’ha adherit al New Plastics Economy Global Commitment: un pacte entre més de 350 empreses i governs del món impulsat per la Fundació Ellen Mac Arthur i la ONU per trobar solucions a la contaminació generada pels plàstics a escala global. Els compromisos adoptats es basen en el reciclatge, el compostatge i la reutilització com a eines de millora dels productes actuals, així com estratègies d’economia circular (de les que també se’n parla als programes electorals de les eleccions generals d’abril). Aquests factors propicien la tendència a la compra a granel i l’estudi dels envasos alimentaris.(10) Econòmic Una bona eina per analitzar l’activitat econòmica d’Espanya és a través del PIB, que des del 2013 és positiu representant un punt d’inflexió per la crisi que es va iniciar el 2009. Durant el 2018 ha augmentat un 2,6% assumint un PIB per càpita de 25.900€ (800€ major que l’any anterior). Tot i així, l’activitat econòmica espanyola es basa majoritàriament en els béns i serveis privats, fet que engrandeix la bretxa econòmica entre les classes socials i dificulta el desenvolupament de petits negocis i projectes. També cal tenir en compte tant en l’economia espanyola com en la catalana el conflicte polític dels últims temps, que està deixant en stand-by o interferint en l’activitat econòmica de molts negocis.(11) Com exposa el Departament de Territori i Sostenibilitat de Catalunya, els objectius llunyans de les polítiques econòmiques de les últimes dècades s’han convertit en urgència immediata: les circumstàncies ambientals fan necessària la transició cap a models productius més responsables i sostenibles. És per això que des del govern es promouen estratègies fonamentades en economia circular (veure apartat “Polític”) i consum de productes sostenibles (p.e.: Ecodiscat, concurs que incentiva l’ecodisseny en productes sostenibles) i de proximitat (p.e.: Premi Comerç de Barcelona, que enguany ha valorat la cohesió social i territorial). Aquests factors promouen negocis com la compra a granel (Gra de Gràcia ha rebut el premi Comerç 2018) i projectes amb finalitat mediambiental com aquest.(12)(13) Tot i així, alguns dels incentius més importants per aquestes iniciatives no es duen a terme. El 27 de desembre de 2014 la nova Llei de Impost sobre Societats (LIS) va suspendre un dels més importants a nivell estatal: la deducció mediambiental afavoria aquells negocis que haguessin realitzat una inversió en actius materials destinats a la protecció ambiental, com podien ser les botigues a granel.(14) Social Com s’ha vist a l’apartat anterior, l’activitat econòmica d’Espanya està remuntant i millorant respecte la crisi que es va iniciar 2008, tot i que sembla que les diferències entre classes socials només fan que accentuar-se, creixent les grans potències i extingint-se les petites. Tot i que sembla que poc fonamentada i relativa, la presumpció generalitzada que la compra a granel és més cara que la dels supermercats fa que molta gent, especialment aquella amb una situació econòmica delicada, no es plantegi comprar-hi. Tot i que de moment en molts productes l’etiqueta ecològica o respectuosa amb el medi ambient es relacioni amb un major cost, es preveu que com més s’activin aquests sectors de l’economia més competitius seran els preus. Per aquest motiu, actualment la majoria del públic d’aquestes botigues pertany a la classe mitja-alta.(15) La inquietud mediambiental s’està expandint en diverses zones d’arreu del món, ja sigui com a moda o com a necessitat. Aquesta ha estat sempre present en societats on la convivència amb la natura és molt íntima i mesures com l’educació treballen perquè sigui així: és el cas de Finlàndia o Islàndia, que estableixen una relació de dependència total entre respecte amb l’entorn i benestar. Aquest no és el cas d’Espanya ni Catalunya, però sí que hi ha arribat aquesta onada de conscienciació que sembla que poc a poc es va estenent en diversos àmbits socials. Com analitza Marta Romero (2017), sembla que les polítiques d’esquerres presenten una major preocupació i implicació pel tema mediambiental.(16)(17) S’està demostrant que les generacions de finals de segle passat, els anomenats millennials es presenten més compromesos amb el medi ambient i a buscar eines per combatre el canvi climàtic, la nova guerra moderna. Aquest factor promou projectes amb finalitat mediambiental com aquest, ja que aquestes generacions seran les futures consumidores, però hi ha una dada demogràfica que no afavoreix: Espanya té una població envellida que es preveu que anirà en augment els propers anys, degut a la baixa taxa de fecunditat i mortalitat.(18)(19) Tecnològic Les inversions públiques en tecnologia són cada any majors a Espanya, especialment des del 2016, fet que la situa en una de les actuals potències tecnològiques mundials. Com es desenvoluparà millor a l’apartat de Recerca de tecnologies, les investigacions destinades a la millora dels envasos alimentaris a través de la ciència i la tecnologia són nombroses i plantegen alternatives per als futurs envasos, amb l’objectiu focalitzat en l’allargament de la vida útil dels productes i la reducció de l’ús de recursos naturals, per tal de disminuir ostos i impacte mediambiental.(19) Legal A més de les lleis reguladores pel medi ambient compartides en apartats anteriors, cal tenir en compte que el producte en qüestió estarà en contacte amb aliments i ha de complir amb una sèrie de normatives. Segons ACSA (Agència Catalana de Seguretat Alimentària), la legislació general que ha de complir un envàs alimentari es fonamenta en els següents reglaments:(20) - Reglament (CE) 1935/2004: Materials i objectes destinats a entrar en contacte amb aliments. En ell s'estableixen els principis generals de seguretat per a tots els materials en contacte amb aliments: El material no pot desprendre components perjudicials per la salut humana ni modificar la composició, olor ni gust de l’aliment. També regula l’ús de materials actius o intel·ligents i exposa el procediment per realitzar avaluacions de seguretat alimentària i per al correcte etiquetatge dels productes.(21) - El Reglament (CE) 2023/2006: Bones pràctiques de fabricació de materials i objectes destinats a entrar en contacte amb aliments. La legislació s’aplica a tots els sectors de la indústria alimentària i a totes les etapes de fabricació, processament i distribució del producte. És a dir, regula la traçabilitat del producte al llarg de tot el cicle de vida.(22) Un factor que afecta directament a la correcta gestió i conservació dels aliments objectiu és el mètode de compra a granel. Com es regula la higiene i manteniment dels aliments a granel? Les botigues o les fases prèvies a la venta han de complir una sèrie de requisits? Qui té la responsabilitat en cas d’intoxicació, si el client porta el seu propi recipient? Efectivament, en el cas de la compra a granel la higiene i seguretat poden no ser tant elevades com en els envasos d’un sol ús, que disposen d’atmosferes protectores fins al moment de consumir el producte. Segons l’ACC (Agència Catalana del Consum), no existeix cap normativa que reguli aquests sistemes de compra, i ACSA exposa el següent: “Per una banda es planteja una qüestió d’higiene i d’una altre una qüestió de responsabilitat: En quant a la higiene, el comerç minorista a través del seu autocontrol ha de garantir la seguretat alimentària dels productes que comercialitza. L’acceptació que el client vingui amb un recipient propi és una opció que pot oferir l'operador econòmic. En cap cas la normativa estableix que sigui obligatori, però si l'operador econòmic opta per oferir aquesta opció, l'haurà de contemplar en els seus procediments. Per minimitzar un risc sanitari és important que adverteixi a la clientela, amb rètols visibles, per exemple, que el recipient propi ha de ser d’un material apte per al contacte amb els aliments, ha d’estar net, ben esbandit, eixut... El venedor pot també comprovar amb un examen visual l’estat de neteja i si no el veu en condicions no acceptar-li al client aquesta opció. En quant al tema de responsabilitats, si es produís alguna intoxicació alimentària amb aquest aliment haurà de ser la investigació epidemiològica la que resolgui a qui és imputable l’origen.” (ACSA 2019, consulta personal). 3.1. Context 3.1.1. Àrea de treball La compra a granel neix (o, de fet, reneix) com a solució a l’ús abusiu de plàstics i recursos materials que genera una quantitat de residus també excessiva. La trobem aplicada en diversos àmbits com pot ser el de la cosmètica, l’alimentació, la higiene de la llar, els estancs... L’àrea de treball en la que es centra aquest projecte és l’embalatge d’aliments a granel, amb la finalitat de trobar una solució més afí a la filosofia d’aquestes botigues que les actuals. Degut a que cada aliment té unes característiques i unes necessitats de transport i manteniment diferents, el projecte s’ha centrat a estudiar les particularitats d’un ventall d’aliments concret: l’alimentació seca a granel. Aquesta engloba farines, fruits secs, llavors, espècies, llegums, cereals... i tots aquells aliments que comparteixin unes condicions de conservació i gestió similars. 3.1.2. PEST(E)L: Anàlisi del macroentorn A continuació es plantegen diversos factors que poden ser influents per la direcció del projecte tot i que de manera externa a ell, per tal d’entendre el taulell de joc al que s’hauria d’adaptar el producte si sortís al mercat. L’eina emprada ha estat l’anàlisi PESTEL, que planteja 6 grans seccions que intervenen en aquest estudi del macroentorn. En aquest cas s’ha extret una de les seccions de l’anàlisi: l’ecologia. La inquietud mediambiental és la raó de ser del projecte i es treballa en tots els factors exposats a les altres seccions. Polític Els conflictes i canvis de política constant a Espanya dels últims anys no estan afavorint les iniciatives mediambientals: “Quin polític exigeix sacrificis actuals per evitar mals llunyans o futurs?” (Daniel Innerarity 2018, traduït del castellà). Els polítics saben que la seva estada no arribarà a la crisi econòmica completa així que, tot i que de cara a l’aparador firmen acords com el de París, generalment prioritzen altres àmbits al mediambiental.(7)(8) Pel que fa a l’embalatge d’aliments, el govern del PSOE va aprovar l’estiu passat el Reial Decret de Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient que obliga a cobrar les bosses de plàstic als comerços, vigent des del juliol. També prohibirà l’ús de bosses de plàstic per complet el 2021. Aquests fets contribueixen positivament en la tendència cap a la compra amb envasos propis i a granel.(9) El març de 2019 Catalunya s’ha adherit al New Plastics Economy Global Commitment: un pacte entre més de 350 empreses i governs del món impulsat per la Fundació Ellen Mac Arthur i la ONU per trobar solucions a la contaminació generada pels plàstics a escala global. Els compromisos adoptats es basen en el reciclatge, el compostatge i la reutilització com a eines de millora dels productes actuals, així com estratègies d’economia circular (de les que també se’n parla als programes electorals de les eleccions generals d’abril). Aquests factors propicien la tendència a la compra a granel i l’estudi dels envasos alimentaris.(10) Econòmic Una bona eina per analitzar l’activitat econòmica d’Espanya és a través del PIB, que des del 2013 és positiu representant un punt d’inflexió per la crisi que es va iniciar el 2009. Durant el 2018 ha augmentat un 2,6% assumint un PIB per càpita de 25.900€ (800€ major que l’any anterior). Tot i així, l’activitat econòmica espanyola es basa majoritàriament en els béns i serveis privats, fet que engrandeix la bretxa econòmica entre les classes socials i dificulta el desenvolupament de petits negocis i projectes. També cal tenir en compte tant en 2.1. Descripció i objectius La idea de dur a terme aquest projecte surt de la pròpia experiència com a compradora d’aliments secs a granel; les mancances detectades a nivell de comoditat, conservació dels aliments i mediambiental en els envasos utilitzats són el motius que han conduit a buscar una alternativa. Per fer-ho, es plantegen objectius tant a nivell del producte fruit del projecte com a nivell dels aprenentatges personals que es puguin assolir durant el desenvolupament d’aquest. Producte · Resolució de les necessitats ergonòmiques, ecològiques i funcionals d’un producte proper i d’ús quotidià. · Solució senzilla i intuïtiva a nivell d’ús i manteniment. · Aportació d’una eina més a la lluita mediambiental i a la societat en transformació. · Accessibilitat i viabilitat econòmica. Persona · Resolució dels reptes d’enginyeria i disseny que sorgeixin desenvolupant el projecte, tot aplicant els aprenentatges adquirits durant el grau. · Aprofundiment en totes les fases del primer projecte individual de llarga extensió. · Aproximació al món de la venta a granel per conèixer les inquietuds i tendències dels moviments ecologistes. 2. Definició 2.2. Abast El projecte pretén abastir les següents fases de disseny i enginyeria pròpies per al desenvolupament del producte: des de l’anàlisi i aproximació a l’entorn de la venta a granel fins a la formalització i prototipat del producte final, passant per les fases creatives, experimentals i d’anàlisis de tipus tècnic definides a l’apartat de “Metodologia”. Per tant, el projecte avarca del coneixement de la necessitat a la primera versió de la solució plantejada; després de l’última fase del Design Thinking (testeig), de la qual se’n parlarà al següent apartat “Metodologia”, s’acostuma a presentar modificacions i propostes de millora fins aconseguir el resultat desitjat. En aquest cas es realitzarà el primer prototip i el consegüent anàlisi i proposició de millores, però mancarà la continuïtat que acostuma a ser necessària per assolir el producte final. 2.3. Metodologia La metodologia emprada al llarg del projecte es basa en el mètode Design Thinking i engloba les 5 etapes d’aquest procés en 3: (6) Recerca L’objectiu de la fase de recerca és definir l’enfocament del treball i entendre’n el context a través de diversos factors: la situació del mercat a nivell de macroentorn i la competència, l’aproximació a les necessitats i inquietuds de l’usuari i el botiguer, la investigació de materials i tecnologies existents en l’àmbit d’interès i les tendències i referents del sector. La definició d’insights i possibles línies de desenvolupament extretes d’aquesta fase seran les eines per realitzar la fase de conceptualització. Conceptualització Aquesta segona fase del projecte és la més experimental i creativa, ja que condueix les idees de la inspiració abstracta a la formalització de diverses solucions. Eines com dinàmiques creatives i simulacions amb materials i formes són les que van donant lloc a totes les propostes, que combinen diferents punts de vista i idees sense filtres. Desenvolupament A la última etapa es selecciona i perfila la proposta final, des de l’esbós fins a la definició tècnica i completa del producte: concretant els materials i processos de fabricació, el muntatge i la traducció d’aquest a l’usuari a través de manuals, analitzant l’impacte ambiental del producte resultant, i la seva imatge a través del branding i el model de negoci. l’economia espanyola com en la catalana el conflicte polític dels últims temps, que està deixant en stand-by o interferint en l’activitat econòmica de molts negocis.(11) Com exposa el Departament de Territori i Sostenibilitat de Catalunya, els objectius llunyans de les polítiques econòmiques de les últimes dècades s’han convertit en urgència immediata: les circumstàncies ambientals fan necessària la transició cap a models productius més responsables i sostenibles. És per això que des del govern es promouen estratègies fonamentades en economia circular (veure apartat “Polític”) i consum de productes sostenibles (p.e.: Ecodiscat, concurs que incentiva l’ecodisseny en productes sostenibles) i de proximitat (p.e.: Premi Comerç de Barcelona, que enguany ha valorat la cohesió social i territorial). Aquests factors promouen negocis com la compra a granel (Gra de Gràcia ha rebut el premi Comerç 2018) i projectes amb finalitat mediambiental com aquest.(12)(13) Tot i així, alguns dels incentius més importants per aquestes iniciatives no es duen a terme. El 27 de desembre de 2014 la nova Llei de Impost sobre Societats (LIS) va suspendre un dels més importants a nivell estatal: la deducció mediambiental afavoria aquells negocis que haguessin realitzat una inversió en actius materials destinats a la protecció ambiental, com podien ser les botigues a granel.(14) Social Com s’ha vist a l’apartat anterior, l’activitat econòmica d’Espanya està remuntant i millorant respecte la crisi que es va iniciar 2008, tot i que sembla que les diferències entre classes socials només fan que accentuar-se, creixent les grans potències i extingint-se les petites. Tot i que sembla que poc fonamentada i relativa, la presumpció generalitzada que la compra a granel és més cara que la dels supermercats fa que molta gent, especialment aquella amb una situació econòmica delicada, no es plantegi comprar-hi. Tot i que de moment en molts productes l’etiqueta ecològica o respectuosa amb el medi ambient es relacioni amb un major cost, es preveu que com més s’activin aquests sectors de l’economia més competitius seran els preus. Per aquest motiu, actualment la majoria del públic d’aquestes botigues pertany a la classe mitja-alta.(15) La inquietud mediambiental s’està expandint en diverses zones d’arreu del món, ja sigui com a moda o com a necessitat. Aquesta ha estat sempre present en societats on la convivència amb la natura és molt íntima i mesures com l’educació treballen perquè sigui així: és el cas de Finlàndia o Islàndia, que estableixen una relació de dependència total entre respecte amb l’entorn i benestar. Aquest no és el cas d’Espanya ni Catalunya, però sí que hi ha arribat aquesta onada de conscienciació que sembla que poc a poc es va estenent en diversos àmbits socials. Com analitza Marta Romero (2017), sembla que les polítiques d’esquerres presenten una major preocupació i implicació pel tema mediambiental.(16)(17) S’està demostrant que les generacions de finals de segle passat, els anomenats millennials es presenten més compromesos amb el medi ambient i a buscar eines per combatre el canvi climàtic, la nova guerra moderna. Aquest factor promou projectes amb finalitat mediambiental com aquest, ja que aquestes generacions seran les futures consumidores, però hi ha una dada demogràfica que no afavoreix: Espanya té una població envellida que es preveu que anirà en augment els propers anys, degut a la baixa taxa de fecunditat i mortalitat.(18)(19) Tecnològic Les inversions públiques en tecnologia són cada any majors a Espanya, especialment des del 2016, fet que la situa en una de les actuals potències tecnològiques mundials. Com es desenvoluparà millor a l’apartat de Recerca de tecnologies, les investigacions destinades a la millora dels envasos alimentaris a través de la ciència i la tecnologia són nombroses i plantegen alternatives per als futurs envasos, amb l’objectiu focalitzat en l’allargament de la vida útil dels productes i la reducció de l’ús de recursos naturals, per tal de disminuir ostos i impacte mediambiental.(19) Legal A més de les lleis reguladores pel medi ambient compartides en apartats anteriors, cal tenir en compte que el producte en qüestió estarà en contacte amb aliments i ha de complir amb una sèrie de normatives. Segons ACSA (Agència Catalana de Seguretat Alimentària), la legislació general que ha de complir un envàs alimentari es fonamenta en els següents reglaments:(20) - Reglament (CE) 1935/2004: Materials i objectes destinats a entrar en contacte amb aliments. En ell s'estableixen els principis generals de seguretat per a tots els materials en contacte amb aliments: El material no pot desprendre components perjudicials per la salut humana ni modificar la composició, olor ni gust de l’aliment. També regula l’ús de materials actius o intel·ligents i exposa el procediment per realitzar avaluacions de seguretat alimentària i per al correcte etiquetatge dels productes.(21) - El Reglament (CE) 2023/2006: Bones pràctiques de fabricació de materials i objectes destinats a entrar en contacte amb aliments. La legislació s’aplica a tots els sectors de la indústria alimentària i a totes les etapes de fabricació, processament i distribució del producte. És a dir, regula la traçabilitat del producte al llarg de tot el cicle de vida.(22) Un factor que afecta directament a la correcta gestió i conservació dels aliments objectiu és el mètode de compra a granel. Com es regula la higiene i manteniment dels aliments a granel? Les botigues o les fases prèvies a la venta han de complir una sèrie de requisits? Qui té la responsabilitat en cas d’intoxicació, si el client porta el seu propi recipient? Efectivament, en el cas de la compra a granel la higiene i seguretat poden no ser tant elevades com en els envasos d’un sol ús, que disposen d’atmosferes protectores fins al moment de consumir el producte. Segons l’ACC (Agència Catalana del Consum), no existeix cap normativa que reguli aquests sistemes de compra, i ACSA exposa el següent: “Per una banda es planteja una qüestió d’higiene i d’una altre una qüestió de responsabilitat: En quant a la higiene, el comerç minorista a través del seu autocontrol ha de garantir la seguretat alimentària dels productes que comercialitza. L’acceptació que el client vingui amb un recipient propi és una opció que pot oferir l'operador econòmic. En cap cas la normativa estableix que sigui obligatori, però si l'operador econòmic opta per oferir aquesta opció, l'haurà de contemplar en els seus procediments. Per minimitzar un risc sanitari és important que adverteixi a la clientela, amb rètols visibles, per exemple, que el recipient propi ha de ser d’un material apte per al contacte amb els aliments, ha d’estar net, ben esbandit, eixut... El venedor pot també comprovar amb un examen visual l’estat de neteja i si no el veu en condicions no acceptar-li al client aquesta opció. En quant al tema de responsabilitats, si es produís alguna intoxicació alimentària amb aquest aliment haurà de ser la investigació epidemiològica la que resolgui a qui és imputable l’origen.” (ACSA 2019, consulta personal). Respecte les fases anteriors, cal destacar que l’ordre que s’ha seguit durant el projecte no ha estat estrictament lineal: en determinats moments ha estat convenient saltar d’una fase a l’altra per aconseguir una millor connexió i coherència entre els resultats. També remarcar la utilitat que ha tingut pel treball la plataforma online de Design Thinking (enllaçada anteriorment) , on es proposa una àmplia gamma d’eines per treballar cada un dels apartats. 2.4. Seguiment del projecte El projecte s’ha realitzat en el període febrer-juny, amb presentació formal el 10 de juny i oral el mes de juliol, i ha tingut una durada aproximada de 550/600h. 3 3.1. Context 3.1.1. Àrea de treball La compra a granel neix (o, de fet, reneix) com a solució a l’ús abusiu de plàstics i recursos materials que genera una quantitat de residus també excessiva. La trobem aplicada en diversos àmbits com pot ser el de la cosmètica, l’alimentació, la higiene de la llar, els estancs... L’àrea de treball en la que es centra aquest projecte és l’embalatge d’aliments a granel, amb la finalitat de trobar una solució més afí a la filosofia d’aquestes botigues que les actuals. Degut a que cada aliment té unes característiques i unes necessitats de transport i manteniment diferents, el projecte s’ha centrat a estudiar les particularitats d’un ventall d’aliments concret: l’alimentació seca a granel. Aquesta engloba farines, fruits secs, llavors, espècies, llegums, cereals... i tots aquells aliments que comparteixin unes condicions de conservació i gestió similars. 3.1.2. PEST(E)L: Anàlisi del macroentorn A continuació es plantegen diversos factors que poden ser influents per la direcció del projecte tot i que de manera externa a ell, per tal d’entendre el taulell de joc al que s’hauria d’adaptar el producte si sortís al mercat. L’eina emprada ha estat l’anàlisi PESTEL, que planteja 6 grans seccions que intervenen en aquest estudi del macroentorn. En aquest cas s’ha extret una de les seccions de l’anàlisi: l’ecologia. La inquietud mediambiental és la raó de ser del projecte i es treballa en tots els factors exposats a les altres seccions. Polític Els conflictes i canvis de política constant a Espanya dels últims anys no estan afavorint les iniciatives mediambientals: “Quin polític exigeix sacrificis actuals per evitar mals llunyans o futurs?” (Daniel Innerarity 2018, traduït del castellà). Els polítics saben que la seva estada no arribarà a la crisi econòmica completa així que, tot i que de cara a l’aparador firmen acords com el de París, generalment prioritzen altres àmbits al mediambiental.(7)(8) Pel que fa a l’embalatge d’aliments, el govern del PSOE va aprovar l’estiu passat el Reial Decret de Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient que obliga a cobrar les bosses de plàstic als comerços, vigent des del juliol. També prohibirà l’ús de bosses de plàstic per complet el 2021. Aquests fets contribueixen positivament en la tendència cap a la compra amb envasos propis i a granel.(9) El març de 2019 Catalunya s’ha adherit al New Plastics Economy Global Commitment: un pacte entre més de 350 empreses i governs del món impulsat per la Fundació Ellen Mac Arthur i la ONU per trobar solucions a la contaminació generada pels plàstics a escala global. Els compromisos adoptats es basen en el reciclatge, el compostatge i la reutilització com a eines de millora dels productes actuals, així com estratègies d’economia circular (de les que també se’n parla als programes electorals de les eleccions generals d’abril). Aquests factors propicien la tendència a la compra a granel i l’estudi dels envasos alimentaris.(10) Econòmic Una bona eina per analitzar l’activitat econòmica d’Espanya és a través del PIB, que des del 2013 és positiu representant un punt d’inflexió per la crisi que es va iniciar el 2009. Durant el 2018 ha augmentat un 2,6% assumint un PIB per càpita de 25.900€ (800€ major que l’any anterior). Tot i així, l’activitat econòmica espanyola es basa majoritàriament en els béns i serveis privats, fet que engrandeix la bretxa econòmica entre les classes socials i dificulta el desenvolupament de petits negocis i projectes. També cal tenir en compte tant en 2.1. Descripció i objectius La idea de dur a terme aquest projecte surt de la pròpia experiència com a compradora d’aliments secs a granel; les mancances detectades a nivell de comoditat, conservació dels aliments i mediambiental en els envasos utilitzats són el motius que han conduit a buscar una alternativa. Per fer-ho, es plantegen objectius tant a nivell del producte fruit del projecte com a nivell dels aprenentatges personals que es puguin assolir durant el desenvolupament d’aquest. Producte · Resolució de les necessitats ergonòmiques, ecològiques i funcionals d’un producte proper i d’ús quotidià. · Solució senzilla i intuïtiva a nivell d’ús i manteniment. · Aportació d’una eina més a la lluita mediambiental i a la societat en transformació. · Accessibilitat i viabilitat econòmica. Persona · Resolució dels reptes d’enginyeria i disseny que sorgeixin desenvolupant el projecte, tot aplicant els aprenentatges adquirits durant el grau. · Aprofundiment en totes les fases del primer projecte individual de llarga extensió. · Aproximació al món de la venta a granel per conèixer les inquietuds i tendències dels moviments ecologistes. 2.2. Abast El projecte pretén abastir les següents fases de disseny i enginyeria pròpies per al desenvolupament del producte: des de l’anàlisi i aproximació a l’entorn de la venta a granel fins a la formalització i prototipat del producte final, passant per les fases creatives, experimentals i d’anàlisis de tipus tècnic definides a l’apartat de “Metodologia”. Per tant, el projecte avarca del coneixement de la necessitat a la primera versió de la solució plantejada; després de l’última fase del Design Thinking (testeig), de la qual se’n parlarà al següent apartat “Metodologia”, s’acostuma a presentar modificacions i propostes de millora fins aconseguir el resultat desitjat. En aquest cas es realitzarà el primer prototip i el consegüent anàlisi i proposició de millores, però mancarà la continuïtat que acostuma a ser necessària per assolir el producte final. 2.3. Metodologia La metodologia emprada al llarg del projecte es basa en el mètode Design Thinking i engloba les 5 etapes d’aquest procés en 3: (6) Recerca L’objectiu de la fase de recerca és definir l’enfocament del treball i entendre’n el context a través de diversos factors: la situació del mercat a nivell de macroentorn i la competència, l’aproximació a les necessitats i inquietuds de l’usuari i el botiguer, la investigació de materials i tecnologies existents en l’àmbit d’interès i les tendències i referents del sector. La definició d’insights i possibles línies de desenvolupament extretes d’aquesta fase seran les eines per realitzar la fase de conceptualització. Conceptualització Aquesta segona fase del projecte és la més experimental i creativa, ja que condueix les idees de la inspiració abstracta a la formalització de diverses solucions. Eines com dinàmiques creatives i simulacions amb materials i formes són les que van donant lloc a totes les propostes, que combinen diferents punts de vista i idees sense filtres. Desenvolupament A la última etapa es selecciona i perfila la proposta final, des de l’esbós fins a la definició tècnica i completa del producte: concretant els materials i processos de fabricació, el muntatge i la traducció d’aquest a l’usuari a través de manuals, analitzant l’impacte ambiental del producte resultant, i la seva imatge a través del branding i el model de negoci. l’economia espanyola com en la catalana el conflicte polític dels últims temps, que està deixant en stand-by o interferint en l’activitat econòmica de molts negocis.(11) Com exposa el Departament de Territori i Sostenibilitat de Catalunya, els objectius llunyans de les polítiques econòmiques de les últimes dècades s’han convertit en urgència immediata: les circumstàncies ambientals fan necessària la transició cap a models productius més responsables i sostenibles. És per això que des del govern es promouen estratègies fonamentades en economia circular (veure apartat “Polític”) i consum de productes sostenibles (p.e.: Ecodiscat, concurs que incentiva l’ecodisseny en productes sostenibles) i de proximitat (p.e.: Premi Comerç de Barcelona, que enguany ha valorat la cohesió social i territorial). Aquests factors promouen negocis com la compra a granel (Gra de Gràcia ha rebut el premi Comerç 2018) i projectes amb finalitat mediambiental com aquest.(12)(13) Tot i així, alguns dels incentius més importants per aquestes iniciatives no es duen a terme. El 27 de desembre de 2014 la nova Llei de Impost sobre Societats (LIS) va suspendre un dels més importants a nivell estatal: la deducció mediambiental afavoria aquells negocis que haguessin realitzat una inversió en actius materials destinats a la protecció ambiental, com podien ser les botigues a granel.(14) Social Com s’ha vist a l’apartat anterior, l’activitat econòmica d’Espanya està remuntant i millorant respecte la crisi que es va iniciar 2008, tot i que sembla que les diferències entre classes socials només fan que accentuar-se, creixent les grans potències i extingint-se les petites. Tot i que sembla que poc fonamentada i relativa, la presumpció generalitzada que la compra a granel és més cara que la dels supermercats fa que molta gent, especialment aquella amb una situació econòmica delicada, no es plantegi comprar-hi. Tot i que de moment en molts productes l’etiqueta ecològica o respectuosa amb el medi ambient es relacioni amb un major cost, es preveu que com més s’activin aquests sectors de l’economia més competitius seran els preus. Per aquest motiu, actualment la majoria del públic d’aquestes botigues pertany a la classe mitja-alta.(15) La inquietud mediambiental s’està expandint en diverses zones d’arreu del món, ja sigui com a moda o com a necessitat. Aquesta ha estat sempre present en societats on la convivència amb la natura és molt íntima i mesures com l’educació treballen perquè sigui així: és el cas de Finlàndia o Islàndia, que estableixen una relació de dependència total entre respecte amb l’entorn i benestar. Aquest no és el cas d’Espanya ni Catalunya, però sí que hi ha arribat aquesta onada de conscienciació que sembla que poc a poc es va estenent en diversos àmbits socials. Com analitza Marta Romero (2017), sembla que les polítiques d’esquerres presenten una major preocupació i implicació pel tema mediambiental.(16)(17) S’està demostrant que les generacions de finals de segle passat, els anomenats millennials es presenten més compromesos amb el medi ambient i a buscar eines per combatre el canvi climàtic, la nova guerra moderna. Aquest factor promou projectes amb finalitat mediambiental com aquest, ja que aquestes generacions seran les futures consumidores, però hi ha una dada demogràfica que no afavoreix: Espanya té una població envellida que es preveu que anirà en augment els propers anys, degut a la baixa taxa de fecunditat i mortalitat.(18)(19) Tecnològic Les inversions públiques en tecnologia són cada any majors a Espanya, especialment des del 2016, fet que la situa en una de les actuals potències tecnològiques mundials. Com es desenvoluparà millor a l’apartat de Recerca de tecnologies, les investigacions destinades a la millora dels envasos alimentaris a través de la ciència i la tecnologia són nombroses i plantegen alternatives per als futurs envasos, amb l’objectiu focalitzat en l’allargament de la vida útil dels productes i la reducció de l’ús de recursos naturals, per tal de disminuir ostos i impacte mediambiental.(19) Legal A més de les lleis reguladores pel medi ambient compartides en apartats anteriors, cal tenir en compte que el producte en qüestió estarà en contacte amb aliments i ha de complir amb una sèrie de normatives. Segons ACSA (Agència Catalana de Seguretat Alimentària), la legislació general que ha de complir un envàs alimentari es fonamenta en els següents reglaments:(20) - Reglament (CE) 1935/2004: Materials i objectes destinats a entrar en contacte amb aliments. En ell s'estableixen els principis generals de seguretat per a tots els materials en contacte amb aliments: El material no pot desprendre components perjudicials per la salut humana ni modificar la composició, olor ni gust de l’aliment. També regula l’ús de materials actius o intel·ligents i exposa el procediment per realitzar avaluacions de seguretat alimentària i per al correcte etiquetatge dels productes.(21) - El Reglament (CE) 2023/2006: Bones pràctiques de fabricació de materials i objectes destinats a entrar en contacte amb aliments. La legislació s’aplica a tots els sectors de la indústria alimentària i a totes les etapes de fabricació, processament i distribució del producte. És a dir, regula la traçabilitat del producte al llarg de tot el cicle de vida.(22) Un factor que afecta directament a la correcta gestió i conservació dels aliments objectiu és el mètode de compra a granel. Com es regula la higiene i manteniment dels aliments a granel? Les botigues o les fases prèvies a la venta han de complir una sèrie de requisits? Qui té la responsabilitat en cas d’intoxicació, si el client porta el seu propi recipient? Efectivament, en el cas de la compra a granel la higiene i seguretat poden no ser tant elevades com en els envasos d’un sol ús, que disposen d’atmosferes protectores fins al moment de consumir el producte. Segons l’ACC (Agència Catalana del Consum), no existeix cap normativa que reguli aquests sistemes de compra, i ACSA exposa el següent: “Per una banda es planteja una qüestió d’higiene i d’una altre una qüestió de responsabilitat: En quant a la higiene, el comerç minorista a través del seu autocontrol ha de garantir la seguretat alimentària dels productes que comercialitza. L’acceptació que el client vingui amb un recipient propi és una opció que pot oferir l'operador econòmic. En cap cas la normativa estableix que sigui obligatori, però si l'operador econòmic opta per oferir aquesta opció, l'haurà de contemplar en els seus procediments. Per minimitzar un risc sanitari és important que adverteixi a la clientela, amb rètols visibles, per exemple, que el recipient propi ha de ser d’un material apte per al contacte amb els aliments, ha d’estar net, ben esbandit, eixut... El venedor pot també comprovar amb un examen visual l’estat de neteja i si no el veu en condicions no acceptar-li al client aquesta opció. En quant al tema de responsabilitats, si es produís alguna intoxicació alimentària amb aquest aliment haurà de ser la investigació epidemiològica la que resolgui a qui és imputable l’origen.” (ACSA 2019, consulta personal). Respecte les fases anteriors, cal destacar que l’ordre que s’ha seguit durant el projecte no ha estat estrictament lineal: en determinats moments ha estat convenient saltar d’una fase a l’altra per aconseguir una millor connexió i coherència entre els resultats. També remarcar la utilitat que ha tingut pel treball la plataforma online de Design Thinking (enllaçada anteriorment) , on es proposa una àmplia gamma d’eines per treballar cada un dels apartats. 2.4. Seguiment del projecte El projecte s’ha realitzat en el període febrer-juny, amb presentació formal el 10 de juny i oral el mes de juliol, i ha tingut una durada aproximada de 550/600h. Imatge 1. Fruits secs en diferents recipients 4 3.1. Context 3.1.1. Àrea de treball La compra a granel neix (o, de fet, reneix) com a solució a l’ús abusiu de plàstics i recursos materials que genera una quantitat de residus també excessiva. La trobem aplicada en diversos àmbits com pot ser el de la cosmètica, l’alimentació, la higiene de la llar, els estancs... L’àrea de treball en la que es centra aquest projecte és l’embalatge d’aliments a granel, amb la finalitat de trobar una solució més afí a la filosofia d’aquestes botigues que les actuals. Degut a que cada aliment té unes característiques i unes necessitats de transport i manteniment diferents, el projecte s’ha centrat a estudiar les particularitats d’un ventall d’aliments concret: l’alimentació seca a granel. Aquesta engloba farines, fruits secs, llavors, espècies, llegums, cereals... i tots aquells aliments que comparteixin unes condicions de conservació i gestió similars. 3.1.2. PEST(E)L: Anàlisi del macroentorn A continuació es plantegen diversos factors que poden ser influents per la direcció del projecte tot i que de manera externa a ell, per tal d’entendre el taulell de joc al que s’hauria d’adaptar el producte si sortís al mercat. L’eina emprada ha estat l’anàlisi PESTEL, que planteja 6 grans seccions que intervenen en aquest estudi del macroentorn. En aquest cas s’ha extret una de les seccions de l’anàlisi: l’ecologia. La inquietud mediambiental és la raó de ser del projecte i es treballa en tots els factors exposats a les altres seccions. Polític Els conflictes i canvis de política constant a Espanya dels últims anys no estan afavorint les iniciatives mediambientals: “Quin polític exigeix sacrificis actuals per evitar mals llunyans o futurs?” (Daniel Innerarity 2018, traduït del castellà). Els polítics saben que la seva estada no arribarà a la crisi econòmica completa així que, tot i que de cara a l’aparador firmen acords com el de París, generalment prioritzen altres àmbits al mediambiental.(7)(8) Pel que fa a l’embalatge d’aliments, el govern del PSOE va aprovar l’estiu passat el Reial Decret de Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient que obliga a cobrar les bosses de plàstic als comerços, vigent des del juliol. També prohibirà l’ús de bosses de plàstic per complet el 2021. Aquests fets contribueixen positivament en la tendència cap a la compra amb envasos propis i a granel.(9) El març de 2019 Catalunya s’ha adherit al New Plastics Economy Global Commitment: un pacte entre més de 350 empreses i governs del món impulsat per la Fundació Ellen Mac Arthur i la ONU per trobar solucions a la contaminació generada pels plàstics a escala global. Els compromisos adoptats es basen en el reciclatge, el compostatge i la reutilització com a eines de millora dels productes actuals, així com estratègies d’economia circular (de les que també se’n parla als programes electorals de les eleccions generals d’abril). Aquests factors propicien la tendència a la compra a granel i l’estudi dels envasos alimentaris.(10) Econòmic Una bona eina per analitzar l’activitat econòmica d’Espanya és a través del PIB, que des del 2013 és positiu representant un punt d’inflexió per la crisi que es va iniciar el 2009. Durant el 2018 ha augmentat un 2,6% assumint un PIB per càpita de 25.900€ (800€ major que l’any anterior). Tot i així, l’activitat econòmica espanyola es basa majoritàriament en els béns i serveis privats, fet que engrandeix la bretxa econòmica entre les classes socials i dificulta el desenvolupament de petits negocis i projectes. També cal tenir en compte tant en 2.1. Descripció i objectius La idea de dur a terme aquest projecte surt de la pròpia experiència com a compradora d’aliments secs a granel; les mancances detectades a nivell de comoditat, conservació dels aliments i mediambiental en els envasos utilitzats són el motius que han conduit a buscar una alternativa. Per fer-ho, es plantegen objectius tant a nivell del producte fruit del projecte com a nivell dels aprenentatges personals que es puguin assolir durant el desenvolupament d’aquest. Producte · Resolució de les necessitats ergonòmiques, ecològiques i funcionals d’un producte proper i d’ús quotidià. · Solució senzilla i intuïtiva a nivell d’ús i manteniment. · Aportació d’una eina més a la lluita mediambiental i a la societat en transformació. · Accessibilitat i viabilitat econòmica. Persona · Resolució dels reptes d’enginyeria i disseny que sorgeixin desenvolupant el projecte, tot aplicant els aprenentatges adquirits durant el grau. · Aprofundiment en totes les fases del primer projecte individual de llarga extensió. · Aproximació al món de la venta a granel per conèixer les inquietuds i tendències dels moviments ecologistes. 2.2. Abast El projecte pretén abastir les següents fases de disseny i enginyeria pròpies per al desenvolupament del producte: des de l’anàlisi i aproximació a l’entorn de la venta a granel fins a la formalització i prototipat del producte final, passant per les fases creatives, experimentals i d’anàlisis de tipus tècnic definides a l’apartat de “Metodologia”. Per tant, el projecte avarca del coneixement de la necessitat a la primera versió de la solució plantejada; després de l’última fase del Design Thinking (testeig), de la qual se’n parlarà al següent apartat “Metodologia”, s’acostuma a presentar modificacions i propostes de millora fins aconseguir el resultat desitjat. En aquest cas es realitzarà el primer prototip i el consegüent anàlisi i proposició de millores, però mancarà la continuïtat que acostuma a ser necessària per assolir el producte final. Empatia Definició Ideació Prototipat Testeig Fase de recerca Fase de conceptualització Fase de desenvolupament 2.3. Metodologia La metodologia emprada al llarg del projecte es basa en el mètode Design Thinking i engloba les 5 etapes d’aquest procés en 3: (6) Recerca L’objectiu de la fase de recerca és definir l’enfocament del treball i entendre’n el context a través de diversos factors: la situació del mercat a nivell de macroentorn i la competència, l’aproximació a les necessitats i inquietuds de l’usuari i el botiguer, la investigació de materials i tecnologies existents en l’àmbit d’interès i les tendències i referents del sector. La definició d’insights i possibles línies de desenvolupament extretes d’aquesta fase seran les eines per realitzar la fase de conceptualització. Conceptualització Aquesta segona fase del projecte és la més experimental i creativa, ja que condueix les idees de la inspiració abstracta a la formalització de diverses solucions. Eines com dinàmiques creatives i simulacions amb materials i formes són les que van donant lloc a totes les propostes, que combinen diferents punts de vista i idees sense filtres. Desenvolupament A la última etapa es selecciona i perfila la proposta final, des de l’esbós fins a la definició tècnica i completa del producte: concretant els materials i processos de fabricació, el muntatge i la traducció d’aquest a l’usuari a través de manuals, analitzant l’impacte ambiental del producte resultant, i la seva imatge a través del branding i el model de negoci. l’economia espanyola com en la catalana el conflicte polític dels últims temps, que està deixant en stand-by o interferint en l’activitat econòmica de molts negocis.(11) Com exposa el Departament de Territori i Sostenibilitat de Catalunya, els objectius llunyans de les polítiques econòmiques de les últimes dècades s’han convertit en urgència immediata: les circumstàncies ambientals fan necessària la transició cap a models productius més responsables i sostenibles. És per això que des del govern es promouen estratègies fonamentades en economia circular (veure apartat “Polític”) i consum de productes sostenibles (p.e.: Ecodiscat, concurs que incentiva l’ecodisseny en productes sostenibles) i de proximitat (p.e.: Premi Comerç de Barcelona, que enguany ha valorat la cohesió social i territorial). Aquests factors promouen negocis com la compra a granel (Gra de Gràcia ha rebut el premi Comerç 2018) i projectes amb finalitat mediambiental com aquest.(12)(13) Tot i així, alguns dels incentius més importants per aquestes iniciatives no es duen a terme. El 27 de desembre de 2014 la nova Llei de Impost sobre Societats (LIS) va suspendre un dels més importants a nivell estatal: la deducció mediambiental afavoria aquells negocis que haguessin realitzat una inversió en actius materials destinats a la protecció ambiental, com podien ser les botigues a granel.(14) Social Com s’ha vist a l’apartat anterior, l’activitat econòmica d’Espanya està remuntant i millorant respecte la crisi que es va iniciar 2008, tot i que sembla que les diferències entre classes socials només fan que accentuar-se, creixent les grans potències i extingint-se les petites. Tot i que sembla que poc fonamentada i relativa, la presumpció generalitzada que la compra a granel és més cara que la dels supermercats fa que molta gent, especialment aquella amb una situació econòmica delicada, no es plantegi comprar-hi. Tot i que de moment en molts productes l’etiqueta ecològica o respectuosa amb el medi ambient es relacioni amb un major cost, es preveu que com més s’activin aquests sectors de l’economia més competitius seran els preus. Per aquest motiu, actualment la majoria del públic d’aquestes botigues pertany a la classe mitja-alta.(15) La inquietud mediambiental s’està expandint en diverses zones d’arreu del món, ja sigui com a moda o com a necessitat. Aquesta ha estat sempre present en societats on la convivència amb la natura és molt íntima i mesures com l’educació treballen perquè sigui així: és el cas de Finlàndia o Islàndia, que estableixen una relació de dependència total entre respecte amb l’entorn i benestar. Aquest no és el cas d’Espanya ni Catalunya, però sí que hi ha arribat aquesta onada de conscienciació que sembla que poc a poc es va estenent en diversos àmbits socials. Com analitza Marta Romero (2017), sembla que les polítiques d’esquerres presenten una major preocupació i implicació pel tema mediambiental.(16)(17) S’està demostrant que les generacions de finals de segle passat, els anomenats millennials es presenten més compromesos amb el medi ambient i a buscar eines per combatre el canvi climàtic, la nova guerra moderna. Aquest factor promou projectes amb finalitat mediambiental com aquest, ja que aquestes generacions seran les futures consumidores, però hi ha una dada demogràfica que no afavoreix: Espanya té una població envellida que es preveu que anirà en augment els propers anys, degut a la baixa taxa de fecunditat i mortalitat.(18)(19) Tecnològic Les inversions públiques en tecnologia són cada any majors a Espanya, especialment des del 2016, fet que la situa en una de les actuals potències tecnològiques mundials. Com es desenvoluparà millor a l’apartat de Recerca de tecnologies, les investigacions destinades a la millora dels envasos alimentaris a través de la ciència i la tecnologia són nombroses i plantegen alternatives per als futurs envasos, amb l’objectiu focalitzat en l’allargament de la vida útil dels productes i la reducció de l’ús de recursos naturals, per tal de disminuir ostos i impacte mediambiental.(19) Legal A més de les lleis reguladores pel medi ambient compartides en apartats anteriors, cal tenir en compte que el producte en qüestió estarà en contacte amb aliments i ha de complir amb una sèrie de normatives. Segons ACSA (Agència Catalana de Seguretat Alimentària), la legislació general que ha de complir un envàs alimentari es fonamenta en els següents reglaments:(20) - Reglament (CE) 1935/2004: Materials i objectes destinats a entrar en contacte amb aliments. En ell s'estableixen els principis generals de seguretat per a tots els materials en contacte amb aliments: El material no pot desprendre components perjudicials per la salut humana ni modificar la composició, olor ni gust de l’aliment. També regula l’ús de materials actius o intel·ligents i exposa el procediment per realitzar avaluacions de seguretat alimentària i per al correcte etiquetatge dels productes.(21) - El Reglament (CE) 2023/2006: Bones pràctiques de fabricació de materials i objectes destinats a entrar en contacte amb aliments. La legislació s’aplica a tots els sectors de la indústria alimentària i a totes les etapes de fabricació, processament i distribució del producte. És a dir, regula la traçabilitat del producte al llarg de tot el cicle de vida.(22) Un factor que afecta directament a la correcta gestió i conservació dels aliments objectiu és el mètode de compra a granel. Com es regula la higiene i manteniment dels aliments a granel? Les botigues o les fases prèvies a la venta han de complir una sèrie de requisits? Qui té la responsabilitat en cas d’intoxicació, si el client porta el seu propi recipient? Efectivament, en el cas de la compra a granel la higiene i seguretat poden no ser tant elevades com en els envasos d’un sol ús, que disposen d’atmosferes protectores fins al moment de consumir el producte. Segons l’ACC (Agència Catalana del Consum), no existeix cap normativa que reguli aquests sistemes de compra, i ACSA exposa el següent: “Per una banda es planteja una qüestió d’higiene i d’una altre una qüestió de responsabilitat: En quant a la higiene, el comerç minorista a través del seu autocontrol ha de garantir la seguretat alimentària dels productes que comercialitza. L’acceptació que el client vingui amb un recipient propi és una opció que pot oferir l'operador econòmic. En cap cas la normativa estableix que sigui obligatori, però si l'operador econòmic opta per oferir aquesta opció, l'haurà de contemplar en els seus procediments. Per minimitzar un risc sanitari és important que adverteixi a la clientela, amb rètols visibles, per exemple, que el recipient propi ha de ser d’un material apte per al contacte amb els aliments, ha d’estar net, ben esbandit, eixut... El venedor pot també comprovar amb un examen visual l’estat de neteja i si no el veu en condicions no acceptar-li al client aquesta opció. En quant al tema de responsabilitats, si es produís alguna intoxicació alimentària amb aquest aliment haurà de ser la investigació epidemiològica la que resolgui a qui és imputable l’origen.” (ACSA 2019, consulta personal). Respecte les fases anteriors, cal destacar que l’ordre que s’ha seguit durant el projecte no ha estat estrictament lineal: en determinats moments ha estat convenient saltar d’una fase a l’altra per aconseguir una millor connexió i coherència entre els resultats. També remarcar la utilitat que ha tingut pel treball la plataforma online de Design Thinking (enllaçada anteriorment) , on es proposa una àmplia gamma d’eines per treballar cada un dels apartats. 2.4. Seguiment del projecte El projecte s’ha realitzat en el període febrer-juny, amb presentació formal el 10 de juny i oral el mes de juliol, i ha tingut una durada aproximada de 550/600h. 5 3.1. Context 3.1.1. Àrea de treball La compra a granel neix (o, de fet, reneix) com a solució a l’ús abusiu de plàstics i recursos materials que genera una quantitat de residus també excessiva. La trobem aplicada en diversos àmbits com pot ser el de la cosmètica, l’alimentació, la higiene de la llar, els estancs... L’àrea de treball en la que es centra aquest projecte és l’embalatge d’aliments a granel, amb la finalitat de trobar una solució més afí a la filosofia d’aquestes botigues que les actuals. Degut a que cada aliment té unes característiques i unes necessitats de transport i manteniment diferents, el projecte s’ha centrat a estudiar les particularitats d’un ventall d’aliments concret: l’alimentació seca a granel. Aquesta engloba farines, fruits secs, llavors, espècies, llegums, cereals... i tots aquells aliments que comparteixin unes condicions de conservació i gestió similars. 3.1.2. PEST(E)L: Anàlisi del macroentorn A continuació es plantegen diversos factors que poden ser influents per la direcció del projecte tot i que de manera externa a ell, per tal d’entendre el taulell de joc al que s’hauria d’adaptar el producte si sortís al mercat. L’eina emprada ha estat l’anàlisi PESTEL, que planteja 6 grans seccions que intervenen en aquest estudi del macroentorn. En aquest cas s’ha extret una de les seccions de l’anàlisi: l’ecologia. La inquietud mediambiental és la raó de ser del projecte i es treballa en tots els factors exposats a les altres seccions. Polític Els conflictes i canvis de política constant a Espanya dels últims anys no estan afavorint les iniciatives mediambientals: “Quin polític exigeix sacrificis actuals per evitar mals llunyans o futurs?” (Daniel Innerarity 2018, traduït del castellà). Els polítics saben que la seva estada no arribarà a la crisi econòmica completa així que, tot i que de cara a l’aparador firmen acords com el de París, generalment prioritzen altres àmbits al mediambiental.(7)(8) Pel que fa a l’embalatge d’aliments, el govern del PSOE va aprovar l’estiu passat el Reial Decret de Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient que obliga a cobrar les bosses de plàstic als comerços, vigent des del juliol. També prohibirà l’ús de bosses de plàstic per complet el 2021. Aquests fets contribueixen positivament en la tendència cap a la compra amb envasos propis i a granel.(9) El març de 2019 Catalunya s’ha adherit al New Plastics Economy Global Commitment: un pacte entre més de 350 empreses i governs del món impulsat per la Fundació Ellen Mac Arthur i la ONU per trobar solucions a la contaminació generada pels plàstics a escala global. Els compromisos adoptats es basen en el reciclatge, el compostatge i la reutilització com a eines de millora dels productes actuals, així com estratègies d’economia circular (de les que també se’n parla als programes electorals de les eleccions generals d’abril). Aquests factors propicien la tendència a la compra a granel i l’estudi dels envasos alimentaris.(10) Econòmic Una bona eina per analitzar l’activitat econòmica d’Espanya és a través del PIB, que des del 2013 és positiu representant un punt d’inflexió per la crisi que es va iniciar el 2009. Durant el 2018 ha augmentat un 2,6% assumint un PIB per càpita de 25.900€ (800€ major que l’any anterior). Tot i així, l’activitat econòmica espanyola es basa majoritàriament en els béns i serveis privats, fet que engrandeix la bretxa econòmica entre les classes socials i dificulta el desenvolupament de petits negocis i projectes. També cal tenir en compte tant en 2.1. Descripció i objectius La idea de dur a terme aquest projecte surt de la pròpia experiència com a compradora d’aliments secs a granel; les mancances detectades a nivell de comoditat, conservació dels aliments i mediambiental en els envasos utilitzats són el motius que han conduit a buscar una alternativa. Per fer-ho, es plantegen objectius tant a nivell del producte fruit del projecte com a nivell dels aprenentatges personals que es puguin assolir durant el desenvolupament d’aquest. Producte · Resolució de les necessitats ergonòmiques, ecològiques i funcionals d’un producte proper i d’ús quotidià. · Solució senzilla i intuïtiva a nivell d’ús i manteniment. · Aportació d’una eina més a la lluita mediambiental i a la societat en transformació. · Accessibilitat i viabilitat econòmica. Persona · Resolució dels reptes d’enginyeria i disseny que sorgeixin desenvolupant el projecte, tot aplicant els aprenentatges adquirits durant el grau. · Aprofundiment en totes les fases del primer projecte individual de llarga extensió. · Aproximació al món de la venta a granel per conèixer les inquietuds i tendències dels moviments ecologistes. 2.2. Abast El projecte pretén abastir les següents fases de disseny i enginyeria pròpies per al desenvolupament del producte: des de l’anàlisi i aproximació a l’entorn de la venta a granel fins a la formalització i prototipat del producte final, passant per les fases creatives, experimentals i d’anàlisis de tipus tècnic definides a l’apartat de “Metodologia”. Per tant, el projecte avarca del coneixement de la necessitat a la primera versió de la solució plantejada; després de l’última fase del Design Thinking (testeig), de la qual se’n parlarà al següent apartat “Metodologia”, s’acostuma a presentar modificacions i propostes de millora fins aconseguir el resultat desitjat. En aquest cas es realitzarà el primer prototip i el consegüent anàlisi i proposició de millores, però mancarà la continuïtat que acostuma a ser necessària per assolir el producte final. 2.3. Metodologia La metodologia emprada al llarg del projecte es basa en el mètode Design Thinking i engloba les 5 etapes d’aquest procés en 3: (6) Recerca L’objectiu de la fase de recerca és definir l’enfocament del treball i entendre’n el context a través de diversos factors: la situació del mercat a nivell de macroentorn i la competència, l’aproximació a les necessitats i inquietuds de l’usuari i el botiguer, la investigació de materials i tecnologies existents en l’àmbit d’interès i les tendències i referents del sector. La definició d’insights i possibles línies de desenvolupament extretes d’aquesta fase seran les eines per realitzar la fase de conceptualització. Conceptualització Aquesta segona fase del projecte és la més experimental i creativa, ja que condueix les idees de la inspiració abstracta a la formalització de diverses solucions. Eines com dinàmiques creatives i simulacions amb materials i formes són les que van donant lloc a totes les propostes, que combinen diferents punts de vista i idees sense filtres. Desenvolupament A la última etapa es selecciona i perfila la proposta final, des de l’esbós fins a la definició tècnica i completa del producte: concretant els materials i processos de fabricació, el muntatge i la traducció d’aquest a l’usuari a través de manuals, analitzant l’impacte ambiental del producte resultant, i la seva imatge a través del branding i el model de negoci. Figura 1. Calendari d’hores i gestió del projecte l’economia espanyola com en la catalana el conflicte polític dels últims temps, que està deixant en stand-by o interferint en l’activitat econòmica de molts negocis.(11) Com exposa el Departament de Territori i Sostenibilitat de Catalunya, els objectius llunyans de les polítiques econòmiques de les últimes dècades s’han convertit en urgència immediata: les circumstàncies ambientals fan necessària la transició cap a models productius més responsables i sostenibles. És per això que des del govern es promouen estratègies fonamentades en economia circular (veure apartat “Polític”) i consum de productes sostenibles (p.e.: Ecodiscat, concurs que incentiva l’ecodisseny en productes sostenibles) i de proximitat (p.e.: Premi Comerç de Barcelona, que enguany ha valorat la cohesió social i territorial). Aquests factors promouen negocis com la compra a granel (Gra de Gràcia ha rebut el premi Comerç 2018) i projectes amb finalitat mediambiental com aquest.(12)(13) Tot i així, alguns dels incentius més importants per aquestes iniciatives no es duen a terme. El 27 de desembre de 2014 la nova Llei de Impost sobre Societats (LIS) va suspendre un dels més importants a nivell estatal: la deducció mediambiental afavoria aquells negocis que haguessin realitzat una inversió en actius materials destinats a la protecció ambiental, com podien ser les botigues a granel.(14) Social Com s’ha vist a l’apartat anterior, l’activitat econòmica d’Espanya està remuntant i millorant respecte la crisi que es va iniciar 2008, tot i que sembla que les diferències entre classes socials només fan que accentuar-se, creixent les grans potències i extingint-se les petites. Tot i que sembla que poc fonamentada i relativa, la presumpció generalitzada que la compra a granel és més cara que la dels supermercats fa que molta gent, especialment aquella amb una situació econòmica delicada, no es plantegi comprar-hi. Tot i que de moment en molts productes l’etiqueta ecològica o respectuosa amb el medi ambient es relacioni amb un major cost, es preveu que com més s’activin aquests sectors de l’economia més competitius seran els preus. Per aquest motiu, actualment la majoria del públic d’aquestes botigues pertany a la classe mitja-alta.(15) La inquietud mediambiental s’està expandint en diverses zones d’arreu del món, ja sigui com a moda o com a necessitat. Aquesta ha estat sempre present en societats on la convivència amb la natura és molt íntima i mesures com l’educació treballen perquè sigui així: és el cas de Finlàndia o Islàndia, que estableixen una relació de dependència total entre respecte amb l’entorn i benestar. Aquest no és el cas d’Espanya ni Catalunya, però sí que hi ha arribat aquesta onada de conscienciació que sembla que poc a poc es va estenent en diversos àmbits socials. Com analitza Marta Romero (2017), sembla que les polítiques d’esquerres presenten una major preocupació i implicació pel tema mediambiental.(16)(17) S’està demostrant que les generacions de finals de segle passat, els anomenats millennials es presenten més compromesos amb el medi ambient i a buscar eines per combatre el canvi climàtic, la nova guerra moderna. Aquest factor promou projectes amb finalitat mediambiental com aquest, ja que aquestes generacions seran les futures consumidores, però hi ha una dada demogràfica que no afavoreix: Espanya té una població envellida que es preveu que anirà en augment els propers anys, degut a la baixa taxa de fecunditat i mortalitat.(18)(19) Tecnològic Les inversions públiques en tecnologia són cada any majors a Espanya, especialment des del 2016, fet que la situa en una de les actuals potències tecnològiques mundials. Com es desenvoluparà millor a l’apartat de Recerca de tecnologies, les investigacions destinades a la millora dels envasos alimentaris a través de la ciència i la tecnologia són nombroses i plantegen alternatives per als futurs envasos, amb l’objectiu focalitzat en l’allargament de la vida útil dels productes i la reducció de l’ús de recursos naturals, per tal de disminuir ostos i impacte mediambiental.(19) Legal A més de les lleis reguladores pel medi ambient compartides en apartats anteriors, cal tenir en compte que el producte en qüestió estarà en contacte amb aliments i ha de complir amb una sèrie de normatives. Segons ACSA (Agència Catalana de Seguretat Alimentària), la legislació general que ha de complir un envàs alimentari es fonamenta en els següents reglaments:(20) - Reglament (CE) 1935/2004: Materials i objectes destinats a entrar en contacte amb aliments. En ell s'estableixen els principis generals de seguretat per a tots els materials en contacte amb aliments: El material no pot desprendre components perjudicials per la salut humana ni modificar la composició, olor ni gust de l’aliment. També regula l’ús de materials actius o intel·ligents i exposa el procediment per realitzar avaluacions de seguretat alimentària i per al correcte etiquetatge dels productes.(21) - El Reglament (CE) 2023/2006: Bones pràctiques de fabricació de materials i objectes destinats a entrar en contacte amb aliments. La legislació s’aplica a tots els sectors de la indústria alimentària i a totes les etapes de fabricació, processament i distribució del producte. És a dir, regula la traçabilitat del producte al llarg de tot el cicle de vida.(22) Un factor que afecta directament a la correcta gestió i conservació dels aliments objectiu és el mètode de compra a granel. Com es regula la higiene i manteniment dels aliments a granel? Les botigues o les fases prèvies a la venta han de complir una sèrie de requisits? Qui té la responsabilitat en cas d’intoxicació, si el client porta el seu propi recipient? Efectivament, en el cas de la compra a granel la higiene i seguretat poden no ser tant elevades com en els envasos d’un sol ús, que disposen d’atmosferes protectores fins al moment de consumir el producte. Segons l’ACC (Agència Catalana del Consum), no existeix cap normativa que reguli aquests sistemes de compra, i ACSA exposa el següent: “Per una banda es planteja una qüestió d’higiene i d’una altre una qüestió de responsabilitat: En quant a la higiene, el comerç minorista a través del seu autocontrol ha de garantir la seguretat alimentària dels productes que comercialitza. L’acceptació que el client vingui amb un recipient propi és una opció que pot oferir l'operador econòmic. En cap cas la normativa estableix que sigui obligatori, però si l'operador econòmic opta per oferir aquesta opció, l'haurà de contemplar en els seus procediments. Per minimitzar un risc sanitari és important que adverteixi a la clientela, amb rètols visibles, per exemple, que el recipient propi ha de ser d’un material apte per al contacte amb els aliments, ha d’estar net, ben esbandit, eixut... El venedor pot també comprovar amb un examen visual l’estat de neteja i si no el veu en condicions no acceptar-li al client aquesta opció. En quant al tema de responsabilitats, si es produís alguna intoxicació alimentària amb aquest aliment haurà de ser la investigació epidemiològica la que resolgui a qui és imputable l’origen.” (ACSA 2019, consulta personal). Respecte les fases anteriors, cal destacar que l’ordre que s’ha seguit durant el projecte no ha estat estrictament lineal: en determinats moments ha estat convenient saltar d’una fase a l’altra per aconseguir una millor connexió i coherència entre els resultats. També remarcar la utilitat que ha tingut pel treball la plataforma online de Design Thinking (enllaçada anteriorment) , on es proposa una àmplia gamma d’eines per treballar cada un dels apartats. 2.4. Seguiment del projecte El projecte s’ha realitzat en el període febrer-juny, amb presentació formal el 10 de juny i oral el mes de juliol, i ha tingut una durada aproximada de 550/600h. 6 3.1. Context 3.1.1. Àrea de treball La compra a granel neix (o, de fet, reneix) com a solució a l’ús abusiu de plàstics i recursos materials que genera una quantitat de residus també excessiva. La trobem aplicada en diversos àmbits com pot ser el de la cosmètica, l’alimentació, la higiene de la llar, els estancs... L’àrea de treball en la que es centra aquest projecte és l’embalatge d’aliments a granel, amb la finalitat de trobar una solució més afí a la filosofia d’aquestes botigues que les actuals. Degut a que cada aliment té unes característiques i unes necessitats de transport i manteniment diferents, el projecte s’ha centrat a estudiar les particularitats d’un ventall d’aliments concret: l’alimentació seca a granel. Aquesta engloba farines, fruits secs, llavors, espècies, llegums, cereals... i tots aquells aliments que comparteixin unes condicions de conservació i gestió similars. 3.1.2. PEST(E)L: Anàlisi del macroentorn A continuació es plantegen diversos factors que poden ser influents per la direcció del projecte tot i que de manera externa a ell, per tal d’entendre el taulell de joc al que s’hauria d’adaptar el producte si sortís al mercat. L’eina emprada ha estat l’anàlisi PESTEL, que planteja 6 grans seccions que intervenen en aquest estudi del macroentorn. En aquest cas s’ha extret una de les seccions de l’anàlisi: l’ecologia. La inquietud mediambiental és la raó de ser del projecte i es treballa en tots els factors exposats a les altres seccions. Polític Els conflictes i canvis de política constant a Espanya dels últims anys no estan afavorint les iniciatives mediambientals: “Quin polític exigeix sacrificis actuals per evitar mals llunyans o futurs?” (Daniel Innerarity 2018, traduït del castellà). Els polítics saben que la seva estada no arribarà a la crisi econòmica completa així que, tot i que de cara a l’aparador firmen acords com el de París, generalment prioritzen altres àmbits al mediambiental.(7)(8) Pel que fa a l’embalatge d’aliments, el govern del PSOE va aprovar l’estiu passat el Reial Decret de Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient que obliga a cobrar les bosses de plàstic als comerços, vigent des del juliol. També prohibirà l’ús de bosses de plàstic per complet el 2021. Aquests fets contribueixen positivament en la tendència cap a la compra amb envasos propis i a granel.(9) El març de 2019 Catalunya s’ha adherit al New Plastics Economy Global Commitment: un pacte entre més de 350 empreses i governs del món impulsat per la Fundació Ellen Mac Arthur i la ONU per trobar solucions a la contaminació generada pels plàstics a escala global. Els compromisos adoptats es basen en el reciclatge, el compostatge i la reutilització com a eines de millora dels productes actuals, així com estratègies d’economia circular (de les que també se’n parla als programes electorals de les eleccions generals d’abril). Aquests factors propicien la tendència a la compra a granel i l’estudi dels envasos alimentaris.(10) Econòmic Una bona eina per analitzar l’activitat econòmica d’Espanya és a través del PIB, que des del 2013 és positiu representant un punt d’inflexió per la crisi que es va iniciar el 2009. Durant el 2018 ha augmentat un 2,6% assumint un PIB per càpita de 25.900€ (800€ major que l’any anterior). Tot i així, l’activitat econòmica espanyola es basa majoritàriament en els béns i serveis privats, fet que engrandeix la bretxa econòmica entre les classes socials i dificulta el desenvolupament de petits negocis i projectes. També cal tenir en compte tant en l’economia espanyola com en la catalana el conflicte polític dels últims temps, que està deixant en stand-by o interferint en l’activitat econòmica de molts negocis.(11) Com exposa el Departament de Territori i Sostenibilitat de Catalunya, els objectius llunyans de les polítiques econòmiques de les últimes dècades s’han convertit en urgència immediata: les circumstàncies ambientals fan necessària la transició cap a models productius més responsables i sostenibles. És per això que des del govern es promouen estratègies fonamentades en economia circular (veure apartat “Polític”) i consum de productes sostenibles (p.e.: Ecodiscat, concurs que incentiva l’ecodisseny en productes sostenibles) i de proximitat (p.e.: Premi Comerç de Barcelona, que enguany ha valorat la cohesió social i territorial). Aquests factors promouen negocis com la compra a granel (Gra de Gràcia ha rebut el premi Comerç 2018) i projectes amb finalitat mediambiental com aquest.(12)(13) Tot i així, alguns dels incentius més importants per aquestes iniciatives no es duen a terme. El 27 de desembre de 2014 la nova Llei de Impost sobre Societats (LIS) va suspendre un dels més importants a nivell estatal: la deducció mediambiental afavoria aquells negocis que haguessin realitzat una inversió en actius materials destinats a la protecció ambiental, com podien ser les botigues a granel.(14) Social Com s’ha vist a l’apartat anterior, l’activitat econòmica d’Espanya està remuntant i millorant respecte la crisi que es va iniciar 2008, tot i que sembla que les diferències entre classes socials només fan que accentuar-se, creixent les grans potències i extingint-se les petites. Tot i que sembla que poc fonamentada i relativa, la presumpció generalitzada que la compra a granel és més cara que la dels supermercats fa que molta gent, especialment aquella amb una situació econòmica delicada, no es plantegi comprar-hi. Tot i que de moment en molts productes l’etiqueta ecològica o respectuosa amb el medi ambient es relacioni amb un major cost, es preveu que com més s’activin aquests sectors de l’economia més competitius seran els preus. Per aquest motiu, actualment la majoria del públic d’aquestes botigues pertany a la classe mitja-alta.(15) La inquietud mediambiental s’està expandint en diverses zones d’arreu del món, ja sigui com a moda o com a necessitat. Aquesta ha estat sempre present en societats on la convivència amb la natura és molt íntima i mesures com l’educació treballen perquè sigui així: és el cas de Finlàndia o Islàndia, que estableixen una relació de dependència total entre respecte amb l’entorn i benestar. Aquest no és el cas d’Espanya ni Catalunya, però sí que hi ha arribat aquesta onada de conscienciació que sembla que poc a poc es va estenent en diversos àmbits socials. Com analitza Marta Romero (2017), sembla que les polítiques d’esquerres presenten una major preocupació i implicació pel tema mediambiental.(16)(17) S’està demostrant que les generacions de finals de segle passat, els anomenats millennials es presenten més compromesos amb el medi ambient i a buscar eines per combatre el canvi climàtic, la nova guerra moderna. Aquest factor promou projectes amb finalitat mediambiental com aquest, ja que aquestes generacions seran les futures consumidores, però hi ha una dada demogràfica que no afavoreix: Espanya té una població envellida que es preveu que anirà en augment els propers anys, degut a la baixa taxa de fecunditat i mortalitat.(18)(19) Tecnològic Les inversions públiques en tecnologia són cada any majors a Espanya, especialment des del 2016, fet que la situa en una de les actuals potències tecnològiques mundials. Com es desenvoluparà millor a l’apartat de Recerca de tecnologies, les investigacions destinades a la millora dels envasos alimentaris a través de la ciència i la tecnologia són nombroses i plantegen alternatives per als futurs envasos, amb l’objectiu focalitzat en l’allargament de la vida útil dels productes i la reducció de l’ús de recursos naturals, per tal de disminuir ostos i impacte mediambiental.(19) Legal A més de les lleis reguladores pel medi ambient compartides en apartats anteriors, cal tenir en compte que el producte en qüestió estarà en contacte amb aliments i ha de complir amb una sèrie de normatives. Segons ACSA (Agència Catalana de Seguretat Alimentària), la legislació general que ha de complir un envàs alimentari es fonamenta en els següents reglaments:(20) - Reglament (CE) 1935/2004: Materials i objectes destinats a entrar en contacte amb aliments. En ell s'estableixen els principis generals de seguretat per a tots els materials en contacte amb aliments: El material no pot desprendre components perjudicials per la salut humana ni modificar la composició, olor ni gust de l’aliment. També regula l’ús de materials actius o intel·ligents i exposa el procediment per realitzar avaluacions de seguretat alimentària i per al correcte etiquetatge dels productes.(21) - El Reglament (CE) 2023/2006: Bones pràctiques de fabricació de materials i objectes destinats a entrar en contacte amb aliments. La legislació s’aplica a tots els sectors de la indústria alimentària i a totes les etapes de fabricació, processament i distribució del producte. És a dir, regula la traçabilitat del producte al llarg de tot el cicle de vida.(22) Un factor que afecta directament a la correcta gestió i conservació dels aliments objectiu és el mètode de compra a granel. Com es regula la higiene i manteniment dels aliments a granel? Les botigues o les fases prèvies a la venta han de complir una sèrie de requisits? Qui té la responsabilitat en cas d’intoxicació, si el client porta el seu propi recipient? Efectivament, en el cas de la compra a granel la higiene i seguretat poden no ser tant elevades com en els envasos d’un sol ús, que disposen d’atmosferes protectores fins al moment de consumir el producte. Segons l’ACC (Agència Catalana del Consum), no existeix cap normativa que reguli aquests sistemes de compra, i ACSA exposa el següent: “Per una banda es planteja una qüestió d’higiene i d’una altre una qüestió de responsabilitat: En quant a la higiene, el comerç minorista a través del seu autocontrol ha de garantir la seguretat alimentària dels productes que comercialitza. L’acceptació que el client vingui amb un recipient propi és una opció que pot oferir l'operador econòmic. En cap cas la normativa estableix que sigui obligatori, però si l'operador econòmic opta per oferir aquesta opció, l'haurà de contemplar en els seus procediments. Per minimitzar un risc sanitari és important que adverteixi a la clientela, amb rètols visibles, per exemple, que el recipient propi ha de ser d’un material apte per al contacte amb els aliments, ha d’estar net, ben esbandit, eixut... El venedor pot també comprovar amb un examen visual l’estat de neteja i si no el veu en condicions no acceptar-li al client aquesta opció. En quant al tema de responsabilitats, si es produís alguna intoxicació alimentària amb aquest aliment haurà de ser la investigació epidemiològica la que resolgui a qui és imputable l’origen.” (ACSA 2019, consulta personal). 3.2. Estudi d’usuari Un cop analitzats els factors externs al producte que hi poden tenir influència, entrem a un estudi molt més íntim i relacionat amb ell: el de l’usuari. Conèixer la manera de pensar i les inquietuds que mouen a les persones per a les quals pot ser d’interès el producte és un pilar fonamental per a la coherència d’aquest. 3.2.1. Enquesta Per tal d’entendre les tendències, les inquietuds i els diversos punts de vista dels possibles usuaris del producte s’ha realitzat una enquesta que analitza tant la situació de la compra a granel actual com les possibilitats de cara al futur. L’enquesta s’ha compartit a 4 plataformes les temàtiques de les quals giren entorn el medi ambient i que han publicat sobre la compra a granel, tenint en compte el possible interès dels lectors pel projecte (els comentaris es poden trobar enllaçats): - La recolectora: Fòrum que pretén enfocar el segle XXI de manera sostenible. - Vivir sin plástico: Reconeguda plataforma que planteja maneres de reduir el consum quotidià de plàstic. - Ecoblog Nonoa: Blog amb consells i notícies per minimitzar l’impacte ambiental de forma saludable. - La recomendadora: Blog de consells sobre activitats d’oci, gastronòmiques, viatges, etc. També s’ha difós a través de contactes propers, procurant que una fracció important dels enquestats estiguessin familiaritzats amb la compra d’alimentació seca a granel per tal d’obtenir dades més significatives. S’ha obtingut un total de 155 respostes que es poden trobar desenvolupades a l’Annex. Conclusions de l’enquesta La mostra es composa de persones d’edats i gèneres diversos, tot i que destaquen les adultes de gènere femení. Exceptuant el 21,3% de persones que mai compren aliments secs a granel (i que salten a la pregunta 7 directament), l’apartat 3 mostra que es disposa d’una majoria d’enquestats que sí que ho fan en més o menys freqüència, fet que confereix a l’estudi una significància elevada. La primera observació que cal destacar de l‘estudi és la preocupació pel medi ambient que manifesten la majoria dels enquestats. A la pregunta 4 expressen que la filosofia sostenible i el consum de productes de proximitat són dues de les principals motivacions que els porta a comprar a granel. Als apartats 6 (figura 4) i 7 la diferenciació respecte els altres atributs es mostra colossal: tant per la importància que donen a que un embolcall sigui respectuós amb el medi ambient com per la mancança que manifesten envers les solucions actuals, la inquietud i l’interès per reduir l‘impacte ambiental semblen ser generalitzats. Com corroboraran més endavant les entrevistes a botiguers, la pregunta 5 (figura 5) demostra que les bosses de paper representen el mètode d’empaquetament més utilitzat en aquest tipus de compres, seguides de les bosses de plàstic. Les principals deficiències que contemplen respecte els envasos actuals són l’elevat impacte ambiental i la incomoditat a l’hora de manipular-los, que també són alhora els principals requeriments a considerar en l’envasat d’aliments. Aquest factor manifesta una necessitat que enforteix la direcció del projecte: plantejar una solució que minimitzi l’impacte ambiental i resulti còmoda i fàcil d’utilitzar. A l’apartat 7 també es ressalta la Imatge 2. Experiència de l’usuari comprant a granel importància de la disponibilitat del producte a la botiga, la durabilitat i facilitat de neteja, la opció que es pugui utilitzar com a recipient d’emmagatzematge directe, l’adaptació al contingut i el preu. Alguns enquestats també han manifestat la necessitat bàsica que el recipient no modifiqui la naturalesa de l’aliment i el protegeixi de manera estanca. Factors com el volum i el pes queden en segon pla però per davant de l’estètica i la textura que pugui tenir l’envàs. Reafirmant la tendència sostenible que s’observa al llarg de l‘enquesta, a la pregunta 8 els enquestats han mostrat més atracció per envasos alimentaris de materials d’origen natural que pels d‘origen sintètic. Finalment, cal destacar l’elevat interès que han mostrat els enquestats per un envàs que resolgui les mancances esmentades (figura 6), ja que són la representació més propera i fiable del que podria ser el target del producte. 13 3.1. Context 3.1.1. Àrea de treball La compra a granel neix (o, de fet, reneix) com a solució a l’ús abusiu de plàstics i recursos materials que genera una quantitat de residus també excessiva. La trobem aplicada en diversos àmbits com pot ser el de la cosmètica, l’alimentació, la higiene de la llar, els estancs... L’àrea de treball en la que es centra aquest projecte és l’embalatge d’aliments a granel, amb la finalitat de trobar una solució més afí a la filosofia d’aquestes botigues que les actuals. Degut a que cada aliment té unes característiques i unes necessitats de transport i manteniment diferents, el projecte s’ha centrat a estudiar les particularitats d’un ventall d’aliments concret: l’alimentació seca a granel. Aquesta engloba farines, fruits secs, llavors, espècies, llegums, cereals... i tots aquells aliments que comparteixin unes condicions de conservació i gestió similars. 3.1.2. PEST(E)L: Anàlisi del macroentorn A continuació es plantegen diversos factors que poden ser influents per la direcció del projecte tot i que de manera externa a ell, per tal d’entendre el taulell de joc al que s’hauria d’adaptar el producte si sortís al mercat. L’eina emprada ha estat l’anàlisi PESTEL, que planteja 6 grans seccions que intervenen en aquest estudi del macroentorn. En aquest cas s’ha extret una de les seccions de l’anàlisi: l’ecologia. La inquietud mediambiental és la raó de ser del projecte i es treballa en tots els factors exposats a les altres seccions. Polític Els conflictes i canvis de política constant a Espanya dels últims anys no estan afavorint les iniciatives mediambientals: “Quin polític exigeix sacrificis actuals per evitar mals llunyans o futurs?” (Daniel Innerarity 2018, traduït del castellà). Els polítics saben que la seva estada no arribarà a la crisi econòmica completa així que, tot i que de cara a l’aparador firmen acords com el de París, generalment prioritzen altres àmbits al mediambiental.(7)(8) Pel que fa a l’embalatge d’aliments, el govern del PSOE va aprovar l’estiu passat el Reial Decret de Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient que obliga a cobrar les bosses de plàstic als comerços, vigent des del juliol. També prohibirà l’ús de bosses de plàstic per complet el 2021. Aquests fets contribueixen positivament en la tendència cap a la compra amb envasos propis i a granel.(9) El març de 2019 Catalunya s’ha adherit al New Plastics Economy Global Commitment: un pacte entre més de 350 empreses i governs del món impulsat per la Fundació Ellen Mac Arthur i la ONU per trobar solucions a la contaminació generada pels plàstics a escala global. Els compromisos adoptats es basen en el reciclatge, el compostatge i la reutilització com a eines de millora dels productes actuals, així com estratègies d’economia circular (de les que també se’n parla als programes electorals de les eleccions generals d’abril). Aquests factors propicien la tendència a la compra a granel i l’estudi dels envasos alimentaris.(10) Econòmic Una bona eina per analitzar l’activitat econòmica d’Espanya és a través del PIB, que des del 2013 és positiu representant un punt d’inflexió per la crisi que es va iniciar el 2009. Durant el 2018 ha augmentat un 2,6% assumint un PIB per càpita de 25.900€ (800€ major que l’any anterior). Tot i així, l’activitat econòmica espanyola es basa majoritàriament en els béns i serveis privats, fet que engrandeix la bretxa econòmica entre les classes socials i dificulta el desenvolupament de petits negocis i projectes. També cal tenir en compte tant en l’economia espanyola com en la catalana el conflicte polític dels últims temps, que està deixant en stand-by o interferint en l’activitat econòmica de molts negocis.(11) Com exposa el Departament de Territori i Sostenibilitat de Catalunya, els objectius llunyans de les polítiques econòmiques de les últimes dècades s’han convertit en urgència immediata: les circumstàncies ambientals fan necessària la transició cap a models productius més responsables i sostenibles. És per això que des del govern es promouen estratègies fonamentades en economia circular (veure apartat “Polític”) i consum de productes sostenibles (p.e.: Ecodiscat, concurs que incentiva l’ecodisseny en productes sostenibles) i de proximitat (p.e.: Premi Comerç de Barcelona, que enguany ha valorat la cohesió social i territorial). Aquests factors promouen negocis com la compra a granel (Gra de Gràcia ha rebut el premi Comerç 2018) i projectes amb finalitat mediambiental com aquest.(12)(13) Tot i així, alguns dels incentius més importants per aquestes iniciatives no es duen a terme. El 27 de desembre de 2014 la nova Llei de Impost sobre Societats (LIS) va suspendre un dels més importants a nivell estatal: la deducció mediambiental afavoria aquells negocis que haguessin realitzat una inversió en actius materials destinats a la protecció ambiental, com podien ser les botigues a granel.(14) Social Com s’ha vist a l’apartat anterior, l’activitat econòmica d’Espanya està remuntant i millorant respecte la crisi que es va iniciar 2008, tot i que sembla que les diferències entre classes socials només fan que accentuar-se, creixent les grans potències i extingint-se les petites. Tot i que sembla que poc fonamentada i relativa, la presumpció generalitzada que la compra a granel és més cara que la dels supermercats fa que molta gent, especialment aquella amb una situació econòmica delicada, no es plantegi comprar-hi. Tot i que de moment en molts productes l’etiqueta ecològica o respectuosa amb el medi ambient es relacioni amb un major cost, es preveu que com més s’activin aquests sectors de l’economia més competitius seran els preus. Per aquest motiu, actualment la majoria del públic d’aquestes botigues pertany a la classe mitja-alta.(15) La inquietud mediambiental s’està expandint en diverses zones d’arreu del món, ja sigui com a moda o com a necessitat. Aquesta ha estat sempre present en societats on la convivència amb la natura és molt íntima i mesures com l’educació treballen perquè sigui així: és el cas de Finlàndia o Islàndia, que estableixen una relació de dependència total entre respecte amb l’entorn i benestar. Aquest no és el cas d’Espanya ni Catalunya, però sí que hi ha arribat aquesta onada de conscienciació que sembla que poc a poc es va estenent en diversos àmbits socials. Com analitza Marta Romero (2017), sembla que les polítiques d’esquerres presenten una major preocupació i implicació pel tema mediambiental.(16)(17) S’està demostrant que les generacions de finals de segle passat, els anomenats millennials es presenten més compromesos amb el medi ambient i a buscar eines per combatre el canvi climàtic, la nova guerra moderna. Aquest factor promou projectes amb finalitat mediambiental com aquest, ja que aquestes generacions seran les futures consumidores, però hi ha una dada demogràfica que no afavoreix: Espanya té una població envellida que es preveu que anirà en augment els propers anys, degut a la baixa taxa de fecunditat i mortalitat.(18)(19) Tecnològic Les inversions públiques en tecnologia són cada any majors a Espanya, especialment des del 2016, fet que la situa en una de les actuals potències tecnològiques mundials. Com es desenvoluparà millor a l’apartat de Recerca de tecnologies, les investigacions destinades a la millora dels envasos alimentaris a través de la ciència i la tecnologia són nombroses i plantegen alternatives per als futurs envasos, amb l’objectiu focalitzat en l’allargament de la vida útil dels productes i la reducció de l’ús de recursos naturals, per tal de disminuir ostos i impacte mediambiental.(19) Legal A més de les lleis reguladores pel medi ambient compartides en apartats anteriors, cal tenir en compte que el producte en qüestió estarà en contacte amb aliments i ha de complir amb una sèrie de normatives. Segons ACSA (Agència Catalana de Seguretat Alimentària), la legislació general que ha de complir un envàs alimentari es fonamenta en els següents reglaments:(20) - Reglament (CE) 1935/2004: Materials i objectes destinats a entrar en contacte amb aliments. En ell s'estableixen els principis generals de seguretat per a tots els materials en contacte amb aliments: El material no pot desprendre components perjudicials per la salut humana ni modificar la composició, olor ni gust de l’aliment. També regula l’ús de materials actius o intel·ligents i exposa el procediment per realitzar avaluacions de seguretat alimentària i per al correcte etiquetatge dels productes.(21) - El Reglament (CE) 2023/2006: Bones pràctiques de fabricació de materials i objectes destinats a entrar en contacte amb aliments. La legislació s’aplica a tots els sectors de la indústria alimentària i a totes les etapes de fabricació, processament i distribució del producte. És a dir, regula la traçabilitat del producte al llarg de tot el cicle de vida.(22) Un factor que afecta directament a la correcta gestió i conservació dels aliments objectiu és el mètode de compra a granel. Com es regula la higiene i manteniment dels aliments a granel? Les botigues o les fases prèvies a la venta han de complir una sèrie de requisits? Qui té la responsabilitat en cas d’intoxicació, si el client porta el seu propi recipient? Efectivament, en el cas de la compra a granel la higiene i seguretat poden no ser tant elevades com en els envasos d’un sol ús, que disposen d’atmosferes protectores fins al moment de consumir el producte. Segons l’ACC (Agència Catalana del Consum), no existeix cap normativa que reguli aquests sistemes de compra, i ACSA exposa el següent: “Per una banda es planteja una qüestió d’higiene i d’una altre una qüestió de responsabilitat: En quant a la higiene, el comerç minorista a través del seu autocontrol ha de garantir la seguretat alimentària dels productes que comercialitza. L’acceptació que el client vingui amb un recipient propi és una opció que pot oferir l'operador econòmic. En cap cas la normativa estableix que sigui obligatori, però si l'operador econòmic opta per oferir aquesta opció, l'haurà de contemplar en els seus procediments. Per minimitzar un risc sanitari és important que adverteixi a la clientela, amb rètols visibles, per exemple, que el recipient propi ha de ser d’un material apte per al contacte amb els aliments, ha d’estar net, ben esbandit, eixut... El venedor pot també comprovar amb un examen visual l’estat de neteja i si no el veu en condicions no acceptar-li al client aquesta opció. En quant al tema de responsabilitats, si es produís alguna intoxicació alimentària amb aquest aliment haurà de ser la investigació epidemiològica la que resolgui a qui és imputable l’origen.” (ACSA 2019, consulta personal). 3.2. Estudi d’usuari Un cop analitzats els factors externs al producte que hi poden tenir influència, entrem a un estudi molt més íntim i relacionat amb ell: el de l’usuari. Conèixer la manera de pensar i les inquietuds que mouen a les persones per a les quals pot ser d’interès el producte és un pilar fonamental per a la coherència d’aquest. 3.2.1. Enquesta Per tal d’entendre les tendències, les inquietuds i els diversos punts de vista dels possibles usuaris del producte s’ha realitzat una enquesta que analitza tant la situació de la compra a granel actual com les possibilitats de cara al futur. L’enquesta s’ha compartit a 4 plataformes les temàtiques de les quals giren entorn el medi ambient i que han publicat sobre la compra a granel, tenint en compte el possible interès dels lectors pel projecte (els comentaris es poden trobar enllaçats): - La recolectora: Fòrum que pretén enfocar el segle XXI de manera sostenible. - Vivir sin plástico: Reconeguda plataforma que planteja maneres de reduir el consum quotidià de plàstic. - Ecoblog Nonoa: Blog amb consells i notícies per minimitzar l’impacte ambiental de forma saludable. - La recomendadora: Blog de consells sobre activitats d’oci, gastronòmiques, viatges, etc. També s’ha difós a través de contactes propers, procurant que una fracció important dels enquestats estiguessin familiaritzats amb la compra d’alimentació seca a granel per tal d’obtenir dades més significatives. S’ha obtingut un total de 155 respostes que es poden trobar desenvolupades a l’Annex. Conclusions de l’enquesta La mostra es composa de persones d’edats i gèneres diversos, tot i que destaquen les adultes de gènere femení. Exceptuant el 21,3% de persones que mai compren aliments secs a granel (i que salten a la pregunta 7 directament), l’apartat 3 mostra que es disposa d’una majoria d’enquestats que sí que ho fan en més o menys freqüència, fet que confereix a l’estudi una significància elevada. La primera observació que cal destacar de l‘estudi és la preocupació pel medi ambient que manifesten la majoria dels enquestats. A la pregunta 4 expressen que la filosofia sostenible i el consum de productes de proximitat són dues de les principals motivacions que els porta a comprar a granel. Als apartats 6 (figura 4) i 7 la diferenciació respecte els altres atributs es mostra colossal: tant per la importància que donen a que un embolcall sigui respectuós amb el medi ambient com per la mancança que manifesten envers les solucions actuals, la inquietud i l’interès per reduir l‘impacte ambiental semblen ser generalitzats. Com corroboraran més endavant les entrevistes a botiguers, la pregunta 5 (figura 5) demostra que les bosses de paper representen el mètode d’empaquetament més utilitzat en aquest tipus de compres, seguides de les bosses de plàstic. Les principals deficiències que contemplen respecte els envasos actuals són l’elevat impacte ambiental i la incomoditat a l’hora de manipular-los, que també són alhora els principals requeriments a considerar en l’envasat d’aliments. Aquest factor manifesta una necessitat que enforteix la direcció del projecte: plantejar una solució que minimitzi l’impacte ambiental i resulti còmoda i fàcil d’utilitzar. A l’apartat 7 també es ressalta la Respecte cap al medi ambient Facilitat de manipulació i ergonomia Resistència i durabilitat Possibilitat d'ús com a recipient a casa Preu Adaptació al contingut Pes Facilitat de neteja Visualització del contingut Estètica Disponibilitat a la botiga Altres: Informació del producte Altres: Tancament i hermeticitat Volum Textura Altres: Adequació a productes humits Res 11,1% 48,5% 20,2% 9,1% 6,1% 7,1% 5,1% 5,1% 5,1% 4% 3% 2% 2% 1% 1% 1% 3% Figura 4. Aspectes a millorar dels mètodes emprats (preg. 6) importància de la disponibilitat del producte a la botiga, la durabilitat i facilitat de neteja, la opció que es pugui utilitzar com a recipient d’emmagatzematge directe, l’adaptació al contingut i el preu. Alguns enquestats també han manifestat la necessitat bàsica que el recipient no modifiqui la naturalesa de l’aliment i el protegeixi de manera estanca. Factors com el volum i el pes queden en segon pla però per davant de l’estètica i la textura que pugui tenir l’envàs. Reafirmant la tendència sostenible que s’observa al llarg de l‘enquesta, a la pregunta 8 els enquestats han mostrat més atracció per envasos alimentaris de materials d’origen natural que pels d‘origen sintètic. Finalment, cal destacar l’elevat interès que han mostrat els enquestats per un envàs que resolgui les mancances esmentades (figura 6), ja que són la representació més propera i fiable del que podria ser el target del producte. 14 3.1. Context 3.1.1. Àrea de treball La compra a granel neix (o, de fet, reneix) com a solució a l’ús abusiu de plàstics i recursos materials que genera una quantitat de residus també excessiva. La trobem aplicada en diversos àmbits com pot ser el de la cosmètica, l’alimentació, la higiene de la llar, els estancs... L’àrea de treball en la que es centra aquest projecte és l’embalatge d’aliments a granel, amb la finalitat de trobar una solució més afí a la filosofia d’aquestes botigues que les actuals. Degut a que cada aliment té unes característiques i unes necessitats de transport i manteniment diferents, el projecte s’ha centrat a estudiar les particularitats d’un ventall d’aliments concret: l’alimentació seca a granel. Aquesta engloba farines, fruits secs, llavors, espècies, llegums, cereals... i tots aquells aliments que comparteixin unes condicions de conservació i gestió similars. 3.1.2. PEST(E)L: Anàlisi del macroentorn A continuació es plantegen diversos factors que poden ser influents per la direcció del projecte tot i que de manera externa a ell, per tal d’entendre el taulell de joc al que s’hauria d’adaptar el producte si sortís al mercat. L’eina emprada ha estat l’anàlisi PESTEL, que planteja 6 grans seccions que intervenen en aquest estudi del macroentorn. En aquest cas s’ha extret una de les seccions de l’anàlisi: l’ecologia. La inquietud mediambiental és la raó de ser del projecte i es treballa en tots els factors exposats a les altres seccions. Polític Els conflictes i canvis de política constant a Espanya dels últims anys no estan afavorint les iniciatives mediambientals: “Quin polític exigeix sacrificis actuals per evitar mals llunyans o futurs?” (Daniel Innerarity 2018, traduït del castellà). Els polítics saben que la seva estada no arribarà a la crisi econòmica completa així que, tot i que de cara a l’aparador firmen acords com el de París, generalment prioritzen altres àmbits al mediambiental.(7)(8) Pel que fa a l’embalatge d’aliments, el govern del PSOE va aprovar l’estiu passat el Reial Decret de Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient que obliga a cobrar les bosses de plàstic als comerços, vigent des del juliol. També prohibirà l’ús de bosses de plàstic per complet el 2021. Aquests fets contribueixen positivament en la tendència cap a la compra amb envasos propis i a granel.(9) El març de 2019 Catalunya s’ha adherit al New Plastics Economy Global Commitment: un pacte entre més de 350 empreses i governs del món impulsat per la Fundació Ellen Mac Arthur i la ONU per trobar solucions a la contaminació generada pels plàstics a escala global. Els compromisos adoptats es basen en el reciclatge, el compostatge i la reutilització com a eines de millora dels productes actuals, així com estratègies d’economia circular (de les que també se’n parla als programes electorals de les eleccions generals d’abril). Aquests factors propicien la tendència a la compra a granel i l’estudi dels envasos alimentaris.(10) Econòmic Una bona eina per analitzar l’activitat econòmica d’Espanya és a través del PIB, que des del 2013 és positiu representant un punt d’inflexió per la crisi que es va iniciar el 2009. Durant el 2018 ha augmentat un 2,6% assumint un PIB per càpita de 25.900€ (800€ major que l’any anterior). Tot i així, l’activitat econòmica espanyola es basa majoritàriament en els béns i serveis privats, fet que engrandeix la bretxa econòmica entre les classes socials i dificulta el desenvolupament de petits negocis i projectes. També cal tenir en compte tant en l’economia espanyola com en la catalana el conflicte polític dels últims temps, que està deixant en stand-by o interferint en l’activitat econòmica de molts negocis.(11) Com exposa el Departament de Territori i Sostenibilitat de Catalunya, els objectius llunyans de les polítiques econòmiques de les últimes dècades s’han convertit en urgència immediata: les circumstàncies ambientals fan necessària la transició cap a models productius més responsables i sostenibles. És per això que des del govern es promouen estratègies fonamentades en economia circular (veure apartat “Polític”) i consum de productes sostenibles (p.e.: Ecodiscat, concurs que incentiva l’ecodisseny en productes sostenibles) i de proximitat (p.e.: Premi Comerç de Barcelona, que enguany ha valorat la cohesió social i territorial). Aquests factors promouen negocis com la compra a granel (Gra de Gràcia ha rebut el premi Comerç 2018) i projectes amb finalitat mediambiental com aquest.(12)(13) Tot i així, alguns dels incentius més importants per aquestes iniciatives no es duen a terme. El 27 de desembre de 2014 la nova Llei de Impost sobre Societats (LIS) va suspendre un dels més importants a nivell estatal: la deducció mediambiental afavoria aquells negocis que haguessin realitzat una inversió en actius materials destinats a la protecció ambiental, com podien ser les botigues a granel.(14) Social Com s’ha vist a l’apartat anterior, l’activitat econòmica d’Espanya està remuntant i millorant respecte la crisi que es va iniciar 2008, tot i que sembla que les diferències entre classes socials només fan que accentuar-se, creixent les grans potències i extingint-se les petites. Tot i que sembla que poc fonamentada i relativa, la presumpció generalitzada que la compra a granel és més cara que la dels supermercats fa que molta gent, especialment aquella amb una situació econòmica delicada, no es plantegi comprar-hi. Tot i que de moment en molts productes l’etiqueta ecològica o respectuosa amb el medi ambient es relacioni amb un major cost, es preveu que com més s’activin aquests sectors de l’economia més competitius seran els preus. Per aquest motiu, actualment la majoria del públic d’aquestes botigues pertany a la classe mitja-alta.(15) La inquietud mediambiental s’està expandint en diverses zones d’arreu del món, ja sigui com a moda o com a necessitat. Aquesta ha estat sempre present en societats on la convivència amb la natura és molt íntima i mesures com l’educació treballen perquè sigui així: és el cas de Finlàndia o Islàndia, que estableixen una relació de dependència total entre respecte amb l’entorn i benestar. Aquest no és el cas d’Espanya ni Catalunya, però sí que hi ha arribat aquesta onada de conscienciació que sembla que poc a poc es va estenent en diversos àmbits socials. Com analitza Marta Romero (2017), sembla que les polítiques d’esquerres presenten una major preocupació i implicació pel tema mediambiental.(16)(17) S’està demostrant que les generacions de finals de segle passat, els anomenats millennials es presenten més compromesos amb el medi ambient i a buscar eines per combatre el canvi climàtic, la nova guerra moderna. Aquest factor promou projectes amb finalitat mediambiental com aquest, ja que aquestes generacions seran les futures consumidores, però hi ha una dada demogràfica que no afavoreix: Espanya té una població envellida que es preveu que anirà en augment els propers anys, degut a la baixa taxa de fecunditat i mortalitat.(18)(19) Tecnològic Les inversions públiques en tecnologia són cada any majors a Espanya, especialment des del 2016, fet que la situa en una de les actuals potències tecnològiques mundials. Com es desenvoluparà millor a l’apartat de Recerca de tecnologies, les investigacions destinades a la millora dels envasos alimentaris a través de la ciència i la tecnologia són nombroses i plantegen alternatives per als futurs envasos, amb l’objectiu focalitzat en l’allargament de la vida útil dels productes i la reducció de l’ús de recursos naturals, per tal de disminuir ostos i impacte mediambiental.(19) Legal A més de les lleis reguladores pel medi ambient compartides en apartats anteriors, cal tenir en compte que el producte en qüestió estarà en contacte amb aliments i ha de complir amb una sèrie de normatives. Segons ACSA (Agència Catalana de Seguretat Alimentària), la legislació general que ha de complir un envàs alimentari es fonamenta en els següents reglaments:(20) - Reglament (CE) 1935/2004: Materials i objectes destinats a entrar en contacte amb aliments. En ell s'estableixen els principis generals de seguretat per a tots els materials en contacte amb aliments: El material no pot desprendre components perjudicials per la salut humana ni modificar la composició, olor ni gust de l’aliment. També regula l’ús de materials actius o intel·ligents i exposa el procediment per realitzar avaluacions de seguretat alimentària i per al correcte etiquetatge dels productes.(21) - El Reglament (CE) 2023/2006: Bones pràctiques de fabricació de materials i objectes destinats a entrar en contacte amb aliments. La legislació s’aplica a tots els sectors de la indústria alimentària i a totes les etapes de fabricació, processament i distribució del producte. És a dir, regula la traçabilitat del producte al llarg de tot el cicle de vida.(22) Un factor que afecta directament a la correcta gestió i conservació dels aliments objectiu és el mètode de compra a granel. Com es regula la higiene i manteniment dels aliments a granel? Les botigues o les fases prèvies a la venta han de complir una sèrie de requisits? Qui té la responsabilitat en cas d’intoxicació, si el client porta el seu propi recipient? Efectivament, en el cas de la compra a granel la higiene i seguretat poden no ser tant elevades com en els envasos d’un sol ús, que disposen d’atmosferes protectores fins al moment de consumir el producte. Segons l’ACC (Agència Catalana del Consum), no existeix cap normativa que reguli aquests sistemes de compra, i ACSA exposa el següent: “Per una banda es planteja una qüestió d’higiene i d’una altre una qüestió de responsabilitat: En quant a la higiene, el comerç minorista a través del seu autocontrol ha de garantir la seguretat alimentària dels productes que comercialitza. L’acceptació que el client vingui amb un recipient propi és una opció que pot oferir l'operador econòmic. En cap cas la normativa estableix que sigui obligatori, però si l'operador econòmic opta per oferir aquesta opció, l'haurà de contemplar en els seus procediments. Per minimitzar un risc sanitari és important que adverteixi a la clientela, amb rètols visibles, per exemple, que el recipient propi ha de ser d’un material apte per al contacte amb els aliments, ha d’estar net, ben esbandit, eixut... El venedor pot també comprovar amb un examen visual l’estat de neteja i si no el veu en condicions no acceptar-li al client aquesta opció. En quant al tema de responsabilitats, si es produís alguna intoxicació alimentària amb aquest aliment haurà de ser la investigació epidemiològica la que resolgui a qui és imputable l’origen.” (ACSA 2019, consulta personal). 3.2. Estudi d’usuari Un cop analitzats els factors externs al producte que hi poden tenir influència, entrem a un estudi molt més íntim i relacionat amb ell: el de l’usuari. Conèixer la manera de pensar i les inquietuds que mouen a les persones per a les quals pot ser d’interès el producte és un pilar fonamental per a la coherència d’aquest. 3.2.1. Enquesta Per tal d’entendre les tendències, les inquietuds i els diversos punts de vista dels possibles usuaris del producte s’ha realitzat una enquesta que analitza tant la situació de la compra a granel actual com les possibilitats de cara al futur. L’enquesta s’ha compartit a 4 plataformes les temàtiques de les quals giren entorn el medi ambient i que han publicat sobre la compra a granel, tenint en compte el possible interès dels lectors pel projecte (els comentaris es poden trobar enllaçats): - La recolectora: Fòrum que pretén enfocar el segle XXI de manera sostenible. - Vivir sin plástico: Reconeguda plataforma que planteja maneres de reduir el consum quotidià de plàstic. - Ecoblog Nonoa: Blog amb consells i notícies per minimitzar l’impacte ambiental de forma saludable. - La recomendadora: Blog de consells sobre activitats d’oci, gastronòmiques, viatges, etc. També s’ha difós a través de contactes propers, procurant que una fracció important dels enquestats estiguessin familiaritzats amb la compra d’alimentació seca a granel per tal d’obtenir dades més significatives. S’ha obtingut un total de 155 respostes que es poden trobar desenvolupades a l’Annex. Conclusions de l’enquesta La mostra es composa de persones d’edats i gèneres diversos, tot i que destaquen les adultes de gènere femení. Exceptuant el 21,3% de persones que mai compren aliments secs a granel (i que salten a la pregunta 7 directament), l’apartat 3 mostra que es disposa d’una majoria d’enquestats que sí que ho fan en més o menys freqüència, fet que confereix a l’estudi una significància elevada. La primera observació que cal destacar de l‘estudi és la preocupació pel medi ambient que manifesten la majoria dels enquestats. A la pregunta 4 expressen que la filosofia sostenible i el consum de productes de proximitat són dues de les principals motivacions que els porta a comprar a granel. Als apartats 6 (figura 4) i 7 la diferenciació respecte els altres atributs es mostra colossal: tant per la importància que donen a que un embolcall sigui respectuós amb el medi ambient com per la mancança que manifesten envers les solucions actuals, la inquietud i l’interès per reduir l‘impacte ambiental semblen ser generalitzats. Com corroboraran més endavant les entrevistes a botiguers, la pregunta 5 (figura 5) demostra que les bosses de paper representen el mètode d’empaquetament més utilitzat en aquest tipus de compres, seguides de les bosses de plàstic. Les principals deficiències que contemplen respecte els envasos actuals són l’elevat impacte ambiental i la incomoditat a l’hora de manipular-los, que també són alhora els principals requeriments a considerar en l’envasat d’aliments. Aquest factor manifesta una necessitat que enforteix la direcció del projecte: plantejar una solució que minimitzi l’impacte ambiental i resulti còmoda i fàcil d’utilitzar. A l’apartat 7 també es ressalta la 39,6% 31,8% 20,1% 4,5% Figura 6. Grau d’interès pel producte (preg. 9) importància de la disponibilitat del producte a la botiga, la durabilitat i facilitat de neteja, la opció que es pugui utilitzar com a recipient d’emmagatzematge directe, l’adaptació al contingut i el preu. Alguns enquestats també han manifestat la necessitat bàsica que el recipient no modifiqui la naturalesa de l’aliment i el protegeixi de manera estanca. Factors com el volum i el pes queden en segon pla però per davant de l’estètica i la textura que pugui tenir l’envàs. Reafirmant la tendència sostenible que s’observa al llarg de l‘enquesta, a la pregunta 8 els enquestats han mostrat més atracció per envasos alimentaris de materials d’origen natural que pels d‘origen sintètic. Finalment, cal destacar l’elevat interès que han mostrat els enquestats per un envàs que resolgui les mancances esmentades (figura 6), ja que són la representació més propera i fiable del que podria ser el target del producte. Bosses de paper botiga Bosses de plàstic botiga Bosses de tela casa Pots de vidre casa Bosses de fècula de patata botiga Tupperwares plàstic biodeg. botiga Pots de vidre botiga Tupperwares casa Bosses plàstic casa 7,2% 52,4% 26,6% 4,9% 1,6% 4% 0,9% 0,9% 0,9% Figura 5. Mètodes d’empaquetament a granel més utilitzats en alimentació seca (preg. 5) 15 3.1. Context 3.1.1. Àrea de treball La compra a granel neix (o, de fet, reneix) com a solució a l’ús abusiu de plàstics i recursos materials que genera una quantitat de residus també excessiva. La trobem aplicada en diversos àmbits com pot ser el de la cosmètica, l’alimentació, la higiene de la llar, els estancs... L’àrea de treball en la que es centra aquest projecte és l’embalatge d’aliments a granel, amb la finalitat de trobar una solució més afí a la filosofia d’aquestes botigues que les actuals. Degut a que cada aliment té unes característiques i unes necessitats de transport i manteniment diferents, el projecte s’ha centrat a estudiar les particularitats d’un ventall d’aliments concret: l’alimentació seca a granel. Aquesta engloba farines, fruits secs, llavors, espècies, llegums, cereals... i tots aquells aliments que comparteixin unes condicions de conservació i gestió similars. 3.1.2. PEST(E)L: Anàlisi del macroentorn A continuació es plantegen diversos factors que poden ser influents per la direcció del projecte tot i que de manera externa a ell, per tal d’entendre el taulell de joc al que s’hauria d’adaptar el producte si sortís al mercat. L’eina emprada ha estat l’anàlisi PESTEL, que planteja 6 grans seccions que intervenen en aquest estudi del macroentorn. En aquest cas s’ha extret una de les seccions de l’anàlisi: l’ecologia. La inquietud mediambiental és la raó de ser del projecte i es treballa en tots els factors exposats a les altres seccions. Polític Els conflictes i canvis de política constant a Espanya dels últims anys no estan afavorint les iniciatives mediambientals: “Quin polític exigeix sacrificis actuals per evitar mals llunyans o futurs?” (Daniel Innerarity 2018, traduït del castellà). Els polítics saben que la seva estada no arribarà a la crisi econòmica completa així que, tot i que de cara a l’aparador firmen acords com el de París, generalment prioritzen altres àmbits al mediambiental.(7)(8) Pel que fa a l’embalatge d’aliments, el govern del PSOE va aprovar l’estiu passat el Reial Decret de Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient que obliga a cobrar les bosses de plàstic als comerços, vigent des del juliol. També prohibirà l’ús de bosses de plàstic per complet el 2021. Aquests fets contribueixen positivament en la tendència cap a la compra amb envasos propis i a granel.(9) El març de 2019 Catalunya s’ha adherit al New Plastics Economy Global Commitment: un pacte entre més de 350 empreses i governs del món impulsat per la Fundació Ellen Mac Arthur i la ONU per trobar solucions a la contaminació generada pels plàstics a escala global. Els compromisos adoptats es basen en el reciclatge, el compostatge i la reutilització com a eines de millora dels productes actuals, així com estratègies d’economia circular (de les que també se’n parla als programes electorals de les eleccions generals d’abril). Aquests factors propicien la tendència a la compra a granel i l’estudi dels envasos alimentaris.(10) Econòmic Una bona eina per analitzar l’activitat econòmica d’Espanya és a través del PIB, que des del 2013 és positiu representant un punt d’inflexió per la crisi que es va iniciar el 2009. Durant el 2018 ha augmentat un 2,6% assumint un PIB per càpita de 25.900€ (800€ major que l’any anterior). Tot i així, l’activitat econòmica espanyola es basa majoritàriament en els béns i serveis privats, fet que engrandeix la bretxa econòmica entre les classes socials i dificulta el desenvolupament de petits negocis i projectes. També cal tenir en compte tant en l’economia espanyola com en la catalana el conflicte polític dels últims temps, que està deixant en stand-by o interferint en l’activitat econòmica de molts negocis.(11) Com exposa el Departament de Territori i Sostenibilitat de Catalunya, els objectius llunyans de les polítiques econòmiques de les últimes dècades s’han convertit en urgència immediata: les circumstàncies ambientals fan necessària la transició cap a models productius més responsables i sostenibles. És per això que des del govern es promouen estratègies fonamentades en economia circular (veure apartat “Polític”) i consum de productes sostenibles (p.e.: Ecodiscat, concurs que incentiva l’ecodisseny en productes sostenibles) i de proximitat (p.e.: Premi Comerç de Barcelona, que enguany ha valorat la cohesió social i territorial). Aquests factors promouen negocis com la compra a granel (Gra de Gràcia ha rebut el premi Comerç 2018) i projectes amb finalitat mediambiental com aquest.(12)(13) Tot i així, alguns dels incentius més importants per aquestes iniciatives no es duen a terme. El 27 de desembre de 2014 la nova Llei de Impost sobre Societats (LIS) va suspendre un dels més importants a nivell estatal: la deducció mediambiental afavoria aquells negocis que haguessin realitzat una inversió en actius materials destinats a la protecció ambiental, com podien ser les botigues a granel.(14) Social Com s’ha vist a l’apartat anterior, l’activitat econòmica d’Espanya està remuntant i millorant respecte la crisi que es va iniciar 2008, tot i que sembla que les diferències entre classes socials només fan que accentuar-se, creixent les grans potències i extingint-se les petites. Tot i que sembla que poc fonamentada i relativa, la presumpció generalitzada que la compra a granel és més cara que la dels supermercats fa que molta gent, especialment aquella amb una situació econòmica delicada, no es plantegi comprar-hi. Tot i que de moment en molts productes l’etiqueta ecològica o respectuosa amb el medi ambient es relacioni amb un major cost, es preveu que com més s’activin aquests sectors de l’economia més competitius seran els preus. Per aquest motiu, actualment la majoria del públic d’aquestes botigues pertany a la classe mitja-alta.(15) La inquietud mediambiental s’està expandint en diverses zones d’arreu del món, ja sigui com a moda o com a necessitat. Aquesta ha estat sempre present en societats on la convivència amb la natura és molt íntima i mesures com l’educació treballen perquè sigui així: és el cas de Finlàndia o Islàndia, que estableixen una relació de dependència total entre respecte amb l’entorn i benestar. Aquest no és el cas d’Espanya ni Catalunya, però sí que hi ha arribat aquesta onada de conscienciació que sembla que poc a poc es va estenent en diversos àmbits socials. Com analitza Marta Romero (2017), sembla que les polítiques d’esquerres presenten una major preocupació i implicació pel tema mediambiental.(16)(17) S’està demostrant que les generacions de finals de segle passat, els anomenats millennials es presenten més compromesos amb el medi ambient i a buscar eines per combatre el canvi climàtic, la nova guerra moderna. Aquest factor promou projectes amb finalitat mediambiental com aquest, ja que aquestes generacions seran les futures consumidores, però hi ha una dada demogràfica que no afavoreix: Espanya té una població envellida que es preveu que anirà en augment els propers anys, degut a la baixa taxa de fecunditat i mortalitat.(18)(19) Tecnològic Les inversions públiques en tecnologia són cada any majors a Espanya, especialment des del 2016, fet que la situa en una de les actuals potències tecnològiques mundials. Com es desenvoluparà millor a l’apartat de Recerca de tecnologies, les investigacions destinades a la millora dels envasos alimentaris a través de la ciència i la tecnologia són nombroses i plantegen alternatives per als futurs envasos, amb l’objectiu focalitzat en l’allargament de la vida útil dels productes i la reducció de l’ús de recursos naturals, per tal de disminuir ostos i impacte mediambiental.(19) Legal A més de les lleis reguladores pel medi ambient compartides en apartats anteriors, cal tenir en compte que el producte en qüestió estarà en contacte amb aliments i ha de complir amb una sèrie de normatives. Segons ACSA (Agència Catalana de Seguretat Alimentària), la legislació general que ha de complir un envàs alimentari es fonamenta en els següents reglaments:(20) - Reglament (CE) 1935/2004: Materials i objectes destinats a entrar en contacte amb aliments. En ell s'estableixen els principis generals de seguretat per a tots els materials en contacte amb aliments: El material no pot desprendre components perjudicials per la salut humana ni modificar la composició, olor ni gust de l’aliment. També regula l’ús de materials actius o intel·ligents i exposa el procediment per realitzar avaluacions de seguretat alimentària i per al correcte etiquetatge dels productes.(21) - El Reglament (CE) 2023/2006: Bones pràctiques de fabricació de materials i objectes destinats a entrar en contacte amb aliments. La legislació s’aplica a tots els sectors de la indústria alimentària i a totes les etapes de fabricació, processament i distribució del producte. És a dir, regula la traçabilitat del producte al llarg de tot el cicle de vida.(22) Un factor que afecta directament a la correcta gestió i conservació dels aliments objectiu és el mètode de compra a granel. Com es regula la higiene i manteniment dels aliments a granel? Les botigues o les fases prèvies a la venta han de complir una sèrie de requisits? Qui té la responsabilitat en cas d’intoxicació, si el client porta el seu propi recipient? Efectivament, en el cas de la compra a granel la higiene i seguretat poden no ser tant elevades com en els envasos d’un sol ús, que disposen d’atmosferes protectores fins al moment de consumir el producte. Segons l’ACC (Agència Catalana del Consum), no existeix cap normativa que reguli aquests sistemes de compra, i ACSA exposa el següent: “Per una banda es planteja una qüestió d’higiene i d’una altre una qüestió de responsabilitat: En quant a la higiene, el comerç minorista a través del seu autocontrol ha de garantir la seguretat alimentària dels productes que comercialitza. L’acceptació que el client vingui amb un recipient propi és una opció que pot oferir l'operador econòmic. En cap cas la normativa estableix que sigui obligatori, però si l'operador econòmic opta per oferir aquesta opció, l'haurà de contemplar en els seus procediments. Per minimitzar un risc sanitari és important que adverteixi a la clientela, amb rètols visibles, per exemple, que el recipient propi ha de ser d’un material apte per al contacte amb els aliments, ha d’estar net, ben esbandit, eixut... El venedor pot també comprovar amb un examen visual l’estat de neteja i si no el veu en condicions no acceptar-li al client aquesta opció. En quant al tema de responsabilitats, si es produís alguna intoxicació alimentària amb aquest aliment haurà de ser la investigació epidemiològica la que resolgui a qui és imputable l’origen.” (ACSA 2019, consulta personal). 3.2.2. User Journey Maps Un cop conegudes a l’apartat anterior les tendències actuals i inquietuds futures de l’usuari, s’han realitzat dos User Journey Maps (pàgina següent) per comprendre les seves vivències durant cada una de les fases del procés de compra: un dels mapes enfocat a la compra amb recipients de la botiga i l’altre amb recipients propis. Els mapes representen les sensacions (part inferior del mapa, color gris) i el grau de positivitat i negativitat que desprenen (part central del mapa, gràfic +/-) viscudes durant cada etapa de la compra (part superior del mapa, color negre). Imatge 3. Compra d’olives a granel 16 3.1. Context 3.1.1. Àrea de treball La compra a granel neix (o, de fet, reneix) com a solució a l’ús abusiu de plàstics i recursos materials que genera una quantitat de residus també excessiva. La trobem aplicada en diversos àmbits com pot ser el de la cosmètica, l’alimentació, la higiene de la llar, els estancs... L’àrea de treball en la que es centra aquest projecte és l’embalatge d’aliments a granel, amb la finalitat de trobar una solució més afí a la filosofia d’aquestes botigues que les actuals. Degut a que cada aliment té unes característiques i unes necessitats de transport i manteniment diferents, el projecte s’ha centrat a estudiar les particularitats d’un ventall d’aliments concret: l’alimentació seca a granel. Aquesta engloba farines, fruits secs, llavors, espècies, llegums, cereals... i tots aquells aliments que comparteixin unes condicions de conservació i gestió similars. 3.1.2. PEST(E)L: Anàlisi del macroentorn A continuació es plantegen diversos factors que poden ser influents per la direcció del projecte tot i que de manera externa a ell, per tal d’entendre el taulell de joc al que s’hauria d’adaptar el producte si sortís al mercat. L’eina emprada ha estat l’anàlisi PESTEL, que planteja 6 grans seccions que intervenen en aquest estudi del macroentorn. En aquest cas s’ha extret una de les seccions de l’anàlisi: l’ecologia. La inquietud mediambiental és la raó de ser del projecte i es treballa en tots els factors exposats a les altres seccions. Polític Els conflictes i canvis de política constant a Espanya dels últims anys no estan afavorint les iniciatives mediambientals: “Quin polític exigeix sacrificis actuals per evitar mals llunyans o futurs?” (Daniel Innerarity 2018, traduït del castellà). Els polítics saben que la seva estada no arribarà a la crisi econòmica completa així que, tot i que de cara a l’aparador firmen acords com el de París, generalment prioritzen altres àmbits al mediambiental.(7)(8) Pel que fa a l’embalatge d’aliments, el govern del PSOE va aprovar l’estiu passat el Reial Decret de Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient que obliga a cobrar les bosses de plàstic als comerços, vigent des del juliol. També prohibirà l’ús de bosses de plàstic per complet el 2021. Aquests fets contribueixen positivament en la tendència cap a la compra amb envasos propis i a granel.(9) El març de 2019 Catalunya s’ha adherit al New Plastics Economy Global Commitment: un pacte entre més de 350 empreses i governs del món impulsat per la Fundació Ellen Mac Arthur i la ONU per trobar solucions a la contaminació generada pels plàstics a escala global. Els compromisos adoptats es basen en el reciclatge, el compostatge i la reutilització com a eines de millora dels productes actuals, així com estratègies d’economia circular (de les que també se’n parla als programes electorals de les eleccions generals d’abril). Aquests factors propicien la tendència a la compra a granel i l’estudi dels envasos alimentaris.(10) Econòmic Una bona eina per analitzar l’activitat econòmica d’Espanya és a través del PIB, que des del 2013 és positiu representant un punt d’inflexió per la crisi que es va iniciar el 2009. Durant el 2018 ha augmentat un 2,6% assumint un PIB per càpita de 25.900€ (800€ major que l’any anterior). Tot i així, l’activitat econòmica espanyola es basa majoritàriament en els béns i serveis privats, fet que engrandeix la bretxa econòmica entre les classes socials i dificulta el desenvolupament de petits negocis i projectes. També cal tenir en compte tant en l’economia espanyola com en la catalana el conflicte polític dels últims temps, que està deixant en stand-by o interferint en l’activitat econòmica de molts negocis.(11) Com exposa el Departament de Territori i Sostenibilitat de Catalunya, els objectius llunyans de les polítiques econòmiques de les últimes dècades s’han convertit en urgència immediata: les circumstàncies ambientals fan necessària la transició cap a models productius més responsables i sostenibles. És per això que des del govern es promouen estratègies fonamentades en economia circular (veure apartat “Polític”) i consum de productes sostenibles (p.e.: Ecodiscat, concurs que incentiva l’ecodisseny en productes sostenibles) i de proximitat (p.e.: Premi Comerç de Barcelona, que enguany ha valorat la cohesió social i territorial). Aquests factors promouen negocis com la compra a granel (Gra de Gràcia ha rebut el premi Comerç 2018) i projectes amb finalitat mediambiental com aquest.(12)(13) Tot i així, alguns dels incentius més importants per aquestes iniciatives no es duen a terme. El 27 de desembre de 2014 la nova Llei de Impost sobre Societats (LIS) va suspendre un dels més importants a nivell estatal: la deducció mediambiental afavoria aquells negocis que haguessin realitzat una inversió en actius materials destinats a la protecció ambiental, com podien ser les botigues a granel.(14) Social Com s’ha vist a l’apartat anterior, l’activitat econòmica d’Espanya està remuntant i millorant respecte la crisi que es va iniciar 2008, tot i que sembla que les diferències entre classes socials només fan que accentuar-se, creixent les grans potències i extingint-se les petites. Tot i que sembla que poc fonamentada i relativa, la presumpció generalitzada que la compra a granel és més cara que la dels supermercats fa que molta gent, especialment aquella amb una situació econòmica delicada, no es plantegi comprar-hi. Tot i que de moment en molts productes l’etiqueta ecològica o respectuosa amb el medi ambient es relacioni amb un major cost, es preveu que com més s’activin aquests sectors de l’economia més competitius seran els preus. Per aquest motiu, actualment la majoria del públic d’aquestes botigues pertany a la classe mitja-alta.(15) La inquietud mediambiental s’està expandint en diverses zones d’arreu del món, ja sigui com a moda o com a necessitat. Aquesta ha estat sempre present en societats on la convivència amb la natura és molt íntima i mesures com l’educació treballen perquè sigui així: és el cas de Finlàndia o Islàndia, que estableixen una relació de dependència total entre respecte amb l’entorn i benestar. Aquest no és el cas d’Espanya ni Catalunya, però sí que hi ha arribat aquesta onada de conscienciació que sembla que poc a poc es va estenent en diversos àmbits socials. Com analitza Marta Romero (2017), sembla que les polítiques d’esquerres presenten una major preocupació i implicació pel tema mediambiental.(16)(17) S’està demostrant que les generacions de finals de segle passat, els anomenats millennials es presenten més compromesos amb el medi ambient i a buscar eines per combatre el canvi climàtic, la nova guerra moderna. Aquest factor promou projectes amb finalitat mediambiental com aquest, ja que aquestes generacions seran les futures consumidores, però hi ha una dada demogràfica que no afavoreix: Espanya té una població envellida que es preveu que anirà en augment els propers anys, degut a la baixa taxa de fecunditat i mortalitat.(18)(19) Tecnològic Les inversions públiques en tecnologia són cada any majors a Espanya, especialment des del 2016, fet que la situa en una de les actuals potències tecnològiques mundials. Com es desenvoluparà millor a l’apartat de Recerca de tecnologies, les investigacions destinades a la millora dels envasos alimentaris a través de la ciència i la tecnologia són nombroses i plantegen alternatives per als futurs envasos, amb l’objectiu focalitzat en l’allargament de la vida útil dels productes i la reducció de l’ús de recursos naturals, per tal de disminuir ostos i impacte mediambiental.(19) Legal A més de les lleis reguladores pel medi ambient compartides en apartats anteriors, cal tenir en compte que el producte en qüestió estarà en contacte amb aliments i ha de complir amb una sèrie de normatives. Segons ACSA (Agència Catalana de Seguretat Alimentària), la legislació general que ha de complir un envàs alimentari es fonamenta en els següents reglaments:(20) - Reglament (CE) 1935/2004: Materials i objectes destinats a entrar en contacte amb aliments. En ell s'estableixen els principis generals de seguretat per a tots els materials en contacte amb aliments: El material no pot desprendre components perjudicials per la salut humana ni modificar la composició, olor ni gust de l’aliment. També regula l’ús de materials actius o intel·ligents i exposa el procediment per realitzar avaluacions de seguretat alimentària i per al correcte etiquetatge dels productes.(21) - El Reglament (CE) 2023/2006: Bones pràctiques de fabricació de materials i objectes destinats a entrar en contacte amb aliments. La legislació s’aplica a tots els sectors de la indústria alimentària i a totes les etapes de fabricació, processament i distribució del producte. És a dir, regula la traçabilitat del producte al llarg de tot el cicle de vida.(22) Un factor que afecta directament a la correcta gestió i conservació dels aliments objectiu és el mètode de compra a granel. Com es regula la higiene i manteniment dels aliments a granel? Les botigues o les fases prèvies a la venta han de complir una sèrie de requisits? Qui té la responsabilitat en cas d’intoxicació, si el client porta el seu propi recipient? Efectivament, en el cas de la compra a granel la higiene i seguretat poden no ser tant elevades com en els envasos d’un sol ús, que disposen d’atmosferes protectores fins al moment de consumir el producte. Segons l’ACC (Agència Catalana del Consum), no existeix cap normativa que reguli aquests sistemes de compra, i ACSA exposa el següent: “Per una banda es planteja una qüestió d’higiene i d’una altre una qüestió de responsabilitat: En quant a la higiene, el comerç minorista a través del seu autocontrol ha de garantir la seguretat alimentària dels productes que comercialitza. L’acceptació que el client vingui amb un recipient propi és una opció que pot oferir l'operador econòmic. En cap cas la normativa estableix que sigui obligatori, però si l'operador econòmic opta per oferir aquesta opció, l'haurà de contemplar en els seus procediments. Per minimitzar un risc sanitari és important que adverteixi a la clientela, amb rètols visibles, per exemple, que el recipient propi ha de ser d’un material apte per al contacte amb els aliments, ha d’estar net, ben esbandit, eixut... El venedor pot també comprovar amb un examen visual l’estat de neteja i si no el veu en condicions no acceptar-li al client aquesta opció. En quant al tema de responsabilitats, si es produís alguna intoxicació alimentària amb aquest aliment haurà de ser la investigació epidemiològica la que resolgui a qui és imputable l’origen.” (ACSA 2019, consulta personal). Improvisació Ambient agradable Poc control de les quantitats Incomoditat Inversió de temps elevada Consciència dels residus generats Reutilització de bosses amb mal resultat Salut Diversitat Qualitat Mala visibilitat del contingut Fragilitat Etiquetes autoadhesives no reciclables Decideixo anar a comprar aliments a granel Arribo a la botiga i realitzo la compra amb els recipients Transporto la compra de la botiga a casa Acondiciono els recipients per a futures compres Arribo a casa i deso els recipients directament Preparo els recipients de casa i els agafo Transporto els recipients de casa a la botiga Salut Sensibilitat amb el medi ambient Coherència Ritual Varietat Anticipació Càrrega, de vegades en va Càrrega feixuga pel pes elevat Volum elevat Autosuficiència Control de les quantitats Pes elevat Gratificació Rapidesa Comoditat Satisfacció Neteja sense complicacions Inversió de temps extra Decideixo anar a comprar aliments a granel Transporto la compra de la botiga a casa Gestiono els residus generats per la compra Arribo a casa i deso els aliments en recipients adequats Arribo a la botiga i realitzo la compra Agafo recipients de la botiga i els omplo Insights Insights R e c i p i e n t s p r o p i sR e c i p i e n t s b o t i g a Figura 7. User Journey Map amb recipients de la botiga Figura 8. User Journey Map amb recipients de casa 17 Conclusions dels User Journey Maps La primera observació que crida l’atenció és la major negativitat sentida a la compra amb recipients de la botiga que a la que s’utilitzen els propis. Si analitzem aquest primer mapa pas a pas, observem la transformació de sensacions positives a negatives en el moment en que entren en joc els recipients. Des de la decisió de realitzar la compra de manera possiblement improvisada fins arribar a la botiga les vivències són positives, i en el moment d’agafar els recipients de la botiga per omplir-los comencen els inputs negatius: el poc control de les quantitats i la mala visibilitat del contingut de les bosses o recipients, i la seva incomoditat i fragilitat a l’hora de transportar-los i gestionar-los un cop a casa en són els principals motius. El mapa on s’utilitzen recipients propis planteja els seus punts més febles en el moment de la preparació (degut a l’anticipació i càrrega que suposen) i transport previs a la compra. El moment de la realització d’aquesta sembla ser positiu degut al control de les quantitats i la sensació de coherència amb la filosofia de compra a granel. El moment de transport dels recipients plens cap a casa combina la incomoditat generada pel pes amb la gratificació per la coherència abans esmentada. Finalment, la gestió un cop s’arriba a la llar es presenta més ràpida i satisfactòria en aquest segon cas que en el primer. Insights i oportunitats de disseny Els insights detectats en les febleses i les fortaleses dels mètodes ja existents es sintetitzen, doncs, en les següents oportunitats de disseny: · Opció a la improvisació i no-anticipació · Control de les quantitats d’aliment · Visibilitat del contingut · Lleugeresa · Minimització del volum · Consistència · Comoditat en la manipulació · Facilitat de gestió i manteniment · Coherència amb la filosofia “residu zero” 18 3.2.3. Mapes d’empatia A través de les observacions extretes de l’enquesta i els User Journey Maps, s’han intuït uns possibles perfils d’usuari en la compra d’aliments secs a granel. Cada un presenta unes necessitats i prioritats diferents degut a la singularitat de cada cas. Kaila, 24 anys. Carles, 41 anys. Va en bicicleta per carregar la compra Compra amb bosses de cotó pròpies El procés de compra a granel com un ritual Gaudeix generant pocs residus No veure el contingut de la bossa Sempre porta les bosses al damunt Oblidar-se de tarar les bosses abans d’omplir-les Li agrada comprar productes de proximitat i qualitat Necessitat de canviar alguns aliments de recipient al arribar a casa Prioritza el medi ambient a la comoditat Capacitat física per gestionar la compra sense problemes O b s t a c l e s For t a l e s e s A c c i o n s Sen sacions i pensaments Figura 9. Mapa d’empatia de la Kaila No veure el contingut de la bossa Poc temps per canviar els aliments de recipient al arribar a casa Capacitat física per gestionar la compra sense problemes O b s t a c l e s For t a l e s e s A c c i o n s Sen sacions i pensaments Figura 10. Mapa d’empatia d’en Carles Compra amb bosses de paper de la botiga El gratifica oferir aliments de qualitat als seus fills No poder reutilitzar algunes bosses emprades Omple grans quantitats d’aliment per tota la familia L’enfada que de vegades se li trenquin les bosses El neguitegen la inestabilitat i el desordre de les bosses Joana, 79 anys. 3.2.4. Entrevistes Per tal de conèixer la visió del treballador i/o impulsor de les botigues i cadenes d’alimentació a granel s’han realitzat 3 entrevistes (completes a l’Annex): 19 3.2.3. Mapes d’empatia A través de les observacions extretes de l’enquesta i els User Journey Maps, s’han intuït uns possibles perfils d’usuari en la compra d’aliments secs a granel. Cada un presenta unes necessitats i prioritats diferents degut a la singularitat de cada cas. Kaila, 24 anys. Carles, 41 anys. Joana, 79 anys. 3.2.4. Entrevistes Per tal de conèixer la visió del treballador i/o impulsor de les botigues i cadenes d’alimentació a granel s’han realitzat 3 entrevistes (completes a l’Annex): Utilitza un carro per carregar la compra Compra amb pots de vidre propis La gratifiquen l’autosuficiència i no generar cap residu Anticipació i preparació necessàries Compra quantitats petites per ella i la seva parella Oblidar-se de tarar les bosses abans d’omplir-les Li agrada comprar productes de proximitat i qualitat Elevats pes i volum dels pots Inquietuds mediambientals fermes O b s t a c l e s For t a l e s e s A c c i o n s Sen sacions i pensaments Figura 11. Mapa d’empatia de la Joana Mandra per netejar els pots Botiga - Cadena Gra de Gràcia Cadena de botigues fundada el 2012 al barri de Gràcia de Barcelona que ofereix una gran varietat de productes a granel: des d’aliments secs com pastes i fruits secs fins a galetes o preparat. Ha guanyat premis de l’ajuntament per la seva filosofia pro-mediambiental i els seus locals s’estan convertint en tendència al barri. Casa Ruiz Granel Cadena de botigues a granel amb tres establiments a Madrid, on van iniciar el projecte, i dos al centre de Barcelona. Inspirant-se en els pocs establiments de venta a granel que encara sobrevivien a Barcelona, va ser una de les primeres cadenes en renéixer aquest model de compra. Colibrí Botiga de productes a granel fundada a Gràcia (Barcelona) fa tres anys i especialitzada en alimentació seca a granel. Tot i tractar-se d’una única botiga amb pocs anys de recorregut, l’èxit entre els veïns del barri pel detallisme i compromís mediambiental de les treballadores la converteixen en un referent. Treballador/a Sara Cofundadora de Gra de Gràcia amb la seva parella i actual gestora de l’empresa. Va estudiar nutrició. Xavier Cofundador de l’empresa juntament amb dos amics seus, el Jose Aurelio i el Jose Maria. Actualment n’és el gerent. Veronica Cofundadora de Colibrí amb la seva filla. Va estudiar biologia, tecnologia dels aliments i educació mediambiental, fet que la dota de coneixements per guiar els seus clients en les compres. 20 Conclusions de les entrevistes Tot i que els tres projectes treballen en el mateix àmbit, de cada entrevista s’han obtingut unes observacions i sensacions diferents, exposades a continuació. Observacions El medi ambient com a filosofia de treball. La resposta al perquè de tirar endavant aquests projectes es centra principalment en el medi ambient, en alguns casos per un sentiment de responsabilitat sincer, i en d’altres com a aprofitament d’una tendència creixent en la societat i la visió d’una oportunitat de negoci. Molta diversitat de clients. El perfil és molt heterogeni en diversos aspectes: edat, gènere, origen, etc. Sembla que la gent jove i de gènere femení destaca respecte la resta, tot i que a un nivell molt lleu. Bossa de paper com a solució principal, però no òptima. També utilitzen alternatives com bosses de plàstic per aliments fins (Casa Ruiz) o bosses de fècula de patata per aliments greixosos (Gra de Gràcia), tot i que la solució generalitzada i més utilitzada és la de bosses de paper. A Casa Ruiz i Gra de Gràcia la opció reciclatge els sembla bona, però no ho troben una solució tan pràctica pel que fa a la fragilitat i urgència a l’hora de canviar d’envàs els aliments un cop arribes a casa. La Vanessa (Colibrí) opina que mediambientalment seria millor reutilitzar que reciclar moltes bosses de paper i plàstic, però entén que la majoria dels clients escullin aquest mètode per la seva accessibilitat. Consciència mediambiental i de reutilització creixent. La permissió d’utilitzar recipients de casa per a la compra també és comuna als tres negocis. Tot i que predomina l’ús de bosses de paper, tenen la impressió que cada cop hi ha més consciència i esforç per generar zero residus, especialment per part de la gent jove (Colibrí) ja que suposa certa incomoditat en el procés de compra. Com a solució al pes dels envasos de vidre, a Colibrí estan introduint les llaunes reutilitzables per espècies o herbes, tot i que la incomoditat del volum segueix sense resoldre’s. També hi ha clients que duen bosses de tela, que resolen la gestió dels aliments de manera més còmoda però no són aptes per a l’emmagatzematge ni versàtils com els pots de vidre o les llaunes. Falta de control higiènic i desconeixement pel que fa a usos de recipients propis. Tan a Casa Ruiz com a Gra de Gràcia han respost que no hi ha o no tenen present cap llei que reguli la higiene en l’ús d’envasos propis en el procés de compra. El projecte; un repte complex. La Vanessa (Colibrí) opina que és un propòsit molt interessant tot i que he de tenir en compte molts factors: higiènics (p. e. les arnes), formals, econòmics, de materials, de gestió... És conscient que cap de les solucions que s’utilitzen actualment és la òptima i cal lluitar en aquesta direcció. Gra de Gràcia creu que la solució actual ja és prou bona i veu difícil una alternativa. Sensacions 21 Conclusions de les entrevistes Tot i que els tres projectes treballen en el mateix àmbit, de cada entrevista s’han obtingut unes observacions i sensacions diferents, exposades a continuació. Observacions El medi ambient com a filosofia de treball. La resposta al perquè de tirar endavant aquests projectes es centra principalment en el medi ambient, en alguns casos per un sentiment de responsabilitat sincer, i en d’altres com a aprofitament d’una tendència creixent en la societat i la visió d’una oportunitat de negoci. Molta diversitat de clients. El perfil és molt heterogeni en diversos aspectes: edat, gènere, origen, etc. Sembla que la gent jove i de gènere femení destaca respecte la resta, tot i que a un nivell molt lleu. Bossa de paper com a solució principal, però no òptima. També utilitzen alternatives com bosses de plàstic per aliments fins (Casa Ruiz) o bosses de fècula de patata per aliments greixosos (Gra de Gràcia), tot i que la solució generalitzada i més utilitzada és la de bosses de paper. A Casa Ruiz i Gra de Gràcia la opció reciclatge els sembla bona, però no ho troben una solució tan pràctica pel que fa a la fragilitat i urgència a l’hora de canviar d’envàs els aliments un cop arribes a casa. La Vanessa (Colibrí) opina que mediambientalment seria millor reutilitzar que reciclar moltes bosses de paper i plàstic, però entén que la majoria dels clients escullin aquest mètode per la seva accessibilitat. Consciència mediambiental i de reutilització creixent. La permissió d’utilitzar recipients de casa per a la compra també és comuna als tres negocis. Tot i que predomina l’ús de bosses de paper, tenen la impressió que cada cop hi ha més consciència i esforç per generar zero residus, especialment per part de la gent jove (Colibrí) ja que suposa certa incomoditat en el procés de compra. Com a solució al pes dels envasos de vidre, a Colibrí estan introduint les llaunes reutilitzables per espècies o herbes, tot i que la incomoditat del volum segueix sense resoldre’s. També hi ha clients que duen bosses de tela, que resolen la gestió dels aliments de manera més còmoda però no són aptes per a l’emmagatzematge ni versàtils com els pots de vidre o les llaunes. Falta de control higiènic i desconeixement pel que fa a usos de recipients propis. Tan a Casa Ruiz com a Gra de Gràcia han respost que no hi ha o no tenen present cap llei que reguli la higiene en l’ús d’envasos propis en el procés de compra. El projecte; un repte complex. La Vanessa (Colibrí) opina que és un propòsit molt interessant tot i que he de tenir en compte molts factors: higiènics (p. e. les arnes), formals, econòmics, de materials, de gestió... És conscient que cap de les solucions que s’utilitzen actualment és la òptima i cal lluitar en aquesta direcció. Gra de Gràcia creu que la solució actual ja és prou bona i veu difícil una alternativa. Sensacions Negativa Positiva Gra de Gràcia Comunicació i suport. Es mostra oberta a fer l’entrevista i s’ofereix per futurs dubtes. Inquietud mediambiental. L’expressa verbalment, però sembla que es mou més per la moda que per la inquietud Capacitat autocrítica. Presenta les seves solucions d’embalatge com a immillorables. Interès pel projecte. Es sent atacada i li costa visualitzar una solució possible. Negativa Positiva Casa Ruiz Granel Comunicació i suport. Dificulta l’entrevista i respon molt breument (algunes preguntes no les respon). Inquietud mediambiental. En paral·lel amb l’oportunitat de negoci l’impulsen a fer el projecte. Capacitat autocrítica. Detecta les mancances de les solucions actuals. Interès pel projecte. No respon les preguntes relacionades ni mostra interès per la iniciativa. Negativa Positiva Colibrí Comunicació i suport. Molta facilitat i transparència tant abans com durant l’entrevista. Inquietud mediambiental. Sincera i des que era petita. Capacitat autocrítica. Expressa que els recipients que ofereix es podrien millorar. Interès pel projecte. Es mostra entusiasmada amb la idea i la inquietud, i manifesta que en vol conèixer l’evolució. Figura 12. Sensacions transmeses per part dels enquestats 22 3.4. Recerca tècnica 3.4.1. Materials I Els materials són determinants per les funcions i caràcter d’un producte, especialment en aquest cas en que estarà en contacte i conservarà aliments, ha de ser més respectuós amb el medi ambient que les alternatives existents... Tenint en compte que encara no s’ha definit molts factors del producte i per tant límits pel que fa a l’elecció del material, es planteja un primer estudi de materials de caràcter introductori. Aquest inclou els materials més utilitzats en l’àmbit d’estudi (segons els usuaris i botiguers entrevistats i altres amb característiques que els vinculen directament al projecte. Més populars Paper kraft: Com s’ha vist a l’apartat anterior és el més empleat per a bosses de compra a granel i s’obté de la polpa d’una gran varietat de fustes. PLA: Tot i que les bosses de plàstic utilitzades no tenen perquè ser de PLA, és dels polímers biodegradables més populars i sembla que amb molt ús de cara al futur en l’àmbit alimentari. Es pot aplicar a diversos sectors degut a la seva variabilitat en composició i producció. Cal tenir en compte l’elevat creixement fúngic dels components biodegradables del material.(28)(29)(30) Fibres naturals: Les bosses de tela utilitzades en aquest àmbit acostumen a ser a base de fibres naturals. Al processar-les es creen residus que poden ser utilitzats en materials compostos per a la construcció d’habitatges o per generar electricitat, i al final del seu cicle de vida són 100% biodegradables. La més popular i utilitzada per embalatge a granel és el cotó (estàndard o orgànic), tot i que hi ha altres fibres naturals encara més respectuoses amb el medi ambient, com poden ser el jute i el cànem. (31)(32)(23) Vidre: Es diferencia respecte els altres materials principalment per la seva inherència química, com s’ha esmentat anteriorment. Fècula de patata: Matèria base per a bosses de plàstic biodegradable. En aquest sentit genera controvèrsia pels gasos que s’emeten durant la degradació i per la poca durabilitat dels productes resultants.(27) Altres Kraft Tex / Paper rentable: Mescla de fibra de cel·lulosa extreta de material reciclat amb làtex, que dona lloc a un paper molt durador amb aparença molt similar a la de la pell. És transpirable i es pot netejar amb aigua còmodament. L’empresa italiana Uashmama n’és un referent en el seu ús per roba i complements de la llar.(33) Beeswax Food Wrap: A base de cotó orgànic, cera d’abella, oli de jojoba orgànic i resina d’arbres neix aquest paper reutilitzable fins a 1 any aproximadament, d’aspecte similar a l’encerat. Bee’s Wrap n’és l’empresa impulsora. (34)(35) Paper parafinat: Làmina de paper recoberta de ceres vegetals i/o parafina que li aporten resistència, impermeabilitat i altres propietats que el fan òptim per a la conservació d’aliments frescos, tot i que no es pot reutilitzar degut a la seva degradabilitat. Silicona platí: Tipus de silicona de més qualitat que l’estàndard i amb propietats que la fan estable, duradora, flexible i segura a més de inodora i insípida; molt adequada per l’ús alimentari (utilitzada per Lékué en els seus productes). El seu nom és degut a que només utilitza el metall noble platí com a catalitzador.(38)(39) TPU: El poliuretà termoplàstic és un elastòmer molt versàtil segons composició i conformació; actualment és molt popular en el món de les fundes de mòbil però les seves aplicacions abasten des de la indústria de l’automòbil a la del calçat esportiu i l’alimentació. És inodor, insípid, durador i reciclable.(40)(41) Imatge 12. Teixit de jute 29 Taula comparativa* *Anàlisi orientatiu: avaluació positiva/negativa relativa als materials estudiats. **Plantejant els espessors i condicions típics en que s’utilitza. ***A temperatura ambient. No es considera positiva ni negativa degut a que no es coneixen les necessitats del producte en aquest aspecte. Cost (baix, mig, alt) Post-utilització (reciclable, biodegradable, reutilitzable) Conservació d’aliments secs (baixa, mitja, alta) Pes** (baix, mig, alt) Mal·leabilitat*** (baixa, mitja, alta) Paper Kraft PLA Fibres naturals Vidre Fècula de patata Kraft Tex Beeswax Food Wrap Paper parafinat Silicona platí TPU Baix Baixa Baix Alta Recic. Baix Mitja Baix Mitja Biodeg. Mig Baixa Mig Alta Reut., recic. i biodeg. Alt/ baix (reut.) Alta Alt Nul·la Reut. i recic. Mig Mitja Baix Alta Recic. i biodeg. Alt Mitja Baix Alta Reut. Alt Mitja Baix Alta Reut., recic. i biodeg. Baix Mitja Baix Alta Recic. (encerat vegetal) Alt Alta Baix Alta/ mitja Reut. Mig Alta Baix Alta/ mitja/ baixa Reut. i recic. Figura 16. Taula comparativa de materials I 30 3.4.2. Tecnologies Durant els últims anys les investigacions i innovacions tecnològiques relacionades amb els envasos alimentaris estan augmentant significativament en direcció a un allargament de la vida útil del producte (i conseqüent reducció de l’impacte mediambiental) a través d’envasos actius, intel·ligents i barrera. A continuació s’exposen diversos materials en desenvolupament i tècniques que van en aquesta direcció: PVOH, protecció de l’aliment i major responsabilitat amb l’entorn: L’alcohol polivinílic és un polímer biodegradable que neix com a alternativa a l’EVOH (L’etilen-vinil-alcohol), un dels principals materials barrera dels envasos alimentaris. Ambdós presenten unes molt bones propietats protectores davant de gasos com l’oxigen, el nitrogen i el diòxid de carboni, però són molt sensibles al vapor d’aigua. Tot i que l’EVOH ofereix una major durabilitat, cal destacar-ne l’elevat cost i que no es pot reciclar. El PVOH és un polímer biodegradable que permet el reciclatge degut a la seva solubilitat en substàncies a temperatures elevades (primera fase per la qual passen els envasos en el procés de reciclatge, fet que en permet la separació). Els envasos amb PVOH respecten els aromes i l’atmosfera dels aliments que contenen.(42)(43) Potenciadors de funcions barrera: S’han desenvolupat tractaments que milloren les característiques barrera de certs materials com l’EVOH, exposat al punt anterior. Mitjançant l’ús de ionòmers i poliamides amorfes es milloren les debilitats del material originari (com la poca efectivitat de l’EVOH en condicions d’humitat esmentada) mentre no s’influencia en la potent protecció que ofereix davant de l’oxigen. (44) Desink Project: ITENE (Institut Tecnològic d’Embalatge, Transport i Logística), ITC (Institut de Tecnologia Ceràmica) i AIDIMME (Institut Tecnològic del Metall, Moble, Fusta, Embalatge, Transport i Logística) estan desenvolupant conjuntament aquest projecte des de fa tres anys. Desink treballa amb un repte comú entre les rajoles de ceràmica, les superfícies de fusta i els envasos alimentaris; elaborar un producte barrera que protegeixi millor aquestes superfícies davant del desgast per fricció i la intrusió de gasos. Focalitzant en l’àmbit d’envasos alimentaris, l’objectiu és trobar una alternativa als sistemes multicapa actuals, que representen un elevat cost i no es poden reciclar. Amb la combinació de nanoargiles i grafè han aconseguit crear un recobriment transparent que ofereix una major resistència a la fricció i que s’aplica sobre les superfícies a través de la tecnologia d’impressió digital inkjet. Actualment segueixen desenvolupant el projecte tot investigant un mètode de dispersió més efectiu d’aquestes nanopartícules, per tal d’oferir una impermeabilitat als gasos i resistència al desgast encara majors.(45)(46) POP i millores d’hermeticitat: En resposta a la quantitat abusiva d’aliments que es llencen diàriament, la companyia Dow Chemical ha desenvolupat nous polímers de segellament que ofereixen una major hermeticitat, resistència i durabilitat. Un exemple exitós n’és el POP (plastòmer de poliolefina), que a través de diversos experiments es va demostrar com la seva hermeticitat superava significativament la dels polímers de segellat més comuns.(47) Absorbents d’oxigen: Un altre element que permet l’allargament de la vida útil dels aliments són els absorbents d’oxigen. El ferro que contenen les bossetes s’oxida tot reduïnt considerablement la quantitat d’oxigen a l’interior de l’envàs i aconseguint una millor conservació de l’aliment.(48)(49) Absorbents d’oxigen d’origen natural: Alternatives casolanes i considerablement més respectuoses amb el medi ambient són els encenalls de pell de taronja i llimona.(50) Printed electronics: Aplicats al sector alimentari, són una eina clau pels envasos intel·ligents; permeten la comunicació d’informació de manera lògica a través de diversos substrats. Un exemple aplicable a l’àmbit d’estudi és utilitzar-los per connectar sensors que permeten al consumidor conèixer la temperatura i humitat a les que es troba l’aliment.(51)(52) 31 3.4.2. Tecnologies Durant els últims anys les investigacions i innovacions tecnològiques relacionades amb els envasos alimentaris estan augmentant significativament en direcció a un allargament de la vida útil del producte (i conseqüent reducció de l’impacte mediambiental) a través d’envasos actius, intel·ligents i barrera. A continuació s’exposen diversos materials en desenvolupament i tècniques que van en aquesta direcció: PVOH, protecció de l’aliment i major responsabilitat amb l’entorn: L’alcohol polivinílic és un polímer biodegradable que neix com a alternativa a l’EVOH (L’etilen-vinil-alcohol), un dels principals materials barrera dels envasos alimentaris. Ambdós presenten unes molt bones propietats protectores davant de gasos com l’oxigen, el nitrogen i el diòxid de carboni, però són molt sensibles al vapor d’aigua. Tot i que l’EVOH ofereix una major durabilitat, cal destacar-ne l’elevat cost i que no es pot reciclar. El PVOH és un polímer biodegradable que permet el reciclatge degut a la seva solubilitat en substàncies a temperatures elevades (primera fase per la qual passen els envasos en el procés de reciclatge, fet que en permet la separació). Els envasos amb PVOH respecten els aromes i l’atmosfera dels aliments que contenen.(42)(43) Potenciadors de funcions barrera: S’han desenvolupat tractaments que milloren les característiques barrera de certs materials com l’EVOH, exposat al punt anterior. Mitjançant l’ús de ionòmers i poliamides amorfes es milloren les debilitats del material originari (com la poca efectivitat de l’EVOH en condicions d’humitat esmentada) mentre no s’influencia en la potent protecció que ofereix davant de l’oxigen. (44) Desink Project: ITENE (Institut Tecnològic d’Embalatge, Transport i Logística), ITC (Institut de Tecnologia Ceràmica) i AIDIMME (Institut Tecnològic del Metall, Moble, Fusta, Embalatge, Transport i Logística) estan desenvolupant conjuntament aquest projecte des de fa tres anys. Desink treballa amb un repte comú entre les rajoles de ceràmica, les superfícies de fusta i els envasos alimentaris; elaborar un producte barrera que protegeixi millor aquestes superfícies davant del desgast per fricció i la intrusió de gasos. Focalitzant en l’àmbit d’envasos alimentaris, l’objectiu és trobar una alternativa als sistemes multicapa actuals, que representen un elevat cost i no es poden reciclar. Amb la combinació de nanoargiles i grafè han aconseguit crear un recobriment transparent que ofereix una major resistència a la fricció i que s’aplica sobre les superfícies a través de la tecnologia d’impressió digital inkjet. Actualment segueixen desenvolupant el projecte tot investigant un mètode de dispersió més efectiu d’aquestes nanopartícules, per tal d’oferir una impermeabilitat als gasos i resistència al desgast encara majors.(45)(46) POP i millores d’hermeticitat: En resposta a la quantitat abusiva d’aliments que es llencen diàriament, la companyia Dow Chemical ha desenvolupat nous polímers de segellament que ofereixen una major hermeticitat, resistència i durabilitat. Un exemple exitós n’és el POP (plastòmer de poliolefina), que a través de diversos experiments es va demostrar com la seva hermeticitat superava significativament la dels polímers de segellat més comuns.(47) Absorbents d’oxigen: Un altre element que permet l’allargament de la vida útil dels aliments són els absorbents d’oxigen. El ferro que contenen les bossetes s’oxida tot reduïnt considerablement la quantitat d’oxigen a l’interior de l’envàs i aconseguint una millor conservació de l’aliment.(48)(49) Absorbents d’oxigen d’origen natural: Alternatives casolanes i considerablement més respectuoses amb el medi ambient són els encenalls de pell de taronja i llimona.(50) Printed electronics: Aplicats al sector alimentari, són una eina clau pels envasos intel·ligents; permeten la comunicació d’informació de manera lògica a través de diversos substrats. Un exemple aplicable a l’àmbit d’estudi és utilitzar-los per connectar sensors que permeten al consumidor conèixer la temperatura i humitat a les que es troba l’aliment.(51)(52) Imatge 13. Pell de taronja com a absorvent natural d’oxigen 32 3.5. Tendències i referents Com s’ha esmentat a l’apartat de “Context”, ja sigui com a moda o com a manifestació d’una consciència silenciada fins ara, la preocupació mediambiental i les inquietuds ecologistes són cada vegada més fortes. De fet, fins fa poc temps es tractava d’una lluita d’una minoria contra el sistema, i ara s’està traduïnt a escala global. · Envasos actius i intel·ligents: Pel que fa a les tendències tecnològiques i en referència a l’apartat anterior, el mercat alimentari està posant tots els seus ulls en l’allargament de la vida útil dels aliments a través de d’aquestes dues eines. Els envasos actius promouen les condicions òptimes de conservació de l’aliment, ja sigui amb complements fèrrics (com s’ha vist a l’apartat anterior) o a través de la impregnació de substàncies absorbents en el mateix envàs, i els envasos intel·ligents contribueixen en el mateix propòsit informant a l’usuari a través de mitjans físics o lògics de l’estat i atmosfera de l’aliment (estableixen una comunicació interior-exterior de l’envàs).(51) “Nonovase” és un projecte conjunt entre AIMPLAS (Institut Tecnològic del Plàstic) i Ainia Centre Tecnològic que treballa en la recerca de nous materials que ofereixin una funció activa amb l’aliment: que protegeixin l’aliment d’agents externs (oxigen, llum, humitat, etc.), que puguin aportar components beneficiosos sobre l’aliment i que fins i tot puguin ser comestibles.(53) · Alternatives naturals al petroli: Cada cop són majors els experiments amb materials naturals substitutoris del plàstic per l’embalatge d’aliments, i un exemple d’èxit són les algues marines. El seu creixement ràpid (fins a 3 metres diaris) i el fet de ser biodegradables les fan una alternativa sostenible als materials de packaging convencionals. (54) “Ooho” és una iniciativa de ressò que introdueix per primer cop les algues com a material d’envoltori d’aigua. Per evitar la gran quantitat de residus plàstics que es consumeixen per una necessitat tant quotidiana, el dissenyador Pierre-Yves Paslier va donar vida a aquest projecte el 2013; una petita ampolla biodegradable i comestible, feta d’algues i amb una textura gelatinosa que tant sols té un cost de fabricació de 2 cèntims la unitat.(54)(55) “Evoware” és un altre exemple d’iniciativa que planteja un producte en base d’algues en substitució als embolcalls de plàstic. En aquest cas es tracta d’un paper molt fi que s’utilitza per embolcallar aliments secs i té una vida útil de fins a 2 anys, si es manté en una atmosfera fresca i sense humitat. És biodegradable però també comestible i saludable a nivell nutricional (conté vitamines, minerals i fibra), alhora que insípid i inodor.(56) Cada cop són més els projectes que es sumen a la lluita mediambiental i a l’abolició del plàstic en l’àmbit alimentari, i ho podem veure en algunes iniciatives d’èxit esmentades als apartats anteriors: “Roll’eat”, “Bee’s Wrap”, “Uashmama”, “Next Step”, etc. 3.6. Conclusions de la recerca Els diferents anàlisis realitzats durant aquesta fase han dotat el projecte de dades tant objectives com subjectives sobre l’empaquetament d’aliments secs a granel, que es tradueixen a eines de cara a la conceptualització del producte. A continuació es planteja una breu explicació dels factors que envolten el producte i els insights o possibles línies en les que es desenvoluparà. L’escenari en el que entra en joc el producte es resumeix en una consciència mediambiental present, creixent a nivell global i encara més accentuada en les generacions joves. Les investigacions i projectes amb aquesta finalitat són cada vegada més i les mesures preses a nivell legislatiu i governamental també; la prohibició de producció de bosses de plàstic d’un sol ús l’any 2021 promou de manera intrínseca projectes com aquest. Es manifesta, per tant, de manera directa (estudi d’usuari) i indirecta (fonts externes) l’existència d’un problema i l’interès en resoldre’l. Insights principals Consciència mediambiental com a principal objectiu i coherència en totes les fases del producte. Durabilitat de l’envàs: reutilització com a eina de reducció de l’impacte ambiental. Protecció i conservació de l’aliment. Disponibilitat del producte a la botiga: capacitat d’improvisació. Comoditat de gestió i manipulació: pes i volum reduïts. Ergonomia. Facilitat en el manteniment. Insights secundaris Adaptació al contingut per optimitzar l’espai. Estètica i textura: materials d’origen natural. Preu assumible. Control de les quantitats d’aliment envasat. Visibilitat del contingut. 33 3.5. Tendències i referents Com s’ha esmentat a l’apartat de “Context”, ja sigui com a moda o com a manifestació d’una consciència silenciada fins ara, la preocupació mediambiental i les inquietuds ecologistes són cada vegada més fortes. De fet, fins fa poc temps es tractava d’una lluita d’una minoria contra el sistema, i ara s’està traduïnt a escala global. · Envasos actius i intel·ligents: Pel que fa a les tendències tecnològiques i en referència a l’apartat anterior, el mercat alimentari està posant tots els seus ulls en l’allargament de la vida útil dels aliments a través de d’aquestes dues eines. Els envasos actius promouen les condicions òptimes de conservació de l’aliment, ja sigui amb complements fèrrics (com s’ha vist a l’apartat anterior) o a través de la impregnació de substàncies absorbents en el mateix envàs, i els envasos intel·ligents contribueixen en el mateix propòsit informant a l’usuari a través de mitjans físics o lògics de l’estat i atmosfera de l’aliment (estableixen una comunicació interior-exterior de l’envàs).(51) “Nonovase” és un projecte conjunt entre AIMPLAS (Institut Tecnològic del Plàstic) i Ainia Centre Tecnològic que treballa en la recerca de nous materials que ofereixin una funció activa amb l’aliment: que protegeixin l’aliment d’agents externs (oxigen, llum, humitat, etc.), que puguin aportar components beneficiosos sobre l’aliment i que fins i tot puguin ser comestibles.(53) · Alternatives naturals al petroli: Cada cop són majors els experiments amb materials naturals substitutoris del plàstic per l’embalatge d’aliments, i un exemple d’èxit són les algues marines. El seu creixement ràpid (fins a 3 metres diaris) i el fet de ser biodegradables les fan una alternativa sostenible als materials de packaging convencionals. (54) “Ooho” és una iniciativa de ressò que introdueix per primer cop les algues com a material d’envoltori d’aigua. Per evitar la gran quantitat de residus plàstics que es consumeixen per una necessitat tant quotidiana, el dissenyador Pierre-Yves Paslier va donar vida a aquest projecte el 2013; una petita ampolla biodegradable i comestible, feta d’algues i amb una textura gelatinosa que tant sols té un cost de fabricació de 2 cèntims la unitat.(54)(55) “Evoware” és un altre exemple d’iniciativa que planteja un producte en base d’algues en substitució als embolcalls de plàstic. En aquest cas es tracta d’un paper molt fi que s’utilitza per embolcallar aliments secs i té una vida útil de fins a 2 anys, si es manté en una atmosfera fresca i sense humitat. És biodegradable però també comestible i saludable a nivell nutricional (conté vitamines, minerals i fibra), alhora que insípid i inodor.(56) Cada cop són més els projectes que es sumen a la lluita mediambiental i a l’abolició del plàstic en l’àmbit alimentari, i ho podem veure en algunes iniciatives d’èxit esmentades als apartats anteriors: “Roll’eat”, “Bee’s Wrap”, “Uashmama”, “Next Step”, etc. 3.6. Conclusions de la recerca Els diferents anàlisis realitzats durant aquesta fase han dotat el projecte de dades tant objectives com subjectives sobre l’empaquetament d’aliments secs a granel, que es tradueixen a eines de cara a la conceptualització del producte. A continuació es planteja una breu explicació dels factors que envolten el producte i els insights o possibles línies en les que es desenvoluparà. L’escenari en el que entra en joc el producte es resumeix en una consciència mediambiental present, creixent a nivell global i encara més accentuada en les generacions joves. Les investigacions i projectes amb aquesta finalitat són cada vegada més i les mesures preses a nivell legislatiu i governamental també; la prohibició de producció de bosses de plàstic d’un sol ús l’any 2021 promou de manera intrínseca projectes com aquest. Es manifesta, per tant, de manera directa (estudi d’usuari) i indirecta (fonts externes) l’existència d’un problema i l’interès en resoldre’l. Insights principals Consciència mediambiental com a principal objectiu i coherència en totes les fases del producte. Durabilitat de l’envàs: reutilització com a eina de reducció de l’impacte ambiental. Protecció i conservació de l’aliment. Disponibilitat del producte a la botiga: capacitat d’improvisació. Comoditat de gestió i manipulació: pes i volum reduïts. Ergonomia. Facilitat en el manteniment. Insights secundaris Adaptació al contingut per optimitzar l’espai. Estètica i textura: materials d’origen natural. Preu assumible. Control de les quantitats d’aliment envasat. Visibilitat del contingut. 34 4.1. Proposta de valor A través del treball de camp dut a terme, es defineix el producte i la seva proposta de valor de la següent manera: 4. Fase de conceptualització Què: Recipient reutilitzable per a la compra i emmagatzematge d’aliments secs a granel: llegums, farines, llavors, fruits secs, cereals... Qui: Actuals clients de les botigues d’alimentació seca a granel. Persones que vulguin contribuir a la tendència “residu zero”. Edats i gèneres: tots Com: Recipient amb una llarga vida útil Còmode i lleuger Disponible a la botiga / apte per portar al damunt a diari Més respectuós amb el MA que les solucions habituals Fàcil de mantenir i gestionar Protector i inert Assumible econòmicament Disponible en diverses capacitats Amb visibilitat del contingut i les quantitats Atractiu estèticament Adaptable al contingut 35 4.2. Requeriments del producte Ergonomia Els objectius plantejats proposen no només un envàs sinó un mètode de compra i gestió dels aliments que formi part de l’estil de vida i la rutina de les persones. És per això essencial que sigui el més còmode (caldrà adequar les dimensions a estàndards antropomètrics) i lleuger possible. El format del producte n’ha de permetre l’ordre regular a l’hora d’emmagatzemar-lo perquè no suposi una tasca incòmode. Contingut El producte en qüestió estarà contínuament en contacte amb aliments i els haurà de conservar en una atmosfera determinada; pels aliments objectiu d’aquest cas, és imprescindible que mantingui l’interior sec (sense humitats) i redueixi al màxim la transferència de l’oxigen per evitar l’oxidació de fruits secs i espècies. L’hermeticitat pot ser un factor que en propiciï la barrera, i també de les plagues d’arnes a l’estiu. També cal que el seu material sigui inactiu químicament i no es degradi durant la seva vida útil, conservant així a la naturalesa de l’aliment.(57)(58)(59)(60) Caldrà tenir en compte els reglaments i normatives que regulen i certifiquen la viabilitat dels envasos per a usos alimentaris, focalitzant en les adients per aquest cas. Material Com s’ha vist a la fase de recerca, es pot considerar l’element clau del producte. A més dels requeriments esmentats a l’apartat “contingut”, s’ha de poder netejar indefinides vegades i amb eines quotidianes (com aigua, sabó de cuina, etc.), i és imprescindible que sigui inodor i insípid per no perjudicar en l’experiència d’usuari. És important que el producte sigui atractiu per qui l’utilitza, així que caldrà tenir present la textura i estètica que ofereixen els materials emprats. Economia circular L’objectiu principal del projecte (reducció de l’impacte ambiental) es durà a terme a través del model d’economia circular: reduir, reutilitzar i reciclar. Serà necessari un anàlisi sobre l’impacte ambiental en totes les fases del cicle de vida del producte per verificar que és inferior al de les solucions actuals més habituals.(60) Cost Tot i que no és un requeriment (necessitat classificada com a secundaria a la fase de recerca), es tindrà en compte aquest factor en totes les fases restants del projecte per assolir un major ventall d’usuaris. 36 ProducteErgonomia Antropometria Lleugeresa i optimització Regularitat Intuïció Simplicitat Hermeticitat Barrera d’humitat Barrera d’oxigen Inactivitat química Contingut Regulacions alimentàries Nevera Material* Facilitat de neteja Durabilitat Inodoritat i insipidesa Atracció sensitiva Economia circular Reciclatge Anàlisi ambiental Quotidianitat A continuació s’expressen els requeriments plantejats en un mapa conceptual, dividit en les branques explicades. *Altres requisits relacionats amb el material estan plasmats a les altres tres branques. Figura 17. Mapa de requeriments del producte Reducció Reutilització 37 4.3. Dinàmiques creatives 4.3.1. Brainstorming Un cop definida la proposta de valor del producte i enteses les necessitats de l’usuari a la fase de recerca, s’ha realitzat un brainstorming amb 7 persones d’edats, gèneres i professions diverses (arquitectes, enginyers mecànics, dissenyadors, etc.) per tal d’englobar una major diversitat de perspectives. Desenvolupament Tot i que la idea inicial era plantejar 5 branques (inspiració, reducció, adaptació, protecció, manipulació) del producte sobre les que treballar, el transcurs de la dinàmica les ha agrupat en 3: - Inspiració (post-it blanc) - Optimització (post-it verd) - Gestió (post-it morat clar) S’ha començat proposant el terme “Inspiració”, per entrar en calor en la dinàmica i expressar allò que els transmeti la temàtica del projecte, ja siguin sensacions, objectes, colors, textures, etc. Com menys filtres i més diversitat hi hagi, millor. Han tingut 5 minuts per desenvolupar-se en aquest primer apartat escrivint o dibuixant les idees als post-its. Passat aquest temps, els participants han mostrat i explicat les seves propostes, i se’ls ha ofert la possibilitat d’afegir-ne de noves en cas que les dels companys els inspiressin. Tot i que estava planejat puntuar individualment les idees per assolir una ordenació quantitativa d’aquestes segons influència o importància, s’ha preferit avaluar-les de manera qualitativa: S’ha procedit a classificar, dins de la branca de “inspiració”, cada una de les idees en altres branques creades in situ. Aquestes englobaven els conceptes que havien sortit i permetien percebre’n la importància (com més post-its per branca hi havia, més importància) sense deixar de donar-les-en a les altres. Tal i com s’ha desenvolupat la primera fase s’han fet les altres dues. La branca “Optimització” fa referència a la reducció en tots els sentits del producte (des de la intuïció a la reducció física de pes o volum), i la tercera abasteix la gestió de producte en totes les seves fases d’ús (durant la compra, transport, emmagatzematge...) 1r pas) 2n pas) 38 Al haver-hi molts factors del producte encara desconeguts (perquè no se n’ha definit la proposta formal), el filtre que s’ha passat als materials n’engloba una gran quantitat: 121 en total. 4.5.2. Filtre II: Recerca individual Un cop s’ha passat el primer filtratge de materials amb el CES EduPack, se’n fa un segon de “manual” (anàlisi individual via web), ja que alguns dels requisits indispensables del material no es poden analitzar amb el programa informàtic: Apte per alimentació Lliure de BPA Durabilitat: ≥ 5 anys Inodor i insípid Barrera a la humitat: alta Barrera a l’oxigen: mitja/alta Passant aquest segon filtre individualment, els 121 materials resultants de la fase anterior (entre ells PC, PVC, resines epoxy...) s’han reduït a 6, alguns dels quals presenten diverses variants: Pyrex (vidre borosilicat): El vidre borosilicat s’utilitza habitualment en recipients de cuina que han de resistir temperatures extremes (congelador o forn) i presenta els avantatges del vidre esmentats a l’estudi de “Materials I” (inert químicament, transparent, etc.), però el supera en quant a resistència als cops i, per tant, durabilitat i comoditat. Es pot reciclar però cal fer-ho per separat, ja que el seu punt de fusió és considerablement més alt que el de la majoria dels vidres. Comparant-lo amb els altres 5 materials d’estudi, és el material amb el menor impacte ambiental pel que fa a les fases prèvies a l’ús i el que ofereix una millor barrera a l’oxígen.(61)(62) (63) SMMA (Estirè-metil-meta-acrilat): Té una aparença molt similar a la del vidre però amb l’avantatge de gaudir d’una densitat i una fragilitat significativament inferiors. Per aquest motiu i perquè té un cost reduït és una bona opció en aplicacions de l’àmbit alimentari. Els materials acrílics requereixen molta energia per processar-se i són difícils de reciclar; de fet, a molts països no se’n fa recol·lecta.(64)(65)(63) Tritan: Copoliester utilitzat en àmbit alimentari i infantil similar al SMMA en molts aspectes; visualment, pel que fa a la densitat i per les elevades energia i emissions que comporta. Fabricants com Eastman n’estan fent variacions a nivell de composició per reduir-ne l’impacte ambiental. (66)(63) PCTG: És un polímer vitri i s’utilitza especialment a la indústria de la cosmètica; és molt resistent als químics i presenta un acabat atractiu. És fàcilment confusible amb el vidre degut a l’aparença i densitat similars. Es pot reciclar, però l’energia requerida i les emissions que desprèn són similars a les del Tritan i l’SMMA: elevades.(67)(63) TPU: El poliuretà termoplàstic, anomenat prèviament a l’estudi de “Materials I”, és un elastòmer molt versàtil en quant a composició i funcions. La seva resistència mecànica i química i la seva durabilitat contrasten tenint en compte el reduït impacte ambiental que en comporta la seva fabricació i posterior reciclatge; excepte per l’elevat ús d’aigua que requereix la producció de matèria prima, els valors ronden la meitat dels del Tritan, l’SMMA i el PCTG, i encara menys tenint en compte que s’acostuma a utilitzar en espessors menors (les dades en qüestió es calculen per unitat de massa).(40)(63) Silicona: És un polímer amb base de silici utilitzat en diversos àmbits, entre ells el de la cuina per la seva resistència a temperatures extremes (de -60ºC a +220ºC), durabilitat, mal·leabilitat, impermeabilitat, lleugeresa, textura agradable, etc. El seu inconvenient apareix en l’impacte ambiental; en les fases prèvies a l’ús és força elevat (similar al SMMA) i, tot i que algunes empreses com ECO U.S.A. ho fan en un percentatge, es considera generalment irreciclable per la petjada ambiental i la complexitat que comporta el procés de reciclatge. Com en el primer estudi de materials s’ha justificat, la silicona platí seria la més adequada pel producte.(68)(38)(63) Imatge 17. Cantimplora de Tritan Imatge 18. Gots de PCTG Imatge 19. Fragment de cantimplora de TPU. Imatge 20. Utensili per coure ous de silicona platí. 45 Pes* (baix, mig, alt) Mal·leabilitat** (baixa, mitja, alta) Impacte MA (baix, mig, alt) Pyrex SMMA Tritan PCTG TPU Silicona Alt Nul·la Baix Mig Baixa Alt Mig Baixa Alt Alt Nul·la Alt Baix Alta /baixa /mitja Mig Baix Alta /mitja Alt Figura 22. Taula comparativa de materials II Taula comparativa* *Anàlisi orientatiu: avaluació positiva/negativa relativa als materials estudiats. **Plantejant els espessors i condicions típics en que s’utilitza. ***A temperatura ambient. No es considera positiva ni negativa degut a que no es coneixen les necessitats del producte en aquest aspecte. Conclusions de l’anàlisi Com s’ha esmentat al principi de l’apartat, aquest segon estudi s’ha dut a terme per conèixer els materials que compleixen els requisits definits i avaluar la viabilitat d’algunes les propostes de disseny. El factor que s’havia considerat més limitant a l’hora de plantejar propostes era si existien materials base tant rígids com flexibles que complissin amb els requeriments; la resposta ha estat afirmativa. Es pot observar que tots els materials resultants de l’estudi són transparents en major o menor mesura, i per tant en cas que s’utilitzessin sols es satisfaria l’insight secundari de la visibilitat del contingut. A continuació es desenvoluparan les propostes de disseny que, a través de la informació extreta d’aquest apartat, assoliran una projecció més realista. 46 4.6. Propostes de disseny Proposta 1: Unitats convexes rígides que es recolzen l’una sobre l’altra pel propi pes i es pleguen quan no se’n fa ús. Imatge 21. Proposta de disseny 1 Proposta 3: Bossa simple amb tancament per anella: s’introdueix l’anella pel voltant de la bossa i es pressiona a l’alçada desitjada, assolint un tancament hermètic amb la tapa interior. Imatge 23. Proposta de disseny 3 Proposta 2: Bosses amb tapa circular de rosca o de pinça (tipus tupperware) que s’adapten al contingut i es pleguen quan són plenes. Imatge 22. Proposta de disseny 2 47 Proposta 5: Bossa independent per realitzar la compra que s’engrapa a un suport rígid. Imatge 25. Proposta de disseny 5 Proposta 4: Bossa amb tancament hermètic per llançadora i enrotllable quan està buida. Imatge 24. Proposta de disseny 4 48 4.6.1. Taula de ponderació A la següent taula s’avaluen les 5 propostes en funció dels requeriments del producte, a més d’algun concepte ressonant del Brainstorming. Cada paràmetre té una ponderació pròpia definida segons la seva importància: Proposta 1 Proposta 2 Proposta 3 Proposta 4 Proposta 5 1 4 3 4 3 4 5 4 61 3 4 4 4 5 4 3 5 72 4 5 5 5 4 3 3 2 68 5 5 4 4 5 4 2 5 81 4 3 2 3 2 5 4 3 59 Lleugeresa (x3) Volum (x3) Adaptació al contingut (x2) Control de quantitats (x1) Hermeticitat (x2) Regularitat (x2) Estabilitat (x2) Simplicitat i intuïció (x3) Figura 23. Taula de ponderació de les propostes de disseny 49 4.6.2. Proposta seleccionada Els resultats de la taula de ponderació són clars: la proposta 4 és la que compleix més satisfactòriament els requisits. Es tracta d’una solució senzilla però funcional, que compleix amb tots els requisits primaris i la majoria dels secundaris. Així doncs, es selecciona aquesta proposta com a punt de partida, arrel de la qual es desenvoluparà tot el producte: Imatge 24. Proposta de disseny 4 Fortaleses Simple i intuïtiu Lleuger* Volum reduït Adaptació al contingut Plegable Protecció: Tancament hermètic Visibilitat del contingut** Febleses / reptes Base inestable Desordre Possible mescla de materials: més complexitat de gestió de residus Pes de la bossa recaient sobre la llançadora: zona de patiment Possible fragilitat de la bossa 50 4.7. Propostes de suport A l’apartat anterior s’han manifestat diverses febleses de la proposta escollida; trobada a faltar l’estabilitat del producte i intuint que pot ser difícil mantenir us ordre regular amb una bossa com a base, s’han realitzat una sèrie de propostes de suports complementaris al producte: Propostes 1, 2 i 3: Disposició horitzontal Estructures horitzontals per penjar els recipients fent ús de la llançadora. 1. Estructura senzilla per a l’emmagatzematge a la llar. 2. Estructura retràctil per a l’emmagatzematge a la llar, per a adaptar la dimensió als recipients utilitzats. 3. Cistella auxiliar per a la compra i per a l’emmagatzematge a la llar. Imatge 26. Propostes de suport 1, 2 i 3 Propostes 4 i 5: Disposició vertical Estructures verticals per penjar els recipients fent ús de la llançadora. 4. Estructura senzilla per a l’emmagatzematge a la llar amb ganxo. 5. Estructura de travessers i cordills per evitar el patiment d’esforços per càrregues elevades a l’estructura. Extensible amb la unió de diverses. Imatge 27. Proposta de suport 4 Imatge 28. Proposta de suport 5 51 Plantejades diverses propostes de suports que poden contribuir a la gestió del producte, es passarà a la fase de desenvolupament; quan s’hagin definit les especificacions formals i els atributs tècnics del recipient podrem decidir quin dels suports és el més adient, si és que el requereix. Imatge 29. Propostes de suport 6 i 7 Propostes 6 i 7: Integrat Sistemes integrats al recipient per penjar-lo i manipular-lo. 6. Cordatge envoltant els extrems de la llançadora per fer la funció de mànec i ganxo. 7. Cordatge subjectant la ranura transversalment per repartir millor els esforços que a la opció 6, amb una sivella reguladora que permet obrir i tancar el conjunt; pot subjectar la bossa un cop enrotllada per a més comoditat. Funció de mànec i ganxo. 52 5.1. Dimensionament 5.1.1. Ergonomia L’anàlisi antropomètric és clau per al dimensionament de certs components del producte: - Llançadora: Compleix la funció de mànec, motiu pel qual és imprescindible que sigui còmoda de subjectar. La seva longitud ha de ser, com a mínim, la del percentil 95 de l’amplada del palmell de la mà (entre els extrems superiors del segon i cinquè metacarpià): 9,7cm.(69) El gruix de la llançadora també és un factor ergonòmic a considerar, però alhora és essencial que sigui el més reduït possible per incrementar-ne la lleugeresa i espai reduïts; es desenvoluparà amb les dimensions que requereixi el sistema de guia interior i es valorarà si convé canviar-lo per a més confort. - Alçada màxima: Tenint en compte que la part superior del producte és la llançadora, que és per on es subjectarà la càrrega, és convenient que els esforços s’executin des de la posició normal del braç (estirat en direcció vertical) fins a la flexió de 90º del braç (direcció horitzontal).(70) Partint de l’alçada estàndard de les taules de cuina (72 cm) i la del colze respecte el terra del percentil 5 (93,2 cm) i restant-les, resulta l’alçada màxima que el producte ha de tenir perquè es compleixi la condició anterior: 21,2 cm. Cal remarcar que aquest tan sols és un valor orientatiu, ja que tant si fos similar i s’excedís com si fos menor es podria seguir duent a terme la funció. Si es realitza el mateix càlcul amb el percentil 50 (102,7 cm) per visualitzar aquest rang de dimensions viables, el valor resultant és 30,7 cm.(69)(71)(72) - Profunditat màxima: En el cas que es desenvolupés un dels suports horitzontals, cal considerar la profunditat màxima a la que és còmode arribar per dipositar o agafar les bosses. Aquesta ve definida per la mesura del percentil 5 de l’abast màxim horitzontal amb el puny tancat: 60,6 cm. Una altra dada important és que la profunditat dels armaris de la cuina acostuma a ser d’entre 30 i 40 cm, deixant un marge de seguretat respecte el valor explicitat 5. Fase de desenvolupament molt gran per a una major comoditat (com menys calgui estirar el braç, millor). (69) Els valors adequats pels suports verticals no es calculen ja que depenen directament de l’alçada a la que els pengi l’usuari. 5.1.2. Low prototypes A través de les dades antropomètriques estudiades i l’observació de les dimensions d’objectes de cuina quotidians, s’ha definit unes mides generals del producte. Per avaluar-les i assolir una experiència d’usuari més real s’han desenvolupat uns primers prototips. Degut a la inquietud plasmada a l’estudi d’usuari per disposar de recipients de diverses capacitats (no és el mateix comprar i envasar un grapat de pinyons que 1kg d’arròs), s’han proposat 3 capacitats de recipient: *No definitiva: canviarà després d’avaluar els prototips. Després d’analitzar els formats de bossa més utilitzats en materials flexibles s’ha escollit el doypack, que dota de major estabilitat el producte per la fermesa de la seva base, resolent així una de les febleses més importants del disseny. A més, per fer-ne més fàcil la neteja i evitar racons de brutícia o difícil accés, les quatre extremitats inferiors estaran soldades (en els lowprototypes s’ha aplicat el format doypack sense aquesta soldadura però, a diferència de l’arròs que omple tot l’espai, els espirals actuen com si hi fos i no envaeixen la zona).(73) Calcular les alçades necessàries per satisfer cada volum era una tasca molt complicada amb un programa de modelatge 3D degut a la complexitat i desconeixença de les corbes que seguiria la bossa un cop plena. És per això que un dels principals objectius dels low prototypes ha estat esbrinar-ho; s’han dipositat 0’5 L de cereals, 1 L d’arròs i 1,5 L de pasta a les bosses i se n’ha mesurat les alçades. S’han fet diverses proves mesclant els ingredients per assegurar el resultats, tenint en compte que l’aliment més fiable eren els espirals pel motiu expressat en el paràgraf anterior. El recipient apte per a 1,5 L s’ha considerat massa alt (amb llançadora, d’uns 30 cm) tot i haver-li fet una base 2 cm més ampla que als altres, i més tenint en compte les dades analitzades a l’estudi ergonòmic. Així doncs s’ha decidit canviar la capacitat més gran per 1,2 L. Les dimensions principals dels models han estat: bosses (plàstic EVA 0,4 mm) amb plegat doypack de 6 i 8 cm de profunditat, 15 cm d’amplada i 12, 23 i 24’5 cm d’alçada, per ordre de menor a major capacitat; llançadores (fusta de balsa) de 1’1 cm de gruix, 17 cm d’amplada i 1’5 cm d’alçada. El prototip de 1’5L s’ha fet d’una profunditat de 8 cm, 2 cm superior als altres per provar si n’augmentava la capacitat; el resultat ha estat similar al de 6 cm, ja que el que s’ha guanyat en profunditat s’ha perdut al augmentar l’àrea plegada a la zona inferior. Així doncs, al ser una alternativa que utilitza més material i espai per tenir la mateixa capacitat, s’ha decidit que els tres models es faran amb una profunditat de 6 cm. La soldadura ha estat simulada cosint manualment la làmina i les dues parts de la llançadora s’han encolat amb un separador de cartró d’1mm per crear la ranura. S’ha plantejat els prototips a persones que havien participat en l’estudi d’usuari i les opinions sobre el producte i el dimensionament han estat positives. Aquestes valoracions i les dades extretes en el mesurament d’alçades han estat les eines que han donat pas a la definició de la proposta final. 53 5.1. Dimensionament 5.1.1. Ergonomia L’anàlisi antropomètric és clau per al dimensionament de certs components del producte: - Llançadora: Compleix la funció de mànec, motiu pel qual és imprescindible que sigui còmoda de subjectar. La seva longitud ha de ser, com a mínim, la del percentil 95 de l’amplada del palmell de la mà (entre els extrems superiors del segon i cinquè metacarpià): 9,7cm.(69) El gruix de la llançadora també és un factor ergonòmic a considerar, però alhora és essencial que sigui el més reduït possible per incrementar-ne la lleugeresa i espai reduïts; es desenvoluparà amb les dimensions que requereixi el sistema de guia interior i es valorarà si convé canviar-lo per a més confort. - Alçada màxima: Tenint en compte que la part superior del producte és la llançadora, que és per on es subjectarà la càrrega, és convenient que els esforços s’executin des de la posició normal del braç (estirat en direcció vertical) fins a la flexió de 90º del braç (direcció horitzontal).(70) Partint de l’alçada estàndard de les taules de cuina (72 cm) i la del colze respecte el terra del percentil 5 (93,2 cm) i restant-les, resulta l’alçada màxima que el producte ha de tenir perquè es compleixi la condició anterior: 21,2 cm. Cal remarcar que aquest tan sols és un valor orientatiu, ja que tant si fos similar i s’excedís com si fos menor es podria seguir duent a terme la funció. Si es realitza el mateix càlcul amb el percentil 50 (102,7 cm) per visualitzar aquest rang de dimensions viables, el valor resultant és 30,7 cm.(69)(71)(72) - Profunditat màxima: En el cas que es desenvolupés un dels suports horitzontals, cal considerar la profunditat màxima a la que és còmode arribar per dipositar o agafar les bosses. Aquesta ve definida per la mesura del percentil 5 de l’abast màxim horitzontal amb el puny tancat: 60,6 cm. Una altra dada important és que la profunditat dels armaris de la cuina acostuma a ser d’entre 30 i 40 cm, deixant un marge de seguretat respecte el valor explicitat molt gran per a una major comoditat (com menys calgui estirar el braç, millor). (69) Els valors adequats pels suports verticals no es calculen ja que depenen directament de l’alçada a la que els pengi l’usuari. 5.1.2. Low prototypes A través de les dades antropomètriques estudiades i l’observació de les dimensions d’objectes de cuina quotidians, s’ha definit unes mides generals del producte. Per avaluar-les i assolir una experiència d’usuari més real s’han desenvolupat uns primers prototips. Degut a la inquietud plasmada a l’estudi d’usuari per disposar de recipients de diverses capacitats (no és el mateix comprar i envasar un grapat de pinyons que 1kg d’arròs), s’han proposat 3 capacitats de recipient: *No definitiva: canviarà després d’avaluar els prototips. Després d’analitzar els formats de bossa més utilitzats en materials flexibles s’ha escollit el doypack, que dota de major estabilitat el producte per la fermesa de la seva base, resolent així una de les febleses més importants del disseny. A més, per fer-ne més fàcil la neteja i evitar racons de brutícia o difícil accés, les quatre Imatge 30. Low prototypes 0,5L 1L 1,5L* extremitats inferiors estaran soldades (en els lowprototypes s’ha aplicat el format doypack sense aquesta soldadura però, a diferència de l’arròs que omple tot l’espai, els espirals actuen com si hi fos i no envaeixen la zona).(73) Calcular les alçades necessàries per satisfer cada volum era una tasca molt complicada amb un programa de modelatge 3D degut a la complexitat i desconeixença de les corbes que seguiria la bossa un cop plena. És per això que un dels principals objectius dels low prototypes ha estat esbrinar-ho; s’han dipositat 0’5 L de cereals, 1 L d’arròs i 1,5 L de pasta a les bosses i se n’ha mesurat les alçades. S’han fet diverses proves mesclant els ingredients per assegurar el resultats, tenint en compte que l’aliment més fiable eren els espirals pel motiu expressat en el paràgraf anterior. El recipient apte per a 1,5 L s’ha considerat massa alt (amb llançadora, d’uns 30 cm) tot i haver-li fet una base 2 cm més ampla que als altres, i més tenint en compte les dades analitzades a l’estudi ergonòmic. Així doncs s’ha decidit canviar la capacitat més gran per 1,2 L. Les dimensions principals dels models han estat: bosses (plàstic EVA 0,4 mm) amb plegat doypack de 6 i 8 cm de profunditat, 15 cm d’amplada i 12, 23 i 24’5 cm d’alçada, per ordre de menor a major capacitat; llançadores (fusta de balsa) de 1’1 cm de gruix, 17 cm d’amplada i 1’5 cm d’alçada. El prototip de 1’5L s’ha fet d’una profunditat de 8 cm, 2 cm superior als altres per provar si n’augmentava la capacitat; el resultat ha estat similar al de 6 cm, ja que el que s’ha guanyat en profunditat s’ha perdut al augmentar l’àrea plegada a la zona inferior. Així doncs, al ser una alternativa que utilitza més material i espai per tenir la mateixa capacitat, s’ha decidit que els tres models es faran amb una profunditat de 6 cm. La soldadura ha estat simulada cosint manualment la làmina i les dues parts de la llançadora s’han encolat amb un separador de cartró d’1mm per crear la ranura. S’ha plantejat els prototips a persones que havien participat en l’estudi d’usuari i les opinions sobre el producte i el dimensionament han estat positives. Aquestes valoracions i les dades extretes en el mesurament d’alçades han estat les eines que han donat pas a la definició de la proposta final. 54 Descripció general: L’estructura vertical és un complement per aquells usuaris que disposen de diverses bosses de capacitat 0,5 L i volen mantenir l’ordre en un mínim espai, sense haver d’utilitzar l’estructura gran (amb la que els en sobraria). Tant per la resistència del punt de penjat (cargol, ganxo, etc.) com per la dels travessers de l’estructura és recomanable que no s’hi pengin gàrregues molt altes; per aquest motiu s’ha dissenyat perquè hi càpiguen només 2 unitats de 0,5 L o fins a 4 parcialment plenes. Corda: Permet penjar el conjunt i es pot utilitzar com a nansa o, si es vol, per realitzar la compra. Encaixos: Com es desenvoluparà a l’apartat “Unions i muntatges”, l’estructura està plantejada amb encaixos de l’estil japonès, que en permeten el muntatge in situ per part de l’usuari sense fer ús de cargols ni adhesius. 1 3 Figura 28. Solució tècnica de suport vertical 1 2 3 2 61 175 mm 255 mm 203 mm 11,6 mm 16,7 mm 178 mm 11,6 mm 11,6 mm 132 mm Figura 29. Dimensions bàsiques del suport horitzontal Figura 30. Dimensions bàsiques del suport vertical 62 5.3. Definició tècnica 5.3.1. Selecció de materials TPU: D’entre les opcions viables de material per la bossa s’ha escollit el TPU ja que no tan sols és flexible com la silicona (requeriment essencial) sinó que, a excepció del pyrex, és la proposta més respectuosa amb el medi ambient tant als processos pre com post utilització (veure apartat “4.5. Materials II”). Les elevades resistència química i mecànica i la seva impermeabilitat la fan una molt bona opció pel producte, ja asseguren la seva durabilitat i contribueixen amb la de l’aliment.(40)(63) És un material molt versàtil segons la composició i processos que s’utilitzin, i abasteix un ventall molt ampli d’aplicacions: automoció, calçat esportiu, fundes de mòbil... És important destacar que s’utilitza en cantimplores esportives de llarga durabilitat i lleugeresa (la marca Hydrapak n’és un exemple d’èxit) i, pel que fa a casos en l’àmbit alimentari, la capa interior dels productes Roll’eat està feta d’aquest material.(25)(41) Segons la seva composició química, els TPUs es divideixen en dues grans famílies: la dels polièsters i la dels polièters. La primera ofereix major resistència a temperatures elevades, químics i olis minerals, i la segona a la hidròlisi (adequat per aquells productes que estan freqüent1 2 22 3 Figura 31. Indicadors de material ment en contacte amb aigua) i als atacs de microbis, així com un manteniment de la flexibilitat a baixes temperatures. A través d’aquestes dades es podria afirmar que la millor opció per al producte és la de TPU en base polièter.(75)(76) Huntsman és una empresa de materials tècnics especialitzada en TPU que disposa d’un ampli ventall de variants del material. Ofereix una plataforma online per seleccionar-los segons aplicació, processat, certificats dels seus productes, etc. En aquest cas s’ha utilitzat l’eina en base a: aplicació - contacte amb aliments; processat - extrusió o calandrat; certificats - FCM (Food Contact Material), FDA (Food + Drug Administration) i NSF (National Sanitation Foundation). El resultat han estat 3 opcions de TPU en base polièter, fet que confirma l’anàlisi efectuat anteriorment. La diferència que roman entre elles només és la duresa: 80 A, 85 A i 92 A. Tenint present que les tres són bones opcions (la 80 A equivaldria a la de la sola d’una sabata consistent) i que ens interessa que la bossa ofereixi la millor resistència al ratllat i la penetració possibles, s’escull la opció de 92 A.(77)(78) El TPU està dotat d’unes molt bones propietats barrera de la humitat però, com la majoria dels plàstics i elastòmers utilitzats en alimentació, presenta menys protecció a l’oxigen degut a la petitesa de la seva molècula. El vidre, per exemple, ofereix una molt bona barrera a l’oxigen, però aquest factor no evita l’oxidació dels fruits secs; l’endarrereix. El producte plantejat és estanc, però cal tenir present que no prorrogarà l’oxidació d’espècies i fruits secs al mateix nivell que ho fa el vidre (caldria avaluar-ho quantitativament a través de proves experimentals). En aquesta línia, cal destacar que es poden aportar addicions o modificacions de nivell químic al TPU per tal de millorar-ne la impermeabilitat a l’oxigen i altres gasos.(79)(80) Bambú: El TPU compleix satisfactòriament els requisits plantejats en el material que ha d’estar en contacte i protegir els aliments, però no satisfà la inquietud mostrada a les enquestes de l’estudi d’usuari i al Brainstorming d’utilitzar materials naturals o no sintètics. Com que el producte, a més de funcional ha de ser atractiu per a l’usuari, s’ha buscat un material d’origen natural, lleuger, dur (resistent a les ratllades i al desgast) i apte per a mecanització o processos que permetin la ranura explicitada. Fugint dels materials sintètics s’ha anat cap a les fustes, concretament cap aquelles més dures. Entre elles s’ha analitzat el roure (duresa 34 HB-Brinell) al ser autòcton del país, però la seva densitat i el lent creixement (que suposa major impacte ambiental) l’han descartat.(81) La opció final és el bambú (concretament la Guadua Angustifolia, de molt ràpid creixement i bones prestacions; un dels més usuals en construcció): alternativa més sostenible que la majoria de les 1 fustes pel seu ràpid creixement, relativament lleugera (cal tenir en compte que com més compacta i dura sigui, més densitat té), amb una duresa comparable a la de les fustes més denses (40 HB-Brinell), bona resistència mecànica (s’avalua si suficient a l’anàlisi d’esforços) i atractiu estètic. El bambú pot assolir propietats diverses depenent de factors com els anys de creixement, l’extracció, els tractaments que se li facin... i així, moltes aplicacions. S’utilitza freqüentment en construcció i mobiliari.(82)(83) El principal inconvenient que presenta és que necessita un clima tropical molt determinat per créixer. A Espanya hi ha algunes plantacions, però molt regulades (el bulb del bambú és molt expansiu i invasor) i poques degut a la major eficiència i millors resultats a través de la importació. Tot i que el transport comporti un impacte ambiental considerable, segueix essent una solució més responsable mediambientalment que les fustes autòctones per l’esmentat ràpid creixement.(83) Cànem: Com s’ha explicat a l’apartat de “Materials I”, les fibres naturals són una bona alternativa a les sintètiques a nivell d’impacte mediambiental. El cordill per subjectar el suport vertical és a base de fibra de cànem; una de les més duradores, suaus i resistent a esforços del món. Per aquests motius s’utilitza tant en productes tèxtils, substituint del cotó i els teixits sintètics, com en aplicacions tècniques. És usual utilitzar-la en nàutica al ser una de les fibres més resistents a l’aigua salada i la intempèrie.(23) El camps de cultiu de cànnabis (font de cànem) a Espanya amb objectius industrials són pocs (122ha el 2015) considerant els usos que se’n podria fer, però sembla que és una tendència que va a més degut a l’eficiència ecològica, econòmica i d’ús que comporta. Una dada destacable és que la producció de fibres útils d’una hectàrea de cannabis (font del cànem) equival a la de dues hectàrees de cotó, la fibra natural més utilitzada arreu del món.(84)(85) 63 5.3. Definició tècnica 5.3.1. Selecció de materials TPU: D’entre les opcions viables de material per la bossa s’ha escollit el TPU ja que no tan sols és flexible com la silicona (requeriment essencial) sinó que, a excepció del pyrex, és la proposta més respectuosa amb el medi ambient tant als processos pre com post utilització (veure apartat “4.5. Materials II”). Les elevades resistència química i mecànica i la seva impermeabilitat la fan una molt bona opció pel producte, ja asseguren la seva durabilitat i contribueixen amb la de l’aliment.(40)(63) És un material molt versàtil segons la composició i processos que s’utilitzin, i abasteix un ventall molt ampli d’aplicacions: automoció, calçat esportiu, fundes de mòbil... És important destacar que s’utilitza en cantimplores esportives de llarga durabilitat i lleugeresa (la marca Hydrapak n’és un exemple d’èxit) i, pel que fa a casos en l’àmbit alimentari, la capa interior dels productes Roll’eat està feta d’aquest material.(25)(41) Segons la seva composició química, els TPUs es divideixen en dues grans famílies: la dels polièsters i la dels polièters. La primera ofereix major resistència a temperatures elevades, químics i olis minerals, i la segona a la hidròlisi (adequat per aquells productes que estan freqüentment en contacte amb aigua) i als atacs de microbis, així com un manteniment de la flexibilitat a baixes temperatures. A través d’aquestes dades es podria afirmar que la millor opció per al producte és la de TPU en base polièter.(75)(76) Huntsman és una empresa de materials tècnics especialitzada en TPU que disposa d’un ampli ventall de variants del material. Ofereix una plataforma online per seleccionar-los segons aplicació, processat, certificats dels seus productes, etc. En aquest cas s’ha utilitzat l’eina en base a: aplicació - contacte amb aliments; processat - extrusió o calandrat; certificats - FCM (Food Contact Material), FDA (Food + Drug Administration) i NSF (National Sanitation Foundation). El resultat han estat 3 opcions de TPU en base polièter, fet que confirma l’anàlisi efectuat anteriorment. La diferència que roman entre elles només és la duresa: 80 A, 85 A i 92 A. Tenint present que les tres són bones opcions (la 80 A equivaldria a la de la sola d’una sabata consistent) i que ens interessa que la bossa ofereixi la millor resistència al ratllat i la penetració possibles, s’escull la opció de 92 A.(77)(78) El TPU està dotat d’unes molt bones propietats barrera de la humitat però, com la majoria dels plàstics i elastòmers utilitzats en alimentació, presenta menys protecció a l’oxigen degut a la petitesa de la seva molècula. El vidre, per exemple, ofereix una molt bona barrera a l’oxigen, però aquest factor no evita l’oxidació dels fruits secs; l’endarrereix. El producte plantejat és estanc, però cal tenir present que no prorrogarà l’oxidació d’espècies i fruits secs al mateix nivell que ho fa el vidre (caldria avaluar-ho quantitativament a través de proves experimentals). En aquesta línia, cal destacar que es poden aportar addicions o modificacions de nivell químic al TPU per tal de millorar-ne la impermeabilitat a l’oxigen i altres gasos.(79)(80) Bambú: El TPU compleix satisfactòriament els requisits plantejats en el material que ha d’estar en contacte i protegir els aliments, però no satisfà la inquietud mostrada a les enquestes de l’estudi d’usuari i al Brainstorming d’utilitzar materials naturals o no sintètics. Com que el producte, a més de funcional ha de ser atractiu per a l’usuari, s’ha buscat un material d’origen natural, lleuger, dur (resistent a les ratllades i al desgast) i apte per a mecanització o processos que permetin la ranura explicitada. Fugint dels materials sintètics s’ha anat cap a les fustes, concretament cap aquelles més dures. Entre elles s’ha analitzat el roure (duresa 34 HB-Brinell) al ser autòcton del país, però la seva densitat i el lent creixement (que suposa major impacte ambiental) l’han descartat.(81) La opció final és el bambú (concretament la Guadua Angustifolia, de molt ràpid creixement i bones prestacions; un dels més usuals en construcció): alternativa més sostenible que la majoria de les 1 2 fustes pel seu ràpid creixement, relativament lleugera (cal tenir en compte que com més compacta i dura sigui, més densitat té), amb una duresa comparable a la de les fustes més denses (40 HB-Brinell), bona resistència mecànica (s’avalua si suficient a l’anàlisi d’esforços) i atractiu estètic. El bambú pot assolir propietats diverses depenent de factors com els anys de creixement, l’extracció, els tractaments que se li facin... i així, moltes aplicacions. S’utilitza freqüentment en construcció i mobiliari.(82)(83) El principal inconvenient que presenta és que necessita un clima tropical molt determinat per créixer. A Espanya hi ha algunes plantacions, però molt regulades (el bulb del bambú és molt expansiu i invasor) i poques degut a la major eficiència i millors resultats a través de la importació. Tot i que el transport comporti un impacte ambiental considerable, segueix essent una solució més responsable mediambientalment que les fustes autòctones per l’esmentat ràpid creixement.(83) Cànem: Com s’ha explicat a l’apartat de “Materials I”, les fibres naturals són una bona alternativa a les sintètiques a nivell d’impacte mediambiental. El cordill per subjectar el suport vertical és a base de fibra de cànem; una de les més duradores, suaus i resistent a esforços del món. Per aquests motius s’utilitza tant en productes tèxtils, substituint del cotó i els teixits sintètics, com en aplicacions tècniques. És usual utilitzar-la en nàutica al ser una de les fibres més resistents a l’aigua salada i la intempèrie.(23) El camps de cultiu de cànnabis (font de cànem) a Espanya amb objectius industrials són pocs (122ha el 2015) considerant els usos que se’n podria fer, però sembla que és una tendència que va a més degut a l’eficiència ecològica, econòmica i d’ús que comporta. Una dada destacable és que la producció de fibres útils d’una hectàrea de cannabis (font del cànem) equival a la de dues hectàrees de cotó, la fibra natural més utilitzada arreu del món.(84)(85) 64 5.3. Definició tècnica 5.3.1. Selecció de materials TPU: D’entre les opcions viables de material per la bossa s’ha escollit el TPU ja que no tan sols és flexible com la silicona (requeriment essencial) sinó que, a excepció del pyrex, és la proposta més respectuosa amb el medi ambient tant als processos pre com post utilització (veure apartat “4.5. Materials II”). Les elevades resistència química i mecànica i la seva impermeabilitat la fan una molt bona opció pel producte, ja asseguren la seva durabilitat i contribueixen amb la de l’aliment.(40)(63) És un material molt versàtil segons la composició i processos que s’utilitzin, i abasteix un ventall molt ampli d’aplicacions: automoció, calçat esportiu, fundes de mòbil... És important destacar que s’utilitza en cantimplores esportives de llarga durabilitat i lleugeresa (la marca Hydrapak n’és un exemple d’èxit) i, pel que fa a casos en l’àmbit alimentari, la capa interior dels productes Roll’eat està feta d’aquest material.(25)(41) Segons la seva composició química, els TPUs es divideixen en dues grans famílies: la dels polièsters i la dels polièters. La primera ofereix major resistència a temperatures elevades, químics i olis minerals, i la segona a la hidròlisi (adequat per aquells productes que estan freqüentment en contacte amb aigua) i als atacs de microbis, així com un manteniment de la flexibilitat a baixes temperatures. A través d’aquestes dades es podria afirmar que la millor opció per al producte és la de TPU en base polièter.(75)(76) Huntsman és una empresa de materials tècnics especialitzada en TPU que disposa d’un ampli ventall de variants del material. Ofereix una plataforma online per seleccionar-los segons aplicació, processat, certificats dels seus productes, etc. En aquest cas s’ha utilitzat l’eina en base a: aplicació - contacte amb aliments; processat - extrusió o calandrat; certificats - FCM (Food Contact Material), FDA (Food + Drug Administration) i NSF (National Sanitation Foundation). El resultat han estat 3 opcions de TPU en base polièter, fet que confirma l’anàlisi efectuat anteriorment. La diferència que roman entre elles només és la duresa: 80 A, 85 A i 92 A. Tenint present que les tres són bones opcions (la 80 A equivaldria a la de la sola d’una sabata consistent) i que ens interessa que la bossa ofereixi la millor resistència al ratllat i la penetració possibles, s’escull la opció de 92 A.(77)(78) El TPU està dotat d’unes molt bones propietats barrera de la humitat però, com la majoria dels plàstics i elastòmers utilitzats en alimentació, presenta menys protecció a l’oxigen degut a la petitesa de la seva molècula. El vidre, per exemple, ofereix una molt bona barrera a l’oxigen, però aquest factor no evita l’oxidació dels fruits secs; l’endarrereix. El producte plantejat és estanc, però cal tenir present que no prorrogarà l’oxidació d’espècies i fruits secs al mateix nivell que ho fa el vidre (caldria avaluar-ho quantitativament a través de proves experimentals). En aquesta línia, cal destacar que es poden aportar addicions o modificacions de nivell químic al TPU per tal de millorar-ne la impermeabilitat a l’oxigen i altres gasos.(79)(80) Bambú: El TPU compleix satisfactòriament els requisits plantejats en el material que ha d’estar en contacte i protegir els aliments, però no satisfà la inquietud mostrada a les enquestes de l’estudi d’usuari i al Brainstorming d’utilitzar materials naturals o no sintètics. Com que el producte, a més de funcional ha de ser atractiu per a l’usuari, s’ha buscat un material d’origen natural, lleuger, dur (resistent a les ratllades i al desgast) i apte per a mecanització o processos que permetin la ranura explicitada. Fugint dels materials sintètics s’ha anat cap a les fustes, concretament cap aquelles més dures. Entre elles s’ha analitzat el roure (duresa 34 HB-Brinell) al ser autòcton del país, però la seva densitat i el lent creixement (que suposa major impacte ambiental) l’han descartat.(81) La opció final és el bambú (concretament la Guadua Angustifolia, de molt ràpid creixement i bones prestacions; un dels més usuals en construcció): alternativa més sostenible que la majoria de les fustes pel seu ràpid creixement, relativament lleugera (cal tenir en compte que com més compacta i dura sigui, més densitat té), amb una duresa comparable a la de les fustes més denses (40 HB-Brinell), bona resistència mecànica (s’avalua si suficient a l’anàlisi d’esforços) i atractiu estètic. El bambú pot assolir propietats diverses depenent de factors com els anys de creixement, l’extracció, els tractaments que se li facin... i així, moltes aplicacions. S’utilitza freqüentment en construcció i mobiliari.(82)(83) El principal inconvenient que presenta és que necessita un clima tropical molt determinat per créixer. A Espanya hi ha algunes plantacions, però molt regulades (el bulb del bambú és molt expansiu i invasor) i poques degut a la major eficiència i millors resultats a través de la importació. Tot i que el transport comporti un impacte ambiental considerable, segueix essent una solució més responsable mediambientalment que les fustes autòctones per l’esmentat ràpid creixement.(83) Cànem: Com s’ha explicat a l’apartat de “Materials I”, les fibres naturals són una bona alternativa a les sintètiques a nivell d’impacte mediambiental. El cordill per subjectar el suport vertical és a base de fibra de cànem; una de les més duradores, suaus i resistent a esforços del món. Per aquests motius s’utilitza tant en productes tèxtils, substituint del cotó i els teixits sintètics, com en aplicacions tècniques. És usual utilitzar-la en nàutica al ser una de les fibres més resistents a l’aigua salada i la intempèrie.(23) El camps de cultiu de cànnabis (font de cànem) a Espanya amb objectius industrials són pocs (122ha el 2015) considerant els usos que se’n podria fer, però sembla que és una tendència que va a més degut a l’eficiència ecològica, econòmica i d’ús que comporta. Una dada destacable és que la producció de fibres útils d’una hectàrea de cannabis (font del cànem) equival a la de dues hectàrees de cotó, la fibra natural més utilitzada arreu del món.(84)(85) 2 Imatge 34. Taulell de bambú 3 65 5.3.2. Processos industrials i tecnologies emprades TPU Com s’ha esmentat a apartats anteriors, la bossa del recipient consta d’una pel·lícula de TPU de 0,3mm de gruix del tipus èter plegada segons el format doypack, i de tres tires del mateix material però més gruix (la qual cosa el permet seguir sent mal·leable però oferint un punt més de rigidesa) que contribueixen amb el correcte tancament del recipient. - Pel·lícula: Donat que volem que tingui una amplada i gruix constants, la pel·lícula es conformarà per extrusió; principal procés industrial utilitzat en l’elaboració de làmines fines de plàstics termoconformats per a bosses. La pel·lícula serà contínua en direcció vertical, és a dir, tindrà una amplada constant de 15 cm per la llargària que correspongui segons la mida de la bossa. D’aquesta manera s’assegura la resistència de la base al no estar dividida i es propicia la higiene al no haver-hi racons a la zona de més brutícia.(84) - Guies: El procés de conformat de les guies serà la injecció, ja que la seva secció és variant i els espessors amb els que es treballa en permeten el correcte desenvolupament i bona precisió. Un cop conformats tots els components s’uniran a través de soldadura per radio freqüència; la més forta i compacta de les aplicables a pel·lícules i làmines termoplàstiques, ideal per a productes amb tancament hermètic. S’ha contactat amb l’empresa Soluciones Radio Frecuencia S.L. per confirmar la viabilitat del procés aplicat a aquest producte, i han respost afirmativament però remarcant la importància de conèixer la freqüència, la potència, la pressió i els temps de soldadura i refredament per assolir el resultat desitjat. L’ordre seria el següent: 1. Es prepara la màquina i el material per soldar les tres guies sobre la pel·lícula encara desplegada. 2. S’adequen els paràmetres de la màquina per canviar les zones i seccions d’actuació i es solden les 4 cantonades inferiors esmentades a l’apartat de dimensionament, tal i com representa la figura A. 3. Es pleguen les 4 pestanyes tot formant la “W” característica del doypack i es solda el conjunt al llarg dels dos costats. La part lateral de les guies superiors, doncs, es torna a soldar per damunt, i caldria estudiar si és més convenient no soldar aquest tram en el pas 1 i fer-ho sencer en aquest. ABFigura 32. Perfils de soldadura del TPU 66 Bambú És el material base de la llançadora i les dues estructures. Per a usos tècnics, la canya del bambú es talla per damunt dels 30 cm del terra i quan té una vida de 3 anys o més, ja que és aleshores quan pot aportar les propietats mecàniques que interessen. Els següents passos són el curat i els tractaments de conservació, que es poden fer a través de banys de diversos preparats i reutilitzables (generen poc residu). Aquests poden adequar certes propietats del material a les funcions que hagi de complir; en aquest cas, per exemple, és convenient reduir la permeabilitat natural del bambú, entre d’altres factors. Per preparar taulells de bambú d’altra resistència cal tallar-lo longitudinalment a tires i compactar-lo a través de diversos processos en un únic cos.(86)(87) El procés explicat prèviament forma part de la preparació de la matèria i no del producte en sí; a continuació es procedeix al mecanitzat. - Travessers i llançadora: Tots els components de bambú del producte combinen només dos gruixos: 11,6 mm i 16,7 mm. Aquest fet contribueix a l’optimització de recursos i permet utilitzar taulells d’11,6 mm per tots ells. La mecanització es durà a terme amb control numèric CNC degut a l’organicisme d’algunes formes i la precisió necessària, especialment als encaixos de les estructures. - Ranura: Una vegada mecanitzat el cos de la llançadora, cal procedir a fer-hi la ranura interior. Es dissenyaria una eina de tall per al torn específica pel perfil de la ranura, que permetés introduir la peça per un extrem i treure-la per la mateixa cara ranurada. Cal dir que, en un principi, no es contemplava aquest mètode de mecanització de la ranura i es tenia en ment fer-la amb CNC, també. Per aquest motiu s’havia pensat dividir la llançadora en dues parts per poder accedir a la zona de mecanitzat, en un principi amb unió encolada horitzontal per bloquejar el desplaçament vertical (perfil A) i en un últim amb un entrant afegit que bloquejava també l’horitzontal (perfil B), com a evolució millorada de la primera proposta. Tot i així, la solució final plantejada (C) és millor en el cas de producció en sèrie, ja que permet una major precisió en la ranura, velocitat de mecanitzat, consistència per aguantar esforços i simplicitat (una única peça enlloc de dues). Les imatges fotorrealístiques del producte estan plantejades amb el mètode B, ja que fins al final del projecte no s’havia plantejat l’opció definitiva. AB C Figura 33. Evolució dels perfils de la llançadora 67 Segons el fuster amb el que s’ha treballat pel prototip, les peces de bambú mecanitzades a partir dels taulells ja estan dotades de propietats que permetrien la utilització del producte pel que fa a la naturalesa del material; l’aigua, per exemple, no suposaria cap problema si no hi està en contacte de manera continuada i es deixa secar adequadament. Tot i així, per assegurar la durabilitat del material, les bones prestacions i evitar que s’estelli, per exemple, al friccionar reiteradament les guies de la bossa per la ranura, s’hi pot aplicar lasur. Els lasurs són uns recobriments ecològics que protegeixen la fusta d’agents externs sense arribar a generar pel·lícula (fet que descarta la necessitat de deixar un marge com s’acostuma a fer per l’espessor del vernís), mantenint els porus naturals del material oberts per tal que respiri i extregui de manera natural les humitats. S’utilitzen molt en construcció i són ideals per productes a la intempèrie, ja que protegeixen la fusta de la degradació causada pel sol. Les circumstàncies del producte en qüestió no seran tant adverses, però cal destacar que és un producte ecològic que comporta un impacte ambiental i una toxicitat significativament inferiors als vernissos utilitzats habitualment.(88)(89) Cànem El cordill de cànem s’utilitza a l’estructura vertical i es comprarà a l’engròs en rotlles, ja processat. Té un format de trena cilíndrica de 4 cm de diàmetre. El producte està preparat per l’ús i no necessita recobriments; com s’ha esmentat, la fibra de cànem per si sola és de les més resistents i duradores del mercat. Elles mateixes gestionen l’extracció de la humitat quan hi entra de manera autònoma. Tot i així, és important que els forats per on el cànem està molt íntimament en contacte amb el bambú s’assequin en cas d’humitats (l’usuari no té perquè mullar el conjunt, però per seguretat). Per aquest motiu, caldrà valorar a través de l’experimentació si és necessari aplicar un encerat al cordill o al natural ja es compleixen les funcions.(23) 68 5.3.3. Unions i muntatges Recipient Consta de dos components independents que s’uneixen quan la bossa està precintada a través de la ranura. Com es pot veure a la següent imatge, l’encaix en forma de creu permet, per una banda guiar la llançadora al llarg del coll de la bossa i pressionar-la per assolir-ne l’hermeticisme i per l’altra repartir la càrrega del contingut per tota la superfície de contacte. A la zona en que el bambú pressiona el TPU per al precintament no s’ha deixat distància de joc; és important que el tancament sigui hermètic i es té en compte un mínim d’adaptació del TPU. A la zona de suport del pes, en canvi, se n’ha deixat ja que només interessa el contacte a la part inferior. S’han sombrejat les zones on es busca un major contacte. Estructures Les dues estructures es composen per diverses unitats de bambú. Al ser estructures relativament voluminoses per la quanitat de material que suposen, s’han dissenyat per a que l’usuari les pugui montar a casa seva enlloc de comprar el producte sencer; així, a més de ser una solució més fàcil de gestionar i còmode, suposa un impacte ambiental més baix. Seguint amb la línia d’utilitzar poca varietat de materials buscant la simplicitat per a l’usuari i la minimització de costos i residus, s’han dissenyat les dues estructures per a poder-se montar sense requeriment d’eines externes (cargols, coles, martells, etc.). Per dissenyar el sistema de muntatges, s’ha agafat inspiració dels encaixos japonesos i s’ha plantejat una sèrie de propostes. Segons la forma i la superfície de contacte els encaixos, els llistons respondran millor o pitjor als esforços aplicats. càrrega Figura 34. Encaix bossa-llançadora Imatge 35. Disseny d’encaixos a l’estil japonès 69 Figura 35. Encaix superior de l’estructura horitzontal S’ha desenvolupat dos tipus d’encaix: 1. Els quatre travessers superiors de l’estructura horitzontal s’uneixen amb els pilars tal i com es mostra a la figura 35. Aquest triple encaix ofereix un bloqueig total del quadrant superior un cop ensamblats els components de cada pota, que és el que ens interessa perquè sigui manipulable sense problemes. A les instruccions de muntatge s’explica l’ordre adient per realitzar les unions. 2. Seguint amb l’estructura horitzontal i el quadrant superior unit i bloquejat, s’aplica un altre tipus d’encaix per als quatre travessers inferiors. En aquest cas la funció dels llistons horitzontals és de subjectar els verticals perquè no s’obrin en creu o entrin cap a dins, per la qual cosa l’encaix definit a la figura 36 realitzat des de l’interior és suficient. El mateix mètode s’utilitza per unir els components de l’estructura vertical, ja que permet el bloqueig dels dos pilars i el recolzament de la càrrega que pateixen els travessers. La unió és ferma en totes direccions excepte en la d’entrada, per la qual no hi ha inconvenient degut a que el pes de les bosses farà palanca i tendirà a introduir els travessers a la posició, no al contrari. Primer s’unirà la part superior que té un encaix com el de la figura 35 però d’un únic travesser, i després es bloquejarà el conjunt amb l’encaix esmentat aplicat als travessers mig i inferior (aquest últim adaptat a les condicions per evitar espessors del lateral massa prims). Figura 36. Encaix inferior de l’estructura horitzontal i genèric de la vertical 70 5.5.2. Comunicació gràfica Responent a la inquietud de que el producte sigu una icona o un objecte identitari, s’ha complementat amb les següent impressions al TPU: - Logotip Brot. - Indicadors de capacitat - Codi QR amb redirecció a la pàgina web: https://mireiaagusti96.wixsite.com/brot - Simbologia de l’envàs a la base. 500 ml 250 ml aprox. www.brot.com 500 ml 250 ml aprox. 1000 ml 750 ml 500 ml 250 ml aprox. 1000 ml 750 ml 1200 ml Figura 40. Comunicació gràfica 77 5.5.3. Pàgina web Donat que es tracta no només d’un producte sinó d’un estil de vida que va acompanyat de una filosofia, s’ha realitzat una pàgina web on plasmar-la. En ella, a més d’imatges fotorrealístiques del producte, s’hi podrà trobar: Brot - Recipient Reg - Manteniment Arrel - Suports Llavor - Filosofia Enllaç: https://mireiaagusti96.wixsite.com/brot. S’hi pot accedir a través del codi QR de l’envàs o del manual d’usuari o de l’embalatge (si s’escau). 5.5.4. Brot Imatge 38. Brot amb els tres colors disponibles: grana, blanc transparent i marró 78 Imatge 39. Brot imatge fotorrealística 2 Imatge 40. Brot imatge fotorrealística 3 79 5.7. Impacte ambiental L’impacte ambiental s’ha tingut present durant totes les fases del projecte; de fet, és el principal objectiu del producte. En total s’han empleat 3 materials per a tots els components, dels quals dos són biodegradables (però no per això menys duradors) i un és fàcilment reciclable. A més, no s’han fet barreges entre els materials, fet que contribueix a la gestió del producte quan s’acaba la seva vida útil. Per confirmar que Brot és una opció més sostenible que les de compra i emmagatzematge a granel habituals, s’ha fet un estudi mediambiental (amb dades extretes del CES Edupack) comparant-les, definint que la vida útil de Brot i un tupper de Pyrex són 10 anys, i que s’utilitza 1 bossa de paper kraft a la setmana durant aquest període: 1 Brot 1L + 1/10 Brot horitzontal* + 1/10 Brot vertical* VS. 1*480 bosses de paper + 1 tupper de Pyrex *Càlcul orientatiu de ventes: cada 10 productes Brot, es compra un suport de cada. El cicle de vida d’un producte passa per una sèrie de fases, en base a less quals s’ha calculat l’impacte ambiental. A continuació es mostra el cicle de vida de Brot, seguit del seu impacte ambiental i el de la competència plantejada. Processat del producte Ensamblatge Ús del producte Fi de vida Producció de la matèria prima Bambú TPU Guies TPU: injecció Pel·lícula TPU: extrusió Autònom Energia i residu zeroTPU: neteja aigua TPU: Reciclatge Bambú: Biodegradabilitat Bambú: mecanitzat Figura 41. Cicle de vida de Brot amb paràmetres aptes per CES Edupack 80 Prod. de la matèria prima Energia: Petjada de CO2: Aigua: Processat del producte Energia d’extrussió (pel·lícula): Energia d’injecció (guies): Petjada de CO2 per extrusió (pel.): Petjada de CO2 per injecció (guies): Ús del producte Aigua: Fi de vida: Energia consumida reciclatge: Petjada de CO2 reciclatge 18,840 MJ 0,686 kg 85,224 L 1,512 MJ 0,147 MJ 0,113 kg 0,011 kg 720 L 6,432 MJ 0,233 kg TPU Capacitat de recipient: 1L Massa guies: 7,9 g Massa pel·lícula: 259,7 g Consum d’aigua per manten.: 1,5 L/setmana Prod. de la matèria prima Energia: Petjada de CO2: Aigua: Processat del producte Energia de mecanitzat: Petjada de CO2 per mecanitzat: Ús del producte - Fi de vida: Biodegradable 0,223 MJ 0,016 kg 36,242 L 0,605 MJ 0,049 kg - - Bambú Capacitat de recipient: 1L Massa llançadora: 20,4 g Massa Brot vertical: 68,8 g (x0,1 = 6,9 g) Massa Brot horitzontal: 271,6 g (x0,1 = 27,2 g) Prod. de la matèria prima Energia: Petjada de CO2: Aigua: Processat del producte - Ús del producte - Fi de vida: Energia consumida reciclatge: Petjada de CO2 reciclatge 298,977 MJ 6,651 kg 588,051 L - 122,562 MJ 6,314 kg Bosses kraft 1 bossa/setmana 20x15x0,5 cm Massa: 12,9 g (x480 = 6,19 kg) Prod. de la matèria prima Energia: Petjada de CO2: Aigua: Processat del producte Energia d’injecció: Petjada de CO2 per injecció: Ús del producte Aigua: Fi de vida: Energia consumida reciclatge: Petjada de CO2 reciclatge 20,25 MJ 1,2 kg 13,5 L 6,165 MJ 0,494 kg 720 L 16,5 MJ 0,878 kg Tupper Pyrex Capacitat: 1L Massa: 750 g Figura 42. Impactes ambientals dels diferents productes a totes les fases del cicle de vida 81 Brot Pyrex + bosses de kraft 841,486 L aigua 1.321,551 L aigua 27,759 MJ energia 1,108 kg CO2 463,664 MJ energia 15,537 kg CO2 Figura 43. Comparativa dels impactes ambientals totals de les dues solucions A través dels càlculs d’impacte ambiental es confirma quantitativament allò pel que s’ha treballat al llarg del projecte i el principal objectiu d’aquest: Brot comporta un impacte ambiental significativament inferior a les altres solucions habituals (i més tenint en compte que s’ha plantejat una alternativa que ja és molt respectuosa amb el medi ambient). Cal remarcar que aquest és un estudi orientatiu de les petjades ambientals de cada producte, ja que no s’han considerat factors com el transport, l’embalatge, el processat de les bosses kraft, etc. El cordill de cànem tampoc s’ha tingut en compte, ja que el Brot vertical només representava una desena part de la unitat i que es tracta d’una porció de material molt petita; a més, cal recordar que el cordill de cànem té un impacte ambiental molt reduït. 5.8. Valoració econòmica Producte Les conclusions de la fase de recerca plasmaven el preu del producte com, tot i que secundari, un requeriment. Com es va comentar i s’explicarà amb més detall a l’apartat de “models de negoci”, no ha estat un aspecte imperant en el desenvolupament ja que el valor mediambiental del producte el dota de moltes eines per economitzar-lo, però sí que hi ha estat present. A continuació s’exposa una taula dels costos que podria tenir Brot, considerant els materials, processos i tecnologies esmentades i tenint en compte que són dades orientatives, ja que no s’ha pogut fer un càlcul precís del que comportaria la producció en sèrie. Els valors numèrics s’han basat en les webs dels proveïdors o bé buscant alternatives que poden tenir una oferta semblant (bauhaus, etc.), i s’ha plantejat els costos per una mostra de 5.000 unitats. Els manuals d’usuari de paper kraft s’han considerat neglibiles al treballar en grans quantitats. 82 Figura 44. Valoració econòmica orientativa de Brot 83 S‘han definit uns proveïdors per cada material, que podrien ser variables si es vulgués: - Moso és el proveïdor del bambú (Guadua Angustifolia) , principal exportador d’Europa del material d’origen xinès i amb els certificats de sostenibilitat especificats anteriorment.(100) - Huntsman, proveïdor de la tipologia de TPU esmentada a la definició tècnica, on hi té el datasheet citat.(101) - Caja Cartón Embalaje, proveïdor de caixes de cartró kraft amb oferta de caixes a mida, que ens interessen per l’embalatge del recipient Brot.*(102) - Cuerda Cieza, proveïdor del cordill de cànem que suporta l’estructura vertical, amb fàbrica a Espanya i especialitzat en cordes i cordills naturals. (103) *No se sap concretament com es comercialitzaria el producte, però s’ha considerat el que, pel que fa a l’embalatge i paletització, cada unitat de recipient Brot anirà enrotllada sobre sí mateixa en caixes prismàtiques de 2x2x20 cm, amb el logotip i la simbologia explicada enteriorment impreses. 50 unitats d’aquestes anirien dins d’una caixa estàndard de 20x20x10 cm, i 240 d’aquestes en palets europeus (120x80 cm), fent un total de 12.000 unitats Brot per palet. El fet que hi càpiguen tantes unitats en poc espai és beneficiós a nivell ecològic, econòmic i de gestió. Persona La mà d’obra també té un preu, que es comptabilitzarà a 15€/h a partir del total d’hores anotat a l’inici del projecte: 592h. Així doncs, la valoració econòmica del temps i treball invertit en el projecte és de 8.880€. 84 5.9. Models de negoci i línies de futur Model de negoci La comercialització del producte a nivell de mercat es pot plantejar des de diversos enfocaments; el producte es podria comprar com qui es compra un recipient o un tupper, en un empaquetament individual i als supermercats o diverses botigues, o bé es podria tenir disposat a les botigues d’alimentació seca a granel per a que els clients les agafessin, les utilitzessin i les poguessin retornar. Aquesta segona possibilitat és molt atractiva de cara a l’improvisació de la que s’ha anat parlant al llarg del projecte, però comporta una organització i sistema de funcionament que va més enllà del producte; una nova manera de consumir. Mecenatge El cost resultant que s’ha obtingut de la valoració econòmica sembla just respecte el producte que s’ofereix, però és important a més fer-lo atractiu econòmicament de cara al públic, així que s’ha pensat una de les possibles estratègies que es poden aplicar aprofitant el ferm valor mediambiental del producte: el mecenatge. Les empreses proveïdores o altres involucrades en la sostenibilitat podrien estar interessades en que se les anomenés a l’envàs (imprès), tot assolint una tipologia de “publicitat”, que podria anar dirigida per una frase sobre el medi ambient, una anècdota... D’aquesta manera s’arribaria a un acord que permetria la reducció de cost del producte. Línies de futur Tot el projecte s’ha realitzat entorn l’alimentació seca, però per les qualitats del material se’n podrien investigar altres aplicacions. Cal recordar, però, que el producte presenta un inconvenient respecte l’emmagatzematge de fruits secs i espècies: les seves parcials propietats barrera a l’oxigen. La quantitat d’investigacions i estudis enfocats a resoldre casos com aquest són nombrosos i creixents, i és per això que la possibilitat que en els propers anys aparegui una solució a aquesta feblesa, ja sigui a través d’una modificació del TPU o bé d’un material nou, és molt elevada. 85 Aquest projecte va néixer d’una necessitat personal i quotidiana que semblava petita, però que a mesura que s’hi ha anat investigant s’ha fet gran i compartida. L’aproximació als usuaris i el treball de camp han estat eines per comprendre els objectius i anar-los perfilant durant el projecte, que s’ha acabat resumint en senzillesa, funcionalitat i ecologia. S’han complert, per tant, els reptes establerts a nivell de producte, oferint una eina més a la societat en transformació sostenible: Brot. A través de la simplicitat de formes i materials s’ha creat una solució lleugera i intuïtiva per a la compra d’aliments secs a granel, que comporta no només un canvi d’envàs sinó de mentalitat vers les necessitats del dia a dia. Un dels principals reptes a resoldre ha estat trobar un material que s’adeqüés a tots els requisits plantejats, essent necessari un estudi variant i complex. Poder desenvolupar cada component del producte sense mesclar materials ni requerir d’eines externes per unir-los ha estat un factor clau per la minimització de l’impacte ambiental, demostrada a l’anàlisi que se n’ha efectuat. Pel que fa als reptes a nivell personal, cal destacar que la dimensió que ha assolit el projecte supera en escreix la imaginada en un inici. S’ha pogut posar en pràctica un ampli ventall d’aprenentatges assolits durant el grau, des dels més humans i essencials als més tècnics i funcionals. D’aquest equilibri tècnic i humà néix un producte que va més enllà d’un projecte acadèmic. Brot simbolitza la inquietud que aflora en la nostra societat de reconnectar amb la terra per seguir creixent. 6. Conclusions 86 97. NORDIC ECOLABELLING. Nordic Swan Ecolabel. [online]. 2019. [Accessed 15 May 2019]. Available from: http://www.nordic-ecolabel.org/ 98. EUR-LEX. Reglamento (UE) no 10/2011: materiales y objetos plásticos destinados a entrar en contacto con alimentos [online]. 2011. [Accessed 30 May 2019]. Available from: https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=legissum:sa0028 99. FAPROMA. NEF (Normativa Española de Embalaje FAPROMA). [online]. 2017. [Accessed 10 June 2019]. Available from: http://www.faproma.org/normativa-embalaje-faproma/ 100. Thermoplastic Polyurethanes by Huntsman. [online]. [Accessed 10 June 2019]. Available from: http://www.huntsman-tpu.com/ 101. MOSO Bambu. [online]. 2018. [Accessed 10 June 2019]. Available from: https://www.moso.eu/es 102. Caja Cartón Embalaje. [online]. [Accessed 10 June 2019]. Available from: https://www.cajacartonembalaje.com/ Índex de figures Figura 1. Metodologia extreta de l’aassignatura Metodologia i Orientació de Projectes (MOP). Figura 2. Àrea de treball. Figura 3. PEST(E)L: Elements de l’anàlisi distribuïts a un espiral de major (nucli) a menor (exterior) rellevància per al projecte. Figura 4. Aspectes a millorar dels mètodes emprats (preg. 6) Figura 5. Mètodes d’empaquetament a granel més utilitzats en alimentació seca (preg. 5) Figura 6. Grau d’interès pel producte (preg. 9) Figura 7. User Journey Map amb recipients de la botiga Figura 8. User Journey Map amb recipients de casa Figura 9. Mapa d’empatia de la Kaila Figura 10. Mapa d’empatia d’en Carles Figura 11. Mapa d’empatia de la Joana Figura 12. Sensacions transmeses per part dels enquestats Figura 13. Mapa de competidors preu-durabiitat Figura 14. Mapa de competidors comoditat-protecció Figura 15. Mapa de competidors impacte mediambiental-durabilitat Figura 16. Taula comparativa de materials I Figura 17. Mapa de requeriments del producte Figura 18. Idees de la fase “Inspiració” (Brainstorming) Figura 19. Idees de la fase “Optimització” (Brainstorming) Figura 20. Idees de la fase “Gestió” (Brainstorming) Figura 21. Taula de filtres del CES EduPack Figura 22. Taula comparativa de materials II Figura 23. Taula ponderada de les propostes de disseny Figura 24. Solució tècnica del recipient amb zones d’interès ressaltades Figura 25. Desenvolupament del tancament hermètic Figura 26. Dimensions bàsiques del producte Figura 27. Solució tècnica de suport horitzontal (principal) Figura 28. Solució tècnica de suport vertical Figura 29. Dimensions bàsiques del suport horitzontal Figura 30. Dimensions bàsiques del suport vertical Figura 31. Indicadors de material Figura 32. Perfils de soldadura del TPU Figura 33. Evolució dels perfils de la llançadora Figura 34. Encaix bossa-llançadora Figura 35. Encaix superior de l’estructura horitzontal Figura 36. Encaix inferior de l’estructura horitzontal i genèric de la vertical Figura 37. Etiquetatge del producte (recipient) Figura 38. Etiquetatge dels embalatges Figura 39. Proves i logotip final Figura 40. Comunicació gràfica Figura 41. Cicle de vida de Brot amb paràmetres aptes per CES Edupack Figura 42. Impactes ambientals dels diferents productes a totes les fases del cicle de vida Figura 43. Comparativa dels impactes ambientals totals de les dues solucions Figura 44. Valoració econòmica orientativa de Brot Índex d’imatges Imatge 1. Fruits secs en diferents recipients. Disponible a: https://4me.style/alimentazione/frutta-secca-proprieta-e-caratteristiche/ Imatge 2. Experiència de l’usuari comprant a granel. Disponible a: http://lavidaencraft.com/2017/09/11/un-d ia-bajo-la-filosofia-zero-waste/ Imatge 3. Compra d’olives a granel. Disponible a: https://www.cuerpomente.com/ecologia/medio-ambiente/- comprar-granel_1338 Imatge 4. Pot de vidre amb muesli i fruits secs. Disponible a: https://www.freepik.es/fotos-vectores-gratis/tarro-de-frutos-secos Imatge 5. Bossa de paper kraft amb muesli i fruits secs. Disponible a: https://www.canva.com/photos/search/- paper%20bag/ Imatge 6. Bosses de plàstic amb fruits secs. Disponible a: https://www.etsy.com/listing/165812985/- food-safe-plastic-bags-pre-wrap-your Imatge 7. Bosses de cotó amb llegums secs. Disponible a: https://bcncoolhunter.com/2014/02/common-folk-bolsas-100-organicas-algodon-reemplazan-envases-plastico/ Imatge 8. Fècula de patata. Disponible a: https://www.mercadoflotante.com/blog/foodiepedia/fecula-de-patata/ Imatge 9. Tupperwares amb diferents aliments secs. Disponible a: https://qooking.qoqa.ch/fr/offers/9044 Imatge 10. Tupperwares plegables amb aliments. Disponible a: https://www.easyycheff.com/collections/utensilios-de-silicona Imatge 11. Snack’n’go i Snack’n’go Tube amb aliments frescos i secs. Disponible a: https://www.estrellassinluna.com/2017/07/una-alternativa-al-plastico.html Imatge 12. Teixit de jute. Disponible a: https://www.deyute.com/ Imatge 13. Pell de taronja com a absorvent natural d’oxigen. Disponible a: https://www.hogarmania.com/decoracion/manualidades/otros/201402/como-secar-frutas-para-decorar-23545.html Imatge 14. Sketching. Font pròpia. Imatge 15. Tub de Pyrex. Disponible a: https://www.3fvape.com/misc/21693-authentic-smoktech-smok-replacement-bulb-pyrex-glass-tube-2-8ml.html#.XPpbOZBMSpo Imatge 16. Fragment de bol de SMMA. Disponible a: https://www.stilcasa.net/prodotto/131.28131000/ciotola-small-%C3%B810xh4.5-cm---150-cc-in-materiale-plastico-san-smma-trasparente-guzzini-28131000 Imatge 17. Cantimplora de Tritan. Disponible a: https://www.banggood.com/XIAOMI-Pinlo-Portable-Bottle-Water-Tritan-Material-Water-Bottle-For-XIAOMI-Mijia-Pinlo-Juicer-p-1396217.html Imatge 18. Gots de PCTG. Disponible a: https://www.walmart.com/ip/4pcs-Shatterproof-Plastic-Wine-Glass-PCTG-Red-Wine-Tumbler-Glasses-Cups-Transparent/953641049 Imatge 19. Fragment de cantimplora de TPU. Disponible a: https://hydrapak.com/our-technology/ Imatge 20. Utensili per coure ous de silicona platí. Disponible a: https://store.inoutcooking.com/es/silicona-para-microondas/huevo-cilindrico-transparente-y-rojo-lekue-4094.html Imatge 21. Proposta de disseny 1. Font pròpia. Imatge 22. Proposta de disseny 2. Font pròpia. Imatge 23. Proposta de disseny 3. Font pròpia. Imatge 24. Proposta de disseny 4. Font pròpia. Imatge 25. Proposta de disseny 5. Font pròpia. Imatge 26. Propostes de suport 1, 2 i 3. Font pròpia. Imatge 27. Proposta de suport 4. Font pròpia. Imatge 28. Proposta de suport 5. Font pròpia. Imatge 29. Propostes de suport 6 i 7. Font pròpia. Imatge 30. Low prototypes. Font pròpia. Imatge 31. Format de bossa doypack. Font pròpia. Imatges 32 i 33. Encaix i llançadora dels low prototypes. Font pròpia. Imatge 34. Taulell de bambú. Disponible a: https://www.hoffmann-group.com/ES/es/hoe/service/bambusplatten-aktion Imatge 35. Esforços de la simulació. Font pròpia. Imatge 36. Esforços de la simulació 2. Font pròpia. Imatge 37. Esforços de la simulació 3. Font pròpia. Imatge 38. Brot amb els tres colors disponibles: grana, blanc transparent i marró. Font pròpia. Imatge 39. Brot imatge fotorrealística 2. Font pròpia. Imatge 40. Brot imatge fotorrealística 3. Font pròpia. 98 Annex Índex de l’annex Entrevista: Gra de Gràcia Entrevista: Casa Ruiz Granel Entrevista: Colibrí Enquesta: resultats complets Simulacions i anàlisi d’esforços Manuals d’usuari 99 100 102 104 108 112 118 Entrevista: Gra de Gràcia Entrevista a la Sara, cofundadora Conversa telefònica 1. Quines motivacions us van moure a crear aquest projecte? Fa uns anys vam detectar aquesta tendència mediambiental creixent i vam decidir formar-ne part. Amb aquest projecte posem el nostre gra de sorra en la reducció de residus i promovem el consum de productes de proximitat i de petits proveïdors locals. El meu marit és arquitecte i sempre ha treballat amb la fusta: junts vam poder crear aquests espais i vam decidir fer un projecte comú. 2. Teniu algun perfil concret de client habitual a la botiga? Quin? Fa uns anys que ja no estic a la botiga i no t’ho sé dir del tot, però jo diria que és molt variat: famílies senceres, joves que viuen sols, gent gran... Si la balança tendís cap algun lloc potser seria el del gènere femení, però tinc la impressió que ambdós sexes participen activament a les compres. 3. Quins mètodes d’empaquetament utilitzeu a la botiga? Com que oferim una gran varietat de productes també oferim una gran varietat d’empaquetaments. Per aliments secs utilitzem bosses de paper de diverses mides i ara tenim la novetat d’oferir bosses de fècula de patata per aliments més greixosos com la fruita deshidratada o alguns fruits secs. Les cremes com la tahina les venem en paquets de PLA compostables, i ara també oferim pots de vidre per 2€ la unitat. 4. Què n’opines d’aquests mètodes? Avantatges i inconvenients des del punt de vista del depenent, del client, de confort... S’adapten als tipus d’aliment adequadament, tot i que ja informem als clients que tan sols serveixen per la compra; quan arriben a casa cal que guardin els aliments a recipients més adequats per la seva conservació. Pel que fa a l’impacte mediambiental, tots ells es poden reciclar d’acord amb la filosofia de les nostres botigues. 5. Cap d’ells es pot reciclar... Sí! Si els tractes bé, alguns d’ells com la bossa de fècula de patata es poden reutilitzar fins a 2 o 3 vegades. 6. Oferiu la possibilitat als clients de portar les seves pròpies bosses o recipients de casa per a l’empaquetament d’aliments? Com mesureu la quantitat que s’enduen? Sí, alguns clients porten tapers, pots de vidre o bosses de tela per reomplir-los. Ens donen els pots i tarem la bàscula per mesurar la quantitat d’aliment que s’enduen. Els oferim un 3% de descompte en la compra per l’estalvi de materials que ens suposa i per promoure’n l’ús! 7. Té èxit aquesta alternativa? Perquè creus que és? Tot i que els recipients que oferim a la botiga predominen, cada vegada hi ha més persones que es porten els recipients de casa. És una opció més incòmode però la preocupació mediambiental en augment fa que també augmenti aquesta tendència. 8. Hi ha alguna llei que reguli l’ús d’envasos per a la compra dels vostres productes a nivell sanitari? M’imagino que sí, però el tema de les lleis no el domino gaire... Hauries de consultar-ho a l’Agència Catalana del Consum. 9. Coneixes altres mètodes d’embalatge d’aliments secs? Us heu plantejat alguna vegada canviar el vostre? La veritat és que no en conec cap, i si ho fes i fos millor que els nostres ho canviaríem. Intentem actualitzar-nos en aquest sentit i anar a la última! 10. La solució que estic investigant es basa en un cercle de reutilització tancat: una bossa/recipient reutilitzable que serveixi tan per realitzar la compra com per guardar els aliments a casa, podent-se quedar la bossa l’usuari o bé retornar-la a canvi d’una compensació justa. Així el client compraria de manera més còmoda i respectuosa amb el medi ambient (residu zero) i la botiga seguiria una filosofia encara més eco-friendly. Què et sembla la idea? Qualsevol crítica, opinió, proposta... Doncs em sembla un repte complicat. Penso que la proposta que oferim a les nostres botigues ja satisfà la necessitat mediambiental i si existís alguna alternativa crec que ja hauria sortit a la llum. 11. Alguna recomanació o comentari finals que vulguis compartir? No... I si trobes quelcom interessant ja m’ho diràs. 100 Entrevista: Gra de Gràcia Entrevista a la Sara, cofundadora Conversa telefònica 1. Quines motivacions us van moure a crear aquest projecte? Fa uns anys vam detectar aquesta tendència mediambiental creixent i vam decidir formar-ne part. Amb aquest projecte posem el nostre gra de sorra en la reducció de residus i promovem el consum de productes de proximitat i de petits proveïdors locals. El meu marit és arquitecte i sempre ha treballat amb la fusta: junts vam poder crear aquests espais i vam decidir fer un projecte comú. 2. Teniu algun perfil concret de client habitual a la botiga? Quin? Fa uns anys que ja no estic a la botiga i no t’ho sé dir del tot, però jo diria que és molt variat: famílies senceres, joves que viuen sols, gent gran... Si la balança tendís cap algun lloc potser seria el del gènere femení, però tinc la impressió que ambdós sexes participen activament a les compres. 3. Quins mètodes d’empaquetament utilitzeu a la botiga? Com que oferim una gran varietat de productes també oferim una gran varietat d’empaquetaments. Per aliments secs utilitzem bosses de paper de diverses mides i ara tenim la novetat d’oferir bosses de fècula de patata per aliments més greixosos com la fruita deshidratada o alguns fruits secs. Les cremes com la tahina les venem en paquets de PLA compostables, i ara també oferim pots de vidre per 2€ la unitat. 4. Què n’opines d’aquests mètodes? Avantatges i inconvenients des del punt de vista del depenent, del client, de confort... S’adapten als tipus d’aliment adequadament, tot i que ja informem als clients que tan sols serveixen per la compra; quan arriben a casa cal que guardin els aliments a recipients més adequats per la seva conservació. Pel que fa a l’impacte mediambiental, tots ells es poden reciclar d’acord amb la filosofia de les nostres botigues. 5. Cap d’ells es pot reciclar... Sí! Si els tractes bé, alguns d’ells com la bossa de fècula de patata es poden reutilitzar fins a 2 o 3 vegades. 6. Oferiu la possibilitat als clients de portar les seves pròpies bosses o recipients de casa per a l’empaquetament d’aliments? Com mesureu la quantitat que s’enduen? Sí, alguns clients porten tapers, pots de vidre o bosses de tela per reomplir-los. Ens donen els pots i tarem la bàscula per mesurar la quantitat d’aliment que s’enduen. Els oferim un 3% de descompte en la compra per l’estalvi de materials que ens suposa i per promoure’n l’ús! 7. Té èxit aquesta alternativa? Perquè creus que és? Tot i que els recipients que oferim a la botiga predominen, cada vegada hi ha més persones que es porten els recipients de casa. És una opció més incòmode però la preocupació mediambiental en augment fa que també augmenti aquesta tendència. 8. Hi ha alguna llei que reguli l’ús d’envasos per a la compra dels vostres productes a nivell sanitari? M’imagino que sí, però el tema de les lleis no el domino gaire... Hauries de consultar-ho a l’Agència Catalana del Consum. 9. Coneixes altres mètodes d’embalatge d’aliments secs? Us heu plantejat alguna vegada canviar el vostre? La veritat és que no en conec cap, i si ho fes i fos millor que els nostres ho canviaríem. Intentem actualitzar-nos en aquest sentit i anar a la última! 10. La solució que estic investigant es basa en un cercle de reutilització tancat: una bossa/recipient reutilitzable que serveixi tan per realitzar la compra com per guardar els aliments a casa, podent-se quedar la bossa l’usuari o bé retornar-la a canvi d’una compensació justa. Així el client compraria de manera més còmoda i respectuosa amb el medi ambient (residu zero) i la botiga seguiria una filosofia encara més eco-friendly. Què et sembla la idea? Qualsevol crítica, opinió, proposta... Doncs em sembla un repte complicat. Penso que la proposta que oferim a les nostres botigues ja satisfà la necessitat mediambiental i si existís alguna alternativa crec que ja hauria sortit a la llum. 11. Alguna recomanació o comentari finals que vulguis compartir? No... I si trobes quelcom interessant ja m’ho diràs. 101 Entrevista: Casa Ruiz Granel Entrevista a en Xavier, cofundador Conversa per correu electrònic 1. Quines motivacions us van moure a crear aquest projecte? L’interès per la gastronomia, pels productes naturals no processats i pel consum responsable amb el medi ambient ens van moure a mi i als meus companys a tirar endavant el projecte. 2. Teniu algun perfil concret de client habitual a la botiga? Quin? La veritat és que és molt heterogeni: no tenim cap perfil de client concret. 3. Quins mètodes d’empaquetament utilitzeu a la botiga? L’empaquetament es realitza en la major part de productes amb envasos de paper reciclat. Tan sols alguns productes, degut a ser de mòlta molt fina o amb molta humitat, s’envasen en plàstic. 4. Què n’opines d’aquests mètodes? Avantatges i inconvenients des del punt de vista del depenent, del client, de confort... Els avantatges considero que són grans, sobretot pel que fa al medi ambient. El principal inconvenient és la fragilitat que presenten els envasos de paper respecte d’altres. 5. Oferiu la possibilitat als clients de portar les seves pròpies bosses o recipients de casa per a l’empaquetament d’aliments? Sí. Fomentem que el client porti els seus propis envasos oferint un descompte per envàs reutilitzat. 6. Té èxit aquesta alternativa? Perquè creus que és? Cada vegada hi ha més clients que venen a les nostres botigues amb els seus propis envasos. Creiem que és degut a una major conscienciació de l’impacte mediambiental que representen els envasos d’un sol ús. 7. Hi ha alguna llei que reguli l’ús d’envasos per a la compra dels vostres productes a nivell sanitari? No. 8. Coneixes altres mètodes d’embalatge d’aliments secs? Us heu plantejat alguna vegada canviar el vostre? Sí, però altres mètodes d’embalatge comporten utilitzar envasos de major impacte mediambiental o no reciclables. 9. La solució que estic investigant es basa en un cercle de reutilització tancat: una bossa/recipient reutilitzable que serveixi tan per realitzar la compra com per guardar els aliments a casa, podent-se quedar la bossa l’usuari o bé retornar-la a canvi d’una compensació justa. Així el client compraria de manera més còmoda i respectuosa amb el medi ambient (residu zero) i la botiga seguiria una filosofia encara més eco-friendly. Què et sembla la idea? Qualsevol crítica, opinió, proposta... (Sense resposta.) 10. Alguna recomanació o comentari finals que vulguis compartir? (Sense resposta.) 102 5. Mètodes d’empaquetament a granel més utilitzats 6. Aspectes a millorar dels mètodes emprats (resp. múltiple) 7. Rellevància dels atributs Bosses de paper botiga Bosses de plàstic botiga Bosses de tela casa Pots de vidre casa Bosses de fècula de patata botiga Tupperwares plàstic biodeg. botiga Pots de vidre botiga Tupperwares casa Bosses plàstic casa 7,2% 52,4% 26,6% 4,9% 1,6% 4% 0,9% 0,9% 0,9% Respecte cap al medi ambient Facilitat de manipulació i ergonomia Resistència i durabilitat Possibilitat d'ús com a recipient a casa Preu Adaptació al contingut Pes Facilitat de neteja Visualització del contingut Estètica Disponibilitat a la botiga Altres: Informació del producte Altres: Tancament i hermeticitat Volum Textura Altres: Adequació a productes humits Res 11,1% 48,5% 20,2% 9,1% 6,1% 7,1% 5,1% 5,1% 5,1% 4% 3% 2% 2% 1% 1% 1% 3% Respecte cap al medi ambient Possibilitat d’ús com a recipient a casa Facilitat de manipulació i ergonomia Resistència i durabilitat 109 Preu Adaptació al contingut Facilitat de neteja Pes Volum Visualització del contingut Estètica Disponibilitat a la botiga Textura 8. Aspectes a millorar dels mètodes emprats (resp. múltiple) Paper Kraft 61,3% Vidre 49% Fècula de patata 32,9% Jute 30,3% Silicona 7,7% Plàstic 7,7% Altres (0,6%): BeeWrap; cotó/lli ecològic; bosses de tela; bioplàstics 110 39,6% 31,8% 20,1% 4,5% 9. Interès per disposar d’un envoltori que millori l’experiència a granel 10. Comentaris, recomanacions i anècdotes (selecció) “En l’experiència de compra conscient l’envàs ecosostenible és essencial, i si a més de ser estètic és durader, ergonòmic, pràctic... i d’alguna manera comunicador d’un estil de vida amb el que em sento identificat, m’estarà aportant un valor afegit molt rellevant.” “Compra a granel ha de ser sinònim de respecte pel medi ambient, i per tant, reducció (o supressió) de residus. Hem de canviar el model de consum. Per mi, anar a comprar a granel i posar-ho tot en bosses de plàstic no té raó de ser (més enllà de comprar poca quantita d'algun producte).” “Que sigui fàcil de transportar i ocupi poc espai, per tal de cabre-hi al bolso.” “Cal contemplar la protecció del producte, per mi és essencial.” “Crec que seria essencial posar un cost als envasos per promoure’n la reutilització.” “Una forma de reduïr l’ús d’empaquetament innecessàri és promovent que les persones portin els seus propis recipients. Per exemple, oferint-los un descompte o una distinció de cost respecte les que no ho fan.” “Per a recipients que el consumidor utilitzi a casa, haurien de ser fàcilment netejables, amb bona consistència, que es puguin doblegar, reutilitzables i que realment fóssin ecològicament eficients. També es podria fer com antigament, que et pagaven diners a canvi del retorn del producte.” “No compro a granel perquè trobo mancances higièniques tant a la botiga com un cop els productes a casa. Si amb el tipus de recipient milloressin, potser m’animaria a comprar-hi.” “Crec que és important que el material del recipient no modifiqui la naturalesa de l’aliment: no alteri l’olor i sigui estanc. Per la meva experiència el material que millor s’adapta als aliments és el vidre però pesa massa i ocupa molt. Això suposa un problema en quant a transport, sobretot.” “Que el comsumidor no hagi de pagar per l’envàs.” “Potser et serveix visitar unpakedshop.com y sinplastico.org” “M’agradaria que tornéssin els envoltoris d’abans, com el paper i productes sense embolcalls. Poder-los tocar i veure sense cel·lofana!” 111 Simulacions i anàlisi d’esforços Materials Comprovació: bossa Per comprovar que la pel·lícula de TPU de 0,3mm és una opció viable per suportar les càrregues a les que es pot sotmetre el producte, es va efectuar una primera simulació en la que es plasmava una làmina de 150x260mm (una de les dues superfícies de la bossa de 1,2L) amb una càrrega d’aproximadament 2kg (20N), tot plantejant una de les situacions més desfavorables per al producte: que tot el pes d’una càrrega densa recaigui sobre només un dels costats del recipient, si l’usuari el subjecta malament. El gruix de la làmina es va definir un cop observats els estàndards en que s’utilitza el TPU per a bosses resistents; p.e. els recipients d’Hydrapak utilitzen gruixos dels voltants de 0,25mm. Aplicada aquesta càrrega al llarg de la superfície inferior de la làmina (subjectada en “geometria fixa” per la part superior), ha resultat un factor de seguretat mínim de 38, fet que indica un marge considerable i una resposta afirmativa a la qüestió plantejada. Tot i que la simulació indica que es podria reduir el gruix de la pel·lícula, per tal que aquesta tingui una major consistència i sigui més fàcil de manipular es mantindrà en 0,3mm (que, a més, és un valor prou baix per satisfer la lleugeresa desitjada en la bossa). Guadua Angustifolia (bambú) Font: CES Edupack contrastat amb altres fonts (memòria) TPU Font: Fitxa tècnica IROGRAN®_A_92_P_4637_FCM contrastat amb altres fonts (memòria) Simulació per comprovar la resistència de la làmina de TPU. 112 1. Llançadora El disseny de la llançadora i les guies de TPU sobre les que es recolza la càrrega s’ha realitzat cercant la comoditat i ergonomia de la llançadora per subjectar el producte, minimitzant el volum per tal d’assolir una major lleugeresa i facilitat de manipulació i alhora procurant oferir una elevada resistència mecànica als possibles esforços que pugui patir, tal i com s’ha esmentat a l’apartat “Processos industrials i tecnologies emprades”. Per analitzar si la proposta satisfà aquest últim requisit s’ha aplicat una càrrega de 15N (1,5kg aprox.) al llarg de la superfície inferior de TPU, plantejant un escenari desfavorable en que es carrega el recipient de 1,2L d’aliments molt densos: el mateix recipient ple d’arròs arribaria a pesar 1kg, i s’ha deixat un marge extra per a major seguretat. S’ha aplicat arrodoniments als dos components per tal de repartir millor els esforços i fer un anàlisi més realista. Allà on la subjecció de la bossa pateix més deformació és a la zona inferior i més externa, tot i que correspon a valors molt baixos, d’un màxim de 0,05mm de desplaçament. Tot i que s’havia esperat que patiria la zona de suport de les guies en contacte amb el bambú (especialment l’aresta interior), a la figura es mostra el punt on el factor de seguretat i la tensió suportada són més crítics, amb valors de FDS = 250 i Von Mises = 0,012 MPa. Pel que fa als esforços de la llançadora, les zones de ranura inferior que no estan en contacte amb les guies de TPU són les que pateixen més tensió (Von Mises = 0,103 MPa) i gaudeixen de menys marge de seguretat, tot i que aquest segueix essent molt elevat (FDS = 1.555). Com es pot veure a la següent figura, els desplaçaments que pateix la peça són realment baixos. Tot i que l’anàlisi demostra que es podrien reduir les dimensions del conjunt, ja es tracta d’una proposta on són molt petites (a més reducció, més complicacions a l’hora de mecanitzar els components amb precisió) i no se sap com respondrà el producte al desgast del temps i l’ús, per la qual cosa s’ha conclòs que la solució proposada ja s’adequa a les necessitats plantejades. Càrregues i subjeccions aplicades a la llançadora. Desplaçaments (esquerra) i FDS (dreta) que suporten les guies de TPU. 113 Tot i que al simulador no es pot definir la direcció de les betes del bambú (que intervenen en la resistència mecànica del producte segons els esforços aplicats), els elevats factors de seguretat resultants i la opinió del fuster amb qui s’ha treballat (ROSBCN) han resultat en que la llançadora pot suportar els esforços en qüestió independentment a la direcció de les betes. 2. Estructura horitzontal Per tal d’analitzar si l’estructura horitzontal dissenyada s’adequa i suporta les condicions en que es pot trobar, s’ha plantejat la situació de tres càrregues de Brot 1,2L plenes i equivalents a 15N cada una recolzades al damunt d’aquesta, amb geometria fixa a la part inferior simulant el terra. En aquest cas les deformacions més remarcables es troben a la zona central del llistó superior que suporta les càrregues, com és coherent, amb un desplaçament màxim que ronda els 0,026mm. Les zones de tensió més crítiques es troben allà on més preocupava la simulació: als encaixos entre els components. Tot i així, els seus valors representen Desplaçaments (esquerra) i FDS (dreta) que suporta la llançadora. Càrregues i subjeccions aplicades a l’estructura horitzontal. un marge de seguretat elevat que aprova el disseny actual: FDS = 90 i Von Mises = 1,687 MPa. No s’ha modificat degut a la coherència que es busca en tot el producte, utilitzant en tot ell les mateixes seccions, formes i arrodoniments. 3. Estructura vertical Finalment s’ha simulat els esforços més crítics que pot patir l’estructura vertical, plantejant una càrrega de 15N i un parell de 0,54 N·m a cada llistó. S’ha representat d’aquesta manera per la torsió que suposa la càrrega amb la posició en què queda subjectada. El moment d’inèrcia s’ha calculat amb la càrrega de 15N i la distància “d”, que va des de l’eix central del llistó fins el centre de gravetat del recipient (al mig d’aquest, a 30mm de la paret de l’estructura). Al suportar-se pel cordill de cànem, l’estructura, ha estat dificultós definir les subjeccions del conjunt. S’ha representat el recolzament a la paret amb una subjecció lliscant, i la del cordill de la següent manera: amb una geometria fixa als 114 [Document text truncated for crawler view.]