L'avinguda social: centre cívic al barri de Terra Nostra

L’avinguda social Centre Cívic al barri de Terra Nostra Albert Latorre Soldevila Projecte Final de Carrera MArq - Línia Arquitectura i emergència ambiental Curs 2023/2024 Primer de tot, vull expressar el meu més sincer agraïment a la meva família per tot el suport i l’estima que m’han brindat sempre. Sense el seu recolzament constant, aquests 7 anys de carrera no haurien estat possibles. També vull donar les gràcies a tots els meus amics, que m’han recolzat i han tingut paciència amb les meves absències quan els deia “tinc feina de la uni”. Finalment, vull agrair a tots els professors i personal de la ETSAB; han estat uns anys amb alts i baixos, però marxo amb un bon record. Índex de continguts 3 01. Perquè 02. Sistema estructural 01. Treballs previs 03. Sistema d’envolupant i acabats 04. Sistemes de condicionament i serveis 05. Protecció contra incendis 01. Introducció 01. Anàlisi DAFO 02. Estratègies ambientals 03. Avaluació ambiental 04. Fitxes de solucions ambientals 02. Qui 02. Justificació 03. On 03. Objectius 04. Metodologia 05. Context 06. Casos d’estudi 04. Què 07. Comparació de sistemes 08. Conclusions 09. Bibliografia 10. Annexes Utilitat Motivació Usuaris Agents del projecte Normativa Situació Característiques urbanes Característiques físiques Estat actual Encaix urbà i volumètric Ventilació i climatització Sanejament Fontaneria Electricitat Descripció Justificació de càlcul Posada en obra Preexistències i enderrocs Moviments de terra Cas 1 - Estructura de pòrtics de fusta Cas 2 - Estructura de grans llums de fusta Cas 3 - Estructura de formigó in-situ Cas 4 - Estructura de formigó prefabricat Cas 5 - Estructura de mixta de grans llums Cas 6 - Estructura mixta de grans llums arquejada Pressupost ambiental Pressupost econòmic Amidaments Bibliografia Webgrafia Font d’imatges Programa Usos i distribució Proposta Espais interiors Objectius Requeriments Sectorització Aproximació de bombers Evacuació d’ocupants Memòria descriptiva Memòria ambientalMemòria constructiva Memòria d’investigació Funció i sostenibilitat Comparativa funcional i ambiental del formigó i la fusta com a materials estructurals Memòria descriptiva Memòria descriptiva 5 01. Perquè Utilitat Motivació En primera instància el projecte sorgeix com una resposta a les preocupacions pel canvi climàtic i l’impacte que hi té el funcionament de les nostres ciutats del nostre territori. En aquest context, i des d’un àmbit molt gran que engloba tota la àrea metropolitana de Barcelona, es pretén millorar la connectivitat entre els territoris de manera sostenible, mitjançant eixos cívics i verds que fomentin el transport públic i el desplaçament a peu i en bicicleta. Aquest PFC i la resta de projecte de la línia “Arquitectura i Emergència Ambiental”, s’emmarquen en el projecte d’avingudes metropolitanes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), com es detallarà més endavant. En concret, el curs s’ha centrat en treballar un d’aquests eixos, que actualment és la carretera N-150 en el seu pas pel Vallès Occidental, entre Montcada i Reixac i Barberà del Vallès, la qual es convertirà en l’Avinguda del Vallès, un eix cívic i verd. En aquest sentit, una de les primeres funcions del projecte serà humanitzar aquesta via, convertint-la en un punt central i verd que connecti diferents àrees urbanes a nivell metropolità. Pel que fa a la meva intervenció, el tram seleccionat de la N-150 es troba al barri de Terra Nostra, a Montcada i Reixac. En aquest punt, la carretera i altres infraestructures creen una clara cicatriu al barri, generant una desconnexió que cal abordar. Aquesta fragmentació, en gran part, es deu a la diferència topogràfica entre la carretera i el barri, ja que aquest es troba a una cota inferior. Un dels reptes principals del projecte és resoldre aquesta desconnexió, trobant solucions per superar aquest salt topogràfic i integrar de manera efectiva la nova avinguda amb el teixit urbà del barri. El projecte no només buscarà millorar la connectivitat metropolitana i local, sinó que també representa una oportunitat per crear una nova centralitat al barri, que serveixi de punt de referència a nivell social i cultural. D’altra banda, el projecte també aborda algunes mancances del barri, com són l’escassetat d’equipaments comunitaris i d’espais verds públics. Tot i que hi ha certa vegetació, aquesta sovint és de caràcter privat i no es pot gaudir comunitàriament. Per tant, és essencial la creació d’un nou espai verd públic i de qualitat, que satisfaci les necessitats dels veïns del barri. En resum, el projecte pretén humanitzar l’actual carretera N-150, resolent les connexions amb el barri de Terra Nostra i generant una nova centralitat, amb equipaments i espais verds per als seus habitants. Això contribuirà a millorar la qualitat de vida dels veïns, fomentant la cohesió social i la sostenibilitat urbana en un àmbit metropolità més ampli. Des del primer dia, vaig quedar molt captivat pel discurs que proposava el curs, posicionant les decisions arquitectòniques en consonància amb l’actual emergència ambiental i climàtica. Si ve és cert que un primer moment va ser un xoc, en part perquè durant el grau aquest tema es tracta de forma superficial, ràpidament vaig adoptar aquesta nova visió de l’arquitectura, de forma gairebé inconscient, gràcies a la claredat i solidesa dels arguments presentats. El projecte de l’Avinguda del Vallès també em va impressionar des d’un primer moment. Considero que aporta beneficis significatius tant a nivell metropolità com local, contribuint a la creació d’una societat més sostenible i respectuosa amb el medi ambient. L’emplaçament escollit també va ser molt motivador. En primera instància, davant la obvietat de l’àrea de transformar-se i el seu enorme potencial a nivell urbà. D’altra banda, un dels reptes més bonics que hi trobava era la component topogràfica, ja que hi veia una oportunitat per aplicar una àmplia gamma d’estratègies i solucions que millorarien el paisatge de forma simple i efectiva. Possiblement, aquest últim factor, es deu a quelcom personal, doncs durant la carrera he enfocat la majoria dels meus projectes amb aquest condicionant topogràfic com un dels generadors del projecte. Pel que fa al programa de centre cívic, i més enllà de la seva idoneïtat amb el teixit urbà i social del barri, em va captivar la gran diversitat d’espais que requereix. Sobretot em va cridar l’atenció el fet dissenyar l’edifici amb una gran flexibilitat per adaptar-se als canvis futurs. Per acabar, considero que ha estat crucial l’enfocament del curs en les mesures ambientals a nivell arquitectònic. Tot i que inicialment pot semblar aclaparador la quantitat de solucions possibles, al final del curs m’he adonat que prendre decisions orientades a la sostenibilitat des del principi és fonamental per obtenir un edifici adaptat als nostres temps, eficient energèticament i amb un impacte ambiental mínim. Memòria descriptiva 6 02. Qui Usuaris Agents del projecte La construcció del nou centre cívic, respon a la necessitat del barri de Terra Nostra d’un punt de trobada social i cultural. Actualment, una part d’aquesta funció social es porta a terme al Centre Cívic l’Alzina, situat a prop de la zona d’intervenció. No obstant això, aquest està ubicat en una casa unifamiliar que ha estat adaptada per a acollir aquest programa, pel que no es tracta de la tipologia d’edifici més idònia per a aquest ús, deixant de banda que les seves dimensions són insuficients. En aquest edifici hi podem trobar espais on es realitzen cursos i tallers, a més d’acollir la seu de diverses entitats locals. Una altra de les tasques més importants que fa el Centre Cívic l’Alzina és acollir el menjador social del barri, que ajuda diàriament a desenes de persones del barri amb dificultats socioeconòmiques. D’altra banda, un dels punts més actius a nivell social i, sobretot, cultural, és el Gran Casino de Terra Nostra. La seva cafeteria és un punt de trobada molt consolidat al barri, i també ofereix espais com sales d’actes dedicades al sector cultural local. A més, serveix com a seu per a diverses entitats culturals del barri i de la ciutat. Cal tenir en compte també la proximitat del nostre projecte amb la Residència Santa Maria, un centre que acull persones de la tercera edat. És essencial proporcionar nous espais que permetin als residents gaudir de passejos tranquils, fomentar la socialització i participació en una varietat d’activitats recreatives i culturals. Aquest lligam entre el nou centre cívic i la residència no només enfortirà els llaços entre les generacions, sinó que també millorarà la qualitat de vida dels residents, oferint-los una experiència més enriquidora i plena durant aquesta etapa vital. El nou Centre Cívic de Terra Nostra aspira a convertir-se en l’epicentre social i cultural del barri, acollint persones de totes les edats i situacions socioeconòmiques. Es busca fomentar la interacció entre veïns i veïnes, creant un espai dinàmic on es puguin compartir experiències i coneixements. Mitjançant una àmplia gamma d’activitats, des de xerrades i tallers fins a esdeveniments comunitaris, s’aspira a millorar la qualitat de vida dels residents, oferint-los oportunitats per créixer i aprendre. En la vessant cultural, el projecte no pretén rivalitzar amb el Gran Casino de Terra Nostra, sinó més aviat complementar-lo i enriquir l’oferta cultural del barri. Amb instal·lacions noves i modernes, es busca estimular la creativitat i el coneixement, proporcionant un espai inspirador on es pugui gaudir de les arts i la cultura en totes les seves formes. En definitiva, el nou Centre Cívic està pensat per a tots els membres de la comunitat, independentment de la seva edat i condició social. A través d’aquesta iniciativa, s’espera contribuir a la cohesió social i al desenvolupament personal, fent que el centre cívic sigui un lloc de trobada essencial per a tots els habitants del barri. A més de proporcionar un espai inclusiu i enriquidor per a la interacció, l’aprenentatge i el creixement personal, també ha de servir com una forma de connectar el barri i els seus ciutadans amb les altres ciutats metropolitanes, establint vincles i fomentant intercanvis que enforteixen la comunitat en un context més ampli. Redactor del projecte Albert Latorre Soldevila Tècnics col·laboradors Jaume Valor. Tutor i coordinador Jan Güell. Tutor Roger Méndez. Tutor Cristian González. Tutor Jaime Blanco. Tutor Jorge Blasco. Consultor d’estructures Jordi Pagès. Consultor de construcció Rafael García. Consultor d’acondicionament i serveis Altres agents implicats Àrea Metropolitana de Barcelona. Projecte de l’Avinguda del Vallès Memòria descriptiva 7 02. Qui Normativa El projecte es desenvolupa en una àrea que comprèn set parcel·les actuals, la majoria de les quals estan edificades, a més de la pròpia carretera nacional N-150. La normativa aplicable és el Pla General Metropolità (PGM). Tot i això, també s’ha tingut en compte el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), que actualment està en procés d’aprovació. Encara que la majoria de les parcel·les estan edificades, es troben afectades pel planejament urbanístic vigent. Aquest planejament planteja noves alineacions per permetre l’ampliació de la via principal, la futura Avinguda del Vallès, impactant directament aquestes parcel·les. En aquest àmbit es poden diferenciar tres zones: la xarxa viària i els dos fragments situats a cada costat. Aquestes tres zones tenen les següent característiques: Classificació del sòl: Sol urbà consolidat Qualificació del sòl: Sistema viari. Eixos estructurants (Clau SX) Classificació del sòl: Sol urbà consolidat Qualificació del sòl: Protecció de sistemes generals (Clau 9) Classificació del sòl: Sol urbà consolidat Qualificació del sòl: Zona industrial (Clau 22a) Malgrat les condicions establertes per l’estat actual del lloc i la normativa urbanística vigent, s’ha decidit canviar la qualificació del sòl per adaptar-lo a les necessitats de transformació del lloc, atès el seu potencial com a punt de connexió entre el barri de Terra Nostra i la futura Avinguda del Vallès. Les parcel·les al costat nord-est de l’avinguda canviaran la seva qualificació a Equipament Comunitari (Clau 7), destinantse a la construcció del nou Centre Cívic, acompanyat d’espais verds complementaris. Les parcel·les situades al costat sud-oest de l’avinguda, limitades per la xarxa ferroviària, passaran a tenir la qualificació de Parcs Urbans (Clau 6) i acolliran el nou parc urbà. Qualificació urbanística [Escala 1:4.000] [Extret del Geoportal de Planejament de la AMB] Cadastre [Escala 1:4000] [Extret de la Seu Electrònica del Cadastre] Memòria descriptiva 8 03. On Situació El projecte està situat a Montcada i Reixac, un municipi de la comarca del Vallès Occidental que limita amb el Barcelonès i el Vallès Oriental. Forma part dels 36 municipis integrats a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El projecte es troba específicament a Terra Nostra, un barri situat als peus de Collserola i el Turó de Montcada, limitat també per la riera de Sant Cugat. Sovint, el barri també és conegut com Santa Maria de Montcada. Històricament, la zona estava composta per camps de conreu, alguns hostals i masies aïllades. Tot va canviar a mitjans del segle XIX amb la construcció de la carretera N-150, i a la segona dècada del segle XX, quan s’hi va afegir la línia ferroviària, revaloritzant els terrenys circumdants. Durant els anys 30, els Magatzems Alemanys de Barcelona van adquirir aquestes terres, que s’estenien a ambdós costats de la N-150, parcel·lant-les i urbanitzant-les. Per promoure les vendes, regalaven als seus clients un cupó canviable per un pam de terra de la urbanització, una pràctica comercial original que va permetre a moltes persones modestes adquirir una petita casa d’estiueig. Finalment, el juny de 1941 es va inaugurar l’estació de tren, i un any abans s’havia establert l’església de Santa Maria de Montcada, donant també nom al barri. Durant els anys 60 i 70, el barri va experimentar un gran increment de població a causa de la industrialització i l’augment demogràfic de tota l’àrea de Barcelona. Amb aquest creixement, es van desenvolupar infraestructures i serveis bàsics com escoles, centres de salut i comerços per satisfer les necessitats dels nous residents. Durant les dècades dels 80 i 90, Terra Nostra va continuar evolucionant amb millores urbanístiques i de qualitat de vida dels seus habitants. Es van dur a terme projectes de renovació urbana i es van reforçar les connexions de transport amb altres parts de Montcada i Reixac i amb Barcelona. Principalment, hi trobem habitatges, molts d’ells aïllats amb jardí, tot i que també hi ha alguns blocs de pisos de mida mitjana. Aquests usos es combinen amb zones industrials, així com serveis públics i privats, incloent centres educatius, instal·lacions esportives, centres de salut i comerços locals. També hi ha alguns parcs i àrees verdes, encara que la major part del verd del barri es troba en els jardins privats. Actualment, hi viuen 3.393 persones (segons les últimes dades de l’IDESCAT). Es tracta d’una comunitat diversa, amb una barreja de residents originals i noves famílies que han arribat en les últimes dècades. Hi ha un fort sentiment de comunitat i moltes activitats i associacions locals que promouen la cohesió social. El barri segueix estant molt influenciat per la N-150 i el tren, ja que generen una divisió física i topogràfica, però proporcionen una molt bona comunicació amb Barcelona i la resta de ciutats metropolitanes. Situació de Montcada i Reixac i la ubicació del projecte [Escala 1:100.000] 1945 1956 1970 2004 20221993 Memòria descriptiva 9 03. On Situació Per comprendre l’elecció d’aquesta ubicació, és essencial conèixer el concepte global de l’Avinguda del Vallès, una de les 10 avingudes metropolitanes desenvolupades per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Aquestes avingudes han de ser els eixos principals de la zona metropolitana de Barcelona, garantint la mobilitat sostenible, oferint una gran varietat d’usos i espais públics de qualitat, valorant les traces històriques i cohesionant els centres metropolitans. Com ja s’ha comentat, l’Avinguda del Vallès és un projecte desenvolupat per l’AMB que busca transformar un tram de 6,5 quilòmetres de la carretera N-150 en un eix cívic, verd i comercial, amb especial èmfasi en les connexions de transport públic i/o sostenible. Mitjançant un procés participatiu i la metodologia URBACT, tant ciutadans com institucions han col·laborat per definir les necessitats del lloc i proposar accions concretes, creant així un banc de proves per a futures avingudes metropolitanes i contribuint al desenvolupament del Pla Director Urbanístic Metropolità de Barcelona per una metròpolis més connectada i habitable. En el seu pas pel barri de Terra Nostra, l’avinguda pretén abordar diversos problemes simptomàtics del barri i millorar la seva relació amb els elements al seu voltant, especialment amb les grans infraestructures, com la pròpia carretera. L’ubicació elegida per al PFC, es troba en el punt de connexió entre l’Avinguda Terra Nostra, l’eix principal del barri, i la futura Avinguda del Vallès. Des de l’AMB ja el van detectar com a punt fort on actuar (tal com està destacat amb un cercle morat al plànol següent), a causa del seu gran potencial per la seva posició estratègica. En aquest curs 2023/2024 de la línia “Arquitectura i emergència ambiental”, un dels propòsits principals és donar una segona vida a la carretera N-150 en el tram entre Barberà del Vallès i Montcada i Reixac, convertint-la en l’Avinguda del Vallès prevista en el nou Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM). Avingudes Metropolitanes [Informació facilitada per la AMB] Avinguda del Vallès [Informació facilitada per la AMB] Crear microcentralitats per dinamitzar nous espais Millorar la connexió amb Collserola, actualment inaccessible a causa de les grans infraestructures com les carreteres N-150 i C-58 i la línia ferroviària Tractar la diferència de cota, ja que la major part del barri es troba per sota de la carretera Definir millor les vores de la carretera, eliminant espais residuals i edificis obsolets Promoure la mobilitat sostenible i el transport públic Transformar la carretera en carrer Barri de Terra Nostra en el context de la Avinguda del Vallès [Informació facilitada per la AMB] Memòria descriptiva 16 Resolució de la diferència topogràfica longitudinal Encaix urbà i volumètric 03. On Memòria descriptiva 17 Resolució de la diferència topogràfica transversal [Escala 1:400] Encaix urbà i volumètric 03. On +54.60 +53.00 +57.60 +60.00 +50.40 +55.00 +55.76 +59.72 +63.68 +51.44 Memòria descriptiva 18 Encaix urbà i volumètric 03. On Memòria descriptiva 19 Encaix urbà i volumètric 03. On Memòria descriptiva 20 Encaix urbà i volumètric 03. On Memòria descriptiva 21 Encaix urbà i volumètric 03. On Memòria descriptiva 22 04. Què Programa Per respondre a la necessitat d’espais de trobada i d’oferta cultural pel barri, el programa que s’ha desenvolupat consisteix en un centre cívic. Aquest programa s’ha basat en els criteris establerts al “Pla de treball de la xarxa de centres cívics” de l’Ajuntament de Barcelona (https://www.bcn.cat/ cultura/docs/plaestrategicCC_5Def.pdf), tot i que s’han realitzat canvis per adaptar-lo a les necessitats i circumstàncies del projecte. L’edifici compta amb uns 2000m2 de superfície útil i el programa es pot dividir en 6 grans blocs, a més dels espais d’accés i circulació i altres espais auxiliars de l’edifici, com ara magatzems i sales per a instal·lacions. - La sala d’actes polivalent, d’uns 100m2 aproximadament, compta amb tots els espais auxiliars necessaris per el seu correcte funcionament, com un camerino, una sala de control tècnic i espais d’emmagatzematge. Aquest espai pot funcionar de forma autònoma de la resta de l’edifici, ja que compta amb un accés independent que compta el seu propi vestíbul i cambres higièniques. No obstant, també esta connectat interiorment amb la resta de l’edifici. - L’espai social està principalment dedicat a espais de relació i trobada per als veïns, incorporant una sala d’estada i reunió, a més del bar. Aquest espai té la capacitat ampliar-se al passadís, doncs el doble espai ofereix una àmplia zona de circulació apta per a activitats diverses. El bar, que també funciona com a menjador social, disposa d’una cuina totalment equipada i amb un accés propi per a la recepció de mercaderies. A més, aquests espais també disposen d’una amplia terrassa que s’obre a la plaça inferior, al nivell del barri de Terra Nostra. - L’espai de treball de l’equip gestor consta d’un despatx, una sala de reunions i un arxiu, i també inclou un bany propi. Aquí es duen a terme les tasques administratives relacionades amb el centre cívic i l’activitat social i cultural del barri. - Les aules estan dissenyades per poder acollir cursos, xerrades i també serveixen com a espais de reunió per a les diferents entitats locals. El centre cívic ofereix quatre aules de mida petita, a més d’una aula més gran. - L’espai d’exposicions està dissenyat com un gran espai diàfan on artistes i entitats locals poden exhibir mostres del seu treball. - Els tallers estan destinats a activitats i cursos que impliquen treballs manuals i físics. Aquestes activitats també es poden realitzar a l’aire lliure, gràcies a la connexió directe d’aquests tallers amb la gran terrassa de la planta primera. Sala polivalent d'emmagatzematge Tallers de l'equip gestor Espai d'exposicions recepció Espai social Aules Espai de treball Locals tècnics i Accés i Taller polivalent físiques i expressió Taller d'activitats Sala polivalent Camerinos Control tècnic Magatzem Magatzems Sales d'instal.lacions Aula gran Aula petita Aula petita Espai social Cuina Bar / Menjador social Aula petita Aula petita PPllaannttaa SSeemmiissootteerrrraannii S S a a l l a a d d ' ' a a c c t t e e s s p p o o l l i i v v a a l l e e n n t t 1 1 6 6 7 7 , , 9 9 1 1 m m 2 2 E E s s p p a a i i s s o o c c i i a a l l 2 2 2 2 7 7 , , 5 5 4 4 m m 2 2 C C i i r r c c u u l l a a c c i i o o n n s s 3 3 7 7 1 1 , , 5 5 5 5 m m 2 2 L L o o c c a a l l s s t t è è c c n n i i c c s s i i d d ' ' e e m m m m a a g g a a t t z z e e m m a a t t g g e e 1 1 7 7 9 9 , , 8 8 8 8 m m 2 2 T T o o t t a a l l 9 9 4 4 6 6 , , 8 8 8 8 m m 2 2 P P l l a a n n t t a a B B a a i i x x a a A A c c c c é é s s i i r r e e c c e e p p c c i i ó ó 8 8 3 3 , , 6 6 4 4 m m 2 2 E E s s p p a a i i d d e e t t r r e e b b a a l l l l d d e e l l ' ' e e q q u u i i p p g g e e s s t t o o r r 5 5 9 9 , , 2 2 0 0 m m 2 2 A A u u l l e e s s 2 2 2 2 1 1 , , 0 0 2 2 m m 2 2 C C i i r r c c u u l l a a c c i i o o n n s s 1 1 3 3 8 8 , , 8 8 7 7 m m 2 2 L L o o c c a a l l s s t t è è c c n n i i c c s s i i d d ' ' e e m m m m a a g g a a t t z z e e m m a a t t g g e e 1 1 9 9 , , 5 5 2 2 m m 2 2 T T o o t t a a l l 5 5 2 2 2 2 , , 2 2 5 5 m m 2 2 P P l l a a n n t t a a P P r r i i m m e e r r a a E E s s p p a a i i d d ' ' e e x x p p o o s s i i c c i i o o n n s s 7 7 4 4 , , 9 9 3 3 m m 2 2 T T a a l l l l e e r r s s 1 1 4 4 4 4 , , 8 8 6 6 m m 2 2 C C i i r r c c u u l l a a c c i i o o n n s s 2 2 4 4 2 2 , , 4 4 9 9 m m 2 2 L L o o c c a a l l s s t t è è c c n n i i c c s s i i d d ' ' e e m m m m a a g g a a t t z z e e m m a a t t g g e e 1 1 1 1 , , 6 6 7 7 m m 2 2 T T o o t t a a l l 4 4 7 7 3 3 , , 9 9 5 5 m m 2 2 S S u u p p e e r r f f í í c c i i e e ú ú t t i i l l t t o o t t a a l l 1 1 9 9 4 4 3 3 , , 0 0 8 8 m m 2 2 S S u u p p e e r r f f í í c c i i e e c c o o n n s s t t r r u u ï ï d d a a 2 2 2 2 8 8 7 7 , , 7 7 6 6 m m 2 2 PLA DE TREBALL 2015-2019 XARXA CENTRES CÍVICS DE BARCELONA Juliol 2015 Centres Cívics de Barcelona Pla de treball 2015-2019. Centres Cívics de Barcelona. 26 Pel que fa a les àrees que es consideren complementàries, segons la singularitat o el projecte que tingui el centre, són: • Tallers complementaris (informàtica i cultura digital, cuina, construcció de dispositius i petites reparacions artesanals) • Aules i sales de reunió per a entitats (mínim 6 persones i màxim 20) • Bucs o laboratoris audiovisuals • Espai exterior annex (pati, coberta, jardí) 2.2. Organigrama funcional Les àrees definides en el punt anterior s’organitzen dins de l’edifici de manera que el vestíbul de recepció condueixi a cadascuna de les altres àrees. D’altra banda, la sala d’actes polivalent i la sala d’exposicions són les àrees que disposen d’una comunicació més directa i visible. L’organigrama funcional següent mostra les relacions de proximitat i els eixos de circulació que hi ha entre les àrees i els seus accessos: En el moment de fer el projecte d’un centre cívic, caldrà adaptar les àrees a la geometria del solar (en el cas d’una obra nova) o al volum existent i a les seves variacions possibles (si es tracta d’una rehabilitació o adequació), cosa que pot donar lloc a distribucions diverses. 2.3. Quadre de superfícies A continuació es desglossen les àrees en diferents espais. Els espais corresponen a recintes amb una superfície concreta, que en el cas del quadre de superfícies següent s’ha considerat mínima per poder-hi desenvolupar l’activitat a la qual està destinat. La suma de totes les superfícies dóna la superfície mínima orientativa que hauria de tenir el centre cívic. Les superfícies dels espais complementaris s’adaptaran a la singularitat del projecte del centre i a la previsió d’aforament i d’ocupació. ACCÉS TÈCNIC OPCIONAL SORTIDA EMERGÈNCIA ACCÉS OPCIONAL ACCÉS PRINCIPAL ACCÉS OPCIONAL RECEPCIÓ - INFORMACIÓ LOCALS TÈCNICS I MAGATZEM GENERAL ESPAI SOCIAL/BAR SALA D'ACTES POLIVALENT ESPAI TREBALL EQUIP GESTOR TALLERS BÀSICS TALLERS COMPLEMENTARIS SALES I AULES DE REUNIÓ ENTITATS BUCS O LABORATORIS AUDIOVISUALS LOCALS TÈCNICS I MAGATZEM LOCALS TÈCNICS I MAGATZEM SALA D'EXPOSICIONS ARXIU MAGATZEM Pla de treball 2015-2019. Centres Cívics de Barcelona. 27 Àrees bàsiques ESPAIS Sup. útil de l’espai (m2) Sup. útil total (m2) 1. RECEPCIÓ I INFORMACIÓ 125,00 1.1. Vestíbul de recepció 45,00 1.2. Taulell de recepció 10,00 1.3. Zona d’espera 15,00 1.4. Magatzem annex 10,00 1.5. Serveis sanitaris públics repartits 45,00 2. SALA D’ACTES POLIVALENT 428,00 2.1. Sala d’actes amb escenari integrat 250,00 2.2. Control tècnic - dimmers 28,00 2.3. Magatzem tècnic 12,00 2.4. Camerinos amb dutxa i serveis 58,00 2.5. Magatzem sala 80,00 3. SALA D’EXPOSICIONS 120,00 3.1. Sala d’exposicions 100,00 3.2. Magatzem de la sala d’exposicions 20,00 4. ESPAI SOCIAL 80,00 4.1. Espai social 70,00 4.2. Magatzem 10,00 5. TALLERS BÀSICS 300,00 5.1. Taller d’activitats físiques i expressió 100,00 5.2. Taller de manualitats i arts plàstiques 60,00 5.3. Taller polivalent* (divisible en dos espais) 100,00 5.4. Vestidors i lavabos 20,00 5.5. Magatzem annex 20,00 6. ESPAI DE TREBALL DE L’EQUIP GESTOR 52,00 6.1. Despatx de gestió 24,00 6.2. Sala de reunions 18,00 6.3. Magatzem i arxiu 10,00 7. SALA DE REUNIONS I AULA 30,00 8. LOCALS TÈCNICS I MAGATZEM GENERAL 132,00 8.1. Magatzem general 60,00 8.2. Local/s de neteja 12,00 8.3. Espais tècnics i d’instal·lacions 60,00 SUPERFÍCIE ÚTIL TOTAL ÀREES BÀSIQUES 1.267,00 SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA ESTIMADA ÀREES BÀSIQUES 1.491,00 Memòria descriptiva 23 El programa es distribueix en tres plantes, situant els espais principals a la franja nord-est. La zona sud-oest es destina a àmplies zones de circulació, creant així un espai intermig que millora el comportament tèrmic de l’edifici. Les comunicacions verticals es realitzen a través d’un nucli principal amb dos ascensors i unes escales obertes, i un nucli secundari amb unes escales compartimentades. El nucli principal està col·locat estratègicament al centre de l’edifici, en el punt on canvia l’altura de la planta baixa i el soterrani, de manera que connecta tots els nivells i subnivells. La planta semisoterrani acull principalment la sala polivalent i l’espai social, a més de diversos espais d’instal·lacions i emmagatzematge. Aquests espais tècnics, juntament amb els banys, es situen prop dels nuclis verticals. La sala polivalent, completament soterrada, té un accés exterior directe al vestíbul des de la plaça situada al nivell inferior. Aquest vestíbul permet distribuir els usuaris a la sala polivalent, als banys, a la zona de camerinos i a la resta del centre cívic. Tant el camerino com el magatzem tenen accés directe a la sala d’actes. L’espai social i el bar ocupen la franja nord-est de la planta, amb connexió a la terrassa exterior. A l’extrem dret, gairebé soterrada i amb poca façana, es troba la cuina, que té accés independent i està equipada amb tots els espais auxiliars necessaris, com el rebost i el vestidor del personal. Un punt destacat d’aquesta planta és el gran espai obert de circulació, que permet realitzar-hi diferents activitats vinculades a l’espai social i que connecta visual i espacialment amb la planta superior. La planta baixa conté l’accés principal, amb el vestíbul i la recepció, connectant visualment amb el nucli principal de comunicació per facilitar la comprensió dels recorreguts i espais de l’edifici. Al extrem dret d’aquesta planta, també hi ha una connexió a nivell amb l’exterior, però que en aquest cas serveix per a assegurar una evacuació més segura en cas d’incendi. El programa principal, despatxos i aules, es desenvolupa a la franja nord-est, reservant la façana sud-oest pel gran buit del doble espai i el passadís de circulació, que s’amplia per oferir espais més generosos d’estada. La planta primera esta pensada com un gran espai diàfan amb àmplies zones d’estada i circulació, que inclou la sala d’exposicions concebuda com part d’aquest espai obert. Aquest espai no només facilita la distribució dels usuaris als tallers, sinó que també ofereix connexió amb la terrassa exterior en tres de les façanes, permetent una circulació molt fluida i una bona ventilació creuada i natural. Ús Espai social 63,00 m2 Bar / Menjador 84,16 m2 Sala polivalent 104,79 m2 Camerino 18,54 m2 Control i magatzem tècnic 15,81 m2 Cuina 18,90 m2 Vestidor 4,28 m2 Rebost 22,78 m2 Recepció cuina 6,28 m2 Banys 31,07 m2 Bany vestidors cuina 3,35 m2 Banys sala polivalent 19,11 m2 Bany adaptat sala polivalent 4,46 m2 Bany camerino 5,20 m2 Circulacions 233,92 m2 Cancell sala polivalent 13,45 m2 Vestíbul sala polivalent 98,68 m2 Circulacions sala polivalent 19,22 m2 Magatzem espai social 16,45 m2 Magatzem sala polivalent 64,97 m2 Magatzem general 14,10 m2 Magatzem de neteja 3,85 m2 Magatzem de neteja sala polivalent 3,41 m2 Sala d'instal·lacions 37,84 m2 Sala quadres elèctrics 5,89 m2 Sala RACK 4,88 m2 Sala instal·lacions sala polivalent 9,69 m2 Estació transformadora 18,80 m2 S S u u p p e e r r f f í í c c i i e e ú ú t t i i l l t t o o t t a a l l 9 9 4 4 6 6 , , 8 8 8 8 m m 2 2 S S u u p p e e r r f f í í c c i i e e c c o o n n s s t t r r u u ï ï d d a a 1 1 0 0 8 8 6 6 , , 1 1 7 7 m m 2 2 Superfície Ús Aula petita 1 32,90 m2 Aula petita 2 32,90 m2 Aula petita 3 32,90 m2 Aula petita 4 32,90 m2 Aula gran 56,99 m2 Despatx de gestió 33,34 m2 Sala de reunions 14,61 m2 Arxiu 6,84 m2 Recepció 19,71 m2 Vestíbul 63,93 m2 Cancell 9,10 m2 Circulacions 129,77 m2 Banys 32,43 m2 Bany despatx 4,41 m2 Magatzem general 16,17 m2 Magatzem de neteja 3,35 m2 S S u u p p e e r r f f í í c c i i e e ú ú t t i i l l t t o o t t a a l l 5 5 2 2 2 2 , , 2 2 5 5 m m 2 2 S S u u p p e e r r f f í í c c i i e e c c o o n n s s t t r r u u ï ï d d a a 6 6 6 6 2 2 , , 8 8 m m 2 2 Superfície Ús Taller polivalent 55,28 m2 Taller d'activitats físiques i expressió 51,99 m2 Espai d'exposicions 74,93 m2 Circulacions 242,49 m2 Banys 37,59 m2 Magatzem sala d'exposicions 7,83 m2 Magatzem de neteja 3,84 m2 S S u u p p e e r r f f í í c c i i e e ú ú t t i i l l t t o o t t a a l l 4 4 7 7 3 3 , , 9 9 5 5 m m 2 2 S S u u p p e e r r f f í í c c i i e e c c o o n n s s t t r r u u ï ï d d a a 5 5 3 3 8 8 , , 7 7 9 9 m m 2 2 Superfície 04. Què Usos i distribució Memòria descriptiva 24 04. Què Proposta +50.00 +51.44 +50.00 +51.44 +50.70 +51.00 +50.30 +49.9 +51.00 +51.66 +52.33 Accés Cuina Accés Sala Polivalent Planta Semisoterrani [Escala 1:300] Memòria descriptiva 25 04. Què Proposta +53.96 +55.76 +53.96 +53.85 +51.00 +55.90 +52.90 +53.00 +51.00 +50.45 +51.66 +52.33 Accés principal Planta Baixa [Escala 1:300] Memòria descriptiva 32 04. Què Espais interiors Tal com s’ha explicat, hi ha una gran distinció entre els espais servidors i els espais servits. En general, els espais servidors es situen a la franja sud-oest, en contacte amb l’avinguda, i es dissenyen com a espais molt oberts, diàfans i amb llargues connexions visuals. Per contra, els espais servits es troben més continguts a la franja nordest. Els espais servidors no només són passadissos, sinó també espais d’estada on les persones poden interactuar i realitzar activitats pròpies del programa. A més, els passadissos, integrats dins dels espais oberts però amb una amplada més reduïda, ocasionalment s’amplien, fomentant aquestes interaccions. Seguint aquesta mateixa lògica d’espai obert, l’edifici no busca amagar l’estructura, sinó que la mostra a l’interior amb tota naturalitat i sinceritat, igual que passa a les façanes. En aquests espais oberts, les instal·lacions també es mostren i juguen un paper fonamental, ja que tenen unes dimensions considerables i, per tant, són part inseparable de la imatge interior de l’edifici. Pel que fa als espais servits, es manté aquesta sinceritat estructural que aporta una sensació agradable de profunditat espacial, però amb la diferència que les instal·lacions sí que es dissimulen més, aprofitant les franges entre la doble biga per col·locar-hi armaris d’emmagatzematge i totes les instal·lacions de climatització i ventilació. Un altre punt fort dels espais servits és la seva connexió amb l’exterior. A la planta baixa de l’edifici, la interacció amb l’exterior es redueix a una connexió purament visual, gràcies a les amples franges horitzontals de finestres. A la planta primera, trobem una generosa terrassa a la qual es pot accedir sense esglaons des de l’interior; aquesta configuració permet que els espais de tallers i exposicions es puguin expandir i realitzar-se a l’aire lliure. A la planta semi soterrani, el bar i l’espai social requereixen una bona terrassa, que s’integra en l’espai públic d’una plaça de barri. En tots els espais interiors de l’edifici, es busca una combinació de materials que contrastin la duresa del formigó amb elements de fusta, com les lames o les fusteries, aportant calidesa i naturalitat, combinats amb un color blanc més pur als envans. Memòria descriptiva 33 04. Què Espais interiors Memòria descriptiva 34 04. Què Objectius Requeriments Per al disseny de les instal·lacions tèrmiques de l’edifici, també s’han considerat els requeriments establerts al Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques dels Edificis (RITE). Aquests requeriments, es definiran i citaran en els apartats de Memòria Constructiva. El propòsit principal del projecte és transcendir les fronteres locals, connectant totes les ciutats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona mitjançant eixos cívics i verds. L’objectiu inicial és pacificar l’actual carretera N-150 i transformar-la en l’Avinguda del Vallès, fonamentant la pressa de decisions en el nou paradigma de la mobilitat urbana, que fomenta l’ús del transport públic i els trajectes a peu o amb bicicleta. A nivell local, el projecte busca crear un nou punt de centralitat al barri, que no només serveixi com a punt de trobada pels veïns i veïnes, també ha de promocionar i enllaçar el barri a nivell metropolità. Per aconseguir-ho, és essencial abordar la divisió actual entre el barri i la carretera, eliminant els impediments físics i urbans i assegurant una fusió fluida i integradora. El disseny del projecte parteix de la base de crear un equipament durador i flexible, que permeti als veïns utilitzar-lo durant molts anys, i amb la possibilitat de transformar-lo de forma senzilla per acollir nous usos. L’edifici persegueix una concepció formal i estètica molt tectònica; no vol amagar la seva forma i els seus sistemes, sinó, tot el contrari, posar-los al centre de l’escenari com a protagonistes incontestables del projecte. Sense descuidar els objectius urbanístics, socials i formals, l’edifici ha estat dissenyat optimitzant la seva eficiència energètica, integrant la bellesa i la funcionalitat amb la responsabilitat mediambiental. Finalment, per complir amb tots aquests objectius, també és imprescindible generar nous espais públics i verds, que ofereixin espais d’interacció per als veïns en un entorn més natural. Per al disseny de l’edifici s’han tingut en compte els requeriment normatius de seguretat i salut del codi tècnic de l’edificació (CTE), establerts en els següents documents: SE - Seguretat estructural. SI - Seguretat en cas d’incendi. SUA - Seguretat d’utilització i accessibilitat. HE - Estalvi d’energia. HR - Protecció al soroll HS - Salubritat Memòria constructiva Memòria constructiva 36 01. Treballs previs Preexistències i enderrocs Moviments de terres Per transformar completament la zona, cal enderrocar tots els edificis existents dins l’àrea d’intervenció del projecte. Per a la construcció del centre cívic i l’espai públic circumdant és necessari el següent moviment de terres: En general hi ha força equilibri i pràcticament no s’hauran d’aportar noves terres. Els principals moviments són per augmentar l’amplada de la nova Avinguda del Vallès i per fer el turonet que separa i protegeix de les línies ferroviàries. Enderrocs previstos [Escala 1:1000] +50.00 +55.00 +60.00 +65.00 +50.00 +55.00 +60.00 +65.00 +53.3 +53.80 +49.90 +57.60 +54.00 +50.00 +50.00 +55.00 +60.00 +65.00 +53.80 +49.90 +53.30 +56.90 +55.00 +51.50 +50.00 +55.00 +60.00 +65.00 +54.90 +50.30 +51.50 +57.00 +53.00 +60.00 +50.00 +55.00 +60.00 +65.00 +54.90 +50.3 +51.44 +57.60 +53.00 +60.00 +50.00 +55.00 +60.00 +65.00 A B Secció A - Estat actual [Escala 1:1.000] Secció A - Projecte [Escala 1:1.000] Secció A - Moviments de terra [Escala 1:1.000] Secció B - Estat actual [Escala 1:1.000] Secció B - Projecte [Escala 1:1.000] Secció B - Moviments de terra [Escala 1:1.000] +50.00 +55.00 +60.00 +65.00 +50.00 +55.00 +60.00 +65.00 +53.3 +53.80 +49.90 +57.60 +54.00 +50.00 +50.00 +55.00 +60.00 +65.00 +53.80 +49.90 +53.30 +56.90 +55.00 +51.50 +50.00 +55.00 +60.00 +65.00 +54.90 +50.30 +51.50 +57.00 +53.00 +60.00 +50.00 +55.00 +60.00 +65.00 +54.90 +50.3 +51.44 +57.60 +53.00 +60.00 +50.00 +55.00 +60.00 +65.00 A B Secció A - Estat actual [Escala 1:1.000] Secció A - Projecte [Escala 1:1.000] Secció A - Moviments de terra [Escala 1:1.000] Secció B - Estat actual [Escala 1:1.000] Secció B - Projecte [Escala 1:1.000] Secció B - Moviments de terra [Escala 1:1.000] +50.00 +55.00 +60.00 +65.00 +50.00 +55.00 +60.00 +65.00 +53.3 +53.80 +49.90 +57.60 +54.00 +50.00 +50.00 +55.00 +60.00 +65.00 +53.80 +49.90 +53.30 +56.90 +55.00 +51.50 +50.00 +55.00 +60.00 +65.00 +54.90 +50.30 +51.50 +57.00 +53.00 +60.00 +50.00 +55.00 +60.00 +65.00 +54.90 +50.3 +51.44 +57.60 +53.00 +60.00 +50.00 +55.00 +60.00 +65.00 A B Secció A - Estat actual [Escala 1:1.000] Secció A - Projecte [Escala 1:1.000] Secció A - Moviments de terra [Escala 1:1.000] Secció B - Estat actual [Escala 1:1.000] Secció B - Projecte [Escala 1:1.000] Secció B - Moviments de terra [Escala 1:1.000] Memòria constructiva 37 02. Sistema estructural Descripció Es tracta d’una estructura íntegrament de formigó que combina peces prefabricades amb elements construïts in-situ; les fonamentacions, les contencions i els murs dels nuclis verticals es realitzen in-situ. Aquesta combinació permet aprofitar els avantatges de la prefabricació, com la reducció del temps de construcció i la millora de la qualitat, mentre que els elements in situ proporcionen la rigidesa i estabilitat necessàries. Els pilars de l’estructura són d’una sola peça al llarg de tota la seva longitud. Per suportar els forjats, s’ha dissenyat un sistema de doble biga que es recolza a les mènsules laterals dels pilars, permetent que aquestes bigues es projectin en voladís als seus extrems. Aquest disseny no només aporta flexibilitat en la distribució dels espais interiors, sinó que també contribueix a l’estètica del projecte, on l’estructura es mostra i es converteix en un dels protagonistes formals i materials. Tot i que l’estructura és molt regular en la major part del projecte, presenta modificacions en zones específiques com el porxo d’accés i l’auditori. En aquesta zona, els pilars es disposen en forma de W per destacar la singularitat de l’espai, alhora que permeten un major llum a la planta inferior, que acull l’auditori. S’ha optat per aquest sistema estructural per aconseguir llums moderadament grans (9’60 x 7’20 m) amb cantells raonables, tot assegurant una alta durabilitat a llarg termini. La combinació de prefabricats i elements in situ proporciona una estructura robusta i versàtil, capaç de suportar les exigències funcionals i estètiques del projecte, tot mantenint la seva integritat i resistència al llarg del temps. Memòria constructiva 38 02. Sistema estructural Descripció Elements Pòrtic especial en W Escales Pilar Placa alveolar Peça especial d’ampit Jàsseres pretesades Planta tipus 1,40 kN/m2 Planta coberta 2,50 kN/m2 Planta tipus 1,20 kN/m2 Planta coberta 0,00 kN/m2 Pilars 25,00 kN/m3 Forjat 5,05 kN/m2 Jàsseres 4,50 kN/m lineal Façana opaca 1,05 kN/m2 Mur cortina 0,38 kN/m2 Planta tipus 5,00 kN/m2 Planta coberta 1,00 kN/m2 Planta tipus 0,00 kN/m2 Planta coberta 0,40 kN/m2 Pressió estàtica de pressió 0,79 kN/m2 Pressió estàtica de succió 0,40 kN/m2 Composició Resistència a compressió 300,00 kN/m2 Modul d'elasticitat 40-100 MN/m2 Densitat 20,00 kN/m3 Angle de fregament 35 º Llum 7,20 m Voladiu 2,40 m Base 2 x 30 cm Cantell 60,00 cm Llum 9,60 m Cantell 30+5 cm Amplada 1,20 m Altura 1,75 m Cantell 30,00 cm Secció 40x40 cm Altura total 11,70 - 13,10 m Pòrtic especial Secció 50x50 cm Base 3,00 x 3,00 m Cantell 0,70 m Gruix fust 0,30 m Puntera 1,50 m Taló 0,30 m Cantell 0,70 m Càrregues variables Sobrecàrrega d'ús Sobrecàrrega de neu Sobrecàrrega de vent Envans Càrregues permanents Estructura Paviments Façana Grava (fina i gruixuda) i sorra (mitja i gruixuda) Jàsseres Forjats Dimensions estructura Sabata superficial Mur de soterrani Pilar Peça especial d'ampit Terreny Característiques 9.60 9.60 4.30 5.30 9.60 9.60 9.60 9.60 7.20 7.20 2.60 9.20 4.00 1 2 4 3.1 3.2 2 4 3 A B C D E F G H I Cota fonamentació +50.20Cota fonamentació +48.80 2.60 1.20 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 1.20 2.40 G 2 4 3 FECB H I 7.20 2.40 7.20 9.60 9.60 4.30 5.30 9.60 9.60 9.60 9.60 7.20 7.20 2.40 2.60 9.20 2.60 4.00 7.20 1 2 4 3.1 3.2 2 4 3 A B C D E F G H I 2.40 7.20 2.40 4 3 1.20 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 1.20 GFECB H I 1.20 0.30 0.40 0.40 1.20 1.75 0.30 0.60 0.30 0.30 Pilar [Formigó armat, Prefabricat] Jàssera [Formigó pretesat, Prefabricat] Panell alveolar [Formigó pretesat, Prefabricat] Peça especial d'ampit [Formigó pretesat, Prefabricat] 9.60 9.60 4.30 5.30 9.60 9.60 9.60 9.60 7.20 7.20 2.60 9.20 4.00 1 2 4 3.1 3.2 2 4 3 A B C D E F G H I Cota fonamentació +50.20Cota fonamentació +48.80 2.60 1.20 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 1.20 2.40 G 2 4 3 FECB H I 7.20 2.40 7.20 9.60 9.60 4.30 5.30 9.60 9.60 9.60 9.60 7.20 7.20 2.40 2.60 9.20 2.60 4.00 7.20 1 2 4 3.1 3.2 2 4 3 A B C D E F G H I 2.40 7.20 2.40 4 3 1.20 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 1.20 GFECB H I 1.20 0.30 0.40 0.40 1.20 1.75 0.30 0.60 0.30 0.30 Pilar [Formigó armat, Prefabricat] Jàssera [Formigó pretesat, Prefabricat] Panell alveolar [Formigó pretesat, Prefabricat] Peça especial d'ampit [Formigó pretesat, Prefabricat] 9.60 9.60 4.30 5.30 9.60 9.60 9.60 9.60 7.20 7.20 2.60 9.20 4.00 1 2 4 3.1 3.2 2 4 3 A B C D E F G H I Cota fonamentació +50.20Cota fonamentació +48.80 2.60 1.20 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 1.20 2.40 G 2 4 3 FECB H I 7.20 2.40 7.20 9.60 9.60 4.30 5.30 9.60 9.60 9.60 9.60 7.20 7.20 2.40 2.60 9.20 2.60 4.00 7.20 1 2 4 3.1 3.2 2 4 3 A B C D E F G H I 2.40 7.20 2.40 4 3 1.20 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 1.20 GFECB H I 1.20 0.30 0.40 0.40 1.20 1.75 0.30 0.60 0.30 0.30 Pilar [Formigó armat, Prefabricat] Jàssera [Formigó pretesat, Prefabricat] Panell alveolar [Formigó pretesat, Prefabricat] Peça especial d'ampit [Formigó pretesat, Prefabricat] 9.60 9.60 4.30 5.30 9.60 9.60 9.60 9.60 7.20 7.20 2.60 9.20 4.00 1 2 4 3.1 3.2 2 4 3 A B C D E F G H I Cota fonamentació +50.20Cota fonamentació +48.80 2.60 1.20 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 1.20 2.40 G 2 4 3 FECB H I 7.20 2.40 7.20 9.60 9.60 4.30 5.30 9.60 9.60 9.60 9.60 7.20 7.20 2.40 2.60 9.20 2.60 4.00 7.20 1 2 4 3.1 3.2 2 4 3 A B C D E F G H I 2.40 7.20 2.40 4 3 1.20 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 1.20 GFECB H I 1.20 0.30 0.40 0.40 1.20 1.75 0.30 0.60 0.30 0.30 Pilar [Formigó armat, Prefabricat] Jàssera [Formigó pretesat, Prefabricat] Panell alveolar [Formigó pretesat, Prefabricat] Peça especial d'ampit [Formigó pretesat, Prefabricat] Memòria constructiva 39 Planta de Fonamentació [Escala 1:200] 9.60 9.60 4.30 5.30 9.60 9.60 9.60 9.60 7.20 7.20 2.60 9.20 4.00 1 2 4 3.1 3.2 2 4 3 A B C D E F G H I Cota fonamentació +50.20Cota fonamentació +48.80 2.60 1.20 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 1.20 2.40 G 2 4 3 FECB H I 7.20 2.40 7.20 9.60 9.60 4.30 5.30 9.60 9.60 9.60 9.60 7.20 7.20 2.40 2.60 9.20 2.60 4.00 7.20 1 2 4 3.1 3.2 2 4 3 A B C D E F G H I 2.40 7.20 2.40 4 3 1.20 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 1.20 GFECB H I 1.20 0.30 0.40 0.40 1.20 1.75 0.30 0.60 0.30 0.30 Pilar [Formigó armat, Prefabricat] Jàssera [Formigó pretesat, Prefabricat] Panell alveolar [Formigó pretesat, Prefabricat] Peça especial d'ampit [Formigó pretesat, Prefabricat] 02. Sistema estructural Descripció Memòria constructiva 40 9.60 9.60 4.30 5.30 9.60 9.60 9.60 9.60 7.20 7.20 2.60 9.20 4.00 1 2 4 3.1 3.2 2 4 3 A B C D E F G H I Cota fonamentació +50.20Cota fonamentació +48.80 2.60 1.20 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 1.20 2.40 G 2 4 3 FECB H I 7.20 2.40 7.20 9.60 9.60 4.30 5.30 9.60 9.60 9.60 9.60 7.20 7.20 2.40 2.60 9.20 2.60 4.00 7.20 1 2 4 3.1 3.2 2 4 3 A B C D E F G H I 2.40 7.20 2.40 4 3 1.20 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 1.20 GFECB H I 1.20 0.30 0.40 0.40 1.20 1.75 0.30 0.60 0.30 0.30 Pilar [Formigó armat, Prefabricat] Jàssera [Formigó pretesat, Prefabricat] Panell alveolar [Formigó pretesat, Prefabricat] Peça especial d'ampit [Formigó pretesat, Prefabricat] Sostre Planta Semisoterrani [Escala 1:200] 02. Sistema estructural Descripció Memòria constructiva 41 9.60 9.60 4.30 5.30 9.60 9.60 9.60 9.60 7.20 7.20 2.60 9.20 4.00 1 2 4 3.1 3.2 2 4 3 A B C D E F G H I Cota fonamentació +50.20Cota fonamentació +48.80 2.60 1.20 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 1.20 2.40 G 2 4 3 FECB H I 7.20 2.40 7.20 9.60 9.60 4.30 5.30 9.60 9.60 9.60 9.60 7.20 7.20 2.40 2.60 9.20 2.60 4.00 7.20 1 2 4 3.1 3.2 2 4 3 A B C D E F G H I 2.40 7.20 2.40 4 3 1.20 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 1.20 GFECB H I 1.20 0.30 0.40 0.40 1.20 1.75 0.30 0.60 0.30 0.30 Pilar [Formigó armat, Prefabricat] Jàssera [Formigó pretesat, Prefabricat] Panell alveolar [Formigó pretesat, Prefabricat] Peça especial d'ampit [Formigó pretesat, Prefabricat] Sostre Planta Baixa [Escala 1:200] 02. Sistema estructural Descripció Memòria constructiva 48 D D e e t t e e r r m m i i n n a a c c i i ó ó d d e e f f o o r r c c e e s s i i m m o o m m e e n n t t s s d d e e s s e e s s t t a a b b i i l l i i t t z z a a d d o o r r s s Empenta activa Empenta de sobrecàrregues Ka Densitat Ht Ea Ka Sobrecàrrega Ht Esc (kN/m3) (m) (kN/m) (kN/m2) (m) (kN/m) 0,27 20,00 4,35 51,28 0,27 3,00 4,35 3,54 Considerant que l'empenta activa es troba a una altura de Ht/3 respecte el punt estudiat, Considerant que l'empenta de les sobrecàrregues es troba a una altura de Ht/2 el moment desestabilitzador és de: respecte el punt estudiat, el moment desestabilitzador és de: 74,35 kN/m 7,69 kN/m C C o o m m p p r r o o b b a a c c i i ó ó a a b b o o l l c c C C o o m m p p r r o o b b a a c c i i ó ó a a l l l l i i s s c c a a m m e e n n t t *Al tractar-se d'un terreny granular, s'obvia els valors de la cohesió de la formula C Cumpleix? No cumpleix. Se li afegeix un taló de 30cm. Amplada Altura Densitat Carrega (m) (m) (kN/m3) (kN/m) Pes propi taló 0,30 0,60 25,00 4,50 Terres sobre taló 0,30 4,05 20,00 24,30 Es torna a comprovar: C Cumpleix? 1,57 CERT 199,42 54,81 35,00 Σ Forces estabilitzadores Σ Forces desestabilitzadores Angle de fregament (kN/m) (kN/m) º 1,34 FALS (kN) (kN) Angle de fregament º 35,0054,81170,62 CERT 210,09 82,04 (kN*m)(kN*m) Σ Forces estabilitzadores Σ Forces desestabilitzadores Σ Moment estabilitzadors Σ Moment desestabilitzadors Diferència > 2 02. Sistema estructural Justificació de càlcul Mur de soterrani O O b b t t e e n n c c i i ó ó d d e e l l a a x x i i l l Baixada de càrregues pilar F4 Jasseres Forjats (m) (m) (m) (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) (kN/m lineal) (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) Planta Coberta 6,00 9,60 3,75 2,50 0,00 0,00 4,50 2,63 1,00 0,40 Planta Primera 6,00 9,60 3,75 1,40 1,20 0,92 4,50 2,63 5,00 0,00 Planta Baixa 0,00 9,60 3,75 0,00 0,00 0,38 0,00 0,00 0,00 0,00 (kN) (kN) (kN) (kN) (kN) (kN) (kN) 224,64 69,12 46,78 54,00 302,40 345,60 23,04 Permanents Variables Total Total majorat Considerant que el tram de mur estudiat (kN) (kN) (kN) (kN) té un intereix de 9,6m, tenim un axil de: 696,94 368,64 1065,58 1493,83 D D a a d d e e s s C C o o m m p p r r o o v v a a c c i i ó ó d d e e l l a a f f o o n n a a m m e e n n t t a a c c i i ó ó Axil Total Altura 3,75 m Resistència 448,61 kN/m2 (kN / m lineal) (kN) Gruix 0,30 m Densitat 20,00 kN/m3 Axil pilars 111,00 Angle de fregament 35,00 º PP Fust 28,13 PP Solera 9,00 Gruix 0,30 m PP Sabata 22,50 Ample 1,20 m Per tant, considerant una base de 1,50x1m: Base 1,50 m N/A σ terreny > N/A Cantell 0,60 m 113,75 CERT D D e e t t e e r r m m i i n n a a c c i i ó ó d d e e f f o o r r c c e e s s i i m m o o m m e e n n t t s s e e s s t t a a b b i i l l i i t t z z a a d d o o r r s s Carrega Distància Moment (kN / m lineal) (m) (kN*m) Axil pilars 111,00 1,35 149,85 PP Fust 28,13 1,35 37,97 PP Solera 9,00 0,60 5,40 PP Sabata 22,50 0,75 16,88 Total 170,62 210,09 kN/m111,00 Fonamentació Solera - Sobre puntera Neu Pes propi estructura Carregues variables 170,62 TerrenyFust Axil Altura FaçanaDivisions interiorsPaviments Càrregues permanents IntereixAmple tributari Ús 9.60 9.60 4.30 5.30 9.60 9.60 9.60 9.60 7.20 7.20 2.60 9.20 4.00 1 2 4 3.1 3.2 2 4 3 A B C D E F G H I Cota fonamentació +50.20Cota fonamentació +48.80 2.60 1.20 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 1.20 2.40 G 2 4 3 FECB H I 7.20 2.40 7.20 9.60 9.60 4.30 5.30 9.60 9.60 9.60 9.60 7.20 7.20 2.40 2.60 9.20 2.60 4.00 7.20 1 2 4 3.1 3.2 2 4 3 A B C D E F G H I 2.40 7.20 2.40 4 3 1.20 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 1.20 GFECB H I 1.20 0.30 0.40 0.40 1.20 1.75 0.30 0.60 0.30 0.30 Pilar [Formigó armat, Prefabricat] Jàssera [Formigó pretesat, Prefabricat] Panell alveolar [Formigó pretesat, Prefabricat] Peça especial d'ampit [Formigó pretesat, Prefabricat] Després de les comprovacions pertinents, es valida el mur de soterrani de 30cm de gruix sobre una sabata amb puntera i taló, amb una base total de 1,80m i 0,60m de cantell. Memòria constructiva 49 Càrregues permanents Càrregues variables Càrregues permanents Càrregues variables Planta Coberta 488,88 80,64 659,99 120,96 Planta Primera 626,16 345,60 845,32 518,40 Planta Baixa 524,60 288,00 708,21 432,00 Pes propi pilar 46,80 0,00 63,18 0,00 D D a a d d e e s s Ample pilar 0,40 m Altura de pandeig 3,97 m Resistència HA 45,00 MPa (HA 45) Resistència acer 500,00 Mpa (B 500 S) C C o o m m p p r r o o v v a a c c i i ó ó a a c c o o m m p p r r e e s s s s i i ó ó NA σN/A σ (Minorat 1,5) σ > N/A (kN) (m2) (MPa) (kN/m2) (kN/m2) 3348,06 0,16 45,00 20925,37 30000,00 C C o o m m p p r r o o v v a a c c i i ó ó d d e e l l ' ' e e s s v v e e l l t t e e s s a a m m e e c c à à n n i i c c a a Hh B λλ < 35 3,97 0,40 0,70 24,07 CERT Ja que l'esveltesa mecànica és inferior a 35 es desprecia l'efecte del pandeig. CCààllccuull ddee ll''aarrmmaatt fcd a b Nc (kN/m2) (m) (m) (kN) 30000,00 0,40 0,40 4800,00 Nd Nc fyd As (kN) (kN) (kN/m2) mm2 3348,06 4800,00 434782,61 -3339,46 Malgrat que aquesta comprovació indica l'armat no és necessari, s'han considerat uns armats mínims. As Barres del 16 Barres necessaries (mm2) (mm2) 770,05 201,06 AAxxiill ttoottaall((kkNN))((kkNN)) CERT Axil total majoratAxil total 22440000,,668833334488,,0066 770,05 640,00 4,00 Armadura mínima mecànica Armadura mínima geomètrica mm2 mm2 02. Sistema estructural Justificació de càlcul Pilar G3 PPiillaarr GG33 Jasseres Forjats (m) (m) (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) (kN/m lineal) (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) 144,00 0,00 0,00 54,00 290,88 57,60 23,04 (kn) (kn) (kn) (kn) (kn) (kn) (kn) Jasseres Forjats (m) (m) (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) (kN/m lineal) (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) 96,77 82,94 32,60 64,80 349,06 345,60 0,00 (kn) (kn) (kn) (kn) (kn) (kn) (kn) Jasseres Forjats (m) (m) (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) (kN/m lineal) (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) 80,64 69,12 29,96 54,00 290,88 288,00 0,00 (kn) (kn) (kn) (kn) (kn) (kn) (kn) Sentit biga Sentit placa alveolar Paviments Divisions interiors Façana Solera Ús Neu (m) (m) (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) 7,20 9,60 1,40 1,20 0,92 6,38 5,00 0,00 96,77 82,94 34,44 91,80 28,80 0,00 (kn) (kn) (kn) (kn) (kn) (kn) Pes considerat Ample Altura Axil total (kN/m3) (m) (m) (kN) 25,00 0,40 11,70 46,80 Pes considerat Ample Altura Axil total (kN/m3) (m) (m) (kN) 25,00 2,40 0,60 86,40 Façana 0,92 0,00 0,92 Façana Pes propi pilar Pes propi sabata 330055,,9955 ( ( k k n n ) ) 2288,,8800 ( ( k k n n ) ) Càrregues permanents Carregues variables Axil A A x x i i l l t t o o t t a a l l Planta Semisoterrani Ample tributari 5,05 5,00 0,00 Axil A A x x i i l l t t o o t t a a l l 552244,,6600 228888,,0000 ( ( k k n n ) ) ( ( k k n n ) ) Planta Baixa Ample tributari Càrregues permanents Carregues variables Sentit biga Sentit placa alveolar Paviments Divisions interiors Pes propi estructura Ús Neu 6,00 9,60 1,40 1,20 4,50 5,05 5,00 0,00 Axil A A x x i i l l t t o o t t a a l l 662266,,1166 334455,,6600 ( ( k k n n ) ) ( ( k k n n ) ) Planta Primera Ample tributari Càrregues permanents Carregues variables Sentit biga Sentit placa alveolar Paviments Divisions interiors Pes propi estructura Ús Neu 7,20 9,60 1,40 1,20 4,50 5,05 ( ( k k n n ) ) 448888,,8888 ( ( k k n n ) ) 8800,,6644 1,00 0,402,50 0,00 4,50 Axil A A x x i i l l t t o o t t a a l l Planta Coberta Sentit placa alveolarSentit biga Ample tributari 6,00 9,60 Càrregues permanents Carregues variables Ús Neu Pes propi estructura Divisions interiorsPaviments Façana 9.60 9.60 4.30 5.30 9.60 9.60 9.60 9.60 7.20 7.20 2.60 9.20 4.00 1 2 4 3.1 3.2 2 4 3 A B C D E F G H I Cota fonamentació +50.20Cota fonamentació +48.80 2.60 1.20 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 1.20 2.40 G 2 4 3 FECB H I 7.20 2.40 7.20 9.60 9.60 4.30 5.30 9.60 9.60 9.60 9.60 7.20 7.20 2.40 2.60 9.20 2.60 4.00 7.20 1 2 4 3.1 3.2 2 4 3 A B C D E F G H I 2.40 7.20 2.40 4 3 1.20 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 1.20 GFECB H I 1.20 0.30 0.40 0.40 1.20 1.75 0.30 0.60 0.30 0.30 Pilar [Formigó armat, Prefabricat] Jàssera [Formigó pretesat, Prefabricat] Panell alveolar [Formigó pretesat, Prefabricat] Peça especial d'ampit [Formigó pretesat, Prefabricat] Càrregues permanents Càrregues variables Càrregues permanents Càrregues variables Planta Coberta 488,88 80,64 659,99 120,96 Planta Primera 626,16 345,60 845,32 518,40 Planta Baixa 524,60 288,00 708,21 432,00 Pes propi pilar 46,80 0,00 63,18 0,00 DDaaddeess Ample pilar 0,40 m Altura de pandeig 3,97 m Resistència HA 45,00 MPa (HA 45) Resistència acer 500,00 Mpa (B 500 S) CCoommpprroovvaacciióó aa ccoommpprreessssiióó NA σN/A σ (Minorat 1,5) σ > N/A (kN) (m2) (MPa) (kN/m2) (kN/m2) 3348,06 0,16 45,00 20925,37 30000,00 CCoommpprroovvaacciióó ddee ll''eessvveelltteessaa mmeeccàànniiccaa Hh B λλ < 35 3,97 0,40 0,70 24,07 CERT Ja que l'esveltesa mecànica és inferior a 35 es desprecia l'efecte del pandeig. CCààllccuull ddee ll''aarrmmaatt fcd a b Nc (kN/m2) (m) (m) (kN) 30000,00 0,40 0,40 4800,00 Nd Nc fyd As (kN) (kN) (kN/m2) mm2 3348,06 4800,00 434782,61 -3339,46 Malgrat que aquesta comprovació indica l'armat no és necessari, s'han considerat uns armats mínims. As Barres del 16 Barres necessaries (mm2) (mm2) 770,05 201,06 A A x x i i l l t t o o t t a a l l ( ( k k N N ) ) ( ( k k N N ) ) CERT Axil total majoratAxil total 2 2 4 4 0 0 0 0 , , 6 6 8 8 3 3 3 3 4 4 8 8 , , 0 0 6 6 770,05 640,00 4,00 Armadura mínima mecànica Armadura mínima geomètrica mm2 mm2 Les primeres comprovacions donen per vàlida la secció de 40x40 cm del pilar. Més endavant es comprovarà com es comporta el pilar en el funcionament global del pòrtic del edifici. Memòria constructiva 50 02. Sistema estructural Justificació de càlcul Jàssera La jàssera tipus de l’edifici s’ha calculat amb el programa WINEVA, considerant les següents dades: DDaaddeess jjààsssseerraa Ample tributari 9,60 m Llum 7,20 m Voladis 2,40 m Longitud total 9,60 m Base 2 x 0,30 m Cantell 0,60 m C C a a r r r r e e g g u u e e s s r r e e p p a a r r t t i i d d e e s s Càrregues variables Paviments Envans Forjat Ús 1,40 1,20 5,05 5,00 (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) Permanents Variables 7,65 5,00 (kN/m2) 73,44 48,00 (kN/m) CCààrrrreegguueess ppuunnttuuaallss AAmmppiittFFaaççaannaa Altura Gruix Ample tributari Pes formigó Carrega Altura Pes Ample tributari Càrrega 1,45 0,25 9,60 25,00 87,00 4,00 1,05 9,60 40,40 (m) (m) (m) (kN/m3) (kN) (m) (kN/m2) (m) (kN) CCààllccuull pprreetteessaatt Força pretesat Àrea pretesat M= F *e σ = N/A M= q*L^2 / 8 786,93 kN*m σ1440000,00 kN/m2 (1800 N/mm2 * 20% pèrdues) e 0,25 m N 3147,72 kN F 3147,72 kN A 0,0022 m2 21,86 cm2 FFlleettxxeess mmààxxiimmeess L/500 14,40 mm 9,60 mm L/350 20,57 mm 13,71 mm (Sent L= 2* Lv) Tram interior Tram en voladiu Càrregues permanents Total D D a a d d e e s s j j à à s s s s e e r r a a Ample tributari 9,60 m Llum 7,20 m Voladis 2,40 m Longitud total 9,60 m Base 2 x 0,30 m Cantell 0,60 m CCaarrrreegguueess rreeppaarrttiiddeess Càrregues variables Paviments Envans Forjat Ús 1,40 1,20 5,05 5,00 (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) Permanents Variables 7,65 5,00 (kN/m2) 73,44 48,00 (kN/m) CCààrrrreegguueess ppuunnttuuaallss AAmmppiittFFaaççaannaa Altura Gruix Ample tributari Pes formigó Carrega Altura Pes Ample tributari Càrrega 1,45 0,25 9,60 25,00 87,00 4,00 1,05 9,60 40,40 (m) (m) (m) (kN/m3) (kN) (m) (kN/m2) (m) (kN) CCààllccuull pprreetteessaatt Força pretesat Àrea pretesat M= F *e σ = N/A M= q*L^2 / 8 786,93 kN*m σ1440000,00 kN/m2 (1800 N/mm2 * 20% pèrdues) e 0,25 m N 3147,72 kN F 3147,72 kN A 0,0022 m2 21,86 cm2 FFlleettxxeess mmààxxiimmeess L/500 14,40 mm 9,60 mm L/350 20,57 mm 13,71 mm (Sent L= 2* Lv) Tram interior Tram en voladiu Càrregues permanents Total DDaaddeess jjààsssseerraa Ample tributari 9,60 m Llum 7,20 m Voladis 2,40 m Longitud total 9,60 m Base 2 x 0,30 m Cantell 0,60 m CCaarrrreegguueess rreeppaarrttiiddeess Càrregues variables Paviments Envans Forjat Ús 1,40 1,20 5,05 5,00 (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) Permanents Variables 7,65 5,00 (kN/m2) 73,44 48,00 (kN/m) C C à à r r r r e e g g u u e e s s p p u u n n t t u u a a l l s s A A m m p p i i t t F F a a ç ç a a n n a a Altura Gruix Ample tributari Pes formigó Carrega Altura Pes Ample tributari Càrrega 1,45 0,25 9,60 25,00 87,00 4,00 1,05 9,60 40,40 (m) (m) (m) (kN/m3) (kN) (m) (kN/m2) (m) (kN) CCààllccuull pprreetteessaatt Força pretesat Àrea pretesat M= F *e σ = N/A M= q*L^2 / 8 786,93 kN*m σ1440000,00 kN/m2 (1800 N/mm2 * 20% pèrdues) e 0,25 m N 3147,72 kN F 3147,72 kN A 0,0022 m2 21,86 cm2 FFlleettxxeess mmààxxiimmeess L/500 14,40 mm 9,60 mm L/350 20,57 mm 13,71 mm (Sent L= 2* Lv) Tram interior Tram en voladiu Càrregues permanents Total Considerant que la jàssera cobreix una llum de 7,2 metres, la deformació màxima de 7,3 mm és aproximadament L/1.000. Tot i que es podrien reduir les dimensions, es manté la doble secció de 30x60 cm per tal d’aproximar-se a les mides estàndard dels prefabricats, a més de garantir una major durabilitat. Càrregues permanents Esquema Càrregues permanents Moments flectors (ELU) Deformació (ELS) Tallants (ELU) Combinacions d’hipòtesis Memòria constructiva 51 02. Sistema estructural Justificació de càlcul Placa alveolar Per a dimensionar el cantell de les plaques alveolars s’han utilitzat les taules de referència de Prefabricats Pujol, una de les empreses de referència del sector. Aquestes taules requereixen conèixer la carrega total i la longitud de la placa. Segons aquesta taula, el projecte requereix plaques alveolars amb 30cm de cantell. Càrregues considerades Càrrega total Paviments Envans Ús Neu Tipus 1,40 1,20 5,00 0,00 (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) Llum 9,6 m Càrrega total 7,60 kN/m2 Càrrega total Paviments Envans Ús Neu Terrassa 2,50 1,20 5,00 0,40 (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) Càrrega total Paviments Envans Ús Neu Coberta 2,50 1,20 1,00 0,40 (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) Càrregues permanents Càrregues variables 5,10 Càrregues variables Càrregues variablesCàrregues permanents 7,60 Càrregues permanents 9,10 9.60 9.60 4.30 5.30 9.60 9.60 9.60 9.60 7.20 7.20 2.60 9.20 2.60 4.10 1.20 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 1.20 2.40 7.20 7.20 2.40 9.60 9.60 4.30 5.30 9.60 9.60 9.60 9.60 7.20 7.20 2.40 2.60 9.20 2.60 4.10 1.20 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 9.60 1.20 2.40 7.20 2.40 1.20 0.30 0.40 0.40 1.20 1.75 0.30 0.60 Pilar [Formigó armat, Prefabricat] Jàssera [Formigó pretesat, Prefabricat] Panell alveolar [Formigó pretesat, Prefabricat] Peça especial d'ampit [Formigó pretesat, Prefabricat] Memòria constructiva 52 02. Sistema estructural Justificació de càlcul Peça especial d’ampit Al tractar-se d’una peça formalment complexe, s’ha calculat com una biga però considerant els moments d’inèrcia i mòduls resistents pròpies de la peça: A = 0’694 m2 Ix = 0’199 m4 Iy = 0’046 m4 Wx = 0’199 / 1’22 = 0’163 m3 Wy = 0’046 / 0’79 = 0’058 m3 Les càrregues considerades, que s’han introduït al programa WINEVA, són les següents: PPeeççaa eessppeecciiaall Longitud 9,60 m Llum 8,90 m Cantell 0,30 m Intereix 1,20 m Càrregues sobre la jàssera Càrregues variables Paviments Envans Façana Capa de compressió Ús (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) 1,40 1,20 1,05 1,25 5,00 (kN/m) (kN/m) (kN/m) (kN/m) (kN/m) 1,68 1,44 4,21 1,50 6,00 (kN/m) 6,00 CCààllccuull pprreetteessaatt Força pretesat Àrea pretesat M= F *e σ = N/A M= q*L^2 / 8 #REF! kN*m σ1440000,00 kN/m2 (1800 N/mm2 * 20% pèrdues) e 0,10 m N #REF! kN F #REF! kN A #REF! m2 #REF! cm2 FFlleettxxeess mmààxxiimmeess L/500 19,20 mm L/350 27,43 mm Càrregues permanents (kN/m) 8,83 Tenint en compte que aquesta peça cobreix una llum de 8,9 metres, la deformació màxima de 0,4 mm compleix àmpliament les restriccions. Es podria reduir el cantell d’aquesta peça, però es manté de 30cm per igualar-ho amb la resta del forjat de plaques alveolars. 1.20 1.75 0.30 0.30 dx = 1.22 dy = 0,79 Tallants (ELU) Càrregues variables Càrregues permanents Esquema Moments (ELU) Deformació (ELS) Memòria constructiva 53 Justificació de càlcul Pòrtic tipus Per a comprovar el comportament global del pòrtic tipus s’estudiarà amb el programa WINEVA, utilitzant les dades enumerades a continuació: 02. Sistema estructural D D a a d d e e s s Llum 7,20 m Voladiu 2,40 m Altura 3,75 m Intereix 9,60 m Pilars 40*40 cm Jasseres 2 x 60*30 cm Mur soterrani 30,00 cm C C à à r r r r e e g g u u e e s s c c o o n n s s i i d d e e r r a a d d e e s s C C a a r r r r e e g g u u e e s s r r e e p p a a r r t t i i d d e e s s Sobre les jàsseres Plaques alveolars Capa de compressió Permanents Variables Permanents Variables (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) (kN/m) (kN/m) Planta Coberta 2,50 0,00 3,80 1,25 1,00 0,40 7,55 1,40 72,48 13,44 Planta Primera (Terrassa) 2,50 0,00 3,80 1,25 5,00 0,40 7,55 5,40 72,48 51,84 Planta Primera (Interior) 1,40 1,20 3,80 1,25 5,00 0,00 7,65 5,00 73,44 48,00 Planta Baixa 1,40 1,20 3,80 1,25 5,00 0,00 7,65 5,00 73,44 48,00 Sobre els pilars Càrrega de vent 0,79 kN/m2 Intereix 9,60 m Carrega lineal 7,59 kN/m Sobre el mur Empenta activa 51,28 kN/m Empenta sobrecàrregues 3,54 kN/m C C a a r r r r e e g g u u e e s s p p u u n n t t u u a a l l s s Ampit Altura Gruix Intereix Pes formigó Carrega (m) (m) (m) (kN/m3) (kN) 1,45 0,25 9,60 25,00 87,00 Façana Altura Intereix Pes Càrrega (m) (m) (kN/m2) (kN) Façana opaca 3,75 9,60 1,05 37,88 Mur cortina 3,75 9,60 0,38 13,83 Forjats Càrregues permanents Envans Paviments Total Carregues repartides Carregues lineals Càrregues variables Ús Neu Esquema Càrregues de vent Combinacions d’hipotesis Càrregues permanents Esquema Càrregues variables Memòria constructiva 54 Justificació de càlcul Pòrtic tipus Es dona per vàlid el pòrtic estudiat ja que es compleixen les restriccions de deformació i les tensions en cap cas superen els 30 MPa (HA 45 / 1,5). 02. Sistema estructural Axils (ELU 1. PP + SQ) Tallants (ELU 1. PP + SQ) Moments (ELU 1. PP + SQ) Axils (ELU 2. PP + Vent) Tallants (ELU 2. PP + Vent) Moments (ELU 2. PP + Vent) Deformació (ELS) Axils (ELU 3. PP + SQ + Vent) Tallants (ELU 3. PP + SQ + Vent) Moments (ELU 3. PP + SQ + Vent) Tensions (Envolvent) Memòria constructiva 55 Justificació de càlcul Pòrtic especial Al tractar-se d’un element singular de l’estructura, s’ha realitzat la comprovació del pòrtic de l’accés de l’edifici. S’han considerat les següents càrregues, que s’han introduït al programa WINEVA. 02. Sistema estructural D D a a d d e e s s Llum 7,20 m Voladiu 2,40 m Altura 5,00 m Intereix 6,00 m Pilars 50*50 cm Jasseres 2 x 60*30 cm Càrregues sobre la jàssera Paviments Envans Forjat Ús Neu 2,50 0,00 5,05 5,00 0,40 (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) Permanents Variables 7,55 5,40 (kN/m2) 45,30 32,40 (kN/m) Càrregues puntuals dels pilars C3 i C4 Jasseres Forjats (m) (m) (kN/m2) (kN/m2) (kN/m lineal) (kN/m2) (kN/m2) (kN/m2) 90,00 0,00 54,00 181,80 36,00 14,40 (kn) (kn) (kn) (kn) (kn) (kn) Càrregues variables 5,05 1,00 0,40 Axil Axil total 325,80 50,40 (kn) (kn) 6,00 6,00 2,50 0,00 4,50 Càrregues permanents Total Planta Coberta Ample tributari Càrregues permanents Carregues variables Sentit biga Paviments Divisions interiorsSentit placa alveolar Pes propi estructura Ús Neu Càrregues variables Càrregues permanents Dimensions Esquema Memòria constructiva 56 Justificació de càlcul Pòrtic especial Es valida el dimensionat d’aquests pilars especials de 50x50 cm, ja que es compleixen les restriccions de deformació i les tensions en cap cas superen els 30 MPa (HA 45 / 1,5). 02. Sistema estructural Tallants (ELU) Moments (ELU) Deformació (ELS) Tensions (ELU) Memòria constructiva 57 Posada en obra Procés constructiu Tal com ja s’ha esmentat anteriorment, l’estructura inclou parts de formigó in situ, tot i que la majoria està industrialitzada. Cal destacar que l’Avinguda del Vallès és una via prou ampla per permetre el transport i la col·locació de les peces prefabricades, a més d’estar molt ben connectada amb la xarxa de carreteres. El procés constructiu és el següent: 02. Sistema estructural 1) Moviment de terres i formigonament de les fonamentacions 4) Realització de la solera 2) Formigonament dels murs in-situ 5) Col·locació de les jàsseres 3) Col·locació dels pilars prefabricats 6) Col·locació de les plaques alveolars i formigonament de la capa de compressió Memòria constructiva 64 Façana Coberta Estructura Solera i contencions E01 E02 E03 E04 E05 E06 Ampit. Peça especial prefabricada Capa compressió de formigó [5 cm] Placa alveolar de formigó [30 cm] Armadura de negatius Jàssera pretesada de formigó [30x60 cm] Pilar prefabricat de formigó [40x40 cm] C01 C02 C03 C04 C05 C06 Acabat. Graves [7cm] Lamina geotextil Aïllament tèrmic. Poliestirè extruit XPS [6+6 cm] Membrana impermeable. Poliuretà Capa de pendents. Morter celular. Acabat. Morter remolinat. C07 C08 Acabat. Rajola ceramica sobre base de ciment cola Base paviment. Solera de formigó armat [6 cm] F01 F02 F03 F04 F05 F06 Acabat exterior. Panell de fusta-ciment (VIROC) Subestructura acabat exterior. Llistons de fusta Barrera de vapor Placa de ciment [2 x 1cm] Aïllament tèrmic. Llana de roca mineral [6+6 cm] Subestructura. Perfil tubular d'acer inoxidable F07 F08 Acabat interior. Placa de guix [2 x 1cm] Fusteries de fusta F09 Vidre doble amb cambra d'aire F10 F11 Muret de bloc de formigóF12 Lama fixa de fusta [7,5 x 30 cm]F13 Suport lama. Acer inoxidableF14 Suport membrana impermeable. Xapa d'aluminiF15 Membrana impermeable. PoliuretàF16 Acabat exterior. Xapa d'alumini Subestructura. Perfilaria d'acer laminat Interior I01 I02 I03 I04 Aïllament tèrmic. Llana de roca mineral [8cm] Acabat interior. Panell de fibrociment (GRC) [2 cm] Cortina tèxtil enrollable Suport paviment tècnic I05 Paviment interior. Granit [4 cm] I06 Paviment interior. Microciment sobre base I07 Aïllament tèrmic. Làmina reflexiva de polietilè [2cm] S01 S02 S03 S04 S05 S06 Solera de formigó armat [15 cm] Làmina de polietilè Base de graves [15 cm] Terreny compactat Aïllament tèrmic. Poliestirè extruit XPS [6 cm] Mur de soterrani de formigó armat in-situ [30 cm] Cambra d'aire ventilada Subestructura. Perfilaria d'acer laminat Aïllament tèrmic. Llana de roca mineral [6cm] Acabat interior. Placa de guix [2 x 1cm] I08 I09 I10 E07 Sabata superficial de formigó armat in-situ E08 Riostra de formigó armat in-situ F17 F18 F19 Cambra d'aire no ventilada Drenatge de grava F20 Muntant mur cortina. Sistema mixt fusta i alumini Traveser mur cortina. Sistema mixt fusta i alumini Acabat interior. Panell de fusta [2 cm] I11 E09 F21 Suport lames i mur cortina. Acer inoxidable de morter de regularització [Total 7 cm] S07 Tub de drenatge S08 Membrana impermeable. Poliuretà S09 Lamina geotextil Detall S1 Detall S2 Detall S3 Detall S4 Detall S5 Detall PB.1 Detall PS.1 Detall P1.1 Detall PS.1 Detall PB.1 Detall P1.1 Detall S5 Detall S4 Detall S3 Detall S2 Detall S1 E01 F13 C06 C01 C02 C03 C02 C04 C05 E04E03E02 E05I02I01 C07 C08 C02 C03 C02 C04 C05 C07 F14 F01 F02 F03 F05 F09 I03 F10 F11 F04 E01 F07 F08 F07 F10 F11 F12 C07 C08 C02 C03 C02 C04 C05 I05I04 I08 I07 I06 E04 E03 E02 E05I02I01 F01 F02 F03 F05 F09 I03 F10 F11 F04 F07 F08 F13 F14 E01 I10I09 F18 F07 F08 F06 F09 F10 F11 F17F16F15 F06 F06 E04 E03 E02 I02I01 E05 F07 F08 F02 F03 F04 F06 F09 I09 S01 S02 S03 E07 E08 S05 F12 E06 S04 F01 F10F11 F07 F08 F09 F06 F05 F04 F03 F02 F01 E06 F01 F10F11 F07 F08 F09 F06 F05 F04 F03 F02 F01 F13 F01 F13 F01 F05 F10F11 F07 F08 F09 F06 F05 F04 F03 F02 F01 Detall PS.1 Detall PB.1 Detall P1.1 Façana Coberta Estructura Solera i contencions E01 E02 E03 E04 E05 E06 Ampit. Peça especial prefabricada Capa compressió de formigó [5 cm] Placa alveolar de formigó [30 cm] Armadura de negatius Jàssera pretesada de formigó [30x60 cm] Pilar prefabricat de formigó [40x40 cm] C01 C02 C03 C04 C05 C06 Acabat. Graves [7cm] Lamina geotextil Aïllament tèrmic. Poliestirè extruit XPS [6+6 cm] Membrana impermeable. Poliuretà Capa de pendents. Morter celular. Acabat. Morter remolinat. C07 C08 Acabat. Rajola ceramica sobre base de ciment cola Base paviment. Solera de formigó armat [6 cm] F01 F02 F03 F04 F05 F06 Acabat exterior. Panell de fusta-ciment (VIROC) Subestructura acabat exterior. Llistons de fusta Barrera de vapor Placa de ciment [2 x 1cm] Aïllament tèrmic. Llana de roca mineral [6+6 cm] Subestructura. Perfil tubular d'acer inoxidable F07 F08 Acabat interior. Placa de guix [2 x 1cm] Fusteries de fusta F09 Vidre doble amb cambra d'aire F10 F11 Muret de bloc de formigóF12 Lama fixa de fusta [7,5 x 30 cm]F13 Suport lama. Acer inoxidableF14 Suport membrana impermeable. Xapa d'aluminiF15 Membrana impermeable. PoliuretàF16 Acabat exterior. Xapa d'alumini Subestructura. Perfilaria d'acer laminat Interior I01 I02 I03 I04 Aïllament tèrmic. Llana de roca mineral [8cm] Acabat interior. Panell de fibrociment (GRC) [2 cm] Cortina tèxtil enrollable Suport paviment tècnic I05 Paviment interior. Granit [4 cm] I06 Paviment interior. Microciment sobre base I07 Aïllament tèrmic. Làmina reflexiva de polietilè [2cm] S01 S02 S03 S04 S05 S06 Solera de formigó armat [15 cm] Làmina de polietilè Base de graves [15 cm] Terreny compactat Aïllament tèrmic. Poliestirè extruit XPS [6 cm] Mur de soterrani de formigó armat in-situ [30 cm] Cambra d'aire ventilada Subestructura. Perfilaria d'acer laminat Aïllament tèrmic. Llana de roca mineral [6cm] Acabat interior. Placa de guix [2 x 1cm] I08 I09 I10 E07 Sabata superficial de formigó armat in-situ E08 Riostra de formigó armat in-situ F17 F18 F19 Cambra d'aire no ventilada Drenatge de grava F20 Muntant mur cortina. Sistema mixt fusta i alumini Traveser mur cortina. Sistema mixt fusta i alumini Acabat interior. Panell de fusta [2 cm] I11 E09 F21 Suport lames i mur cortina. Acer inoxidable de morter de regularització [Total 7 cm] S07 Tub de drenatge S08 Membrana impermeable. Poliuretà S09 Lamina geotextil Detall S1 Detall S2 Detall S3 Detall S4 Detall S5 Detall PB.1 Detall PS.1 Detall P1.1 Detall PS.1 Detall PB.1 Detall P1.1 Detall S5 Detall S4 Detall S3 Detall S2 Detall S1 E01 F13 C06 C01 C02 C03 C02 C04 C05 E04E03E02 E05I02I01 C07 C08 C02 C03 C02 C04 C05 C07 F14 F01 F02 F03 F05 F09 I03 F10 F11 F04 E01 F07 F08 F07 F10 F11 F12 C07 C08 C02 C03 C02 C04 C05 I05I04 I08 I07 I06 E04 E03 E02 E05I02I01 F01 F02 F03 F05 F09 I03 F10 F11 F04 F07 F08 F13 F14 E01 I10I09 F18 F07 F08 F06 F09 F10 F11 F17F16F15 F06 F06 E04 E03 E02 I02I01 E05 F07 F08 F02 F03 F04 F06 F09 I09 S01 S02 S03 E07 E08 S05 F12 E06 S04 F01 F10F11 F07 F08 F09 F06 F05 F04 F03 F02 F01 E06 F01 F10F11 F07 F08 F09 F06 F05 F04 F03 F02 F01 F13 F01 F13 F01 F05 F10F11 F07 F08 F09 F06 F05 F04 F03 F02 F01 Detall PS.1 Detall PB.1 Detall P1.1 03. Sistema d’envolupant i acabats Detalls Façana Nord-Est [Escala 1:25] Façana Coberta Estructura Solera i contencions E01 E02 E03 E04 E05 E06 Ampit. Peça especial prefabricada Capa compressió de formigó [5 cm] Placa alveolar de formigó [30 cm] Armadura de negatius Jàssera pretesada de formigó [30x60 cm] Pilar prefabricat de formigó [40x40 cm] C01 C02 C03 C04 C05 C06 Acabat. Graves [7cm] Lamina geotextil Aïllament tèrmic. Poliestirè extruit XPS [6+6 cm] Membrana impermeable. Poliuretà Capa de pendents. Morter celular. Acabat. Morter remolinat. C07 C08 Acabat. Rajola ceramica sobre base de ciment cola Base paviment. Solera de formigó armat [6 cm] F01 F02 F03 F04 F05 F06 Acabat exterior. Panell de fusta-ciment (VIROC) Subestructura acabat exterior. Llistons de fusta Barrera de vapor Placa de ciment [2 x 1cm] Aïllament tèrmic. Llana de roca mineral [6+6 cm] Subestructura. Perfil tubular d'acer inoxidable F07 F08 Acabat interior. Placa de guix [2 x 1cm] Fusteries de fusta F09 Vidre doble amb cambra d'aire F10 F11 Muret de bloc de formigóF12 Lama fixa de fusta [7,5 x 30 cm]F13 Suport lama. Acer inoxidableF14 Suport membrana impermeable. Xapa d'aluminiF15 Membrana impermeable. PoliuretàF16 Acabat exterior. Xapa d'alumini Subestructura. Perfilaria d'acer laminat Interior I01 I02 I03 I04 Aïllament tèrmic. Llana de roca mineral [8cm] Acabat interior. Panell de fibrociment (GRC) [2 cm] Cortina tèxtil enrollable Suport paviment tècnic I05 Paviment interior. Granit [4 cm] I06 Paviment interior. Microciment sobre base I07 Aïllament tèrmic. Làmina reflexiva de polietilè [2cm] S01 S02 S03 S04 S05 S06 Solera de formigó armat [15 cm] Làmina de polietilè Base de graves [15 cm] Terreny compactat Aïllament tèrmic. Poliestirè extruit XPS [6 cm] Mur de soterrani de formigó armat in-situ [30 cm] Cambra d'aire ventilada Subestructura. Perfilaria d'acer laminat Aïllament tèrmic. Llana de roca mineral [6cm] Acabat interior. Placa de guix [2 x 1cm] I08 I09 I10 E07 Sabata superficial de formigó armat in-situ E08 Riostra de formigó armat in-situ F17 F18 F19 Cambra d'aire no ventilada Drenatge de grava F20 Muntant mur cortina. Sistema mixt fusta i alumini Traveser mur cortina. Sistema mixt fusta i alumini Acabat interior. Panell de fusta [2 cm] I11 E09 F21 Suport lames i mur cortina. Acer inoxidable de morter de regularització [Total 7 cm] S07 Tub de drenatge S08 Membrana impermeable. Poliuretà S09 Lamina geotextil Detall S1 Detall S2 Detall S3 Detall S4 Detall S5 Detall PB.1 Detall PS.1 Detall P1.1 Detall PS.1 Detall PB.1 Detall P1.1 Detall S5 Detall S4 Detall S3 Detall S2 Detall S1 E01 F13 C06 C01 C02 C03 C02 C04 C05 E04E03E02 E05I02I01 C07 C08 C02 C03 C02 C04 C05 C07 F14 F01 F02 F03 F05 F09 I03 F10 F11 F04 E01 F07 F08 F07 F10 F11 F12 C07 C08 C02 C03 C02 C04 C05 I05I04 I08 I07 I06 E04 E03 E02 E05I02I01 F01 F02 F03 F05 F09 I03 F10 F11 F04 F07 F08 F13 F14 E01 I10I09 F18 F07 F08 F06 F09 F10 F11 F17F16F15 F06 F06 E04 E03 E02 I02I01 E05 F07 F08 F02 F03 F04 F06 F09 I09 S01 S02 S03 E07 E08 S05 F12 E06 S04 F01 F10F11 F07 F08 F09 F06 F05 F04 F03 F02 F01 E06 F01 F10F11 F07 F08 F09 F06 F05 F04 F03 F02 F01 F13 F01 F13 F01 F05 F10F11 F07 F08 F09 F06 F05 F04 F03 F02 F01 Detall PS.1 Detall PB.1 Detall P1.1 Memòria constructiva 65 Façana Coberta Estructura Solera i contencions E01 E02 E03 E04 E05 E06 Ampit. Peça especial prefabricada Capa compressió de formigó [5 cm] Placa alveolar de formigó [30 cm] Armadura de negatius Jàssera pretesada de formigó [30x60 cm] Pilar prefabricat de formigó [40x40 cm] C01 C02 C03 C04 C05 C06 Acabat. Graves [7cm] Lamina geotextil Aïllament tèrmic. Poliestirè extruit XPS [6+6 cm] Membrana impermeable. Poliuretà Capa de pendents. Morter celular. Acabat. Morter remolinat. C07 C08 Acabat. Rajola ceramica sobre base de ciment cola Base paviment. Solera de formigó armat [6 cm] F01 F02 F03 F04 F05 F06 Acabat exterior. Panell de fusta-ciment (VIROC) Subestructura acabat exterior. Llistons de fusta Barrera de vapor Placa de ciment [2 x 1cm] Aïllament tèrmic. Llana de roca mineral [6+6 cm] Subestructura. Perfil tubular d'acer inoxidable F07 F08 Acabat interior. Placa de guix [2 x 1cm] Fusteries de fusta F09 Vidre doble amb cambra d'aire F10 F11 Muret de bloc de formigóF12 Lama fixa de fusta [7,5 x 30 cm]F13 Suport lama. Acer inoxidableF14 Suport membrana impermeable. Xapa d'aluminiF15 Membrana impermeable. PoliuretàF16 Acabat exterior. Xapa d'alumini Subestructura. Perfilaria d'acer laminat Interior I01 I02 I03 I04 Aïllament tèrmic. Llana de roca mineral [8cm] Acabat interior. Panell de fibrociment (GRC) [2 cm] Cortina tèxtil enrollable Suport paviment tècnic I05 Paviment interior. Granit [4 cm] I06 Paviment interior. Microciment sobre base I07 Aïllament tèrmic. Làmina reflexiva de polietilè [2cm] S01 S02 S03 S04 S05 S06 Solera de formigó armat [15 cm] Làmina de polietilè Base de graves [15 cm] Terreny compactat Aïllament tèrmic. Poliestirè extruit XPS [6 cm] Mur de soterrani de formigó armat in-situ [30 cm] Cambra d'aire ventilada Subestructura. Perfilaria d'acer laminat Aïllament tèrmic. Llana de roca mineral [6cm] Acabat interior. Placa de guix [2 x 1cm] I08 I09 I10 E07 Sabata superficial de formigó armat in-situ E08 Riostra de formigó armat in-situ F17 F18 F19 Cambra d'aire no ventilada Drenatge de grava F20 Muntant mur cortina. Sistema mixt fusta i alumini Traveser mur cortina. Sistema mixt fusta i alumini Acabat interior. Panell de fusta [2 cm] I11 E09 F21 Suport lames i mur cortina. Acer inoxidable de morter de regularització [Total 7 cm] S07 Tub de drenatge S08 Membrana impermeable. Poliuretà S09 Lamina geotextil Detall P1.2 Detall PB.2 Detall PB.2 Detall P1.2 Detall S6 Detall S7 Detall S8 Detall S9 Detall S9 Detall S8 Detall S7 Detall S6 E04 C01 C06 C02 C03 C02 C04 C05 E01 F14 E03E02 E04 E03 E02I01 I02 F13 F01 F02 F08 F07 F11 F10 F06 F09 I03 E05 I01 I02 F17F16F15 F13 F14 E01 F18 I05 I04I01 E06 E06 F10 F11 F07 F08 F06 F09 F14 F13 E05 F17 F20 F10 F11 F11 I11 F14 F17 F13 F21 I01 F20 E09 S08 S06 S04 E09 S08 S06 E07 S03 S02 S01 I09 S04 S01 F19 F14 F13 F11 E06 F07F10F11F13 F11 E06 F21 F05 F04 F03 S09 S05 S09 S05 S07 Detall PB.2 Detall P1.2 03. Sistema d’envolupant i acabats Detalls Façana Sud-Oest [Escala 1:25] Façana Coberta Estructura Solera i contencions E01 E02 E03 E04 E05 E06 Ampit. Peça especial prefabricada Capa compressió de formigó [5 cm] Placa alveolar de formigó [30 cm] Armadura de negatius Jàssera pretesada de formigó [30x60 cm] Pilar prefabricat de formigó [40x40 cm] C01 C02 C03 C04 C05 C06 Acabat. Graves [7cm] Lamina geotextil Aïllament tèrmic. Poliestirè extruit XPS [6+6 cm] Membrana impermeable. Poliuretà Capa de pendents. Morter celular. Acabat. Morter remolinat. C07 C08 Acabat. Rajola ceramica sobre base de ciment cola Base paviment. Solera de formigó armat [6 cm] F01 F02 F03 F04 F05 F06 Acabat exterior. Panell de fusta-ciment (VIROC) Subestructura acabat exterior. Llistons de fusta Barrera de vapor Placa de ciment [2 x 1cm] Aïllament tèrmic. Llana de roca mineral [6+6 cm] Subestructura. Perfil tubular d'acer inoxidable F07 F08 Acabat interior. Placa de guix [2 x 1cm] Fusteries de fusta F09 Vidre doble amb cambra d'aire F10 F11 Muret de bloc de formigóF12 Lama fixa de fusta [7,5 x 30 cm]F13 Suport lama. Acer inoxidableF14 Suport membrana impermeable. Xapa d'aluminiF15 Membrana impermeable. PoliuretàF16 Acabat exterior. Xapa d'alumini Subestructura. Perfilaria d'acer laminat Interior I01 I02 I03 I04 Aïllament tèrmic. Llana de roca mineral [8cm] Acabat interior. Panell de fibrociment (GRC) [2 cm] Cortina tèxtil enrollable Suport paviment tècnic I05 Paviment interior. Granit [4 cm] I06 Paviment interior. Microciment sobre base I07 Aïllament tèrmic. Làmina reflexiva de polietilè [2cm] S01 S02 S03 S04 S05 S06 Solera de formigó armat [15 cm] Làmina de polietilè Base de graves [15 cm] Terreny compactat Aïllament tèrmic. Poliestirè extruit XPS [6 cm] Mur de soterrani de formigó armat in-situ [30 cm] Cambra d'aire ventilada Subestructura. Perfilaria d'acer laminat Aïllament tèrmic. Llana de roca mineral [6cm] Acabat interior. Placa de guix [2 x 1cm] I08 I09 I10 E07 Sabata superficial de formigó armat in-situ E08 Riostra de formigó armat in-situ F17 F18 F19 Cambra d'aire no ventilada Drenatge de grava F20 Muntant mur cortina. Sistema mixt fusta i alumini Traveser mur cortina. Sistema mixt fusta i alumini Acabat interior. Panell de fusta [2 cm] I11 E09 F21 Suport lames i mur cortina. Acer inoxidable de morter de regularització [Total 7 cm] S07 Tub de drenatge S08 Membrana impermeable. Poliuretà S09 Lamina geotextil Detall S1 Detall S2 Detall S3 Detall S4 Detall S5 Detall PB.1 Detall PS.1 Detall P1.1 Detall PS.1 Detall PB.1 Detall P1.1 Detall S5 Detall S4 Detall S3 Detall S2 Detall S1 E01 F13 C06 C01 C02 C03 C02 C04 C05 E04E03E02 E05I02I01 C07 C08 C02 C03 C02 C04 C05 C07 F14 F01 F02 F03 F05 F09 I03 F10 F11 F04 E01 F07 F08 F07 F10 F11 F12 C07 C08 C02 C03 C02 C04 C05 I05I04 I08 I07 I06 E04 E03 E02 E05I02I01 F01 F02 F03 F05 F09 I03 F10 F11 F04 F07 F08 F13 F14 E01 I10I09 F18 F07 F08 F06 F09 F10 F11 F17F16F15 F06 F06 E04 E03 E02 I02I01 E05 F07 F08 F02 F03 F04 F06 F09 I09 S01 S02 S03 E07 E08 S05 F12 E06 S04 F01 F10F11 F07 F08 F09 F06 F05 F04 F03 F02 F01 E06 F01 F10F11 F07 F08 F09 F06 F05 F04 F03 F02 F01 F13 F01 F13 F01 F05 F10F11 F07 F08 F09 F06 F05 F04 F03 F02 F01 Detall PS.1 Detall PB.1 Detall P1.1 Memòria constructiva 66 Façana Coberta Estructura Solera i contencions E01 E02 E03 E04 E05 E06 Ampit. Peça especial prefabricada Capa compressió de formigó [5 cm] Placa alveolar de formigó [30 cm] Armadura de negatius Jàssera pretesada de formigó [30x60 cm] Pilar prefabricat de formigó [40x40 cm] C01 C02 C03 C04 C05 C06 Acabat. Graves [7cm] Lamina geotextil Aïllament tèrmic. Poliestirè extruit XPS [6+6 cm] Membrana impermeable. Poliuretà Capa de pendents. Morter celular. Acabat. Morter remolinat. C07 C08 Acabat. Rajola ceramica sobre base de ciment cola Base paviment. Solera de formigó armat [6 cm] F01 F02 F03 F04 F05 F06 Acabat exterior. Panell de fusta-ciment (VIROC) Subestructura acabat exterior. Llistons de fusta Barrera de vapor Placa de ciment [2 x 1cm] Aïllament tèrmic. Llana de roca mineral [6+6 cm] Subestructura. Perfil tubular d'acer inoxidable F07 F08 Acabat interior. Placa de guix [2 x 1cm] Fusteries de fusta F09 Vidre doble amb cambra d'aire F10 F11 Muret de bloc de formigóF12 Lama fixa de fusta [7,5 x 30 cm]F13 Suport lama. Acer inoxidableF14 Suport membrana impermeable. Xapa d'aluminiF15 Membrana impermeable. PoliuretàF16 Acabat exterior. Xapa d'alumini Subestructura. Perfilaria d'acer laminat Interior I01 I02 I03 I04 Aïllament tèrmic. Llana de roca mineral [8cm] Acabat interior. Panell de fibrociment (GRC) [2 cm] Cortina tèxtil enrollable Suport paviment tècnic I05 Paviment interior. Granit [4 cm] I06 Paviment interior. Microciment sobre base I07 Aïllament tèrmic. Làmina reflexiva de polietilè [2cm] S01 S02 S03 S04 S05 S06 Solera de formigó armat [15 cm] Làmina de polietilè Base de graves [15 cm] Terreny compactat Aïllament tèrmic. Poliestirè extruit XPS [6 cm] Mur de soterrani de formigó armat in-situ [30 cm] Cambra d'aire ventilada Subestructura. Perfilaria d'acer laminat Aïllament tèrmic. Llana de roca mineral [6cm] Acabat interior. Placa de guix [2 x 1cm] I08 I09 I10 E07 Sabata superficial de formigó armat in-situ E08 Riostra de formigó armat in-situ F17 F18 F19 Cambra d'aire no ventilada Drenatge de grava F20 Muntant mur cortina. Sistema mixt fusta i alumini Traveser mur cortina. Sistema mixt fusta i alumini Acabat interior. Panell de fusta [2 cm] I11 E09 F21 Suport lames i mur cortina. Acer inoxidable de morter de regularització [Total 7 cm] S07 Tub de drenatge S08 Membrana impermeable. Poliuretà S09 Lamina geotextil Detall P1.2 Detall PB.2 Detall PB.2 Detall P1.2 Detall S6 Detall S7 Detall S8 Detall S9 Detall S9 Detall S8 Detall S7 Detall S6 E04 C01 C06 C02 C03 C02 C04 C05 E01 F14 E03E02 E04 E03 E02I01 I02 F13 F01 F02 F08 F07 F11 F10 F06 F09 I03 E05 I01 I02 F17F16F15 F13 F14 E01 F18 I05 I04I01 E06 E06 F10 F11 F07 F08 F06 F09 F14 F13 E05 F17 F20 F10 F11 F11 I11 F14 F17 F13 F21 I01 F20 E09 S08 S06 S04 E09 S08 S06 E07 S03 S02 S01 I09 S04 S01 F19 F14 F13 F11 E06 F07F10F11F13 F11 E06 F21 F05 F04 F03 S09 S05 S09 S05 S07 Detall PB.2 Detall P1.2 Façana Coberta Estructura Solera i contencions E01 E02 E03 E04 E05 E06 Ampit. Peça especial prefabricada Capa compressió de formigó [5 cm] Placa alveolar de formigó [30 cm] Armadura de negatius Jàssera pretesada de formigó [30x60 cm] Pilar prefabricat de formigó [40x40 cm] C01 C02 C03 C04 C05 C06 Acabat. Graves [7cm] Lamina geotextil Aïllament tèrmic. Poliestirè extruit XPS [6+6 cm] Membrana impermeable. Poliuretà Capa de pendents. Morter celular. Acabat. Morter remolinat. C07 C08 Acabat. Rajola ceramica sobre base de ciment cola Base paviment. Solera de formigó armat [6 cm] F01 F02 F03 F04 F05 F06 Acabat exterior. Panell de fusta-ciment (VIROC) Subestructura acabat exterior. Llistons de fusta Barrera de vapor Placa de ciment [2 x 1cm] Aïllament tèrmic. Llana de roca mineral [6+6 cm] Subestructura. Perfil tubular d'acer inoxidable F07 F08 Acabat interior. Placa de guix [2 x 1cm] Fusteries de fusta F09 Vidre doble amb cambra d'aire F10 F11 Muret de bloc de formigóF12 Lama fixa de fusta [7,5 x 30 cm]F13 Suport lama. Acer inoxidableF14 Suport membrana impermeable. Xapa d'aluminiF15 Membrana impermeable. PoliuretàF16 Acabat exterior. Xapa d'alumini Subestructura. Perfilaria d'acer laminat Interior I01 I02 I03 I04 Aïllament tèrmic. Llana de roca mineral [8cm] Acabat interior. Panell de fibrociment (GRC) [2 cm] Cortina tèxtil enrollable Suport paviment tècnic I05 Paviment interior. Granit [4 cm] I06 Paviment interior. Microciment sobre base I07 Aïllament tèrmic. Làmina reflexiva de polietilè [2cm] S01 S02 S03 S04 S05 S06 Solera de formigó armat [15 cm] Làmina de polietilè Base de graves [15 cm] Terreny compactat Aïllament tèrmic. Poliestirè extruit XPS [6 cm] Mur de soterrani de formigó armat in-situ [30 cm] Cambra d'aire ventilada Subestructura. Perfilaria d'acer laminat Aïllament tèrmic. Llana de roca mineral [6cm] Acabat interior. Placa de guix [2 x 1cm] I08 I09 I10 E07 Sabata superficial de formigó armat in-situ E08 Riostra de formigó armat in-situ F17 F18 F19 Cambra d'aire no ventilada Drenatge de grava F20 Muntant mur cortina. Sistema mixt fusta i alumini Traveser mur cortina. Sistema mixt fusta i alumini Acabat interior. Panell de fusta [2 cm] I11 E09 F21 Suport lames i mur cortina. Acer inoxidable de morter de regularització [Total 7 cm] S07 Tub de drenatge S08 Membrana impermeable. Poliuretà S09 Lamina geotextil Detall P1.2 Detall PB.2 Detall PB.2 Detall P1.2 Detall S6 Detall S7 Detall S8 Detall S9 Detall S9 Detall S8 Detall S7 Detall S6 E04 C01 C06 C02 C03 C02 C04 C05 E01 F14 E03E02 E04 E03 E02I01 I02 F13 F01 F02 F08 F07 F11 F10 F06 F09 I03 E05 I01 I02 F17F16F15 F13 F14 E01 F18 I05 I04I01 E06 E06 F10 F11 F07 F08 F06 F09 F14 F13 E05 F17 F20 F10 F11 F11 I11 F14 F17 F13 F21 I01 F20 E09 S08 S06 S04 E09 S08 S06 E07 S03 S02 S01 I09 S04 S01 F19 F14 F13 F11 E06 F07F10F11F13 F11 E06 F21 F05 F04 F03 S09 S05 S09 S05 S07 Detall PB.2 Detall P1.2 Façana Coberta Estructura Solera i contencions E01 E02 E03 E04 E05 E06 Ampit. Peça especial prefabricada Capa compressió de formigó [5 cm] Placa alveolar de formigó [30 cm] Armadura de negatius Jàssera pretesada de formigó [30x60 cm] Pilar prefabricat de formigó [40x40 cm] C01 C02 C03 C04 C05 C06 Acabat. Graves [7cm] Lamina geotextil Aïllament tèrmic. Poliestirè extruit XPS [6+6 cm] Membrana impermeable. Poliuretà Capa de pendents. Morter celular. Acabat. Morter remolinat. C07 C08 Acabat. Rajola ceramica sobre base de ciment cola Base paviment. Solera de formigó armat [6 cm] F01 F02 F03 F04 F05 F06 Acabat exterior. Panell de fusta-ciment (VIROC) Subestructura acabat exterior. Llistons de fusta Barrera de vapor Placa de ciment [2 x 1cm] Aïllament tèrmic. Llana de roca mineral [6+6 cm] Subestructura. Perfil tubular d'acer inoxidable F07 F08 Acabat interior. Placa de guix [2 x 1cm] Fusteries de fusta F09 Vidre doble amb cambra d'aire F10 F11 Muret de bloc de formigóF12 Lama fixa de fusta [7,5 x 30 cm]F13 Suport lama. Acer inoxidableF14 Suport membrana impermeable. Xapa d'aluminiF15 Membrana impermeable. PoliuretàF16 Acabat exterior. Xapa d'alumini Subestructura. Perfilaria d'acer laminat Interior I01 I02 I03 I04 Aïllament tèrmic. Llana de roca mineral [8cm] Acabat interior. Panell de fibrociment (GRC) [2 cm] Cortina tèxtil enrollable Suport paviment tècnic I05 Paviment interior. Granit [4 cm] I06 Paviment interior. Microciment sobre base I07 Aïllament tèrmic. Làmina reflexiva de polietilè [2cm] S01 S02 S03 S04 S05 S06 Solera de formigó armat [15 cm] Làmina de polietilè Base de graves [15 cm] Terreny compactat Aïllament tèrmic. Poliestirè extruit XPS [6 cm] Mur de soterrani de formigó armat in-situ [30 cm] Cambra d'aire ventilada Subestructura. Perfilaria d'acer laminat Aïllament tèrmic. Llana de roca mineral [6cm] Acabat interior. Placa de guix [2 x 1cm] I08 I09 I10 E07 Sabata superficial de formigó armat in-situ E08 Riostra de formigó armat in-situ F17 F18 F19 Cambra d'aire no ventilada Drenatge de grava F20 Muntant mur cortina. Sistema mixt fusta i alumini Traveser mur cortina. Sistema mixt fusta i alumini Acabat interior. Panell de fusta [2 cm] I11 E09 F21 Suport lames i mur cortina. Acer inoxidable de morter de regularització [Total 7 cm] S07 Tub de drenatge S08 Membrana impermeable. Poliuretà S09 Lamina geotextil Detall P1.2 Detall PB.2 Detall PB.2 Detall P1.2 Detall S6 Detall S7 Detall S8 Detall S9 Detall S9 Detall S8 Detall S7 Detall S6 E04 C01 C06 C02 C03 C02 C04 C05 E01 F14 E03E02 E04 E03 E02I01 I02 F13 F01 F02 F08 F07 F11 F10 F06 F09 I03 E05 I01 I02 F17F16F15 F13 F14 E01 F18 I05 I04I01 E06 E06 F10 F11 F07 F08 F06 F09 F14 F13 E05 F17 F20 F10 F11 F11 I11 F14 F17 F13 F21 I01 F20 E09 S08 S06 S04 E09 S08 S06 E07 S03 S02 S01 I09 S04 S01 F19 F14 F13 F11 E06 F07F10F11F13 F11 E06 F21 F05 F04 F03 S09 S05 S09 S05 S07 Detall PB.2 Detall P1.2 03. Sistema d’envolupant i acabats Detalls Façana Sud-Oest [Escala 1:25] Façana Coberta Estructura Solera i contencions E01 E02 E03 E04 E05 E06 Ampit. Peça especial prefabricada Capa compressió de formigó [5 cm] Placa alveolar de formigó [30 cm] Armadura de negatius Jàssera pretesada de formigó [30x60 cm] Pilar prefabricat de formigó [40x40 cm] C01 C02 C03 C04 C05 C06 Acabat. Graves [7cm] Lamina geotextil Aïllament tèrmic. Poliestirè extruit XPS [6+6 cm] Membrana impermeable. Poliuretà Capa de pendents. Morter celular. Acabat. Morter remolinat. C07 C08 Acabat. Rajola ceramica sobre base de ciment cola Base paviment. Solera de formigó armat [6 cm] F01 F02 F03 F04 F05 F06 Acabat exterior. Panell de fusta-ciment (VIROC) Subestructura acabat exterior. Llistons de fusta Barrera de vapor Placa de ciment [2 x 1cm] Aïllament tèrmic. Llana de roca mineral [6+6 cm] Subestructura. Perfil tubular d'acer inoxidable F07 F08 Acabat interior. Placa de guix [2 x 1cm] Fusteries de fusta F09 Vidre doble amb cambra d'aire F10 F11 Muret de bloc de formigóF12 Lama fixa de fusta [7,5 x 30 cm]F13 Suport lama. Acer inoxidableF14 Suport membrana impermeable. Xapa d'aluminiF15 Membrana impermeable. PoliuretàF16 Acabat exterior. Xapa d'alumini Subestructura. Perfilaria d'acer laminat Interior I01 I02 I03 I04 Aïllament tèrmic. Llana de roca mineral [8cm] Acabat interior. Panell de fibrociment (GRC) [2 cm] Cortina tèxtil enrollable Suport paviment tècnic I05 Paviment interior. Granit [4 cm] I06 Paviment interior. Microciment sobre base I07 Aïllament tèrmic. Làmina reflexiva de polietilè [2cm] S01 S02 S03 S04 S05 S06 Solera de formigó armat [15 cm] Làmina de polietilè Base de graves [15 cm] Terreny compactat Aïllament tèrmic. Poliestirè extruit XPS [6 cm] Mur de soterrani de formigó armat in-situ [30 cm] Cambra d'aire ventilada Subestructura. Perfilaria d'acer laminat Aïllament tèrmic. Llana de roca mineral [6cm] Acabat interior. Placa de guix [2 x 1cm] I08 I09 I10 E07 Sabata superficial de formigó armat in-situ E08 Riostra de formigó armat in-situ F17 F18 F19 Cambra d'aire no ventilada Drenatge de grava F20 Muntant mur cortina. Sistema mixt fusta i alumini Traveser mur cortina. Sistema mixt fusta i alumini Acabat interior. Panell de fusta [2 cm] I11 E09 F21 Suport lames i mur cortina. Acer inoxidable de morter de regularització [Total 7 cm] S07 Tub de drenatge S08 Membrana impermeable. Poliuretà S09 Lamina geotextil Detall S1 Detall S2 Detall S3 Detall S4 Detall S5 Detall PB.1 Detall PS.1 Detall P1.1 Detall PS.1 Detall PB.1 Detall P1.1 Detall S5 Detall S4 Detall S3 Detall S2 Detall S1 E01 F13 C06 C01 C02 C03 C02 C04 C05 E04E03E02 E05I02I01 C07 C08 C02 C03 C02 C04 C05 C07 F14 F01 F02 F03 F05 F09 I03 F10 F11 F04 E01 F07 F08 F07 F10 F11 F12 C07 C08 C02 C03 C02 C04 C05 I05I04 I08 I07 I06 E04 E03 E02 E05I02I01 F01 F02 F03 F05 F09 I03 F10 F11 F04 F07 F08 F13 F14 E01 I10I09 F18 F07 F08 F06 F09 F10 F11 F17F16F15 F06 F06 E04 E03 E02 I02I01 E05 F07 F08 F02 F03 F04 F06 F09 I09 S01 S02 S03 E07 E08 S05 F12 E06 S04 F01 F10F11 F07 F08 F09 F06 F05 F04 F03 F02 F01 E06 F01 F10F11 F07 F08 F09 F06 F05 F04 F03 F02 F01 F13 F01 F13 F01 F05 F10F11 F07 F08 F09 F06 F05 F04 F03 F02 F01 Detall PS.1 Detall PB.1 Detall P1.1 Memòria constructiva 67 04. Sistema de condicionament i serveis Ventilació i climatització L’edifici està equipat amb un sistema d’aerotèrmia, és a dir, bombes de calor aigua-aire, que proporciona l’energia per a la climatització completa de l’edifici. Consta de tres bombes de calor: una per a la producció d’aigua calenta sanitària i dues per a la climatització general, que treballen en paral·lel. Això garanteix un funcionament mínim en cas d’avaria i permet reduir la mida de cadascuna. Per a la climatització i ventilació dels diferents espais de l’edifici s’han adoptat dues estratègies. Els espais de programa (aules, tallers, etc.) utilitzen un recuperador de calor per renovar l’aire i fancoils per a la climatització, convertint cada espai en la seva pròpia zona climàtica. En canvi, als espais comuns d’estada i circulació, les UTA (Unitats de Tractament d’Aire) realitzen ambdues funcions simultàniament. Aquests espais es divideixen en dues zones climàtiques: la Planta Semisoterrani i la Planta Baixa formen una sola zona, doncs comparteixen un gran espai obert; la Planta Primera es considera una zona climàtica independent, ja que, tot i estar connectada espacialment amb la resta de l’edifici, les seves demandes energètiques són diferents, a causa de l’ascens de l’aire càlid per l’efecte de la convecció. La sala polivalent també utilitza el sistema de UTA, ja que principalment ha de tractar l’aire de dos grans espais: la pròpia sala i el seu vestíbul. Els conductes, que generalment es distribueixen per la coberta, en alguns casos baixen pel pati principal d’instal·lacions, al costat de l’escala compartimentada, i en altres casos passen pel mig del sistema de doble biga. En el cas de la Sala Polivalent de la Planta Semisoterrani, els conductes intercanvien l’aire amb l’exterior gràcies a la diferència d’alçada dels sostres (Detall 1). Als espais oberts de circulació, els conductes es distribueixen a la vista, seguint el traçat longitudinal de l’edifici, excepte a l’espai expositiu de la planta primera, on descendeixen directament de la coberta gràcies al sistema de doble biga (Detall 2). Pel que fa als espais de programa (aules, tallers, etc.), s’ha dissenyat un armari que conté els conductes de ventilació i els fancoils (Detalls 3 i 5). En espais amb una amplada inferior a 5 metres, el fancoil expulsa i recupera l’aire directament des de l’armari; en canvi, en la resta d’espais és necessari instal·lar conductes que distribueixin l’aire mitjançant difusors. Al Bar de la Planta Semisoterrani, també s’ha utilitzat un sistema similar al de la planta primera, integrant els conductes de ventilació a l’estructura (Detall 4). Detall 1 Detall 3 Detall 2 Detall 4 Detall 5 Memòria constructiva 68 04. Sistema de condicionament i serveis Ventilació i climatització Planta Semisoterrani [Escala 1:200] Memòria constructiva 69 04. Sistema de condicionament i serveis Ventilació i climatització Planta Baixa [Escala 1:200] Memòria constructiva 70 04. Sistema de condicionament i serveis Ventilació i climatització Planta Primera [Escala 1:200] Memòria constructiva 71 04. Sistema de condicionament i serveis Ventilació i climatització Planta Coberta [Escala 1:200] Memòria constructiva 72 04. Sistema de condicionament i serveis Ventilació i climatització Per a realitzar els càlculs del volum d’aire necessari a renovar i climatitzar dels espais principals del edificis, s’han considerat els següent criteris: Per a calcular el volum d’aire a renovar s’han utilitzat els criteris del Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques dels Edificis (RITE). Un dels criteris estableix que, segons l’ús dels espais, s’ha d’aplicar una taxa de ventilació per persona que els ocupi. Aquests càlculs s’han aplicat als espais on es realitzen les activitats principals de l’edifici (aules, tallers, despatxos...), ja que compten amb ventilació mecànica gràcies al recuperador de calor. Els espais que renoven i climatitzen l’aire amb el mateix aparell, és a dir, amb les UTA (Unitats de Tractament d’Aire), s’han calculat assegurant un moviment de l’aire entre 6 i 10 moviments per hora, utilitzant un valor de 8 moviments per hora. Aquest càlcul ha permès determinar els cabals de les diferents UTA i també dels fancoils a partir del volum d’aquests espais. Pel que fa al dimensionat dels conductes, s’ha considerat que l’aire circula a una velocitat de 10 m/s als espais exteriors de la coberta i de 5 m/s als espais interiors. Superfície Altura Volum Ocupació Caudal ventilació Caudal climatització m2 m m3 Persones Categoria Tasa ventilació m3/h m3/h Ventilació Climatització Circulacions (Doble espai) 195,60 3,50 684,60 5476,80 Circulacions (Sota vestíbul) 38,32 3,50 134,12 1072,96 Sala polivalent 109,12 3,41 372,10 2976,79 Control tècnic 15,81 3,41 53,91 431,30 Vestíbul sala polivalent 98,68 3,41 336,50 2691,99 Camerino 18,54 2,81 52,10 416,78 Espai social 63,00 3,50 220,50 32,00 IDA 3 8 l/p 921,60 1764,00 RC 1 1 FANCOIL Bar 84,16 3,50 294,56 42,00 IDA 3 8 l/p 1209,60 2356,48 RC 1 2 FANCOILS Circulacions 129,77 3,41 442,52 3540,13 Vestíbul 83,64 3,50 292,74 2341,92 Aula gran 56,99 3,41 194,34 29,00 IDA 2 12,5 l/p 1305,00 1554,69 RC 1 1 FANCOIL Aula petita 1 32,90 3,41 112,19 21,00 IDA 2 12,5 l/p 945,00 897,51 RC 1 1 FANCOIL Aula petita 2 32,90 3,41 112,19 21,00 IDA 2 12,5 l/p 945,00 897,51 RC 1 1 FANCOIL Aula petita 3 32,90 3,41 112,19 21,00 IDA 2 12,5 l/p 945,00 897,51 RC 1 1 FANCOIL Aula petita 4 32,90 3,41 112,19 21,00 IDA 2 12,5 l/p 945,00 897,51 RC 1 1 FANCOIL Sala de reunions 14,61 3,41 49,82 8,00 IDA 2 12,5 l/p 360,00 398,56 RC 1 1 FANCOIL Despatx 33,34 3,41 113,69 4,00 IDA 2 12,5 l/p 180,00 909,52 RC 1 1 FANCOIL Circulacions 242,49 3,41 826,89 6615,13 Espai d'exposicions 74,93 3,41 255,51 2044,09 Taller polivalent 55,28 3,41 188,50 20,00 IDA 2 12,5 l/p 900,00 1508,04 RC 1 1 FANCOIL Taller activitats físiques 51,99 3,41 177,29 20,00 IDA 2 12,5 l/p 900,00 1418,29 RC 1 1 FANCOIL UTA 1 UTA 1 UTA 1 UTA 1 UTA 3 UTA 3 UTA 3 UTA 3 Planta Primera Planta Baixa Planta Espai MaquinàriaQualitat aire Planta Semisoterrani UTA 2 UTA 2 Todos estos locales estarán en depresión con respecto a los locales contiguos; su valor estará entre 10 y 20 Pa. Por niveles de concentración de contaminantes específicos Este método de dilución es válido para situaciones con emisiones conocidas de contaminantes específicos. Indicando con: Ccaudal volumétrico de aire de impulsión (normalmente se trata de aire exterior), m3/s Qcaudal másico de la sustancia contaminante emitida en el recinto, mg/s caconcentración permitida en el ambiente, mg/m3 ciconcentración en el aire de impulsión, mg/m3 veficacia de ventilación La siguiente ecuación expresa la tasa de ventilación que se necesita para diluir la sustancia contaminante: Esta ecuación debe resolverse para cada uno de los contaminantes, para que, posteriormente, se pueda elegir el caudal más elevado (incluso el CO2, si se quiere recurrir a este contaminante como referencia). Sin embargo, cuando se trate de contaminantes peligrosos para la salud es recomendable controlar la fuente de contaminación en lugar de recurrir a la dilución mediante ventilación. Nota: La concentración de una sustancia en el aire se puede expresar en ppm (partes por millón) o ppb (partes por billón; billón americano, igual a 10-3 millones) en volumen o bien en masa por unidad de volumen, como g/m3, mg/m3o g/m3. Indicando con PM el peso molecular de una determinada sustancia, para pasar de una unidad de medida a otra se emplean las siguientes ecuaciones: El RITE indica, en el apartado 1.1.4.2.2, la calidad mínima de aire a mantener en diferentes tipos de recinto. Esa clasificación se repite aquí para comodidad del lector: IDA 1 Hospitales, clínicas, laboratorios, guarderías y similares IDA 2 Oficinas, residencias (estudiantes y ancianos), locales comunes de edificios hoteleros, salas de lecturas, museos, salas de tribunales, aulas de enseñanza y similares, piscinas y similares IDA 3 Edificios comerciales, cines, teatros, salones de actos, habitaciones de edificios hoteleros, restaurantes cafeterías, bares, salas de fiestas, gimnasios, locales para el deporte (salvo las piscinas), salas de ordenadores y similares IDA 4 Nunca se empleará, salvo casos especiales que deberán ser justificados Se hace hincapié en que la calidad de aire IDA 4 no se admite para ningún tipo de local. Para locales no mencionados en la tabla anterior, el técnico podrá elegir la categoría empleando su propio criterio. Es evidente que los diferentes métodos conducen a la misma categoría de calidad del aire interior pero no a la misma cantidad de aire de impulsión. 3 45,24 m mgPM ppm =• 3 450.24 m mg PM ppb =• 3 02445,0 m gPM ppm µ =• 3 45,24 m gPM ppb µ =• via cc Q C ε 1 • − = Disposiciones generales Instrucción Técnica IT.1: Diseño y dimensionado Instrucción Técnica IT.2: Montaje Instrucción Técnica IT.3: Mantenimiento y uso Instrucción Técnica IT.4: Inspección Normas y otros documentos 29 Categoría Caudal de aire exterior (L/s·m2) IDA 1 No aplicable IDA 2 1,0 IDA 3 0,7 IDA 4 0,35 Para el empleo de este procedimiento se pueden usar los valores indicados en la tabla anterior o puede emplearse el procedimiento, indicado más adelante, relativo a niveles de concentración de contaminantes específicos. Por calidad del aire percibido Este método procede del informe CR 1752 del CEN y está basado en la percepción de sustancias olorosas. Es aplicable a recintos sin contaminantes que sean peligrosos para la salud y no sean perceptibles al olfato. Categoría Calidad del aire percibida (dp) Rango Valores por defecto IDA 1 ≤ 1,0 0,8 IDA 2 1,0 … 1,4 1,2 IDA 3 1,4 … 2,5 2,0 IDA 4 >2,5 3,0 Para el empleo de este procedimiento se deberá consultar el informe CR 1752; la dificultad de su puesta en práctica ha hecho que este informe no llegue a ser una norma. Por tasa de aire exterior por persona (método indirecto) Categoría Caudal de aire exterior por persona (L/s) Rango Valores por defecto IDA 1 >15 20 IDA 2 10 … 15 12,5 IDA 3 6 … 10 8 IDA 4 <6 5 Es un método bien justificado para situaciones en las que los recintos sirven para una ocupación humana típica. Estos valores son válidos para locales donde se dan emisiones de baja intensidad debidas a materiales de construcción y decoración, cuando el metabolismo es de cerca de 1,2 met y donde no está permitido fumar. Si se permite fumar, el caudal de aire exterior será, por lo menos, el doble de lo indicado en la tabla anterior. Alternativamente, se podrá emplear el método de la calidad de aire percibido. En cualquier caso, las zonas específicas para fumadores dentro de un edificio deberán estar delimitadas por cerramientos estancos al aire. Si la actividad metabólica es mayor que 1,2 met, las tasas de aire de ventilación arriba indicadas deberán aumentarse por un factor de proporcionalidad igual a la relación entre el valor del metabolismo considerado (en met) dividido por 1,2. Es decir, indicando con CV el caudal de aire de ventilación de la tabla anterior válido para una actividad metabólica de 1,2 met, el caudal de aire de ventilación CVn para otro valor de metabolismo MET será: Por tasa de aire exterior por unidad de superficie (método indirecto) Esta tabla puede usarse solamente para recintos no diseñados para una ocupación humana permanente y que no tienen un uso claramente definido (por ejemplo, almacenes). Para estos locales la calidad de aire IDA 1 no es aplicable. Categoría Caudal de aire exterior (L/s·m2) Rango Valores por defecto IDA 1 No aplicable No aplicable IDA 2 >0,7 0,83 IDA 3 0,35 … 0,7 0,55 IDA 4 <0,35 0,28 Los caudales son válidos para un tiempo de funcionamiento del 50% y locales de altura de 3 m, como máximo. Si el tiempo de funcionamiento fuera menor y los locales tuviesen una altura mayor que 3 m, el caudal de aire se deberá aumentar, como mínimo, de acuerdo a lo indicado en esta tabla (un 20% más): Los caudales de aire de ventilación de otros locales serán, como mínimo, los siguientes: Locales de servicio 2 L/(s·m2) Locales de vestuarios con taquillas 10 L/s por taquilla 2,1 MET CVCVn •= RITE 2007 Comentarios 28 Categoría Concentración de CO2(ppm) Rango Valores por defecto IDA 1 ≤ 400 350 IDA 2 400 … 600 500 IDA 3 600 … 1.000 800 IDA 4 >1.000 1.200 RITE (p. 31) RITE (p. 30) Caudals de ventilació i climatització Memòria constructiva 73 04. Sistema de condicionament i serveis Ventilació i climatització Nº Secció mínima Secció real m3/h m3/h cm2 cm2 Tram m3/h m/s m2 mm m2 Tram 1 Sortida UTA 12431,81 1.0 12431,81 10,00 0,35 6 6 0 0 0 0 x x 6 6 0 0 0 0 0,36 Tram 2 Baixant PC-PB 12431,81 2 12431,81 5,00 0,69 6 6 5 5 0 0 x x 1 1 1 1 0 0 0 0 0,72 3.1 3540,13 5,00 0,20 Ø Ø 5 5 0 0 0 0 0,20 3.2 2832,10 5,00 0,16 Ø Ø 4 4 5 5 0 0 0,16 3.3 2124,08 5,00 0,12 Ø Ø 4 4 0 0 0 0 0,13 3.4 1416,05 5,00 0,08 Ø Ø 3 3 5 5 0 0 0,10 3.5 708,03 5,00 0,04 Ø Ø 2 2 5 5 0 0 0,05 Tram 4 Baixant PB-PS 11233,60 4 8891,68 5,00 0,49 6 6 5 5 0 0 x x 7 7 5 5 0 0 0,49 5.1 8891,68 5,00 0,49 Ø Ø 8 8 0 0 0 0 0,50 5.2 8109,28 5,00 0,45 Ø Ø 8 8 0 0 0 0 0,50 5.3 7326,88 5,00 0,41 Ø Ø 7 7 5 5 0 0 0,44 5.4 6544,48 5,00 0,36 Ø Ø 7 7 0 0 0 0 0,38 5.5 5762,08 5,00 0,32 Ø Ø 6 6 5 5 0 0 0,33 5.6 4979,68 5,00 0,28 Ø Ø 6 6 0 0 0 0 0,28 5.7 4197,28 5,00 0,23 Ø Ø 5 5 5 5 0 0 0,24 6.1 1072,96 5,00 0,06 Ø Ø 2 2 5 5 0 0 0,05 6.2 536,48 5,00 0,03 Ø Ø 2 2 0 0 0 0 0,03 Tram 7 Muntant PS-PB 2341,92 7 2341,92 5,00 0,13 2 2 5 5 0 0 x x 5 5 0 0 0 0 0,13 8.1 2341,92 5,00 0,13 Ø Ø 4 4 0 0 0 0 0,13 8.2 1756,44 5,00 0,10 Ø Ø 3 3 5 5 0 0 0,10 8.3 1170,96 5,00 0,07 Ø Ø 3 3 0 0 0 0 0,07 8.4 585,48 5,00 0,03 Ø Ø 2 2 0 0 0 0 0,03 Tram 3 PB (Doble espai) 3540,13 5,00 Secció mínima Conducte elegit Trams Descripció Caudal espais Reixetes Cabal acumulat Velocitat conductes 675,00708,03 655,58 45,00 x 15,00 Secció real Caudal Proposta reixeta cm 5476,80 525,0015,00x35,00542,11 Tram 5 PS (Doble espai) PS (Ascensors) PB (Vestíbul) 750,0015,00x50,00724,44 Tram 8 585,484,002341,92 Tram 6 525,0015,00x35,00496,74 782,407,00 536,482,001072,96 Dimensionat de conductes d’aire [UTA 1] Nº Caudal Secció mínima Secció real m3/h m3/h cm2 cm2 Tram m3/h m/s m2 mm m2 Tram 1 Coberta (Sortida UTA) 8659,22 1.0 8659 10,00 0,24 5 5 0 0 0 0 x x 5 5 0 0 0 0 0,25 Tram 1.1 Coberta (Baixant passadís) 1731,84 1.1 1732 5,00 0,05 2 2 0 0 0 0 x x 5 5 0 0 0 0 0,05 Tram 1.2 Coberta (Espai expositiu + Vestíbul) 6927,37 1.2 6927 5,00 0,19 5 5 0 0 0 0 x x 4 4 0 0 0 0 0,20 Tram 1.3 Coberta (Espai expositiu) 3463,69 1.3 3464 5,00 0,10 2 2 5 5 0 0 x x 4 4 0 0 0 0 0,10 2.1 3464 5,00 0,19 3 3 5 5 0 0 x x 5 5 5 5 0 0 0,19 2.2 1732 5,00 0,10 3 3 5 5 0 0 x x 5 5 5 5 0 0 0,00 3.1 3464 5,00 0,19 3 3 5 5 0 0 x x 5 5 5 5 0 0 0,19 3.2 1732 5,00 0,10 3 3 5 5 0 0 x x 5 5 5 5 0 0 0,00 4.1 1732 5,00 0,10 Ø Ø 3 3 5 5 0 0 0,10 4.2 1443 5,00 0,08 Ø Ø 3 3 5 5 0 0 0,10 4.3 1155 5,00 0,06 Ø Ø 3 3 0 0 0 0 0,07 4.4 866 5,00 0,05 Ø Ø 2 2 5 5 0 0 0,05 4.5 577 5,00 0,03 Ø Ø 2 2 0 0 0 0 0,03 4.6 289 5,00 0,02 Ø Ø 1 1 5 5 0 0 0,02 Conducte elegit Secció real Proposta reixeta cm Cabal acumulat Velocitat conductes Secció mínima Trams Descripció Caudal espais Reixetes Tram 4 Tram 3 Tram 2 Passadís Vestíbul ascensor Espai expositiu 3463,69 2,00 1731,84 1731,84 6,00 288,64 267,26 40,00 x 50,00 3463,69 2,00 1731,84 1603,56 35,00 x 20,00 1603,56 35,00 x 1750,00 1750,00 800,00 50,00 Dimensionat de conductes d’aire [UTA 2] Memòria constructiva 80 04. Sistema de condicionament i serveis Fontaneria Planta Baixa [Escala 1:200] Memòria constructiva 81 04. Sistema de condicionament i serveis Fontaneria Planta Primera [Escala 1:200] Memòria constructiva 82 04. Sistema de condicionament i serveis Electricitat Planta Semisoterrani [Escala 1:200] Memòria constructiva 83 04. Sistema de condicionament i serveis Planta Baixa [Escala 1:200] Electricitat Memòria constructiva 84 04. Sistema de condicionament i serveis Planta Primera [Escala 1:200] Electricitat Memòria constructiva 85 04. Sistema de condicionament i serveis Planta Coberta [Escala 1:200] Electricitat Memòria constructiva 86 05. Protecció contra incendis Sectorització Tot l’edifici constitueix un únic sector d’incendis, ja que la seva superfície no supera els 2.500 m², el límit establert pel CTE DB-SI per a usos administratius. L’única excepció és l’escala compartimentada, que és un sector independent, a més dels cinc locals de risc especial. Sector Centre Cívic 1802,91 m2 Escala Compartimentada 17,94 m2 Local de risc especial Sala d'instal·lacions elèctriques 5,89 m2 Sala d'instal·lacions general 37,84 m2 Sala d'instal·lacions sala polivalent 10,00 m2 Magatzem sala polivalent 104,21 m2 Estació transformadora 18,80 m2 Superfície Superfície Sectorització Planta Semisoterrani [Escala 1:400] Sectorització Planta Baixa [Escala 1:400] Sectorització Planta Primera [Escala 1:400] Memòria constructiva 87 05. Protecció contra incendis Aproximació de bombers Seguint els criters del CTE DB SI (Secció SI 5), la distància màxima des del camió dels bombers fins als accessos de l’edifici no supera els 30m i el pendent no és superior al 10%. Els vials d’aproximació dels vehicles de bombers als espais de maniobra, compleixen les següents condicions: - Amplada mínima lliure: 5m - Altura mínima lliure: La de l’edifici - Capacitat portant del vial: 20kN/m2 Planta Baixa - Nivell Avinguda del Vallès [Escala 1:400] Memòria constructiva 88 05. Protecció contra incendis Evacuació d’ocupants Seguint els criteris del CTE DB-SI, l’edifici cumpleix els següents paràmetres pel que fa a la evacuació de ocupants: Totes les plantes compten amb més d’una sortida de planta: - La Planta Semisoterrani té varies sortides directes al exterior, a més de comptar amb els dos nuclis d’escales que comuniquen amb la planta baixa. - La Planta Baixa compta amb dos sortides a un espai exterior segur, pel vestíbul i per l’extrem del passadís de circulació. - La Planta Primera també té dos sortides de planta, l’escala principal i l’escala compartimentada. Donat que totes les plantes compten amb almenys dos sortides, des de qualsevol punt de l’edifici el recorregut d’evacuació és menor a 50m i el recorregut fins a la possible alternativa és menor de 25m. Als espais exteriors (terrases, cobertes...) el recorregut no excedeix de 75m. Pel que fa a les ocupacions, que es troben a la taula d’aquesta mateixa pàgina, també s’han calculat amb els criteris que estableix el CTE DB-SI, En afegit, l’estructura de formigó prefabricat té una resistència al foc de REI 120, pel que la seva protecció està assegurada. Ocupació/m2 Tipus ocupació Ocupació alternativa Ocupació Sala polivalent 110,80 m2 1 pers./1 m² NOR - 111 Camerino 17,94 m2 1 pers./2 m² NOR - 9 WC Camerino 4,90 m2 1 pers./3 m² ALT 2 - Magatzem Sala Polivalent 4,21 m2 1 pers./40 m² NOR - 1 WC Sala Polivalent 19,11 m2 1 pers./3 m² ALT 7 - WC Adaptat Sala Polivalent 4,21 m2 1 pers./3 m² ALT 2 - Circulacions Zona Tècnica 6,12 m2 Nul.la ALT - - Control Tècnic 16,17 m2 1 pers./10 m² NOR - 2 Cancell Sala Polivalent 8,62 m2 1 pers./2 m² ALT 5 - Vestíbul Sala Polivalent 98,14 m2 1 pers./2 m² ALT 50 - Circulacions Camerino 10,46 m2 Nul.la ALT - - Mag. de neteja Sala Polivalent 3,41 m2 Nul.la ALT - - Espai Social 63,00 m2 1 pers./2 m² NOR - 32 Bar / Menjador social 84,16 m2 1 pers./1,5 m² NOR - 57 Cuina 18,90 m2 1 pers./10 m² NOR - 2 Vestidors personal de cuina 4,28 m2 1 pers./2 m² NOR - 3 WC Vestidors 3,35 m2 1 pers./3 m² ALT 2 - Rebost 22,78 m2 1 pers./10 m² NOR - 3 Recepció cuina 6,28 m2 1 pers./2 m² ALT 4 - Banys generals 31,07 m2 1 pers./3 m² ALT 11 - Magatzem Espai Social 16,45 m2 1 pers./40 m² NOR - 1 Circulacions 163,36 m2 1 pers./2 m² ALT 82 - Espai obert d'ús polivalent 70,56 m2 1 pers./2 m² NOR - 36 Sala d'instal·lacions 37,84 m2 Nul.la NOR - - Estació transformadora 18,80 m2 Nul.la NOR - - Quadres elèctrics 5,89 m2 Nul.la NOR - - Rack 4,88 m2 Nul.la NOR - - Magatzem general 14,10 m2 1 pers./40 m² NOR - 1 Magatzem de neteja 3,85 m2 Nul.la NOR - - 258 Cancell d'entrada 9,10 m2 1 pers./2 m² ALT 5 - Vestíbul 63,93 m2 1 pers./2 m² ALT 32 - Taulell de recepció 19,71 m2 1 pers./10 m² NOR - 2 Despatx de gestió 33,34 m2 1 pers./10 m² NOR - 4 Sala de reunions 14,61 m2 1 pers./10 m² NOR - 2 Arxiu 6,84 m2 1 pers./40 m² NOR - 1 Bany Despatx 4,41 m2 1 pers./3 m² ALT 2 - Aula petita 1 32,90 m2 1 pers./1,5 m² NOR - 22 Aula petita 2 32,90 m2 1 pers./1,5 m² NOR - 22 Aula petita 3 32,90 m2 1 pers./1,5 m² NOR - 22 Aula petita 4 32,90 m2 1 pers./1,5 m² NOR - 22 Aula gran 56,99 m2 1 pers./1,5 m² NOR - 38 Banys 32,43 m2 1 pers./3 m² ALT 11 - Circulacions 129,77 m2 1 pers./2 m² ALT 65 - Magatzem general 16,17 m2 1 pers./40 m² NOR - 1 Magatzem de neteja 3,35 m2 Nul.la ALT - - 136 Taller Polivalent 55,28 m2 1 pers./5 m² NOR - 12 Taller d'activitats físiques 51,99 m2 1 pers./5 m² NOR - 11 Banys 37,59 m2 1 pers./3 m² ALT 13 - Magatzem de neteja 3,84 m2 Nul.la ALT - - Espai d'exposicions 74,93 m2 1 pers./2 m² NOR - 38 Magatzem d'exposicions 7,83 m2 Nul.la NOR - - Circulacions 242,49 m2 1 pers./3 m² ALT 81 - 61 T T o o t t a a l l 4 4 5 5 5 5 Total Total Planta Baixa Espai Superfície Planta Soterrani Total Planta Primera Memòria constructiva 89 05. Protecció contra incendis Evacuació d’ocupants Planta Semisoterrani - Nivell barri de Terra Nostra [Escala 1:200] Memòria ambiental 96 04. Fitxes de solucions ambientals C C O O N N C C L L U U S S I I O O N N S S D D O O C C U U M M E E N N T T A A C C I I Ó Ó V V a a l l o o r r a a c c i i ó ó e e c c o o n n ò ò m m i i c c a a / / a a m m o o r r t t i i t t z z a a c c i i ó ó d d e e l l a a m m e e s s u u r r a a : : P P a a r r à à m m e e t t r r e e s s d d ' ' a a v v a a l l u u a a c c i i ó ó d d e e l l ' ' è è x x i i t t d d e e l l a a m m e e s s u u r r a a : : D D E E S S C C R R I I P P C C I I Ó Ó A A p p l l i i c c a a c c i i ó ó a a l l p p r r o o j j e e c c t t e e : : B B e e n n e e f f i i c c i i s s : : L L i i m m i i t t a a c c i i o o n n s s : : S S O O L L U U C C I I Ó Ó A A M M B B I I E E N N T T A A L L M M e e s s u u r r a a : : C C a a t t e e g g o o r r i i a a : : C C r r i i t t e e r r i i : : C C O O N N C C L L U U S S I I O O N N S S D D O O C C U U M M E E N N T T A A C C I I Ó Ó V V a a l l o o r r a a c c i i ó ó e e c c o o n n ò ò m m i i c c a a / / a a m m o o r r t t i i t t z z a a c c i i ó ó d d e e l l a a m m e e s s u u r r a a : : P P a a r r à à m m e e t t r r e e s s d d ' ' a a v v a a l l u u a a c c i i ó ó d d e e l l ' ' è è x x i i t t d d e e l l a a m m e e s s u u r r a a : : D D E E S S C C R R I I P P C C I I Ó Ó A A p p l l i i c c a a c c i i ó ó a a l l p p r r o o j j e e c c t t e e : : B B e e n n e e f f i i c c i i s s : : L L i i m m i i t t a a c c i i o o n n s s : : S S O O L L U U C C I I Ó Ó A A M M B B I I E E N N T T A A L L M M e e s s u u r r a a : : C C a a t t e e g g o o r r i i a a : : C C r r i i t t e e r r i i : : Instal·lació de plaques fotovoltaiques Sistema centralitzat de aerotèrmia Es col·locaran 45 panells fotovoltaics a la coberta de l’edifici per aprofitar aquest espai, que no té un ús concret assignat i que gaudeix d’un gran assolellament, ja que l’entorn no obstrueix la radiació solar en cap punt. Així, es podrà generar energia elèctrica de manera gratuïta, reduint el consum energètic de l’edifici i millorant la seva independència energètica. Durant els mesos més calorosos, les plaques permetran alimentar les bombes de calor en els moments de major demanda, refrigerant l’edifici de forma eficient. Instal·lació de bombes de calor aire-aigua que produeixin tota la energia per a climatitzar l’edifici i produir l’aigua calenta sanitària. Amb aquesta mesura, es redueixen les emissions de gasos contaminants ja que el sistema aprofita l’energia present al aire exterior. En afegit, aquests aparells es podran alimentar elèctricament amb els panells fotovoltaics. Els panells fotovoltaics, tot i el seu cost inicial, són un gran recurs per a produir energia neta i renovable. En el meu projecte, la coberta és un lloc ideal per a col·locar-ne, considerant la seva orientació i l’espai disponible, la qual cosa permet obtenir energia de forma senzilla i gratuïta. Les bombes de calor d’aerotèrmia representen una solució excel·lent per a generar energia per a l’edifici, ja que aprofita molt eficientment un recurs natural com l’energia continguda en l’aire exterior, sense generar emissions contaminants. Energia Energia - Obtenció d’energia neta i renovable. - Optimització de l’ús de la coberta. - Independència energètica. - Sistemes eficients energèticament - Reducció d’emissions de gasos contaminants - Versatilitat fred-calor Tot i el cost inicial d’inversió, és una mesura que a llarg termini acaba tenint un retorn econòmic, més enllà dels beneficis mediambientals que dona. És un sistema que requereix una inversió econòmica inicial considerable, però a llarg termini es recupera el cost gràcies a la seva eficiència. Produir energia renovable Utilitzar sistemes eficients de climatització - Inversió econòmica inicial - Necessitat de manteniment - Variabilitat en la producció al llarg de l’any - Inversió econòmica inicial - Impacte visual i acústic - Necessitat de manteniment L’avaluació del èxit es demostrarà a través de l’estalvi energètic de l’edifici. Per comprovar la seva eficiència s’ha de comparar amb altres sistemes tradicionals; l’aerotèrmia és un sistema més eficient i no emet gasos contaminants. +63.68 +63.68 Memòria ambiental 97 04. Fitxes de solucions ambientals C C O O N N C C L L U U S S I I O O N N S S D D O O C C U U M M E E N N T T A A C C I I Ó Ó V V a a l l o o r r a a c c i i ó ó e e c c o o n n ò ò m m i i c c a a / / a a m m o o r r t t i i t t z z a a c c i i ó ó d d e e l l a a m m e e s s u u r r a a : : P P a a r r à à m m e e t t r r e e s s d d ' ' a a v v a a l l u u a a c c i i ó ó d d e e l l ' ' è è x x i i t t d d e e l l a a m m e e s s u u r r a a : : D D E E S S C C R R I I P P C C I I Ó Ó A A p p l l i i c c a a c c i i ó ó a a l l p p r r o o j j e e c c t t e e : : B B e e n n e e f f i i c c i i s s : : L L i i m m i i t t a a c c i i o o n n s s : : S S O O L L U U C C I I Ó Ó A A M M B B I I E E N N T T A A L L M M e e s s u u r r a a : : C C a a t t e e g g o o r r i i a a : : C C r r i i t t e e r r i i : : C C O O N N C C L L U U S S I I O O N N S S D D O O C C U U M M E E N N T T A A C C I I Ó Ó V V a a l l o o r r a a c c i i ó ó e e c c o o n n ò ò m m i i c c a a / / a a m m o o r r t t i i t t z z a a c c i i ó ó d d e e l l a a m m e e s s u u r r a a : : P P a a r r à à m m e e t t r r e e s s d d ' ' a a v v a a l l u u a a c c i i ó ó d d e e l l ' ' è è x x i i t t d d e e l l a a m m e e s s u u r r a a : : D D E E S S C C R R I I P P C C I I Ó Ó A A p p l l i i c c a a c c i i ó ó a a l l p p r r o o j j e e c c t t e e : : B B e e n n e e f f i i c c i i s s : : L L i i m m i i t t a a c c i i o o n n s s : : S S O O L L U U C C I I Ó Ó A A M M B B I I E E N N T T A A L L M M e e s s u u r r a a : : C C a a t t e e g g o o r r i i a a : : C C r r i i t t e e r r i i : : Estructura amb elements prefabricats de formigó A les façanes longitudinals, sud-oest i nord-est, s’instal·larà un sistema de lames fixes de fusta dissenyat per protegir de la radiació solar. Aquestes lames, verticals, estan específicament concebudes per reduir l’impacte de les orientacions oest i est. D’aquesta manera, es permetrà l’entrada de llum natural i suau des del nord. Pel que fa a la radiació procedent del sud, aquestes lames permetran aprofitar la seva energia durant l’hivern, mentre que durant els mesos d’estiu, la protecció serà proporcionada per altres elements com voladissos. La major part de l’estructura del projecte s’ha construït amb elements prefabricats de formigó. Malgrat l’impacte ambiental durant la producció, aquest sistema destaca per la seva durabilitat i la capacitat de construir llums relativament grans amb cantells moderats. L’estratègia es basa en una estructura duradora amb llums relativament grans, facilitant la futura transformació dels espais. L’eficiència d’aquest sistema es basa en tècniques com el pretesat, que optimitzen el funcionament mecànic, o la construcció en fàbrica, que incrementen el control de qualitat. Aquest sistema és una solució senzilla i eficaç per protegir contra la radiació solar, utilitzant materials renovables com la fusta i integrant-ho de forma coherent al disseny arquitectònic de les façanes. Malgrat l’impacte ambiental que té el formigó, s’aposta per aquest sistema estructural pels seus beneficis a llarg termini com la durabilitat dels materials i la flexibilitat arquitectònica que aporta. Materials - Estalvi energètic - Aporta protecció solar sense renunciar a l’aprofitament de la llum natural - Acabat estètic integrat al disseny arquitectònic - Optimització del funcionament mecànic - Control de qualitat - Terminis de construcció - Durabilitat Aquesta mesura implica una inversió inicial moderada, amb beneficis a llarg termini gràcies al estalvi energètic, a més d’un valor afegit estètic i compositiu pel projecte. Aquesta estructura pot tenir un cost lleugerament superior al del formigó in situ, però és més econòmica en comparació amb altres sistemes com la fusta. Mitjançant la estandardització i la repetició d’elements, els costos poden reduir-se considerablement. Evitar guanys de calor als mesos calorosos Durabilitat dels materials i flexibilitat arquitectònica - Dificulta el manteniment i neteja de la façana - Limitacions en la connexió visual interior-exterior - Pot reduir la il·luminació natural en moment concrets - Alt impacte ambiental inicial - Mesures estandarditzades - Difícil de reciclar L’èxit es podrà avaluar amb l’estalvi energètic derivat de la reducció de guanys de calor els mesos calorosos. L’èxit de la mesura s’avalua a partir de la durabilitat de l’estructura i la flexibilitat arquitectònica que aporta. Proteccions solars amb lames de fusta Energia / Materials +52.80 +59.72 +63.68 +53.96 +55.90 +59.72 +63.68 +53.00 +52.33 +50.00 +55.90 +51.44 +50.00 +52.90 +63.68 +59.72 +51.00 +55.90 +53.00 +57.60 +59.72 +63.68 Memòria ambiental 98 04. Fitxes de solucions ambientals C C O O N N C C L L U U S S I I O O N N S S D D O O C C U U M M E E N N T T A A C C I I Ó Ó V V a a l l o o r r a a c c i i ó ó e e c c o o n n ò ò m m i i c c a a / / a a m m o o r r t t i i t t z z a a c c i i ó ó d d e e l l a a m m e e s s u u r r a a : : P P a a r r à à m m e e t t r r e e s s d d ' ' a a v v a a l l u u a a c c i i ó ó d d e e l l ' ' è è x x i i t t d d e e l l a a m m e e s s u u r r a a : : D D E E S S C C R R I I P P C C I I Ó Ó A A p p l l i i c c a a c c i i ó ó a a l l p p r r o o j j e e c c t t e e : : B B e e n n e e f f i i c c i i s s : : L L i i m m i i t t a a c c i i o o n n s s : : S S O O L L U U C C I I Ó Ó A A M M B B I I E E N N T T A A L L M M e e s s u u r r a a : : C C a a t t e e g g o o r r i i a a : : C C r r i i t t e e r r i i : : C C O O N N C C L L U U S S I I O O N N S S D D O O C C U U M M E E N N T T A A C C I I Ó Ó V V a a l l o o r r a a c c i i ó ó e e c c o o n n ò ò m m i i c c a a / / a a m m o o r r t t i i t t z z a a c c i i ó ó d d e e l l a a m m e e s s u u r r a a : : P P a a r r à à m m e e t t r r e e s s d d ' ' a a v v a a l l u u a a c c i i ó ó d d e e l l ' ' è è x x i i t t d d e e l l a a m m e e s s u u r r a a : : D D E E S S C C R R I I P P C C I I Ó Ó A A p p l l i i c c a a c c i i ó ó a a l l p p r r o o j j e e c c t t e e : : B B e e n n e e f f i i c c i i s s : : L L i i m m i i t t a a c c i i o o n n s s : : S S O O L L U U C C I I Ó Ó A A M M B B I I E E N N T T A A L L M M e e s s u u r r a a : : C C a a t t e e g g o o r r i i a a : : C C r r i i t t e e r r i i : : Espais oberts i diàfans L’aigua recollida a les cobertes del edifici s’acumularà a un dipòsit a la planta soterrani i s’aprofitarà per al reg dels espais verds del projecte. Les circulacions i els espais comuns del projecte es troben sempre en espais molt oberts i diàfans, amb dobles altures. Els espais oberts i diàfans milloren la qualitat de l’ambient interior gràcies a una major entrada de llum natural i una sensació d’amplitud. A més, permeten una millor circulació de l’aire i ofereixen flexibilitat en la disposició de l’espai, contribuint al benestar dels ocupants. La suma de tots aquests espais també afavoreix a eliminar l’aire més càlid durant els mesos d’estiu, gràcies a l’efecte de la convecció. Aquesta mesura té diverses avantatges, especialment en la reducció del consum d’aigua, la conservació dels recursos hídrics i la independència en matèria d’aigua. Malgrat que és una decisió formal del projecte enfocada a la qualitat espacial de l’edifici i el confort dels usuaris, també és una mesura que aporta beneficis en termes de la reducció de recursos energètics. Qualitat del ambient interior - Reducció del consum d’aigua - S’aprofita un recurs natural i renovable - Independència hídrica - Major nivells d’il·luminació - Millorar circulació de l’aire - Sensació d’amplitud La inversió econòmica és inicial, però és rentable a llarg termini ja que aprofites un recurs gratuït. És complicat valorar el seu cost econòmic, ja que forma part de les decisions de disseny del projecte, però sí que aporta beneficis significatius en termes d’estalvi energètic. Aprofitar l’aigua de la pluja Funcionalitat i comoditat de l’usuari. Eficiència energètica. - Precipitacions puntuals i intenses - Es necessita un gran espai pel dipòsit - Control de la temperatura La mesura d’èxit es basarà en la reducció del consum d’aigua, sent la pluviometria un factor clau en aquest resultat El principal èxit d’aquesta mesura resideix en l’estalvi energètic que pot generar i en el confort dels usuaris. Dipòsit per recollir aigües pluvials Aigua Memòria ambiental 99 04. Fitxes de solucions ambientals C C O O N N C C L L U U S S I I O O N N S S D D O O C C U U M M E E N N T T A A C C I I Ó Ó V V a a l l o o r r a a c c i i ó ó e e c c o o n n ò ò m m i i c c a a / / a a m m o o r r t t i i t t z z a a c c i i ó ó d d e e l l a a m m e e s s u u r r a a : : P P a a r r à à m m e e t t r r e e s s d d ' ' a a v v a a l l u u a a c c i i ó ó d d e e l l ' ' è è x x i i t t d d e e l l a a m m e e s s u u r r a a : : D D E E S S C C R R I I P P C C I I Ó Ó A A p p l l i i c c a a c c i i ó ó a a l l p p r r o o j j e e c c t t e e : : B B e e n n e e f f i i c c i i s s : : L L i i m m i i t t a a c c i i o o n n s s : : S S O O L L U U C C I I Ó Ó A A M M B B I I E E N N T T A A L L M M e e s s u u r r a a : : C C a a t t e e g g o o r r i i a a : : C C r r i i t t e e r r i i : : C C O O N N C C L L U U S S I I O O N N S S D D O O C C U U M M E E N N T T A A C C I I Ó Ó V V a a l l o o r r a a c c i i ó ó e e c c o o n n ò ò m m i i c c a a / / a a m m o o r r t t i i t t z z a a c c i i ó ó d d e e l l a a m m e e s s u u r r a a : : P P a a r r à à m m e e t t r r e e s s d d ' ' a a v v a a l l u u a a c c i i ó ó d d e e l l ' ' è è x x i i t t d d e e l l a a m m e e s s u u r r a a : : D D E E S S C C R R I I P P C C I I Ó Ó A A p p l l i i c c a a c c i i ó ó a a l l p p r r o o j j e e c c t t e e : : B B e e n n e e f f i i c c i i s s : : L L i i m m i i t t a a c c i i o o n n s s : : S S O O L L U U C C I I Ó Ó A A M M B B I I E E N N T T A A L L M M e e s s u u r r a a : : C C a a t t e e g g o o r r i i a a : : C C r r i i t t e e r r i i : : Ventilació creuada Vegetació El disseny interior de l’edifici considera la possibilitat de ventilació natural i creuada, amb grans finestrals practicables a les façanes longitudinals. A més, la direcció predominant del vent és del sud-oest, facilitant una entrada d’aire òptima a la façana principal. Al dissenyar l’edifici, s’han generat diverses zones verdes al voltant. Aquestes no només aporten nous espais verds públics i de qualitat, que són escassos al barri, sinó que també ofereixen beneficis directes per a l’edifici, com protecció solar, millora de la qualitat de l’aire, reducció de l’impacte acústic i una millora del paisatge urbà en general. Les mesures de ventilació creuada ofereixen una forma efectiva i econòmica de millorar la qualitat de l’aire interior i el confort dels ocupants. Amb aquestes mesures, es poden aconseguir beneficis significatius tant per a la salut dels usuaris com per a l’eficiència energètica de l’edifici. La incorporació de zones verdes al voltant del edificis no només milloren l’entorn urbà i paisatgístic, sinó que també contribueixen a la salut i el benestar dels usuaris del propi centre cívic. Qualitat del ambient interior Qualitat del ambient interior / Adaptació al canvi climàtic - Reducció de costos energètics - Millora de la qualitat del ambient interior - Refrescament natural - Ombra a l’edifici - Espais agradables - Qualitat de l’aire Encara que no implica un gran cost econòmic explícit, aporta beneficis considerables en termes energètics i de confort. Tot i requerir una inversió econòmica inicial i de manteniment, els beneficis ambientals per a l’edifici i la ciutat en general superen aquests costos. Generar ventilacions naturals i creuades Naturalitzar l’entorn - Impacte acústic - Consum d’aigua - Manteniment L’èxit de la mesura es pot avaluar a través de la qualitat de l’aire interior i els nivells d’estalvi energètic que es produeixin. L’èxit es mesura en la millora de la qualitat de vida dels usuaris i la reducció del impacte ambiental. Memòria d’investigació Funció i sostenibilitat Comparativa funcional i ambiental del formigó i la fusta com a materials estructurals Memòria d’investigació 101 00. Index de continguts 01. Introducció 02. Justificació 03. Objectius 04. Metodologia 05. Context 06. Casos d’estudi 07. Comparació de sistemes 08. Conclusions 09. Bibliografia 10. Annexes Cas 1 - Estructura de pòrtics de fusta Cas 2 - Estructura de grans llums de fusta Cas 3 - Estructura de formigó in-situ Cas 4 - Estructura de formigó prefabricat Cas 5 - Estructura de mixta de grans llums Cas 6 - Estructura mixta de grans llums arquejada Pressupost ambiental Pressupost econòmic Amidaments Bibliografia Webgrafia Font d’imatges Funció i sostenibilitat Comparativa funcional i ambiental del formigó i la fusta com a materials estructurals Memòria d’investigació 102 01. Introducció Actualment, el disseny d’edificis sostenibles no només és una tendència vigent, sinó que ja està plenament integrat en la concepció de nous projectes arquitectònics. No obstant això, ¿què significa realment ser sostenible? De manera general, es defineix com a respectuós amb el medi ambient, abordant els materials i l’energia necessaris per a la construcció, utilització i manteniment de l’edifici. Un dels factors crucials en la sostenibilitat dels edificis és el seu sistema estructural, ja que acostuma a ser un dels elements on es destinen més recursos materials i econòmics. A partir d’aquesta premissa, aquest treball aborda l’estudi de la sostenibilitat dels edificis centrant-se en la seva estructura, comparant diversos sistemes i materials. Per acotar el tema en el context actual, es compararà el material per excel·lència de l’últim segle, el formigó, amb un material tradicional que ara torna a estar en auge, la fusta. El formigó, àmpliament utilitzat per la seva durabilitat i resistència, a priori implica un cost ambiental més alt, a causa de l’elevada emissió de CO2 durant la seva producció. En canvi, la fusta, com a material renovable, sol tenir un balanç de carboni més favorable, especialment si prové de boscos gestionats de manera sostenible. Més enllà del propi material, també s’aborda la diferència en la producció, cada cop més realitzada en taller. La prefabricació permet una millor gestió dels recursos i la reducció de residus en comparació amb la construcció tradicional in situ. A més, cal investigar el tipus de productes que es poden obtenir de cada material, ja que moltes vegades compleixen funcions concretes adaptades a les seves virtuts, fet que permet combinar diversos materials i sistemes. Així, la sostenibilitat en els edificis no es limita només a l’elecció dels materials, sinó que també inclou la forma en què aquests materials s’integren en el disseny i la construcció per maximitzar l’eficiència energètica i minimitzar l’impacte ambiental al llarg de tot el cicle de vida de l’edifici. 02. Justificació La elecció de la temàtica respon a la necessitat de contemplar els sistemes estructurals des d’una perspectiva diferent a la habitual a l’ETSAB, allunyant-me del càlcul pur i acostant-me al nou paradigma ecològic de la nostra professió. Aquesta perspectiva és essencial per adaptar-se als nous desafiaments ambientals i socials, promovent pràctiques arquitectòniques que contribueixin a la conservació del medi ambient i al benestar de la societat. A partir del meu propi projecte del PFC, i considerant la temàtica ambiental de la línia del Màster, em va sorgir la curiositat d’indagar si existeix un tipus d’estructura més sostenible o si realment tot depèn de diversos factors vinculats al lloc i al projecte. Aquesta pregunta em va portar a explorar diferents materials i tècniques constructives, i a considerar com aquests poden influir en l’impacte ambiental global de l’edifici. Per tant, considero interessant estudiar diversos sistemes estructurals amb l’objectiu de jutjar-los des d’una perspectiva crítica i objectiva. A través d’aquesta comparació, es busca identificar els avantatges i desavantatges de cada material i sistema, tenint en compte factors com la sostenibilitat, la durabilitat, l’eficiència energètica, i l’impacte ambiental. Aquesta anàlisi no només contribuirà a una millor comprensió de les opcions disponibles, sinó que també oferirà criteris fonamentats per a la presa de decisions en futurs projectes arquitectònics. Així, la sostenibilitat en els edificis no es limita només a l’elecció dels materials, sinó que també inclou la forma en què aquests materials s’integren en el disseny i la construcció per maximitzar l’eficiència energètica i minimitzar l’impacte ambiental al llarg de tot el cicle de vida de l’edifici. Aquesta visió holística és essencial per avançar cap a una arquitectura més responsable i sostenible, capaç de respondre als reptes del segle XXI. 03. Objectius L’objectiu fonamental d’aquesta investigació resideix en aprofundir en la comprensió del concepte de sostenibilitat en l’àmbit de la construcció i identificar els factors determinants que hi influeixen. Es pretén explorar i analitzar diversos sistemes estructurals sense prejudicis previs per determinar si existeix una solució universal i òptima o si, per contra, les solucions en matèria de sostenibilitat depenen exclusivament del context específic de cada projecte. La selecció dels sistemes estructurals de fusta i formigó té com a objectiu principal aportar claredat i objectivitat a una percepció actualment polaritzada, on la fusta és sovint exaltada com la solució ecològica per excel·lència, mentre que el formigó és condemnat pels seus impactes ambientals. A través d’aquest estudi, es busca desafiar aquestes percepcions preconcebudes, proporcionant dades objectives que permetin una comparació honesta. Alhora, es tractaran les virtuts i les limitacions de cada material, oferint una visió equilibrada i fonamentada. En última instància, aquesta investigació pretén establir una base sòlida per a la presa de decisions informada i equitativa en l’àmbit de la construcció sostenible. Això inclou no només la presentació de dades quantitatives, sinó també una anàlisi qualitativa que tingui en compte factors com la durabilitat o l’impacte en l’arquitectura i els espais. Memòria d’investigació 103 04. Metodologia Fase 2 - Estudi del impacte ambiental Per a l’avaluació de l’impacte ambiental dels edificis seleccionats, s’ha realitzat una simulació dissenyant uns edificis X amb els sistemes estructurals dels edificis analitzats. Aquests edificis X comparteixen determinades característiques (si no s’indica el contrari) per facilitar una comparació precisa: - Els edificis dissenyats tenen dos plantes útils, amb una superfície aproximada de 25 x 25m en cada planta i una alçada de 4m per pis. Els edificis de grans llums només comptaran amb una planta útil. - La fonamentació considerada consisteix en sabates superficials de formigó, amb una dimensió de 1,5 x 1,5m en planta i un cantell de 0,6m. - En el nivell inferior, s’ha utilizat el mateix forjat sanitari per a tots els casos. - No s’ha considerat l’impacte del transport dels materials, però sí el de les grues i altres equips de muntatge. Per a realitzar aquesta simulació, s’ha dissenyat una composició estructural general, amb elements i dimensions similars als projectes de referència. Aquest disseny ha permès realitzar amidaments aproximats de cadascun dels elements. Aquests amidaments s’han introduït posteriorment al programa de pressupostos TCQ, que no només elabora pressupostos econòmics, sinó que també calcula pressupostos d’impacte ambiental, oferint dades sobre emissions de CO2 equivalent (en quilograms) i consum d’energia (en MJ). Les partides utilitzades en aquest pressupost provenen de la base de dades del BEDEC, de l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITEC). Fase 3 - Comparació Un cop realitzades les simulacions i obtinguts els valors quantitatius de l’impacte ambiental i econòmic, és moment de comparar els diferents sistemes estructurals. Aquesta comparació es durà a terme no només basant-se en les dades objectives obtingudes, sinó també explorant altres avantatges i inconvenients que aquests sistemes poden presentar. Pel que fa a l’impacte ambiental, s’analitzaran factors com les emissions de CO2 equivalent i el consum d’energia associats a cadascun dels materials utilitzats. També es considerarà el cicle de vida dels materials, des de l’extracció i producció fins a la construcció, ús, manteniment i eventual deconstrucció o reciclatge. Això permetrà identificar quins sistemes tenen un menor impacte ambiental al llarg de tot el seu cicle de vida i quins ofereixen majors possibilitats de sostenibilitat a llarg termini. A més de les qüestions ambientals, s’exploraran aspectes relacionats amb la qualitat arquitectònica dels sistemes estructurals. Això inclou la flexibilitat de disseny, les capacitats estètiques i la integració amb altres elements constructius i tecnològics. També es valorarà com aquests sistemes poden influir en la comoditat i benestar dels usuaris, així com en l’eficiència energètica de l’edifici. Per dur a terme aquesta investigació, s’ha aplicat una metodologia que consisteix en diverses etapes: l’anàlisi d’edificis i dels seus sistemes estructurals, l’avaluació de l’impacte ambiental i la comparació d’aquests sistemes. Abans d’iniciar la investigació, també és crucial tenir en compte el concepte de sostenibilitat, així com posar en context el marc temporal i local associat tant a la fusta com al formigó. Fase 0 - Context Per comprendre adequadament l’impacte ambiental de les estructures, el primer pas consisteix en una clara definició del concepte de sostenibilitat i en la identificació dels paràmetres que ens permetran avaluar-la de manera precisa. Entre aquests paràmetres, alguns són de naturalesa quantitativa i seran objecte d’un estudi detallat, com ara les emissions de CO2 equivalents o el consum energètic associat a la producció i al transport dels elements que conformen les estructures que analitzarem. Altres aspectes, no es poden reduir a una simple xifra; alguns d’aquests estan relacionats amb qüestions arquitectòniques, com la flexibilitat o la materialitat, mentre que altres es refereixen principalment al cicle de vida del material o al sistema estructural, com la durabilitat o la reciclabilitat. A part de comprendre i delimitar el concepte de sostenibilitat, és igualment rellevant situar els materials protagonistes d’aquesta investigació, la fusta i el formigó, en el seu context temporal, prestant especial atenció a la història local del nostre entorn proper. Fase 1 - Anàlisi de casos d’estudi S’han seleccionat diversos edificis de referència per a estudiar l’impacte ambiental de les estructures. En la selecció d’aquests casos, s’ha tingut en compte la diversitat de materials, tipologies arquitectòniques i estructurals, així com els processos de producció i construcció. Malgrat aquesta diversitat, s’ha procurat que comparteixin certs paràmetres arquitectònics per facilitar la comparació: tots els edificis són equipaments públics, amb uns de llums moderades (7-10 m) i altres de grans llums (25-40 m). Els edificis seleccionats són: - Cas 1: Escola Arimunani. S’ha seleccionat per la seva estructura íntegrament de fusta i les llums relativament petites o moderades. - Cas 2: Poliesportiu Turó de la Peira. Escollit per ser un edifici de grans llums, íntegrament de fusta, que utilitza un tipus de jàssera diferent en cada planta. - Cas 3: Condensador Público. Tot i que hi ha molts edificis de formigó in-situ, aquest destaca per la forma en què compon i mostra l’estructura, amb el formigó com a protagonista. - Cas 4: Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Rovira i Virgili. Similar al cas anterior, aquest edifici és un clar exemple d’arquitectura tectònica que exhibeix l’estructura i els materials, però en aquest cas fent bandera de la construcció prefabricada de formigó. - Cas 5: Escola la Mar Bella. Seleccionada per combinar els dos materials d’estudi de manera poc habitual, utilitzant grans murs de formigó. - Cas 6: Pavelló de Tennis CAR. Escollit per la combinació dels dos materials estudiats i per la senzillesa i elegància del disseny, amb ús de jàsseres arquejades. Cada un d’aquests edificis és objecte d’una breu descripció arquitectònica, així com d’un estudi global de la seva estructura. A més, s’ha realitzat un anàlisi detallat dels diversos elements conformen aquesta estructura. Memòria d’investigació 104 05. Context El formigó ha estat, sense dubte, el material clau en l’arquitectura durant el darrer segle, contribuint significativament a configurar el paisatge tant urbà com rural de Catalunya i Espanya com ho coneixem avui en dia. Les seves característiques úniques, com la notable resistència a les forces de compressió, la seva mal·leabilitat i capacitat d’adaptació a dissenys complexos, així com la seva durabilitat, el converteixen en un dels sistemes més eficients arquitectònica i econòmicament. No obstant això, en termes ambientals, el formigó no és el millor material. El procés de producció del ciment, un dels seus components clau, requereix una gran quantitat d’energia i genera emissions considerables de diòxid de carboni. A més, l’ús d’aquestes tècniques constructives implica un consum significatiu d’aigua. En aquest sentit, el formigó comença a rebre crítiques per les seves repercussions ambientals, tot i que encara es manté àmpliament utilitzat degut al seu baix cost econòmic i a la disponibilitat de mà d’obra especialitzada en el nostre entorn geogràfic. La fusta ha tingut un paper essencial en l’arquitectura catalana i espanyola al llarg de la història, des de les antigues cases rurals fins als moderns edificis de fusta laminada. Aquest material ha deixat una empremta distintiva en el nostre paisatge, gràcies a la tradició centenària en el treball de la fusta, transmès de generació en generació pels grans mestres fusters. A part de ser un material abundant al nostre territori, la fusta ofereix característiques que promouen el seu ús. És un recurs renovable, lleuger, resistent i fàcil de manipular. A més, la seva aparença càlida i natural contribueix a la creació d’espais acollidors i agradables. Pel que fa al seu impacte ambiental, la fusta és ben valorada, especialment quan es practica una gestió forestal sostenible. Durant el seu cicle de vida, la fusta té la capacitat d’absorbir més CO2 del que emet durant el procés de construcció. A més, els avanços tecnològics recents en el disseny i la producció de elements de fusta han consolidat la seva posició com un dels materials més prometedors per al futur, tot i les seves limitacions. La sostenibilitat en l’àmbit de l’arquitectura va més enllà de considerar únicament les qüestions mediambientals; implica un equilibri integral entre aspectes econòmics, ecològics i socials. Això significa adoptar no només tècniques i materials que respectin el medi ambient, sinó també assegurar que les solucions constructives siguin econòmicament viables i que milloren la vida de les persones. Quan s’aborda la sostenibilitat en la construcció, és essencial avaluar tant l’impacte immediat com l’impacte a llarg termini. Aquesta anàlisi ha de comprendre el cicle de vida dels materials utilitzats, la seva disponibilitat a llarg termini i la capacitat de l’edifici per resistir els fenòmens climàtics i l’ús continuat al llarg del temps. A més, cal tenir en compte la interacció entre els edificis i el medi ambient, incloent-hi la seva resposta als canvis climàtics i la seva eficiència energètica. En definitiva, l’arquitectura sostenible implica dissenyar edificis que no només siguin respectuosos amb el medi ambient, sinó que també proporcionin espais saludables i agradables per als seus ocupants, tot mantenint una consideració constant sobre la seva sostenibilitat a llarg termini en termes econòmics, ecològics i socials. 8. PREFACI / INTRODUCCIÓ / OBJECTIUS / METODOLOGIA / CAS PRÀCTIC / CONCLUSIONS / FIGURES / ANNEX 2.1. Sostenibilitat 2.1. Sostenibilitat INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ La sostenibilitat no depèn d’un únic aspecte, és per això que cal entendre-la La sostenibilitat no depèn d’un únic aspecte, és per això que cal entendre-la com un conjunt entre l’àmbit com un conjunt entre l’àmbit social, ambiental i econòmicsocial, ambiental i econòmic.. Considerem sostenibilitat quan aconseguim satisfer les necessitats actuals Considerem sostenibilitat quan aconseguim satisfer les necessitats actuals procurant que les generacions futures mantinguin les mateixes condicions.procurant que les generacions futures mantinguin les mateixes condicions. En el cas dels materials de construcció, no hi ha cap dubte que la fusta és En el cas dels materials de construcció, no hi ha cap dubte que la fusta és el menys desfavorable, i el millor dels casos seria construir amb ella per tal el menys desfavorable, i el millor dels casos seria construir amb ella per tal d’impactar el mínim possible. d’impactar el mínim possible. Però, és realment la solució més sostenible en tots els seus àmbits? Però, és realment la solució més sostenible en tots els seus àmbits? A primera vista el factor mediambiental és el punt més favorable, tot i que es A primera vista el factor mediambiental és el punt més favorable, tot i que es debilita en alguna de les seves fases, tanmateix el factor econòmic és més debilita en alguna de les seves fases, tanmateix el factor econòmic és més conegut com a desavantatge. conegut com a desavantatge. Són aquests els dos àmbits crítics d’estudi en els quals es focalitza el present Són aquests els dos àmbits crítics d’estudi en els quals es focalitza el present treball.treball. SOSTENIBLE EQUITATIU VIABLE HABITABLE MEDIAMBIENTAL ECONÒMIC SOCIAL PesPes Dim. màximes Dim. màximes PreuPreu Balanç CO2Balanç CO2 470 kg / m2470 kg / m2 0,40 x 2,95 x 16 m 0,40 x 2,95 x 16 m 125 € / m2125 € / m2 -150 kg / m2-150 kg / m2 Fig. 1. Esquema d’elaboració pròpia que explica la sostenibilitatFig. 1. Esquema d’elaboració pròpia que explica la sostenibilitat Característiques principals CLTCaracterístiques principals CLT Bondats CLTBondats CLT - EcològicEcològic - BiodegradableBiodegradable - LleguerLleguer - Resistent estructuralResistent estructural - Montatge ràpid i senzillMontatge ràpid i senzill - PrecísPrecís - VersàtilVersàtil - FlexibleFlexible 22 Dades relacionades amb l’àmbit mediambiental i econòmic Dades relacionades amb l’àmbit mediambiental i econòmic del material objecte d’estudi: la fusta contralaminadadel material objecte d’estudi: la fusta contralaminada Fig. 2. Quadres d’elaboració pròpia amb dades de CLTFig. 2. Quadres d’elaboració pròpia amb dades de CLT Fig. 1 tectonicablog.comPublic Condenser Fig. 2 Fig. 3 Memòria d’investigació 105 Escola Arimunani Aulets + Aixopluc Marratxí, Mallorca 2018-2021 Fig. 7 Fig. 4 Es tracta d’una escola a l’illa de Mallorca, on el disseny ha tingut molt en compte conceptes ambientals. A més d’utilitzar materials, a priori, més sostenibles, els arquitectes van estudiar els monestirs de Mallorca com a referència per a la protecció climàtica. S’han implementat estratègies arquitectòniques i naturalitzadores per millorar les condicions climàtiques. L’edifici es protegeix de la radiació estival amb l’ombra dels arbres i els voladissos, facilita la ventilació creuada a l’estiu i la radiació a l’hivern, i el pati interior crea un oasi climàtic. Fig. 5 Fig. 6 06. Casos d’estudi Estructura de pòrtics de fusta Fig. 11 Fig. 8 Fig. 10Fig. 9 Fig. 12 Fig. 13 L’estructura de l’edifici està completament construïda amb elements de fusta, excepte la base sobre la qual es recolza, composta per uns murs de formigó i un forjat sanitari. Les bigues de fusta cobreixen una distància de 7m, amb un voladís de 2,3m a cada extrem, i són suportades pels pilars, situats cada 2,3m i amb una secció de 20x20cm. Els forjats es realitzen amb panells de fusta contralaminada (CLT), igual que els murs que recolzen l’estructura; els gruixos dels panells CLT varien entre els 10 i els 14cm. En cada pilar hi descansen dues bigues, amb una secció de 12x40cm, el que permet generar voladissos i que els pilars siguin d’una sola peça. Memòria d’investigació 112 Pilar prefabricat Plaques alveolars Capa de compressió Jàssera pretesada i prefabricada Fig. 43 06. Casos d’estudi Estructura de formigó prefabricat Simulació d’edifici Per a simular l’impacte ambiental d’aquest sistema estructural, l’estructura dissenyada està dissenyada atenent a les diferents llums i seccions de l’edifici, i per tant està composta de: - Pilars de formigó armat prefabricats, d’una sola peça, i de secció 40x40cm - Jàsseres pretesades i prefabricades, dissenyades amb una llum de 6m i una secció de 30x45cm. - Forjat de plaques alveolars, format per plaques de 1,20m de costat i de cantell variable (de 20, 25 i 45cm, per cobrir les llums de 6,12 i 18m respectivament). Aquest forjat també compta amb una capa de compressió de 5cm. Els resultats són els següents*: Energia consumida: 1.189.112 MJ CO2 equivalent: 162.179 kg Considerant que l’edifici simulat té dos plantes útils, i que cadascuna de les plantes gaudeix de 595,36m2, la superfície total és de 1190,72 m2, per tant els valors en relació a la superfície són els següents: Energia consumida: 998,65 MJ/m2 CO2 equivalent: 136,20 kg/m2 Fig. 44 * Per a obtenir informació més detallada sobre aquests resultats, consultar el capítol d’annexes. Memòria d’investigació 113 Escola la Mar Bella SUMO Arquitectes Barcelona, Catalunya 2021 Es tracta d’una escola de aproximadament 4.000 m², situada al barri del Poblenou de Barcelona. El projecte es basa en una preexistència: l’escola actual, que es reforma i amplia. El resultat són tres volums: l’original, que es reforma; un nou volum de PB+2 que està adossat a l’original formant una L; i, el tercer volum, que està exempt, només connectat a la resta per un pont sobre l’espai públic. En els volums que formen la L trobem el programa principal de l’escola, amb aules i despatxos, així com el pati que es genera en aquesta L. En el volum exempt hi ha altres usos, com un gimnàs/sala polivalent i una biblioteca, que poden de ser utilitzats pels veïns fora de l’horari escolar. Fig. 45 Fig. 47 Fig. 49 Fig. 46 Fig. 48 06. Casos d’estudi Estructura mixta de grans llums Pel que fa a l’estructura, la part estudiada és la del volum annex, que inclou la sala polivalent i la biblioteca. Aquest volum requereix una estructura amb grans llums. La solució adoptada en aquest projecte es basa en grans bigues de fusta laminada que cobreixen una llum de 16,9m amb un cantell de 1,20m. Aquestes bigues es recolzen en un mur perimetral de formigó armat in-situ de 30 cm, mitjançant ancoratges metàl·lics. Els forjats es construeixen amb panells de fusta contralaminada (CLT) de 12 cm. Al tenir el mur continu, l’estratègia consisteix en col·locar moltes bigues molt pròximes entre elles per reduir el cantell de les bigues i el del forjat. Fig. 52 Fig. 50 Fig. 51 Memòria d’investigació 114 06. Casos d’estudi Estructura mixta de grans llums * Per a obtenir informació més detallada sobre aquests resultats, consultar el capítol d’annexes. Forjat de panells CLT Ancoratge metàl·lic Jàssera de fusta laminada Mur de formigó armat in-situ Fig. 53 Simulació d’edifici Per a simular l’impacte ambiental d’aquest sistema estructural, l’estructura dissenyada està dissenyada atenent a les diferents llums i seccions de l’edifici, i per tant està composta de: - Dos murs de formigó de 26,40m de llarg i 30cm de gruix. - Jàsseres de fusta laminada cada 2,2m, cobrint una llum de 20m i una secció de 20x120cm. - Forjat de panells CLT de 12cm de gruix. - En aquest cas la fonamentació considera és una sabata correguda per cadascun dels murs. Els resultats són els següents*: Energia consumida: 906.774 MJ CO2 equivalent: 103.181 kg Considerant que l’edifici simulat té dos plantes útils, i que cadascuna de les plantes gaudeix de 595,36m2, la superfície total és de 1190,72 m2, per tant els valors en relació a la superfície són els següents: Energia consumida: 1679,27 MJ/m2 CO2 equivalent: 191,08 kg/m2 Fig. 54 Memòria d’investigació 115 06. Casos d’estudi Estructura mixta de grans llums arquejada Pavelló de tennis CAR Tonet Sunyer + Ricard Balcells Sant Cugat del Vallès, Catalunya 2000 Fig. 55 Es tracta d’un edifici per a pistes de tennis cobertes, que, per tant, requereixen espais de grans llums diàfans. L’estructura aporta la imatge i el ritme a l’edifici, amb els seus grans arcs de fusta i pantalles de formigó, que alhora generen una excel·lent protecció contra el sol. Fig. 56 Fig. 57 Fig. 58 L’estructura d’aquest edifici està construïda combinant fusta i formigó: la fusta s’utilitza als elements horitzontals, aprofitant el seu bon comportament davant els esforços de flexió. El formigó, present en el recolzament de les bigues, s’encarrega de suportar i transmetre els esforços al terreny. Aquests esforços no són solament de compressió, sinó que també tenen una component horitzontal a causa de la geometria de la coberta. La posició i la geometria de les pantalles de formigó armat, juntament amb la fonamentació profunda, ajuden a absorbir aquests esforços horitzontals. Les jàsseres són de fusta laminada, tenen una secció de 60x30 cm, cobreixen una llum de 40,7 m i presenten una fletxa de 6 m. Suportades en aquestes jàsseres, s’hi col·loquen unes biguetes de fusta, amb una secció de 10x25 cm, que són les que suporten les capes de la coberta. Les jàsseres s’uneixen amb una peça metàl·lica a les pantalles de formigó, col·locades cada 5 m. Aquestes pantalles són de formigó armat, tenen un gruix de 0,4 m i una altura de 2,9 m, amb una longitud de 2,35 m en la direcció de les jàsseres, per tal d’absorbir els esforços horitzontals. Totes les pantalles estan connectades mitjançant una biga plana de formigó, que solidaritza tota l’estructura i aporta una major rigidesa. Fig. 59 Memòria d’investigació 116 06. Casos d’estudi Estructura mixta de grans llums arquejada * Per a obtenir informació més detallada sobre aquests resultats, consultar el capítol d’annexes. Jàssera de fusta laminada Biga de formigó armat Bigueta de fusta laminada Pantalla de formigó armat Fig. 60 Simulació d’edifici Per a simular l’impacte ambiental d’aquest sistema estructural, l’estructura dissenyada està dissenyada atenent a les diferents llums i seccions de l’edifici, i per tant està composta de: - Pantalles de formigó amb secció de 200 x 40 cm, i 3m d’altura. - Jàsseres de fusta laminada, cobrint una llum de 27m, tenen una fletxa de 5m i un cantell de 60cm. - Biguetes de fusta laminada de secció 10x25cm. - En aquest cas, la fonamentació s’ha considerat de majors dimensions que en la resta, ja que aquesta és essencial en el funcionament de l’estructura. Els resultats són els següents*: Energia consumida: 770.992 MJ CO2 equivalent: 85.873 kg Considerant que l’edifici simulat és d’una sola planta, la superfície total és de 685,8 m2, per tant els valors en relació a la superfície són els següents: Energia consumida: 1124,22 MJ/m2 CO2 equivalent: 125,22 kg/m2 Fig. 61 Memòria d’investigació 117 Cas 1 . Estructura de pòrtics de fusta Cas 2. Estructura de grans llums de fusta Cas 3. Estructura de formigó in-situ Cost energètic - Energia consumida: 1.216.189 MJ (1016,88 MJ/m2) - Emissions equivalents de CO2: 192.213 kg (160,71 kg/m2) Cost energètic - Energia consumida: 858.560 MJ (1320,35 MJ/m2) - Emissions equivalents de CO2: 67.939 kg (104,48 kg/m2) Cost energètic - Energia consumida: 774.723 MJ (639,15 MJ/m2) - Emissions equivalents de CO2: 73.249 kg (60,43 kg/m2) Avantatges - Material renovable - Baix impacte ecològic - Estructura lleugera, es redueix la fonamentació - Aparença càlida i natural - Bon aïllament tèrmic - Reciclatge dels elements Avantatges - Material renovable - Baix impacte ecològic - Estructura lleugera. Redueix la fonamentació - Aparença càlida i natural - Bon aïllament tèrmic - Estètica atractiva - Reciclatge dels elements Avantatges - Cost econòmic baix - Es pot adaptar a formes i dissenys complexes - Estructura monolítica. Tots els elements estan units i funcionen conjuntament - Major durabilitat Inconvenients - Cost econòmic alt - Resistència al foc baixa - Durabilitat molt vinculada a un bon manteniment - Limitat a llums no molt grans. Baixa flexibilitat arquitectònica - Mal aïllament acústic Inconvenients - Alt impacte ambiental - Temps d’execució alt per l’espera del fraguat del formigó - Menor control de qualitat - Mal comportament tèrmic - Difícil de reciclar Inconvenients - Cost econòmic alt - Resistència al foc baixa - Durabilitat vinculada a un bon manteniment - Grans cantells de la estructura. Impacte en els espais interiors - Mal aïllament acústic Cas 4. Estructura de formigó prefabricat Cas 5. Estructura mixta de grans llums Cas 6. Estructura mixta de grans llums arquejada Cost energètic - Energia consumida: 1.189.112 MJ (998,65 MJ/m2) - Emissions equivalents de CO2: 162.179 kg (136,20 kg/m2) Cost energètic - Energia consumida: 906.774 MJ (1679,27 MJ/m2) - Emissions equivalents de CO2: 103.181 kg (191,08 kg/m2) Cost energètic - Energia consumida: 770.992 MJ (1124,22 MJ/m2) - Emissions equivalents de CO2: 85.873 kg (125,22 kg/m2) Avantatges - Cost econòmic baix - Temps d’execució baix - Major control de qualitat i precisió dimensional - Llums relativament grans amb poc cantell. Flexibilitat arquitectònica - Alta durabilitat Avantatges - Combina la flexibilitat i lleugeresa de la fusta amb la solidesa del formigó - L’estructura ja et dona la façana de l’edifici - Baix impacte ecològic de la fusta Avantatges - Combina la flexibilitat i lleugeresa de la fusta amb la solidesa del formigó - L’estructura protegeix del impacte de la radiació solar - Estètica atractiva - Baix impacte ecològic de la fusta Inconvenients - Alt impacte ecològic - Dimensions molt definides. Menys flexibilitat en el disseny - Mal comportament tèrmic - Difícil de reciclar Inconvenients - Dificultat en la unió i compatibilitat dels materials. - La fusta té una resistència baixa al foc - La fusta necessita manteniment per assegurar certa durabilitat - Impacte ecològic del formigó Inconvenients - Dificultat en la unió i compatibilitat dels materials. - La fusta té una resistència baixa al foc - La fusta necessita manteniment per assegurar certa durabilitat - Impacte ecològic del formigó 07. Comparació de sistemes Memòria d’investigació 118 S S u u p p e e r r f f í í c c i i e e ú ú t t i i l l m m 2 2 M M J J M M J J / / m m 2 2 k k g g k k g g / / m m 2 2 €€/ / m m 2 2 C C a a s s 1 1 - - E E s s t t r r u u c c t t u u r r a a d d e e p p ò ò r r t t i i c c s s d d e e f f u u s s t t a a 1212,12 774.723 6 6 3 3 9 9 , , 1 1 5 5 73.249 6 6 0 0 , , 4 4 3 3 719.480 5 5 9 9 3 3 , , 5 5 7 7 C C a a s s 2 2 - - E E s s t t r r u u c c t t u u r r a a d d e e g g r r a a n n s s l l l l u u m m s s d d e e f f u u s s t t a a 650,25 858.560 1 1 3 3 2 2 0 0 , , 3 3 5 5 67.939 1 1 0 0 4 4 , , 4 4 8 8 623.609 9 9 5 5 9 9 , , 0 0 3 3 C C a a s s 3 3 - - E E s s t t r r u u c c t t u u r r a a d d e e f f o o r r m m i i g g ó ó i i n n - - s s i i t t u u 1196 1.216.189 1 1 0 0 1 1 6 6 , , 8 8 8 8 192.213 1 1 6 6 0 0 , , 7 7 1 1 146.233 1 1 2 2 2 2 , , 2 2 7 7 C C a a s s 4 4 - - E E s s t t r r u u c c t t u u r r a a d d e e f f o o r r m m i i g g ó ó p p r r e e f f a a b b r r i i c c a a t t 1190,72 1.189.112 9 9 9 9 8 8 , , 6 6 5 5 162.179 1 1 3 3 6 6 , , 2 2 0 0 181.938 1 1 5 5 2 2 , , 8 8 0 0 C C a a s s 5 5 - - E E s s t t r r u u c c t t u u r r a a m m i i x x t t a a 539,98 906.774 1 1 6 6 7 7 9 9 , , 2 2 7 7 103.181 1 1 9 9 1 1 , , 0 0 8 8 450.512 8 8 3 3 4 4 , , 3 3 1 1 C C a a s s 6 6 - - E E s s t t r r u u c c t t u u r r a a m m i i x x t t a a a a r r q q u u e e j j a a d d a a 685,8 770.992 1 1 1 1 2 2 4 4 , , 2 2 2 2 85.873 1 1 2 2 5 5 , , 2 2 2 2 178.376 2 2 6 6 0 0 , , 1 1 0 0 E E n n e e r r g g i i a a E E m m i i s s s s i i o o n n s s C C o o s s t t e e c c o o n n ò ò m m i i c c 08. Conclusions La primera conclusió més evident és que l’impacte ambiental del formigó supera considerablement el de la fusta, tant en termes d’energia necessària per a la seva producció com en les emissions equivalents de CO2. Tot i aquest impacte ambiental més gran, econòmicament la situació és inversa, dificultant així l’equilibri entre els tres balanços: econòmic, ecològic i social. El primer cas, és el més destacat pels seus beneficis en quant a impacte ambiental, tot i que econòmicament és fins a quatre vegades superior als casos similars. No obstant això, cal tenir en compte que es tracta d’una tipologia específica d’edificis en què els espais requerits no són de grans dimensions; a més, aquest tipus d’edificis presenta altres limitacions, com ara la necessitat de protecció contra incendis o la seva durabilitat, la qual està estretament relacionada amb un manteniment adequat. Els edificis amb grans llums requereixen una menció especial, ja que és evident que el seu impacte global és significativament elevat, especialment quan es compara per superfície útil; no és just comparar-los amb altres tipus d’edificis ja que arquitectònicament tenen uns requisits molt diferents a la resta. Tot i així, en aquest context, sí que destaca la reducció de les emissions equivalents de CO2 amb l’ús de la fusta. Pel que fa al cas 5, sembla que l’estratègia d’utilitzar una major quantitat de jàsseres i amb una separació més moderada no afecta negativament en l’impacte ambiental, més aviat el contrari, ja que l’energia necessària i les emissions de CO2 de les jàsseres, és inferior a les del cas 2. Aquest cas però, té un gran condicionant pel que fa a les emissions equivalents de CO2, ja que fins el 30% d’aquestes són del gran mur de formigó, malgrat la avantatge que ja serveix com a tancament de façana. Sorprèn favorablement el cas 6, ja que gràcies a la seva forma geomètrica i el seu disseny, que optimitza les característiques mecàniques dels materials, permet cobrir un espai de grans llums i gran alçada reduint considerablement l’impacte ambiental amb un cost econòmic molt reduït. A més, personalment, crec que aporta una estètica i personalitat molt interessant a l’edifici. Pel que fa a les estructures de llums moderades, ha quedat demostrat que el formigó és un material que contribueix negativament en l’impacte ambiental, amb emissions de CO2 que poden ser el doble o el triple de les de la fusta. Entrant a comparar els dos sistemes de formigó, el formigó prefabricat resulta ser més avantatjós, més encara considerant que l’edifici dissenyat té algunes parts amb grans llums i com ja s’ha comentat això incrementa significativament l’impacte ambiental. Des d’un punt de vista econòmic, és cert que el formigó in-situ pot ser més econòmic, però la competitivitat del formigó prefabricat es fa evident en termes de temps de construcció, sent considerablement més ràpid i garantint un major control de qualitat. Tot i que ja semblava evident, em preocupa que l’impacte ambiental i el cost econòmic siguin inversament proporcionals, ja que això dificulta trobar sistemes que siguin sostenibles en el triple balanç econòmic, ecològic i social. No obstant això, confio que aquest factor està molt influït pel mercat actual, i amb l’augment de l’ús de la fusta, segurament s’incentivarà la creació de nous negocis especialitzats i es reduiran els preus. Per al meu Projecte Final de Carrera, he optat per un sistema estructural basat en elements prefabricats de formigó. La elecció d’aquest material s’emmarca en una estratègia orientada a crear una estructura amb gran durabilitat. Les llums previstes en el projecte oscil·len entre 7 i 10 metres, amb l’objectiu de proporcionar una gran flexibilitat arquitectònica a llarg termini. En definitiva, confio en una estructura durable i amb llums relativament altes, que permeti una fàcil transformació dels espais i que l’estructura no suposi un obstacle per als canvis d’ús que puguin sorgir en funció de les necessitats de les societats futures. Malgrat l’alt impacte ambiental evidenciat en aquesta investigació, és important destacar que en el cas de l’estructura simulada de formigó prefabricat, hi ha parts amb grans llums, una situació que no es dona en el meu projecte, el que reduiria de manera significativa l’impacte ambiental. A més, la seriació o estandarització de moltes peces, similars en termes de prestacions i dimensions, també millora considerablement l’impacte ambiental. Per acabar, no puc deixar de mencionar la influència dels diferents casos d’estudi en el disseny de la meva pròpia estructura. Del cas 3, em quedo amb el concepte de gran infraestructura, amb una alta durabilitat i una imatge molt tectònica, que lluny d’amagar la seva estructura, la mostra sense cap vergonya i la converteix en la protagonista. De la mateixa manera, el cas 4 també m’ha agradat per raons similars, donant molta presència als elements prefabricats. Pel que fa al cas 1, tot i tractar-se d’una estructura de fusta, ha estat molt inspirador pel disseny de les jàsseres. He utilitzat el seu sistema de doble viga, que permet tenir els pilars continus i alhora que les vigues estiguin en voladís, recolzant-se en unes mensules col·locades a les cares laterals del pilar. Encara que a priori semblaria que s’està doblant l’estructura, no és exactament així, ja que la carrega que reben es redueix al estar compartida, i per tant també es redueix el cantell. A més, també he optat per aquesta imatge tectònica, fent que les dobles vigues siguin les protagonistes de les meves façanes. Memòria d’investigació 119 ATC Ediciones. «Revista Tectonica nº3 - Hormigón (I) In-situ» (1996). ATC Ediciones. «Revista Tectonica nº5 - Hormigón (II) Prefabricado» (1997). ATC Ediciones. «Revista Tectonica nº13 - Madera (II) Estructuras» (2000). Soler Pujol, Marc. «Avaluació ambiental i econòmica d’una estructura de fusta i una de formigó armat per a un edifici: estudi comparatiu aplicat a un projecte desenvolupat al Taller Temàtic Arquitectura i Tecnologia». Treball Final de Grau, Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, 2021. [https://upcommons.upc.edu/handle/2117/350221] Rodríguez Rodríguez, Lizeth. «Análisis comparativo de sistemas estructurales industrializados para edificación vertical a través de parámetros de sostenibilidad». Treball Final de Master, Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, 2019. [https://upcommons.upc.edu/handle/2117/166482] Rubiralta Álvarez, Laura. «Estudi comparatiu sobre la sostenibilitat de les estructures de fusta contralaminada». Treball Final de Grau, Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, 2022. [https://upcommons.upc.edu/handle/2117/363692] 09. Bibliografia Bibliografia Webgrafia Archdaily. «Escuela Arimunani». [https://www.archdaily.cl/cl/995060/escuela-arimunani-aulets-arquitectes-plus-aixopluc] Archdaily. «Polideportivo Turó de la Peira». [https://www.archdaily.cl/cl/922092/polideportivo-turo-de-la-peira-anna-noguera-plus-javier-fernandez] Archdaily. «Condensador público». [https://www.archdaily.com/802946/public-condenser-muoto] Tectonica. «Condensador público». [https://tectonica.archi/projects/public-condenser-edificio-publico-para-la-universidad-de-paris-saclay/] COAC. «Escola la Mar Bella». [https://www.arquitectes.cat/iframes/mostres/fitxa/4137] Archdaily. «Escuela la Mar Bella». [https://www.archdaily.cl/cl/973390/escuela-la-mar-bella-sumo-arquitectes] SUMO Arquitectes. «Escola la Mar Bella». [https://www.sumo-arquitectes.com/work/escola-ernestlluch-rdh7f] Ricard Balcells. «Pavelló de Tennis CAR». [https://www.ricardbalcells.com/es/obra/car-pabell%C3%B3n-de-tenis] HIC Arquitectura. «Pavelló de Tennis CAR». [https://hicarquitectura.com/2022/12/tonet-sunyer-ricard-balcells-pavello-de-tennis-car/] Studio Muoto. «Saclay University Campus». [https://www.studiomuoto.com/en/lieu-de-vie/] Aixopluc. «Arimunani School». [https://aixopluc.net/projects/arimunani-school/] Arquitectura Viva. «Escuela Arimunani». [https://arquitecturaviva.com/obras/escuela-arimunani-en-marrachi] Aulets. «Escuela Arimunani». [https://www.aulets.net/arimunani] Anna Noguera. «Poliesportiu Turó de la Peira». [https://annanoguera.com/proyecto/turo-de-la-peira/#] Tectonica. «Polideportivo Turó de la Peira». [https://tectonica.archi/projects/polideportivo-y-ordenacion-interior-de-manzana-en-el-turo-de-la-peira/] Memòria d’investigació 120 Fig. 45 | « https://www.sumo-arquitectes.com/work/escola-ernestlluch-rdh7f » Fig. 48 | « https://www.archdaily.cl/cl/973390/escuela-la-mar-bella-sumoarquitectes » Fig. 51 | Imatges facilitades per l’arquitecte Jordi Pagès en la conferència “Estratègies Materials”, durant el curs 23-24 del Master en Arquitectura (MArq ETSAB) a la línia “Arquitectura i emergencia ambiental”. Fig. 46 | « https://www.sumo-arquitectes.com/work/escola-ernestlluch-rdh7f » Fig. 49 | « https://www.archdaily.cl/cl/973390/escuela-la-mar-bella-sumoarquitectes » Fig. 52 | « https://www.archdaily.cl/cl/973390/escuela-la-mar-bella-sumoarquitectes » Fig. 47 | « https://www.sumo-arquitectes.com/work/escola-ernestlluch-rdh7f » Fig. 54 | Elaboració pròpia Fig. 50 | Redibuixat a partir de imatges de « https://www.archdaily.cl/ cl/973390/escuela-la-mar-bella-sumo-arquitectes » Fig. 53 | Elaboració pròpia Fig. 55 | « https://www.ricardbalcells.com/es/obra/car-pabellón-de-tenis » Fig. 38 | ATC Ediciones. Tectonica nº 5 (1997): p 45 Fig. 39 | ATC Ediciones. Tectonica nº 5 (1997): p 47 Fig. 40 | ATC Ediciones. Tectonica nº 5 (1997): p 53 Fig. 41 | ATC Ediciones. Tectonica nº 5 (1997): p 55 Fig. 43 | Elaboració pròpia Fig. 42 | ATC Ediciones. Tectonica nº 5 (1997): p 55 Fig. 44 | Elaboració pròpia Fig. 35 | Redibuixat a partir de imatges de « https://tectonica.archi/projects/ public-condenser-edificio-publico-para-la-universidad-de-paris-saclay/ » Fig. 32 | « https://www.studiomuoto.com/en/lieu-de-vie » Fig. 34 | « https://www.studiomuoto.com/en/lieu-de-vie » Fig. 36 | Elaboració pròpia Fig. 33 | « https://www.studiomuoto.com/en/lieu-de-vie » Fig. 37 | Elaboració pròpia Fig. 4 | « https://www.archdaily.cl/cl/995060/escuela-arimunani-auletsarquitectes-plus-aixopluc » Fig. 1 | Rubiralta Álvarez, Laura. Estudi comparatiu sobre la sostenibilitat de les estructures de fusta contralaminada (2022): p. 7 Fig. 5 | « https://www.aulets.net/arimunani » Fig. 6 | « https://arquitecturaviva.com/obras/escuela-arimunani-en-marrachi » Fig. 8 | « https://www.aulets.net/arimunani » Fig. 10 | « https://aixopluc.net/projects/arimunani-school/ » Fig. 12 | « https://aixopluc.net/projects/arimunani-school/ » Fig. 14 | Elaboració pròpia Fig. 7 | « https://www.aulets.net/arimunani » Fig. 9 | « https://www.aulets.net/arimunani » Fig. 11 | Redibuixat a partir de imatges de « https://www.aulets.net/arimunani » Fig. 13 | « https://aixopluc.net/projects/arimunani-school/ » Fig. 2 | « https://aixopluc.net/projects/arimunani-school/ » Fig. 15 | Elaboració pròpia Fig. 16 | « https://annanoguera.com/proyecto/turo-de-la-peira » Fig. 20 | « https://annanoguera.com/proyecto/turo-de-la-peira » Fig. 24 | « https://tectonica.archi/projects/polideportivo-y-ordenacion-interiorde-manzana-en-el-turo-de-la-peira/ » Fig. 17 | « https://annanoguera.com/proyecto/turo-de-la-peira » Fig. 21 | « https://tectonica.archi/projects/polideportivo-y-ordenacion-interiorde-manzana-en-el-turo-de-la-peira/ » Fig. 25 | « https://tectonica.archi/projects/polideportivo-y-ordenacion-interiorde-manzana-en-el-turo-de-la-peira/ » Fig. 18 | « https://annanoguera.com/proyecto/turo-de-la-peira » Fig. 22 | « https://tectonica.archi/projects/polideportivo-y-ordenacion-interiorde-manzana-en-el-turo-de-la-peira/ » Fig. 26 | « https://annanoguera.com/proyecto/turo-de-la-peira » Fig. 28 | Elaboració pròpia Fig. 19 | « https://annanoguera.com/proyecto/turo-de-la-peira » Fig. 23 | Redibuixat a partir de imatges de « https://tectonica.archi/projects/ polideportivo-y-ordenacion-interior-de-manzana-en-el-turo-de-la-peira/ » Fig. 27 | « https://www.archdaily.cl/cl/922092/polideportivo-turo-de-la-peiraanna-noguera-plus-javier-fernandez » Fig. 29 | Elaboració pròpia Fig. 30 | « https://www.studiomuoto.com/en/lieu-de-vie » Fig. 3 | « https://www.studiomuoto.com/en/lieu-de-vie » Fig. 31 | « https://tectonica.archi/projects/public-condenser-edificio-publicopara-la-universidad-de-paris-saclay/ » Font d’imatges 09. Bibliografia Fig. 60 | Elaboració pròpia Fig. 61 | Elaboració pròpia Fig. 56 | « https://hicarquitectura.com/2022/12/tonet-sunyer-ricard-balcellspavello-de-tennis-car/ » Fig. 58 | « https://hicarquitectura.com/2022/12/tonet-sunyer-ricard-balcellspavello-de-tennis-car/ » Fig. 57 | « https://hicarquitectura.com/2022/12/tonet-sunyer-ricard-balcellspavello-de-tennis-car/ » Fig. 59 | Redibuixat a partir de imatges de « https://hicarquitectura. com/2022/12/tonet-sunyer-ricard-balcells-pavello-de-tennis-car/ » Memòria d’investigació 121 Pressupost ambiental 10. Annexes IMPACTE AMBIENTAL Data: 22/05/24 Pàg.: 1 Obra 01 Pressupost PFC-TEORIA Capítol 01 ESTRUCTURA DE FUSTA 1 P352-ML5H m3 Fonament de formigó per armar amb additiu hidròfug HA - 35 / F / 20 / XC4 + XS3 + XA1 amb una quantitat de ciment de 350 kg/m3 i relació aigua ciment =< 0.45 abocat amb bomba, armat amb 30 kg/m3 d'armadura AP500 S d'acer en barres corrugades i encofrat amb una quantia d'1 m2/m3 (P - 1) 59,400 147.520,12 24.469,58 2 P4LJ-M6SK m2 Sostre de 18+5 cm, per a una sobrecàrrega (ús+permanents) de 4 a 5 kN/m2, amb revoltó de ceràmica i biguetes de formigó pretesat, intereixos 0,7 m, llum < 5 m, amb una quantia de 5 kg/m2 d'armadura AP500 S d'acer en barres corrugades, malla electrosoldada AP500 T de 15x30 cm, 6 i 6 mm de D, i una quantia de 0,07 m3/m2 de formigó per armar amb additiu hidròfug HA - 25 / F / 20 / XC2 amb una quantitat de ciment de 275 kg/m3 i relació aigua ciment =< 0.6 amb cubilot (P - 17) 606,060 278.035,63 30.808,85 3 P43C-6UID m3 Pilar de fusta laminada GL24c, amb gruix de laminat 33/45 mm, de secció constant, de 14x14 a 20x20 cm de secció, i llargària fins a 5 m, treballada al taller i amb tractament de sals de coure en autoclau amb un nivell de penetració NP 3, muntat sobre suport (P - 6) 14,080 16.979,38 760,56 4 P430-6UIM m3 Biga de fusta laminada GL24c, amb gruix de laminat 33/45 mm, de secció constant, de 20x100 cm de secció, com a màxim, i llargària fins a 15 m, treballada al taller i amb tractament de sals de coure en autoclau amb un nivell de penetració NP 3, muntada sobre suports (P - 3) 27,034 129.221,40 7.621,48 5 P43J-I3HC m2 Sostre pla de panell de fusta contralaminada de 90 mm de gruix formada per 3 capes de fusta de pi insigne C24, encolades amb adhesiu sense urea-formaldehíde amb la disposició longitudinal de la fusta en les dues cares del panell, amb tractament hidròfug, amb acabat superficial tipus habitatge en una de les cares amb fusta de Làrix europeu envernissat col·locat amb fixacions mecàniques, desolidarització del suport amb banda resilient de cautxú EPDM extruït, fixada amb grapes; unió entre panells encadellat fixats amb cargols d'acer i segellat de la cara interior dels junts amb cinta adhesiva de goma butílica, amb armadura de polièster i segellat de la cara exterior amb cinta autoadhessiva de polietilè amb adhesiu acrílic sense dissolvents, amb armadura de polietilè i pel·lícula de separació de paper siliconat, prèvia aplicació d'imprimació incolora a base d' una dispersió acrílica sense dissolvents; resolució de traves amb cargols d'acer; fixació de panells amb elements d'acer galvanitzat (P - 7) 606,060 63.762,01 3.031,19 6 P43J-IJ7E m2 Sostre pla de panell de fusta contralaminada de 140 mm de gruix formada per 5 capes de fusta de pi insigne C24, encolades amb adhesiu sense urea-formaldehíde amb la disposició longitudinal de la fusta en les dues cares del panell, amb tractament hidròfug, amb acabat superficial tipus habitatge en una de les cares amb fusta de Làrix europeu envernissat col·locat amb fixacions mecàniques, desolidarització del suport amb banda resilient de cautxú EPDM extruït, fixada amb grapes; unió entre panells encadellat fixats amb cargols d'acer i segellat de la cara interior dels junts amb cinta adhesiva de goma butílica, amb armadura de polièster i segellat de la cara exterior amb cinta autoadhessiva de polietilè amb adhesiu acrílic sense dissolvents, amb armadura de polietilè i pel·lícula de separació de paper siliconat, prèvia aplicació d'imprimació incolora a base d' una dispersió acrílica sense dissolvents; resolució de traves amb cargols d'acer; fixació de panells amb elements d'acer galvanitzat (P - 10) 606,060 104.457,69 4.920,32 7 P43B-IFID m2 Paret estructural per a exterior de panell de fusta contralaminada de 140 mm de gruix formada per 5 capes de 201,600 34.746,84 1.636,70 EUR IMPACTE AMBIENTAL Data: 22/05/24 Pàg.: 2 fusta de pi insigne C24, encolades amb adhesiu sense urea-formaldehíde amb la disposició transversal de la fusta en les dues cares del panell, amb tractament hidròfug, amb acabat superficial tipus habitatge en una de les cares amb fusta de Làrix europeu envernissat col·locat amb fixacions mecàniques, desolidarització del suport amb banda resilient de cautxú EPDM extruït, fixada amb grapes; unió entre panells encadellat fixats amb cargols d'acer i segellat de la cara interior dels junts amb cinta adhesiva de goma butílica, amb armadura de polièster i segellat de la cara exterior amb cinta autoadhessiva de polietilè amb adhesiu acrílic sense dissolvents, amb armadura de polietilè i pel·lícula de separació de paper siliconat, prèvia aplicació d'imprimació incolora a base d' una dispersió acrílica sense dissolvents; resolució de traves amb cargols d'acer; fixació de panells amb elements d'acer galvanitzat (P - 5) TOTAL Capítol 01.01 774.723,07 73.248,69 Obra 01 Pressupost PFC-TEORIA Capítol 02 ESTRUCTURA DE GRANS LLUMS DE FUSTA 1 P352-ML5H m3 Fonament de formigó per armar amb additiu hidròfug HA - 35 / F / 20 / XC4 + XS3 + XA1 amb una quantitat de ciment de 350 kg/m3 i relació aigua ciment =< 0.45 abocat amb bomba, armat amb 30 kg/m3 d'armadura AP500 S d'acer en barres corrugades i encofrat amb una quantia d'1 m2/m3 (P - 1) 16,200 40.232,76 6.673,52 2 P4LJ-M6SK m2 Sostre de 18+5 cm, per a una sobrecàrrega (ús+permanents) de 4 a 5 kN/m2, amb revoltó de ceràmica i biguetes de formigó pretesat, intereixos 0,7 m, llum < 5 m, amb una quantia de 5 kg/m2 d'armadura AP500 S d'acer en barres corrugades, malla electrosoldada AP500 T de 15x30 cm, 6 i 6 mm de D, i una quantia de 0,07 m3/m2 de formigó per armar amb additiu hidròfug HA - 25 / F / 20 / XC2 amb una quantitat de ciment de 275 kg/m3 i relació aigua ciment =< 0.6 amb cubilot (P - 17) 650,250 298.308,20 33.055,24 3 P43C-6UID m3 Pilar de fusta laminada GL24c, amb gruix de laminat 33/45 mm, de secció constant, de 14x14 a 20x20 cm de secció, i llargària fins a 5 m, treballada al taller i amb tractament de sals de coure en autoclau amb un nivell de penetració NP 3, muntat sobre suport (P - 6) 24,000 28.942,13 1.296,41 4 P430-6UIL m3 Biga de fusta laminada GL24c, amb gruix de laminat 33/45 mm, de secció constant, de 20x100 cm de secció, com a màxim, i llargària fins a 25 m, treballada al taller i amb tractament de sals de coure en autoclau amb un nivell de penetració NP 3, muntada sobre suports (P - 2) 73,500 329.435,98 19.325,34 5 P43J-ICBL m2 Sostre pla de panell de fusta contralaminada de 200 mm de gruix formada per 7 capes de fusta de pi insigne C24, encolades amb adhesiu sense urea-formaldehíde amb la disposició longitudinal de la fusta en les dues cares del panell, sense tractament hidròfug, amb acabat superficial tipus habitatge en una de les cares amb fusta de Làrix europeu envernissat col·locat amb fixacions mecàniques, desolidarització del suport amb banda resilient de cautxú EPDM extruït, fixada amb grapes; unió entre panells encadellat fixats amb cargols d'acer i segellat de la cara interior dels junts amb cinta adhesiva de goma butílica, amb armadura de polièster i segellat de la cara exterior amb cinta autoadhessiva de polietilè amb adhesiu acrílic sense dissolvents, amb armadura de polietilè i pel·lícula de separació de paper siliconat, prèvia aplicació d'imprimació incolora a base d' una dispersió acrílica sense dissolvents; resolució de traves amb cargols d'acer; fixació de panells amb elements d'acer galvanitzat (P - 8) 650,250 161.640,70 7.588,51 EUR Memòria d’investigació 128 Amidaments 10. Annexes AMIDAMENTS Data: 22/05/24 Pàg.: 3 Num. Text Tipus [C] [D] [E] [F] TOTAL Fórmula 1Base x Base x Altura x Unitats 0,500 0,500 8,000 12,000 24,000 C#*D#*E#*F# TOTAL AMIDAMENT 24,000 4 P430-6UIL m3 Biga de fusta laminada GL24c, amb gruix de laminat 33/45 mm, de secció constant, de 20x100 cm de secció, com a màxim, i llargària fins a 25 m, treballada al taller i amb tractament de sals de coure en autoclau amb un nivell de penetració NP 3, muntada sobre suports Num. Text Tipus [C] [D] [E] [F] TOTAL Fórmula 1Base x Cantell x Longitud x Unitats 0,200 2,450 25,000 6,000 73,500 C#*D#*E#*F# TOTAL AMIDAMENT 73,500 5 P43J-ICBL m2 Sostre pla de panell de fusta contralaminada de 200 mm de gruix formada per 7 capes de fusta de pi insigne C24, encolades amb adhesiu sense urea-formaldehíde amb la disposició longitudinal de la fusta en les dues cares del panell, sense tractament hidròfug, amb acabat superficial tipus habitatge en una de les cares amb fusta de Làrix europeu envernissat col·locat amb fixacions mecàniques, desolidarització del suport amb banda resilient de cautxú EPDM extruït, fixada amb grapes; unió entre panells encadellat fixats amb cargols d'acer i segellat de la cara interior dels junts amb cinta adhesiva de goma butílica, amb armadura de polièster i segellat de la cara exterior amb cinta autoadhessiva de polietilè amb adhesiu acrílic sense dissolvents, amb armadura de polietilè i pel·lícula de separació de paper siliconat, prèvia aplicació d'imprimació incolora a base d' una dispersió acrílica sense dissolvents; resolució de traves amb cargols d'acer; fixació de panells amb elements d'acer galvanitzat Num. Text Tipus [C] [D] [E] [F] TOTAL Fórmula 1Superfície 650,250 650,250 C#*D#*E#*F# TOTAL AMIDAMENT 650,250 Obra 01 PRESSUPOST PFC-TEORIA Capítol 03 ESTRUCTURA DE FORMIGÓ IN-SITU 1 P352-ML5H m3 Fonament de formigó per armar amb additiu hidròfug HA - 35 / F / 20 / XC4 + XS3 + XA1 amb una quantitat de ciment de 350 kg/m3 i relació aigua ciment =< 0.45 abocat amb bomba, armat amb 30 kg/m3 d'armadura AP500 S d'acer en barres corrugades i encofrat amb una quantia d'1 m2/m3 Num. Text Tipus [C] [D] [E] [F] TOTAL Fórmula 1Base sabata x Cantell x Nº sabates 1,500 1,500 0,600 12,000 16,200 C#*D#*E#*F# TOTAL AMIDAMENT 16,200 2 P4LJ-M6SK m2 Sostre de 18+5 cm, per a una sobrecàrrega (ús+permanents) de 4 a 5 kN/m2, amb revoltó de ceràmica i biguetes de formigó pretesat, intereixos 0,7 m, llum < 5 m, amb una quantia de 5 kg/m2 d'armadura AP500 S d'acer en barres corrugades, malla electrosoldada AP500 T de 15x30 cm, 6 i 6 mm de D, i una quantia de 0,07 m3/m2 de formigó per armar amb additiu hidròfug HA - 25 / F / 20 / XC2 amb una quantitat de ciment de 275 kg/m3 i relació aigua ciment =< 0.6 amb cubilot Num. Text Tipus [C] [D] [E] [F] TOTAL Fórmula 1Superfície forjat sanitari 598,000 598,000 C#*D#*E#*F# TOTAL AMIDAMENT 598,000 3 P4530-LPLR m3 Biga de formigó armat de cantell, amb encofrat per a revestir, amb una quantia de 7,5 m2/m3, formigó formigó per armar HA - 25 / F / 10 / XC1 amb una quantitat de ciment de 275 kg/m3 i relació aigua ciment =< 0.6, abocat amb bomba i armadura AP500 S d'acer en barres corrugades amb una quantia de 150 kg/m3 EUR AMIDAMENTS Data: 22/05/24 Pàg.: 4 Num. Text Tipus [C] [D] [E] [F] TOTAL Fórmula 1FORJAT PLANTA PRIMERA 2Base x Cantell x Longitud x Unitats 0,300 0,900 23,000 4,000 24,840 C#*D#*E#*F# 3Base x Cantell x Longitud x Unitats 0,300 0,900 26,000 3,000 21,060 C#*D#*E#*F# 5FORJAT PLANTA COBERTA 6Base x Cantell x Longitud x Unitats 0,300 0,900 23,000 4,000 24,840 C#*D#*E#*F# 7Base x Cantell x Longitud x Unitats 0,300 0,900 26,000 3,000 21,060 C#*D#*E#*F# TOTAL AMIDAMENT 91,800 4 P4510-LNJK m3 Formigonament per a pilars, amb formigó per armar HA - 25 / F / 20 / XC1 amb una quantitat de ciment de 275 kg/m3 i relació aigua ciment =< 0.6, abocat amb bomba Num. Text Tipus [C] [D] [E] [F] TOTAL Fórmula 1PLANTA BAIXA 2Base * Base * Altura * Unitats 0,300 0,300 4,000 12,000 4,320 C#*D#*E#*F# 4PLANTA PRIMERA 5Base * Base * Altura * Unitats 0,300 0,300 4,000 12,000 4,320 C#*D#*E#*F# TOTAL AMIDAMENT 8,640 5 P45C1-10CL1 m3 Formigonament de lloses amb formigó per armar HA - 30 / F / 20 / XC1 + XM2 amb una quantitat de ciment de 350 kg/m3 i relació aigua ciment =< 0.5, abocat amb bomba Num. Text Tipus [C] [D] [E] [F] TOTAL Fórmula 1FORJAT PLANTA PRIMERA 2Superfície * Cantell 598,000 0,250 149,500 C#*D#*E#*F# 4FORJAT PLANTA COBERTA 5Superfície * Cantell 598,000 0,300 179,400 C#*D#*E#*F# TOTAL AMIDAMENT 328,900 Obra 01 PRESSUPOST PFC-TEORIA Capítol 04 ESTRUCTURA DE FORMIGÓ PREFABRICAT 1 P352-ML5H m3 Fonament de formigó per armar amb additiu hidròfug HA - 35 / F / 20 / XC4 + XS3 + XA1 amb una quantitat de ciment de 350 kg/m3 i relació aigua ciment =< 0.45 abocat amb bomba, armat amb 30 kg/m3 d'armadura AP500 S d'acer en barres corrugades i encofrat amb una quantia d'1 m2/m3 Num. Text Tipus [C] [D] [E] [F] TOTAL Fórmula 1Base sabata x Cantell x Nº sabates 1,500 1,500 0,600 18,000 24,300 C#*D#*E#*F# TOTAL AMIDAMENT 24,300 2 P4LJ-M6SK m2 Sostre de 18+5 cm, per a una sobrecàrrega (ús+permanents) de 4 a 5 kN/m2, amb revoltó de ceràmica i biguetes de formigó pretesat, intereixos 0,7 m, llum < 5 m, amb una quantia de 5 kg/m2 d'armadura AP500 S d'acer en barres corrugades, malla electrosoldada AP500 T de 15x30 cm, 6 i 6 mm de D, i una quantia de 0,07 m3/m2 de formigó per armar amb additiu hidròfug HA - 25 / F / 20 / XC2 amb una quantitat de ciment de 275 kg/m3 i relació aigua ciment =< 0.6 amb cubilot Num. Text Tipus [C] [D] [E] [F] TOTAL Fórmula 1Superfície forjat sanitari 595,360 595,360 C#*D#*E#*F# TOTAL AMIDAMENT 595,360 EUR Memòria d’investigació 129 Amidaments 10. Annexes AMIDAMENTS Data: 22/05/24 Pàg.: 5 3 P4P8-6E69 u Pilar prefabricat de formigó armat de secció rectangular massissa de 40x40 cm, de 10 m d'alçària lliure màxima, per anar vist, amb armadura de capacitat mecànica de 1150 a 1400 kN/m, amb dues mènsules a una cara, per a encastar a la base, col·locat amb grua Num. Text Tipus [C] [D] [E] [F] TOTAL Fórmula 1Unitats de pilar * Ajust altura 18,000 0,800 14,400 C#*D#*E#*F# TOTAL AMIDAMENT 14,400 4 P4P7-8GD7 m Jàssera prefabricada de formigó pretesat en forma de T invertida, 30 cm del nervi 30 cm d'alçària del taló i 45 cm d'alçària total amb un moment flector màxim de 300 a 350 kN·m, col.locada Num. Text Tipus [C] [D] [E] [F] TOTAL Fórmula 1PLANTA PRIMERA 2Unitats * Longitud 14,000 6,000 84,000 C#*D#*E#*F# 4PLANTA SEGONA 5Unitats * Longitud 14,000 6,000 84,000 C#*D#*E#*F# TOTAL AMIDAMENT 168,000 5 P4L4-MPP6 m2 Formació de sostre 20+5 cm amb lloses alveolars de formigó pretesat de 20 cm d'alçària i 100 a 120 cm d'amplària, amb junt obert superiorment, de 55.9 a 101.4 kN·m de moment flector últim, per a una sobrecàrrega (ús+permanents) 4 a 6 kN/m2 per a una llum màxima de 8 m, acer B500T en malles electrosoldades de 15x30, 6 i 6 mm de, i una quantia de 0,064 m3/m2, de formigó per armar HA - 25 / P / 10 / XC1 amb una quantitat de ciment de 275 kg/m3 i relació aigua ciment =< 0.6, abocat amb cubilot Num. Text Tipus [C] [D] [E] [F] TOTAL Fórmula 1PLANTA PRIMERA 2Superfície 226,920 226,920 C#*D#*E#*F# 4PLANTA SEGONA 5Superfície 226,920 226,920 C#*D#*E#*F# TOTAL AMIDAMENT 453,840 6 P4L4-MPP7 m2 Formació de sostre 25+5 cm amb lloses alveolars de formigó pretesat de 25 cm d'alçària i 100 a 120 cm d'amplària, amb junt obert superiorment, de 67.1 a 124.5 kN·m de moment flector últim, per a una sobrecàrrega (ús+permanents) 4 a 6 kN/m2 per a una llum màxima de 9 m, acer B500T en malles electrosoldades de 15x30, 6 i 6 mm de, i una quantia de 0,071 m3/m2, de formigó per armar HA - 25 / P / 10 / XC1 amb una quantitat de ciment de 275 kg/m3 i relació aigua ciment =< 0.6, abocat amb cubilot Num. Text Tipus [C] [D] [E] [F] TOTAL Fórmula 1PLANTA PRIMERA 2Superfície 146,400 146,400 C#*D#*E#*F# 4PLANTA SEGONA 5Superfície 146,400 146,400 C#*D#*E#*F# TOTAL AMIDAMENT 292,800 7 P4L4-MPP5 m2 Formació de sostre 45+5 cm amb lloses alveolars de formigó pretesat de 45 cm d'alçària i 100 a 120 cm d'amplària, amb junt obert superiorment, de 385.4 a 462.2 kN·m de moment flector últim, per a una sobrecàrrega (ús+permanents) 4 a 6 kN/m2 per a una llum màxima de 12 m, acer B500T en malles electrosoldades de 15x30, 6 i 6 mm de, i una quantia de 0,092 m3/m2, de formigó per armar HA - 25 / P / 10 / XC1 amb una quantitat de ciment de 275 kg/m3 i relació aigua ciment =< 0.6, abocat amb cubilot Num. Text Tipus [C] [D] [E] [F] TOTAL Fórmula 1PLANTA PRIMERA 2Superfície 222,040 222,040 C#*D#*E#*F# 4PLANTA SEGONA 5Superfície 222,040 222,040 C#*D#*E#*F# EUR AMIDAMENTS Data: 22/05/24 Pàg.: 6 TOTAL AMIDAMENT 444,080 Obra 01 PRESSUPOST PFC-TEORIA Capítol 05 ESTRUCTURA MIXTA 1 P352-ML5H m3 Fonament de formigó per armar amb additiu hidròfug HA - 35 / F / 20 / XC4 + XS3 + XA1 amb una quantitat de ciment de 350 kg/m3 i relació aigua ciment =< 0.45 abocat amb bomba, armat amb 30 kg/m3 d'armadura AP500 S d'acer en barres corrugades i encofrat amb una quantia d'1 m2/m3 Num. Text Tipus [C] [D] [E] [F] TOTAL Fórmula 1Base sabata x Longitud x Cantell x Nº sabates 1,500 26,400 0,600 2,000 47,520 C#*D#*E#*F# TOTAL AMIDAMENT 47,520 2 P4LJ-M6SK m2 Sostre de 18+5 cm, per a una sobrecàrrega (ús+permanents) de 4 a 5 kN/m2, amb revoltó de ceràmica i biguetes de formigó pretesat, intereixos 0,7 m, llum < 5 m, amb una quantia de 5 kg/m2 d'armadura AP500 S d'acer en barres corrugades, malla electrosoldada AP500 T de 15x30 cm, 6 i 6 mm de D, i una quantia de 0,07 m3/m2 de formigó per armar amb additiu hidròfug HA - 25 / F / 20 / XC2 amb una quantitat de ciment de 275 kg/m3 i relació aigua ciment =< 0.6 amb cubilot Num. Text Tipus [C] [D] [E] [F] TOTAL Fórmula 1Superfície forjat sanitari 539,980 539,980 C#*D#*E#*F# TOTAL AMIDAMENT 539,980 3 P4520-JD2Z m3 Formigonament per a mur, amb formigó per armar HA - 30 / F / 10 / XC1 amb una quantitat de ciment de 275 kg/m3 i relació aigua ciment =< 0.6, abocat amb bomba Num. Text Tipus [C] [D] [E] [F] TOTAL Fórmula 1Gruix x Longitud x Altura x Unitats 0,300 26,400 8,000 2,000 126,720 C#*D#*E#*F# TOTAL AMIDAMENT 126,720 4 P430-6UIL m3 Biga de fusta laminada GL24c, amb gruix de laminat 33/45 mm, de secció constant, de 20x100 cm de secció, com a màxim, i llargària fins a 25 m, treballada al taller i amb tractament de sals de coure en autoclau amb un nivell de penetració NP 3, muntada sobre suports Num. Text Tipus [C] [D] [E] [F] TOTAL Fórmula 1Base x Cantell x Longitud x Unitats 0,200 1,200 20,000 13,000 62,400 C#*D#*E#*F# TOTAL AMIDAMENT 62,400 5 P43J-IIY6 m2 Sostre pla de panell de fusta contralaminada de 120 mm de gruix formada per 5 capes de fusta de pi insigne C24, encolades amb adhesiu sense urea-formaldehíde amb la disposició longitudinal de la fusta en les dues cares del panell, sense tractament hidròfug, amb acabat superficial tipus habitatge en una de les cares amb fusta de Làrix europeu envernissat col·locat amb fixacions mecàniques, desolidarització del suport amb banda resilient de cautxú EPDM extruït, fixada amb grapes; unió entre panells encadellat fixats amb cargols d'acer i segellat de la cara interior dels junts amb cinta adhesiva de goma butílica, amb armadura de polièster i segellat de la cara exterior amb cinta autoadhessiva de polietilè amb adhesiu acrílic sense dissolvents, amb armadura de polietilè i pel·lícula de separació de paper siliconat, prèvia aplicació d'imprimació incolora a base d' una dispersió acrílica sense dissolvents; resolució de traves amb cargols d'acer; fixació de panells amb elements d'acer galvanitzat Num. Text Tipus [C] [D] [E] [F] TOTAL Fórmula 1Superfície 539,980 539,980 C#*D#*E#*F# EUR Memòria d’investigació 130 Amidaments 10. Annexes AMIDAMENTS Data: 22/05/24 Pàg.: 7 TOTAL AMIDAMENT 539,980 Obra 01 PRESSUPOST PFC-TEORIA Capítol 06 ESTRUCTURA MIXTA ARQUEJADA 1 P352-ML5H m3 Fonament de formigó per armar amb additiu hidròfug HA - 35 / F / 20 / XC4 + XS3 + XA1 amb una quantitat de ciment de 350 kg/m3 i relació aigua ciment =< 0.45 abocat amb bomba, armat amb 30 kg/m3 d'armadura AP500 S d'acer en barres corrugades i encofrat amb una quantia d'1 m2/m3 Num. Text Tipus [C] [D] [E] [F] TOTAL Fórmula 1Base sabata x Cantell x Nº sabates 3,000 1,500 0,800 12,000 43,200 C#*D#*E#*F# TOTAL AMIDAMENT 43,200 2 P4LJ-M6SK m2 Sostre de 18+5 cm, per a una sobrecàrrega (ús+permanents) de 4 a 5 kN/m2, amb revoltó de ceràmica i biguetes de formigó pretesat, intereixos 0,7 m, llum < 5 m, amb una quantia de 5 kg/m2 d'armadura AP500 S d'acer en barres corrugades, malla electrosoldada AP500 T de 15x30 cm, 6 i 6 mm de D, i una quantia de 0,07 m3/m2 de formigó per armar amb additiu hidròfug HA - 25 / F / 20 / XC2 amb una quantitat de ciment de 275 kg/m3 i relació aigua ciment =< 0.6 amb cubilot Num. Text Tipus [C] [D] [E] [F] TOTAL Fórmula 1Superfície forjat sanitari 685,800 685,800 C#*D#*E#*F# TOTAL AMIDAMENT 685,800 3 P430-6UIL m3 Biga de fusta laminada GL24c, amb gruix de laminat 33/45 mm, de secció constant, de 20x100 cm de secció, com a màxim, i llargària fins a 25 m, treballada al taller i amb tractament de sals de coure en autoclau amb un nivell de penetració NP 3, muntada sobre suports Num. Text Tipus [C] [D] [E] [F] TOTAL Fórmula 1Superfície x Gruix x Unitats 18,310 0,300 6,000 32,958 C#*D#*E#*F# TOTAL AMIDAMENT 32,958 4 P432-6UJH m3 Bigueta de fusta laminada GL24c, amb gruix de laminat 33/45 mm, de secció constant, llargària fins a 5 m, treballada al taller i amb tractament de sals de coure en autoclau amb un nivell de penetració NP 3, col·locada sobre suports de fusta o acer Num. Text Tipus [C] [D] [E] [F] TOTAL Fórmula 2Base x Cantell x Longitud x Unitats 0,250 0,100 4,600 175,000 20,125 C#*D#*E#*F# TOTAL AMIDAMENT 20,125 5 P4510-LNJK m3 Formigonament per a pilars, amb formigó per armar HA - 25 / F / 20 / XC1 amb una quantitat de ciment de 275 kg/m3 i relació aigua ciment =< 0.6, abocat amb bomba Num. Text Tipus [C] [D] [E] [F] TOTAL Fórmula 1PLANTA BAIXA 2Base * Base * Altura * Unitats 0,400 2,000 3,000 12,000 28,800 C#*D#*E#*F# TOTAL AMIDAMENT 28,800 6 P4530-LPLR m3 Biga de formigó armat de cantell, amb encofrat per a revestir, amb una quantia de 7,5 m2/m3, formigó formigó per armar HA - 25 / F / 10 / XC1 amb una quantitat de ciment de 275 kg/m3 i relació aigua ciment =< 0.6, abocat amb bomba i armadura AP500 S d'acer en barres corrugades amb una quantia de 150 kg/m3 EUR AMIDAMENTS Data: 22/05/24 Pàg.: 8 Num. Text Tipus [C] [D] [E] [F] TOTAL Fórmula 1Base x Cantell x Longitud x Unitats 2,300 0,300 25,400 2,000 35,052 C#*D#*E#*F# TOTAL AMIDAMENT 35,052 EUR