Avaluació de l'impacte ambiental i proposta de millora de l'edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d'aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilasar de Dalt (Barcelona)

GRAU D’ENGINYERIA D’EDIFICACIÓ PROJECTE FINAL DE GRAU AVALUACIÓ DE L’ IMPACTE AMBIENTAL I PROPOSTA DE MILLORA DE L’ EDIFICI DE 12 VIVENDES DE PROTECCIÓ OFICIAL, 12 PLACES D’ APARCAMENT I URBANITZACIÓ AL CARRER DEL DR. EMILI MASRIERA I GUARDIOLA DE VILASSAR DE DALT (BARCELONA). Projectista: Mireia Gisbert Balaguer Directora: Inmaculada Rodríguez Cantalapiedra Convocatòria: Octubre 2011 Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 2 Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 3 RESUM Aquest document es presenta com l’oportunitat d’abordar a través de tres blocs clarament diferenciats però relacionats entre si, el desenvolupament d’aquest PFG. El primer bloc, explica el punt de partida el qual ens ha motivat l’expressió, en fons i forma, d’aquest treball. Aquest punt és el que fa referència a la crisi global la qual estem immersos, primer entenent-la de forma generalista i després observant-la des de l’òptica del nostre sector. Una vegada realitzat aquest primer bloc, se’ns formulen qüestions i dubtes que s’intenten resoldre en el segon bloc; en aquest segon, s’observen altres països que conformen el continent Europeu, en ells ja s’ha palpat un canvi de rumb, un altre enfocament que nosaltres com a professionals competents, aprenent i estudiant d’altres països podem adquirir nous coneixements. Aquests nous coneixements poden ser des de noves tècniques, nous materials o nous protocols, la idea és: observar per millorar. En la tasca d’observar en quin moment es troba la construcció en termes sostenibles a Europa, s’han trobat molts exemples que podrien servir-nos de cas d’estudi; però finalment s’ han triat dos exemples situats a Londres i un situat a Madrid, aquest últim per explicar un dels casos a Espanya. Com a punt de partida, penso que en termes de sostenibilitat i eficiència energètica pot estar un dels secrets en que es pot enfocar el nostre sector, per aquesta raó, s’estudien els exemples europeus que a priori proposen una solució sostenible. Cal prendre consciència que ens cal un canvi de mentalitat, i el moment històric que estem vivint ens marca un canvi de direcció que no hem de deixar escapar. El tercer bloc proposa la realització de l’avaluació de l’impacte ambiental, anàlisi de cicle de vida dels materials, i propostes de millora d’un edifici de 12 habitatges de protecció oficial situat a Vilassar de Dalt. Mitjançant comparatives s’analitzen els resultats obtinguts i conseqüentment es realitzen propostes de millora des de la vessant mediambiental. Finalment es proposa la lectura i anàlisi de dos articles relacionats amb la temàtica del PFG. Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 4 ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ ............................................................................................................ 8 1.1 ANTECEDENTS ...................................................................................................... 8 1.2 OBJECTIUS ............................................................................................................. 8 2. CRISI ECONÒMICA ..................................................................................................... 9 2.1 INTRODUCCIÓ ........................................................................................................ 9 2.2 ANÀLISI DEL CONTEXT DE CRISI FINANCERA MUNDIAL .................................. 9 2.2.1 ANTECEDENTS .................................................................................................. 9 2.2.2 L’ORIGEN I EL DESENCADENAMENT .............................................................. 10 2.2.3 EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ ESPANYOL: EL CÒMPLICE NECESSARI ........................................................................................................ 12 3. THE CONSTRUCTION SECTOR IN EUROPE. SITUATION AND FORECAST ............. 13 3.1 ANALYSIS ............................................................................................................... 13 4. THE CONSTRUCTION SECTOR IN SPAIN. SITUATION AND FORECAST ................. 15 4.1 ANALYSIS ............................................................................................................... 15 5. LA CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE ............................................................................... 17 5.1 CONCEPTES PREVIS ............................................................................................. 17 5.2 CRITERIS DE DISSENY SOSTENIBLE ................................................................... 17 5.3 PASSIVHAUS .......................................................................................................... 18 5.3.1 INTRODUCCIÓ ................................................................................................... 18 5.3.2 DIRECTIVA EUROPEA 2010/31/UE ................................................................... 19 5.3.3 LA BASE: L’ARQUITECTURA PASSIVA ............................................................. 20 5.3.4 SISTEMATITZACIÓ DE SOLUCIONS ................................................................. 20 5.3.5 LA IMPORTÀNCIA DE L’ESTÀNDARD: EUROPA I EL MÓN .............................. 22 5.4 LA PETJADA ECOLÒGICA A LA CONSTRUCCIÓ .................................................. 24 5.5 LA IMPORTÀNCIA D’UN MARC LEGAL FAVORABLE ............................................ 26 Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 5 5.5.1 ACV I ARQUITECTURA ...................................................................................... 26 5.5.2 APLICACIONS I PERSPECTIVA DE FUTUR ...................................................... 26 5.5.3 ECOETIQUETES ................................................................................................ 26 6. SUSTAINBABLE CONSTRUCTION IN EUROPE ......................................................... 29 6.1 CURRENT SITUATION ............................................................................................ 29 6.2 STADHAUS (LONDRES) ......................................................................................... 30 6.2.1 INTRODUCTION ................................................................................................. 30 6.2.2 GENERAL INFORMATION .................................................................................. 31 6.2.3 THE MATERIAL: LAMINATED WOOD PANELS ................................................. 35 6.3 CLAY FIELDS (LONDON) ........................................................................................ 37 6.3.1 INTRODUCTION ................................................................................................. 37 6.3.2 GENERAL INFORMATION .................................................................................. 37 6.3.3 BUILDING ANALYSIS ......................................................................................... 38 6.3.4 THE MATERIAL: HEMPCRETE .......................................................................... 39 7. LA CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE A ESPANYA .......................................................... 41 7.1 SITUACIÓ ACTUAL ................................................................................................. 41 7.2 VPO A CARABANCHEL .......................................................................................... 42 7.2.1 INTRODUCCIÓ ................................................................................................... 42 7.2.2 DADES GENERALS ............................................................................................ 43 7.2.3 ESTUDI I ANÀLISI DE L’EDIFICI ......................................................................... 43 8. EDIFICI DE 12 HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL A CAN SABATÈS, 12 PLACES D’APARCAMENT I URBANITZACIÓ A VILASSAR DE DALT. ........................ 45 8.1 ANTECEDENTS ...................................................................................................... 45 8.1.1 DADES GENERALS ............................................................................................ 46 8.1.2 TIPUS DE CONSTRUCCIÓ I MATERIALS .......................................................... 46 9. ANÀLISI DE CICLE DE VIDA DE L’EDIFICI DE VILASSAR DE DALT ........................... 53 9.1 INTRODUCCIÓ ........................................................................................................ 53 Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 6 9.2 ETAPES DEL CICLE DE VIDA D’UN EDIFICI ......................................................... 55 9.3 ETAPES DEL CICLE CONSIDERADES EN EL PROJECTE ................................... 56 9.4 INDICADORS D’IMPACTE AMBIENTAL INCLOSOS AL PROJECTE ..................... 56 9.5 RESULTATS DE L’AVALUACIÓ DE L’EDIFICI AMB EL SOFWARE DE CYPEINGENIEROS .......................................................................................................... 57 9.5.1 ENERGIA INCORPORADA ................................................................................. 57 9.5.2 EMISSIONS DE CO 2 ........................................................................................... 59 10. ESTUDI DE L’ IMPACTE AMBIENTAL DE L’EDIFICI SITUAT A VILASSAR DE DALT .. 61 10.1 ANTECDENTS ......................................................................................................... 61 10.2 VALORACIÓ DELS RESULTATS ............................................................................ 61 11. PROPOSTA DE MILLORA DE LA COBERTA ............................................................... 64 11.1 COMPARATIVA ENTRE DIFERENTS TIPOLOGIES ............................................... 64 12. PROPOSTA DE MILLORA DELS TANCAMENTS EXTERIORS ................................... 68 12.1 COMPARATIVA ENTRE DIFERENTS TIPOLOGIES DE TANCAMENTS EXTERIORS ............................................................................................................ 68 13. PROPOSTA DE MILLORA DELS PAVIMENTS ............................................................ 71 13.1 PAVIMENTS ............................................................................................................ 71 14. GRÀFIC DELS RESULTATS OBTINGUTS REALITZANT LES PROPOSTES .............. 75 14.1 CONCLUSIONS ....................................................................................................... 75 15. ARTICLES .................................................................................................................... 77 15.1 CONCLUSIONS ....................................................................................................... 77 16. CONCLUSIONS ........................................................................................................... 80 17. BIBLIOGRAFIA ............................................................................................................. 81 18. CONTINGUT DEL CD ................................................................................................... 82 19. ANNEX ......................................................................................................................... 83 19.1 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DE L’EDIFICI PER CAPÍTOLS A ANALITZAR .. 83 Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 7 Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 8 1. INTRODUCCIÓ 1.1 ANTECEDENTS El moment actual en el que estem immersos ens fa plantejar algunes qüestions. El punt de partida d’aquest PFG, és l’anàlisi de com ha esdevingut a nivell mundial la crisi financera i els fets que d’ella s’han desencadenat. A partir d’aquesta visió de caire generalista, analitzarem l’esdeveniment i posteriorment també farem referència en l’estat en què es troba el sector de la construcció al nostre país. En el context de crisi en el qual ens trobem a dia d’avui, és un bon moment per fer un profund anàlisi de com es pot realitzar un òptim i sostenible canvi de direcció pel nostre país i també pel nostre planeta, i realitzar les tasques associades a la nostra professió amb criteri constructiu eficient i optimitzador de recursos. Només així es podran començar a assentar les bases d’una arquitectura mediambientalment sostenible i eficient, que ja fa uns anys han iniciat alguns arquitectes i enginyers desenvolupant-se sobretot al Nord d’Europa. 1.2 OBJECTIUS A continuació es detallen tots els objectius que s’han marcat per la realització i l’assoliment amb èxit d’aquest PFG. Els objectius principals del treball són els següents:  Conèixer de forma àmplia el perquè de la crisi financera global, com s’ha esdevingut i com ha afectat en el sector de la construcció tant a nivell Europeu com del nostre país.  Ser conscient del moment actual que viu l’edificació d’habitatges sostenibles al nostre país.  Observar la resta de països que Europa que estan més avançats en temes de medi ambient i sostenibilitat, extreure’n conclusions que es puguin aplicar per tal de contribuir a la millora del sector al nostre país.  Conèixer nous materials i les seves propietats.  Conèixer softwares que realitzin avaluacions d’impacte ambiental.  Avaluar l’edifici de 12 vivendes de VPO realitzant un estudi d’impacte ambiental i proposar-ne millores que contribueixin a la reducció de l’impacte mediambiental. Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 9 2. CRISI ECONÒMICA 2.1 INTRODUCCIÓ Les causes que han propiciat l'actual escenari de Crisis Financera Mundial són moltes i complexes. En aquest apartat s'intentarà explicar-ne, de forma bàsica, algunes d'elles. Cal dir que per la realització d’aquest apartat del treball s’ha visionat el documental de Charles Ferguson, titulat “Inside Job”. Segons el mateix Ferguson el documental tracta sobre “ la sistemàtica corrupció dels Estats Units per la indústria de serveis financers i les conseqüències d’aquesta corrupció”; també han estat font de coneixement per redactar aquest apartat el llibre titulat “Indigneu-vos” de l’alemany Stéphane Frédéric Hessel i el llibre de l’escriptor i professor Leopoldo Abadía, titulat “La crisis ninja i altres misteris de l’economia actual”. 2.2 ANÀLISI DEL CONTEXT DE CRISI FINANCERA MUNDIAL Des de fa segles existeix un Sistema Financer que ha seguit diversos models amb una creixent complexitat i potenciada per una escala, gràcies a la globalització, mundial. No fa pas tant, cada persona administrava de forma particular el seu patrimoni, sense cap intermediari, assumint i auto avaluant la conveniència de cada operació, dispendi o estalvi. Per tal de dur a terme empreses de major entitat existia la figura del prestamista. Aquesta persona, probablement coneixia al seu client, o bé en tenia fiables referències per recomanacions pertinents. S’avaluava el perfil del client, es fixava la quantitat a préstec i s'establien els paràmetres de temporalitat i els interessos. El risc associat a cada operació depenia del perfil del client i de la seva solvència. Aquest risc s'ajustava mitjançant l'interès i la temporalitat. A major risc, major interès. La fórmula era senzilla i el benefici per al prestamista era producte de l'interès cobrat. Amb l'aparició del Bancs, les regles del joc van variar substancialment. Ara els clients podien deixar en custòdia els seus estalvis i també ser clients potencials de préstecs i d'altres productes financers. El model era similar, però els Bancs entenien (i entenen) que el benefici es podia multiplicar si realitzaven operacions amb els diners en custòdia i capital propi, i deixen en provisió una petita quantitat per donar efectiu al seus clients. Aquestes operacions són infinitament més complexes que l'arcaic model del prestamista i la potencialitat del benefici augmenta, associada, això si, a un major risc de complexa calibració. Moltes d'aquestes operacions van associades a la Borsa, i les seves fluctuacions, per tant estem davant d'un Sistema Financer Bursalitzat. 2.2.1 ANTECEDENTS Si ens centrem en la Crisis Financera actual cal remuntar-nos fins l'any 2001 quan ocorren dos fets molt destacables:  el boom de les empreses d'Internet  els atemptats de l'onze de Setembre de 2001. Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 16 In terms of global production of Spanish industry, estimated that 2012 will still be negative (- 3.6%) and finally to attend a change of sign in 2013 (+1.5%). Currently, new residential construction in the plant persists paralysis caused by the slowness with which absorbed the surplus of homes built during the expansive cycle. Therefore, production levels change little in 2011 (-5.5%) and 2012 (+5%), assuming that separate themselves just the beginning of the level of 100,000 homes. This low level of performance causes a phenomenon peculiar to a country accustomed to high-volume residential: growth of a few thousands of homes will cause very significant increases in volume. Therefore it is possible that the industry registered increases in the medium term as provided by +8% in 2013, without it being possible to interpret it as a sign of true recovery (Figure 4). The outlook for non-residential building of new plant is not too different than described in the shelter, with one exception: in this market depth readjustment began to show a year late with respect to residential so the end of the tunnel is a little more distant. Specifically, although fully expected a recession in 2011 (-18.5%), a 2012 a little less critical but still no sign of reaction (-6%) and finally some rebound in 2013 (+3%). Fig. 4: Evolution of different sub-sectors in the Spanish market. Itec Euro construct June 2011 Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 17 5. LA CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE 5.1 CONCEPTES PREVIS L'arquitectura sostenible contribueix a reduir la contaminació, les emissions produïdes pels edificis i el consum d'energia en desenvolupar projectes eficients i respectuosos amb el medi ambient. L’habitatge sostenible sol presentar-se com un exercici de disseny de construccions de baix consum energètic enfocada a la creació de comunitats sostenibles. Aquest tipus d'arquitectura es basa en l'adequada gestió i reutilització dels recursos naturals així com en l'estalvi energètic. La clau a l'hora de dissenyar edificis sostenibles és la capacitat d'utilitzar menys materials i millors, sense perdre rendibilitat, emprant l'espai de què es disposa de forma més eficaç. Pel que fa a la societat en la qual s'integren aquest tipus de construccions, cal assenyalar que la sostenibilitat real de tenir en compte també l'impacte que crearà sobre la comunitat i els ciutadans, contribuint a més a oferir avantatges. Però amb massa freqüència la combinació d’innovació tecnològica i l’estètica de l’edificació ha donat lloc a habitatges poc eficaços en quant a cohesió social i desenvolupament sostenible. Un edifici bioclimàtic té la missió de mantenir i regular el confort tèrmic constant al llarg de les diferents estacions de l’any i un millor aprofitament de les energies renovables. Però l’habitatge sostenible ha d’aportar-nos molt més que un sistema d’aprofitament de l’energia. Ha de tenir un disseny sostenible específic, ha d’utilitzar materials que no siguin nocius per a l’home ni per a la naturalesa, etc. Podem dir que la construcció sostenible és el tipus de construcció respectuosa amb el medi ambient i que utilitza energies naturals, i és capaç de conviure amb l’entorn, produint, alhora, bones condicions per a l’hàbitat humà. (Font: “34 Kg CO 2 ” del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya). 5.2 CRITERIS DE DISSENY SOSTENIBLE El disseny sostenible està relacionat amb el estalvi energètic, durant el procés constructiu i la vida útil de l’edifici, amb la minimització de l’ impacte de l’edifici en el medi. Però projectar de forma sostenible també significa crear espais que siguin saludables, viables econòmicament i sensibles a les necessitats socials. El concepte de sostenibilitat aplicat al consum d'energia de la ciutat suggereix que els seus edificis han d'assolir el major grau d'autosuficiència energètica possible. Això és degut fonamentalment a l' intent d'assumir nivells de confort cada vegada més alts mitjançant tecnologies que consumeixen energia, normalment procedent de combustibles fòssils. Per tal de frenar aquest consum desmesurat és necessari incidir en l'estudi de l'estalvi energètic als edificis. L'adaptació de l'edifici al seu entorn microclimàtic, la seva orientació, la configuració exterior i interior, el tractament de la seva pell, etc, influeixen decisivament en l'aprofitament de la radiació solar, en la disponibilitat d'il·luminació natural i en la possibilitat de ventilació controlada. Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 18 5.3 PASSIVHAUS 5.3.1 INTRODUCCIÓ La construcció d’un edifici dins d’un espai suposa una alteració de l’entorn (edificat o natural) i per tant un impacte ambiental que s’ha de controlar. Tradicionalment l’home ha tingut en compte les condicions climàtiques i d’entorn a l’hora de dissenyar els edificis, i ha condicionat la seva forma per tal de tenir el màxim de confort ambiental interior (confort tèrmic i lumínic). Amb l’augment de la població, l’ocupació del territori i l’increment d’exigències de confort, no ha estat suficient el disseny passiu dels edificis i s’han incorporat els sistemes actius, es a dir les instal·lacions, per arribar a nivells de confort mes elevats. El disseny passiu de l’edifici, suposa incorporar solucions arquitectòniques i constructives adequades al clima i l’ecosistema de la zona a on s’implanta l’edifici per tal d’aconseguir confort interior per si sol, de forma gratuïta, reduint al màxim les aportacions energètiques que suposin consum energètic. Aquestes solucions dependran de:  Les condicions de clima general de la zona i el microclima de l’entorn (especialment en entorns urbans),  Les característiques físiques del solar (topografia, entorn natural/entorn edificat, infraestructures, vegetació, aigua, ecosistema, etc.)  De la correcta implantació de l’edifici (aprofitant les condicions beneficioses de l’ambient exterior i protegint-se de les que no ho són), Les condicions de confort a l’hivern i a l’estiu són molt diferents a l’igual que ho son per climes humits o climes secs. Els paràmetres que s’hauran de controlar son: temperatura de sensació, moviment de l’aire, humitat de l’aire, qualitat de l’aire, nivell d’il·luminació, color de llum i enlluernament. Per tant s’han de preveure estratègies per a cada una de les situacions. Per controlar les necessitats energètiques, les estratègies a l’hivern són limitar les pèrdues (amb aïllament) i promoure els guanys (orientació finestres, inèrcia). Les estratègies a l’estiu són limitar els guanys (protecció i control solar) i facilitar les pèrdues (ventilació). Al nostre clima, utilitzant elements de captació solar a l’hivern i de refrigeració i ventilació natural a l’estiu, els edificis consumirien molt poca energia per arribar a les condicions de confort ambiental interior. Finalment cal insistir que per tal que els sistemes passius funcionin correctament i s’obtinguin els beneficis energètics i de confort ambiental és important una participació activa i responsable dels usuaris. Avui dia està resolt amb els sistemes electrònics de la domòtica, que permeten regular i controlar de forma automàtica els sistemes passius, fentlos el màxim d’eficients i si cal fer-los treballar conjuntament amb la resta d’elements de l’edifici. Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 19 5.3.2 DIRECTIVA EUROPEA 2010/31/UE La DIRECTIVA EUROPEA 2010/31/UE, adoptada pel Parlament Europeu el 19 de Maig de 2010 i publicada el 18 de Juny de 2010, endureix els requisits d’eficiència energètica als edificis. Tots els edificis públics construïts a Europa han de ser “nearly zero energy buildings” a partir del 31 de desembre de 2018. Pels edificis de titularitat privada, la data límit és el 31 de desembre de 2020. Els Estats Membres hauran de presentar plans per a la promoció d’aquest tipus d’edificis. Els requisits que es fixin pels edificis hauran de ser calculats de forma que presentin un cost òptim tenint en compte tots els costos existents al llarg de la vida de l’edifici (energia, manteniment...) L’estàndard PASSIVHAUS implementa un procediment de disseny i execució de l’edifici per a obtenir demandes molt baixes d’energia. És un estàndard obert que facilita la adopció de múltiples solucions constructives. És un concepte que tracta d'optimitzar el consum energètic dels edificis, utilitzant eficaçment els recursos disponibles i noves tecnologies. Mentrestant, un concepte sorgia a Alemanya en els anys noranta, sota el focus de la sostenibilitat i l'eficiència energètica. Una de les construccions realitzades sota aquest paràmetres és la que podem veure al a Figura 5, és la Casa Oehler situada a Bretten, Alemanya. La construcció d'habitatges mitjançant el sistema Passivhaus ha significat tota una fita en l'arquitectura moderna, i el camí a seguir per les ciutats del segle XXI. Aquest concepte es pot definir com el resultat d'aconseguir el confort total, tant a l'hivern com a l'estiu, sense necessitat d'utilitzar sistemes de calefacció o climatització. En la majoria de casos, s'utilitza el coneixement popular històric de les solucions que s'adoptaven fa diverses dècades en nom de combatre la intensa calor de l'època estival i el fred de l'època hivernal. L’estàndard Passivhaus només es preocupa de la demanda energètica de l'edifici en ús, durant la seva vida útil. Aquesta energia suposa només una part del total si fem un anàlisi global de cicle de vida. Els paràmetres obligatoris de l’estàndard són:  Demanda final de calefacció: 15 kWh/m 2  Demanda final de refrigeració: 15 kWh/m 2  Demanda primària total: 120 kWh/m 2  Test de pressió d'hermeticitat de l'edifici al aire.  Test de comprovació “in situ”: 0,6/h.  Renovacions hora a pressió de 50 Pa. Fig. 5: Casa Oehler, Bretten, Alemanya Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 20 5.3.3 LA BASE: L’ARQUITECTURA PASSIVA Per arribar a l’estàndard de Passivhaus, el disseny ha d’esprémer el clima, les condicions de l'entorn i del propi disseny. La base de disseny posa de manifest, ara i sempre, des de temps immemorials, del disseny adaptat al clima. L'ineludible treball previ es complementa i sistematitza amb paràmetres ben estudiats i perfeccionats.  La consecució de la eficiència depèn de la introducció de tècniques comprovades.  A continuació es presenten els paràmetres bàsics de l’estàndard. 5.3.4 SISTEMATITZACIÓ DE SOLUCIONS 1. Aïllaments tèrmics de gran qualitat  Significa reducció directa de pèrdues de calor.  Evita condensacions a la cara interna de les façanes.  Millor aïllament significa també millor balanç global en l'energia embeguda a l'edifici. Segons indica la Figura 6, la despesa energètica anual abans de la intervenció era d’ aproximadament 230 KWh/m 2 i després de 45 KWh/m 2 . Font: Passivhaus Institut. Fig. 6: Imatge de la despesa energètica generada. 2. Dràstica reducció de ponts tèrmics És la mesura econòmicament menys costosa en l'execució, en relació a la seva efectivitat real, contribueix a la durabilitat dels materials i a la millora del confort interior.  Les tècniques de control dels mateixos és un dels aspectes més destacats de l’estàndard, l'anomenat “sistema constructiu lliure de ponts tèrmics”. Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 21 3. Control sistemàtic de la hermeticitat a l’aire dels paraments i de les unions El control sistemàtic de la hermeticitat suposa un salt de qualitat enorme respecte de la forma de construcció convencional.  El test de pressió és una eina de comprovació, control i millora de les fugues de calor i fred. El test d'estanqueïtat es realitza un cop executat l'edifici i ha de donar un valor millor que 0,6/h renovacions hora a 50 Pa de pressió.  La seva obligatorietat garantitza la qualitat de l'edifici quant a la seva estanqueïtat.  Suposa un control de fugues d'aire no desitjades. 4. Ús de finestres d’alta qualitat La finestra, punt crític al balanç energètic, minimitza les pèrdues de calor i els ponts tèrmics, mentre maximitza els guanys com s’observa la Figura 7. Es garantitza una temperatura superficial interior no menor a 16-17 graus, pel que el confort interior es molt superior a l'habitual. Font: Passivhaus Institut; Darmstadt; Alemanya. Fig. 7: Detall de finestra 5. La renovació higiènica continua de l’aire i la recuperació de la calor : l’estàndard Passivhaus 10  L'aire es renova de forma automàtica.  Està demostrada la millor qualitat de l'aire interior, durant tot el temps  Està demostrada la protecció contra problemes d'humitat, de salut i condensacions. Lliure de pols i pol·lens.  L’ intercanviador aire-aire aprofita fins al 95% de l'aire d'expulsió i el transfereix a l'aire d'impulsió 5. El paràmetre bàsic mediterrani: La protecció solar Sistemes de protecció solar móvils, útils a l'hivern i a l'estiu, s’observa la Figura 8.  Proteccions solars per l'exterior.  És el primer mecanisme a utilitzar a l'estiu, redueix dràsticament els guanys solars de l'edifici. Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 22  És la forma més efectiva de control de la incidència solar, la millor garantia d'un bon balanç energètic. Fig. 8: Sistemes de protecció solar mòbils. La combinació de tots aquests factors fan possible que:  Un edifici passiu tingui tan poca necessitat d'energia que no necessita un sistema propi de calefacció ni refrigeració.  La resta d'energia necessària es pot aportar mitjançant el sistema de renovació d'aire higiènic.(Font: PHI, Dr.Wolfgang Feist). Aquest sistema permet trobar un equilibri econòmic, doncs les mesures més cares de disseny es compensen amb una instal·lació de climatització molt més senzilla, és a dir, que s’optimitza la inversió realitzada. 5.3.5 LA IMPORTÀNCIA DE L’ESTÀNDARD: EUROPA I EL MÓN L’any 1990 es realitza el primer projecte en estàndar Passivhaus, 4 cases parellades a DarmstadtKranichstein (Alemanya). A l’actualitat:  Es calcula que existeixen uns 20.000 objectes realitzats en l’estàndard que suposarien uns 6.000.000 m 2 útils realitzats de Passivhaus arreu del món, uns 1.060.000 m 2 útils efectivament documentats.  En algunes regions, com l’estat federal de Hessen (Alemanya), i Vorarlberg (Àustria) és ara l’estàndard constructiu convencional qualsevol tipus de projecte pot ser passiu, per qualsevol tipus d’ús, amb qualsevol tipus de material o d’estil arquitectònic. La rehabilitació d’edificis es beneficia molt de les fites aconseguides. Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 23 Cal dir doncs, per finalitzar aquest apartat que, és un concepte energètic com s’observa la Figura. 9 – no determina cap estil de construcció, cap estil arquitectònic, cap tipus determinat de materials. El concepte és molt adaptable – permet molt diverses solucions segons el clima on s’implanti. El més important és que la despesa energètica de calefacció / refrigeració es redueixi en ambdós casos a només 15 kWh/m 2 a, que coincideix amb la capacitat de càrrega de l’aire de la ventilació higiènica. ( Font: PassivHaus Institut, Dr. W. Feist. www.passiv.de)  Facilitat i autonomia d’ús  Benestar interior  Salubritat  Òptima qualitat de l’aire interior  Durabilitat i robustesa  Sobre costos assumibles: 5-10%  Amortitzacions interessants: 7-20 anys  Revaloritzacions de la inversió realitzada per sobre del 10% anual  (p.e. Sobre cost del 10% amortitzat en 10 anys) Fig.9: Funcionament del concepte Passivhaus Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 24 5.4 LA PETJADA ECOLÒGICA A LA CONSTRUCCIÓ La petjada ecològica estableix quina quantitat de biosfera (de territori) resulta necessària per a produir els recursos i absorbir els residus que comporta una activitat. Permet determinar, per exemple, quant sòl productiu consumeix la societat (actualment el 135% del disponible en tot el món). És un mecanisme de càlcul i avaluació molt gràfic, encara que la seva utilització en l’edificació és complexa. Per construir i utilitzar un habitatge i els edificis en general necessitem matèria i energia. Existeixen nombrosos materials i sistemes constructiu, alguns consumeixen molta energia, per exemple els edificis construïts als anys cinquanta i seixanta, de vidre i alumini.; i en canvi, d’altres en consumeixen molt poca, com les cases de fang, palla o fusta. Cada sistema té el seu perfil d’energia incorporada, (en anglès embodied energy) que és la que es consumeix en la construcció. D’altra banda en utilitzar un edifici consumirem encara més energia que la utilitzada en la seva construcció; es denomina energia útil i depèn de la construcció, en particular del grau d’aïllament tèrmic i del bon ús que en fem. En els extrems podem trobar, d’una banda, els edificis dels anys del boom immobiliari, en general, malbaratadors d’energia, i de l’altra els edificis realitzats amb estàndards alemanys o suïssos (Passivhaus o Minnergie) que consumeixen poca energia; entre aquests últims, alguns fins i tot produeixen més energia que la que consumeixen. (Font: Llibre “34 Kg CO 2 ” del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. La construcció consumeix el 50% del total dels recursos naturals i el 40% de l'energia, genera el 50% dels residus i emet un terç del CO 2 . La figura 10 reflecteix l'empremta ecològica de diferents tipus d'habitatges associada a la demanda de calor, fred i electricitat per metre quadrat. Fig. 10: Petjada ecològica associada a la demanda de calor, fred i electricitat en l’ús de l’edifici. Font: Llibre 34 Kg de Co 2 del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 25 També s’estudien les emissions que tenen les construccions segons la seva tipologia constructiva. Com es pot observar, Figura. 11, es veu amb claredat quin és el que emet més emissions de CO 2. Fig.11: Petjada ecològica associada als edificis segons el tipus de construcció. Font: Llibre 34 Kg de Co 2. del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 32 The construction project of London Stadhaus chosen material is wood panel laminate the Austrian company KLH. This system meets the specific requirements of the construction of prefabricated modules. This material is of low environmental impact, with significant reductions of CO 2 consumption, recyclable and non-polluting. It is the tallest structure in wood in a building of its kind. Not only the walls and slabs of wood are laminated, including stairways and elevators of the boxes. We can see the wooden sections highlighted in red. We can observer de Figure 15. The use of wood has both environmental and economic considerations. Wood 0.8 tons of carbon stored within 1m 3 and a reusable material. In comparison, the production of concrete and steel are processes that require energy use which releases a large amount of CO 2 in the atmosphere. Fig.15: Wood sections in red. The wood panels can be easily removed and used as a source of energy at the end of the life of the building. These panels were produced in Austria by the company KLH, using tables in fir glued with a nontoxic adhesive. Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 33 The wood that are made when the panels is converted into fuel for powering the factory and the local people. Each panel is made of windows and doors with appropriate internal channels for the passage of installation. When the panel arrived at the destination are placed in position and fixed in place. Note the rapid execution of the building, only four carpenters set up 8 floors of the structure in 26 days. The regret is that wood, a natural material and noble, never becomes apparent and is lined with painted plasterboard. A building structural load down through the panels allows several advantages:  Any wall can be carried and released the other walls were load-bearing floor.  This flexibility allows changes in floor layout and make successive lights greatest ground floor to accommodate the locals. But also worth mentioning that once built the building is very difficult to make specific reforms that affect the structural panels. The building was completed in 49 weeks estimated savings of 5 months on a building with concrete. In Figure. 16 you can see the two images during the implementation phase of the building. The wood panel laminated is used as a structural element in both horizontal bending, and vertical elements in compression. Scheme implementation Fig.16: Basic Assembly The wood panels are made with layers of KLH laminate wooden tables from controlled forest logging certified PEFC. Given the arrangement of the layers in two directions perpendicular to the wood panel laminate can transfer loads in all directions, depending on the conditions of support. Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 34 The wood used in the prefabrication label holds the PEFC (Programme for the endorsement of Forest Certification). This standard ensures that the wood comes from sustainable forest exploitation. (Fig 17). Durability and life cycle For the production of KLH solid wood panels used only dry wood with a wood humidity of 12% (+ / - 2%). This construction detail is appropriate and discard the presence of fungi, the activity of insects and other parasites is reduced to negligible levels, structural and visually. Glued with glue free of volatile organic compounds or formaldehyde, so they never produce any toxic emissions. This strategy of durability, allowing the end of their useful life can recycle the material without fear of the presence of harmful products in the wood, and even directly back to nature without any impact of biocides. Fig.17: Wood certified Fire protection The rate of carbonization of wood as the material ETA 06/0138: 0.76 mm / min. For fire resistance EI 60 is calculated oversized piece of 53 mm calculated to meet in tension. This oversized can in turn meet the requirements of maximum deformation. Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 35 This means that the 128 mm wall thickness 75mm correspond to the section needed to calculate the ultimate limit state for buckling in case of fire. In the case of thick slabs total of 182 mm, the section needed to calculate the ultimate flexural limit state is 129 mm. The thickness used in school can have fire stability over 60 minutes, and after this time of fire the building would remain structurally safe. The behavior of the walls and floors before the fire is significantly better than the conventional solution of wooden beams, since the latter give three faces in contact with fire, while panels KLH only. Comparison between materials under sustainability parameters. Then take a comparison between this block of wood structure and the same had it been built in concrete. Carbon in the atmosphere: 237 kg carbon / 1 T Cement 477 kg carbon / steel 1 T If the building had been made of reinforced concrete would contain 950 m 3 285 T C cement = 67.500kg released 120 steel T = 57 250 kg of C released The building is 901 m 3 of wood. Wood stores carbon throughout its useful. We can say that the construction of this building does not contribute to climate change and environmentally. We can consider wood as carbon storage very stable, approximately 49% of its mass is carbon. At the end of their useful life can restore your energy to replace the burning of other fossil fuels with a higher intensity of CO 2 emissions. The weakness of this wooden structure is however, their behavior against noise, because of its light weight and tackles the fire behavior. A point not sustainable construction is that the panels of wood were imported from Austria and transport, has increased cost and CO 2 emissions. Although the final calculation CO 2 emitted remains lower than the construction of a reinforced concrete or metal structure. As for the constructive solution is efficient enough, since there is no thermal bridges so that the isolation of the household goes to the floor and vertical, and also the fact that they are wood provides greater isolation. 6.2.3 THE MATERIAL: LAMINATED WOOD PANELS Laminates wood panels, have their origins in Austria, the manufacturer is KLH. Made with layers of red fir wood glued (with glue free of volatile organic compounds or formaldehyde). The plates are arranged perpendicularly between plates, thereby achieving a minimum distortion. Regarding the transfer of loads new possibilities with respect to unidirectional structures, as the plates can transmit the loads in all directions. Wood is a carbon-negative material is that unlike conventional building materials do not emit CO 2 , but consumes over its lifetime. In addition is a material capable of rebuilding natural. Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 36 Used wood from sustainable forest management, logging only the volume of wood that has generated the forest in a year. These solid wood panels for large-scale static give good results because the minimum of joints. The large surface of the prefabricated panels provides great advantages in time and assembly costs. Thanks to the low thermal conductivity of wood to achieve good insulation. The wood can absorb, store and release moisture back. As for the fire, the wood is easy to achieve high stability in time the structural elements:  The low thermal conductivity means that the outside temperature does not come quickly inside.  The surface carbonization increases the effect above.  The combustion gases are not toxic. Another property is that the wood absorbs electromagnetic radiation. Finally, the laminate panel carries out all the surrounding housing, thereby achieving a continuous skin without thermal bridges or in bands where the sound can pass. The counterpart of the use of this material is spending on transport and CO 2 emissions generated, since it is made in Catalonia. Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 37 6.3 CLAY FIELDS (LONDON) 6.3.1 INTRODUCTION It has been chosen in row houses located near London as develop eco-efficiency aspects into their design and when a proposed low cost housing. (Fig.18). One of the materials that form the building is the Hempcrete; I didn’t know this material, personally. This was also one of the factors that led me to make a brief study of these properties. Fig. 18: Clay Fields Houses 6.3.2 GENERAL INFORMATION  Architects: Riches Hawley Mikhail  City: Clay Fields (Elsmwell, England)  Typology: Housing row  Number of homes: 26  Construction Date: 2006  Materials: wood, clay, Hemp Crete  Type of construction: Wood-framed with insulation projected a continuous coating and final. Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 38 6.3.3 BUILDING ANALYSIS The project is located in a rural area, in Suffolk (England). The project has 26 houses in a row and development aspects of eco-efficiency in its design and also offers a low cost housing. Observed in Figure 19 project criterion that respects the environment. Observed studying the influence of sunlight. Fig 19. Efficient design This research project is based on the efficient design of passive houses, innovative green materials and efficient use of solar energy and ventilation. The houses are joined together in rows of three units paired together at the rear of 6 homes that share a private garden and a storage room outside. There are 9 houses with 3 bedrooms, 13 houses with 2 rooms and 4 apartments with one bedroom. We can see the houses in Figure 20. Clay Fields gets its environmental conditioning with natural methods, takes advantage of winter sun and enhances ventilation. The fact that all homes receive light conditions the volume of the whole South. The south wall designed to have 50% glazing, the optimal proportion in the area. The windows are placed in various positions to frame the views. The construction uses a skeleton partially prefabricated structural wood, coated internally drywall, resistant to fatigue. The slanted walls are covered with a layer of clay 20 mm. The east and west walls are covered with horizontal sheets of red cedar, and covered with cedar panels and insulation made of Hempcrete fiber made from recycled cotton. Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 39 Fig 20: Clay Fields Houses As for the facilities rainwater is collected and stored in covered tanks in 6000 liters land the buried reused for toilet cisterns and hydrants in the gardens. The heating is centralized and works with wood chips from local origin. 6.3.4 THE MATERIAL: HEMPCRETE The Hempcrete originated in England. The Hempcrete has to isolate and perform the function of closing. The Hempcrete consists of hemp and clay (may also contain, cement and / or sand). These are some of the advantages of this material:  Hempcrete C0 2 is negative with respect to its manufacture and a wall of concrete block or brick conventional C0 2 /m 2 emits 130 kg less.  Hemp is extracted from renewable plantations of the United Kingdom.  achieved a high k on walls thinner compared to other conventional materials,  It has a lot of thermal inertia with a relatively low weight.  It is breathable, so to healthier indoor environments.  The building material and insulation is closing at the same time is resistant to fire, water, insects, ...  It has a compression resistance of 1 N/mm 2 , compression resistance of a brick could be 15 to 20 N/mm 2 , and madeHempcrete walls, under no circumstances be bearing. As we can see in Figure 21 can be closed with the bricks, or as shown in Figure 22, projecting the material as if it were a gunite concrete. Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 40 Fig.21: Enclosure with Hempcrete billets . Fig.22: Enclosure with Hempcrete projected Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 41 7. LA CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE A ESPANYA 7.1 SITUACIÓ ACTUAL Espanya, és a la cua europea en arquitectura sostenible i edificis mediambientalment adequats. El preu d'un edifici sostenible pot ser superior al d'un convencional, però també cal dir que aquesta inversió es recupera posteriorment amb mesures d'estalvi energètic. A Espanya hi ha només 40 edificis que poden considerar sostenibles. Els edificis sostenibles aporten avantatges psicològics i físics a qui els habiten i contribueixen al benestar de la societat en general. Espanya es troba en l'antepenúltim lloc d'Europa en quant a arquitectura sostenible i edificis mediambientalment sostenibles. Aquestes dades s'extreuen de la valoració realitzada per l'Observatori de la Sostenibilitat. Com s’ha dit, el preu d'un edifici sostenible s'incrementa lleugerament davant d'un edifici convencional però l'increment es recupera progressivament amb mesures d'estalvi energètic, en l'actualitat, a Espanya hi ha 40 edificis sostenibles. Segons l’Observatori de la Sostenibilitat, perquè un edifici pugui considerar sostenible no només és necessari prestar atenció als materials emprats per a la seva construcció i disseny, sinó també cal considerar que, un cop construït, l'edifici sigui realment sostenible en termes de consum, de contribució a la societat, eficiència de l'espai, etc. En els últims 10 anys s'han construït més de 4 milions d'habitatges a Espanya i cap té les característiques de ser sostenible. Una de les raons d'aquesta escassetat es que la sostenibilitat no es troba entre les variables que les promotores i constructores consideren importants, de manera que, caldria fomentar aquest tipus de construcció mitjançant subvencions o legislacions. Un altre dels problemes amb què s'enfronta l'arquitectura sostenible és l'escassetat de materials existents amb "etiqueta verda", reciclats o reciclables. Als Estats Units, per exemple, és obligatori aportar dades sobre el que es va consumir per a la producció dels materials utilitzats. Durant els últims anys la Comunitat Europea ha posat molt d’èmfasis en la necessitat de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, en gran part relacionades amb l’augment del consum energètic a nivell mundial. Més del 40% del consum final d’energia de la Unió Europea està lligat al sector residencial i terciari. Tenint en compte que aquest ha estat un sector en expansió, sembla evident que el consum i conseqüència les emissions de CO 2 tendirien a augmentar. L’eficiència energètica en aquest sector és de vital importància, ja que creix la necessitat de reducció i racionalització dels consums energètics imputables a la gestió dels edificis. El 25% de l’energia consumida a Catalunya s’utilitza en el sector domèstic i serveis, bàsicament en els edificis. Aquest és el sector que registrat un dels més grans creixements respecte al consum energètic en el darrer període.  Noves exigències en el confort.  Increment dels nivells de demanda de refrigeració.  Un nombre superior d’equipaments. Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 48 Tancaments exteriors La construcció de l’edifici està realitzada pràcticament en sec, amb materials que deixen poc senyal en el medi ambient, i sistemes de captació renovable, com es pot veure a la Fig.30. Les façanes, també totalment muntades en sec, estan formades per plafons sandvitx de 8 cm, collats sobre uns bastidors metàl·lics que suporten un material poc habitual en edificació d’habitatges , com és l’EPDM, àmpliament experimentat en edificis industrials i que aquí també s’utilitza per al revestiment de la coberta. Fig.30: Façanes realitzades amb acabat d’EPDM Les façanes muntades totalment en sec, com l’estructura, combinen lleugeresa, velocitat d’execució i precisió en el acabats. Cal dir que l’EPDM és un material àmpliament experimentat en altres tipologies d’edificació (cobertes de naus industrials, magatzems i factories) es generalitza aquí tant per al revestiment de cobertes com el de façanes. La solució proposada, compleix amb el Decret 21/2006, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i eco eficiència en els edificis: L’aïllament tèrmic a les parts massisses de tot els tancaments verticals exteriors serà de: km <_ 0,70 W/m 2 K , i a les obertures de cobertes i façanes d’espais habitables amb vidres dobles o similar: km <_ 3,30 W/m 2 K. L’aïllament acústic dels elements horitzontals i parets separadores entre propietaris o usuaris diferents i entre l’interior dels habitatges i els espais comuns serà: R>_ 48 dba. A part de l’acabat d’ EPDM comú a totes les façanes (inclosa la façana inferior del voladiu de l’edifici). El tancament del nivell semi-soterrani es farà amb els mateixos murs de formigó armat estructurals. En les plantes baixa, primera i segona, els tancaments estaran aixecats amb mètodes de construcció prefabricada a base d’elements sub-components (construcció en sec). Ben bé, doncs, no es pot parlar amb propietat del concepte “ram de paleta” més associat a la construcció humida, en la formació dels tancaments primaris. Això es reflectirà en una posada en obra, seca, precisa, de qualitat i molt acurada en el temps. Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 49 Els tancaments reproduiran un esquema de capes especialitzades que, seqüencialment, de dins a fora seran les següents: 1. Acabat interior de plaques de cartró guix. 2. Subestructura de recolzament de l’acabat interior. 3. Barrera de vapor. 4. Estructura metàl·lica protegida. 5. Frame de recolzament del tancament exterior (perfils en fred). 6. Panells sandvitx 20 + 80 + 20 mm amb una cara ignífuga m1 (betonyp), aïllament extruït i capa exterior de recolzament. 7. Última capa exterior d’ EPDM verd fixat a suport amb mitjans mecànics i amb juntes vulcanitzades en fred. La membrana d’EPDM, en qualitat de darrera capa de la façana, s’entregarà adherida als premarcs de la fusteria vertical (tipus tecalum) i als marcs dels panell termo-solars de la instal·lació d’energia renovable de l’edifici. Les fusteries seran d’alumini amb doble vidre i sense ruptura del pont tèrmic i els vidres amb càmera de gruixos variables. Divisòries i Elements Interiors Primaris Genèricament podem preveure:  Les parets de separació entre habitatges d’una mateixa planta tindran un gruix total de 144 mm i estaran constituïdes per 26 mm formats per una doble placa de cartró guix (sistema pladur metal) 52 mm per als muntants de suport interiors a les mateixes, reblerts amb aïllament acústic de llana de roca, i altres 26 mm de pladur metal per l’acabat de la cara oposada. D’aquesta manera assolim la insonorització normativa establerta.  Les divisòries entre espais comuns i habitatges, seran, en aquest cas, els mateixos tancaments de la façana (veure composició dels tancaments principals). D’aquesta manera s’assoleix amb escreix el valor de 45 dB que exigeix la Normativa d’Aïllament Acústic.  Les divisòries entre banys seran de murs de cartró guix a doble cara amb aïllament acústic revestits interiorment amb una làmina de PVC tipus Tarkett Optima.  Les divisòries entre dormitoris, sala d’estar i rebedor seran de cartró guix a doble cara amb aïllament acústic.  Els tancaments exteriors aniran complementats per un envà de cartró guix, formant cambra d’aire de 160 mm on s’allotjarà l’estructura metàl·lica de l’edifici.  Els cel-rasos de plaques de guix tipus staff pintades. Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 50 Coberta La coberta (transitable només per a feines de manteniment) és de la mateixa composició que la façana amb un 2% de pendent mitjà. Deixant una cambra de ventilació. Recolzada per sobre de l’últim forjat col·laborant (hem de fer notar que l’EPDM és pròpiament un material d’acabat en cobertes planes). En totes les solucions d’impermeabilització s’hauran de tenir en compte els següents punts: La membrana impermeabilitzant d’EPDM s’haurà d’entregar als paraments verticals en continuïtat del material. El contacte entre façanes i coberta es, per aquest motiu un acord en ¼ de cilindre de radi 30 cms. La membrana, en qualitat de darrera capa de la façana, s’entregarà adherida als premarcs de la fusteria horitzontal (tipus velux) i als marcs dels panell termo-solars de la instal·lació d’energia renovable de l’edifici. Cal dir que una porció de la coberta esta composada per panells solars horitzontals tipus “SolarEnergie” que funcionen com a darrera capa impermeable de la façana en la zona de la seva col·locació. A l’entrega de les membranes amb els baixants d’evacuació d’aigües es doblarà la tela formant un doblat de 50 cms. Paviments Paviment vinílic amb juntes soldades en calent (PVC) sobre subbase de morter autonivellant en tot l’habitatge, banys inclosos. Paviment de tramex metàl·lic en passeres d’accés als habitatges. Paviment de formigó acabat amb resines epoxídiques a l’aparcament. Fusteria Fusteria exterior d’alumini i estores enrotllables de malla de fibra de vidre i PVC opaques. Portes interiors llises en fusta pintada i bastiment a duella. Porta principal laminada i reforçada amb capa exterior de Fibrapan (DM) hidròfug. Ferratges en acer inoxidable matitzat. Finestres interiors entre habitacions i estar envidrades i amb estores opaques. Vidre Doble vidre amb cambra aïllant tipus Climalit. Revestiments paraments banys i cuina: Revestiment de PVC de les mateixes característiques que el paviment de l’habitatge, des del paviment fins al sostre. Pintura Revestiment de pintura plàstica a tot l’habitatge. Pintura especial ignifugant a pilars i jàsseres vistes tipus Stofire. Fontaneria Instal·lació amb tub de polietilè amb pressió instal·lats a cel rasos i sostres dels habitatges i clau de pas a tots els serveis. Acumulador d’aigua calenta de capacitat ≥ 150 l Aigua freda i calenta a la cuina i bany. Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 51 Salubritat Instal·lació complerta de xarxa de sanejament vertical i horitzontal de PVC. Arquetes sifòniques antimúriques de PVC. Xemeneies d’acer galvanitzat extractores de fum individuals per a cada cuina. Xemeneies per a preinstal·lació d’assecadores. Electricitat Instal·lació encastada amb tubs de plàstic corrugat o similar segons normativa. Mecanismes tipus Simon sèrie 28 o similar. Potència 4,4 kW. 2 preses TV/FM i 2 preses Telèfon per habitatge a estar menjador i habitació principal. Calefacció Caldera mixta estanca Saunier Duval, i radiadors tipus Adraplan de la casa Roca Instal·lació encastada. Energies renovables Instal·lació d’un conjunt de plaques solars tèrmiques per a la producció d’aigua calenta sanitària (producció superior al 50% del consum). S’ha instal·lat captadors no acristallats situats a la coberta de l’edifici concebuts amb un doble objectiu: servir com a tancament integrat de l’edifici i, alhora, com un captador solar d’elevades prestacions.L’instal.lació serà una Coberta Solar AS d’Energie Solaire. Els captadors composats de llàmines primes d’acer inoxidable. L’acabat exterior és una capa selectiva de crom negre. Amb un coeficient d’absorció térmic 95% i un Coeficient d’emisivitat d’un 18%. Impermeabilitzants i Aïllaments Perimetrals: La impermeabilització en el trasdós del mur de formigó (en situació de contenir terres) es farà amb dos mans d’emulsió asfàltica Aquaseal nº 5 gruix 1 mm, més una làmina drenant de poliestiré d’alta densitat Delta MS de Bettor. L’aïllament del tancament de façana es farà amb una espuma rígida de poliuretà projectat de 30 Kg amb un guix de 8 cm incorporada a l’interior dels panells sàndvitx. Acabats Interiors Genèricament indicarem que els envans de cartró guix aniran repassats amb guix a juntes i fixacions. En alguns casos i segons detall es faran entregues amb guix reglejat i aristat.Els sòcols seran una extensió corbada en ¼ de canya del material vinílic del terra adherida al mur i rematada per un prefil metàlic en L invertida. Les divisòries del bany estaran revestides sobre base de pladur hidròfug a tota alçada amb el mateix material vinílic (llàmina de PVC tipus Tarkett Optima) que el terra de tot l’ habitatge. Els sostres aniran vistos a l’estar/cuina/mejador i coberts per un fals sostre de pladur a la resta d’estances (habitacions, bany, rebedor...). Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 52 A altres espais comuns interiors o coberts i al pàrking, el materials d’acabat són els mateixos de construcció (murs de formigó vist, sostres de formigó vist en llosa, tràmex d’acer galvanitzat, EPDM etc. Paviments El paviment dels espais comuns de l’edifici a nivell d’accés (nivell +12,90 a la documentació gràfica) combinen zones de paviment de formigó in situ amb regle vibrant (terra del interior del pàrking (amb dues capes de pintura vinílica especial par a aparcaments –antilliscant-). Una vegada dintre dels habitatges els paviments són, a totes les peces, de revestiment vinílic (PVC) tipus Tarkett Optima homogeni de 2 mm de gruix amb juntes soldades amb cordons del mateix material en calent (2 colors diferents segons zones). Aquest paviment requereix d’una base homogènia perfectament neta i anivellada: Acabat superior del forjat col.laborant una capa de 3 cms de morter autonivellant. Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 53 9. ANÀLISI DE CICLE DE VIDA DE L’EDIFICI DE VILASSAR DE DALT 9.1 INTRODUCCIÓ Una manera de poder explicar amb claredat a una correcta definició del que significa el Cicle de Vida d’un producte seria la que el defineix com “conjunt d’ etapes consecutives i interelacionades del sistema del producte des de la adquisició de les matèries primeres, o generació de recursos naturals, fins a la seva eliminació final.” [Font: SO 14040]. El cicle de vida és un conjunt d’etapes consecutives i interelacionades del sistema del producte des de l’adquisició de les matèries primes o generació de recursos naturals fins a la seva eliminació final. A la Figura 31 s’observa una imatge del que l’ACV representa. F Fig.31 .Imatge representativa d’ACV És un fet que la industria de la construcció i l’edificació ambiental són els principals consumidors de recursosenergia i materials. Dins de la Unió Europea les edificacions s’estimen que consumeixen aproximadament el 40% de l’energia totali també és responsable d’ aproximadament el 30% d’emissions de CO 2 , i genera aproximadament el 40% dels residus produïts per l’home. Habitualment mesurem i pesem les matèries primeres en metres cúbics o en tones; també acostumem a saber el seu preu en euros per unitat. Amb el sistema de càlcul de l’ACV, podem quantificar també l’impacte que exerceixen en el medi ambient, avaluant el consum d’hectàrees de superfície necessàries per produir-los, o les hectàrees de superfície de bosc necessari per absorbir les tones de CO 2 emeses. Podem mesurar el consum de combustibles i pesar-lo en litres, però avui és més indicatiu mesurar les tones de CO 2 emeses. L’ACV i la petjada ecològica ens permeten quantificar els materials en hectàrees de terreny i en tones d’emissions de CO 2 . Un document ACV es compon principalment de quatre fases principals: 1. Fase de definició de l'objectiu i l'abast: es defineixen els límits del sistema i el nivell de detall. La profunditat i amplitud de l'ACV depèn del tema i de l'ús previst de l'estudi, així doncs, els diversos estudis poden diferir considerablement depenent de l'objectiu marcat. Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 54 2. Fase d’ anàlisis de l’ inventari (ICV): és un inventari de les dades d'entrada / sortida, això implica la recopilació de dades necessàries per complir els objectius definits. Aquesta etapa de l'anàlisi del cicle de vida és una llista quantificada de tots els fluxos entrants i sortints del sistema durant tota la seva vida útil, els quals són extrets de l'ambient natural o bé emesos en ell, calculant els requeriments energètics i materials del sistema i la eficiència energètica dels seus components, així com les emissions produïdes en cada un dels processos i sistemes. 3. Fase d’avaluació de l’impacte del cicle de vida (EICV): proporciona informació addicional per ajudar a avaluar els resultats de l'ICV amb l'objectiu de comprendre millor la seva importància ambiental. És l'etapa de l'anàlisi del cicle de vida en la qual es realitza una classificació i avaluació dels resultats de l'inventari, i es relacionen els seus resultats amb efectes ambientals observables. 4. Fase de interpretació dels resultats: És la última etapa de l’anàlisi del cicle de vida. És discuteixen els resultats obtinguts en les fases anteriors com a base per realitzar les conclusions, recomanacions i presa de decisions d'acord amb l'objectiu i abast definits. L'Anàlisi del Cicle de Vida (ACV), que és regulat per les normatives ISO 14040 i ISO14044, és l'eina utilitzada per a realitzar l'estudi Per a facilitar la comprensió s’ha dividit la vida del material en cinc etapes significatives: La fabricació, la qual inclou l'extracció de les matèries primeres i el procés de fabricació.  Conèixer el mètode utilitzat en la creació del producte és el pas previ al ACV.  L'expedició del material fabricat fins al punt de consum.  La posada en obra on s'analitzen els recursos utilitzats en el procés de construcció.  La vida útil on s'estudien els recursos utilitzats en el decurs de la vida efectiva del material.  La demolició i el reciclat. Com s’infica a la Figura 32. Podem observar les etapes que conformen un Anàlisi de Cicle de Vida (ACV). (Font:UNE-EN ISO 14040) Fig. 32: Etapes d’un ACV Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 55 Durant totes les etapes, anteriorment descrites, s'han quantificat diversos paràmetres d'elevada importància des del punt de vista mediambiental, com són les emissions de diòxid de carboni (gas causant de part de l'efecte hivernacle), l'energia consumida en els processos significatius i el consum d'aigua necessària. Posteriorment al càlcul, la ISO proposa una Avaluació de l'Impacte (Document EICV), on la finalitat és convertir les dades obtingudes en la fase anterior en resultats interpretables mitjançant unes categories concretes. Les categories que s'han utilitzat en el present document són l'efecte hivernacle, la toxicitat, l'esgotament de recursos naturals, l'energia consumida i la generació de residus sòlids i líquids. 9.2 ETAPES DEL CICLE DE VIDA D’UN EDIFICI Atenent a la classificació i la nomenclatura inclosa en les normes UNE-EN ISO 14.04014.044, ES, s'estableixen quatre etapes en el cicle de vida d'una construcció: Producte: A1 - A3  Extracció de matèries primeres (A1)  Transport a fàbrica (A2)  Fabricació (A3) Procés de construcció: A4 - A5  Transport del producte (A4)  Procés d'instal·lació del producte i construcció (A5) Ús del producte: B1 - B7  Ús (B1)  Manteniment (B2)  Reparació (B3)  Substitució (B4)  Rehabilitació (B5)  Ús de l'energia operacional (B6)  Ús de l'aigua operacional (B7) Fi de vida: C1 - C4  Deconstrucció i enderroc (C1)  Transport (C2)  Gestió de residus per a reutilització, recuperació i reciclatge (C3)  Eliminació final (C4) Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 56 9.3 ETAPES DEL CICLE CONSIDERADES EN EL PROJECTE En el present projecte s'han considerat les etapes corresponents a la fabricació del producte (A1, A2, A3), al seu transport fins a l'entrada de l'obra (A4) i la etapa de instal·lació del producte i construcció (A5). Producte: (A1 - A2 - A3) Comprèn la elaboració del producte, abastant des de l'extracció de les matèries primeres fins a la fabricació i embalatge del producte final, incloent el transport de les matèries primeres fins a la fàbrica i els desplaçaments necessaris per a la seva producció. Transport del producte: (A4) Aquesta fase comprèn el transport del producte des de la sortida de la fàbrica fins a l'entrada de l'obra, incloent-hi els desplaçaments necessaris en el procés de distribució. Procés d'instal·lació del producte i construcció: (A5) Aquesta fase es refereix al procés de construcció i instal·lació dels productes, incloent-hi els desplaçaments dins del recinte de la construcció. 9.4 INDICADORS D’IMPACTE AMBIENTAL INCLOSOS AL PROJECTE En el present projecte es contemplen els següents indicadors d'impacte ambiental: L'energia incorporada: que estima la quantitat d'energia consumida en les fases del Cicle de Vida corresponents al procés de fabricació dels productes i al seu instal·lació o posada en obra. Aquest procés inclou l'extracció de matèries primeres (A1), el transport a fàbrica (A2), l'elaboració o fabricació (A3), el transport del producte fins a l'obra (A4) i el procés d'instal· lació del producte i de construcció (A5). Les emissions de CO 2 : es considera un indicatiu de l'impacte que provoca la solució projectada, determinat per la quantitat de diòxid de carboni que s'emet en el procés de fabricació, transport i construcció. Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 57 9.5 RESULTATS DE L’AVALUACIÓ DE L’EDIFICI AMB EL SOFWARE DE CYPEINGENIEROS 9.5.1 ENERGIA INCORPORADA S’observa a la següent Taula 1, els resultats obtinguts després de realitzar l’Anàlisi de Cicle de Vida de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona). Aquest anàlisi s’ha realitzat amb el software que proposa Cype-Ingenieros. Com s’observa també a la taula, els capítols amb més energia incorporada són els capítols d’estructura (E) i fonamentació (F) a les etapes de Producte (A1,A2,A3) i Transport (A4). Taula 1. Resultats d’energia incorporada a l’edifici, en MJ. A les següents Taules, la Taula 33. Energia incorporada en fase de producte, Taula 34. Energia incorporada en fase de transport i Taula 35. Energia incorporada en fase de construcció i instal·lació, s’observen un resultats similars entre capítols, tant a la Taula 33, com a la Taula 34. No succeeix el mateix a la Taula 35, ja que és en aquesta, en el procés d'instal·lació del producte i de construcció (A5) on el Capítol d’ Acondicionament del terreny (A) té una energia incorporada superior a tots els altres capítols. Fig. 33: Energia incorporada en fase de producte Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 64 11. PROPOSTA DE MILLORA DE LA COBERTA 11.1 COMPARATIVA ENTRE DIFERENTS TIPOLOGIES Una vegada realitzat l’estudi d’impacte ambiental i analitzats els resultats, es proposa realitzar un canvi de coberta. El primer que s’ha fet ha estat realitzar una estudi sobre diferents tipus de cobertes. El factor que a nosaltres ens determina l’elecció d’una coberta o d’una altre són les emissions de CO 2., ja és el que ens permetrà reduir l’impacte ambiental d’aquest capítol. A la següent Taula 4 podem observar alguns dels diferents tipus de coberta amb les seves característiques tècniques. S’analitzen tres tipus de cobertes, les planes enjardinades, les planes transitables i les no transitables. Realitzant la comparativa de sistemes, posteriorment realitzarem l’elecció del sistema sota paràmetres mediambientals. PES EMISSIÓ CO2 AMIDAMENT EMISSIONS TOTALS PREU ITEC COST ECONÒMIC Kg MJ Kwh Kg M2 Kg Euros/m2 Euros m2 Coberta plana enjardinada extensiva invertida, formació de pendents amb formigó cel·lular, capa separadora amb geotèxtil, impermeabilització i protecció antiarrels amb làmina PVC flexible resistent a la intempèrie, aïllament, capa drenant i filtrant amb llosa prefabricada de formigó alleugerit amb base de poliestirè extruït i substrat de terra vegetal de 10 cm de gruix 292,25 634,8 176,34 86,45 360,00 31.122,00 73,18 26.344,80 m2 Coberta plana enjardinada intensiva convencional, formació de pendents i aïllament amb formigó lleuger d'argila expandida, capa separadora amb geotèxtil, impermeabilització i protecció antiarrels amb làmina de PVC flexible no resistent a la intempèrie, capa drenant amb grava de riu, geotèxtil capa filtrant amb geotèxtil i substrat de terra vegetal de 40 cm de gruix 2288,8 787,9 218,85 74,72 360,00 26.899,20 372,30 134.028,00 m2 Coberta plana enjardinada semi-intensiva convencional, formació de pendents amb formigó cel·lular, capa separadora amb geotèxtil, impermeabilització i protecció antiarrels amb làmina PVC flexible resistent a la intempèrie, capa separadora amb geotèxtil, capa retenidora i drenant amb làmina nodular de polietilè d'alta densitat, capa filtrant amb geotèxtil i substrat de terra vegetal de 15 cm de gruix 241 602,1 167,24 92,86 360,00 33.429,60 74,43 26.794,80 Proposta 1 m2 Coberta plana enjardinada extensiva convencional, formació de pendents i aïllament amb formigó lleuger d'argila expandida, capa separadora amb geotèxtil, impermeabilització i protecció antiarrels amb làmina de PVC flexible no resistent a la intempèrie, capa separadora amb geotèxtil, capa drenant amb làmina nodular de polietilè d'alta densitat capa filtrant amb geotèxtil i substrat de terra vegetal de 10 cm de gruix 223 567,2 157,55 69,33 360,00 24.958,80 71,14 25.610,40 m2 Coberta invertida transitable amb pendents de formigó cel·lular, capa separadora, impermeabilització amb una membrana de densitat superficial 1,15 kg/m2 i de gruix 1 mm d'una làmina d'etilè propilè diè (EPDM), aïllament amb plaques de poliestirè extruït de gruix 40 mm, capa separadora amb geotèxtil i acabat amb un paviment de terratzo sobre suports 239,16 874,3 242,85 126,45 360,00 45.522,00 94,88 34.156,80 Proposta 2 m2 Coberta invertida transitable, amb primera capa de regularització de morter, capa separadora, impermeabilització amb una membrana d'una làmina d'1,2 mm de gruix de PVC flexible resistent a la intempèrie col·locada sense adherir, i acabat amb peça prefabricada de formigó alleugerit i filtrant amb base de poliestirè extruït, de color gris de 30x40 cm, col·locada sense adherir 166,72 532,4 147,9 67,98 360,00 24.472,80 69,17 24.901,20 m2 Coberta invertida transitable, amb primera capa de regularització de morter, capa separadora, impermeabilització amb una membrana d'una làmina d'1,2 mm de gruix de PVC flexible resistent a la intempèrie col·locada sense adherir, aïllament amb plaques de poliestirè extruït de gruix 30 mm, capa separadora amb geotèxtil, i acabat amb peça prefabricada de formigó alleugerit i filtrant amb base de poliestirè extruït, de color gris de 30x60 cm, col·locada sense adherir 168,47 664,4 184,55 87,39 360,00 31.460,40 72,43 26.074,80 m2 Coberta invertida transitable amb pendents de formigó cel·lular, capa separadora, impermeabilització amb una membrana de densitat superficial 1,15 kg/m2 i de gruix 1 mm d'una làmina d'etilè propilè diè (EPDM), aïllament amb plaques de poliestirè extruït de gruix 70 mm, capa separadora amb geotèxtil i acabat amb un paviment de terratzo sobre suports 240,74 993,9 276,09 144,12 360,00 51.883,20 100,07 36.025,20 COST ENERGÈTIC COBERTES PLANES ENJARDINADES COBERTES PLANES TRANSITABLES Taula 4. Taula de propostes en cobertes Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 65 PES EMISSIÓ CO2 AMIDAMENT EMISSIONS TOTALS PREU ITEC COST ECONÒMIC Kg MJ Kwh Kg M2 Kg Euros/m2 Euros m2 Coberta invertida no transitable amb pendents de formigó cel·lular, capa separadora, impermeabilització amb una membrana de densitat superficial 1,15 kg/m2 i de gruix 1 mm d'una làmina d'etilè propilè diè (EPDM), aïllament amb plaques de poliestirè extruït de 40 mm, capa separadora amb geotèxtil i acabat de terrat amb capa de protecció de palet de riera 139,49 565,9 157,19 95,99 360,00 34.556,40 40,93 14.734,80 m2 Coberta invertida no transitable amb pendents de formigó cel·lular, capa separadora, impermeabilització amb una membrana d'una làmina de densitat superficial 3,8 kg/m2 amb làmina de betum modificat LBM (SBS)-40-FP de 160 g/m2, aïllament amb plaques de poliestirè extruït de 40 mm, capa separadora amb geotèxtil i acabat de terrat amb capa de protecció de palet de riera 196,63 638,4 117,34 106,57 360,00 38.365,20 45,65 16.434,00 Proposta 3 m2 Coberta no transitable, amb barrera de vapor/estanqueïtat amb làmina de polietilè, formació de pendents amb argila expandida abocada en sec, capa de protecció de morter de ciment, capa de protecció per a membranes, de morter, capa separadora, impermeabilització amb una membrana d'una làmina de densitat superficial 3,8 kg/m2 amb làmina de betum modificat LBM (SBS)- 40-FV+FP de 50 g/m2 i 130 g/m2, capa separadora amb geotèxtil i acabat de terrat amb capa de protecció de formigó lleuger d'argila expandida 145,97 544,3 151,18 54,49 360,00 19.616,40 49,19 17.708,40 Proposta 4 m2 Coberta no transitable, formació de pendents amb formigó de 150 kg/m3, aïllament amb planxes de poliestirè expandit de gruix 50 mm, capa separadora, impermeabilització amb una membrana d'una làmina de densitat superficial 3,8 kg/m2 amb làmina de betum modificat LBM (SBS)-40-FV+FP de 50 g/m2 i 130 g/m2, capa separadora amb geotèxtil i acabat de terrat amb capa de protecció de palet de riera 351,2 440,5 122,35 64,31 360,00 23.151,60 46,70 16.812,00 COBERTES PLANES NO TRANSITABLES COST ENERGÈTIC Taula 4. Taula de propostes en cobertes Observant la taula s’escull, la solució que té menys impacte ambiental. Aquesta és la proposta de coberta marcada en color groc. Les marcades en color verd i blau corresponen a les dues propostes que emeten menys Kg/CO 2 , després de la marcada en groc. Com s’observa a la Taula 5, podem veure les emissions de CO 2 expressades en Kg i el seu cost econòmic. D’aquesta manera podem comparar la solució de projecte amb les altres quatre solucions que han estat les que emetien menys Kg de CO 2. CAPÍTOL Emissions de CO2 [Kg] Cost econòmic [Euros] Projecte 51.883,20 11.977,20 Proposta 1 32.868,70 25.610,40 Proposta 2 32.382,70 24.901,20 Proposta 3 27.526,30 17.708,40 Proposta 4 31.061,50 16.812,00 Taula 5. Taula de propostes en cobertes Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 66 En el següent diagrama de barres podem observar i comparar totes les propostes tant econòmicament Figura 42 com de Kg d’emissions de CO 2 , Figura 43: COBERTES 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 Propostes Emissions de CO2 [Kg] Projecte Proposta 1 Proposta 2 Proposta 3 Proposta 4 Fig.42: Taula de propostes en cobertes, Kg d’emissions de CO 2 COBERTES 0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000 Propostes Cost econòmic [Euros] Projecte Proposta 1 Proposta 2 Proposta 3 Proposta 4 Fig. 43: Taula de propostes en cobertes, cost econòmic en € Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 67 Pel que fa les propostes de solució alternativa si que existeix una major correlació entre el cost econòmic i les emissions generades, mostrant una tendència d’augment de cost en relació a un esmorteïment del les emissions de CO 2 generades. La solució escollida és aquella que genera les menors emissions de CO 2 (Proposta 3), on aconseguim reduir en un 47 %, en termes absoluts, més de 24.000 kg de CO 2 . Les 4 solucions propostes es situen en un acotament econòmic on les dues solucions extremes disten aproximadament uns 9.000 €, per tant, i sense menysprear, la viabilitat econòmica de qualsevol obra, si el nostre sinus és la reducció de l’impacte ambiental, en el cas de les cobertes, la Proposta 3 hauria d’ésser l’escollida. Si la comparem amb aquella que podria ser directa competidora (Proposta 4), amb la que reduïm fins un 40 % les emissions del Projecte original, és a dir, un 7 % més d’emissions de CO 2 que la solució escollida (Proposta 3), però un 5% més econòmica. Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 68 12. PROPOSTA DE MILLORA DELS TANCAMENTS EXTERIORS 12.1 COMPARATIVA ENTRE DIFERENTS TIPOLOGIES DE TANCAMENTS EXTERIORS Una vegada realitzat l’estudi d’impacte ambiental i analitzats els resultats, es proposa realitzar una nova proposta en els tancaments exteriors. El primer que s’ha fet ha estat realitzar una estudi sobre diferents. El factor que a nosaltres ens determina l’elecció d’un tancament exterior o d’un altre són les emissions de CO 2. ja és el que ens permetrà reduir l’impacte ambiental d’aquest capítol. A la Taula 6 podem observar alguns dels diferents tipus de tancaments exteriors amb les seves característiques tècniques. S’analitzen quatre tipus de tancaments exteriors tots són tipus façana ventilada. Realitzant la comparativa dels diferents tipus de tancaments exteriors, realitzarem posteriorment l’elecció del sistema sota paràmetres mediambientals. PES EMISSIÓ CO2 AMIDAMENT EMISSIONS TOTALS PREU ITEC COST ECONÒMIC Kg MJ Kwh Kg M2 Kg Euros/m2 Euros Proposta 1 m2 Tancament tipus façana ventilada d'un full d'obra de fàbrica ceràmica, de paret recolzada de 14 cm de gruix, de maó calat de 290x140x100 mm, per a revestir, col·locada amb morter elaborat a l'obra, revestiment intermedi amb arrebossat projectat, aïllament amb plaques rígides de llana de vidre (MW) de 30 mm de gruix, col·locat amb fixacions mecàniques, cambra d'aire ventilada i revestiment exterior d'aplacat amb placa plana de fibrociment NT de 6 mm de gruix i 11 kg/m2 de massa superficial, per a ambient interior categoria C i resistència a la flexió classe 4 segons UNEEN 12467, reacció al foc A2-s1, d0, acabat llis de color natural col·locat sobre perfileria acer galvanitzat fixat mecànicament al parament vertical . R3+B3+C1+J1 segons CTE/DB-HS 232,01 851,43 236,51 76,17 1.160,00 88.357,20 115,45 133.922,00 Proposta 4 m2 Tancament tipus façana ventilada d'un full d'obra de fàbrica ceràmica, de paret recolzada de 14 cm de gruix, de maó calat de 290x140x100 mm, per a revestir, col·locada amb morter elaborat a l'obra, revestiment intermedi amb arrebossat projectat, aïllament amb plaques rígides de llana de vidre (MW) de 30 mm de gruix, col·locat amb fixacions mecàniques, cambra d'aire ventilada i revestiment exterior d'aplacat de peça ceràmica per a façana, de gres porcellànic extruït llargària entre 45 i 55 cm, alçària entre 15 i 25 cm i 3 cm de gruix, acabat llis color estàndard, col·locades amb fixació oculta amb grapes i perfileria, col·locada amb fixacions mecàniques sobre parament vertical. R2+B3+C1+J1 segons CTE/DB-HS 241,17 1.305,10 362,53 94,43 1.160,00 109.538,80 183,97 213.405,20 Proposta 2 m2 Tancament tipus façana ventilada d'un full d'obra de fàbrica ceràmica, de paret recolzada de 14 cm de gruix, de maó calat de 290x140x100 mm, per a revestir, col·locada amb morter elaborat a l'obra, revestiment intermedi amb arrebossat projectat, aïllament amb plaques rígides de llana de vidre (MW) de 30 mm de gruix, col·locat amb fixacions mecàniques, cambra d'aire ventilada i revestiment exterior amb panell laminat decoratiu d'alta pressió HPL/EDF, de 8 mm de gruix i de 3 a 4 m2 de superfície, per a ús exterior, cantell recte i acabat llis a una cara amb laminat decoratiu color estàndard, col·locat adherit sobre parament vertical amb llata de fusta. R3+B3+C1+J1 segons CTE/DB-HS 227,12 739,66 205,46 59,12 1.160,00 68.579,20 188,50 218.660,00 Proposta 3 m2 Tancament tipus façana ventilada d'un full d'obra de fàbrica ceràmica, de paret recolzada de 14 cm de gruix, de maó calat de 290x140x100 mm, per a revestir, col·locat amb morter elaborat a l'obra, revestiment intermedi amb arrebossat projectat, aïllament exterior amb plaques rígides de llana de vidre, de 30 mm de gruix, col·locat amb fixacions mecàniques, cambra d'aire ventilada i revestiment exterior d'aplacat amb safates conformades de 2000x1000 mm, de pannell multicapa de 4 mm de gruix amb dues làmines d'alumini lacat adherides al nucli de poliestirè, sobre estructura de suport d'alumini formada per perfils verticals omega de 50x50 mm i tubs horitzontals. R3+B3+C1+J1 segons DB-HS 213,81 551,03 153,06 50,32 1.160,00 58.371,20 189,44 219.750,40 Tancaments tipus façana ventilada amb peces de ceràmica Tancaments tipus façana ventilada amb plaques sintètiques Tancaments tipus façana ventilada amb panells compostos d'alumini COST ENERGÈTIC TANCAMENT TIPUS FAÇANA VENTILADA Tancaments tipus façana ventilada amb plaques conformades (Fibrociment) Taula 6. Taula de propostes per a tancaments exteriors Observant la taula es proposa la solució que té menys impacte ambiental. Aquesta és la proposta de coberta marcada en color groc. Les marcades en color verd corresponen a les dues propostes que emeten menys Kg/ CO 2 , després de la marcada en groc. Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 69 Com s’observa a la Taula 7, podem veure les emissions de CO 2 expressades en Kg i el seu cost econòmic. D’aquesta manera podem comparar la solució de projecte amb les altres quatre solucions que han estat les que emetien menys Kg de CO 2. pensades per a tancaments exteriors. CAPÍTOL Emissions de CO2 [Kg] Cost econòmic [Euros] Projecte 167.179,20 42.398,00 Proposta 1 99.204,82 133.922,00 Proposta 2 79.426,82 218.660,00 Proposta 3 69.218,82 219.750,40 Proposta 4 120.386,42 213.405,20 Taula 7. Taula de propostes per a tancaments exteriors En el següent diagrama de barres podem observar i comparar totes les propostes tant de Kg d’emissions de CO 2 , Figura 44 com de Kg d’emissions de CO 2 , Figura 45: Tancaments Exteriors 0 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000 120.000 140.000 160.000 180.000 Propostes Emissions de CO2 [Kg] Projecte Proposta 1 Proposta 2 Proposta 3 Proposta 4 Fig. 44: Taula de propostes en tancaments exteriors, Kg d’emissions de CO 2 Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 70 Tancaments Exteriors 0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 Propostes Cost econòmic [Euros] Projecte Proposta 1 Proposta 2 Proposta 3 Proposta 4 Fig. 45: Propostes en tancaments exteriors , cost econòmic en € La partida de Tancaments Exteriors és especialment sensible en referència a la totalitat de l’estudi, doncs és una de les partides que genera més emissions i amb diferència aquella que provoca el major impacte ambiental de les proposades per a solució. Sens dubte l’EPDM té molta implicació en aquests efectes. Pel que fa a la proposta escollida (Proposta 3), es minimitza en una tassa d’un 59 % les emissions de CO 2 , fen ús, això si de la solució econòmicament més elevada de totes els proposades. Òbviament, el component econòmic no sempre és pot eludir, encara que si analitzem solucions alternatives com ara la Proposta 2 i 4, podem observar solucions econòmiques similars generen tasses d’emissions de CO 2 un 24% superiors (en relació al Projecte original), especialment destacable és el cas de la Proposta 4, que tant sols amb un cost un 3% inferior a al proposta escollida (Proposta 3), generem més de 50.000 kg més de CO 2 . Es proposa un tancament tipus façana ventilada d'un full d'obra de fàbrica ceràmica, de paret recolzada de 14 cm de gruix, de maó calat de 290x140x100 mm, per a revestir, col·locat amb morter elaborat a l'obra, revestiment intermedi amb arrebossat projectat, aïllament exterior amb plaques rígides de llana de vidre, de 30 mm de gruix, col·locat amb fixacions mecàniques, cambra d'aire ventilada i revestiment exterior d'aplacat amb safates conformades de 2000x1000 mm, de panell multicapa de 4 mm de gruix amb dues làmines d'alumini lacat adherides al nucli de poliestirè, sobre estructura de suport d'alumini formada per perfils verticals omega de 50x50 mm i tubs horitzontals. R3+B3+C1+J1 segons DB-HS. Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 71 13. PROPOSTA DE MILLORA DELS PAVIMENTS 13.1 PAVIMENTS Una vegada realitzat l’estudi d’impacte ambiental i analitzats els resultats, es proposa realitzar una nova proposta en el capítol de paviments. El primer que s’ha fet ha estat realitzar una estudi sobre diferents tipus de paviments. El factor que a nosaltres ens determina l’elecció d’un paviment o d’un altre són les emissions de CO 2, ja és el que ens permetrà reduir l’impacte ambiental d’aquest capítol. A la Taula 8 podem observar alguns dels diferents tipus de paviments amb les seves característiques tècniques. Realitzant la comparativa dels diferents tipus de paviments, posteriorment realitzarem l’elecció del sistema sota paràmetres mediambientals. PES EMISSIÓ CO2 AMIDAMENT EMISSIONS TOTALS PREU ITEC COST ECONÒMIC Kg MJ Kwh Kg M2 Kg Euros/m2 Euros Proposta 1 m2 Paviment flotant de terratzo de gra petit de 30x30 cm, preu alt, col·locat a truc de maceta amb morter 1:6 sobre recrescut de 3 cm de morter 1:6, làmina separadora de polietilè de 144 g/m2 i aïllament amb plaques de poliestirè expandit elastificat de 10 mm de gruix 189,12 329,75 91,60 42,10 1020,42 42959,68 46,77 47.725,04 € m2 Paviment flotant de terratzo de gra petit de 30x30 cm, preu superior, col·locat a truc de maceta amb morter 1:6 sobre recrescut de 3 cm de morter 1:6, làmina separadora de polietilè de 144 g/m2 i aïllament amb plaques de poliestirè expandit elastificat de 15 mm de gruix 189,20 338,96 94,16 43,46 1020,42 44347,45 47,91 48888,32 m2 Paviment flotant de terratzo de gra petit de 30x30 cm, preu superior, col·locat a truc de maceta amb morter 1:6 sobre recrescut de 3 cm de morter 1:6, làmina separadora de polietilè de 144 g/m2 i aïllament amb plaques de llana de roca de 20 mm de gruix 190,87 353,71 98,25 42,06 1020,42 42918,87 49,41 50418,95 m2 Paviment flotant de terratzo de gra petit de 30x30 cm, preu superior, col·locat a truc de maceta amb morter 1:6 sobre recrescut de 3 cm de morter 1:6, làmina separadora de polietilè de 144 g/m2 i aïllament amb plaques de llana de roca de 30 mm de gruix 191,82 374,90 104,14 43,41 1020,42 44296,43 53,94 55041,45 m2 Paviment de rajola de gres extruït esmaltat de forma rectangular o quadrada, preu alt, de 16 a 25 peces/m2, col·locat adhesiu, làmina separadora de polietilè de 144 g/m2, aïllament amb poliestirè expandit elastificat de 10 mm de gruix 155,88 483,49 134,30 55,18 1020,42 56306,78 49,34 50347,52 m2 Paviment de rajola de gres extruït esmaltat de forma rectangular o quadrada, preu alt, de 16 a 25 peces/m2, col·locat adhesiu, làmina separadora de polietilè de 144 g/m2, aïllament amb placa de llana de roca per a aïllaments de 20 mm de gruix 157,63 507,45 140,96 55,15 1020,42 56276,16 51,34 52388,36 m2 Paviment de rajola de gres extruït esmaltat de forma rectangular o quadrada, preu alt, de 16 a 25 peces/m2, col·locat adhesiu, làmina separadora de polietilè de 144 g/m2, aïllament amb placa de llana de roca per a aïllaments de 30 mm de gruix 158,58 528,64 146,85 56,49 1020,42 57643,53 55,89 57031,27 Proposta 2 m2 Paviment de rajola de gres extruït esmaltat de forma rectangular o quadrada, preu alt, de 26 a 45 peces/m2, col·locat adhesiu, làmina separadora de polietilè de 144 g/m2, aïllament amb poliestirè expandit elastificat de 10 mm de gruix 155,88 483,49 134,30 55,18 1020,42 56306,78 48,01 48.990,36 € COST ENERGÈTIC PAVIMENTS FLOTANTS DE TERRATZO I PEDRA ARTIFICIAL PAVMIENT FLOTANT DE RAJOLA CERÀMICA I GRES SOBRE AÏLLAMENT Taula 8. Taula de propostes per a paviments Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 72 PES EMISSIÓ CO2 AMIDAMENT EMISSIONS TOTALS PREU ITEC COST ECONÒMIC Kg MJ Kwh Kg M2 Kg Euros/m2 Euros Proposta 3 m2 Paviment amb peces de pedra natural calcària nacional amb una cara polida i abrillantada, preu alt, de 20 mm de gruix i de 1251 a 2500 cm2, col·locada a truc de maceta amb morter ciment 1:8, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l, amb rebaixat, polit i abrillantat 94,93 72,97 20,27 11,36 1020,42 11591,97 95,58 97.529,70 € m2 ººº 115,13 76,60 21,28 11,76 1020,42 12000,14 116,65 119031,99 m2 Paviment amb peces de pedra natural calcària d'importació amb una cara polida i abrillantada, preu alt, de 20 mm de gruix i de 1251 a 2500 cm2, col·locada a truc de maceta amb morter ciment 1:8, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l, amb rebaixat, polit i abrillantat 94,93 72,97 20,27 11,36 1020,42 11591,97 155,60 158777,35 m2 Paviment amb peces de pedra natural calcària d'importació amb una cara polida i abrillantada, preu alt, de 30 mm de gruix i de 1251 a 2500 cm2, col·locada a truc de maceta amb morter ciment 1:8, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l, amb rebaixat, polit i abrillantat 115,13 76,60 21,28 11,76 1020,42 12000,14 194,44 198410,46 m2 Paviment de terratzo llis de gra petit, de 30x30 cm, preu superior, col·locat a truc de maceta amb morter de ciment 1:6, sobre capa de sorra de 2 cm de gruix, per a ús interior intens, inclòs rebaixat, polit i abrillantat 157,97 262,36 72,88 30,22 1020,42 30837,09 36,25 36990,23 Proposta 4 m2 Paviment de terratzo llis de gra petit, de 30x30 cm, preu alt, col·locat a truc de maceta amb morter de ciment 1:6, per a ús interior intens, inclòs rebaixat, polit i abrillantat 123,29 257,16 71,43 29,94 1020,42 30551,37 34,46 35.163,67 € m2 2 Paviment de terratzo llis de gra petit, de 40x40 cm, preu superior, col·locat a truc de maceta amb morter de ciment 1:6, sobre capa de sorra de 2 cm de gruix, per a ús interior intens, inclòs rebaixat, polit i abrillantat 157,97 262,36 72,88 30,22 1020,42 30837,09 37,94 38714,73 m2 Paviment de terratzo llis de gra petit, de 40x40 cm, preu alt, col·locat a truc de maceta amb morter de ciment 1:6, per a ús interior intens, inclòs rebaixat, polit i abrillantat 123,29 257,16 71,43 29,94 1020,42 30551,37 36,12 36857,57 PAVIMENTS DE TERRATZO LLIS PAVIMENTS DE PEDRA CALCÀRIA COST ENERGÈTIC Taula 8. Taula de propostes per a paviments Observant la taula es proposa la solució que té menys impacte ambiental. Aquesta és la proposta de paviment marcada en color groc. Les marcades en color cian corresponen a les dues propostes que emeten menys Kg/ CO 2 , després de la marcada en groc. Com s’observa a la Taula 9, podem veure les emissions de CO 2 expressades en Kg i el seu cost econòmic. D’aquesta manera podem comparar la solució de projecte amb les altres quatre solucions que han estat les que emetien menys Kg de CO 2. pensades per el capítol de paviments. CAPÍTOL Emissions de CO2 [Kg] Cost econòmic [Euros] Projecte 74.521,27 29.530,95 Proposta 1 76.019,37 47.725,04 Proposta 2 89.366,47 48.990,36 Proposta 3 44.651,66 97.529,70 Proposta 4 63.611,07 35.163,67 Taula 9. Taula de propostes per a paviments Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 73 En el següent diagrama de barres podem observar i comparar totes les propostes tant de Kg d’emissions de CO 2 , Figura 46 com de Kg d’emissions de CO 2 , Figura 47: Paviments 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 70.000 80.000 90.000 100.000 Propostes Emissions de CO2 [Kg] Projecte Proposta 1 Proposta 2 Proposta 3 Proposta 4 Fig.46: Propostes per a paviments en, Kg d’emissions de CO 2 Paviments 0 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000 120.000 Propostes Cost Econòmic [Euros] Projecte Proposta 1 Proposta 2 Proposta 3 Proposta 4 Fig.47: Propostes en paviments , cost econòmic en € En contrast amb allò que passava amb les cobertes, on les diferències econòmiques no eren destacables i la solució adoptada no influïa en gran magnitud en la viabilitat econòmica de l’obra, ara ens trobem en el capítol més descompensat de tots els estudiats. A pesar d’aquest fet, la decisió ha estat la Proposta 3, doncs en termes de minimització de l’Impacte Ambiental aconseguim una reducció del 40% de les emissions de CO 2 , encara que estem davant d’aquella solució amb un cost destacadament més elevat. Sens dubte el factor clau per aconseguir aquestes tasses de reducció és el material. Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 80 16. CONCLUSIONS En l’elaboració d’aquest PFG s’han extret diferents conclusions, ja que el PFG es presenta com un tot però dividit en eixos relacionats entre si. A nivell de construcció i materials, és necessari una aplicació de la reducció de les emissions de CO 2 i l'ús racional dels recursos i l'energia amb una profunda celeritat. També caldria la conscienciació per esdevenir una arquitectura sostenible com a model de present i futur al nostre país. Com s’ha pogut observar en els exemples d’arquitectura sostenible explicats en el present document, s’ha observat , que la principal raó de ser és la capacitat d'adaptació al lloc dels materials i de les construccions. Aquest fet significa que la construcció ha de respondre i tenir una relació intrínseca a les demandes, climàtiques i geogràfiques. Una solució pensada per a països amb clima mediterrani no podria ser mai una solució per països nòrdics, òbviament. Per finalitzar aquest PFG, no tractava de la rehabilitació d'habitatges, però també caldria posar-ne èmfasis i promoure la cultura de la rehabilitació. Com a conclusió en termes generals, és que al meu parer, hi ha molt camí per recórrer, des de tots els blocs que en aquest document s’han tractat. Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 81 17. BIBLIOGRAFIA Fullana i Palmer, P. i Samitier i Martí S. (1996), Iniciació a l’Avaluació del Cicle de Vida. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient, Direcció General de Qualitat Ambiental, Barcelona, 1996. Fullana i Palmer, P i Puig R. (1997), Análisis del Ciclo de Vida, Cuadernos de Medio Ambiente, Rubes Editorial,S.L., Mira Vázquez,O. (2009), Bioclimatic arquitecture, Monsa, 2009 Peters, C.(2005). Estudi tecnològic d’arquitectura bioclimàtica i les seves millors tecnologies disponibles en consum d’energia. Institut Català de l’Energia. Barcelona, 2005. Serra i Florensa R. i Coch i Roura H. (1995) Arquitectura i energia natural. Edicions UPC 1995. Usón Guardiola E. (2004), Dimensiones de la sostenibilidad, Edicions UPC 2004. Serra i Florensa R. (2001), Les energíes a l’arquitectura, Edicions UPC 2001 Bioconstrucción. Ecología practica http://www.terra.org/html/s/rehabilitar/bioconstruccion/ CTE. Codi Tècnic de la Edificació. [En línia] http://www.codigotecnico.org/index?id=29 Institut català d’ Energia [En línia] http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen Institut tecnològic de la construcció de Catalunya [En línia] http://www.itec.es/ Instituto para la diversificación de Ahorro de Energía [En línia] http://www.idae.es/index.php KLH Unternehmen [En línia] www.klh.at Hempcrete Natural Building [En línia] http://www.hempcrete.ca/Home.html Limetechnology Tradical Hempcrete [En línia] http://www.limetechnology.co.uk/projects/project10.htm PassivHaus Institut http://www.passiv.de/ Hammarby Sjostad [En línia] http://www.hammarbysjostad.se/ Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 82 18. CONTINGUT DEL CD S’adjunta en el CD la següent documentació: Carpeta PFG: - Còpia integral d'aquest document. Carpeta RESUM: - Còpia integral de l’apartat de Resum. Carpeta DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA: - Fotografies de l’edifici situat a Vilassar. Carpeta DOCUMENTACIÓ GRÀFICA: - Plànols de l’edifici situat a Vilassar. Carpeta MATERIALS: - Fitxes tècniques de materials. Carpeta ACV CYPE: - Informe generat per CYPE en format Carpeta ARTICLES: “La casa Passivhaus: El futur estàndard tècnic de construcció Europeu” . (M. Wassouf). - “Minimización del impacto ambiental en la construcción de viviendas plurifamiliares” d’en Humberto Arreaza, Jaume Avellaneda i Josep Mª González, tots ells professors de l’ETSAB. Carpeta TAULES - Arxiu excel amb les propostes presentades. Avaluació de l’impacte ambiental i proposta de millora de l’ edifici de 12 vivendes de protecció oficial, 12 places d’ aparcament i urbanització al carrer del Dr. Emili Masriera i Guardiola de Vilassar de Dalt (Barcelona) 83 19. ANNEX 19.1 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DE L’EDIFICI PER CAPÍTOLS A ANALITZAR