Els mercats a Terrassa: història i futur

TREBALL FINAL DE DIPLOMA ELS MERCATS A TERRASSA HISTÒRIA I FUTUR imatge 1-Arxiu Tobella ( mercat Plaça Major Terrassa ) THE MARKETS ON TERRASSA HISTORY AND FUTURE AUTORA TUTORA CARME REVERTE MOLINA TERESA VERNET I VERNET AGRAÏMENTS. (imatge 2 Pinterest internet.) AL DIPLOMA, PERQUÈ HA COMPLERT TOTES LES MEVES EXPECTATIVES DE SUPORT, APRENDRE NOUS CONEIXEMENTS, SOCIALITZAR I BONES EXPERIÈNCIES A LA MEVA PROFESSORA I TUTORA TERESA VERNET I VERNET, SENSE LA SEVA DIRECCIÓ I RECOLZAMENT, AQUEST PROJECTE NO HAURIA ESTAT IGUAL. A TOTS ELS MEUS COMPANYS DE CARRERA, HA SIGUT UNA EXPERIÈNCIA ESTUPENDA ME'N EMPORTO ALGUNS ESTIMATS AMICS. "Es diu que per conèixer una societat n'hi ha prou amb visitar tres llocs: les seves presons, els seus hospitals i els seus mercats. En aquests espais se sintetitza la cultura i la manera de ser de les persones, i es manifesta la qualitat de vida social..." KALAMA SADAK RESUM La realitat diària de totes les persones del municipi de Terrassa així com pràcticament arreu del món, s'ha modificat amb l'entrada de la revolució digital en les llars, les empreses, les institucions, i com no en els Mercats Municipals. Els nostres mercats municipals tradicionals de Terrassa pertanyen als inicis del segle XX, encara que el seu començament és del segle XI. La seva estructura arquitectònica Modernista i Noucentista, es descriu en aquest treball amb un PDF adjunt als annexes. També es descriu aquí una breu part de la seva història, els tipus de mercats que hi ha a Terrassa, qui els gestiona i subvenciona. Aquests mercats durant les últimes dècades s'han enfrontat als seus propis canvis i millores, també a la competència de nous supermercats i grans superfícies, nous patrons de consum, això és degut principalment a la transformació en el camp de la tecnologia i en el mercat professional, canvis en els estils de vida, modernització de la societat, globalització , digitalització i ja últimament a l'impacte de la pandèmia i confinament i teletreball. Aquest treball pretén analitzar i conèixer el passat i present d'aquests mercats, quin paper fan avui a la societat de la immediatesa, respondre a preguntes de com han anat evolucionant i adaptant-se als nous reptes, així com conèixer quin son els seus plans de futur per continuar reeixint i descriure quins són els seus trets definidors i diferencials d'altres tipus de mercats. Paraules Clau: Mercat, Tradicional, Digitalització, Actualitzar, Futur, ABSTRACT: The daily reality of all the people in Terrassa municipality as well as practically all over the world has been modified by the entry of the digital revolution into homes, businesses, institutions, and not in theThe daily reality of all the people in Terrassa municipality as well as practically all over the world has been modified by the entry of the digital revolution into homes, businesses, institutions, and not in the Municipal Markets. Our municipal markets in Terrassa belong to the beginning of the 20th century, although their beginning is from the 11th century. Its Modernist and Noucentista architectural structure is described in this work with a PDF attached to the annexes. A brief part of his historioria, the types of markets in Terrassa, is also described here, which manages and subsidies them. These mer-cats over the past few decades have faced their own changes and improvements, including competition from new supermarkets and large areas, new consumption patterns, which is mainly due to the transformation in the field of technology and the professional market, changes in lifestyles, modernization of society, globalization, digitisation and already recently the impact of the pandemic and confinement and teleworking. This work aims to analyze and know the past and present of these markets, what role they play today in the society of immediacy, answer questions as to how they have evolved and adapted to the new challenges, as well as know what their future plans are to continue to succeed and describe their defining and differential traits of other types of markets. Keywords: Market, Traditional, Digitalization, Update, Future, ÍNDEX DE CONTINGUTS: INTRODUCCIÓ 1 JUSTIFICACIÓ 1 OBJECTIUS 2 METODOLOGÌA 3 CAPÍTOL 1: HISTÒRIA I EVOLUCIÓ DELS MERCATS A TERRASSA 1.1 DEFINICIÒ: QUE ES UN MERCAT ? HISTÒRIA DELS MERCATS DE TERRASSA: 4 1.2 CONSTRUCCIÓ D'UN NOU MERCAT: BREU HISTORIA DEL MERCAT DE LA INDEPENDENCIA 10 1.3 ORGANITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ DEL MERCAT DE LA INDEPENDÈNCIA 14 1.4 BREU HISTORIA DEL MERCAT DEL TRIOMF 17 CAPÍTOL 2: L'ACTUALITAT DELS MERCATS DE TERRASSA 2.1 ELS MERCATS ABANS DE LA PANDEMIA: 19 2.2 TRETS DEFINIDORS DELS MERCATS MUNICIPALS PROPOSTES DE BONES PRÀCTIQUES 20 2.3 NOVES ESTRATÈGIES : LES RENOVACIONS 22 2.4 COM HA ESTAT LA REALITAT DELS MERCATS DURANT LA PANDÈMIA 25 2.5 2022 NOUS REPTES I PROJECTES PER UN MERCAT DEL SEGLE XXI 27 CAPÍTOL 3 DESENVOLUPAMENT DELS OBJECTIUS SOBRE EL FUTUR DELS MERCATS DE TERRASSA 3.1 RECOLLIDA D'INFORMACIÓ I DADES ANALISIS DE DADES I DAFO 29 3.2 ENQUESTA AL DIRECTOR DELS MERCATS I FIRES DE TER RASSA I A L’ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS DEL MERCAT DE LA INDEPENDENCIA 33 4CONCLUSIONS 38 4.1 LIMITACIONS DE L’ESTUDI 42 4.2 CONTINUITAT DE L’ ESTUDI 42 4.3 ANÈCDOTES I CURIOSITATS-ACLARIMENTS 43 BIBLIOGRAFÍA – BIBLIOGRAFÍA WEB I REFERENCIES 44 ANNEXES: ANNEX I PERGAMINS LLIBRE PRIVILEGIS (PDF) 46 ANNEX IIRETALL DIARI 1861 (MERCAT PLAÇA MAJOR) 47 ANNEX IIICONSTRUCCIÓ MERCAT INDEPENDÈNCIA (PDF) 48 ANNEX IV - QÜESTIONARI GOOGLE FORMS I RESPOSTES (PDF ) 49 ANNEX V – INDEX GRÀFICS 51 GRÀFIQUES GOOGLE FORMS 8 GRÀFIQUES PRÒPIA QÜESTIONARI GOOGLE FORMS GRÀFIQUES PRÒPIA ANÀLISIS DAFO ANNEX VI - QÜESTIONARI ASSOCIACIÓ COMERCIANTS 63 ANNEX VIIINDEX DE FOTOGRAFÍES 66 ANNEX VIIIPÒSTER ACADÈMIC 67 1 INTRODUCCIÓ JUSTIFICACIÓ Els mercats formen part de la història de les ciutats amb un paper molt protagonista. Al llarg de la història la seva evolució va lligada a la de la ciutat. Seran centres d'intercanvi, de compra i venda però molt especialment espais de socialització i creació de cultura. De fet, podem dir que els mercats al llarg de la història han esdevingut un element clau de cultura. Amb el temps molts d'aquests mercats s'han anat situant en edificis estables que s'esdevenen punts claus del nucli urbà. En el cas de Terrassa a més amb un patrimoni modernista molt important, tenim el Mercat de la Independència amb la seva estructura de ferro i vidrieres que ja em va fascinar quan era molt joveneta perquè hi vaig treballar durant uns quants anys, en una parada , mentre estudiava Magisteri. De fet en part aquesta és la motivació de fer aquest treball, però també perquè en el quadrimestre passat a classe d'Història de Catalunya el professor ens va explicar que el mercat a Terrassa es devia a un privilegi real del segle XI i l’interès per la història va captar la meva atenció. Aquesta informació a classe, unit a la meva experiència personal em va donar la idea de realitzar un treball de recerca de fi de diploma relacionat amb aquest tema i investigar per conèixer la seva actualitat i veure quin futur tenen. 2 OBJECTIU GENERAL : En aquest treball estudiarem quina és la situació dels mercats a Terrassa avui, Quin paper tenen en l'estructuració de la ciutat. Com han viscut les crisis i com han sofert l’impacte de la pandèmia i els confinaments. També com es plantegen el futur tenint present els nous reptes amb la competència de grans supermercats i la incorporació de noves tecnologies que permeten fer la compra amb gran rapidesa i que en pocs minuts t’arribi a casa. OBJECTIUS ESPECÍFICS : A - Investigar els antecedents e historia del mercat i localitzar la seva situació geogràfica a la ciutat en el temps, descriure que són i perquè. B –Explicar quins són els mercats actuals de Terrassa, la seva història, gestió, respondre a preguntes de si aquest tipus de mercat tenen viabilitat i futur i descriure com han viscut la pandèmia i els confinaments . C -Analitzar els canvis socials en relació a les crisis, els grans supermercats, les botigues de proximitat, internet i la seva competitivitat i plantejar si el mercat tradicional té viabilitat en un futur, així com preguntar si poden ser una alternativa al malbaratament del menjar a més a més de conèixer quin tipus de mesures haurien de prendre per ser més competitius. 3 METODOLOGÍA : Per respondre a totes les qüestions plantejades en els objectius, el treball es dividira en dues parts, la primera part es teòrica i permetrà estudiar la història per mitjà de la recopilació de dades de consultes a llibres, assessorament sobre Terrassa sobretot uns llibres que parlen del Mercat de la Independència i altres sobre els mercats, de la biblioteca central. També la consulta dels documents antics, llibres de relats, fullets, actes i plànols arquitectònics en l'Arxiu comarcal de Terrassa que adjuntarem en els annexos i també es faran consultes a Pàgines web d'informació sobre el tema, tant de l'Ajuntament com de periòdics digitals i altres. En una segona part pràctica es faran enquestes als compradors dels mercats, entrevistes i/o enquestes a l'associació de comerciants del mercat, entrevistes i/o enquesta al director dels Mercats i Fires de Terrassa. També utilitzarem per a avaluar algunes variables com l'eina D.A.F.O. que ens permeten fer reflexions i extreure conclusions a les preguntes. Al final del treball trobareu les fonts de bibliografia i bibliografia webs, les enquestes, gràfiques, retalls antics de diari, PDF amb els plànols del mercat Independència , I obtindrem les fotografies exposades en el treball de còpies de l'Arxiu Tobella. A més classificarem tots els documents en els annexes e índex de gràfiques i fotos. A demés d’un pòster acadèmic. 10 1.2 CONSTRUCCIÓ DEL NOU MERCAT: MERCAT DE LA INDEPENDENCIA Al 1900 Terrassa era una vila en plena expansió té un augment considerable del cens municipal de 15.956 habitants, la qual cosa comporta que el mercat en la plaça Major ocasioni moltes molèsties en la vida quotidiana de la comunitat i la necessitat que els aliments es conservin millor i amb millor higiene, perquè estaven sotmesos a les inclemències del temps, pols del carrer i el fum de les xemeneies, entre vianants i carruatges. (imatge 7 arxiu municipal )Rambla Egara i nou Mercat Aquest nou mercat ve a pal·liar aquestes deficiències. L'ajuntament i la Diputació al 1901 no només entén que es necessita un nou mercat sinó que també es planteja que amb aquesta nova construcció s'ha d'invertir molts recursos en noves infraestructures i noves vies de comunicació com noves carreteres i doble via de tren entre Barcelona-Terrassa i Manresa perquè les localitats de les rodalies també estan creixent molt i seran nous venedors i nous compradors i visitants. (5) El nou mercat es un edifici Modernista 19051908 que va ser projectat per l’ Arquitecte municipal Antoni Pascual i Carretero i Melcior Vinyals després va acabar la construcció a càrrec del mestre d’ obres els Germans Almirall. sobre els terrenys de l’antic hospital de Sant Llàtzer (4) 11 (imatge 8 . arxiu Tobella ) Mercat nou . ”Comprèn una superfície total de mes de 5000m2 de terreny, tres naus obertes enforma de ventall que configuren una planta triangular .en el punt de confluència de les naus, s’aixeca una lluerna rectangular, de 27 metres d’alçada, que sobresurt de la 4 construcció. Les dues naus més grans mesuren 60 m de llarg per 19 d’ample, mentre què la nau del peix, més petita té una llargada de 28 m i una amplada de 19m. Ambdues bandes de la nau central hi havien dos espais triangulars, destinats a patis de660m2, que afronten amb el Raval gràcies -als quals s’aconseguí llum abundant adequada ventilació imprescindibles en aquests tipus de construccions .“(rectificades les dades del original ) “En un dels patis hi havia una bassa de 130.000 litres d’ aigua per abastir les necessitats del mercat, hi havia agut fins i tot peixos segons comenta Josep Estrada (11) ”La nau que dona al costat de la Rambla, semisoterrani 11 (Estrada i Montserrat, Josep Historia i records del Mercat de la Independència.2003 ) 5 (Estrada, Josep història i records.pag.26.) 4 Ragon ,Baltasar coses viscudes a Terrassa 12 comprèn 1500m2 de superfície i 6 metres d’alçada, i una superfície de 1500m2 i consta de la planta semi-soterrani aprofitant el desnivell existent entre el Raval de Montserrat i la Rambla d’ Egara, i la planta baixa . En aquest soterrani en un començament hi havia les cavallerisses, aparcament de carros i la venda de la fruita i verdura del pagesos i equipaments relacionats amb els queviures. Aquí més tard s'instal·laran les cambres frigorífiques, sales d’especejar, recollidor de brossa, lavabos i la fàbrica de gel.” L'edifici en xifres. Per a la construcció de l'edifici s'utilitzaren: 3.000 m² Excavació 900 m³ Formigó per als fonaments 573 m² 1.400 m³ Pedra ordinària 1.400m3 Maó 233 m² Pedra granítica carejada 1.550 m³ Pedra de Montjuïc 1.300 m² Volta d’ envà 3.000 m² Rajola de coberta 3.000m2 Teula (70.000 peces ) 2.700 m² Paviment 130 Tones Ferro laminat 300m3 Canonades de desguàs 530 Tubs Ferro 13 700 m2 Vidre MESURES : 5.032 Superfície total 2.280 m Naus central i Rambla 532 m² Nau del peix 1.500m Soterrani 720m Patis 4000 claraboies :284 finestrals (1m ample per 1,60 m alçada ); 50 columnes de ferro “ ( 10) Aquest mercat, anomenat “la catedral del comerç” és l'edifici amb major estructura metàl·lica d'estil Modernista a Terrassa. El progrés socioeconòmic a causa de la industrialització fa que, “l’enginyeria protagonitzés un paper destacat introduint l'ús del ferro forjat com a puntal de subjecció d'edificis i altres elements arquitectònics," amb edificis de major grandària. El Modernisme sorgeix amb una nova visió amb solucions diferents per a edificar i amb majors espais i elements amb major protagonisme com el ferro, el formigó i el vidre. (14) 1.3 ORGANITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ DEL MERCAT La normativa que regula el mercat passa a dependre directament de la Comissió d’ Hisenda del Consistori qui crea el reglament del mercat que consta de 74 articles en 27 pàgines en sessió plenària amb els regidors i l’alcalde, a mes d’ abastar la normativa de sanit at i higiene fixava també l’ horari de venda al públic com-des les 5h matí fins a la posta de sol, regula també el sistema de concessions de les parades i els articles referents a l‘ inspecció veterinària, a més de no permetre vendre carn que no sortís de l’ escorxador de Terrassa , etc.. També acorden destinar les dues naus grans a la venda de carns, porc, aviram i verdures, la nau Petita per la venda del peix i les despulles. Així mateix es decideix que 14 (imatge 9-interior mercat nou -.arxiu Tobella.) 1910 hi ha dos tipus de parades : la ininterrompuda i les temporals (les barraques ) ; 480 punts de vendes fixos de lloguer mensual(adjudicats per subhasta primer als antics venedors de la Plaça Major a partir de 15 pessetes mensuals per parada) (15) a l’ Ajuntament i als patis els 200 venedors eventuals que pagaven per dia 1, en l’immens soterrani la venda a l’engròs, el magatzem de tot tipus de queviures frescos i al 1909 la fàbrica de Gel. Les parades estaven fetes de fusta i ferro i els rètols amb el nom del producte i el venedor amb lletres i forjats modernistes. La fabrica de gel : LA NEVERA S.A. es deia, aquesta va ser la primera fàbrica de gel a Espanya i les càmeres frigorífiques. La seva ubicació va ser als baixos en un lateral del mercat al carrer Goleta (16 ). El total de parades del mercat eren : 76 parades de carn, 21 de pesca salada, 40 de gallina, 264m2 per hortalisses i 65 m2 per a peix (12). Al principi les parades se subhastaven cada any, amb el consegüent deteriorament de la parada per què ningú hi invertia i es podia donar el drama que a la subhasta perdessin el seu espai pels preus q que es pagaven. 15 El reglament regulador del mercat de 1948 va ser substituït per un de nou al 1988. Aquesta era la distribució del mercat al 2008 : Els espais del mercat 1 oficina bancària 2 cafeteries 1 espai de restauració 1 superfície de congelats 1 botiga de despulles 1 floristeria 20 parades de fruites i verdures 2 herbolaris 6 parades de llegums i cereals 2 forns de pa i pastes 4 parades de pesca salada i conserves 11 peixateries 11 polleries 2 parades de queviures 13 xarcuteries 12 carnisseries 1 botiga de menjars, begudes i especialitats 1 botiga de plats preparats. 1 1 10 (Olivé Cristany , Mireia El mercat de La Independència ) 13 fulletó del ajuntament “edificis de catàleg” 1 1 Estrada ,Josep resum pag.56 ) 14 https://arquiterrassa.wordpress.com/category/modernismo/ 6 (. Ens parla Olivé ,Mireia pag. 69 ) 16 1.4 BREU HISTORIA DEL MERCAT DEL TRIOMF El poble de Sant Pere va néixer al voltant de les Esglésies Romàniques, al segle XVII, quan els amos de Masies de les afores construeixen cases al carrer Major. Aquest poble creix i amb molta població dispersada per Molt terreny encercla Terrassa de manera que no la deixa créixer cap a les afores i des de 1856 amb arribada del ferrocarril el cens veu un important increment demogràfic. Fou el 1904 quan Terrassa incorpora el poble de Sant Pere al seu municipi .Amb aquesta annexió Sant Pere creix cap el nord de la ciutat, Aquesta expansió comporta més riquesa i comerç i fa evident les necessitats relacionades amb les compres de queviures i el problema de desplaçament cap el mercat de la Independència. L’Ajuntament decideix construir un altre mercat : “el Mercat del Triumf .” El marc regulador que segueix aquest mercat és el mateix que el Mercat de la Independència. El reglament de 1948 va ser substituït per un de nou al 1988 (12). (imatge 10 arxiu Tobella )Mercat del Triomf 1928 17 De L'arquitectura del mercat del Triomf es Noucentista, obra de l'arquitecte Melcior Vinyals i Muñoz ,amb un cost de 169.000 pessetes el 1928. Està format per una sola nau rectangular , amb entrada als dos extrems, i dues ales mes baixes i estretes pensades per donar amplitud i llum zenital a l’ edifici. Un pati central i soterranis Magatzems per a mercaderies , estables pels cavalls , càmera frigorífica i fàbrica de gel, una sola planta amb una àrea de 840m2. L’ estructura del mercat es de ferro i el parament d’obra i arrebossat. Les dues façanes principals son arrodonides a la part superior i presenten quatre grans finestres verticals. separades per parelles per la porta d’accés ,ambdues façanes amb coronament motllurat. A la façana de llevant es pot veure un rellotge i una campana. La coberta és de teula plana de ceràmica. Des de 1915 el proveïment de queviures en aquest barri es feia en un quiosc de venda de carn situat a la placeta de la Creu. (13) Fins al 1928 que van construir el nou mercat al carrer ample. 13 (Imatge 11 .Joaquim Verdaguer blog ).quiosc venda carn Sant Pere .1915 18 CAPITOL 2. : LA ACTUALITAT DELS MERCATS DE TERRASSA 2.1 ELS MERCATS ABANS DE LA PANDEMIA: NOVES ESTRATÈGIES Avui en dia a Terrassa els diferents mercats que hi han són aquests: 2 Mercats d'alimentació municipals en edificis coberts amb activitat diària: Mercat de la Independència i el Mercat de Sant Pere o Mercat del Triomf 3 Mercats no sedentaris, però que tenen un lloc fixe, setmanals al descobert: mercadal multi productes o “Mercadal”, 1 mercat del col·leccionisme i almodenistas de monedes i antiguitats, i 1 mercat de les puces (articles de segona mà i artesania ) Un recinte firal permanent per diferents exposicions i activitats de mercats sectorials o de productes determinats destinats als consumidors. Així com tres Fires diferents i anuals i que tenen diferents enclavaments 1 Fira de Santa Lucia a l'hivern del 2 al 29 de Desembre 1 Fira d'atraccions també anual que s'instal·la en cada barri organitzat per les associacions de veïns . 1 Fira Modernista anual artesanal. El mercat no sedentari, anomenat “ Mercadal de Martí l’humà” va ser el primer mercat legal des de 1228 fins al 1861, i la seva ubicació natural va ser a la Plaça Major (Plaça Vella ), i aquestes són les seves successives ubicacions des de llavors fins a l'actualitat : 1861 Raval de Montserrat 1909 Rambla d’Ègara, entre la plaça de Clavé i el carrer de la Goleta 1927 Plaça del Progrés 1934 Rambla d’Egara, sobre l’actual estació 19 1954 Rambleta del Pare Alegre 1962 Avinguda de Jaume I 1967 Entorns de l'estadi municipal 1992 Avinguda de Béjar 1994 Can Roca 2003 Torre Sana 2012 Avinguda de Béjar Avui en dia hi podem trobar més de 300 paradetes de roba, calçat, cosmètica, artesania, productes de drogueria, música, llibreria, alimentació, fruites etc…. 2.2 TRETS DEFINIDORS DELS MERCATS MUNICIPALS , PROPOSTES DE BONES PRÀCTIQUES. Donat que els mercats de la ciutat de Terrassa formen part d’una cultura de mercats que es viu a tot Catalunya i que al mateix temps es compartida en tota la zona de la Mediterrània, hem trobat oportú en aquest treball veure fins quin punt els mercats de la nostra ciutat tenen aquests trets diferencials compartits i si han implementat mesures similars a les de les altres ciutats per continuar sent referent d'aquest món cultural i dinamitzadors socials a les nostres ciutats. És clar que tots aquests mercats han tingut un paper clau en el creixement del comerç i la transmissió entre cultures, entre els mars i les ciutats a través dels ports des d'antigues civilitzacions. Comparteixen interessos comuns i en gran part comparteixen clima. També tots ells han sofert des de finals del segle passat una sèrie d’impactes que en alguns moments els ha posat en crisi. L'envelliment de la població, la irrupció de les noves tecnologies, els canvis d’hàbits de consum que sovint van lligats a l'ús generalitzat de les noves tecnologies, la crisi climàtica i la repercussió en la consciència social de la importància de l’alimentació basada en productes més 26 Aquest és el portal del mercat : https://www.mercatdelaindependencia.cat/ la nova clientela. 6 Per a publicitar aquesta nova oferta digital, es van repartir fulles de propaganda amb la informació així com dos autobusos municipals amb vinils sobre el tema, passejaven pel barri i la ciutat i es van enganxar posters amb aquesta informació.( 20) Aquest és el portal del mercat de Sant [email protected] El Mercadal de Martí l’ Huma i la venda ambulant amb la pandèmia i els confinaments han estat grans perdedors d'activitat de venda i dels seus propis recursos , En un sector bastant precari perquè viu d’això i la activitat estaba aturada. Al maig 2021 l'ajuntament va aprovar la Seva Re obertura però amb mesures com les mascaretas, gel i control del número de visitants en els quatre accesos al recint. (19) L’Associació del mercat de la Independencia també ens comentan que a partir de maig del 2021, quan es van anar destensant les mesures, els clients van tornar a la normalitat i a fer les compres en els seus establiments habituals, fossin o no del mercat. Des de llavors han detectat una disminució important de vendes, així com el 2021 va ser similar al 2019 pre pandemia, aquest 2022 está sent molt més fluix 20 resum )https://www.diarideterrassa.com/terrassa/2021/11/05/mercat-de-la-independencia-pandemia-terrassa-nadal/ 19 resum web ajuntament https://www.diarideterrassa.com/terrassa/2021/08/18/el-mercadal-de-martilhuma-torna-a-obrir-al-100/ 27 2.5 2022 NOUS PROJECTES PER UN MERCAT DEL SEGLE XXI L'actualització i la reanimació dels mercats municipals ha estat el propòsit principal no sols de l'associació de comerciants dels mercats de Terrassa sinó també de l'Ajuntament i en el 2021 amb ajudes del Ministeri de Comerç, Indústria i Turisme ( amb fons europeus ), fons municipals van aprovar i engegar 4 projectes nous de millora de la infraestructura dels 2 establiments. Han hagut molts canvis i restauracions per a actualitzar-se i un gran esforç a tres bandes que encara se segueix fent en aquest 2022. Aquí valorarem si aquest esforç està sent suficient per a contrarestar els nous reptes socials ,econòmics, de gestió, horaris, canvis culturals i econòmics. A part de noves reformes en la que volen incorporar punts de lliurament intel·ligent, taquilles intel·ligents i refrigerades, equipament digital dels recintes amb Wifi en tots els recinte amb sistemes de tele gestió, també les parades grans volen incorporar un obrador i que els clients vegin com es treballa el producte. El propòsit és tenir un mercat referència per a tota la ciutat El propòsit és tenir un mercat referencia per a tota la localitat de Terrassa (20) imatge 12 .web ajuntament forjat porta mercat 28 CAPÍTOL 3: DESENVOLUPAMENT DELS OBJECTIUS SOBRE EL FUTUR DELS MERCATS DE TERRASSA 3.1 RECOLLIDA D'INFORMACIÓ I DADES :GOOGLE FORM (Enquestes Resultats enquestes Google Form : Per tal de comprovar alguns dels aspectes estudiats així com preguntes que ens hem fet respecte els mercats municipals, ens va sembla oportú fer unes enquestes a gent de la ciutat de diferents edats i sexe per tal de veure quin coneixement en tenen i com veuen el seu futur. ( tan l’enquesta con els resultats com les gràfiques estan als annexos ) Hem organitzat les preguntes i respostes en una taula a fi de poder després fer-ne el comentari i extreure'n conclusions. La mostra es de 63 habitants de Terrassa de diferents edats i sexe , per a esbrinar les seves preferències de consum també, la població dels enquestats és de 63 persones, els participants es divideixen en : 9 homes ( el 14,5% i 43 dones 69,4%. Les edats de les quals estan compreses entre els 18-25 anys : 1 persona que és el 1,6% ,els d'Edat de 26-45 anys són 7 persones el 11,3% , aquells d'Edat entre 46-65 anys 37 persones que representen el 59,7% i els majors de + 65 anys sent aquests 15 persones com el 24,2% del total dels enquestats. Anàlisi dels resultats Pel que fa al primer concepte relacionat amb el coneixements dels mercats una gran majoria n’és coneixedora, De tots ells el més conegut és el Mercat de la Independència que arriba a ser conegut pel 98,4 dels enquestats. El mercat de sant Pere tot i ser també molt conegut ho és menys ja que no es respon positivament el 74,2%. Aquestes respostes ens confirmen aquest paper que s'ha comentat a l'apartat teòric en el sentit de que els mercats són més que centres on anar a comprar i de fet esdevenen elements cohesionadors i identificadors del que és la ciutat. Així el Mercat de la Independència al marge de que s’hi vagi a comprar o no tothom a 29 Terrassa el coneix i en té opinió i tothom l’identifica com un element associat a la ciutat. En el cas del Mercat del Triomf el percentatge baixa. De fet aquest mercat va molt més associat a un barri i no té el sentit d’ element simbòlic de la ciutat com l'altre. Segurament si l’enquesta s’hagués limitat al barri de Sant Pere els resultats haurien estat diferents i probablement podríem dir que en el marc més petit de barri sí té el pes d'un element cohesionador i d’identitat que comentarem. Quant a la segona pregunta “a quin has anat a comprar alguna vegada” , el 75% dels enquestat responen que han anat al mercat ambulant, però en relació als mercats per comprar els productes de la setmana el 95,4% alguna vegada ho ha fet al mercat de la Independència mentre que només el 53,2 a Sant Pere. De nou aquesta pregunta ens reafirma el que hem explicat abans. Al marge del mercat ambulant que té un sentit diferent, la realitat és que per la majoria de població el mercat de ciutat on tothom alguna vegada ha entrat és el de la Independència. Pel que fa al del Triomf els resultats baixen considerablement, perquè queda més lligat a una zona concreta de la ciutat. A la tercera pregunta “ On fas la compra de manera assídua? De les respostes queda reflexa que la majoria dels enquestats divideixen la quota de mercat entre els supermercats amb un 88,7% de clients assidus i segurament fixes, ho sigui prima la compra ràpida i de tots els productes en un mateix lloc cosa que s'entén en una societat de la immediatesa i malalta de temps. I les tendes de barri que prima la proximitat i comoditat així com el tracte més personal i continu. Els segueixen un 22,6% dels enquestats que prefereixen les grans superfícies amb una premissa clara “fer la compra complerta en un mateix lloc.” Veiem clarament que el més visitat és el supermercat evidenciant que permeten el proveïment gairebé a qualsevol hora, sis dies de la setmana, qualsevol producte que necessitis gairebé amb certesa el pots trobar, però no es queden enrere les botigues de barri ja que estan prop del 30 consumidor, tracte més personalitzat, afavoreix l'economia local, els diners es reinverteix en la mateixa localitat dels mercats municipals, el més visitat es el mercat de la Independència un 37,1% i el segueix un 12,1 % del Mercat del Triomf, usualment son clients fidels i que també tenen la possibilitat de fer la compra en línia. Pel que fa al Mercat ambulant un 9,87% és molt menor, degut en part perquè la seva idiosincràsia es de un dimecres setmanal i no és segur que la clientela sigui fixa perquè no tothom hi va cada dimecres, potser un cop o dos al mes. Els enquestats que fan la compra en línia 9,7% no podem saber a on la fan perquè no es va incloure aquesta aclaració a l’enquesta. I un 3,2% en altres .A la pregunta cuarta “ saps que es poden fer les compres Online ? EL 69,4 % dels enquestats Si que ho coneixen un i un 30,6 % No ho coneixen, s’entén veient això que encara que hi ha moltes persones que coneixen l'actualització en la digitalització podem assegurar que caldria més informació a la població de Terrassa i rodalies si volen ampliar el seu ventall de vendes . Sobre la valoració del servei en relació a la qualitat -preu dels productes que es venen en els mercats, el 90,47 % dels enquestats opinen que en els mercats s'ofereix un producte amb Garantia de qualitat. la cinquena pregunta es sobre si els mercats municipals tenen o no tenen futur i perquè ? Mes de la meitat dels enquestats el 55,7 % consideren que Si tenen futur i el perquè creus que sí el tenen un 65,6 % diuen perquè tenen molt bon producte i de qualitat ,estan en un enclavament immillorable i des de sempre els seus productes han sigut garantia de producte de proximitat, només un 3,3% no els veuen futur i un 1,6% de la mostra creu que estan obsolets, i com a final un 11,5% No saben / No contesten. No queda clar si aquestes últimes respostes son per manca de conèixer els mercats i la seva dinàmica. 31 Preguntem en la sisena si els agraden els mercats Municipals i els utilitzen: Tal i com hem anant llegint en aquestes últimes preguntes, es rotunda l'acceptació dels mercats municipals i la integració en la vida social de la localitat .De la mostra un 27,4% son clients fixes i a un 24,2% els agraden molt. Pero tambè hi ha una majoría dels enquestats un 46,8% que només van esporàdicament encara que els coneixen, un 9,7% només van rarament i un 4,8% que no van mai, d’aquests enquestats a un 12,9 els agraden normal, això vol dir que la seva opinió sobre els mercats és positiva, i també trobem que al 4,8% els agrada poc i només a una persona el 1,6% no els agrada. Analitzant aquestes dades queda bastant clar que la mostra de població coneix els mercats municipals, la seva opinió és bastant favorable un 36,1 % i encara que el 74,2% els han utilitzat alguna vegada i alguns son clients, només un 6,4 % no tenen una opinió favorable d’ells. DAFO DELS MERCATS MUNICIPALS DE TERRASSA : (Gráfic 10 complert en els annexos) Pel que fa als comentaris del DAFO, algunes de les febleses i inclús amenaces que tenen els Mercats a la ciutat, es posen en evidència també en les enquestes fetes i que hem comentat. És clarament una feblesa que una part important de clients són gent de pas, però no una clientela fixa. Els horaris més restringits no els ajuda gents a suportar la cada vegada més gran competència del supermercats. Com es veu en els les tardes són molt més limitades. Per altra part els preus són en general mes cars, i en definitiva el client jove opta per una compra més ràpida i més global (ho troba tot). És clar, però que també hi ha factors que són fortaleces, com és l’oferta de producte fresc de molta qualitat i de proximitat que trobarà un tipus de client exigent que sovint no queda satisfet en els supermercats. 32 En conjunt estudiant la DAFO veiem clar que les Fortaleses i Oportunitats són moltes més que les Amenaces i Febleses. De fet tot el tema de consciencia climática, interés per productes ecològics i la búsqueda de la qualitat i confiança en la persona que ens ven un producte s’esdevé un element bàsic que obre una finestra d’oportunitat pels MERCATS. L'actualització i la reanimació dels mercats municipals ha estat el propòsit principal no sols de l'associació de comerciants dels mercats de Terrassa sinó també de l'Ajuntament, la Diputació de Barcelona, i ara en el 2021 amb ajudes del Ministeri de Comerç,in 7 dústria i turisme (amb fons europeus ) van aprovar i engegar 4 projectes nous. Han hagut molts canvis i restauracions per a actualitzar-se i un gran esforç a tres i quatre bandes en conjunt. Aquí l’anàlisi demostra si aquest esforç és suficient per a contrarestar els nous reptes socials, econòmics, de gestió, horaris, canvis culturals i econòmics. Però s’han d’Incorporar polítiques de promoció comercial i més inversions . Al març del 2021 L'Ajuntament de Terrassa va aprovar un pla per proposar aquesta ciutat com a destinació turística sostenible, oferint el seu antic i gran patrimoni històric cultural d’Esglésies Romàniques , el gran patrimoni edificis Modernistes, gastronomia, Oci, Rutes en 21 tuhttps://www.terrassa.cat/es/noticies/-/asset_publisher/KdWYOJc3Om98/content/noticiaterrassa-inicia-una-campanya-per-fomentar-el-turisme-sostenible-a-l-anella-verda?terrassaseotitle=Terrassa%20 inicia%20una%20campanya%20per%20fomentar%20el%20%20 33 ciutat i turisme de Naturalesa “l'Anella verda“ (és tot l'espai no urbà de Terrassa, de 4.400 hectàrees) patrimoni de gran valor paisatgístic, ambiental i cultural., rutes de senderisme etc...Tot això unit als interessos propis dels turistes, faran que aquests mercats entrin en nous reptes i ofertes en una nova evolució. (web Ajuntament 26/10/2021 ) (21) 3.2 ENQUESTA AL DIRECTOR DELS MERCATS I FIRES DE TERRASSA I A L’ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS DEL MERCAT DE LA INDEPENDENCIA Resultats enquestes: En el tema Gestió, els mercats com a edificis municipals que són estan gestionats pel servei de Comerç de l’Ajuntament de Terrassa, amb la figura de Director de Mercats i fires expliquen els comerciants. La política que pretén fer l’Ajuntament envers el mercat té dues vertents: per una banda la vàlua patrimonial i arquitectònica de l'edifici que, com a edifici protegit ,està gestionat pel servei de Patrimoni .En aquests moments estan al començament d’una remodelació que portarà a millorar i fer impermeable i tancada tota l'estructura del mercat .Dins hi trobem l’activitat comercial, on el servei de comerç vetlla pel seu bon funcionament. . Preguntem com hi estan els botiguers representats en la gestiò? Comenten que en el mercat conflueixen l'administració i el sector privat organitzat en una associació creada l'any 1983 que engloba mes del 95% dels concessionaris. El personal de l'associació col·labora amb el servei de comerç en la gestió del mercat. Hi ha relació o xarxa amb els comerciants de la ciutat ? Els diversos eixos comercials de la ciutat estan agrupats en la Taula de Comerç, on també hi ha els serveis de l’Ajuntament, Cambra, Cecot i Escodi. Respecte a la modernització d’equipaments i espais en la actualitat, El mercat en si no s’ha remodelat mai, si que han fet millores adaptant i modificant estructures per a encabir un operador de 140m2i si tot va com està previst ,un altre 34 de prop de 80 a la nau del peix dedicat a la restauració ,L'estructura de les zones ocupades per parades i pels passadissos es la original dissenyada a 1908. L'obra de la façana es restaura i es repinta la carcassa de ferro. Es refà la Teulada amb les mateixes teules originals i s’actualitzen els lavabos i les clavegueres de la nau del peix. Es crea un despatx i una sala de reunions pels membres de l'associació de paradistes. El 2022 comença amb una millora general de tota l'estructura del Mercat .Pel que fa a l’interior ,les parades cada vegada són més grans i només cal redefinir els espais de serveis ( cambres frigorífiques, obradors i magatzems, un cop s'hagi acabat tot el procés. Els canvis d'ubicació que s’han fet de parades i usos ( sobretot a la planta del soterrani) s’han fet per minimitzar els espais tancats i no crear zones fredes comercials, ens comenta l'associació. Amb el tema de manteniment, tenen una infraestructura molt antiquada, s’estan fent passes per a modernitzar tot els elements del Mercat: introducció de fibra, millores del clavegueram ,intenció de posar llums LED i eliminar cablejat sense ús. S'està treballant en millorar els equipaments i la reforma total de l'estructura, la carcassa exterior i millorar els sistemes dels diferents subministrament: llum, clavegueram, telefonia mòbil, Wifi…etc A la pregunta de si han canviat molt els hàbits de consum dels compradors ?, ens explicant que més que canviar els hàbits de consum de la gent ,que també han canviat ,han augmentat de manera exponencial els diferents formats per a comprar productes alimentaris :supermercats, grans superfícies ,franquícies alimentaries ,franquícies ecològiques, fruiteries… però també ara està retornen als productes de proximitat ,ecològics, directes del productor o artesà alimentari …i això només es pot trobar en els mercats municipals. En relació als horaris, la demanda de serveis, preparació de comandes, tot això ha canviat ? 35 Diu que des de fa molt temps que totes les persones adultes de la família han entrat al mercat laboral, no com abans que un treballava i l’altre es dedica a les tasques de la llar. Això fa que hi hagi el debat de si cal o no obrir el mercat més hores, totes les tardes. Ambdós mercats obren dijous tarda ,mercat de Sant Pere des de 2017 i el de la Independència en un 30-35% de les parades el dijous, i Divendres el 100 % , sense que hi hagi un volum suficient de clientela perquè sigui molt rentable. (S’ha volgut comprovar empíricament visitant-lo varis dijous tarda i realment el volum de compradors és molt baix.) Per la mateixa raó ,segueix explicant, es fan moltes comandes de manera no presencial o be online o telefòniques ,ja que la clientela no pot anar al mercat degut als horaris de treball al matí però que volen seguir comprant-hi. Tot i així aquest tipus de comandes diuen que son les mínimes i un elevadíssim percentatge es fa de forma tradicional. Els comerciants dels mercats s'han adaptat a les noves tendències, i ho veiem perquè des de el 2009 van engegar el servei de repartiment ecològic a domicili (2014 ) de les comandes online pels clients que no poden anar al mercat i pàrquing gratuït amb carrets d'aquesta manera el client pot fer la comanda a qualsevol hora. Els preguntem també que davant de la situació climàtica i la consciència ciutadana ,els mercats ofereixen prou producte de proximitat ? En quina proporció ? La seva resposta és contundent. Els mercats son el format garant de la venda de productes fresc i de proximitat directe del pagès o de l’ artesà alimentari. També treballen amb les DO més importants del territori, sense deixar de buscar aquell producte més exclusiu, sigui quina sigui la seva procedència. No poden dir quin tant per cent de producte es de proximitat però gairebé la immensa majoria de productes 42 continua dient " vaig a la plaça ". -Des que van inaugurar el Mercat de Sant Pere, per a diferenciar els dos mercats ,al de la Rambla se'l denominava el mercat de " la Plaça de baix " i al del Triomf el de "Plaça de dalt". ACLARIMENTS: Voldria aclarir que en aquest treball, no s'ha aprofundit a descriure la història del Mercat de la Independència de Terrassa perquè ja hi ha un parell de llibres que parlen d'això i amb molta profunditat i descripció com són en un període de 94 i 100 anys ( noms en la bibliografía),tot i que aquest mercat está en el centre d'interès del treball. I sobre el Mercat del Triumf, a internet, fulletons i Wikipedia. 43 BIBLIOGRAFIA: Estrada Montserrat, Josep HISTORIA I RECORDS DEL MERCAT DE LA INDEPENDENCIA 19082002 (2002) RAGON, BALTASAR TERRASSA HISTORIALS I EFEMERIDES, R. de la Galera imp. Joan Morral Terrassa RAGON, BALTASAR “Coses de Terrassa viscudes” R. de la Galera imp. Joan Morral Terrassa Cardellach,Teresa Puig,Pere,Ruiz.Vicenç,Soler,Juan. “LLIBRE DE PRIVILEGIS DE LA VILA I EL TERME DE TERRASSA (12281652) “ (Arxiu históric Comarcal de Terrassa) Olive i Cristany Mireia “El Mercat de la Independencia ,1908-2008 , 100 anys al servei de Terrassa. “(2009) Fulletons del Ajuntament de Terrassa : Mercat de la Independència i Mercat de Sant Pere. (comerç consum i turisme) 44 BIBLIOGRAFIA WEB - https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Terrassa - https://www.terrassa.cat/es/historia-ciuta - https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/43715/mercadal-martihuma-terrassa-nou-segles-historia - . ::https://conceptodefinicion.de/mercado/ - https://es.thefreedictionary.com/mercadillos - tipos de Mercados : en Terrassa https://monterrassa.cat/societat/historia-del-mercadal-terrassa65649/?a mp - https://mercafer.com/historia-y-relevancia-de-los-mercadillos/ - . https://es.wikipedia.org/wiki/Feria - (Crusafont, Miquel, historiador) https://www.lavanguardia.com/vida/20140420/54405962619/catalunya-propia-moneda-siglos.html - https://es.wikipedia.org/wiki/Mercadillo#mw-head - https://es.thefreedictionary.com/mercadillos - https://es.wikipedia.org/wiki/Feria - https://es.wikipedia.org/wiki/Per%C3%ADodo_romano_en_Catalu%C3%B1a( MONEDAS ) https://www.pinterest.es/5finalopez/fotos-antiguas-terrassa/ nuevo - https://monterrassa.cat/societat/transformacio-digital-revifa-mercats-municipals-terrassa-ciutat-240249/ - https://www.diarideterrassa.com/terrassa/2021/11/05/mercat-de-la-independencia-pandemia-terrassa-nadal/ - https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/99255/1/Mercats%20de%20la%20Mediterr%c3%a0nia%20catal%c3%a0%20Med%20Emporion.pdf https://ajuntament.barcelona.cat/mercats/sites/default/files/catal%C3%A0%20complert.pdf https://www.diarideterrassa.com/terrassa/2021/11/05/mercat-de-la-independencia-pandemia-ter rassa-nadal/ 45 ANNEXES : ANNEXE I – Pergamins llibre dels privilegis de la Vila de Terrassa link + codi QR https://mail.google.com/mail/u/0?ui=2&ik=9f8f72f8d6&attid=0.1&permmsgid=msga:r8017298888299644932&th=181305032fa35e0b&view=att&disp=inline&realattid=181304ffd1b4ce786151 46 ANNEXE IIRetall diari 1861 (descripción Mercat Plaça Major ) https://drive.google.com/file/d/1Z73IrTmk2nZCGJilSgjWmI31t47i3FSg/view?usp=sharing Els mercats (2).pdf 47 ANNEXE IIIPlànol i PDF Construcció Mercat independència Arxiu de Terrassa 48 [email protected] [email protected] FITXA DESCRIPTIVA Nº 10 DESCRIPCIÓ DEL CONTINGUT Arxiu de Terrassa [email protected] [email protected] Expedient: OP 32/1905 Titular: Ajuntament Títol: Construcció d’un mercat públic Emplaçament: Raval de Montserrat QdC: G132 Obres de construcció d’immobles municipals Fons: Ajuntament de Terrassa Arquitecte: Melcior Viñals Edifici catalogat: Si Codi del catàleg de patrimoni: P.14 Estat actual de l’edifici: Conservat Resolució : 400 ppp Originalitat: Digitalització DADES DE L’ORIGINAL Localització: Arxiu Històric de Terrassa i Comarcal del Vallès Occidental (AHTACVOC) Suport: Paper DADES D’ACCÉS I REPRODUCCIÓ Codi de referència : CAT.AMAT.01.035546 Condicions d’accés: Lliure Condicions de reproducció : Lliure Data de publicació : Novembre 2018 PDF Construcció Mercat independència OP_32_1905-1.pdf 49 ANNEXE IV -Qüestionari Google Forms I Respostes (PDF ) CONEIXEMENT I HÀBITS DE CONSUM DELS MERCATS DE TERRASSA POBLACIÒ o [ ] HOME o [ ] DONA o [ ] EDAT : 18-25 ANYS o [ ] EDAT : 26-45 ANYS o [ ] EDAT : 46-65 ANYS o [ ] :EDAT : + 65 ANYS ELS MERCATS MUNICIPALS A TERRASSA : QUINS CONEIXES ? o [ ] MERCAT AMBULANT DEL DIMECRES o [ ] MERCAT DE LA INDEPENDENCIA (rambla) o [ ] MERCAT DE SANT PERE (triomf) A QUIN D' AQUESTS MERCATS MUNICIPALS HAS ANAT A COMPRAR ALGUNA VEGADA ? o [ ] MERCAT AMBULANT DEL DIMECRES o [ ] MERCAT DE LA INDEPENDENCIA o [ ] MERCAT DE SANT PERE ETS ASSIDU A ALGUN D'AQUESTS O VARIS MERCATS PER FER LA COMPRA HABITUAL ? o [ ] MERCAT AMBULANT DEL DIMECRES o [ ] MERCAT DE LA INDEPENDENCIA o [ ] MERCAT DE SANT PERE o [ ] SUPERMERCATS o [ ] GRANS SUPERFICIES o [ ] TENDES DEL BARRI o [ ] EN LÍNIA o [ ] ALTRES UTILITZES ELS MERCATS MUNICIPALS ?T'AGRADEN ? o [ ] NORMALMENT SOC CLIENT [ ] VAIG ESPORADICAMENT o [ ] RARAMENT o [ ] NO-MAI 50 o [ ] M' AGRADEN MOLT o [ ] NORMAL o [ ] POC o [ ] NO M'AGRADEN QUE PENSEU DELS MERCATS MUNICIPALS D'ALIMENTACIÓ ACTUALMENT ? OFEREIXEN QUALITAT I BON PREU ? O ... o [ ] OFEREIXEN QUALITAT o [ ] RELACIÓ PREU QUALITAT ES BONA o [ ] RELACIÒ PREU QUALITAT ES CARA o [ ] NO M'AGRADA EL PRODUCTE o [ ] NO SE TANT SI HEU CONTESTAT EN POSITIU O NEGATIU ,CREIEU QUE TENEN FUTUR ? I PERQUÉ SI O PERQUÉ NO . o [ ] SI, TENEN FUTUR o [ ] PERQUE OFEREIXEN BON PRODUCTE I VARIETAT o [ ] NO TENEN FUTUR o [ ] PERQUE ESTAN OBSOLETS o [ ] NO CONTESTO o QUE T' AGRADA I QUE NO T'AGRADA o ( ) TRACTE PERSONALITZAT o ( ) VARIETAT DE PRODUCTES o ( ) PROXIMITAT o ( ) HAS DE FER CUA o ( ) HORARI o ( ) PREFEREIXO ELS SUPERMERCATS o ( ) ALTRES SAPS QUE ES PODEN FER COMANDAS EN LÌNEA I PORTEN LA COMPRA A DOMICILI.? o [ ] SI o [ ] NO E ste contenido no ha sido creado ni aprobado por Google. N otificar uso inadecuado - Términos del Servicio - Términos Adicionales https://docs.google.com/forms/d/1W00uBzL74cx6gWs6TmDl6WXHT6VsEKqiuQpjFPFCjc/edit#responses ( link : enquestes, resultats ,i gràfiques ) 51 ANNEXE V INDEX DE GRÀFICS Gràfiques Google forms 8 Gràfic 1 - Homes : 9, el 14,5% Dones : 43, el 69,4 % Edat18-25anys : 1 ,el 1,6% Edat 26-45anys :7 , el 11,3% Edat 46-65anys: 37,el 59,7% Edat +65 anys : 15, el 24,2% 58 Gràfic 8 “ DESESTIMAT PER FALTA DE DADES.” QUE T' AGRADA I QUE NO T'AGRADA Gràfic n.8 60 RESPOSTES 1Tracte Personalitzat : ( Positiu) 14 persones el 23 % 2Varietat De Productes : ( Positiu) 17 persones el 27,9 % 3Proximitat : ( Positiu) 10 persones el 16,4 % 7Has de fer cua : ( Negatiu )1 persona el 1,6 % 8Horari : ( Negatiu ) 5 persones el 8,2 % 9Prefereixo els supermercats : (Competència) 10 persones el 16,4 % 10Altres : 2 persones el 3,3 % 11Opció 2 : 1 persona 1,6 % ? 12Opcio 5 : 1 persona 1,6 % ? 59 Gràfic 9 : SAPS QUE ES PODEN FER COMANDAS EN LÌNEA I PORTEN LA COMPRA A DOMICILI.?62 respuestas SI : 43 persones el 69,4% NO : 19 persones el 30,6% 60 Gràfic 9 Propi : interpretació qüestionari Google Forms. Categoría d’ análisis Preguntes Resultats Grau de Coneixença Quins mercats conexas ? *Mercats ambulants el 83,9 % * Mercat Independència 98,4 % * Mercat del Triomf 72,4 % Ús dels Mercats * En quin mercat vas a comprar alguna vegada? *On Fas la compra de manera assídua? *Saps que es poden fer les compres en línia? *Mercats ambulants el 75,8 % * Mercat Independència 95,42% * Mercat del Triomf 53,2 % *Mercats ambulants el 9,87 % * Mercat Independència 37,1% * Mercat del Triomf 12,1 % *Supermercats 88,7% *Grans superfícies 22,6% *Tendes de barri 71% *En línia 9,7% *Altres 3,2% Si : el 69,4 % -No : el 30,6 % Valoració del servei *Opinió sobre la qualitat i el preu *El 90,47% Dels enquestats opinen que en el mercats s'ofereix un producte de molta qualitat Futur dels mercats *Creieu que els Mercats tenen futur? Per qué? *Sí tenen futur : el 55,7 % Perquè ofereixen bon producte i varietat 65,6% 61 Gràfic 10 Pròpi, Anàlisis DAFO DAFO DELS MERCATS MUNICIPALS DE TERRASSA : ANALISI INTERN FEBLESES : * Envelliment progressiu de la clientela fidel * Els nous clients no son fixes I no compren a dies fixes * L'horari del mercat és bàsicament al matí * Poc pressupost per a accions de màrqueting, com fan els grans supermercats. * Preus més elevats en alguns productes * S'han de fer cues a cada parada . * Envelliment progressiu dels professionals ?? FORTALESES : * Els nous clients son públic jove i familiar * Productes frescos i de proximitat, comanda per telèfon o mail. * El lliurament a domicili es fa dins d'un ampli termini de 12 hores * El seu Arrelament social i de tradició. * Increment d'oferta en noves parades com a exemple les de Menjar preparat, les Eco i les Vegan * Han incorporat sortejos de productes o compres en línia gratis, * Disposen de un servei d’esplai per als nens. * Estrictes controls de qualitat * Xerrades gastronòmiques amb taller de cuina . 62 *En el Pàrquing hi han carrets per la compra * Tenen Megafonia i fil musical * Caixer automàtic * Zones de descans * El seu enclavament cèntric es immillorable * Gairebé paritat entre els venedors de les parades. ANALISIS EXTERN AMENACES : *Han obert nous supermercats en el centre molt a prop i el seu horari és més competitiu . * Després del confinament ,amb la reincorporació als llocs de treball ,es torna a consumir més aliments fora de la llar. * La competència és molt forta i afermada * El sector de distribució alimentari ( intermediaris ) està cada vegada més unit als estendards dels grans supermercats. * Que el client opti per fer la compra en un sol lloc ( supermercat o altres ) més ràpid. * Disminució de la despesa en alimentació de les llars. 63 OPORTUNITATS : * La associació del mercat, té una ment oberta a noves tecnologies * L'ajuntament i les autoritats de la Generalitat també, al costat de la política de renovació del mercats de Barcelona. * Les parades s'ha especialitzat en els productes .i ofereixen Assessorament . * Els paradistes son professionals especialitzats i amb àmplia experiència *El públic està molt sensibilitzat amb l'alimentació saluda ble i fresca. *La imatge dels mercats municipals està en alça ,també a causa de les visites dels turistes en altres indrets . * En ser municipals ,tenen accés a subvencions de l'administració * Possibilitat d’obrir parades de Tapes, vermuts i sucs etc.. per atreure turistes i gent jove . *Punts de lliurament , amb taquilles intel·ligents i refrigerades * Equipament digital dels recintes amb WIFI i amb sistemes de Tele gestió. • Hi ha un Bon sistema de transport municipal. Paraula clau CAPTAR I FIDELITZAR ELS CLIENTS 64 ANNEXE VI -Qüestionari associació comerciants Mercat Independència Mercats de Terrassa 1SOBRE EL TEMA DE GESTIÒ : Qui dirigeix els Mercats Municipals de Terrassa ? Quina política pretén fer? Com hi estan representats els botiguers en la gestió? Hi ha una xarxa o relació amb els comerciants de la ciutat? M’ agradaria que quedi explicada com es fa la gestió i amb quin plantejament de ciutat i d'integració de tot el comerç 2Modernització d'equipaments i espais Què s'està fent en aquest sentit actualment? Amb quins criteris es va fer la remodelació del mercat de la Independència? Ha donat bon resultat d'aquesta remodelació? En el cas del Triomf, s'ha fet? Com està el tema de manteniment? Que cal anar fent de cara al futur en el sentit de modernitzar i millorar equipaments? 3Adequació dels serveis a la demanda del consumidor. Han canviat molt els hàbits de consum de la gent? La demanda de serveis ha canviat? En relació als horaris, o preparació de comandes etc Què fan o pensen fer els mercats per adaptar-se a les noves demandes? Què es pot fer o s'ha fet per millorar temes com portar els productes a domicili? O facilitar aparcament perquè el consumidor tingui més fàcil comprar? Compra en línia? etc 4Promoció producte frec i característiques d'aquest producte Davant la nova situació climàtica i la consciència ciutadana, els Mercats ofereixen prou producte de proximitat? En quina proporció? Es potencien els productes de temporada? En quin tant per cent?o quina proporció? Es fan prou campanyes informatives i educacionals per explicar que cal menjar productes d'aquí i no d'altres llocs i que cal menjar en funció de la temporada? Es tenen presents aspectes com: La presència de restauració a l’interior i a l’exterior dels mercats. • L’existència d’espais als mercats per poder-hi 65 dur a terme presentacions de productes i demostracions culinàries. • L’organització de fires i festivals gastronòmics promoguts pels mercats i pels productors. Hi ha algun pla estratègic de cara el futur en aquest sentit? 5-Higiene alimentària i traçabilitat del producte Respecte d'aquest apartat què fan els Mercats? Quin programa tenen? 6-Participació en activitats socials, solidàries i culturals Com estan integrats en les activitats culturals de la ciutat? Fan activitats de tipus solidari o culturals En quins festes participen? Com? Creuen que poden ser una ajuda per integrar la població nouvinguda? Com? Se senten una peça més de la xarxa de ciutat? Creu que en poden ser dinamitzadors i grans protagonistes? 7-Tractament de residus i models de sostenibilitat Aquest és un altre gran aspecte clau en el nostre món i lligat també al canvi climàtic Què fan els mercats en relació als residus? I al reciclatge? Tenen un pla en aquest sentit i un pla de futur per reduir residus i reciclar més? Un altre aspecte és en relació al malbaratament d'aliments. Què fan amb els aliments que sobren? Tenen algun programa? Participen amb associacions com el Rebost per poder facilitar aliments de curta durada o que no s'han venut per tal de que puguin arribar a gent que ho necessita? Aquest és un aspecte que el decideix de manera particular cada paradista o hi ha una línia general del Mercat? 8Política estratègica transversal de comunicació i dinamització Com es planteja aquest aspecte? Com es fan conèixer? Tenen algun plan estratègic pels Mercats de Terrassa de cara els propers 10 0 2o anys i si em pot explicar en que consisteix. Si recull aspectes dels que hem dit i quines coses més poden aportar Totes aquestes preguntes son en la línia de que poden fer per ser competitius i afrontar els nous reptes. I quins són els nous reptes que veuen. 66 ANNEXE VIIINDEX DE FOTOGRAFÍES Imatge 1Arxiu Tobella (mercat Plaça Major Terrassa ) Imatge 2 - Pinterest internet. Pagina de imatges gratuïtes Imatge 3El 'mercadillo' ubicat a la Rambla d'Ègara el 1934 Foto: Fons Ragon-AMAT Imatge 4Plaça Major(imatge3 arxiu municipal) Imatge 5llibre de privilegis de la vila de Terrassa(imatge 4 meva .arxiu comarcal) Imatge 6El mercat a la plaça major /fons Baltasar Ragon - Amat Imatge 7– Rambla d’ Egara i Nou mercat ( arxiu municipal ) Imatge 8Mercat Nou i Rambla (arxiu Tobella ) Imatge 9-Interior del Mercat (arxiu Tobella.) Imatge 10 - Mercat del Triomf (imatge 9 arxiu Tobella ) Imatge 11imatge 12 .web ajuntament forjat porta mercat 67 ANNEXE VIIIPÒSTER ACADÈMIC : https://www.canva.com/design/DAFCidMMkk8/Z5sGpU2xWcU01U4x0XgQ_Q/view? utm_content=DAFCidMMkk8&utm_campaign=share_your_design&utm_medium=link&utm_source=shareyourdesignpanelEMIC