Anàlisis per a la valoració de la normativa del 22@

ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB)_UPC GENER 2009_BARCELONA ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 2 ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 3 _Aquest treball ha estat realitzat per els següents membres de la ETSAB - UPC: REDACTORS _Dep. Projectes Arquitectònics Mamen Domingo Jaime J. Ferrer Victor Rahola _Dep. Urbanisme Carles Crosas Jordi Franquesa Julian Galindo (coordinador) Ferran Sagarra Secció paisatge: Maria Goula COL·LABORADORS Caterina Anastasia Sergio Sanna Helena Sanz Erica Sogbe Eduardo Varas ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 4 ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 5 0_ INTRODUCCIÓ I ALGUNES CONCLUSIONS 1_ IDENTITAT 1.1. UNITAT DE PROJECTE / UNITAT DE GESTIÓ 1.2. PASSATGE I XAMFRÀ 1.3. PATRIMONI 2_ ESPAI URBÀ 2.1. RELACIÓ ENTRE L’ESPAI URBÀ I L’ACTIVITAT EN L’ESPAI ARQUITECTÒNIC 2.2 CONFORT I VALOR EN L’ÀMBIT DEL 22@. ESPAI LLIURE I VEGETACIÓ 3_ ARQUITECTURA 3.1. L’ARTICULACIÓ A TRAVES DEL BUIT. INTERSTISSIS I CONTIGÜITATS 3.2. L’ARTICULACIÓ VOLUMÈTRICA ANNEX 1_ 1. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA. ANNEX 2_ 2. FITXES. ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 6 ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 7 0. INTRODUCCIÓIÓÓ ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 8 ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 9 ANÀLISI PER A LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ La qüestió fonamental en l’anàlisi per la valoració de la modificació del PGM del 22@ , és en què ens fixem per enfocar la valoració. S’ha treballat amb la documentació facilitada, que inclou: - Explicació i plànol general - MPGM del 22@. ( Memòria i planejament) - Pla Especial de infraestructures. ( Memòria, plànol i estudi econòmic) - Pla de patrimoni - Planejament predeterminat - Planejament derivat - Zones verdes ( General i exemples) - Equipaments ( General i exemples) - Habitatge ( General i exemples) Però també amb la realitat d’un teixit singular, on es combinen la regularitat del traçat viari, la heterogeneïtat d’activitats i tipologies edificatòries; i la introducció de noves arquitectures i activitats, fruit de l’aplicació i desenvolupament del nou Pla. La magnitud del planejament desenvolupat o en fase de desenvolupament, respecte a la escassa materialització del mateix, dificulta el treball donat que allò més construït son dos PERI, molt pensats en relació a la Diagonal, el que fa plantejar-nos dos tipus de preguntes: La primera fa referència al Pla i al seu desenvolupament normatiu. Què analitzem d’aquest i què no? L’estudi es centra en la discussió d’aquells temes que puguin arribar a incidir sobre una possible i viable relectura de la normativa actual, acceptant els principis i criteris bàsics que es defineixen en la modificació del PGM, és a dir, la màxima flexibilitat en el projecte i gestió per a la formulació de nous espais productius, en base a uns paràmetres de viabilitat econòmica i una interpretació “oberta” de un Eixample consolidat heterogèniament. Es busca la reflexió sobre tres qüestions pròpies del lloc i la seva transformació, la història, l'espai urbà i l’arquitectura: Respecte a la història, interessa destacar el valor de la identitat, tant pel que fa referència a la interpretació del pla Cerdà, com al valor estructurant dels elements patrimonials. Respecte a l’espai urbà interessa, per una banda, mesurar el gra, la combinatòria de les activitats i la seva capacitat de construir “urbanitat”, per un altre, definir el grau de “confort ambiental” de l’espai públic. Respecte a la arquitectura, interessa valorar les relacions entre els edificis amb les seves diferents situacions de contigüitat, interstici o preexistència. En canvi, no s’entrarà en la discussió sobre paràmetres tan bàsics com: la edificabilitat, la delimitació de la vialitat o la necessitat d’establir, o no, una alçada màxima reguladora en els àmbits de planejament predeterminat o derivat. La segona qüestió fa referència al reconeixement d’una realitat condicionada diferentment, per la seva transformació. En l’anàlisi inicial s’ha realitzat una triple entrada al objecte d’estudi: des de la delimitació d’àmbits, des de la situació de transformació i des de un tema urbanístic, fruit de les qüestions anteriorment assenyalades. Per una altra banda, s’ha diferenciat el tipus de normativa que condiciona cada àmbit de gestió urbanística, amb la finalitat, d’aclarir el grau de desenvolupament i aplicació de la normativa bàsica i poder així, establir l’àmbit de influència o aplicació de futures reflexions sobre la normativa actual. Per això, ha estat necessari tornar a dibuixar els elements patrimonials i les consolidacions conjuntament amb les figures de planejament que s’han anat sobreposant, al llarg del temps d’aplicació i desenvolupament de la normativa. Paral·lelament, s’ha diferenciat l’ anàlisi i les potencialitats segons la situació actual, reconeixent una realitat existent amb un potencial de transformació que s’ha recollit i codificat illa a illa, amb imatges de la realitat i algunes de les propostes de transformació ja aprovades o en fase d’aprovació. Tot això, amb la finalitat d’establir criteris diferenciats respecte a una realitat a transformar, a un sistema de gestió i planificació o al resultat d’una nova realitat. ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 14 _Primeres Hipòtesis 1. La mansana com a àmbit de gestió facilita la gestió i ordenació física d’usos, volums i espais lliures contigus (contigüitat de parcel·la). 2. No obstant, la lectura urbana des del carrer queda molt desfigurada. Pot ser el carrer, o el fragment de carrer una unitat discontínua? Més encara, no seria el xamfrà, o els seus fragments, un àmbit idoni pensant en Poblenou com una retícula d’ordenació oberta, referenciada a les cruïlles (places o nodes) i no als patis interiors? La mitja mansana seria un àmbit de projecte encara més estrany, quan el passatge demana una concepció de projecte dels seus dos fronts. 3. La parcel·la mínima de 2.000 m2 es considera oportuna, molt representativa de la mida d’intervenció que es persegueix. No obstant, si es prioritza el desenvolupament d’àmbits discontinus, fóra bo situar-se potser en superfícies lleugerament superiors, que corresponguin entre 1/3 i 1/2 de mansana (discontínua). ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 15 INSTRUMENTS, NORMATIVA I GESTIÓ. ALGUNES GENERALITATS Per què ens fixem en el planejament i les unitats de gestió: 1. En primer lloc, i obvi, per entendre les claus del desenvolupament del 22@, quan és aquest un projecte en desenvolupament, més planejat encara que executat. La crítica al desenvolupament de la MPGM podria ser molt diferent a la vista d’allò que és avui (realitat), o del què ha de ser en el futur (planejat). 2. Per tractar-se d’una experiència urbanística singular a la ciutat i més enllà, per la dimensió i la naturalesa de la transformació urbana que planteja. Tant els mecanismes com processos urbanístics que s’utilitzen no són comuns ni immediats, i ja per això tenen un especial interès. 3. Però fonamentalment, per esbrinar la capacitat d’incidir sobre aquells sectors encara pendents de desenvolupar. Si bé el paisatge urbà del Poblenou mostra un grau de desenvolupament relativament baix, cal determinar en un primer moment, quin és el grau de desenvolupament urbanístic. 22@ VS DIAGONAL-POBLE-NOU Prèviament a l’anàlisi del planejament, sembla més que necessari fer un apunt sobre la dualitat d’aquests dos grans àmbits de planejament a la ciutat de Barcelona, que essent contigus, tenen una lògica i procediments molt diferents. És aquesta una qüestió especialment important, quan en la lectura urbana comú, tendim a englobar en un mateix paquet ambdós àmbits, o almenys, algunes de les seves parts. La contigüitat física impera també aquí sobre les lògiques complexes i difícils de les delimitacions del planejament. Si el Pla Especial d’obertura de la Diagonal s’ha guiat per uns mecanismes d’ordenació volumètrica en relació a la importància d’aquest eix, entre Glòries i el mar, és evident que els mecanismes de transformació del 22@ són clarament diferents, tan pels seus objectius, com per les preexistències del teixit, com per les decisions urbanístiques que s’han pres. Entenem doncs, que els instruments urbanístics més propis del 22@ (i de major interès des del nostre punt de vista) són aquells que permeten fixar la transformació del conjunt del teixit (normativa general) i determinar amb objectius concrets, alguns sectors d’ordenació acotats (àmbits reduïts de pla especial). Amb això, els dos àmbits de Plans Predeterminats que tenen contacte amb la Diagonal (Campus Audiovisual i Llull/Pujades/llevant) són entesos com els menys representatius, com a excepcions (unes 11 mansanes d’un total d’un centenar). I per això en alguns casos no es tindran en compte en l’anàlisi. Malgrat la seva pertinença dual, és evident que els criteris d’intervenció (ordenacions pràcticament ex-novo) i les mateixes realitats construïdes (alçades i tipologies arquitectòniques) plantegen una discussió des de les qüestions pròpies del PE Diagonal-Poblenou. ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 18 ÀMBITS PLANIFICATS, ÀMBITS D’OPORTUNITAT a. La superposició del planejament (novembre o8) 1.1_ Punt de partida primer és la identificació dels àmbits amb planejament aprovat sobre el conjunt de l’àrea 22@. Es diferencia entre els sectors amb planejament aprovat definitivament, en tràmit o en estudi. Sense que la lectura sigui del tot immediata, a grans trets sembla existir un efecte de certa contigüitat entre àmbits pròxims amb planejament aprovat (amb independència de pertànyer a un Pla Predeterminat o no), una qüestió aquesta que es repeteix per negatiu, amb aquelles mansanes pendents de desenvolupar. És aquesta una qüestió important, de cara a valorar les possibilitats reals de vincular d’alguna manera, àmbits de transformació de mansanes diferents, però contigües (prenent referència del carrer, un aspecte que tractem més endavant). 1.2_ Un segon plànol pretén simplificar la lectura de l’estat de desenvolupament del planejament de les mansanes. Aquí no s’han tingut en compte els Plans Predeterminats en contacte amb la Diagonal, per les raons esmentades abans, i coneixent el seu estat avançat de desenvolupament. La resta s’han delimitat amb tons suaus (tenen els carrers pintats). A més, dins de cadascun dels 4 Plans Predeterminats s’han marcat també les mansanes i sectors amb planejament específic aprovat definitivament (representen més del 80%). Fora d’aquests 4 grans àmbits, els sectors delimitats en rosa són aquells que tenen igualment el planejament aprovat, mantenint en aquest cas una proporció de desenvolupament molt menor (i també òbvia, per haver-se prioritzat els anteriors). Malgrat l’esforç de simplificació, el plànol mostra la complexitat present en què hi ha àmbits amb “doble” planejament (Pla Predeterminat i Pla d’illa), d’altres de simple (un o l’altre) i d’altres que resten pendents. Lamentablement, la lectura del que se’n dedueix no és immediata, però sí que el plànol mostra la dimensió dels àmbits, la relació entre escales de planejament diferent i la seva correlació. b. Àrees toves. Estructura i oportunitats (o3-o4) L’anàlisi dels sectors amb planejament aprovat ens interessa també, i sobretot, en el seu negatiu. El plànol (1.3) mostra quins són els sectors pendents de desenvolupament i quines són les seves característiques. A banda d’algunes grans parcel·les d’ocupació industrial, ens trobem amb el teixit típic d’aquesta zona, de gra molt variable i de geometria també diferent. Però a més dels territoris amb una proposta aprovada, cal tenir en compte encara dues famílies d’elements addicionals (1.4): els fronts edificats (residencials) i les construccions amb valor patrimonial que es conservaran. Malgrat que la presència d’aquestes peces redueix encara més l’àmbit objecte de transformació, el seu interès és indiscutible i en enriqueix més encara la discussió. Destacar altra vegada la continuïtat entre àmbits pendents de transformació, el que suposa una bona oportunitat per valorar les condicions de transformació dels sectors/mansanes d’una forma agregada, o almenys referencial. Un esbós inicial posa l’atenció sobre alguns àmbits (àmbits o unitats de projecte) des dels quals es podrien referenciar les unitats de gestió pendents. ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 17 NIVELLS DE PLANEJAMENT, ESCALES D’INTERVENCIÓ En l’estudi i valoració dels mecanismes de planejament que es plantegen en el desenvolupament de la transformació del sector 22@, podem reconèixer distintes escales d’intervenció que responen a objectius ben diferents. Al mateix temps, alguns d’aquests planejaments, tot i mostrar una escala d’intervenció similar, poden abordar la transformació d’una manera precisa o bé deixar la definició de l’ordenació a alguns subsectors de desenvolupament posterior i oferir per tant una certa flexibilitat quant a la composició urbana resultant. Cal tenir en compte, al mateix temps, que segons sigui l’escala d’intervenció, els paràmetres edificatoris poden variar notablement, especialment pel que fa a l’edificabilitat del sector de desenvolupament i, per tant, aquesta diferència incideix de manera directa en el resultat urbà final. No obstant això, i com ja s’ha apuntat en la introducció, aquest aspecte excedeix l’objecte del propi estudi. L’heterogeneïtat que es reconeix en aquests mecanismes de transformació rau en tres aspectes fonamentals: 1. En la figura de planejament escollida. La normativa utilitza els Plans de Millora Urbana per a la transformació del sector. Dins d’aquest mecanisme en distingeix els corresponents a àmbits delimitats (art. 16), els d’àmbits no delimitats per a desenvolupar actuacions de transformació (art. 17), els àmbits de fronts edificatoris (art. 9), els d’actuacions aïllades per a la transformació d’edificis industrials (art. 10), i els de desenvolupament dels nous usos hotelers, activitats @ i usos dotacionals (art. 17.3). Com hem comentat, les condicions i els paràmetres en cada un dels casos són distints. 2. En l’escala d’intervenció. Segons sigui l’objectiu de la transformació, podem distingir fins a tres escales d’intervenció, ja siguin àmbits de gran superfície (eix Llacuna i Llull-Pujades-Ponent), de mida mitjana (Campus Àudiovisual, Llull-Pujades-Llevant, Parc Central i Perú-Pere IV), o d’àmbit reduït (intervencions d’illa o fragments d’illa de distinta naturalesa). 3. En el nivell de definició del planejament. Algunes intervencions, especialment les de gran i mitjana superfície, confien en desenvolupaments posteriors per tal de definir l’ordenació volumètrica definitiva, mentre que d’altres fixen d’antuvi la disposició edificatòria en funció d’uns criteris de composició urbana ja preestablerts en la mateixa figura de planejament. Dins d’aquesta diversitat podem, a més, reconèixer distintes combinatòries d’aquests tres aspectes assenyalats. Podem comprovar com algunes intervencions que utilitzen una mateixa figura de planejament mostren a vegades distintes escales d’intervenció. També cal assenyalar però que la majoria de les intervencions d’escala gran i mitjana es desenvolupen a posteriori mitjançant intervencions de desenvolupament de subsectors d’escala petita com a mecanisme de transformació. Totes aquestes consideracions repercuteixen d’una manera decisiva en la imatge del teixit que a partir de l’esmentada transformació se’n deriva, i és important tenir en compte que aquesta diversitat de mecanismes en el procés de desenvolupament implica distints paisatges urbans en el sí del sector de desenvolupament que s’està estudiant. Per tant, l’heterogeneïtat del 22@ no deriva només de la diversitat d’usos i de la fragmentació parcel·lària, sinó també i molt especialment de les figures de planejament i dels seus continguts que s’empren per a la transformació. En aquest escenari, i malgrat l’esmentada diversitat, al valorar les distintes intervencions i el planejament que les acompanya podem distingir quatre nivells de transformació diferents en funció de l’escala i de la seva definició volumètrica. ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 18 NIVELL 1 Es tracta d’operacions que abasten vàries illes i que plantegen una ordenació volumètrica precisa. Aquestes operacions replantegen d’una manera clara les disposicions edificatòries preexistents i plantegen una nova volumetria en funció d’un projecte unitari i força independent. Dins d’aquest grup podem incloure l’àmbit de Llull-Pujades-Llevant. NIVELL 2 Aquestes operacions plantegen també una disposició edificatòria precisa, però mostren al mateix temps una atenció a l’entorn immediat més acurada, de manera que plantegen una volguda integració entre el teixit preexistent i la nova proposta. Dins d’aquest grup podem incloure l’eix Llacuna i també el projecte del Parc Central. Si fem una aproximació més precisa a la figura de planejament que vesteix l’àmbit de l’eix Llacuna, podem entreveure perquè s’opta per aquest tipus de definició volumètrica i d’integració vers el teixit preexistent. L’objectiu principal d’aquesta intervenció es fonamenta en la necessitat d’establir d’una manera clara i contundent un nou eix que formi part de l’estructura urbana del seu àmbit d’influència, de manera que jugui un paper estratègic en la creació de noves dinàmiques i activitats en el teixit on s’insereix. La potenciació i singularitat d’aquesta traça persegueix establir un ferm lligam entre el nucli del Clot i el front del Litoral, donant un sentit més precís al sector de desenvolupament del Campus Audiovisual per la seva localització respecte aquest eix, així com també pretén donar més consistència a les noves construccions de Barcelona Activa entre Perú i la Gran Via. A més de resoldre l’obertura d’alguns trams interromputs, la gran aposta d’aquesta intervenció és clarament volumètrica, establint una nova caixa edificatòria en aquest eix, confiant en la seva aportació compositiva i densitat edificatòria amb una doble alineació de façanes –una primera línia edificatòria de 20 m i una segona de més alçada de 32/48 m– per tal de garantir una important barreja d’usos que permeti el reforçament de les condicions urbanes i de centralitat del nucli residencial i històric del Poblenou, “recolzat sobre els carrers Marià Aguiló, Rambla i el nou carrer Llacuna, formant un sistema complementari que enriqueixi les condicions ambientals, dotacionals i d’accessibilitat al barri”. Aquesta operació presegueix, a més, la creació de nous petits espais oberts, la continuïtat dels carrers horitzontals, el manteniment de l’estructura parcel·lària i dels edificis d’interès, així com la creació d’una nova peça d’equipament escolar de 5.000 m2, una nova àrea verda entre Pallars i Pujades de 6.000 m2 i una nova àrea d’aparcament per a 550 vehicles, tres peces urbanes que mitjançant un àmbit de menor superfície es faria impossible d’aconseguir. Es tracta, per tant, d’una intervenció que si bé inclou noves ordenacions volumètriques precises a propòsit d’una clara voluntat estructuradora, manté una atenta mirada a l’ordenació existent per integrar la proposta a les preexistències. Llull-Pu j ades-Llevant NIVELL 1 Parc Central NIVELL 2 Eix Llacuna Eix Llacuna ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 19 NIVELL 3 Altres operacions abasten àmbits també mitjans o grans, però confien en els desenvolupaments posteriors per la definició volumètrica definitiva, de manera que funcionen merament com instruments de gestió on la composició edificatòria no és tant important com ho ha de ser la viabilitat del procés de transformació, al mateix temps que l’obtenció de grans peces públiques forma part dels objectius de la proposta. Les intervencions que s’ajusten a aquestes determinacions són la de LlullPujades-Ponent i la de Perú-Pere IV. La primera d’elles pretén de nou mantenir l’estructura parcel·lària i edificatòria entenent ambdúes com un dels elements més significatius i característics del teixit, amb el propòsit d’assegurar la continuitat de les activitats productives i de les condicions socials, afavorint al mateix temps la barreja d’usos i la varietat tipològica. Un dels objectius però més significatius és l’obtenció d’importants zones d’espais lliures i d’equipaments en el punt central de l’àmbit, mitjançant els Subsectors 8, 11 i 12. Al mateix temps, el Subsector recolzat al carrer Zamora per sobre de Pere IV es considera d’ampli abast. Altres objectius de menor calat responen a la voluntat de crear espais intersticials per afavorir l’accessibilitat interior a les distintes activitats del teixit, així com establir criteris de manteniment d’edificis d’interès i generar un aparcament per a 500 vehicles al carrer Llull. En conjunt, s’intervé només sobre quasi la meitat del sòl de l’àmbit. Tant aquest planejament com l’anterior del nivell 2 exclou els fronts residencials consolidats, les indústries consolidades, i els sectors homogenis de pacel·lació menuda amb ús residencial majoritari. El més remarcable d’aquest exemple vers el nivell anterior, però, rau en els seus criteris de flexibilitat: es concreten només els aprofitaments màxims i les càrregues de cessió mínimes fixant la localització dels principals sistemes i dotacions. El que presenta però en comú és la divisió de la intervenció en subsectors o unitats d’actuació equilibrats que es desenvoluparan independentment. NIVELL 4 Finalment cal centrar l’atenció en aquelles operacions d’àmbit d’illa, i en alguns casos de menor mida, on es concreta de manera precisa la seva volumetria i on les cessions, càrregues i aprofitaments es gestionen en el sí de la mateixa. L’estudi d’aquests tipus d’intervenció ens permet apuntar algunes intuicions o hipòtesi que caldrà refermar al llarg del treball, però que ens poden orientar de moment per intentar copsar quin és el paisatge urbà que aquestes operacions generen. Si bé més amunt hem incidit en el distint paisatge urbà que cada un dels nivells que exposem pot generar dins el mateix àmbit del 22@ –i on caldria debatre si aquest és un valor afegit o ans al contrari, representa un problema d’identitat urbana–, en l’anàlisi i valoració de les intervencions d’illa trobem, de nou, diferents posicionaments urbans que configuren paisatges urbans també diferents i on la imatge de la ciutat és novament heterogènia. En l’estudi d’alguns plans d’illa podem reconèixer tres famílies d’intervenció en funció de la seva atenció a l’entorn urbà on s’insereix: 1. Ordenació oberta. Es tracta de volumetries que pretenen trencar l’alineació a vial plantejant disposicions edificatòries aïllades majoritàriament i NIVELL 3 Llull-Pu j ades-Ponent Perú-Pere I V NIVELL 4 Exemples d’intervenció d’illa ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 20 on el grau de permeabilitat és alt. Es generen espais oberts complementaris a la trama viària. 2. Ordenació tancada. Aquests projectes són fidels a l’alineació al vial, i s’organitzen generalment al voltant d’un espai obert central, limitant les permeabilitats i centrant l’atenció en la resolució arquitectònica de les edificacions. 3. Ordenació integrada. Aquestes propostes tenen un fort lligam amb les preexistències en les que treballen, i presten molta atenció a les continuïtats vers el teixit on s’insereixen, i molt especialment al context urbà que va més enllà de l’àmbit d’intervenció. [Incloem en el darrer full una primera classificació d’alguns d’aquests plans d’illa.] És evident que aquests tres tipus distints d’intervenció sobre l’illa generen paisatges urbans molt diferents. L’estudi més extensiu sobre el tipus d’ordenació dels plans d’illa i la seva localització –incloent en aquest treball també els desenvolupaments dels Subsectors i Unitats d’Actuació dels àmbits delimitats– poden donar pistes sobre quines són aquelles àrees homogènees de tractament de paisatges urbans similars o, altrament, quin és el grau de dispersió d’aquests paisatges. REFLEXIONS a/// Els tipus d’intervenció d’illa (oberta, tancada i integrada), els quatre nivells de planejament i el paisatge urbà resultant (ja sigui controlat a curt termini o flexible a llarg termini) pot donar una lectura omnicomprensiva de la imatge de la ciutat, valuosa per la seva diversitat, però també pot orientar les intencions de cara a l’ordenació dels sectors pendents. De l’anàlisi del tipus d’ordenació de cada sector i la seva disposició dins la trama, podria resultar-ne algunes continuïtats, en fragments o àmbits concrets, que fossin característiques. El fet de repetir-se una intervenció predominant en un àmbit concret, podria acabar per esdevenir una pauta, un referent, de la manera de com actuar en els sectors pendents. Si hem dit que la diversitat és un dels atributs més rics i significatius del sector 22@, aquest fet podria compatibilitzar-se igualment amb uns criteris preferents dels que resultaria una heterogeneïtat més controlada. b/// És la trama Cerdà “l’estructura” o el “suport” del sector 22@? Necessita el sector reforçar Pere IV, com va decidir-se reforçar Llacuna, cercant significar “eixos estructurals”? Necessita una subestructura més fina, conformada per continuïtats entre passatges i espais interiors d’illa? Sembla que tant la modernització de la infrastructura de l’Eixample (infrastructura i carrers), com les importants preexistències, com el mateix entorn general (Diagonal, Gran Via, litoral) fan que el mateix suport homogeni de carrers, sigui l’autèntica “estructura”, element homogeni d’un teixit clarament divers. ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 21 Aquest argument ens portaria a reclamar precisament una atenció especial sobre l’espai carrer-xamfrà com a referència obligada en el desenvolupament del sector. La necessària mirada des de la mansana, ha d’evitar ser únicament introspectiva. El paper “redemptor” dels patis i espais interiors d’illa a l’Eixample Central es produeix sobre un teixit de gran intensitat amb una estructura urbana (carrers) absolutament consolidada. Veure les relacions –volumètriques, d’alineacions, d’usos, de proporcions, d’accessos – des del carrer, com una condició necessària d’urbanitat. c/// A la vista dels primers sectors desenvolupats, tot sembla intuir un major interès de la transformació de gra menut (plans d’illa) en relació als plans predeterminats amb major capacitat formalitzadora (Llull/Pujades/Llevant). Un major interès en termes de manteniment de certa identitat del barri, de flexibilitat, de riquesa de situacions, de diversitat d’usos, etc. Per això sembla oportú subscriure l’encert sobre l’estratègia general de transformació quant a la mida de la major part de les intervencions. Això no obstant, la difícil gestió urbana no hauria de conduir tampoc a una fragmentació absoluta, ni a una total aleatorietat en el desenvolupament dels diferents sectors. Fora bo revisar els objectius concrets a exigir a cada peça de transformació (usos, cessions, ordenació), reflexionar sobre el tema de la dualitat entre illa i carrer-xamfrà i establir en qualsevol cas, mecanismes que impliquin un major compromís de relació entre cada illa i el seu entorn. ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 22 EMPLAÇAMENT PLANEJAMENT ORDENACIÓ ORDENACIÓ OBERTA ORDENACIÓ TANCADA ORDENACIÓ INTEGRADA ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 28 ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 30 _ DEL PAISATGE POBLE NOU AL PAISATGE 22@. EL PAPER DEL PATRIMONI. Les anàlisis s’han desenvolupat a dos nivells d’observació: a) En tota l’àrea 22@ com objecte d’estudi per visualitzar la distribució dels elements patrimonials, la seva concentració i les característiques formals dels recinte; b) En plans derivats a l’escala d’illa per a explorar-ne els efectes en l’ordenació. Els edificis ex-industrials que caracteritzen el Poblenou són els elements clau per qualificar el procés de transformació cap a una nova urbanitat en el districte. La MPGM 22@ ha representat la correcció d’una trajectòria barcelonina de manteniment del patrimoni industrial que va tenir un dels seus moments clars en l’etapa de transformació per als Jocs Olímpics del ‘92. En efecte, la inclusió de categories com les de “Fronts consolidats” o “d’habitatges existents a conservar” que responen a qüestions bàsicament socials relacionades amb el manteniment de la població resident, van representar però, la incorporació de patrimoni existent al procés de modernització. La pròpia modificació del PGM, incorpora criteris conservacionistes pel planejament derivat. _ Patrimoni dins ámbito 22@ ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 29 1.3 IDENTITAT: _PATRIMONI. _Objectius: / Estudiar el paper, les potencialitats i els condicionaments dels elements de patrimoni en l’ordenació urbanística de l’àmbit 22@. _Previs / La MPGM 22@ ha significat la incorporació decidida de la lògica de la conservació del patrimoni industrial en el planejament urbanístic de Barcelona; la incorporació incrementada en el seu successiu desenvolupament. _Fase inicial: I / Identificació dels edificis de nova protecció inclosos en els plans que desenvolupen la MPGM 22@ (predeterminats i derivats) 1. II / Càlcul de l’eventual sostre a desplaçar dins el perímetre del pla, per la introducció de nous elements catalogats l’any 2006, en el cas d’algunes illes paradigmàtiques. III / Verificació de l’edificabilitat (o volum) previst per la MPGM 22@, que no pot allotjar-se en la superfície ja ocupada pels edificis protegits en àmbits no inclosos en cap unitat d’actuació. IV / Concreció d’àmbits on la concentració d’elements patrimonials crea paisatges característics del Poblenou. _Primeres hipòtesis: / La conservació obligatòria d’una part substancial de l’edificació en el procés d’enormes transformacions del 22@, permet donar continuïtat a la vivència i a la imatge del districte del Poble Nou. També dóna un resultat diferenciat respecte als processos de noves implantacions o de rehabilitacions usuals. El veïnatge final entre edificis High Tech, fàbriques i habitatges del segle XIX, entre el vidre i el totxo, agafat amb morter de calç, entre i les superfícies llises i els bans vidriats, etc...dóna una qualitat plenament urbana en incorporar la percepció del temps i de la història al paisatge construït contemporani. / La introducció de nous elements de patrimoni obliga, en alguns casos, a deslocalitzar el sostre previst dintre el perímetre del pla derivat. Si be el resultat de mantenir el patrimoni és en general positiu, en algun cas pot conduir a ordenacions forçades. / Existeixen recorreguts potencials que, tot connectant diversos sectors d’alta concentració patrimonial, permeten pensar a la construcció d’un “paisatge cultural” del Poblenou del futur. 1 “Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic historicoartístic de la ciutat de Barcelona, Districte Sant Martí. Patrimoni industrial del Poblenou” (aprovada en 2006). ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 31 En el desenvolupament progressiu de la modificació del 22@, es van anar posant en valor peces de patrimoni, més enllà de lo catalogat en aquell moment. És el cas del pla de millora de la Farinera o del procés més complex de Can Ricart, per posar dos exemples emblemàtics. Tanmateix, la Modificació del Catàleg del 2006 va ampliar considerablement les finques protegides, incloent-hi moltes de les velles fàbriques del districte. I _ IDENTIFICACIÓ DELS EDIFICIS DE NOVA PROTECCIÓ INCLOSOS EN ELS PLANS DERIVATS. _ Patrimoni en MPGM 22@ dins plans predeterminats _ Patrimoni en MPGM 22@ Plans derivats fora pla predeterminat ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 32 II _ DESPLAÇAMENT DE L’EDIFICABILITAT En alguns Plans Derivats, com el del PERI del Sector de l’Eix Llacuna, la superposició dels criteris de conservació d’edificis –amb independència del motiu patrimonial o urbanísticsobre una edificabilitat predeterminada, ha condicionat la distribució del sostre o, en molts casos la delimitació del propi àmbit del pla. Per tal d’avaluar aquest fenòmen, s’han analitzat dues illes en les quals els edificis de nova protecció patrimonial ocupen una part considerable de la superfície total i s’hi ha calculat la ubicació del sostre En el cas de l’illa de la “la Farinera”, l’edifici patrimonial acumula més del sostre que generaria la seva projecció en el sòl i, per tant, allibera sòl en la resta de l’ordenació. Però el cas més repetit seria el contrari, on aquella projecció de sòl genera més sostre que el que s’ha de conservar i, per tant cal situar-lo en un altre sòl de l’àmbit. Això és així, ja que en la majoria de casos com els de la illa delimitada pels carrers Bolivia, Badajoz, Tánger i Ciutat de Granada s’ha exclòs prèviament de l’àmbit a l’edifici catalogat. _ILLA DELIMITADA PELS CARRERS: BOLÍVIA, BADAJOZ, TÁNGER Y CIUTAT DE GRANADA PMU “Illa ICT” Els edificis 1, 2 y 3 estan protegits per la Modificació al Catàleg de Patrimoni (fitxa n. 91 “Josep Canela e Hijos”), 1 y 2 entren en el perímetre d’un pla derivat i l’edifici 3 s’exclou de l’àmbit. En base a la documentació facilitada protegir els edificis 1 y 2 implica que aproximadament el 18% de la edificabilitat prevista per la MPGM22@ (el seu volum) es desplaça als edificis de límit de l’illa. El Pla, actualment en fase d’ execució, preveu edificis de 48 y 35 metres d’alçada. _ Ordenació MPGM22@ (Juliol 2008) 1 2 3 ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 33 _ILLA DELIMITADA PELS CARRERS: DE RAMON TURRÓ, DE LLACUNA, DEL DOCTOR TRUETA PERI “Sector de l’Eix Llacuna”(UA-3) aprovat octubre 2002 L’edifici 1 està protegit per la Modificació al Catàleg de Patrimoni (fitxa n. 89 “filatura de jute el Cànem”). La seva protecció patrimonial implica desplaçar aproximadament el 23% de la edificabilitat prevista per la MPGM22@. El pla preveu la remuntar d’un pis l’edifici patrimonial. _ILLA DELIMITADA PELS CARRERS: CIUTAT DE GRANADA, DR. TRUETA, ROC BORONAT I PTGE. MAS DE RODA PMU d’illa, aprovat desembre 2004 La torre i la xemeneia (1) estan incloses en el Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Districte de Sant Martí del any 2000 (fitxa n. 10 “Antiga Farinera La Fama”); l’edifici 2 està protegit per la Modificació del Catàleg de Patrimoni (fitxa n. 89 “Farinera la Fama, Can Gili Vell”) L’edifici de nova protecció de PB+2 y PB+4 no implica desplaçament de sostre dintre del perímetre del pla. En el text de la fitxa de patrimoni s’assenyala que el manteniment del edifici 2 segueixi els criteris generals definits per el PMU d’illa aprovat en 2004. _ Ordenació MPGM22@ (Juliol 2008) 1 1 2 _ Ordenació MPGM22@ (Juliol 2008) ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 34 III _ VERIFICACIÓ D’EDIFICABILITAT DE DIFÍCIL REALITZACIÓ EN EDIFICIS CATALOGATS. Aquells casos d’edificis patrimonials que no estan dins de cap unitat d’actuació i generen una edificabilitat superior a la que ja tenen, podrien fer pensar en la necessitat de crear àmbits d’acumulació d’edificabilitat en el districte o de compensació amb aquells altres catalogats, que no estant tampoc inclosos en cap unitat d’actuació i superen el sostre que els correspon. Als efectes d’una possible posterior consideració d’aquesta problemàtica, s’han evidenciat els 5 edificis d’aquella mena en el plànol que s’acompanya. L’escreix d’edificabilitat que, malgrat estar prevista per la normativa, no pot allotjar-se en la superfície ocupada per edificis protegits és aproximativament de 8000 m2. _ Patrimoni en MPGM 22@ No objecte de cap actuación i edificis que generen sostre ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 35 IV _ CONCRECIÓ DELS ÀMBITS AMB CONCENTRACIÓ D’ELEMENTS PATRIMONIALS I RECINTES CATALOGATS PER POSAR DE RELLEU EL VALOR ESTRUCTURANT DE POSSIBLES RECORREGUTS QUE ELS RELACIONIN. _ Relació entre elements i recintes catalo g ats ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 36 ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 43 _EIX CRISTOBAL DE MOURA Activitats i carrer Aquest carrer, tot i tenir un pont sobre el riu Besós, enllaçar amb Sant Adrià i Badalona, no té continuïtat cap al centre de Barcelona i es talla al trobar-se amb la Diagonal. La seva secció amb una amplada de 30 m ja no té els requisits previstos per la vialitat rodada i per tant suposa una reserva viària amb un gran potencial com eix urbà i espai públic, essent l’eix vertebrador d’un seguit de places en el nou Pla. És aquest el motiu per estudiar la disposició i gra de les activitats en el seu entorn immediat.(fig.10) Si ens fixem en el tipus i posició dels equipaments podem observar una disposició disgregada i distribuïda amb algunes distàncies de fins a 400 m i amb només un nou equipament donant front al carrer Cristobal de Moura. ( fig 11). Dels nous equipaments un és de caràcter residencial (residència d’estudiants c/ Pallars), millorant la baixa demografia d’aquest sector. Si atenem a la disposició i nombre d’habitatges, observem que les vivendes es troben segregades en petits grups en àmbits inconnexos, produint-se grans distàncies entre els diferents grups residencials. (fig.12) Aquets grups són molt diferents entre ells amb tipologies que van des d’edificis plurifamiliars de PB+4 entre mitgeres. Es aquest últim tipus el què constitueix una major agrupació en l’illa del passatge Taulat, en combinació amb petits tallers. Les noves transformacions aporten habitatge a aquest àmbit de 21 Has., tot i això la freqüència i intensitat de l’habitatge és molt minsa per construir ciutat i ens preguntem si no seria adient re interpretar la casa artesana, en el sentit de que també la residència contemporània, amb la incorporació de les noves tecnologies, pot qualificar-se com un espai per l’activitat productiva. Atenent a l’activitat en el front del carrer Cristobal de Moura podem diferenciar dues situacions: Del carrer Maresme al carrer Josep Pla hi ha uns 300 m on les activitats no es relacionen amb el carrer, donat que funcionen de manera endògena amb accessos molt puntuals des dels carrers perpendiculars. _ Fi g ura 10: Esquema activitats relacionades en Carrer Cristòbal de Moura _ Fi g ura 11: Esquema distàncies entre activitats _ Fi g ura 12: Esquema distàncies entre unitats residencials ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 44 (fig.13) Del carrer Josep Pla fins Fluvià es succeeixen molts intervals sense activitat urbana i petits fronts on apareix puntualment la interacció entre l’activitat de la parcel·la i el front del carrer. (fig. 3) Aquest funcionament discontinu amb separacions de 30, 60 o més metres entre accessos a noves activitats genera una “urbanitat” accidental de poca intensitat i limitada a unes franges horàries molt determinades. En els dos plans d’illa realitzats trobem que en un (illa 89) l’activitat és monofuncional (magatzems amb oficines) produint-se només quatre accessos en forma d’esvàstica en tot el perímetre de l’illa. En l’altre (illa 79) el fet d’aparèixer hotel, residencia i oficines genera un àmbit ric i variat en activitats, però la manera en com aquestes utilitzen l’espai públic i la forma amb la que l’arquitectura es relaciona amb el carrer genera un espai urbà buit. En un total de més de 480 m lineals de façana trobem només set accessos a les activitats, sense espai comercial i amb unes plantes baixes impenetrables. Aquest fet associat al nou espai públic que s’incorpora dins l’illa, en la façana sud del carrer Cristòbal de Moura ens crea el dubte sobre la necessitat o la integració d’aquesta plaça en aquest eix urbà fins al moment “fantasma”, si bé és cert, que els plans aprovats pendents de realització i els àmbits per transformar poden introduir la urbanitat esperada. De les 14 illes, 2 s’han transformat, 6 tenen planejament aprovat i les 6 restants, poc consolidades, estàn pendents de transformació. _ Fi g ura 13: Cristòbal de Moura. Distàncies entre Maresme i Josep Plà. _ Fi g ura 14: Esquema activitat a Cristòbal de Moura, entre Josep Plà i Fluvià. ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 45 _EIX PERE IV Activitats i carrer L’estudi d’aquest eix singular, aglutinador de la urbanitat del sector industrial del Poblenou durant molts anys, ens pot servir per dimensionar i quantificar el concepte “urbanitat” al 22@. S’han estudiat les distàncies entre els accessos a les activitats (<25m, 2545m,>45m), la intensitat d’ús d’aquest accés (baixa, mitja, alta) i la permeabilitat visual de l’arquitectura permeable, semipermeable, impermeable), i amb això s’han dibuixat les seqüències, illa a illa dels dos trams del carrer Pere IV. S’ha grafiat amb A, B o C la major o menor distància entre activitats, amb +, * i 0, la intensitat. En el sector oest la freqüència de A és tan alta com de B (5 i 6m) mentre que C només hi ha dues. De les 14 illes, 6 son A, de les quals 5 amb alta intensitat i semipermeables, 6 són B de les quals 2 amb intensitat alta i només 2 són C amb baixa intensitat i sense permeabilitat. La dimensió dels plans i projectes per desenvolupar són reduïdes donada la forta consolidació d’aquest quilòmetre de carrer, assegurant un ritme d’activitats i una interacció amb el carrer propis d’un centre urbà. Respecte al sector est, cal dir que la trama Cerdà és incompleta, dels vuit carrers verticals, tres no travessen Pere IV, mentre que cap dels dos horitzontals creuen aquesta via. Això genera un cert aïllament del sector, reforçat pel recent tall a la Diagonal, amb la delimitació de dues gran illes. Aquesta situació provoca que de les 9 illes que construeixen el front de Pere IV, només dues siguin del tipus A amb intensitat i permeabilitat mitja, 3 del tipus B i 4 del tipus C. En les propostes de transformació la macro-illa situada entre els carrers Selva de Mar i Fluvià presenta un projecte amb noves activitats @ amb una arquitectura que remarca la cantonada Fluvià/Pere IV, tanmateix es proposa un gran equipament cultural i de creació que recupera edificacions catalogades. Les altres cinc propostes de transformació corresponen a illes, totes elles irregulars pel creuament esbiaixat de Pere IV, amb un programa de noves activitats @ on només apareix un edifici residencial d’uns 30 m de façana a l’encreuament amb Josep Pla. Trenta metres de façana residencial en més de 800 m de front de carrer. És clar que aquest tipus de transformació difereix molt de la que es produirà al sector oest, per la mida i les característiques dels projectes i del context. Queda la qüestió de la macro-illa situada entre els carrers Selva de Mar i Josep Pla, on difícilment es podrà produir un pla d’illa i on la substitució parcel·la a parcel·la sembla també problemàtica. Seria interessant estudiar la possibilitat de donar continuïtat a alguns passatges i subdividir la peça en diferents fragments. ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 46 ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 49 2.2 _CONFORT I VALOR EN L’ÀMBIT DEL 22@ ESPAI LLIURE I VEGETACIÓ. Objectiu: / Detectar i analitzar els diferents elements presents en la trama urbana que caracteritzen el lloc, considerats com a valors de vegetació existents i que en suma constitueixen elements de confort i qualitat de l’espai lliure. / Definir estratègies d’actuació per a potenciar l’aparició d’espais de valor i protegir els existents. Previs: / Detecció d’una trama vegetal existent i la superposició del pla del 22@ dins d’aquesta estructura. / Detecció de les tipologies d’espais oberts existents, establint alguns criteris de classificació fonamentats en la potencialitat del lloc i la seva qualitat. / Identificació de casos excepcionals en funció de les seves aportacions de confort i valor. / Definició de possibles relacions amb l’exterior de l’àmbit del 22@ [parcs, illes i estructures visibles]. Fase inicial: I / Valoració general de les vinculacions existents entre els espais oberts previstos, els existents i els no inclosos en el pla d’actuació [interrupcions, continuïtats]. II / Anàlisi de l’efecte que comporta la superposició de dos sistemes d’espais lliures [els sistemes associats a la trama històrica versus els nous espais lliures incorporats en la trama del 22@]; de relacions espacials; d’escala i de continuïtat visual, associades al terme de confort. III / Relació d’espècies vegetals existents. Catalogació per zones i per densitat de predominança en funció de les seves continuïtats. Primeres hipòtesis: I / Consideració del carrer com a àmbit d’avaluació, a través de la valoració dels espais de confort i les seves connexions. La vegetació entesa com un dels principals productors de confort, serà l’instrument de detecció dels llocs de valor i les possibles potencialitats. Al mateix temps, es planteja l’establiment de relacions entre l’estructura i el fragment, entesos com a sistemes d’exploració –tant en les noves propostes com en les trames heretades. II / La transposició de trames permet certes relacions de continuïtat visual, entenent la seva avaluació com una xarxa de narratives, és a dir, espais seqüencials amb diversitat d’atmosferes. III / Existència d’alguns espais excepcionals per les seves característiques de valor, i on les seves potencialitats podrien fomentar noves lectures del lloc. Comprensió d’aquests llocs com a part d’una estructura fragmentada generadora de continuïtats. Identificar quins elements construeixen el valor en aquests espais. IV / Estudi sobre la possible generació d’activitats provisòries en els espais no desenvolupats. ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 47 REFLEXIONS Les noves activitats i equipaments solen tenir un dimensió considerable (>2.500 m2), generant sectors mono-funcionals amb espais oberts interns de caràcter col·lectiu i accessos puntuals controlats respecte al carrer, que provoquen una interacció amb l’espai públic discontinu i molt espaiat. El resultat és, en alguns casos, una “urbanitat” feble, en el sentit que no es propicia una ajustada mescla i combinació de les activitats amb el carrer, com espai urbà representatiu. Aquest fet queda reforçat per la opacitat, o el canvi de cota respecte al carrer, de les plantes baixes, generant-ne llargues alineacions de façanes impenetrables. Si bé és cert que les noves activitats i la transformació precisa encara de molt de temps per construir un teixit suficientment sòlid com per generar una activitat urbana en l’espai públic pròpia de una ciutat compacta, també ho es que enfront la discontinuïtat formal i funcional que caracteritza aquest àmbit moltes de les actuacions fins al moment realitzades es fan en contigüitat a transformacions externes o per agrupació d’illes, generant una “urbanitat” sectorial que no ajuda a la transformació del conjunt. En aquest sentit es important destacar que aquesta contigüitat es més que justificada per la necessitat de reurbanitzar les àrees de transformació per dotar de nous serveis a les noves activitats. La necessària contigüitat física d’aquets serveis provoca aquesta transformació en taca d’oli de molts sectors que condiciona el gra, la alternança, mescla i heterogeneïtat de les transformacions en el 22@. La qüestió que ens plantegem és la següent: Existeixen diferents grans, associats a diferents tipus d’activitat, construint diferents espais urbans ben delimitats, en diferents sectors reconeixibles del 22@? Si és així ja no estem parlant d’un 22@ sinó de més d’un, el que implica una sectorització d’un fragment de ciutat que inicialment tenia un potencial unitari, fonamentat en la heterogeneïtat de la seva morfologia i en la variació del gra petit i mitja de les seves activitats, sempre com unitat i mai com campus independents adherits. ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 50 _CONTEXT: Valors existents i potencialitats La comprensió del lloc d’estudi a partir de les primeres aproximacions, ha permès detectar els diferents elements presents en la trama urbana i caracteritzadors d’un lloc constituït fonamentalment per capes de diverses activitats i contextos heterogenis. La presència del pla del 22@ s’entén com una petita fracció d’un conjunt compost per elements tan dissímils com la trama històrica del Poblenou, la xarxa d’activitats existents i les estructures vegetals que caracteritzen el lloc. Davant d’aquesta heterogeneïtat de sistemes, s’ha assumit des de l’inici que la fragmentació dels espais verds ha de ser vista com a potencialitat, malgrat la complexitat de la seva tinença, i de l’accessibilitat disponible. Es pot intuir una voluntat del pla 22@ per valorar una història significativa i recent, establerta a través de la lògica del conjunt industrial arrelat. No obstant això, també es considera necessària la detecció d’altres dinàmiques existents, que podrien funcionar com a importants mecanismes definidors de la identitat d’un lloc amb atributs precisos. A partir d’això, l’establiment d’exemples comparatius sobre algunes nocions d’espai públic ha permès confirmar una manca important de models referits a l’espai lliure de la ciutat contemporània. Aquesta absència de referències analítiques impedeix, d’una banda, l’establiment ràpid de contrast i confrontació, però també ens parla de que la visió de ciutat a través del seu espai lliure es presenta aparentment difusa i ambigua. _ . Distribució de l’espai verd en l’àmbit del 22 ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 51 I _ Determinació dels estrats d’estudi Estrat Pla 22@ Entenem que el pla del 22@ és un projecte ambiciós i innovador que indaga sobre com ha de ser produïda la ciutat moderna; quins són els seus components i com es gestiona. Al mateix temps, ha d’incloure maneres noves amb imaginaris rics i ambientalment complexos, que conduiran a un projecte de ciutat sostenible, confortable i diversa. La nostra proposta intentarà complementar aquest esforç amb possibles aplicacions en l’àmbit de l’espai lliure. El primer contacte amb la part del conjunt constituïda pel pla del 22@ i la recerca de referències per a la valoració d’aquests espais, ens ha proporcionat unes dades inicials sobre les seves característiques i possibilitats d’anàlisis: · La falta d’exemples d’espai lliure construïts dintre de l’estructura general del pla del 22@, que dificulta l’objectivitat d’una anàlisi d’impacte sobre la trama vegetal, però també i fonamentalment sobre la trama urbana, generant la dificultat de construir una imatge visual definida. Al mateix temps, l’escassa informació sobre la definició d’espais lliures en els futurs projectes dificulta la visualització d’aquests temes. · L’anàlisi d’una arquitectura que opera fonamentalment a partir de la imatge corporativa, obtenint com a conseqüència la generació de caixes tecnològiques d’alt consum energètic, i que forma part d’una sèrie de punts crítics per a comprendre l’espai lliure generat. · Si bé l'àmbit del 22@ incorpora alguns parcs i espais lliures dintre de la seva proposta, és fonamental comprendre que, independentment del pla, la zona conté en tot el seu perímetre importants espais públics de gran escala. Aquesta comprovació condueix a una mirada diferent de l'espai públic, no fonamentada en el volum i la densitat dels seus parcs i places, sinó en les aportacions de valor associat, com les relacions de caràcter visual i la identitat heretada del Poblenou. Estrat d’estructures vegetals De la mateixa manera, s’ha realitzat una aproximació al lloc a través de la cartografia d’espais lliures proposats pel 22@, detectant capes d’informació addicionals a les presentades i alguns valors puntuals: · L’escassa o nul·la representació dels veritables valors de vegetació existents dintre de la trama d’espais lliures del 22@. Evidenciar que una anàlisi objectiva dels sistemes del verd no és del tot compatible amb la xarxa d’espais lliures proposats pel 22@, exemplificant casos on els veritables espais de valor no han estat cartografiats. · La localització de les àrees verdes importants, col·locades en la seva totalitat en la perifèria dels àmbits definits com 22@. Valoració general de les vinculacions existents entre els espais oberts previstos, els existents i els no inclosos en el pla d’actuació [interrupcions, continuïtats]. · L’escassetat de l’element vegetal com a element patrimonial dels nuclis industrials del Poble Nou. · Detecció d’una trama vegetal existent i la superposició del pla del 22@ dintre d’aquesta estructura. Grans espais verds perimetrals a l’àmbit del 22@. _Espais verds proposats pel 22@. ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 52 · Relació d’espècies vegetals existents. Catalogació per zones i per densitat de predominança. · Estudi de les espècies vegetals previstes per a la zona [perspectiva botànica de Parcs i Jardins] i la seva vinculació amb les preexistències. Així, és possible analitzar la previsió en el pla de la reconstitució de les alineacions de manera absoluta a partir de la regularitat del traçat viari. Sent que en l'actualitat aquestes alineacions presenten discontinuïtats, i en alguns casos són absolutament inexistents, plantejant-ne la possibilitat de tornar a reflexionar sobre aquests traçats. Estrat preexistent del Poble Nou L’anàlisi del sector sud, més relacionat amb la trama històrica del Poble Nou, també ha definit estratègies d’aproximació: Les intervencions sobre l'espai lliure del Poble Nou històric han de considerar una sèrie de punts crítics que impliquen la totalitat dels criteris de valor del lloc. Així, hem d'emfatitzar la prioritat de visualització del Poblenou com a orígen i centre de la identitat heretada, i com a base per a la comprensió de l'estructura visual. · Comprensió de l’efecte que comporta la intercalació de dos sistemes d’espais lliures [els sistemes associats a la trama històrica versus els nous espais lliures incorporats en la trama del 22@] i que incorporen relacions espacials diverses d’escala i de continuïtat visual associades al terme de confort. · També serà pertinent evidenciar que el gra urbà aportat pel teixit industrial previ serà un dels principals elements de fusió de l'espai lliure, difuminant encara més les estructures vegetals existents i atorgant discontinuïtats fonamentals a la identitat visual del districte. Tanmateix s'ha considerat l’escassetat de l'element vegetal com a element patrimonial dels nuclis industrials del Poblenou. _Estat actual de l’arbrat viari, on és possible comprovar les discontinuïtats existents en relació a la proposta prevista _ Estudi de les espècies ve g etals previstes ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 59 3. ARQUITECTURA “La ciudad no la constituyen los edificios, los objetos urbanos, sino la relación entre los objetos, entre las experiencias de los objetos urbanos”. Manuel de Solà-Morales ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 60 ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 61 3.1_ L’ARTICULACIÓ ESPACIAL: ELS INTERSTICIS I CONTIGÜITATS. _Objectiu: / Detectar els intersticis. Estudiar l’espai no construït entre arquitectures, i veure com es comporta en front a nous tipus edificatòris ( bloc obert). Anàlisi del edifici que dóna la volta, control de la façana pública a carrer de la façana privada entre blocs. / Estudiar el contacte entre nous edificis i entre mitgeres. _Previs: / Sobre els plans derivats que prenen com a unitat l’illa, s’han localitzat fissures de separació entre diferents projectes d’una mateixa unitat de planejament. Aquests espais presenten elements de serveis ( rampes baranes, murs etc.) / Es detecta la falta de normativa que reflecteixi la trobada entre façanes, vola dius i alineacions d’arquitectures entre mitgeres. _Fase inicial I / El valor de la fissura com a façana II / “La fissura mentidera”. Fissures que responen a una separació entre diferents projectes arquitectònics, que per la seva urbanització i per la seva ubicació de elements de servei, passen a ser espais residuals. III / Detectar i diferenciar les fissures entre unitats de planejament, entre activitats de caràcter públic o privat i les generades per projectes independents. _Primeres hipòtesis: 1. L’illa com a unitat de gestió i la flexibilitat normativa, fan que sigui necessari un control de les noves volumetries superposades a un traçat d’Eixample bàsicament de viari. En alguns casos els projectes no reconeixen aquests nous espais i aquests nous testers que confeccionen cantonades molt interessants. 2. L’aposta per la ciutat oberta genera espais d’intersticis que donen una continuïtat a espais tancats. Estan oblidats aquests espais permeables, es tenen en compte les façanes obertes a aquests espais? Tenen les característiques adients els espais lliures relacionats a carrer, són espais de servei, espais d’accés o espais de trànsit? 3. El control de l’espai lliure en àmbits de planejament d’illa és escàs. No existeix normativa associada a aquests espais de cessió, que molts cops queden colonitzats per artefactes de servei i impedeixen la seva lectura com a espai lliure d’ús públic. 4. El procés de seguiment dels projectes en l’Eixample tradicional no pot aplicar-se directament sobre el 22@. Donades les característiques arquitectòniques en l’ordenació oberta, és necessari establir nous mecanismes de seguiment i control dels espais privats d’ús públic i de les façanes no públiques. _ El nou model d’ordenació.: En el Poblenou es planteja un nou tipus d’ordenació, més oberta, que respon a les noves necessitats actuals, amb les següents intencions: a) Manteniment de la trama urbana de Cerdà. b) El límit de cada intervenció urbanística (o pla derivat) és l’illa delimitada pel viari. ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 62 c) Manteniment de part de l’edificació existent per consolidacions de les seves activitats. d) Llibertat volumètrica de la nova edificació e) Llibertat d’alineacions de la nova edificació Això ha comportat, en la pràctica, una determinada casuística, depenent de la situació i forma del solar, del grau d’edificació existent i de les necessitats, usos i voluntats dels projectes. La llibertat volumètrica i d’alineacions genera tota una discussió entorn a volumetries específiques, al marge de l’ alineació a vial. A_ Ordenació oberta sense preexistències. (Veure Quadre1) En aquest primer grup, no existeix edificació consolidada i es plantegen els projectes, com a territori lliure de través de certes normes que donen urbanitat a l’espai. Els edificis apareixen com objectes que recolzant-se en la trama Cerdá no articulen amb suficient intensitat l’espai buit interior que es pretén promocionar. Es el cas de l’illa n. 79, la falta d’una norma que determini exactament el que és públic i el que és privat (rampes d’aparcament, ventilacions, tancaments de propietats, etc.) impedeix la utilització de l’espai com un espai urbà. També l’absència de criteris de disseny urbà, l’homogeneïtzació d’alguns materials constructius, hauria donat més urbanitat en aquest espai. En l’illa n. 4, la qüestió és similar a la diferència de que un dels límits es la Diagonal. Las edificacions es desplacen en base a la via principal, jerarquitzant els espais que separen els edificis. S’obra un gran parc al sud apareixen espais allargats i estrets entre els edificis, que presenten el seu tester a la Diagonal. Si es vol que els buits residuals tinguin interès, el disseny haurà d’ésser molt curós. Qüestions d’entregues entre edificis nous i la manca de normativa permet una absoluta disparitat. Illa n. 10. En aquest cas, a més a més ens trobem en la junta entre mitgeres, amb una alineació a carrer, que presenten dues façanes vidrades. Una d’elles mostra la seva secció constructiva, gràcies a la presència d’una façana de conservació patrimonial. Així doncs, s’aprecia directament des de carrer tota la secció desalineada en el tall que es produeix en el límit de la propietat. B_ Les “Mansanes” amb construcció consolidada. ATRIS. (Veure Quadre2) A. En “mansanes” amb construcció consolidada, es plantegen diferents variants, en les que el grau d’edificació i la seva morfologia residual són determinants. ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 63 L’atri és un paradigma de la modernitat. 1) Podem trobar una casuística representativa en el cas de l’illa 17. La presència d’un edifici industrial consolidat, dóna oportunitat de generar un nou espai lliure permeable. Aquest espai s’entén com a interstici permeable a l’espai urbà i amb noves arquitectures que el configuren. 2) En el cas de l’illa n. 29 i a falta, actualment, de construir l’edifici limítrof amb els edificis existents. El projecte en forma d’L construeix un atri obert al carrer que donarà entitat a la corporació o al propietari de l’edificació. Aquest edifici es construeix en el xamfrà i això li dona una forta presència. Hem de dir que en general la solució de l’atri incorporat a la trama Cerdà, sigui obert cas n. 29, sigui a través d’un edifici existent, es una solució arquitectònica contrastada per l’experiència. C_El desplaçament homogeni de l’alineació: (Veure Quadre3) En aquest cas hi haurien dos situacions segons hi hagin construccions existents o no. En ambdós casos s’evita la construcció del xamfrà, simplificant les solucions arquitectòniques per treballar amb solucions ortogonals. El primer cas correspon a l’illa n. 10 i d’altres. La solució donada dependrà de la seva situació, si les illes enfrontades segueixen o no l’alineació del carrer. Si es planteja al costat de muntanya l’espai alliberat gaudeix d’un bon assolejament i fa entenedora la solució donada. La segona opció, on es recula parcialment, per tal de no haver de construir el xamfrà, és el que comporta més dificultats. Aquí hauríem de parlar de la mandra de l’arquitecte utilitzant la llibertat normativa per tal de facilitar solucions tipològiques simples. ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 64 ETSAB – UPC ANÀLISI PER LA VALORACIÓ DE LA NORMATIVA DEL 22@ GENER 2009 65 3.2 ARTICULACIÓ VOLUMÈTRICA. _Objectiu: / Valorar la idoneïtat de model de ciutat "compacta y diversa" que es proposa en el Projecte 22@ Barcelona abordant el potencial dels volums construïts a partir de l’ augment de l’edificabilitat del sector de 2m²t/m²s a 2,7m²t/m²s. Estudiar el paper d’aquests volums com a coixinets capaços d’articular peces dintre d’un planejament. S’analitza l’articulació volumètrica, la qualitat arquitectònica com el component essencial del compromís innovador en l’àmbit 22@. _Previs: / La Diagonal com punt d’inflexió entre dos àmbits d’anàlisis. La diversitat de teixit (grau de consolidació, tamany del gra, ocupació o tipus de parcel·lari), la diversitat de usos (residencial, petita indústria i complex industrial), la diversitat volumètrica (tipologia edificatòria, altura mitja, densitat) i la diversitat d’actuacions de planejament i del residu potencial (dimensions de l’àmbit, activitat, intencions, articulació amb el teixit, relació amb les preexistències). _Fase inicial: I / Perfil Regulador. Una primera exploració a la flexibilitat de la configuració volumètrica que proposa el Projecte 22@ Barcelona a través de l’alçat de Pere IV. Posteriorment es detallarà en cada un dels Plans Predeterminats. II / Les unitats operatives d’estudi i els elements: l’articulació, el ritme i la proporció en relació a les peces edificades i en especial a la contigüitat, el xamfrà, la planta baixa, la coronació, la transparència i la relació amb el patrimoni. _Primeres hipòtesis: 1 / En front de l’homogeneïtat de l’alineació i l’alçada reguladora al 22@, reconèixer el valor de la discontinuïtat del teixit urbà com a valor característic d’articulació. Reproduir la definició i el control d’aquesta discontinuïtat mitjançant ritmes, seqüències i alternances. 2 / La normativa contempla un augment d’edificabilitat. Entendre aquesta edificabilitat residual (inclòs la deguda al sostre desplaçat de patrimoni) com un element en moviment que permeti reubicar-la i acumular-la amb la intenció de potenciar els valors de discontinuïtat. Reconèixer a Pere IV certs àmbits (fruit de la intersecció de l’antiga traça amb la malla de l’eixample) on concentrar edificabilitat. ANNEX.1I ÓÓ ANNEX.2IÓÓ