Arquitectura híbrida : context, escala, ordre

ADVERTIMENT . La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tesisenxarxa.net) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tesisenred.net) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora. WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tesisenxarxa.net) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and availability from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service is not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author 1 ARQUITECTURA HÍBRIDA_context, escala, ordre HYBRID ARCHTECTURE_context, scale, order 2 3 TESI DOCTORAL PhD Departament de Projectes Arquitectònics Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Universitat Politècnica de Catalunya Barcelona, abril, 2011 Barcelona, April, 2011 Autora Rita Santos-Fernandes Pinto de Freitas Author Departament de Projectes Arquitectònics Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Universitat Politècnica de Catalunya Director Eduard Bru i Bistuer Supervisor Departament de Projectes Arquitectònics Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Universitat Politècnica de Catalunya Co-Directora Sophie Wolfrum Co-Supervisor Lehrstuhl für Städtebau und Regionalplanung Fakultät für Architektur Technische Universität München 4 5 ao pai 6 Tema i objectiu Metodologia i Estructura Bibliografi a Terminologia INTRODUCCIÓ HÍBRIDS CONCLUSIONS EPÍLEG DEFINICIÓ DELS HÍBRIDS HETEROSI_Introducció al concepte d’híbrid HIBRIDACIÓ I ARQUITECTURA QUALITATS DELS HÍBRIDS ARQUITECTURA HÍBRIDA I INTEGRACIÓ_Dissolució de polaritats ARQUITECTURA HÍBRIDA I ESPECIFICITAT_Objecte híbrid vs. Objecte multifuncional en referència al CONTEXT _Rèplica _Reformulació _Revelació en referència als LÍMITS en referència al SÒL _Difusió _Dissociació _Multiplicitat _Transició _Reformulació _Figura-fons en referència a l’ESCALA _Context _Dimensió _Multiplicitat en referència a la MOBILITAT _Programa _Ordre en referència a l’ESPAI _Ordre oblic _Topologia i continuïtat CONTEXTESCALAORDRE CONTEXT ESCALA ORDRE RELACIÓ D’HÍBRIDS RELACIÓ D’IL.LUSTRACIONS FONTS DE LES IL.LUSTRACIONS BIBLIOGRAFIA ANNEXOS 7 TAULA DE CONTINGUTS INTRODUCCIÓ 11 Tema i objectiu 13 Metodologia i estructura 17 Bibliografi a 21 Terminologia 23 HÍBRIDS 27 DEFINICIÓ DELS HíBRIDS 29 HETEROSI_Introducció al concepte d’híbrid 31 HÍBRIDACIÓ I ARQUITECTURA 35 QUALITATS DELS HÍBRIDS 47 en rerefrència al CONTEXT 53 Rèplica 55 Reformulació 61 Revelació 69 en rerefrència als LÍMITS 75 Difusió 77 Dissociació 83 Multiplicitat 87 en rerefrència al SÒL 91 Transició 91 Reformulació 95 Figura-fons 99 en rerefrència a l’ESCALA 105 Context 111 Dimensió 113 Multiplicitat 117 en rerefrència a la MOBILITAT 121 Programa 123 Ordre 129 en rerefrència a l’ESPAI 135 Ordre oblic 135 Topologia i continuïtat 147 CONCLUSIONS 155 ARQUITECTURA HÍBRIDA I INTEGRACIÓ_Dissolució de polaritats 159 ARQUITECTURA HÍBRIDA I ESPECIFICITAT_Objecte híbrid vs. Objecte multifuncional 169 EPÍLEG 175 ANNEXOS 183 RELACIÓ D’HÍBRIDS 185 RELACIÓ D’IL.LUSTRACIONS 187 FONTS DE LES IL.LUSTRACIONS 193 REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES 199 8 Topic and scope Methodology and structure Bibliography Terminology INTRODUCTION HYBRIDS CONCLUSIONS EPILOGUE DEFINITION OF HYBRIDS HETEROSIS_Introduction to the concept of hybrid HYBRIDISATION AND ARCHITECTURE QUALITIES OF HYBRIDS HYBRID ARCHITECTURE AND INTEGRATION_Dissolution of polarities HYBRID ARCHITECTURE AND SPECIFICITY_Hybrid object vs. Mixed-used object regarding the CONTEXT _Replica _Reconfi guration _Revelation regarding the LIMITS regarding the GROUND _Difusion _Dissociation _Multiplicity _Transition _Reconfi guration _Figure-ground regarding the SCALE _Context _Dimension _Multiplicity regarding the MOBILITY _Program _Order regarding the SPACE _Oblic order _Topology and continuity CONTEXTSCALEORDER CONTEXT SCALE ORDER LIST OF HYBRIDS TABLE OF ILLUSTRATIONS ILLUSTRATION CREDITS BIBLIOGRAPHIC REFERENCES APPENDICES 15 INTRODUCCiÓ INTRODUCTION Per qüestions d’unitat temàtica i delimitació del treball, la recerca s’ha centrat en els mecanismes conceptuals de generació de les propostes arquitectòniques. Altres dimensions —com per exemple la referència a l’experiència espacial dels híbrids o l’anàlisi de processos o mètodes emprats per fer-ne una defi nició formal— queden excloses de l’àmbit d’estudi. Malgrat això, constituirien interessants temes de recerca per a desenvolupaments futurs. Més enllà, però, del valor conceptual que té per si mateix el desenvolupament de l’objectiu temàtic específi c d’aquest estudi —la defi nició més precisa possible del signifi cat d’hibridació arquitectònica i l’exposició de la realitat arquitectònica descrita pel conjunt de les qualitats dels híbrids—, s’ha considerat també l’objectiu últim de qualsevol tesi doctoral del Departament de Projectes Arquitectònics, que és establir vincles entre la refl exió i la pràctica en el desenvolupament del projecte arquitectònic. En aquest sentit el present estudi vol oferir les qualitats dels híbrids com a eines al servei de la projectació arquitectònica en general: Les qualitats descrites com a inherents a l’arquitectura híbrida —i que en l’híbrid coincideixen de forma simultània— no són qualitats exclusives dels híbrids si es consideren de forma individual: són qualitats que existeixen de forma aïllada, o en combinacions parcials, en ‘arquitectures’ que queden fora de l’àmbit que aquí es defi neix com a arquitectura híbrida. I és aquest fet que converteix aquestes qualitats en eines conceptuals que transcendeixen l’àmbit d’estudi dels híbrids. To maintain topical unity and to delimitate the workload, the research focussed on the conceptual generative mechanisms of the architectural proposals, i.e. on the genesis of the project. Other dimensions —such as references to the spatial experience of hybrids or analyses of processes or methods used in its formal defi nition— remain excluded from the area of this research. However, they are interesting research issues for future development. However, beyond the conceptual value of the development of the specifi c thematic goals of this research per se — as precise a defi nition as possible of the meaning of architectural hybridisation and an outline of the architectural reality described by the set of the hybrids qualities’— the ultimate goal of any doctoral thesis at the Department of Architectural Projects, which is to establish links between refl ection and practice in the development of architectural projects, has also been taken into account. In this sense, the present research aims to offer the qualities of hybrids as project tools serving architectural design in general: The qualities seen as inherent to architectural hybrids and coming together within them are not, if considered individually, qualities exclusive to the hybrids. They are qualities that exist, in isolation or in partial combinations, in ‘architectures’ that remain outside of the fi eld defi ned here as hybrid architecture. And this is what turns these qualities into conceptual tools that transcend the area of this reasearch into hybrids. The strictly conceptual formulation of these qualities —intentionally presented independently from the 16 Teoria fonamentada Grounded theory Pauta d’anàlisi Guiding structure II. I I. I. I. Xarxa Fragmentació Buit Funció obliqua Tridimensionalitat Estructura espacial Continuitat Moviment Relació qualitativa Multiplicitat d’escales Coincidències de lleis Construcción artifi cial Dependència del projecte Fusió fi gura-fons Projectar/ Transformar al context Multiplicitat/ Superposició de relacions SISTEMA TOPOLOGIA CIRCULACIONS RELACIÓ AMB EL SÒL RELACIÓ FIGURA-FONS RELACIÓ AMB EL CONTEXT ORDRE ESCALA RELACIÓ AMB EL MEDI Network Fragmentation Void Function of the oblique Tridimensionality Spatial structure Continuity Movement Qualitative relationship Multiplicity of scales Coincidence of laws Artifi cial construction Dependency on project Figure-ground fusion Project/ Transform the context Multiplicity/ Superposition of relationships SYSTEM TOPOLOGY RELATIONSHIP WITH GROUND FIGURE-GROUND RELATIONSHIP ORDER SCALE RELATIONSHIP WITH THE ENVIRONMENT CIRCULATIONS RELATIONSHIP WITH THE CONTEXT 17 INTRODUCCiÓ INTRODUCTION La formulació estrictament conceptual d’aquestes qualitats —que de forma intencionada es presenta amb l’autonomia de les arquitectures que les han induïdes— vol suggerir actituds, estratègies o propostes espacials que en cap cas no s’haurien d’esgotar en els exemples que les avalen, ni tan sols en l’arquitectura híbrida. Metodologia i estructura Com a mètode de recerca s’ha utilitzat el ‘mètode de la teoria fonamentada’.1 “L’objectiu de l’estudi de la teoria fonamentada és generar o descobrir una teoria, un esquema analític o un fenomen vinculat a una situació determinada.” 2 A partir d’una hipòtesi inicial s’elabora una pauta d’anàlisi3 per fi xar les categories que cal observar en una primera selecció d’exemples d’arquitectura híbrida. Com a sistema d’anàlisi, s’utilitza un sistema primàriament gràfi c basat a redibuixar els híbrids amb l’objectiu d’evidenciar i aïllar les categories arquitectòniques fi xades en la pauta (‘design based research’). Les successives anàlisis van reformulant la hipòtesi inicial i conseqüentment la pauta d’anàlisi. El marc conceptual emergeix —progressivament des de la primera anàlisi gràfi ca—, es defi neix i contribueix a perfi lar cada vegada amb més precisió el concepte d’híbrid. La defi nició cada vegada més precisa del concepte d’híbrid redefi neix contínuament la selecció dels híbrids. Aquest recorregut en espiral que va reformulant de forma continuada i interrelacionada la pauta d’anàlisi, la selecció d’híbrids i l’elaboració del marc conceptual, conclou amb la formulació de la tesi. 1. Veure imatge I. / See image I. 2. Creswell, John W. “A grounded Theory Study”. A: Qualitative Inquiry and researching design. Thousands Oaks, California: SAGE Publications, 2006 3. Veure imatge II. / See image II. architectures that have produced them— is a way of suggesting attitudes, strategies or project proposals that go beyond the examples that justify it, not only in hybrid architecture. Methodology and structure The ‘method of grounded theory’1 is the methodology used. “The objective in the study of grounded theory is to generate or discover a theory, an analytical scheme or a phenomenon linked to a certain situation.”2 Based on an initial hypothesis, a guiding structure3 was elaborated to establish the categories to be observed in a fi rst selection of examples of hybrid architecture. As an analytical framework, a primarily graphic system based on re-drawings of hybrids was used to elucidate and isolate the architectural categories established in the guiding structure (‘design based research’). The successive analyses progressively re-elaborate the initial hypothesis and, consequently, the guiding structure of the analysis. The conceptual framework emerges from the fi rst graphic analysis onwards by defi ning itself and progressively drawing up a more and more precise defi nition of what constitutes a hybrid. This increasingly precise defi nition of the concept of hybrid continuously redefi nes the selection of the hybrids themselves. This continuously spiralling form —which progressively redefi nes and interweaves the guiding principle of the 18 19 INTRODUCCiÓ INTRODUCTION La formulació de la tesi presentada en aquest estudi és el resultat de l’evolució del marc conceptual, que es consolida fi ns a arribar a constituir un cos conceptual autònom que transcendeix els exemples que l’indueixen: defi neix la noció de naturalesa híbrida de l’arquitectura a partir de l’exposició d’un conjunt de qualitats que li són pròpies i que —articulades entre si— confi guren la identitat de l’híbrid. El document es divideix en dos nivells paral•lels i diferenciats i recull el procés d’elaboració de la tesi basat també en el desenvolupament paral•lel de la formulació conceptual de les qualitats dels híbrids i de la seva anàlisi gràfi ca: _El primer nivell correspon a un desenvolupament estrictament conceptual de les qualitats dels híbrids, que renuncia tant a la dimensió gràfi ca com a la referència a exemples arquitectònics concrets, sempre inevitablement reduccionistes. Aquest nivell està constituït per un text amb un nivell d’autonomia sufi cient per permetre una lectura autònoma i independent del segon nivell. _El segon nivell està constituït pel material gràfi c, es presenta de forma paral•lela a l’exposició conceptual i l’acompanya amb un doble objectiu: D’una banda vol mostrar la realitat arquitectònica, a partir de la qual es fa el desenvolupament conceptual de les qualitats dels híbrids i que ha estat transcendida per la conceptualització que indueix. D’una altra banda — pel fet que es tracta d’una tesi doctoral—, els exemples arquitectònics presentats volen ‘avalar’ els conceptes exposats. Els criteris per elaborar el material gràfi c generat reivindiquen el dibuix com a eina analítica de projectes, més enllà de la seva capacitat per donar informació sobre la confi guració física de l’espai: analysis, the selection of hybrids and the elaboration of the conceptual frame— concludes with the formulation of the thesis. The proposition presented in this research is the result of the evolution of a conceptual frame consolidated gradually until arriving at an autonomous conceptual notion that transcends the examples that have induced it: It defi nes the notion of a hybrid nature of architecture on the basis of the defi nition of a set of innate qualities — articulated with regard to each other— form the identity of the hybrid. The structure of the document is divided in two parallel yet differentiated levels, which refl ect how the thesis was elaborated on the basis of the parallel development of the conceptual proposition of the qualities of hybrids and their graphic analysis. _The fi rst level corresponds to a strictly conceptual development of the qualities of hybrids and uses neither the graphic dimension nor references to concrete architectural examples, which are always and inevitably reductionist. This level is made up of a text with sufficient autonomy to allow for a reading that is independent of the second level. _The second level is made up of the graphic material. It is presented in parallel to the conceptual outline and adds a twofold objective: On the one hand, it aims to show the architectural reality that is the basis upon which the conceptual development of the qualities of hybrids has progressively been carried out and that is now transcended by the conceptualization it has thus engendered. On the other hand, as this is doctoral research dissertation, the presented architectural examples are meant to ‘justify’ the concepts elaborated. 20 21 INTRODUCCiÓ INTRODUCTION Reivindiquen un ús de la representació gràfi ca arquitectònica basat en la seva capacitat per comunicar informació sobre la gènesi del projecte: relacions, intencions, plantejaments conceptuals que han estat determinants per defi nir les propostes. Reivindiquen un ús de la representació gràfi ca arquitectònica basat en la seva capacitat per indicar la mirada des de la qual s’ha de llegir i entendre l’espai proposat. Bibliografi a El ventall de referències bibliogràfi ques pel que fa al tema de l’arquitectura híbrida és molt reduït. Però, en contrast amb aquest fet, la bibliografi a vinculada de forma més indirecta als temes en els quals s’emmarquen les qualitats dels híbrids —Context, Límits, Sòl, Escala, Mobilitat i Espai—, que són temes consubstancials amb l’arquitectura i transversals a totes les èpoques, confi guren un marc bibliogràfi c inesgotable. Per aquesta raó s’ha renunciat a desenvolupar un marc teòric com a capítol autònom i les referències a la bibliografi a que es considera signifi cativa s’introdueixen en el desenvolupament de les refl exions exposades sempre que les clarifi quin i/o complementin. The criteria for the elaboration of the graphic material generated demand for the drawings to be an analytical project tool, going beyond merely their ability to provide information about the physical confi guration of space. They demand a use of the graphical architectural representation based on its ability to communicate information about the genesis of the project: relationships, intentions, conceptual aspects that are formative in the defi nition of the proposals. They demand a use of graphical architectural representation based on its ability to indicate the perspective from which the proposed space is to be read and understood... Bibliography The range of bibliographic references is very limited in so far as hybrid architecture is concerned. In contrast, the bibliography more indirectly connected to the topics that frame the qualities of hybrids —Context, Llimits, Ground, Scale, Mobility and Space— as consubstantial issues in architecture that traverse all the different epoques, constitutes a limitless resource. As such, there is no independent chapter to develop a theoretical framework and signifi cant bibliographical references are introduced alongside the elaboration of the observations made, provided they clarify and/or complement them. 22 23 INTRODUCCiÓ INTRODUCTION Terminologia Híbrid - Arquitectura híbrida Es reconeix com a híbrida tota intervenció arquitectònica que és simultàniament arquitectura, paisatge i infraestructura. Els termes híbrid i arquitectura híbrida s’utilitzen indistintament amb el mateix signifi cat. Paisatge A partir de la defi nició de paisatge del diccionari alemany DWDS (Das Digitale Wörterbuch der deutschen Sprache), “porció d’espai de la terra que per la seva topografi a, vegetació i colonització ha adquirit un caràcter que el diferencia d’altres àrees”4, es defi neix paisatge com el terme que designa un àmbit físic amb qualitats i característiques específi ques que li confereixen una identitat i el diferencien d’altres àmbits territorials. Aquesta defi nició incorpora i reconeix com a vàlid el terme SCAPE© —introduït per Rem Koolhaas—, que supera la distinció entre land-scape i city-scape i que permet “que realitats fi ns ara separades es considerin sota una mateixa realitat”5 de paisatge, independentment del grau de naturalització o artifi cialització del territori. Infraestructura El terme infraestructura es refereix de forma específi ca a les infraestructures de circulació com a elements físics que acullen i permeten la incorporació, l’articulació i la circulació de fl uxos de persones i vehicles. 4. DWDS (Digitales Wörterbuch des Deutsches Spraches des Wörterbuch des 20. Jahrhunderts . Disponible a: http://www.dwds.de/ Terminology Hybrid – Hybrid architecture Any architectural intervention is considered a hybrid if it is simultaneously architecture, landscape and infrastructure. The terms hybrid and hybrid architecture are used interchangeably and have the same meaning. Landscape Based on the defi nition of landscape by the German DWDS (Das Digitale Wörterbuch der deutschen Sprache) dictionary: “a piece of space of the earth, which due to its topography, vegetation and settlement, acquires a character that differentiates it from other areas,”4 landscape is defi ned as the term that designates a physical area with specifi c qualities and characteristics giving it an identity and differentiating it from other territorial areas. This defi nition incorporates and acknowledges the term SCAPE© —introduced by Rem Koolhaas— which transcends the distinction between ‘land-scape’ and ‘city-scape’ and allows for “realities that have until now been distinct to be considered within one common reality”5 of landscape, regardless of the degree of naturalness or artifi ciality of the territory. Infrastructure The term infrastructure here refers specifi cally to the infrastructures of traffic circulation as physical elements that 5. Angélil, Marc & Klingmann, Anna. “ Hybrid MorphologiesInfrastructure, Architecture, Landscape”. Daidalos. 2003, núm. 73: p. 16-25 24 31 HÍBRIDS_DEFINICIÓ HYBRIDS_DEFINITION DEFINICIÓ DELS HÍBRIDS HETEROSI_Introducció al concepte d’híbrid1 El terme híbrid —de la paraula llatina d’origen grec hýbrida— pertany originalment a l’àmbit de la genètica i correspon a “l’ésser que prové de l’encreuament entre individus genèticament diferents”.6 El camp d’utilització d’aquest terme s’ha anat ampliant i actualment es pot dir que el signifi cat d’híbrid es refereix a una cosa “formada per elements de diferent origen”.6 Es fa servir en molt diverses àrees de coneixement i es pot aplicar a qualsevol tipus d’encreuament. És necessari, però, tornar al seu signifi cat original —que és indissociable del concepte d’heterosi— per poder precisar el concepte d’híbrid com l’entén aquest estudi i el concepte d’hibridació arquitectònica que hi és associat. Els fonaments biològics i matemàtics del procés d’hibridació els van establir als segles XVIII-XIX Kölreuter i Mendel paral•lelament a l’observació i descripció del vigor híbrid o heterosi.7 que és “el fenomen pel qual els híbrids tenen més vigor, fertilitat, etc. que els seus progenitors”. 8 És aquest fenomen —l’heterosi— el que dóna sentit a l’acte d’hibridar. El procés d’hibridació té com a objectiu assolir noves qualitats —o nous nivells d’intensitat— a través de l’encreuament d’elements diversos. El procés d’hibridació genera un ésser que, format per elements de diferent origen adquireix una identitat nova. En la hibridació, a diferència del que passa en el collage, les parts originals no són recognoscibles en el nou 6. Diccionari de la Enciclopèdia catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997; del fr. hybride, i aquest, del ll. hýbrida, íd.] 1 adj i m GEN Dit de l’ésser que prové de l’encreuament entre individus genèticament diferents. 2 adj fi g 1 Format per elements de diferent origen. 7. Kaplan, Kenneth I. “Heterotic Architecture”. A: iHybrid Buildinsgs. Pamphlet Architecture, LTD, núm.11. New York, San Francisco: William Stout. Architectural Books, 1985 8. Ibídem, Diccionari de la Enciclopèdia catalana DEFINITION OF HYBRIDS HETEROSIS – INTRODUCTION TO THE CONCEPT OF HYBRID The term hybrid —from the Latin word of Greek origin hýbrida— originally belongs to the fi eld of genetics and applies to “those beings that emanate from crossbreeding between genetically different individuals.”6 The use of this term has constantly expanded, and at present, one could say that ‘hybrid’ refers to something “made up of elements of different origin.”6 It is used in very diverse fi elds of knowledge and is valid for any type of crossbreeding. It is necessary, however, to return to its original meaning —inseparable from the concept of heterosis— to be able to describe more precisely the notion of hybrid adopted in this research, as well as the concept of architectural hybridisation associated with it. The biological and mathematical foundations of the hybridisation process were laid down in the 18th and 19th centuries by Kölreuter and Mendel, in parallel to the observation and description of hybrid vigour, or heterosis, which is the ”phenomenon by which hybrids dispose of more vigour, fertility etc. than their progenitors.”7 It is this phenomenon —heterosis— which gives meaning to the act of hybridising. The goal of this process is to attain new qualities —or new levels of intensity— by means of the crossbreeding of diverse elements. The hybridisation process generates a new being that is “made up of elements of different origin”8 and assumes a 32 a. Barr, Alfred. Picasso Fifty Years of his Art. New York: The Museum of Modern Art, 1946, pp.270-271 III. Pablo Picasso, Cap de toro, 1942 III. “Recordeu aquell cap de toro que vaig exposar recentment? A partir del manillar i del selló d’una bicicleta vaig fer un cap de toro que tothom va reconèixer com a cap de toro. Així va quedar completada una metamorfosi.”(a) “Do you remember that head of a bull that I showed recently? I made that head from the handlebar and the saddle of a bicycle. And everybody recognised it as the head of a bull. That way, the metamorphosis was complete.” (a) 33 HÍBRIDS_DEFINICIÓ HYBRIDS_DEFINITION ésser. Els components originals desapareixen com a elements autònoms per formar una nova entitat. A diferència de l’addició, la hibridació genera una nova totalitat9 amb una identitat i unes característiques pròpies. L’objecte híbrid “ascendeix a una totalitat més rica, més elemental, enfortida per una unió poètica de les seves parts menors”. 10 9. von Mende , Julia & Ruby, Andreas, (2000).” Hybrid Hybris”. Daidalos. núm.74: p.80-85 10. Kenneth I. ,Kaplan “Heterotic Architecture”. A: Hybrid Buildinsgs. Pamphlet Architecture, LTD, núm.11. New York, San Francisco: William Stout. Architectural Books, 1985 new identity. In hybridisation, unlike what happens in the ‘collage,’ the original parts are no longer recognisable in the new being. The original components disappear as autonomous elements in the formation of a new entity. Unlike addition, hybridisation generates a new totality9 with its own identity and characteristics. The hybrid object “ascends to a richer and more elemental totality, invigorated by a poetic union of its minor parts.”10 34 35 HÍBRIDS_DEFINICIÓ HYBRIDS_DEFINITION DEFINICIÓ DELS HÍBRIDS HIBRIDACIÓ I ARQUITECTURA És a partir d’aquest concepte original d’hibridació —vinculat al concepte d’heterosi— que es defi neix el concepte d’arquitectura híbrida desenvolupat en aquest estudi. Traslladant el concepte original d’hibridació a l’àmbit de l’arquitectura, es concep la hibridació arquitectònica com a un procés que, a través del creuament (o unifi cació) de naturaleses arquitectòniques diverses, fa possible assolir una realitat nova amb una identitat pròpia i amb qualitats arquitectòniques noves, qualitats que són inexistents si es consideren individualment i per separat els elements que s’hibriden. En les possibilitats d’assolir noves qualitats que ofereix el procés d’hibridació arquitectònica s’hi inclou també la capacitat de revitalitzar situacions arquitectòniques existents o de desenvolupar possibilitats latents, com recorda Federico Soriano en el seu “Manifi esto injertista”11, en què reivindica l’empelt (aplicació d’una porció de pensament viu a alguna part del cos momifi cada o lesionada) com un “poderós instrument per revitalitzar una cosa o produir-ne una de nova”.12 11. Soriano, Federico. “Articulos hiperminimos-Manifi esto injertista”. Fisuras. 1997, núm. 4 tercios: p124-127. 12. Ibídem Soriano, Federico DEFINITION OF HYBRIDS HYBRIDISATION AND ARCHITECTURE This original concept of hybridisation —linked to the concept of heterosis— forms the basis for defi ning the notion of hybrid architecture developed in this research. Transferring this original concept of hybridisation to the fi eld of architecture defi nes architectural hybridisation as a process that, through the act of crossbreeding (or unifying) diverse architectural natures or elements, makes the attainment of a new reality possible – a reality with its own identity and new architectural qualities that do not exist if the hybridised elements are considered individually and separately. The potential that the architectural process of hybridisation offers —the attainment of new qualities— also includes the ability to revitalise existing architectural situations or to develop latent possibilities, as Federico Soriano remembers in his “Manifesto injertista”,11 asserting that transplantation (applying a chunk of living thought to any part whatsoever of a mummifi ed or injured body) is a “mighty instrument for revitalising or producing something new.”12 36 37 HÍBRIDS_DEFINICIÓ HYBRIDS_DEFINITION L’arquitectura híbrida que defi neix aquest estudi és el resultat de la hibridació de tres naturaleses diverses en una mateixa intervenció arquitectònica: la naturalesa objectual, la naturalesa paisatgística i la naturalesa infraestructural. Es defi neix, doncs, com a híbrida tota intervenció arquitectònica que sigui simultàniament objecte, paisatge i infraestructura, una intervenció arquitectònica que compleix simultàniament tres condicions: _Ésser una intervenció física que, com a resultat d’un projecte, proposi un espai arquitectònic generat a partir de la intervenció humana. _Ésser una intervenció arquitectònica que sigui simultàniament paisatge, més enllà del que seria l’objecte col•locat en el paisatge: a través de diferents possibles mecanismes (fusió, transformació, reconfi guració...), la intervenció arquitectònica s’integra de forma indissociable en el paisatge. _Ésser una intervenció arquitectònica que sigui simultàniament una infraestructura, més enllà del que seria la vinculació a una infraestructura: convertint-se en un tram d’infraestructura, l’objecte arquitectònic es converteix en ‘tram’ d’infraestructura i n’incorpora les lleis i els mecanismes de funcionament. S’entén que existeixen relacions, vincles i referències a algun tipus de paisatge o infraestructura en la majoria d’intervencions arquitectòniques, però només podem parlar d’híbrids quan, més enllà de les relacions o les referències que s’hi puguin establir, l’arquitectura es converteix tant en paisatge com en infraestructura, simultàniament. Aquesta condició es pot comprovar a través de la hipotètica supressió de l’objecte arquitectònic. Si aquest és realment una part indissociable tant del paisatge com d’algun sistema infraestructural, la supressió de l’híbrid suposa necessàriament una interrupció tant de les condicions del paisatge com de les condicions de la The hybrid architecture that this research defi nes is the result of the hybridisation of three diverse natures in one intervention: object-related nature, landscape-related nature and infrastructure-related nature. Consequently, all architectural intervention is defi ned as hybrid that is at once object, landscape and infrastructure, an architectural intervention that simultaneously meets three conditions: _It is a physical intervention that, as a result of a project, proposes an architectural space generated on the basis of human intervention. _It is an architectural intervention, which is at the same time a landscape, beyond simply being an object placed within the landscape: using a variety of possible mechanisms (fusion, transformation, reconfi guration, …), the architectural intervention integrates inseparably into the landscape. _It is at once an architectural intervention and an infrastructure, beyond its connection to infrastructure: in transforming into a section of infrastructure itself, the architectural object becomes a part of the infrastructure and incorporates its laws and mechanisms of functioning. It’s obvious that in the majority of architectural interventions relationships, bonds and references to landscape or infrastructure exist, but only if, beyond the relationships and references that can be established, the architecture itself becomes simultaneously both landscape and infrastructure, it is referred to as a hybrid. This can be verifi ed by the hypothetical omission of the architectural object. If it is really an inseparable part of both the landscape and any infrastructural system, this omission inevitably constitutes an interruption of both the conditions of the landscape and the conditions of the infrastructure. In the process of architectural hybridisation, the borders between architecture, landscape and infrastructure 38 IV. Alison and Peter Diagram: “Habitat in Landscape, Habitat is Landscape” V. Rosalind Kraus Diagram: Hybrid Morphologies VI. Rita Pinto de Freitas Diagram: Hybrid Architecture c. Angélil, Marc & Klingmann, Anna. (1999). “ Hybrid MorphologiesInfrastructure, Architecture, Landscape”. Daidalos. núm. 73: p. 16-25. b. Smithson, Alison. Team 10 primer. Londres: Studio Vista, 1968 IV. Habitatge es converteix en paisatge, Objecte es converteix en paisatge: “Habitat is landscape”(b) V. “En lloc d’accentuar les diferències i tractar-les com a entitats separades, es proposa la possibilitat de la convergència(entre arquitectura, paisatge i infraestructura.” (c) VI. Es defi neix com a arquitectura híbrida tota arquitectura que sigui simultàniament objecte, paisatge i infraestructura. IV. V. VI. IV. Housing turns into landscape, object turns into landscape: “Habitat is landscape”. (b) V. “Instead of emphasising the differences and treat them as isolated entities, the possibility of convergence between architecture, landscape and infrastructure is proposed.” (c) VI. All architecture that is at once object, landscape and infrastructure is considered hybrid. 39 HÍBRIDS_DEFINICIÓ HYBRIDS_DEFINITION infraestructura. En el procés d’hibridació arquitectònica les fronteres entre arquitectura, paisatge i infraestructura desapareixen i s’assoleix una única realitat arquitectònica que posseeix simultàniament aquesta triple naturalesa. Alison i Peter Smithson, en el seu diagrama “Habitat in Landscape / Habitat is Landscape”, representen un primer pas de dilució de les fronteres entre objecte i paisatge. A fi nals de la dècada dels 90, en un pas més enllà, Marc Angèlil i Anna Klingmann descriuen la morfologia híbrida com una realitat en què “les fronteres entre arquitectura, infraestructura i paisatge es dissolen, mentre que es descentralitza la noció d’objecte arquitectònic com a entitat tancada”,13 i la il•lustren amb un diagrama elaborat per Rosalind Krauss. Hi afegeixen la dimensió infraestructural i anuncien una dissolució d’aquestes tres dimensions —arquitectura, paisatge i infraestructura— en la qual cada una de les realitats ‘usurpa’ qualitats de les altres per defi nir-se a si mateixa. En aquesta descripció s’associa arquitectura amb objecte arquitectònic i les tres dimensions interactuen sense perdre l’autonomia i l’especifi citat. És una descripció que evoca la classifi cació de l’arquitectura de la mateixa dècada dels 90 feta per Rafael Moneo, en la qual es podria parlar d’una arquitectura a la qual tan sols preocupa “crear condicions físiques que afavoreixin la vida i l’acció [...] arquitectura com a paisatge, que potencia la mobilitat sense interferir amb la vida”.14 13. Angélil, Marc & Klingmann, Anna,(1999). “Hybrid Morphologies - Infrastructure, Architecture, Landscape”, Daidalos, núm. 73: p.16-25 14. Moneo, Rafael. (1999 )“Paradigmas fi n de siglo - Los noventa, entre la fragmentación y la compacidad”, Arquitectura Viva, núm. 66: p.17-249 disappear in order to achieve a common architectural reality that simultaneously possesses this triple nature. In their diagram, “Habitat in Landscape / Habitat is Landscape”, Alison and Peter Smithson depict a fi rst step towards diluting the borders between object and landscape. In the late 90s, taking it one step further, Marc Angèlil and Anna Klingmann describe ‘hybrid morphology’ as a reality in which “the borders between architecture, infrastructure and landscape dissolve, while the notion of the architectural object as a closed entity”13 spreads, and they illustrate this with a diagram by Rosalind Krauss. They add the infrastructural dimension and assert the dissolution of the three dimensions —architecture, landscape and infrastructure— whereby each of the realities takes on qualities of the others in order to defi ne itself. In this description, architecture is associated with the architectural object, and its three dimensions interact, without losing either their autonomy or their specifi city. It is a description that evokes the classifi cation of architecture by Rafael Moneo from the same decade, the 90s, in which one could speak of an architecture that is exclusively concerned about “creating physical conditions favouring life and activity, [...] architecture as a ‘landscape’ that empowers mobility without interfering with life.”14 The concept of hybrid architecture takes a third step by which the direct association of architecture with the architectural object disappears, and in which the elements that make up the triple reality of object, landscape and infrastructure lose their autonomy when they are hybridised in architecture. Elements of landscape, sections of infrastructures and the architectural object together make up the architecture, i.e. hybrid architecture. 40 VII. Hibridació vs. adicció Hibridació Hybridisation Addició Addition VII. 47 HÍBRIDS_QUALITATS HYBRIDS_QUALITIES QUALITATS DELS HÍBRIDS El present capítol descriu la naturalesa de l’arquitectura híbrida a partir de l’exposició del conjunt de qualitats que la caracteritzen. Són qualitats interdependents que confi guren una única realitat i que es necessiten mútuament per explicar-se. A l’hora de fer-ne l’exposició, però, s’ha considerat important fer l’esforç de presentar aquesta realitat agrupant les qualitats que la confi guren vinculades a sis temes: context, límits, sòl, escala, mobilitat i espai. És una “compartimentació” que força inevitablement la imposició d’uns límits —que no existeixen com a tals entre qualitats que confi guren conjuntament una realitat unitària—; en possibilita, però, la sistematització i facilita l’exposició de la realitat que es vol descriure. Pel caràcter imprès del document, aquestes qualitats es presenten de forma seqüencial amb un ordre que permet anar-les ‘descobrint’ amb comoditat. En un altre tipus de document amb format digital (hipertexto), el lector o la lectora tindria la possibilitat de formar una seqüència pròpia, que el portaria sempre a recórrer el conjunt complet de les qualitats dels híbrids. Les qualitats dels híbrids es descriuen en paral•lel des de dos àmbits diferenciats: el desenvolupament conceptual de cada una de les qualitats i la referència a les realitats arquitectòniques concretes a què estan vinculades. L’opció per aquesta clara separació entre els dos nivells vol eludir l’inevitable reduccionisme implícit que QUALITIES OF HYBRIDS This chapter describes the nature of hybrid architecture by outlining the set of qualities that characterise it. These interdependent qualities form a common reality and depend on one another to explain themselves. It is important, however, to make the effort to describe this reality by grouping the qualities in six topics: context, limits, ground, scale, mobility, space. This ’division’ inevitably requires delimitations —that do not exist as such between qualities that together constitute a unifi ed reality— but the systematic representation of that reality makes its description easier. Since this document is presented in printed form, the qualities are arranged in sequential order, and the reader can comfortably ‘discover’ one quality after another. A document in a digital format (hypertext) would allow the reader to choose a personal sequence and still go through all of the hybrid qualities. The qualities of hybrids are described in parallel and on two different levels: the conceptual development of each of the qualities on one level and the reference to concrete architectural realities to which the respective quality relates on the other. Choosing such a clear separation of the two levels aims to avoid the inevitable reductionism implicit in communicating abstract conceptions based on concrete examples. The conceptual development of each quality is to be found on the odd-numbered pages (on the right). It describes 48 49 HÍBRIDS_QUALITATS HYBRIDS_QUALITIES constitueix el fet de basar-se en exemples concrets per comunicar concepcions abstractes. El desenvolupament conceptual de cada una de les qualitats es troba imprès a les pàgines senars (dretes), en què es fa una descripció sintètica i el més conceptual possible de cada una de les qualitats. No es vincula mai de forma explícita a exemples concrets de realitats arquitectòniques híbrides. L’opció per aquesta clara separació reconeix com el valor de les refl exions sobre la producció arquitectònica supera sovint de forma immediata la realitat que les ha induïdes i es converteix en concepció arquitectònica que porta el lector al nivell de refl exió més abstracte possible. L’opció per aquesta separació contribueix al fet que la concepció de les qualitats arquitectòniques dels híbrids arribi al lector o la lectora com a ‘instrument’ de projecte més que com a ‘lectura’ de projectes. Contribueix al fet que la concepció de les qualitats arquitectòniques dels híbrids tingui la capacitat de suggerir possibles realitats arquitectòniques no necessàriament ‘equivalents’ a les realitats que n’han induït la concepció. Aquest nivell de desenvolupament es presenta en forma de text i sense el suport directe de material gràfi c. Permet una lectura contínua i autònoma. De forma paral•lela, les pàgines parelles (esquerres) inclouen il•lustracions i/o descripcions d’exemples d’arquitectura híbrida, de referències que han induït el desenvolupament conceptual de les qualitats dels híbrids al mateix temps que l’han avalat. Estan vinculades conceptualment i complementen els temes desenvolupats en les pàgines dretes, però no són imprescindibles per llegir-los i comprendre’ls. El conjunt de referències inclou els híbrids seleccionats a tall d’exemple com a intervencions arquitectòniques representatives del concepte d’híbrid desenvolupat. En aquests híbrids es compleixen, naturalment, totes les qualitats que confi guren el conjunt de les qualitats dels híbrids, tal com ho podrà comprovar el lector mitjançant la the respective quality synthetically and as conceptually as possible. It is never explicitly linked to concrete examples of hybrid architectural realities. Choosing such a clear separation acknowledges the value of observations of architectural production, often goes immediatly beyond the reality that has sparked them to transform into architectural conception and aims to take the reader to as abstract a level of refl ection as possible. This choice also helps the reader to conceive of architectural hybrid qualities as project ‘tools’ rather than a way of ‘reading’ projects. It also helps in suggesting possible architectural realities that are not necessarily ‘equivalent’ to the realities that have envisioned them. This level evolves in text form and without the direct support of graphic material. It allows continuous and autonomous reading. In parallel, even-numbered pages (on the left) include illustrations and/or descriptions of examples of hybrid architecture; references that have triggered the conceptual development of qualities of hybrids and justifyied it at the same time. They complement and are conceptually linked to the topics developed on the pages on the right. However, they are not indispensable for their reading and comprehension. The set of references includes selected hybrids as examples of architectural interventions that are representative of the concept of hybrid being discussed. Naturally, all the qualities that determine the formation of hybrids materialise in these examples, as the readers will be able to verify in their own analysis. However, there will be no explicit and exhaustive reference to all hybrids in all topics, since it is not necessary for a 50 51 HÍBRIDS_QUALITATS HYBRIDS_QUALITIES pròpia anàlisi. Però no es farà una referència explícita ni exhaustiva a tots els híbrids en tots els temes. Aquesta opció no es considera necessària per comprendre satisfactòriament els temes desenvolupats, i suposaria una pèrdua de fl uïdesa i d’equilibri en el conjunt de l’exposició: l’exposició dels “‘exemples”’ d’híbrids guanyaria massa pes en detriment del desitjat equilibri entre desenvolupament abstracte de les qualitats dels híbrids i exemplifi cació d’aquestes qualitats en arquitectures híbrides concretes. La gran majoria del material gràfi c que es presenta correspon a representacions dels híbrids i està constituït per redibuixos de les diverses propostes fets per l’autora —amb l’objectiu de comprovar o ‘revelar’ els temes desenvolupats— o per fotografi es de maquetes o de l’obra construïda. En casos excepcionals s’inclouen dibuixos originals de l’autor o autora de les propostes. Aquesta estructura possibilita una doble lectura, la “diferida” i la paral•lela, i l’opció per l’una o l’altra queda oberta al lector. S’aconsella, però, la lectura diferida: una primera lectura contínua del desenvolupament conceptual i una posterior incursió en el món de les imatges de forma més lliure, contínua o discontínua, seqüencial o aleatòria, total o parcial... satisfactory understanding of the topics discussed, and would only hinder the fl ow and balance in the whole of the exposition: it would give the ‘examples’ of hybrids too much weight at the expense of the desired equality between the abstract description of hybrid qualities and their representation in examples of concrete hybrid architectures. The graphic material presented corresponds in its large majority to representations of hybrids in the form of re-drawings of various proposals by the author —which aim to verify or ‘reveal’ the developed topics— or by photographs of models or of the built proposal. In exceptional cases, original drawings by the author of the proposal are included. This structure lets the reader choose between two types of reading: either a ‘deferred’ or a parallel reading. Nevertheless, the ‘deferred’ reading is recommended: a fi rst, continuous reading of the conceptual development, and then a later entry into the world of the images, which leaves the reader free to choose between continuous or discontinuous, sequential or random, complete or partial... 52 VIII. Riedelsheimer, T.; Goldsworthy, Andy. (2001). Rivers and Tides. [Fotograma/ Frame] b. Riedelsheimer, Thomas; Goldsworthy, Andy. (2001). Rivers and Tides. [Pel.licula]: Skyline Productions Ltd., UK “A la platja, el primer que vaig veure va ser el riu i el remolí que el riu estava formant. Vaig intentar tocar i comprendre aquesta moció, el fl ux i la unió del riu amb el mar, la trobada d’aquestes dues aigües. - Té el sentit d’un remolí - És exactament el que volia. Vaig alimentar l’obra a partir d’aquest moviment. - Segons vostè, que succeirà quan pugi la marea? Flotarà? Romandrà intacta? - Flotarà...derivarà en el remolí...no, no romandrà intacta, en absolut. [...] Per mi és una manera de comprendre, de veure el que sempre ha estat allà, davant del qual, però, érem cecs.”(b) ““My fi rst view of the beach was a river and a pool that was being turned by the river. So I’m trying to touch and understand that motion, the fl ow and the meeting of the river with the sea, these two waters meeting. - It has a sense of a whirlpool. - And that’s exactly what I wanted, so I fed off that motion into this piece. - What do you expect that’s going to happen when that tide hits at it? Is it going to fl oat away … will it stay intact? - It’s going to fl oat away... it will move into the pool...no it won’t stay intact, absolutely not. [...] That’s a way of understanding for me, seeing something you never saw before, that was always there but you were blind to.”(b) VIII.CONTEXT CONTEXT 53 HÍBRIDS_QUALITATS HYBRIDS_QUALITIES en referència al CONTEXT Si considerem que paisatge i infraestructura són elements que formen part simultàniament tant de l’arquitectura com del context, la relació indissociable entre intervenció arquitectònica i context es converteix en un tema nuclear pel que fa a la identitat de l’híbrid, i la descripció d’aquesta relació es fa imprescindible per a l’exposició. En l’arquitectura híbrida la relació context-intervenció es dóna en un doble sentit: l’híbrid incorpora l’entorn a través de l’abstracció i de l’extracció d’algunes de les seves qualitats a la gènesi del projecte, al mateix temps que incideix —transformant-lo— en aquest mateix entorn a través de la seva posterior incorporació a la realitat física. ”En aquesta impossible dualitat d’estar integrat i destacar, de ser refl ex del que existeix i d’indicar alguna cosa nova, rau el seu complex naixement.”22 La doble i simultània relació d’incorporació i transformació converteix l’híbrid en un element ‘revelador’ de qualitats seleccionades del context. Aquests tres temes —rèplica del context, transformació del context i revelació del context— estructuren aquest subcapítol, que descriu la relació d’interdependència que existeix entre híbrid i context. 22. Soriano, Federico. ”Museu de Antropología y de la Evolució Humana,Torrepacheco,Murcia ,2006-” El Croquis.2007, núm.137: p.252-359 regarding the CONTEXT Considering that landscape and infrastructure are elements that belong simultaneously to both architecture and context, the inseparable relationship between architectural intervention and context emerges as a core issue with respect to the hybrid’s identity, and the description of that relationship becomes indispensable for its outline. In hybrid architecture, the context-intervention relationship works in two ways: the hybrid incorporates the environment by abstracting and extracting certain of its qualities into the genesis of the project; while at the same time it exerts a —transformative— impact on the same environment by means of its subsequent incorporation into its physical reality. “In this impossible duality of integrating and highlighting, of refl ecting what exists and of denoting something new, lies its complex birth.”22 The double and simultaneous relationship of incorporation and transformation converts the hybrid into a ‘revealing’ element of selected qualities of the context. These three issues —the replication, transformation and revelation of the context— structure this subchapter on the relationship of interdependence existing between hybrid and context. 54 c. Snohetta and Lars Müler.Conditions/Snohetta/Arquitecture.Interior.Landscape.Baden:Lars Müler Publiisshers,2007 IX. Opera House,Oslo_Snohetta,2009 CONTEXT_Rèplica CONTEXT_Replication “When working with the landscape —natural and urban— we emphasise existing qualities while at the same time intervening in their nature.” (c) The architectural object is conceived as a continuous and extended surface of the quays, which confi gure the fringed limit between earth and water in Oslo. This space is defi ned by the following qualities, among others: easy street access, the fl exibility of the limits with the possible settlement by the water in function of the necessities of the programme and an absolute continuity in the surface of an area primarily destined for mobility, for the continuous interchange of people and merchandise between earth and water. By incorporating these qualities into its genesis, the intervention is conceived as part of this great linear surface constituted by quays for the encounter of the city of Oslo with the water. As to the intervention represented by the Oslo Opera, it incorporates into its genesis the previously described qualities as defi ning qualities for the surface where it is situated, while at the same time it transforms the spatial conditions of the surface and widens its possibilities by introducing newly admited uses, the transformation of its character from private space to public space, the introduction of the oblique surface, the dissolution of the limits to the city and the dissolutions of the limits to the sea. “Treballant amb el paisatge —natural i urbà—, accentuem qualitats existents al mateix temps que intervenim en el seu si.” (c) L’objecte arquitectònic es concep com un àmbit reduït d’una extensa superfície contínua de molls que confi gura la franja límit entre terra i aigua a Oslo. Aquest espai es defi neix, entre altres coses, per les qualitats següents: una fàcil accessibilitat viària, la fl exibilitat dels límits amb la possibilitat de colonitzar l’aigua d’acord amb les necessitats del programa i una continuïtat superfi cial absoluta d’un àmbit primàriament destinat a la mobilitat a l’intercanvi continu de persones i mercaderies entre terra i aigua. Prenent aquestes qualitats com a gènesi, la intervenció es concep com una part d’aquesta gran superfície lineal que constitueixen els molls de trobada amb l’aigua de la ciutat d’Oslo. La intervenció que fa l’Òpera d’Oslo és la següent: incorpora a la seva gènesi les qualitats esmentades anteriorment com a elements que defi neixen la superfície on se situa, al mateix temps se’n transformen les condicions espacials i se n’amplien les possibilitats amb la introducció de nous usos admesos, la transformació del seu caràcter d’espai privat en espai públic, la introducció del pla oblic i la dissolució dels límits amb la ciutat i dels límits amb el mar.. IX 55 HÍBRIDS_QUALITATS HYBRIDS_QUALITIES CONTEXT_Rèplica La relació d’interdependència entre objecte i context s’estableix des del moment inicial de la concepció de l’híbrid. La incorporació de l’entorn a la gènesi de la intervenció arquitectònica és sempre un dels punts de partida per defi nir l’objecte híbrid, ja que l’híbrid extrau referències del context per defi nir els propis mecanismes projectuals de generació. Aquest procés es duu a terme a través d’una forma de relació molt específi ca entre proposta i entorn, que es pot defi nir a partir de tres característiques: La relació de l’híbrid amb el context és una relació abstracta i selectiva. La relació de l’híbrid amb el context es basa en la rèplica en lloc de la mimesi. La relació de l’híbrid amb el context és una relació basada en l’equilibri en lloc de la submissió. La relació de l’híbrid amb el context és una relació abstracta i selectiva A través d’una observació analítica i molt intencionada de l’entorn, l’híbrid hi detecta, hi selecciona i n’extrau estructures d’ordre que es puguin incorporar a la gènesi del projecte. “Nosaltres transformem observacions en afi rmacions sobre les qualitats de l’espai, el lloc, el context.” 23 L’híbrid no cerca en el context referències concretes a les qualitats formals del context, sinó referències abstractes a la seva estructura. No vol captar el conjunt de l’entorn, sinó extraure’n qualitats específi ques que continguin estructures formals que es puguin transformar en estructures d’ordre del projecte. El reconeixement d’aquestes estructures en la confi guració del paisatge es duu a terme a través d’un procés 23. Snohetta and Lars Müler.Conditions/Snohetta/Arquitecture.Interior.Landscape.Baden:Lars MülerPubliisshers,2007 CONTEXT_Replication The relationship of interdependence between object and context exists from the very fi rst moment of a hybrid’s conception; the incorporation of the environment into the genesis of the architectural intervention is always one of the starting points for the defi nition of a hybrid object, since the hybrid extracts references from the context to defi ne its own, project-related design mechanisms. This process is accomplished by a very specifi c relationship between proposal and environment that can be defi ned on the basis of three characteristics: The relationship of a hybrid with the context is an abstract and selective relationship. The relationship of a hybrid with the context is based on replication rather than mimesis. The relationship of a hybrid with the context is a relationship based on equilibrium rather than submission. The relationship of a hybrid with the context is an abstract and selective relationship By an analytical and very purposeful observation of the environment, a hybrid detects, selects and extracts order structures that have the potential of incorporation into the genesis of the project. “We transform observations into statements about the qualities of the space, site, context.”23 A hybrid does not search the context for concrete references to the formal qualities of the context, but for abstract references to its structure. It does not intend to capture the environment as a whole, but to extract specifi c qualities that contain formal structures with the potential of being transformed into order structures for the project. Recognising these structures in the confi guration of the landscape is accomplished by a process of abstraction 56 d. Soriano, Federico. ”Museu de Antropología y de la Evolució Humana,Torrepacheco,Murcia .”El Croquis. 2007., núm.137: p.252X. Museu d’Antropologia i Evolució Humana, Federico Soriano, Torrepacheco, Murcia, 2006 XI. Monte Cabezo Gordo, Murcia XII. Sima de las Palomas, Monte Cabezo Gordo, Murcia e Soriano, Federico.Ibídem X.1. Situat fora dels límits del Cabezo Gordo, el museu és una rèplica tant de la seva relació amb el paisatge com de l’estructura d’accés als túnels i galeries —que hi tenen una presència elevada— per extreure’n el ferro i l’important jaciment arqueològic de la Sima de las Palomas. Com el mateix Cabezo Gordo —punt de referència per a navegants, pastors i camperols—, que es diferencia del paisatge immediat i es fa visible des de la distància, l’edifi ci vertical del museu se situa en el paisatge amb una autonomia i una visibilitat ‘equivalents’. “El Cabezo Gordo s’aixeca sobre la plana amb l’orgullosa seguretat del seu silenci.” (d) Replicant l’estructura d’accés a les mines o a la Sima, el recorregut del visitant s’inicia al nivell superior de l’edifi ci i s’endinsa en un recorregut en descens vertical continu: “La forma espacial interior rememora les condicions perceptives de la Sima de las Palomas i el traçat en descens de les sales d’exposició és un viatge cap a les profunditats de l’origen de l’home. [...] Estreta, amb gairebé vint metres d’alçada, amb la llum que ascendeix des de dalt i amb el túnel d’accés construït pels antics miners al nivell inferior.” (e) XI. X.2. XII. Situated beneath Mount Cabezo Gordo, the museum replicates its relationship with both the landscape and the reference to the structure of access to both the tunnels and mining galeries for the extraction of iron ore —which have a strong presence— and the signifi cant archeological fi nd of the Sima de las Palomas. Like Cabezo Gordo itself —a reference for seafarers, shepherds and farmers— which emerges from the immediate environment and becomes visible from the distance: the vertical building of the museum is placed in the landscape with ‘equivalent’ autonomy and visibility. “Mount Cabezo Gordo rises above the plane in proud security of its silence.”(d) Replicating the structure of access to the mines or to ‘la Sima,’ the course of the visitor begins on the upper level of the building and turns into a route in continuous vertical descent. “Its interior spatial form calls to mind the perceptive conditions of ‘Sima de las Palomas’ and the descending array of the exhibition rooms represents a journey to the depths of the origin of mankind. [...] Narrow, but with almost twenty metres high, with the light entering from above and, on the level below, the access tunnel formed by ancient miners.”(e) CONTEXT_Rèplica CONTEXT_Replication 63 HÍBRIDS_QUALITATS HYBRIDS_QUALITIES amb qualitats noves. Entre híbrid i context s’estableix una relació d’interdependència i de mútua incidència. És a dir, el context incideix en la defi nició de l’objecte i la incorporació de l’objecte en la realitat física incideix en la defi nició del context: dues facetes d’una mateixa realitat que no es poden concebre separadament. Però pel que fa a l’exposició, hem separat la incidència del context en la gènesi de l’híbrid —descrita en el punt anterior— per centrar-nos ara en la incidència de l’híbrid en el context i la reformulació de la realitat física de la qual passa a formar part. A través de la inclusió del nou objecte híbrid en el context que li ha estat referència, objecte i context entren en relació per confi gurar en conjunt una realitat única i indissociable, però també una realitat nova i transformada. La incidència inevitable de qualsevol actuació física en el territori, en el cas de l’objecte híbrid no s’intenta minimitzar a través de la submissió de la intervenció a un context originari i fundador, sinó que s’hi incorpora amb vocació transformadora, amb voluntat de detectar-hi possibilitats latents de l’entorn i convertir-les en realitat. L’autonomia de l’híbrid en relació amb el context — que la hi dóna el fet que no es vol sotmetre a un context preestablert i que pot ’replicar’ qualitats d’aquest context en una posició ‘d’igualtat jeràrquica’— li confereix la capacitat d’unifi car context i objecte en una realitat que supera els límits de la intervenció física. Tot objecte incorporat a un context es posa inevitablement en relació amb aquest, però en el cas de l’híbrid hem d’anar més enllà del que és el fet d’establir relacions per parlar de vincles indissociables. La relació s’ha establert entre arquitectura i context a partir de la gènesi del projecte; el fet que una mateixa estructura estigui present amb diferents identitats tant en l’híbrid com en el context els vincula de forma indissociable i genera importants elements de continuïtat entre arquitectura i context. Hybrid architecture —that has incorporated elements from the context in its generative process— returns to the context from which it extracted references so that it might join it in creating a new physical reality with new qualities. A new relationship of interdependence and mutual effect is established between hybrid and context. This means that the context has an effect on the defi nition of the object, and that the incorporation of the object into the physical reality has an effect on the defi nition of the context: two sides of a single reality that cannot be conceived of separately. For explanatory purposes, however, the effect of the context on the genesis of a hybrid has been described above and separately from the hybrid’s effect on the context, which allows to now focus on the latter effect and the reconfi guration of the physical reality of which the hybrid becomes a part. By the inclusion of a new hybrid object into the context that has acted as a reference for it, object and context enter into a relationship not only to confi gure a single and inseparable reality collectively, but also to make a reality that is new and transformed. In the case of a hybrid object, the inevitable impact of any physical intervention whatsoever on the territory is not intended to be minimised by the intervention’s subordination to a primary and formative context, but rather, it incorporates with a transformative vision, with the will to detect latent possibilities of the environment and to realise them. The hybrid’s autonomy with regard to the context —its unwillingness to submit to a pre-established context and its ability to ‘replicate’ the qualities of this context from a position of hierarchical equality— provides the hybrid with the ability to unify context and object within a reality that goes beyond the limits of the physical intervention. Any object incorporated into a context inevitably comes into relationship with it, but in the case of a hybrid, one 64 XVI. Nevers Chantier, Claude Parent, 1966 XVI. Claude Parent’s proposal turns various latent conditions of the site into reality: the incorporation of the small island existing between the city and Mont Olymp into the network of public spaces, the opening of Charleville-Mézières towards the river Meuse and the latent bringing together of the two banks of the river by connecting the city with Mont Olympe. The proposed intervention, whose roof invades the river as an extension of the ‘Place de l’Agriculture’ and connects with the island, means to confi gure the square and island together with the proposal, a sequence of connected public spaces that defi nitely link the city to the river. With one of its ends in front of the Place de l’Agriculture, the proposal shifts the centre of Charleville-Mézières towards the river. The island, now physically linked to the proposal and the city, introduces “earth” into the river, bringing its banks closer. With the rise of the Northern side of the proposed construction above the river and the island, the topographical and visual relationship with Mont Olymp is evoked with a strong presence in front of the Place de l’Agriculture and the latent distance between the two banks La proposta de Claude Parent fa realitat diverses condicions latents del lloc: la incorporació de la petita illa existent entre la ciutat i el mont Olimp en la xarxa d’espais públics, l’obertura de Charleville-Mézières cap al riu Meuse i l’aproximació latent de les dues vores del riu que connecten la ciutat amb el mont Olimp. A través de la intervenció proposada —la coberta de la qual envaeix el riu com a extensió de la plaça de l’Agricultura i es connecta amb l’illa—, plaça i illa confi guren, conjuntament amb la proposta, una seqüència d’espais públics connectats que vinculen defi nitivament la ciutat amb el riu. Amb un dels seus extrems davant de la plaça de l’Agricultura, la proposta obre el centre de Charleville-Mézières cap al riu. L’illa, ara físicament vinculada amb la proposta i amb la ciutat, introdueix “terra” en el riu i aproxima les dues vores. Amb l’aixecament del costat nord de l’edifi cació proposada sobre el riu i l’illa, s’evoca la relació topogràfi ca i visual amb el mont Olimp amb una forta presència davant de la plaça de l’Agricultura, i s’incrementa l’aproximació latent entre les dues vores. CONTEXT_Reformulació CONTEXT_Reconfi guration 65 HÍBRIDS_QUALITATS HYBRIDS_QUALITIES I és en aquests vincles i en l’existència d’aquestes continuïtats entre híbrid i context que arrela la capacitat de l’híbrid d’incidir en una realitat física que se situa més enllà del seu àmbit físic d’actuació. Les qualitats que s’han extret del context per a ésser incorporades al procés de generació de l’híbrid, es retornen a la realitat física a través de l’híbrid amb una nova identitat que aquest li confereix. A partir d’aquesta ‘nova’ forma de presència adquirides en l’híbrid, aquestes qualitats es posen en relació amb les qualitats que comparteixen en el context més ampli. L’híbrid es converteix en “extensió” de qualitats determinades del context; i el context es converteix en extensió d’aquestes qualitats ‘replicades’ en l’híbrid, en un procés que unifi ca híbrid i context en una realitat més àmplia. I més enllà de la unifi cació que es produeix entre objecte i context, aquest procés condueix a transformar la realitat a través de la inclusió de l’híbrid. El procés d’abstracció que l’híbrid fa de les qualitats (estructures espacials) del context que ha seleccionat per incorporar-les a la seva gènesi obre la possibilitat que aquestes qualitats adquireixin noves formes de manifestarse com a estructures espacials de l’híbrid. Retornades al context a través de la inclusió de l’híbrid, aquestes qualitats s’hi manifestaran, doncs, amb variacions respecte a les manifestacions de les mateixes qualitats en el context del qual han estat extretes. Com que es tracta d’una mateixa qualitat-estructura amb diferents manifestacions, aquestes qualitats entren en relació i s’unifi quen en una nova realitat que no només és més extensa sinó que també es transforma. D’aquesta manera, sense incidir-hi físicament de manera directa, però fent-se part del context, l’híbrid té la possibilitat de reformular-ne qualitats seleccionades. must look beyond the establishment of relationships and speak of inseparable links. The relationship between architecture and context is based on the genesis of the project. The fact that a single structure with different identities is present in both the hybrid and the context, links them inseparably and generates important elements of continuity between architecture and context. A hybrid’s ability to impact on a physical reality beyond its physical area of intervention is rooted in these links and in the existence of continuities between hybrid and context. The qualities extracted from the context for incorporation in the hybrid’s generative process return to the physical reality through the hybrid that provides it with a new identity. On the basis of this ‘new’ form of presence in the hybrid, these qualities place themselves in relationship with those qualities they share with the wider context. A hybrid becomes an ‘extension’ of certain qualities of the context; and the context becomes an extension of those qualities ‘replicated’ in the hybrid, in a process that unifi es hybrid and context in a wider reality. Beyond the unity produced between object and context, this process leads to a transformation of reality by the inclusion of the hybrid. The process of abstraction that the hybrid applies to the qualities (spatial structures) of the context and that it has chosen to incorporate into its genesis, opens up the possibility that these qualities acquire new ways of manifesting themselves as spatial structures of the hybrid. Returned to the context by the inclusion of the hybrid, these qualities, consequently, manifest themselves in the context, with variations on the same qualities in the context from which they have been extracted. 66 g. Solà Morales, Manuel de. A matter of things. Rotterdam: NAI Publishers, 2008 XVII. Passeio Atlantico, Porto_Manuel de Solà-Morales, 1999-2002 The proposal by Manuel de Solà reconfi gures the stretch of the city of Porto’s that borders on the Atlantic Ocean between the squares Cidade do Salvador and Gonçalves Zarco. Working with the central qualities that defi ne this city limit, the proposal unveals a group of qualities that have not existed until now, thereby unfolding the potential of the site. “Underlying all my work is an attentive and cautious approach to the wealth of urban sites - both their existing richness and, above all, their potential wealth. This assiduous gaze bocomes the starting point for solutions, which, though different every time, are always closely connected with the city that inspired them.”(g) Maintaining the linear stretch at an elevated level —an avenue for automobile and pedestrians use— as a constructed and urbanised limit of the city, and an area of lower level relating to the sea for exclusive use of pedestrians, the proposal’s vision redirects the present course towards the interior of the city and transforms it into a viaduct, into a permeable element. The incorporation of these modifi cations —within a limited perimeter and dimensions— brings to light certain possibilities that have, until now, not existed in the marginal limit: the two sides of the marginal avenue are connected underneath by a viaduct, which facilitates the connection of the signifi cant natural area of the “Parque da Cidade” and the ocean. The redirection of the avenue towards the interior generates a space of dimensions previously inexistent at an lower level and in contact with the ocean; this creates a potential generating new types of urban spaces and the introduction of new uses. The existence of buildings prior to the intervention situated on the interior side of the city, comes in contact with the ocean in this new public area... XVII. La proposta de Manuel de Solà reformula el tram del recorregut que constitueix el límit marítim de la ciutat de Porto entres les places Cidade do Salvador i Gonçalves Zarco. Treballant amb les qualitats essencials que defi neixen aquest límit de la ciutat, la proposta fa emergir un conjunt de qualitats fi ns avui inexistents, desplegant el potencial del lloc. “Subjacent a tot el meu treball, hi ha un enfocament cautelós i atent a la riquesa de llocs urbans —tant a la seva riquesa existent com, sobretot, a la seva riquesa potencial. Aquesta mirada assídua esdevé el punt de partida per a solucions que, encara que diferents en cada cas, estan sempre lligades a la ciutat que hi ha al darrere.” (g) Mantenint el recorregut lineal a una cota superior —una avinguda per a ús viari i de vianants— com a límit construït i urbanitzat de la ciutat i un àmbit de cota inferior en relació amb el mar per a l’ús exclusiu dels vianants, la proposta desvia —en el tram d’actuació— l’actual traçat cap a l’interior de la ciutat i el converteix en viaducte, en un element permeable. La incorporació d’aquestes modifi cacions —en un tram d’àmbit i dimensions reduïdes— fa emergir un conjunt de possibilitats fi ns ara inexistents en el conjunt del límit marginal: Els dos costats de l’avinguda marginal es connecten per sota del viaducte i fan possible la connexió de l’important àmbit natural que constitueix el Parque da Cidade amb el mar. La desviació cap a l’interior de l’avinguda genera un espai a una cota inferior i en contacte amb el mar amb unes dimensions fi ns ara inexistents i amb el consegüent potencial de generació de nous tipus d’espais urbans i d’introducció de nous usos. L’existència d’edifi cació —situada prèviament a la intervenció en el costat interior de la ciutat— es situa ara en aquest nou àmbit públic de contacte amb el mar... CONTEXT_Reformulació CONTEXT_Reconfi guration 67 HÍBRIDS_QUALITATS HYBRIDS_QUALITIES L’híbrid converteix el context, més enllà dels seus límits físics, en objecte de projecte, en part integrant de la intervenció. En la concepció de l’híbrid hi ha implícita una actitud que vol detectar possibilitats latents del context, que vol detectar aquelles realitats espacials que encara no existeixen però en les quals el context es pot convertir. Es tracta d’una actitud que novament ens evoca la relació intervenció-context descrita per Peter Eisenman a Moving arrows, eros and other errors 29, que un altre cop esdevé clarifi cadora. En el procés anomenat scaling, el context es concep com allò que conté tant les traces d’un passat com les traces d’un futur immanent, les traces d’una possible presència. El context no s’entén des del concepte tradicional de lloc associat a les múltiples presències que el confi guren, sinó que n’inclou també les absències. “Com a les fotos de la fl etxa aturada o la fl etxa en moviment, que encara que en la foto siguin iguals les distingeix el fet que la fl etxa en moviment conté informació d’on ve i on va, el context inclou tant les traces d’un passat com les traces d’un futur immanent.”30 L’actitud davant del context que descriu Eisenman prescindeix de les presències i se centra en les immanències; i refl ecteix d’una forma bastant clara l’actitud de l’híbrid que converteix l’emplaçament en una part integrant de la proposta arquitectònica i hi detecta possibilitats latents, possibles reformulacions, realitats en les quals el context es pot convertir a través de la inclusió de l’híbrid. “L’arquitectura, com qualsevol acte o forma de cultura, és el fruit d’un desig de modifi car o crear el nostre entorn, no d’explicar-lo o representar-lo”31 Aquest procés de detecció de les qualitats latents, d’anticipació d’un context que pot esdevenir a través de la 29. Eisenman, Peter, Moving Arrows, Eros and other errors-An Architecture of Absence (text original)London:The Achitectural Association, 1986 30. Ibídem. Eisenmam, Peter 31. Zaera, Alejandro, “Una operatividad nómada”. A: Ciudacity, vol 2, 1996. P. 118-139 Since the quality-structure is one and the same, but in different manifestations, these qualities enter into a relationship and unify, in a new reality that is not only more extensive but also transformed. In this way, without directly exerting a physical impact on the context, but rather becoming part of it, a hybrid is able to reconfi gure selected qualities of the context. A hybrid converts the context, beyond its physical limits, into an object of the project, into an integral part of the intervention. The conception of a hybrid implies an attitude that aims at detecting latent possibilities within the context and those spatial realities that do not yet exist, but which the context might become. This attitude reminds us once again of the intervention-context relationship described by Peter Eisenman in Moving arrows, Eros and other errors29 and once more proves illuminating. In the process known as scaling, the context is understood as something containing both traces of the past and of an immanent future, as well as of a possible presence. The context here is not understood on the basis of the traditional concept of site associated with the multiplicity of presence of which it is comprised, but also on the basis of the inclusion of the absences. ”Just as photos of a stopped arrow and an arrow in motion that, even though they are the same on the photo, differ in the fact that the arrow in motion contains information about where it comes from and where it is going, the context includes both the traces of the past and those of an immanent future.”30 The attitude towards the context that Eisenman describes renounces the presence to focus on the immanence and refl ects rather clearly the attitude of a hybrid that transforms the site into an integral part of the architectural proposal: in detecting the latent possibilities, possible reconfi gurations, realities that the context can transform into 68 XVIII. Monte Albán_Oxaca, Mèxic i. Climent , Federico. Utzon Handmade.Illes Balears: Ministerio de la vivienda y obras públicas; Colegio Ofi cial d’Arquitectes. h. Ferrer Fores, Jaime. Jorn Utzon. Obras y proyectos. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, SL.2006 XVIII. “La regió de Yucatán és una plana coberta per una selva inaccessible d’alçària uniforme i defi nida. En aquesta selva els maies vivien en petites viles envoltats per petites parcel•les de terreny buidades d’arbres per dedicar-les al cultiu [...]. No existien llargues visuals ni era possible fer moviments cap amunt o cap avall. Introduint l’ús de la plataforma amb el seu nivell superior situat a la mateixa alçària que les copes dels arbres, els maies van descobrir amb sorpresa una nova dimensió de la vida, en consonància amb la seva devoció als déus. [...] Des d’allà tenien accés al cel, als núvols, a la brisa i a aquesta plana oberta en la qual de sobte s’havia convertit l’anterior tedi ‘selvàtic’. Gràcies a aquest artefacte arquitectònic, van canviar totalment el paisatge i van dotar la seva experiència visual d’una grandesa solament comparable a la dels déus.” (h) “Yucatan is a fl at lowland covered by an impenetrable jungle which everywhere attains a certain height. The Maya people used to live in this in this jungles in villages surrounded by small cultivated clearings. [...]. No existien llargues visuals ni era possible realitzar moviments cap a munt o cap a baix. Introduint l’ús de la plataforma amb el seu nivell superior situat a la mateixa alçada que les copes dels arbres, these people had suddenly conquered a new dimension that was worthy place for the worship of their gods.[...] From here, there had the sky, the clouds and the breeze, and suddenly the roof in the jungle was transformed into a great open plain. By means of this architectonic device they had completely transformed the landscape and presented their eyes with a grandeur that correspond to the grandeur of their gods.”(i) CONTEXT_Reformulació CONTEXT_Reconfi guration 69 HÍBRIDS_QUALITATS HYBRIDS_QUALITIES inclusió de l’híbrid, reivindica l’emplaçament com una part de la intervenció. Es tracta d’una reivindicació que trobem en les refl exions-manifest de Claude Parent i Paul Virilio als diversos números publicats d’”Architecture Principe”, que es descriuran amb més detall en capítols posteriors, i que s’expressa com a “expressió del lloc i reivindicació de l’emplaçament; [...] mutació del paisatge adquirit; ruptura de l’hàbit; transformació del registre del passat; creació - manifest”.32 CONTEXT_Revelació Aquesta concepció d’una intervenció arquitectònica que extrau qualitats del context per replicar-les amb una nova identitat —i que es converteix en extensió del context al mateix temps que converteix el context en extensió seva— no només converteix l’híbrid en un element amb capacitat d’incidència i transformació del context, sinó que paral•lelament el converteix en un element capaç de revelar, d’exposar, de fer emergir qualitats seleccionades del context. La relació entre híbrid i context no és una relació basada en la representació, sinó en la presentació. I el context representat difereix radicalment del context presentat. En el context representat l’objecte arquitectònic desapareix per donar veu a un context que es vol mantenir inalterat, l’arquitectura s’incorpora al context amb vocació de fusió i de màxima integració. En el context presentat —en lloc de— l’híbrid s’incorpora al context amb voluntat de fer-se present, d’incidir-hi fent emergir realitats latents. “En lloc d’objectes estètics, els objectes es converteixen en textos, en l’estructura del seu propi ésser. [...] Si 32. Virilio, Paul & Parent, Claude .Architecture .Principe 1966 und 1996.Paris: Les Editions de l’Imprimier.2000 by including the hybrid. “Architecture, as any act or form of culture, is the result of the wish to modify or create our environment, not explain or represent it.”31 This process of detecting latent qualities, of anticipating a context that can come into existence by including a hybrid, claims the site as part of the intervention. We fi nd this claim, described in more detail in subsequent chapters, in the manifesto of Claude Parent and Paul Virilio in the various issues of Architecture Principe, formulated as an “expression of the site and claim for the site; [...] mutation of the acquired landscape; breaking the habit; transformation of the recordings from the past; creation – manifesto.”32 CONTEXT_Revelation This conception of an architectural intervention that extracts qualities of the context so as to replicate them and provide them with a new identity —becoming an extension of the context while at the same time it transforms the context into its own extension— not only turns a hybrid into an element with the ability to impact and transform the context, but in parallel transforms it into an element capable of revealing, exposing, and making selected qualities of the context emerge. The relationship between hybrid and context is not a relationship based on representation but on presentation, and the represented context differs radically from the presented context. In the represented context, the architectural object disappears and provides the context, which wants to keep 70 j Tagliabue Benedeta. Enric Miralles-operi e progetti. Milano: Electa, 1996 XIX. Cementiri, Igualada_Enric Miralles, 1985-1994 “La capella es troba allà on el camí d’entrada s’eixampla en un espai. A partir d’aquí s’inicia el descens a les tombes, oblidant el brutal entorn industrial i concentrant-se en la topografi a natural d’aquest lloc, la vall d’un petit rierol. [...] M’ha semblat que treballava en un lloc on aquest projecte ja existia; em semblava complet des del primer moviment de terra que s’hi va fer.” (j) “The chapel is situated where the entrance way widens into a space. From this point onwards, the descent to the tombs begins, allowing the forgetting of the brutal industrial environment so as to concentrate on the natural topography of this site, the valley of a little stream. [...] It seemed to me that I was working at a site where this project already existed, it seemed complete from the fi rst haul of earth that was made.”(j) XIX. CONTEXT_Revelació CONTEXT_Revelation 71 HÍBRIDS_QUALITATS HYBRIDS_QUALITIES s’accepta aquesta condició, la idea de representació queda negada per un objecte que cal entendre com a presentació, com a text.” 33 En aquest procés la capacitat de l’híbrid per exposar i revelar el context es basa en un doble fet: _En un primer pas de selecció i de priorització d’algunes qualitats del context envers d’altres, associat al fet que l’híbrid individualitza i extreu qualitats seleccionades de l’entorn, al mateix temps que obvia un ampli conjunt d’altres qualitats. _I en un segon pas d’emfatització i exposició d’aquestes qualitats, associat al fet que l’híbrid les incorpora a la proposta arquitectònica com a qualitats generadores de l’estructura espacial i les torna al context —a través de la inclusió de l’híbrid— per posar-les en relació amb les qualitats que ‘comparteix’ amb aquest, per fer-les emergir gràcies a la presència de l’híbrid. El fet que l’híbrid hagi seleccionat unes qualitats determinades, les hagi incorporat a la proposta i siguin aquestes les qualitats del context amb les quals decideix treballar i en les quals vol incidir, dota aquestes qualitats d’un especial protagonisme i les converteix en elements clau per comprendre i viure la realitat proposada. A través de la inclusió de l’híbrid s’exposen i es revelen qualitats seleccionades del context, fent-les emergir per sobre d’altres. La imatge del pont presentada per Martin Heidegger en la conferència impartida amb el títol Construir, Habitar, Pensar il•lustra aquesta capacitat de la intervenció arquitectònica per fer emergir qualitats del context: “[El pont] no només uneix dues vores existents. És en el trànsit entre vores, que les vores emergeixen com a vores.”34 La capacitat de l´híbrid per a revelar el context evoca el que Gonçalo Byrne va designar com refundació de 33. Eisenman, Peter. Moving Arrows, Eros and other errors-An Architecture of Absence (text original)London:The Achitectural Association, 1986 34. Heidegger, Martin. Vortrage und Aufsätze. Pfullingen: Günther Neske, 1954 unchanged, with a protagonist role. The architecture incorporates itself into the context with an aim towards fusion and maximum integration. Instead, in the presented context, the hybrid incorporates itself into the context aiming to become present and to impact it by making latent realities emerge. “Instead of being aesthetic objects, objects transform into texts, into the structure of their own being [...]. If such a condition is accepted, the idea of representation is denied by an object that must be understood as a presentation, as a text.”33 In this process, the hybrid’s ability to outline and reveal the context is based on two facts: _In a fi rst step of selecting and giving certain of the context’s qualities priority over others, the hybrid individualises and extracts those qualities from the environment, and at the same time it excludes a large group of other qualities. _And in a second step of emphasising and exposing these qualities, the hybrid incorporates them into the architectural proposal as qualities generating the spatial structure and —by means of its inclusion— returns them to the context to bring them into relationship with the qualities ‘shared’ with it, and makes them emerge through its presence. The fact that a hybrid has selected certain qualities, incorporated them into the proposal and chosen qualities of the context with which to work and on which to impact, endows these qualities with a special protagonist-like role and turns them into key elements in the understanding and life of the proposed reality. A hybrid’s inclusion reveals and displays certain of the context’s qualities, allowing these selected qualities to emerge. 72 XX. Edifi ci de serveis UAB, Cerdanyola-Barcelona_Eduard Bru, 1999 El campus de la UAB s’organitza a través de tres corredors verds —corresponents a antigues rieres— i la proposta és la culminació de la carena que separa l’eix verd central (del primer campus construït) de l’eix de la riera de Sant Domènec, que comença a edifi car-se linealment entre aquestes dues rieres com a extensió del campus. L’objecte evidencia la relació del campus amb l’estructura geogràfi ca incorporant al seu procés de generació la lògica de la geografi a i vegetació existent per fer-se ell mateix topografi a: Es genera a partir d’una coberta que es concep com a eixamplament de la carena i sense afegir cap construcció en alçada a les existents actualment en la carena, descendeix pel pendent alhora que converteix les seves façanes en el nou pendent. L’accés és per la coberta —que com a extensió dels carrers existents és també infraestructura i aparcament— descendint cap a l’interior de l’edifi cació, que es desenvolupa seguint el pendent natural existent abans de l’edifi cació. Permet mantenir inalterada la percepció del paisatge existent i convida a contemplar-lo i comprendre’l. La intervenció s’estructura en una seqüència d’elements lineals que, col•locats en sentit perpendicular a la topografi a, preveuen el possible creixement només en el sentit dels corredors. Densifi cant s’evidencia la carena, es consolida el límit i s’eviten futures construccions al mateix temps que es deixen al més inalterades possibles les condicions geogràfi ques d’aquest àmbit de la UAB. The UAB campus is organised in three green corridors —corresponding to three former streams— and the proposal is at the summit of the crestline that separates the central green axis (of the fi rst campus constructed) from the axis of the St. Domènech stream. Its construction has begun in linear form between these two streams as an extension of the campus. The object emphasises the relationship of the campus to the geographical structure by including the logic of the existing geography and vegetation, which themselves become topography, in its generative process: It is generated on the basis of a roof that is conceived as an extension of the crestline, without adding any construction in height to those already existing on the crestline, descending along the slope while transforming its facades into the new slope. Access is realised via the roof —which as an extension of the existing streets is also infrastructure and parking lot—, descends towards the interior of the construction and is developed along the natural slope existing before the construction. This allows the perception of the existing landscape to remain the same, and invites to its contemplation and comprehension. The intervention is structured in a sequence of linear elements that, placed to the topography, anticipate possible growth only exclusively in the direction of the corridors. Its densifi cation will emphasise the crestline, consolidate the delimitation and avoid future constructions while at the same time leaving the geographical conditions of this area of UAB as unaltered as possible. XX. CONTEXT_Revelació CONTEXT_Revelation 79 HÍBRIDS_QUALITATS HYBRIDS_QUALITIES de continuïtat física entre l’àmbit físic que defi neix el projecte i el sistema infraestructural al qual pertany, i haurà de garantir el pas continu i sense interrupció entre la infraestructura i l’híbrid que es converteix en tram d’infraestructura. Aquest important fet no només incideix en la formalització dels límits de l’objecte, sinó que incideix en el mateix concepte de límit. Cercant la màxima continuïtat en la transició ‘exterior-interior’, el concepte de límit associat al concepte de frontera desapareix davant de l’emergència del concepte de límit com a espai de transició. Desapareix la defi nició precisa d’un lloc-moment que separa dos mons que no es barregen i emergeix la confi guració d’un àmbit difús que és traspàs gradual d’una realitat a l’altra, que és espai de coexistència de diverses realitats: la infraestructura de circulació i l’objecte-infraestructura, l’interior i l’exterior, l’àmbit públic i l’àmbit privat... Si observem la dimensió paisatgística de l’objecte, ens trobem amb un fenomen paral•lel en el qual el límit també es confi gura com un espai de transició. Aquest, però, es reconeix en un nivell més conceptual. S’ha descrit com a rèplica del context el procés a través del qual l’híbrid selecciona determinades qualitats del paisatge per convertir-les en gènesi del projecte i defi nir-se a si mateix a partir de l’abstracció d’aquestes qualitats. Aquest fet, el fet que una mateixa qualitat tingui dos tipus de manifestacions diferents —en l’objecte arquitectònic i en el paisatge— el converteix en factor de continuïtat i de connexió entre arquitectura i entorn. El concepte de frontera queda suprimit en el moment en què l’objecte es perllonga en el paisatge i el paisatge es perllonga en l’objecte. of physical continuity between the physical area defi ning the project and the infrastructural system to which it belongs, guaranteeing the continuous, uninterrupted step between infrastructure and hybrid which transforms into a section of infrastructure. This important precondition not only has an effect on the formalisation of the limits of the object, but also on the concept itself of limit. Seeking maximum continuity in the ‘exterior – interior’ transition, the concept of limit associated with that of border disappears in light of the emergence of its defi nition as space of transition. The precise defi nition of site-moment as separating two worlds that do not mix disappears and the confi guration of a diffuse area emerges, one which is a gradual transition from one reality to another, to a space of co-existence of various realities: the infrastructure of circulation and object-infrastructure, interior and exterior, the public realm and the private realm... Observing the landscape dimension of the object, a parallel phenomenon in which the limit turns into a space of transition, emerges. However, it is perceived on a more conceptual level. Replica of the context describes the process whereby a hybrid selects certain qualities from the landscape to incorporate them into the genesis of the project and to defi ne itself on the basis of the abstraction of these qualities. The fact that a single quality can have two different manifestations —in the architectural object and in the landscape— transforms it into a factor of continuity and of connection between architecture and environment. The concept of border is abolished when the object extends into the landscape, and the landscape extends itself 80 XXIV. Opera House_Oslo_Snohetta_2008 m. I Snohttad and Lars Müler.Conditions/Snohetta/Arquitecture.Interior.Landscape.Baden:Lars Müler Publiisshers,2007 LÍMITS_Difusió LIMITS_Difusion XXIV. La retallada i el desplegament en alçada del que ha estat originàriament una superfície portuària plana i lleugerament aixecada sobre la cota d’aigua, així com la inclusió en aquest àmbit d’un important equipament, són una tasca de replantejament físic i conceptual del tema dels límits: dels límits de l’edifi cació, dels límits de la ciutat, dels límits del port, dels límits de l’aigua... És una operació que introdueix la difusió dels límits a diversos nivells: Genera la difusió d’uns límits del teixit urbà que en l’actualitat es defi neix a través d’una frontera constituïda per dues estructures longitudinals i perimetrals: el cinturó viari i les plataformes dels molls. “El llindar es fa com a una llarga paret en la línia de trobada entre terra i mar, entre Noruega i el món...” (m) La intervenció dissol aquesta ‘paret’ i permet que la ciutat envaeixi el moll amb un equipament que és simultàniament espai públic en tota la seva ocupació superfi cial. Aquesta nova superfície —que és una nova concepció de moll— s’inclina per submergir-se en l’aigua, amb la qual cosa es recupera la perduda continuïtat terra-aigua i la difusió d’un límit que es fa variable en funció del canvi de cota de l’aigua o que desapareix quan la superfície de l’aigua es congela, s’endureix i pren el color blanc del tractament superfi cial de l’espai públic, que és simultàniament coberta. The cutting and the unfolding in height of what was originally a fl at port surface, slightly elevated above the water level, as well as the inclusion in this area of a signifi cant facility is a task of physicallly and conceptuallly reconfi guring of the idea of limits: of the limits of construction, the limits of the city, the limits of the port, the limits of the water... It is an operation that introduces the diffusion of limits at various levels: It generates the diffusion of certain limits of the urban texture currently defi ned by a border formed by two, longitudinal and perimetral, structures: the road belt and the platforms of the quays. “The threshold is realised as a long wall along the line of encounter between earth and sea, between Norway and the world....”(m) The intervention dissolves this ‘wall’ and allows the city to move into the quay with a facility that is at once public space in its entire occupation of the surface. This new surface —which is a new conception of quay— inclines to submerge into the water, recovering the lost earth-water continuity and the diffusion of a limit that is variable depending on the change in height level of the water or that disappears when the water freezes, hardens and takes on the white colour of the surface treatment when the public space is similarly covered. 81 HÍBRIDS_QUALITATS HYBRIDS_QUALITIES Amb aquest mecanisme, l’objecte s’està concebent com una part integrant del paisatge, com una extensió d’alguns dels seus elements, com un factor de connexió i continuïtat amb aquests elements del paisatge. El grau de continuïtat existent pot ser més o menys gran, pot arribar o no a l’extrem de fusió entre objecte i entorn amb una absoluta dissolució dels límits, però ens trobem sempre davant dels espais de transició elàstics i fl exibles que descrivia Iorgos Simeoforidis: “Projectes en els quals apareixen contorns borrosos i ambigus, formes aleatòries o vagues, espais fl uids entre exterior i interior, i una comunió amb la natura feta precisament a través d’aquests nous espais de transició, elàstics i fl exibles…”39 Són espais de transició —íntimament vinculats a la naturalesa híbrida de l’arquitectura— que poden arribar a confi gurar una part molt signifi cativa del conjunt de la superfície. “L’arquitectura s’hauria de concebre com una confi guració de llocs intermedis clarament defi nits. Això no implica una transformació contínua o un desplaçament del lloc i un ajornament de l’ocasió interminables. Ans al contrari, implica desvincular-se del concepte contemporani (diguem-ne malaltia) de la continuïtat espacial i la tendència a esborrar totes las articulacions entre espais, és a dir, entre l’exterior i l’interior, entre un espai i l’altre (entre una realitat i una altra). En lloc seu, la transició ha d’articular-se per mitjà de llocs intermedis defi nits que permeten el coneixement simultani del que és signifi catiu a l’altre costat. Un espai intermedi en aquest sentit proporciona el terreny comú on les polaritats confl ictives poden ésser fenòmens bessons.”40 39. Simeoforidis, Yorgos. “Transiciones”. Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme. 1996, núm. 211: p.73. 40. van Eyck, Aldo. Architectural Design, núm. 12, vol.XXXII: p. 560 into the object. This mechanism allows an object become an integral part of the landscape, an extension of some of its elements, and a factor of connection and continuity with these elements of the landscape. The degree of the given continuity may be higher or lower, it may arrive or not at the extreme end of fusion between object and environment with the corresponding dissolution of limits. There are, however, always the elastic and fl exible spaces of transition that Yorgos Simeoforidis describes: “Projects in which blurred, ambiguous contours appear, random or vague shapes, fl uid spaces between exterior and interior, and a communion with nature produced precisely by these new, elastic and fl exible spaces of transition,...”39 They are spaces of transition —intimately linked to the hybrid nature of the architecture— that manage to confi gure a very signifi cant part of the entirety of its surface. “Architecture should be conceived as a confi guration of intermediate, clearly defi ned sites. This does not imply a continuous or interminable shifting of the site and the occasion. Rather, it implies a breach of the contemporary concept (let’s call it a disease) of spatial continuity and the tendency to erase all the articulations between spaces, that is, between exterior and interior, between one space and another (between one reality and another). Instead, the transition should articulate itself by defi ned intermediate sites that facilitate the simultaneous knowledge of what is signifi cant on the other side. An intermediate space in this sense proportions the common territory where the confl icting polarities may be twin phenomena.”40 82 XXV. Robert Rauschenberg, Pilgrim,1950 LÍMITS_Dissociació LIMITS_Dissociation XXV. 83 HÍBRIDS_QUALITATS HYBRIDS_QUALITIES LÌMITS_Dissociació La condició de límit difús descrita anteriorment es detecta a partir de l’observació dels límits físics de la intervenció. A la condició de límit dissociat en l’arquitectura híbrida, al contrari, s’hi arriba a partir del fet de no vincular els límits de l’arquitectura amb els límits de la intervenció física, a partir del fet de concebre que els límits de l’arquitectura híbrida no necessàriament han de coincidir amb els límits físics de la intervenció arquitectònica. El límit dissociat és un límit desplaçat, un límit expulsat que se situa fora del marc físic de la intervenció. La dissociació dels límits, o el fet que els límits no coincideixen amb el límit de la realitat física de l’objecte, és un tema amb entitat pròpia, i és un fet que està vinculat a la condició difusa del límit de l’híbrid. La difusió dels límits —amb la pèrdua de la possibilitat d’identifi car fronteres i el sorgiment d’àmbits de transició— obre la porta a la possible expulsió del límit. L’àmbit de transició és un àmbit arquitectònic que forma part simultàniament del món ‘interior’ de l’objecte i de la realitat física ‘exterior’ de l’objecte. Amb l’extensió de l’objecte en paisatge (o infraestructura) i l’extensió del paisatge (o infraestructura) en objecte, s’introdueix la continuïtat entre la realitat física situada a l’interior i a l’exterior dels límits d’intervenció de l’objecte. Aquesta continuïtat permet que el límit es traslladi a una realitat física externa dels límits de la intervenció arquitectònica Pel que fa a la naturalesa infraestructural de l’objecte, la continuïtat física que aquesta condició exigeix, d’alguna manera ‘obliga’ a dissoldre l’objecte en elements infraestructurals, cosa que anul•la la possibilitat que hi hagi un LIMITS_Dissociation The diffuse condition of a limit described above is detectada in the observation of the physical limits of an intervention. The dissociated condition of a limit —on the contrary— is reached by not connecting the limits of architecture with the limits of the physical intervention and by assuming that the limits of hybrid architecture do not necessarily have to coincide with the physical limits of the architectural intervention. The dissociated limit is a ‘displaced’ limit, an expelled limit, situated outside of the intervention’s physical frame. The dissociation of limits, i.e. or the fact that they do not coincide with those of the physical reality of an object, constitutes an issue in itself, and is simultaneously a condition linked to the diffuse condition of the hybrid’s limits. The diffusion of limits —along with the loss of an ability to identify borders and the emergence of transitional areas — opens the door to a possible expulsion of limits: The transitional area is an architectural space that is simultaneously part of the ‘interior’ world of the object and of the physical reality ‘exterior’ to the object. The extension of an object into the landscape (or infrastructure) and the extension of a landscape (or infrastructure) into the object introduces continuity between the physical reality situated inside and outside of the limits of an object intervention. This continuity allows a limit to move to a physical reality outside of the architectural intervention’s limits. As to the infrastructural nature of the object, the physical continuity that this condition requires, somehow 84 XXVI. Parkhouse Karstadt, Amsterdam_NL-Architects, 1995 XXVI. Parkhouse Carstadt substitueix una illa del teixit dens i consolidat del centre històric d’Amsterdam, i es concep a 1 quilòmetre aproximat de carrer, que es plega sobre si mateix. En aquest procés incorpora a la seva defi nició les qualitats dels carrers locals, amb la qual cosa la coberta es converteix en un carrer accessible —amb 19.000 metres quadrats de superfície d’aparcament— que forma part integrant de la xarxa de carrers locals. La intervenció desdibuixa uns límits de l’àmbit d’actuació inicialment molt estrictes, al mateix temps que els expulsa cap al límit de l’àmbit que confi gura la xarxa de carrers del centre històric. LÍMITS_Dissociació LIMITS_Dissociation Parkhouse Karstadt replaces a plot of the dense and consolidated urban texture of the historical city centre of Amsterdam, and conceives itself as aproximately 1 km of street folding over itself. In this process, it incorporates the qualities of the local streets into its defi nition by transforming the roof into an accessible street and —with 19,000m2 of parking surface— becomes an integral part of the local traffic network. The intervention blurs initially very strict limits of the area of intervention, while at the same time it pushes them to the limit of the area confi gured by the network of streets of the historical centre. 85 HÍBRIDS_QUALITATS HYBRIDS_QUALITIES límit físic precís de l’objecte, una frontera. L’híbrid, com a infraestructura que és, estén la seva projecció més enllà del marc estricte de l’obra i hi introdueix el concepte de límit dissociat. Desvinculat de la seva dimensió objectual, el límit de l’objecte —ara convertit en fragment d’un sistema infraestructural més ampli— es pot considerar també que és el límit de l’extensió de l’objecte en infraestructura. I la infraestructura es pot considerar extensió de l’objecte mentre es mantinguin les condicions infraestructurals que defi neixen l’objecte. Això vol dir que un dels límits de l’híbrid coincidirà amb el moment en què les condicions de la infraestructura canviïn i la infraestructura ja no es pugui considerar com una extensió de l’objecte. D’una manera anàloga —com a paisatge que és—, l’objecte híbrid també es dissol en elements del paisatge. La conversió d’algunes qualitats del paisatge en qualitats del projecte estableix vincles i continuïtats entre l’objecte i el paisatge. Genera connexions entre qualitats específi ques del paisatge que s’han fet qualitats del projecte. Si observem la relació entre l’objecte i el paisatge pel que fa a aquestes qualitats, comprovem com també pel que fa a la dimensió paisatgística l’objecte es converteix en extensió del paisatge i el paisatge es converteix en extensió de l’objecte. El nivell de connexió pot ser més o menys gran i pot adquirir aspectes més o menys parcials de les qualitats de l’objecte; pot aproximar-se o no a un nivell de fusió entre objecte i paisatge. En qualsevol cas sempre s’establiran continuïtats, i independentment del grau de continuïtats assolit són aquestes continuïtats les que permeten el desplaçament del límit i el fet que aquest es dissociï de l’objecte per situar-se en el paisatge. ‘demands’ the dissolution of an object into infrastructural elements, thereby erasing the possibility of a precise physical limit of an object, of a border, existing. A hybrid, as infrastructure that it is, extends its projection beyond the strict frame of the intervention and introduces the concept of a dissociated limit. Disconnected from its object dimension, the limits of the object —now transformed into only a fragment of a greater infrastructural system— can also be considered as limits of the extension of an object into infrastructure. Infrastructure, then, can be considered an extension of the object, as long as it maintains the infrastructural conditions defi ning that object. This means that one of the hybrid’s limits will coincide with that moment where the conditions of the infrastructure change and when the infrastructure can no longer be considered an extension of the object. In an analogous manner, the hybrid object also dissolves into elements of the landscape. The transformation of particular qualities of the landscape into qualities of a project establishes links and continuities between object and landscape. It generates connections between specifi c qualities of that landscape that have become qualities of the project. Observing the relationship between an object and the landscape with respect to these qualities, it is clear how, also with regard to the landscape dimension, an object turns into an extension of the landscape and the landscape turns into an extension of that object. The level of connection may be more or less pronounced and assume more or less partial aspects of the qualities of an object; it may or may not approach fusion between object and landscape. In any case, continuities will always develop and, regardless of the degree of continuity attained, it is these 86 XXVII. Torre Pacheco, Murcia_Federico Soriano, 2006 XXVII. “El color [del Cabezo Gordo] és especial; els qui el titllen de vermellós quan revisen les fotografi es veuen que ha canviat al daurat. Quant al volum, els forats de les mines abandonades es retallen en ombres negres. [...] El projecte vol fer una referència a aquestes refl exions. No vol recolzar en la muntanya, trepar-la, violar-la. Ha buscat una posició intermèdia: ni allunyada a la vora de la carretera d’accés, tan separada que no existeixi una intimitat entre ambdós, ni col•locada sobre el Cabezo, amb el perill de destruir-ne la història i el que encara oculta en l’interior. [...] Però el projecte també es vol fer notar. Ha de ser una peça singular sobre una muntanya singular. [...] El mateix Cabezo Gordo es vol fer veure des de lluny.” (n) La façana es concep com una nova superfície del Cabezo Gordo. La seva defi nició superfi cial pren el color, els plecs superfi cials, la densitat, la irregularitat de les obertures negres amb referència als forats de les mines... Des de l’autovia les dues superfícies se superposen, apropen el Cabezo Gordo com a referència visual en el paisatge. Els límits del Cabezo Gordo es desplacen i se situen en els nous límits de l’edifi cació proposada, al mateix temps que els límits de l’edifi cació proposada se situen en els límits del cim. “The colour (of Mount Cabezo Gordo) is special, those who might call it reddish, upon a second look at photographs, see that it has changed to a golden colour. Against its volume, the empty voids of the abandoned mines emerge like black shadows. [...] The project means to refer to these refl ections. It does not want to lean on the mountain, pierce or violate it. It has looked for an intermediate position, neither far away from the access road and thus separated, meaning that there would be no intimacy between the two, nor on top the Cabezo, endangering its history and what is still hidden in its interior. [...] But the project also wants to gain some attention. It has to be a singular piece on a singular mountain. [...] Cabezo Gordo itself wants to be seen from far away.”(n) The facade is conceived as a new surface of Mount Cabezo Gordo. The defi nition of its surface takes on the colour, the folds, the density, the irregularity of the black openings in reference to holes of the mines... Seen from the road, the two surfaces are superimposed, recreating a visual reference to Mount Cabezo Gordo in the landscape. The borders of Mount Cabezo Gordo shift and are situated along the new borders of the proposed construction; while at the same time, the borders of the proposed construcion are situated along the borders of the mountain. LÍMITS_Dissociació LIMITS_Dissociation n Soriano, Federico. ”Museu de Antropología y de la Evolució Humana,Torrepacheco,Murcia .”El Croquis.2007, núm.137: p.252- 87 HÍBRIDS_QUALITATS HYBRIDS_QUALITIES D’una manera anàloga al comportament pel que fa a la dimensió infraestructural de l’híbrid, el nou límit desplaçat coincidirà amb el límit de les qualitats del paisatge que s’han incorporat a l’objecte. Coincidirà amb el moment en què les qualitats del paisatge canviïn i es puguin deixar de considerar com una extensió de l’objecte. LÍMITS_Multiplicitat Si comparem les dues qualitats de límit descrites —difusió dels límits i dissociació dels límits—, comprovem que es tracten de dos conceptes de límit diferenciats que no només no s’anul•len, sinó que coexisteixen i es complementen per descriure conjuntament els límits de l’arquitectura híbrida. Aquesta coexistència de diferents conceptes de límit ens introdueix en la tercera qualitat, que completa la descripció de la realitat de límit pel que fa a l’arquitectura híbrida: la multiplicitat. La multiplicitat de límits dels híbrids és sobretot una conseqüència de la coexistència d’aquest doble tipus de límit: el límit difús, que coincideix amb els límits físics de l’objecte, i el límit dissociat, que depèn de les qualitats infraestructurals o de les qualitats del paisatge que s’hagin incorporat a l’objecte i que se situa fora del seu àmbit físic d’actuació. Però en un pas més enllà, la multiplicitat de límits dels híbrids és també conseqüència del fet que el límit dissociat al seu torn també es desmultipliqui en diversos límits. L’híbrid incorpora a la seva gènesi qualitats de diversos elements tant dels sistemes infraestructurals com del paisatge, i es perllonga en cada un d’aquests elements i estableix en cada cas un límit dissociat diferent. continuities that allow the displacement of a limit and its dissociation from an object to situate itself in the landscape. In analogy to its behaviour towards a hybrid’s infrastructural dimension, the new, displaced limit will coincide with the limit of the landscape’s qualities that the object has incorporated. It will coincide with the moment where the qualities of the landscape change and where they no longer can be considered as an extension of the object. LIMITS_Multiplicity When comparing the two described qualities of a limit —diffusion of limits and dissociation of limits— it becomes clear how two different concepts of limits are addressed that do not cancel each other out, but rather co-exist and complement each other and describe the ‘limits’ of hybrid architecture together. This co-existence of different ideas of limit introduces a third quality, which completes the description of the reality of limit when speaking of hybrid architecture: multiplicity. The multiplicity of limits of the hybrids is, above all, a consequence of the co-existence of these two types of limit: the diffuse limit, which coincides with the physical limits of the object; and the dissociated limit, which depends on the infrastructural qualities or the qualities of the landscape that have been incorporated into the object and that are outside of its physical area of intervention. But taking a step further, the multiplicity of limits of hybrids is also a consequence of the fact that the dissociated limit, on its own, also divides into a multiplicity of limits. 88 XXVIII. Puerto, Sta Cruz de Tenerife_FOA, 2000 XXVIII. Ens és impossible defi nir un límit físic precís i únic entre actuació i preexistències: La plaça marítima es converteix gradualment en la plaça d’Espanya, les bandes es converteixen en carrers, la plaça Marítima es converteix en moll. En el límit nord de la Plaza Marítima, ens trobem que l’extensió lineal de les bandes es converteix en carrers, de manera que incorpora i reformula l’espai de l’actual plaça d’Espanya i tot l’espai buit adjacent. En el límit sud, la Plaza Marítima es fon amb el moll que l’acull, a través d’un sistema de bandes que mitjançant una oscil•lació vertical permet la creació d’àmbits de transició on el moll i la plaça es converteixen en una mateixa superfície contínua. El moll es converteix en la plaça Marítima, que es converteix en la plaça d’Espanya, que es converteix en carrers per a vianants, en una xarxa de buits urbans que es van transformant de forma gradual, amb un pas difús d’una realitat a una altra sense que ens permeti establir-hi cap límit. LÍMITS_Multiplicitat LIMITS_Multiplicity It seems impossible to defi ne a precise and single physical limit between intervention and the pre-existing condition: Plaza Marítima gradually transforms into Plaza de España, its ends turn into streets, the Plaza Marítima gradually transforms into a quay. On the northern end of Plaza Marítima, one fi nds that the linear extension of the stripes transform into streets, while at the same time they incorporate and reconfi gure the present Plaza de España and all the adjacent empty space. On its southern end, Plaza Marítima blends with the quay that incorporates it through a system of stripes, which, by means of their vertical oscillation, allows the creation of areas of transit where the quays and the square transform into one common and continuous surface. The quay turns into Plaza Marítima, which turns into Plaza de España, which turns into streets for pedestrians, into a network of urban empty spaces that have gradually transformed, from one reality to another without allowing us to establish limits. 95 HÍBRIDS_QUALITATS HYBRIDS_QUALITIES SÒL_Reformulació Superada la diferenciació entre intervenció arquitectònica i el sòl, la defi nició de les qualitats físiques del sòl es converteix en un element de projecte. Les qualitats del sòl es defi niran amb la proposta arquitectònica i des d’aquesta. Convertit en una part integrant del projecte arquitectònic —i indissociable del conjunt de la intervenció—, el sòl es reformularà a partir de les lleis que defi neixen el projecte. Per a l’objecte arquitectònic híbrid “el sòl no constitueix una dada ni una referència”45, 19 les qualitats que té el sòl abans d’incloure’l en el projecte no són condicionants pel que fa al projecte, ni s’hi incorporen com a dades prèvies. Amb aquest posicionament en relació amb el sòl, l’objecte híbrid eixampla i reformula “la defi nició convencional de sòl com una cosa estable, horitzontal, determinada i homogènia”46, i el converteix en una cosa específi ca, indeterminada, heterogènia i diferenciada. Aquest concepte de sòl es diferencia del concepte de sòl associat a la ciutat tradicional, on el sòl es concep com una superfície preexistent i neutra sobre la qual es diposita un objecte amb unes lleis autònomes, independents de les lleis que confi guren les qualitats formals del sòl que el rep. L’objecte híbrid no es diposita sobre el sòl, sinó que s’incorpora al sòl al mateix temps que incorpora el sòl al seu mateix projecte. I en aquest procés de mútua incorporació emergeix un nou sòl, un sòl que es diferencia dels 45. Zaera, Alejandro & Moussavi,Farshid. “La reformulació del sòl “.Quaderns d’Arqutecture iUrbanisme.1998, núm. 220: p. 36-41 46. Ibídem Zaera, Alejandro & Moussavi,Farshid GROUND_Reconfi guration With the transcended differentiation between architectural intervention and ground, the defi nition of the physical qualities of the ground transforms into a project element, and these qualities will defi ne themselves with and on the basis of the architectural proposal. Transformed into an integral part of an architectural project —and inseparable from the whole of the architectural intervention— the ground reconfi gures itself on the basis of laws defi ning the project. For a hybrid architectural object “the ground constitutes neither a given nor a reference”45, and its existing qualities before the inclusion of the project are not conditional to the project, nor do they incorporate themselves in it as preexisting dates. With this position in relation to the ground, a hybrid object expands and reconfi gures “the conventional defi nition of the ground as something stable, horizontal, determinate and homogeneous,”46 converting it into something specifi c, indeterminate, heterogeneous and differentiated. This notion of ground differs from that associated with the traditional city, where it is conceived as a pre-existent and neutral surface, on which an object with its own laws is placed, independent of the laws that make up the formal qualities of the ground receiving it. A hybrid object is not placed on the ground, but rather it incorporates itself into the ground, while at the same time incorporating the ground into its own project. A ‘new’ ground emerges from this process of mutual incorporation, one that differs from the ‘other’ grounds, those not reconfi gured by the project and maintaining their pre-existent 96 XXXIII. Parkhouse Karstadt, Amsterdam_NL-Architects, 1995 SÒL_Reformulació GROUND_Reconfi guration XXXIII. La superfície lineal i plegada que proposa Parkhouse Karstadt satisfà els requeriments que es demana al sòl: correspon a una superfície en continuïtat amb els sòls envoltants de l’entorn que no han estat reformulats, connecta situacions físiques i intervencions arquitectòniques diverses, i permet l’accés a l’interior de l’objecte sense perdre la continuïtat. El programa es desenvolupa a partir del nivell de la coberta cap als nivells inferiors a partir d’un nou sòl reformulat que deixa de ser una superfície plana i esdevé superfície obliqua, deixa de ser l’element de cota inferior i es converteix en l’element de cota superior, deixa de ser un element extern i independent i esdevé una part de l’edifi cació... The linear and folded surface proposed by Parkhouse Karstadt meets the requirements that are demanded for the condition ground: it corresponds to a surface in continuity with the surrounding grounds of the environment that have not been changed, it connects diverse physical situations and architectural interventions, and it allows access to the interior of the object without losing continuity. The programme is developed on the basis of the roof level towards the lower levels, based on a new and reconfi gured ground that stops being a fl at surface and transforms into an oblique one, stops being the element at a lower height and transforms into the element of higher level, stops being an external and independent element and transforms into a part of the construction... 97 HÍBRIDS_QUALITATS HYBRIDS_QUALITIES altres sòls, dels sòls que no són reformulats pel projecte i mantenen les qualitats preexistents. La relació entre un ‘nou’ sòl i el sòl preexistent ha de garantir, però, la continuïtat física en tots els punts de contacte. És aquesta condició de continuïtat d’una superfície que incorpora i connecta diverses situacions físiques i intervencions arquitectòniques, que confereix a la superfície d’un àmbit territorial la categoria de sòl. És aquesta condició de continuïtat que confereix unitat a tot el sòl en conjunt i que en garanteix la naturalesa d’element d’ordre superior, que interactua des de diverses solucions amb els diferents projectes que acull, alhora que els transcendeix. És aquesta condició de continuïtat que diferencia la superfície del projecte, que constitueix el sòl de les altres superfícies del projecte. Si aquesta és l’única condició exigida al sòl, la formalització del sòl guanya llibertat i el nou sòl pot adquirir diferents confi guracions topogràfi ques i situar-se a cotes diferenciades de la cota original, i es pot incorporar a l’interior del projecte. S’elimina l’associació del sòl amb unes qualitats topogràfi ques fi xades prèviament, se l’associa amb unes condicions que el projecte encara ha de defi nir. S’elimina l’associació del sòl amb la planta baixa, de manera que es pot convertir en coberta o en qualsevol altre element del projecte. S’elimina l’associació del sòl amb un element extern al projecte —o amb un element situat fora del seu àmbit ‘habitable’—, ja que el sòl es pot estendre cap a l’interior de l’objecte arquitectònic i convertir-se en una de les seves superfícies. qualities. The relationship between the ‘new’ ground and the pre-existent ground, however, has to guarantee the physical continuity in all of its point of contact. It is this continuity requirement for a surface incorporating and connecting diverse physical situations and architectural interventions that assigns a surface of a territorial area to the category of ground. It is this continuity requirement that confers unity to the ground as a whole and guarantees its nature as an element of a superior order, which interacts on the basis of various solutions with the different projects it accommodates, while still transcending them. It is this continuity requirement that differentiates the surface of the project and constitutes the ground of the other surfaces of the project. If this is the only condition demanded of the ground, its formalisation gains liberty and a new ground can take on different topographic confi gurations, be placed at height levels that differ from the original height level, and be incorporated into the interior of the project. The association of the ground with previously established topographic qualities is eliminated so as to associate it with conditions to be defi ned by the project. The association of the ground with the ground fl oor is also eliminated, allowing it to convert into roof or any element whatsoever of a project. The association of the ground with an element outside of the project —or with an element situated outside of its ‘habitable’ area— is abandoned, since the ground can extend itself towards the interior of an architectural object and convert itself into one of its surfaces. 98 XXXVI. Parkhouse Karstadt, Amsterdam_NL-Architects, 1995 XXXV. Le Corbusier: Plànol per a Saint_Dié, plànol de fi gura i fons XXXIV. Parma, plànol de fi gura I fons XXXV. XXXVI.. XXXIV. SÒL_Figura-fons GROUND_Figure-ground 99 HÍBRIDS_QUALITATS HYBRIDS_QUALITIES “Estic convençut que en el futur l’element arquitectònic dominant no serà la façana, ni tan sols la coberta, [...] sinó el nivell, el sòl.”47 SÒL_Figura-fons Aquesta forma específi ca d’operar amb el sòl —vinculada a la dissolució dels límits— a la qual està sotmesa l’arquitectura híbrida té una especial incidència en la relació fi gura-fons associada a la relació espai construïtespai buit, que és conseqüència d’una relació entre objecte arquitectònic i sòl basada en la diferenciació. El principi de la relació entre fi gura i fons, desenvolupat per la psicologia de la Gestalt48 —que suposa que qualsevol camp perceptiu es pot dividir en una fi gura contra un fons—, ha tingut una gran incidència en l’arquitectura i ha introduït aquest model com a model habitual de representació del teixit urbà. Colin Rowe, a Ciudad Collage49 confronta a través d’aquest model de representació dos models de ciutat: la ciutat moderna —quasi blanca—, formada per l’acumulació de sòlids (edifi cifi gura) en un gran buit que gairebé no s’ha manipulat, i la ciutat tradicional —quasi negra—, com a acumulació de buits en un sòlid molt poc manipulat (edifi cifons o edifi citextura). Aquests dos models ofereixen dues categories diferents de fi gura: en el primer cas la fi gura és el sòlid i en el segon cas la fi gura és el buit. Ens trobem amb dues realitats oposades, però confi gurades en ambdós casos a partir de teixits urbans defi nits per una relació de positiu-negatiu i a partir de realitats edifi cades amb unes fronteres absolutament delimitades i precises. 47. Virilio, Paul & Parent, Claude .Architecture .Principe 1966 und 1996.Paris:Les Edotions de l’Imprimier.2000 48. Köhler, Wolfgang. La psicologia de la Gestalt. Milano: Giangiacomo Feltrinelli Editore, 1967 49. Rowe, Colin. Collage City, Barcelona: Editorial Gustavo Gili,S.A.,1998 “I am convinced that in the future the dominant architectural element will not be the facade, not even the roof, [...], but the level, the ground.”47 GROUND_Figure-ground This specifi c form of operating with the ground —linked to the dissolution of limits— to which hybrid architecture is subject, has a special impact on the topic of the fi gure-background relationship associated with the relationship built space – void space, as a consequence of a relationship between architectural object and ground that is based on differentiation. The principle of the relation between fi gure and ground developed by Gestalt psychology48 —which supposes that any area of perception can be reduced to a fi gure against a ground— had a great impact on architecture by introducing this model as the habitual model of representing the urban texture. Colin Rowe, in Collage City49, compares two models of the city using this model of representation. A modern city - almost white - formed by the accumulation of solids (building-fi gure) in a huge void —almost free of manipulation— is confronted with a traditional city, almost black, with an accumulation of voids within a solid almost free of manipulation (building-ground or building-texture). They offer two different categories of fi gure: in the fi rst case the fi gure is the solid, in the second case the fi gure is the void. Two opposed realities are discernable, they are, however, in both cases, confi gured on the basis of urban textures defi ned by a relationship of positive-negative, and based on built realities with absolutely delimited and precise 100 XXXVII. Edifi ci de Serveis, UAB, Barcelona, Eduard Bru, 1999 XXXVII. Podem situar indistintament l’edifi ci de serveis de la UAB en la categoria de fi gura com a objecte edifi cat, en una primera categoria de fons com a xarxa d’infraestructures de circulació, o en una segona categoria de fons com a part de la topografi a que acull els sistemes anteriors. Les tres afi rmacions són correctes i les tres afi rmacions són incompletes. Cap d’aquestes aïlladament no ens transmet informació sufi cient pel que fa a la naturalesa de la proposta arquitectònica. SÒL_Figura-fons GROUND_Figure-ground The service building of UAB can be assigned interchangeably to the category of fi gure as a built object, of a fi rst category of ground as a network of circulation infrastructure or of a second category of ground as part of the topography that accommodates the aforementioned systems. The three propositions are both correct yet incomplete. None of them in isolation transmits sufficient information about the nature of the architectural proposal. 101 HÍBRIDS_QUALITATS HYBRIDS_QUALITIES Ens trobem amb dues realitats oposades, confi gurades però, en ambdós casos, a partir de teixits urbans defi nits per una relació de positiu-negatiu, i a partir de realitats edifi cades amb unes fronteres absolutament delimitades i precises. Colin Rowe reivindica la presència del poché 50, com a espai-element que articula la transició, que és capaç “d’actuar al mateix temps com a fi gura i com a fons segons que ho requereixin les circumstàncies”. El poché dóna un pas endavant: introdueix la complexitat, introdueix la doble lectura, cerca un model en el qual buit i ple poden existir en igualtat jeràrquica. Manté, però, el model de teixit urbà basat en la relació buit-ple, en la confrontació de dues realitats físiques diferents amb uns límits precisos i defi nits. En el cas dels híbrids es dóna un tercer pas “i queda defi nitivament superada la diferenciació entre fi gura i fons”51, i el corresponent principi de la psicologia de la Gestalt. S’abandona la solució de ‘realitat doble’, que és substituïda per una situació d’ambigüitat en què la relació amb una dualitat deixa de ser pertinent o útil per explicar l’arquitectura. L’arquitectura híbrida és fi gura —és objecte— sense que calgui la presència d’un fons determinat, però simultàniament també és fons. L’arquitectura híbrida, sense haver de renunciar a la dimensió objectual, es concep simultàniament com un desplegament del sòl, com una part integrant del paisatge, com el fragment d’un sistema infraestructural... tota una sèrie d’elements que es poden considerar com a fons. L’híbrid es pot col•locar indistintament en la categoria de fi gura o de fons, sense que això ens aporti informació 50. Venturi, Robert. Complejidad y Contradicción en la arquitectura. Barcelona :Editorial Gustavo Gili. S.A.,1978 51. Angélil, Marc & Klingmann, Anna. “ Hybrid Morphologies – Infrastructure, Architecture, Landscape”. Daidalos. 1999, núm. 73 : p.16-25 borders. Colin Rowe asserts the presence of the poché50 as spatial elements that articulate transition and are capable “of acting at the same time as fi gure and ground, depending on the requirements of the circumstances.” The poché takes a step forward, introduces complexity, introduces the double reading, looking for a model where void and fullness can exist in hierarchic equality. It maintains, however, the model of urban texture based on the void-fullness relationship in the confrontation between two different physical realities with precise and defi ned limits. In the case of hybrids, a third step is taken by “defi nitely leaving transcended the differentiation between fi gure and ground”51 and the corresponding principle of the psychology of Gestalt. The solution of ‘double reality’ is abandoned and substituted by a situation of ambiguity where the relation to a duality stops being pertinent or useful to explain architecture. Hybrid architecture is fi gure —is object— without the necessary presence of a specifi c ground, but simultaneously it is also ground. Hybrid architecture, without dispensing with its object dimension, is conceived simultaneously as an unfolding of the ground, as an integral part of the landscape, as a fragment of an infrastructural system… a whole series of elements that can be considered as ground. A hybrid can be categorised interchangeably as fi gure or as ground, without this contributing any signifi cant information to the comprehension or knowledge of the object. In the hybrid, the fi gure-ground polarity dissolves. 102 XXXVIIII. Le Baiser_Max Ernst, 1927 XXXVIII SÒL_Figura-fons GROUND_Figure-ground 103 HÍBRIDS_QUALITATS HYBRIDS_QUALITIES En l’híbrid es dissol la polaritat fi gura-fons. “Ressalta [...] l’especial relació que es produeix entre fi gura i fons, o entre sòl i arquitectura: la seva condició de simultaneïtat per sobre de la de contrast. Sembla haver desaparegut l’objectualitat, molt comuna en l’arquitectura i l’art anterior, i haver estat substituïda per una voluntat més extensa i oberta en la que es tractés de crear ambients, de valorar els buits (sòls, aire ...) com a parts integrants de l’obra, de preocupar-se per la reproductibilitat de les superfícies i la desterritorialització sobre elles de les activitats i els programes; en defi nitiva, sembla confi rmar-se l’impuls cap a la dissolució del tradicional binomi fi gura/fons” 52 52. Sosa, José Antonio. “Constructores de ambientes: del mat - building a la lava programática“. A: Gausa, Manuel; Devesa, Ricardo. Otra Mirada: Posiciones contra crónicas - La acción crítica como reactivo en la arquitectura espoñola. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, S.L., 2010. p. 107-113 “The special relationship that emerges between fi gure and background or between ground and architecture [...] stands out: its condition of simultaneity more than that of contrast. The condition as object, previously very common in architecture and art, seems to have disappeared and to have been substituted by a more extensive and open will, aiming at creating atmospheres, at attributing to the voids (grounds, air...) a value as integral parts of the work, at dealing with the reproducibility of the surfaces and the detachment of the activities and programmes from them; at last, the impulse towards the dissolution of the traditional binomial fi gure/background seems to be confi rmed.”52 104 XXXIX. Chema Madoz_Tirada 15 , 1995 XXXIX. ESCALA SCALE 111 HÍBRIDS_QUALITATS HYBRIDS_QUALITIES ESCALA_Context Escala i relació amb el context són conceptes interdependents: l’escala de l’objecte híbrid es defi neix a partir de la relació arquitectura-context. Per determinar l’escala de l’híbrid, és necessària l’acció d’un observador que interrogui l’objecte sobre la seva relació amb el context, un observador que indagui sobre la relació amb el context fonamentada en el tipus de relació que l’híbrid estableix amb el context: la incorporació d’elements seleccionats del context a la gènesi de l’híbrid, i la incidència de l’híbrid en el context. El fet que l’escala arquitectònica depengui de l’anàlisi conceptual d’un observador que interroga l’arquitectura sobre les seves qualitats a partir de l’abstracció tant del context com de la intervenció arquitectònica, dota la noció proposada d’escala d’un important grau d’abstracció, al mateix temps que introdueix el factor de la subjectivitat en la defi nició de l’escala arquitectònica. A partir d’aquesta anàlisi es determinen l’escala del context que ha generat la intervenció i l’escala del context en el qual la intervenció incideix, com a escales del projecte D’una banda, l’objecte híbrid pren referències del context per defi nir els propis mecanismes conceptuals de generació: en selecciona qualitats específi ques —estructures d’ordre de l’entorn— per convertir-les en estructura d’ordre del projecte, en mecanismes de generació espacial. L’híbrid no només passa a contenir en si mateix aquestes referències, sinó que es posa en relació amb el context i es converteix en extensió d’aquest mateix context. analysis of an object’s qualities rather than its size and the fact that hybrids contain multiple scales at the same time. SCALE_Context Scale and relationship to the context are interdependent concepts: the scale of a hybrid object is defi ned on the basis of the architecture-context relationship. To determine the scale of a hybrid, an observer must interrogate the object on its relationship to the context. An observer who researches this relationship to the context must look for the kind of relationship that the hybrid establishes with the context: the incorporation of chosen elements of the context into the genesis of the hybrid and the impact of the hybrid on the context. The fact that architectural scale depends on the conceptual analysis by an observer who questions the architecture about its qualities on the basis of the abstraction of both the context and the architectural intervention, provides the proposed notion of scale with a signifi cant degree of abstraction, while at the same time introducing a factor of subjectivity into the defi nition of the architectural scale. Based on this analysis, the scale of the context that has generated the intervention, as well as the scale of the context which the intervention has impacted upon, are determined as scales of the project. On the one hand, a hybrid object extracts references from the context to defi ne its own mechanisms of conceptual generation: it selects specifi c qualities —order structures of the environment— to transform them into order 112 XLIV. Passeio Atlantico, Porto_Manuel de Solà-Morales, 1999-2002 En l’àmbit d’intervenció relativament reduït del tram del recorregut marginal en el límit oest de la ciutat de Porto, amb el mar en el pas davant del Parque da Cidade, la desviació d’aquest recorregut cap a l’interior de la ciutat i la seva transformació en viaducte incorpora qualitats i incideix en un àmbit de l’entorn d’ampli abast territorial. Pel que fa a les qualitats del context incorporades a la proposta, es pren com a referència la important dimensió del Parque da Cidade i la seva contigüitat amb l’oceà Atlàntic. Pel que fa a la incidència de la intervenció —més enllà de les noves qualitats de l’espai públic generat ja descrites en anteriors capítols i la connexió del mar amb el Parque da Cidade, que converteix mar i parc l’un en extensió de l’altre—, la proposta requalifi ca una part del recorregut per a vianants, a una cota inferior i paral•lela al mar, amb la qual cosa genera un nou tram on abans existia la discontinuïtat. Assoleix així una continuïtat en un recorregut fi ns ara inexistent que comença al centre històric de Porto, recorre la façana fl uvial de la ciutat i, passant per la desembocadura del Douro, es converteix en façana marítima i arriba a la ciutat de Matosinhos. Les escales de la intervenció, com a resultat de la seva relació amb l’entorn, són l’escala del nou àmbit públic generat, l’escala del Parque da Cidade, l’escala de la connexió d’aquest amb el mar i fi nalment l’escala del conjunt del límit fl uvial i marítim de la ciutat. XLIV. Although it is a relatively limited area of intervention (the section of the marginal route on the western border of the city of Porto with the ocean, passing in front of the ‘Parque da Cidade’) the redirecting of this route towards the interior and its transformation into a viaduct incorporates qualities and has a wide-ranging impact on the environment’s area. In terms of the qualities of the context incorporated into the proposal, the signifi cant dimension of the ‘Parque da Cidade’ and its continuity towards the Atlantic Ocean serves as a reference. In terms of its impact —beyond the newly generated qualities of the public space already described in the previous chapters— the proposal requalifi es part of the route for pedestrians at a lower level and parallel to the coastline, thereby generating a new unifying section rather than the discontinuity that existed before. Thereby, it attains a continuity in the route that has, until now, not existed. This route starts in the historical centre of Porto, runs along the riverbank of the city, passes the estuary of the ‘Douro’ and becomes the maritime facade before fi nally arriving at the city of Matosinhos. The scales of the intervention, as a result of its relationship with the environment, are the scales of a newly generated public area, the scale of ‘Parque da Cidade’, the scale of the park’s connection to the sea, and fi nally, the scale of the entirety of river and maritime limit of the city. ESCALA_Context SCALE_Context 113 HÍBRIDS_QUALITATS HYBRIDS_QUALITIES D’aquesta manera, l’escala del context que ha estat referència per generar l’arquitectura híbrida queda continguda en la intervenció arquitectònica i es converteix en escala d’intervenció. D’altra banda, un cop ‘tornat’ al context del qual ha extret referències, context i objecte confi guren una nova realitat física reformulada i indissociable. Qualitats seleccionades del context es repliquen en l’híbrid, que es genera amb la intenció de fer emergir realitats latents d’aquest mateix context. L’arquitectura híbrida aprofi ta tot el seu potencial de reformulació de les qualitats d’una realitat física situada més enllà dels límits de l’àmbit físic de la intervenció. La incidència de la intervenció en la realitat física transcendeix els límits físics de la intervenció, però n’és part integrant, i no és possible prescindir d’aquesta incidència per descriure la relació que estableixen intervenciócontext en el conjunt. D’aquesta manera, l’escala del context en què la intervenció incideix està continguda en la intervenció arquitectònica i és també escala d’intervenció. ESCALA_Dimensió Un cop defi nit el procés analític que permet determinar l’escala dels híbrids, s’observa ara la relació entre escala i dimensió per comprovar com l’escala d’un objecte és independent de la seva grandària encara que pugui ser ‘mesurable’.” S’observa també com la concepció d’escala dels híbrids recupera la doble condició intrínseca al concepte structures of the project, into mechanisms of spatial generation. Not only does the hybrid start to include these references, but it comes into a relationship with the context and transforms into an extension of that very context. In this way, the scale of the context that has been a reference for the hybrid architecture, is included in the architectural intervention and transforms into scale of the intervention. On the other hand, once ‘returned’ to the context from which it extracted references, context and object make up a new, reconfi gured and inseparable physical reality. A hybrid replicates certain selected qualities of the context and generates itself with the intention to make latent realities of this very context emerge. Hybrid architecture makes use of its entire potential to reconfi gure the qualities of a physical reality situated beyond the limits of the physical area of the intervention. The impact of the intervention on physical reality transcends the physical limits of the intervention, but it is an integral part of it, and it is impossible to dismiss this effect when describing the relationship established by intervention-context as a whole. In this way, the scale of the context which the intervention effects impacts upon is included in the architectural intervention and it is also the scale of the intervention. SCALE_Dimension Having thus defi ned the analytical process allowing a determination of the scale of hybrids, we can now analyse the relationship between scale and dimension in order to verify how the scale of an object is independent of its size despite being “measurable”. 114 XLV. Casa Malaparte, Capri_Adalberto Libera, 1937 ESCALA_Dimensió SCALE_Dimension XLV. Independentment de la grandària, les escales de la casa Malaparte són les escales de les condicions físiques i geogràfi ques que la proposta selecciona i les quals ’replica’: la depressió de la costa després de la muntanya que sembla que vol desprendre la Punta Masullo per introduir-la en el mar de Capri, la planitud del cim paral•lela a la superfície de l’aigua que s’obre cap a l’horitzó, la xarxa de recorreguts de diferents jerarquies que connecten la muntanya amb la Punta Masullo i el seu cim i baixen pel pendent cap al mar... Independent of their size, the scales of the Casa Malaparte are the scales of the physical and geographical conditions that the proposal selects and ‘‘replicates:’ the depression of the slope of the mountains that seems to want to detach the ‘Punta Masullo’ and plunge it into the sea of Capri, the fl atness of the mountaintop, parallel to the surface of the water that opens towards the horizon, the network of paths of different hierarchies connecting the mountains with the Punta Masullo and its peak and descending along the slope towards the sea... 115 HÍBRIDS_QUALITATS HYBRIDS_QUALITIES d’escala: la referència simultània a l’establiment de relacions entre elements i a la mesura. Pel que fa a la noció d’escala com un procés que estableix relacions entre elements, aquesta està continguda en el fet que la noció d’escala proposada es determina a partir del resultat de detectar les relacions d’incidència i d’incorporació del context en l’objecte, i de l’objecte en el context. Pel que fa a la noció de mesura inherent al concepte d’escala, es pot dir que l’objecte híbrid reprèn la noció de dimensió territorial associada al concepte d’escala gràfi ca de les representacions cartogràfi ques. Sense que es tracti d’una proporció matemàtica —ni tan sols d’una relació mètrica—, la determinació d’escala de l’híbrid posa en relació la intervenció arquitectònica amb un àmbit territorial que transcendeix l’àmbit d’actuació. I l’àmbit d’aquest territori —el territori que és incorporat a la gènesi de l’híbrid o en qual l’híbrid incideix— és un àmbit mesurable. Aquest fet permet parlar d’àmbits territorials més petits o més grans, i fi ns i tot arribar a ‘dimensionar-los’. Però encara que l’escala de l’objecte híbrid es pugui associar a un àmbit territorial que posseeix un valor dimensional, el valor dimensional de l’escala de la intervenció arquitectònica no està associat a la grandària de l’objecte sinó a l’abast de l’àmbit territorial a què aquest fa referència i que està contingut en les qualitats de la intervenció, en la seva referència al territori. El fet que l’escala de la intervenció sigui gran o petita no depèn de la grandària de l’objecte, sinó de la grandària de l’àmbit territorial al qual aquest fa referència. I encara que l’escala de l’objecte híbrid contingui una dimensió quantitativa (relacionada amb l’abast del territori Also considered here is how scale in hybrids takes on the twofold condition intrinsic in the general concept of scale: the simultaneous reference to measurement and the establishment of relationships between elements. With regard to the notion of scale as a process that establishes relationships between elements, this is encompassed by the fact that the proposed notion of scale is determined on the basis of detecting the relationship of impact and of incorporation of the context in the object, and of the object into the context. With regard to the idea of measurement inherent in the concept of scale, one can say that a hybrid object recovers the territorial dimension associated with the graphic scale of cartographic representations. Not being a mathematical proportion nor even being a metrical relation, the determination of the scale of a hybrid puts the architectural intervention into a relationship with a territory that transcends the area of intervention. And the area of this territory —the territory that is incorporated into the genesis of the hybrid or which the hybrid has an impact upon— is a measurable area. One can thus speak of smaller or larger territorial areas and even assign them a ‘dimension.’ Even though the scale of the hybrid object can be associated with a territorial area with a dimensional value, the dimensional aspect of the scale of the architectural intervention itself is not associated with the size of the object but with the range of the territorial area to which it refers and which is included of the qualities of the intervention, in its reference to the territory. Whether the scale of the intervention is large or small does not depend on the size of the object, but on the size of the territorial area to which it refers. 116 p. Venezia, Francesco. Francesco Venezia.L’Architettura, gli scritti,la critica. Milano: Electa, 1998 XLVI. Buida Oli, Alcoy_Francesco Venezia,1988 La consistència de la proposta de Francesco Venezia per a l’àrea de Buida Oli a Alcoi mereix una atenció especial pel que fa a la integració d’un alt grau de diversitat d’escales del context incorporat i/o transformat: La plaça proposada integra i amplia la xarxa que formen el conjunt de places i recorreguts de la ciutat per estendrela i plegar-la cap a la vall i el riu, incorporant d’aquesta forma la topografi a i les condicions geogràfi ques en una xarxa de recorreguts per a vianants que en l’actualitat és absolutament plana i urbana. L’edifi cació associada a la plaça incorpora el gra i les alineacions del teixit urbà existent que connecta la plaça proposada amb la plaça d’Espanya, al mateix temps que estén el teixit urbà cap al pendent de la vall. Mantenint l’alçada del teixit urbà en el costat intern de la plaça, la proposta incorpora en el seu costat extern una alçada i una tipologia referides a una escala d’àmbit territorial molt superior. Convertint les façanes nord de la plaça en façanes de la vall en un nou pendent construït, la proposta crea continuïtats entre la ciutat edifi cada en les cotes superiors i l’espai natural disponible en el nivell inferior del riu. Aquesta façana es defi neix a partir d’una clara referència formal al pont de Sant Jordi, amb el qual queda visualment vinculada: “L’alçada del punt de vista dels miradors com a tanca de la seqüència de places coincideix amb l’alçada de l’ampit del pont: per als qui el creuen, el nou front esdevé un element de mediació amb el front de les cases existents.” Tant el fet d’extremar la col•locació de l’edifi cació proposada en el límit nord sobre la vall com l’aixecament topogràfi c de la plaça en aquest costat que culmina amb obertures-miradors sobre la vall i sobre el teixit urbà edifi cat i expectant en l’altre costat de la vall, redueixen la fractura existent entre els dos costats de la ciutat i assoleixen un nivell de cohesió més alt en el teixit urbà. “La nova forma arquitectònica consolida la imatge de la ciutat vella en el lloc en què aquesta és més fràgil i discontínua, i renova una pràctica tradicional que sempre ha considerat les infraestructures i, en general, les obres de consolidació del sòl determinants per a la bellesa de la ciutat.” (p) XLVI. The consistency of the proposal of Francesco Venezia for the area of Buida Oli in Alcoi deserves special attention in terms of its integration of a high degree of diversity of scales of the incorporated and/or transformed context: The proposed square integrates and widens the network of squares and routes within the city. It extends and folds it towards the valley and the river, thereby incorporating the topography and the geographical conditions into a network of pedestrian routes, which is presently absolutely fl at and urban. The construction associated with the square incorporates the ‘grain’ and the alignments of the existing urban texture, which connects it with Plaça d’Espanya while at the same time extending the urban texture towards the slope of the valley. Maintaining the height of the urban texture on the inner side of the square, the proposal incorporates into its outer side a height and a typology that refer to a much larger territorial scale. Transforming the northern facades of the square into facades of the valley, in a newly constructed slope, the proposal creates continuity between the city built on greater heights and the available natural space on the lower river level. This facade is defi ned on the basis of a clear formal reference to the St. Jordi bridge, with which it is visually connected: “The height of perspective from the lookout points as enclosure of the sequence of squares coincides with the ledge of the bridge soffit: for those crossing it, the new front becomes an element of mediation with the front of the existing houses.”(o) Both the extreme position of the proposed construction on the northern limit above the valley and the topographical elevation of the square on that side which culminates in lookouts-openings over the valley and over the built urban texture and the other ‘expectant’ side of the valley, reduce the existing fracture between the two sides of the city, creating greater cohesion in its urban texture. “The new architectural form consolidates the image of the old city where it is more fragile and discontinuous, renewing a traditional practice that has always considered infrastructures and, in general, the works of consolidation of the ground to be decisive for the beauty of the city.”(p) ESCALA_Multiplicita SCALE_Multiplicity 117 HÍBRIDS_QUALITATS HYBRIDS_QUALITIES al qual es refereix), a l’escala de l’híbrid s’hi arriba a partir de la dimensió qualitativa, de l’observació de qualitats no mesurables, referents a la seva gènesi, als mecanismes de generació espacial de l’híbrid, o referents a la incidència i la capacitat de la intervenció arquitectònica per transformar el context. ESCALA_Multiplicitat L’escala dels híbrids és múltiple. Encara que aquest fet estigui implícit en les refl exions prèvies, l’escala múltiple dels híbrids constitueix un tema amb identitat pròpia. En l’arquitectura híbrida no podem parlar mai d’una única escala d’intervenció. Per si sol, el fet que l’escala dels híbrids es defi neixi simultàniament a partir de la relació que s’estableix en la incorporació del context a la gènesi de l’objecte i a partir de la relació defi nida per la incidència de l’objecte en el context, desdobla la referència contextual en dues referències que difícilment coincidiran en un únic àmbit territorial i confi gura a priori l’escala dels híbrids com a múltiple. Però a aquest fet hem d’afegir que qualsevol context és una realitat complexa i multiescalar que en el cas dels híbrids es vincula a l’objecte a través d’elements diversos pertanyents a una doble dimensió: paisatgística i infraestructural. Aquesta multiplicitat de referències contextuals, tant pel que fa a la dimensió paisatgística com pel que fa a la dimensió infraestructural, es refl ecteix en un increment del grau de multiplicitat de l’escala dels híbrids, ja per defi nició múltiple. And even though the scale of the hybrid object contains a quantitative dimension (related to the range of the territory it is related to), one determines the scale of the hybrid based on its qualitative dimension, on an observation of its immeasurable qualities, referring to its genesis, to the its mechanisms of spatial generation – or referring to the impact and ability of the architectural intervention to transform the context. SCALE_Multiplicity The scale of hybrids is multiple. Even if this is implied in the observations above, the multiple scale of hybrids is a subject with its own identity. In hybrid architecture, one can never speak of a single scale of intervention. If only because the scale of hybrids is defi ned simultaneously on the relationship established by the incorporation of the context into the genesis of the object and on the relationship defi ned by the impact of the object on the context, the contextual reference is split in two references that will hardly coincide in a single territorial area, and defi nes the scale of hybrids a priori as multiple. But to this fact we also have to add to this that any context is a complex reality of multiple scales, which in the case of hybrids is linked to the object by various elements belonging to one of two categories: landscape-related and infrastructural. This multiplicity of contextual references both in terms of the landscape-related dimension and the infrastructural dimension, is refl ected in an increase of the degree of multiplicity of the scale of hybrids, which is already multiple by defi nition. 118 XLVII. Edifi ci de serveis de la UAB, Barcelona_Eduard Bru, 1999q. Bru, Eduard. Coming from the South. Barcelona: Actar, 2001 XLVII. “L’edifi ci, [...] pot llegir-se ara des del que es pot aprehendre en altres àmbits, lluny de qualsevol ‘autonomia disciplinària’ estèril [...] Des del que es pot aprehendre també de l’’exterior’: de la relació amb el lloc o el paisatge i de les seves relacions amb els objectes i les coses.” (q) La proposta incorpora estructures del context contemplat simultàniament a diverses escales, per convertir-les en escales de projecte: L’escala geogràfi ca de la topografi a, conformada per carenes i valls i estructurada per tres rieres, s’incorpora a la proposta convertint aquesta en un eixamplament i un nou límit de la carena. L’escala dels recorreguts per a vianants s’incorpora a la proposta estenent i incorporant-hi la ruta Ho Chi Minh. Aquesta és una ruta còmoda que ressegueix les línies d’igual cota, en la qual recolzen els habitatges existents de J. L. Sert i en la qual a través de la proposta es multiplica la presència d’elements a l’escala del vianant —la font proposada, l’espai d’aturada amb el canvi de paviment i el volum de ‘petita’ dimensió que es disgrega del conjunt de l’edifi cació proposada—, per evocar a través de la geometria i la materialitat els anteriors habitatges i prendre l’escala del camí al mateix temps que resol la trobada amb aquest. Finalment, l’escala de l’edifi cació actualment existent que culmina la carena —un hotel que d’alguna manera s’ha convertit en un aixecament d’aquesta carena— s’incorpora a la proposta adoptant en l’edifi cació proposada l’estructura i les mides de les obertures horitzontals de l’edifi cació existent, que restableix la continuïtat entre la carena i el pendent. “The building, [...] one can read it now on the basis of what is learned in other areas, far from the sterility of any ‘autonomy of discipline’ [...] Also on the basis of what can be learned from the ‘exterior’: the relationship with the site and the landscape and their relationship with the objects and things.” (q) The proposal incorporates structures of the context, which is considered on different scales simultaneously to transform them into scales of the project: The geographical scale of the topography formed by crestlines and valleys structured by three streams is included in the proposal, transforming into an extension and a new limit of the crestline. The scale of the pedestrian courses integrate in the proposal, widening and incorporating in it the Ho-Chi-Min path. This is a comfortable path that runs along the lines of same isolines on which the existing dwellings of J.LI. Sert are placed, and on which, because of of the proposal, there is a greater presence of elements on a pedestrian scale: The proposed fountain, a resting place with a change in pavement and a ‘small’-size volume that is separate from the ensemble of the proposed construction so as to evoke by its geometry and materials the former ‘dwellings’ but that reproduces the scale of the path so as to resolve its encounter with it at the same time. Finally, the scale of the existing construction that culminates on the crestline —a hotel that has somehow turned into an elevation of this crestline— integrates with the proposal by adopting the structure and measurements of the horizontal apertures in the existing construction for the proposed construction, which re-establishes the continuity between the crestline and the slope. ESCALA_Multiplicitat SCALE_Multiplicity 119 HÍBRIDS_QUALITATS HYBRIDS_QUALITIES L’objecte híbrid tindrà diverses escales territorials referides a àmbits territorials mesurables, i serà la comparació dels diversos àmbits territorials que ens permetrà fer referència a escales més grans i més petites referides a una mateixa intervenció. La possibilitat d’ordenar les diverses escales segons la dimensió de l’àmbit territorial al qual fan referència permetria, fi ns i tot, vincular també l’escala dels híbrids al concepte d’escala com a successió. La defi nició d’escala de l’híbrid, —l’escala dels híbrids és múltiple i coincideix amb les escales del context que han generat l’objecte i en les quals l’objecte incideix— ofereix la possibilitat de qüestionar l’escala de qualsevol intervenció arquitectònica a partir d’aquesta defi nició. Se’n podrà obtenir una resposta més o menys intensa, parcial o global; se’n podrà fi ns i tot no obtenir cap resposta, però serà sempre una ‘resposta’ signifi cativa pel que fa a les qualitats de la intervenció arquitectònica i un pas endavant per concebre-la i/o comprendre-la. The hybrid object will have various territorial scales referring to measurable territorial areas and it will be the comparison of the various territorial areas that will allow references to larger and smaller scales related to one intervention. The possibility of placing the various scales into an order depending on the dimension of the territorial area to which they refer would —even— allow linking the scale of hybrids to the concept of scale as succession... The defi nition of the scale of hybrids —the scale of hybrids coincides with the scales of the context that have generated the object and which the object impacts upon— offers the possibility of calling the scale of any architectural intervention on the basis of this defi nition into question. One might fi nd a more or less strong/ intense answer, be it partial or comprehensive, or one might not even fi nd an answer at all, but it will always be a signifi cant ‘answer’ with regard to the qualities of the architectural intervention and a step forwards in its conception and/or comprehension. 120 XLVIII. Port, Santa Cruz de Tenerife_FOA, 2000 XLVIII. MOBILITAT MOBILITY 127 HÍBRIDS_QUALITATS HYBRIDS_QUALITIES espais secundaris, es pot afi rmar que en el cas dels híbrids els espais que contenen les circulacions es ‘desarraconen’ i abandonen l’àmbit dels espais secundaris i de servei. Si es considera que com a conseqüència de la naturalesa infraestructural de l’híbrid els espais destinats a la circulació i a la mobilitat formen part del programa nuclear, formen part dels espais primaris, s’ha de considerar també l’alta probabilitat que aquests espais ocupin ara una proporció més elevada de superfície en relació amb el total de superfície disponible. Fins i tot es pot plantejar la possibilitat que els espais destinats a la mobilitat puguin arribar a confi gurar la totalitat de la superfície de l’híbrid. Els dos fets anteriors —que els espais destinats a la mobilitat s’incorporin al programa nuclear dels híbrids i que ocupin una part important de la superfície de l’objecte híbrid— són la base necessària per defi nir la relació d’integració que l’híbrid establirà entre els espais dinàmics i els espais estàtics. Els espais destinats a contenir programes amb un caràcter predominantment estàtic i els espais de circulació es converteixen en espais del mateix ordre jeràrquic i coincideixen sovint en un mateix àmbit físic. Els espais primaris dels híbrids integren en el conjunt de la superfície la doble condició d’espais que contenen simultàniament usos estàtics i usos dinàmics, en una procés d’intercanvi permanent. Amb diferents requeriments pel que fa a la mobilitat, els usos de caràcter predominantment estàtic i els de caràcter predominantment dinàmic es relacionen en una realitat articulada i interdependent, en un espai d’intercanvi permanent, en un clar procés que tendeix a desdibuixar uns límits entre espais estàtics i espais dinàmics. Sovint, es demana a un mateix espai una utilització fl exible —estàtica o dinàmica— amb uns límits fl exibles que es puguin defi nir d’acord amb sol•licitacions programàtiques diverses. If one considers that, as a result of the infrastructural nature of the hybrid, the spaces reserved for circulation and mobility are part of its core programme, are part of primary spaces, one must also consider the high probability that spaces will occupy a higher proportion of the surface relative to the entire available surface. One might even bring up the possibility that spaces destined for mobility can arrive at the point where they take up the entire surface of the hybrid. These two facts —the incorporation of spaces destined for mobility into the core programme of hybrids and their occupation of a signifi cant surface of the hybrid object— are necessary for an understanding of the integrative relationship that the hybrid establishes between the dynamic and static spaces. Spaces meant to accommodate programmes with a predominantly static character and spaces of circulation transform into spaces with the same hierarchical level and often come together in the same physical area. The primary spaces of hybrids integrate into its whole surface the twofold condition accommodating static and dynamic uses at the same time in a process of permanent interchange. With different requirements regarding mobility, the uses of a predominantly static and those of a predominantly dynamic character relate to each other in an articulated and interdependent reality, in a space of permanent interchange, in a clear process that tends to blur certain limits between static and dynamic spaces. Often the same space must accommodate a fl exible use —static or dynamic— with certain fl exible limits that can be defi ned depending on diverse programmatic demands. The habitable space becomes simultaneously static and mobile. This integration of the space of circulation and the static space leads to the reference attributed to the function of the oblique,58 developed in the 60s by Paul Virilio —which will be described in detail in the following chapter— and which emphasizes the integration of the space of circulation and the static habitable space, with the consequent 128 LII. Casa Malaparte, Capri_Adalberto Libera, 1937 LII. La defi nició volumètrica de la casa Malaparte — que té com a principal façana la coberta— s’integra en la xarxa de recorreguts de la muntanya de Capri adoptant la seva mateixa lògica: endinsament en la natura, adaptació a la topografi a, connexió de les superfícies planes i lliures de vegetació que possibiliten les ‘bones’ vistes i una percepció privilegiada de la natura, accés al mar... La inclusió de la proposta en aquesta xarxa reprodueix l’accés natural a Punta Masullo (amb la baixada i l’escarpada pujada), consolida les superfícies planes com a zones d’estada, connecta a través d’aquestes superfícies la muntanya amb el mar. “La pujada [...] és difícil. El vol de les escales és escarpat i llarg: està confi gurat per trenta-tres graons, sense cap replà per poder-hi descansar.” (t) The volumetric defi nition of the casa Malaparte —the main facade of which is the roof— integrates into the network of paths through the mountains of Capri, adopting their logic: integration into nature, adaptation to topography, connection of the plane and treeless vegetation that all allow the ‘good’ sights and a privileged perception of nature, access to the sea… The inclusion of the proposal in this network reproduces the natural access to Punto Masullo (with its steep descent and ascent), consolidates the plane surfaces as areas to linger, and connects the mountains with the sea through these surfaces. “The ascent [...] is difficult. The fl ight of stairs is fairly steep and long: it is made up of thirty-three steps and has no landings on which to rest.” (t) MOBILITAT_Ordre MOBILITY_Order t. Savi,V & Bostik,S. (1989)”Orfi ca,surrealista(Casa Malaparte a Capri e Adalberto Libera)”.Lotus International .núm.60: p.6-31. 129 HÍBRIDS_QUALITATS HYBRIDS_QUALITIES L’espai habitable es fa simultàniament estàtic i mòbil. Aquesta integració de l’espai de circulació amb l’espai estàtic ens condueix a la referència obligada a la funció obliqua58 desenvolupada durant la dècada de 1960 per Paul Virilio —que s’exposa amb detall en el capítol següent—, que reivindica la integració de l’espai de circulació a l’espai de l’habitatge, amb el consegüent increment de la superfície útil. “Ja no és qüestió que l’arquitectura s’acontenti a acompanyar el moviment, o pitjor encara, que s’hi identifi qui perdent la seva especifi citat; hem de produir (una arquitectura) on la circulació esdevingui habitable, [...] una arquitectura on l’home es posi en marxa segons el perfi l del seu hàbitat. [...] Cal operar en les nostres propostes amb la contracció de l’espai construït, de manera que ‘integrem’ circulació i habitatge.”59 MOBILITAT_Ordre De la mateixa manera que l’espai destinat a la mobilitat és un element determinant per defi nir el programa de l’híbrid, també ho és per defi nir-ne i comprendre’n l’ordre espacial. El fet que l’híbrid —com a tram d’infraestructura— sigui una part integrant d’un sistema de circulacions d’escala superior atorga a l’ordre d’aquest sistema un paper determinant en la defi nició de l’ordre espacial de l’híbrid. Si s’entén com a sistema un “conjunt d’elements materials, relacionats d’alguna manera entre ells o 58. Virilio, Paul. (2º sem. 1995) “La Función Oblicua”. BAU. núm. 13 : p.??? 59. Virilio, Paul & Parent, Claude .Architecture .Principe 1966 und 1996.Paris:Les Editions de l’Imprimier.2000 increase in effective fl oor area. “The question is no longer if architecture is satisfi ed with accompanying movement or —even worse— identifi es with it, thereby losing its specifi city. We must produce (an architecture) where circulation becomes habitable, [...], an architecture where human beings are set in motion by the profi le of their habitat. [...]. In our propositions we must operate with the contraction of the built space, ‘integrating’ circulation and habitable space.”59 MOBILITAT_Order In the same way that space meant for mobility is a decisive element in the defi nition of the programme of a hybrid, it is the same for the defi nition and comprehension of its spatial order. The fact that the hybrid —as a section of infrastructure— is an integral part of a super-ordinate system of circulation provides the order of that system with a key role in the defi nition of the hybrid’s spatial order. Taking a system as an “entirety of material elements, somehow related to each other or interdependent, [...], in general subject to certain laws,”60 then the infrastructure of circulation is a system, subject to various conditions that are connected to every specifi c system and regulate and organise the entirety of the system, such as physical continuity, the mechanisms of accessibility, of intersections, of direction… and in many cases dimensional factors. As a fragment of this infrastructural system, a hybrid necessarily incorporates into its defi nition some of the laws and preconditions that the infrastructure of circulation imposes on the whole system such as the guarantee of 130 LIII. Parkhouse Karstadt, Amsterdam_NL-Architects, 1995 LIII. MOBILITAT_Ordre MOBILITY_Order 131 HÍBRIDS_QUALITATS HYBRIDS_QUALITIES interdependents, [...] subjecte generalment a determinades lleis”60, la infraestructura de circulació és un sistema subjecte a condicions diverses vinculades a cada sistema específi c, que regulen i ordenen el conjunt del sistema, com per exemple la continuïtat física, els mecanismes d’accessibilitat, les interseccions, la direccionalitat... i en molts casos factors dimensionals. Com a fragment d’aquest sistema infraestructural, l’híbrid incorpora necessàriament a la seva defi nició algunes de les lleis i condicions que la infraestructura de circulació imposa a tot el sistema com a garantia de fl uïdesa, com a garantia que la introducció de l’híbrid no suposa una interrupció en el sistema. Les infraestructures de circulació són sistemes amb una clara vocació estructuradora. L’ordre dels sistemes de circulació —que guanyen protagonisme, superfície i transcendència al si de l’espai arquitectònic— formaran una unitat espacial amb l’estructura d’ordre de l’híbrid. Encara que l’ordre del sistema de circulacions no sigui adoptat d’una forma directa com a estructura d’ordre espacial de l’híbrid, la unitat espacial que confi guren ambdós sistemes exigirà compatibilitat i coherència entre ambdós sistemes d’ordre. Les lleis i condicions del sistema infraestructural s’incorporen a la gènesi de l’híbrid i fi ns i tot poden arribar a convertir-se en la mateixa estructura d’ordre espacial de l’híbrid. “La idea d’ordre formulable en termes geomètrics o funcionals queda desplaçada (o perd l’omnipresència) per la presència d’una idea d’ordre vinculada a la naturalesa infraestructural”61 de la intervenció arquitectònica. Entre les possibles lleis i condicions que pot imposar el sistema infraestructural, cal destacar sobretot la condició primària de qualsevol infraestructura de circulació, la continuïtat, com a qualitat que garanteixi en tot moment la fl uïdesa de circulacions que és la raó per la qual existeix qualsevol infraestructura de circulacions. 60. Diccionari de la Enciclopèdia catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997 61. Abalos, Iñaki & Herreros, Juan. Técnica y Arquitectura en la ciudad contemporànea, 1950-1990. Madrid: Editorial Nerea,1995. (pag. 232 fl uidity, the guarantee that the introduction of the hybrid does not represent an interruption in the system. The infrastructures of circulation are systems inevitably provide structure. The order of the system of circulation —with its role as key element strengthened and its increased surface and transcendence beyond the architectural space— forms a spatial unity with the hybrid’s order structure. Even though the hybrid does not adopt the system of circulation’s order for its own spatial order structure directly, the special unity confi guring both systems will demand their compatibility and coherence. The laws and conditions of the infrastructural system incorporate themselves into the genesis of a hybrid, to the point where they can even coincide with its spatial structure of order. “The idea of an order that can be formulated in geometrical or functional terms is displaced (or loses its omnipresence) in favour of the presence of an idea of order linked to the infrastructural nature”61 of the architectural intervention. Among the possible laws and conditions that the infrastructural system can impose, the primary requirement of any infrastructure of circulation, continuity, must be emphasized above all, as a quality that guarantees the fl uidity of circulation at every moment as the very reason of existence of the infrastructure. Since this an indispensable condition of the system of which a hybrid becomes a part, continuity also becomes one of its indispensable conditions and a decisive requirement in its confi guration of space. The ability to incorporate fl ows, demanded of hybrids, implies the absence of discontinuities in their spatial routes. This means that in a signifi cant part of their surface, hybrids must defi ne space based on an absolute continuity of surface. 132 LIV. Port, Sta. Cruz de Tenerife_FOA, 2000 LIV. La proposta per ocupar el moll de Santa Cruz vol assolir la doble continuïtat del teixit urbà en l’extensió dels carrers per a vianants cap al mar i de la circulació marginal tant d’automòbils com de vianants. Són dues direccions que es creuen en sentit perpendicular, exigeixen la continuïtat física i la fl uïdesa de circulacions en ambdós sentits. El mecanisme d’encreuament proposat que integra i restableix aquesta doble continuïtat es basa en una doble decisió de projecte: la creació d’un sistema de bandes que defi neix l’espai que ocupa el moll i el desdoblament de l’actual avinguda Marítima en el bulevard Marítim i cinturó perimetral amb l’enfonsament del cinturó respecte al bulevard. Aquest mecanisme s’assoleix mitjançant la incorporació al projecte d’algunes condicions de les infraestructures d’ordre superior a les quals vol donar continuïtat: Les franges que confi guren i estructuren el projecte tenen una amplada i unes proporcions similars a les dels carrers que baixen la muntanya i s’hi enllacen, i se’n converteixen en una continuïtat i en possibiliten l’arribada al mar. El bulevard Marítim s’integra al teixit urbà de Santa Cruz i absorbeix el trànsit local de més baixa intensitat, amb la qual cosa aconsegueix difuminar el tall radical que produeix actualment l’avinguda Marítima entre la ciutat i el port. El cinturó Marítim enfonsat pren les qualitats de l’autovia que recorre el perímetre de l’illa i s’hi connecta per absorbir-ne el trànsit ràpid i insular de més alta velocitat. Amb aquest enfonsament i l’estructura de bandes que, amb la possibilitat de lliure oscil•lació vertical, s’aixeca en forma de ponts en la connexió amb els carrers es permet el pas ininterromput del trànsit de vehicles del cinturó Marítim. S’assoleix la continuïtat i l’absència de contacte entre aquests dos trànsits, de caràcter molt diferent, que es creuen en sentit perpendicular. The proposed occupation of the quay of Sta. Cruz intends to attain the twofold continuity of the urban texture in the extension of its pedestrians streets towards the sea and of the marginal circulation, both of automobiles and of pedestrians. Two directions cross perpendicularly, demanding physical continuity and allowing for fl ow in both directions. The proposed crossing mechanism integrates and re-establishes this twofold continuity and is based on two decisions for the project: The creation of a system of strips that defi ne the space occupied by the quay and the division of the present Avenida Marítima into Bulevar Marítimo and Cinturón perimetral (ring road) with the Cinturón on a lower level with respect to the boulevard. This mechanism is achieved by the incorporation of certain super-ordinate infrastructural conditions into the project, while at the same time giving them continuity. The strips that confi gure and structure the project are similar in width and proportions to the streets that descend from the mountains and are interwoven with them, transforming into their continuation and allowing them to reach the ocean. The Bulevar Marítimo integrates with the urban texture of Sta. Cruz, absorbs the less intense local traffic of a lower intensity and thereby smoothes the radical divide between city and port presently created by Avda. Marítima. The lowered Cinturón Marítimo takes on the role of the ring road freeway around the island, connecting with it to absorb the island’s higher speed traffic. This lowering and the strip structure with the possibility of free vertical oscillation, takes on the shape of bridges in its connection with the streets and allows the uninterrupted fl ow of vehicle traffic on the Cinturón Marítimo. This leads to continuity and the absence of a contact between these two kinds of traffic of very different characters that cross perpendicularly. MOBILITAT_Ordre MOBILITY_Order 133 HÍBRIDS_QUALITATS HYBRIDS_QUALITIES Essent una condició irrenunciable del sistema del qual forma part l’híbrid, la continuïtat es converteix també en condició irrenunciable de l’híbrid i en una condició determinant per confi gurar-ne l’espai. La capacitat d’incorporar fl uxos exigida a l’híbrid porta implícita l’absència de discontinuïtats en el seu recorregut espacial. Això vol dir que en una part important de la superfície de l’híbrid, l’espai es defi nirà necessàriament a partir d’una absoluta continuïtat superfi cial. Tenint en compte que els fl uxos que confi guren el programa formen part d’un sistema infraestructural que transcendeix l’àmbit de la proposta, aquesta continuïtat no s’exigeix únicament a l’àmbit ‘intern’ de la proposta, sinó també a la seva connexió amb els sistemes infraestructurals dels quals forma part, amb el sòl en els àmbits externs a la proposta. If one keeps in mind that the fl ows confi guring the programme are part of an infrastructural system that transcends the area of the proposal, this continuity is not only essential for the ‘internal’ area of the proposal, but also for its connection to the infrastructural systems it belongs to, to the ground in the areas outside the proposal. 134 LV. La funció obliqua, The function of the oblique_Paul Virilio ESPAI_Ordre oblic SPACE_Oblic order LV. 135 HÍBRIDS_QUALITATS HYBRIDS_QUALITIES en referència a l’ESPAI La mobilitat i l’exigència de continuïtat física com a elements determinants en la confi guració espacial de l’híbrid indueixen la cerca de solucions espacials capaces de resoldre el canvi de cota, sense abandonar la continuïtat, i afavoreixen el desplegament de l’ordre espacial anunciat per Paul Virilio en la dècada de 1960: l’ordre oblic.62. L’ordre oblic i la dimensió topològica de l’espai estructuraran el desenvolupament d’aquest subcapítol, que exposa l’última qualitat enunciada: la concepció de l’espai com a realitat intrínsecament tridimensional i l’abandó de la superioritat d’unes ‘direccions’ espacials per sobre d’altres. S’estructura en el desenvolupament de dos temes: l’ordre oblic i la topolgia associada al concepte de continuïtat. ESPAI_Ordre oblic La introducció de l’ordre oblic distingeix tres ordres en la defi nició espacial: L’ordre urbà horitzontal, associat a la conquesta del sòl i de la terra, un ordre natural i amb fàcil accessibilitat ; l’ordre vertical, associat a la conquesta de l’espai aeri, en el qual la idea d’elevació i domini té associada una jerarquia social; i un tercer ordre, l’ordre oblic. L’ordre oblic es concep com la creació d’un ordre nou i no com la suma dels ordres vertical i horitzontal. L’ordre oblic integra l’ordre horitzontal i el vertical, dos ordres predominantment bidimensionals, en una nova realitat —essencialment tridimensional— que va més enllà del que seria la simple addició dels ordres vertical i 62. Virilio, Paul. “La función oblicua”. BAU. 1995, núm.13 regarding the SPACE Mobility and the demand for physical continuity as determinative decisive elements in the spatial confi guration of a hybrid require an investigation of spatial solutions capable of resolving changes in level without abandoning continuity and favouring the implementation of spatial order as suggested by Paul Virilio in the 60s: oblique order.62 The oblique order and the topological dimension of space will structure the development of this subchapter, which concerns the last quality treated: the conception of space as an intrinsically three-dimensional reality and the abandonment of the superiority of some spatial ‘directions’ over others. The development will be structured in two subjects: oblique order and the topology associated with the idea of continuity. SPACE_Oblique order Oblique order distinguishes three orders in the spatial defi nition: Horizontal urban order, associated with the occupation of ground and land, a natural and easily accessible order; vertical order associated with the occupation of aerial space, where the idea of elevation and control indicates social hierarchy; and a third order, the oblique order. Oblique order is conceived as the creation of a new order, not as the sum of the vertical and the horizontal order. Oblique order integrates horizontal and vertical order, both predominantly two-dimensional, in a new reality — 136 LVI. Nu descendent un escalier, Marcel Duchamp, 1912 LVI. ESPAI_Ordre oblic SPACE_Oblic order 143 HÍBRIDS_QUALITATS HYBRIDS_QUALITIES “Ens trobem davant de la necessitat imperiosa d’acceptar com a fet històric la fi de la vertical com a eix d’elevació i el fi nal de l’horitzontal com a pla permanent, això en benefi ci de l’eix oblic i del pla inclinat, que ofereix totes les condicions necessàries per crear un nou ordre urbà.”66 La introducció de l’ordre oblic —associada a la introducció del pla inclinat com a element fonamental del projecte— permet superar la polarització i la confrontació entre ordre vertical i ordre horitzontal, al mateix temps que ofereix noves possibilitats espacials. A través de l’ordre oblic s’integren amb igualtat jeràrquica els espais vinculats a un ús més estàtic i els espais de circulació, sense que predominin els uns sobre els altres. Pel que fa a l’ús de l’espai, l’ordre oblic multiplica la superfície disponible per incorporar-hi usos diversos i permet indistintament incorporar-hi programes amb un caràcter predominantment dinàmic o incorporar-hi programes amb un caràcter predominantment estàtic. Amb la introducció de l’ordre oblic, la mobilitat com a programa envaeix l’espai arquitectònic i es fa compatible amb ‘qualsevol’ altre ús. Pel que fa al desplaçament, aquest nou ordre permet tant el desplaçament horitzontal o vertical com el desplaçament simultani en el doble sentit vertical i horitzontal. El pla oblic permet superar les limitacions d’una arquitectura que considera l’ordre vertical i l’ordre horitzontal de forma independent —en la qual el canvi de sentit de desplaçament horitzontal a vertical (o a la inversa) imposa importants canvis en les condicions físiques i arquitectòniques de l’espai de transició— i introdueix la possibilitat del lliure desplaçament de l’usuari en qualsevol direcció, sense que s’alterin les condicions físiques i espacials de l’espai. 66. Virilio, Paul & Parent, Claude .Architecture .Principe 1966 und 1996.Paris:Les Editions de l’Imprimier.2000 inclined surface as a space that simultaneously accommodates space for circulation and space for habitation.”65 “We fi nd ourselves in front of the imperative necessity to accept as a historic fact the end of the vertical as axis of elevation and of the horizontal as a permanent surface in favour of the oblique axis and the inclined surface that offers all the necessary conditions for the creation of a new urban order.”66 With the introduction of the oblique order —associated with the introduction of the inclined surface as fundamental element of the project— it is possible to overcome the polarisation and the confrontation of vertical order and horizontal order, while at the same time offering new spatial possibilities. Oblique order allows the linking of spaces to a more static use and the integration of spaces of circulation in a hierarchical equality, without some of them prevailing over others. As to the use of space, oblique order multiplies the surface available for incorporating diverse uses and allows the interchangeable inclusion of programmes of a predominantly dynamic or predominantly static character. With the introduction of oblique order, mobility enters the architectural space as a programme and makes it compatible with ‘any’ other use. As to locomotion, this new order allows it both horizontally and vertically and even in a double, vertical and horizontal, direction. The oblique surface allows for transcending the limitations of an architecture that independently considers vertical and horizontal orders —in which the change of direction of movement from horizontal to vertical (or vice versa) imposes signifi cant changes in the physical and architectural conditions of the space of transit— introducing the potential for the free movement of the user in any direction, without altering the physical and spatial conditions of the space. 144 LXI. Shift, King City, Canada_Richard Serra, 1970-1972 u. Serra, Richard & Weyergraf. Clara. Richard Serra: Interviews, Etc. 1970-1980. New York: The Hudson River Museum, 1980 “Col•locació determinada pel mínim interval entre corbes de nivell (pendents més crítics) cada cinc peus: col•locació punt per punt. Les seccions connecten dos turons que són a 1.500 peus de distància.[...] Un descendeix el turó cap a la peça. A mesura que es descendeix, els elements comencen a ascendir en relació amb el mateix nivell de l’ull que descendeix.[...] Aquestes mesures es refereixen a un horitzó canviant, que, com a tals, són totalment transitives: elevar, baixar, estendre, escurçar, contraure, comprimir, comprimir i girar. La línia com a element visual pel pas esdevé un verb transitiu. [...] Un experimenta un nou tipus de compressió. La terra es percep com a volum en lloc de percebre’s com un pla recessiu, ja que des d’aquest punt de visió de la vall s’escurça.” (u) “Placement determined by the shortest contour interval (most critical slope) at fi ve feet: placement point to point. the sections span two hills that are 1500 feet apart.[...] One walks down the hill into the piece. As one does, the elements begin to rise in relation to one’s descending eyelevel.[...] These steps relate to a continually shifting horizon, and as measurements, they are totaly transitive: elevating, lowering, extending, foreshortening, contracting, compressing, compressing and turning. The line as a visual element, per step, become a transitive verb.[...] One experiences a new kind of compression. The land is sensed as a volume rather than as a recessional plane, because from this point of view the valley has become abridged.”(u) LXI. ESPAI_Ordre oblic SPACE_Oblic order 145 HÍBRIDS_QUALITATS HYBRIDS_QUALITIES “A l’home en moviment, el lloc inclinat li dóna potencialitat i l’elecció complexa de l’itinerari, la llibertat del recorregut, l’espontaneïtat de la trobada.”67 Però en la concepció d’aquest tercer ordre —que integra l’ordre vertical i l’horitzontal en una nova realitat que multiplica les condicions de mobilitat de l’espai i que integra l’espai dinàmic amb l’estàtic— està implícit un canvi molt més transcendent pel que fa a la mateixa concepció espacial. L’espai arquitectònic es contempla i es pensa des de la tridimensionalitat intrínseca de l’espai: es desplega i es desenvolupa programàticament i físicament en qualsevol sentit de l’espai, de manera que supera la imposició de l’horitzontalitat o la verticalitat com a ordres o direccions dominants i/o jeràrquicament superiors. Les tres coordenades espacials adquireixen el mateix valor i l’ocupació de l’espai en alçada deixa de ser una superposició vertical de realitats físiques generades a partir d’un ordre horitzontal, ja que es tracta d’una realitat física unitària que es desplega lliurement i tridimensionalment en l’espai. Aquest canvi en la concepció espacial genera inevitablement un canvi paral•lel en els instruments de comprovació i representació de l’espai: la planta i la secció (talls horitzontal i vertical, respectivament) perden la superioritat en relació amb altres talls bidimensionals al mateix temps que s’incrementa la incapacitat del tall bidimensional per explicar per si sol la realitat espacial. Superada l’hegemonia dels ordres verticals i horitzontals de concepció de l’espai, queda també superada l’hegemonia de la planta-secció com a instrument privilegiat de representació de l’espai. Si totes les direccions de l’espai tenen el mateix valor, qualsevol tall de l’espai tridimensional a través d’un pla adquireix un valor de ‘tall’ equivalent. Planta, secció o qualsevol altre tall oblic s’aproximen per formar un conjunt de seccions equivalents, del mateix 67. Virilio, Paul & Parent, Claude .Architecture .Principe 1966 und 1996.Paris:Les Editions de l’Imprimier.2000 “To the human being in motion, the inclined site offers potential and a complex choice of the itinerary, liberty of the course, the spontaneity of the encounter.”67 The conception of this third order – which integrates the vertical order and the horizontal order in a new reality that multiplies the conditions of mobility of the space and that integrates the dynamic with the static space – implies, however, a much more transcendent change in its own spatial conception. The architectural space is contemplated and considered from its intrinsic three-dimensionality: The space unfolds and develops programmatically and physically in any direction in space, overcoming the imposition of horizontality or verticality as orders or directions that could be dominant and/or hierarchically superior. The three spatial coordinates acquire equal value, and the allocation of space in terms of height stops being a vertical superposition of physical realities generated on the basis of a horizontal order so as to become a unitary physical reality, which unfolds freely and three-dimensionally in the space. This change in spatial conception inevitably generates a parallel change in the instruments of assessment and representation of space: the fl oor plan and the cross-section (horizontal and vertical sections, respectively) lose their superiority with respect to other two-dimensional perspectives, while at the same time the inability of the twodimensional perspective to explain spatial reality on its own increases. Once the hegemony of vertical and horizontal orders in the conception of the space is overcome, the hegemony of the fl oor plan as the privileged instrument of representation of space is surpassed as well. If all directions of space have the same value, any three-dimensional perspective of the space by means of a surface assumes an equivalent ‘sectional’ value. 146 LXII. Port, Sta. Cruz de Tenerife_FOA, 2000 With the proposal for the port of Santa Cruz de Tenerife as a ‘three-dimensional surface,’ the space does not allow its graphical representation in independent horizontal ‘fl oor plans.’ However, the two-dimensional representation of the entirety of the surfaces that compose the three-dimensional surface, has enabled the marking of the areas reserved for circulation and the detection of where they superimpose on one other (knowing that beyond their superposition they are also connected with each other). The two-dimensional representation transforms into a map of densities with regard to the fl ows of circulation. En el cas de la proposta per al port de Santa Cruz de Tenerife, com que es tracta d’una ‘superfície tridimensional’ l’espai no permet una representació gràfi ca en ’plantes’ horitzontals independents. La representació bidimensional del conjunt dels plans que confi guren la superfície tridimensional, però, ha permès assenyalar els àmbits que en la proposta es conceben com a àmbits de circulació i detectar on aquests se superposen (sabent que més enllà d’estar superposats també estan connectats entre ells). La representació bidimensional es converteix en un mapa de densitats pel que fa als fl uxos de circulació. LXII. ESPAI_Ordre oblic SPACE_Oblic order 147 HÍBRIDS_QUALITATS HYBRIDS_QUALITIES ordre jeràrquic, al mateix temps que la representació bidimensional d’un espai que és concebut sense el predomini d’ordres bidimensionals perd capacitat de comunicació. La representació d’aquests espais i la comunicació de les seves qualitats requereixen eines que permetin representar i visualitzar simultàniament les tres dimensions de l’espai. Al mateix temps, la representació bidimensional adquireix un caràcter més abstracte que la fa especialment apta per donar un altre tipus d’informació. Una representació que s’apropa més al caràcter d’un ‘mapa’. Un element amb un grau més alt d’abstracció que detecta i ‘mapa’ d’una forma temàtica aspectes parcials de l’espai. Amb la pèrdua del predomini dels ordres vertical i horitzontal, les relacions de juxtaposició-superposició com a relacions dominants queden substituïdes per relacions de continuïtat. Amb la introducció del pla inclinat, l’espai es posa al servei de la continuïtat com a qualitat determinant de la confi guració espacial i aquesta es converteix en la condició espacial prioritària de l’ordre oblic. “L’oblic és el suport de la continuïtat espacial. L’oblic és la continuïtat.”68 ESPAI_Topologia i continuïtat La importància que adquireix el concepte de continuïtat com a condició espacial primària en la confi guració de les qualitats espacials de l’arquitectura híbrida i en l’ordre oblic no és res més que la materialització de les continuïtats conceptuals entre objecte-paisatge i objecte-infraestructura i paisatge-infraestructura. 68. Virilio, Paul & Parent, Claude .Architecture .Principe 1966 und 1996.Paris:Les Editions de l’Imprimier.2000 Plan, cross-section or any other oblique cut draw nearer to form an entirety of equivalent sections of the same hierarchical order, at the same time that a two-dimensional representation of a space conceived of without the predominance of two-dimensional orders, loses its communicative ability. The representation of these spaces and the communication of their qualities requires tools that allow representation and visualisation of the three dimensions of space simultaneously. At the same time, the two-dimensional representation assumes a more abstract character, which makes it especially suitable to provide a different type of information. It is a representation that comes closer to the character of a ‘map.’ An element with a higher degree of abstraction that detects and ‘maps,’ by topic, partial aspects of the space. With the loss of the predominance of vertical and horizontal orders, the dominant juxtaposition-superposition relationships are substituted by ones of continuity. The inclined surface introduced space at the service of continuity as a critical quality of the spatial confi guration and becomes the primary spatial condition of the oblique order. “The oblique is the support of spatial continuity. The oblique is continuity.”68 SPACE_Topology and continuity The importance that the notion of continuity acquires as the primary spatial condition in the confi guration of the spatial qualities of hybrid architecture and in oblique order is nothing more than the materialisation of the 148 LXIII. Buida Oli, Alcoy_Francesco Venezia,1998 LXIV. Casa Malaparte, Capri_Adalberto Libera, 1937 tenerife_FOA, 2000 ESPAI_Ordre oblic SPACE_Oblic order LXIII. LXIV. 149 HÍBRIDS_QUALITATS HYBRIDS_QUALITIES La continuïtat com a tema clau de l’arquitectura híbrida condueix a la referència obligada al concepte de topologia. “Aviat es compleixen dos segles des que la geometria euclidiana es va sotmetre per primer cop a una crítica radical, un enfrontament del qual va sorgir una disciplina autònoma que es diu topologia o analysis situs; la revolució cubista es remunta a més de vuitanta anys enrere, i va acomiadar la representació de l’espai creada al voltant del 1400 i va permetre la reducció de l’espai a la superfície”69 Segons la defi nició matemàtica, “la topologia és una branca de la geometria que s’ocupa únicament de les propietats bàsiques de les fi gures geomètriques que romanen invariants quan se sotmeten a qualsevol deformació sempre que no es trenquin”. 70 Podríem dir que la topologia ‘mesura’ el grau de continuïtat, ja que dues fi gures són topològicament equivalents si mantenen el mateix grau (nivell) de continuïtat, és a dir el mateix nombre de forats. “La topologia considera estructures superfi cials susceptibles de transformacions contínues que poden fàcilment canviar de forma, [...] és un material abstracte d’una idea de deformabilitat que inclou tota deformació, amb l’excepció de la ruptura”71 En el discurs arquitectònic contemporani assistim a un progressiu increment de la utilització del terme topologia per descriure una part del món dels paisatges artifi cials, al mateix temps que aquest terme va desplaçant el terme topografi a, que fi ns fa poc s’utilitzava més sovint. Portant al límit la simplifi cació en la comparació d’aquest dos termes, en el camp de l’arquitectura es podria associar la topografi a a les qualitats que descriuen la deformació del pla i la topologia a les qualitats que 69. Corboz, André.Die Kunst, Stadt un Land zum Sprechen zu bringen. Basel: Biakhäauser-Verlag für Architektur,2001 70. Paulos, John Allen, Más allá de los números – Meditaciones de un matemático.Barcelona: Tusquets Editores.S.A.,1993 71. Lynn, Greg.(1993).”Architectural Curvilinearity. The Folded, the Pliant and the Supple” Achitectural Design. Vol.63,núm. 3-4: p.8-15 conceptual continuities between object-landscape and object-infrastructure and landscape-infrastructure. Continuity as a key subject in hybrid architecture leads to a reference dedicated to topology. “Soon it will be two centuries since Euclidian geometry was subjected to radical criticism for the fi rst time, a confrontation from which emerged an autonomous discipline called topology or analysis situs; the cubist revolution that dates back 80 years dismissed a representation of space that was created around 1400 and allowed the reduction of space to the surface.”69 On the basis of its mathematical defi nition, “topology is a branch of geometry that deals exclusively with the basic properties of geometrical fi gures that remain invariant when subjected to any deformation, as long as they do not break.” 70 One could say that topology ‘measures’ the degree of continuity, since two fi gures are topologically equivalent if they maintain the same degree (level) of continuity, that is, same number of holes. ”Topology considers structures of surfaces that are susceptible to continuous transformations that can easily change shape [...], an abstract material with the idea of deformability, i.e. all deformation with the exception of breakage.”71 Contemporary architectural discourse witnesses a progressive increase in the use of the term typology to describe certain artifi cial landscapes; at the same time, this term is gradually displacing the —until recently more often used — term topography. Taking the simplifi cation of comparing these two terms to an extreme, in the fi eld of architecture one could associate topography to the qualities that describe the deformation of a surface, and topology to the qualities that 150 LXV. Port, Santa Cruz de Tenerife_FOA, 2000 LXV. ESPAI_Topologia i continuitat SPACE_Topology and continuity 151 HÍBRIDS_QUALITATS HYBRIDS_QUALITIES descriuen la deformació de l’espai. La continuïtat física com a qualitat determinant de l’espai que requereix l’arquitectura híbrida introdueix —com s’ha dit anteriorment— la recerca de solucions espacials capaces de resoldre la continuïtat, el canvi de condicions de l’espai en general i el canvi de cota en particular. La deformació tridimensional de la superfície (i de la massa) —la deformació topològica— és un dels mecanismes que permet assolir aquesta continuïtat amb capacitat per afrontar qualsevol direccionalitat de l’espai. L’espai topològicament ‘deformat’ deixa d’estar sotmès al domini de la verticalitat i de l’horitzontalitat i acull la diagonalització, “presenta una estructura diagonal en lloc d’una estructura determinada per la gravetat”.72 A través de la deformació d’un sistema espacial format per superfícies bidimensionals —amb l’objectiu de maximitzar la continuïtat superfi cial—, es poden crear ‘superfícies tridimensionals’. Les superfícies tridimensionals són ‘superfícies topològiques’, que tenen la capacitat d’articular diversos plans, nivells i direccionalitats en una realitat física unitària sense que se n’interrompi la continuïtat superfi cial. La continuïtat que s’assoleix en la ‘superfície tridimensional’ entre plans diversos amb usos i cotes diversos, com per exemple el sòl, la façana, la coberta..., condueix paral•lelament a diluir els límits entre aquests elements. La dilució dels límits entre les diverses superfícies que confi guren l’espai tridimensional està íntimament vinculada al tema de la dissolució dels límits que feia referència a la dissolució dels límits entre exterior i interior. 72. Zaera, Alejandro & Moussavi, Farshid, “La reformulació del sol”, Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme, nº 220, 1998, pp. 36-41 describe the deformation of a space. Physical continuity as the decisive quality of the space required by the hybrid introduces —as has been described previously— the search for spatial solutions capable of resolving the change in conditions of the space in general and the change in level in particular. The three-dimensional deformation of surface (and of mass) —topological deformation— is one of the mechanisms that allows the achievement of this continuity with the ability to confront any direction of the space whatsoever.” Topologically ‘deformed’ space stops being subjected to the dominance of verticality and horizontality, so as to take on diagonalisation, “presenting a diagonal structure instead of a structure determined by gravity.”72 In deforming a spatial system made up of two-dimensional surfaces —with the objective of maximising the continuity of surfaces— ‘three-dimensional surfaces’ can be created. The three-dimensional surfaces are ‘topological surfaces’ with the ability to articulate diverse surfaces, levels and directionality in a single physical reality without its continuity being interrupted. The continuity attained by the ‘three-dimensional surface’ between various surfaces with diverse uses and different levels such as the ground, the facade, the roof ,[...], in parallel leads to a dilution of the limits between these elements. The dilution of the limits between the various surfaces that constitute the three-dimensional space is intricately 152 v. Stranded SearsTowers. (1993). “Lynn, Greg”. Architectural Design. Vol.63,núm. 3-4: p.82. w. Lynn, Greg.(1993).”Architectural Curvilinearity. The Folded, the Pliant and the Supple” Achitectural Design. Vol.63,núm. 3-4: p. 8-15. LXVI. Stranded Towers; greg Lynn ESPAI_Topologia i continuitat SPACE_Topology and continuity “Ells mantenen la integritat formal a través de deformacions que no generen talls ni ruptures internes, sinó que permeten connectar-se, incorporar-se i afi liar-se de manera productiva. [...] Si hi ha un sol efecte produït en l’arquitectura a través del plec, aquest serà la capacitat d’integrar elements no relacionats en una nova barreja contínua. [...] Aquesta nova arquitectura encarna un sistema que ha deixat de ser competitiu però que és compatible, en la qual la competició ha desaparegut en benefi ci de les relacions.” (v) “El monument ha de mantenir la seva presència al mateix temps que roman prou fl exible per explotar possibles implicacions amb les particularitats del context... [...] Els projectes estan formalment plegats amb fl exibilitat per tal d’incorporar els seus contextos amb la mínima resistència.” (w) “They maintain formal integrity through deformations which do not internally cleave or shear but through which they connect, incorporate and affiliate productively.[...] If there is a single effect produced in architecture by folding, it will be the ability to integrate unrelated elements within a new continuous mixture. [...] This new architecture incarnates a system that has ceased to be competitive, but is compatible; where competition has disappeared for the benefi t of relations.” (v) “The monument must maintain its presence while remaining fl exible enough to exploit possible involvements with the particularities of the context..[...] The projects are formally folded, pliant and supple in order to incorporate their contexts with minimal resistance” (w) LXVI. .