Seguiment d'obra del nou Hospital Universitari Sant Joan de Reus
Abstract
Tal i com diu el títol del projecte aquest treball és un seguiment de l’obra del nou Hospital Universitari Sant Joan de Reus situat a l’est de la ciutat, més concretament a la carretera de Bellisens. Aquest estudi es pot dividir en dues parts clarament diferenciables, la primera on s’explica de forma general la totalitat de l’obra, i la segona que té com a objecte la façana orientada al sud d’aquest hospital, que és on recau el major pes del treball. Degut a la magnitud de la construcció del nou hospital de Reus, m’ha sigut impossible realitzar un seguiment complert de tota l’obra, és per això que he decidit limitar aquest seguiment només a un element constructiu concret. He escollit la façana sud per que d’ençà el primer dia vaig trepitjar l’obra i vaig veure l’estructura inclinada que la havia de sustentar, hem va sorprendre moltíssim i hem vaig interessar ràpidament per ella; crec que és una de les parts més innovadores de l’hospital (si més no, la que més), ja que he vist molt poques façanes d’aquest tipus i molt difícilment se’m tornarà a presentar la oportunitat de gaudir i estudiar una façana així. Allò que fa interessant aquesta façana és la seva inclinació en dos trams i que cadascun d’aquests té una tipologia constructiva diferent, mentre que la part superior s’ha realitzat amb el sistema de façana ventilada, la part inferior s’ha solucionat amb un sistema de mur cortina. Així doncs, en el transcurs d’aquest projecte es podrà observar l’evolució que ha sofert la façana des de la seva fase de projecte, passant pel moment d’adjudicació d’aquestes feines (valorant les diferents opcions que es presenten) i acabant amb fase de construcció. Finalment tant sols queda destacar la manca d’informació del projecte executiu en la part que he estudiat més a fons, que ha obligat a definir-lo a mesura que s’avançava l’obra, així com els problemes amb els que s’han trobat les empreses subcontractades encarregades d’aquestes tasques. Això ha estat degut a una mala previsió prèvia al començament de l’obra, ja que si s’hagués definit completament des d’un principi, l’execució hagués estat molt més ràpida i efectiva fent les coses bé des de l’inici de les tasques, evitant així molts dels canvis que s’han anat produint durant la construcció de la façana que han provocat moltes preses; tot i que reconec que és impossible dominar tots els aspectes d’un projecte tan gran com aquest abans de començar les tasques de moviment de terres.
Full text
ENGINYERIA D’EDIFICACIÓ SEGUIMENT D’OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS Projectista/es: Adrià Segurana Sardà Director/s: Ramón Badia Serrahima Convocatòria: Octubre de 2010 P ROJECTE F INAL DE G RAU
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 1 RESUM Tal i com diu el títol del projecte aquest treball és un seguiment de l’obra del nou Hospital Universitari Sant Joan de Reus situat a l’est de la ciutat, més concretament a la carretera de Bellisens. Aquest estudi es pot dividir en dues parts clarament diferenciables, la primera on s’explica de forma general la totalitat de l’obra, i la segona que té com a objecte la façana orientada al sud d’aquest hospital, que és on recau el major pes del treball. Degut a la magnitud de la construcció del nou hospital de Reus, m’ha sigut impossible realitzar un seguiment complert de tota l’obra, és per això que he decidit limitar aquest seguiment només a un element constructiu concret. He escollit la façana sud per que d’ençà el primer dia vaig trepitjar l’obra i vaig veure l’estructura inclinada que la havia de sustentar, hem va sorprendre moltíssim i hem vaig interessar ràpidament per ella; crec que és una de les parts més innovadores de l’hospital (si més no, la que més), ja que he vist molt poques façanes d’aquest tipus i molt difícilment se’m tornarà a presentar la oportunitat de gaudir i estudiar una façana així. Allò que fa interessant aquesta façana és la seva inclinació en dos trams i que cadascun d’aquests té una tipologia constructiva diferent, mentre que la part superior s’ha realitzat amb el sistema de façana ventilada, la part inferior s’ha solucionat amb un sistema de mur cortina. Així doncs, en el transcurs d’aquest projecte es podrà observar l’evolució que ha sofert la façana des de la seva fase de projecte, passant pel moment d’adjudicació d’aquestes feines (valorant les diferents opcions que es presenten) i acabant amb fase de construcció. Finalment tant sols queda destacar la manca d’informació del projecte executiu en la part que he estudiat més a fons, que ha obligat a definir-lo a mesura que s’avançava l’obra, així com els problemes amb els que s’han trobat les empreses subcontractades encarregades d’aquestes tasques. Això ha estat degut a una mala previsió prèvia al començament de l’obra, ja que si s’hagués definit completament des d’un principi, l’execució hagués estat molt més ràpida i efectiva fent les coses bé des de l’inici de les tasques, evitant així molts dels canvis que s’han anat produint durant la construcció de la façana que han provocat moltes preses; tot i que reconec que és impossible dominar tots els aspectes d’un projecte tan gran com aquest abans de començar les tasques de moviment de terres.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 2
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 3 ÍNDEX 1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 5 1.1. Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 7 1.2. Motiu del treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 7 2. Nou Hospital Sant Joan de Reus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 9 2.1. Antecedents històrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 11 2.2. Emplaçament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 13 2.3. Descripció general de l’edifici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 15 2.4. Sistemes constructius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 23 2.5. Situació actual de l’obra (novembre de 2009) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 25 3. Seguiment de la façana sud . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 27 3.1. Localització de la façana dins del projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 29 3.2. Parts de la façana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 31 3.3. Estructura originaria segons el projecte inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 33 3.4. Estructura construïda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 39 3.5. Façana originaria segons el projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 53 3.6. Ofertants i característiques de la façana ventilada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 55 3.7. Explicació de la façana ventilada construïda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 59 3.8. Detalls de la façana ventilada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 79 3.9. Ofertants i característiques del mur cortina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 91 3.10. Explicació del mur cortina utilitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 95 3.11. Detalls del mur cortina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 103 3.12. Avenç temporal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 109 3.13. Manteniment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 119 4. Annex 1: seguiment façana sud . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 121 5. Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 169 6. Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 173
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 4
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 5 1. INTRODUCCIÓ
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 6
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 7 1.1 OBJECTIUS Aquest treball pretén estudiar durant els set mesos que van des del novembre de 2009 fins al maig de 2010 ambdós inclosos, l’evolució de la construcció del nou hospital de Reus, amb l’objectiu d’establir un guió d’actuació que hem serà útil per a un futur, a partir de l’experiència obtinguda. Com el volum d’obra és extremadament gran, no hem serà possible fer un estudi complert de l’obra, sinó que en la primera part del treball parlaré de la construcció del nou hospital en general, i en la segona part hem dedicaré a la façana sud amb més profunditat, ja que és un element que difícilment es veu en una obra comú. El seguiment d’obra d’aquest estudi serà peculiar degut a la forma en que es durà a terme, és a dir, tot i que el seguiment de l’obra és un tema purament constructiu, l’avenç de les tasques, la solució dels punts conflictius, etc., serà analitzada des d’una vessant gràfica. Tot i això, també faré un planning previ de les activitats esmentades i el compararé amb la construcció real, per extreure’n conclusions. 1.2 MOTIU DEL TREBALL He considerat fer aquest estudi per la proximitat d’aquesta obra (ja que visc a Reus) i a les facilitats que m’atorguen els treballadors de Dragados per que a l’estiu de 2009 vaig estar treballant amb alguns d’ells. A més a més, he escollit l’opció de fer un seguiment d’una construcció degut a que hem permet trepitjar l’obra, fet que no succeiria si hagués fet un projecte de rehabilitació o la implantació d’instal·lacions en un projecte, etc., ja que el meu objectiu en la meva vida laboral és treballar a peu d’obra.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 8
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 15 2.3 DESCRIPCIÓ GENERAL DE L’EDIFICI El projecte per a la construcció del nou equipament sanitari es planteja amb l’objectiu d’aprofitar al màxim les característiques del lloc on es troba, optimitzant el programa funcional, la interrelació de les diverses àrees i els fluxos de vehicles i persones, en l’organització final del projecte. L’edifici es planteja com una gran nau horitzontal calada per patis de llum, per sobre de la qual floten sis volums d’hospitalització de dues plantes; aquests volums es connecten a un gran espai de circulació pública (rambla) amb la inclinació de la façana i d’uns edificis auxiliars més baixos. Aquest hospital organitza subsistemes de serveis; el públic, el mèdic i el tècnic es jerarquitzen i es connecten mitjançant circulacions que formen una seqüència que va definint restriccions a les possibilitats d’accés; aquest criteri provoca la claredat de circuits, evita interferències i facilita el control de la higiene. Figura 2.3.1: Fotografia aérea de l’hospital de Reus del 22 de juliol de 2010. Secció vertical: Figura 2.3.2: Secció vertical de l’hospital que identifica les diferents seccions horitzontals següents. Zones de l’edifici: Pàrquing públic: zones on tant els treballadors de l’hospital com els seus pacients poden aparcar el seu mitjà de transport privat. Està representat de color rosa. Zona pública: és l’espai de lliure circulació per als pacients com per als treballadors de l’hospital. Està representada de color blau. Zona mèdica: és l’espai amb el pas restringit, on tant sols hi pot accedir el personal de l’hospital especialitzat, com ara metges o infermers. Està representada de color verd. Zona de serveis: són aquelles sales que contribueixen al funcionament de l’hospital sense tenir incidència directa sobre els pacients, com ara les sales de màquines, magatzems, cuines, etc... Està representada de color vermell.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 16 Soterrani – 2 Pàrquing: Figura 2.3.3: Secció horitzontal de la Planta Soterràni – 2 Pàrquing Per a orientar-se millor, en aquesta secció està representat de color vermell la forma dels edificis auxiliars que es troben a sobre. El pàrquing públic està representat de color rosa. Nombre de places de pàrquing: 332
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 17 Secció horitzontal Planta Soterrani -2: Figura 2.3.4: Secció horitzontal de la planta soterrani -2. En color rosa està representat la zona de pàrquing, en blau la zona pública, en verd la zona mèdica i en vermell la zona de serveis. Nombre de places de pàrquing: 374 Zona pública: en aquesta planta només hi ha un passadís (a la part inferior esquerre) que fa de sala d’espera. Zona mèdica: en aquesta planta hi trobem (a sobre de la sala d’espera) d’esquerra a dreta, la zona de radioteràpia/radiofísica, hospital de dia oncològic i la farmàcia. Zona de serveis: en aquesta planta la part superior està destinada a les bombes, estació transformadora, zona de mescla i control, magatzem de nitrogen i oxigen líquid, etc. En la part amb més superfície hi trobem: en la seva part superior (d’esquerra a dreta) una altra estació transformadora, la sala del grup electrogen, calderes, central de residus, zona de càrrega i descàrrega, dipòsit de cadàvers, sala de productes i maquinaria de neteja, i a la dreta del tot sala de bombes, dipòsits d’aigua (d’incendis, d’aigua freda sanitaria, etc.). Més a baix (i també d’esquerra a dreta) hi ha: els vestuaris de tots els treballadors de l’hospital, la cuina general, bugaderia i cosidor, manteniment i instal·lacions, i a la dreta del tot el pàrquing del transport sanitari.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 18 Secció horitzontal Planta Soterrani – 1: Figura 2.3.5: Secció horitzontal de la planta soterrani -1. En color blau està representada la zona pública, en verd la zona mèdica i en vermell la zona de serveis. Zona pública: en aquesta planta només hi ha un passadís a la part inferior que fa de sala d’espera. Zona mèdica: als espais de la part superior, d’esquerra a dreta, hi ha una zona destinada a radiofísica, laboratoris, una zona d’esterilització, despatxos per a temes sindicals, les habitacions individuals dels metges de guàrdia, i boxes d’observació. A la part del mig, d’esquerra a dreta hi ha: l’àrea de proves especials, l’hospital de dia (cures semiintensives), una unitat de cirurgia, el bloc quirúrgic (amb els seus quiròfans, magatzems de material esterilitzat, rentamans, etc.), el bloc obstètric ( on es tracten els naixements i el temps immediatament posterior), bloc de nounats, diagnòstic per la imatge, i les urgències generals i de pediatria. Zona de serveis: hi ha un passadís tècnic per al control de les instal·lacions i alhora serveix de circulació mèdica; els passadissos que es troben a la part superior són d’evacuació en cas d’incendi.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 19 Planta Baixa: Figura 2.3.6: Secció horitzontal de la planta baixa. En color blau està representada la zona pública, en verd la zona mèdica i en vermell la zona de serveis. Zona pública: en aquesta planta només hi ha un passadís a la part inferior que fa de sala d’espera. Zona mèdica: els requadres més petits aïllats de l’esquerra de la planta, són tot consultes externes d’especialitats (radioteràpia, pediatria, cirurgia, oftalmologia, endocrinologia, neurologia, pneumologia, etc.). A l’espai del mig s’hi troba, de dalt a baix, la medicina de l’esport i el banc de sang. A l’espai de la dreta hi ha d’esquerra a dreta medicina de l’esport i medicina sociosanitària. Finalment a la part superior dreta hi ha l’espai dedicat a la cura dels drogodependents que tenen el seu propi accés per aquesta zona. Zona de serveis: a la part superior d’esquerra a dreta hi ha les unitats administratives de les diferents especialitats (oncologia, pediatria, ginecologia, traumatologia, cirurgia, medicina interna, etc.) i l’arxiu. Al centre de la planta hi ha la direcció del centre.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 20 Planta Primera i Planta segona: Figura 2.3.7: Secció horitzontal de la planta primera. En aquestes dues plantes estan dedicades tant sols a una sola funció, és la part d’internació de l’hospital (hospitalització comuna, hospitalització sociosanitària, infantil, etc.)
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 21 DADES DEL PROJECTE: Arquitectes: Mario Corea Aiello, Lluís Moran Molins, Felip Pich-Aguilera Baurier Superfície solar: 51360 m2 Superfície construïda: 92073 m2 Inversió estimada amb equipaments inclosos: 170 milions d’€ Llits d’internament: 310 Llits sociosanitaris: 150 Total de llits: 460 Habitacions: 322 (80% individuals) Quiròfans: 12 Dispensaris Consultes externes: 98 Boxs urgències: 47 Nombre de places de pàrquing: 706
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 22
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 23 2.4 SISTEMES CONSTRUCTIUS FONAMENTS I SISTEMA DE CONTENCIÓ DE TERRES El sistema utilitzat per a la fonamentació de tot l’edifici és superficial, a base de sabates contínues i sabates aïllades, previ rebaix del terreny fins a arribar a la cota resistent. La solera és una llosa armada en les dues cares per resistir la pressió de l’aigua (degut a la cota del nivell freàtic) i unida a les sabates ja sigui per l’armadura superior com per la inferior. La junta entre els murs afectats per l’aigua del nivell freàtic i aquesta solera va hidrofugada per evitar possibles entrades d’aigua. Per acabar, també disposa d’uns pous de bombeig per extreure l’aigua en un futur, fent viable una possible recuperació d’aigua per a altres usos. La contenció de terres es duu a terme mitjançant murs de contenció convencionals amb encofrat a dues cares i taló per sota de les terres. El trasdós no es reomple de terres fins a que s’acabi d’executar els sostres. ESTRUCTURA El sistema constructiu utilitzat per a l’estructura vertical és en base a pilars de formigó armat fets “in situ” a l’obra gairebé a la totalitat d’aquesta. Tot i això, la façana inclinada que dóna a la porta principal d’entrada i que crea un espai transitable protegit, està format mitjançant perfils metàl·lics. Per a l’estructura horitzontal distingim tres sistemes constructius diferents, el més utilitzat en la majoria de sostres és el forjat bidireccional amb cassetons perduts. Ara bé, en algunes parts on es necessiten grans llums de fins a 13 metres, com ara les sales de raig X, s’utilitza el postensat. El tercer tipus s’utilitza per a solucionar els voladissos amb un volum important i es plantegen amb estructura metàl·lica. PAVIMENTS En general és de terratzo i es col·loca continuo abans de la construcció de les divisions interiors. En les sales d’espera hi ha terra radiant. Tot i que a les zones de públic (esperes i accessos) són de granit. PAVIMENTS EXTERIORS Els paviments exteriors són d’asfalt als vials de servei; de formigó rentat a l’àcid a les zones peatonals; i la resta de zones és ajardinada. DIVISÒRIES Per a millorar i accelerar el procés constructiu s’intenta utilitzar materials industrials de muntatge en sec, en aquest cas s’usa envans; els gruixos i les característiques varien en funció dels requeriments de sectorització i resistència al foc, a més del nivell d’insonorització acústica que es necessita. Tot i que també s’utilitza el bloc de formigó a les zones de passadissos tècnics de la planta baixa i els 2 soterranis, i a les aules d’instal·lacions generals de la planta-2. FAÇANES Les façanes varien en funció de la posició i la orientació que tenen; tot i que en general l’ànima serà de façana ventilada de plaques d’acer d’alta resistència, les orientades cap a l’est i l’oest es col·locarà unes lames de protecció solar a les finestres per a reduir la incidència del sol. La façana sud va inclinada per a poder protegir els circulants del de les inclemències del clima i serà de dos tipus, a la seva part superior és ventilada i la inferior de vidre. Els petits pavellons situats al sud (a la rambla peatonal que s’hi forma) van protegits amb xapa perforada i lames. SERRALLERIA Les finestres tenen els perfils d’alumini extruït amb ruptura de pont tèrmic i doble envidrament. COBERTES Hi ha dos tipus de coberta, la primera és la que està a sobre de la zona d’internació de l’hospital i és una coberta plana invertida amb acabat de lloses de formigó, amb l’aïllament de porus tancats per sobre de la membrana impermeabilitzant. El segon tipus de coberta és la que es troba entre els mòduls d’internació i és en general una coberta ajardinada, tot i que els passadissos per on circularà el personal també serà una coberta plana invertida amb acabat de lloses de formigó. FALS SOSTRE El fals sostre és generalment de cartró-guix continuo. A les zones de concurrència pública hi ha cartró-guix amb un acabat fonoabsorbent i lames metàl·liques desmuntables fonoabsorbents. A la resta de passadissos s’utilitzarà plaques metàl·liques llises desmuntables per a poder registrar les instal·lacions.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 24 ACABATS INTERIORS VERTICALS Degut a les necessitats d’ús de l’edifici, els principals acabats són: de vidre transparent o translúcid a les zones d’accés a consultes i despatxos; enrajolat rectificat de 60 x 30 mm. en consultes i lavabos; enrajolat de 20x30 mm. a les zones de prohibit el pas al públic com ara la cuina, vestuaris, bugaderia, etc...; HPL blanc a la resta d’espais de concurrència pública com ara les sales de cures intensives, quiròfans, oncologia, internació, etc...; revestiment de PVC als lavabos prefabricats de cartró-guix de les zones d’internació; i la resta és pintat.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 31 3.2 PARTS DE LA FAÇANA De la façana sud hem de diferenciar dos parts, la que és pròpiament la façana i l’estructura que la sustenta. L’estructura que resistirà el pes de la façana inclinada estarà formada per perfils metàl·lics i està prevista per projecte amb tres plans, dos d’ells inclinats i un d’horitzontal (l’últim farà de tancament superior i s’unirà directament a la coberta). L’envolvent de l’estructura és, en la seva part superior en forma de façana ventilada, i en la inferior i els laterals de mur cortina.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 32
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 33 3.3 ESTRUCTURA ORIGINARIA SEGONS PROJECTE L’estructura metàl·lica contemplada en el projecte va ésser encarregada a “CONSULTORS BIS ARQUITECTES” en base al requisit de que tingués aquest perfil: Figura 3.3.1: Dues seccions verticals de la façana extretes del projecte original on es mostra les seves parts. A partir d’aquesta vista i les exigències dimensionals (270 metres de llarg per 20.20 m. d’alt) van proposar la següent estructura: Planta: Alçat: Figura 3.3.2: Planta i alçat de l’estructura de la façana sud proposada per Consultoris Bis Arquitectes. Aquesta distribució està formada per perfils de diferents formes i mesures com ara “I”s (d’una, dos o quatre ànimes), HEBs (d’una i de dos ànimes) i els perfils cilíndrics, seguidament posarem una representació de cada tipus. Figura 3.3.3: Diferents tipus de perfils que forma l’estructura de la façana sud Tal i com s’intueix en l’alçat anterior, l’estructura és regular, és a dir, a part dels dos extrems, té una distribució que es repeteix en la seva longitud. Les Is i les HEBs formen part de l’esquelet principal, mentre que els perfils circulars majoritàriament es troben en l’interior d’aquests, tal i com es mostra en les següents plantes:
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 34 Ampliació 1, extrem esquerre: Figura 3.3.4: Planta de l’estructura de la façana on està representat, amb un cuadre vermell, la zona ampliada a continuació. Planta extrem esquerre: Figura 3.3.5: Planta de l’estrem esquerre de l’estructura de la façana sud on es representa la posició dels diferents perfils metàl·lics que la composen.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 35 Ampliació 2: Figura 3.3.6: Planta de l’estructura de la façana on està representat, amb un cuadre vermell, la zona ampliada a continuació. Planta 2: Figura 3.3.7: Planta de l’estrem esquerre de l’estructura de la façana sud on es representa la posició dels diferents perfils metàl·lics que la composen.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 36 Planta 3, extrem dret: Figura 3.3.8: Planta de l’estructura de la façana on està representat, amb un cuadre vermell, la zona ampliada a continuació. Figura 3.3.9: Planta de l’estrem esquerre de l’estructura de la façana sud on es representa la posició dels diferents perfils metàl·lics que la composen.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 37 Tal i com es pot observar a la següent imatge de la maqueta que es va presentar a concurs la façana sud no queda encaixada entre dos volums, sinó que queda lliure i sobresurt per davant del cos principal de l’hospital: Figura 3.3.10: Imatge de la maqueta que es va presentar al concurs. D’aquesta manera la façana necessitarà d’una tapa lateral per cada costat i una petita prolongació de l’edifici en la part posterior d’aquesta façana inclinada fins a l’esmentada tapa lateral. Perfil dret extrem est: Alçat posterior extrem est: Figura 3.3.11: Vistes de l’extrem est on es representa la posició dels diferents perfils metàl·lics que la composen.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 38 Perfil esquerre extrem oest: Alçat posterior extrem oest: Figura 3.3.12: Vistes de l’extrem oest on es representa la posició dels diferents perfils metàl·lics que la composen. Amb les següents fotografies de l’extrem oest s’entendrà millor la seva forma. Figura 3.3.13: Fotografies fetes a l’obra en el moment que muntaven l’extrem oest de l’estructura de la façana.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 39 3.4 ESTRUCTURA CONSTRUIDA L’empresa encarregada del subministrament i del muntatge d’aquesta estructura, “Talleres R. Balleste e hijos, S.L.”, va proposar una perfileria metàl·lica completament diferent a la del projecte, en base a perfils en H, ja que d’aquesta manera les unions entre ells són més fàcils de preparar i consegüentment, més ràpides d’executar que les circulars. A més no només es va canviar la perfileria, sinó que va proposar una nova estructura amb aquesta forma per a facilitar l’execució i fer-la més econòmica. La voluntat estètica no es té en compte degut a que anirà tapada tant per l’exterior (amb la façana ventilada) com en l’interior (xapa de miniona). Alçat longitudinal: Figura 3.4.1: Alçat longitudinal de l’estructura proposada per Talleres R. Balleste e hijos. Aquesta va ésser la primera distribució proposada per “Talleres R.Balleste” i va ésser acceptada al mes de juny de 2009. Els extrems no van ser acceptats degut a que encara no s’havia decidit la longitud que hauria de fer la façana ni la posició dels testers laterals. Finalment, gairebé un any després, quan els arquitectes van decidir el lloc on havien d’anar les tapes laterals, “Talleres R.Balleste” van tenir que proposar una nova distribució en els seus extrems per tal de que aquesta pogués rebre les tapes laterals a la distancia indicada, la solució escollida i acceptada (que és la mateixa pels dos extrems) el mes de novembre va ser la següent: Alçat longitudinal (extrem esquerre): Perfil extrem esquerre: Figura 3.4.2: Alçat longitudinal de l’extrem oest i el seu perfil de l’estructura de la façana extreta directament dels plànols proposats.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 40 Per a tenir una idea més clara de com convergeixen les dues parts a la realitat he afegit la següent perspectiva. Figura 3.4.3: Vista en 3D de l’extrem oest de l’estructura de la façana ventilada.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 47 Per a explicar la manera en que els pilars es recolzen al terra ho faré amb les següents il·lustracions: Secció horitzontal del recolzament dels pilars: Figura 3.4.19: Secció horitzontal del recolzament dels pilars en forma de “V”. Figura 3.4.20: Fotografia del recolzament dels pilars en forma de “V”. Aquests pilars, no són els únics recolzaments de tota l’estructura metàl·lica, però sí els més singulars. A més a més, per a unir els diferents perfils metàl·lics, tant els fets a taller com els fets a l’obra, s’utilitzen els sistemes de soldadura, amb perns i mitjançant platines, a continuació es mostra una representació de cada fetes per “Talleres Balleste”. El primer exemple és la unió en perpendicular d’una HEB 600 amb una HEB 200 per un costat i una HEB 240 per l’altra, aquesta unió es farà amb un cordó de soldadura tant en vertical com en horitzontal. Aquest detall també serveix d’exemple d’unions enroscades entre dos HEB 200 i dos HEB 240. En els detalls la soldadura es representa en vermell i els cargols en verd.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 48 Detalls dels diferents tipus d’unió de l’estructura: Figura 3.4.21: Detalls de les unions entre els perfils metàl·lics de l’estructura extrets directament dels plànols.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 49 En el següent exemple es mostra la unió de LPNs i UPNs amb una HEB 200 mitjançant una platina soldada a aquesta última i unida amb cargols amb els altres perfils: Figura 3.4.22: Detalls de les unions entre els perfils metàl·lics de l’estructura extrets directament dels plànols.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 50 A continuació es mostra la manera en que s’han fet els junts de dilatació de tota l’estructura metàl·lica, amb l’ajuda de platines i unions cargolades mitjançant trau colis: Figura 3.4.23: Detalls de les unions entre els perfils metàl·lics de l’estructura extrets directament dels plànols.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 51 Un cop l’estructura ja està completament construïda, es procedeix a protegir-la en front del foc; aquesta protecció s’ha fet de dues formes diferents, la primera és amb pintura per als pilars inferiors en forma de “V” i l’altra és amb un projectat de perlita vermiculita en la resta de l’estructura. Això és degut a que els pilars aniran vistos, mentre que la resta anirà tapada per una xapa de miniona. Així doncs, la protecció dels pilars va a càrrec de PLASFOC S.L. mitjançant pintura intumescent Stofire de color blanc. La pintura és un revestiment tallafocs d’intumescència progressiva, la seva missió consisteix en retardar l’acció destructora d’un incendi, reacciona en presciència i contacte de la flama inflant-se i creant un aïllament d’acció extintora. Figura 3.4.24: Detalls Fotografia de la ignifugació dels pilars. La resta de l’estructura es protegeix un cop la façana ventilada ja està muntada i va a càrrec de l’empresa Argos mitjançant el producte perlifoc, que és un morter compost per àrids lleugers expandits, de perlita i vermiculita, lligants hidràulics, controladors de fraguat, etc. de color blanc, que s’aplica directament sobre l’estructura metàl·lica un cop aquesta estigui neta, lliure de brutícia i pols per a garantir l’adherència. Figura 3.4.25: Fotografia de la ignifugació de la resta de l’estructura de la façana. La reacció enfront el foc d’aquest material seria la antiga M0 però des de l’entrada en vigor del Codi Tècnic de l’Edificació és un A1, que significa que és un material no combustible, sense contribuir al foc en grau màxim.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 52
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 53 3.5 FAÇANA ORIGINARIA SEGONS PROJECTE En aquest apartat explicaré de forma resumida com estava prevista aquesta façana inclinada des d’un principi, és a dir, allò que contempla el projecte originari. Parts Aquesta façana situada al sud del nou hospital de Reus es composava dels següents elements: Figura 3.5.1: Ilustració extreta de la memòria del projecte que mostra les parts que havia de contenir la façana ventilada. Primerament executarem l’estructura que serà l’element encarregat de sostenir totes les capes de la façana ventilada i transmetre aquestes càrregues al forjat inferior, que esdevé el terra exterior. Posteriorment, a sobre d’aquesta estructura ja existent hi col·locarem uns panells industrialitzats de formigó de 20 cm. La cara bona dels panells es situa a l’exterior, i està preparada per anar pintada. Els panells aniran segellats entre ells amb una resina especial resistent a la intempèrie i capaç d’absorbir els moviments de la façana. A sobre d’aquests trobem les plaques d’energia solar tèrmica. En quan a les obertures com ara les finestres, les solucionarem amb mòduls de fusteria d’alumini amb vidre doble i cambra d’aire, de proporció horitzontal. A la part interior de la façana hi col·locarem una capa d’aïllament tèrmic de fibra de vidre. Finalment, en la capa més interior de la façana hi haurà la xapa miniona perforada, que amaga les instal·lacions i permet il·luminar l’interior, tant deixant passar la llum natural com la artificial. A més, actua com a absorbent acústic en un espai molt transitat. A més a més, en vista al futur manteniment i neteja de la façana, s’habilitaran uns carrils per sobre el formigó prefabricat (tant en horitzontal com en vertical) per tal de que una màquina pugui circular per ells i alhora netejar la façana d’una manera automàtica. Aquesta màquina, quan no estigui en funcionament es quedarà parada a l’extrem superior esquerra, d’aquesta manera formarà part de la façana permanentment. L’esquema del que serà la seva forma és la següent: Aquest parament inclinat, en la seva part superior, es converteix en un lluernari orientat al nord. Sota aquest parament inclinat en trobem un vertical de vidre, en el qual es produeixen els accessos. Les plaques solars, a l’estar sobre els panells de formigó deixant un espai entre aquests i les plaques, absorbeixen l’energia de radiació solar que fa que els panells de formigó no rebin aquesta energia i això redunda en una menor aportació energètica i, per tant, una menor necessitat de climatització a l’estiu de l’edifici. La proporció horitzontal de les fusteries, juntament amb el gruix dels panells de formigó i la situació de les plaques solars, fa que a l’estiu es redueixi la radiació que arriba a la fusteria, donat el major angle d’inclinació de la trajectòria solar, i que en canvi al hivern, en tenir un angle menor, l’interior de l’edifici rebi els raigs solars. Això facilita l’estalvi energètic a l’estiu i el minimitza al hivern. Figura 3.5.2: Ilustració extreta de la memòria del projecte on mostra la façana i la seva circulació d’aire i de llum.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 54 D’altra banda, el fet que aquest parament vertical de vidre de la planta baixa estigui retranquejat respecte el pla inclinat de formigó fa que aquest també gaudeixi d’un òptim funcionament tèrmic i lumínic amb la diferent estacionalitat estiu-hivern. El lluernari superior, pel fet d’estar orientat a nord, fa que no rebi una radiació que seria difícilment assumible a l’estiu. Pel que fa al hivern, tindrà un factor suficient d’aïllament tèrmic. Ventilació natural Donat que ens trobem en un sector públic de pas (l’eix de circulació principal de l’edifici), que es pot sectoritzar a nivell de climatització, es preveu automatitzar l’obertura de les fusteries per aprofitar, en els moments que sigui eficient, la ventilació natural del sector a que dona aquesta façana de manera que les sol·licitacions de climatització es vegin minimitzades. Especialment, es planteja aprofitar una entrada d’aire sota el pla inclinat i una sortida pel lluernari superior, de manera que es recull aire net i fresc de baix i s’evacua l’aire calent per dalt. Un sistema automatitzat controlarà la ventilació natural, la forçada mitjançant ventiladors, i només en els moments més desfavorables s'activarà la climatització artificial. Finalment, per a mostrar l’objectiu perseguit pels arquitectes en aquesta façana sud, he extret del projecte el següent alçat principal: Figura 3.5.3: Alçat longitudinal de la façana sud extreta directament del projecte originari.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 55 3.6 OFERTANTS I CARACTERÍSTIQUES DE LA FAÇANA VENTILADA Per a adjudicar aquests treballs es va parlar amb varies empreses especialitzades en façanes i cobertes (ja que aquest element constructiu tan es pot considerar una façana inclinada com una coberta inclinada) per a que enviessin les seves propostes i els seus pressupostos. Tot i que també és va valorar adjudicar la façana per parts o capes individualment a diferents empreses per un tema purament econòmic, es va desestimar aquesta idea degut a la incomoditat constructiva i amb la finalitat d’evitar conflictes entre les diferents empreses participants, ja que és més que possible que entre elles es culpin pels retards d’entrega, dels errors comesos, etc. evadint-se així de la seva responsabilitat. Finalment, per tema de pressupost, fiabilitat constructiva i temps d’execució es va optar per triar-ne una entre les 3 següents: DRACE, PANELL OMEGA ZETA i GRAMCO. A continuació les explicaré breument: DRACE Aquesta empresa va proposar un sistema de façana ventilada amb acabat de GRC, que és la idea que es tenia des del principi. Com a anècdota, el sistema i les peces eren les mateixes que es van utilitzar per a fer el Pavelló Pont de la Expo Saragossa 2008. Croquis secció vertical: Figura 3.6.1: Secció vertical fet a mà amb l’explicació de la idea proposada per DRACE. Croquis secció horitzontal: Figura 3.6.2: Secció horitzontal fet a mà amb l’explicació de la idea proposada per DRACE. Com es veu al croquis els panells d’acabat (4) tenen en el seu interior un aïllament tèrmic, i en la seva part més exterior un acabat de GRC; el principal inconvenient era que entre l’estructura metàl·lica existent (1) i aquests panells, havien de posar una subestructura metàl·lica vertical (2) per tal de garantir una bona unió entre ells, ja que la distancia d’ancoratge entre els perfils metàl·lics de l’estructura era massa gran. L’altre inconvenient important és la gran quantitat de ponts tèrmics que hi ha en l’espai que queda entre les plaques (3). Així doncs, les plaques d’acabat (4) anirien ancorades verticalment pels seus extrems a la subestructura, i entre elles pels extrems superiors i exteriors amb l’ajuda d’un perfil en forma de zeta (3). Aquest perfil hauria de tenir unes petites perforacions en la seva part més baixa per tal de poder evacuar l’aigua que es pot colar entre les plaques els dies de pluja. Per tal de permetre les variacions dimensionals de cadascuna de les peces, es faria amb trau colis per a les dues dimensions (tant horitzontal com vertical), encara que d’una manera diferent. Mentre que una és amb perforacions el·líptiques, en l’altra sistema els perns discorren per uns carrils fets a base de perfils en forma de U.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 56 Figura 3.6.3: Ilustració extreta del catàleg de DRACE on es mostra el mecanisme emprat per a permetre les variacions dimensionals dels diferents elements que la composen. PANELL OMEGA ZETA La opció que va proposar aquesta empresa no era un acabat de GRC com en els altres casos i com estava contemplat al projecte, sinó que era un material més innovador, un panell de morter armat amb varilles d’acer temperat de 3 mm de diàmetre pretesat en dues direccions, fet que permet perforar la placa en una sèrie de forats, sempre i quan no es perforin les línies d’armat. Per a fer-nos una idea d’aquest material es mostra la següent imatge on es veu la posició de l’armadura i l’espai que es pot perforar (entre l’armat vertical i horitzontal). Figura 3.6.4: Posició de l’armadura de les plaques extreta directament del catàleg de Panel Omega Zeta. El croquis de la secció vertical que explica el funcionament d’aquest sistema és el següent i consta d’uns muntants verticals (2) de 80 mm. fixats a sobre de l’estructura metàl·lica existent (1), posteriorment es col·loca l’aïllament tèrmic (3) amb bandes adhesives, després es posen (en aquells punts on aniran les fixacions entre els muntants i els panells d’acabat) unes platines de 2 mm. de gruix i a sobre un petit tros d’aïllament tèrmic per a reduir el pont tèrmic i les possibles filtracions d’aigua, finalment s’uneixen els perfils metàl·lics en forma de “Z” (4) amb cargols autoperforants per a fixar els panells d’acabat (5).
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 63 Ampliació 2: Figura 3.7.7: Planta i alçat de l’estructura de la façana on està representat, amb un cuadre vermell, la zona ampliada a continuació. Planta 2: Figura 3.7.8: Planta de l’estructura de la façana que mostra la posició dels panells sandvitx. Alçat 2: Figura 3.7.9: Alçat de l’estructura de la façana que mostra la posició dels panells sandvitx.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 64 Abans del col·locar el panell sandvitx s’haurà de soldar un pern mètric 14, és a dir, amb un diàmetre de 14 mm, i de 90 mm de longitud, que servirà per a subjectar el panell sandvitx a l’estructura. Detall dimensions cargol: Figura 3.7.10: Detall que mostra les mesures del cargol utilitzat per transmetre el pes de la façana ventilada a l’estructura. Figura 3.7.11: Fotografia que mostra com queda el cargol soldat a l’estructura. Planta distribució cargols: Alçat distribució cargols: Figura 3.7.12: Planta i alçat de l’estructura de la façana que mostra la posició dels cargols. A continuació procediré a ampliar les dues vistes representatives de la façana (degut a que la distribució es repeteix al llarg de tota la façana):
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 65 Ampliació 1, extrem esquerre: Figura 3.7.13: Planta i alçat de l’estructura de la façana on està representat, amb un cuadre vermell, la zona ampliada a continuació. Planta extrem esquerre: Figura 3.7.14: Planta de l’estructura de la façana que mostra la posició dels cargols. Alçat extrem esquerre: Figura 3.7.15: Alçat de l’estructura de la façana que mostra la posició dels cargols.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 66 Ampliació 2: Figura 3.7.16: Planta i alçat de l’estructura de la façana on està representat, amb un cuadre vermell, la zona ampliada a continuació. Planta 2: Figura 3.7.17: Planta de l’estructura de la façana que mostra la posició dels cargols. Alçat 2: Figura 3.7.17: Alçat de l’estructura de la façana que mostra la posició dels cargols.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 67 Aquests cargols sobresurten per sobre del pla que forma el panell sandvitx, això és perquè també serviran per a subjectar els muntants verticals d’alumini (de dimensions 120x40x5 mm) mitjançant escaires com a peça d’unió. Cada muntant és subjectat com a mínim per dos escaires d’aquests en els seus extrems. La distancia horitzontal que hi ha entre els muntants serà de 1150 mm. encara que la longitud dels muntants (representat per traços de diferents colors) variarà depenent de la posició de les finestres. Planta distribució muntants: Alçat distribució muntants: Figura 3.7.18: Planta i alçat de l’estructura de la façana que mostra la posició dels muntants. A continuació procediré a ampliar les dues vistes representatives de la façana (degut a que la distribució es repeteix al llarg de tota la façana):
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 68 Ampliació distribució cargols 1, extrem esquerre: Figura 3.7.19: Planta i alçat de l’estructura de la façana on està representat, amb un cuadre vermell, la zona ampliada a continuació. Planta extrem esquerre: Figura 3.7.20: Planta de l’estructura de la façana que mostra la posició dels muntants. Alçat extrem esquerre: Figura 3.7.21: Alçat de l’estructura de la façana que mostra la posició dels muntants.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 69 Ampliació 2: Figura 3.7.22: Planta i alçat de l’estructura de la façana on està representat, amb un cuadre vermell, la zona ampliada a continuació. Planta 2: Figura 3.7.23: Planta de l’estructura de la façana que mostra la posició dels muntants. Alçat 2: Figura 3.7.24: Planta de l’estructura de la façana que mostra la posició dels muntants.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 70 Posteriorment, a sobre dels muntants es fixarà amb cargols autoroscants els perfils metàl·lics horitzontals de dimensions 40x40x5 mm que serviran per a rebre els panells de GRC. Les esmentades plaques d’acabat aniran subjectades per tres d’aquests perfils cadascuna i que estaran separades entre ells per 500 mm o 227 mm depenent de la seva situació: Detall de dos panells de GRC seguits: Figura 3.7.25: Secció vertical de la façana ventilada que mostra la separació existent entre dels travessers. D’aquesta manera la distribució dels travessers serà la següent: Planta: Alçat: Figura 3.7.26: Planta i alçat de l’estructura de la façana que mostra la posició dels travessers.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 71 Ampliació 1, extrem esquerre: Figura 3.7.27: Planta i alçat de l’estructura de la façana on està representat, amb un cuadre vermell, la zona ampliada a continuació. Planta ampliació 1, extrem esquerre: Figura 3.7.28: Planta de l’estructura de la façana que mostra la posició dels travessers. Alçat ampliació 1, extrem esquerre: Figura 3.7.29: Alçat de l’estructura de la façana que mostra la posició dels travessers.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 72 Ampliació 2: Figura 3.7.30: Planta i alçat de l’estructura de la façana on està representat, amb un cuadre vermell, la zona ampliada a continuació. Planta ampliació 2: Figura 3.7.31: Planta de l’estructura de la façana que mostra la posició dels travessers. Alçat ampliació 2: Figura 3.7.32: Alçat de l’estructura de la façana que mostra la posició dels travessers.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 79 3.8 DETALLS Com s’ha pogut veure les plaques es solapen per a evitar les filtracions d’aigua que hi pugui haver entre dos panells consecutius (superior-inferior); el solapament, però, no és de tot el panell sandvitx, sinó que només es solapa la planxa superior d’alumini: Detall perfil executiu: Detall perfil esquemàtic: Figura 3.8.1: Dues seccions verticals explicatives de la col·locació del panell sandvitx. Les avantatges, a part d’evitar les filtracions, són el d’aconseguir una bona fixació de les plaques a l’estructura (ja que les dues s’ancoren a les bigues) i el de mantenir la planeïtat per a facilitar la construcció de la façana. Abans del col·locar el panell sandvitx s’haurà de soldar un pern mètric 14, és a dir, amb un diàmetre de 14 mm, i de 90 mm de longitud, que servirà per a subjectar el panell sandvitx a l’estructura.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 80 Per a solucionar els possibles problemes de filtracions d’aigua per a aquestes perforacions i els ponts tèrmics que creen, es taparà amb espuma l’espai restant. Figura 3.8.2: Dues fotografia que mostren la col·locació del cargol i el reomplert d’espuma posterior. A més a més, tal i com es mostra en la fotografia de la dreta, les plaques aniran ancorades entre elles amb cargols sobre el matxembrat d’unió de les peces amb un sistema de cargol de diàmetre de 6 mm i una longitud de 70 mm, amb una volandera per a repartir la superfície de pressió. Un altre punt conflictiu d’aquest sistema són les ranures verticals que queden entre les plaques, per a evitar els possibles problemes de filtracions d’aigua que ens podem trobar es solucionarà tapant-los amb una xapa d’alumini en forma de canal que s’uneix amb un sistema clipat, tal i com es mostra a la següent fotografia acompanyada del corresponent detall:
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 81 Detall: 1 són dos panells sandvitx consecutius 6 és el canal d’alumini Figura 3.8.3: Secció vertical que mostra la solució utilitzada per a evitar possibles filtracions d’aigua en les unions entre plaques de panell sandvitx. Figura 3.8.4: Fotografia que mostra la posada en obra de la canal. L’altre sistema utilitzat per a impermeabilitzar les ranures verticals es troba en els junts de dilatació dels panells sandvitx (1), que es solucionen amb una làmina impermeabilitzant (2), una goma d’EPDM per a segellar el sistema (4) i una altra xapa d’alumini semblant a l’anterior (3) però en aquest cas enroscat (5) per a permetre la mobilitat dels materials: Figura 3.8.5: Secció vertical que mostra la solució utilitzada per a evitar possibles filtracions d’aigua en les junts de dilatació. En ambdós casos la distancia de solapament d’aquests canals és la mateixa que en els panells sandvitx, és a dir, 190 mm.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 82 Aquests cargols sobresurten per sobre del pla que forma el panell sandvitx, això és perquè també serviran per a subjectar els muntants verticals d’alumini (de dimensions 120x40x5 mm). Detall fixació: On: 1 és l’estructura de la façana inclinada 2 és un panell sandvitx de 50 mm. d’amplada 3 és el cargol mètric 14 soldat a l’estructura (ja explicat anteriorment) amb la seva femella 4 és el reomplert d’espuma de poliuretà 5 és una arandela d’acer de 65 mm de diàmetre i un gruix de 4 mm, amb un retall de neoprè a la seva part inferior per a evitar que en aquest punt hi hagi filtracions d’aigua 6 és una l’amina impermeabilitzant de PDM per a reforçar (5) 7 és el perfil d’acer en “L” que serveix per a fixar el muntant a l’estructura 8 és el muntant d’alumini de 190x40x5 mm. 9 és el pern que uneix el perfil en “L” (7) amb el muntant (8) 10 és el pern que uneix el muntant (7) amb el travesser (11) 11 és el travesser d’alumini de 40x40x5 mm 12 és el conjunt format per un cargol i el seu embellidor, que uneix el travesser (11) amb el panell d’acabat de GRC (13) Figura 3.8.6: Secció horitzontal dels components principals de la façana ventilada. Tot i els esforços per a evitar les filtracions en aquests punts, quan es va fer una prova d’estanqueïtat interna per a veure si aquest sistema funcionava, es va observar que en alguns llocs sí que es produïen filtracions; és per això que es va decidir reforçar encara més aquest punt dotant al sistema d’una altra capa de neoprè de 4 mm per la part superior, llavors el sistema va funcionar correctament i es va decidir afegir aquesta capa a la totalitat de la façana com es pot veure en les següents fotografies:
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 83 Figura 3.8.7: Tres fotografies que mostren els esforços realitzats per a evitar les filtracions d’aigua en aquests punts crítics reforçada amb una altra capa d’impermeabilitzant de PDM.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 84 Seguidament detallaré aquests elements en 3D per a tenir més clares la seva forma i les seves dimensions: Esquadra: Muntants: Figura 3.8.8: Dos detalls de les dimensions del muntant d’alumini i el perfil d’acer en “L” que el sosté, i una fotografia d’aquests a l’obra Quan un d’aquests escaires metàl·lics d’aquests sosté els extrems de dos muntants, l’inferior s’uneix amb un pern pel forat en forma circular, mentre que el muntant superior va fixat pel forat allargat per a permetre les dilatacions dels perfils. Tal i com mostra la fotografia anterior, el problema que ens trobem en la unió entre els muntants i els perfils en “L” és que els primers, al ser d’alumini, tenen una resistència a compressió molt baixa en la direcció on s’enrosca el cargol d’unió, fet que provoca que quan el col·loquem, el perfil s’esclafa, per a solucionar-ho es va acordar de col·locar una baina a l’interior d’aquests que faria als muntants mantenir la seva forma, tot i que al final no es va arribar a col·locar mai.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 85 Els travessers aniran units entre ells, mitjançant un perfil metàl·lic que anirà per l’interior d’aquests, d’aquesta manera les plaques de GRC que es col·locaran a sobre quedaran tots al mateix nivell permetent les variacions dimensionals dels perfils. Figura 3.8.9: Detall de la unió entre travessers. Detall superior, unió entre els diferents plans de la façana ventilada On: 1 és l’estructura de la façana inclinada 2 és un perfil d’acer que es col·loca de forma puntual als llocs on s’ha de soldar el pern a l’estructura per a sostenir els muntants 3 és el cargol mètric 14 i la seva corresponent femella soldat al perfil (2) ja explicat anteriorment 4 és el mateix pern que (3) però amb una longitud de 120 mm per a poder unir el perfil en “L”(8) amb l’estructura 5 són els panells sandvitx 6 és el reomplert d’espuma de poliuretà 7 és el conjunt format per una arandela d’acer de 65 mm de diàmetre i un gruix de 4 mm, un retall de neoprè a la seva part inferior i una làmina impermeabilitzant en la superior, per a evitar que en aquest punt hi hagi filtracions d’aigua 8 és el perfil d’acer en “L” que serveix per a fixar el muntant a l’estructura 9 són ele muntante d’alumini de 190x40x5 mm. amb una separació entre ells de 10 mm. 10 és el travesser d’alumini de 40x40x5 mm 11 és el panell d’acabat de GRC Figura 3.8.10: Secció vertical de la solució adoptada a l’obra del trobament d’aquests dos plans del mur cortina.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 86 Detall de la part superior de la finestra: Figura 3.8.11: Secció vertical de la part superior de la finestra. Detall part inferior de la finestra: Figura 3.8.12: Secció vertical de la part inferior de la finestra. On: 1 és l’estructura de la façana inclinada 2 és un perfil d’acer galvanitzat continu soldat a l’estructura, de 90x90 mm i 10 mm de gruix, que sosté la finestra 3 és un perfil tubular d’acer de 100x60 cm i un gruix de 3,6 mm que fa de premarc de la finestra 4 és el cargol mètric 14 i la seva corresponent femella soldat al perfil (2) ja explicat anteriorment 5 és el panell sandvitx 6 és el reomplert d’espuma de poliuretà 7 és el conjunt format per una arandela d’acer de 65 mm de diàmetre i un gruix de 4 mm, un retall de neoprè a la seva part inferior i una làmina impermeabilitzant de PDM en la superior, per a evitar que en aquest punt hi hagi filtracions d’aigua 8 Làmina de PDM encolada per a reforçar la impermeabilització d’aquest punt crític 9 és el perfil d’acer en “L” que serveix per a fixar el muntant a l’estructura 10 és el muntant d’alumini de 190x40x5 mm. 11 és el travesser d’alumini de 40x40x5 mm 12 és el panell d’acabat de GRC 13 és el pern d’unió entre el travesser (11) i el panell d’acabat de GRC (12) 14 és un perfil d’acer en “L” de 45x45 mm i un gruix de 5 mm. per a unir, amb cargols, el muntant (10) i el remat (superior o inferior depenent del cas) d’alumini d’acabat (15) 15 és un remat (superior o inferior) d’alumini de 1,5 mm de gruix 16 és la finestra que s’uneix al perfil tubular d’acer (3) amb un pern
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 87 Un altre detall important és el remat lateral del mur cortina en aquesta zona: Figura 3.8.13: Vista en 3D de l’extrem oest de l’estructura de la façana on es mostra el remat lateral. Aquest remat està format per un dos perfils d’alumini laterals i una placa central units a una subestructura d’acer que es sosté a l’últim perfil metàl·lic de l’estructura tal i com mostra el següent detall: Secció horitzontal de la tapeta lateral d’acabat: On: 1 és l’últim perfil de l’estructura de la façana inclinada 2 és el panell sandvitx de la façana ventilada 3 és el conjunt de perfil en “L”, muntant, travesser, etc. ja explicat anteriorment, les plaques d’acabat de GRC 4 és l’acabat de GRC 5 és la làmina impermeabilitzant de PDM 6 és una subestructura feta de perfils tubular d’acer de 60x60 mm soldat a l’estructura, que subjecta un altre perfil d’acer (7) de 60x60 mm. també soldat 7 és el perfil d’acer que subjectarà la tapeta d’acabat 8 i 9 són perfils tubulars de 60x60 mm. i 60x40 mm. respectivament que serviran per a subjectar el remat perimetral (11) de la tapeta 10 és la xapa perforada de miniona interior de la façana ventilada 11 és el remat perimetral de la tapeta, d’alumini i de color blanc, que amagarà l’extrem de la xapa miniona (10) 12 és una placa d’alumini d’acabat de color negre Les unions de 11 i 12 amb els perfils d’acer és a base de reblons Figura 3.8.14: Secció horitzontal del remat lateral de la façana ventilada.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 88 El canaló és una part que ha sofert molts canvis al llarg del temps, es fa necessari una subestructura que pugui sostenir el canaló (quan estigués ple) i la xapa d’acabat que l’oculta i transmetre el pes a la estrcutura de la façana; el primer en el que es va pensar es en col·locar al llarg de la façana perfils d’acer en forma de “T” amb un gruix de 10 mm. cada 1,5 metres, amb una pestanya per a fixar-lo a l’estructura. Per a sostenir les xapes d’alumini d’acabat obligava a introduir una petita xapa amb un gruix de 4 mm. entre aquesta i la subestructura (o costella). Tot i això, per tema de pressupost i rapidesa executiva, al final es va optar per canviar el perfil d’acer en forma de “T” per un perfil d’alumini en forma d’“U” del mateix gruix, d’aquesta manera les xapes d’acabat es podien fixar directament a les costelles d’alumini amb reblons. Croquis de la primera subestructura proposada: Croquis de la subestructura utilitzada: Figura 3.8.15: Dos croquis fets a mà de la configuració de la subestructura que sosté la canal.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 95 3.10 EXPLICACIÓ DEL MUR CORTINA UTILITZAT La distribució de muntants i travessers proposada per Espalú al llarg de tota la superfície del mur cortina és la següent: Alçat longitudinal: Figura 3.10.1: Alçat longitudinal del mur cortina proposat per Espalú. Per als testers laterals i el retorn esquerre van proposar 2 distribucions diferents: Distribució 1: Perfil esquerre: Retorn: Perfil dret: Figura 3.10.2: Vistes de la primera de les distribucions porposades per Espalú. Distribució 2: Perfil esquerre: Retorn: Perfil dret: Figura 3.10.3: Vistes de la segona de les distribucions proposades per Espalú. Per un tema purament estètic es va optar per la segona opció.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 96 Tal i com es pot veure en l’alçat i la secció longitudinal següents, la continuïtat del mur cortina estarà interrompuda en la seva part més inferior pels petits edificis auxiliars de l’hospital, aquest fet provoca que només la filera superior gaudeixi de continuïtat. Alçat longitudinal: Figura 3.10.4: Alçat longitudinal del mur cortina proposat per Espalú. Secció horitzontal: Figura 3.10.5: Secció horitzontal del mur cortina proposat per Espalú. En l’alçat longitudinal, la línia horitzontal superior més gruixuda representa el límit de la façana ventilada, això fa que la part superior del mur cortina quedi oculta amb aquesta vista.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 97 Per a explicar les parts que composen el mur cortina m’ajudaré d’una secció horitzontal i d’una vertical: Secció horitzontal: Figura 3.10.6: Secció horitzontal del mur cortina amb els seus elements principals. Secció vertical: Figura 3.10.7: Secció vertical del mur cortina amb els seus elements principals. On: 1 és un muntant autoportant d’acer galvanitzat amb ranura negativa, de qualitat S235JRG2, conformat en fred, amb una protecció en front de la corrosió amb el sistema de zincat en calent per les dues cares, amb dimensions 150x60x2 mm. 2 és un travesser autoportant d’acer galvanitzat amb ranura negativa, de qualitat S235JRG2, conformat en fred, amb una protecció en front de la corrosió amb el sistema de zincat en calent per les dues cares, amb dimensions 50x60x2 mm. 3 és una goma de EPDM utilitzada per a estanquitzar aquests punts crítics i d’aquesta manera evitar la penetració d’aigua al sistema. També té una missió protectora, ja que és el material que absorbirà les variacions dimensionals que esdevinguin dels materials amb els quals està en contacte, és a dir, el vidre i el perfil metàl·lic. 4 és una goma de EPDM igual a (3), tot i que en aquest cas aquesta goma té una petita llengüeta per a, si es donés el cas de filtracions, expulsar l’aigua que es pugui introduir en aquesta zona. On 5 és el sistema de vidre amb cambra d’aire utilitzat, en aquest cas és un 4+4/16/4+4, és a dir, un doble vidre de 4 mm cadascun, després una cambra d’aire de 16 mm, i finalment un altre doble vidre de 4mm cadascun. 6 és una altra goma de EPDM amb la mateixa funció que la anterior. 7 és una pletina d’alumini, la seva funció és la de mantenir els vidres al seu lloc (fa de tope). 8 és un accessori amb una ànima de Nilon interior que serveix, amb la ajuda de la pletina d’alumini, per a fixar el vidre al seu lloc. 9 és un embellidor d’aumini que s’utilitza com a acabat i per a tapar el mecanisme utilitzat per a subjectar els vidres.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 98 PROCÉS D’EXECUCIÓ Abans de la construcció del mur cortina hem de muntar una subestructura auxiliar per a que els muntants puguin sostenir-se a la estructura metàl·lica de la façana. Aquesta subestructura es basarà en un perfil tubular de 150x100 mm. amb un gruix de 5 mm. que discorrerà de forma continua al llarg de tota la façana; subjecta a l’estructura de la façana inclinada amb 3 perfils tubulars de 60x40 mm. que aniran soldades als perfils de la façana on es recolzen els panells sandvitx de la façana ventilada. Secció vertical de l’estructura: Figura 3.10.8: Detall que mostra en color gris l’estructura de la façana, en negre el peu superior d’un muntant i la subestructura auxiliar i de color carabassa les soldadures realitzades. Com la distancia entre els perfils és massa gran (superior a 3,5 metres), entre ells col·locarem uns nous perfils verticals de 60x40 mm. que serviran per a reduir la distancia entre els recolzaments. Figura 3.10.9: Planta i perfil de l’estructura on està representat de color verd els perfils on es recolza la subestructura auxiliar i de color blau els nous perfils afegits per a sustentar-la.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 99 Un cop tinguem la subestructura auxiliar muntada es procedeix a la col·locació dels muntants verticals, que tenen la missió de transmetre el pes de la totalitat de la façana al terra, per a fer-ho s’actua en cada part per separat, primer fixarem els peus dels muntants exteriors de cadascuna de les zones (és a dir, el del primer i l’últim muntant): Figura 3.10.10: Fotografia del peu inferior del muntant del mur cortina. En alguns casos, com per exemple quan els muntants extrems estan en contacte amb els edificis auxiliars que tallen el mur cortina, es posaran el segon i el penúltim muntant, això és degut a que la forma d’aquests és diferent a la resta i encara no havien arribat a l’obra perquè s’estaven fent a mida. A partir d’aquí entrarem els peus dins de cada muntant (amb el peu superior posat) i en la seva part superior allargarem el peu telescòpicament fins a arribar al perfil de l’estructura de la façana on s’ha de fixar, aquesta unió (peu-perfil superior de suport) serà soldada i mentrestant s’aguantarà amb un sergent. Un cop el peu estigui fixat procedirem a soldar una pestanya al mateix peu per a aguantar el muntant. Figura 3.10.11: Fotografia del muntat del mur cortina ja unit al seu peu inferior. Figura 3.10.12: Fotografia del muntat del mur cortina ja unit al seu peu superior.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 100 Una volta tinguem col·locats els muntants extrems, es marcaran al terra la posició dels altres (per norma general a una distància d’1,5 metres) i s’executaran de la mateixa manera que els anteriors. Figura 3.10.13: Fotografia que mostra tots els muntants d’una zona col·locats. Quan ja tinguem tots els muntants col·locats a la seva posició, serà el torn dels travessers, aquests es munten de forma descendent: Figura 3.10.14: Il·lustracions (del manual dels muntadors del mur cortina) que explica com s’uneixen els travessers amb els muntants. La unió entre aquests serà mitjançant unes peces que es col·loquen a pressió a l’interior dels travessers sobresortint pels extrems d’aquests de la següent manera: Figura 3.10.15: Il·lustracions (del manual dels muntadors del mur cortina) que explica com s’uneixen els travessers amb els muntants. I s’uneixen als muntants allargant o encongint aquestes peces amb dues espatules fins a obtenir la distancia entre els dos muntants: Figura 3.10.16: Il·lustracions (del manual dels muntadors del mur cortina) que explica com s’uneixen els travessers amb els muntants.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 101 Els muntants ja vindran amb les ranures (on aniran units els travessers) de la fàbrica: Figura 3.10.17: Fotografia que explica com s’uneixen els travessers amb els muntants. Una volta estiguin col·locats els travessers procedirem a posar les gomes de EPDM al voltant de les guies, tant dels travessers com dels muntants, que servirà per a evitar el contacte entre els perfils i el vidre, ja que aquest material pot absorbir les contraccions i les dilatacions d’ambdós materials sense que entrin en contacte i evitant així que s’esquerdin o es trenquin els vidres. Figura 3.10.18: Fotografia que mostra com es recolza el vidre sobre del travesser del mur cortina. Posteriorment recolzarem els vidres a sobre dels suports que porten els travessers, aquestes peces venen unides des de la fàbrica, entre mig però posarem un separador de plàstic temporal per a evitar malmetre el vidre i deixar espai per a permetre les dilatacions d’aquest. Els últims vidres que s’han col·locat són els de les finestres practicables i els vidres que no són rectangulars, ja que encara no es trobaven a l’obra. A partir d’aquí, haurem de col·locar les tapetes d’alumini de tancament per a subjectar el vidre, precedides per una altra goma amb la mateixa missió que les que hi ha situades a l’altre costat del vidre: Figura 3.10.19: Fotografia que mostra una tapeta d’alumini amb les seves gomes col·locades. Per culpa de les grans dimensions dels vidres, la posada en obra d’aquests és molt dificultós; és per això que primer, per a col·locar els vidres al seu lloc, es fa mitjançant trossos petits de tapetes (amb la seva corresponent goma), que subjecten els vidres puntualment: Figura 3.10.20: Fotografia que mostra un tros de xapa d’alumini sostenint un vidre de forma provisional.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 102 Figura 3.10.21: Fotografia que mostra varis trossos de xapa d’alumini sostenint un vidre de forma provisional. Això es fa per mantenir els vidres fixats i procedir a col·locar les tapetes definitives (amb les gomes incorporades en les seves ranures) continues i al mateix nivell. D’aquesta manera es substitueixen els pedaços per les tapetes definitives unides amb cargols. Figura 3.10.22: Fotografia que mostra les xapes d’alumini definitives col·locades. Finalment col·locarem la tapa d’acabat d’alumini que es sostindrà amb un sistema clipat tant en el cas dels muntants com en el cas dels travessers. Figura 3.10.23: Fotografia que mostra la xapa d’alumini d’acabat del muntant a mig col·locar.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 103 3.11 DETALLS Secció horitzontal del junt vertical de dilatació: Figura 3.11.1: Secció horitzontal que mostra un junt de dilatació del mur cortina. Secció horitzontal de la cantonada del mur cortina: Figura 3.11.2: Secció horitzontal que mostra la solució a una cantonada del mur cortina. On: 1 és un muntant autoportant d’acer galvanitzat de dimensions 150x60x2 mm. 2 és un travesser autoportant d’acer galvanitzat de dimensions 50x60x2 mm. 3 és la peça d’acer que uneix el muntant (1) amb el travesser (2) 4 és una goma de EPDM utilitzada per a estanquitzar aquests punts crítics i d’aquesta manera evitar la penetració d’aigua al sistema. També té una missió protectora, ja que és el material que absorbirà les variacions dimensionals que esdevinguin dels materials amb els quals està en contacte, és a dir, el vidre i el perfil metàl·lic 5 és el sistema de vidre amb cambra d’aire utilitzat, en aquest cas és un 4+4/16/4+4, és a dir, un doble vidre de 4 mm cadascun, després una cambra d’aire de 16 mm, i finalment un altre doble vidre de 4mm cadascun 6 és una altra goma de EPDM amb la mateixa funció que la anterior 7 és una pletina d’alumini, en la part frontal la seva funció és la de mantenir els vidres al seu lloc (fa de tope), i en la part posterior serveix per a aconseguir un bon acabat 8 és un accessori amb una ànima de Nilon interior que serveix, amb la ajuda de la pletina d’alumini, per a fixar el vidre al seu lloc 9 és un embellidor d’aumini que s’utilitza com a acabat del muntant i per a amagar el mecanisme utilitzat per a subjectar els vidres 10 és un aïllament tèrmic d’espuma de poliuretà 11 és una làmina impermeabilitzant de PDM 12 és un perfil tubular d’hacer per a donar estabilitat al muntant 13 és un embellidor d’alumini que s’utilitza com a acabat del travesser 14 és un cargol per a fixar la làmina impermeabilitzant i la placa d’alumini (7) al muntant 15 és un muntant autoportant d’acer galvanitzat de dimensions 70x60x2 mm.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 104 Detall d’unió entre un parament vertical i el mur cortina (1): Figura 3.11.3: Secció horitzontal del mur cortina al trobar-se amb un parament vertical. Detall d’unió entre un parament vertical i el mur cortina (2): Figura 3.11.4: Secció horitzontal del mur cortina al trobar-se amb un parament vertical. On: 1 és un muntant autoportant d’acer galvanitzat de dimensions 150x60x2 mm. 2 és un travesser autoportant d’acer galvanitzat de dimensions 50x60x2 mm. 3 és la peça d’acer que uneix el muntant (1) amb el travesser (2) 4 és una goma de EPDM utilitzada per a estanquitzar aquests punts crítics i d’aquesta manera evitar la penetració d’aigua al sistema. També té una missió protectora, ja que és el material que absorbirà les variacions dimensionals que esdevinguin dels materials amb els quals està en contacte, és a dir, el vidre i el perfil metàl·lic 5 és el sistema de vidre amb cambra d’aire utilitzat, en aquest cas és un 4+4/16/4+4, és a dir, un doble vidre de 4 mm cadascun, després una cambra d’aire de 16 mm, i finalment un altre doble vidre de 4mm cadascun 6 és una altra goma de EPDM amb la mateixa funció que la anterior 7 és una pletina d’alumini, en la part frontal la seva funció és la de mantenir els vidres al seu lloc (fa de tope), i en la part posterior serveix per a aconseguir un bon acabat 8 és un accessori amb una ànima de Nilon interior que serveix, amb la ajuda de la pletina d’alumini, per a fixar el vidre al seu lloc 9 és un embellidor d’aumini que s’utilitza com a acabat del muntant i per a amagar el mecanisme utilitzat per a subjectar els vidres 10 és un aïllament tèrmic d’espuma de poliuretà 11 és una làmina impermeabilitzant de PDM 12 és un perfil d’acer tubular per a donar estabilitat al muntant 13 és un embellidor d’alumini que s’utilitza com a acabat del travesser 14 és una placa d’alumini d’acabat 15 és un muntant autoportant d’acer galvanitzat de dimensions 70x60x2 mm. 16 és un cordó d’espuma 17 és silicona 18 és l’acabat interior de cartró-guix
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 111 La segona taula és la quantitat de feina realitzada comparada amb allò que està planificat: DIA INCREMENT A ORIGEN INCREMENT PER INTERVALS Panell sandvitx Estructura GRC GRC TOTAL Panell sandvitx Estructura GRC GRC TOTAL ACTUAL PLANIFICAT ACTUAL PLANIFICAT ACTUAL PLANIFICAT ACTUAL PLANIFICAT ACTUAL PLANIFICAT ACTUAL PLANIFICAT ACTUAL PLANIFICAT ACTUAL PLANIFICAT 11-ene 160,0 149,0 160,0 149,0 19-ene 997,3 1192,0 0,0 745,0 0,0 408,2 997,3 2345,2 837,4 1043,0 0,0 745,0 0,0 408,2 837,4 2196,2 23-ene 1289,5 1788,0 295,9 1341,0 25,9 918,6 1611,3 4047,6 292,2 596,0 295,9 596,0 25,9 510,4 614,0 1702,4 26-ene 1656,0 2086,0 340,2 1639,0 62,8 1174,2 2059,0 4899,2 366,5 298,0 44,3 298,0 36,9 255,6 447,7 851,6 29-ene 1943,1 2533,0 607,7 2086,0 122,5 1557,0 2673,2 6176,0 287,1 447,0 267,5 447,0 59,6 382,8 614,2 1276,8 04-feb 2675,6 3278,0 1357,7 2831,0 594,6 2195,0 4627,9 8304,0 732,5 745,0 750,1 745,0 472,2 638,0 1954,7 2128,0 11-feb 2892,6 4172,0 2020,4 3725,0 1263,9 2960,6 6176,9 10857,6 217,0 894,0 662,7 894,0 669,3 765,6 1549,0 2553,6 16-feb 3172,4 4768,0 2586,7 4321,0 1590,4 3471,0 7349,5 12560,0 279,8 596,0 566,4 596,0 326,5 510,4 1172,6 1702,4 19-feb 3722,8 5215,0 2613,1 4768,0 1860,3 3853,8 8196,2 13836,8 550,5 447,0 26,4 447,0 269,9 382,8 846,7 1276,8 24-feb 4161,0 5364,0 2665,0 5140,5 2344,5 4364,2 9170,5 14868,7 438,2 149,0 51,9 372,5 484,2 510,4 974,3 1031,9 01-mar 4954,4 5364,0 2708,0 5364,0 2482,0 4900,3 10144,4 15628,3 793,4 0,0 43,0 223,5 137,5 536,1 973,9 759,6 12-mar 5310,0 5364,0 4064,0 5364,0 2729,0 5360,2 12103,0 16088,2 355,6 0,0 1356,0 0,0 247,0 459,9 1958,6 459,9 18-mar 5364,0 5364,0 4469,3 5364,0 3482,3 5360,2 13315,6 16088,2 54,0 0,0 405,3 0,0 753,3 0,0 1212,6 0,0 25-mar 5364,0 5364,0 4797,6 5364,0 4182,4 5360,2 14344,0 16088,2 0,0 0,0 328,3 0,0 700,1 0,0 1028,5 0,0 30-mar 5364,0 5364,0 5074,0 5364,0 4543,6 5360,2 14981,6 16088,2 0,0 0,0 276,4 0,0 361,2 0,0 637,6 0,0 05-abr 5364,0 5364,0 5146,9 5364,0 4644,2 5360,2 15155,1 16088,2 0,0 0,0 72,9 0,0 100,6 0,0 173,5 0,0 09-abr 5364,0 5364,0 5219,9 5364,0 4947,5 5360,2 15531,4 16088,2 0,0 0,0 72,9 0,0 303,3 0,0 376,3 0,0 13-abr 5364,0 5364,0 5221,4 5364,0 5151,5 5360,2 15736,9 16088,2 0,0 0,0 1,6 0,0 204,0 0,0 205,6 0,0 18-abr 5364,0 5364,0 5364,0 5364,0 5360,2 5360,2 16088,2 16088,2 0,0 0,0 142,6 0,0 208,7 0,0 351,3 0,0 La última taula mostra el nombre de treballadors que hi havia a l’obra per a fer la façana ventilada i la mitjana de metres quadrats construïts per treballador i per dia: DIA Nombre de treballadors m2 construïts totals m2 construïts per treballador i per dia ACTUAL PLANIFICAT 11-ene 14 11,425 19-ene 119 837,4 2196,2 7,036554622 23-ene 100,0 614,0 1702,4 6,14 26-ene 43,0 447,7 851,6 10,41186047 29-ene 71 614,2 1276,8 8,65056338 04-feb 172 1954,7 2128,0 11,36453488 11-feb 213 1549,0 2553,6 7,272065728 16-feb 131 1172,6 1702,4 8,951374046 19-feb 123 846,7 1276,8 6,883902439 24-feb 147 974,3 1031,9 6,627891156 01-mar 137 973,9 759,6 7,108759124 12-mar 332 1958,6 459,9 5,89939759 18-mar 143 1212,6 0,0 8,479370629 25-mar 152 1028,5 0,0 6,766118421 30-mar 80 637,6 0,0 7,969375 05-abr 29 173,5 0,0 5,984482759 09-abr 54 376,3 0,0 6,967592593 13-abr 38 205,6 0,0 5,409210526 18-abr 85 351,3 0,0 4,132941176 Com es pot veure la tendència és que la quantitat de metres quadrats construïts per treballador i per dia va disminuint, això es degut a que cada vegada hi ha més colles encarregades dels petits acabats de la façana.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 112 Mur cortina: Per a fer el seguiment del mur cortina, he dividit per parts tota la longitud de la façana aprofitant les discontinuïtats que sorgeixen al convergir amb els petits edificis d’enfront. Alçat longitudinal: Figura 3.12.1: Alçat longitudinal del mur cortina construit. Secció horitzontal: Figura 3.12.2: Secció horitzontal del mur cortina construit. Finalment m’han sortit en total 10 parts, 7 corresponen a aquesta vista, 2 són els testers laterals i el que resta és el retorn de l’extrem esquerre de la façana: Alçat longitudinal: Figura 3.12.3: Alçat longitudinal del mur cortina dividit en 7 parts.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 113 Perfil esquerre (part 8): Retorn esquerre (part 9): Perfil dret (part 10): Figura 3.12.4: 2 El mur cortina es va començar a construir el dia 25 de febrer de 2010, el meu primer seguiment comença el dia següent.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 114 Els dies que he seguit el mur cortina és el següent: Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge FEBRER 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge MARÇ 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge ABRIL 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge MAIG 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 Com es pot observar el mur cortina estava gairebé acabat el dia 21 d’abril, tot i que es va finalitzar un mes després, més concretament el dia 25 de maig, això és degut a que la part de mur cortina que quedava per fer corresponia a un petit pati interior de l’edifici que s’havia de mantenir obert per a permetre treure les màquines de l’interior quan acabessin la seva tasca.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 115 A la part numèrica es representa en unes taules on es compara la feina realitzada, la feina que s’hauria d’haver fet (planificada), el nombre de treballadors que han participat durant aquell dia i la feina feta per persona i per dia. Les primeres quatre taules mostren l’evolució dels peus i muntants col·locats, els travessers, i els vidres; en cadascuna de les parts que composa el mur cortina comparat amb la planificació inicial feta per Espalú: Data Part 1 Part 2 Part 3 Muntants Travessers Vidre Muntants Travessers Vidre Muntants Travessers Vidre Executat Planning Executat Planning Executat Planning Executat Planning Executat Planning Executat Planning Executat Planning Executat Planning Executat Planning 26 febrer 2010 160,2 189,7 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 març 2010 160,2 189,7 145,6 12,96 0 0 34,3 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 3 març 2010 183,7 189,7 165 90,48 0 0 162,7 75,58 72,2 0 0 0 0 55,48 0 0 0 0 9 març 2010 183,7 189,7 165 189,7 123,4 189,7 180,7 215,8 147,9 0 0 0 242,9 261,54 201,2 0 0 0 11 març 2010 183,7 189,7 165 189,7 123,4 189,7 180,7 215,8 155,6 79,78 95,1 45,73 242,9 317 201,2 55,5 0 0 18 març 2010 189,7 189,7 165 189,7 123,5 189,7 197,8 215,8 155,6 215,8 95,1 215,8 246,5 317 201,4 317 148,1 110,95 25 març 2010 189,7 189,7 165 189,7 136,5 189,7 197,8 215,8 174,7 215,8 157,8 215,8 279,2 317 259,8 317 219,3 317 30 març 2010 189,7 189,7 165 189,7 136,5 189,7 197,8 215,8 174,7 215,8 157,8 215,8 279,2 317 259,8 317 219,3 317 5 abril 2010 189,7 189,7 165 189,7 136,5 189,7 211,2 215,8 188,8 215,8 163,3 215,8 299,8 317 287,2 317 223,1 317 9 abril 2010 189,7 189,7 165 189,7 136,5 189,7 211,2 215,8 188,8 215,8 163,3 215,8 299,8 317,7 287,2 317,7 223,1 317,7 13 abril 2010 189,7 189,7 165 189,7 136,5 189,7 211,2 215,8 188,8 215,8 163,3 215,8 299,8 317,7 287,2 317,7 223,1 317,7 17 abril 2010 189,7 189,7 165 189,7 144 189,7 211,2 215,8 203 215,8 184,3 215,8 305,5 317,7 300,7 317,7 273,7 317,7 21 abril 2010 189,7 189,7 189,7 189,7 189,7 189,7 215,8 215,8 215,8 215,8 215,8 215,8 317,7 317,7 317,7 317,7 317,7 317,7 25 maig 2010 189,7 189,7 189,7 189,7 189,7 189,7 215,8 215,8 215,8 215,8 215,8 215,8 317,7 317,7 317,7 317,7 317,7 317,7 Data Part 4 Part 5 Part 6 Muntants Travessers Vidre Muntants Travessers Vidre Muntants Travessers Vidre Executat Planning Executat Planning Executat Planning Executat Planning Executat Planning Executat Planning Executat Planning Executat Planning Executat Planning 26 febrer 2010 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 març 2010 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 3 març 2010 0 102,2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 9 març 2010 191,6 299,2 134,9 0 0 0 0 36,1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 11 març 2010 191,6 299,2 134,9 122,7 0 0 0 36,1 0 36,1 0 0 0 0 0 0 0 0 18 març 2010 191,6 299,2 134,9 299,2 0 151,3 0 36,1 0 36,1 0 0 212,2 320,9 0 0 0 0 25 març 2010 233,4 299,2 187,5 299,2 162,8 299,2 0 36,1 0 36,1 0 36,1 282,7 320,9 229,6 320,9 0 163 30 març 2010 233,4 299,2 187,5 299,2 162,8 299,2 0 36,1 0 36,1 0 36,1 282,7 320,9 274,2 320,9 0 244,35 5 abril 2010 233,4 299,2 244,9 299,2 162,8 299,2 0 36,1 0 36,1 0 36,1 282,7 320,9 274,2 320,9 0 244,35 9 abril 2010 233,4 299,2 244,9 299,2 212,5 299,2 25,8 36,1 23,3 36,1 18,2 36,1 282,7 320,9 274,2 320,9 35,4 320,9 13 abril 2010 264,2 299,2 258 299,2 212,5 299,2 36,1 36,1 36,1 36,1 18,2 36,1 282,7 320,9 274,2 320,9 35,4 320,9 17 abril 2010 264,2 299,2 258 299,2 263,5 299,2 36,1 36,1 36,1 36,1 36,1 36,1 282,7 320,9 274,2 320,9 258,2 320,9 21 abril 2010 299,2 299,2 299,2 299,2 299,2 299,2 36,1 36,1 36,1 36,1 36,1 36,1 282,7 320,9 274,2 320,9 274,2 320,9 25 maig 2010 299,2 299,2 299,2 299,2 299,2 299,2 36,1 36,1 36,1 36,1 36,1 36,1 320,9 320,9 320,9 320,9 320,9 320,9
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 116 Data Part 7 Part 8: Tester esquerre Part 9: Posterior esquerre Muntants Travessers Vidre Muntants Travessers Vidre Muntants Travessers Vidre Executat Planning Executat Planning Executat Planning Executat Planning Executat Planning Executat Planning Executat Planning Executat Planning Executat Planning 26 febrer 2010 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 març 2010 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 3 març 2010 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 9 març 2010 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 11 març 2010 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 18 març 2010 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 25 març 2010 0 94,5 0 94,5 0 94,5 0 116,3 0 116,3 0 116,3 0 184,6 0 184,6 0 184,6 30 març 2010 0 94,5 0 94,5 0 94,5 0 116,3 0 116,3 0 116,3 184,6 184,6 184,6 184,6 0 184,6 5 abril 2010 0 94,5 0 94,5 0 94,5 104,8 116,3 0 116,3 0 116,3 184,6 184,6 184,6 184,6 0 184,6 9 abril 2010 66,3 94,5 55,8 94,5 35,4 94,5 104,8 116,3 74,8 116,3 0 116,3 184,6 184,6 184,6 184,6 184,6 184,6 13 abril 2010 66,3 94,5 55,8 94,5 35,4 94,5 116,3 116,3 116,3 116,3 116,3 116,3 184,6 184,6 184,6 184,6 184,6 184,6 17 abril 2010 66 94,5 55,9 94,5 35,4 94,5 116,3 116,3 116,3 116,3 116,3 116,3 184,6 184,6 184,6 184,6 184,6 184,6 21 abril 2010 69,8 94,5 73,7 94,5 75,9 94,5 116,3 116,3 116,3 116,3 116,3 116,3 184,6 184,6 184,6 184,6 184,6 184,6 25 maig 2010 94,5 94,5 94,5 94,5 94,5 94,5 116,3 116,3 116,3 116,3 116,3 116,3 184,6 184,6 184,6 184,6 184,6 184,6 Data Part 10: Tester dret Totals Muntants Travessers Vidre Muntants Travessers Vidres Total Executat Planning Executat Planning Executat Planning Executat Planning Executat Planning Executat Planning Executat Planning 26 febrer 2010 0 0 0 0 0 0 160,2 189,7 0,0 0,0 0,0 0,0 160,2 189,7 1 març 2010 0 0 0 0 0 0 194,5 67,6 145,6 67,6 0,0 67,6 340,1 202,7 3 març 2010 0 0 0 0 0 0 346,4 171,1 237,2 171,1 0,0 171,1 583,6 513,4 9 març 2010 0 0 0 0 0 0 798,9 460,6 649,0 460,6 123,4 460,6 1571,3 1381,7 11 març 2010 0 0 0 0 0 0 798,9 592,3 656,7 592,3 218,5 592,3 1674,1 1777,0 18 març 2010 0 0 0 0 0 0 1037,8 1034,8 656,9 1034,8 366,7 1034,8 2061,4 3104,3 25 març 2010 0 116,3 0 116,3 0 116,3 1182,8 1837,8 1016,6 1837,8 676,4 1837,8 2875,8 5513,3 30 març 2010 59,9 116,3 0 116,3 0 116,3 1427,3 1864,9 1245,8 1864,9 676,4 1864,9 3349,5 5594,7 5 abril 2010 116,3 116,3 116,3 116,3 0 116,3 1622,5 1864,9 1461,0 1864,9 685,7 1864,9 3769,2 5594,7 9 abril 2010 116,3 116,3 116,3 116,3 0 116,3 1714,6 1891,1 1614,9 1891,1 1009,0 1891,1 4338,5 5673,3 13 abril 2010 116,3 116,3 116,3 116,3 0 116,3 1767,2 1891,1 1682,3 1891,1 1125,3 1891,1 4574,8 5673,3 17 abril 2010 116,3 116,3 116,3 116,3 116,3 116,3 1772,6 1891,1 1710,1 1891,1 1612,4 1891,1 5095,1 5673,3 21 abril 2010 116,3 116,3 116,3 116,3 116,3 116,3 1828,2 1891,1 1823,6 1891,1 1825,8 1891,1 5477,6 5673,3 25 maig 2010 116,3 116,3 116,3 116,3 116,3 116,3 1891,1 1891,1 1891,1 1891,1 1891,1 1891,1 5673,3 5673,3
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 117 La última taula mostra el nombre de treballadors que hi havia a l’obra per a fer el mur cortina i la mitjana de metres quadrats construïts per treballador i per dia: Data Increment de l'execució per intervals: Nombre de treballadors m2 construits per treballador i per dia Muntants Travesserss Vidres Totals 26 febrer 2010 160,2 0 0 160,2 22 7,281818182 1 març 2010 34,3 145,6 0 179,9 16 11,24375 3 març 2010 151,9 91,6 0 243,5 33 7,378787879 9 març 2010 452,5 411,8 123,4 987,7 81 12,19382716 11 març 2010 0 7,7 95,1 102,8 17 6,047058824 18 març 2010 238,9 0,2 148,2 387,3 100 3,873 25 març 2010 145 359,7 309,7 814,4 127 6,412598425 30 març 2010 244,5 229,2 0 473,7 88 5,382954545 5 abril 2010 195,2 215,2 9,3 419,7 79 5,312658228 9 abril 2010 92,1 153,9 332,6 569,3 91 6,256043956 13 abril 2010 52,6 67,4 116,3 236,3 47 5,027659574 17 abril 2010 5,4 27,8 487,1 520,3 100 5,203 21 abril 2010 55,6 113,5 213,4 382,5 49 7,806122449 25 maig 2010 62,9 67,5 65,3 195,7 125 1,5656 Com es pot observar de la taula anterior, la tendència és que la quantitat de metres quadrats construïts per treballador i per dia va disminuint, això es degut a que cada vegada hi ha més colles encarregades dels petits acabats de la façana. La única excepció és el temps que hi ha entre els dies previs al 23 d’abril, això és per que aquesta era la data d’entrega de l’obra i els treballadors d’Espalú feien torns dobles per tal de complir amb els terminis d’entrega.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 118
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 119 3.13 MANTENIMENT Per a fer les tasques de manteniment de façana ventilada, en un origen es va optar per un sistema de autoneteja, és a dir, amb una màquina amb forma de cistella la qual circulava per uns carrils verticals i horitzontals, de manera que pogués accedir a la totalitat la superfície de la façana, netejant-la sense necessitat de que cap operari estigués pendent. Aquest sistema es va subestimar pel mateix motiu de sempre, per pressupost, ja que aquesta màquina tindria un valor molt proper al mig milió d’euros. Així que es va buscar opcions més econòmiques i igual d’efectives, d’aquesta manera es va decidir prescindir d’aquesta màquina i netejar la façana amb la contractació d’una grua de cistella exterior; abans però, es va redistribuir les plaques solars (que és la part amb un requisit major de manteniment) de manera que es col·loquessin en les zones de més fàcil accessibilitat; d’aquesta manera no es troba cap panell solar just a sobre dels petits edificis complementaris que tallen el mur cortina. D’aquesta manera la despesa inicial de manteniment no té ni punt de comparació amb l’excessiu mig milió d’euros que costa la màquina.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 120
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 127 Alçat longitudinal: 18 de març de 2010: Planta: Alçat longitudinal: 25 de març de 2010: Planta: Alçat longitudinal:
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 128 30 de març de 2010: Planta: Alçat longitudinal: 5 d’abril de 2010: Planta: Alçat longitudinal: 9 d’abril de 2010: Planta:
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 129 Alçat longitudinal: 13 d’abril de 2010: Planta: Alçat longitudinal: 18 d’abril de 2010: Planta: Alçat longitudinal:
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 130 Mur cortina: Aquest seguiment representa de color blau fosc els muntants (només es representen si estan completament fets, és a dir, els 2 peus col·locats i el muntant enmig), els travessers de color marró i les finestres de color blau fluix. El que no es té en conta són els petits detalls i les tapetes d’acabat de l’estructura del mur cortina. Dia 26 de febrer de 2010: Part 1: Només he posat un alçat de la part 1 perquè és la única que ha evolucionat en aquests 2 dies de treball.
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 131 1 de març de 2010: Part 1: Part 2:
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 132 3 de març de 2010: Part 1: Part 2:
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 133 9 de març de 2010: Part 1: Part 2:
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 134 Part 3: Part 4:
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 135 11 de març de 2010: Part 1: Part 2:
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 136 Part 3: Part 4:
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 143 Part 3: Part 4:
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 144 Part 6: Part 9: Part 10:
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 145 5 d’abril de 2010: Part 1: Part 2:
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 146 Part 3: Part 4:
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 147 Part 6: Part 9: Part 10:
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 148 9 d’abril de 2010: Part 1: Part 2:
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 149 Part 3: Part 4:
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 150 Part 5: Part 6:
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 151 Part 7: Part 8: Part 9: Part 10:
SEGUIMENT D'OBRA DEL NOU HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS A DRIÀ S EGURANA S ARDÀ 152 13 d’abril de 2010: Part 1: Part 2: