Geometries habitables: Bases per al Projecte I - II [BPI - BPII matins]

ETSAB curs 2018-19 Geometries habitables Bases per al Projecte I - II [BPI - BPII matins] ETSAB curs 2018-19 de la construcció de la Forma (1er S) a l’experiència de l’Espai (2on S) Geometries habitables Bases per al Projecte I - II [BPI - BPII] ETSAB curs 2018-19 Departament de Projectes Arquitectònics Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, ETSAB Universitat Politècnica de Catalunya. BarcelonaTECH Professor Responsable Daniel García-Escudero Professors Arrate Abaigar Félix Arranz Jaime Blanco Granado Adrià Escolano Relja Ferusic Queralt Garriga Ariadna Perich Jaume Prat Carles Sala Magda Saura Roger Such Toni Vidal Becari Docència Eduard Llorens Edició i textos Daniel García-Escudero © Dels textos, Daniel García-Escudero 2018 Portada: Residència i estudi propi, Charles Gwathmey, 1966 Setembre 2018 ÍNDEX GENERAL 9 Presentació i objectius 11 Contingut teòric 35 Estructura docent i exercicis 119 Metodologia pedagògica 121 Instruments didàctics 123 Avaluació i qualifi cació 127 Entregues i documents 129 Planifi cació i calendari 132 Grups de taller 139 Bibliografi a i referències 145 Selecció de textos 162 Quadern de dibuix La majoria dels programes arquitectònics es poden sintetitzar en aproximadament 9 sales diferents, en termes d'escala, proporció, materialitat, posició a l'espai i grau d'exposició. Les similituds i diferenciacions entre elles, els vincles i els nivells d'accessibilitat, la relació amb les fonts d'energia naturals i la seva coordinació en termes tectònics i moderns, econòmics/ecològics, són claus per transformar allò banal en l'experiència transcendental que anomenem Arquitectura. Iñaki Ábalos, 2015 Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 8 9 Presentació i objectius Al llarg dels diferents Plans d’Estudis de la carrera d’Arquitectura, des de la meitat del segle XIX, l’assignatura de Projectes Arquitectònics s’ha anat apropant al primer curs. Des d’una inicial posició al tercer any, en les darreres dècades hem assistit a una progressiva aproximació de l’assignatura als estudiants de nou ingrés. Si bé és cert que la pràctica de projectes requereix de coneixements de caràcter tècnic i instrumental (dibuix, construcció, matemàtiques o geometria descriptiva), també ho és que l’aprenentatge per immersió és tan o més eficaç que el lineal i correlatiu plantejat anteriorment; si més no, en disciplines com Projectes, on pensar i fer es desenvolupen en processos cíclics vinculats tant al coneixement deductiu com a la creativitat i la invenció inductives. En aquest procés, en el qual les Escoles d’Arquitectura de Barcelona i Vallès han estat pioneres, el paper d’assignatures clàssiques com Anàlisi de formes Arquitectòniques o Elements de Composició ha estat parcialment assumit pel Departament de Projectes Arquitectònics. Es tracta d’una clara voluntat de vincular la descripció i l’anàlisi d’obres exemplars i dels seus elements i principis constituents, com a part integral de l’acció de projectar i la seva didàctica. Concretament, en el marc del primer curs del Grau d’Estudis d’Arquitectura (pla 2014), l’assignatura Bases per al Projecte [Geometries habitables], dintre del mòdul propedèutic, és una matèria bàsica de la formació inicial, conjuntament amb Dibuix, Matemàtiques, Física, Bases per a la Teoria i Bases per a la Tècnica. Es tracta d’un curs d’introducció al projecte arquitectònic que té per objectiu general comprendre les relacions fonamentals entre objectes i subjectes, entre l’entorn físic i les persones que l’habiten. Així, el curs gravita al voltant de la noció d’Habitabilitat. Es tracta doncs d’introduir l’estudiant en el món de l’arquitectura i de la concepció, construcció i representació d’aquestes relacions. Per això els dos semestres orbiten sobre els dos instruments bàsics de l’arquitecte per assolir l’habitabilitat de qualsevol ambient: la Forma i l’Espai. El contingut teòric i pràctic dels exercicis procuren fer intel·ligibles aquests conceptes, i sobretot fer-los útils per reconèixer, reflexionar i practicar Arquitectura. L’arquitectura i les funcions humanes. Bruno Zevi Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 11 Contingut teòric [Preàmbul]: l’arquitecte, l’ordre i la casa [BP I]: De la construcció de la forma a l’experiència de l’espai /// La forma de la forma /// La forma del programa L’arquitectura des de la consideració de les activitats La forma del lloc L’arquitectura com a compromís entre edifici i lloc La forma de la construcció L’arquitectura com a ordre lògic d’elements materials [BP II]: De l’experiència de l’espai a la construcció de la forma /// L’espai de l’experiència /// Espai, organització i recorreguts L’arquitectura des de l’organització de les estances i el moviment Espai i matèria L’arquitectura des de la dimensió sensible i hàptica dels seus límits Espai interior vs. Espai exterior L’arquitectura com a tensió entre l’ambient exterior i l’espacialitat interior [El projecte arquitectònic]: una aproximació didàctica Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 12 13 [Preàmbul]: l’arquitecte, l’ordre i la casa L’arquitecte La paraula arquitecte sol utilitzar-se amb freqüència en àmbits no especialitzats. És comú llegir als diaris que dictadors de tot el món es diuen a si mateixos “El Gran Arquitecte” del seu país. També durant anys vam poder llegir a la premsa que el número dos de l’organització terrorista Al-Qaida, el metge egipci Aiman Zawahiri, era l’“arquitecte”. En altres esferes de la societat, com en la religió o la maçoneria, la denominació de “El Gran Arquitecte” és sinònim de Déu o força suprema. Què tenen en comú totes aquestes accepcions del mot “arquitecte”? En totes elles es vol significar el paper de l’arquitecte com aquell que organitza i posa ordre en una determinada realitat. Podem comprendre, doncs, que una de les tasques principals de l’arquitecte, ja sigui en sentit figurat o literal, és establir les xarxes, les estructures, perquè persones, objectes o idees estiguin relacionats amb un cert ordre. Així, l’arquitecte organitza la relació entre els espais o els elements constructius, de la mateixa manera que un músic estableix la relació entre notes o instruments, o igual que un pintor compon les figures i els colors d’un quadre. D’aquesta manera, qualsevol projecte d’arquitectura, com una casa, no és una simple acumulació indiscriminada d’elements desconnectats; ans al contrari, l’arquitecte estableix, mitjançant la reflexió i la pràctica, quins vincles precisos han d’haver-hi entre ells. Aquesta tasca no és nova, sinó que ha estat una de les missions fonamentals dels arquitectes de tots els temps. De fet, en el primer manual d’Arquitectura de la història, escrit per Marc Vitruvi Pol·lió fa vint segles, ja s’intentava deixar constància que hi ha una sèrie de “normes” pel que fa a la disposició de les diferents parts de qualsevol casa, temple o ciutat. Des de llavors fins als nostres dies, al marge dels diferents estils històrics, una invariable en l’estudi de l’arquitectura ha estat la investigació al voltant dels diferents sistemes d’agrupació o organització de les estances o sales que formen qualsevol tipus d’edifici, des d’una casa a un museu. Alejandro de la Sota. 1913-1996 Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 14 15 L’ordre Si consultem el diccionari, podrem llegir que organitzar és, bàsicament, “posar alguna cosa en ordre”, és a dir, posar les coses en el lloc que els correspon, procurant una bona relació entre elles. De la mateixa manera que intentem posar ordre a la nostra habitació col·locant la roba, els llibres, l’ordinador, etc., en el lloc més adequat, en funció de la seva mida, i de quantes vegades i com els utilitzem, l’arquitecte procura dotar d’ordre als espais en els quals vivim. De fet, ja en aquell primer tractat d’arquitectura que esmentàvem abans, Vitruvi advertia que “l’arquitectura es compon a partir d’ordre, disposició, proporció i distribució. Cal adaptar adequadament els edificis a les necessitats de les diferents persones que han de viure en ells”. És cert que les paraules que escriu Vitrubi i que encara fem servir –proporció, distribució, disposició, etc.– varien parcialment de significat al llarg de la història, però en essència podem comprendre que el seu missatge no dista molt del que hem definit com organitzar. No obstant això, al llarg dels segles, i en els diferents tractats que s’han escrit sobre l’arquitectura, un concepte més precís s’ha utilitzat com a sinònim d’organitzar. Estem parlant del verb compondre i de la disciplina a la qual va donar nom: la Composició. Un dels seus màxims representants, Julien Guadet (1834-1908), ara fa més d’un segle, explicava què és la Composició: És reunir, acoblar, unir les parts d’un tot. Aquestes parts, al seu torn, són els Elements de la Composició, i així com realitzareu vostres edificis amb murs, obertures, voltes, sostres, elements tots de l’arquitectura, així també integrareu la vostra composició amb habitacions, vestíbuls, sortides i escales. Aquests són els Elements de la Composició. Encara que amb matisos, en totes les branques de l’art, de la pintura a l’arquitectura, passant per la música, qualsevol manifestació artística es compon; les seves diferents parts es relacionen entre si i alhora amb la totalitat de l’obra, de manera que al final el nostre quadre, edifici o peça musical tingui el que els experts anomenen “coherència formal”, és a dir, un criteri general d’unitat. En el cas de l’Arquitectura, compondre té a veure amb pensar i decidir la posició i les mesures relatives dels espais, així com les característiques físiques dels seus límits. Està a les nostres mans decidir, per exemple, quina és la col·locació de les diferents habitacions d’una casa, però també la seva alçada, la seva amplada, la seva profunditat i, com no, l’aspecte i textura dels seus límits: opacs o transparents, llisos o rugosos, etc. Cercle número 2 . Michael Heizer, 1997 Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 16 17 La casa Tenim clar en què consisteix organitzar o ordenar per a qualsevol arquitecte, de l’actualitat o del passat, però caldria preguntar-se a què ens referim amb la paraula casa. Ens estem referint purament al pis on vivim? Es tracta més aviat de les construccions unifamiliars aïllades dels suburbis de les ciutats? Si tornem a consultar el diccionari, trobarem que una casa és un “edifici per habitar”. Si consultem un altre diccionari, aquest cop més especialitzat, com el Diccionari de les Arts de Félix de Azúa, llegirem que “l’arquitectura crea els llocs habitables on els mortals instal·len el seu domicili”. Així, tant el terme casa com arquitectura ens remeten a la idea d’ habitar. És per aquesta raó que considerem la casa com un lloc fonamental de l’arquitectura. L’associació que aquí fem no és nova. En molts moments de la història, com durant la Il·lustració, es va intentar buscar i argumentar l’origen de l’arquitectura a la primera casa o cabana primitiva, la que va donar lloc a la imatge dels temples clàssics. De manera que la casa se sol considerar el lloc fundacional de l’arquitectura, aquell en el qual es materialitza l’ancestral recerca de l’home d’una protecció física i psíquica davant de la incommensurable natura. Així és que casa i arquitectura , encara que no siguin sinònims, són termes que comparteixen una mateixa tradició cultural. Una tradició en la qual es produeixen al·lusions mútues que fan veure la casa com la base des de la qual es deriva l’arquitectura. D’altra banda, la casa constitueix l’àmbit en el qual tots podem experimentar l’espai creat per una construcció; un lloc comú on es desenvolupa gran part de la nostra vida. Per tant, com arquitectes, sembla raonable prestar el màxim d’atenció a aquest tipus d’edifici, encara que no sempre ha estat així. Durant gran part de la història, l’arquitecte ha estat el creador de monuments, palaus i esglésies, mentre que la construcció de la casa de l’home ha quedat en mans, principalment, de paletes i mestres d’obres. Amb l’arribada de la modernitat i la seva major atenció pels valors socials i civils, la casa passa a ser una tasca fonamental de tots els arquitectes, i un lloc per a l’experimentació i la manifestació de noves maneres de pensar l’arquitectura. Per tot això, la casa, des de la seva escala accessible i propera, proporciona un camp de coneixement ideal per abordar els grans temes de l’arquitectura. Casa Eames. Charles i Ray Eames, Los Angeles. 1958 Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 30 31 [El projecte arquitectònic]: una aproximació didàctica Avui en dia la tasca del projectista rigorós acostuma a ser més extensa i complicada que l’antiga: inventar i definir continguts, explorar tècniques, refundar llocs, crear atmosferes, projectar significats i, sens dubte, concretat els projectes en objectes i espais amb forma. L’acte de projectar és, més que mai, un acte de síntesis de factors que procedeixen de camps molts dispars. Però potser el més singular és que es tracta d’un acte de síntesis amb un considerable marge d’elecció formal, que es tradueix, massa sovint, en vàcua gratuïtat. Joaquim Español, Forma i consistència El projecte arquitectònic esdevé doncs un espai delimitat formalment segons unes regles internes d’estructuració d’espais, organització de volums, disposició de superfícies, i tractament de la llum i els colors [aspectes formals], com han suggerit els estudis formalistes sobre l’art, des de Konrad Fiedler i Adolf von Hildebrand, fins a Paul Frankl, Rudolf Wittkower o Colin Rowe. Aquestes qüestions, però, no són autònomes, sinó que s’han de confrontar amb un determinat ús, en un emplaçament, atenent a criteris constructius [aspectes no formals]. Així, qualsevol projecte ha de satisfer aquests factors funcionals, ambientals i tècnics. Però es poden abordar amb intensitats diferents, de manera que cada solució arquitectònica particular pot donar prioritat a algun d’ells, com de fet ha passat al llarg de la història. Com ha apuntat Kenneth Frampton: “allò construït arriba a existir invariablement a partir de la interacció de tres vectors convergents: typos, topos i tectònica”. La pregunta és: podem parlar d’arquitectura sense referir-nos als condicionants i respostes que tenen a veure amb l’ús, el lloc o la construcció? Com a mètode didàctic d’aprenentatge de l’arquitectura, aquest programa docent planteja abordar seqüencialment i acumulativa aquests factors. Malgrat que la síntesis de tots ells serien l’objecte últim de l’Arquitectura, es consideren pedagògicament com capes que es van superposant als diferents exercicis que es desenvolupen durant el curs. De tal manera que es comença amb un exercici puro-formal en el qual es plantegen qüestions de relació, posició i combinació de geometries bàsiques, que progressivament van assumint la seva condició d’elements arquitectònics materials, que resolen unes determinades activitats en un emplaçament concret. Curs preparatori de la Bauhaus. Josep Albers Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 32 33 Aquesta metodologia assumeix com a pròpies aproximacions didàctiques ja desenvolupades per centres de formació com les ben conegudes Bauhaus o Vkhutemas a Europa, o el Black Mountain College i la Cooper Union als Estats Units. Malgrat les diferències entre aquests centres i el seu professorat (moltes vegades compartit), en tots ells es va practicar una docència inicial transversal d’ensinistrament i experimentació puro-formal i visual, comuna a les diferents arts plàstiques (pintura, escultura, arquitectura i artesania). Totes elles comparteixen principis i conceptes com la geometria, les teories del color o la psicologia de la percepció. Certament, el punt, la línia, el pla i les superfícies són tant elements com la base geomètrica de l’arquitectura. Com també massa i volum són conceptes habituals entre escultors, però també entre arquitectes. En efecte, aquestes qüestions són les que ens permeten posar en paral·lel la diversa producció d’artistes tant diversos com els escultors Carl Andre (1935-), Ulrich Rückriem (1938-) o Michael Heize (1944-), els pintors Kazimir Malévich (1879-1935) i Josef Albers (1888-1976) o l’arquitecte Max Bill (1908-1994). En definitiva, es pretén cultivar la sensibilitat de l’estudiant, les seves destreses i els seus coneixements formals i espacials, qüestions totes elles primordials en el camí del futur arquitecte cap a la capacitació professional. Per finalitzar, cal advertir que el que es pretén és fixar unes vies exploratòries, però no “la manera” universal de projectar. De fet, tal i com està plantejat el programa docent, aquest podria invertir-se i començar per l’experiència de l’espai i l’individu. Seria doncs un punt de partida des de l’ergonomia i les activitats cap a la forma i la construcció de l’espai que l’acull. Ni la geometria per si mateixa ni els assaigs puro-formals inicials són l’objectiu últim del projecte arquitectònic, que sempre té una forta implicació amb la realitat, i per tant amb la seva dimensió material i funcional. Tampoc s’ha de confondre la forma amb la geometria simple o la “figuració abstracta”, que seria una aparença d’abstracció només per utilitzar figures simples. L’ordre arquitectònic i les geometria poden esdevenir d’enorme complexitat i riquesa. El que es pretén aquí és utilitzar l’abstracció com a mitjà didàctic per trobar certes lleis en la tasca de projectar i fer arquitectura. Uncarved Blocks . Carl Andre , Vancouver. 1975 Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 35 Estructura docent i exercicis [The Nine Square Grid Probleml]: aprenentatges [BP I]: De la construcció de la forma a l’experiència de l’espai Exercici 1: Nine Square Grid Problem (9SG) Exercici 2: // Trans-formació I // Exercici 3 (+1): Nine Square House (9SH) /// Setmana transversal /// [BP I]: De l’experiència de l’espai a la construcció de la forma Exercici 4 (+3): Nine Square Place (9SP) Exercici 5: // Trans-formació II // Exercici 6 (+4): Single Square Space (1SS) /// Setmana transversal /// [“Trans-formació”]: l’arquitectura com a material de projecte Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 36 37 Bases per al Projecte I i II formen una unitat lògica en el procés d’introducció a les matèries bàsiques de la carrera del mòdul propedèutic del primer any acadèmic, malgrat que són en realitat dues assignatures separades amb avaluacions independents. És per això que estan plantejades com una unitat docent, amb continuïtat de continguts i metodologies, processos i dinàmiques. De la construcció de la forma a L’experiència de l’espai esdevenen doncs dues aproximacions consecutives als conceptes de forma i espai, amb un fil conductor que és l’emblemàtic exercici Nine Square Grid Problem que, des de la Universitat de Texas i la Cooper Union, s’ha practicat a escoles d’arreu com a exercici iniciàtic al món de l’arquitectura i la seva lògica, primer geomètrica i abstracta, després formal, espacial i constructiva. En síntesi, s’acompanya a l’estudiant en un trajecte des d’allò intel·lectual a allò sensorial, de l’objecte al subjecte, de la geometria i els elements, a les seves relacions i l’espai. Amb aquest plantejament de fons es proposen dues tríades d’exercicis, una per semestre. Els exercicis es van encadenant i reprenent cíclicament, de manera que en realitat es planteja un únic projecte domèstic anual que es va definint progressivament. Al llarg d’aquest procés, els exercicis intermedis de cada semestre suposen una pausa en la focalització del projecte individual de cada estudiant. Serveixen per entrenar la mirada i acumular coneixements mitjançant l’anàlisi i transformació d’una obra de referència íntimament lligada als temes que s’estan desenvolupant en el projecte que vertebra tot el curs. El primer semestre s’inicia el trajecte docent amb una quadrícula abstracta de pilars i elements que articulen la forma a través, sobretot, de mecanismes de divisió del volum aparent inicial, sense cap sol·licitació ni de programa, ni de lloc, ni de sistema constructiu –exercici 1–. Per comprovar fins a quin punt l’estructura formal resultant del primer exercici és ja la base d’un projecte arquitectònic, s’analitzen cases amb aquesta lògica organitzativa i espacial –exercici 2–. A continuació es reprèn el resultat del primer exercici per incorporar el programa d’una casa taller, realitzant tots els canvis necessaris i llegint ara la retícula i els elements de partida com a part d’un ordre constructiu –exercici 3–. El segon semestre comença situant la casa taller en un emplaçament amb topografia i vegetació, el que obliga, de nou, a sotmetre al projecte a requeriments que modificaran l’estructura formal original, especialment a través de mecanismes ara d’agregació i disgregació del volum compacte inicial –exercici 4–. A continuació, el treball d’anàlisi i transformació focalitza l’interès en l’espacialitat interior de certs exemples de referència –exercici 5–. La darrera intervenció en la casa taller consisteix en el treball en detall d’un mòdul espacial, des de la seva lògica interior i la vida dels usuaris –exercici 6–. Enunciat original de l’exercici 9SG Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 38 39 Els exercicis parteixen doncs d’una clara estructura formal abstracta, on prima la sintaxis, és a dir, la relació topològica entre els elements (centre, perifèria, darrera de, sota de, al costat, lluny, a prop, etc.). Però aviat ens n’adonem que si afegim valor semàntic a les diverses geometries, aquestes es transformen en elements arquitectònics, amb les seves formes, textures i colors. Passem així d’una construcció mental a una sensorial, en la qual estem operant amb els elements tradicionals de construcció: pilar, bigues, lloses, voltes, etc. En definitiva, sobre la retícula ideal –el fons neutral de l’espai que serveix de suport–, conceptes com addició, sostracció, buit, ple, rotació, translació, capes i nivells, estrats i desplaçaments, etc., donen lloc a l’aparició de l’arquitectura. Un aparició on no només és important el resultat final, sinó el procés de projecte, el conjunts d’operacions mentals i sensorials que han donat lloc a la darrera resposta. És molt important així el registre de tots els estadis formals intermedis, la “biografia del projecte”, el seu procés de gestació. Per acabar, cal subratllar que tant el projecte principal que es va desenvolupant com les obres de referencien remeten al món de la casa i l’arquitectura domèstica. La casa no només ha esdevingut un àmbit fonamental d’experimentació i investigació des de la modernitat i en l’arquitectura contemporània, sinó que és una experiència que tothom posseeix. A més a més, malgrat la seva aparent senzillesa, la casa posseeix ja tota la complexitat dels grans temes d’arquitectura i resulta útil per introduir aspectes com ara: la mesura i proporció dels elements, la utilitat, el confort, l’organització dels espais, el nexe entre ordre estructural i composició formal, l’adequada relació entre interior i exterior, o el vincle entre sistema constructiu i expressió plàstica. *Addenda: Al llarg dels dos semestres té lloc una “setmana transversal”, en la qual les cinc assignatures de primer curs dediquen els seus esforços i hores lectives sobre un mateix tema, edifici, o fragment urbà. La idea és deixar palès com las matèries bàsiques dels estudis, des de la física a la geometria, passant per la història, són en realitat visions complementàries d’una mateixa realitat, que és l’Arquitectura. A més a més, suposa una pausa didàctica en les dinàmiques de cada assignatura, per agafar forces i perspectiva sobre els treballs parcials que s’estan desenvolupant en paral·lel durant tot l’any. Casa Dar el Annabi. Tunísia Hi va haver una font exclusiva, un inventor solitari de l’exercici Nine Square Grid Problem? Impossible de determinar; potser fi ns i tot irrellevant per especular. Només cal dir que van ser Hejduk i Slutzky, juntament amb Lee Hirsche, els que van solucionar el problema d’una estratègia adequada per a l’ensenyament de problemes arquitectònics simples d’una manera que Hoesli podria aplaudir. Alexander Caragonne, 1991 Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 42 43 [The Nine Square Grid Problem]: aprenentatges La proposta pedagògica amb la que arrenca aquest curs i que serveix de tauler de fons per tots els exercicis va ser ideada per l’arquitecte i professor americà John Hejduk (1929-2000), fruit de la seva tasca educativa i teòrica des de mitjans del segle XX, especialment a The Cooper Union for the Advancement of Science and Art. L’exercici, en realitat, forma part d’una tríada que encara avui es practica a escoles d’art i arquitectura d’arreu: The Nine-Square Grid Problem, The Cube Problem i The Juan Gris Problem. Hejduk, després d’un periple per les Universitats de Texas, Cornell i Yale, el 1964 va iniciar la seva etapa docent a l’escola d’art Cooper Union, on va ser degà de la Irwin S. Chanin School of Architecture des de 1975. Des que va arribar, la seva visió pedagògica de l’arquitectura va determinar el rumb didàctic de l’Escola. Es pretenia fomentar una educació lluny de l’academicisme Beaux Arts , però també equidistant amb el pragmatisme professionalista –social, tècnic i econòmic– dels darrers anys de la famosa escola d’oficis Bauhaus. Aquesta emblemàtica època de la docència de l’arquitectura ha estat recollida en dos importants llibres: Education of an Architect: A Point of View 1964–1971 i Education of an Architect 1972–1985 . El primer d’ells va ser fruit d’una exposició al MOMA el 1971, la primera dedicada exclusivament a treballs acadèmics d’arquitectura. Aquestes bases pedagògiques s’emmarquen en un moment de la cultura arquitectònica estatunidenca en el qual es persegueix que l’arquitectura es produeixi sense cap “contaminació”, ni de lloc, ni de funció, ni de sistemes constructius; l’arquitectura, doncs, com a disciplina autònoma, dotada de les seves pròpies regles, elements i lògica interna. Es recupera així el camí d’introspecció i essencialisme de les avantguardes artístiques de principis de segle i del formalisme rus liderat per l’escriptor i crític Víktor Shklovski. De la mateixa manera que els pintors havien aconseguit prescindir de la figuració i còpia de la realitat, que havia dictat la història de les arts plàstiques, els arquitectes podien alliberar-se de les obligacions dictades per la funció, el lloc o la tècnica, i regir-se exclusivament per principis formals. Com és sabut, aquest context es produeix sota la gran influència dels textos i la pedagogia de personatges com Rudolf Arnheim (1904-2007), Colin Rowe (1920-1999), Peter Eisenman (1932- ), Robert Slutzky (1929-2004) o Bernhard Hoesli (1923-1984), prèviament influenciats per l’historiador formalista alemany Rudolf Wittkower (1901-1971). Anàlisi de les villes palladianes. Rudolf Wittkower Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 44 45 Enunciat original de l’exercici 9SG Resultats originals de l’exercici 9SG a la Cooper Union Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 46 47 El problema del Nine-Square es fa servir com a eina pedagògica per a la introducció a l’arquitectura dels nous estudiants. Treballant en aquest problema l’estudiant comença a descobrir i comprendre els elements de l’arquitectura. Malla, quadrícula, pilar, biga, làmina, centre, perifèria, camp, vora, línia, plànol, volum, extensió, compressió, tensió, flexió, etc. L’estudiant comença a comprovar el significat de la planta, l’alçat, la secció i els detalls. Aprèn a dibuixar. Comença a comprendre les relacions entre dibuixos bidimensionals, projeccions axonomètriques i formes tridimensionals (maqueta). L’estudiant estudia i dibuixa el seu esquema en planta i en axonomètrica, i busca les implicacions tridimensionals a la maqueta. D’aquesta manera s’aconsegueix una comprensió dels elements: sorgeix una idea de fabricació o construcció. John Hejduk, L’educació de l’arquitecte L’anomenat “problema de la retícula de 9 quadrats” (9SG) parteix de la divisió d’1 quadrat en uns altres 9, als vèrtexs dels quals se situa una malla de 16 barres –elements lineals rectes–. Del que es tracta és d’estudiar les relaciones geomètriques i espacials d’aquesta quadrícula a través de la interacció amb una sèrie il·limitada de làmines –rectes o corbades– i d’altres barres horitzontals, que uneixen físicament o vinculen visualment la malla en planta i/o secció. La relació entre la quadrícula de barres inicial i les làmines pot ser d’ortogonalitat, però també amb angles de 45º i 60º, el que dóna lloc a triangles rectangles i isòsceles, hexàgons i octògons. També es promou l’exploració dels vincles entre el quadrat i el cercle. Encara més, l’exercici permet relacionar amb facilitat les entitats geomètriques bàsiques: punts, línies, plans i superfícies, amb formes com barres, làmines (rectes o corbades) i blocs, i aquestes finalment amb elements arquitectònics, com pilars, jàsseres, lloses, voltes, cúpules o malles. El que inicialment és un exercici geomètric i visual abstracte –d’ordre exclusivament plàstic–, pot acabar assimilant-se a una construcció formal amb caràcter arquitectònic, capaç de ser materialitzada i convertir-se en realitat. L’estructura matriu (la retícula de 16 barres) i les formes bàsiques amb les que interactua esdevenen una estructura compositiva d’elements similars dotats d’ordre i vocació espacial, on podem identificar semànticament la delimitació de volums, la divisió interior d’espais, la presència d’una estructura resistent i fins i tot la disposició de forjats i cobertes. L’estudiant assaja, per tant, amb els instruments bàsics per “fer arquitectura”. La constatació del valor semàntic o figuratiu que per l’arquitecte tenen els elements geomètrics ve acompanyat del descobriment per part de l’estudiant del diferent paper dels elements estructurals i de tancament. Efectivament, el 9SG convida a una inicial consideració de la malla de barres com a estructura mecànica –aquella que està sotmesa a tensions i esforços degut a que suporta el seu propi pes i el d’altres elements– i les làmines Primeres propostes del 9SG a la Universitat de Texas, 1954 Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 48 49 com a tancaments interiors o envolupants exteriors d’un volum. Si es prioritzen determinades direccions, la quadrícula pot donar pas a una estructura de crugies –fins a un màxim de 3– on l’alineació de barres i làmines esdevé semànticament un mur càrrega. És per això que el 9SG conté implícitament el tema de la “planta lliure” moderna, en la qual estructura i tancament s’independitzen, però també de la caixa muraria tradicional on són el mateix element. Es parteix doncs d’una geometria elemental que alhora opera com una limitació però també com a esperó creatiu. L’estudiant inicia el seu contacte amb l’arquitectura a partir d’un sistema de regles i condicions molt definides. El seu treball, lluny de desenvolupar-se segons una llibertat creadora, molt freqüent a les assignatures de projectes, es veu condicionada a referir-se exclusivament a un sistema de regles i elements preestablerts. Aquestes regles i elements bàsics de la geometria i l’espai, o bé ja són coneguts per l’estudiant per la seva formació prèvia, o bé es coneixeran durant el desenvolupament de l’exercici. Com és lògic, el resultat final no està preconcebut ni existeix una única solució. Ben al contrari, és una eina didàctica per mostrar precisament que en el món de l’arquitectura, com en el del disseny en general, les respostes a una mateixa pregunta poden ser múltiples; el que es pretén és la coherència interna del seus elements i l’ajustament a les demandes externes. El 9SG com a proposta didàctica planteja qüestions teòriques fonamentals de l’arquitectura, condueix per igual a la reflexió i al coneixement, al pensament i a l’experimentació. Tal com ha suggerit de manera precisa Rafael Moneo en el seu article “L’obra de John Hejduk o la passió d’ensenyar: l’arquitectura a la Cooper Union”. En primer lloc, subratlla la importància de la generació del plànol –la planta–, com allò que precedeix a qualsevol volum o espai. Sobre ell podem treballar articulant les superfícies, establint una relació entre el centre i la perifèria; però també podem transformar l’homogeneïtat de la figura inicial prioritzant alguna de les direccions, de manera que passem d’una quadrícula a una estructura formada per tres seccions o crugies. També podem verificar com la presència de la diagonal o la inclusió de segments corbs alteren l’estabilitat implícita de l’ortogonalitat inicial, i configuren diferents tipus de simetries i provoquen concavitats i convexitats. En segon lloc, la doble estratègia espacial de divisió versus agregació. La figura del quadrat queda immediatament relacionada amb la quadrícula, el que inevitablement condueix a la pregunta: la quadrícula neix com a subdivisió del quadrat, o pel contrari pot ser entesa com l’agregació de figures autònomes idèntiques? Efectivament, un tema clàssic de l’espai arquitectònic és la seva consideració a partir de l’operació de dividir una envolupant donada, o com a suma d’espais amb entitat per sí mateixos. Per consegüent, l’espai arquitectònic com a superfície il·limitada que “trossegem”, o com a suma de recintes limitats definits com a àrees pròpies. Dibuixos analítics . Peter Eisenmann agregació divisió Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 62 63 El segon exercici consisteix en una descripció, anàlisi i intervenció –transformació–, per parelles, sobre una casa de referència que té com a base formal un “nine grid”. A cada taller s’abordaran 5 “Texas houses” de John Hejduk” i s’escolliran 5 o 6 exemples més d’entre el llistat proporcionat. La descripció i l’anàlisi es desenvoluparan gràficament i en maqueta sobre la forma i l’espai de cada exemple, atenent als següents aspectes: . Relació amb el lloc (implantació, espais d’accés, vistes, etc.) . Programa funcional (llistat d’usos i requeriments) . Organització espacial (activitats, recorreguts i llum) . Relació interior-exterior (tancaments interiors versus volums exterios) . Resolució tècnica (construcció i estructura resistent) . Definició material (materials i revestiments) La transformació consistirà en afegir 3 mòduls espacials als 9 inicials de la casa, ja sigui en planta o en secció, tangents o distants respecte el volum inicial de referència. Aquests mòduls espacials poden ser totalment tancats –estances–, delimitats verticalment però descoberts –patis– o simplement coberts –porxos–. El programa d’aquests mòduls serà el més adequat atenent a cada cas. Contingut de l’entrega (din A2’s horitzontal) Maqueta 1:50 Plantes, alçats i seccions amb cotes a 1:50* (a mà) Dibuixos i esquemes analítics de les operacions de transformació (a mà) Collage, fotomuntatge o perspectiva amb tècnica lliure Fotos en blanc i negre de la maqueta definitiva sobre fons negre (4 màxim) Aspectes avaluables Representació gràfica / presentació (A2 i maqueta) / qualitat de la tasca descriptiva i analítica / relació volumètrica i espacial dels nous mòdul amb la casa de referència / adequació funcional dels nous mòduls / seguiment i assistència / evolució i aprenentatge. * L’escala pot variar en funcions de les condicions particulars de l’exemple a transformar [Exercici 2]: Trans-formació I Dibuixos analítics. A Comparative analysis of 20th-century houses Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 64 65 Llistat de cases a descriure, analitzar i transformar Obligades a cada taller: - “Texas houses”, John Hejduk . House I, 1954-1955 . House II, 1954-58 . House III, 1954-60 . House IV, 1956-60 . House V. 1960-62 Escollir 5-6 per taller: - “Casa Miller”, Eero Saarinen, Columbus, Indiana, EEUU, 1953 - “Casa Adler”, Louis Kahn, Philadelphia, EEUU, 1954 - “Villa Schreiner”, Sverre Fehn, Baerum, Oslo, 1960-63 - “Villa Norrköping”, Sverre Fehn, Norrköping, Suècia, 1964 - “Casa Nakayama”, Arata Isozaki, Oita, Japó, 1964 - “Casa Hanselmann”, Michael Graves, Fort Wayne, Indiana, 1967 - “Villa Johnsrud”, Sverre Fehn, Baerum, Noruega, 1968-70 - “House II”, Peter Eisenmann, Hardwick, Vermont, EEUU, 1969 - “Casa Rotonda”, Mario Botta, Stabio, Ticino, Suïssa, 1981-82 - “Nine Square Grid House”, Shigeru Ban, Kanagawa, Japó, 1997 - “Casa a Alentejo”, Aires Mateus, Portugal, 2000 - “Haus Luzi”, Peter Zumthor, Jenaz, Suïssa, 2003 - “Casa 9x9”, Titus Bernhard, Augsburg, Alemanya, 2002-04 - “Villa Buggenhout”, KGDVS, Buggenhout, Bèlgica, 2010 - “Can Lluís i n’Eulàlia”, TEd’arquitectes, Sa Pobla, Mallorca, 2010-12 - “Casa Solo”, Pezo von Ellrichshausen, Cretas, Teruel, 2012 Calendari Dijous 11 d’octubre Presentació de l’exercici Dimarts 16 d’octubre Presentació en parelles exemples Dimarts 30 d’octubre ENTREGA en paper i sessió crítica Dijous 1 de novembre Entrega digital a Atenea Villa Norrköping. Sverre Fehn, Norrkòping, Suècia. 1964 Les “Cases de Texas” representen deu anys d’una formació bàsica que progressivament va començar a exorcitzar la tendència reductiva inicial. Volia aprendre no només com projectar edifi cis, sinó com detallar-los conceptualment. Tinc una tendència a reduir. La meva batalla és posar les coses a la vora i no anar més enllà (i després estar content amb això). És una forma d’autocrítica. John Hejduk, 1985 Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 68 69 House I, 1954-1955 “Texas houses”, John Hejduk Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 70 71 House II, 1954-1958 “Texas houses”, John Hejduk Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 72 73 House III, 1954-1960 “Texas houses”, John Hejduk Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 74 75 House IV, 1956-1960 “Texas houses”, John Hejduk Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 76 77 House V, 1960-1962 “Texas houses”, John Hejduk Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 78 79 Idealment, una malla no té dimensió; és una construcció intel·lectual. En engreixar les línies de la malla en alguns casos més que d’altres a través de la forma i el color, li dono la il·lusió de distància o proximitat; la graella es torna hàptica. Si observeu amb cura, la vostra percepció comença a evolucionar amb el temps, és a dir, comença a desentranyar el misteri de l’estructura. Robert Slutzky, 1963 El tercer exercici planteja recuperar el resultat del 9SG del primer exercici i convertir-lo en una casa taller. L’alçada de l’edificació serà planta baixa i pis, coincidint amb els dos nivells del primer exercici. Pel que fa al programa funcional –flexible en funció de cada 9SG de partida–, la casa taller haurà de disposar d’una àrea de treball a doble alçada pròxima a l’accés i un àmbit de biblioteca. A més a més, haurà de comprendre 2 dormitoris dobles, 2 simples i un de convidats, cuina, sala-estar-menjador i tots els banys que es necessitin, tant per les àrees comunes com pels dormitoris. La lògica funcional s’haurà de posar en relació també amb la mecànica –estructura–. La naturalesa dels elements de partida permet amb facilitat escollir entre tres sistemes bàsics com el de lloses rígides i pilars, entramats de bigues i pilars o murs de càrrega i biguetes. La manera de travar, acoblar, unir i elements estructurals i espais ajudarà a ordenar el projecte. L’emplaçament de la casa serà un solar teòric horitzontal, amb la ubicació del nord i de les bones vistes en funció de cada projecte. En aquest sentit, es definiran també els voltants immediats de la casa, amb les àrees pavimentades i zones enjardinades que es requereixen, tant per l’accés com per una possible relació de les estances amb l’exterior. Contingut de la pre-entrega (din A2’s horitzontal) Maqueta 1:50 Plantes, alçats i seccions amb cotes, indicació del nord i escala gràfica a 1:100 (a mà) Dibuixos i esquemes analítics del procés projectual (a mà) Collage, fotomuntatge o perspectiva amb tècnica lliure Fotos en blanc i negre de la maqueta definitiva sobre fons negre (4 màxim) [Exercici 3]: Nine Square House (9SH) Can Lluís i n’Eulàlia. TEd’arquitectes, Sa Pobla, Mallorca. 2010-12 Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 80 81 Contingut de l’entrega fi nal (din A2’s horitzontal) Maqueta 1:50 Plantes, alçats i seccions –mínim una per l’escala– amb cotes, indicació del nord i escala gràfica a 1:100-1:50 (a mà) Dibuixos i esquemes analítics del procés projectual (a mà) Collage, fotomuntatge o perspectiva amb tècnica lliure Fotos en blanc i negre de la maqueta definitiva sobre fons negre (4 màxim) Aspectes avaluables Representació gràfica / presentació (A2 i maqueta) Transformació formal del 9SG inicial Adequació entre forma i programa Lògica constructiva i estructural Organització de l’espai i recorreguts Seguiment i assistència Evolució i aprenentatge Calendari Dimarts 30 d’octubre Presentació de l’exercici Dimarts 27 de novembre Pre-entrega i sessió de taller Dimarts 18 de desembre ENTREGA en paper i sessió crítica Dijous 20 de desembre Entrega digital a Atenea, tutories i lliurament del bloc A5 de treball Villa Buggenhout. KGDVS, Buggenhout, Bèlgica. 2010 Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 94 95 La matèria primera de l’arquitectura és l’arquitectura mateixa (...) L’experiència de la història i el sentit comú corroboren que l’arquitectura existent no només ofereix elements concrets que podem utilitzar en el projecte, sinó que –sobretot– suggereix criteris d’ordre que poden estar en la base de resultats actuals totalment diferents de l’arquitectura de referència (...) No només en arquitectura, sinó en altres arts, la noció de material és un element essencial de la concepció i elaboració de les obres: en la música, és freqüent que una nova composició prengui com a punt de partida materials d’altres autors –o del mateix, procedents d’obres anteriors–, el que no crea cap dubte sobre la identitat, originalitat i autoria de la nova composició. Helio Piñón, “Teoria del projecte” El cinquè exercici continua amb les tasques de redibuix, anàlisi i intervenció de Trans-formació I, però ara fixant l’atenció en exemples on l’espai interior és el factor determinant. A cada taller s’abordaran 5 “pets architecture” del despatx japonès Atelier Bow-Wow i s’escolliran 5 o 6 exemples més d’entre el llistat proporcionat. El primer grup són cases urbanes de molt reduïda dimensió, en solars minúsculs, que es desenvolupen a través de plantes poligonals –quadrades o convexes–, amb un desplegament espacial en vertical gràcies a elaborades seccions, on les escales acostumen a ser les protagonistes. La resta d’exemples destaquen o bé per la resolució del programa domèstic en un sol volum compacte –quasi sempre de proporcions rectangulars–, o bé per l’agregació de cossos similars amb diferent ús. Els anàlisis hauran de parar especial atenció a la configuració geomètrica, espacial i material dels àmbits interiors. La intervenció arquitectònica consistirà en dissenyar un espai per llegir i escriure en relació a una entrada de llum existent. El disseny ha d’incorporar les peces de mobiliari necessari i pot modificar les finestres o lluernes amb les que estableixi relació. El material pel disseny serà el més convenient en cada cas. La forma i la construcció de la intervenció haurà d’atendre a factors com l’ús, l’ergonomia, els materials, la relació amb la llum i la posició relativa respecte la resta d’àmbits domèstics. [Exercici 5]: Trans-formació II Casa Fisher. Louis I. Kahn, Hatboro, EEUU. 1960-67 Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 96 97 Contingut de l’entrega (din A2’s horitzontal) Maqueta 1:25 (de la globalitat de la casa o d’un àmbit en relació al disseny realitzat) Plantes, alçats i seccions amb cotes a 1:50-1:25* del projecte final “transformat” (a mà) Dibuixos i esquemes analítics (a mà) Axonometria en detall de l’espai-moble per llegir i escriure Collage, fotomuntatge o perspectiva amb tècnica lliure Fotos en color de la maqueta definitiva sobre fons negre (4 màxim) Aspectes avaluables Representació gràfica / presentació (A2 i maqueta) / qualitat de la tasca descriptiva i analítica / adequació funcional, ergonòmica i tècnica del nous elements projectats / seguiment i assistència / evolució i aprenentatge. Llistat de cases a descriu, analitzat i transformar Obligades a cada taller: - “Pet architecture”, Atelier Bow-Wow . “Casa Ani”, Chigasaki, Kanagawa, Japó, 1997 . “Mini House”, Nerima, Tokyo, Japó, 1999 . “Casa Moca”, Nakano, Tokyo, Japó, 2000 . “Casa DaS”, Mitaka, Tokyo, Japó, 2002 . “Casa Kus”, Setagaya, Tokyo, Japó, 2004 Calendari Dijous 14 de març Presentació de l’exercici Dimarts 19 de març Presentació dels exemples Dimarts 2 d’abril ENTREGA en paper i sessió crítica Dijous 4 d’abril Entrega digital a Atenea * L’escala pot variar en funcions de les condicions particulars de l’exemple a transformar Casa Tokyo “Flag”. Atelier Bow-Wow, Tokyo. 2004 Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 98 99 Casa Ani, Kanagawa, Japó. 1997 Atelier Bow-Wow Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 100 101 “Mini house”, Tokyo, Japó. 1999 Atelier Bow-Wow Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 102 103 Casa Moca, Nakano, Japó. 2000 Atelier Bow-Wow Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 104 105 Casa DaS, Mitaka, Japó. 2002 Atelier Bow-Wow Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 106 107 Casa Kus, Setagaya, Japó. 2004 Atelier Bow-Wow Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 108 109 Per convicció, el Partenó és una gran obra d’art. No obstant, només té rang estètic quan l’obra arriba a ser l’experiència d’un ésser humà (...) L’art bell és sempre el producte de l’experiència, d’una interacció d’éssers humans amb el seu ambient (...) La reforma que produeixen les obres arquitectòniques en l’experiència posterior és més directa i més extensa que en el cas de qualsevol altre art (...) No solament influeixen en el futur, sinó que registren i transmeten el passat (...) En l’arquitectura, com en la pintura i la poesia, la matèria primera, a través de la interacció amb el jo, s’elabora per fer agradable l’experiència (...) Els materials es transformen de manera que es converteixen en mitjans per als propòsits humans de defensa, habitació i culte. John Dewey, L’art com experiència El darrer exercici del curs reprèn la casa taller emplaçada al Park Güell de l’exercici 4 (9SP) per desenvolupar en detall un mòdul espacial. Es tracta d’escollir un àmbit acotat de la casa –en planta però també desenvolupat en vertical–, amb coherència per si mateix i que tingui unes condicions de configuració espacial especialment interessants, com ara la presència d’una escala, una doble alçada o la inclusió d’un important element de relació interior-exterior. L’exercici consistirà en continuar el projecte d’aquest àmbit concret des del seu interior i des del punt de vista de l’habitant i els seus sentits: vista, oïda, tacte i olfacte. S’hauran de repensar i redefinir si cal tant els seus límits (paviments, parets, sostres, etc.), a nivell formal i material, com les peces de mobiliari i les entrades de llum. En últim lloc, cal remarcar que no existeix projecte arquitectònic sense consciència constructiva. La tècnica és la mediació entre la idea i la realitat construïda. Així doncs, caldrà aprofundir en la forma de la construcció, la seva lògica i els seus elements constituents, que quedaran definits als diferents documents gràfics del projecte. [Exercici 6]: Single Square Space (1SS) Condominium 1, Sea Ranch. Charles Moore, Califòrnia. 1963-65 Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 110 111 Contingut de l’entrega (dinA2’s horitzontal) Maqueta 1/25 Plantes, alçats i seccions amb cotes a 1/50-1/25 (a mà o digital) Perspectives i esbossos interiors (a mà o digital) Dibuixos i esquemes analítics (a mà o digital) Collage o fotomuntatge amb tècnica lliure, amb indicació de materials Fotos en color de la maqueta definitiva sobre fons negre (4 màxim) Aspectes avaluables Representació gràfica Presentació (A2 i maqueta) Adequació funcional, ergonòmica i tècnica Qualitat material dels acabats Seguiment i assistència Evolució i aprenentatge Calendari Dijous 4 d’abril Presentació de l’exercici Dijous 25 d’abril Classe teòrica + taller Dimarts 6 de maig ENTREGA en paper i sessió crítica Dijous 8 de maig Entrega digital a Atenea, tutories i lliurament del bloc A5 de treball Casa Asensio. Alberto Campo Baeza, Chiclana, Cadis. 2001 Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 112 113 Casa Barragan. Ciutat de Mèxic, 1948. “WindowScape” Dibuix i aixecament de l’estudi Atelier Bow-Wow Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 126 127 CRITERIS I PONDERACIONS Per tenir dret a l’avaluació i qualificació continua s’ha d’assistir a un mínim del 85% de les classes (taller i teòriques). En general s’espera de l’estudiant un nivell d’autoexigència alt, coherència en el desenvolupament de les tasques demanades i disposició crítica. Així doncs, es tindran en compte els següents aspectes i els percentatges indicats: . Entregues exercicis (forma i contingut) . Participació al taller . Intervenció en exposicions públiques i sessions crítiques [BP I]: De la construcció de la forma . Exercici 1 20% . Exercici 2 30% . Exercici 3 40% . Bloc del curs 10% [BP II]: A l’experiència de l’espai . Exercici 4 40% . Exercici 5 20% . Exercici 6 30% . Bloc del curs 10% Tots els exercicis aniran acompanyats d’una rúbrica d’avaluació que es penjarà a la plataforma educativa Atenea a principi de curs. La rúbrica servirà tant per l’avaluació del professor, com per l’autoavaluació de l’estudiant i la co-avaluació d’un company, que variarà en cada exercici. En finalitzar cada semestre s’entregà a l’estudiantat una enquesta d’avaluació de la qualitat docent, adaptada del qüestionari SEEQ de l’ICE de la UPC (Student Experience of Education Questionnaire), amb el permís de Herb Marsh, University of Western Sydney, MacArthur, Austràlia. Maison de l’Homme. Le Corbusier, Zuric. 1960-67 Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 128 129 Documents i entregues Tots els exercicis s’entregaran en làmines de format din A2 horitzontal (paper blanc, cartolina o vegetal), amb la caràtula segons s’indica i dins d’una carpeta rígida convenientment identificada, que es guardarà durant tot el curs a l’escola (Departament de Projectes, despatx 6.1 –sisena planta–). A banda, a l’inici de curs s’entregarà una fitxa a omplir per l’estudiant amb les seves principals dades acadèmiques i personals. La fitxa servirà també per assignar un número a cada estudiant, que figurarà en totes les entregues i en la carpeta rígida. No s’acceptarà cap entrega fora de data o que no s’ajusti al contingut i format requerit. Totes les entregues en paper també es penjaran digitalment a la plataforma educativa Atenea, en un únic arxiu PDF de màxim 20Mb (BP_Nom exercici_Cognoms_Nom_Inicials professor_nº llista), juntament amb la rúbrica d’autoavaluació i co-avaluació. Atenea també servirà per emmagatzemar tot el material complementari que proporcioni el professorat, com plànols d’emplaçament i fotografies, obres de referència o lectures. Aquesta plataforma digital també la farem servir per penjar unipersonalment totes les qualificacions durant el curs. Un bloc A5 de registre del curs, unipersonal, acompanyarà les entregues en paper (A2) i les maquetes de cada exercici. Aquest bloc, a mode de quadern de bitàcola, servirà per prendre apunts de les sessions de taller i de les classes teòriques conjuntes. Es farà servir com a quadern d’esbossos, tantejos gràfics i escrits de cada exercici. També serà el mitjà per registrar l’interès per determinades obres arquitectòniques de referència, o pel·lícules o llibres que ens interessin i sobre els quals vulguem deixar una reflexió. Finalment, serà el lloc on fer algun croquis ràpid durant una visita programada o en una inesperada trobada amb algun espai interessant durant el dia a dia ordinari. El curs es desenvoluparà principalment amb dibuix tradicional, és a dir, a mà, tant a nivell d’esbossos com de documents tècnics a escala. A cada entrega es plantejarà un document singular amb tècnica lliure, a mà o digital, i progressivament s’aniran introduint els nous mitjans gràfics, en coordinació amb l’assignatura de Dibuix. 59,4 cms 42 59,4 42 cms 20 1:50 / 1:100 2.10.2018 num. de llista exercici professor data d'entrega escales nom estudiant 1 cms 2 cms A. Arrate EXE 1. NINE SQUARE GRID PROBLEM (9SG) Noelia Caballezo Sanz A2 horitzontal A1 plegat Totes les entregues seran en A2 horitzontal amb la dades segons s'indica. Si excepcionalment es necessita canviar de format es pot utilitzar un A1 plegat segon dibuix annexa. CABALLERO SANZ NOELIA 20 12 33 1 cms 3 3 A. Arrate 44 cms 62 cms (aprox.) CARPETA DE RECOPILACIÓ D'EXERCICIS (aprox.) LÀMINES D'ENTREGA CARPETA DE RECOPILACIÓ D'EXERCICIS Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 131 Planifi cació i calendari [BPI] SETEMBRE 2018 s1 Dijous 13 Presentació del curs + Presentació Exercici 1 s2 Dimarts 18 Taller Dijous 20 Taller s3 Dimarts 25 Taller Dijous 27 Taller OCTUBRE 2018 s4 Dimarts 2 Taller + Conferència horari cultura (La forma) Dijous 4 Taller s5 Dimarts 9 Entrega EXERCICI 1 + Sessió crítica Dijous 11 Presentació Exercici 2 + Taller s6 Dimarts 16 Taller Dijous 18 Taller s7 Dimarts 23 Taller + Notes exercici 1 Dijous 25 Taller s8 Dimarts 30 Entrega EXERCICI 2 + Presentació Exercici 3 + Conferència horari cultura (Palau Güell) NOVEMBRE 2018 s8 Dijous 1 /Festiu/ s9 Dilluns 5 Visita Palau Güell Dimarts 6 SETMANA TRANSVERSAL Dijous 8 SETMANA TRANSVERSAL s10 Dimarts 13 Taller + Notes exercici 2 Dijous 15 Taller s11 Dimarts 20 Taller Dijous 22 Taller s12 Dimarts 27 Pre-Entrega EXERCICI 3 Dijous 29 Classe Teòrica + Taller DESEMBRE 2018 s13 Dimarts 4 Taller Dimecres 5 Taller s14 Dimarts 11 Taller Dijous 13 Taller s15 Dimarts 18 Entrega EXERCICI 3 + Sessió crítica Dijous 20 Tutories GENER 2019 Dijous 10 Entrega complementària - Avaluació final -Cloenda Dilluns 21 Lliurament qualificacions finals 1er semestre Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 133 Planifi cació i calendari [BPII] GENER 2019 s1 Dimarts 29 Inici. Presentació Exercici 4 Dijous 31 Visita Park Güell FEBRER 2019 s2 Dimarts 5 Taller Dijous 7 Taller s3 Dimarts 12 Pre-Entrega EXERCICI 4 Dijous 14 Taller s4 Dimarts 19 Taller Dijous 21 Classe Teòrica + Taller s5 Dimarts 26 Taller Dijous 28 Taller MARÇ 2019 s6 Dimarts 5 Taller Dijous 7 Taller s7 Dimarts 12 Entrega EXERCICI 4 + Sessió crítica Dijous 14 Presentació Exercici 5 + Taller s8 Dimarts 19 Taller (presentació projectes a trans-formar) Dijous 21 Taller s9 Dimarts 26 Taller + Notes exercici 4 Dijous 28 Taller ABRIL 2019 s10 Dimarts 2 Entrega EXERCICI 5 + Sessió crítica Dijous 4 Presentació Exercici 6 + Taller s11 Dimarts 9 Taller – Setmana de dia – SETM. TRANSVERSAL Dijous 11 Taller – Setmana de dia – SETM. TRANSVERSAL s12 Dimarts 16 /Festiu SS/ + Notes exercici 5 Dijous 18 /Festiu SS/ s13 Dimarts 23 Taller Dijous 25 Classe Teòrica + Taller s14 Dimarts 29 Taller MAIG 2019 s14 Dijous 2 Taller s15 Dimarts 6 Entrega EXERCICI 6 + Sessió crítica Dijous 8 Tutories JUNY 2019 Dimarts 4 Entrega complementària – Sessió MH – Avaluació final Dimarts 11 Lliurament qualificacions finals 2on semestre Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 134 135 Grups de taller primera planta Taller Aula 11 Daniel García-Escudero MARTÍNEZ VALLS, ÁNGELA MENACHO ROMAÑÁ, CARLOS CAMPMANY GABARRÓS, JORDI SABATER I NOGUÉ, JÚLIA MARÍN DOMINGO, LYDIA MUNÁRRIZ HUARTE, DIEGO OMBREDANE, JOSÉPHINE VALLE ROMEU, MARC MONSERRAT DARDER, MIGUEL HUGUÉ ALCAIDE, ARNAU ROIG MARÍ, MARTA CUENCA BARCELÓ, SUSANA JIAOJIAO ESGLEYES RODRÍGUEZ, RAMON SOBRINO MORA, MARIA CARRIÓN SOTO, TIFFANY AITANA PRIM GALLART, MARC DIEZ BERENGENO, ALVARO ALBANCHAABOUCHI RAHA, NUMIDIA SALCEDO GUTIERREZ, ALEJANDRO VIÑALS I CASTELLÓN, JON Taller Aula 13 Queralt Garriga VILA SERÓ, SERGI PEREZ TORELLO, INES NUALART MOMPIÓ, RAQUEL SOLÀ PLANAS, MARTA QUEMADA COSTAFREDA, ALEJANDRA TORRA BACARDIT, ARNAU PERDOMO SANCHEZ, SOFIA PACHECO CASTILLO, ANTHONY B. LLAVAYOL MATEU, PABLO MENDO ASURMENDI, EMMA BARROS GONZÁLEZ, MARTA POSTIGO LLABRÉS, PAU VALLDOSERA GRANELL, JOAN MIR ROMA, ÀLEX LÓPEZ RIBÓ, HORACIO RODRÍGUEZ NAVAS, ANDREA SÁNCHEZ ESPEJO, NOELIA DIAZ CRUZ, AINOA GUINART GONZÁLEZ, RUT SALVADOR MADRID, IRENE Taller Aula 12 Arrate Abaigar ANTENTAS PARÉS, GINA SOLÀ INARAJA, OLÍMPIA MUÑOZ GARCÍA, NOELIA PÉREZ GREGORI, GUILLEM MARTINEZ HERNÁNDEZ, JUDIT FULLANA MIQUEL, MARTÍ IÑIGUEZ DE HEREDIA, GABINO PÉREZ MARTÍNEZ, MANUEL RIVERA ACOBA, VINCENT CARL ZHANG, LI GOST PERALES, ANA SEIJAS SEOANE, MEI ALTET PUJOL, JOAN BURGUÈS PEDRÓS, SERGI LLAÓ SOLER, NÚRIA GUIJOSA AGUDO, HELENA NAVARRO MAJADO, ALBERT TOMAS PINEDA, PAU STANCIU, ALEXANDRA-GIOVA ARTEAGA ROJAS, JAQUELINEA Taller Aula 14 Jaume Prat MARTÍ FANLO, CLÀUDIA ARES MARIN, JAVIER VERA MARSAL, MARTÍ PIJOAN GUERRA, TEO-JOAQUÍN GUILLEN BELLSOLELL, NURIA PILAR RUEDA RODELES, MARLON BRANDO GONZÁLEZ MASDEU, MANUEL SÁNCHEZ MARINA, MARC CASTILLO BARDAJI, LUCIA BERICAT CAMARERO, JULIA BENAZET TERRADELLAS, SERGI SÁNCHEZ GALÁN, LORENA DURTKA, JAGODA RIPOLL TRISTANTE, MIQUEL DIMARTINO DE FORTUNY, VALERIA M. MERICAECHEVARRIA, IKER PAGES BECERRA, LIDIA MARTINEZ LAMIOT, GHISLAIN POUGET MAS, LAIA DURÓ HERNÁNDEZ, IKER Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 136 137 Taller Aula 23 Ariadna Perich ALLES PASCUAL, ANTONI GUTIÉRREZ MARTÍN, ELISA AMELIA DELGADO GUERRERO, IVÁN APARICIO SÁNCHEZ, ORIOL FLORIDO AGUILERA, LAURA ÁLVAREZ BADIA, ONA MEZQUITA SEGURA, ADRIÀ CREUS BOTELLA, DIANA CAO, YAN PUEYO MUÑOZ, POL CUETO CORRAL, NICOLÁS MURGUIZUR BUSTOS, VICTORIA PÉREZ VÁSQUEZ, RENATO IBAÑEZ GONZALEZ, IVAN MIRÓ CARRIÓ, CARLOS GONZALES CASTRO, CINTHIA NOHELIA MAMANI PILLCO, ALEX SOKOLOVSKA, KHRYSTYNA TETYA DURAN SIQUIER, SEBASTIÀ VILLALBA TUSSAZ, CARLOS Taller Aula 24 Roger Such GAO, JIAWEN CLAVELL SANSALVADOR, ORIOL COMAS PASCUAL, ANNA ERIKA BATALLÉ GOL, ELSA RÍOS BALLARÍN, RAÚL DÍAZ NAVARRO, ANDREA CASCÓN LÓPEZ, RAÚL ARDIACA DE JOSÉ, KAREN AMORÓS BACH, MARC SOLER BALSERA, CARLOS DIÉGUEZ SÁNCHEZ, MIREIA ESCARDÓ DE LAS HERAS, NONA JUÁREZ MARTÍNEZ, LAIA GHINN, OLIVIA JENNIE PÉREZ GREGORIO, SERGIO RELAT I JURADO, ARNAU PEINADO LLANOS, SANTIAGO BEN MBARKA BENMBARKA, AIMAN COLLAZOS, ROBERTO CARLOS TORRENS MARTI, ANNA Taller Aula 22 Adrià Escolano ESPONA PUNTÍ, ARNAU MARTINEZ ALONSO, OIHANE VELASCO ADAJAR, TRICH ERICA GUILLAUMES QUERA, ANNA AMENGUAL, FRANCINA MORATÓ RAMON, ENRIC ACUÑA, MELANY SOLANGE SALVIA ORTIZ, JOANA MARIMON CIVIL, ARNAU AGUILANIEDO LLOBET, PAVEL CASTELLNOU VELASCO, GUILLEM OLIVERA SORIANO, ANNA BAQUÉ PIÑA, MERCÈ LAGOMAZZINI MUÑOZ, SOFÍA MARTÍ KANDO, YUMI CORREDOR CASTILLO, JUAN DIEGO MARQUÈS CABALLERO, DAVID CHAVEZ, BRENDA YERALDIN REIG ROMERO, CARME MUNAR ORTIZ DE URBINA, PABLO Taller Aula 21 Félix Arranz CASANY NICOLÁS, NIL CABEZAS SORINAS, PAULA SABATER, SIMÓ BONAVENTURA MUÑOZ RODRÍGUEZ, ALBA SCHAGEN GRANADA, ZORA MALENA TORTAJADA ELENA, RUTH BLÁZQUEZ ROMAÑA, MARTA GALLIFA PARRA, CLAUDIA TIPAN TENORIO, KATHERINE PAMEL SOLANAS VALLÈS, ANDREA JAUME CLADERA, ANTONI FERNANDEZ LAGUNAS, MARTI LAFITA RUIZ-GOLLURY, ANA PASTOR BENEDICTO, MIGUEL CACERES SANTIAGO, ALEJANDRO SERRANO MARTÍN, MÒNICA RODRIGUEZ, SAMANTA ANA RAQ DEL REY AGUIRRE, ENRIQUE JULVE RUIZ, LAURA MONARDEZ, JOAQUIN Grups de taller segona planta Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 138 139 Taller Aula 31 Relja Ferusic GUEDJALI, AYA OUMEIMA NOGUERA MATARÓ, MARINA MAYMOUNI, MOHAMED MARCOS GONZÁLEZ, JAVIER CRUZ PAREDES, IVAN FLORES VÁZQUEZ, HELENA PALOMEQUE CASALS, ORIOL ANDRES TARRES, LAIA BUSQUETS GALLAGHER, MARC ESCABIA BARRA, CARLA PALAZUELO EUSTAQUIO, AXEL GÓMEZ GIL, ADRIÀ ALCAIDE NUÑEZ, CARLA FAJULA SUBIRANA, ALBERT ZHANG, ZHOUNENG GARCÍA SÁNCHEZ, FRANCISCO ALVARADO JURADO, ANTHONY HUGO PILLIGUA REYES, LEANDRO JUNIOR DE CASTRO LORENTE, ANA Taller Aula 32 Jaime Blanco RIU LÓPEZ, ARNAU HURTADO RABANAL, ALBA TERMENS GUMÁ, GEORGINA ASBERT PÉREZ, ADRIÀ GELABERT CARRIÓ, PERE BELEI, ANDREI MARIUS JIMENEZ LLOVERAS, EVA MULLERAT PEIRO, IGNASI YEREGUI ARRIETA, IZAR TARRAGÓ GARCIA, ORIOL FAYAS PROHENS, MAR SEGURA GONZÁLEZ, NÚRIA SERRET VEGA, REBECA BRIONES, DAYANA STEFANIA MORENO BARRANCO, SANDRA SALARICH NOGUÉ, JOAQUIM RUIZ SCHNEIDER, MARIO HANNOU, HASNAE MUÑOZ SANCHEZ, SARA Taller Aula 33 Carles Sala BARTRA, CLARA PARCERISA, GEMMA VILLOSLADA, MARC BAYONA, ANNA PONFERRADA, CARLOS MARQUINA, CARLOTA VIVÓ, NIL TRIAS, MARIOLA SALVADOR, ANNA RINCON, JON PAU IÑIGUEZ, JORDI LAGUNA, MARTA HERNÁNDEZ, ALEJANDRO LOPEZ, DANIEL HARO, MIRIAM AVENDAÑO, DARWIN LLUCH, ALEIX LLOBERA, IVET GANOZA, ANDREA Taller Aula 34 Toni Vidal DEL ARCO, LUCAS ALENYÀ, MARTA ANDALUZ, LUIS A. ROIG, ELENA ANNA HERNANDEZ, BERTA CALVÍS, MARTA MIRANDA, RONALDO GALDON, ADAM GUTIERREZ, MICHAEL OCHANDO, ELOI ORTEGA, SERGIO MORALES, ALEJANDRO MARÍ LÓPEZ, CATALINA M. DE MIGUEL, PAULA GÓMEZ, ESTRELLA VAZQUEZ, MANUEL FERNÁNDEZ, ROBIN JIMÉNEZ, CARLA PALOMINO, EVA G. Taller Aula 35 Magda Saura COLOMINA, EULÀLIA MARTI, DANIEL RUIZ, SARA RIBOSA, JULIA ZHOU, NA BAREA, SANDRA SAMITIER, MARC LOIS, YOLANDA SINTES, ALBERTO FONT I JIMENEZ, SARA RUIZ-LLUCH, MARC AVIÑÓ, ORIOL ROS, GEORGINA PRAT I ERRA, JOEL MAX SEVILLANO SOLÀ, NINA A. XIA, BINGBING CAMPOS, JOAN DELEWATI, RADWA LAFARGA, IGNASI Grups de taller tercera planta Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 141 Bibliografi a i referències RECOMANACIONS Reflexions generals sobre l’arquitectura CAPITEL, A. (2012). La Arquitectura como arte impuro . Barcelona: Fundación Caja de Arquitectos. ESPAÑOL, J. (2015). Entre tècnica i enigma: mirades transversals sobre les arts . Barcelona: Edicions de 1984. GOLDBERGER, P. (2012). Por qué importa la arquitectura . Madrid: Ivorypress. HERTZBERGER, H. (2009). Lessons for students in architecture . Rotterdam: 010 Publishers. MARTÍ ARÍS, C. (2012). Cabos sueltos . Madrid: Lampreave. TILL, J. (2009). Architecture depends . Cambridge, MA: MIT Pres. VENTURI, R. (1978). Complejidad y contradicción en la arquitectura . Barcelona: Gustavo Gili. ZEVI, B. (1999). Leer, escribir, hablar arquitectura . Barcelona: Apóstrofe. La casa HOFFMANN, H. (1967). Conjuntos residenciales de baja densidad: viviendasterraza: viviendas-patio: viviendas-Atrio . Barcelona: Blume. MACKAY, D. (1972). Contradicciones en el entorno habitado: analisis de 22 casas Españolas . Barcelona: Gustavo Gili. MONTEYS, X. (2001). Casa collage: un ensayo sobre la arquitectura de la casa . Barcelona: Gustavo Gili. MORALES, J. (2005). La Disolución de la estancia: transformaciones domésticas 1930-1960 . Madrid: Rueda. Mides i ergonomia NEUFERT, E. (2013). Arte de proyectar en arquitectura . Barcelona: Gustavo Gili. STEEGMANN, E. (2008). Las Medidas en arquitectura . Barcelona: Gustavo Gili. Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 142 143 REFERÈNCIES CONSULTADES ATORIE, W. (2006). Bow-Wow from post bubble city. Tokyo: INAX. AZÚA, F. (1995). Diccionario de las artes . Barcelona: Planeta, pp 155-160. CORTÉS, J.A. (2003). Nueva Consistencia: estrategias formales y materiales en la arquitectura de la última década del siglo XX . Valladolid: Secretariado de Publicaciones, Universidad de Valladolid. BARBOZA, C., BLANCO SANTO, S. (2016). The nine square grid Exhibition . The Department of Architecture - Harvard Graduate School of Design. CARAGONNE, A. (1995). The Texas rangers: notes from an architectural underground . London; Cambridge: The MIT Press, pp 170-211. EISENMAN, P. (2011). Diez edificios canónicos 1950-2000 . Barcelona: Gustavo Gili. EISENMAN, P. (2017). 11 + L: una antología de ensayos . Barcelona: Puente Editores. ESPAÑOL, J. (2001). El Orden frágil de la arquitectura . Barcelona: Fundación Caja de Arquitectos. ESPAÑOL, J. (2007). Forma y consistencia: la construcción de la forma en arquitectura . Barcelona: Fundación Caja de Arquitectos. FRANZEN, U., PÉREZ-GÓMEZ, A., SHKAPICH, K. (Eds.) (1999). Education of an architect: a point of view the Cooper Union School of Art & Architecture . New York: The Monacelli Press HANLON, D. (2009). Compositions in architecture . Hoboken: John Wiley & Sons. HARAGUCHI, H. (1989). A Comparative analysis of 20th-century houses . New York, N.Y.: Rizzoli. HEJDUK, J. (1979). John Hejduk, 7 houses . New York, N.Y.: Institute for Architecture and Urban Studies. HEJDUK, J. (1985). Mask of medusa: works 1947-1983 . New York: Rizzoli. HEJDUK, J. (1988). Education of an architect: the Irvin S. Chanin School of Architecture of the Cooper Union . New York: Rizzoli. LABARTA, C., BERGERA, I.(Eds.). (2011). Metodología docente del proyecto arquitectónico . Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza. LUCAN, J. (2012). Composition, non-composition: architecture and theory in the nineteenth and twentieth centuries . Lausanne: EPFL Press; Abingdon, Oxford: Routledge. MATA BOTELLA, E. (2002). El análisis gráfico de la casa . UPM [Tesi Doctoral] MONEO, R. (1980 ). “The work of John Hejduk or the passion to teach: architectural education at Cooper Union”. A: Lotus International , 27 . MONEO, R. (2004). Inquietud teórica y estrategia proyectual : en la obra de ocho arquitectos contemporáneos . Barcelona: Actar, pp 145-198. OCKMAN, J. (Eds.).(2012). Architecture school: three centuries of educating architects in North America . Cambridge, Mass.: MIT Press; Washington, D.C.: Association of Collegiate Schools of Architecture. PALLASMAA, J. (2018). Esencias . Barcelona: Gustavo Gili, p p. 65-121. PIÑÓN, H. (1984). Arquitectura de las neovanguardias . Barcelona: Gustavo Gili, pp 117-165. TATARKIEWICZ, W. (1987). Historia de seis ideas : arte, belleza, forma, creatividad, mímesis, experiencia estética . Madrid: Tecnos. TSUKAMOTO Y., NŌSAKU F., KONNO CHIE C. (Eds.). (2015). WindowScape: mado no furumaigaku . Tokyo: Firumu Ātosha. (1976). Five Architects: Eiseman, Graves, Gwathmey, Hejduk, Meier . Barcelona: Gustavo Gili. SELECCIÓ DE TEXTOS Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 158 159 treinta y cinco metros”. Y claro, muchas veces no acababa de sumar. ¿Por qué explico ésta anécdota? Pues lo hago porque es un gran ejemplo de lo difícil que es dar consejos. Los dos consejos de Bohigas, aparte de ser, ya en aquel momento, como es él, contestatarios, pintorescos, o desconcertantes, se han vuelto totalmente inútiles. Hoy, cuando pasamos a trabajar con medidas, lo hacemos en el ordenador, por tanto, el grueso de la línea es cero, como en la geometría euclidiana. O sea, que el lápiz que empleemos es para hacer otras cosas, como croquis y, por tanto, ya puede ser un lápiz 4B, en lugar de uno 4H. (...) Soy totalmente consciente de que la profesión que a mí me enseñaron en la escuela tiene muy poco que ver con lo que es la profesión hoy. Y por lo tanto, lo que les están enseñando a ustedes también tendrá muy poco que ver con el mundo en el cual se tendrán que defender. La escuela donde yo entré en el año sesenta y uno era absolutamente diferente de la que tenemos hoy. Éramos apenas treinta alumnos por curso, y me acuerdo perfectamente que el primer día de clase, cuando uno de los profesores pasaba lista, decía: “Serra Goday, ¿usted es hijo de Serra Florensa?; Agustí Borrell, ¡ah!, usted es el hijo del arquitecto Borrell”; Pep Bonet —excelente amigo mío—, usted debe ser hijo de Esteve Bonet…” Y así sucesivamente, pues el setenta por ciento eran hijos de arquitectos y, del treinta restante, la mayoría eran hijos de personas conocidas de Barcelona, más alguien de fuera y algún alumno, como Clotet —que estudiaba con beca—, que era absolutamente desconocido para los profesores, lo cual causaba gran extrañeza. Recuerdo un catedrático que un día en clase llegó a decir: “Bueno, lo mínimo que se le puede pedir a un arquitecto es que sepa llevar bien el smoking”. Me acuerdo perfectamente que, cuando acabamos la carrera, nos reunieron a los diecisiete que habíamos pasado el proyecto final, que en aquella época no se eternizaba como ahora. Lo hacíamos inmediatamente después de acabar los estudios porque pensábamos que íbamos a poder montar un estudio enseguida y que íbamos a tener una tienda para decorar inmediatamente; por tanto, teníamos que hacer el proyecto final de carrera, sacar el título y colegiarnos. Pues bien, entonces los profesores nos recibieron y nos dijeron: “Bueno, ahora ya somos todos compañeros, ¿no?” El tono cambiaba absolutamente, nos convertíamos en unos compañeros, o unos competidores. Naturalmente, todo eso nos daba mucha risa. Ya en aquella época —no éramos ingenuos—, todo eso nos parecía desfasado, propio de una profesión que no era la que nosotros pensábamos que teníamos que desarrollar. Pero incluso los grandes profesores que tuvimos en la carrera, como Federico Correa (que nos cambió totalmente la mentalidad ya en el primer curso), o como Carles Bassó (un excelentísimo profesor de estructuras y un excelentísimo arquitecto), incluso lo que estos profesores nos enseñaron, que fue mucho, era para una profesión diferente de la que hoy tenemos. Todos pensábamos que podíamos montar un estudio por nuestra cuenta; en equipo, como hicimos nosotros, cuatro compañeros del mismo curso que fundamos el Studio PER, o en solitario. Tampoco imaginábamos, de ninguna manera, recibir un encargo de la Administración como hacer una escuela, un museo, o un hospital, por modesto que fuera, o un centro de asistencia. Se sabía que esto venía de Madrid, que esto lo hacían los arquitectos enchufados, y que ni nosotros, que acabábamos de terminar la carrera, ni Bohigas, ni Coderch, ni Correa, ni Sostres, ni Moragas, iban a tener un encargo de la Administración; esto se daba por sentado. De alguna manera, teníamos la ilusión de que podríamos tener unos ciertos clientes fieles, aunque esto se estaba acabando. Duran Reynals, por ejemplo, fue un arquitecto representativo de una manera de hacer arquitectura. Arquitectos que trabajaban para tres o cuatro familias barcelonesas, que les tenían confianza, y les encargaban su chalet personal, su fábrica, su almacén, una casa para sus hijos... Estaban contentos con ellos; con la obra anterior, quizás se lo explicaban a un amigo, o el amigo veía la obra y éste te venía a ver, y así funcionaba. La verdad es que así es como había funcionado el tema de la relación cliente—arquitecto hasta prácticamente cuando nosotros terminamos la carrera. Incluso el despacho de Martorell, Bohigas y Mackay contaba con unos promotores fieles que les encargaban casas en Barcelona y que repetían. Evidentemente los tuvo Coderch, y no digamos los arquitectos de más edad como Mitjans, por ejemplo. En aquella época los encargos te venían de esta manera. Estaba mal visto promocionarse y la ley de colegios profesionales prohibía anunciarse. No estaba muy bien visto que te preocupases mucho de publicar, de que se fotografiasen tus obras, de tener las obras muy bien archivadas y los planos dibujados para publicar y no para construir. Todo esto se percibía con cierta reticencia; como una promoción personal, de marketing, como algo que no era lo que debíamos hacer. Ningún arquitecto vendía sus dibujos, por ejemplo, ¡ninguno!, ni los exponía. (...) Estábamos convencidos de que los arquitectos conocidos —no los que ganaban más dinero— eran los buenos. Porque ya sabíamos, por la lista del Colegio de arquitectos, que los cinco que ganaban más dinero eran absolutamente desconocidos, eran lo que en aquel momento llamábamos “firmones”, gente que no proyectaba prácticamente y que desde luego no iba jamás a la obra, pero firmaba los proyectos. Los buenos lo eran porque los clientes quedaban contentos con sus obras, solucionaban problemas, se adelantaban y veían el Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 160 161 futuro de lo que había que hacer, eran los que construían mejor, los que tenían menos problemas después con sus obras, los que eran mejor entendidos. Todos teníamos mesa de dibujo y, muchos, ansiábamos permanecer el máximo de tiempo frente a ella. Los trabajos burocráticos fuera de esta mesa, que inevitablemente había que hacer, nos parecían una pérdida de tiempo e intentábamos solucionarlos con la mayor celeridad y con la mínima energía. Hace muy poco, Lluís Nadal, un gran arquitecto que ha cerrado ya su estudio por no sentirse capaz de dialogar con este mundo actual, me explicaba que Duran Reynals tenía un delineante jefe en su estudio —en aquel momento ser delineante era una cosa muy importante— que cuando le decía: “Tendría que ir al Ayuntamiento”, le contestaba: “¿Cómo que tienes que ir al ayuntamiento?” “Sí, bueno, han llegado unas notas de que en aquel proyecto que presentamos hay cuatro o cinco cosas que no cumplen, que debería ir allí a solucionar.” “A mí me parece mal, creo que no deberías perder el tiempo yendo al ayuntamiento, eso no deberías hacerlo tú (¡y eso se lo decía a su delineante en jefe!). Tú estás aquí para hacer cosas serias, no para ir al Ayuntamiento a discutir con los arquitectos municipales.” (...) Hubiera querido traer el libro que yo creo ha sido de referencia en los años noventa. Dijimos que, en un cierto momento, el libro de referencia fue Aprendiendo de todas las cosas, de Robert Venturi, después lo fue Della Città, de Rossi, y no hay duda de que en los noventa el libro de referencia ha sido Small, medium, large, extralarge, de Koolhaas. En este libro, que como saben es un alarde de gráfica, las dos primeras páginas están dedicadas a exponer en un gráfico los días que ha dormido en su cama Rem Koolhaas, en Rotterdam o en Amsterdam, y los quilómetros que ha hecho al año. Hay todo un gráfico para demostrar que ha dormido, qué sé yo, quince días en su cama, y que ha hecho no sé cuántos miles y miles de quilómetros al año. ¡Y esto está en las dos primeras páginas del libro! Yo creo que Rem Koolhaas, independientemente de su categoría como arquitecto, ha sido el ideólogo de los últimos 10 años. El que ha dicho que hay que acercar la arquitectura a la moda; el que ha dicho que la construcción anárquica de las ciudades chinas es admirable; que el nuevo urbanismo de la China actual es una cosa para estudiar, etcétera. Que esta persona ponga, en las dos primeras páginas de su libro, como un mérito, lo que se llega a mover y lo poco que ha estado durmiendo en su cama, es muy significativo del tiempo en el que estamos; y estoy seguro de que vamos a más, no a menos. (...) Mi experiencia como arquitecto —y la de los otros invitados que van a venir a estas charlas— es una experiencia de arquitecto que proyecta, lo que dicen los ingleses designer . Los ingleses lo dicen muy claro: hay arquitectos con título de arquitecto, que hacen de designers y arquitectos con título de arquitecto que no hacen design , hacen otras cosas. La visión que os van a dar estos invitados será siempre a través de arquitectos que proyectan, pero hay que tener en cuenta que hoy hay otras muchas salidas para el arquitecto que son absolutamente respetables. Hay arquitectos que calculan estructuras, los hay que organizan estudios, hay arquitectos que están en la Administración. (...) Creo que los arquitectos sirven para muchísimas otras cosas, por ejemplo para el diseño industrial, sin discusión, para el diseño gráfico, para muchísimas otras cosas. (Conferencia pronunciada en la ETSAB en 2004) QUADERN DE DIBUIX Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 164 165 Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 166 167 Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 168 169 Geometries habitables Bases per al Projecte | ETSAB-UPC 170 171 El treball artístic [arquitectònic] consisteix en l’encarnació de punts de vista plàstics específi cs; la ment i la mà són com un, treballen en principis primaris i omplen aquests principis a través de la juxtaposició de relacions bàsiques dins el vocabulari del punt, la línia, el pla, i el volum (...) però una vegada que s’experimenten les intuïcions inicials l’organisme procedeix a través de la seva evolució natural; i si l’evolució de la forma continua o s’atura depèn de l’ús de l’intel·lecte no com una eina acadèmica sinó com un element viu apassionat John Hejduk, 1989