Les 7 claus d'una docència a Youtube: pautes per a l'elaboració de material audiovisual com a complement a la docència d'arquitectura

LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE Pautes per a l’elaboració de material audiovisual com a complement a la docència de l’Arquitectura EDUARD LLORENS-POMÉ LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE Pautes per a l’elaboració de material audiovisual com a complement a la docència de l’Arquitectura Autor: Eduard Llorens-Pomé Tutor: Daniel García-Escudero Barcelona, setembre de 2021 Curs acadèmic 2020-2021 Treball de Fi de Grau Grau en Estudis d’Arquitectura (GArqEtsaB) Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 5 RESUM Les classes a través de plataformes en línia d’aquest darrer any i mig han accelerat la transformació digital a les universitats. Uns canvis que segurament haurien arribat d’aquí pocs anys. Què es mantindrà del temps prepandèmia i què canviarà? La finalitat d’aquesta recerca és esbrinar quin paper juguen i han de jugar les plataformes audiovisuals com a complement a la docència universitària de l’Arquitectura. En aquest sentit, s’inicia el projecte fent una investigació prèvia sobre quin tipus de contingut hi ha i com s’estructura, passant per la comprensió del context d’una societat líquida on la saviesa digital es presenta com un recurs imprescindible. Es defineixen set claus per a l’elaboració de material docent complementari en format audiovisual: Àrea general i temàtica concreta, Tipologies, Llenguatge audiovisual, Durada, To, Guió, i Postproducció Finalment, s’emprèn un procés d’experimentació a partir dels resultats de la investigació prèvia, i que deriva a un treball de camp amb els estudiants de primer curs com a públic objectiu. Es realitza en el marc d’una assignatura de primer curs a l’ETSAB on es crea un vídeo de com fer una maqueta topogràfica. ABSTRACT Digital transformation in universities has been accelerated in the last year and a half due to virtual classrooms. These changes would probably have happened in a few years. What will be kept from the pandemic learnings? What will change? The aim of this research is to find out what role does audiovisual platform play in universities and what role should it play to complement the teaching of Architecture. In this sense, the project begins with a prior investigation into what kind of content exists and how is it structured, through understanding the context of a liquid society we live in and where digital wisdom is presented as an essential resource. Seven keys are defined to help guide the development of complementary teaching material in an audiovisual format: General area of interest & specific topic, Typology, Audiovisual Language, Duration, Tone, Script, and Post-production. Finally, a process of experimentation is undertaken based on the research of the seven keys. That leads to a fieldwork resulting of a video,directed to first-year students, to learn how to create a topographic model. It is carried out within the framework of a first year subject at the Barcelona Architecture School(ETSAB). This resource is evaluated with the community through a questionnaire. It receives a high participation. The results show a good reception of the videos by the students, which makes this type of material a valid complement to the teaching of Architecture. A lot of research focus on MOOC as the future of universities, and they leave apart its impact. This thesis, on the other side, focuses on its signification and how the media transforms communication and the university world. In the near future, the outcomes of this research will help to reinforce the presence of students in universities. It will drive to the creation of asynchronous audiovisual content that will allow university to become a space of communal criticism and reflection. Aquest recurs s’avalua comunitàriament mitjançant un qüestionari que rep una alta participació. Els resultats de la recerca mostren una bona acollida dels vídeos per part de l’estudiantat, fent valdre aquest tipus de material com a complement de la docència de l’Arquitectura. Molta recerca sobre la temàtica presenta les MOOC com a mitjà del futur i deixa de banda els seus impactes. Aquest treball, en canvi, posa el focus en la seva significació i com el mitjà transforma la manera de comunicar i la universitat. Aquests recursos permetran dotar de sentit la presencialitat a les universitats, derivant una sèrie de contingut a l’educació asíncrona i convertint l’espai universitari en un lloc de crítica i reflexió comunitària. Keywords: teaching resources, architecture, teaching innovation, asynchronous, audiovisual, communication. Paraules clau: recursos docents, arquitectura, innovació docent, asincrònic, audiovisual, comunicació. LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 7 AGRAÏMENTS Aquest treball posa punt final als anys d’estudis al Grau d’Arquitectura a l’ETSAB. És, llavors, un moment simbòlic per agrair a totes les persones que m’han acompanyat durant aquest camí; que de fet, acaba de començar. A la família, professorat i companys d’aquest viatge. Tot seguit, voldria agrair també al professorat de Bases Pel Projecte matins per aquests darrers tres anys de mestratge i suport en una tasca que he gaudit com mai. A la vegada, agrair-los la confiança, facilitats i predisposició quan se’ls va demanar ajut a l’hora de fer aquest treball. En especial, a en Daniel García-Escudero per descobrir-me tot un món i tutoritzar aquest treball amb tant entusiasme. Gràcies a l’equip de les Jornades d’Innovació Docent en Arquitectura (JIDA) pels recursos facilitats. Gràcies a l’Octavi, un bon amic qui m’ha fet un màster exprés en maquetació esquísitament jalpèrrim. I finalment a tots els que m’heu intercanviat visions sobre aquest treball i m’heu ajudat a reflexionar sobre el futur, i present, de l’audiovisual i l’arquitectura. Jaume, Ter, Pau, moltes gràcies! LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 9 5 RESUM 10 JUSTIFICACIÓ I ENCAIX 16 INTRODUCCIÓ 16 Plantejament del problema 17 Marc teòric 22 Estat de la qüestió 28 OBJECTIUS 28 Objectiu general 28 Objectius específics 29 Objectius operatius 29 METODOLOGIA 29 Recerca-acció 33 Exploració inicial 33 Qüestionaris 35 Recol·lecció de dades via Youtube 37 LES 7 CLAUS 37 Clau 1. Àrea general i temàtica concreta 37 Clau 2. Tipologia 59 Clau 3: Llenguatge audiovisual 66 Clau 4: Durada 67 Clau 5: To 69 Clau 6: Guió 73 Clau 7: Postproducció 76 TREBALL DE CAMP 76 Vídeo 79 Monitoratge YouTube 81 Resultats de l’enquesta 88 CONCLUSIONS I DISCUSSIÓ 92 NOTES 94 REFERÈNCIES 108 ANNEXOS 109 Annex A: guió vídeo del treball de camp 112 Annex B: gràfics vídeo 122 Annex C: resultats enquesta SUMARI JUSTIFICACIÓ I ENCAIX LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 1110 PREFACI JUSTIFICACIÓ I ENCAIX El desenvolupament d’aquest treball respon a la meva inquietud vers la docència universitària, una experiència crítica que ha sorgit durant aquests set anys d’estudis a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i a la Bouwkunde de la Technische Universiteit Delft (TU Delft). En concret, s’aguditza el 2016 arran d’una visita a la University of Surrey on, per sorpresa, assisteixo a la millor sessió a la qual he anat mai. Què es va produir en aquell auditori de 300 persones? Com es va generar un clima d’intercanvi i participació activa? L’estudiantat va rebre els continguts que es tractarien i una sèrie de materials complementaris, inclòs vídeos, uns dies abans de la lliçó. Tothom sabia què es discutiria i es partia d’una base informada. L’auditori, doncs, agafava un altre paper. La presencialitat en aquella universitat trobava el seu valor afegit. Aquest fet se suma a les múltiples experiències d’educació informal, fruit de pertànyer a una generació que tendeix a l’autoaprenentatge. Una òptica que es reforça per les diferents participacions en workshops, que utilitzen metodologies actives com l’Aprenentatge Basat en Projectes (-ABP-, en anglès Project-Based Learning -PBL-). Els tres últims anys he gaudit d’una beca d’aprenentatge per donar suport a la docència de l’assignatura de Bases per al Projecte a l’ETSAB, aquí he pogut observar de prop el dia a dia de l’aula i la implementació d’un nou programa docent a un primer curs universitari. Fig. 1 Fotografies d’escenes quotidianes de les classes de Bases per al Projecte matins i de les JIDA 2018. Imatges pròpies. Des de l’equip docent hem detectat mancances de coneixements bàsics que, molts cops, ha requerit la intervenció del professorat del curs per realitzar sessions formatives concretes sobre aquells aspectes. Això ha anat en detriment de les hores de correcció i discussió projectual. També hem pogut observar que l’estudiantat cerca els recursos que li manquen via plataformes com YouTube. Això no obstant, és perillós, ja que el contingut que s’hi troba té una manca de criteri i no està ordenat. L’estudiantat assumeix, erròniament, que tot està bé. Fet que acaba portant a errors projectuals o de representació arquitectònica. Paral·lelament, la participació en les Jornades sobre Innovació Docent en Arquitectura (JIDA) del 2018 i de 2020 com a membre del comitè organitzador m’ha permès descobrir l’afany de millora continua per part del professorat universitari, a la vegada que m’ha permès indagar sobre l’estat de la qüestió en el camp de l’aprenentatge i ensenyança de l’Arquitectura. Un camí poc conegut per l’estudiantat universitari i que permet albirar un futur en que la pedagogia sigui part intrínseca de la docència d’arquitectura. Abans d’entrar a l’ETSAB, l’estiu de 2014, vaig obtenir una beca per estudiar el curs d’introducció al cinema impartit per l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). Allà vaig aprendre les bases d’un llenguatge que m’interessava, però m’era llunyà i les vaig aplicar en tres films (una com a productor i dues com a actor). Un cop a l’ETSAB, he experimentat diversos cops amb la creació audiovisual com a material d’entrega de projectes. Explorant com es pot explicar arquitectura des del vídeo. Fig. 2 Fotogrames extrets del del vídeo Mur entre Tupolevs. Material d’entrega del curs de Projectes III. 2017. JUSTIFICACIÓ I ENCAIX LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 1312 Fig. 3 Fotogrames extrets del del vídeo d’EnllocAlLloc. Material d’entrega de Taller Temàtic I. 2019. Fig. 4 Fotogrames extrets del del vídeo 1678 Convidats a Taula. Una de les quatre parts incloses al material d’entrega de Taller Temàtic II. 2020. En conclusió, aquest Treball Final de Grau pretén enllaçar tots aquests fils, l’interès per la docència i l’audiovisual, i explorar com es pot millorar l’experiència docent de l’Arquitectura des de l’audiovisual. El títol del treball, un tant provocador, incorpora elements que es descriuran al llarg de la recerca. Tot seguit, al primer capítol s’introdueix la temàtica, es planteja el problema de la recerca, el seu estat de la qüestió i marc teòric. El segon capítol introdueix i desenvolupa cada un dels objectius. Més tard, al tercer capítol s’explica la metodologia utilitzada tant en la recerca, com al qüestionari. Al quart capítol, es desenvolupen les set claus per a una docència a Youtube. És un dels grans gruixos del treball. El cinquè capítol s’exposa la tasca feta amb el treball de camp. Finalment, al sisè capítol, es conclou i s’obren vies per futures recerques. Per tancar ens acompanyen tres annexos que incorporen el guió del vídeo, els suports gràfics que s’hi van utilitzar, els resultats de l’enquesta en taules i els resultats de l’enquesta sense filtrar. Durant la pandèmia provocada per la COVID-19, amb tres companys de l’ETSAB vam impulsar un cicle de conferències en streaming anomenat C de Confinament (Llorens-Pomé etal. 2020); on més de 25 arquitectes d’àmbit local, nacional i internacional van aportar els seus punts de vista sobre el moment viscut. El projecte va convertir-se en una exploració inesperada, practicada amb la ingenuïtat d’uns inexperts, i ens va fer reflexionar de les possibilitats d’un món que ens era desconegut: la creació de contingut audiovisual en plataformes digitals. La bona acollida de C de Confinament, més de 50.000 visites en dos mesos1, ens va fer considerar la potencialitat de la creació de contingut. Aquesta experiència va ser guardonada com a finalista a la Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme, i com a finalista amb menció del jurat als Premis FAD de Pensament i Crítica. Fig. 5 Fotograma de C de Confinament. Entrevista conjunta amb Núria Moliner. 2020. Enllaç a la llista de reproducció de totes les xerrades. JUSTIFICACIÓ I ENCAIX LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 1514 Fig. 6 Ideograma interactiu del Treball Final de Grau: Les 7 claus d’una docència a YouTube. En la següent imatge s’observa l’ideograma d’aquest treball. Tant es pot llegir el codi QR amb un dispositiu mòbil o fer clic a la imatge per accedir-hi a l’enllaç. Al llarg de tot aquest treball apareixen diverses imatges amb codis QR fent referència a vídeos. Així com amb la imatge de l’ideograma, també s’hi pot fer clic per accedir-hi. INTRODUCCIÓ MARC TEÒRIC LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 1716 CAPÍTOL 1 INTRODUCCIÓ L’Arquitectura és l’art de projectar edificis i d’altres estructures físiques. És una disciplina mil·lenària. Si bé el nom és el mateix que a l’Antiga Grècia (ἀρχιτέκτων, architéctōn), la professió i la forma de comunicar-se evoluciona constantment. L’Arquitectura parla molts llenguatges: el constructiu, l’escrit, el dibuixat (en un inici amb plantes i seccions, i des del Renaixement amb la perspectiva) o el llenguatge fotogràfic. Tanmateix, l’exploració en l’audiovisual és mínima.2 En un context social on l’audiovisual ha agafat un paper central, com es pot utilitzar aquest llenguatge per apropar l’Arquitectura a la ciutadania? I com es pot utilitzar aquest llenguatge per apropar la docència d’arquitectura als estudiants d’una generació molt més vinculada a aquestes eines? Ens trobem en una era en què la dadificació i el seu ús amb finalitats privatives han originat una cultura algorítmica (Striphas 2015). Tot depèn d’un algoritme. Què es posiciona, mira, guanya unes eleccions, s’ensenya; i què no. Amb aquesta recerca es proposa envair aquest espai des de la universitat pública. Establir unes pautes per «hackejar» els mecanismes privatius per generar coneixement, reflexió i crítica als estudiants. En síntesi, fer entrar un cavall de Troia a YouTube. Plantejament del problema En aquest apartat es presenta i justifica el problema de la investigació. Aquest problema es relaciona, com s’esmenta al prefaci, amb l’experiència universitària de l’autor i amb la situació social de la generació. En un moment social en què es té accés a una gran quantitat d’informació a un sol toc, és habitual que si no es troba quelcom, es busqui a la xarxa. I això també ho fan els estudiants de primer curs de l’ETSAB. Si noten que els manca recursos sobre algun tema, el cerquen. Si no saben com dibuixar un arbre, ho busquen a YouTube. Això no obstant, els estudiants no tenen la capacitat crítica, encara, per discernir si el que veuen és correcte o no. Qui forma i amb quins continguts? Són de qualitat? Com podem discernir els que ho són dels que no? A hores d’ara, amb l’exemple. Tot això ens porta a pensar sobre l’educació i qui té el monopoli d’aquesta. L’ultra formalització de l’educació i la seva mercantilització i elitització ha portat a fer créixer l’educació informal com a moviment reaccionari? Plataformes digitals com YouTube estan marcant els ritmes d’aprenentatge de les noves generacions? La universitat està preparada per assumir-ho? Com a comunitat universitària tenim clar que l’impacte de les eines digitals a l’ensenyament és molt alt. Els contextos d’aprenentatge informal estan creixent. Amb els problemes i beneficis que això comporta. Fins a quin punt realment s’aprèn en el moment en què es venen graus universitaris com a assegurança de futur laboral? Quins són els objectius actuals de l’educació superior? L’aprenentatge i assoliment d’unes competències o el miratge d’obtenir una feina qualificada? En el moment en què empreses, com per exemple Google, plantegen l’accés a les seves posicions laborals sense la necessitat d’un grau universitari i només amb l’obtenció d’un certificat propi, quin sentit tindrà la universitat? (Bariso 2020) Com podem subvertir la situació des de l’òptica de la universitat pública? Quines implicacions tindran les disrupcions com els Certificats Professionals de Google? Com podem fer evolucionar la universitat? Quin paper ha d’assumir la universitat presencial en relació amb l’online? Quins valors afegits té la universitat presencial i com es poden explotar? Marc teòric En aquest apartat es compilen les principals postures sobre l’ensenyament universitari, sobre el paper de l’audiovisual en la societat i sobre el canvi de paradigma social en el qual estem immersos. Els nadius digitals com a canvi de paradigma social Des del punt de vista d’una societat occidental ens trobem en un escenari de plena modernitat líquida, definida per Zygmunt Bauman (Bauman 2003). La revolució de la informació, o les dades, ens xoca de ple. És una societat canviant, que modifica constantment el seu sistema de normes i es dilueixen les relacions. «Els fluïds es desplacen amb facilitat. “Flueixen’’, “es vessen”, “es desborden”, “esquitxen”, “s’aboquen”, ‘’es filtren”, [...] a diferència dels sòlids no es possible parar-los fàcilment. Sortegen alguns obstacles, en dissolen d’altres o es filtren a través d’ells, deixant-los xops.» Zygmunt Bauman (2003)3 METODOLOGIA RECERCA-ACCIÓ LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 3130 creant així, una teoria viva de la pràctica. (McNiff, Lomax i Whitehead 1996, p. 24) De fet, el terme ‘recerca-acció’ està format per dues paraules que per si soles són prou significatives: D’entrada, ‘acció’ fa referència al què; i ‘recerca’ al com fas el què. Però què és exactament una ‘recerca-acció’? La recerca-acció és una investigació on, com a resultat d’un rigorós procés d’autoavaluació de la pràctica actual, l’investigador o investigadora es focalitza en un «problema» i sobre la base d’informació, planifica, implementa, avalua l’acció i finalment, treu conclusions a partir de les troballes (MacIntyre 1991). Com a qualsevol mena de recerca, no hi ha un enfocament teòric únic. De fet, la ‘recerca-acció’ està en constant evolució d’ençà que es va encunyar el 1946 per Kurt Lewin, investigador al Massachusetts Institute of Technology (MIT) (Lewin 1946). Categoritzar la ‘recerca-acció’ exposa els límits de les etiquetes, que són estàtiques i reduccionistes. Això no obstant, com exposen King i Lonnquist (1992), no incloure la categorització és ometre una porció del que s’ha escrit sobre aquest tipus d’investigació. Els mateixos autors defineixen els següents tipus: Recerca-acció tradicional Fa referència al tipus d’investigació que es duu a terme a les universitats, escoles o organitzacions, fent un ús col·laboratiu de l’aproximació tradicional a la recerca. És el tipus de recerca-acció dels anys 40 i 50 del segle XX. Inclou els treballs de Lewin (1946) en l’acció i teoria social; i de Corey (1952), Taba i Noel (1957), i Shumsky (1958) en l’àmbit educatiu. Tendeix a mantenir l’statu quo del subjecte estudiat. Recerca-acció col·laborativa És el terme que utilitzà Stephen Corey (1953) per descriure la seva aproximació a aquest tipus d’investigació. Emfatitza en la millora de la pràctica docent en lloc de problemes socials als quals fa referència Lewin. També usa aquest terme Smulyan (1984), qui descriu com el procés d’investigació «que implica el professorat en tots els aspectes del procés de recerca mentre estudien les seves classes i escoles». Recerca-acció tècnica Basada en la noció Aristotèlica del tekhnè, és la primera de tres categories definides per Grundy (1982). Un facilitador convenç un grup de facultatius d’implementar una innovació segons les especificacions que ha predefinit. Recerca-acció pràctica La segona categoria definida per Grundy es basa en la noció Aristotèlica de la frònesi i praxi i «cerca millorar la pràctica a través de l’aplicació del coneixement personal dels participants». L’opinió Opció treball En aquest treball s’opta pel model definit per MacIntyre, que caracteritza el procés d’investigació-acció com un desenvolupament flexible de la recerca per afavorir la seva naturalitat (MacIntyre 2000, p. 1). Es pot definir com una evolució de la recerca-acció pràctica. L’autora emfatitza en un procés d’investigació més desordenat on els dos grans pilars que guien la recerca són les reflexions inicials i les conclusions. També posa l’accent en la flexibilitat de les etapes de planificació, actuació, i observació per permetre un procés natural. Si bé la participació és un dels pilars fonamentals de qualsevol recerca-acció, no cal que la participació prengui part en tots i cada un dels fragments de la investigació. Donant, així, marge de diferenciació amb la Investigació-Acció Participativa (Dick 2002). En la següent Figura de la següent pàgina es mostra la interpretació del procés de MacIntyre que fem en aquest treball: pràctica derivada de la saviesa acumulada d’experiències anteriors pren especial rellevància. Recerca-acció emancipadora És la tercera categoria definida per Grundy i deriva de l’obra del filòsof alemany Jurgen Habermas. En aquest tipus d’investigació un grup es reuneix amb una intencionalitat crítica i, mitjançant un procés de deliberació que implica una “comunicació simètrica”, organitza la reflexió i l’acció. Un facilitador pot ajudar el procés del grup, però «el poder dins de la investigació d’acció emancipadora resideix totalment en el grup, no en el facilitador i no en les persones del grup» (Grundy 1982, p. 33). Recerca-acció crítica Segons Tripp (1984), es distingeix de l’anterior, ja que s’atura a l’acció. Mentre que en l’emancipadora, la reflexió crítica porta a l’acció social. Tot i que McTaggart (1991) no troba útil la distinció. Recerca-acció participativa Apareix dels escrits de Whyte (1989) i Whyte, Greenwood y Lazes (1991). Els investigadors i el grup col·laboren per solucionar problemes pràctics i generar teories socials vàlides a la vegada. Per Whyte, es diferencia de la recerca participativa en el fet que el grup també participa de la recerca, però no es relaciona el procés directament amb l’acció. Grundy (1982, p.25) també utilitza el terme d’acció participativa com la categoria general dels seus tres models de recerca-acció. METODOLOGIA EXPLORACIÓ INICIAL LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 3332 Fig. 12 Adaptada a partir de MacIntyre 2000, p. 1. S’emfatitza el caire circular afegint fletxes dins del procés, de manera que s’especifica la flexibilitat esmentada per l’autora. Exploració inicial Per indicació del tutor d’aquest treball, s’han realitzat una sèrie d’entrevistes d’exploració inicial. La conversa amb Marc Alier, sotsdirector i antic director de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Politècnica de Catalunya (ICE), va ser molt útil per refermar l’utilitat d’aquesta investigació i adequació en el moment actual; a banda de ressituar els objectius del treball. L’entrevista amb Antoni Ruiz-Bueno, professor a la Universitat de Barcelona (UB) i membre del Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació (MIDE), va ser d’alta utilitat per orientar la confecció dels qüestionaris d’avaluació. Qüestionaris Com es pot observar en l’esquema de la recerca-acció a la Figura x, és important avaluar els efectes de l’acció. S’opta per crear un qüestionari i passar-lo a la població d’estudi, que és els estudiants de primer curs de l’ETSAB matriculats a Bases per Projectes Matins (BPm). El total d’estudiants matriculats a BPm és de 295 alumnes, dels quals 235 segueixen el curs activament. S’ha obtingut autorització per part de tot el professorat excepte d’una classe, fet que resulti amb una mostra final de 219 alumnes. S’opta per utilitzar l’eina de Mentimeter, una aplicació web que permet gaudir de cert dinamisme i participació activa a l’hora de respondre el qüestionari. L’acte de respondre’l es converteix en una acció. Això va requerir temps de dedicació excepcional, ja que es va presentar la investigació a cada una de les 12 aules de BPm que van acceptar la invitació. D’altra banda, aquest esforç extra ha permès disposar d’una altíssima participació, per sobre el 70%. En el darrer capítol d’aquest treball s’aprofundirà sobre els resultats de l’enquesta. Es planteja una estratègia de preguntes molt senzilla en quatre parts. En la primera s’introdueix la investigació i els seus objectius, s’adjunta el vídeo a avaluar en cas de no recordar-lo. A la segona part es pregunta l’opinió del participant sobre el vídeo. A la tercera es toca un vessant emocional que permeti descobrir noves temàtiques a treballar. Finalment, la quarta part permet «construir un perfil» de qui respon l’enquesta. METODOLOGIA RECOL·LECCIÓ DE DADES VIA YOUTUBE LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 3534 güents materials de suport de l’assignatura? 5Quines temàtiques creus que cal reforçar? La pregunta 1 demana una valoració numèrica de l’1 al 7, sent 1 una valoració molt dolenta i 7 molt bona. S’usa aquesta numeració a recomanació d’Antonio Ruiz-Bueno. Les preguntes 2 i 3 són de resposta oberta i permeten avaluar si realment algú s’ha vist el vídeo i si el resultat de l’anterior pregunta és coherent. La pregunta 4 avalua el grau d’utilitat d’una sèrie de materials didàctics i formes de docència. Articles, vídeos, llibres, revistes, Instagram, referències, classes taller i classes magistrals. A cada una se li demana una valoració numèrica de l’1 al 7, sent 1 poc útil i 7 molt útil. Finalment, la pregunta 5 fa partícip a l’estudiantat per saber quines temàtiques els agradaria tractar en un proper vídeo. Tercera part Es proposa indagar en un vessant poc treballat a la universitat com és l’emocional. A partir de tres preguntes es pretén trobar quines temàtiques poden ser útils per l’estudiantat de primer curs. Es realitzen les qüestions d’aquesta manera per evitar buscar una temàtica concreta, es cerca des de l’emoció què necessiten. Les tres qüestions es responen amb un màxim de tres o quatre paraules. Tot seguit es recullen les preguntes incorporades al qüestionari i s’explica la seva formulació. A la vegada poden visualitzar l’enquesta des d’aquest codi QR. Fig. 13 Enquesta d’avaluació del vídeo a Mentimeter. No es recolliran les dades introduïdes. Primera part Introdueix els objectius de la recerca i es busca la complicitat del participant per motivar a respondre el qüestionari. Segona part S’enfoca completament al vídeo que s’ha visualitzat. Consta de les següents preguntes: 1Quina és la valoració global que fas del vídeo? 2Quins són els aspectes pels quals has valorat el vídeo d’aquesta manera? 3Què és el que més has trobat a faltar al vídeo de “com fer maquetes topogràfiques”? 4Què et sembla cadascun dels seRecol·lecció de dades via Youtube YouTube és una plataforma que ofereix l’emmagatzematge i mostra de vídeos en línia. Com a usuaris-espectadors se’ns mostra d’una manera, però n’hi ha una de paral·lela. Només a l’abast dels usuaris registrats. YouTube també és tota una eina d’anàlisi pels usuaris-creadors. En aquest treball s’assumeix el rol d’usuari-creador i, per tant, en aquest apartat s’indagarà en les entranyes de la plataforma, anomenades: YouTube Studio. Fig. 14 Retall de pantalla de l’interfície de Youtube. A dins s’hi troben les analítiques. Un espai que permet controlar les mètriques de cada vídeo i del canal en conjunt. És d’interès per aquesta recerca una de les dades que ens facilita la plataforma al moment de seleccionar un vídeo concret. La gràfica de retenció de públic i els moments claus, on es mostren els pics i les caigudes. 6Quins aspectes del curs et produeixen més frustracions? 7Quins són els principals reptes i dificultats amb els que et trobes a l’hora de fer un projecte? 8Quins aspectes del curs et produeixen més alegries? Quarta part Es «construeix un perfil» de qui ha respost l’enquesta demanant una sèrie de dades bàsiques i d’altres per saber les seves influències i motivacions. Són una sèrie de preguntes bàsiques d’informació de caire més personal. 9Edat 10Via d’accés a la universitat i curs de projectes que es cursa 11T’informes sobre arquitectura? 12Què t’interessa de l’Arquitectura? 13En quina mesura utilitzes les següents plataformes a l’hora d’informar-te sobre Arquitectura? YouTube – Pinterest – TikTok – Instagram – Webs – Llibres o revistes d’arquitectura – Twitch – Netflix, Amazon Prime i altres video-on-demand14Quins usuaris, revistes o webs destacaries respecte a la pregunta anterior? Les preguntes 12 i 14 són preguntes de resposta oberta que busquen conèixer millor qui respon el qüestionari. A la pregunta 13 es demana una valoració numèrica de l’1 al 7, sent 1 poc i 7 molt. METODOLOGIA CLAU 1. ÀREA GENERAL I TEMÀTICA CONCRETA LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 3736 En definitiva, controlar les dades de la retenció de públic permet analitzar què funciona al vídeo, què no i, amb el consegüent anàlisi, permet la millora del contingut. Per què interessa tenir una retenció alta? Vol dir que la gent es queda a mirar el vídeo, i en el cas d’educació, vol dir que l’estudiantat realment està mirant el contingut. Hi ha quatre possibles elements que ens trobarem a les gràfiques. 1 2 3 4 Fig. 17 Basat en l’exemple proporcionat per YouTube a la seva pàgina d’Ajuda. 1-La línia plana mostra una visualització contínua, d’inici a final. 2-La línia descendent assenyala una reducció de l’interès de l’audiència segons avança el vídeo. És habitual que la línia tendeixi a disminuir. 3-Els pics apareixen quan hi ha més espectadors al vídeo, comparteixen un moment, o tornen a reproduir el fragment. 4-Les caigudes mostren omissió per part del públic, és a dir, avancen el vídeo o salten a un punt concret. També indiquen que deixen de mirar el vídeo en aquella part concreta. Fig. 15 Retall de pantalla de l’interfície de Youtube Studio - Pestanya d’analítiques. Però, què és la retenció? Segons la mateixa pàgina d’Ajuda de YouTube, l’informe de retenció de públic mesura el nombre d’espectadors que continuen mirant el vídeo durant la reproducció.12 A la vegada també indica quan un espectador ha deixat de mirar el vídeo, ha avançat o ha tornat endarrere. Fig. 16 Retall de pantalla de l’informe de retenció de públic. Es pot observar la gràfica i els seus elements. Sembla una clau molt evident, però és important accentuar l’àrea genèrica de la qual es tracta i anar filtrant-la, com si es tractés d’un embut, per arribar al tema específic que motivarà el vídeo. Així doncs, el primer punt a afrontar és l’àrea general. En el cas que motiva aquesta recerca, és l’Arquitectura. Això no obstant, podria ser qualsevol altre camp: esports, música, aprenentatge, estil de vida, etc. De fet, YouTube mateix categoritza els vídeos segons l’àrea general d’interès. Tot seguit, apliquem les primeres capes. Què pot interessar al públic objectiu? Com podem concretar l’àrea general? S’ha fet res similar per la xarxa? En cas afirmatiu, com ho podem millorar? És important que la temàtica concreta sigui prou acotada per a ser eficients en la transmissió de la informació. Val més explicar molt bé un tema molt concret que introduir-ne de molts i distreure de l’objectiu final. En aquest cas, un altre cop, menys és més. Clau 2. Tipologia Matt Gielen dins la seva Taxonomia del Vídeo Digital (Gielen 2018) identifica 8 formats, que en aquest treball anomenarem tipologies en considerar que és un terme més precís. S’entén una tipologia com a característica principal que estructura l’audiovisual. CAPÍTOL 4 LES 7 CLAUS Aquest punt es basa en la investigació duta a terme per Matt Gielen (Gielen 2018), productor expert en YouTube i autor de diversos vídeos virals, lector a diversos congressos sobre la creació audiovisual en línia com VidCon. En aquest treball s’estén i reorganitza la taxonomia que proposa a l’hora de sistematitzar la creació de vídeos digitals. Hi ha una sèrie d’elements que ens permeten destriar d’entre els vídeos. Són set punts claus, o pautes, que ens permeten sistematitzar la ideació i creació audiovisual en aquesta plataforma. Cap d’elles és més important que les altres, si bé afrontar-les en l’ordre que s’exposa pot conferir un caràcter metodològic a la creació de vídeos digitals. Aquestes 7 claus són: Àrea General i Temàtica Concreta, Tipologia, Llenguatge Audiovisual, Durada, To, el Guió i la Postproducció. Tot seguit es desgrana cada una de les claus. Clau 1. Àrea general i temàtica concreta D’entrada recalcar que el tema concret del vídeo evoluciona constantment al llarg de les 7 pautes, ja que es va acotant segons les aportacions de cada una. LES 7 CLAUS CLAU 2. TIPOLOGIA LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 3938 El primer vídeo que es va penjar a YouTube és comentat. Dura 19 segons, està gravat de forma amateur i parla directament a càmera. És el punt sobre el qual pivota la manera en què consumim audiovisuals. Paul Levinston, professor de comunicació i d’estudis dels mitjans de massa, explica a un article a Los Angeles Times que abans de YouTube no hi havia ningú que mirés res que durés 30 o 60 segons, l’espectacle més curt de la televisió durava 30 min (Pham 2010). La gran majoria dels vídeos primerencs de YouTube relataven el que passava a la vida de la gent. Coincideix en un moment que el mateix format, però en escrit, triomfava a les xarxes: el boom del «blogging» (Ho 2007). Al món audiovisual es passa el blog cap al «vlog», utilitzant la v de vídeo. Els vlogs són un tipus de vídeo comentat, però no tots els vídeos comentats són vlogs. Un altre tipus molt comú són els «gameplay» o videojocs comentats. Fig. 18 Vídeo Me in the zoo de Jawed Karim. Primer vídeo penjat a la plataforma YouTube. Publicat el 23 d’abril de 2005 Una definició correcta de la tipologia és molt important a l’hora de preparar un vídeo, ja que defineix gran part del guió posterior i orienta la presa de decisions posteriors. Tot seguit es desgrana cada una d’aquestes tipologies i se n’identifica una de nova, la sensorial. Així doncs es considera que hi ha 9 tipologies de vídeo: Comentat, Entrevista, Explicatiu, Llistat, Música, Narratiu, Reacció, Repte i Sensorial. Cada un dels exemples que s’exposaran a continuació són exemples purs, és a dir, el paradigma de cada tipus. Això no és representatiu a la realitat de YouTube perquè molt del contingut és un híbrid de diverses tipologies. Val a dir que és la solució idònia, ja que aporta molta més complexitat al vídeo. Al final d’aquest apartat, es mostren les hibridacions més comunes. Això no vol dir que no n’hi hagi pas més. En realitat, la llista de possibilitats són infinites i depenen de la inventiva de l’autor. L’èxit o fracàs d’un vídeo rau a una sèrie de factors sumats i no en un de sol. Comentat Aquesta tipologia es defineix per ser un vídeo en el qual es comenta o s’afegeix opinió sobre un tema. De fet, és la tipologia que ha fet créixer la plataforma. L’audiència volia veure a gent que els parlés directament a través de la pantalla. És l’arrel de tot el que ha vingut després. • Ressenya: o “reviews”, en anglès. Es comenta, acompanyat d’observacions i judicis, els principals trets d’un producte, servei o document. Fig. 21 Vídeo Architecture BOOK REVIEW | Operative design + Conditional Design de 30X40 Design Workshop. Publicat el 2 de novembre de 2017 • «Unboxing»: acte d’extreure un nou producte del seu paquet i examinar les seves característiques, funcionalitats i presentació. Fig. 22 Vídeo My New Architecture Laptop Setup | Unboxing de Mooch. Publicat el 20 de març de 2021. Quins tipus de video comentats hi ha? • Anàlisi: examen acurat un producte, esdeveniment, discurs, fet, etc. Aportant detalls precisos sobre l’element estudiat. Fig. 19 Vídeo C. Tangana y Oiza: El secreto de COPIAR BIEN (análisis) de Deconstruyendo el Cine - Pau M. Just. Publicat el 3 de març de 2021. • «Gameplay»: es mostra la manera en què el creador s’enfronta al videojoc i s’acompanya amb comentaris sobre les decisions o fets que passen. Fig. 20 Vídeo Farnsworth House | Glass Country House | The Sims 4: Speed Build de Harrie. Publicat el 15 de gener de 2020. LES 7 CLAUS CLAU 2. TIPOLOGIA LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 4140 Fig. 24 Fotogrames extrets del del vídeo C. Tangana y Oiza: El secreto de COPIAR BIEN (análisis) de Deconstruyendo el Cine - Pau M. Just. Publicat el 3 de març de 2021 • «Vlogs»: videoblog o video log. Vídeos on es parla d’un tema concret des d’un punt de vista personal. Solen obrir la intimitat o el dia a dia de l’autor Fig. 23 Vídeo Haciendo proyectos conmigo! (arquitectura) de Marta Torné. Publicat el 6 de maig de 2020. • Teories conspiratòries: és un tipus de vídeo polèmic. En aquest treball s’evita posar-ne un exemple per no donar-los veu. És similar a un vídeo d’anàlisi que, a més, incorpora la difusió d’idees conspiratives. • Entrevistes múltiples: És un tipus molt similar a l’entrevista 1 a 1, però amb més persones en escena entrevistant o sent entrevistades. Aliena molt més a l’audiència si no s’utilitza cap recurs. Fig. 26 Vídeo Belgium Pavilion [Architecture Biennale 2014] de Mies. TV. Publicat el 10 de juliol de 2014. • Q&A (Preguntes i respostes): És un tipus bastant comú en vídeos en directe. Permet conèixer millor un tema concret i aprofundir-lo amb la comunitat. Fig. 27 Vídeo Q&A sobre Arquitectura y Cine. Tú preguntas, yo respondo de Deconstruyendo el Cine - Pau M. Just. Reproduït en directe el 2 de juny 2021. Entrevista Aquesta tipologia es caracteritza per vídeos on un subjecte o grup de subjectes són entrevistats. Les entrevistes no acostumen a tenir vincle amb els espectadors, fet que contrasta molt de l’essència de YouTube, que busca captar l’atenció directa de l’audiència. Tanmateix, hi ha diversos tipus que es basen a vincular-se amb el públic, sigui recollint preguntes seves o amb els xats dels directes. Hi ha molts formats d’entrevista i els que acostumen a funcionar millor són els que s’hibriden amb d’altres tipologies. Això no obstant, ho veurem més endavant i aquí llistem els paradigmes d’entrevista: Quins tipus de video entrevista hi ha? • Entrevistes 1 a 1: Acostumen a tenir una postproducció i edició per fer-les més amables al format digital. Fig. 25 Vídeo Entrevista Alberto Campo Baeza de COACTFE Arquitectos Tenerife. Publicat el 28 d’octubre de 2019. LES 7 CLAUS CLAU 2. TIPOLOGIA LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 4342 • Respostes a preguntes preescrites: Similar a les Q&A. Les preguntes es recullen abans i es grava un vídeo donant-hi resposta tot incorporant recursos que donin suport a la resposta. Fig. 28 Vídeo YOUR Architecture Questions Answered de 30X40 Design Workshop. Publicat l’1 de març de 2018. Fig. 29 Fotogrames extrets del del vídeo Entrevista Alberto Campo Baeza de COACTFE Arquitectos Tenerife. Publicat el 28 d’octubre de 2019. • How-to videos (Com...): És un dels tipus més comuns i que donen resposta a moltes cerques de la gent. Expliquen com fer quelcom pas a pas. Fig. 31 Vídeo How to Find Architectural Ideas de 30X40 Design Workshop. Publicat el 31 d’agost de 2017. • Vídeos educatius: Aquest tipus de vídeo pretenen aportar coneixement a l’audiència des del vessant educatiu tot explicant una situació, cas d’estudi, exemple, etc. Fig. 32 Vídeo Dentro de un edificio... que FLOTA??! de Ter. Publicat el 18 de maig de 2021. Explicatiu És un tipus de vídeo que explica o ensenya un tema, o en algunes ocasions, respon a una pregunta. És una tipologia comuna en temàtiques educatives, ja que permet simplificar idees complexes. És molt habitual al món de YouTube, ja que com a motor de cerca que és, són vídeos que acaben donant resposta al que la gent busca. Generalment té un format molt directe. S’apel·la a l’espectador trencant la quarta paret, és a dir fent desaparèixer la convenció que defineix que un mur invisible separa l’audiència del creador. Això no obstant, està evolucionant. Hi ha una certa saturació i els híbrids acaben captant millor l’atenció de l’audiència. Quins tipus de video explicatiu hi ha? • Experiments: Es posen a prova pràctica una sèrie d’hipòtesis i després s’explica el perquè i com han funcionat o no. És més comú en vídeos científics. Fig. 30 Vídeo Strong Structures with Triangles | Design Squad de Design Squad Global. Publicat el 15 juny 2017. LES 7 CLAUS CLAU 2. TIPOLOGIA LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 4544 Fig. 33 Fotogrames extrets del del vídeo Dentro de un edificio... que FLOTA??! de Ter. Publicat el 18 de maig de 2021. Llisticle En els últims anys ha proliferat un nou gènere d’articles que desenvolupa cada un dels elements d’un llistat. Les 10 notícies de l’any, els 10 llibres més venuts per Sant Jordi, els 7 indrets que he descobert al viure a Barcelona. Val a dir que el títol d’aquest treball segueix aquest esquema: Les 7 claus d’una docència a YouTube. Com explica el catedràtic de periodisme Josep Lluís Micó dins un article a La Vanguardia (Escur 2015), “Aquest fenomen, que té una certa tradició, ha propiciat l’aparició d’un neologisme: llisticles, fusió de llista i article, en la línia del que practiquen portals com l’exitós BuzzFeed”. Elaborar llistes no és una estratègia nova. En efecte, els 10 Manaments en són el clar exemple. I a més, corresponen a una de les xifres més comunes: els decàlegs. Si bé, recentment s’han combinat les llistes amb una explicació i matisos de cada un dels elements. Amb això, ha sigut una eina d’impuls de molt contingut digital viral no absent de crítica per la seva superficialitat. Però quin és el motiu pel qual elaborem llistes? Elaborem llistes per jerarquitzar, organitzar, prioritzar, etc. En el mateix article a La Vanguardia , Enric Miret, catedràtic de Psicologia Social de la Universitat de Barcelona, ho atribueix a «una necessitat de l’ésser humà d’anar fins al que és essencial, de tenir una guia que li permeti no perdre’s en una societat que rebenta d’informació». • Coses que no saps: fa referència a un tipus de vídeo que llista elements i se suposa que l’espectador els desconeix o li suposaran una sorpresa. Fig. 35 Vídeo 5 COSAS QUE APRENDÍ EN ARQUITECTURA | Ter de Ter. Publicat el 26 de febrer 2018. • «Els més...»: vídeo que llista els elements més bonics, impressionants, i d’altres adjectius o superlatius. Acostumen a ordenar-se numèricament, però no és imprescindible. Fig. 36 Vídeo Most STUNNING Architecture Around The World de Wacky Universe. Publicat el 18 d’abril de 2019. A banda, són títols satisfactoris, ja que ens produeix esperar el que rebrem. Ens anticipem. I un cop ho veiem, complim les nostres expectatives. De fet, com expliquen Winkielman i Cacioppo (2001), el factor d’anticipació i reafirmació ens facilita processos mentals i això ens fa treure un somriure. És a dir, ens crea una gratificació i alliberem dopamina. «És una manera d’escapar dels pensaments sobre la mort. Ens agraden les llistes perquè no volem morir.» Umberto Eco (2009)13 Quins tipus de video llisticle hi ha? • Compilació: és un tipus de vídeo que recopila una sèrie d’elements i els exposa. Acostumen a tenir una temàtica comuna, sigui genèric o concret, i no sempre disposen de fil conductor. Fig. 34 Vídeo Asi dibujan los arquitectos mas FAMOSOS de ARTOSKETCH. Publicat el 11 de març 2018. LES 7 CLAUS CLAU 2. TIPOLOGIA LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 4746 • Top ##: fa referència als vídeos que llisten els elements d’un tema concret i n’ordenen la selecció. Acostumen a fer-se de manera completament subjectiva. Comencen amb la paraula Top i un número, o només amb un número. Fig. 37 Vídeo 7 (more) Best Sites to Help us be Better Architects de Surviving Architecture. Publicat el 23 d’abril de 2019. Fig. 38 Fotogrames extrets del del vídeo 7 (more) Best Sites to Help us be Better Architects de Surviving Architecture. Publicat el 23 d’abril de 2019. • Cançó paròdia: no és un tipus nou, ja existia també amb MTV. Són un tipus de vídeo que incorporen l’humor tot versionant una cançó. Fig. 40 Vídeo YO IS MORE de Étienne Duval. Publicat el 14 de gener de 2016. • Directes: gravació d’un concert o espectacle en directe. • Versió o interpretació: són el tipus de vídeo en què músics, professionals o no, interpreten o versionen una cançó. Fig. 41 Vídeo L’arquitecte - Els Dies Més Dolços vol#3 de Els Amics de les Arts. Publicat el 15 de maig de 2020. Música El 60% dels canals amb més visites són de vídeos musicals. És una tipologia que no canvia massa del que ja passava a MTV, amb la diferència que ara l’usuari té el poder de decisió. De tota manera, l’objectiu principal és el mateix: escoltar una cançó o tema musical. El gran tret diferencial és la virtualització dels directes o les versions. I, en definitiva, la universalització de la distribució. Això també ha donat lloc a la cançó-paròdia. En l’àmbit educatiu és un recurs útil d’utilitzar des de la paròdia. Quins tipus de video musical hi ha? • Cançó amb lletra: així com passa amb els karaokes, les cançons amb lletra, o lyrics en anglès, causen furor. És una eina que s’utilitza bastant a l’hora d’interpretar, cantar, entendre o aprendre una cançó. Fig. 39 Vídeo Another Brick in the wall with lyrics de SuperFpsfreak. Publicat el 2012. LES 7 CLAUS CLAU 2. TIPOLOGIA LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 4948 • Videoclip oficial: fa referència als curtmetratges que representen visualment una cançó. Fig. 42 Vídeo Intana - Per ningú (videoclip oficial) de Satélite K. Publicat el 7 de febrer de 2020. Fig. 43 Fotogrames extrets del del vídeo YO IS MORE de Étienne Duval. Publicat el 14 de gener de 2016 • Sketch de comèdia o paròdia: Clip curt en que l’humor és l’eina principal. Tant pot ser una escena escrita de zero o una imitació burlesca. Fig. 45 Vídeo The Man Behind the World’s Ugliest Buildings – Alternatino de Comedy Central Publicat l’1 d’agost de 2019. • Web sèrie: Conjunt d’episodis distribuïts per Internet. Acostumen a ser menys políticament correctes degut a la llibertat de producció i creació. Fig. 46 Vídeo Convos With My 2 Year Old - EPISODE 1 de Convos TV. Publicat el 22 de maig 2013. Narratiu Narrar és explicar una història. Tant podria ser una història real, imaginària o fantàstica. En aquesta tipologia, però, ens centrarem en les darreres dues. Habitualment els vídeos narratius tenen una estructura bàsica formada per introducció, nus i desenllaç. En molts casos consten de diversos episodis, tots i cada un d’ells formats per estructures dramàtiques diverses, que permeten captar l’atenció i teixir la història. És una de les tipologies menys populars a YouTube, ja que durant anys no s’ha donat pes a les produccions curades. Això no obstant, darrerament ha començat a girar-se la truita. Quins tipus de video narratiu hi ha? • Clips d’una filmació: Són fragments de pel·lícules o d’altres films que aïllen escenes o accions concretes. Fig. 44 Vídeo High-Rise - The Architect (2016) de Movieclips Coming Soon. Publicat el 9 de març de 2016. LES 7 CLAUS CLAU 3: LLENGUATGE AUDIOVISUAL LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 6362 · Curt: capta una mica per sobre de la cintura fins al cap. Aïlla el subjecte a la pantalla i focalitza molt l’atenció. · Llarg: capta just per sota la cintura fins al cap · Pla americà (PA): Pla que mostra els personatges des dels genolls fins al cap. El motiu? Mostrar la cara i les mans dels protagonistes. Té valor narratiu, però també expressiu. · Pla figura (PF): És un pla que capta del cap fins als peus. Té tant valor narratiu, com en certs moments, descriptiu. Fig. 71 Gràfic de plans narratius. Elaboració pròpia a partir d’un fotograma de Powers of Ten (1977) Eames Office. • Plans descriptius: Descriuen el lloc on es produeix l’acció. · Pla general (PG): Capta un espai ampli on es poden reconèixer bé tots els personatges. Es descriu on es desenvolupa una acció i es vincula amb qui la genera. Són plans més llargs i baixen el ritme per poder apreciar tots els detalls. · Gran pla general (GPG): És un escenari molt més ampli que el Pla General. Es dona molta més importància al context, al paisatge, que als personatges. Fig. 72 Gràfic de plans descriptius. Elaboració pròpia a partir d’un fotograma de Powers of Ten (1977) Eames Office. Punt de vista El punt de vista és l’angle imaginari format per una línia imaginària que surt perpendicularment de la càmera i la línia que surt en direcció on enfoca l’objectiu de la càmera. Línies verticals: Fan sensació de vitalitat. Línies corbes: Confereixen una sensació de moviment i sensualitat. Afegeixen dinamisme a les seqüències. Línies inclinades: Així com les corbes, afegeixen dinamisme a les preses i produeixen una sensació de moviment i perill. Il·luminació L’expressivitat de la llum que tant coneixem al món arquitectònic també és rellevant a l’audiovisual. Il·luminació suau: és una il·luminació difosa que redueix els contrastos excessius i permet apreciar bé els detalls a l’ombra. Es pot aconseguir compensant correctament la il·luminació principal. Il·luminació dura: és una il·luminació direccional que serveix per destacar formes i contorns de les persones i objectes. És fortament contrastada. Aspectes semàntics Així com s’esmentava amb les imatges, el llenguatge audiovisual pot provocar significats. Evidentment, i segons com es presenti, aquests significats dependran de l’entorn cultural i personal de qui el rep. Així doncs destaquem dos tipus de significació: • Contingut denotatiu: És aquell propi de la imatge, un significat objectiu segons les convencions socials i culturals. A més, també cal considerar la influència del seu context. Angle normal: Apareix quan l’objectiu està situat a l’altura de la mirada de la persona i hi incideix en perpendicular. És el punt de vista més comú. Picat: És el punt de vista que s’obté quan es fa un enquadrament des de dalt cap a baix. Destaca l’entorn respecte del personatge o objecte, per tant aquests queden en una posició d’inferioritat i denota submissió i debilitat. Contrapicat: Apareix quan l’objectiu enquadra des de baix cap a dalt. A diferència del picat, el personatge o objecte es potencia i denota poder. Inclinació lateral: La càmera rota i provoca una inclinació a les imatges. Denota inestabilitat i inseguretat. Composició És molt important tenir en compte la distribució dels elements dins l’enquadrament d’una imatge. És un mecanisme que ens permet emfatitzar la intencionalitat que se li vol donar. Regla dels terços: És la regla de composició més coneguda. Defineix que els objectes o personatges principals, o fins i tot l’horitzó, s’haurien de situar a les trobades entre les línies imaginàries que divideixen la pantalla tant horitzontalment com verticalment. Línies horitzontals: Produeixen una sensació de tranquil·litat i serenitat. LES 7 CLAUS CLAU 3: LLENGUATGE AUDIOVISUAL LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 6564 És a dir, les imatges amb les quals es presenta l’element influencien la seva significació objectiva. • Contingut connotatiu: És aquell que depèn de la interpretació del receptor. El significat és subjectiu. A banda, hi ha tot un seguit de recursos visuals que poden modificar el significat del missatge: • Al·literació: Figura retòrica que consisteix a repetir un mateix so en dos o més mots consecutius o situats a intervals curts. • Comparació: Figura retòrica per la qual un objecte és comparat a un altre que hom suposa més conegut, per fer més sensible aquell o una propietat d’aquell. • El·lipsi: Fenomen que consisteix a no explicitar en un enunciat un o més elements lingüístics si es poden sobreentendre. • Hipèrbaton: Figura retòrica que consisteix en una alteració de l’ordre lògic de les imatges. • Hipèrbole: Figura retòrica que consisteix a substituir el terme propi per un altre que n’augmenta o en redueix la designació d’una manera exagerada. D’aquesta manera es provoca més impacte a l’audiència. • Metàfora: Figura retòrica que consisteix a emprar un mot que expressa literalment una cosa per a expressar-ne una altra que té una certa semblança amb aquella. • Metonímia: Figura retòrica que consisteix a designar una cosa amb el nom d’una altra amb la qual manté una relació necessària, com ara l’efecte per la causa, el contingut pel continent, etc., o viceversa. • Paradoxa: Figura retòrica per la qual un enunciat que de fet és exacte, però que sol constar de dos conceptes antagònics, és presentat d’una manera contrària al comú sentir • Personificació: Figura retòrica que consisteix en l’atribució de qualitats humanes a animals, coses o conceptes. • Repetició o anàfora: Figura retòrica bàsica que consisteix en la iteració, per èmfasi, d’imatges o de grups d’imatges. • Símbol: Element sensible que es pren com a signe figuratiu d’un altre per raó d’una analogia que l’enteniment percep entre ells o d’una convenció. • Sinècdoque: Figura retòrica que consisteix a ampliar o restringir el significat d’un mot prenent el tot per la part o la part pel tot. Aspectes estètics L’estètica és relativa al sentiment de bell. Que consta, segons el diccionari, d’un conjunt de gràcies o de qualitats que, manifestades sensiblement, desperten un delit espiritual, un sentiment d’admiració. creta, què significa utilitzar un material, i permet testejar el projecte prèviament. En aquest sentit, i des de la didàctica mateixa, és essencial fiscalitzar el frenesí i alienació que provoca l’ús i consum massiu i irreflexiu de les imatges. «La civilització democràtica només se salvarà si es fa del llenguatge de la imatge una provocació a la reflexió crítica, no una invitació a la hipnosi.» Umberto Eco (1979)15 És un fet que el llenguatge audiovisual té, intrínsecament, uns aspectes o funció estètica. De fet, Ricciotto Canudo publicà el 1911 el manifest «des sept arts» (les set arts en català) on defensava el paper del cinema com a setena bella art. Aspectes didàctics En el cas que s’estudia en aquest treball hi ha una voluntat pedagògica a l’hora de fer audiovisuals, és per això que els aspectes didàctics es tindran en compte de forma inapel·lable, segons Marquès (1995). El que està clar és que en aquest punt és imprescindible tenir en compte els recursos que permetin enriquir els processos cognitius d’ordre superior. Que, com s’explica als objectius d’aquest treball, són aquells que s’encarreguen d’integrar al màxim la informació que ja es té, és a dir, que permeti generar un procés d’anàlisi, síntesi, conceptualització, gestió de la informació, pensament sistèmic i crític, recerca, i metacognició. Tots aquests són processos conscients i requereixen un esforç mental major per dur-los a terme. Com els incorporem a l’audiovisual? Aquí és on entra en joc la complementarietat del recurs que es presenta en aquest treball. Si es dissenyen els vídeos en aquest sentit, l’enriquiment de la presencialitat és màxima. Aquests vídeos han de donar peu a quelcom que es treballi a l’aula, com per exemple: Com fer una maqueta, és a dir, aprendre el llenguatge del modelatge. Això ens permet treballar què significa utilitzar una tècnica con- LES 7 CLAUS CLAU 5: TO LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 6766 Clau 4: Durada Quant duren les produccions audiovisuals? Segons l’organització americana que promou els Òscars, l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques (AMPAS), es considera un curtmetratge quan s’està per sota els 40 min, incloent-hi els crèdits. Si bé segons l’organisme, el punt de tall varia entre els 30 i els 60 minuts. Es considera un micrometratge una producció audiovisual per sota dels dos minuts. Aquest format de vídeos curts està agafant rellevància amb les noves plataformes audiovisuals, com TikTok i Instagram, que promocionen els vídeos curts. Aquest temps en l’audiovisual no és nou. Tots els films a l’inici del cinema eren molt curts. Duraven un minut o menys. Això era per dos factors: d’entrada el tècnic, la tecnologia encara era molt incipient. El segon, en ser una diversió nova havia de lluitar per l’atracció de l’espectador. Produir sensacions en poc temps. Una mica com passa ara amb l’audiovisual digital, estem immersos en una lluita per l’atracció de l’espectador, i en el cas que ens concerneix, de l’estudiantat. Estem a l’inici d’una nova era? És YouTube, com es comenta a la introducció d’aquest treball, els inicis d’un nou cinema d’atracció? Certament, hi ha molts paral·lelismes. L’aparició d’un nou format i la lluita per l’atenció. Així doncs, YouTube filtra els vídeos en 3 durades: menys de quatre minuts, d’entre quatre i vint minuts i més de vint minuts. És sumen dos factors per definir aquests temps de durada. Què va ser abans, l’ou o la gallina? Dels deu vídeos més antics de YouTube, només tres superen el minut. Cap dels deu sobrepassa els dos minuts i mig.16 Si bé YouTube va néixer sense cap límit de durada, la majoria de vídeos que s’hi penjaven en aquell moment no superaven els pocs minuts, ja que eren vídeos gravats amb telèfons mòbils i les seves càmeres eren de baixa qualitat i amb una tecnologia incipient. Arran de l’èxit de la plataforma, aquesta va ser utilitzada per la pirateria i el 2006 es va imposar un límit de 10 minuts per vídeo (Fisher 2006), després ampliats a 2010 a 15 minuts i finalment s’eliminà el límit. Aquest succés va obligar els usuaris a crear vídeos breus i a la vegada va acostumar als espectadors a consumir un contingut molt més fugaç. De fet, és tant el canvi que ha provocat que la major part del consum audiovisual que fem en l’actualitat siguin vídeos curts. Aparentment la capacitat d’atenció de l’ésser humà s’ha vist reduïda en els darrers anys. Tanmateix, les dades primàries no validen afirmacions com que l’estudiantat només aguanta xerrades de 10-15 min (Bradbury 2016). Així doncs, quant hauria de durar un vídeo per complementar la docència? Clau 5: To Actualment, com es transmet un missatge és tan crucial, o fins i tot més important, que el missatge en si. No cal ser grans actors de Hollywood, si bé, és necessari mostrar una certa personalitat als vídeos. La clau número 5, el to, fa referència a la sonoritat i musicalitat de les paraules, a la manera com construïm les frases i al llenguatge que utilitzem; tan verbal com no-verbal. Per més que estigui tot escrit al guió és important no llegir. O si més no, semblar no llegir. La naturalitat acosta molt més, i una lectura forçada desvincula l’audiència de l’emissor. Això és un dels grans aprenentatges que els autors de C de Confinament van fer durant el cicle. «Venir aquí perquè em llegeixin un text? Prefereixo que me’l passin i el llegeixo al meu ritme», deien alguns espectadors del cicle. El més important d’aquesta clau és tenir clar a quina audiència ens volem dirigir, i adaptar el to a les circumstàncies. Sent conscients que aquest treball s’enfoca a generar contingut audiovisual com a complement a la docència universitària, l’audiència és l’estudiantat. Per tant, aquest col·lectiu s’haurà de posar al centre. Tot seguit, també cal preguntar-se: Què es vol transmetre? D’entrada, si es vol transmetre un coneixement o obrir un camp de recerca cal mostrar una certa autoritat en la matèria. Prou temps per aportar valor, però a la vegada ha de ser prou curt perquè els estudiants no desconnectin. «Part del problema de viure a l’era de la rapidesa consisteix en el fet que la percepció unitària ha de ser nova, constantment refrescada, la pròpia d’un moment que es vol desmemoriat.» Jaume Prat (2020)17 Diversos creadors de contingut de YouTube han conclòs, a base de prova i error, que els vídeos de 6-8 minuts són òptims per a la retenció de l’audiència (Think Media 2019). Fa res, els vídeos de 10 minuts tenien la durada ideal. Com comentàvem, l’efecte provocat o alimentat per Instagram i TikTok està concentrant molt més la informació. És un tema polèmic perquè provoca orientar la producció de vídeos a un contingut concret i pot provocar l’oblit del context si no es té en compte. Generalment, si un vídeo supera els 15 minuts, és millor buscar la manera de dividir-lo en diversos fragments. A la vegada, hi ha vídeos més llargs del temps esmentat que funcionen fantàsticament, i això és per una sèrie de mecanismes que utilitzen per captar l’atenció. A la clau del guió s’aprofundirà en el tema. LES 7 CLAUS CLAU 6: GUIÓ LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 6968 Això vol dir que s’ha de mostrar seguretat sobre el que es diu i ser prou precís. Malgrat tot, pot ser arriscat. No serveix de res passar-se de la ratlla i voler demostrar, en excés, que s’és un expert del tema tot omplint el discurs de tecnicismes. En definitiva, ha de poder seguir sent comprensible per a l’audiència objectiva. Aquesta, per tant, no s’ha de subestimar ni sobreestimar. A la vegada és rellevant parar atenció al llenguatge. Tant pot ser informal o formal, directe o indirecte, positiu o negatiu. Això dependrà, també, del públic a qui es dirigeix. De tota manera, i a trets generals, sempre és millor enfocar el discurs des d’un llenguatge positiu. Més ben dit, és millor comentar: «el vídeo estarà preparat dilluns», que anunciar: «el vídeo no estarà preparat fins dilluns». A l’hora de realitzar els vídeos es donen diverses situacions. D’entrada, no sortir davant càmera ni posar-hi veu pròpia. És arriscat perquè, com s’explica a la clau de les tipologies, la majoria de tipus de vídeo incorporen algú que fa quelcom, o si més no, la seva veu. Tot i això, si s’és creatiu es poden aconseguir grans resultats. Està clar, però, que dependrà molt més de la postproducció en comparació a altres situacions. Després, apareix la situació de no voler sortir davant la càmera però sí posar-hi veu. En aquest cas també es depèn de la postproducció, sobretot en la selecció del material que es mostrarà en pantalla. Finalment, la situació més habitual dins el món de YouTube és aparèixer en pantalla i posar-hi veu pròpia. D’aquesta manera s’apropa molt més el vídeo a l’audiència i es crea un vincle empàtic. Caldrà tenir en compte el llenguatge no verbal, ja que s’apreciarà. Així doncs és substancial mantenir una gestualitat oberta, alliberar la cara de les mans i evitar encreuar els braços. De tota manera, el més important és ser un mateix i trobar-se còmode. No forçar en excés, ja que pot semblar falsejat i aquesta component d’autoritat es perd. Una teoria bàsica de l’«storytelling» L’«storytelling» és l’acte de transmetre relats. En català es pot traduir com a narració d’històries. És més antic que l’escriptura, ja que rau de la tradició oral. Això no obstant, en els darrers anys ha viscut una transformació del terme. Si bé abans es centrava només en històries, contes o llegendes, ara també agafa el rol d’explicar fets reals, polítics o evolucions culturals. Des de temps immemorables, el cervell humà ha evolucionat per aprendre des de les històries. De fet, són molt efectives, ja que els que les escolten es poden arribar a sentir implicats i les acaben recordant si s’utilitza una bona tècnica de narració (Rossiter 2002). A l’hora d’escriure un guió d’un vídeo de YouTube s’ha de pensar a portar a l’audiència a un viatge, a connectar amb el que s’explica i mantenir l’atenció. A més, tant s’ha de dir el que un vol dir, com el que l’audiència vol sentir. Una estructura habitual és la d’introducció, nus i desenllaç (o alternativament: inici, mig i final). De fet, és la més comuna. I perquè sigui comuna, no vol dir que no sigui efectiva. Ans al contrari, està fomentada per anys d’experiència. Molta gent organitza el que diu seguint aquest esquema: 1Explicar el que es dirà 2Explicar el tema 3Explicar tot just el que ja s’ha explicat. Clau 6: Guió El món del guió és tan extens que donaria per una investigació paral·lela. En aquesta clau s’introdueix uns conceptes claus a l’hora d’elaborar guions de vídeos vinculats a la docència a YouTube. Una persona podria fer un vídeo sense guió, com un constructor o arquitecte podria fer una casa sense plànols. Pot ser un exercici interessant, tanmateix, es corre el risc d’haver d’estar constantment improvisant i resolent problemes tant “in situ” com a posteriori. Així doncs, a l’hora de fer un vídeo, és molt (i remarco aquesta paraula) recomanable elaborar un guió previ on es bolqui tant el què es vol dir, com el que sortirà en escena. Fer un guió és com fer una maqueta. Ens permet testejar què passarà i corregir qualsevol matís abans d’iniciar «la construcció». A la vegada, ens permet dissenyar i incorporar una sèrie d’elements que és poc probable que apareguin a la improvisació, i que ens permetran captar molt millor l’atenció de l’estudiantat. També ens permet fer una previsió de quant durarà un vídeo. Així com es comenta a la clau 4, és important recordar que el vídeo ha de ser prou breu per no avorrir a l’audiència però de la suficient durada per aportar valor. LES 7 CLAUS CLAU 6: GUIÓ LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 7170 Fig. 73 Esquema d’una història. Elaboració pròpia. Una comunicació efectiva segueix l’esquema de la figura anterior. L’inici ha de ser ampli i constar de quelcom que capti l’atenció. Al mig s’ha d’especificar per acabar amb un final ampli. Breu anàlisi de Mark Rober Mark Rober és un dels Youtubers amb més seguidors. Això és molt rellevant, ja que el seu contingut, a banda d’entretenir, està basat en ensenyar ciència i en concret la branca de l’enginyeria. (Huang y Grant 2020). La seva manera de narrar les històries enganxa de tal manera que els seus vídeos són dels més vistos a la plataforma. La majoria de vídeos de Mark Rober segueixen una estructura molt similar. 3 passos: 1 - Estructura els seus vídeos utilitzant tàctiques de retenció: Crea un ham presentant el què, el perquè i el com fa el vídeo. Durant els primers 45 segons tenim molt clar el que passarà als següents minuts, però ens intriga saber com arribarà a construir-ho i si els esquirols guanyaran el repte. Fig. 74 3 fotogrames explicant el què, el com i el perquè del vídeo Backyard Squirrel Maze 1.0Ninja Warrior Course de Mark Rober. Publicat el 24 de maig 2020. 2Ritme: Es focalitza amb els objectius del vídeo i no es distreu per branques que no interessa. Per exemple, al vídeo dels esquirols l’artefacte és En aquest sentit, és important no generar decepció amb els «cliffhangers», s’han d’utilitzar amb mesura i responsabilitat. Per exemple, aquest treball preveu explicar 7 claus per a la docència a YouTube. Si només se n’expliqués sis i es deixés la setena per un proper treball, seria decebedor. Ara, si s’obre un nou fil com: l’«storytelling» orientat l’educació, i es conclou que aquest tema es tractarà en un futur treball, és molt diferent, passa més aviat a ser il·lusionant. Tobogan A diferència del «cliffhanger», el tobogan sí que es resol. És un nou fil que apareix a una història i pica la curiositat de l’espectador. Ens fa lliscar de la història principal a la nova, per intentar saber què passarà. Finalment, s’acaba lligant i tancant aquesta subtrama. «Teaser» És un recurs narratiu que genera un esquer tot anticipant a l’espectador què veurà al vídeo, tot parant a un moment de clímax. Això genera curiositat per saber com acabarà o s’arribarà fins aquell punt. És important que aquest tipus d’ham generi preguntes, això farà que l’atenció de l’estudiantat es mantingui activa fins que es resolguin. Introducció Els primers segons de la introducció són crucials. Com a qualsevol llibre, les primeres frases determinen si el continuarem llegint o no. rellevant, però no és l’objectiu del vídeo. Per tant, no perd temps ensenyat com construeix l’artefacte. Per tant, aquell fragment es considera irrellevant i no s’afegeix al vídeo.. A banda, marca el ritme durant tot el vídeo a través de la definició del problema, seguit pels descobriments que fa i les explicacions de com els resol. 3Premi al final: Durant tot el vídeo construeix la tensió per aproximar el clímax cap al final del vídeo. Rebleix l’ham que ha deixat a la introducció. L’ham També conegut en la terminologia anglesa com a «hook», és un recurs literari que genera un ganxo, és a dir, ens enganxa amb la història que es narra tot despertant la curiositat. En aquest treball destaquem tres tipus d’hams: «Cliffhanger» Traduït literalment com a ganxo de penya-segat. Es crea a l’hora de deixar a l’aire in media res un tema d’una història que genera molt interès, per recuperar-lo en un següent vídeo. D’aquesta manera l’audiècia el vol mirar per resoldre la seva curiositat. Acostumen a ser temàtiques noves que s’obren segons avança la història. Fils nous que discorren paral·lelament a la història principal. LES 7 CLAUS CLAU 7: POSTPRODUCCIÓ LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 7372 Al món de YouTube, les introduccions són curtes. Han d’anar directes al gra. Com les podem fer efectives? Hi ha moltes maneres. Des de començar amb un «teaser» per generar expectatives de la conclusió, com s’explica més amunt. Fins a utilitzar tècniques basades en la seducció, on es defineix el problema, tot seguit s’exonera de culpa a l’espectador per no saber la resposta al problema. Després es valida perquè qui presenta és adequat per resoldre el problema i finalment, s’ofereix la solució. Per exemple: Et sents encallat a l’hora de fer una maqueta topogràfica? És normal, a tots ens ha passat. Ningú ens explica com funciona. Soc l’Eduard Llorens, estudiant de 5è curs i apassionat de les maquetes. En aquest vídeo us ensenyaré com fer maquetes topogràfiques. Trencament de patró El trencament de patró es presenta quan una constant dins d’un vídeo desapareix. Aquest efecte provoca un pic d’atenció en la audiència del vídeo, ja que els fa sortir de la zona de confort. Les persones tenim una capacitat d’atenció limitada i una gran facilitat per acostumar-nos al que veiem. El cervell «s’adorm» segons avança una presentació o vídeo. Així doncs, l’avorriment es desperta, i si l’audiència té la capacitat de marxar, ho acabarà fent. Com podem mantenir l’atenció? Com es provoca un trencament de patró? Pot ser un segon o pot durar uns quants minuts, fins que es torni a normalitzar. Podem reiniciar l’atenció a través de senyals auditius o visuals, cada 2-3 minuts per anar bé. Ara, no es pot posar a la babalà, cal situar correctament aquests senyals per fer-les coincidir amb un canvi de seqüència o similar. També podem aconseguir aquest efecte amb un tall en què la següent escena apareix amb una mica de zoom. Igualment es pot trencar el patró fent desaparèixer la música de fons, o posar-ne de nova. Fins i tot, posant lletres en pantalla o xerrar d’altres temes fora del tema. Bàsicament és trencar amb el que la gent s’imagina que passarà. Després d’un trencament de patró és el moment perfecte per deixar anar una crida a l’acció. Crida a l’acció Una crida a l’acció o «call to action», és un terme molt comú dins el món del màrqueting. Es defineix per ser un estímul que indueix una resposta immediata al públic. Habitualment són verbs d’acció imperatius que incorporen una sensació d’urgència. En el cas que relata aquest treball es pot utilitzar per provocar una acció a l’estudiantat, com proposar un exercici o convidar a veure un altre vídeo. D’entrada cal saber i entendre a qui va dirigit el vídeo. Segons l’audiència, el ritme serà un o altre. Si bé, al món digital es tendeix a tenir un ritme dinàmic amb trencaments de patró de tant en tant. Generalment s’aconsegueix marcar el ritme a través dels canvis de pla, però els sons, paraules i silencis (a través del guió) poden ser grans eines per accelerar-lo o frenar-lo. És molt important no confondre’l amb la velocitat. · Ritme dinàmic: Transmet acció i dinamisme a l’audiència. S’aconsegueix a través de plans expressius i de poca durada. Els canvis constants de plans confereix el ritme. · Ritme pausat: Transmet tranquil·litat, pausa i serenor. S’aconsegueix a través de poc plans i de llarga durada. Dona temps a l’espectador a llegir cada un dels plans, ja que contenen més informació, a diferència del ritme dinàmic. Un excés de dinamisme pot dificultar assimilar la informació. Un excés de pausa pot fer-se lent i avorrir a l’audiència. Com es comenta anteriorment, la clau està en l’equilibri entre els dos. Ràcord És la coherència entre diferents preses d’una filmació. Dota de continuïtat la seqüència mantenint la il·lusió de l’audiència. Per exemple, és normal gravar preses en dies diferents. Probablement, el vestuari Clau 7: Postproducció La postproducció inclou diferents tasques sota un mateix terme. El muntatge, l’edició tant de vídeo com de so, l’addició de recursos, efectes sonors, correcció de color, etc. No tots els llistats són necessaris, tanmateix, n’hi ha que recentment s’han tornat en imprescindibles. Tot seguit es desgranen. Muntatge Cada cop més, la màgia de l’audiovisual apareix a la sala de muntatge o edició. És el moment en què es visualitza la gravació i s’acota el que acabarà sent el resultat final, tot partint del guió. No tot surt sempre com es preveu, aquest moment permet resoldre això i eliminar fragments que manquen de sentit, males gravacions, o afegir narratives a partir de la composició de certes seqüències. Hi ha dos conceptes clars a tenir en compte, el ritme i el ràcord. Ritme El pa amb tomàquet és un menjar exquisit que no seria res sense el tomàquet. L’ingredient que permet recuperar el pa sec tot dessecant-lo amb el seu suc. El ritme és a la narració el que el tomàquet al pa amb tomàquet. Al món literari, facilita enganxar-se a la lectura. Al món de l’audiovisual, permet que la filmació sigui atractiva per l’audiència. LES 7 CLAUS CLAU 7: POSTPRODUCCIÓ LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 7574 serà diferent. Si aquesta situació es dona, pot confondre molt a l’audiència, que de cop es passarà a centrar en els errors de ràcord en lloc de centrar-se en el que transmet el vídeo. És important mantenir la continuïtat de la il·luminació, del temps, del vestuari , de l’escenari de fons, i del moviment (gestos, mirades, etc.). Edició La definició estàndard d’edició és tallar fragments de vídeo per unir-los i formar una filmació. Això no obstant, estem un moment on la línia entre edició i muntatge s’està difuminant. Cada cop té més pes com s’edita un contingut. Agafa un to o un altre. Manifesta unes qüestions o unes altres. L’edició expressa més coses que fa cent anys (Dziadosz 2020). Aquest és el moment on es construeix el relat. Des de les imatges fins a l’addició de sons. Tot seguit l’etalonatge (correcció de color) que, si bé és important, en aquest treball no s’entrarà a tant grau de detall. L’edició a YouTube és molt diferent de l’edició cinematogràfica (This Guy Edits 2021). A la plataforma digital, fruit i emblema d’una societat líquida, no tenim temps per pauses. És per això que es popularitza el «Jump Cut» o «J-Cut», en català Tall amb Salt. Aquest tipus de tall és una opció estilística. No només provoca que la informació arribi més ràpidament amb un ritme dinàmic, també provoca més excitació. Utilitzat correctament, genera un estímul que convida a seguir veient el vídeo. Hi ha disparitat d’opinions sobre el que és exactament un «Jump Cut», de fet, per alguns autors és una tècnica que existeix des de l’inici del cinema i es dona quan es talla una seqüència de vídeo tot mantenint el mateix punt de vista de la càmera. Per d’altres, és un recurs estilístic que pot posar en diàleg diverses imatges i fa notar a l’espectador que està mirant una filmació i que aquesta està manipulada. És a dir, s’és honest amb l’audiència (McMullan 2021). Segurament les dues interpretacions són correctes. Si bé la majoria de vídeos reforcen la primera de les definicions, no es deixa de fer notar a l’audiència que hi ha hagut un procés d’edició. Per tant, es transmet que la informació que es vol donar en aquell vídeo ve des de l’honestedat, i això s’escenifica des del muntatge. Com es fa un «J-Cut» a YouTube? És ben senzill. Es basa a retallar els moments de silenci i entrecreuar els àudios de les escenes per mostrar certa continuïtat. En la següent figura es mostra el procés. Aquest estil afavoreix molt a qui crea el vídeo, ja que permet forçar silencis per mirar el guió i tallar-los al moment d’editar. Suport gràfic i textos En moltes ocasions, un suport gràfic o textos en moments precisos poden ser de gran ajut per comprendre el que s’explica al vídeo ampliant la informació que es mostra en imatges. Poden ajudar a concretar el significat de les imatges per reduir la seva connotació i ser més precisos amb el contingut. També permeten posar en comparació imatges o fins i tot contradir el que es mostra per provocar curiositat. Final de la postproducció Un cop tancat el vídeo, aquest s’ha de penjar a la plataforma. És un procés senzill però imprescindible. Cal parar atenció amb la descripció i títol que es posa al vídeo. De fet, si s’utilitzen les mateixes tàctiques explicades a la clau de guió, pot ser molt satisfactori. Fig. 75 Com fer un “Jump Cut” via Adobe Premiere Pro. Imatge d’elaboració pròpia. TREBALL DE CAMP VÍDEO LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 7776 CAPÍTOL 5 TREBALL DE CAMP El treball de camp sorgeix de la detecció d’una necessitat clau al curs de Bases per Projectes matins. Els estudiants no saben com fer una maqueta topogràfica. Però, a la vegada, no hi ha prou temps a l’aula per explicar-ho en detall. Per aquest motiu es proposa a l’equip de becaris gravar un videotutorial, així com es va realitzar en altres temàtiques a principi de curs. Així doncs, l’autor del present Treball Final de Grau proposa presentar el mateix contingut que s’explicaria en una classe gravada virtualment, però d’una manera que es faci més propera a l’estudiantat. Això rau que més d’un professor feu referència al fet que estudiants seus miraven videotutorials de YouTube per aprendre certes tècniques de dibuix, maquetes o representació; amb el perill que comporta, ja que no hi ha un filtre de qualitat i l’estudiantat encara és incapaç de discernir que està bé i què no. Què passaria si la Universitat creés aquests tutorials? Què passaria si es donés aquesta informació en una càpsula de menys de 10 minuts? D’aquestes hipòtesis i problemes neix el vídeo: Com Fer Una Maqueta Topogràfica. Vídeo El vídeo va arrancar amb un pla d’acció per dur-lo a terme. Seguint les claus, l’àrea general i temàtica concreta del vídeo estava clara. De fet, quasi era definida per la detecció de la necessitat al curs de l’ETSAB: un vídeo formatiu que doni resposta a com crear maquetes topogràfiques. És un vídeo explicatiu, i no incorpora cap hibridació. A més, cerca ser curt. Dura menys de 10 minuts. El llenguatge audiovisual és directe. Surt l’autor parlant a càmera i en certs moments incorpora gràfics per il·lustrar i donar suport a la veu. A l’Annex poden consultar tots els gràfics utilitzats. Va ser una decisió a priori mostrar un to amb clau d’humor. Sempre amb la voluntat de fer més amè per l’estudiantat mirar el vídeo. El guió, que trobareu a l’annex, contempla trencaments de patró de tant en tant per captar l’atenció de l’audiència. Això sumat amb una edició que elimini els silencis, J-Cut, permet que sigui més fluid. Així doncs, es grava el vídeo amb 4 preses. Es prepara un petit set de rodatge format per una càmera sobre un trípode, llum natural de costat filtrada amb una cortina blanca i llum artificial per davant reflectida a una planxa de porexpan. El vídeo consta de vuit parts i busca la manera d’organitzar i explicar les diferents maneres de fer maquetes topogràfiques. Les parts són les següents. Introducció, què és una corba de nivell?, com construir una maqueta plena, com construir una maqueta buida, recomanacions generals, com fer una maqueta de seccions, materials de maqueta, i final. Fig. 76 Vídeo Com fer una maqueta topogràfica || Arquitectura d’imedwarch. Publicat el 21 de febrer de 2021. A la introducció s’explica els diferents tipus de maquetes topogràfiques que hi ha i per què serveixen. A la segona part, s’explica què és una corba de nivell, com es construeix i de què serveix. A la tercera part s’il·lustra com construir una maqueta plena, com es talla la base i com s’enganxa cada una de les peces; tot seguit s’esmenten els pros i contres d’aquest tipus de maqueta. Com construir una maqueta buida s’explica a la quarta part, així com a l’anterior s’explica la preparació de la base i com tallar-la, l’estratègia d’enganxar les peces i finalment es llisten els pros i contres. A la cinquena part es fa un seguit de recomanacions pels tipus de maqueta anterior: des de tenir en compte el gruix de la cola fins com calcular el gruix del material, passant per aprendre a interpolar. Tot seguit, a la sisena part, s’enuncia com construir una maqueta de seccions, tant en una direcció com en dues direccions. A la setena part, i ja acabant, s’expliquen els materials de maqueta més comuns, els seus alternatius i com utilitzar-los. Per acabar, es tanca el vídeo amb un final on s’anima a l’estudiantat a explicar quelcom a través de la maqueta i a passar-ho bé fent-la. Un cop gravat el vídeo es va penjar a YouTube en mode ocult, de manera que només pot veure el vídeo qui tingui l’enllaç. Això permet un monitoratge molt més acurat de la població d’estudi, ja que són les úniques persones qui rebran l’enllaç. Així doncs, s’inicia l’anàlisi des de les mètriques extretes per YouTube. I, tot seguit, es presenten els resultats de l’enquesta. Es tanca aquest capítol amb un seguit de consideracions. TREBALL DE CAMP MONITORATGE YOUTUBE LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 7978 Fig. 77 Fotogrames extrets del del vídeo Com fer una maqueta topogràfica || Arquitectura d’imedwarch. Publicat el 21 de febrer de 2021. Fig. 78 Fotogrames extrets del del vídeo Com fer una maqueta topogràfica || Arquitectura d’imedwarch. Publicat el 21 de febrer de 2021. Monitoratge YouTube Com comentàvem al capítol tres, dedicat a la metodologia, hi ha un aspecte clau de les analítiques de YouTube al que hem de parar especial atenció. La retenció. Aquesta és la gràfica de retenció d’audiència del vídeo: Com fer una maqueta topogràfica. Fig. 79 Gràfic d’elaboració pròpia basat en l’informe que facilita YouTube dins de les analítiques del vídeo a l’aplicatiu YouTube Studio. Desgranem punt per punt les mètriques recollides de les 300 visualitzacions que té el vídeo. (A l’estar penjat en ocult, queda amagat de YouTube i només s’hi pot accedir via un enllaç. Per tant, les visualitzacions són d’estudiants del curs o gent propera, que són a qui se’ls va facilitar l’enllaç). Cal destacar que es nota molt les sis parts de les quals consta el vídeo, deixant de banda introducció i final. Aquestes són, d’esquerra a dreta a la següent figura, què és una corba de nivell, com es fa una maqueta plena, com es fa una maqueta buida, recomanacions generals, com es fa una maqueta de seccions i, finalment, materials de maqueta. Fig. 80 Gràfic d’elaboració pròpia. Indica les sis parts de què consta el vídeo. Com s’observa al gràfic, es frenen les caigudes un cop s’entra a tractar un tema. Es nota molt quin era l’objectiu de la majoria de visualitzacions: Aprendre com fer una maqueta plena. En aquell fragment la retenció es manté constant al 48%. De fet, augmenta respecte a l’anterior part. La retenció es manté bastant bé a l’explicació de la maqueta buida. Tot seguit, i un cop acabades les explicacions que aportaven valor a l’estudiantat en aquell moment, la retenció baixa a un ritme molt més elevat. Finalment, es detallen les tres classificacions amb les quals YouTube analitza les estadístiques dels vídeos: Introducció D’entrada, és habitual tenir una baixada de la retenció a la introducció. De tota manera, en aquest cas la davallada és forta i té marge de millora. Com es pot observar a la següent figura, es passa a un 70% de retenció al cap de 5 segons i a un 50% al cap de 16 segons. El moment més baix de la introducció és al segon 22, quan la retenció passa al 48%. TREBALL DE CAMP RESULTATS DE L’ENQUESTA LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 8180 Fig. 81 Gràfic d’elaboració pròpia. Indica la zona de la introducció. Què se n’extreu d’aquestes dades? Abans de res es pot concloure que la introducció té molt marge de millora per captar l’atenció de l’estudiantat. Tot seguit, també és notori que molta gent va tancar el vídeo tot just prémer l’enllaç. Fet habitual, però que amb una bona introducció i ganxo es pot evitar. Caigudes A continuació s’analitza cada un dels moments de caiguda de la retenció de l’audiència. Se n’han detectat 4 de notoris. Fig. 82 Gràfic d’elaboració pròpia. Indica els moments de caiguda de la retenció. La primera, del minut 3:12 al 3:18, coincideix amb el final d’una de les parts més rellevants del vídeo: com construir una maqueta plena. La major part de l’estudiantat va acabar realitzant aquest tipus de maquetes i per tant, un cop van rebre l’explicació de com fer-les, van desconnectar-se del vídeo. A la segona, del minut 3:35 al 3:57, es baixen 8 punts i apareix amb l’inici de l’explicació de com fer una maqueta buida. Tot i tenir gràfics, l’explicació és una mica enrevessada i poc rellevant per part de l’audiència. La tercera caiguda, del minut 6:42 al 6:50, es duu a terme amb l’inici de la cinquena part, on s’explica com fer una maqueta en secció. És un contingut extra i molt poc professorat al curs ha demanat una maqueta en secció, per tant encara és menys rellevant. Tot i això, l’explicació es manté constant al 30% de retenció. Finalment, del minut 7:21 al 7:40 tenim la quarta caiguda. Coincideix amb l’explicació de fer una maqueta en secció d’una direcció. Què se n’extreu d’aquestes dades? Moltes d’aquestes caigudes de la retenció es deuen a voler incloure massa conceptes en un sol vídeo. A mesura que avança, l’audiència es va saturant i desconnectant. Molt probablement hauria sigut més efectiu fer 2 o 3 vídeos més curts amb el material d’aquest sol. Pics En acabat, s’examina els pics de retenció del vídeo. Són moments en què hi ha més retenció de l’audiència ja sigui perquè han tirat endarrere per tornar a veure aquell fragment o si s’hi han connectat en aquell punt. A la gràfica apareixen com muntanyes que pugen per sobre de la tendència que agafa la línia de retenció. Se’n destaquen set, com es pot observar en la següent figura: Fig. 83 Gràfic d’elaboració pròpia. Indica els moments amb pic de retenció. Del minut 0:22 al 0:44 es pot observar el primer pic. Coincideix amb l’inici de l’explicació i amb l’aparició de les primeres imatges de suport. Es troba el segon pic del minut 1:00 a l’1:11, on es llegeix la definició de l’Enciclopèdia, s’accelera la veu i es tanca de cop el llibre. El tercer pic, del minut 1:17 a l’1:28, concorda amb l’explicació gràfica de què és una corba de nivell. En aparèixer un nou element en pantalla, crida l’atenció. Del minut 2:12 al 2:23 apareix el quart pic, on la retenció puja ben bé 4 punts. Es dona la situació en què en aquell moment tornen a aparèixer imatges. El cinquè pic, del minut 3:57 al 4:08, es produeix amb el final de l’explicació de com fer una maqueta buida. Apareixen gràfics en pantalla i s’animen mitjançant la consecució d’imatges. El pic del minut 5:20 al 5:31, el sisè, apareix en un moment amb alta gesticulació. Fet que atrau en haver-hi un moviment en pantalla. Finalment, el setè pic, del minut 5:31 al 5:53, coincideix amb l’explicació de com calcular el gruix del material a utilitzar segons l’escala. És una informació que l’estudiantat considera rellevant i la retenció puja del 38% al 42%. Què se n’extreu d’aquestes dades? La informació rellevant i l’aparició d’un trencament de patró del ritme, imatge o so del vídeo provoca pics de retenció. És important, llavors, mesurar i calcular quan ha d’haver-hi un trencament de patró per emfatitzar els punts claus a transmetre a l’audiència. Cal parar atenció en no passar-se de frenada. Si hi ha trencaments de patrons constantment, no serveix de res, ja que el trencament es converteix en patró. Tot és bo en la justa mesura Resultats de l’enquesta Com s’introdueix a l’apartat de metodologia, el mostreig de l’enquesta és de 219 estudiants. La participació ha sigut desigual a cada qüestió, si bé, s’agafa la pregunta de l’edat com a índex de referència i es constata que la participació ha sigut de 166 estudiants. Això suposa un 75,8%18 del mostreig. REFERÈNCIES LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 9594 the CoimbraGroup Annual Conference. [en línia]. Padova: Padova University Press, [Consulta: 18 abril 2021]. ISBN 9788897385165. Disponible a: http:// www.padovauniversitypress.it/system/ files/attachments_field/liquidmodernch allengesbauman.pdf BBC, 2020. New global poll documents the pandemic impact on inequality. [en línia], [Consulta: 16 abril 2021]. Disponible a: https://www.bbc.com/mediacentre/ latestnews/2020/global-poll-pandemic-inequality BOULIANNE, S., 2016. Online news, civic awareness, and engagement in civic and political life. New Media & Society, vol. 18, no. 9. ISSN 1461-4448. DOI 10.1177/1461444815616222. BRADBURY, N.A., 2016. Attention span during lectures: 8 seconds, 10 minutes, or more? Advances in Physiology Education, vol. 40, no. 4, pp. 509-513. ISSN 15221229. DOI 10.1152/advan.00109.2016. COREY, S.M., 1952. Educational research and the solution of practical problems. Educational Leadership, vol. 9, no. 8, pp. 478-484. COREY, S.M., 1953. Action research to improve school practices. , CORMIER, D., 2013. Attention les MOOC!?! Mois de la pédagogie universitaire. [en línia]. Canada: YouTube. [Consulta: 19 abril 2021]. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=KAVwQ7RJWqg REFERÈNCIES BARISO, J., 2020. How Google’s New Career Certificates Could Disrupt the College Degree . Inc. [en línia], [Consulta: 16 abril 2021]. Disponible a: https:// www.inc.com/justin-bariso/inside-googles-plan-to-disrupt-college-degree-exclusive.html BATES, T., 2016. Celebrating the 30th anniversary of the first fully online course. www.tonybates.ca [en línia]. [Consulta: 19 abril 2021]. Disponible a: https://www. tonybates.ca/2016/01/17/celebratingthe-30th-anniversary-of-the-firstfully-online-course/ BAUMAN, Z., 2003. Modernidad líquida. México [etc.] : Fondo de Cultura Económica. ISBN 9505575130. BAUMAN, Z., 2004. La sociedad sitiada. S.l.: Fondo de Cultura Económica. ISBN 9789505576128. BAUMAN, Z., 2005. Los retos de la educación en la modernidad líquida. Barcelona: Gedisa. BAUMAN, Z., 2007. Vida de consumo. MADRID: FONDO DE CULTURA ECONOMICA DE ESPAÑA. BAUMAN, Z., 2011. Liquid modern challenges to education. Lecture given at ESCUR, N., 2015. L’art de resumir i recordar l’essencial. La Vanguardia [en línia]. 2015. Disponible a: https:// www.lavanguardia.com/cultura/20151222/30963410223/moda-llistes. html FISHER, K., 2006. YouTube caps video lengths to reduce infringement. ArsTechnica [en línia]. 29 març 2006. Disponible a: https://arstechnica.com/uncategorized/2006/03/6481-2/ FRANCIS, L., 2009. Letters and bytes: Sociotechnical studies of distance education. Linköping: Linköping University. Faculty of Arts and Sciences. GALLOWAY, P., 2020. How Mark Rober is beating the YouTube Algorithm (Genius Strategy) [en línia]. YouTube. [Consulta: 19 abril 2021]. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=6Wuse0RBRiE&t=7s GIELEN, M., 2019. The Taxonomy Of YouTube Videos (And How You Can Develop Original Content That Works). Tubefilter [en línia], Disponible a: https:// www.tubefilter.com/2019/02/12/taxonomy-youtube-videos-develop-original-content-that-works/ GIELEN, M. y GOLDEN, D., 2018. Breaking Down YouTube Video Categories And Formats With Matt Gielen. [en línia]. Video Marketing Value Podcast. Disponible a: https://videomarketingvalue.com/ breaking-down-youtube-video-categories-and-formats-with-matt-gielen/ COX, D.D. y MORISON, W.J., 1999. The University of Louisville. Lexington, KY: University Press of Kentucky. ISBN 9780813121420. DICK, B., 2002. Postgraduate programs using action research. The Learning Organization, vol. 9, no. 4, pp. 159-170. ISSN 1758905. DOI 10.1108/09696470210428886. DITTMAR, J.E., 2011. Information technology and economic change: The impact of the printing press. Quarterly Journal of Economics, vol. 126, no. 3, pp. 1133-1172. ISSN 15314650. DOI 10.1093/qje/qjr035. DZIADOSZ, B., 2020. On the meaning of a cut : towards a theory of editing. , EAMES, C., EAMES, R. y BOEKE, K., 1977. Powers of Tens [en línia]. Santa Monica, CA: Pyramid Films. Disponible a: https:// www.youtube.com/watch?v=0fKBhvDjuy0 ECO, U., 1979. Can Television Teach? Screen Education [en línia], no. 31, pp. 15. [Consulta: 20 junio 2021]. Disponible a: https://link.springer.com/chapter/10.1007/978-1-349-22426-5_7 ECO, U., BEYER, S. y GORRIS, L., 2009. «We like lists because we don’t want to die». Spiegel Online [en línia], Disponible a: http://www.spiegel.de/international/ zeitgeist/spiegel-interview-with-umberto-eco-we-like-lists-because-wedon-t-want-to-die-a-659577-druck. html REFERÈNCIES LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 9796 JOHNSTON, A.N., BARTON, M.J., WILLIAMS-PRITCHARD, G.A. y TODOROVIC, M., 2018. Youtube for millennial nursing students; using internet technology to support student engagement with bioscience. Nurse Education in Practice [en línia], vol. 31, no. June, pp. 151-155. ISSN 14715953. DOI 10.1016/j.nepr.2018.06.002. Disponible a: https://doi.org/10.1016/j. nepr.2018.06.002 KARIM, J., 2005. Me at the zoo [en línia]. Estats Units: YouTube. [Consulta: 23 abril 2021]. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=jNQXAC9IVRw KING, J.A. y LONNQUIST, M.P., 1992. A Review of Writing on Action Research. , pp. 44 LEWIN, K., 1946. Action Research and Minority Problems. Journal of Social Issues, vol. 2, no. 4, pp. 34-46. ISSN 00224537. DOI 10.1111/j.1540-4560.1946. tb02295.x. LLORENS-POMÉ, E., GRAELLS, O., DIESTE, P. y CODORNIU, M., 2020. C de Confinament. [en línia]. Youtube. [Consulta: 22 febrer 2021]. Disponible a: https://www. youtube.com/playlist?list=PLYJpqM2Pc1Uf7QXZI23jFhVDw4VMDEF41 M JUST, P., 2016. La Casa Sense Televisió. UPC. ETSAB MACINTYRE, C., 1991. Let’s find why : a practical guide to action-research in schools. Edinburgh: Moray House. GRUNDY, S., 1982. Three modes of action research. Curriculum perspectives, vol. 2, no. 3, pp. 23-34. GUNNING, T., 1990. “The Cinema of Attractions: Early Film, Its Spectator and the Avant-Garde”. En: T. ELSAESSER (ed.), Early Cinema: Space Frame Narrative. London: British Film Institute, pp. 52-62. HANFORD, E., 2012. The Story of the University of Phoenix. American Public Media [en línia]. setembre 2012. [Consulta: 19 abril 2021]. Disponible a: https:// americanradioworks.publicradio.org/ features/tomorrows-college/phoenix/ story-of-university-of-phoenix.html HARASIM, L. y SMITH, D., 1986. Final Report on the Ontario Women Educators’ Computer Research Network. . Ontario HO, S., 2007. Blogging as Popular History Making, Blogs as Public History: A SINGAPORE CASE STUDY. PUBLIC HISTORY REVIEW. S.l HOLMBERG, B., 2005. The Evolution, Principles and Practices of Distance Education [en línia]. Oldenburg: BIS-Verlag, Carl von Ossietzky Universität Oldenburg. [Consulta: 19 abril 2021]. ISBN 381420848X. Disponible a: https://citeseerx.ist.psu.edu/viewdoc/download?doi =10.1.1.466.9000&rep=rep1&type=pdf HUXLEY, A., 1932. Brave New World. S.l.: Chatto & Windus. NAUGHTON, J., 2011. There are no free lunches on the internet. The Guardian [en línia]. 20 novembre 2011. [Consulta: 18 abril 2021]. Disponible a: https:// www.theguardian.com/technology/2011/ nov/20/free-internet-twitter-google-facebook OLIVERAS SAMITIER, J., 2012. Arquitectura Audiovisual. [en línia], pp. 1-3. Disponible a: https://www.youtube.com/ user/archfuture/videos OXFORD DICTIONARIES, [sin fecha]. Generation Z. Oxford Dictionaries [en línia]. [Consulta: 16 abril 2021]. Disponible a: https://www.oxfordlearnersdictionaries. com/us/definition/english/generation-z PARLAMENT DE CATALUNYA, 1995. LLEI 3/1995, de 6 d’abril, de reconeixement de la Universitat Oberta de Catalunya. 21 abril 1995. Barcelona: s.n. PHAM, A., 2010. YouTube turns 5, can’t wait to grow up. Los Angeles Times [en línia]. Los Angeles, 17 maig 2010. [Consulta: 23 abril 2021]. Disponible a: https:// www.webcitation.org/5y6MI3hAC PITTMAN, V., 2003. Second Historiographic Perspective. Handbook of distance education. S.l.: s.n., pp. 21-36. POZO, J.I., 1999. La nueva cultura del aprendizaje. Aprendices y maestros: La nueva cultura del aprendizaje. Madrid: Alianza, pp. 27-50. MACINTYRE, C., 2000. The Art of Action Research in the Classroom. 1st Editio. London: David Fulton Publishers. ISBN 9781136626852. MARQUÈS GRAELLS, P., 1995. Introducción a los procesos audiovisuales. Departamento de Pedagogía Aplicada, Facultad de Educación, UAB [en línia]. Disponible a: http://peremarques.net/avmulti.htm MARQUÈS GRAELLS, P., 2000. Los medios didácticos. [en línia]. Disponible a: https://web.archive.org/ web/20100930105420/http://www.peremarques.net/medios.htm MCMULLAN, J., 2021. The great jump cut (r)evolution of vlogging production techniques. First Monday, vol. 26, no. 2. MCNIFF, J., LOMAX, P. y WHITEHEAD, J., 1996. You and your action research project. S.l.: s.n. ISBN 0203871553. MCTAGGART, R., 1991. Action research: A short modern history. S.l.: Deakin Univ Geelong. MITROVIC, A., GORDON, M., PIOTRKOWICZ, A. y DIMITROVA, V., 2019. Investigating the effect of adding nudges to increase engagement in active video watching. Lecture Notes in Computer Science (including subseries Lecture Notes in Artificial Intelligence and Lecture Notes in Bioinformatics). S.l.: Springer Verlag, pp. 320-332. ISBN 9783030232030. DOI 10.1007/978-3-030-23204-7_27. REFERÈNCIES LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 9998 PRAT ORTELLS, J., 2020. L.R.E.V.M.C. Coordenadas para el nuevo milenio [en línia]. 1st. Ciudad de México: Arquine. Disponible a: https://discovery.upc. edu/permalink/34CSUC_UPC/rdgucl/ alma991004209969706711 PRENSKY, M., 2001. Digital Natives, Digital Immigrants. . S.l.: NCB University Press. PRENSKY, M., 2011a. From Digital Natives to Digital Wisdom. From Digital Natives to Digital Wisdom, pp. 1-9. PRENSKY, M., 2011b. Khan Academy. Educational Technology, vol. July-Aug 2. ISSN 2047-8917. DOI 10.12968/prtu.2011.1.2.52a. PRENSKY, M., 2014. The Longer View: Why YouTube Matters. From Digital Natives to Digital Wisdom: Hopeful Essays for 21st Century Learning, pp. 139-152. DOI 10.4135/9781483387765.n16. RAMÍREZ ALVARADO, M.D.M., 2009. Información y contrainformación: la evolución de la imprenta en el período de la Reforma luterana y de la Contrarreforma. Anàlisi. S.l.: RAMONET, I., 1999. La Tyrannie de la communication. S.l.: Galilée. REICH, J. y RUIPÉREZ-VALIENTE, J.A., 2019. The MOOC pivot. Science, vol. 363, no. 6423. ISSN 0036-8075. DOI 10.1126/ science.aav7958. RIZZO, T., 2008. YouTube: the New Cinema of Attractions. Scan | Journal of media arts culture [en línia], [Consulta: 18 abril 2021]. ISSN 1449-1818. Disponible a: http://scan.net.au/scan/journal/display. php?journal_id=109 ROCA, G., 2008. Nativos digitales vs Ciudadanos digitales. [en línia]. [Consulta: 16 abril 2021]. Disponible a: http://www. genisroca.com/2008/10/24/nativos-digitales-vs-ciudadanos-digitales/ ROSSITER, M., 2002. Narrative and Stories in Adult Teaching and Learning. Narrative, pp. 1-8. ROTHBLATT, S., MULLER, D.K., RINGER, F., SIMON, B., BRYANT, M., ROACH, J., HARTE, N., SMITH, B. y SYMONDS, R., 1988. Supply and Demand: The «Two Histories» of English Education. History of Education Quarterly, vol. 28, no. 4. ISSN 00182680. DOI 10.2307/368852. RUIZ BUENO, A., 2009. Método de encuesta: construcción de cuestionarios, pautas y sugerencias. Revista d’Innovació i Recerca en Educació, vol. 2, no. 2, pp. 96-110. ISSN 2013-2255. DOI 10.1344/reire2009.2.2226. SAUNDERS, M., LEWIS, P. y THORNHILL, A., 2012. Research Methods for Business Students. London: Pearson Education Limited. SHAH, D., 2020. By The Numbers: MOOCs in 2020. Class Central [en línia], [Consulta: 19 abril 2021]. Disponible a: TRIPP, D.H., 1984. From autopilot to critical consciousness: Problematizing successful teaching. UNESCO, 1998. World Education Report 1998: Teachers and teaching in a changing world [en línia]. Paris: UNESCO. [Consulta: 18 abril 2021]. Disponible a: https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000110875 UNESCO, 2004. Las Tecnologías de la información y la comunicación en la formación docente: guía de planificación [en línia]. Paris: Unesco. [Consulta: 18 abril 2021]. Disponible a: https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000129533_spa UNESCO, 2008. Estándares TIC para la formación inicial docente: una propuesta en el contexto chileno [en línia]. Montevideo: s.n. [Consulta: 18 abril 2021]. Disponible a: https://unesdoc.unesco. org/ark:/48223/pf0000163149?posInSet=10&queryId=8e27a717-7064-4e7b-8 4c5-167493762702 UNESCO, 2011. UNESCO ICT Competency Framework for Teachers [en línia]. Pariss: s.n. [Consulta: 18 abril 2021]. Disponible a: https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/ pf0000213475?posInSet=2&queryId=6392 e927-d2e8-416b-8c63-9f64b93ad6c0 UNESCO, 2018. UNESCO ICT Competency Framework for Teachers [en línia]. Paris: s.n. [Consulta: 18 abril 2021]. Disponible a: https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/ pf0000265721?posInSet=1&queryId=6392 e927-d2e8-416b-8c63-9f64b93ad6c0 https://www.classcentral.com/report/ mooc-stats-2020/ SHIRKY, C., 2010. Cognitive Surplus: Creativity and ggenersity in a connected age. New York: Penguin Press. SHUMSKY, A., 1958. The action research way of learning. S.l.: Bureau of Publications, Teachers College, Columbia University. SMULYAN, L., 1984. Collaborative Action Research: Historical Trends. , STRIPHAS, T., 2015. Algorithmic culture. European Journal of Cultural Studies, vol. 18, no. 4-5, pp. 395-412. ISSN 14603551. DOI 10.1177/1367549415577392. TABA, H. y NOEL, E.G., 1957. Action research: A case study. S.l.: Association for Supervision and Curriculum Development. THE OPEN UNIVERSITY, 2019. Exhibition: The OU Story. [en línia]. [Consulta: 19 abril 2021]. Disponible a: https://www. open.ac.uk/library/digital-archive/exhibition/53 THINK MEDIA, 2019. How Long Should a YouTube Video Be? [en línia]. YouTube. Disponible a: https://www.youtube.com/ watch?v=R76HV__CcKU THIS GUY EDITS, 2021. YouTube Is (Not) Filmmaking [en línia]. YouTube. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?- v=iJ58IlXj6Bo REFERÈNCIES LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 101100 WHITE, M., 1982. Distance education in Australian higher education — a history. Distance Education, vol. 3, no. 2. ISSN 0158-7919. DOI 10.1080/0158791820030207. WHITMORE, G., 2019. How Generation Z Is Changing Travel For Older Generations. Forbes [en línia], [Consulta: 16 junio 2021]. Disponible a: https://www.forbes. com/sites/geoffwhitmore/2019/09/13/ how-generation-z-is-changing-travel-for-older-generations/ WHYTE, W.F., 1989. Action research for the twenty-first century: Participation, reflection, and practice. S.l.: Sage Publ. WHYTE, W.F., GREENWOOD, D.J. y LAZES, P., 1991. Participatory action research: Through practice to science in social research. Participatory action research, pp. 19-55. WILSON, H., 1963. University of the Air. Labour Party Conference [en línia]. United Kingdom: Open University Digital Archive. [Consulta: 19 abril 2021]. Disponible a: https://www.open.ac.uk/library/ digital-archive/clip/clip:ous_clip1 WINKIELMAN, P. y CACIOPPO, J.T., 2001. Mind at ease puts a smile on the face: Psychophysiological evidence that processing facilitation elicits positive affect. Journal of Personality and Social Psychology, vol. 81, no. 6, pp. 989-1000. ISSN 00223514. DOI 10.1037/00223514.81.6.989. WONG, W., 1995. Fundamentos del diseño biy tridimensional. 5a edició. S.l.: Gustavo Gili. LLISTAT DE FIGURES Portada • Il·lustració d’elaboració pròpia. Pàgina 10 • Fig. 1 Fotografies d’escenes quotidianes de les classes de Bases per al Projecte matins i de les JIDA 2018. Imatges pròpies. Pàgina 11 • Fig. 2 Fotogrames extrets del del vídeo Mur entre Tupolevs. Material d’entrega del curs de Projectes III. 2017. Pàgina 12 • Fig. 3 Fotogrames extrets del del vídeo d’EnllocAlLloc. Material d’entrega de Taller Temàtic I. 2019. Pàgina 12 • Fig. 4 Fotogrames extrets del del vídeo 1678 Convidats a Taula. Una de les quatre parts incloses al material d’entrega de Taller Temàtic II. 2020. Pàgina 13 • Fig. 5 Fotograma de C de Confinament. Entrevista conjunta amb Núria Moliner. 2020. Enllaç a la llista de reproducció de totes les xerrades. Pàgina 14 • Fig. 6 Ideograma interactiu del Treball Final de Grau: Les 7 claus d’una docència a YouTube. Pàgina 23 • Fig. 7 Vídeo del fragment del discurs University of the Air de Harold Wilson al Labour Party Conference de 1963. Pàgina 24 • Fig. 8 Vídeo del fragment d’inici del primer programa de la OU emès a la BBC2 el 3 de gener de 1971 Pàgina 24 • Fig. 9 Vídeo What is a laboratory del curs de ciència de l’Open University. Programa gravat el 10 de gener de 1971. Pàgina 26 • Fig. 10 Sèrie de vídeos Everything I know. Arxiu Buckminster Fuller. Pàgina 27 • Fig. 11 Canal de Youtube archfuture del projecte Arquitectura Audiovisual. Pàgina 32 • Fig. 12 Adaptada a partir de MacIntyre 2000, p. 1. S’emfatitza el caire circular afegint fletxes dins del procés, de manera que s’especifica la flexibilitat esmentada per l’autora. Pàgina 34 • Fig. 13 Enquesta d’avaluació del vídeo a Mentimeter. No es recolliran les dades introduïdes. LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 103102 Pàgina 35 • Fig. 14 Retall de pantalla de l’interfície de Youtube. Pàgina 36 • Fig. 15 Retall de pantalla de l’interfície de Youtube Studio - Pestanya d’analítiques. Pàgina 36 • Fig. 16 Retall de pantalla de l’informe de retenció de públic. Es pot observar la gràfica i els seus elements. Pàgina 36 • Fig. 17 Basat en l’exemple proporcionat per YouTube a la seva pàgina d’Ajuda. Pàgina 38 • Fig. 18 Vídeo Me in the zoo de Jawed Karim. Primer vídeo penjat a la plataforma YouTube. Publicat el 23 d’abril de 2005 Pàgina 39 • Fig. 19 Vídeo C. Tangana y Oiza: El secreto de COPIAR BIEN (análisis) de Deconstruyendo el Cine - Pau M. Just. Publicat el 3 de març de 2021. Pàgina 39 • Fig. 20 Vídeo Farnsworth House | Glass Country House | The Sims 4: Speed Build de Harrie. Publicat el 15 de gener de 2020. Pàgina 39 • Fig. 21 Vídeo Architecture BOOK REVIEW | Operative design + Conditional Design de 30X40 Design Workshop. Publicat el 2 de novembre de 2017 Pàgina 39 • Fig. 22 Vídeo My New Architecture Laptop Setup | Unboxing de Mooch. Publicat el 20 de març de 2021. Pàgina 40 • Fig. 23 Vídeo Haciendo proyectos conmigo! (arquitectura) de Marta Torné. Publicat el 6 de maig de 2020. Pàgina 40 • Fig. 24 Fotogrames extrets del del vídeo C. Tangana y Oiza: El secreto de COPIAR BIEN (análisis) de Deconstruyendo el Cine - Pau M. Just. Publicat el 3 de març de 2021 Pàgina 41 • Fig. 25 Vídeo Entrevista Alberto Campo Baeza de COACTFE Arquitectos Tenerife. Publicat el 28 d’octubre de 2019. Pàgina 41 • Fig. 26 Vídeo Belgium Pavilion [Architecture Biennale 2014] de Mies. TV. Publicat el 10 de juliol de 2014. Pàgina 41 • Fig. 27 Vídeo Q&A sobre Arquitectura y Cine. Tú preguntas, yo respondo de Deconstruyendo el Cine - Pau M. Just. Reproduït en directe el 2 de juny 2021. Pàgina 42 • Fig. 28 Vídeo YOUR Architecture Questions Answered de 30X40 Design Workshop. Publicat l’1 de març de 2018. Pàgina 42 • Fig. 29 Fotogrames extrets del del vídeo Entrevista Alberto Campo Baeza de COACTFE Arquitectos Tenerife. Publicat el 28 d’octubre de 2019. Pàgina 43 • Fig. 30 Vídeo Strong Structures with Triangles | Design Squad de Design Squad Global. Publicat el 15 juny 2017. Pàgina 43 • Fig. 31 Vídeo How to Find Architectural Ideas de 30X40 Design Workshop. Publicat el 31 d’agost de 2017. Pàgina 43 • Fig. 32 Vídeo Dentro de un edificio... que FLOTA??! de Ter. Publicat el 18 de maig de 2021. Pàgina 44 • Fig. 33 Fotogrames extrets del del vídeo Dentro de un edificio... que FLOTA??! de Ter. Publicat el 18 de maig de 2021. Pàgina 45 • Fig. 34 Vídeo Asi dibujan los arquitectos mas FAMOSOS de ARTOSKETCH. Publicat el 11 de març 2018. Pàgina 45 • Fig. 35 Vídeo 5 COSAS QUE APRENDÍ EN ARQUITECTURA | Ter de Ter. Publicat el 26 de febrer 2018. Pàgina 45 • Fig. 36 Vídeo Most STUNNING Architecture Around The World de Wacky Universe. Publicat el 18 d’abril de 2019. Pàgina 46 • Fig. 37 Vídeo 7 (more) Best Sites to Help us be Better Architects de Surviving Architecture. Publicat el 23 d’abril de 2019. Pàgina 46 • Fig. 38 Fotogrames extrets del del vídeo 7 (more) Best Sites to Help us be Better Architects de Surviving Architecture. Publicat el 23 d’abril de 2019. Pàgina 47 • Fig. 39 Vídeo Another Brick in the wall with lyrics de SuperFpsfreak. Publicat el 2012. Pàgina 47 • Fig. 40 Vídeo YO IS MORE de Étienne Duval. Publicat el 14 de gener de 2016. Pàgina 47 • Fig. 41 Vídeo L’arquitecte - Els Dies Més Dolços vol#3 de Els Amics de les Arts. Publicat el 15 de maig de 2020. Pàgina 48 • Fig. 42 Vídeo Intana - Per ningú (videoclip oficial) de Satélite K. Publicat el 7 de febrer de 2020. Pàgina 48 • Fig. 43 Fotogrames extrets del del vídeo YO IS MORE de Étienne Duval. Publicat el 14 de gener de 2016 Pàgina 49 • Fig. 44 Vídeo High-Rise - The Architect (2016) de Movieclips Coming Soon. Publicat el 9 de març de 2016. Pàgina 49 • Fig. 45 Vídeo The Man Behind the World’s Ugliest Buildings – Alternatino de Comedy Central Publicat l’1 d’agost de 2019. Pàgina 49 • Fig. 46 Vídeo Convos With My 2 Year Old - EPISODE 1 de Convos TV. Publicat el 22 de maig 2013. LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 105104 Pàgina 50 • Fig. 47 Vídeo The Tree (True Story!) - Simon’s Cat | SHORTS #76 de Simon’s Cat. Publicat el 15 de març de 2018. Pàgina 50 • Fig. 48 Fotogrames extrets del del vídeo High-Rise - The Architect (2016) de Movieclips Coming Soon. Publicat el 9 de març de 2016. Pàgina 51 • Fig. 49 Vídeo ARCHITECT REACTS TO ARCHITECTURE FAILS de Llyan Austria. Publicat el 15 de novembre de 2019. Pàgina 51 • Fig. 50 Vídeo I Try Architecture Modeling For the First Time (Blender 2.9) de Ducky 3D. Publicat el 21 d’octubre de 2020. Pàgina 51 • Fig. 51 Vídeo Surprising My Grandparents Transforming Their Old House to New!! de Mia Maples. Publicat el 13 de setembre de 2019. Pàgina 52 • Fig. 52 Vídeo IBAI: Arquitecto analiza su CASA NUEVA de Deconstruyendo el Cine - Pau M. Just. Publicat el 3 de febrer de 2021. Pàgina 52 • Fig. 53 Fotogrames extrets del del vídeo IBAI: Arquitecto analiza su CASA NUEVA de Deconstruyendo el Cine - Pau M. Just. Publicat el 3 de febrer de 2021. Pàgina 53 • Fig. 54 Vídeo Reto creativo con Ferran Adrià de Google Arts & Culture. Publicat el 26 de març de 2019. Pàgina 53 • Fig. 55 Vídeo 24 HORAS en AISLAMIENTO TOTAL dentro de un CUBO de UN METRO de Portillo. Publicat el 24 de novembre de 2019. Pàgina 53 • Fig. 56 Vídeo Teens Try To Resist Their Phones For 20 Minutes de Jubilee. Publicat el 22 de juny de 2018. Pàgina 54 • Fig. 57 Fotogrames extrets del del vídeo 24 HORAS en AISLAMIENTO TOTAL dentro de un CUBO de UN METRO de Portillo. Publicat el 24 de novembre de 2019. Pàgina 54 • Fig. 58 Vídeo The 2017 Pritzker-Winning Architecture | The Daily 360 de The New York Times. Publicat el 22 de maig de 2017. Pàgina 55 • Fig. 59 Vídeo ASMR Bricklaying Video Satisfying RELAX de ASMR Bricklaying. Publicat el 14 d’octubre de 2019. Pàgina 55 • Fig. 60 Fotogrames extrets del del vídeo ASMR Bricklaying Video Satisfying RELAX de ASMR Bricklaying. Publicat el 14 d’octubre de 2019. Pàgina 56 • Fig. 61 Esquema de les hibridacions més comunes. Elaboració pròpia Pàgina 57 • Fig. 62 Vídeo Diseño de FRUTAS: ¿cuál es la mejor? Arquitecta LO ACLARA de Ter. Publicat el 26 de maig de 2020. Pàgina 57 • Fig. 63 Vídeo 8 Model Making Hacks for Architecture Students – MUST KNOW Tips to Improve Architecture Model Making de Successful Archi Student. Publicat el 26 de juliol de 2020. Pàgina 57 • Fig. 64 Vídeo 73 Questions With Kim Kardashian West (ft. Kanye West) | Vogue de Vogue. Publicat el 11 d’abril de 2019. Pàgina 57 • Fig. 65 Vídeo Problems and Challenges - A Day in the Life of an Architect vlog de 30X40 Design Workshop. Publicat el 14 d’octubre de 2018. Pàgina 58 • Fig. 66 Vídeo Paso 24 horas en ASMR de Ter. Publicat el 29 de març de 2019. Pàgina 58 • Fig. 67 Vídeo 24 hr render TRANSFORMATION CHALLENGE | 24 HOURS OF PRODUCTIVITY as Architecture Student de Unraveling Architecture. Publicat el 26 de desembre de 2020. Pàgina 58 • Fig. 68 Vídeo Bjarke Ingels: Architecture should be more like Minecraft de Dezeen. Publicat el 28 de gener de 2015. Pàgina 59 • Fig. 69 Fotogrames extrets del del vídeo Diseño de FRUTAS: ¿cuál es la mejor? Arquitecta LO ACLARA de Ter. Publicat el 26 de maig de 2020. Pàgina 61 • Fig. 70 Gràfic de plans expressius. Elaboració pròpia a partir d’un fotograma de Powers of Ten (1977) Eames Office. Pàgina 62 • Fig. 71 Gràfic de plans narratius. Elaboració pròpia a partir d’un fotograma de Powers of Ten (1977) Eames Office. Pàgina 62 • Fig. 72 Gràfic de plans descriptius. Elaboració pròpia a partir d’un fotograma de Powers of Ten (1977) Eames Office. Pàgina 70 • Fig. 73 Esquema d’una història. Elaboració pròpia. Pàgina 70 • Fig. 74 3 fotogrames explicant el què, el com i el perquè del vídeo Backyard Squirrel Maze 1.0Ninja Warrior Course de Mark Rober. Publicat el 24 de maig 2020. Pàgina 75 • Fig. 75 Com fer un “Jump Cut” via Adobe Premiere Pro. Imatge d’elaboració pròpia. Pàgina 77 • Fig. 76 Vídeo Com fer una maqueta topogràfica || Arquitectura d’imedwarch. Publicat el 21 de febrer de 2021. Pàgina 78 • Fig. 77 Fotogrames extrets del del vídeo Com fer una maqueta topogràfica || Arquitectura d’imedwarch. Publicat el 21 de febrer de 2021. Pàgina 78 • Fig. 78 Fotogrames extrets del del vídeo Com fer una maqueta topogràfica || Arquitectura d’imedwarch. Publicat el 21 de febrer de 2021. LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 107106 Pàgina 79 • Fig. 79 Gràfic d’elaboració pròpia basat en l’informe que facilita YouTube dins de les analítiques del vídeo a l’aplicatiu YouTube Studio. Pàgina 79 • Fig. 80 Gràfic d’elaboració pròpia. Indica les sis parts de què consta el vídeo. Pàgina 80 • Fig. 81 Gràfic d’elaboració pròpia. Indica la zona de la introducció. Pàgina 80 • Fig. 82 Gràfic d’elaboració pròpia. Indica els moments de caiguda de la retenció. Pàgina 81 • Fig. 83 Gràfic d’elaboració pròpia. Indica els moments amb pic de retenció. Pàgina 82 • Fig. 84 Gràfic Valoració del vídeo. Elaboració pròpia. Pàgina 82 • Fig. 85 Gràfic dels resultats de la pregunta 2. Aspectes pels quals es valora Elaboració pròpia. Pàgina 83 • Fig. 86 Gràfic dels resultats de la pregunta 3. Què sha trobat a faltar. Elaboració pròpia. Pàgina 84 • Fig. 87 Gràfic valoració de la utilitat dels materials de suport de l’assignatura i docència. Elaboració pròpia. Pàgina 84 • Fig. 88 Mapa de paraules de Temàtiques a reforçar. Les més repetides apareixen més grans. Elaboració pròpia a partir dels resultats de l’enquesta. Pàgina 84 • Fig. 89 Mapa de paraules de frustracions. Les més repetides apareixen més grans. Elaboració pròpia a partir dels resultats de l’enquesta. Pàgina 85 • Fig. 90 Mapa de paraules dels reptes i dificultats. Les més repetides apareixen més grans. Elaboració pròpia a partir dels resultats de l’enquesta. Pàgina 85 • Fig. 91 Mapa de paraules de les alegries. Les més repetides apareixen més grans. Elaboració pròpia a partir dels resultats de l’enquesta. Pàgina 86 • Fig. 92 Gràfic de la pregunta t’informes sobre Arquitectura. Elaboració pròpia. Pàgina 86 • Fig. 93 Mapa de paraules dels interessos dels estudiants pel món de l’arquitectura. Les més repetides apareixen més grans. Elaboració pròpia a partir dels resultats de l’enquesta. Pàgina 86 • Fig. 94 Gràfic valoració de l’ús de plataformes per informar-se sobre arquitectura. Elaboració pròpia. Pàgina 82 • Taula 1. Valoració del vídeo. Elaboració pròpia. Pàgina 82 • Taula 2. Aspectes pels quals es valora el vídeo d’aquesta manera. Elaboració pròpia. Pàgina 83 • Taula 3. Què s’ha trobat a faltar. Elaboració pròpia. Pàgina 83 • Taula 4. Valoració de la utilitat dels materials de suport de l’assignatura i docència. Elaboració pròpia. Pàgina 85 • Taula 5. Via d’accés a la universitat. Elaboració pròpia. Pàgina 85 • Taula 6. Distribució de vots a la pregunta 11. Elaboració pròpia. Pàgina 86 • Taula 7. Valoració grau d’ús de plataformes per informar-se sobre arquitectura. Elaboració pròpia. Pàgina 87 • Taula 8. Taula de referents. Només es presenten els resultats amb 5 o més vots. Elaboració pròpia. LLISTAT DE TAULES RESULTATS DE L’ENQUESTA LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 109 (Il·lustrar amb imatges cada una de les opcions) D’entrada les podem separar pel tipus de plànol del que parteixen. Per planta o per secció. Dins de cada una apareixen múltiples opcions. Les maquetes que utilitzen la planta com a punt de partida poden ser plenes o buides. Les que utilitzen la secció poden seguir dues direccions o una direcció i dins d’aquesta última es pot maquetar la seccions perpendiculars, les paral·leles, o seguint les corbes de nivell. I dins de tot aquest marc hi ha infinites variacions. Ep! Comencem pel principi. Què és una corba de nivell? Segons l’enciclopèdia catalana una corba de nivell és aquella corba emprada en les representacions cartogràfiques per a unir els punts d’igual altitud, tenint com a referència un pla horitzontal. Anem a traduir això a imatge. (cop amb el diccionari) Per exemple, tenim una muntanya. La dividim en plans horitzontals equidistants. La intersecció entre la muntanya i un pla és una corba de nivell. ANNEXOS ANNEX A: GUIÓ VÍDEO DEL TREBALL DE CAMP Tot seguit s’adjunta el guió del vídeo: Com fer una maqueta topogràfica. Hola! Avui aprendrem com fer una maqueta topogràfica. I us preguntareu… Per què serveix això? Aquest maqueta serveix per visualitzar les característiques d’un terreny en 3 dimensions. És una eina fantàstica de treball i comunicació del vostre projecte. Així que poseu-li molta atenció N’hi ha de molts tipus. Tants com us passin al cap. Us presentaré les més comuns. • Planta • Plena • Buida • Secció • Una direcció • Direcció línies de cota • Perpendicular línies de cota • Dues direccions 108 ANNEXOS REFERÈNCIES RESULTATS DE L’ENQUESTA LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 111110 La gràcia està en que si tens diferents plans a alçades diferents pots entendre en un moment com és aquesta muntanya. (il·lustrar amb els gràfics de la muntanya que li apareixen les corbes de nivell) Per tant si dues corbes estan molt juntes vol dir que el pendent és fort. Si estan molt separades indiquen que tenen un pendent suau. (indicar els pendents amb un gest de les mans. Cap a un costat i cap a l’altre) Llavors ara deveu estar pensant: Tot això està molt bé. Però com construïm una maqueta topogràfica? Fent el procés invers. Però eei, exactament invers només passa si vols fer una maqueta en planta… Si la vull fer en secció, què? Molt bé. Esteu super atents. Ara hi anem. Com construïm una maqueta topogràfica? Doncs depèn dels dos grans blocs que us he explicat Maqueta en planta Si partim d’una planta de corbes de nivell, la podem fer buida o plena. Què vol dir això? Doncs que la part interior de la maqueta estigui literalment plena o buida. Plena Com fem una maqueta plena. (improvitzar l’explicació perquè surti més natural. Explicar fent pauses per facilitar els talls a l’hora del muntatge) Pros i contres: Pros: • Fàcil de muntar • Neta • Resistent Contres: • Pesa • S’utilitza més material (més cara) Buida Com fem una maqueta buida. (improvitzar l’explicació perquè surti més natural. Explicar fent pauses per facilitar els talls a l’hora del muntatge) Pros i contres: Pros: • Econòmica • Ràpida Contres: • Cal més planificació. • Muntatge difícil • Menys resistent És important que en els dos casos pareu molta atenció al gruix del material perquè correspongui a l’alçada de la cota. Shht, Atenció que la cola també suma! Tant es pot seccionar perpendicularment com paral·lelament. (Si surt qualsevol tema extra, improvitzar) Alternativa: Maquetar la corba de nivell i plegar-la. Ha de ser un material flexible. En general. En molts casos les maquetes tenen més presència si apareixen sobre un pedestal o si el mateix material els fa de pedestal. Això ja depèn de vosaltres i de cada cas. Hi ha projectes que els hi va millor i en d’altres pitjor. Les maquetes es poden fer en infinitud de materials! Normalment s’utilitzen planxes lleugeres de cartró i similars, fusta de balsa, etc etc Però també es poden fer amb guix i d’altres materials. En aquest cas, es busca un material lleuger (com el poliestirè expandit) per construir la base i s’hi col·loquen venes de guix per sobre. Com a altra opció, també es pot crear un motllo amb el negatiu de la maqueta i tirar-hi guix, resines o ciment per crear la peça. És un procés el·laborat però per segons quin projecte us pot donar molt bon resultat. Si voleu fer una maqueta a 1/100 i les vostres corbes de nivell estan cada metre. Teniu dues opcions: • agafar un material amb un gruix una mica menor d’1 cm • o dibuixar unes corbes entremig que us permetin utilitzar un material amb menys gruix i que així la maqueta quedi més bé. Què us recomano jo? Fer aquesta segona opció. Per tant si interpolem 1 corbes entre dues exitents, només necessitarem un gruix d’una mica menys de 5 mm. I si n’interpolem 4, de 1,5 mm + la cola. Eh! Recordeu que això és per una maqueta a escala 1/100 eh. Si la que heu de fer és a 1/500, a 1/200 o a una altra escala, haureu de fer els càlculs respectius! Maqueta en secció Les maquetes en secció són més comunes al món anglosaxó i, si bé per aquí es veuen poc, són igual de vàlides! Entrem punt per punt. Com fem una maqueta en secció en dues direccions? Cal definir un eix i cal generar seccions perpendiculars i paral·leles. (Si surt qualsevol tema extra, improvitzar) Com fem una maqueta en secció en una direcció? REFERÈNCIES RESULTATS DE L’ENQUESTA LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 113112 Bé, com veieu, hi ha una infinitud d’opcions. Així que ara, és el vostre moment. Proposeu, sigueu creatius, però sobretot la maqueta us ha de ser útil per entendre l’emplaçament i el vostre projecte. Som-hi! ANNEXOS ANNEX B: GRÀFICS VÍDEO Tot seguit s’adjunten els gràfics utilitzats com a material de suport al vídeo. Què és una corba de nivell? Maqueta Plena REFERÈNCIES RESULTATS DE L’ENQUESTA LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 127126 Mapa de paraules 5-Quines temàtiques creus que cal reforçar? 6Quins aspectes del curs et produeixen més frustracions? Eines informàtiques Dibuix Ciutat Fotografia Patrimoni Psicologia Disseny gràfic Tècniques claus Temes nous Anàlisi Tècnica Teoria Altres Visió general arquitecte Secció RepresentacióGestió Temps Axonometries Projectes Escales i rampes Collages Referències Geometria Descriptiva Canvi d’escala Presentació projecte Teoria Temps Covid Volum feina Dibuix Full en blanc Salut Mental Exigència Tècnica Notes Online Professorat Matemàtiques Topografia Economia Altres Física Manca treball en equip Futur Maquetes Correccions Manca recursos Manca socialització Projectes Competivitat Entregues 7Quins són els principals reptes i dificultats amb els que et trobes a l’hora de fer un projecte? 8Quins aspectes del curs et produeixen més alegries? Tècnica Altres Economia Comprensió Gestió emocional Recursos Dibuix Aprenentatge Representació Estratègia Restriccions Relació amb el professorat Full en blanc Gestió del temps Notes Socialitzar Aprenentatge Presencialitat Cooperació Carrera Projectes Altres Dibuix Professorat Online Teoria Companys Assoliment objectius Descans Reconeixement REFERÈNCIES RESULTATS DE L’ENQUESTA LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 129128 12Què t’interessa de l’arquitectura? Dades Sense Filtrar 5-Quines temàtiques creus que cal reforçar? Assignació Respostes Altres Classes_d'aplicacions Altres Classes_online Altres Classes_presencials Altres Matemáticas Anàlisi Anàlisi Anàlisi Anàlisi Anàlisi Anàlisi_de_Mapes Anàlisi Entorn Anàlisi Interpretar_mapes Axonometries Axonometries Axonometries Axonometries Axonometries Axonometries Axonometries Axonometries Axonometries Axonometries Axonometries Axonometries Axonometries Axonometries Axonometries Axonometries Axonometries Axonometries Axonometries Axonometries Axonometries Axonometries Axonometries Axonometries Axonometries Axonometries_explotades Axonometries Axonometries_explotades Axonometries Axonometries_explotades Axonometries Axonometries_topogràfiques Axonometries Axonometries_topogràfiques Axonometries Axonometries_topogràfiques Axonometries Axonometries_topogràfiques Assignació Respostes Axonometries Axonometries_topogràfiques Canvi d’escala Canvi_d’escala Canvi d’escala Canvi_d’escala Canvi d’escala Canvi_d’escala Canvi d’escala Canvi_d’escala Canvi d’escala Canvi_d’escala Canvi d’escala Canvi_d’escala Canvi d’escala Canvi_d’escala Canvi d’escala Canvi_d’escala Canvi d’escala Canvi_d’escala Canvi d’escala Canvi_d’escala Ciutat Barcelona Ciutat Barcelona Ciutat Ciutat Collages Collages Collages Collages Collages Collages Collages Collages Collages Collages Collages Collages Collages Collages Collages Collages Collages Collages Collages Collages Collages Collages Collages Collages Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix REFERÈNCIES RESULTATS DE L’ENQUESTA LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 131130 Assignació Respostes Eines informàtiques Edició_d’imatges Eines informàtiques Edició_d’imatges Eines informàtiques Edició_d’imatges Eines informàtiques Edició_d’imatges Eines informàtiques Eines_edició_no_sigui_PS Eines informàtiques Eines_tecnològiques Eines informàtiques Entrega_final_formatejar Eines informàtiques Escanejar_i_Editar_ imatge Eines informàtiques Escanejar_i_Editar_ imatge Eines informàtiques Photoshop Eines informàtiques Photoshop Eines informàtiques Photoshop Eines informàtiques Photoshop Eines informàtiques Photoshop Eines informàtiques Photoshop Eines informàtiques Photoshop Eines informàtiques Photoshop Eines informàtiques Photoshop Eines informàtiques Photoshop Eines informàtiques Photoshop Eines informàtiques Photoshop Eines informàtiques Photoshop Eines informàtiques Photoshop Eines informàtiques Photoshop Eines informàtiques Photoshop Eines informàtiques Photoshop Eines informàtiques Photoshop Eines informàtiques Photoshop Eines informàtiques Photoshop Eines informàtiques Photoshop Eines informàtiques Photoshop Eines informàtiques Photoshop Eines informàtiques Photoshop Eines informàtiques Programes_de_dibuix Eines informàtiques Programes_digitals Eines informàtiques Programes_digitals Assignació Respostes Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuixar_a_mà Dibuix Dibuixos_fugats Dibuix Dibuixos_fugats Dibuix Dibuixos_fugats Dibuix Tècniques_dibuix Dibuix Tècniques_dibuix Dibuix Tècniques_dibuix Dibuix Tècniques_dibuix Dibuix Valor_de_línia Dibuix Valor_de_línia Dibuix com_dibuixar Disseny gràfic Disseny_gràfic Eines informàtiques Autocad Eines informàtiques Autocad Eines informàtiques Autocad Eines informàtiques Autocad Eines informàtiques Autocad Eines informàtiques Autocad Eines informàtiques Autocad Eines informàtiques Autocad Eines informàtiques Autocad Eines informàtiques Avaluació_projectes Eines informàtiques Dibuix_per_ordinador Eines informàtiques Dibuix_per_ordinador Eines informàtiques Dibuix_per_ordinador Eines informàtiques Dibuix_per_ordinador Eines informàtiques Edició_d’imatges Assignació Respostes Eines informàtiques Programes_digitals Eines informàtiques Programes_digitals Eines informàtiques Programes_digitals Eines informàtiques Programes_útils Eines informàtiques Tècniques_digitals Eines informàtiques Photoshop Escales i rampes Com_fer_escales Escales i rampes Com_fer_escales Escales i rampes Com_fer_escales Escales i rampes Com_fer_una_rampa Escales i rampes Com_fer_una_rampa Escales i rampes Com_fer_una_rampa Fotografia Fotografia Fotografia Fotografia_maquetes Fotografia Fotografia_maquetes Fotografia fotografia Fotografia Fotografia Geometria Descriptiva Dibuix_tècnic Geometria Descriptiva Dibuix_tècnic Geometria Descriptiva Dibuix_tècnic Geometria Descriptiva Geometria_Descriptiva Geometria Descriptiva Geometria_Descriptiva Geometria Descriptiva Geometria_Descriptiva Geometria Descriptiva Geometria_Descriptiva Geometria Descriptiva Geometria_Descriptiva Geometria Descriptiva Plànols Geometria Descriptiva Plànols Geometria Descriptiva Planta Gestió Temps Eficiència Gestió Temps Estrés Gestió Temps Estrés_i_temps Gestió Temps Execució Gestió Temps Gestió_del_temps Gestió Temps Gestió_del_temps Gestió Temps Gestió_del_temps Gestió Temps Gestió_del_temps Gestió Temps Gestió_del_temps Gestió Temps Gestió_del_temps Gestió Temps Gestió_del_temps Assignació Respostes Gestió Temps Gestió_del_temps Gestió Temps Gestió_del_temps Gestió Temps Gestió_del_temps Gestió Temps Gestió_del_temps Gestió Temps Organització Gestió Temps Organització Gestió Temps Organització Gestió Temps Organització Gestió Temps Organització Gestió Temps Organització Maquetes Com_estalviar_material Maquetes Com_estalviar_material Maquetes Llocs_on_comprar_material Maquetes Llocs_on_comprar_material Maquetes Maqueta_fils Maquetes Maquetes Maquetes Maquetes Maquetes Maquetes Maquetes Maquetes Maquetes Maquetes Maquetes Maquetes Maquetes Maquetes Maquetes Maquetes Maquetes Maquetes Maquetes Maquetes Maquetes Maquetes Maquetes Maquetes Maquetes Maquetes Maquetes Maquetes Maquetes Maquetes_amb_xps Maquetes Maquetes_en_general Maquetes Maquetes_starter_pack Maquetes Maquetes_vegetació Maquetes Maquetes_vegetació Maquetes Materials_maquetes Maquetes Materials_maquetes Maquetes Materials_maquetes REFERÈNCIES RESULTATS DE L’ENQUESTA LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 133132 Assignació Respostes Maquetes Materials_maquetes Maquetes Materials_maquetes Maquetes Materials_maquetes Maquetes Materials_maquetes Maquetes Materials_maquetes Maquetes Materials_maquetes Maquetes Materials_maquetes Maquetes Materials_maquetes Maquetes Materials_maquetes Maquetes Materials_maquetes Maquetes Materials_maquetes Maquetes Materials_maquetes Maquetes Materials_maquetes Maquetes Materials_maquetes Maquetes Materials_maquetes Maquetes Materials_maquetes Maquetes Materials_maquetes Maquetes Materials_maquetes Maquetes Materials_maquetes Maquetes Materials_maquetes Maquetes Materials_maquetes Maquetes Materials_maquetes Maquetes Materials_sostenibles_ de_maquetes Maquetes Tallar_material_maqueta Maquetes Tallar_material_maqueta Maquetes Maquetació Maquetes com_maquetar Maquetes maquetació Maquetes Materials_maquetació Maquetes ex-_materials_i_tècniques Maquetes Tècniques_maquetació Maquetes Maquetes Patrimoni Patrimoni Presentació projecte Composició_làmines Presentació projecte Composició_làmines Presentació projecte Composició_làmines Presentació projecte Presentació_projecte Assignació Respostes Presentació projecte Presentació_projecte Presentació projecte Presentació_projecte Presentació projecte Presentació_projecte Presentació projecte Presentació_projecte Presentació projecte Presentació_projecte Presentació projecte Presentació_projecte Presentació projecte Presentació_projecte Presentació projecte Escaneix_amb_el_mòbil Projectes Altres_projectes Projectes Creativitat Projectes Discurs_projectual Projectes Estratègies Projectes Importancia_dels_projectes Projectes Pautes_inicials Psicologia Atenció_psicològica Psicologia Motivació_a_seguir Referències Referències Referències Referències Referències Referències Referències Referències Referències Referències Referències Referències Referències Referències Referències Referències Referències Referències Referències Referències Representació Com_dibuixar_idees Representació Com_fer_làmines_a_ tinta Representació Documentació_gràfica Representació Documentació_gràfica Representació Perspectives Representació Perspectives Representació Perspectives Representació Representació Representació Representació Representació Representació Representació Representació Assignació Respostes Representació Representació Representació Representació Representació Representació_gràfica Representació Representació_gràfica Representació Representació_gràfica Representació Representació_gràfica Representació Representació_gràfica Representació Representació_gràfica Representació Utilitzar_color Representació Vegetació Representació Vegetació Representació Representació_gràfica Representació representació_més_artísti Secció Secció_de_la_topografía Secció Secció_de_la_topografía Secció Seccions Secció Seccions Secció Seccions Secció Seccions Secció Seccions Secció Seccions Secció Seccions Secció Seccions Secció Seccions Secció Seccions_fugades Secció Seccions_fugades Secció Seccions_fugades Secció Seccions_fugades Secció Seccions_fugades Secció Seccions_fugades Secció Seccions_fugades Secció Seccions_fugades Secció Seccions_fugades Secció Seccions_fugades Secció Seccions_longitudinals Tècnica Construcció Tècnica Estructura Tècnica Estructura Assignació Respostes Tècnica Técnica_obra_explicacio Tècnica Visites_a_obres Tècniques claus Tècniques_claus Temes nous Sobre_qualsevol_tema_ nou_que_no_haguem_ tocat_abans Teoria De_lògica_estètica Teoria Historia Teoria Llibres Teoria Pensament Teoria Teoria Topografia Corbes_de_nivell Topografia Dibuix_topografic Topografia Modificació_topogràfica Topografia Modificació_topogràfica Topografia Modificació_topogràfica Topografia Modificació_topogràfica Topografia Modificació_topogràfica Topografia Modificació_topogràfica Topografia Modificació_topogràfica Topografia Modificació_topogràfica Topografia Modificació_topogràfica Topografia Modificació_topogràfica Topografia Modificació_topogràfica Topografia Modificació_topogràfica Topografia Modificació_topogràfica Topografia Modificació_topogràfica Topografia Modificació_topogràfica Topografia Modificació_topogràfica Topografia Modificació_topogràfica Topografia Modificació_topogràfica Topografia Modificació_topogràfica Topografia Modificació_topogràfica Topografia Modificació_topogràfica Topografia Modificació_topogràfica Topografia Modificació_topogràfica Topografia Modificació_topogràfica Topografia Modificació_topogràfica Topografia Modificació_topogràfica REFERÈNCIES RESULTATS DE L’ENQUESTA LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 135134 Assignació Respostes Topografia Modificació_topogràfica Topografia Murs_de_contenció Topografia Topografia Topografia Topografia Topografia Topografia Topografia Topografia Topografia Topografia Topografia Topografia Topografia Topografia Topografia Topografia Topografia Topografia Topografia Topografia_alçat Topografia Topografies_modificades Topografia com_modificar_topografia Visió general arquitecte Ensenyar_alguna_tecnica Visió general arquitecte Esenciales_de_un_arqui Visió general arquitecte La_feina_de_l'arquitecte Visió general arquitecte Visió_general 6Quins aspectes del curs et produeixen més frustracions? Assignació Respostes Altres Solo_positivas_NO Altres Separació_teoría-practica Altres Metode_invers Altres Hexagonos Altres Hacer Altres Discos Altres coca Competivitat Més_Cooperació Competivitat Les_comparacions Competivitat Falta_d'ajuda Competivitat Falta_compartir Competivitat Els_alumnes Competivitat competencia_de_companys Competivitat Comparación Competivitat Superficialitat Competivitat comparacions Correccions Correccions_no_efectives Covid Situación_actual Covid Mascareta Covid COVID-19 Covid COVID-19 Covid Covid Covid Covid Covid Covid Covid Covid Covid Covid Covid Covid Covid Covid Covid Covid Covid Covid Covid Covid Covid Covid Covid Covid Covid covid Covid Covid Assignació Respostes Covid Covid Covid Coronavirus Covid Coronavirus Dibuix Treballs_autonoms_dibuix Dibuix Representación_grafica Dibuix No_ensenyament_de_ dibuix Dibuix Grafisme_final Dibuix Falta_del_conc_geomèt_des Dibuix Dibujos Dibuix Dibujoooo Dibuix Dibujo Dibuix Dibuixar-lo Dibuix Dibuix_artistic Dibuix Dibuix_a_mà_alçada Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Assignatura_dibuix Dibuix els_dibuixos Economia Un_xic_elitista Economia Preu_maquetes Economia Material_caro Economia Fotocopias_caras Economia Falta_de_dinero Economia Economia Economia Diners Entregues Les_setmanes_d'entregues Entregues Les_entregues Assignació Respostes Entregues entregues_amb_parcials Entregues Entregues_amb_examen Entregues Entregues Entregues Entregues Entregues Entregues Entregues entrega_final Exigència Que_no_quedi_be Exigència que_no_em_surti_algo Exigència Que_es_valori_l'esforç Exigència Projectar_bé Exigència Pensar_en_tots_els_detall Exigència No_llibertat_de_projectar Exigència No_entregar_algo_mejor Exigència Nivell_de_treball Exigència Nivell_de_treball Exigència nivell Exigència Lamines_no_quedin_ com_vul Exigència Làmines_brutes Exigència Exigència_a_1r Exigència exigència Exigència Belleza_y_utilidad Exigència Autocrítica_projectual Exigència Treballs_q_no_disfrutes Exigència Fallos Física Massa_física Física Fisica_1 Física Física Física fisica Full en blanc Trobar_la_proposta Full en blanc Primera_proposta Full en blanc poques_idees Full en blanc Planteamiento Full en blanc No_tenir_iniciativa Full en blanc No_tenir_idees_clares Full en blanc No_tenir_cap_practica REFERÈNCIES RESULTATS DE L’ENQUESTA LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 137136 Assignació Respostes Full en blanc no_saber_per_un_comencar Full en blanc No_saber_per_on_començar Full en blanc No_saber_expresar_ ideas Full en blanc No_saber_començar Full en blanc No_saber_com_plasmar_idea Full en blanc No_saber_com_fer-ho Full en blanc No_saber_com_fer_coses Full en blanc No_saber_com_fer_coses Full en blanc Manca_de_creativitat Full en blanc Manca_d'idees Full en blanc La_idea Full en blanc Inspiració Full en blanc Idees Full en blanc Idea Full en blanc Falta_de_inspiración Full en blanc Falta_de_ideas Full en blanc falta_de_creativitat Full en blanc Bloqueig_creatiu Full en blanc No saber expressar el que imagines Full en blanc no_tenir_una_bona_ idea Full en blanc començar_un_projecte Futur Orientació Futur No_veure_futur Manca recursos Trobar_referències Manca recursos que_se_piense_que_sabemos_todo Manca recursos Que_no_sens_sigui_ clars Manca recursos Que_no_mho_diguin_ clar Manca recursos que_no_expliquin_coses Assignació Respostes Manca recursos que_no_ens_expliquin_res Manca recursos q_es_cregui_q_saps_tot Manca recursos Poques_referencies Manca recursos Poca_teoria_i_referencies Manca recursos Poca_explicació Manca recursos Poca_explicació Manca recursos Poca_explicació Manca recursos On_trobar_referencies Manca recursos no_tinc_nidea_de_que_ va Manca recursos No_tenir_llibres_en_ teoria Manca recursos No_tenir_informacio_ sufic Manca recursos no_tenir_informació Manca recursos No_tenir_eines_suficients Manca recursos no_saber_suficient Manca recursos No_explicació Manca recursos No_entrendre_temari Manca recursos No_entendre_les_coses Manca recursos No_entendre_el_projecte Manca recursos La_falta_de_explicación Manca recursos haver_danar_a_academia Manca recursos fer_sense_saber_fer Manca recursos Fem_primer_no_sabem_res Manca recursos Falta_Referències Manca recursos Falta_de_tecnica Manca recursos Falta_de_referencies Manca recursos Falta_de_recursos Manca recursos falta_de_material Manca recursos falta_de_explicacions Manca recursos Falta_de_explicacions Manca recursos Falta_de_coneixement Assignació Respostes Manca recursos Falta_d'informació Manca recursos Falta_d'explicació Manca recursos Expressar_les_idees Manca recursos Explicacions_molt_ràpides Manca recursos explicacions Manca recursos Explicacions Manca recursos enteniment Manca recursos Donar_coses_per_sabudes Manca recursos Donar_conceptes_per_ sabut Manca recursos Desconeixement Manca recursos Comprensió Manca recursos comprensió Manca recursos aspectes_i_temes_no_ vists Manca recursos Aprendre_sense_el_prof Manca recursos Anar_a_classe_i_no_ entendre Manca socialització Vida_social Manca socialització socializar Manca socialització Que_el_bar_estigui_ tancat Manca socialització Que_el_bar_estigui_ tancat Manca socialització Poder_socialitzar Manca socialització poca_vida_social Manca socialització Poca_vida_social Manca socialització Poca_vida_social Manca socialització poca_vida_social Manca socialització poca_vida_social Manca socialització Poca_vida_social Manca socialització Poca_vida_social Manca socialització Poca_vida_social Manca socialització Poca_vida_social Manca socialització Poca_vida_social Manca socialització no_tenir_vida_social Manca socialització No_tenir_vida_social Assignació Respostes Manca socialització no_tenir_vida_social Manca socialització No_sortir_de_festa Manca socialització No_hi_ha_festq Manca socialització No_anar_d_birres Manca socialització la_poca_vida_social Manca socialització La_poca_interaccio_social Manca socialització L'alcohol Manca socialització Gestió_amics-uni Manca socialització fiesta Manca socialització Farra Manca socialització Falta_de_festa_universita Manca socialització FALTA_DE_BIRRES Manca socialització falta_de_birres Manca socialització El_bar_tancat Manca socialització El_bar_tancat Manca socialització El_bar_está_tancat Manca socialització El_bar Manca socialització El_bar Manca socialització Companyerisme Manca socialització Birra Manca socialització Bar_etsab_tancat Manca socialització Bar Manca treball en equip treballs_en_grup_online Manca treball en equip Poques_coses_en_grup Manca treball en equip Falten_excercicis_en_ grup Maquetes Maquetes Maquetes Maquetes Maquetes Maquetar Maquetes les_maquetes Matemàtiques Mates_I Matemàtiques Mates Matemàtiques Mates Matemàtiques Mates Matemàtiques Mates Matemàtiques Mates Matemàtiques Mates REFERÈNCIES RESULTATS DE L’ENQUESTA LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 139138 Assignació Respostes Matemàtiques Mates Matemàtiques Matematiques Matemàtiques Massa matemàtiques Matemàtiques Explicacions_de_mates Notes Suspendre Notes Suspendre Notes Notes Notes Notes Notes esforç_x_notes_mediocres Notes El_resultat_de_lesforç Notes Aprovar Notes Aprovar Notes Aprovar Notes Aprovar Online Telecole Online Tecnica_online Online Presencialitat Online online-presenc_barrejat Online Més_presencialitat Online Les_clases_online Online Fer_clase_projectes_online Online Classes_telemàtiques Online Classes_online_magistrals Online Classes_online Online Classes_online Online clases_online Professorat Profesores_insensibles Professorat Pasividad_profesorado Professorat Indiferencia_alguns_ profe Professorat Falta_de_dedicació_ dels_professors Professorat el_professor Professorat El_professor Professorat El_mercade Professorat El_Marc Assignació Respostes Professorat EL_AMADEU Professorat Disponibilidad_del_profe Professorat Desinformació_del_profes Professorat Alguns_professors Professorat Falta_d'ajuda Projectes Subjetivitat_a_projectes Projectes Projectes Projectes Projectes Projectes Projectes Projectes Projectes Projectes Projectes Projectes Projectes Projectes Projectes Projectes Projectes Salut Mental sents_que_no_saps_ fer_res Salut Mental Sentirse_inutil Salut Mental Pressió_inadequada Salut Mental Presión Salut Mental No_valorar_la_feina Salut Mental No_hablar_de_emociones Salut Mental Molt_esforç_no_reconegut Salut Mental mai_esta_be Salut Mental la_subjectivitat_critica Salut Mental insensibilitat Salut Mental infravaloració Salut Mental indiferència Salut Mental incertesa Salut Mental Excloure_batxillerat_arts Salut Mental Estar_tancat_tot_el_dia Salut Mental Esgotament_mental Salut Mental discriminació_a_l'artístic Salut Mental Desorientació Salut Mental desmotivacio Salut Mental desconcertat Salut Mental Depresión Assignació Respostes Salut Mental Depresió_estudiantil Salut Mental Confusio Salut Mental la_pressió_i_ansietat Salut Mental bloqueig_en_els_projectes Tècnica Tècnica Tècnica Tècnica Tècnica Tècnica Tècnica Tècnica Tècnica Tècnica Tècnica Tècnica Tècnica La_belen_ha_rehabilitat Tècnica Belen Tècnica Belen Tècnica Belen Tècnica Belen Temps Veure_que_no_tinc_ temps Temps Treball-temps_lliure Temps treball_sens_productivitat Temps Timelines Temps Tiempo_para_hacer_ todo Temps Temps_que_necessito Temps Temps_limitat Temps temps_d'entregues Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Assignació Respostes Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Temps Tasques_que_porten_ temps Temps sueño Temps Son Temps Setmana_d'entrega-examens Temps ser_constant_sempre Temps Salut_mental_son_estrés Temps Que_no_donem_a_l'avast Temps Quantitat_de_feina Temps Quantitat_de_feina Temps Quantitat_de_feina Temps Quantitat_de_feina Temps Quantitat_d'hores_dibuix Temps projectes_ocupa_molt Temps procastinar Temps Pressa Temps Poco_tiempo_libre Temps Poc_temps_lliure Temps Poc_temps Temps Poc_temps Temps Poc_temps Temps Poc_temps REFERÈNCIES RESULTATS DE L’ENQUESTA LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 141140 Assignació Respostes Temps poc_temps Temps Poc_poc_temps Temps Pèrdua_de_temps Temps Organització_temps Temps Organització_del_temps Temps Organització Temps no_tenir_vida Temps No_tenir_temps_per_ tot Temps No_tenir_temps_per_ tot Temps No_tenir_temps_per_ estudi Temps No_tenir_temps_per_ esport Temps no_tenir_temps_per_ altres Temps No_tenir_temps_ per_a_tu Temps No_tenir_temps Temps No_tenir_temps Temps No_tenir_temps Temps No_tenir_temps Temps No_tenir_temps Temps No_tenir_temps Temps No_tenir_temps Temps no_tenir_temps Temps no_surto_de_casa Temps No_poder-me_organitzar_bé Temps No_nomes_vivim_per_ la_uni Temps No_dormir_molt Temps No_dormir_durant_ una_nit Temps No_dormir Temps no_dormir Temps No_dormir Temps No_dormir Assignació Respostes Temps no_dormir Temps NO_DORMIR Temps No_dormir Temps No_dormir Temps No_dormir Temps No_dormi Temps No_descans Temps No_arribar_al_nivell Temps No_arribar_a_tot Temps No_arribar_a_tot Temps no_arribar_a_temps Temps no_arribar_a_temps Temps no_arribar_a_la_entrega Temps no_arribar_a_entregar Temps No_acabar_a_temps Temps Mucho_estrés Temps molta_feina_poc_temps Temps Molta_feina_en_poc_ temps Temps Molta_feina_en_poc_ temps Temps Molta_feina Temps molta_feina Temps Molt_treball_poc_temps Temps molt_treball_poc_temps Temps Massa_treball_diari Temps Massa_feina Temps Massa_feina Temps Massa_feina Temps Massa_feina Temps Manca_puntual_d_compromís Temps Manca_de_temps Temps manca_de_temps Temps les_hores_invertides Temps la_son Temps La_son Temps La_quantitat_de_treball Assignació Respostes Temps la_quantitat_de_feina Temps la_quantitat_de_feina Temps La_gran_dedicació Temps La_gestió_del_temps Temps La_falta_de_temps_ lliure Temps La_falta_de_temps Temps Hores_treball_malgastades Temps hores_invertides Temps hores_de_treball Temps Gestió_del_temps Temps Gestió_del_temps Temps Gestió_del_temps Temps Gestió_del_temps Temps Gestió_del_temps Temps Gestio_del_temps Temps Gestio_del_temps Temps Falta_temps_lliure Temps Falta_de_temps Temps Falta_de_temps Temps Falta_de_temps Temps Falta_de_temps Temps Falta_de_temps Temps Falta_de_temps Temps Falta_de_temps Temps Falta_de_temps Temps Falta_de_temps Temps Falta_de_temps Temps Falta_de_temps Temps Falta_de_temps Temps Falta_de_temps Temps Falta_de_temps Temps Falta_de_temps Temps Falta_de_temps Temps Falta_de_temps Temps Falta_de_temps Temps Falta_de_temps Temps Falta_de_temps Assignació Respostes Temps Falta_de_temps Temps Falta_de_sueño Temps Falta_de_son Temps Exceso_de_trabajo Temps Excés_de_treball Temps Exces_de_treball Temps Excés_de_feina Temps Exámens_en_2_dies Temps Estrés Temps Estrés Temps Estrés Temps Estrés Temps Estrés Temps Estrés Temps Entregues_sense_temps Temps Els_curts_terminis Temps El_volum_de_feina Temps El_temps_per_ferho_tot Temps El_temps Temps El_temps Temps El_temps Temps Dormir_poc Temps Dormir_poc Temps Dormir Temps Dormir Temps Dormir Temps Deixar_la_mandra Temps Dedicació_de_temps Temps Cúmulo_de_entregas Temps contrarreloj Temps Començar_massa_fort Temps Començar_a_treballar Temps Començar Temps Càrrega_de_treball Temps Carrega_de_feina Temps Carga_de_trabajo Temps Avançar_lent_treballant Temps Aglomeracio_de_entegues REFERÈNCIES RESULTATS DE L’ENQUESTA LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 143142 Assignació Respostes Temps Acumulación_materias Temps Acumulación_de_treball Temps Acumulació_examen Temps Acumulació_de_treballs Temps Acumulació_de_treball Temps Acumulació_de_feina Temps Acabar_un_projecte Temps El_poc_temps_que_ hi_ha Temps temps Temps El_temps Teoria Teoria Topografia No_saber_fer_la_topografia Volum feina Volum_feina Volum feina Treballar_Molt_mal_Resultat Volum feina Treball_excesiu Volum feina Treball Volum feina Repetir_planols Volum feina Repetir_molta_documentació Volum feina Repetir_láminas_a_ mano Volum feina Que_sha_de_fer_tot_a_ mà Volum feina quantitat_de_matèria Volum feina Preentregues_poc_útils Volum feina Molts_temes_nous Volum feina Molta_exigència Volum feina Massa_documentació Volum feina La_diferència_amb_batx Volum feina Gran_quantitat_treball Volum feina fer_molt_y_que_este_ mal Volum feina Duresa_inicial Volum feina Demasiado_esfuerzo Volum feina Analitzar_texts Volum feina Refer-ho_tot 7Quins són els principals reptes i dificultats amb els que et trobes a l’hora de fer un projecte? Assignació Respostes Altres Covid Altres Hacer_cosas_chulas Altres Idees_que_no_valen Altres Trobar_les_mides Aprenentatge Aprendre_per_jo_mateixa Aprenentatge El_no_saber Aprenentatge ens_falta_base Aprenentatge Manca_de_coneixements Aprenentatge No_preparació_inicial Aprenentatge No_rebre_classes Aprenentatge No_saber_com_fer-ho Aprenentatge No_tenir_coneixements Aprenentatge Tècniques_que_no_tens Aprenentatge Falta_de_coneixements Aprenentatge Falta_de_coneixements Aprenentatge Falta_de_coneixements Aprenentatge Falta_de_experiencia Aprenentatge Falta_de_coneixement Aprenentatge falta_de_coneixement Comprensió Comprendre_què_hem_ de_fer Comprensió Comprensió Comprensió Comprensió Comprensió Comprensió Comprensió Directius_clares Comprensió Entender_el_proyecto Comprensió Entender_lo_que_piden Comprensió entendre_bé_el_projecte Comprensió entendre_be_la_idea Comprensió entendrel Comprensió enteniment Comprensió Explicació_del_que_es Comprensió falta_d’explicacio Comprensió Falta_de_comprensión Comprensió Falta_informació Assignació Respostes Comprensió Guia_clara_i_comuna Comprensió Instruccions_molt_pobres Comprensió Instruccions_molt_pobres Comprensió Males_explicacions Comprensió Manca_dexplicació Comprensió No_entendre Comprensió No_entendre_el_projecte Comprensió No_entendre_que_fer Comprensió No_entendre_que_hem_ defer Comprensió No_entendre_res Comprensió No_entendre_res Comprensió No_entrendre'l Comprensió No_haver-ho_fet_mai Comprensió No_saber_el_que_et_ demanen Comprensió No_saber_que_fet_concret Comprensió Poca_comprensió Comprensió Poca_comprensió Comprensió Poca_explicació Comprensió Poca_explicació_del_ profe Comprensió Una_pauta_comuna Comprensió Visualitzar_el_que_demana Comprensió Cumplir_requeriments Comprensió Donar_coses_x_sabudes Comprensió Donen_coses_per_sabudes Comprensió Massa_text_sense_explicar Comprensió Molta_explicació Comprensió Mucho_texto Comprensió Poc_enteniment Comprensió Consideracions Assignació Respostes Comprensió Que_entengui_l’emplaçament Comprensió Entendre_que_es_demana Comprensió entendre_el_primer_enfoc Comprensió Falta_d'ajuda_professor Dibuix Com_dibuixar Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix Dibuix_i_representació Dibuix Dibuixar_amb_la_mà Dibuix Dibuixar_seccions Dibuix Dibuixos Dibuix Dibuixos Dibuix Dibuixos_facils_dentendre Dibuix El_dibuix Dibuix Mala_base_de_dibujo Dibuix Molt_dibuxos Dibuix No_saber_com_dibuixar-ho Dibuix No_saber_com_dibuixar-ho Dibuix Passar-ho_a_dibuix Dibuix Saber_com_es_fan_els_ dibuixos Dibuix Necessitar_eines_descriptives Dibuix Els_dibuixos Economia Pressupost Economia Pressupost Economia Pressupost Economia Pressupost Economia Cost_dels_materials Estratègia Buscar_una_lògica Estratègia Coherència_al_projecte REFERÈNCIES RESULTATS DE L’ENQUESTA LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 145144 Assignació Respostes Estratègia Encaixar-lo_en_el_context Estratègia Mantenir_la_logica Estratègia No_tomar_decisions_ arbitras Estratègia Seguir_una_estrategia Estratègia Tenir_en_compte_tot Estratègia Trobar_una_estrategia Estratègia Solucionar_algún_problema Full en blanc com_començar Full en blanc com_començar Full en blanc com_començar Full en blanc com_començar Full en blanc com_començar Full en blanc com_començar Full en blanc Creativitat Full en blanc Creativitat Full en blanc Creativitat Full en blanc Creativitat Full en blanc Creativitat Full en blanc Creativitat Full en blanc Creativitat Full en blanc Enfocar_l'inici_del_proje Full en blanc Falta_d'idees Full en blanc Falta_de_creativitat Full en blanc Falta_de_idees Full en blanc Falta_de_idees Full en blanc Falta_de_idees Full en blanc Falta_de_inspiració Full en blanc Falta_idees Full en blanc Full_en_blanc Full en blanc Hoja_en_blanco Full en blanc Idees Full en blanc Idees Full en blanc Idees Full en blanc Idees Full en blanc Imaginació Assignació Respostes Full en blanc Imaginació Full en blanc Imaginació Full en blanc Iniciar Full en blanc Inspiració Full en blanc Inspiració Full en blanc Inspiració Full en blanc Inspiració Full en blanc La_idea Full en blanc La_idea Full en blanc La_idea_principal Full en blanc La_idea_principal Full en blanc La_proposta Full en blanc Manca_creativitat Full en blanc Manca_d'originalitat Full en blanc No_saber_com_començar Full en blanc No_saber_com_començar Full en blanc No_saber_com_començar Full en blanc No_saber_com_començar Full en blanc No_saber_com_començar Full en blanc No_saber_com_començar Full en blanc No_saber_com_començar Full en blanc No_saber_com_començar Full en blanc No_saber_com_començar Full en blanc No_saber_com_començar Full en blanc No_saber_com_començar Full en blanc No_saber_com_començar Full en blanc No_saber_com_començar Full en blanc No_saber_com_començar Full en blanc No_saber_com_començar Full en blanc No_saber_com_començar Full en blanc No_saber_com_començar Full en blanc No_saber_com_continuar Full en blanc No_saber_com_encararlo Full en blanc No_tener_ideas_buenas Full en blanc No_tenir_idees Full en blanc Pensar_idea Full en blanc Pensar_l_idea Full en blanc Pensar_l'idea_inicial Full en blanc Per_on_començar Full en blanc Per_on_començar Assignació Respostes Full en blanc Per_on_començar Full en blanc Plantejar-ho_inicialment Full en blanc Poques_idees Full en blanc Puesta_en_marcha Full en blanc Quadrar_la_idea Full en blanc Tenir_la_idea Full en blanc Tenir_la_primera_proposta Full en blanc Trobar_alguna_idea Full en blanc Trobar_una_ideea_clara Full en blanc Trobar_una_proposta Full en blanc Afrontar_el_folio_blanco Full en blanc arribar_a_una_bona_ idea Full en blanc Buscar_inspiracio Full en blanc com_pasar_la_idea_ al_full Full en blanc El_principi Full en blanc Falta_d'inspiració Full en blanc Inici_poc_clar Full en blanc Materialitzar_idees Full en blanc Muchas_ideas_a_la_vez Full en blanc No_sentir-te_insiprat Full en blanc No_sintetitzar_les_idees Full en blanc Plantejament Full en blanc Plantejar-lo Full en blanc Com_enfocar_los Full en blanc Crear_la_proposta Full en blanc Deslumbramiento Full en blanc Dificultat_inicial Full en blanc Fer_una_bona_proposta Full en blanc Pensar_el_projecte Full en blanc Proposta Full en blanc Ser_original Full en blanc Poc_potencial Full en blanc Trobar_un_bon_projecte Full en blanc plantejar_algo_interesant Assignació Respostes Full en blanc donar_amb_una_bona_ idea Full en blanc el_plantejament_inicial Gestió del temps càrrega_de_treball Gestió del temps Centrarme_en_una_idea Gestió del temps colapse Gestió del temps cúmul_de_feina Gestió del temps Dormir Gestió del temps El_temps Gestió del temps El_temps_de_projecció Gestió del temps El_temps_per_desempenyarlo Gestió del temps El_temps_per_fer_dibuixos Gestió del temps Falta_de_temps Gestió del temps Falta_de_temps Gestió del temps Falta_de_temps Gestió del temps Falta_de_temps Gestió del temps Falta_de_temps Gestió del temps Falta_de_temps Gestió del temps Gestió_del_temps Gestió del temps Gestió_del_temps Gestió del temps Gestió_del_temps Gestió del temps Gestió_del_temps Gestió del temps Gestió_del_temps Gestió del temps Gestió_del_temps Gestió del temps Gestió_del_temps Gestió del temps Gestió_del_temps Gestió del temps Gestión_amb_altres_ materies Gestió del temps hores_invertides Gestió del temps l'organitzo_i_no_arribo Gestió del temps La_quantitat_de_feina Gestió del temps Manca_de_temps Gestió del temps Mandra Gestió del temps Massa_carrega_de_feina Gestió del temps Masses_coses_poc_ temps Gestió del temps Molt_pal REFERÈNCIES RESULTATS DE L’ENQUESTA LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 159158 Assignació Respostes Futur-innovació-Sostenibilitat Sostenibilitat Futur-innovació-Sostenibilitat La_sostenibilitat Futur-innovació-Sostenibilitat Sostenibilitat Futur-innovació-Sostenibilitat construccions_sostenibles Interiors Disseny_dinteriors Interiors Interiorisme Interiors Interiorisme Interiors Interiorisme Interiors interiorisme Interiors Interiorisme Interiors Interiorisme Interiors Interiors Interiors interiors Interiors L'interiorisme Interiors L'interiorisme Interiors interiorisme Interiors Dissenys_interiors Paisatge – El Lloc Entendre_els_llocs Paisatge – El Lloc Llocs Paisatge – El Lloc Llocs Paisatge – El Lloc Paisagisme Paisatge – El Lloc Paisatge Paisatge – El Lloc Paisatgisme Paisatge – El Lloc Paissatge Paisatge – El Lloc Tenir_en_compte_natura Paisatge – El Lloc Vegetacio Paisatge – El Lloc Espaisintegrats_a_natura Paisatge – El Lloc relació_amb_la_natura Paisatge – El Lloc Relacio_amb_l'ambient Projectes, Arquitectes i Arquitectures Arquitectes Projectes, Arquitectes i Arquitectures Arquitectes Projectes, Arquitectes i Arquitectures Arquitectes Projectes, Arquitectes i Arquitectures arquitectes_importants Projectes, Arquitectes i Arquitectures El_tete_Corbu Projectes, Arquitectes i Arquitectures El_tete_Mies Assignació Respostes Projectes, Arquitectes i Arquitectures Els_arquitectes Projectes, Arquitectes i Arquitectures le_corbusier Projectes, Arquitectes i Arquitectures Rcr Projectes, Arquitectes i Arquitectures Obres Projectes, Arquitectes i Arquitectures obres Projectes, Arquitectes i Arquitectures Obres Projectes, Arquitectes i Arquitectures Obres Projectes, Arquitectes i Arquitectures obres Projectes, Arquitectes i Arquitectures Obres Projectes, Arquitectes i Arquitectures Edificis_bonics Projectes, Arquitectes i Arquitectures Arquitectura_efímera Projectes, Arquitectes i Arquitectures arquitectura_japonesa Projectes, Arquitectes i Arquitectures Arquitectura_japonesa Projectes, Arquitectes i Arquitectures Edificis Projectes, Arquitectes i Arquitectures L'arquitectura Projectes, Arquitectes i Arquitectures La_arquitectura Projectes, Arquitectes i Arquitectures veure_projectes_acabats Projectes, Arquitectes i Arquitectures La_visió Projectes, Arquitectes i Arquitectures la_visió Projectes, Arquitectes i Arquitectures projectar Projectes, Arquitectes i Arquitectures Projectar Projectes, Arquitectes i Arquitectures projectes_innovadors Projectes, Arquitectes i Arquitectures projectes_innovadors Projectes, Arquitectes i Arquitectures Resoldre_problemes Projectes, Arquitectes i Arquitectures Resoldre_problemes Projectes, Arquitectes i Arquitectures resolució_de_problemes Projectes, Arquitectes i Arquitectures Solucionar_problemes Projectes, Arquitectes i Arquitectures Els_projectes Projectes, Arquitectes i Arquitectures La_capacitat_de_projectar Projectes, Arquitectes i Arquitectures La_capacitat_de_transform Projectes, Arquitectes i Arquitectures Coherencia Projectes, Arquitectes i Arquitectures Coherència_i_connexions Projectes, Arquitectes i Arquitectures facilitar Projectes, Arquitectes i Arquitectures arq_contemporània Rehabilitar reformar Rehabilitar Reformar_cases Rehabilitar Reformes Rehabilitar rehabilitacio Assignació Respostes Rehabilitar Rehabilitacion Rehabilitar rehabilitacions Rehabilitar transformar Transdisciplinari Disciplina_transversal Transdisciplinari Diversitat Transdisciplinari Diversitat_de_temàtica Transdisciplinari Interdisciplinarietat Transdisciplinari La_transversalitat Transdisciplinari la_varietat_d'opcions Transdisciplinari Molts_coneixements Transdisciplinari Múltiples_camps Transdisciplinari Relacionar_altres_concept Transdisciplinari Toca_molts_aspectes Transdisciplinari Tot_el_que_abarca Transdisciplinari Varietats Transdisciplinari Treball_més_practic Transdisciplinari Utilitats Transdisciplinari complexitat Transdisciplinari Dimensio Transdisciplinari Dimensió_cultural Urbanisme i habitatge cases Urbanisme i habitatge Cases Urbanisme i habitatge Cases_Modernes Urbanisme i habitatge Las_casas_mansiones Urbanisme i habitatge Arquitectura_urbanistica Urbanisme i habitatge Urbanisme Urbanisme i habitatge Urbanisme Urbanisme i habitatge urbanisme Urbanisme i habitatge Modificar_la_ciutat Urbanisme i habitatge relació_espai-ambient Urbanisme i habitatge cases Valor social Ajudar_a_les_persones Valor social Ajudar_als_altres Valor social Aportar_a_la_sociedad Valor social arquitectura_col·lectiva Valor social arquitectura_social Valor social canviar_el_mon Valor social canviar_la_societat Assignació Respostes Valor social Com_pot_canviar_la_societ Valor social component_social Valor social Construir_un_mon_millor Valor social Crear_espais_pes_tots Valor social Crear_per_la_societat Valor social Impacte_diari Valor social Impacte_social Valor social l'aspecte_social Valor social Personas_y_su_Entorno Valor social Servei_a_les_persones Valor social Social Valor social social Valor social Social Valor social Funció Valor social Funcionalitat Valor social involucrar-se_amb_l'entorn Valor social relacionarte Valor social Accesubilitat Valor social Coperació REFERÈNCIES RESULTATS DE L’ENQUESTA LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 161160 2Quins són els aspectes pels quals has valorat el vídeo d’aquesta manera? Respostes Exemplar me encanta 😍 Ja que no ens expliquen res a classe el video ens ha servit d'orientació Originalitat Originalitat didàctica. Elaboració impecable L’edu es un amor de persona ben explicat, clar buena explicacion, queda todo claro Claredat en l'explicació Claredat Claredat al pasos i oeste i visualment entenedor. Claredat i bona distribució per explicar cada tipus de maqueta topogràfica. Claredat i ordre. claretat El video es dinamico y la explicacion es clara Explicació clara Explicació entenedora Instruccions clares L’explicació era molt clara. La claredat La claridad y buen lenguaje La claritat amb la que s’explica fa que l’estudiant vegi “simple” el fet de realitzar la maqueta. Alhora dona dues opcions de realitzacio de maqueta aixi l’estudiant pot veure quina es la més addient al seu projecte la forma clara en que ha explicat el video La simpleza del vídeo i com es molt fàcil d'entendre Per la clara explicació i per la fluida dinàmica s'entén bé s'enten molt be S'entenen bé els diferents tipus de maquetes i ens va ajudar a fer la maqueta més ràpid S’entén molt bé Respostes S’ha explicat de manera molt entenedora i fàcil. Els dibuixos ajudaven molt a entendre-ho. Se explica muy bien y nos ha ayudado durante el curso a realizar nuestros proyectos Fácil d’entendre Fresc, clar, molt àgil Molt senzill Procediment clar, pas a pas i molt visual que ajuda a entrendre com fer-ho. Suficientment detallat Focus S'entén molt bé la manera de maquetar. Pareix fàcil i tot!!! és clar i molt entenedor la claritud de l'explicació Brevetat Temps del video Que de forma breu i dinàmica d’explica tot sense que es faci pesat. Edició, manera de explicar, la explicació amb imatges El vocabulari El format de vídeo Es veia ben editat i gravat i s’entenia tot el que deia l’editing, ajudava a mantenir l’atenció en el vídeo i a entendre millor el que s’explicava, i el llenguatge informal i amicable Per la complexitat que hi ha al vídeo. Pero ha faltat alguns detalls que pot ser ens podría haver ayudat molt. S'explica tot de manera ràpida i entenedora Bastant ben explicat Ben explicat Ben explicat. Informació que no ens havien donat els docents. Diverses opcions per fer les maquetes segons les variables que hulguis com ara utilitzar poc material. Bona expliació. Bona explicació Bona explicacio, simple i eficaç Bones explicacions i aclaraments Està molt be en general Està molt ben explicat pas per pas, i s’entén tot. Respostes L’explicació La bona expliació que feia alhora de entrendre el concepte a enseñar i sobre com portar-lo a terme Molt ben explicat Per l’explicacio del vídeo Es explicatiu però no al detall La informació és coherent i entenedora Muy explicativo y dinámico. Perque es mostren diferents maneres de poguer-ho fer de manera explicada. (En seccio, plena, buida...) Ha estat molt entenedor. S’expliquen molt bé els diferents tipus de maqueta topogràfica però faltaria un exemple, que ensenyés com en feia una. Agilitat Bona forma de comunicar, no s'ha fet pesat i va ser entretingut de veure, a la vegada que el contingut va ser molt útil Dinamisme, focus, empatia El contingut, la forma de comunicar, la durada del vídeo i la utilitat. Es dinàmic. No és fa pesat. La informació és clara i s'entén molt bé. És un vídeo molt dinàmic i fàcil d'entendre. Queda molt clar que es i com es fa una maqueta topogràfica Explica be Explicació dinamica, no t'aborreixes veient el video, ben esquematitzada, comença distingint els diferents apartats seguidament dona detalls i consells. Explicació més propera,facilitat en material que sempre es pot mirar L'explicació era correcta i amena. I és un bon experiment. la manera d’explicar es clara, s’enten bé el que expliques també perq “vocalizas” La manera d’explicar-ho, i donar a conèixer les diferents maquetes topografiaues que hi han i com fer-les La manera de explicar El contingut Respostes la proximitat amb el quad estava realitzat. Era un vídeo actor on la actitud transmitía entusiasme. Tambe el toc humorístic Molt bona comunicació perquè era molt dinàmic i entenedor Perquè és dinàmic i s'entén molt bé Trossos graciosos Un gran punt a favor és q és MOLT dinàmic. Això ajuda a estar atent al q s'explica. A més, gràficament també està molt ben explicat. Motivador Me gustó como se explicaba, es entretenido y fácil a la hora de prestar atención a lo que dice pel tipus d'explicació fàcil i dinamica El hecho de quien lo explica sea alguien con una experiencia reciente de no saber o intentar aprender como afrontarse a este problema, lo hace mas cercano. La manera dinàmica com s'expliquen les diferents maneres de fer la maqueta, i el fet que no nomes sigui un video d'una persona parlant, sino que també hi hagi imatges que soportin l'explicacio que et mantingui atent, tot i que el video és breu notes un to proper que te facilita atendre l'explicació la manera d'explicar consell sobre el materials. hi havia moltes imatges que mostraven el procés Utilitza exemples Ajuda a saber com començar sense tenir-ne ni idea de manera fàcil i directa Avisar que es molt més llarg de fer de lo que sembla Bona introducció per a començar a entendre com funciona la topografia. Considero molt útil l'eina pedagògica i molt versàtil donat que es pot parar el vídeo en els punts que no entenc, i saltar les coses que ja tinc assolides, així com veure-ho els cops que faci falta Des del meu punt de vista, ens faltava informacio sobre el procés del dibuix de les corves de nivell, i per aixo considero molt util el video! REFERÈNCIES RESULTATS DE L’ENQUESTA LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 163162 Respostes Els pros i els contras van molt bé per saber quina maqueta utilitzar i mola que sigui graciós Em va ajudar molt a realitzar els projectes actuals, sobre la maqueta topogràfica de Vall d’Hebron em va semblar molt util, sense aquest video no hagues sapigut ni per on començar Em van ajudar completament a entendre la dinàmica de les maquetes, i a saber com fer-les. També va ser un vídeo que fins i tot em va fer riure. Entendre el que els propis professors manen però no expliquen i que gràcies a aquest video he pogut tirar cap endavant el projecte És una bona manera de saber com fer les maquetes de forma realista, gràfica i fiable Explicació de com entendre corbes de nivell i quins materials utilitzar Explicava molt bé el process d’elaboració per una persona que mai havia fet una maqueta topografica Informació transmesa de molta utilitat, comunicació establida amb l'oient Informació útil Perque em va ser força útil perquè vaig aprendre les coses bàsiques però crec q faltaven coses Porque no savia per on començar Serveix de molta ajuda Una forma d'ensenyament bona i molt dinàmica utilitat, rapid, practic, facil de entendre Va ajudarme molt a l’hora de fer la maqueta. Al haber sigut estudiant et dona uns trucs molt utils que ell mateix a fet servir. Va ser una eina molt útil per entendre l'utilitat d'aquestes maquetes i com aquestes es podien arribar a construir. Va servir d’ajuda per fer la maqueta del projecte i entendre lu de maqueta buida i plena. També que era ameno Ha anat bé per entendre com és una maqueta topogràfica des de zero. Respostes M'ha ajudat a entender cómo fer la meva maqueta i quin tipus de maqueta fer M'ha ajudat a entendre com funcionen les cotes M'ha fet entendre perfectament quins tipus de maquetes topografiques hi ha i com s'havien de fer. Mha ajudat a rendibilitzar temps alhora de fer maqueta Molt practic. Dona diferents opcions per fer la maqueta. No teniem informació sobre aquest tema i el video explicava les bases molt bé Per l'aclariment d'avant els dubtes de com fer una maqueta topogràfica Pedagògic Perquè s'ensenya matèria del curs molt visualment i a més es fa de manera didàctica Com m'ha servit al moment de fer el projecte la quantitat d'explicació l'ajuda de l'explicació 3Què és el que més has trobat a faltar al vídeo de “com fer maquetes topogràfiques”? Respostes Ajuda real del procés d'una maqueta amb un paso a paso. Algun exemple Algun video del proces de la maqueta, perque estava molt be l'exolicació pero potser algun video making off hagues estat be Alguna demostració Alguna imatge o video d'un exemple de construcció Alguna técnica para poder trazar el mapa en el material a cortar para elaborar la maqueta Aspectes més pràctics com he dit abans, consells directes de com fer la maqueta (no només els tipus de maquetes), arbres i material urbà, detalls importants, camins etc, coses potser una mica més pràctiques de com fer-la Com pasar la topografia del paper o mapa al cartró per poder tallar amb la forma demanada. Consells pràctics El procediment de com fa la maqueta Exemples fets Fer una maqueta Més detalls sobre com fer-la, potser algun exemple o demostració Mes exemples diversos de topografia i potser un video tutorial mes detallat en cada pas potser una mica mes d’explicació especifica sobre la manera literal de ‘com fer la maqueta topografica’, i no només l’explicació del que és Seguir el proces amb una maqueta fisica Simulació gravada plantejant cada tipus de maqueta. Timelapse del proces Un ejemple de com es monta literalment la maqueta un exemple de com es va construint no nomes el resultat final Video Respostes En la part de maquetes buides pasar un exemple d’alguna a la vida real de l’interior per acabar de visualizar els suports interiors que s’havien de teñir en compte Demostració de com fer-ho. Fes una mini maqueta per jo poder seguir el pasos. No nomes explicació verbal Potser exemples o explicacions en directe... no únicament imatges Que ara recordi, res en específic. Potser algun exemple d'una topografia més complexa. Si be al vídeo s'explicaven els tipus de maqueta topógrafica, hagués agraït més potser com fer-les, amb consells directes Un exemple de maqueta in situ Veure els aspectes pràctics de la maquetació Exemples exemplificacio Exemplificació Proces Potser el veure realment com algu fa la maqueta una demostració més gràfica Es un vídeo muy completo para alguien que se inicia en el tema. Se podría hablar más en detalle de cómo armar cada maqueta paso a paso pero eso sería un tutorial y entiendo que no es el objetivo del vídeo com calcar al cartró Potser més exemples fotogràfics. Que es fes una maqueta al video una edicio mes dinamica El format Mes musica Musica de fons Realment no era el que buscava. Diversidad de materiales El cost dels materials. Quins materials van millor. Fer una maqueta al mateix temps o exemples Els materials que més típics que podem utilitzar. Explicació de materials i com utilitzar-los explicación de que materiales son mejores y peores REFERÈNCIES RESULTATS DE L’ENQUESTA LES 7 CLAUS D’UNA DOCÈNCIA A YOUTUBE | 165164 Respostes Los materiales y el procedimiento de realización de la maqueta. Consejos.... Potser un altre mètode? O tipus de materials recomenables Recomendación de marcas de herramientas y herramientas que se puedan usar Una selecció de possibles materials de maqueta i "truquitos" per utilitzarlos Explicació més extensa Les maquetes en secció potser es podien explicar més. Med detall a com fer escales o rampes Més consells Mes detalls Potser exemples una mica mes complicats o detallats potser un exemple més complicat que el que hi ha Quizá mas detalle, no tan por encima. Aunque sea un video de 30 minutos pero que explique los problemas a los que nos vamos a enfrentar Una mica més de detall. Diferents metodes i maneres de fer Ejemplos más complicados. Escales Formes més complexes Potser com relacionar la topografia amb la ciutat. Com llegir els murs de contenció Potser més exemples en diferentes escales? Trobo que estava molt complet Manca de detall Manca de detall Més detalls Més informació sobre les maquetes en secció No me acuerdo mucho del video porque lo vi hace semanas pero recuerdo que me dejo con alguna duda y en general la maqueta vacia sigo sin entenderla. Potser més detall del procés de com es fa la maqueta potser tema escales i dimensions, però això depèn bastant del propi projecte Que no explica el sistema per tallar la maqueta Camins. Com fer-los. Més ajustat a l'exercici. Respostes com fer les modificacions topogràfiques, o com maquetar escales i rampes Com ficar els camins Modificació topografica modificació topogràfica Potser explicar millor la modificació topogràfica. És a dir, amb més detall o amb un exemple. Explicació de com fer la topografia modificada En alguns casos de maqueta em faltan mes imatges pero poder veure con son del tot Exemples gràfics com imatges o exemples Mes fotos o mes material gràfic per poder entendre-ho una mica millor Mes suport grafic Més suport grafic Que sigui mes visual Un exemple visual Més imatges del procediment real de fer la maqueta. Títol: Les 7 Claus d’una docència a YouTube. Pautes per a l’elaboració de material audiovisual com a complement a la docència de l’Arquitectura Autor: Eduard Llorens-Pomé Tutor: Daniel García-Escudero Barcelona, setembre de 2021 Curs acadèmic 2020-2021 Treball de Fi de Grau Grau en Estudis d’Arquitectura (GArqEtsaB) Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)