El tràfic de creuers i ferris al port de Palamós

Llicenciatura en Nàutica i Transport Marítim Projecte Final de Carrera ESTUDI DEL TRÀFIC DE CREUERS I FERRIS AL PORT DE PALAMÓS Autor: Carles Blanch i Pujol Director: Dr. Jesús E. Martínez Marín Octubre 2011 AGRAÏMENTS Als meus pares, Josep Maria Blanch i Anna Pujol, per tot el suport que m’han donat durant els cinc anys de carrera i també per a l’elaboració d’aquest Projecte Final de Carrera. Vull donar les gràcies i destacar la importància d’haver pogut mantenir converses amb responsables dels sectors implicats en el tràfic, tant de creuers com de mercaderies. Així doncs, el meu agraïment a: Alex Pares Templer, Port Manager del port de Palamós; David Sánchez i Vencells, Secretari de la Cambra de Comerç de Palamós; Sílvia Romero Quesada, Tècnica de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Palamós, i René Matas, Consignatari de Matas, S.L, Amb tots ells he mantingut converses o intercanvi de correus que m’han permès aclarir molts aspectes de la meva recerca sobre el port de Palamós. Al director del PFC, Jesús E. Martínez, que va acceptar dirigir aquesta recerca i m’ha aportat els seus consells durant tot el procés. A la família Marull per deixar-me consultar part del seu fons documental i fotogràfic al voltant de la història del port. ÍNDEX Introducció 1 1. Evolució històrica del port de Palamós 4 1.1. Fundació i desenvolupament del port de Palamós 4 1.1.1. Els precedents i la fundació de la vila i port de Palamós 4 1.1.2. Palamós com a punt d’enfrontaments bèl·lics i de pirateria 6 1.1.3. Els segles XVIII i XIX: la revolució de la indústria surotapera 10 1.2. Desenvolupament del port de Palamós durant el segle XX i fins l’actualitat 14 1.2.1. Les noves infraestructures 14 • La construcció del port nou 14 • La construcció del port actual i les discrepàncies entre els sectors involucrats 16 1.2.2. El tràfic comercial 22 • Les vicissituds i esplendors fins als anys 60 22 - Característiques generals del tràfic portuari 22 - El tràfic nacional de cabotatge 24 - El tràfic internacional 26 • La nova etapa comercial del port 27 2. Característiques i evolució estadística del tràfic de creuers a nivell internacional 34 2.1. Concepte i tipus de creuers 34 2.2. Les principals companyies de creuers 42 2.2.1. Carnival Corporation & plc. 43 2.2.2. Royal Caribbean Cruises Ltd 45 2.2.3. Genting Hong Kong 46 2.2.4. Altres companyies de creuers 47 2.2.5. Vaixells encarregats o en construcció 49 2.3. Nombre i perfil dels creueristes a nivell global 51 2.4. Les principals destinacions a part del Mediterrani 57 2.4.1. Dades globals 57 2.4.2. El Carib 59 2.4.3. Europa 63 • Costa oest d’Europa 68 • Regne Unit i Irlanda 71 • Islàndia, illes Fèroe i Noruega 72 • El mar Bàltic 74 2.4.4. Bahames 77 2.4.5. Alaska 78 2.4.6. Oest de Mèxic 83 3. El port de Palamós com a destí de creuers dins del mar Mediterrani 87 3.1. El Mediterrani, el segon destí creuerístic del món 87 3.2. El gran creixement del port de Palamós com a destí creuerístic 96 3.2.1. Els anys previs a l’inici de l’activitat regular com a port de creuers 96 3.2.2. Anys 1999 – 2005 98 3.2.3. Any 2006 100 3.2.4. Any 2007 102 3.2.5. Any 2008 104 3.2.6. Any 2009 107 3.2.7. Any 2010 110 3.2.8. Any 2011 112 3.2.9. Dades globals 115 4. Anàlisi econòmica, turística i de futur del port de Palamós com a terminal de creuers 130 4.1. El potencial turístic de Palamós i el seu hinterland 130 4.1.1. Els atractius turístics de Palamós i els seus voltants 130 • Platges, cales i el camí de ronda 131 • Els restaurants i els bars de tapes 132 • El comerç 133 • El Museu de la Pesca i l’Espai del Peix 133 • La ruta Truman Capote 134 • Altres atractius turístics 135 4.1.2. Atractius turístics fora de Palamós 136 • Els espais que recorden Salvador Dalí 138 • La ciutat de Girona 139 • Poblacions i indrets amb història 140 • Tossa de Mar i Lloret de Mar 143 • Barcelona 144 • Altres activitats turístiques 145 4.1.3. Opinió i tendències dels creueristes 146 4.2. Impacte econòmic de l’activitat creuerística 152 4.2.1. Impacte econòmic a nivell portuari 157 4.2.2. Impacte econòmic a nivell turístic 163 4.3. Els reptes de futur del port de Palamós com a destí creuerístic 176 4.3.1. La saturació del port i les possibles alternatives 176 4.3.2. La futura marca de Creuers Costa Brava 182 4.3.3. Palamós com a home port 184 4.3.4. La importància de la frontera Schengen 185 Conclusions 190 Sigles i acrònims 195 Bibliografia 197  Capítol 1 197 Webgrafia 197  Capítol 1 197  Capítol 2 200  Capítol 3 208  Capítol 4 218 Annex: Temporades de creuers al port de Palamós 226 1 INTRODUCCIÓ Aquest Projecte de Final de Carrera (PFC) pretén, d’una banda, fer un estudi i una anàlisi de la situació a nivell global del tràfic de creuers, i, de l’altra, investigar la repercussió que ha tingut l’arribada d’aquest tipus de vaixells en un dels ports del litoral català, Palamós. Efectivament, aquest port ha sabut aprofitar el bon moment que viu el sector creuerístic, amb una xifra de passatgers que no para d’augmentar, any rere any, fins a situar-se en valors cada cop més propers als 20 milions de creueristes a nivell mundial. El mercat de creuers, a causa del creixement continu en nombre de passatgers, necessita trobar noves destinacions, allunyades de les opcions tradicionals, com era, fins fa molt pocs anys, tota la zona del Carib. Així doncs, ports del Mediterrani, del nord i oest d’Europa, o de la costa del Pacífic mexicà s’han anat imposant i han consolidat la seva posició dintre del mercat de creuers, que s’ha obert, fins i tot, a nous mercats a Sud-amèrica o a l’Extrem Orient. Dintre de totes aquestes grans destinacions, les companyies de creuers necessiten descobrir ports nous per tal de poder sorprendre els seus clients habituals. Per aquest motiu, Palamós ha pogut començar a consolidar-se com una destinació creuerística en el Mediterrani. De fet, el port va ser, segons les dades de MedCruise publicades l’any 2009, el segon d’aquesta associació que més havia crescut en la darrera dècada. Un creixement tan espectacular que ha provocat que, si fa 10 anys l’arribada de creuers es visqués des de la població com una anècdota, ara ja s’ha convertit en una estampa habitual veure aquests vaixells amarrats a les instal·lacions del port. La presència de creuers no ha estat aliena a la polèmica, cosa molt habitual en poblacions relativament petites com ara Palamós (18.161 habitants, l’any 2009), on la proximitat del nucli de la vila al port fa que els habitants se’l sentin molt seu. Així doncs, des de l’arribada dels primers creuers, ha estat tema de controvèrsia i debat, sobretot, si l’economia local es beneficia directament del pas dels creuers. Per tal d’augmentar, sobretot en temps de crisi mundial, el rendiment econòmic, s’ha plantejat la necessitat d’ajustar els horaris comercials als de la permanència dels vaixells i també l’interès per aconseguir que els creueristes es quedin a la població en lloc de marxar, majoritàriament, a fer les excursions que els porten a fora. És lògic que els habitants de poblacions amb tradició marinera, amb vocació turística i amb un port tan proper al nucli poblacional, no restin indiferents als canvis que es puguin produir amb l’arribada d’un nombre important de població forastera, a diferència, per exemple, de 2 ports ubicats en ciutats com Barcelona, on es podria afirmar que molta gent viu d’esquena al mar perquè n’estan físicament allunyats. La polèmica i debat entorn del port de Palamós ja es ve produint des d’abans de l’arribada dels creuers, principalment, des dels anys 60 del segle passat, quan la nàutica d’esbarjo i esportiva i la pesca es van començar a imposar i van començar a conviure amb l’activitat portuària tradicional: el tràfic de mercaderies. Finalment, als anys 80 es va arribar a una solució que, tot i que sempre des d’alguns sectors no es va veure com la millor, va aconseguir separar les tres activitats presents en el port: la pesca, el tràfic comercial, i la nàutica d’esbarjo i esportiva. Fins a l’arribada dels creuers, Palamós es pot dir que era i és coneguda per la seva famosa Gamba de Palamós; les grans platges que hi ha dintre del seu terme municipal; els paratges naturals dels que un pot gaudir en qualsevol època de l’any i la celebració de regates de vela com ara la Christmas Race. Ara, amb l’arribada dels creuers, el port ha tornat a ser publicitat en tots els mitjans de comunicació, i la població local, ben informada de quan arriba un creuer o quants passatgers porta, contempla l’estampa dels vaixells amarrats, des del Passeig del Mar o des del bell mirador de la Plaça Murada, punt estratègic per contemplar una panoràmica de la badia que alberga el bell port. Així doncs, amb les escales de creuers s’ha obert una nova etapa en la història del port. La seva presència afecta sobretot el tràfic de mercaderies, i és cada cop més habitual que els mercants i els creuers hagin de compartir el mateix moll, la qual cosa pot generar problemes de saturació i discussió sobre la conveniència d’apostar decididament pel sector turístic enfront del mercantil, o a la inversa. Tots aquests aspectes apuntats, viscuts, a més, en primera persona per tenir una vinculació familiar amb la vila, m’han interessat i apassionat a l’hora de fer aquest PFC que pretén resoldre o, com a mínim, disposar de més elements de judici sobre quina és la situació actual del port i quins han de ser els camins que en un futur s’han d’emprendre. Ens ha semblat imprescindible que el treball comencés repassant la història del port que és, alhora, la del poble, que podríem dir que té una vocació marinera imposada, gairebé, per la seva situació geogràfica. L’enclavament va ser durant els seus primers 400 anys, sobretot, un punt on va predominar l’activitat militar, mentre que, a partir del segle XVIII i ja sobretot en el segle XIX i primera meitat del XX, l’activitat comercial, amb el suro com a gran protagonista, va anar guanyant terreny. En aquest mateix primer capítol es repassa quina és la situació actual del tràfic de mercaderies. 9 Occidental i s’afegissin les seves naus als actes de pillatge duts a terme per les algerianes. L’atac més important es va produir el 1742, quan dues galeres de guerra angleses van llançar un atac sobre el poble malmetent de forma considerable part de la població i els vaixells amarrats al port. En vista d’aquesta situació, es va decidir disposar dels serveis de corsaris, propis o estrangers, per tal de poder protegir la costa de forma més efectiva. Des d’un punt de vista comercial, fins l’any 1494 el port de Palamós no va disposar d’un moll artificial, havent-se d’utilitzar fins aquell moment la rada natural existent, que protegia dels vents de tramuntana i llevant, però que era totalment ineficaç amb els de migjorn i garbí. De fet, són aquests vents els que han causat, fins més enllà de mitjans del segle XX, nombroses destrosses, tant en vaixells, amb diverses varades i naufragis, com a la població. Des de la construcció del citat moll artificial, van ser nombroses les ampliacions i reformes que es van dur a terme amb la intenció d’ampliar la capacitat del port i protegir-lo en la mesura del possible dels vents esmentats. Les campanyes militars de la corona catalano-aragonesa van afavorir que les primeres rutes comercials arribessin fins a les costes de Grècia i Egipte. Un dels tràfics que va tenir més importància va ser el d’esclaus que podien ser obtinguts mitjançant campanyes de guerra, o bé eren capturats en petites escaramusses dutes a terme Figura 1.4. Fragment d’un dibuix de l’any 1609 on s’observa el port de Palamós. Font: Trijueque i Fonalleras, Pere. Breu recull de la història de Palamós. 2ª ed. Palamós: Ajuntament de Palamós, 2006. 10 pels vaixells comercials que recalaven al nord d’Àfrica. En alguns casos també se solien comprar esclaus asiàtics. Posteriorment tots ells eren venuts en el mateix port de Palamós a mercaders barcelonins o gent amb alts recursos econòmics de la mateixa població. Aquest tipus de tràfic es va mantenir durant els segles XV i XVI, fins que va quedar totalment abolit al segle XVII. Pel que fa al tràfic de mercaderies, sembla clar que el port era un important centre de descàrrega de cereals, en especial el blat, amb l’objectiu de ser posteriorment distribuït per tota la zona en les èpoques de mancança. Altres comerços que podríem citar són els d’exportació i importació de vi o l’exportació de galda, planta que es conreava a Palamós i els pobles del voltant i que permetia obtenir un tint de color groc, i de peix salat en barrils cap al sud de França. Pel que fa a les mercaderies importades, la majoria d’elles tenien com a destinataris el mateix poble i les parròquies de Vila-romà i Vall-llobrega, totes elles sota control del batlle de Palamós. 1.1.3. ELS SEGLES XVIII I XIX: LA REVOLUCIÓ DE LA INDÚSTRIA SUROTAPERA Durant segles, el port de Palamós no va destacar per moure un gran volum de mercaderies, sinó més aviat per ser un punt d’escala per a molts vaixells que anaven a Itàlia, sud de França i Barcelona. Va ser a partir de l’aparició de la indústria del suro, quan es va viure un veritable revulsiu a nivell comercial, social, demogràfic i urbanístic. A partir de l’any 1740 es produeix el naixement de l’ofici de taper i l’ inici de la indústria surotapera. Al cap de vint anys trobem les primeres referències a exportacions de taps de suro i, ja a finals del segle XVIII, amb un 10% de la població dedicant-se a l’ofici de taper, neix el primer gremi d’aquest sector. Va ser, però, al llarg del segle XIX, quan, tot i algunes èpoques de crisis com les provocades per les invasions franceses durant la Guerra del Francès (1808-1814) i la deixadesa i mal estat en que es trobava el port, es va produir el gran esclat d’aquesta indústria que donava feina, a la fi del segle, a més del 50% de treballadors de Palamós, fent que el port s’especialitzés en el transport de pannes de suro, com a matèria primera, i, principalment, de taps com a producte final. Bona part de les exportacions tenien com a destí final ports de França, perquè el principal client era el sector de la Champagne, a més de Cadis, Galícia i Anglaterra. 11 Però, a part del tràfic d’exportació de suro, el port de Palamós va recuperar la seva activitat comercial, interrompuda o disminuïda pels efectes de les pestes i les guerres, i va esdevenir essencial en les rutes de cabotatge de la zona ja des de mitjans del segle XVIII. Així doncs, Palamós va destacar per rebre vaixells provinents, per una banda, de França (blat i altres grans) i Itàlia (blat, llegums, fusta, mobles, etc), i, d’altra banda, dels ports de Sevilla i Cadis (productes colonials). Tot i això, el tràfic més important era dut a terme per patrons catalans amb naus petites que comerciaven entre els ports de la zona amb una gran varietat de càrregues, perquè les comunicacions terrestres eren molt deficients. Ja en el segle XIX, aquest tràfic de cabotatge, de molta menys importància comparat amb el del suro, va perdre França i, en especial, el port de Marsella, com un dels principals clients, pels efectes de la Revolució Francesa (1789-1799), la Guerra Gran (1793-1795) i la Guerra del Francès. El port va ser un punt d’importació i exportació de productes agrícoles amb el sud de la Península i les Illes Balears, així com d’arribada d’acer, carbó, llauna, bacallà i taulons de fusta procedents del nord d’Europa. Algunes d’aquestes mercaderies eren redistribuïdes mitjançant petites barques de cabotatge pels ports de la zona. Altres productes que s’exportaven eren les rajoles i la ceràmica de la Bisbal, el vi procedent de Vall-llobrega o el carbó vegetal de les Gavarres. Figura 1.5. Barcasses que transporten la càrrega de suro des de la platja fins als vaixells que no podien atracar per falta de calat. Font: Ports de la Generalitat, Ajuntament de Palamós i Museu de la Pesca. El port de Palamós: Memòria gràfica. 1ª ed. Palamós, Ajuntament de Palamós, 2003. 12 Un dels tràfics que va sorgir durant el segle XIX va ser, en sintonia amb altres ports catalans, el d’Amèrica, destacant especialment les Antilles. Així doncs, nombrosos mariners i comerciants catalans van aprofitar per fer grans fortunes i poder retornar a la seva terra on construïren grans cases que denotaven el seu nou estatus social. Palamós va ser un d’aquests ports que va mantenir contacte amb el continent americà a través de línies directes i, sobretot, a través del tràfic de cabotatge amb Barcelona, el principal receptor de mercaderies d’aquest continent. Bàsicament, tot aquest tràfic permetia l’arribada de sucre, fusta fina, cafè, cacau, canyella, pebre o tabac, aquest últim mitjançant, especialment, el contraban. L’expansió comercial dels EUA, la pèrdua de les colònies, i la manca de competitivitat dels velers catalans amb els vaixells de vapor, van fer que aquest tràfic anés a menys cap a finals de segle. Cal destacar també, durant el segle XIX, la millora de les comunicacions terrestres amb la construcció, per exemple, de la carretera entre Palamós i Girona. Menció especial cal fer a la posada en marxa, l’any 1887, del Tranvía del Bajo Ampurdán, conegut popularment com el Tren Petit, que va permetre enllaçar el port de Palamós amb Flaçà, per on passava la línia de tren que unia Barcelona i França. La línia, que representava el primer tren de via estreta a les comarques de Girona, va estar en funcionament fins l’any 1956. Figura 1.6. Velers catalans traginant mercaderies en el port de Palamós. Font: Junyent i Comas, Rosa; Tarragó i Cid, Salvador; Villares i Junyent, Míriam. El port de Palamós. 1º ed. 1991. Col·leció: Ports de la Generalitat. 13 Aquesta intensa activitat comercial del port de Palamós va provocar un augment de la seva importància en el context global de Catalunya. Així doncs, si l’any 1860, en un rànquing dels ports més importants segons el valor de les seves mercaderies, encara estava per sota d’altres ports catalans com Tortosa, Vilanova i la Geltrú, Sant Feliu de Guíxols o Sant Carles de la Ràpita, arribats ja a l’any 1900 el port ocupava el quart lloc en importància, només per sota de Barcelona, Tarragona i Sant Feliu de Guíxols. Finalment, per acabar amb aquest repàs de l’evolució del port fins a començaments del segle XX, cal fer esment de dues altres activitats que es van generar al seu entorn, les drassanes i la pesca. La primera, tot i que sembla que des del segle XV ja hi era, no va ser fins a mitjans del segle XVIII quan va tenir especial importància, consolidantse els centres de construcció, durant el segle XIX, en la zona de la platja i proximitats. Pel que fa a la pesca, es pot dir que fins a finals del segle XIV no van aparèixer els primers veïns que s’hi dediquessin, ja que tot ells provenien del sector de la pagesia. Des d’aquell moment, el nombre de pescadors va patir grans oscil·lacions per les conteses bèl·liques i les seves conseqüències. Cal destacar que era una pràctica habitual, tant entre els pescadors com entre els altres veïns de la població, disposar d’un terreny per conrear. L’activitat pesquera no va ser important fins a principis del segle XX, amb l’arribada de pescadors de les costes del litoral de llevant (Tarragona, Castelló de la Plana i Alacant), que van introduir la tècnica de l’arrossegament. Figura 1.7. El tren petit al costat d’una carreta i d’uns vaixells amarrats al port de Palamós. Font: Lluís Alegret, Joan; Martí Llambrich, Carolina. El port de Palamós, memòria d’un centenari, 1902-2002. 1ª ed. Barcelona: Ports de la Generalitat, 2003. 14 1.2. DESENVOLUPAMENT DEL PORT DE PALAMÓS DURANT EL SEGLE XX I FINS L’ACTUALITAT 1.2.1. LES NOVES INFRAESTRUCTURES La construcció del port nou Com s’ha comentat anteriorment, l’auge econòmic provocat per la indústria del suro va provocar que el port de Palamós veiés com el seu tràfic, especialment el d’exportació de taps i pannes de suro, augmentés de forma considerable. Per tant, es feia més necessari que mai poder disposar d’un port que pogués donar cabuda a vaixells de grans calats, agilitzar les operacions de càrrega i descàrrega, i protegir millor el port dels vents de migjorn i garbí. Així doncs, després d’anys de moltes demandes i gestions des de diversos organismes i institucions, el dia de Sant Joan de 1902, coincidint amb la Festa Major de Palamós, es va col·locar la primera pedra del nou projecte que tenia com a principal exponent un dic d’abric de 700 metres de direcció est-oest que sortia de la punta del Molí, de la qual s’obtingué la pedra necessària per dur a terme aquesta i d’altres obres posteriors. En el mateix projecte també s’hi va incloure modificar el moll central per tal que tingués una funció purament comercial per poder facilitar les operacions de càrrega i descàrrega, així com poder disposar de suficient espai per acollir futures instal·lacions. Figura 1.8. Col·locació de la primera pedra del nou port de Palamós amb l’assistència del ministre d’obres públiques, Sr. Suárez Inclán Font: Col·lecció família Marull 15 Per tant, es va decidir allargar la longitud del citat moll 250 metres i s’amplià la seva secció fins als 100. A més a més, l’espai entre el moll central i el dic d’abric tindria uns calats superiors als 5 metres (en alguns punts fins als 18 i 20 metres) i permetria que fins a 8 o 10 vaixells arribats al port, per carregar o descarregar mercaderies o bé per protegir-se de possibles temporals, hi poguessin tenir cabuda. L’any 1911 es van donar per acabades les obres del projecte, tot i que es van anar duent a terme diverses actuacions de millora, especialment en el dic d’abric per la seva contínua erosió. Un dels primers problemes que va sorgir amb la construcció del dic d’abric va ser el fet que originava una sèrie de corrents que erosionaven les sorres de la part oest de la badia per dipositar-les a la part est, fet que provocava la disminució de calat del moll comercial. Per acabar amb aquest fenomen es va construir una escullera des del centre de la platja Gran del municipi. L’any 1915 es van iniciar les obres que finalitzaren al cap d’un any. Tanmateix, l’espigó va acabar en pocs anys cobert per les sorres i el seu efecte va passar a ser mínim, cosa que va provocar que els anys 1934 i 1950 es dugessin a terme operacions de dragat. Finalment, l’any 1952, després de la construcció de fins a 23 espigons a la platja de Sant Antoni per evitar l’erosió de les seves platges, es va construir novament l’espigó a la platja Gran. Mapa 1.1. Obres realitzades al port de Palamós l’any 190 5 i on s’observa el dic d’abric i el moll central Font: Lluís Alegret, Joan; Martí Llambrich, Carolina. El port de Palamós, memòria d’un centenari, 1902-2002. 1ª ed. Barcelona: Ports de la Generalitat, 2003. 16 La construcció del port actual i les discrepàncies entre els sector involucrats A finals dels anys 60 i durant tota la dècada dels 70, el port va anar perdent importància comercial per guanyar-la en els àmbits nauticoesportiu i pesquer. Aquest últim, tot i ser el més important de la Costa Brava, tenia pràcticament els mateixos problemes d’espai que a principis del segle XX, i s’havien d’amarrar moltes barques en morts ubicats enmig de la dàrsena portuària. Per tal de trobar una solució definitiva a les problemàtiques, bàsicament d’espai, que presentava el port, es va formar, l’any 1977, la comissió Opciones del Puerto de Palamós. Figura 1.9. El moll central de Palamós i al f ons el dic d’abric en una foto de les primeres dècades del segle XX. Font: Lluís Alegret, Joan; Martí Llambrich, Carolina. El port de Palamós, memòria d’un centenari, 1902-2002. 1ª ed. Barcelona: Ports de la Generalitat, 2003. 17 Una de les qüestions que va marcar les discussions sobre el futur del port va ser que l’any 1978, per la vaga d’estibadors del port de Barcelona, la companyia italiana de transport terrestre i marítim Merzario Lines va decidir que Palamós fos el seu nou punt de càrrega i descàrrega de contenidors, la qual cosa va provocar que el poble fos envaït, dia i nit, per camions que transportaven els contenidors, i que les instal·lacions del port visquessin una situació de col·lapse (vegeu el capítol La nova etapa comercial del port ). Tot i que en un principi, el fet de que Merzario Lines apostés pel port de Palamós es veia com un fet puntual, la preocupació va augmentar l’octubre de 1978 quan la Dirección General de Puertos y Señales Marítimas del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo va presentar a informació pública el projecte de Ordenación de tráficos del Puerto de Palamós, que, a part de la creació de la dàrsena pesquera on fins ara hi havia el moll comercial, també preveia adossar una plataforma al dic d’abric per acollirhi el tràfic de mercaderies Aquesta situació va provocar que l’esclat entre els interessos del sectors turístic, el motor econòmic de la vila a partir dels anys 60 i 70, pesquer i mercant es fes cada cop més evident. Els dos primers creien que amb el nou projecte hi havia el risc que Merzario Lines escollís de forma definitiva el port de Palamós com a punt de connexió fix en els seus trajectes pel Mediterrani, amb el conseqüent augment de trànsit i d’impacte visual i ambiental que això suposaria. A més a més, asseguraven que, amb Figura 1.10. La vila i el port de Palamós al voltant dels anys 50. S’observen les barques de pesca fondejades. Font: Col·lecció pròpia 18 aquest projecte, el sector de la nàutica esportiva i d’esbarjo, que es trobava en ple creixement en aquella època, es veuria clarament perjudicat. Pel que fa al sector pesquer, reclamaven una major dàrsena de la projectada per tal de poder encabir-hi tota la flota. A l’altre bàndol, les cambres de Comerç i Indústria de Girona i Palamós veien amb molt bons ulls el projecte ja que permetria convertir el port de Palamós en el tercer més important de Catalunya. Defensaven, entre d’altres, les condicions idònies del port de Palamós pel que fa al seu calat i abric i pel fet de que es trobés en una situació propera als grans nuclis industrials de les comarques gironines, així com de les principals vies de comunicació com la llavors autopista A-7, ara AP-7, o l’estació de tren de Flaçà, per on passa la línia que uneix Barcelona i França. Tot això es veia a més beneficiat pel fet que la Duana de Palamós hagués passat a funcionar en règim de TIR (Transports Internacionals Regulars), cosa que permetria una agilització dels tràmits duaners. A més a més, la Cambra de Comerç i Indústria de Girona assegurava que el trànsit de camions es desviaria fora del municipi, gràcies al futur eix de circumval·lació que connectaria el moll comercial amb la carretera de Palamós a Girona. Aquest eix va ser una realitat l’any 1995. Des del consistori palamosí, es va aconseguir, a través de la intermediació de la Generalitat de Catalunya, prioritzar les obres de la dàrsena pesquera que van ser adjudicades pel Ministeri el juny de 1979. A més a més, aquell mateix any, l’Ajuntament va aprovar en sessió plenària la seva preocupació i reticències per les conseqüències econòmiques i socials que podien comportar la construcció del nou moll comercial. De fet, tant des d’aquesta institució com des de les l’Associació pro sector marítim del Baix Empordà i l’Associació Empordanesa Amics del País, es van llançar campanyes dirigides a tot Catalunya contra la futura nova instal·lació Iniciades les obres de construcció de la dàrsena pesquera a finals de 1979, també es van començar a executar les del nou moll de ribera, el qual permetria ampliar considerablement la superfície terrestre i fer que el moll est de l’esplanada on s’ubicava la llotja fos apte per a l’atracament de pesquers i la descàrrega del peix. El nou moll va ser origen de conflictes entre el Club Nàutic Costa Brava (CNCB) 1 i la 1 El Club Nàutic Costa Brava (CNCB), fundat i federat l’any 1946, va tenir uns inicis marcats per l’ organització de competicions esportives relacionades bàsicament amb el món de la vela. Per tal de consolidar aquest paper tant de formació com d’organització de regates es va crear, l’any 1972, el Club de Vela de Palamós, que ha propiciat que el poble hagi estat des de llavors una referència, tant a nivell nacional com internacional, de la pràctica d’aquest esport. Destacar que, des de l’any 1974, aquest club 25 El tercer producte en importància dins del tràfic nacional va ser el dels combustibles (carbó mineral, coc, hulla) procedents de la Cornisa Cantàbrica que anaven destinats a l’ús domèstic, industrial i al dels vaixells de vapor. Aquest tràfic va ser especialment important durant els anys posteriors a la Guerra Civil pel període d’autarquia que es va viure a Espanya i la impossibilitat de mantenir relacions comercials amb els països aliats. Altres productes menys importants que van formar part de la importació van ser: sal provinent de Torrevella (Alacant, Comunitat Valenciana), destinada, segurament, a la conservació d’aliments o producció de salaons; adobs per a l’agricultura; productes químics per a la indústria del suro, i ferro procedent probablement de les siderúrgiques basques. Figura 1.14. Suro en el port de Palamós Font: Martí i Llambrich, Miquel; Carerach i Trias, Albert; Prohias i Fornos, Gerard; Sapena i Aznar, Carles. Palamós, un privilegi. 1º ed. Ajuntament de Palamós, abril 1999. 26 Pel que fa a l’exportació de mercaderies dins del tràfic nacional, que era molt menor a la importació, destacaven, en primer lloc, els productes manufacturats del suro, tot i que representaven una part molt petita en comparació a la quantitat destinada al tràfic internacional. A continuació hi trobaríem la fusta manufacturada (botes de vi, taulons de fusta), procedents de les indústries de les comarques del Gironès i la Selva que se servien de les masses forestals de les Gavarres i del Montseny, així com la fusta en tronc i els materials colorants extrets del quebratxo argentí i l’escorça de mimosa. Finalment, es necessari fer esment de l’exportació de terracota de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà) i els minerals procedents de les mines d’Osor (la Selva), que, a partir de la Guerra Civil, van ser exportats principalment des del port de Sant Feliu, cosa que va provocar que aquest passés a ser novament el port més important de les comarques gironines, posició que havia perdut a principis de segle.  El tràfic internacional Pel que fa referència al tràfic internacional, el producte estrella era, sens dubte, el suro. Per una banda, destacava la importació de pannes de suro des de països com Argèlia, Portugal, França, Itàlia o Tunísia i, d’altra banda, l’exportació en forma de suro transformat cap a països com ara Anglaterra, Estats Units, França o Alemanya. Figura 1.15. El moll comercial de Palamós el desembre de 1928 on s’observen vapors i velers. Font: Ports de la Generalitat, Ajuntament de Palamós i Museu de la Pesca. El port de Palamós: Memòria gràfica. 1ª ed. Palamós, Ajuntament de Palamós, 2003. 27 Altres mercaderies que es van moure dins del comerç exterior van ser la importació de combustibles procedents d’Anglaterra (carbó, coc i hulla), que va patir una davallada als anys 50 per culpa del període d’autarquia i la progressiva aparició de nous combustibles com ara el gas o el petroli, i, en menor mesura, aliments (sobretot blat de moro procedent de l’Argentina), calç i ciment de França, productes químics, i troncs de quebratxo utilitzats per fer el materials colorants mencionats anteriorment. I, pel que fa a l’exportació, destacar sobretot la terracota elaborada a la Bisbal, que va tenir com a destinacions Cuba, Amèrica del Sud i el Marroc espanyol. La nova etapa comercial del port Tot i el Pla d’Estabilització de l’any 1959, el comerç exterior, que havia predominat en el port de Palamós durant el primer terç del segle XX amb l’exportació del suro, no va començar a viure una època de recuperació fins a l’Acord Econòmic Preferencial entre Espanya i la Comissió Econòmica Europea (CEE) l’any 1970, que va permetre una reducció dels aranzels entre els països que formaven la CEE i la pròpia Espanya. No va ser, però, fins l’any 1986, amb l’entrada a la CEE, quan el comerç exterior es reactivà plenament. A principis dels anys 70 comença un període que marcarà el canvi definitiu pel que fa al tràfic de mercaderies en el port de Palamós. A partir d’aquest moment el tràfic nacional de cabotatge consolidarà el seu descens en favor del tràfic exterior. Així doncs, si bé encara es mantenen tràfics com el de la importació de sal o l’exportació de ceràmica de la Bisbal, també comencen a desaparèixer els que havien tingut un paper molt important com el del suro, perquè la indústria d’aquest sector es va veure molt perjudicada pel seu competidor portuguès, aliments o combustibles. Paral·lelament, tràfics com el de la importació de fusta de Suècia agafen cada cop més importància. Un esclat comercial es va viure a partir de l’any 1978 gràcies a la vaga d’estibadors al port de Barcelona. Aquest conflicte va provocar que al port de Palamós s’hi instal·lés una companyia italiana, Merzario Lines, que va convertir el port en una terminal de contenidors mitjançant vaixells tipus ro-ro. El seu tràfic era tant d’importació com d’exportació, sent més important el primer, i les principals connexions eren cap a l’Orient Mitjà (Iraq, Kuwait, Aràbia Saudita, Dubai, Síria, Iran, Líbia i Iemen del Nord) i, en menor grau, Itàlia i la Mediterrània Oriental (Líbia, Grècia i Algèria). A partir d’aquests anys, el port de Palamós va tornar a superar el de Sant Feliu de Guíxols i va 28 esdevenir el port més important de les comarques de Girona, posició que ha consolidat fins ara. Aquesta situació va provocar que es disparés el fins en aquell moment lent creixement que estava vivint el port de Palamós. Així doncs, l’any 1977, el port va passar de moure un total de 29.631 tones de mercaderies, a superar, al cap de tres anys, les 187 mil. L’arribada de la terminal, tal i com s’ha comentat en el capítol de La construcció del port actual i les discrepàncies entre els sectors implicats, va elevar el ja conflicte existent per la manca d’espai entre els sectors involucrats en el port (turístic, pesquer i comercial). Les mercaderies que viatjaven a l’interior dels contenidors eren molt diverses i s’hi podia trobar des de pneumàtics procedents d’arreu d’Europa, bateries Tudor de Saragossa, frigorífics de Madrid, teixits de Castellfollit, etc. Per tant, el fins aleshores reduït hinterland del port va passar a abraçar no només part del territori espanyol, sinó també d’Europa. Finalment, l’any 1982, Merzario Lines va decidir abandonar el port de Palamós com a base per a les seves operacions, cosa que, evidentment, va provocar una caiguda de pràcticament del 50% del volum comercial del port. La decisió presa per la companyia Figura 1.16. Contenidors i pesquers compartint espai en el port de Palamós a finals dels anys 70. Font: Ports de la Generalitat, Ajuntament de Palamós i Museu de la Pesca. El port de Palamós: Memòria gràfica. 1ª ed. Palamós, Ajuntament de Palamós, 2003. 29 es podria haver basat en diverses raons: la càrrega i descàrrega de contenidors es va passar a dur a terme amb grues especialitzades de les quals el port de Palamós no disposava, la guerra iniciada l’any 1980 entre Iran i Iraq va afectar greument les rutes comercials cap a l’Orient Mitjà i el Mediterrani Oriental, i l’avantatge estratègic del port de Castelló enfront del de Palamós per obrir una nova ruta comercial amb Amèrica. Tot i la pèrdua comercial que va significar la marxa de Merzario Lines, el port de Palamós va viure un moment molt important per al seu futur amb la construcció de l’actual moll comercial que ha permès consolidar les relacions comercials amb altres països mitjançant el tràfic de mercaderies diverses com ara el paper, la pasta de paper, la fusta o el ciment, així com també el de creuers, el qual analitzarem més endavant. A més a més, el hinterland del port, que tradicionalment abraçava les comarques gironines, ha viscut una gran expansió. Un exemple d’aquest creixement és el fet que el port de Palamós va passar de moure unes 35 mil tones de mitjana en el període 1971-1975, a les quasi 279 mil del període 1996-1999. Avui en dia, el port de Palamós ha consolidat el seu paper com a port importador de mercaderies, entre les quals destaquen el ciment que prové bàsicament de països de la Mediterrània Oriental i es redistribueix sobretot per les comarques de Girona i una petita part pel sud de França. L’altra mercaderia que arriba al port de Palamós és la pasta de paper, procedent de destins molt diversos com ara Canadà, Suècia o Xile, la qual és emmagatzemada a les instal·lacions del port per després ser redistribuïda cap a tot Espanya. Figura 1.17. El dic d’abric i el moll comercial del port de Palamós, on un vaixell carrega estella de fusta Font: Fotografia de l’autor 30 Un dels productes que ha sofert una clara regressió és la fusta. Així doncs, si a principis dels 90 s’havien arribat a importar fins a més de 70 mil tones d’aquest producte, l’any 2010 aquesta xifra no arribava a les 1700, la qual cosa s’explica per les polítiques proteccionistes de diversos països de l’Àfrica tropical i pel fet que els ports de València i Sagunt s’han convertit en els grans importadors d’aquesta matèria prima. A més a més, l’any 1993, amb el tancament de la fàbrica de Torraspel, ubicada a Sarrià de Ter (Gironès), va finalitzar la importació d’eucaliptus per transformar-lo en pasta de paper. Altres productes d’importació que podríem destacar són la barita, mineral utilitzat per la fabricació de porcellana de la Bisbal i procedent en la seva gran majoria del Marroc, i tubs i perfils de ferro procedents en gran part de Turquia. Pel que fa a l’exportació, segons dades de l’any 2010 subministrades per Ports de la Generalitat, l’única mercaderia moguda va ser la de la fusta, en concret estella de fusta destinada de forma majoritària a plantes de biomassa d’Itàlia i també, de forma secundària, de Dinamarca, perquè, com que no hi ha plantes d’aquest tipus a Catalunya, és imprescindible donar una sortida a tota la fusta cremada pels incendis o afectada pels temporals de vent i de neu de l’any 2010. MOVIMENT DE MERCADERIES EN EL PORT DE PALAMÓS (2010) Classificació per tipus de mercaderia i navegació Barita Ciment Fusta Pasta de paper Tubs i perfils de ferro UE Internacional Resta UE Resta UE Nacional Resta UE Internacional Resta UE 27.095 82.236 1.636 1.046 5.181 48.410 4.650 Mercaderies descarregades 170.256 (81,53%) 27.095 82.236 1.636 54.637 4.650 Classificació per tipus de mercaderia i navegació Fusta UE Nacional Resta UE 8.795 29.775 Mercaderies carregades 38.570 (18,47%) 38.570 Taula 1.3. El moviment d e mercade ries de Palamós l’any 2010 (en T m) segons el tipus de mercaderia i la seva procedència Font: Elaborat per l’autor a partir de les dades de Ports de la Generalitat. Anuari estadístic 2010 [en línia]. [Consulta: 18 juliol 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/oeXxuI> 31 En termes generals, el tràfic comercial del port de Palamós ha viscut de forma molt negativa la crisi econòmica actual. Així doncs, després que, entre els anys 2007 i 2008, les xifres pràcticament es mantinguessin al voltant de les 351 mil tones, l’any 2009 van passar a les 174 mil, pràcticament la meitat. Aquesta situació li va fer perdre el fet de ser, des de l’any 2007, el tercer port de Catalunya pel que fa a mercaderies mogudes, gràcies a un creixement de més del 20% que havia experimentat respecte l’any 2006 i al retrocés de gairebé un 17% viscut pel port de Vilanova i la Geltrú. Les dades de l’any 2010, subministrades per Ports de la Generalitat, confirmen una recuperació del 20% del tràfic comercial del port. EVOLUCIÓ DEL PORT DE PALAMÓS (2006 - 2010) 208.826 173.598 293.591 351.940 351.165 94 38 53 76 88 0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 300.000 350.000 400.000 2006 2007 2008 2009 2010 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 Total tones mogudes Número de vaixells mercants Gràfic 1.2. Evolució del número de tones mogudes i de vaixells mercants que han passat pel port de Palamós Font: Elaborat per l’autor a partir de les dades de Ports de la Generalitat. Anuari estadístic 2010 [en línia]. [Consulta: 18 juliol 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/oeXxuI> 32 MERCADERIES MOGUDES ANY 2010 85.598.000,00 43.987.887,00 32.771.516,00 12.484.000,00 2.073.159,00 0,00 10.000.000,00 20.000.000,00 30.000.000,00 40.000.000,00 50.000.000,00 60.000.000,00 70.000.000,00 80.000.000,00 90.000.000,00 Marseille Barcelona Tarragona Castelló de la Plana Port la Nouvelle Mapa 1.2. El port de Palamós i els altres 9 ports comercials de la Península i França situats a les seves proximitats. Font: Elaborat per l’autor a partir de Google. Google Maps [en línia]. [Consulta: 20 juliol 2011]. Disponible a: <http://maps.google.es/> Marseille Port la Nouvelle Sète Port Vendres Palamós Barcelona Vilanova i la Geltrú Tarragona Sant Carles de la Ràpita Castelló de la Plana 33 MERCADERIES MOGUDES ANY 2010 483.350,00 310.178,00 304.658,00 208.826,00 15.355,00 0,00 100.000,00 200.000,00 300.000,00 400.000,00 500.000,00 600.000,00 Vilanova i la Geltru Port Vendres Sète Palamós Sant Carles de la Ràpita Gràfic 1.3. Mercaderies mogudes (en Tm) pel port de Palamós i els 9 ports comercials més propers. Font: Marseille Fos. Tableau Général des Trafic [en línia]. Desembre 2010 [Consulta: 21 juliol 2011]. Trafic Total. Disponible a: <http://bit.ly/q7GwDc> Observatoire et études économiques des Pyrénées-Orientales. Les Chiffres Clés de Pyrénées-Orientales [en línia]. 2n trimestre 2011 [Consulta: 21 juliol 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/qjReOe> Port-la-Nouvelle. 2010 Traffic performs +8,81%. A: Port-la-Nouvelle. 31 desembre 2010 [Consulta: 21 juliol 2011]. Disponible a: <www.port-lanouvelle.com/en/node/74> Autoritat Portuària de Barcelona. Estadístiques de tràfic del Port de Barcelona [en línia]: Dades acumulades desembre 2010. Servei d’Estadística. Edició 13 gener 2011. [Consulta: 22 juliol 2011]. Indicadors de tràfic. Disponible a: <http://bit.ly/qmUFVg> Port de Castelló. Evolución total. A: Port de Castelló [en línea]. [Consulta: 21 juliol 2011]. Disponible a: <www.portcastello.com/estadisticas.html#1> Ports de la Generalitat. Anuari estadístic 2010 [en línia]. [Consulta: 18 juliol 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/oeXxuI> Port de Sète. Statistiques du mois d’août 2011. A: Port de Sète [en línia]. [Consulta: 21 juliol 2011]. Disponible a: <www.sete.port.fr/statistiques/statistiques.php> Autoritat Portuària de Tarragona. Estadístiques de tràfic desembre 2010 [en línia]. [Consulta: 21 juliol 2011]. Capítol 1, Mercaderies. Disponible a: <http://bit.ly/p80ZzY> 34 2. CARARACTERÍSTIQUES I EVOLUCIÓ ESTADÍSTICA DEL TRÀFIC DE CREUERS A NIVELL INTERNACIONAL 2.1. CONCEPTE I TIPUS DE CREUERS Segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, el terme creuer té sis accepcions, entre les quals n’hi ha tres que fan referència a l’àmbit de la nàutica: 1 Vaixell de guerra d’un tonatge intermedi entre els del cuirassat i els del destructor, en el qual la velocitat i l’autonomia predominen sobre l’armament i la protecció. 2 Acció de creuar. 3 Viatge o passeig turístic a bord d’un vaixell. Aquesta última és la que defineix el concepte de creuer que pretenem analitzar en aquest treball. El vaixell per fer un creuer té la particularitat que el client no només l’utilitza per desplaçar-se, sinó que també hi pot dur a terme activitats lúdiques i d’oci, cosa que no passa en transports com ara els autobusos, els avions, els trens i els cotxes que, bàsicament, només serveixen per desplaçar-nos. A més, també serveix d’hotel i de restaurant. Per tant, es pot dir que el que ens ofereix un vaixell de creuer és la possibilitat de fer un viatge recreatiu, en què el client pot gaudir de diversos serveis i activitats tant dins del propi vaixell com en les diverses escales que es duen a terme en diferents ports. Molts cops, però, quan es parla de creuer, no és per fer referència al viatge, sinó al vaixell que permet fer-lo. Així, amb aquest sentit, llegim la notícia: El segon creuer més gran del món atraca a Barcelona 3 (BTVNOTÍCIES, www.btvnoticies.cat, 20-08-2011). Ens hem referit al fet que els clients poden gaudir de diversos serveis i activitats un cop a bord dels vaixells, que varien molt en funció de la seva capacitat, i del seu equipament. Així hi pot haver serveis com ara piscines, jacuzzis, saunes, espais per poder practicar esports com ara futbol, bàsquet o golf, restaurants, bars, cinemes, o, fins i tot, teatres. A més a més, en alguns casos, també es pot gaudir d’espais enjardinats, zones de botigues, o àrees on poder deixar els més petits. A més a més, quan el vaixell arriba en un port, s’ofereix l’opció als clients de poder participar en activitats organitzades de caire cultural, esportiu o aventurer. Per tant, quan es parla de la indústria dels creuers, no només s’ha de pensar en la companyia naviliera i els seus vaixells, sinó en tota la logística i sectors implicats al 3 Bermejo, Marc; Quevedo, Miquel. El segon creuer més gran del món atraca a Barcelona. A: BTV Noticíes [en línia]. 16 abril 2011 [Consulta: 17 juliol 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/q6Bwo8> 41 • Creuers fluvials. Bàsicament es diferencien dels anteriors per la seva menor capacitat i per l’existència de nombrosos ports durant el seus recorreguts. A més a més, solen ser de curta duració, de 3 a 5 dies, i el seu recorregut sol començar i finalitzar en ports diferents. Els principals creuers fluvials recorren els rius Nil, Rhin, Danubi, Volga, Amazones i Mississipi. • Creuers temàtics. En aquest tipus s’inclou tots aquells creuers que estan organitzats per dur a terme una activitat específica que pot estar relacionada amb la música, l’aventura, les expedicions, l’esport, el teatre, i també els que van destinats a públic restringit: solters i solteres (singles’ cruises) o, fins i tot, els dissenyats per a homosexuals (gay and lesbian cruises). Segons els membres de la CLIA, s’espera un creixement elevat d’aquest tipus de creuers per als propers anys, especialment tots aquells que tenen relació amb la gastronomia, la cultura, l’art i la música. • Creuers d’empreses. Aquest tipus de creuers els solen organitzar grans empreses amb la finalitat de motivar els seus empleats o, fins i tot, els seus clients. • Creuers de congressos, convencions i cursos a bord . Per dur a terme aquest tipus de creuers és necessari que els vaixells disposin de sales de conferències i els serveis propis de qualsevol d’aquestes cites, com puguin ser secretaris, traductors, hostesses, etc. Aquest tipus de creuer és força recent i s’espera que es pugui anar implantant, ja que no suposa una despesa gaire més elevada en comparació a l’organització d’aquestes cites en centres especialitzats de les grans ciutats. Podem parlar encara d’altres tipus de creuers com, per exemple, els posicionals i els regulars. Aquests últims realitzen sovint el mateix itinerari i solen oferir moltes activitats i diversió. Els posicionals, són els que durant l’any es traslladen a diverses regions del planeta com poden ser el Carib, el Mediterrani o el nord d’Europa i que ofereixen uns preus molt atractius i un servei d’alta qualitat. Però no només es poden fer classificacions en funció del creuer, sinó també, per exemple, del tipus d’acomodació que hi pot trobar el client. Així doncs, es poden distingir els sis tipus de camarots següents: • Camarots interiors. Són tots aquells que no tenen vista a l’exterior. És poc usual trobar aquest tipus de camarot en els creuers fluvials o els de luxe. 42 • Camarots interiors/exteriors. En alguns vaixells, com ara els de Royal Caribbean International, hi ha alguns camarots que permeten tenir una visió d’un espai públic del creuer. • Camarots exteriors. Disposen de vista al mar. • Camarots exteriors amb balcó. Igual que els exteriors, però, a més, tenen balcó on poder posar gandules o cadires. • Suites. Aquests camarots destaquen per les seves grans dimensions i per disposar normalment de balcó. Podem trobar-ne de diferents mides que van des dels 30 fins als 100 metres quadrats. • Suites superiors en vaixells de gran capacitat. En aquest cas les suites solen disposar d’un restaurant privat. Exemples de companyies amb aquests camarots són Norwegian Cruise Lines (NCL) i Cunard Line. 2.2. LES PRINCIPALS COMPANYIES DE CREUERS Actualment les principals companyies de creuers estan agrupades en 3 grans grups, anomenats els Big Three, que han anat sofrint canvis molt ràpids en els darrers anys a través de fusions, adquisicions o absorcions. Aquests grups empresarials són: Carnival Corporation & plc, Royal Caribbean Cruises Ltd., i Genting Hong Kong. Segons Cruise Market Watch (www.cruisemarketwatch.com), a finals de l’any 2011 l’oferta disponible serà de 428.835 places, representant un increment del 2,8% respecte el 2010, i 252 vaixells. Gràfic 2.3. Percentatge d e captació de creueristes nord - americans i de la resta del món per part de les companyies de creuers l’any 2011 Font: Elaborat per l’autor a partir de les dades de Cruise Market Watch. Market Share. A: Cruise Market Watch [en línia]. [Consulta: 4 agost 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/rnHmyW> 43 2.2.1. CARNIVAL CORPORATION & PLC Aquesta companyia de creuers, que té les seves seus a Miami i Londres, té en propietat o nolieja fins a 101 vaixells, als quals se n’hi afegiran 7 més fins al febrer de 2015. Això permet a la companyia oferir fins a 200 mil places per a creueristes i 70 mil llocs de treball, sent, per tant, una de les empeses turístiques més gran del món. El grup està format per diferents filials, que disposen d’una àmplia autonomia, ubicades en els següents països: • Estats Units: Carnival Cruise Lines, Holland America Line, Princess Cruises i Seabourn. • Regne Unit: P&O Cruises i Cunard Line. • Alemanya: AIDA • Itàlia: Costa Cruises • Espanya: Iberocruceros. • Austràlia: P&O Cruises 44 VAIXELLS DE CARNIVAL CORPORATION & PLC Segment Capacitat dels vaixells Número de vaixells Passatgers Carnival Cruises Lines Contemporary Supercapacitat 22 58.170 Holland America Line Premium Supercapacitat / Gran / Mitjana 15 23.484 Princess Cruises Premium Supercapacitat / Gran / Mitjana 17 37.588 Seabourn Luxury Petita 6 1.974 P&O Cruises Contemporary Supercapacitat / Gran / Mitjana 4 6.332 Cunard Line Luxury Supercapacitat 3 6.700 AIDA Contemporary Supercapacitat / Gran 8 14.248 Costa Cruises Contemporary Supercapacitat / Gran 15 32.210 Iberocruceros Contemporary Gran / Mitjana 4 5.010 P&O Cruises Australia Contemporary Supercapacitat / Gran 7 15.098 TOTAL - - 101 200.814 Aquesta gran diversitat de filials permet brindar al client una oferta variada, amb les principals destinacions en el continent americà, especialment el Carib. A més a més, el grup també està format per dos operadors turístics: la Holland America Princess Alaska Tours, ubicada a Alaska, i la canadenca Yucon. Amb tot aquest conglomerat d’empreses, el grup és capaç de captar uns 8,5 milions de clients cada any. Les seves accions cotitzen a la borsa de Nova York i a la de Londres a través de l’emblema CCL. La companyia és l’única al món que està inclosa en els índexs borsaris S&P 500 dels Estats Units i el FTSE 100 del Regne Unit. Per tal de donar servei als seus clients nord-americans i britànics, les filials del grup s’han agrupat en la World’s Leading Cruise Lines U.S. (www.worldsleadingcruiselines.com) i la World’s Leading Cruise Lines U.K. Taula 2.3. Cara cterístiques de la flota de Carnival Corporation & plc Font: Carnival Corporation & plc. Our Brands. A: Carnival Corportaion & plc [en línia]. [Consulta: 5 agost 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/mEHRax> Cruise Market Watch. Capacity. A: Cruise Market Watch [en línia]. [Consulta: 5 agost 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/pLNqd6> ECC. 2010/2011 Report [en línia]: Grow, develop, innovate, build, protect, health, people, communities, responsible, safe, environment, enjoyment, holidays. [Consulta. 5 agost 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/oYM4ft> P&O Cruises Australia. Our Ships. A: P&O Cruises Australia [en línia]. [Consulta: 5 agost 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/oLBgCL> Seabourn. Our fleet. A: Seabourn [en línia]. [Consulta: 5 agost 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/qISPUn> 45 (www.worldsleadingcruiselines.co.uk). De la primera en formen part sis companyies (Canrival Cruise Lines, Costa Cruises, Cunard Line, Holland America Line, Princess Cruises i Seabourn), mentre que a la segona s’hi afegeix P&O Cruises. 2.2.2. ROYAL CARIBBEAN CRUISES Ltd Aquesta companyia de creuers, que és la segona més gran del món, està formada per 35 vaixells que fan escala en uns 400 ports i que sumen una capacitat aproximada de 85 mil passatgers. Les filials que formen part d’aquest grup són: Royal Caribbean International (Estats Units), Celebrity Cruises (Estats Units), Pullmantur (Espanya), Azamara Club Cruises (Estats Units) i CDF Croisieres de France (França). A més a més, té un participació de fins al 50% dins de la companyia alemanya TUI Cruises. VAIXELLS DE CARNIVAL ROYAL CARIBBEAN CRUISES Ltd Segment Capacitat dels vaixells Nombre de vaixells Passatgers Royal Caribbean International Contemporary Supercapacitat / Gran 22 62.000 Celebrity Cruises Premium Supercapacitat / Gran / Petita 10 20.500 Pullmantur Contemporary Supercapacitat / Gran / Mitjana 6 9.117 Azamara Club Cruises Luxury Mitjana 2 1.400 CDF Croisieres de France Contemporary Mitjana 1 750 TOTAL - - 35 84.650 TUI Cruises* Contemporary / Premium Gran 2 3.836 Taula 2.4. Característiques de la flota de Royal Caribbean Cruises Ltd Font: Cruise Market Watch. Capacity. A: Cruise Market Watch [en línia]. [Consulta: 5 agost 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/pLNqd6> ECC. 2010/2011 Report [en línia]: Grow, develop, innovate, build, protect, health, people, communities, responsible, safe, environment, enjoyment, holidays. [Consulta. 5 agost 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/oYM4ft> Royal Caribbean Ltd. Key Statistics. A: Royal Caribbean, Ltd. [en línia]. [Consulta: 5 agost 2011]. Fleet Data. Disponible a: <http://bit.ly/qeKDDR> fvw. TUI Cruises: Expansion with Mein Schiff 2. A: fvw [en línia]. 1 juny 2010 [Consulta: 5 agost 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/oBMWhC> Pullmantur. Bleu de France. A: Pullmantur [en línia]. [Consulta: 5 agost 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/r7JDuj> *Royal Carribbena Cruises Ltd es propietat del 50% de TUI Cruises. 46 La majoria de filials que formen part del grup són nord-americanes excepte CDF Croisieres de France i l’espanyola Pullmantur. Va ser l’adquisició d’aquesta última, l’any 2006, la que va permetre al grup poder consolidar la seva entrada dintre del mercat europeu de creuers. 2.2.3. GENTING HONG KONG Aquesta companyia, antigament coneguda com a Star Cruises Limited, forma part de Genting Group, una de les multinacionals asiàtiques més importants del món. Així doncs, aquest grup està format per 5 companyies que operen en 3 jurisdiccions diferents sota el nom de Genting, amb un capital de mercat que, a finals de juliol del 2011, superava el 45 bilions de dòlars. Totes aquestes companyies, així com les seves subsidiàries i afiliades, es dediquen a diversos negocis que generen més de 58 mil llocs de treball i que inclouen el lleure i l’hostaleria, la generació d’energia, les plantacions de palmera d’oli, les promocions d’habitatges, la biotecnologia, el gas i el petroli. Pel que fa a Genting Hong Kong, és un líder global del sector de l’oci i l’hostaleria, amb negocis tant dins del sector terrestre com el marítim. Així doncs, són filials de la companyia les empreses naviliers Star Cruises i Norwegian Cruise Lines (NCL), i el centre turístic Resorts World Manila, ubicat a Filipines. La companyia Star Cruises té la seva seu social a Hong Kong, mentre que la de NCL, de la qual Genting Hong Kong en disposa del 50% juntament amb les empreses Apollo Global Management i TPG Capital, està a Miami (Estats Units). Genting Hong Kong es va incorporar l’any 1993 al mercat de creuers operant la flota de Star Cruises, amb l’objectiu de fer créixer el mercat asiàtic i el del Pacífic com a destinació internacional de creuers. Aquesta companyia, juntament amb NCL, disposen actualment de 17 vaixells que tenen com a destí més de 200 ports i una capacitat conjunta d’uns 34 mil passatgers. 47 VAIXELLS DE GENTING HONG KONG Segment Capacitat dels vaixells Número de vaixells Passatgers Star Cruises Contemporary Supercapacitat / Gran / Petita 6 7.624 Norwegian Cruise Lines Contemporary Supercapacitat / Gran 11 26.352 TOTAL - - 17 33.976 2.2.4. ALTRES COMPANYIES DE CREUERS Les següents taules resumeixen quines són les principals companyies de creuers que hi ha a part dels tres grans grups que s’acaben d’analitzar. En el primer s’hi mostren les companyies que duen a terme creuers per mars i oceans, i en el segon les que n’organitzen de fluvials. Tots els vaixells d’aquesta última són de petita capacitat i del segment definit com special. Taula 2.5. Característiques de la flota Genting Hong Kong Font: Cruise Market Watch. Capacity. A: Cruise Market Watch [en línia]. [Consulta: 5 agost 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/pLNqd6> ECC. 2010/2011 Report [en línia]: Grow, develop, innovate, build, protect, health, people, communities, responsible, safe, environment, enjoyment, holidays. [Consulta. 5 agost 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/oYM4ft> International Cruise Services. Cruise Ship Profiles. A: International Cruise Services [en línia]. [Consulta: 6 agost 2011]. Star Cruises. Disponible a: <http://bit.ly/ih0jnX> 48 COMPANYIES AMB CREUERS PER MARS I OCEANS Segment Capacitat dels vaixells Nombre de vaixells Passatgers Bora-Bora Cruises Luxury Petita 1 40 Crystal Cruises Luxury Gran / Mitjana 2 2.010 Delphin Voyager Contemporary Mitjana / Petita 3 1.510 Disney Cruise Line Contemporary Supercapacitat 4 13.100 Fred. Olsen Cruise Lines Contemporary Gran / Mitjana 4 3.939 Hapag-Lloyd Cruises Luxury Mitjana / Petita 5 1.874 Hurtigruten Contemporary Mitjna / Petita 12 7.264 Louis Cruises Contemporary Gran / Mitjana / Petita 9 8.666 MSC Cruises Contemporary Supercapacitat / Gran 12 27.434 Oceania Cruises, Inc. Premium Gran / Mitjana 5 4.552 Paul Gauguin Cruises Luxury Petita 1 322 Pearl Seas Cruises Luxury Petita 1 210 Peter Deilmann Luxury Mitjana 1 513 Regent Seven Seas Cruises Luxury Mitjana / Petita 3 1.890 Saga Shipping Company Contemporary Mitjana / Petita 4 2.235 SeaDream Yacht Club Luxury Petita 2 224 Star Clippers Luxury Petita 3 567 Silversea Cruises Ltd Luxury Mitjana / Petita 6 1.828 Thomson Cruises / Island Cruises Contemporary Gran 5 7.004 Windstar Cruises Luxury Petita 3 608 Taula 2.6. Característiques de la flota de diverses companyies amb creuers per mars i oceans Font: All Things Cruise. Cruise Lines. A: All Things Cruise [en línia]. [Consulta: 10 agost 2011]. Disponible a: <http://allthingscruise.com/browse-cruise-lines> Asociación Crucerista de España. Compañías. A: Asosiación Crucerista de España [en línia]. [Consulta: 10 agost 2011]. Disponible a: <www.asociacioncrucerista.com/> CLIA. The overview [en línia]: 2011 CLIA Cruise Market Overivew. Statistical Cruise Industry Data Through 2010. [Consulta: 2 agost 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/qIIZVl> Cruise Market Watch. Capacity. A: Cruise Market Watch [en línia]. [Consulta: 5 agost 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/pLNqd6> ECC. 2010/2011 Report [en línia]: Grow, develop, innovate, build, protect, health, people, communities, responsible, safe, environment, enjoyment, holidays. [Consulta. 5 agost 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/oYM4ft> 49 COMPANYIES AMB CREUERS FLUVIALS Número de vaixells Passatgers AMA Waterways 13 1.925 American Cruise Lines 6 613 Avalon Waterways 18 2.852 CroisiEurope 26 100 a 180 passatgers cadascun Douro Azul 10 1.374 Iberostar Grand Amazon 1 150 Viking River Cruises 36 150 passatgers de mitjana cadascun Uniworld River Cruises 14 1.854 Yangtze Rivers 33 250 passatgers de mitjana cadascun 2.2.5. VAIXELLS ENCARREGATS O EN CONSTRUCCIÓ En aquest capítol s’esmentarà, mitjançant la següent taula, quins són els vaixells que estan actualment encarregats o en construcció (ships on order), i a quines companyies de creuers pertanyen. D’aquesta manera, es pot comprovar quin serà el creixement de l’oferta per als propers anys. Molts dels vaixells que s’han de lliurar l’any 2012 ja han estat també inclosos en les taules anteriors a l’hora de comptabilitzar el total de passatgers que cada companyia és capaç de transportar. Taula 2.7. Característiques de la flota de diverses companyies amb creuers f luvials Font: All Things Cruise. Cruise Lines. A: All Things Cruise [en línia]. [Consulta: 10 agost 2011]. Disponible a: <http://allthingscruise.com/browse-cruise-lines> Asociación Crucerista de España. Compañías. A: Asosiación Crucerista de España [en línia]. [Consulta: 10 agost 2011]. Disponible a: <www.asociacioncrucerista.com/> CLIA. The overview [en línia]: 2011 CLIA Cruise Market Overivew. Statistical Cruise Industry Data Through 2010. [Consulta: 2 agost 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/qIIZVl> Cruise Market Watch. Capacity. A: Cruise Market Watch [en línia]. [Consulta: 5 agost 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/pLNqd6> ECC. 2010/2011 Report [en línia]: Grow, develop, innovate, build, protect, health, people, communities, responsible, safe, environment, enjoyment, holidays. [Consulta. 5 agost 2011]. Disponi ble a: < http://bit.ly/oYM4ft > 50 CREUERS PREVISTOS QUE ENTRARAN EN SERVEI ELS PROPERS 5 ANYS Entregues previstes per l’any 2012 Companyia Vaixell Drassanes Passatgers AIDA AIDA Luna Meyer Werft 2.174 AMA Waterways AmaCerto Vahali 164 American Cruise Lines Queen of the Mississippi Chesapeake Shipbuilding Corp 140 Avalon Vista Den Breejen 164 Avalon Visionary Den Breejen 128 Avalon Waterways Avalon Angkor Den Breejen 32 Celebrity Cruises Celebrity Reflection Meyer Werft 2.850 Carnival Cruise Line Carnival Breeze Fincantieri 3.690 Costa Cruceros Costa Fascinosa Fincantieri 3.000 Disney Cruise Lines Disney Fantasy Meyer Werft 1.250 MSC Cruises MSC Divina Chantiers de l’Atlantique 3.013 Oceania Cruises Riviera Fincantieri Sestri Ponente 1.252 Viking Aegir Nepturn Werft 190 Viking Embla Nepturn Werft 190 Viking Freya Nepturn Werft 190 Viking Idun Nepturn Werft 190 Viking Njord Nepturn Werft 190 Viking River Cruises Viking Odin Nepturn Werft 190 TOTAL - - 18.997 Entregues previstes per l’any 2013 Companyia Vaixell Drassanes Capacitat AIDA AIDA Mar Meyer Werft 2.192 Hapag Lloyd Cruises Europa 2 STX France 516 Norwegian Cruise Line - Meyer Werft 4.000 Princess Cruises Royal Princess Fincantieri 3.600 TOTAL - - 10.308 Entregues previstes per l’any 2014 Companyia Vaixell Drassanes Capacitat Costa Cruceros - Fincantieri 3.700 Norwegian Cruise Line - Meyer Werft 4.000 Princess Cruises - Fincantieri 3.600 Royal Caribbean International Project Sunshine Meyer Werft 4.100 TOTAL - - 15.400 Entregues previstes per l’any 2015 Companyia Vaixell Drassanes Capacitat AIDA Cruises - Mitsubishi Heavy Industries 3.250 P&O Cruises - Fincantieri 3.611 TOTAL - - 6.861 Entregues previstes per l’any 2016 Companyia Vaixell Drassanes Capacitat AIDA Cruises - Mitsubishi Heavy Industries 3.250 TOTAL - - 3.250 Entregues sense data definida Companyia Vaixell Drassanes Capacitat Pearl Seas Cruises Pearl Mist Irving Shipbuilding 210 Taula 2.8. Creuers que entraran en serve i en el mercat mundial en els propers 5 anys Font: Cruise Critic. New Cruise Ships on Order. A: Cruise Critic [en línia]. [Consulta: 10 agost 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/E8stF> Cybercruises. Cruise Ships Orderbook.. A: Cybercruises [en línia]. [Consulta: 10 agost 2011]. Disponible a: <http://www.cybercruises.com/orderbook.htm> 57 2.4. LES PRINCIPALS DESTINACIONS A PART DEL MEDITERRANI 2.4.1. DADES GLOBALS Com és lògic, les companyies busquen sempre aquelles zones on hi predominen més el sol, les bones temperatures i el bon temps. Per tant, una possible classificació seria a partir de les estacions de l’any. • Primavera. En aquesta època de l’any trobem canvis de molts creuers en busca del bon temps. El més habitual es poder dur a terme un creuer pel Mediterrani, Orient Mitjà, Àsia o un creuer dels anomenats posicionals (vegeu capítol 2.1.) • Estiu. Els creuers més habituals d’aquesta època de l’any són pel Mediterrani, Illes Gregues, Nord d’Europa, Alaska i pel continent asiàtic. • Tardor. Tal i com passa a la primavera, aquesta època torna a servir per moure els vaixells cap a àrees de clima més benigne. Tot i això, molts dels creuers pel Mediterrani, Illes Gregues, el Carib o Àsia es mantenen. • Hivern. És en aquesta època quan s’inicien els creuers que fan la Volta al Món o de llarga durada. El Carib, però, continua sent la zona més habitual per realitzar-hi creuers. Per saber quines són les principals destinacions de creuers a nivell mundial, es poden consultar les dades que cada any publica la CLIA. Una de les estadístiques fa referència al total bed-days que al llarg de l’any hi ha hagut en cadascuna de les destinacions. Per entendre aquest concepte, primer s’ha de definir el lower berth, que és el valor que s’obté multiplicant el nombre de cabines destinades al passatge per 2, és a dir, es considera que a cada cabina hi ha 2 llits. Per tant, quan ens estem referint a la capacitat d’un vaixell en lower berth, aquest no té perquè representar la quantitat real de llits destinats al passatge, ja que és possible que hi hagi diverses cabines que disposin de més o de menys llits. Un cop es coneix el lower berth, per obtenir el bed-days s’ha de multiplicar el lower berth pel nombre de nits que dura el creuer en una determinada zona. Per tant, la CLIA, es basa en aquest últim resultat per elaborar el rànquing de quins són els destins que han aconseguit atraure una major capacitat creuerística (cruise capacity). En la següent taula es mostren les dades dels darrers deu anys. 58 Tot i que aquestes dades donen una idea força clara de quines són les principals destinacions pel que fa al mercat de creuers a nivell mundial, cal assenyalar alguna diferència que pot sorgir si es consulten les dades oficials de cada regió. Per exemple, tal i com es pot observar en els gràfics i taules del total de passatgers d’Alaska (veure gràfic 2.18.) i oest de Mèxic (veure gràfic 2.19.), el nombre de passatgers que van arribar a les costes d’aquest últim va ser superior als que va arribar a Alaska, segons les dades oficials consultades. Taula 2.9. Principals destinacions mundials de l mercat de creuers ordenats segons les dades de l’any 2010. Les dades mesuren la capacitat de creuers rebuda en bed-days Font: Elaborat per l’autor a partir de les dades de CLIA. The overview [en línia]: 2011 CLIA Cruise Market Overivew. Statistical Cruise Industry Data Through 2010. [Consulta: 2 agost 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/qIIZVl> 59 Com es pot veure en la taula anterior, el mercat caribeny ha anat perdent importància al llarg dels anys en el context mundial, tot i això, manté encara una clara posició capdavantera. En canvi, el Mediterrani ha anat guanyant protagonisme en aquest mercat internacional i ha augmentat des de l’any 2001 pràcticament un 5% la seva quota de mercat, mentre que Europa ho ha fet un 0,6%, o l’oest de Mèxic un 2,8%. A continuació s’analitzen de forma breu les cinc principals destinacions creuerístiques, deixant a banda el Mediterrani, que serà comentat en el capítol 3. 2.4.2. EL CARIB Un clima càlid i solejat, unes platges de gran bellesa, una multitud d’indrets per dur a terme excursions i una posició molt pròxima al país amb major nombre de persones que participen en creuers, Estats Units, fan que el Carib sigui, des de fa anys, el principal mercat pel que fa la turisme de creuers. L’arribada massiva de turistes a les costes d’aquesta zona ha obligat els governs a emprendre mesures per tal d’intentar aturar el deteriorament que han patit les platges i les selves verges de països com ara República Dominicana, Barbados o Granada. Taula 2.10. Principals destinacions mundials del mercat de creuers ordenats segons les dades de l’any 2010. Les dades mesuren el tant per cent respecte el total de bed-days Font: Elaborat per l’autor a partir de les dades de CLIA. The overview [en línia]: 2011 CLIA Cruise Market Overivew. Statistical Cruise Industry Data Through 2010. [Consulta: 2 agost 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/qIIZVl> 60 D’altra banda, els empresaris locals observen com cada cop són més les companyies de creuers que gestionen i creen ells mateixos les infraestructures hoteleres i els locals i les activitats d’oci. Es podria dir, per tant, que els turistes viuen en un entorn totalment diferent al que és realment la regió, provocant, a més a més, que l’economia local no pugui treure beneficis de la seva arribada. Tot i la pèrdua d’importància en el context internacional soferta en els darrers anys (vegeu taula 2.10), el conjunt global de la regió ha continuat guanyant passatgers, tot i les caigudes que han patit alguns països com Puerto Rico. A més a més, aquest tipus de turisme es caracteritza per la seva relativa continuïtat al llarg de l’any, i prova d’això és, per exemple, que entre els mesos de gener i abril de l’any 2010 van passar per la regió 9,1 milions de creuristes, segons dades de la Caribbean Tourism Organization (CTO), mentre que durant maig, juny i juliol n’havien passat 3,5 milions. 61 ARRIBADES DE TURISTES VIA CREUER DURANT EL PERÍODE 2008-2010 Destinació 2008 2009 2010 Variació (%) Antigua i Barbuda 580.853 712.792 557.635 -4,2 Aruba (Països Baixos) 556.090 606.768 569.424 2,3 Bahames 2.861.140 3.255.780 3.803.122 24,8 Barbados 597.523 635.212 664.747 10,1 Belize 597.370 705.219 764.628 21,9 Bermudes (Regne Unit) 286.409 318.528 347.931 17,7 Bonaire (Països Baixos) 175.702 148.055 154.016 -14,1 Conzumel (Mèxic) 2.569.433 2.221.729 2.911.146 11,7 Curaçao (Països Baixos) 352.897 423.088 383.036 7,9 Dominica 386.414 532.352 517.979 25,4 Grenada 292.712 342.852 333.556 12,2 Illa de Sant Martí (França i Països Baixos) 1.345.812 1.215.146 1.512.618 11,0 Illes Caiman (Regne Unit) 1.553.053 1.520.372 1.597.838 2,8 Illes Verges Americanes (Estats Units) 1.757.067 1.582.264 1.858.946 5,5 Illes Verges Britàniques (Regne Unit) 571.749 530.327 501.451 -14,0 Jamaica 1.088.901 922.349 909.619 -19,7 Martinica (França) 87.079 69.749 74.634 -16,7 Puerto Rico 1.392.624 949.798 955.329 -45,8 República Dominicana 348.923 496.728 352.539 1,0 Saint Lucia 619.680 699.306 670.043 7,5 Saint Vicent i les Grenadines 116.613 149.464 110.955 -5,1 Trinitat i Tobago 48.666 83.709 71.802 32,2 TOTAL* 18.811.100 19.015.700 20.156.600 6,0 Taula 2.11. Arribada de turistes via creuer als estats i ports que formen part de la CTO Font: CTO. Caribbean Tourism – State of the Industry [en línia]. Febrer 2011 [Consulta: 13 agost 2010]. Disponible a: <http://bit.ly/rnYta3> CTO. Latest statistics 2009 [en línia]. 26 agost 2010 [Consulta: 13 agost 2010]. Cruise Passenger Arrivals – 2009 & 2008. Disponible a: <http://bit.ly/dUDRWJ> *Els valors totals que dona la CTO en el State of the industry (Feb. 2011) no es corresponen exactament amb la suma del número de turistes que ha rebut cada país de la regió i que figuren en el Latest statistics 2009 i Latest statistics 2010. 62 Un dels països més importants pel que fa al tràfic de creuers, tal i com es pot veure en el capítol 2.4.6. i el gràfic 2.19., és Mèxic. De fet, el seu tràfic és molt intens tant a la seva costa est com oest, sent la primera la que històricament ha rebut un major nombre de creuers (vegeu gràfic 2.20). Així doncs, a part del port de Conzumel, que apareix en la taula 2.11. i que és l’únic de Mèxic que surt en les estadístiques globals de la CTO, hi ha al voltant de Conzumel altres ports menys importants, però que alguns d’ells reben una quantitat gens menyspreable de creueristes. Bahames Antigua i Barbuda Barbados Illes Verges Britàniques Dominica Grenada Martinica Saint Lucia Illa de Sant Martí Saint Vicent i les Grenadines Illes Ve rges Americanes Belize Bonaire Curaçao Aruba Illes Caiman Conzumel República Dominicana Jamaica Puerto Rico Trinitat i Tobago Mapa 2.1. Països que formen part de la CTO pel còmput del tràfic de creuers Font: Elaborat per l’autor a partir de Google, Google Maps [en línia]. [Consulta: 14 agost 2011]. Disponible a: <http://maps.google.es/> 63 Finalment, mereix una menció la Florida-Caribbean Cruise Association (FCCA), una organització comercial sense ànim de lucre, creada l’any 1972, de la qual actualment formen part 14 companyies de creuers que operen amb més de 100 vaixells a les zones de Florida, el Carib i Amèrica Llatina. L’objectiu d’aquesta associació és oferir un espai per al debat en matèria de legislació, desenvolupament turístic, ports, seguretat (safety i security) i altres assumptes que pugin afectar la indústria del turisme de creuers. A més a més, la FCCA busca poder crear sinèrgies de treball amb governs, ports i estaments públics i privats per tal de maximitzar el rendiment econòmic del tràfic de creuers i garantir un augment en el nombre de passatgers. MEMBRES DE FCCA AIDA Cruises Holland America Line Azamara Club Cruises MSC Cruises (USA) Inc. Carnival Cruise Lines Norwegian Cruise Line Celebrity Cruises P&O Cruises Costa Cruise Lines Princess Cruises Cunard Line Royal Caribbean International Disney Cruise Line Seabourn Cruise Line 2.4.3. EUROPA Normalment, quan es parla d’Europa com a tercer destí turístic en importància en el mercat de creuers, es fa referència a quatre zones ben delimitades: la costa oest Taula 2.13. Membres de la FCCA l’any 2011 Font: Elaborat per l’autor a partir de les dades de la FCCA. About the FCCA. A: FCCA [en línia]. [Consulta: 16 agost 2011]. Disponible a: < www.f - cca.com/about.html > Taula 2.12. Número de creueristes que arriben en els principals ports de la costa est de Mèxic Font: SCT. Movimiento Nacional de Pasajeros en Cruceros 2010 [en línia]. [Consulta: 16 agost 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/pENCPU> SCT. Serie histórica del Movimiento de Pasajeros [en línia]. [Consulta: 16 agost 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/pMEvjA> 64 d’Europa (des de Lisboa, Portugal, fins a Cuxhaven, Alemanya); Regne Unit i Irlanda; Islàndia, Noruega i les illes Fèroe (Dinamarca); i el mar Bàltic. És a dir, no es tenen en compte els ports mediterranis, ja que el conjunt d’enclavaments d’aquest mar formen una altre destí turístic del mercat de creuers que actualment té molta més importància. Cal també destacar que cada cop adquireixen major rellevància, en el mercat europeu, els creuers fluvials ja que, per exemple, segons les dades de la CLIA, un 24% de les demandes dels nord-americans de creuers de luxe són per anar pels rius europeus, només per sota del Carib i l’est de Mèxic (26%). L’any 2010, un total de 100 vaixells van estar presents per tot aquest mercat, oferint una capacitat total de 106.104 lower berths. Les companyies nord-americanes van operar 25 vaixells amb una capacitat de 36.424 lower berths, mentre que les europees en van utilitzar 62 amb gairebé 67.500 lower berths. L’any 2011 s’espera que la zona pugui oferir fins a 11,40 milions de bed-days. El Bàltic, la regió més important de totes, va generar 3,1 milions de passatgers l’any 2010, amb quatre dels cinc ports més importants en quantitat de passatgers. Mapa 2.2. Els 5 primers ports en nombre de passatgers i les q uatre principals zones de creuers d’Europa: costa oest; Regne Unit i Irlanda; Illes Fèroe, Islàndai i Noruega; i mar Bàltic. Font: Cruise Europe. Cruise Regions. A: Cruise Europe [en línia]. [Consulta: 16 agost 2011]. Disponible a: <www.cruiseeurope.com/story/regions> Google, Google Maps [en línia]. [Consulta: 26 setembre 2011]. Disponible a: <http://maps.google.es/> 65 ELS 10 PORTS MÉS IMPORTANTS D'EUROPA (PASSATGERS) 662.000 448.497 427.000 415.000 390.000 342.000 307.223 291.877 260.843 246.000 0 100.000 200.000 300.000 400.000 500.000 600.000 700.000 800.000 Copenhaguen (Dinamarca) Lisboa (Portugal) St. Petesburg (Rússia) Estocolm (Suècia) Tallinn (Estònia) Hèlsinki (Suècia) Dover (Regne Unit) Bergen (Noruega) Oslo (Noruega) Hamburg (Alemanya) 2010 2009 2008 ELS 10 PORTS MÉS IMPORTANTS D'EUROPA (ESCALES) 307 299 298 280 259 247 241 167 158 150 0 50 100 150 200 250 300 350 Copenhaguen (Dinamarca) Lisboa (Portugal) St. Petesburg (Rússia) Tallinn (Estònia) Estocolm (Suècia) Hèlsinki (Suècia) Bergen (Noruega) Dover (Regne Unit) Geirangerfjord (Noruega) Oslo (Noruega) 2010 2009 2008 Gràfic 2.7. Els 10 ports més importants del mercat europeu de creuers pel que fa a quntitat de passatgers Font: Cruise Baltic. Cruise Baltic passenger number [en línia]. Octubre 2010 [Consulta: 12 agost 2011]. Disponible a: <www.cruisebaltic.com/composite-682.htm > Cruise Europe. Top 10 passengers. Overall [en línia]. [Consulta: 12 agost 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/abjiP7> Gràfic 2.8. Els 10 ports més importants del mercat europeu de creuers pel que fa a nombre d’escales Font: Cruise Baltic. Cruise Baltic passenger number [en línia]. Octubre 2010 [Consulta: 12 agost 2011]. Disponible a: <www.cruisebaltic.com/composite-682.htm > Cruise Europe. Top 10 calls. Overall [en línia]. [Consulta: 12 agost 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/abjiP7> 66 La principal organització que treballa per a la promoció d’Europa com a destí de creuers és la Cruise Europe (1991), de la qual són membres més de cent ports de vinti-nou països, que estan repartits en les quatre regions que s’han especificat en el mapa 2.2. D’aquesta manera, Cruise Europe representa un únic mercat amb unes ofertes molt variades, tant pel que fa a climes, com a cultures i producte turístic. L’organització està formada pels més de 100 membres, un consell, un comitè de màrqueting, un grup de desenvolupament econòmic i els 4 comitès regionals amb els seus respectius presidents. Les accions de Cruise Europe van dirigides a les companyies de creuers, agències de viatges, operadors turístics i especialistes en excursions terrestres, ports, autoritats turístiques nacionals i regionals, mitjans de comunicació, associacions de caire local, les tripulacions i els passatgers. L’associació dóna molta importància a les campanyes de promoció dutes a terme a través del seu portal web (www.cruiseeurope.com), així com també als convenis de comerç, la participació en fires, la col·laboració amb diverses institucions i associacions com la ECC, la Medcruise, la CLIA o la Unió Europea (UE), i la publicació d’un llibre anual i d’un butlletí de notícies. D’altra banda, hi ha, a cadascuna de les quatre regions que formen el mercat definit com a Europa, una sèrie d’organitzacions que tenen com a principals objectius i característiques comunes, la promoció de les seves destinacions cara als turistes i a les companyies navilieres, i la cooperació entre els diferents membres que estan involucrats en la indústria del creuer: autoritats portuàries i locals, consignataris, empreses de subministrament a creuers, empreses d’assistència a terra o ground handlers, comerciants, companyies de transport, destinacions turístiques o organitzacions turístiques de l’Estat, per tal d’oferir un producte turístic de qualitat, amb una logística de primer nivell. 73 contemporanis, les típiques botigues de records, i passejades per carrers empedrats i estrets. PASSATGERS EN ELS PORTS DE NORUEGA, ISLÀNDIA I ILLES FÈROE 291.877 210.105 175.000 136.908 98.170 86.902 85.397 76.709 68.033 66.702 0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 300.000 350.000 Bergen (Noruega) Geirangerfjord (Noruega) Stavanger (Noruega) Flåm (Noruega) Nordkapp (Noruega) Molde (Noruega) Tromsø (Noruega) Ålesund (Noruega) Reykjavík (Islàndia) Olden-Nordfjord (Noruega) 2010 2009 2008 Pel que fa a les estadístiques de cada país, en el cas d’Islàndia, dels deu ports capaços d’acollir creuers, és el de Reykjavík, el que pot rebre vaixells de fins a 450 metres d’eslora i 12 metres de calat, el que acull el 95% del total dels vaixells que visiten el país. L’any 2010 va albergar fins a 74 creuers, amb aproximadament 70 mil passatgers. En el cas de Noruega, com es pot veure en el gràfic 2.13., els seus ports són els que reben més visites dels tres països que conformen aquesta zona de l’Atlàntic. Dels 430 mil creueristes que van visitar el país, la majoria eren del Regne Unit (27%), Alemanya (27%), Estats Units (12%), Itàlia (8%) i Espanya (7%). Finalment, les illes Fèroe disposen de fins a tres ports per a rebre creuers, però el de Tórshavn, la capital de les illes, a mitja distància entre Islàndia i Noruega, és el més important de tots. Mentre que l’any 2009 aquest port va rebre fins a 45 creuers amb 30.258 passatgers, l’any següent aquests valors van augmentar fins als 47 i 32.158, respectivament. Gràfic 2.13. Els 10 ports més importants pel que fa al tràfic de creuers de Noruega, Islàndia i Illes Fèroe Font: Elaborat per l’autor a partir de les dades de Cruise Europe. Top 10 passengers. Iceland, Norway & Faroes [en línia]. [Consulta: 24 agost 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/abjiP7> 74 El mar Bàltic El mar Bàltic ofereix la possibilitat de visitar i gaudir de la història, tradicions i espectacles naturals de fins a deu països diferents: Dinamarca, Suècia, Letònia, Lituània, Finlàndia, Noruega, Polònia, Rússia, Estònia i Alemanya. La totalitat de la regió, una antiga terra de víkings, cavallers de les croades i comerciants, ofereix la possibilitat de dur a terme un visita molt variada i gaudir d’espais naturals, esglésies, cases i palaus medievals que conviuen amb l’arquitectura més moderna; una rica gastronomia; o excursions i activitats a l’aire lliure. A més a més, també permet visitar països de recent creació que es van independitzar de l’antiga Unió Soviètica, com ara Lituània, Letònia o Estònia. Pel que fa a les estadístiques globals de la regió, l’any 2010 van visitar la zona pràcticament 3,1 milions de persones, cosa que va suposar una baixada d’un 1,3% respecte l’any anterior. Paral·lelament, també van baixar el nombre d’escales de Mapa 2.4. Els ports de creuers dels 10 països que formen el mar Bàltic Font: Cruise Baltic. One sea – Oceans of adventures [en línia]. [Consulta: 21 agost 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/n4NLnZ> 75 vaixells, passant de les 2.163 a les 2.010, sent un total de 68 els vaixells que van visitar la zona. Les prediccions de Cruise Baltic (veure gràfic 2.14.) per a l’any 2011 és que es reprendrà el camí del creixement que s’ha viscut de forma més o menys interrompuda en els darrers 10 anys, augmentant els passatgers un 12,3% i les escales un 10,0%. I és que, des de l’any 2000 fins al 2010, la taxa de creixement anual mitjana ha estat del 11,4%. També han augmentat els creuers que comencen o acaben en un punt de la regió (creuers turnaround), passant dels 106 l’any 2000 als 242 l’any 2010 (+8,6% anual de mitjana). EVOLUCIÓ DEL NÚMERO DE PASSATGERS I ESCALES AL MAR BÀLTIC 0 500.000 1.000.000 1.500.000 2.000.000 2.500.000 3.000.000 3.500.000 4.000.000 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 0 500 1000 1500 2000 2500 Passatgers Escales NOTA: any 2011 és una previsió Una de les claus per entendre aquest creixement ha estat l’establiment de línies aèries de baix cost, que han aconseguit suplir moltes de les deficiències que presentaven, tant en horaris com en freqüències, les línies convencionals. A més a més, amb aquestes línies de baix cost, s’ha pogut aconseguir preus de creuers molt més competitius, cosa que permet abastar un mercat molt més gran. De fet, hi ha casos similars en regions com ara el Carib, que està connectada amb els Estats Units a través de la companyia de baix cost Jetblue. Gràfic 2.14. Evolució del número de passatgers i escales a la regió del mar Bàltic des de l’any 2000 Font: Elaborat per l’autor a partir de les dades de Cruise Baltic. Cruise Baltic passenger number [en línia]. Octubre 2010 [Consulta: 12 agost 2011]. Disponible a: <www.cruisebaltic.com/composite-682.htm > 76 PASSATGERS EN ELS PORTS DEL MAR BÀLITC 662.000 427.000 415.000 390.000 342.000 261.000 222.000 125.005 58.248 52.067 0 100.000 200.000 300.000 400.000 500.000 600.000 700.000 800.000 Copenhaguen (Dinamarca) St. Petesburg (Rússia) Estocolm (Suècia) Tallinn (Estònia) Hèlsinki (Finlàndia) Oslo (Noruega) Rostock (Alemanya) Gdynia (Polònia) Riga (Letònia) Visby (Suècia) 2010 2009 2008 Dels 27 ports que representa la Cruise Baltic, els cinc més importants, tal i com es pot veure en el gràfic 2.15. són: Copenhaguen (Dinamarca), St. Petesburg (Rússia), Estocolm (Suècia), Tallinn (Estònia) i Hèlsinki (Finlàndia). De fet, aquests cinc ports se situen entre els 6 amb més passatgers d’Europa, amb l’excepció de Lisboa que ocupa la segona posició. A part dels 10 primers ports que es poden veure en el citat gràfic, també són importants els de Göteborg (Suècia), Klaipeda (Lituània) i Kristiansand (Noruega). NACIONALITATS DELS PASSATGERS DELS CREUERS PEL BÀLTIC Amèrica del Nord 47% Itàlia 24% Espanya 14% Regne Unit 9% Àsia 3% Altres 3% Gràfic 2.16. Nacionalitats dels passatgers que duen a terme un creuer pel mar Bàlitc Font: Elaborat per l’autor a partir de les dades de COWI. Cruise Baltic Survey [en línia]. Juliol 2007 [Consulta: 21 agost 2011]. Nationality and age of the passengers. Disponible a: <http://bit.ly/qYA9K1> Gràfic 2.15. Passatgers en els 10 port s més importants del mar Bàltic Font: Elaborat per l’autor a partir de Cruise Baltic. Cruise Baltic passenger number [en línia]. Octubre 2010 [Consulta: 12 agost 2011]. Disponible a: <www.cruisebaltic.com/composite-682.htm > 77 2.4.4. BAHAMES Tot i que les seves dades molts cop són comptabilitzades dintre del Carib, (vegeu taula 2.11. i mapa 2.1.), la CLIA considera aquest petit estat una destinació turística diferenciada d’aquesta gran regió. Les 700 illes i els 2500 cayos que formen part de Bahames, ubicat a l’Amèrica Central, van representar l’any 2010, la quarta destinació més visitada en el mercat internacional de creuers. Un país que basa el seu atractiu turístic en el seu clima càlid; les seves platges; la seva geografia; els seus bars i restaurants; les seves peces d’art, artesania i música locals; la pesca i els esports aquàtics. A més a més, el turista pot gaudir de zones amb una gran diversitat d’activitats i propostes, i d’altres on el que regna és la tranquil·litat i la solitud. PASSATGERS QUE VISITEN BAHAMAS 3.255.780 3.078.534 2.861.140 2.970.659 3.078.709 3.360.012 2.551.673 2.512.626 2.802.112 2.970.174 3.805.612 - 500.000 1.000.000 1.500.000 2.000.000 2.500.000 3.000.000 3.500.000 4.000.000 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 El país disposa de fins a set ports per fer-hi escala, els més importants dels quals són: el de Nassau, capital de l’estat, i el de l’illa de Gran Bahama. La resta de ports (Great Stirrup Cay, Castaway Cay, Half Moon Cay, Princess Cays, Coco Cay) formen part de les anomenades Out Islands, les quals permeten gaudir d’un producte turístic ideal per aquelles persones que busquin un turisme de relax. Gràfic 2.17. Creueristes que han visitat Bahames entre els anys 2000 i 2010 Font: Elaborat per l’autor a partir de les dades de Tourism Today Bahamas. Cruise Visitors by Island Summary 1989 to 2010 [en línia]. [Consulta: 25 agost 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/pdWDuk> 78 El port de Nassau és el primer que utilitzen els passatgers per entrar a les Bahames, tot i que en els darrers anys ha perdut importància a favor de les Out Islands i Gran Bahama. Pel que fa al port on els passatgers fan una segona escala dintre del creuer per Bahamas, Nassau també és actualment el primer port en aquests casos, malgrat que, fins l’any 2009, aquesta posició l’ostentaven els de Out Islands. 2.4.5. ALASKA Alaska, que pot presumir de disposar d’importants paisatges naturals verges que pel canvi climàtic poden veure’s afectats de forma molt notòria, va viure un increment molt significatiu pel que fa al nombre de creuers fins l’any 2008. A més a més, el fet que pertanyi a Estats Units afavoreix l’arribada massiva de turistes d’aquest país. És un destí amb una alta estacionalitat per les dures condicions dels hiverns polars, que fan que el tràfic de creuers es concentri durant el període comprès entre juny i setembre. Els seus principals ports són: Anchorage (capital de l’estat), Haines, Juneau, Ketchikan, Sakgway, Sitka, Valdez, Whittier i Wrangell. Les instal·lacions Mapa 2.5. Els ports de creuers de les Bahames Font: Elaborat per l’autor a partir de Google, Google Maps [en línia]. [Consulta: 26 agost 2011]. Disponible a: <http://maps.google.es/> 79 portuàries de què disposa l’Estat són limitades i pateixen una alta densitat de tràfic, que ocasiona períodes de congestió. A més a més, aquest Estat disposa d’unes regulacions pròpies molt dures pel que fa a la lluita contra la contaminació degut especialment al desastre de l’Exxon Valdez (1989). Així doncs, una de les principals preocupacions de les autoritats d’Alaska és evitar un nou episodi de contaminació com el que es va produir en aquell fatídic accident marítim. Les autoritats són molt curoses a l’hora de comprovar que no hi hagi hagut cap tipus d’infracció de la llei, i en els casos de reincidència pot arribar a prohibir la navegació per les aigües jurisdiccionals de l’estat. Inside Passage: - Fiord de Misty - Glacera de Bay - Haines - Icy Strait Point - Juneau - Ketchikan - Sitka - Skagway - Tracy Arm - Wrangell Glacera de Kodiak Dutch Harbor Nome Anchorage Fiord de College Seward Valdez Wittier Mapa 2.6. Principals ports d’escala i at raccions turístiques del litoral d’Alaska Font: Alaska Cruises.com. Alaska ports of call. A: Alaska Cruise.com [en línia]. [Consulta: 27 agost 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/mOWZSP> CLAA. Ports of Call. A: CLAA [en línia]. [Consulta: 27 agost 2011]. Disponible a: <www.claalaska.com/links.html> Google, Google Maps [en línia]. [Consulta: 27 agost 2011]. Disponible a: <http://maps.google.es/> Nationalatlas.gov. Mapa de Alaska. A: Periodicos.ws [en línia]. [Consulta: 27 agost 2011]. Disponible a: http://periodicos.ws/mapas/akmapes.html Vacations to Go. Alaska Cruise & Canada Tour. A: Vacations to Go [en línia]. [Consulta: 27 agost 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/pLEB6n> 80 Destacar dues associacions importants vinculades al tràfic de creuers a l’Estat d’Alaska com són l’Alaska Cruise Association (ACA) i la Nort West Cruise Ship Association (NWCCA). La primera neix l’any 2007 amb l’objectiu de millorar i establir relacions fortes amb els negocis locals i treballar amb els líders civils per tal de poder expandir els beneficis de la indústria de creuers a tota la població. És una organització sense ànim de lucre que inclou entre els seus membres les més grans companyies de creuers que operen a Alaska. La NWCCA és també una associació sense ànim de lucre que representa les majors companyies de creuers que operen a la Colúmbia Britànica, l’Estat de Washington, Alaska, Hawai, i la part atlàntica del Canadà i el Quebec. Va ser fundada l’any 1986 i pretén establir uns bons canals de comunicació i relació amb els representants civils en aquells llocs on les companyies de creuer operen o tenen bases. A més a més, pretén tenir un paper clau en les regulacions mediambientals i de seguretat (security i safety), promou estudis relacionats amb la indústria del creuer, i dóna suport a les empreses locals perquè puguin treure un rendiment econòmic del tràfic de creuers. MEMBRES DE ACA I NWCCA Carnival Cruise Lines Oceania Cruises Celebrity Cruises Princess Cruises Crystal Cruises Regent Seven Seas Cruises Holland America Line Royal Caribbean International Norwegian Cruise Line Silversea Cruises Disney Cruise Line (només forma part de NWCCA) En la taula següent es pot observar com, després d’uns anys de pujades més o menys continuades, a partir del 2008, es va entrar en un període d’estancament fins l’any 2010, quan hi va haver una caiguda de fins al 14,5% en el nombre de creueristes. Taula 2.14. Membres de l’ACA i la NWCCA l’any 2011 Font: ACA. Members. A: ACA [en línia]. [Consulta: 27 agost 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/qxadJR> NWCCA. NWCCA Member Lines. A: NWCCA [en línia]. [Consulta: 27 agost 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/oL2fyX> 81 L’explicació d’aquesta caiguda de creueristes podria ser la implantació fa dos anys, per part de l’estat d’Alaska, entre d’altres mesures, d’un nou impost anomenat Commercial Passenger Vessel (CPV) Excise Tax (Impost Especial sobre els Vaixells de Passatge Comercials), o també cruise ship tax (taxa dels vaixells de creuer) o head tax (taxa d’entrada). L’impost especial CPV formava part del Ballot Measure 2, conegut també com a Cruise Ship Initiative (Iniciativa dels Vaixells de Creuer), i va ser aprovat, amb el 52% dels vots, l’agost de l’any 2006, mitjançant un referèndum sorgit d’una iniciativa popular tirada endavant per l’organització Responsible Cruising for Alaska. La nova taxa, el valor de la qual és de 34,50$ per viatge, s’imposa a tots els passatgers que duguin a terme viatges més llargs de 72 hores i que ho facin en vaixells que disposin de 250 o més llits per al passatge, i que amarrin o fondegin en aigües de l’Estat d’Alaska per tal que els passatgers puguin embarcar o desembarcar. Del total d’impostos recaptats, que van a parar a l’anomenat fons general de l’Estat, es distribueixen en els cinc primers ports d’escala d’Alaska 5$ per cada passatger que hagin rebut, sempre i quan no disposin ja d’una taxa similar. No obstant, amb la nova normativa de l’any 2010 i que entra en vigor l’any 2011, el nombre de ports passa de cinc a set i s’elimina la disposició segons la qual el port que ja imposi la seva pròpia taxa no té dret a rebre la seva part corresponent. A més a més, fins a l’aprovació de la nova normativa, un 25% del total recaptat es transferia a l’anomenat Regional Cruise EVOLUCIÓ DEL NÚMERO DE PASSATGERS EN CREUERS A ALASKA 878.000 1.026.600 1.033.100 1.029.800 958.900 953.400 884.400 777.000 739.800 690.600 0 200.000 400.000 600.000 800.000 1.000.000 1.200.000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Gràfic 2.18. Evolució del nombre de passatgers en creuers a l’estat d’Alaska en els darrers 10 anys Font: Elaborat per l’autor a partir de les dades de Department of Commerce, Comunity, and Economic Development (State of Alaska). Alaska Visitor Statistics Program VI. Interim Visitor Volume Report. Summer 2010 [en línia]. Març 2011 [Consulta: 26 agost 2011]. Cruise Volum Trends. Disponible a: <http://bit.ly/pFAb5J> 82 Ship Impact Fund (Fons d’Impacte pels Creuers Regionals), el qual ha estat també recentment eliminat. Una altra important mesura que inclou la iniciativa és que la indústria del creuer ha d’aportar 4$ per cada llitera i viatge amb l’objectiu de finançar el programa de control del medi ambient, Ocean Ranger. D’aquesta manera, Alaska va ser el primer Estat dels Estats Units a exigir que dintre de la Coast Guard hi haguessin llicenciats en enginyeria marina o persones que disposessin d’una carrera sobre protecció del mediambient i seguretat (safety) en el mar. Aquestes persones, conegudes com Ocean Rangers, embarquen a bord dels creuers i comproven que es compleixi la normativa mediambiental i que el passatge, els tripulants i els residents del voltant dels ports estiguin protegits de qualsevol tipus de pràctica incorrecta en matèria de sanitat, salut, i pràctiques de seguretat. El conegut com a Commercial Passenger Vessel Environmental Compliance Program, creat l’any 2001, per controlar els creuers que naveguen per aigües d’Alaska, és l’encarregat de gestionar el Ocean Ranger, el qual du a terme un elevat nombre d’inspeccions. Menys d’un 2% dels viatges es queden sense inspeccions per motius logístics. Aquestes i altres mesures van provocar que, des d’un bon principi, les companyies de creuers es mostressin totalment en contra de la nova taxa. De fet, segons el candidat republicà a governador de l’estat d’Alaska, l’any 2006, derrotat en les primàries del partit per Sarah Palin i president de l’ACA, John Binkley (1953), l’any 2010, seria quan es notaria realment la baixada de creuers per la nova taxa i l’actual conjuntura econòmica. Així doncs, l’any 2009, companyies com ara Holland America Line i Princess Cruises, pertanyents al grup Carnival Corporation & plc, van anunciar els seus plans d’eliminar un 10% de les seves rutes per l’Estat. Posteriorment, el novembre d’aquell mateix any, l’ACA va presentar un plet a la cort federal sobre la recaptació i l’ús que es feia del citat impost. Segons la seva versió, la llei federal estipula que les taxes marítimes només es podran aplicar per pagar el cost dels serveis duts a terme sobre el vaixell i, per tant, en aquest cas, s’estaria cobrant una taxa sense oferir cap servei a canvi. Els defensors de la normativa han assegurat que aquesta nova taxa no resulta ser cap mena de problema ja que representa un percentatge molt baix en comparació al preu total d’un creuer per Alaska, incloent-hi el cost dels bitllets d’avió, l’hotel, els records i les excursions. A més a més, aquesta taxa va destinada també a millorar instal·lacions portuàries que després els propis grans creuers volen utilitzar. 89 defensa de forma conjunta els interessos dels ports mediterranis i manté contactes amb la indústria creuerística i altres ports i associacions d’arreu del món. La importància d’aquesta associació la podem valorar en funció del nombre de passatgers que visiten els seus ports membres. Així doncs, l’any 2009, hi van passar 17.854.717 passatgers. Aquesta xifra representa un 68% del total de passatgers que van fer un creuer pels ports del Mediterrani (26.396.979). El 32% restant ha passat pels més de 70 ports que encara no són membres de l’organització, el més important dels quals és el del Pireu (Grècia). Per tant, es pot assegurar que, quan citem dades subministrades per MedCruise, s’està fent referència a dos terços del total de la indústria creuerística del Mediterrani. Com es pot veure en la taula següent, l’any 2009, el port de Barcelona era el primer en nombre de passatgers i escales entre tots els que formen part de MedCruise. Es pot observar que els cinc primers superen el milió de creueristes i que estan ubicats en dos països de l’oest del Mediterrani, Espanya i Itàlia. Destacar el fet que, en la majoria de ports, tot i augmentar el nombre de creueristes, disminueix la quantitat d’escales, cosa que vindria a confirmar l’efecte dels últims anys de tendir a construir i utilitzar vaixells amb major capacitat. L’any 2009, el conjunt d’aquests deu ports va sumar 11.722.284 passatgers, cosa que representa un 65,7% sobre el total de creueristes que van passar pels ports de MedCruise i un 44,4% sobre el total del Mediterrani. Mapa 3.1. Els ports membres de MedCruise estan ubicats al Mediterrani, Mar Negre, Mar Roig i Atlàntic Font: MedCruise Community. Member Ports map [en línia]. [Consulta: 10 setembre 2011]. Disponible a: <http://medcruise.cruisecommunity.com/map.php> 90 El gràfic següent confirma que la mitjana de passatgers a cada escala de creuers és cada cop més elevada. De fet, en els ports de MedCruise, aquest valor no ha parat d’augmentar en els darrers anys, sent l’augment més important entre l’any 2008 i 2009, quan el número total d’escales va passar de 11.595 a 10.407, mentre que el nombre de passatgers de mitjana en cadascuna d’elles va augmentar un 14,8%, de 1495 a 1716 passatgers. És a dir, el total de creuers baixa, però, en canvi, cada cop transporten més passatgers. Destacar que l’increment en el nombre d’escales, tal com es pot observar en el gràfic 3.2, també és conseqüència que l’any 2000 eren 42 els membres de MedCruise que subministraven dades, mentre que l’any 2009, n’eren 55. Taula 3.1. Els 10 primers ports en nombres de passatgers de l’associació Medcruise, ordenats segons les dades de 2009. Font: Autorita’ Portuale di Genova. Controllo Traffici e Attivita’ Compagnie del Porti di Genova [en línia]. Direzione Pianificazione e Sviluppo. Edició 2008. [Consulta: 10 setembre 2011]. Capítol: Statistica Traffici. Disponible a: <http://bit.ly/qPCwy3> Autorita’ Portuale di Genova. Controllo Traffici e Attivita’ Compagnie del Porti di Genova [en línia]. Direzione Pianificazione e Sviluppo. Edició 2009. [Consulta: 10 setembre 2011]. Capítol: Statistica Traffici. Disponible a: <http://bit.ly/o1FKVb> Autorità Portuale di Napoli. Traffico crocerista [en línia]. Edició 2008. [Consulta: 10 setembre 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/nKu8rA> Autorità Portuale di Venezia. Statistiche 2007 [en línia]. [Consulta: 10 setembre 2011]. Capítol: Passeggeri per Tipo Nave. Disponible a: <www.port.venice.it/files/page/apvstatistiche2007.pdf> Autoritat Portuària de Balears. Tràfic [en línia]: Estadístiques. [Consulta: 10 setembre 2011]. Anys: 2009; 2008; 2007. Disponible a: <http://www.portsdebalears.com/26.php3> Autoritat Portuària de Barcelona. Estadístiques de tràfic [en línia]: Gener-Desembre 2003.. Edició 10 febrer 2004. [Consulta: 10 setembre 2011]. Capítol: Tràfic de Passatgers. Disponible a: <http://bit.ly/pROHFM> Autoritat Portuària de Barcelona. Estadístiques de tràfic [en línia]: Període Gener-Desembre 1998.. Edició 26 febrer 1999. [Consulta: 10 setembre 2011]. Capítol: Tràfic de Passatgers. Disponible a: <http://bit.ly/qMlVi1> Autoritat Portuària de Barcelona. Estadístiques de tràfic del Port de Barcelona [en línia]: Dades acumulades desembre 2007. Servei d’Estadística. Edició 6 febrer 2008. [Consulta: 10 setembre 2011]. Capítol: Tràfic de Passatgers. Disponible a: <http://bit.ly/raKM4g> Autoritat Portuària de Barcelona. Estadístiques de tràfic del Port de Barcelona [en línia]: Dades acumulades desembre 2009. Servei d’Estadística. Edició 19 gener 2010. [Consulta: 10 setembre 2011]. Capítol: Tràfic de Passatgers. Disponible a: <http://bit.ly/oOKEvy> Direction des Ports. CCI Nice Côte d’Azur. Repartition Par Typede Croisieristes de 1995 a 2010 [en línia]. [Consulta: 10 setembre 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/r8YCPy> ECC. The Cruise Industry [en línia]: A €34 Billion Partner in Europe’s Economic Growth. G.P. Wild (International) Limited; Business Research & Economic Advisors. Edició 2010. [Consulta. 10 setembre 2011]. Capítol: A Global Industry. Disponible a: <http://bit.ly/nSqswD> MedCruise; Ca’ Foscari Formazione e Ricerca , University of Venice. The New MedCruise Statistics Report [en línia]. 21 desembre 2010. [Consulta:10 setembre 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/nP3Cfe> MedCruise. Members [en línia]. [Consulta: 10 setembre 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/qw75KD> OMMP. Rétrospectives 1989-2010. A: OMMP [en línia]. [Consulta: 10 setembre 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/qDp6Od> *Els ports de la Riviera Francesa són: Cannes, Antibes, Golfe-Juan, Nice i Villefranche. 91 NÚMERO TOTAL D'ESCALES I MITJANA DE PASSATGERS EN CADASCUNA D'ELLES 7.380 7.959 8.289 8.718 9.338 9.668 10.560 11.595 9.220 10.407 1.197 1.716 1.495 1.438 1.323 1.101 1.029 943 865 838 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 0 200 400 600 800 1.000 1.200 1.400 1.600 1.800 2.000 Escales Mitjana de passatgers Tornant a la taula 3.1, si l’elaborem en funció dels deu ports més importants del conjunt del Mediterrani tenint en compte el nombre de passatgers, s’observen poques diferències. Únicament apareixen dos nous ports en detriment de la Riviera Francesa i Gènova, els del Pireu i Santorini. Gràfic 3.2. Número total d’escales i mitjana de passatges en cadascuna d’elles segons les dades subministrades a MedCruise pels seus membres Font: Elaborat per l’autor a partir de les dades de MedCruise; Ca’ Foscari Formazione e Ricerca , University of Venice. The New MedCruise Statistics Report [en línia]. 21 desembre 2010. [Consulta:10 setembre 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/nP3Cfe> 92 ELS 10 PORTS MÉS IMPORTANS DEL MEDITERRANI (ANY 2010)* Barcelona (Espanya) 2.348 Civitavecchia (Itàlia) 1.920 Venècia (Itàlia) 1.599 Palma de Mallorca (Espanya) 1.543 Pireu (Grècia) 1.210 Nàpols (Itàlia) 1.118 Dubrovnik (Croàcia) 970 Goulette (Tunísia) 895 Liorna (Itàlia) 825 Santorini (Grècia) 758 Finalment, una última taula podria elaborar-se en funció de quins són els ports de MedCruise que mouen més passatgers que inicien o finalitzen creuers (home port) i aquells que en mouen més dels que únicament hi fan escala (call port). Es pot observar com els deu primers home ports concentren 4.696.652 passatgers que inicien o finalitzen el seu creuer, cosa que representa un 91,4% sobre el nombre total de passatgers d’aquest tipus. A més a més, cal destacar també la importància com a home ports del Pireu (Grècia) i Savona (Itàlia), que no formen part de MedCruise. Per tant, es pot deduir que són relativament pocs els ports des dels quals s’inicien o finalitzen creuers en el Mediterrani. En canvi, la suma dels passatgers en trànsit en els deu primers ports amb més passatgers d’aquest tipus només representa un 44,8% del total. Taula 3.2. Els 10 primers ports en nombres de passatgers del mediterrani (x10 3 ) Font: Autorità Portuale di Venezia. Port of Venice – Throughput Statistics [en línia]: January – December 2010. [Consulta: 11 setembre 2011]. Disponible a: <http://www.port.venice.it/files/page/portofvenice_1.pdf> Autoritat Portuària de Balears. Pasajeros Cruceros Turísticos, diciembre 2010. A: Ports de Balears [en línia]. [Consulta: 11 setembre 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/nDTNrw> Autoritat Portuària de Barcelona. Estadístiques de tràfic del Port de Barcelona [en línia]: Dades acumulades desembre 2010. Servei d’Estadística. Edició 13 gener 2011. [Consulta: 11 setembre 2011]. Capítol: Tràfic de Passatgers. Disponible a: <http://bit.ly/qmUFVg> ECC. The Cruise Industry [en línia]: A Leader in Europe’s Economic Recovery. G.P. Wild (International) Limited; Business Research & Economic Advisors. Edició 2011. [Consulta. 11 setembre 2011]. Capítol: A Global Industry. Disponible a: <http://bit.ly/oGTGtA> OMMP. Rétrospectives 1989-2010. A: OMMP [en línia]. [Consulta: 10 setembre 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/qDp6Od> * En els ports italians, excepte Venècia, les dades són estimades. 93 ELS 10 HOME PORTS MÉS IMPORTANTS ELS 10 CALL PORTS MÉS IMPORTANTS Passatgers in/out Percentatge respecte el total Passatgers en trànsit Percentatge respecte el total Barcelona (Espanya) 1.180.239 54,9 Nàpols (Itàlia) 1.154.742 88,8 Venècia (Itàlia) 1.170.298 82,4 Civitavecchia (Itàlia) 1.082.487 60 Civitavecchia (Itàlia) 720.451 40,0 Barcelona (Ëspanya) 971.226 45,1 Illes Balears (Espanya) 447.853 36,2 Dubrovnik / Korcula (Croàcia) 901.389 100 Gènova (Itàlia) 436.385 65,0 Illes Balears (Espanya) 789.509 63,8 Bari (Itàlia) 228.259 40,2 Liorna (Itàlia) 754.965 94,9 Marsella (França) 175.000 27,7 Ports de Tunísia 752.246 100 Nàpols 145.258 11,2 Riviera Francesa 707.929 95 València 97.189 52,6 Marsella (França) 456.000 72,3 Ports de Xipre 95.720 29,9 Ports de Madeira (Portugal) 425.433 97,6 Tal i com es pot comprovar en el gràfic 3.3. i gràfic 3.4., la majoria de ports importants del Mediterrani estan ubicats a l’oest d’aquesta regió. Això és per l’extensa àrea que comprèn aquesta zona i la major quantitat de ports que s’hi troben. També destaca la cada cop major importància que tenen els ports del mar Adriàtic. Pel que fa als ports de l’est del Mediterrani, cal anotar que només quatre ports d’aquesta regió formaven part, l’any 2009, de MedCruise, per tant, no es poden treure conclusions importants sobre la seva evolució. Taula 3.3. Els 10 primers home ports i d’escala de l’associació Med Cruise Font: Elaborat per l’autor a partir de les dades de MedCruise; Ca’ Foscari Formazione e Ricerca , University of Venice. The New MedCruise Statistics Report [en línia]. 21 desembre 2010. [Consulta:12 setembre 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/nP3Cfe> EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE PASSATGERS EN LES REGIONS DEL MEDITERRANI (1998-2009) Gràfic 3.3. Repartiment dels passatgers en els ports de MedCruise ubicats 4 zones del Mediterrani els anys 1998 (esquerra) i 2009 (dreta) Font: MedCruise; Ca’ Foscari Formazione e Ricerca , University of Venice. The New MedCruise Statistics Report [en línia]. 21 desembre 2010. [Consulta:12 setembre 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/nP3Cfe> MedCruise. MedCruise Statistics Report, 1998-2000-2007 and 2008 [en línia]. Edició desembre 2008. [Consulta: 12 setembre 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/pGDG3e> 94 Si a la poca rellevància, per falta de membres, que tenen les dades de l’est del Mediterrani subministrades per MedCruise, hi afegim que la divisió en quatre zones no resulta la més idònia, pot resultar que altres estadístiques consultades presentin uns resultats sensiblement diferents. Per exemple, en un informe de l’any 2002 de MedCruise encarregat a GP Wild (International) Limited (GPW) i a Bermello, Ajamil & Partners, Inc., es pot consultar el percentatge sobre el total de bed-days a cadascuna de les cinc zones en què es divideix el Mediterrani i s’hi observen diferències amb les dades dels gràfics anteriors: oest del Mediterrani (42%), est del Mediterrani (27%), Adriàtic (17%), Illes de l’Atlàntic (13%) i Mar Negre (1%). Pel que fa als països, destacar que són Espanya i Itàlia, ubicades en el que seria l’oest del Mediterrani i l’Adriàtic, els que es reparteixen la major part del pastís. Així doncs, els ports d’aquests dos països concentren un 67,3% del total de passatgers que van passar pels de l’associació MedCruise i més de la meitat d’escales de vaixells. De fet, el següent país en importància, pel que fa a la quantitat de passatgers, és França que concentra un 8,4% del total. Un dels aspectes importants a analitzar és l’estacionalitat dels creuers al llarg de l’any. En general, es pot afirmar que la major part dels creuers es concentren en els mesos que van des del maig fins a l’octubre, els quals representen, segons dades de MedCruise, un 78% del total de passatgers que han fet un creuer al llarg de l’any i un EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D’ESCALES EN LES REGIONS DEL MEDITERRANI (1998-2009) Gràfic 3.4.. Repartiment de les escales de creuers en els ports de MedCruise ubicats 4 zones del Mediterrani els anys 1998 (esquerra) i 2009 (dreta) Font: MedCruise; Ca’ Foscari Formazione e Ricerca , University of Venice. The New MedCruise Statistics Report [en línia]. 21 desembre 2010. [Consulta:12 setembre 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/nP3Cfe> MedCruise. MedCruise Statistics Report, 1998-2000-2007 and 2008 [en línia]. Edició desembre 2008. [Consulta: 12 setembre 2011]. Disponible a: < http://bit.ly/pGDG3e > 95 77,2% del total d’escales. Si dividim l’any en quatre trimestres, s’observa com és el que va de juny a agost el que concentra tant el major nombre de passatgers com d’escales, amb molt poca diferència, però, respecte al que va de setembre a novembre. De fet, el mes d’octubre és el de major activitat de tot l’any i en tres de les quatre zones en què anteriorment s’ha dividit el Mediterrani (oest, est i mar Negre 5 ), el trimestre de setembre a novembre és el que concentra major nombre de passatgers. REPARTIMENT DE PASSATGERS I ESCALES AL LLARG DELS MESOS (ANY 2009) 0 500.000 1.000.000 1.500.000 2.000.000 2.500.000 3.000.000 Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre 0 200 400 600 800 1000 1200 1400 1600 Passatgers Escales 5 El mar Negre té un comportament molt irregular a llarg de l’any, molt diferent, per tant, del patró general que segueixen la resta de regions. Gràfic 3.5. Repartiment de les escales de creuers i dels passatgers en els ports de MedCruise segons 4 trimestres . Font: Elaborat per l’autor a partir de les dades de MedCruise; Ca’ Foscari Formazione e Ricerca , University of Venice. The New MedCruise Statistics Report [en línia]. 21 desembre 2010. [Consulta:12 setembre 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/nP3Cfe> Gràfic 3.6. Repartiment de les escales de creuers i dels passatgers en els ports de MedCruise al llarg de l’any . Font: Elaborat per l’autor a partir de les dades de MedCruise; Ca’ Foscari Formazione e Ricerca , University of Venice. The New MedCruise Statistics Report [en línia]. 21 desembre 2010. [Consulta:12 setembre 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/nP3Cfe> 96 Per acabar amb aquest repàs de dades global del Mediterrani, a continuació es presenta un últim gràfic en el qual es pot comprovar que hi ha una correlació entre el volum de passatgers que mou un port i la mitjana que hi arriba en cadascuna de les escales de creuers. En el gràfic es destaquen dues excepcions, les de Bari, que té una mitjana de passatgers per escala molt superior al valor mig, i la de Dubrovnik, que és justament al contrari. 3.2. EL GRAN CREIXEMENT DEL PORT DE PALAMÓS COM A DESTÍ CREUERÍSTIC 3.2.1. ELS ANYS PREVIS A L’INICI DE L’ACTIVITAT REGULAR COM A PORT DE CREUERS Com s’ha analitzat en el 1r capítol, el port de Palamós ha viscut bàsicament dues grans èpoques. Durant la primera, que es podria situar entre els segles XIV I XVII, el port va tenir importància militar com a punt de referència per a la flota naval catalana, i, així, va viure nombroses gestes bèl·liques protagonitzades especialment per pirates i corsaris. A la segona, que va començar a partir del segle XVIII i ha perdurat fins als nostres dies, l’activitat predominant dintre del port, amb alguns alts i baixos, ha estat la comercial, gràcies, principalment, al naixement de la indústria surotapera i, Gràfic 3.7. Mitjana de passatgers per escala en funció del volum total de passatgers moguts per cadascu n dels ports de MedCruise. Font: Elaborat per l’autor a partir de les dades de MedCruise; Ca’ Foscari Formazione e Ricerca , University of Venice. The New MedCruise Statistics Report [en línia]. 21 desembre 2010. [Consulta:12 setembre 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/nP3Cfe> 97 posteriorment, a la construcció del nou moll comercial i la consolidació de diversos tràfics com són actualment el ciment, la barita, la pasta de paper, o l’estella de fusta. A l’inici del segle XXI és quan es podria situar el naixement d’una nova etapa per al port, amb la implantació, de forma regular, del tràfic de creuers en paral·lel amb l’activitat comercial. Si bé el port de Palamós ja havia rebut vaixells d’aquest tipus al llarg del segle XX, es pot dir que no ha estat fins l’any 2000 quan aquest tipus de tràfic s’ha anat consolidant en el port. Podem trobar al llarg del segle XX diverses arribades esporàdiques d’aquest tipus de vaixell. Un exemple d’això és la fotografia de la figura 3.1., on es mostra l’arribada del creuer Canberra l’any 1965, coincidint amb l’època en què el turisme va començar a imposar-se com una de les activitats fonamentals per a la vila de Palamós. A partir de l’any 1993 trobem algunes de les primeres referències a la intenció de promocionar el port de Palamós com a destí creuerístic. Així doncs, en un acord firmat aquell any entre la Cambra de Comerç de Palamós i el Consell Comarcal del Baix Empordà, per tal de coordinar esforços en l’àmbit de l’activitat turística, ja s’assegurava que una dels principals objectius de la Cambra era potenciar el tràfic de creuers i que, per això, s’iniciarien contactes amb empreses navilieres. Un dels creuers que més cops venir a Palamós va ser el transatlàntic Canberra, un vaixell de luxe britànic de la companyia P&O Cruises de 250 metres d’eslora que va estar en servei entre els anys 1961 i 1997. L’any 1992, quan hi va estar per quart cop, transportava 872 tripulants i 1641 passatgers. 98 Durant l’any 1992, tot i que s’esperava poder comptar amb l’arribada de fins a sis creuers pels Jocs Olímpics de Barcelona, al final, per problemes amb el sistema de venda d’entrades i els avals bancaris demanats per la Generalitat, per assegurar la seva presència i poder dur a terme millores en les infraestructures, només un altre creuer, a part del Canberra, va ser al port. En aquest cas es tractava del luxós Stella Oceanis, amb una eslora de 105 m., que va fer dues escales al port durant el mes de juliol. El vaixell, propietat de l’empresa grega Sun Lines i construït l’any 1962, estava noliejat per una companyia japonesa i transportava, a més dels 130 tripulants, 350 passatgers d’aquesta nacionalitat. 3.2.2. ANYS 1999-2005 L’any 1997, amb l’entrada de Palamós a l’associació MedCruise, el port va començar a viure l’expansió que l’ha portat a les xifres que mou avui en dia. D’aquesta manera, l’any 1999 van arribar al port de Palamós fins a 4 vaixells amb 791 passatgers, dels quals tres eren creuers de vela: el Wind Song, el Wind Surf, i el Lili Marleen (vegeu taula annex 1). Figura 3.1. El Canberra a Palamós l’any 1965 Font: Ortega, Javier. Canberra Palamós 1965. A: Flickr [en línia]. 26 agost 2008. [Consulta: 13 setembre 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/qoL6pr> 105 • Programar, preparar i realitzar visites a operadors de creuers turístics. El mes de setembre també es va anunciar la creació d’un altre grup de treball per tal de millorar l’oferta i el tracte dispensat als creueristes que visitessin la vila. El grup estava format per l’Ajuntament de Palamós i representants dels sectors comercials, d’oci i restauració com l’associació de restaurants El Plat Blau, l’Estació Nàutica, el Grup Costa Brava Centre i el col·lectiu de bars de tapes de la vila, amb l’objectiu de potenciar una oferta relacionada amb el Museu de la Pesca, els bars de tapes, un grup d’havaneres que recorregués el poble i les botigues. Cal destacar que, durant aquest any, també va haver-hi molts debats sobre la necessitat d’adequar els horaris dels comerços, que podien obrir més d’hora, per ajustar-se als dels creuers que acostumen a arribar al voltant de les 8 del matí, i no tancar-los durant el migdia, i altres interessos turístics, com el Museu de la Pesca, que havia estar tancat un diumenge del mes d’abril coincidint amb l’estada del creuer Wind Surf. A més a més, per millorar l’atenció als creueristes d’origen britànic i nordamericà, el centre de formació Tecna va organitzar un curs de formació en anglès que des de Fecotur es va oferir a tots els seus afiliats que ja tinguessin uns coneixements bàsics d’aquesta llengua. Al mes de maig, es va inaugurar la terminal de creuers del port de Palamós. A l’acte hi van assistir, entre d’altres, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, l’alcaldessa de Palamós, Teresa Ferrés, la Ministra de Ciència, innovació i tecnologia, Cristina Garmendia, i els prínceps de Girona i Astúries, Felip de Borbó i Letizia Ortiz. Tot i això, l’estació ja havia entrat en funcionament el 28 d’abril coincidint amb l’arribada del primer creuer de la temporada, el Wind Surf. Pel que fa a la temporada de creuers d’aquell any, es va viure una baixada en el nombre de passatgers (4.281) i escales (21). Aquest descens en el nombre de passatgers de fins al 81% respecte l’any anterior va ser perquè els creuers de la naviliera Thomson Cruises no van fer escala en el port gironí, i tot el tràfic es va centrar, pràcticament, en els petits creuers de luxe 7 . Encara que va ser un fet circumstancial d’aquella temporada, el fet és que va posar en evidència l’alta dependència del port palamosí respecte a la companyia britànica pel que fa a l’arribada de més o menys passatgers. Cal destacar que, per primera vegada, en aquesta temporada, el port va rebre els següents tres vaixells: Braemar, Le Ponant i 7 L’única excepció va ser el creuer Braemar amb 915 passatgers, 375 tripulants i una eslora de 171,29 metres. 106 Silver Whisper. A més a més, per primer cop, dos creuers van atracar el mateix dia, el Seabourn Legend i el Hebridean Spirit. El mes de novembre l’Ajuntament de Palamós, amb el suport de Ports de la Generalitat i la Diputació de Girona, va organitzar un creuer de treball de set dies, en el vaixell Norwegian Gem de la companyia NCL. L’objectiu era conèixer de primera mà el sector i fer que els empresaris adaptessin els seus negocis a aquest tipus de turisme, que, des de l’Ajuntament, se’ls plantejava com una clara alternativa a la crisi econòmica. Aquesta activitat es va dur a terme en previsió de les bones perspectives de creixement del port i, alhora, perquè es constatava que cada cop més creueristes, el 50% segons dades de la Generalitat, es quedaven a la vila en lloc d’agafar els autocars cap a poblacions com Girona, per visitar el call jueu, i Figueres, per conèixer el museu Dalí. Segons el regidor de Projecció Econòmica de l’Ajuntament de Palamós, Antoni Bachiller, el cost de l’expedició va ser de 52.556 euros, dels quals els empresaris van pagar 25.421, 20 mil, la Diputació de Girona, i 10 mil, Ports de la Generalitat. Per tant, l’Ajuntament de Palamós no va haver de posar-hi ni un cèntim i es va obtenir un superàvit de 3 mil euros. La delegació va estar formada per 80 persones entre càrrecs Figura 3.5. El Hebridean Spirit i el Seabourn Legen d amarrats al moll Comercial de Palamós (13 maig 2008) Font: Ortega Figueiral, Jaiver. Seabourn Legend & Hebridean Spirit @ Port of Palamós, Girona. A: Flickr [en línia]. 13 maig 2008 [Consulta: 3 octubre 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/p9lPag> 107 polítics i tècnics (Ajuntament de Palamós, Diputació de Girona i Ports de la Generalitat) i empresaris i representants de l’hostaleria i el comerç de Palamós. Tots ells van poder participar en ponències sobre el món dels creuers i conèixer i analitzar els ports i l’oferta turística dels emplaçaments que es visitaven. El vaixell va sortir de Barcelona el dia 9 i va passar pels ports de La Valletta (Malta), Nàpols, Roma i Liorna, i la població de la costa blava francesa de Villefranche. L’organització d’aquest creuer va comportar algunes crítiques des d’alguns partits polítics. Així doncs, des del primer grup de l’oposició al consistori, CIU, es va criticar el fet que el creuer s’havia organitzat en dos mesos, cosa que va provocar que molts comerciants no poguessin participar-hi, ja que, segons les dades subministrades pel propi regidor de Projecció Econòmica, a més dels 17 polítics o funcionaris, en el creuer van anar-hi representants de 34 empreses del municipi. Un altre grup de l’oposició, ERC, va afirmar que potser no era necessari anar tan lluny per agafar idees i conceptes sobre l’oferta creuerística. Durant aquest any cal destacar, novament, la participació de la Cambra de Comerç de Palamós, coordinada amb el Grup de Treball per a la Promoció del Port, a la fira Cruise Shipping Miami que va comptar amb un miler d’expositors procedents de 118 països. També la Cambra i l’Ajuntament de Palamós van participar de forma conjunta a la Setrade Med celebrada a Venècia, on, per primera vegada, el municipi va tenir el seu propi estand. A més a més, la pròpia Cambra i el Patronat de Turisme de la Costa Brava Girona van signar un conveni de col·laboració per tal de treballar en el desenvolupament i la comercialització de l’activitat creuerística en el port de Palamós. El conveni es concretava en la creació d’una comissió paritària i en accions adreçades a operadors de creuers i premsa, l’elaboració de material audiovisual sobre el turisme de creuers o fer una anàlisi del mercat creuerístic. 3.2.6. ANY 2009 Novament el port de Palamós va participar en els actes organitzats per Seatrade. El mes de maig, Ports de la Generalitat va ser present, conjuntament amb el port gironí, a la XXXIV Assemblea General de MedCruise celebrada a Cartagena. En aquestes assembles, els representants d’instal·lacions portuàries i companyies navilieres analitzen l’evolució del mercat creuerístic, la conjuntura econòmica actual, les activitats per potenciar el sector o les expectatives de futur. A més a més, el port va participar a la fira Cruise Shipping Miami a través de Ports de Generalitat i amb la col·laboració de 108 l’Ajuntament de Palamós, la Cambra de Comerç i el Patronat de Turisme Costa Brava Girona, entitats que formen part del Grup de Treball per a la Promoció del Port. Pel que fa a la temporada de creuers, els números confirmen les expectatives de recuperació que s’havien anunciat després del descens de l’any anterior. Així, el número d’escales va augmentar fins a les trenta-dues, i el de passatgers fins als 33.554, cosa que suposava un impacte econòmic d’1,9 milions d’euros, el qual ha beneficiat especialment Palamós, ja que, segons les estimacions de la UE, un 65% dels 25 mil passatgers que van baixar es van quedar a la població (vegeu capítol 4.2.2). Aquesta xifra de passatgers suposava un 60% del total de creueristes arribats al port en el període 1999 – 2009. Aquest important creixement va ser, en bona part, pel ja anunciat retorn dels vaixells de Thomson Cruises a Palamós i l’arribada de dues noves companyies amb vaixells que portaven de mitjana uns 1400 passatgers: l’Ocean Village de la companyia Ocean Village Cruises (tres escales) i el Mein Schiff de TUI Cruises (quatre escales), el qual transportava passatgers d’origen alemany, que es van afegir a les nacionalitats tradicionals, nord-americanes, irlandeses i britàniques. També va fer escala per primer cop al port de Palamós el creuer de luxe Silver Wind (258 passatgers) de la companyia Silversea Cruises. A més a més, per segon any consecutiu, van tornar a coincidir dos vaixells en un mateix dia: el Mein Schiff i el Seabourn Legend. Figura 3.6. Al fons el creuer Mein Schiff, amarrat al moll Comercial, i, en primer terme, el Seabourn Legend, al moll de Ponent Font: Vilar, Albert. El port de Palamós superarà l’any vinent els rècords d’enguany en nombre de creuers i de passatgers. A: El Punt Avui [en línia]. 22 agost 2009. [Consulta: 20 setembre 2011]. Disponible a: < http://bit.ly/nbVsQj > 109 Dintre de la feina duta a terme pel Grup de Treball per a la Promoció del Port, la Cambra de Comerç de Palamós, Ports de la Generalitat i el Patronat de Turisme Costa Brava Girona van presentar una sèrie de mesures promocionals com participar en les ja esmentades fires, prestar un DVD i informació escrita a tots els vaixells que visiten Palamós per tal que els passatgers disposin de la màxima informació abans de desembarcar, i la visita d’operadors de creuers a la vila. A més a més, des de l’Ajuntament de Palamós s’ha continuat insistint en la necessitat que les botigues i els bars de tapes estiguin molt pendents dels creueristes i s’ha reforçat el servei d’autobusos des dels creuers fins al centre de la població. També el Patronat de Turisme de la Costa Brava Girona promocionarà tota la demarcació de Girona a través de les activitats esportives, nàutiques i culturals. Un altre de les iniciatives dutes a terme durant aquest any va ser la implantació d’un contenidor de recollida selectiva de residus per als vaixells pensat, no només per a les necessitats dels creuers, sinó també per als mercants. El contenidor, dissenyat per l’empresa Transports Mont-Joan, té una capacitat de 25 metres cúbics i admet fins a una quinzena de residus diferents. Així doncs, un camió transporta la instal·lació al moll perquè la tripulació pugui dipositar-hi les deixalles ja classificades. D’aquesta manera s’intenta reduir al màxim possible el nombre total de quilos que van directament als abocadors del municipi. Figura 3.7. El contenidor de deixalles de l’empresa Mont - Joan al costat d’u n creuer Font: Fotografia de l’autor 110 3.2.7. ANY 2010 Fins al febrer de 2010, l’Ajuntament de Palamós dedicava una partida pressupostaria a pagar un grup d’havaneres que actuava pels carrers del poble el dia que hi havia un creuer. A partir d’aquella data, es va anunciar que aquests diners es dedicarien, en bona part, a promocionar a través dels mitjans de comunicació locals l’arribada dels creuers. Segons l’Ajuntament, d’aquesta manera els veïns de les poblacions veïnes acudirien a la població per veure els vaixells al port. Pel que fa al grup d’havaneres, a partir d’aquell moment es contractaria només en els mesos que no formessin part de la temporada alta. El mes de maig de 2010 es va signar un acord de col·laboració entre Ports de la Generalitat, Ajuntament de Palamós, Cambra de Comerç de Palamós i Patronat de Turisme Costa Brava Girona, per tal de posar en marxa un pla d’acció, a través del Grup de Treball per a la Promoció del Port, valorat en 40 mil euros, per impulsar l’activitat de creuers al port de Palamós i consolidar l’Empordà i la Costa Brava com a destinació turística dels passatgers. Algunes de les accions que va preveure el pla van ser la visita de periodistes estrangers al port i el seu entorn, l’elaboració de materials promocionals, i l’organització de trobades amb representants de la indústria creuerística i operadors turístics. Per tal que les empreses coneguin de primera mà les instal·lacions del port i l’oferta turística de la població i el seu entorn, a finals de setembre, els ports de Palamós i Sant Carles de la Ràpita van organitzar una visita a les seves instal·lacions de representants de diverses companyies creuerístiques (Crystal Cruises, Azama Club Cruises, NCL, Silversea Cruises Seadream Yacht Club i el grup Carnival Corporation & plc). Durant el 2010 es va produir una fita històrica pel que fa al tràfic de creuers al port palamosí. Així doncs, el 5 de juliol, va arribar, a bord del Thomson Dream, el passatger 100 mil des de l’any 2000. La persona que va ser reconeguda amb aquest guardó i el seu acompanyant eren uns turistes britànics que van ser obsequiats amb una estada d’un cap de setmana a la Costa Brava, amb una nit d’hotel i dues activitats complementàries a escollir com ara vela, caiac o hípica. A més a més, l’Ajuntament de Palamós els va convidar en un restaurant de la vila per tastar les famoses gambes de la població. L’acte va comptar amb la presència de representants de Ports de la Generalitat, Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Cambra de Comerç de Palamós i Ajuntament de Palamós. 111 Les xifres de la temporada d’aquest any van ser lleugerament inferiors a les de l’any anterior, 31 escales i 27.500 passatgers. En aquesta temporada el vaixell Funchal, 138,90 metres i 457 passatgers, va ser l’únic que va visitar per primera vegada el port. El descens del 18% en el nombre de passatgers va ser provocat per la decisió de Thomson Cruises d’anul·lar sis de les deu escales que havia de fer el vaixell Thomson Dream 8 . Segons la companyia, el motiu de la suspensió era per problemes meteorològics però, segons el regidor Antoni Bachiller, la decisió era perquè el vaixell, construït l’any 1986 i per tant amb una capacitat de maniobrabilitat no tant perfeccionada com els de nova construcció, hauria preferit el port de Barcelona perquè presenta unes millors característiques per a l’amarratge. A més a més, el regidor també va criticar la poca antelació amb què es va fer l’anulació ja que, per exemple, Intercruises, agència de viatge d’assistència als creuers, ja tenia a punt tots els autocars per fer les visites. Novament el port de Palamós va presentar la seva oferta creuerística a diverses fires. La primera va ser el mes de març a la ja tradicional Cruise Shipping Miami i la 8 Al començament de la temporada estaven previstes 38 escales que portarien fins a 36 mil passatgers, superant les xifres de l’any anterior. Per tant, es van anul·lar fins a 7 escales, 6 de les quals eren les del Thomson Dream. Figura 3.8. El creuer Le Ponant al moll de Ponent el juny de 2009 Font: Pere. Vaixells a Palamós juny 09. A: Olor de Mar [en línia]. Divendres 9 juliol 2009 [Consulta: 3 octubre 2011]. Disponible a: <http://olordemar.blogspot.com/2009_07_01_archive.html> 112 promoció va ser duta a terme entre Ports de la Generalitat, la Cambra de Comerç de Palamós, l’Ajuntament de Palamós i el Patronat de Turisme Costa Brava Girona. Ja al mes de desembre, el port va ser present a la fira Seatrade Med de Cannes, on, juntament amb el port de Roses, hi era a través de l’estand de Ports de la Generalitat. Una de les novetats que es va presentar va ser la ruta literària Truman Capote que, segons l’alcaldessa de Palamós, atrau especialment els operadors nord-americans. La participació del port de Roses en la Seatrade Med, juntament amb el de Palamós, és conseqüència de l’acord que, al mes de setembre, van firmar Ports de la Generalitat, Ajuntament de Roses, Cambra de Comerç de Girona, Cambra de Comerç de Palamós i Patronat de Turisme Costa Brava Girona. L’objectiu de l’acord és impulsar el port de Roses també com a destí creuerístic i, en paraules de la llavors alcaldessa de Roses, Magda Casamitjana, l’objectiu és complementar, en un futur, l’oferta de Palamós a través de la marca Creuers Costa Brava (veure capítol 4.3.2.). 3.2.8. ANY 2011 Les previsions per a l’any 2011 eren de fins a 40 mil creueristes, la qual cosa comportava que seria la millor temporada del port de Palamós, amb un augment del 45% en passatgers i un 29% en escales respecte l’any 2010. La campanya també havia de representar l’arribada de tres noves companyies de creuers: MSC Cruises, Iberocruceros i Saga Shipping Company. No obstant això, les previsions no es van complir ja que el vaixell Grand Mistral (Iberocruceros), construït l’any 1999 i amb un passatge aproximat de 1500 passatgers, va haver d’avortar, el dia sis de juny, l’amarratge per les ratxes de tramuntana superiors als 30 nusos. De moment, fins a mitjans de setembre, ja han amarrat, per primera vegada, al port de Palamós els vaixells MSC Melody, Island Escape i el Seabourn Quest. El creuer Saga Ruby, de Saga Shipping Company, té prevista la seva arribada el deu de desembre. Una de les companyies que va tornar a apostar fortament pel port de Palamós va ser Thomson Cruises. Així doncs, de les 40 escales previstes, 15 són del Thomson Dream, 4 del Thomson Destiny, i 4 de l’Island Escape 9 . De fet, el primer vaixell té previst fer dues escales al mes durant el període d’abril a octubre, excepte al setembre que en faria 3. Malgrat això, fins a mitjans de setembre, el Thomson Dream ha anul·lat dues escales per canvis en les rutes. Per tant, aquestes dues anul·lacions que hi ha hagut fins ara, més la del Grand Mistral i una de les dues que havia de fer el veler Le 9 Amb la visita de l’Island Escape tota la flota de Thomson Cruises haurà passat alguna vegada pel port de Palamós. 113 Ponant (45 passatgers), faran que les previsions de passatgers i escales comentades anteriorment no s’acabin complint. A més de Thomson Cruises, companyies com Seabourn Cruise Line, Windstar Cruises, Compagnie Illes du Ponant i Sea Cloud Cruises consoliden el seu paper de presència permanent en el port gironí. Destacar com a nota curiosa que, durant l’estada del Seabourn Quest, creuer acabat de construir aquest mateix any, el port de Palamós va rebre la visita de l’actriu Blythe Danner (Filadelfia, 1943), mare de l’actriu Gwyneth Paltrow (Los Angeles, 1973), que ha participat en seixanta treballs entre sèries i pel·lícules, destacant el film Los padres de ella i la sèrie Will i Grace. L’artista, que va arribar al moll en una limusina, va ser rebuda pel capità i una representació de la tripulació. L’objectiu del seu viatge en el vaixell era actuar com a padrina en el bateig oficial, que s’havia de fer, un cop finalitzada la travessia pre-inaugural, a Barcelona. Figura 3.9. En primer terme la terminal de creuers i al fons el creuer Island Escape amarrat al moll comercial el 18 de juliol de 2011 Font: Fotografia de l’autor. 114 A més de potenciar la ruta literària Truman Capote, iniciada l’any anterior, una de les noves ofertes turístiques d’aquest any ha estat la inauguració, a finals de març, per part del president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, de l’Espai del Peix, un complement que s’oferirà al ja existent Museu de la Pesca. Aquest espai ha suposat una inversió de 600 mil euros i té uns costos de manteniment d’uns 180 mil euros anuals. A més a més, el propi Museu de la Pesca s’ha ampliat amb la incorporació de les antigues embarcacions flotants pesqueres, Estrella Polar, Gacela i Felicitat, que seran visitables. D’altra banda, el mes de juny, durant una reunió entre empresaris algueresos i gironins va saltar la notícia que un creuer regular podria unir l’Alguer i Palamós. Segons van assegurar diverses fonts com ara el president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, el president de la FOEG, Jordi Comas, i el vicepresident de Pimec, Pere Cornellà, la companyia interessada a explotar aquesta ruta seria Grimaldi Lines. Aquesta aposta vindria a ser una de les accions per enfortir els vincles comercials i turístics entre les comarques gironines i Sardenya. Aquest projecte vindria també a refredar les expectatives que en un futur es restablís la línia Palamós – Illes Balears que, en paraules de l’alcaldessa de Palamós, Teresa Ferrés, actualment és un projecte paralitzat. També s’ha anunciat aquest estiu la possibilitat que la connexió entre l’aeroport de Girona i el port de Palamós sigui una realitat amb l’objectiu de transportar entre 100 i 150 passatgers l’any 2012 (vegeu capítol 4.3.3.). Pel que fa les perspectives de tràfic Figura 3.10. L’actriu Blythe Danner rebuda per la tripulació del Seabourn Quest al port de Palamós (17 juny 2011) Font: Pere. De Hollywood a Palamós. A: Olor de Mar [en línia]. Dijous 28 juliol 2011 [Consulta: 3 octubre 2011]. Disponible a: < <http://olordemar.blogspot.com/2011/07/de-hollywood-palamos.html> 121 Gràfic 3.10. Orígens i destinacions dels creuers que han fet escala a Palamós els anys 2009 i 2010 Font: Elaborat per l’autor a partir de Ports de la Generalitat. Estadística Definitiva Creuers Palamós 1999-2010 [arxiu Excel] El port d’Ajaccio (Còrsega, França) ha estat l’origen més repetit dels creuers que han fet escala a Palamós, perquè era d’on provenien tots els de la companyia Thomson Cruises. També l’any 2009 destaquen els ports de Tarragona, d’on salpava sempre el vaixell Seabourn Legend, i els de St. Raphael (França) i Palma de Mallorca, punt de partida de l’Ocean Village i el Mein Schiff, respectivament. L’any 2010, a més d’Ajaccio, s’imposaren com orígens, Barcelona, que el tenien com a punt de partida els vaixells Seabourn Legend i Wind Surf, i Propriano (Còrsega, França), origen del Thomson Destiny. Pel que fa a les destinacions, no s’observa una varietat tan gran com en el cas dels punts de sortida. De fet, tant l’any 2009 com el 2010, les principals van ser Palma de Mallorca i Portvendres (França). El primer ha estat destinació dels vaixells de Thomson Cruises i el segon del Seabourn Legend. El port de Maó sol ser la destinació del creuer de vela Le Ponant. 122 Mapa 3.2. Orígens i destina cions dels creuers que han fet escala a Palamós els anys 2009 i 2010 Font: Autoritat Portuària de Balears. Pasajeros Cruceros Turísticos, diciembre 2010. A: Ports de Balears [en línia]. [Consulta: 11 setembre 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/obFqUf> CCIHC. Etude Economique Chambre de Commerce et d’Industrie Regionale [en línia]. Capítol 2.1. Les flux de passengers. Disponible a: <http://www.ccihc.fr/images/etude.pdf> Direction des Ports. CCI Nice Côte d’Azur. Bilan Croisiere 2010 [en línia]. [Consulta: 18 setembre 2011]. Capítol 1. Chiffres clés 2010. Disponible a: <http://bit.ly/qTQEwQ> ECC. The Cruise Industry [en línia]: A €34 Billion Partner in Europe’s Economic Growth. G.P. Wild (International) Limited; Business Research & Economic Advisors. Edició 2010. [Consulta. 18 setembre 2011]. European Cruise Ports. Disponible a: <http://bit.ly/nSqswD> MedCruise; Ca’ Foscari Formazione e Ricerca , University of Venice. The New MedCruise Statistics Report [en línia]. 21 desembre 2010 [17 setembre 2011]. Capítol 1.2. Global data: in/out/transit passengers & cruise calls. Disponible a: <http://bit.ly/nP3Cfe> Si ubiquem el port de Palamós dintre d’un context espanyol, es pot veure com estaria ubicat en la quinzena posició, si ens atenem a les dades dels altres ports estatals que proporciona el Ministeri de Foment. Així doncs, Palamós superaria ports com ara el de Sevilla, Santander, Gijón o Tarragona. VOLUM DE PASSATGERS Vermell: més d’un milió Verd: 500 mil – 1 milió Groc : 100 mil – 500 mil Blau : fins a 100 mil. 123 RÀNQUING DE PORTS DE L’ESTAT ESPANYOL Posició Port 2009 2010 Variació % 1. Barcelona 2.151.465 2.344.925 9,0 2. Illes Balears 1.236.487 1.539.532 24,5 3. Santa Cruz de Tenerife 582.835 740.022 27,0 4. Màlaga 487.955 659.123 35,1 5. Las Palmas 611.701 618.745 1,2 ... ... ... ... 8. Vigo 222.948 233.644 4,8 9. Cartagena 67.916 104.294 53,6 10. Alacant 96.615 75.911 -21,4 11. A Coruña 53.574 70.695 32,0 12. Almería 38.903 58.154 49,5 13. Bilbao 28.995 43.394 49,7 14. Palamós 33.554 27.500 18,0 15. Santander 14.557 13.939 -4,25 16. Sevilla 21.255 12.092 -43,11 17. Gijón 4.537 11.431 151,95 18. Ceuta 9.300 4.952 -46,75 ... ... ... ... 22. Melilla 0 2.2265 23. Castelló 0 849 24. Ferrol-San Cibrao 2.445 640 -73,82 25. Huelva 525 0 -100 26. Bahia de Algeciras 0 37 Pel que fa a l’estacionalitat del port de Palamós, segons les dades de MedCruise, el port va ser, l’any 2009, el quinzè d’aquesta associació amb una més alta concentració de passatgers en un sol mes, en concret a l’octubre (un 26,2% del total). Un dels principals objectius de les institucions públiques i empreses ha estat desestacionalitzar al màxim possible l’arribada dels creuers. En el gràfic següent, s’observa com en els darrers tres anys, a falta de confirmar les dades del 2011, s’ha produït un augment en l’arribada de vaixells tant en els mesos en què s’inicia la temporada (abril – maig) com en els que sol finalitzar (octubre-novembre). Taula 3.8. Rànquing dels ports d’Espanya i la ubicació de Palamós en el mateix. Font: Elaborat per l’autor a partir de les dades de Diana Ramón Vilarasau. España, potencia mundial en puertos de cruceros. Hosteltur [en línia]. Març 2011, núm 203, p. 38-39. [Consulta: 18 setembre 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/qDnuxj> 124 EVOLUCIÓ MENSUAL DE LES ESCALES 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre 2008 2009 2010 2011 Pel que fa al repartiment dels passatgers al llarg dels anys successius, tendeixen a concentrar-se, de forma molt similar a la resta de ports de MedCruise (veure gràfic 3.5 i gràfic 3.6), en els mesos que van del juny fins a l’octubre, i el mes de setembre és el de major rebuda de passatgers, l’any 2011; el maig, l’any 2010 i l’octubre, el 2009. L’any 2008 mostra unes xifres molt baixes pel que fa a l’arribada de passatgers perquè, en aquell any, pràcticament tots els creuers van ser de petita capacitat. EVOLUCIÓ MENSUAL DELS PASSATGERS 0 1000 2000 3000 4000 5000 6000 7000 8000 9000 10000 Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre 2008 2009 2010 2011 A diferència del conjunt del Mediterrani on, l’any 2009, el trimestre en què va haver-hi més escales, lleugerament per sobre del de juny – agost, va ser el de setembre – novembre (vegeu gràfic 3.5.), al port de Palamós, el mes amb més escales, aquell any, Gràfic 3.11. Evolució mensual de les escales de creuers al port de Palamós al llarg dels an ys 2008, 2009, 2010 i 2011. Font: Elaborat per l’autor a partir de la taula annex 10; taula annex 11; taula annex 12; taula annex 13 Gràfic 3.12. Evolució mensual de les escales de creuers al port de Palamós al llarg dels anys 2008, 2009, 2010 i 2011. Font: Elaborat per l’autor a partir de la taula annex 10; taula annex 11; taula annex 12; taula annex 13 125 va ser el de juny i el tràfic es va concentrar al juny – agost amb un 56,3% del total de les escales de tot l’any. Pel que fa als passatgers, Palamós tampoc segueix el patró general i destaca per concentrar, en els mesos de juny – agost, més de la meitat del tràfic total. Això és perquè, tot i que normalment els mesos d’octubre i setembre solen ser molt similars o millors que els de juny a agost, al novembre les xifres cauen en picat. Com s’ha comentat durant el repàs cronològic de l’evolució del port de Palamós, l’augment del tràfic de passatgers i escales que s’ha viscut en els darrers anys és fruit bàsicament de l’aposta que Thomson Cruises va fer a partir de l’any 2006. De fet, aquesta dependència queda demostrada amb la davallada que es va produir l’any 2008, quan la companyia va decidir no enviar-hi el seus creuers temporalment (vegeu taula annex 10). Així doncs, excepte aquest any i el 2009, quan es va produir l’arribada d’altres creuers de gran capacitat com són el Mein Schiff (TUI Cruises) i l’Ocean Village (Ocean Village Cruises), la companyia Thomson Crusies ha aportat més del 80% del total de passatgers del port. Gràfic 3.13. Repartiment de les escales de creuers i dels passatgers en el port de Palamós al llarg dels 4 trimestres . Font: Elaborat per l’autor a partir de les dades de la taula annex 11 126 Si ens fixem en el número d’escales, la companyia Thomson Cruises lidera també aquest apartat, tot i que es posa de relleu la importància de companyies que disposen de vaixells de petita capacitat com són: Seabourn Cruise Line, Sea Cloud Cruises, Windstar Cruises i Compagnie du Ponant. Taula 3.9. Número i percentatge de passatgers transportats per les companyies que més han visitat el port de Palamós (2006 - 2011) Font: Elaborat per l’autor a partir de taula annex 8; taula annex 9; taula annex 10; taula annex 11; taula annex 12; taula annex 13 Taula 3.10. Número i percentatge d’escales de creuers de les companyies que més han visitat el port de Palamós (2006 - 2011) Font: Elaborat per l’autor a partir de la taula annex 8; taula annex 9; taula annex 10; taula annex 11; taula annex 12; taula annex 13 127 Taula 3.11. Característiques de les principals companyies que han visitat el port de Palamós en el període 2006 - 2011 Font: Cruise Critic. Sea Cloud Cruises Review [en línia]. [Consulta: 19 setembre 2011]. The fleet. Disponible a: <http://bit.ly/pBPSrc> Sea Cloud Cruises. Our Ships at a Glance. A: Sea Cloud Cruises [en línia]. [Consulta: 19 setembre 2011]. Disponible a: <http://www.seacloud.com/en/die-schiffe.html>. Taula 2.3; Taula 2.4; Taula 2.5. Per conèixer millor les característiques de les principals companyies que han visitat Palamós en aquests darrers cinc anys, a continuació es presenta una taula molt similar a les que apareixen en el capítol 2.2. Com es pot comprovar, al port de Palamós, bàsicament, hi van companyies que, o bé disposen de vaixells de gran capacitat (1.000 – 2.000 passatgers), o bé en tenen de petita capacitat (fins a 500 passatgers). També podem distingir dos segments de mercat molt ben diferenciats, el contemporary, que es correspon a les companyies amb vaixells de gran capacitat, i el luxury, dels de petita capacitat. Destacar, per últim, que dues companyies pertanyen o estan vinculades amb dos dels tres grans grups creuerístics (vegeu capítol 2.2.): Seabourn Cruise Line a Carnival Corporation & plc i TUI Cruises a Royal Caribbean Cruises, Ltd. El gràfic que hi ha a continuació mostra quins han estat els deu vaixells que, en el període comprès entre el 2007 i el 2010, han visitat el port de Palamós en més ocasions. Evidentment tres de les sis primeres posicions les encapçalen vaixells de la companyia Thomson Cruises: el Thosmson Destiny, el Thomson Dream i el Island Escape. També destaquen les nombroses escales del Seabourn Legend (Seabourn Cruise Line) , el Le Ponant (Compagnie du Ponant) i el Wind Surf (Windstar Cruises). CARACTERÍSTIQUES COMPANYIES DE CREUERS A PALAMÓS Segment Capacitat dels vaixells Número de vaixells Passatgers MSC Cruises Contemporary Supercapacitat / Gran 12 27.434 Thomson Cruises / Island Cruises Contemporary 5 7.004 TUI Cruises Contemporary / Premium Gran 2 3.836 Silversea Cruises Mitjana / Petita 6 1.828 Seabourn Cruise Line 6 1.974 Sea Cloud Cruises 3 249 Windstar Cruises 3 608 Compagnie du Ponant Luxury Petita 5 873 128 VAIXELLS QUE HAN VISITAT EL PORT DE PALAMÓS (2007-2011) 0 5 10 15 20 25 30 35 Thomson Destiny Seabourn Legend Thomson Dream Le Ponant Wind Surf Island Escape Mien Schiff Ocean Village MSC Melody Sea Cloud II Wind Spirit 2011 2010 2009 2008 Finalment, pel que fa a les nacionalitats, destaca el predomini dels britànics enfront de tota la resta de nacionalitats que arriben al port. Això és perquè la majoria de creueristes dels vaixells de Thomson Cruises són d’aquesta nacionalitat ja que, per exemple, l’any 2010, ho eren un 92,3% dels 25.163 creueristes que va portar aquesta companyia. El 4,1% de portuguesos d’aquest mateix any que es pot observar en el gràfic 3.15. és per la visita, per primer cop, del vaixell portuguès Funchal. L’any 2009 destaca per la quantitat d’alemanys que van arribar per les 4 escales que hi va fer la companyia TUI Cruises, amb el vaixell Mein Schiff, i pel major nombre de britànics que va aportar el vaixell Ocean Village. Altres nacionalitats que solen venir al port de Palamós, però en menor escala, són els irlandesos, també a través de Thomson Cruises, i els nord-americans que ho fan a través d’alguns dels vaixells de petita capacitat de les companyies Seabourn Cruise Line, Windstar Cruises o Compagnie du Ponant. Quan en el gràfic s’inclouen altres nacionalitats, es fa referència a danesos, suecs, belgues, russos o australians. Gràfic 3.14. Creuers que més cops han visitat el port de Palamós en el període 2007 - 2011 Font: Elaborat per l’autor a partir de la taula annex 9; taula annex 10; taula annex 11; taula annex 12; taula annex 13. 129 Gràfic 3.15. Principals nacionalitats dels creueristes que van passar pel Port de Palamós els anys 2009 i 2010. Font: Elaborat per l’autor a partir de Ports de la Generalitat. Estadística Definitiva Creuers Palamós 1999-2010 [arxiu Excel] 130 4. ANÀLISI ECONÒMICA, TURÍSTICA I DE FUTUR DEL PORT DE PALAMÓS COM A TERMINAL DE CREUERS 4.1. EL POTENCIAL TURÍSTIC DE PALAMÓS I EL SEU HINTERLAND 4.1.1. ELS ATRACTIUS TURÍSTICS DE PALAMÓS I ELS SEUS VOLTANTS En termes de tràfic de mercaderies, quan es parla de hinterland es fa referència a tota aquella àrea que envia o rep mercaderies a un determinat port, és a dir, que n’està sota la seva influència. En l’àmbit creuerístic també es pot dir que un port té un determinat hinterland, en referir-nos als punts turístics que reben els creueristes que hi fan escala o a aquells emplaçaments o infraestructures que resulten vitals per al bon funcionament d’aquesta activitat. Quan es parla d’infraestructures al·ludim, per exemple, als aeroports que puguin utilitzar els creueristes per anar a iniciar el seu creuer o als hotels que els allotgen durant el temps d’espera. En el cas del port de Palamós, el punt turístic més proper és la pròpia vila. Des dels anys 60 aquesta població ha anat apostant progressivament pel turisme com una de les seves principals fonts d’ingressos fins a convertir-se en un dels elements claus de l’economia local. Per tal de poder mantenir la importància d’aquest sector econòmic, des de les institucions públiques i l’àmbit privat, s’ha potenciat l’oferta turística, buscant propostes que siguin diferenciadores del típic producte de sol i platja, i arribades de turistes a través, per exemple, del mercat creuerístic. Així doncs, en un temps de crisi com l’actual, Palamós ha trobat una nova font de turisme gràcies al tràfic de creuers, el qual, tal i com s’ha pogut comprovar en les diverses dades presentades en el capítol 2, no para d’incrementar-se a nivell global, tant en nombre de creuers com de passatgers. De fet, ports com el de Palamós que han sorgit relativament fa poc en el mercat creuerístic, resulten una oportunitat per a les empreses navilieres ja que permeten oferir als seus habituals clients alternatives pel que fa a les destinacions. A més a més, Palamós, així com Màlaga, València o Tarragona, es pot veure beneficiada per l’existència de ports propers com els de Barcelona i Palma de Mallorca, que amb les seves xifres de passatgers superiors als 2,3 i 1,5 milions, respectivament, estan començant a tenir problemes de saturació. Resulta necessari, per tant, descongestionar-los i buscar alternatives, ja que el mercat Mediterrani, 137 comerciants no es beneficien de la seva arribada. És per aquest motiu que, des de l’Ajuntament de Palamós, s’ha intentat donar facilitats als turistes (autobusos directes, senyalització, descomptes, etc.) i oferir nous atractius turístics per tal que es quedin a la població. A més a més, això és veu afavorit perquè els dos molls de creuers, el de Ponent i el Comercial, es troben molt a prop del centre de la població i dels principals emplaçaments a visitar. Tot i això, per tal que les companyies apostin i puguin treure un rendiment de l’estada en un port, és necessari trobar un equilibri entre un producte local de qualitat i bons atractius turístics allunyats de la població. S’ha de tenir en compte que, si bé és important per a l’operador que l’emplaçament més proper al port pugui resultar un atractiu per als seus creueristes, d’on realment treu un rendiment econòmic és de les excursions i activitats organitzades, amb la venda de les quals, els operadors obtenen un bon marge de benefici. Segons les dades subministrades als mitjans de comunicació per part de Ports de la Generalitat, durant la temporada 2009, un 65% del total de creueristes es van quedar a la població, mentre que un 35% van participar en excursions organitzades. Si es té en compte que en l’informe de l’any 2009 de la Comissió Europea que porta per nom Tourist facilities in ports s’assegurava que un 75% dels creueristes que fan escala en un port baixen del vaixell, la xifra de passatgers que va visitar la població l’any 2009 seria de 16.244 sobre 33.544 que hi van arribar. Aquestes dades contrasten amb les que l’informe Tourist facilites in ports ofereix de forma general. S’hi assegura que based on a study by G.P. Wild and BREA7, the percentage of passengers participating in an organised tour is assumed to be 65% 12 [basat en l’estudi de G.P. Wild and BREA7, el percentatge de passatgers que participa en una visita guiada es assumit com d’un 65%] . A més a més, la participació, per exemple, del Patronat de Turisme Costa Brava Girona en el Grup de Treball per a la Promoció del Port (vegeu capítol 3.2.4.), denota la necessitat que hi ha de, per una banda, potenciar l’oferta turística de Palamós i, de l’altra, que la demarcació de Girona i emplaçaments que puguin haver-hi més enllà d’aquesta resultin un atractiu per als creueristes que visiten el port gironí. Els principals emplaçaments turístics que hi ha en el hinterland de Palamós són els següents: 12 Direcció general d’Assumptes Marítims i Pesquers de la Unió Europea. Tourist facilities in ports [en línia]: Growth opportunities for the European maritime economy: economic and environmentally sustainable development of tourist facilities in ports. Comissió Europea. Agost 2009. [Consulta: 25 setembre 2001]. Disponible a: http://ec.europa.eu/maritimeaffairs/tourist_facilities/report_en.pdf. 138 El espais que recorden Salvador Dalí El pintor, decorador, escriptor i geni del surrealisme, Salvador Dalí (Figueres, Alt Empordà, 11 de maig de 1904 – Figueres, Alt Empordà, 23 de gener de 1989), va tenir una vida molt lligada a l’Empordà i és per això que en aquesta regió es poden visitar alguns dels llocs que van marcar la seva vida i la seva obra. Aproximadament a uns 80 minuts de Palamós, a la ciutat de Figueres (Alt Empordà), hi ha el Teatre – Museu Salvador Dalí, una obra d’art surrealista que ocupa el que era el Teatre Municipal i que Salvador Dalí, després que quedés en ruïnes durant la Guerra Civil, va decidir crear-hi el seu propi museu. Al Teatre – Museu Salvador Dalí s’hi exposen unes 1.500 obres d’art entre pintures, dibuixos, escultures, gravats, hologrames, fotografies, etc. Així doncs, el recinte ofereix tres espais museístics que van des del propi Teatre – Museu, les sales on s’exposen les obres d’art de l’artista, i l’exposició Dalí – Joies, on figuren les que va dissenyar l’artista entre 1941 i 1970. També es poden contemplar obres d’altres artistes que el propi Dalí va voler incloure-hi. Seguint amb el recorregut de Salvador Dalí per l’Alt Empordà, una punt d’interès per als amants de la seva obra és la Casa – Museu de Portlligat (Cadaquès), on va viure i treballar habitualment fins al 1982 quan, després de la mort de la seva dona, consellera, i mussa, Gala (Kazan, Rússia, 1894 – Portlligat, Girona, 1982), es va Figura 4.4. Teatre Museu – Salvador Dalí a Figueres Font: Ulka. Salvador Dali’s Museum, Figueres. A: Travel Pod [en línia]. 14 agost 2009 [Consulta: 2 octubre 2011]. Disponible a: <http://bit.ly/rgTn6o> 139 traslladar al Castell de Púbol. Aquesta casa, que l’any 1930, quan s’hi va instal·lar ,era una petita barraca de pescadors, va atraure l’artista pel seu paisatge, llum i aïllament, cosa que va fer que durant els anys 40 hi anés construint la que seria la seva futura llar. Aquesta cala de Cadaquès i altres paisatges i indrets del Cap de Creus van ser font d’inspiració de l’obra de l’artista. L’últim punt de la visita a l’Empordà de Salvador Dalí és el Castell Gala Dalí de Púbol (Baix Empordà), un antic edifici medieval on Dalí va dur a terme una gran obra creativa tenint com a referència a Gala. Aquest va ser el darrer taller de Salvador Dalí i el va convertir en el mausoleu de la seva dona. De fet, el tenia en propietat des de l’any 1969, quan el va comprar en estat ruïnós, però, hi va dur a terme una remodelació tal, que l’ha convertit en una obra d’art. La ciutat de Girona A 50 minuts de Palamós hi ha la ciutat de Girona, on la principal atracció turística és sens dubte el call jueu, un dels més ben conservats d’Europa. Aquest barri és fruit de la presència d’una comunitat jueva a la ciutat durant gairebé 600 anys, la qual va viure en el seu propi barri que s’ha mantingut força intacte amb el pas del temps. A banda del barri pròpiament dit, també es pot visitar el Museu d’Història dels Jueus, que pretén difondre i conservar la importància cultural i científica de les comunitats jueves que van viure a Catalunya durant l’Edat Mitjana, agafant com a referent el call jueu de Girona. Figura 4.5. El riu Onyar al seu pas per Girona amb la catedral al primer terme Font: Felip, Joan. El riu Onyar al seu pas per Girona. A: Panoramio [en línia]. 18 juliol 2009 [Consulta: 2 octubre 2011]. Disponible a: <www.panoramio.com/photo/24604891> 140 A banda del Museu d’Història dels Jueus, Girona també disposa de cinc museus més que són: Museu d’Història de la Ciutat, Museu del Cinema, Museu d’Arqueologia, Museu d’Art, i Museu – Tresor de la Catedral. També són monuments destacables de la ciutat de Girona: la Catedral (segles XI – XVIII), amb la nau gòtica més gran del món, el monestir de Sant Pere Galligants (segle XII), la basílica de Sant Feliu (segles XI – XVII), els Banys àrabs (segle XII), les cases que voregen el riu Onyar, el passeig de les muralles carolíngies (segle IX) i baix medievals (segles XIV – XV), i el temple romànic de Sant Nicolau (segle XII). Poblacions i indrets amb història Per la demarcació de Girona es poden visitar una sèrie de poblacions i emplaçaments que disposen d’elements històrics que les fan especialment singulars. Una d’elles es Besalú (Garrotxa), a 80 minuts de Palamós, que disposa d’un altre testimoni de la presència jueva a les comarques gironines amb la seva sinagoga i el miqvé, lloc on els jueus practicaven banys rituals. També es poden visitar edificis eclesiàstics i civils d’època medieval. L’any 1966 el poble va ser declarat Conjunt Històric – Artístic Nacional. A uns 30 minuts de Palamós se situa la població de Pals (Baix Empordà), que la podem dividir en tres nuclis: el poble medieval, els masos i la platja. El poble medieval està situat sobre un cim des del qual el visitant pot contemplar el paisatge de l’Empordà descrit per l’escriptor Josep Pla (Palafrugell, Baix Empordà, 8 de març de 1897 – Llofriu, Baix Empordà, 23 d’abril de 1981). 141 Molt a prop de Pals se situa el nucli de Peratallada, pertanyent a la població de Forallac (Baix Empordà) i envoltada per un fossat excavat a la roca viva. Declarat Conjunt Històric – Artístic i Bé Cultural d’Interès Nacional, aquesta població, assentada damunt de roca tipus gres, segueix sent una dels nuclis més importants de Catalunya pel que fa a l’arquitectura medieval, amb carrers estrets i tortuosos, la plaça major amb els seus porxos, façanes gòtiques i romàniques i habitatges que mantenen l’estructura tradicional. Figura 4.6. El poble medieval de Pals situat a la zona coneguda com l’Empordà Petit o l’Empordanet Font: Pals. Girona Turismo en pueblos. A: Girona Turismo en Pueblos [en línia]. [Consulta: 2 octubre 2011]. Disponible a: <http://girona.turismoenpueblos.es/pals/444/> 142 Finalment, destacar la importància de dos jaciments arqueològics situats a poca distància de Palamós, el d’Ullastret i el d’Empúries. El poblat ibèric del Puig de Sant Andreu d’Ullastret, a trenta minuts de Palamós, és el més gran de Catalunya i va ser habitat per la tribu dels indigets. En el jaciment s’hi ha trobat restes que van des de l’Edat del Ferro (segle VII a.C.) fins a l’arribada dels romans a començaments del segle II a.C., quan el poblat va ser abandonat. Pel que fa al jaciment d’Empúries, a setanta-cinc minuts de Palamós, origen del nom l’Empordà, és el testimoni de l’estada grega i romana en aquestes terres. Representa el punt des del qual es va iniciar l’ocupació romana de la Península Ibèrica. Posteriorment la població va ser capital dels comtats carolingi i medieval d’Empúries entre els segles VIII i XI, i l’origen de l’actual poble de l’Escala. Figura 4.7. L’església de Sant Esteve a Peratallada Font: Fotografia de l’autor. 143 Tossa de Mar i Lloret de Mar Aquestes dues poblacions són les més conegudes de la Costa Brava i les que reben un nombre de visitants més elevat. Tossa de Mar (la Selva), situada a cinquanta minuts de Palamós, és capaç de combinar la seva monumentalitat i història amb els seus racons naturals i platges paradisíaques. Durant la visita a la població, el turista serà testimoni de l’evolució de la ciutat al llarg de la història, passant pels romans i l’època medieval i, més recentment, sent una vila de pescadors i refugi d’artistes i intel·lectuals. Destaca especialment el recinte emmurallat de la Vila Vella (segle XII – XVIII), el qual és monument Històric – Artístic. Figura 4.8. Les ruïnes d’Empúries i, al fons, el museu Font: Fotografia de l’autor. 144 Molt a prop de Tossa de Mar es troba situada Lloret de Mar (la Selva) que, tot i que s’ha fet famosa pel seu ambient nocturn, les platges i els nombrosos comerços i restaurants que viuen de la gran quantitat de turisme que visita cada any la població, també disposa de visites més de caire cultural i històric com, per exemple, el poblat ibèric de Puig de Castellet (III a.C.), que és un dels tres de què disposa la població, o els bells jardins d’inspiració noucentista de Santa Clotilde. Barcelona Tot i ser el destí turístic més allunyat de Palamós (noranta minuts), la capital de Catalunya és sens dubte un atractiu turístic de primer ordre que atrau a nombrosos turistes d’arreu del món. Els visitants poden gaudir, no només dels nombrosos comerços, bars i restaurants, sinó també d’una monumentalitat i uns espais que s’han fet coneguts arreu del món. Sens dubte, el més destacat de la ciutat són totes les obres arquitectòniques d’Antoni Gaudí (Riudoms o Reus, Baix Camp, 25 de juny de 1852 – Barcelona, 10 de juny de 1926) com són la Sagrada Família (1893-?), el Parc Güell (1900-14), la Pedrera (1906-10) o la casa Batlló (1904-06). L’altre gran atractiu turístic de Barcelona és el museu del FC Barcelona, un dels més visitats de Catalunya, gràcies a la seva història centenària i als èxits que l’han acompanyat. A més a més, són part també important de Barcelona les Rambles i el Figura 4.9. El recinte emmurallat de la Vila Vella de Tossa Mar Font: Cardenas Garcia, Rafael. Tossa de Mar. A: Taxi Direct Palamós [en línia]. [Consulta: 1 octubre 2011]. Disponible a: <www.taxidirectpalamos.com/> 145 Passeig de Gràcia, el barri gòtic, la catedral de Barcelona (majoritàriament estil gòtic), l’església de Santa Maria del Mar (segle XIV), les obres modernistes de Doménech i Muntaner (Barcelona 1850 – Barcelona 1923) i Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 d’octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956), el museus dedicats als artistes Picasso i Miró, el parcs de Montjuïc i la Ciutadella (segle XIX), i les seves nombroses platges. Altres activitats turístiques Fins al tancament del restaurant El Bulli, l’oferta gastronòmica de les comarques gironina sumava fins a 15 estrelles Michelin. Destaquen les 2 del Celler de Can Roca, ubicat a la ciutat de Girona, i 10 restaurants més que entre tots ells es reparteixen una estrella Michelin. D’altra banda, les comarques de Girona també sobresurten per la possibilitat de poder practicar nombroses activitat esportives i a l’aire lliure (senderisme, cicloturisme, BTT, submarinisme, windsurf, hípica, etc.) que permetem al turista gaudir del paisatge interior i marítim de la Costa Brava, com ara les illes Medes o l’Empordà petit o Empordanet (veure capítol Poblacions i indrets amb història). A més a més, en un radi de 30 quilòmetres al voltant de Palamós, hi ha la possibilitat de practicar el golf. Mapa 4.1. Principals destinacions turístiques del hinterland de Palamós a nivell turístic Font: Elaborat per l’autor a partir de Google, Google Maps [en línia]. [Consulta: 26 setembre 2011]. Disponible a: <http://maps.google.es/> 146 4.1.3. OPINIÓ I TENDÈNCIES DELS CREUERISTES Per saber l’opinió dels creueristes sobre la qualitat de l’oferta turística i el tracte que reben, resulta imprescindible realitzar-los una enquesta que permetrà saber el seu grau de satisfacció amb el destí, cosa que, finalment, és el que pot acabar determinant que una companyia hi torni, o no. Amb aquest objectiu, es van dur a terme una sèrie de preguntes als diversos creueristes que van fer escala al port de Palamós durant l’any 2009. Aquell any va ser, a l’espera dels resultats oficials de la temporada 2011, el millor de la història del port a nivell creuerístic amb més de 33 mil passatgers 13 . Els enquestats eren 359 passatgers que havien arribat amb 8 vaixells, tant de petita com de gran capacitat, els quals s’han dividit en dos grups: aquells que van visitar Palamós durant l’escala (203) i els que van optar per realitzar una excursió (156). A partir d’aquí se’ls va fer una sèrie de preguntes comunes i posteriorment diferenciades entre els dos grups, sent totes elles acordades entre l’Autoritat Portuària de Palamós, l’Ajuntament de Palamós, el Patronat de Turisme Costa Brava Girona i el personal tècnic de l’empresa d’assessorament i gestió turística Q-Global. Els passatgers entrevistats havien arribat amb els vaixells segúents: • Silver Wind (Silversea Cruises): 30 de juny • Thomson Destiny (Thomson Cruises): 15 d’agost, 12 d’agost i 30 de setembre. • Seabourn Legend (Seabourn Cruise Line): 24 d’agost i 21 de setembre. • Mein Schiff (TUI Cruises): 1 d’octubre i 21 d’octubre. Tal i com es pot veure en el gràfic 3.14., el segon i el tercer són els dos vaixells que més han visitat el port de Palamós en les últimes 4 temporades, mentre que el Mein Schiff i el Silver Wind només ho han fet, de moment, en aquell any. Evidentment, la majoria dels enquestats eren anglesos, tot i que, en comparació amb les dades globals d’aquell any (vegeu gràfic 3.15.), la proporció és molt menor. Això és perquè en els vaixells de petita capacitat Silver Wind i Seabourn Legend la majoria dels enquestats eren nord-americans, un 56% i un 64% respectivament, mentre que en el de gran capacitat Mein Schiff tots eren alemanys. 13 Les valoracions dels turistes de caire més econòmic es valoraran en el capítol 4.2.2.