Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Pallars Jussà: des de Senterada, a la Pobleta de Bellveí, a la Plana de Mont-Ros i a la Torre de Cabdella

Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Pallars Jussà: des de Senterada, a la Pobleta de Bellveí, a la Plana de Mont-Ros i a la Torre de Cabdella Josep Maria Mata-Perelló Joaquim Sanz Balagué XARAGALL REVISTA DE CIÈNCIES DE LA CATALUNYA CENTRAL n. 8 AGOST 2014 Com citar l’article: Mata-Perelló, JM.; Sanz Balaguer, J. Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Pallars Jussà: des de Senterada, a la Pobleta de Bellveí, a la Plana de Mont-Ros i a la Torre de Cabdella. A: XARAGALL. Revista de Ciències de la Catalunya Central. 2014. (n.8). ISSN 2013-4479 DL: B.21483-2009. DOI XARAGALL. Revista de Ciències de la Catalunya Central RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ: DES DE SENTERADA, A LA POBLETA DE BELLVEÍ, A LA PLANA DE MONT-ROS I A LA TORRE DE CABDELLA Josep Maria Mata-Perelló Museu de geologia Valentí Masachs, Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), 08272 Manresa, Spain Joaquim Sanz Balagué Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals (EMRN), Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), 08272 Manresa, Spain Paraules clau: materials paleozoics; materials mesozoics; Sistema pirinenc; Patrimoni miner Resum Itinerari realitzat el 8 de setembre de 2013. En aquesta ocasió, la totalitat del recorregut de l’itinerari es desenvoluparà per una sola unitat geològica: concretament pel Sistema Pirinenc, i més exactament per la zona de contacte entre la Unitat de Bóixols i la Unitat de les Nogueres, situada al nord de l’anterior. D´aquesta manera, el recorregut s’iniciarà a la població de Senterada (situada a la Unitat de les Nogueres, però molt prop del contacte acabat d´esmentar). Així, a partir d’equí l’itinerari transitarà per la dita Unitat de les Nogueres (o Unitat del Mantell de les Nogueres). Així, s´aniran trobant afloraments dels materials mesozoics del Cretàcic i del Triàsic, al principi del recorregut. Més endavant es trobaran afloraments paleozoics del Silurià, Devonià, Carbonífer i Permotries. Per d’altra banda, aquest itinerari es desenvoluparà dintre de la comarca del Pallars Jussà (per la qual es transitarà entre la Senterada i la fi del recorregut, per les immediacions de la població de Cabdella). Així, tot el recorregut de l´itinerari s´efectuarà per la Vall Fosca, una subcomarca del Pallars Jussà. Aquesta subcomarca es troba situada íntegrament dintre de la conca fluvial del Noguera de Flamisell, afluent del Noguera Pallaresa a la Pobla de Segur. Xaragall.2014 n.8 | Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Pallars Jussà: des de Senterada, a la Pobleta de Bellveí, a la Plana de Mont-Ros i a la Torre de Cabdella |2 XARAGALL. Revista de Ciències de la Catalunya Central 1. Objectius fonamentals Es centraran en els aspectes geològics, geomorfològics i mineralògics que apuntarem a continuació: 1. Observació i descripció a distancia dels materials mesozoics que cenozoics que formen part de la Unitat de Bóixols; que trobarem fonamentalment per les immediacions de Senterada, per la zona de contacte entre aquesta unitat i la Zona de les Nogueres, situada una mica més cap al Nord. Els materials mesozoics que trobarem pertanyen fonamentalment al Cretàcic (amb nivells carbonatats de calcaries i calcolutites) i al Triàsic (amb nivells de gresos, calcaries, guixos, argiles i ofites, segons els llocs). 2. Observació dels materials que constitueixen la Unitat de les Nogueres, que anirem trobant entre Senterada i la Torre de Cabdella. Aquests materials pertanyen al mesozoic (exclusivament al Triàsic Superior) i al paleozoic, repartint-se entre el Permotries, el Carbonífer, el Devonià i el Silurià). Així, trobarem afloraments del Keuper (amb trams de guixos, argiles i ofites), del Permotries (amb gresos rogencs), del Carbonífer (amb trams d´esquistos negres, fonamentalment), del Devonià (amb trams de calcàries ) i del silurià (amb pissarres negres, molt grafitoses i piritoses) 3. Observació de les relacions existents entre les diferents làmines d’encavalcament, de les dues unitats anteriors. Precisament, com ja hem avançat, una part del recorregut de l’itinerari s’efectuarà per les immediacions de la zona de contacte entre les dues unitats geològiques acabades d’esmentar. 4. Observació de les diferents mineralitzacions que anirem trobant al llarg del recorregut, com les següents, d’acord amb el sentit de la marxa: 4A) de les mineralitzacions evaporítiques de GUIX, situades prop del poble de Senterada, entre els materials triàsics del Keuper. 4B) de les mineralitzacions uraniníferes associades a "red-beds", del Castell, i situades entre els materials del Permotries. 4C) de les mineralitzacions filonianes de Pb-Zn, de Mont-rós, encaixades entre els nivells paleozoics del Devonià. 4D) de les mineralitzacions filonianes de Cu, encaixades entre els materials del Devonià, les quals es troben a la Torre de Cabdella. 5. Observació al llarg del recorregut de l’itinerari de les antigues explotacions, relacionades amb les mineralitzacions esmentades a l´apartat anterior. Al mateix temps, també observarem altres explotacions dels materials geològics, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. 6. Observació de l´impacte produït sobre el Medi Natural, tant de la mineria com a conseqüència de les obres efectuades per la zona. 7. Observació dels indrets relacionats amb el patrimoni geològic, que es vagi trobant al llarg del recorregut. Dintre d´aquest apartat, cal fer esment de les mineralitzacions cupro – uraniníferes associades a red – beds, que trobarem al Castell 8. Observació dels indrets relacionats amb el patrimoni miner, que es vagi trobant al llarg del recorregut. Aquí cal fes esment de les instal·lacions mineres del Castell, entre altres indrets del recorregut. Xaragall.2014 n.8 | Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Pallars Jussà: des de Senterada, a la Pobleta de Bellveí, a la Plana de Mont-Ros i a la Torre de Cabdella |3 XARAGALL. Revista de Ciències de la Catalunya Central 2. Antecedents Pel que fa al recorregut del present itinerari, existeixen uns antecedents nostres, relatius a altres itineraris geològic i miners proper al que ara presentem. Aquests antecedents, són: MataPerelló (1995, 1996a, 1996b, 1998a, 1998b, 2000, 2002, 2003, 2005, 2009, 2010, 2012 i 2013). També cal al fer esment del treball de Mata-Perelló i Montané (2003). Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions, cal parlar d’un altre treball, també nostre; en concret de Mata-Perelló (1991). Aquest treball es relatiu a les mineralitzacions catalanes en general, amb un capítol dedicat a la Noguera. També cal fer esment de Mata-Perelló i Sanz (1993), dedicat al reconeixement dels minerals. I pel que fa a l’estructura geològica de la zona per la qual discorre l’itinerari, farem esment de dos treballs, molt interessants, de caràcter generalista. En concret, ens estem referint als següents: Guimerà et altri (1982). i també a Riba et altri (1976). Tots dos treballs es refereixen a la geologia dels Països Catalans, i conseqüentment de Catalunya. Per d’altra banda, també cal fer esment del treball de Rosell (1970); així com de l´IGME (1994). Tots aquests treballs referenciats, i d´altres, figuren esmentats per ordre alfabètic a l´apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA. 3. Recorregut de l’itinerari El recorregut de l’itinerari discorrerà per una comarca de la Regió de Tremp – la Seu d´Urgell; concretament per la del Pallars Jussà. Així, el recorregut s’iniciarà a la població de Senterada, situada a la Vall del Flamisell, que ara remuntarem, dintre del Mantell de la Zona de les Nogueres, però molt prop del Mantell de Bóixols. Tot i així, aquesta darrera unitat pirinenca, no s´arribarà a tallar en cap moment del recorregut d´aquest itinerari. Després, l´itinerari continuarà cap a la Pobleta de Bellvei, per la carretera local de Cabdella, per tal d’arribar fins a la Plana de Mont-Ros. Des d’aquí s’anirà cap Castell, per tal de fer una aturada a les antigues mines d’urani. En aquest tram del recorregut, s´aniran fent diverses aturades. Així, s´anirà seguint sempre la carretera local L – 503, que va remuntant la Vall Fosca i el riu Flamisell. Després de retornar a la Plana de Mont-rós caldrà fer una fillola, primer cap a Mont-Ros i després cap a la Torre de Cabdella, per on es farien dues noves aturades, si es donés aquest cas. Tot aquest recorregut es farà sempre dintre del Mantell de la Zona de les Nogueres. El recorregut finalitzarà en aquesta població, en una situació més o menys propera a la Zona Axial Pirinenca. Xaragall.2014 n.8 | Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Pallars Jussà: des de Senterada, a la Pobleta de Bellveí, a la Plana de Mont-Ros i a la Torre de Cabdella |4 XARAGALL. Revista de Ciències de la Catalunya Central 4. Advertiments previs Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS. També cal tenir en conte que una part del recorregut de l’itinerari, es realitzarà per camins de terra, per la qual cosa caldrà prendre les degudes precaucions, especialment en els camins d´accés a les diferents mines. Cal tenir, com sempre, una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l’itinerari, i també fora d´ell. 5. Descripció de l’itinerari En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba. Per d’altra banda, en cada una de les parades, indicarem entre parèntesi el número del "Mapa Topográfico", a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió serà algun dels següents: 213 (o de Pont de Suert; 214 (o de Sort) i 252 (Tremp). Així doncs, la relació ordenada de les parades que composen aquest recorregut, és la següent. 5.1. Parada 1. GUIXERA DE SENTERADA, (terme municipal de Senterada, comarca del Pallars Jussà). (Full 252). El recorregut d´aquest itinerari, caldrà fer-lo a tocar de la població de Senterada. Aquesta es troba a la cruïlla de les carreteres N – 260 i L – 503. També es troba a l´aiguabarreig del riu Bòssia amb la Noguera de Flamisell. Nosaltres, situats a Senterada, agafarem la carretera local L – 503, remuntant la Noguera de Flamisell. Aproximadament, a 1 Km de l´inici, farem la primera aturada d´aquest itinerari, poc després de la sortida de Senterada. En aquest breu recorregut, haurem circulat per entre afloraments dels materials triàsics del Keuper, els quals formen part del Mantell de la Zona de les Nogueres, on ara ens trobem situats, des de poc després de la parada anterior. En aquest indret hi ha un aflorament dels materials triàsics del Keuper. Aquests estan formats per trams de guixos i d´argiles. Aquí afloren els primers, els quals han estat explotats en una antiga guixera. (fotografia 1). Xaragall.2014 n.8 | Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Pallars Jussà: des de Senterada, a la Pobleta de Bellveí, a la Plana de Mont-Ros i a la Torre de Cabdella |5 XARAGALL. Revista de Ciències de la Catalunya Central Fotografia 1. Antiga guixera de Senterada. Aflorament dels guixos triàsics del Keuper. Març 2006 Per d´altra banda, en aquest indret es troben les restes d´un antic Forn de Guix. En ell s´utilitzaven els guixos que afloren en aquest indret. Pel que fa al forn, cal dir que es troba molt mal conservat. (fotografía 2). Fotografia 2. Restes del Forn de Guix de Senterada. S´utilitzaven els guixos del Keuper explotats a la guixera propera. guixera de Senterada. Aflorament dels guixos triàsics del Keuper. Abril 2013 Xaragall.2014 n.8 | Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Pallars Jussà: des de Senterada, a la Pobleta de Bellveí, a la Plana de Mont-Ros i a la Torre de Cabdella |6 XARAGALL. Revista de Ciències de la Catalunya Central 5.2. Parada 2 - CONDICIONAL. TRENCALL D´ESTAVILL (la Pobleta de Bellvei, actualment pertany al terme de la Torre de Cabdella, comarca del Pallars Jussà). (Full 214). Des de la parada anterior, cal continuar per la carretera que es dirigeix cap a la Pobleta de Bellvei. Abans d’arribar a aquesta població es troba el trencall d´Estavill, on caldrà parar. En aquest lloc on hi havia una antiga pedrera, on s’explotaven les ofites del Keuper. Així, des de la parada anterior, per tal d’arribar fins aquest indret, s’haurà efectuat un recorregut proper als 4 Km. En tot aquest recorregut s’han anat trobant els materials triàsics, que s’inclouen entre el Mantell de Zona de les Nogueres, que ja hem trobat a l´aturada anterior. Així, en aquest indret es troba un interessant aflorament de roques ofítiques, incloses entre els materials del Keuper. Aquestes ofites havien estat explotades en una antiga pedrera. Entre les ofites es trobaven unes mineralitzacions cupríferes amb presència de CALCOPIRITA primària. Per alteració s’ha format ATZURITA i MALAQUITA. També hi ha presència d´HEMATITES. Tot i així, cal dir que unes obres recents, han sepultat la pedrera, ocultant les mineralitzacions; però encara es poden trobar algunes mostres; això si: molt ocasionalment. 5.3. Parada 3. EXPLOTACIONS D´OFITES DE LA CARRETERA DE CASTELL, (el Castell, de l’antic terme municipal de Mont-rós i de l´actual de la Torre de Cabdella, comarca del Pallars Jussà). (Full 214). Des de la parada anterior, cal continuar cap a la Pobleta de Bellvei, per tal de fer una fillola, si s’escau. Després, ens caldrà anar cap a la Plana de Mont-rós, per la carretera que es dirigeix cap a Cabdella. Després del penúltim poble, en passar el pont sobre el Noguera de Flamisell, cal agafar el camí que es dirigeix cap al Castell i cap a Antist, sortint per l’esquerra de la ruta principal. Poc abans d´arribar al trencall de Castell, es pot veure una antiga pedrera, situada a l´esquerra de la carretera. Així, des de la parada anterior, haurem recorregut uns 7 Km, per tal d´arribar fins aquí. En aquest recorregut, es penetra plenament dintre del Mantell de la Zona de les Nogueres. En tot aquest tram que s’ha recorregut, s´ha anat trobant afloraments paleozoics del Devonià i del Carbonífer. I en arribar al poble abans esmentat, ja es comencen a trobar els nivells rogencs del Permotries. Tanmateix, com en aquest indret, es van trobant afloraments dels materials triàsics del Keuper. Aquí apareixen unes ofites (roques subvolcàniques). Efectivament, en aquest lloc, hi va haver-hi una antiga explotació d´ofites, destinades a ser emprades com a àrids per a la construcció. (fotografia 3). Xaragall.2014 n.8 | Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Pallars Jussà: des de Senterada, a la Pobleta de Bellveí, a la Plana de Mont-Ros i a la Torre de Cabdella |7 XARAGALL. Revista de Ciències de la Catalunya Central Fotografia 3. Detall de l’explotació d´ofites, de la carretera a Castell. Abril 2013 5.4. Parada 4. FORNS DE GUIX DEL CASTELL, (el Castell, de l’antic terme municipal de Mont-rós i de l´actual de la Torre de Cabdella, comarca del Pallars Jussà). (Full 214). Després d’un recorregut ascendent, de prop de 0´5 Km, es troba el trencall que es dirigeix cap al Castell. En arribar al poble, cal continuar uns 50 metres cap al Nord, per tal d’arribar fins a l´indici estudiat). Així, des de la parada anterior, s’haurà efectuat un recorregut de prop de 3 Km. En aquest recorregut, es penetra dintre del Mantell de la Zona de les Nogueres, s´han anat trobant afloraments triàsics i del Permotries. En aquest indret, a l’entrada del poble (per la part de dalt) es troben uns interessants Forns de Guix, que utilitzaven els guixos del Keuper. Aquests forns formen part del nostre Patrimoni Miner. (fotografia 4). Xaragall.2014 n.8 | Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Pallars Jussà: des de Senterada, a la Pobleta de Bellveí, a la Plana de Mont-Ros i a la Torre de Cabdella |8 XARAGALL. Revista de Ciències de la Catalunya Central Fotografia 4. Forns de Guix del Castell Curiosament, els dos forns de guix es troben carregats; és a dir en posició de començar a funcionar. Finalment, cal dir que per veure els forns de prop, cal demanar autorització, ja que es troben dintre d´una propietat privada i vallada. Malgrat això, es troben molt prop del camí d´entrada al poble. 5.5. Parada 5. AFLORAMENTS DE LES MINERALITZACIONS DE LA MINA EUREKA (el Castell, de l’antic terme de Mont-rós i de l´actual de la Torre de Cabdella, comarca del Pallars Jussà). (Full 214). Des de la parada anterior, cal continuar cal passar a l’altra banda del poble de Castell, per tal d’anar cap a la part superior de l’antiga Mina Eureka. Així, ara haurem efectuat un recorregut d’uns 0´3 Km, a peu. En aquest indret hi ha un interessant aflorament de les mineralitzacions cupro-uraniníferes associades a “Red-Bed”, que es troben entre els materials rogencs del Permotries, constituïts per nivells detrític. La mineralització té caràcter cupro-uraninífer, amb presència de: CALCOSINA, COVEL·LINA, SIEGENITA, GUMMNITA, URANINITA (el mineral més abundant, entre els d’urani i que es presenta en forma de pechblenda), ATZURITA, MALAQUITA, CARNOTITA, SENGIERITA, TORBERNITA, TYUYANUNUTA y ZEUNEREITA. Amb els anteriors, també hi ha: PIRITA, GOETHITA (limonita), HEMATITES, PIROLUSITA (dendrítica), ANQUERITA, CALCITA, DOLOMITA, SIDERITA i QUARS. També hi ha indicis de: TENORITA i ERITRINA, entre altres minerals. Un aspecte de la mineralització es pot veure a les fotografies 5 i 6. Xaragall.2014 n.8 | Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Pallars Jussà: des de Senterada, a la Pobleta de Bellveí, a la Plana de Mont-Ros i a la Torre de Cabdella |9 XARAGALL. Revista de Ciències de la Catalunya Central MATA-PERELLÓ, J.M. (2012).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Pallars Jussà: des de la Pobla de Segur a Senterada, a la Pobleta de Bellveí i a Cabdella. Inèdit. 12 pàgines. Manresa. MATA-PERELLÓ, J.M. (2013).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Pallars Jussà: des de Senterada, a la Pobleta de Bellveí, a la Plana de Mont-ros, a Cabdella i a Sallente. Inèdit. 14 pàgines. Manresa. MATA-PERELLÓ, J.M. i MATA LLEONART, R. (2000a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Noguera i del Pallars Jussà: des del Pas de Terradets a Puigcercós i al Congost d´Erinyà, Terra Endins, nº 15, 10 pàg. Manresa. MATA-PERELLÓ, J.M. i MATA LLEONART, R. (2000b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Pallars Jussà i de l´Alta Ribagorça: des de Senterada al Pont de Malpàs, Terra Endins, nº 17, 7 pàg. Manresa. MATA-PERELLÓ, J. M. i MONTANÉ i GARCÍA, P. (2002).- Recorregut de recerca de geològica i mineralògica per les comarques de l´Alta Ribagorça i del Pallars Jussà: des de la Pressa de Colomers a Malpàs i a la Vall de Manyanet. Inèdit, 12 pag. Manresa. MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1993).- Guía de identificación de Minerales, adaptada fundamentalmente a la Península Ibérica. Parcir, Edic. Selectas, 243 pàgines. Manresa. RIBA ARDERIU, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans. Edit Ketres. 211 pàgines. Barcelona. ROSELL SANUI, J. (1970).- Explicació del Mapa Geològic, a escala 1:50.000, corresponent al full nº 252 (Tremp). Mapa Geológico de España. Inst. Geológico y Minero de España. Madrid. Xaragall.2014 n.8 | Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Pallars Jussà: des de Senterada, a la Pobleta de Bellveí, a la Plana de Mont-Ros i a la Torre de Cabdella |16