Estudi de viabilitat d'una escola bressol a Deltebre

ARQUITECTURA TÈCNICA E STUDI DE VIABILITAT D ’ UNA ESCOLA BRESSOL A DELTEBRE Projectista/es: VALLDEPÉREZ VIDAL, ALVARO Director/s: VILAJOSANA CRUSELLS, JORDI Convocatòria: 2009 / 2010 P ROJECTE FINAL DE CARRERA ESTUDI DE VIABILITAT D’UNA ESCOLA BRESSOL A DELTEBRE 2 Memòria 3 ESTUDI DE VIABILITAT D’UNA ESCOLA BRESSOL A DELTEBRE 4 Memòria 5 Resum L’objectiu d’aquest projecte, és demostrar la viabilitat d’una promoció d’escola bressol a Deltebre. També em permetrà ampliar els coneixements en el camp de la gestió immobiliària atès què, cada cop més, és una matèria molt important dintre del camp de la construcció i des d’un punt de vista subjectiu, crec que potser no s’ha donat molta importància en els darrers anys degut al “boom” de la construcció existent el factor del qual, donava garanties de negoci fiables sense tenir d’invertir gaire part del pressupost amb l’estudi de viabilitat del projecte. Això ho realitzaré, mitjançant un estudi de viabilitat d’un edifici amb programa d’equipaments en concret una escola bressol, situada a la província de Tarragona, dintre del municipi de Deltebre. El solar on s’estudiarà situar la promoció està ubicat en uns terrenys al nucli del municipi, el qual és propietat de l’Ajuntament. Aquest solar, està qualificat com a sòl urbà destinat a la construcció d’equipaments. Per aquest estudi de viabilitat, tindrem en compte tots els factors que podrien ja ser favorables o desfavorables en aquest tipus de promoció. Primerament analitzaré el solar per saber què s’hi pot edificar. Un cop analitzat el solar i la possible edificació sobre el mateix, analitzaré el mercat, mitjançant la natalitat a la zona en l’actualitat, les escoles bressol existents al municipi, analitzant també la conjuntura econòmica del moment, tots aquests anàlisis, seran els que hem definiran la viabilitat del projecte i finalment la capacitat de l’escola. Amb tot això es definirà el volum de la promoció, i així ja es podrà passar a fer l’estudi econòmic-financer. En aquest punt s’estudiarà la viabilitat de la construcció i s’arribarà així finalment a la conclusió de tot l’estudi de viabilitat. Al final del treball, s’adjunten com annex diferents documents per a comprendre millor tot l’estudi de viabilitat, ja siguin normatives com altres documents utilitzats i realitzats en aquest treball. Pel que fa a la part innovadora del projecte, aquest està pensat per ser una mica diferent al que pot ser una escola bressol de les que s’han anat construint per la zona amb els darrers anys. Això ho aconseguirem amb la contemplació de sistemes d’energia renovables per a l’abastiment energètic de l’escola. S’ha pensat en realitzar un sistema de calefacció geotèrmica amb terra radiant. Aquest sistema de calefacció no és un sistema molt comú al nostre país, però crec des d’un punt de vista subjectiu, que cada cop més es tendirà a la utilització d’energies renovables en el sector de la construcció, les quals seran més assequibles econòmicament que en l’actualitat i ESTUDI DE VIABILITAT D’UNA ESCOLA BRESSOL A DELTEBRE 6 rentables pel que fa al funcionament, mentre què les energies convencionals s’aniran encarint cada cop més degut als limitats recursos de matèria prima necessària per a generar-la i a la greu contaminació que desprenen. Aquest tipus d’energia renovable, pot suposar un bon atractiu de cara a la població atès què, s’està aprofitant un recurs natural tal i com és l’escalfor del terreny a certa profunditat per a generar escalfor i transportar-la fins a l’interior de l’edifici per climatitzar aquest. També s’ha pensat de dissenyar l’edifici amb part de la coberta enjardinada per motius estètics i intentar d’aquesta forma integrar l’edifici al seu entorn. Memòria 7 ÍNDEX 1 INTRODUCCIÓ............................................................................................................................... 9 1.1 I NTRODUCCIÓ ............................................................................................................................ 9 1.2 J USTIFICACIÓ DEL PROJECTE ...................................................................................................... 9 2 ESTUDI JURÍDIC ......................................................................................................................... 13 2.1 U BICACIÓ DEL SOLAR .............................................................................................................. 13 2.2 D ESCRIPCIÓ DEL SOLAR ........................................................................................................... 14 2.3 E STAT ACTUAL ........................................................................................................................ 15 2.4 C OMPROVACIÓ C ADASTRAL I AL R EGISTRE DE LA P ROPIETAT ................................................ 18 2.5 C ONCLUSIÓ DE L ’ ESTUDI JURÍDIC ............................................................................................ 21 3 ESTUDI LEGAL-URBANÍSTIC .................................................................................................. 22 3.1 I NTRODUCCIÓ A L ’ ESTUDI ........................................................................................................ 22 3.2 D ADES URBANÍSTIQUES ........................................................................................................... 23 3.3 A LTRA NORMATIVA LEGAL QUE ENS AFECTA .......................................................................... 25 3.4 J USTIFICACIÓ DE LA NORMATIVA AL NOSTRE PROJECTE .......................................................... 28 3.5 C ONCLUSIONS DE L ’ ESTUDI LEGAL - URBANÍSTIC ..................................................................... 28 4 ESTUDI DE MERCAT .................................................................................................................. 29 4.1 I NTRODUCCIÓ A L ’ ESTUDI ........................................................................................................ 29 4.2 E STUDI SOCIO - ECONÒMIC ........................................................................................................ 29 4.2.1 Creixement demogràfic ...................................................................................................... 32 4.2.2 Població activa .................................................................................................................. 32 4.2.3 Població ocupada per sectors d’activitat i sexe ................................................................. 34 4.2.4 Estudi social de Deltebre ................................................................................................... 35 4.2.5 Estat de l’economia global ................................................................................................ 36 4.2.6 Estat de l’economia espanyola .......................................................................................... 41 4.2.7 Estat de l’economia catalana ............................................................................................. 45 4.3 E STUDI DE L ’ OFERTA ............................................................................................................... 47 4.4 E STUDI DE LA DEMANDA ......................................................................................................... 53 4.4.1 Enquesta ............................................................................................................................. 54 4.5 C ONCLUSIÓ DE L ’ ESTUDI DE MERCAT ...................................................................................... 59 5 DEFINICIÓ DEL PRODUCTE .................................................................................................... 60 5.1 D ESCRIPCIÓ DE L ’ EQUIPAMENT ............................................................................................... 61 5.2 S ERVEIS OFERTATS .................................................................................................................. 63 6 AVANTPROJECTE ...................................................................................................................... 65 6.1 P LÀNOLS ................................................................................................................................. 65 6.2 P RESSUPOST ............................................................................................................................ 66 6.3 P LANIFICACIÓ .......................................................................................................................... 79 7 ESTUDI ECONÒMIC I FINANCER ........................................................................................... 82 7.1 I NTRODUCCIÓ .......................................................................................................................... 82 7.2 I NVERSIÓ INICIAL .................................................................................................................... 84 7.3 C OSTOS DE FUNCIONAMENT .................................................................................................... 84 7.4 P REVISIÓ D ’ INGRESSOS ............................................................................................................ 86 7.5 C OST D ’ ESCOLARITAT ............................................................................................................. 88 7.6 C ASH FLOW ............................................................................................................................. 88 8 CONCLUSIONS DE L’ESTUDI DE VIABILITAT ................................................................... 93 9 BIBLIOGRAFIA ............................................................................................................................ 95 10 ANNEXES ....................................................................................................................................... 97 ESTUDI DE VIABILITAT D’UNA ESCOLA BRESSOL A DELTEBRE 8 ANNEX A: T AULES ANÀLISIS DE L ’ OFERTA ANNEX B: E NQUESTA D ’ ANÀLISIS DE LA DEMANDA ANNEX C: P LÀNOLS ANNEX D: DOCUMENTS EMPRATS PER AL CÀLCUL DEL PRESSUPOST ANNEX E : P LANIFICACIÓ DE L ’ OBRA . ANNEX F : D ADES DE CÀLCUL DE L ’ ENTITAT FINACERA ANNEX G : R ESUM DE LA NORMATIVA MÉS RELLEVANT EMPRADA ANNEX H : ÍNDEX DELS DIFERENTS GRÀFICS USATS AL PROJECTE ANNEX I : H ISTÒRIA I ZONES D ’ INTERÉS DE D ELTEBRE Memòria 9 1 INTRODUCCIÓ 1.1 Introducció Quan es parla d’edificació i construcció en general, ja sigui residencial o amb finalitats de negoci com és el nostre cas, és impossible ignorar la gestió econòmica dels projectes. Aquests tipus d’estudis econòmics, serveixen per a demostrar la viabilitat i poder tirar endavant qualsevol projecte d’aquest tipus donant garanties de negoci. Estan directament lligats amb el tipus d’edifici i per a l’ús que s’està construint aquest. Aquests estudis, consten principalment d’un estudi jurídic que és on s’analitza el solar, un estudi legal i urbanístic per analitzar el solar de forma urbanística per a saber el que s’hi pot construir en aquest. Un cop ja es té clar el que i com es pot construir, es realitzarà l’estudi de mercat on podrem analitzar l’oferta i la demanda del producte que estem interessats en promocionar així com també s’analitzarà un estudi social de la població i la situació econòmica de la zona. Un cop realitzats tots els anteriors estudis, podem passar a realitzar la definició del producte a promocionar, a realitzar un avantprojecte i finalment per acabar amb l’estudi de viabilitat avanç d’extreure les conclusions, es realitzarà l’estudi econòmic i financer, el qual consta en realitzar l’anàlisi d’inversió inicial del projecte, els costos de funcionament i la previsió d’ingressos del negoci. Tot aquest estudi, es resumeix amb la caixa de fluxos “Cash Flow”. Un cop realitzats tots els diferents estudis o dictàmens descrits anteriorment, podem arribar a una conclusió final la qual si ens surt favorable, ens ha de donar garanties fiables de negoci per poder tirar endavant amb el projecte. 1.2 Justificació del projecte Aquest projecte està pensat per construir un edifici d’equipaments, el qual l’ajuntament municipal, traurà a licitació pública l’explotació d’aquest a canvi de que l’empresa adjudicatària, es faci càrrec de la promoció de l’edifici. La concessió d’explotació s’ha pensat per a un període de 50 anys. Per tant podem dir que el promotor de l’edifici, serà una empresa privada, la qual se li adjudicarà l’explotació de l’escola durant el període de cinquanta anys. Els costos del projecte i diferents tècnics aniran a càrrec de l’empresa adjudicatària amb la supervisió ESTUDI DE VIABILITAT D’UNA ESCOLA BRESSOL A DELTEBRE 16 IN-SITU CADASTRE Superfície del solar 23700 m 2 23754 m 2 Superfície construïda 2100 m 2 2124 m 2 Superfície sequers 3 x 2100 m 2 = 6300 m 2 --------------------------------------------- Superfície lliure d’edificació existent 15300 m 2 21630 m 2 • Imatges de l’estat actual del solar: GRÀFIC 2.3.2: Foto dels magatzems existents al solar Memòria 17 GRÀFIC 2.3.3: Foto dels sequers existents (zona d’intervenció) GRÀFIC 2.3.4: Foto de la zona a desbrossar i netejar Pel que fa a aquestes fotos, es pot observar, que en la zona d’intervenció, hi han construïts els tres sequers de formigó ja descrits anteriorment, els quals s’hauran d’enderrocar tot just començar l’obra. També observem que serà necessari realitzar una desbrossada general del solar atès què, s’ha fet servir part d’aquest com abocador incontrolat per part dels veïns. ESTUDI DE VIABILITAT D’UNA ESCOLA BRESSOL A DELTEBRE 18 2.4 Comprovació Cadastral i al Registre de la Propietat S’ha comprovat la situació jurídica al cadastre virtual i al Registre de la Propietat a les oficines de Tortosa i els resultats obtinguts, són els següents: La propietat del solar correspon a l’Ajuntament de Deltebre, representat pel seu alcalde GERVASI ASPA CASANOVA, i domicili a la Plaça vint de Maig n. 1 de Deltebre, (Baix-Ebre – Tarragona). Memòria 19 GRÀFIC 2.4.1: NOTA SIMPLE DE L’IMMOBLE. Font: Registre de la Propietat ESTUDI DE VIABILITAT D’UNA ESCOLA BRESSOL A DELTEBRE 20 GRÀFIC 2.4.2: FITXA CATASTRAL DE L’IMMOBLE. Font: Oficina Virtual del Cadastre Memòria 21 2.5 Conclusió de l’estudi jurídic Després d’haver inspeccionat insitu el solar i haver comprovat les dades al Cadastre i al Registre de la Propietat podem confirmar que la parcel·la es troba lliure de càrregues i és propietat de l’Ajuntament de Deltebre. També cal destacar que no existeixen servituds de cap tipus. Pel que fa a l’estat actual, hi ha dos magatzems de 2100 m 2 entre els dos, on no els afectarà el nostre projecte atès que, l’actuació es durà a terme en la zona on actualment es troben els sequers, en la qual hi ha suficient superfície edificable per poder realitzar el nostre projecte donant pas al trànsit rodat pel mig de l’edificació existent i de la futura edificació. Per tant renunciarem a la part del solar on actualment s’estan els dos magatzems i la deixarem de banda per a que l’Ajuntament continuí utilitzant-los per a diferents interessos municipals tal com actualment s’estan utilitzant. Així podem reunir juntament a la mateixa zona diferents tipus d’equipaments, la qual cosa pot suposar un gran atractiu per a la població. Al mateix temps, la zona sud del solar, està qualificada com a ZV espais lliures urbans i per tant no es pot edificar tal i com expliquem més endavant en l’estudi legalurbanístic. Hem verificat la superfície real del solar mesurada in-situ amb l’ obtinguda del Cadastre i la facilitada del Registre de la Propietat les quals varien molt pocs m 2 . Per tant reduirem considerablement la superfície del solar a utilitzar. En una de les visites in-situ al solar, tornem a mesurar la part que utilitzarem per a fer la nostra construcció i per realitzar l’estudi legal-urbanístic. Finalment la superfície del solar a tenir en compte per als càlculs d’edificabilitat, són de 12315,76 m 2 que corresponen a la zona qualificada com a EQ equipaments podent veure el solar resultant a l’estudi legal-urbanístic. Les conclusions del present estudi jurídic, són correctes atès què, no hi té implicades càrregues, és propietat de l’Ajuntament, no existeixen servituds registrades, tenim un solar on hi cap una edificació de les dimensions que portem idea de projectar i per tant es recomana continuar amb l’estudi de viabilitat. ESTUDI DE VIABILITAT D’UNA ESCOLA BRESSOL A DELTEBRE 22 3 ESTUDI LEGAL-URBANÍSTIC El solar objecte de l’estudi, està qualificat com a sòl urbà i dintre d’aquest tipus de qualificació, està classificat per a la construcció d’equipaments, per tant s’adequa dintre del tipus de construcció que tenim pensat dur a terme, que és la d’una escola bressol. 3.1 Introducció a l’estudi El planejament urbanístic general (Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme) es compon de: • Plans directors urbanístics • Plans d'ordenació urbanística municipal, i normes de planejament urbanístic, complementats pels programes d'actuació urbanística municipal. Per llei s'estableix un criteri de jerarquia normativa i els plans urbanístics han de ser coherents amb les determinacions del Pla territorial general i dels plans territorials parcials i sectorials, instruments de planificació territorial, i facilitar-ne l'acompliment (Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial). Les Terres de l’Ebre va ser el primer àmbit de planificació de Catalunya que va disposar d’un pla territorial parcial, aprovat l’any 2001. Aquest Pla, encara vigent, es troba en procés de revisió per tal d’adaptar-lo a les noves circumstàncies del territori i als criteris i metodologia adoptats pel Programa de Planejament Territorial a partir de l’any 2004. El Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre ordena el territori de les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, que integren l’àmbit funcional de planificació delimitat pel Pla territorial general de Catalunya, aprovat per la Llei 1/1995, de 16 de març, modificada per la Llei 24/2001, de 31 de desembre, de reconeixement de l’Alt Pirineu i Aran com a àrea funcional de planificació. Per a aquest àmbit el Pla estableix determinacions que han de ser respectades i desenvolupades per les actuacions territorials, en especial les urbanístiques, les d’infraestructures de mobilitat, i les derivades de les polítiques de protecció del patrimoni ambiental, cultural, social i econòmic. Les normes urbanístiques que ens marquen les pautes en el nostre cas, són les normes subsidiàries municipals de l’Ajuntament de Deltebre les quals engloven i són coherents amb tota la normativa ubanística que tenen jerarquicament per sobre. Memòria 23 3.2 Dades urbanístiques Les normes urbanístiques que afecten directament al nostre projecte, són les que fan referència a les edificacions confrontants més properes, en aquest cas estem parlant de la qualificació CF2 tal i com s’explica a l’article 100 de les normes subsidiàries municipals (Sistema d’equipaments comunitaris EQ). Per tant, caldrà complir les separacions a l’igual que aquelles i l’alçada reguladora màxima també serà la mateixa que la de la qualificació CF2 tot i que l’edificabilitat, vindrà marcada per l’article 100 de les Normes Subsidiàries de Deltebre en les quals s’assigna per a la construcció d’equipaments de tipus docent, una edificabilitat de 0,4 m2 de sostre / m2 de sòl. GRÀFIC 3.2.1: Qualificació del sòl (normes subsidiàries de l’Ajuntament) ESTUDI DE VIABILITAT D’UNA ESCOLA BRESSOL A DELTEBRE 24 SÚP. DEL SOLAR A INTERVENIR SÚP. ZONA VERDA 12315,76 m 2 3826,65 m 2 SÚP. DEL SOLAR A INTERVENIR SÚP. ZONA VERDA Clau CF2 Tipus d’ordenació Densitat 2 Alçada màxima Pb+1 7,20m Parcel·la mínima 800 m 2 Ocupació màxima 25 % Fondària edificable --- Separació al vial 6 m Separació als veïns 3 i 3 m Edificabilitat neta 0,4 Densitat neta 12 Façana mínima 18 GRÀFIC 3.2.1: Taula de la normativa urbanística municipal TEÒRIC REAL Coeficient d’edificabilitat 0,4 m2 sostre / m2 sòl 0,069 m2 sostre / m2 sòl Alçada màxima Pb + 1 7,20 m < 7,2 m Separació als veïns 3 metres + 3 metres GRÀFIC 3.2.2: Compliment de la normativa municipal exigida. Com es pot veure no tenim cap regulació pel que fa a la fondària edificable i parcel·la mínima degut a que la normativa municipal ens diu que l’edificació s’ajustarà a les necessitats funcionals de l’equipament. Pel que fa a la separació amb el veïns, sols tenim un solar amb veïns, les altres zones confrontants estan qualificades com a zones lliures d’edificació i zones verdes. Al plànol d’emplaçament, podem observar com respectem les separacions mínimes. Memòria 25 - CTE, per mig del Codi Tècnic de l’Edificació, s’estableix la normativa generalitzada per a la construcció de l’edifici. 3.3 Altra normativa legal que ens afecta Tenim bastant normativa que ens condiciona la tipologia de l’edificació a part de la descrita al punt anterior. Aquesta però ens ve marcada principalment pel Departament d’Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya. - DECRET 282/2006 de 14 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres. - Per mig d’aquest decret, es protegeixen els drets dels infants a través de la regulació del primer cicle d’educació infantil, tot establint les competències educatives a assolir, les finalitats i els principis d’aquest cicle, entre els quals s’incorpora la llengua de l’ensenyament. - L’objectiu d’aquest decret és, doncs, protegir els drets de l’Infant a través de la regulació del primer cicle d’educació infantil, tot establint les competències educatives a assolir, les finalitats i els principis d’aquest cicle, entre els quals s’incorpora la llengua de l’ensenyament. - L’objecte d’aquest és establir els principis, els objectius i les competències educatives del primer cicle de l’educació infantil, els requisits mínims quant al nombre i qualificació dels professionals que hi participen i, quant als espais i a les instal·lacions on es produeix l’acció educativa, el nombre màxim d’infants per unitat, el procediment d’autorització administrativa d’aquests centres, la participació de la comunitat educativa així com la possibilitat de delegar determinades competències als ajuntaments. - Els centres han d’oferir els seus serveis de manera continuada i sistemàtica a grups estables d’infants, amb freqüència diària, distribuint les activitats per franges horàries i de serveis durant deu o més mesos l’any. - Els professionals que imparteixen el primer cicle de l’educació infantil han d’estar en possessió del títol de mestre especialista en educació infantil o del títol de grau equivalent, o del de tècnic superior en educació infantil, o de qualsevol altre títol declarat equivalent, acadèmicament i professional, a algun dels anteriors. El nombre mínim de professionals en presència simultània ha de ser igual al nombre de grups en funcionament simultani més un, incrementat en un de més per cada 3 grups. ESTUDI DE VIABILITAT D’UNA ESCOLA BRESSOL A DELTEBRE 32 En resum, de l’ informació anterior extraiem que a Catalunya en els darrers anys, tenim un creixement natural de població superior al d’Espanya i de la Unió Europea. 4.2.2 Població activa La població activa d’un país, és la quantitat de persones que s’han incorporat al mercat de treball, és a dir, que tenen un treball o que l’estan buscant. GRÀFIC 4.2.2.1: Nombre de prestacions per atur a Catalunya. FONT: Oficina del Treball de Catalunya En la taula anterior, es pot apreciar com l’atur ha anat en augment des de l’any 2000 fins a l’actualitat, ho ha fet de forma moderada fins a l’any 2007 que va augmentar un 38,30%. Pel que fa a la població activa, analitzarem les taules següents: GRÀFIC 4.2.2.2: Població activa al 1r trimestre del 2009 a Catalunya FONT: IDESCAT Memòria 33 GRÀFIC 4.2.2.3: Població activa al 1r trimestre del 2009 a Espanya FONT: IDESCAT Tal i com es mostra en aquestes taules, la població ocupada a Catalunya ha estat de 3.230,2 milers de persones al primer trimestre del 2009, la qual mostra un decreixement interanual del 8,6%. Pel que fa a sectors, tots els sectors registren taxes de variació negatives. El sector de la construcció, anota la major davallada amb un (-19,7%), seguit de l’agricultura (-18,6%) i de la indústria (-17,3%). El sector dels serveis, que concentra el major nombre d’ocupants, presenta també una reducció interanual del 3,1%. Pel que fa a Espanya, la població ocupada ha disminuït un 6,4% respecte a l’any anterior. Per poder comparar les ofertes de treball amb el nombre de desocupats que hi ha a Catalunya, podem veure-ho amb l’ajuda de la taula següent: (veure gràfic 4.2.2.3). GRÀFIC 4.2.2.4: Ofertes de treball a Catalunya per sectors any 2009. FONT: S.O.C. Taxa d’atur Ofertes de treball Resultat 203.546 822 - 202724 GRÀFIC 4.2.2.5: Comparació entre les ofertes de treball actives i la taxa d’atur a Catalunya (juny-09) ESTUDI DE VIABILITAT D’UNA ESCOLA BRESSOL A DELTEBRE 34 Amb l’ajuda de la taula anterior, es pot observar que actualment hi han 822 ofertes de treball actives a Catalunya, mentre que la taxa d’atur es troba per a la mateixa data en 203.546 persones, la xifra de la qual va en augment. També destacar que el sector que hi ha més ofertes de treball, és el terciari i dintre d’aquest l’administratiu i oficines. El sector de serveis a la comunitat i persones també és un dels que genera més llocs de treball en l’actualitat mentre que el sector de la construcció, genera un 50% aproximat d’ofertes respecte als sectors anomenats anteriorment. (Dades a data de juny 2009). 4.2.3 Població ocupada per sectors d’activitat i sexe A data de l’any 2008 el qual tenim l’ultima estadística, podem observar que la població ocupada ha disminuït respecte a l’any anterior tant a Catalunya com també a Espanya. Per sectors, segons la nova Classificació catalana d’activitats econòmiques 2009 (CCAE-2009), s’observa que a Catalunya el sector dels serveis aplega el 65,4% de l’ocupació. En el cas de les dones, l’ocupació en els serveis aplega el 83,3% del total. Considerant els dos sexes, el 21,4% de la població ocupada treballa en la indústria, l’11,4% en la construcció i l’1,7% en l’agricultura (veure les següents taules). GRÀFIC 4.2.3.1: Població ocupada per sectors d’activitat i sexe a Catalunya. FONT: IDESCAT Memòria 35 GRÀFIC 4.2.3.2: Població ocupada per sectors d’activitat i sexe d’Espanya. FONT: INE 4.2.4 Estudi social de Deltebre Deltebre ha estat tradicionalment, un poble agrícola el qual es troba enclavat al cor del Delta del Ebre. El sector econòmic més important de Deltebre fou l’agricultura, principalment el cultiu de l’arròs i dels regadius, així com altres activitats del sector primari com la caça i pesca. Per una altra part, també segueix sent important l’activitat de la construcció i totes les seves activitats relacionades amb la mateixa, que suposaria un possible elevat nombre de clients de la nostra escola bressol. El sector terciari també està bastant desenvolupat, sent un centre important de serveis, és un important centre comercial per a la zona i té un sector turístic bastant desenvolupat relacionat amb el Delta, el seu Parc Natural i la seva costa, encara que li fa falta acabar de promocionar per ser un bon atractiu turístic. Actualment cal dir que la població de Deltebre està vivint una forta crisis econòmica, la principal causa és deguda a que, el sector principal afectat per la crisis, és el sector de la construcció. Per aquest motiu, el futur de l’activitat econòmica de Deltebre, aposta pel sector dels serveis i principalment pel sector del turisme. Per a que això sigui possible, encara s’ha de promocionar bastant la zona com a atractiu turístic i realitzar bastants inversions ja siguin en infraestructures com també en serveis dirigits al turisme. També cal destacar la construcció del pont que unirà les poblacions de Deltebre i Sant Jaume d’Enveja, que s’està duent a terme actualment i està previst acabar-se a finals d’aquest mateix any 2010, aquest pont tancarà l’actual anell viari de 40 km. que actualment s’ha de realitzar per unir aquestes dos poblacions ESTUDI DE VIABILITAT D’UNA ESCOLA BRESSOL A DELTEBRE 36 per carretera, a més a més serà de gran importància per a la mobilitat dels veïns de la zona, aquesta infraestructura suposarà un incentiu econòmic per la seva repercussió en el sector turístic, ja que facilitarà les visites al Delta. També resultarà avantatjós el pont, pel que fa al desenvolupament del comerç, serveis i negocis en general de Deltebre, degut a què, la població de Sant Jaume d’Enveja actualment li és més còmode desplaçar-se a la ciutat d’Amposta que a Deltebre per a realitzar qualsevol compra o fer ús d’algun servei. Per tant aquesta construcció ens ajudarà a obtenir clients per a l’escola bressol mitjançant una bona campanya publicitària dirigida a la població de Sant Jaume. Pel que fa a la forta crisi que està vivint el territori, es preveu de cara a l’any vinent començar a notar milloria, que serà quant es posaria en funcionament el nostre projecte en cas de sortir-nos viable l’estudi i decidir tirar endavant amb aquest. Tot i això haurem de tenir present que no serà un any del tot correcte pel que fa a l’estat econòmic de la població, això ho haurem de resoldre intentant reduir costos per poder ser més competitius amb els preus i realitzant bones campanyes publicitàries. 4.2.5 Estat de l’economia global Situació econòmica als EUA: La inversió privada ha estat la principal responsable de la caiguda del PIB nordamericà, el qual situa la caiguda al primer trimestre del 2009 en un 6,1%. Paral·lelament a la davallada de la inversió privada, cal ubicar, una caiguda del 3,9% de la demanda del sector públic. En canvi, es destaca aquest trimestre el repunt del consum privat, amb un creixement del 2,2%, component que ha aportat 1,5 punts al creixement anualitzat. Pel que fa al sector exterior, es reflecteix un deteriorament dràstic de les importacions i una davallada intensa de les exportacions, com a conseqüència de la dinàmica recessiva global. Memòria 37 GRÀFIC 4.2.5.1: Evolució del PIB ALS EUA. FONT: BEA (Bureau of Economic Analysis) Al gràfic 4.2.5.1, podem comprovar la caiguda del PIB dels EUA a partir del tercer trimestre del 2008, el qual passa a multiplicar-se per sis punts negatius al quart trimestre del mateix any i és al primer trimestre del 2009 quant recupera un mínim. Pel que fa a la situació del sector residencial als EUA, la demanda d’habitatges va continuar caient el primer trimestre del 2009, tot i que amb una intensitat menor que els mesos anteriors. Això pot estar indicant, que el sector immobiliari no es troba lluny de tocar terra. Les vendes d’habitatges nou van caure 30,6% interanual mentre que les d’habitatges usats, ho van fer amb un 7,1%. També cal dir que el nombre d’habitatges iniciats, va caure en picat amb 510 milers, la xifra més baixa dels darrers anys. També cal estudiar el comerç exterior dels EUA, que ha sofert una forta caiguda tant d’importacions com d’exportacions de béns a partir del juliol del 2008 (veure GRÀFIC 4.2.5.2). ESTUDI DE VIABILITAT D’UNA ESCOLA BRESSOL A DELTEBRE 38 GRÀFIC 4.2.5.2: Comerç exterior 2004-2009 als EUA exportacions i importacions. FONT: Caixa Tarragona Situació econòmica a la zona Euro: A Europa, la previsió de la caiguda del PIB dins de l’any 2009, és del 4,0% segons la Comissió Europea. El PIB va caure de l’1,6% el quart trimestre del 2008, en relació amb el trimestre anterior, de forma que porta tres trimestres consecutius de descens de l’activitat. Això fou el principal responsable de la davallada de la demanda exterior, la qual es va afegir al descens de la demanda interna. A finals del 2008, es van reflectir els registres negatius pels principals països europeus, com Irlanda, Itàlia, i Alemanya, que van tenir una caiguda intertrimestral del 7’1, 1’9 i del 2’1% respectivament, i França i Espanya, amb descensos del 1’1 i 1’0%. GRÀFIC 4.2.5.3: PIB a la zona Euro. FONT: Eurostat Memòria 39 Les darreres previsions publicades per la Comissió Europea assenyalen una caiguda de l’activitat dins el conjunt de la zona euro del 4’0% el 2009, mentre que al 2010 la recessió seria del 0’1%. L’evolució de la construcció en la zona euro, en els darrers anys, va sofrir una davallada entre els mesos de febrer i octubre del 2004, que va ser llavors que s’estabilitzà fins a meitats de febrer del 2005, que va iniciar un clar increment que durà fins al mes de setembre del mateix any. Va ser a partir d’aquest moment que va anar pujant i baixant movent-se sempre pel 4% de variació interanual fins febrer del 2007 que fou quant arribà al pic positiu el qual durà poc temps i començà amb una forta davallada negativa on va arribar a una taxa del -10% interanual al febrer del 2009 (veure GRÀFIC 4.2.5.4). GRÀFIC 4.2.5.4: Índex de producció de construcció a l’àrea de l’Euro. FONT: Eurostat El nombre d’aturats augmenta al març del 2009 una mitja del 24’8% pel que fa als països europeus i la taxa d’atur repunta fins al 8’9%, amb una contribució d’Espanya del 63’5% degut al gran increment dels nous aturats (veure gràfic 4.2.5.5). ESTUDI DE VIABILITAT D’UNA ESCOLA BRESSOL A DELTEBRE 40 GRÀFIC 4.2.5.5: Taxa d’atur a l’àrea de l’euro. FONT: Eurostat Conclusions de l’estudi socio-econòmic: Havent realitzat l’estudi socioeconòmic, cal destacar que no ens trobem en un bon moment per a realitzar una inversió si ho mirem des del punt de vista de l’economia global. Però cal destacar que segons les previsions de cara a l’any vinent ja començaran a estabilitzar l’economia i que és tant la necessitat d’oferir el servei a la població de Deltebre que tot i estar amb recessió econòmica, hi han garanties fiables de viabilitat pel que fa al nostre projecte. El que si que ens farà ajustar les quotes per poder cobrir les necessitats de la població a uns preus que siguin adequats per a l’etapa que estem vivint. Memòria 41 4.2.6 Estat de l’economia espanyola La caiguda sense precedents de la economia mundial, el procés d’estancament de les empreses i famílies i la recessió del sector immobiliari, condueixen a l’economia espanyola cap a una forta recessió en l’actual any. L’últim trimestre del 2008 i el primer del 2009, es va efectuar una enorme destrucció de llocs de treball (1,26 milions). S’ha obtingut una destrucció d’ocupació superior a l’esperada, amb una acceleració notable d’aquesta en el sector dels serveis. La previsió pel que fa a l’evolució de l’economia espanyola, hauria de millorar suaument en els pròxims trimestres, amb un creixement l’estiu del any que ve. Segons les darreres previsions del Banc d’Espanya, el PIB caurà el tercer trimestre d’un 0,4% (veure gràfic 4.2.6.1). GRÀFIC 4.2.6.1: Taxa de variació en percentatges PIB Espanya. FONT: INE En resum, existeixen tres factors que són els principals causants de la frenada del creixement econòmic: 1. Continuació del procés de des apalancament del sector privat: el crèdit al sector privat ha continuat en el seu procés de desacceleració que va començar a principis de 2007. 2. Menor dinamisme de la economia exterior i en especial de la UE. ESTUDI DE VIABILITAT D’UNA ESCOLA BRESSOL A DELTEBRE 48 1. Deltebre. 2. Sant Jaume d’Enveja. 3. Sant Carles de la Ràpita. 4. Amposta. 5. Camarles. • Deltebre: Actualment a Deltebre tal i com hem comentat anteriorment, no existeix cap tipus d’Escola Bressol, ho podem observar amb l’estudi realitzat pel departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que annexem al final del treball, aquest estudi està realitzat sobre el nombre de places tant de demanda com d’oferta en aquest tipus de servei realitzat per a cada població. Per aquest motiu, els pares i mares residents a Deltebre que volen escolaritzar als seus fills, entre les edats compreses de 0 a 3 anys, els han de portar a les poblacions del voltant. Això porta grans desavantatges, principalment és el desplaçament i la preferència de matrícula als infants empadronats a la mateixa població. • Sant Jaume d’enveja “Els xiquets”: La primera escola bressol que analitzem, és l’escola bressol municipal de Sant Jaume d’Enveja, la qual rep el nom “Els xiquets”. Aquesta escola, és de titularitat municipal, la qual està gestionada per una empresa privada. Al ser de titularitat municipal, rep subvencions per part del departament d’ensenyament (Generalitat) i també municipals. Fou inaugurada a l’any 2008 i l’edifici incorpora entre altres, aules, pati i menjador. Està situada en la zona coneguda com “zona de Canicio”, concretament la seva direcció és, Avda. Mallorca, 60 Sant Jaume d’Enveja i el seu telf. de contacte és: 660412250. L’horari del centre és, de 7:30 h. del matí fins les 20:45 de la nit, sense interrupcions. O ve de 8:00 h. del matí fins les 13:00 h. del migdia i de 15:00 h. tarda fins les 17:00 h. tarda per als alumnes que només desitgin estar les hores d’escolarització. Les hores d’acollida però, tenen una quota diferent i es pot contractar el servei d’acollida només matinal, només per la tarda o complert. L’ensenyament que s’imparteix al centre, està basat amb la pràctica dels seus educadors i mestres, en la qual s’imparteixen classes de psicomotricitat una hora Memòria 49 setmanal. El sistema d’ensenyament que s’utilitza, es basa amb l’experimentació i joc amb diferents objectes i materials de la vida quotidiana amb l’objectiu d’aprendre i relacionar-se amb la natura. També disposa d’una sala de jocs i un pati amb sauló on els alumnes poden sortir a l’hora d’esbarjo per jugar i estar en contacte directe amb la natura. L’escola bressol, també disposa d’accés directe per als pares habilitat per al pas de cotxets on disposen d’un lloc reservat per poder-lo deixar durant el dia. Aquest servei està inclòs amb la quota d’escolarització. Les quotes que ofereix “Els xiquets”, són de 43 € mensuals pel servei d’acollida mensual o ve 2 €/h si es d’us esporàdic. El servei educatiu mensual, és de 115 €. Pel que fa al servei d’acollida per la tarda, si es contracta el servei mensual, la quota és de 57 € i si es contracta esporàdicament, la quota és la mateixa a la matinal de 2 €/h. El servei de menjador, també es pot contractar o bé mensual el qual surt per una quota de 97 € o bé esporàdic el qual surt per 6 € dia. GRÀFIC 4.3.2: Foto de l’escola bressol “Els Xiquets” de Sant Jaume d’Enveja. ESTUDI DE VIABILITAT D’UNA ESCOLA BRESSOL A DELTEBRE 50 • Sant Carles de la Ràpita “Xip Xap”: La següent escola bressol analitzada, és la de Sant Carles de la Ràpita. Aquesta rep el nom d’escola bressol “Xip-Xap” i també és de titularitat municipal estant també gestionada per una empresa privada. La qual rep les mateixes subvencions que l’anterior per part del departament d’ensenyament de la Generalitat i també rep subvencions per part de l’ajuntament municipal. El centre Xip-Xap, fou inaugurat l’any 2008 i incorpora aules, pati, menjador, cuina entre d’altres. Està ubicada a la zona sud-oest de la població en una zona de ressent urbanització al igual que el centre. L’adreça és, C/ Aragó nº15 de Sant Carles de la Ràpita i el seu numero de telèfon és: 977743148. Aquest centre ofereix un horari interromput des de les 7:30 h. del matí fins les 19:00 h. del vespre. Per als infants que només desitgin estar les hores d’escolarització, aquestes són de 8:00 matí fins 13:00 h del migdia i de 15:00 h. tarda fins les 17:00 h. de la tarda. Aquest últim horari és el que s’inclou amb la quota bàsica de servei educatiu. En aquest centre, la cuina sols s’usarà per escalfar i conservar els aliments, ja què, el servei de menjar ofertat, és mitjançant un càtering. L’ensenyament que s’implanta, està basat amb l’experimentació i el joc basantse amb les pautes per part del departament d’ensenyament. S’ofereix una quota mensual per al servei d’acollida matinal de 46,01 € mensuals o ve si es desitja contractar de forma esporàdica la quota serà de 2,14 €/h. Pel que fa al servei educatiu, la quota està fixada en 123,05 € mensual. El servei d’acollida per les tardes, te un cost de 60,99 € mensuals o bé de 2,00 €/h si es contracta de forma esporàdica. El servei de menjador té un cost de 103,7 € mensuals o bé si es contracta de forma esporàdica el seu cost és de 6,42 €/dia. Memòria 51 GRÀFIC 4.3.3: Foto de l’escola bressol “Xip-Xap” de Sant Carles de la Ràpita. • Amposta “La Sequieta”: Aquesta tercera escola bressol estudiada, està situada a la ciutat d’Amposta i és com les altres dos de titularitat municipal gestionada per una empresa privada, per la qual cosa rep el mateix tipus de subvenció per part de la Generalitat, així com també en rep per part de l’ajuntament municipal. Aquesta rep el nom de “La Sequieta”, aquest ve per la seva ubicació, està situada en la zona anomenada la Sequieta en concret al C/ Av. Santa Bàrbara, 89 i el seu telèfon de contacte, és: 977703454. La Sequieta, està relacionada directament amb la natura, al estar ubicada al costat d’horts i plantacions de cereals. L’horari que ofereix aquesta escola, és de 8:45 h pel mati a 13:00 h del migdia i de 14:45 h a 19:00 h per la tarda. Prestant servei de menjador de 13:00 fins les 14:45h. La Sequieta, ofereix sols els serveis educatiu i de menjador. No ofereix servei d’acollida independent, atès què, dintre del servei educatiu ja es cobreixen les hores d’acollida. El centre, ofereix un període d’adaptació d’un mes en el qual està permès l’entrada dels pares al centre i també un horari lliure. A partir d’aquest primer mes, els ESTUDI DE VIABILITAT D’UNA ESCOLA BRESSOL A DELTEBRE 52 infants han d’estar a horari complert al centre i és comptabilitzarà la puntualitat dels pares en deixar i recollir els seus fills. El sistema d’ensenyament, es basa principalment amb unes fitxes que hauran d’anar realitzant cada dia, les quals s’entregaran a final de trimestre als pares, per poder observar l’evolució i seguiment dels seus fills a l’escola. Les quotes ofertades de la Sequieta, són de 145,27 € mensuals per al servei d’escolarització i de 100 € mensuals per al de menjador podent contractar aquest últim de forma esporàdica amb un cost de 6 € diaris. Actualment en aquest centre estan escolaritzats la major part d’infants de Deltebre que han pogut ser matriculats, la qual cosa fa que el centre estigui amb places cobertes avanç de completar el període de matriculació. GRÀFIC 4.3.4: Foto de l’escola bressol “La Sequieta” d’Amposta. • Camarles: A l’escola bressol de Camarles, no ens han pogut facilitar informació sobre els seus serveis, degut a que estan realitzant obres de reforma i adaptació i aquesta roman tancada fins el curs 2010-2011. Memòria 53 4.4 Estudi de la demanda Per a realitzar l’estudi de la demanda referent al nostre producte, s’estudiarà la taxa de natalitat de la mateixa població i es compararà amb el nombre de places ofertades a dia d’avui per poder escolaritzar els infants de 0 a 3 anys a Deltebre. Per a la obtenció de les estadístiques necessàries, es farà ús, de les que subministra l’IDESCAT, dintre del banc d’estadístiques de municipis i comarques de Catalunya. També es realitzarà una enquesta a la població de Deltebre per a poder saber l’opinió de la mateixa ciutadania sobre la creació d’una Escola Bressol municipal. Juntament amb aquestes dades i la resta d’estudi de mercat, s’obtindran unes conclusions per poder marcar les pautes necessàries per a la definició del nostre producte. Moviment natural de la població: Pel que fa al moviment natural de la població de Deltebre, en els darrers tres anys s’ha obtingut una mitja per any de 110 naixements i de 117 defuncions amb la qual cosa suposa un creixement vegetatiu mitjà negatiu de -7 (veure gràfic 4.4.1): ANY NASCUTS VIUS DEFUNCIONS MATRIMONI DE DIFEREN SEXE 2006 90 109 42 2007 132 122 57 2008 109 121 43 GRÀFIC 4.4.1: Moviment natural de la població. FONT: IDESCAT. Evolució de la població menor de 3 anys i oferta de places d’escolarització: Pel que fa a la població de Deltebre, on situem el nostre estudi, hi ha una clara necessitat de cobrir la demanda, degut a què, com es pot comprovar (gràfic 4.4.2), els infants per a l’any 2003 compresos entre 0 i 3 anys eren un total de 283 mentre que no s’hi ofertava cap plaça d’ensenyament per aquest període d’edat. Actualment el nombre de naixements està al voltant de 110 cada any i encara no s’ofereixen places d’escolarització. ESTUDI DE VIABILITAT D’UNA ESCOLA BRESSOL A DELTEBRE 54 GRÀFIC 4.4.2: Evolució de població menor de 3 anys i oferta de places d’escolarització. FONT: Dep. D’Ensenyament 4.4.1 Enquesta: En aquest apartat es mostra el sistema emprat per a conèixer l’opinió de la ciutadania sobre la demanda del servei de l’escola bressol plantejat en el present projecte. Aquest és un sistema objectiu ja que recull dades quantitatives i qui l’avalua a posteriori es limita a fer recompte dels resultats; es tracta d’una enquesta. L’enquesta dissenyada per a les necessitats presents del projecte, que es pot consultar a continuació, s’ha donat a respondre a les famílies amb nens/es en edat escolar a la sortida dels tres col·legis municipals. Els/les enquestats/des, que tenen fills/filles en edat escolar, probablement també tindran, o podrien tenir, algun/a fill/a entre 0 i 3 anys. Per tant aquests són part de la població que potencialment utilitzarà el servei públic d’escola bressol. En l’enquesta diferenciem diferents tipus de preguntes, cadascuna d’elles amb un objectiu clar. Així, trobem algunes preguntes personals que ajudaran a definir si l’encastat/da forma part dels usuaris que actual o pròximament utilitzarien el servei. També hi ha les preguntes que ajuden a saber quin és el nivell econòmic de les famílies enquestades. Per a finalitzar hi ha les preguntes que determinen la necessitat existent, si és que n’hi ha, de la construcció d’una escola bressol a Deltebre i així, garantir l’èxit d’aquesta. Memòria 55 Format de l’enquesta: E E E N N N Q Q Q U U U E E E S S S T T T A A A : : : E E E s s s c c c o o o l l l a a a B B B r r r e e e s s s s s s o o o l l l a a a D D D e e e l l l t t t e e e b b b r r r e e e 1 1 1 Sexe:          Dona          Home 2 2 2 Edat:          - 20          20 - 25          25 - 30          30 - 35          + 35 3 3 3 Formació:          Estudis bàsics          Batxillerat / CF          Estudis superiors 4 4 4 Nacionalitat:          Espanyola          CE          Altres: _________ __ 5 5 5 Nombre de fills d’edat compresa entre 0 i 3 anys: ___________ 6 6 6 On s’escolaritzen actualment els seus fills d’antre 0 i 3 anys?          A un altre municipi          No s’escolaritzen          Altres: _________ __ 7 7 7 Quin seria l’horari ideal de la llar d’infants?          9 – 17 h          8 – 19:30 h          9 – 13 h          15 – 17 h          9 – 12 h          Altres: _________ __ 8 8 8 Té la necessitat de que el/la nen/a mengi a l’escola bressol?          Si          No          NS/NC 9 9 9 Creu necessari el servei d’acollida de 8 a 9 del matí?          Si          No          NS/NC 1 1 1 0 0 0 Creu necessari el servei d’acollida de 17 a 19:30 de la tarda?          Si          No          NS/NC GRÀFIC 4.4.3: Enquesta realitzada per a saber l’opinió de la ciutadania ESTUDI DE VIABILITAT D’UNA ESCOLA BRESSOL A DELTEBRE 56 • Resultats de l’enquesta: Dels resultats de les enquestes, i realitzant el recompte d’aquestes, podem extreure unes conclusions que ens ajudaran bastant a definir el nostre producte, ja què, coneixerem la opinió de la població a la qual anirà adreçat el centre. Amb les primeres quatre preguntes de l’enquesta, s’intenta saber un perfil personal de la persona enquestada per a veure si s’ajusta al perfil que estem buscant. Aquesta enquesta es realitzarà a pares d’alumnes de parvulari els quals estan en edat de tenir nens més petits o bé que han tingut nens compresos entre els 0 i 3 anys durant els últims anys. De la mostra de persones enquestades, un 34% són homes i un 66% són dones (veure figura 4.4.4). La major part dels enquestats tenen una edat compresa entre els 25 i 30 anys, gairebé una quarta part tenen l’edat compresa entre 30 i 35 anys, seguit de gairebé un 20% que tenen una edat de 35 o més anys, mentre que un col·lectiu que gairebé arriba al 15% d’edat compresa entre 20 i 25 anys i per finalitzar amb un petit col·lectiu que no arriba al 5% té menys de 20 anys (veure gràfic 4.4.5). Gràfic 4.4.4 Sexe dels enquestats 2. Edat 3%14% 42% 23% 18% -20 20 - 25 25 - 30 30 - 35 35 o més Gràfic 4.4.5 Edat dels enquestats A continuació, és pregunta la formació acadèmica dels enquestats on sobte gairebé un empat amb un 36,5% pel que fa a estudis bàsics i estudis mitjans, mentre que d’estudis superiors, s’obté un resultat d’un 27% (veure gràfic 4.4.6). Pel que fa a la nacionalitat, es pot observar com la major part dels enquestats són de nacionalitat espanyola en concret ens surt un 85% de la mostra, mentre que una petita part d’un 3% ens surt d’una altra nacionalitat de la CE i un 12% d’altres nacionalitats no europees (veure gràfic 4.4.7). 1. Sexe 34% 66% Home Dona Memòria 57 Gràfic 4.4.6 Estudis dels enquestats 4. Nacionalitat 85% 3% 12% Espanyola CE Altres Gràfic 4.4.7 Nacionalitat dels enquestats Un cop tenim ja el perfil de la persona que estem enquestant, s’ha procedit a realitzar una sèrie de preguntes per a veure els temes que ens interessen de cara al nostre projecte. En primer lloc, es pregunta el nombre de fills compresos entre les edats de 0 a 3 anys que tenen, en la qual s’obté que un 44% de la mostra té 1 fill d’aquestes edats, un 32% tenen 0 fills compresos entre aquestes edats, un 23% en té 2 mentre que sols un 1% té 3 o més fills menors de 3 anys (veure gràfic 4.4.8). A continuació, es pregunta on escolaritzen aquests fills, i s’obté un resultat del 50% que no rep escolarització reglada, un 42% rep escolarització en un altre municipi i un altre 8% rep un altre tipus d’escolarització (veure gràfic 4.4.9). 5. Nº fills (de 0 a 3 anys) 32% 44% 23% 1% 0 1 2 3 o més Gràfic 4.4.8 Nº de fills compresos entre els 0 i 3 anys 6. Escolarització (fills de 0 a 3 anys) 42% 50% 8% Altre municipi No s'escolaritzen Altres Gràfic 4.4.9 Lloc d’escolarització Les següents preguntes, van adreçades per a saber el tipus de servei que prefereixen els usuaris. Primer, es pregunta l’horari que creuen que seria l’idoni, on un 38% creu que seria de 8 a 19:30, seguit d’un 21% que creu que hauria de ser de 9 a 17 hores, un 15% opina que tindria de ser un horari matinal comprés entre les 9 i les 13 hores, un 14% creu que es tindria de limitar l’horari de 9 a 12 del matí mentre que un 8% creu 3. Estudis 37% 36% 27% Bàsics Mitjans Superiors ESTUDI DE VIABILITAT D’UNA ESCOLA BRESSOL A DELTEBRE 64 el nen va desenvolupant la seva identitat i autonomia personal. Els tres objectius principals de l’escola bressol, seràn: - Obrir els nens/es a la comunicació. - Potenciar la seva capacitat creativa. - Accedir al pensament operatori. Les famílies hauran d’abonar la quota de serveis establerts que desitgi fer ús mentre estigui inscrit a la llar, aquesta es s’abonarà amb 11 mensualitats sent igual per a tots els mesos, independentment dels dies lectius que tingui cada mes. Les quotes per als diferents serveis oferts, les calcularem a l’estudi econòmic - financer. Memòria 65 6 AVANTPROJECTE L’avantprojecte que s’ha realitzat, està compost d’un conjunt de plànols entre els quals, hi ha un plànol d’emplaçament i situació, un segon plànol de planta distribució de l’escola bressol, un tercer plànol de planta coberta i un quart plànol d’alçats i façanes. Aquests plànols s’han dibuixat amb un programa de CAD tenint en compte la normativa referent a la construcció d’aquest tipus d’equipament. Els plànols anomenats s’adjunten com annex del projecte en format DIN-A3. En segon lloc s’ha realitzat una estimació econòmica de la construcció la qual s’ha calculat mitjançant un preu unitari per m 2 , el qual hem extret de realitzar la mitjana aritmètica dels valors unitaris de diferents construccions de llars d’infants similars de Catalunya. Per finalitzar amb l’avantprojecte, s’ha calculat una planificació de l’obra la qual s’ha realitzat comparant el temps d’execució de construccions similars sabent que sempre és de difícil compliment la planificació teoria a l’hora d’executar l’obra, atès què, sempre surt algun imprevist que fa retrocedir aquesta. La planificació s’ha realitzat amb l’ajuda del programa Microsoft Project la qual s’adjunta com annex al final del projecte en format DIN-A3. 6.1 Plànols El primer plànol que tenim, com ja hem dit és el plànol de situació i emplaçament, aquest plànol està imprès a escala 1/2000 i ha estat possible dibuixar-lo gràcies a que des del departament d’urbanisme de l’ajuntament de Deltebre, m’han cedit el plànol cadastral del municipi. El segon plànol, correspon al plànol de planta on es pot veure la distribució de l’edifici. Aquest plànol està acotat per a facilitar la comprensió d’aquest. Es pot apreciar la zona destinada a pati i les cotes que han estat extretes del Institut Cartogràfic de Catalunya. En aquest mateix plànol s’adjunta la taula de superfícies de l’edifici. Al tercer plànol, es grafia la planta coberta de l’edifici, on es pot apreciar els dos nivells de coberta que s’ha descrit anteriorment i els diferents acabats segons la cota d’aquestes. També s’ha dibuixat juntament amb l’entorn d’aquesta per poder donar l’idea d’integrar l’edifici amb l’entorn. S’observa una vegetació verda pel que fa a coberta i també a la zona de pati. En aquesta última, s’aprecia la plantació de diferents arbres per donar ombra a part de la zona d’esbarjo. L’accés a l’edifici s’ha pensat en ESTUDI DE VIABILITAT D’UNA ESCOLA BRESSOL A DELTEBRE 66 realitzar-se mitjançant un paviment dur a base d’adoquins, mentre la resta de paviment del pati està pensat en ser un paviment de sauló per a amortir el cop en cas de caiguda dels infants i poder a aquests facilitar jugar amb les terres. El quart plànol, es el plànol d’alçats de façanes, en aquest plànol, s’observen els diferents materials pensats en façana tal i com poden ser pedra seca, acer corten, revestiment de fusta encadellada, tancaments d’alumini amb grans envidraments. També és en aquest plànol on podem observar una escala per a l’accés a coberta per poder realitzar el manteniment d’aquestes. Els diferents voladissos que protegeixen els accessos i també s’ha dibuixat en alçat la claraboia per permetre un pas de llum solar a l’interior de l’accés a l’escola. 6.2 Pressupost El pressupost, s’ha calculat mitjançant un pressupost tipus de les mateixes característiques que el del nostre avantprojecte, el qual s’ha extret de la base de dades del ITEC [26ª edició ANY 2010]. Cal rectificar però, els preus de les dos partides que hem decidit realitzar per crear una escola bressol amb un caire singular. Una d’elles és, la del sistema de climatització per mig d’energia geotèrmica i l’altra partida d’obra és, la de part de la coberta enjardinada. Aquestes dues partides, s’han calculat mitjançant una prèvia oferta per part d’industrials especialitzats, en concret s’ha demanat pressupost a dues empreses de la província de Tarragona, els pressupostos dels quals s’adjunten com annex. L’escola del pressupost tipus de l’ITEC tal i com es pot observar a continuació, té una geometria similar a la que s’està projectant en aquest treball. Pel que fa als materials i sistemes constructius usats, són iguals als que s’estan projectant a excepció dels capítols de climatització i coberta que s’ha demanat ofertar a empreses per poder rectificar el pressupost. Memòria 67 Gràfic 6.2.1: Planta de l’escola del pressupost tipus del ITEC. PARTIDA DESCRIPCIÓ Moviments de terres Pel que fa als moviments de terres, aquests engloben una primera neteja del solar i una excavació dels fonaments (sabates aïllades i riostres) tots aquests treballs es realitzaran amb la maquinària adequada i inclouen el transport a un abocador homologat i el cànon d’aquest. Estructura Pilars i jàsseres de formigó armat. Forjat reticular amb cassetons no recuperables de poliestirè expandit. Coberta Invertida no transitable amb graves i formació de pendents amb formigó cel·lular. Part de la coberta serà enjardinada. Tancaments de façana Paret de maó calat per ser revestit i formació de cambra d’aire amb envà interior de supermaó. Tancaments interiors Envans recolzats de supermaó, parets recolzades de maó calat i paredons recolzats de totxana, tots per revestir. ESTUDI DE VIABILITAT D’UNA ESCOLA BRESSOL A DELTEBRE 68 PARTIDA DESCRIPCIÓ Revestiments Arrebossat projectat reglejat o a bona vista amb acabats amb pintura a l’esmalt sintètica i cel ras de plaques de guix desmuntables. Vidres laminars de seguretat de dues llunes i vidres aïllants de dues llunes. Part proporcional de revestiment decoratiu a base de xapa d’acer corten i fusta encadellada tractada tots dos col·locats sobre rastells. Paviments Gres porcel·lànic en cuina i zones administratives i paviment de PVC en les zones d’aules, banys aules i passadissos. Fusteria exterior i interior. Alumini lacat a l’exterior i tancaments mel·laminats interiors. Instal·lació de calefacció i climatització. Sistema de calefacció geotèrmica amb sistema de terra radiant. Fontaneria. Xarxa d’aigua freda i calenta amb tubs de PE i producció d’aigua calenta per calderes elèctriques amb un preescalfament mitjançant el sistema de la geotèrmia. Sanitaris Porcellana vitrificada pel que fa a tots els aparells sanitaris i piques. Comunicacions Antena col·lectiva TV i FM, porter electrònic, centraleta telefònica i sistema de megafonia. GRÀFIC 6.2.2: Característiques constructives del nostre pressupost. Memòria 69 PARTIDA QUE CANVIEN PROJECTE TIPUS ITEC AVANTPROJECTE Coberta. Invertida no transitable amb formació de pendents amb formigó cel·lular i protecció amb graves. Invertida no transitable amb graves i formigó de pendents amb formigó cel·lular. Part de la coberta serà enjardinada. Instal·lació de calefacció i climatització. Bombes acceleradores centrífugues i radiadors de fosa. Sistema de calefacció geotèrmica amb sistema de terra radiant. GRÀFIC 6.2.3: Diferència de partides entre el pressupost tipus de l’ITEC i el projectat. ESTUDI DE VIABILITAT D’UNA ESCOLA BRESSOL A DELTEBRE 70 RESUM ECONÒMIC PER CAPÍTOLS PRES. ITEC Moviments de terres. 0,26 % 2,25 €/m 2 Fonaments i contencions. 5,17 % 43,97 €/m 2 Estructures. 17,05 % 145,00 €/m 2 Cobertes. 5,98 % 50,86 €/m 2 Tancaments i divisòries. 8,62 % 73,30 €/m 2 Impermeabilitzacions i aïllaments. 2,50 % 21,24 €/m 2 Revestiments. 9,39 % 79,82 €/m 2 Paviments. 7,94 % 67,51 €/m 2 Tancaments i divisòries practicables. 6,00 % 51,02 €/m 2 Proteccions i senyalització. 0,23 % 1,97 €/m 2 Envidraments. 7,19 % 61,17 €/m 2 Instal·lacions d’evacuació. 1,31 % 11,13 €/m 2 Instal·lacions de clima, calefacció i ventilació. 10,37 % 88,14 €/m 2 Instal·lacions elèctriques / il·luminació. 8,71 % 74,09 €/m 2 Instal·lació de lampisteria i aparells sanitaris. 2,78 % 23,61 €/m 2 Instal·lació de gas i altres combustibles. 0,47 % 4,03 €/m 2 Instal·lació de transport. 1,12 % 9,56 €/m 2 Instal·lació contra incendis i de seguretat. 1,73 % 14,69 €/m 2 Instal·lacions audiovisuals i de comunicació. 0,54 % 4,59 €/m 2 Varis (ajuts ram paleta, etc.) 0,15 % 1,29 €/m 2 Gestió de residus 0,47 % 4,02 €/m 2 Seguretat i Salut 2,00 % 1,00 €/m 2 Pressupost execució material Despeses generals d’empresa (13 %) Benefici industrial (6 %) 100,00 % 850,24 €/m 2 110,53 €/m 2 51,01 €/m 2 Subtotal IVA 16 % 1011,79 €/m 2 161,89 €/m 2 Memòria 71 Pressupost d’execució per a contracte 1173,67 €/m 2 GRÀFIC 6.2.4: Resum econòmic per capítols segons pressupost exemple de l’ITEC. La justificació dels preus que canvien en referència al pressupost de l’ITEC, s’ha realitzat amb preus directament d’industrials, és a dir, preus d’execució material. Aquests capítols, anul·len els capítols amb les mateixes partides del pressupost de l’ITEC usat com a exemple. A aquests preus farà falta sumar el 13 % de despeses generals d’empresa, 6 % de benefici industrial i el 16 % d’import d’IVA. Tot aquest càlcul, es detalla en els següents passos. Els dos capítols que canvien tal i com s’ha detallat anteriorment, són el de la climatització i la coberta. El pressupost de la climatització amb geotèrmia, s’ha calculat amb l’ajuda d’una empresa de la ciutat de Reus especialista amb energies alternatives juntament amb una empresa instal·ladora de la ciutat del Vendrell. Aquestes dos empreses són ENALCAT S.L. i Instal·lacions LUIS FUENTES, S.L.. S’ha triat aquestes empreses perquè ens han facilitat la feina i no ens han posat cap impediment a l’hora de realitzar-nos l’assessorament i l’oferta, com annex s’adjunta un estudi de l’estalvi econòmic que suposa aquest sistema de climatització. El pressupost de la coberta enjardinada, s’ha calculat amb l’ajuda d’una empresa distribuïdora oficial de la casa comercial TEXSA la qual te un sistema de coberta enjardinada que disposa de DIT, aquesta empresa ha estat APLITEC CL., S.L. de la ciutat de Tarragona. ESTUDI DE VIABILITAT D’UNA ESCOLA BRESSOL A DELTEBRE 72 ESTUDI DE LA COBERTA: GRÀFIC 6.2.5: Distribució de coberta pel tipus d’aquesta. TIPUS DE COBERTA AMIDAMENT Coberta enjardinada 550,00 m 2 Coberta tipus ITEC 417,90 m 2 Memòria 73 Càlcul econòmic de coberta enjardinada de la casa TEXSA tipus “TEXLOSA ROOFING SYSTEMS”. COBERTA ENJARDINADA (550,00 M 2 ) PREU UNITARI Làmina impermeabilitzant 3 kg/m 2 . 3,69 €/m 2 Làmina imper. antiarrels 4 kg/m 2 . 7,30 €/m 2 Geotèxtil Rooftex 300 gr/m 2 . 1,40 €/m 2 Texlosa 40/35 (4cm. poliestirè + 3,5 cm. morter). 20,40 €/m 2 Protecció de petos 50cm. làmina autopro. pissarra. 3,85 €/ml (165,80ml) Subministre i extenció de terra vegetal adobada. (ITEC ref. ER3P1311) 7 cm. gruix. 6,80 €/m 2 Subministre i plantació de plantes vivaces de fulla persistent amb una densitat de 4 ud/m 2 . (ITEC ref. ER4RJ10 + ER6B111). 25,48 €/m 2 Pressupost execució material 68,92 €/m 2 COBERTA INVERTIDA (PRESSUPOST TIPUS ITEC) (417,90 M 2 ) PREU UNITARI Invertida no transitable amb formació de pendents amb formigó cel·lular i protecció amb graves. 42,29 €/m 2 Pressupost execució material 42,29 €/m 2 TIPUS COBERTA PREU UNITARI AMIDAMENT PREU TOTAL AMIDAMENT PREU UNITARI TOTAL (845,10 m 2 ) Enjardinada 68,92 €/m 2 550,00 m 2 37906,00 € Invertida 42,29 €/m 2 417,90 €/m 2 17672,99 € Total PEM COBERTA 55578,99 € 65,77 €/m 2 ESTUDI DE VIABILITAT D’UNA ESCOLA BRESSOL A DELTEBRE 80 passos d’instal·lacions i canvis de nivells. Un cop replantejada la coberta, es procedirà al muntatge d’aquesta amb semibiguetes i revoltons de formigó, col·locació de l’armat i posterior formigonat. Un cop l’estructura acabada sense poder desencofrar el forjat de coberta, podrem passar a realitzar la coberta la qual inclourà el replanteig de pendents amb formigó cel·lular, una impermeabilització a base de làmines asfàltiques també previndrem 5 dies per omplir les cobertes d’aigua i realitzar la prova d’estanqueïtat d’aquestes i poder procedir d’aquesta manera a l’acabat de coberta ja sigui en graves o enjardinada. Per a realitzar les cobertes s’ha previst 39 dies. A partir dels 28 dies del formigonat de les cobertes, es podrà procedir al desapuntala-me’n d’aquestes, la qual cosa ens permetrà poder començar amb els tancaments i divisòries de l’edifici al mateix temps que estem realitzant les cobertes. Per a la realització dels tancaments i divisòries, s’han previst 52 dies. Serà a partir de que comencin amb els tancaments que també començarà l’instal·lador amb les diferents instal·lacions, començant amb el sanejament, passant tubs per l’interior de les càmeres de parets, muntant el terra radiant, etc. Per a les instal·lacions hem previst un total de 31 dies a part dels dies que pugui anar l’instal·lador a replantejar aquestes. Un cop les divisòries interiors construïdes i amb la prèvia col·locació de premarcs, entrarà el fuster a realitzar el muntatge dels tancaments interiors el qual disposarà de unes dues setmanes. A continuació es muntaran els falç-sostres havent acabat els passos de les instal·lacions per al muntatge dels falç-sostres es preveu una durada d’uns 10 dies. Per continuar es començarà amb la pavimentació de l’edifici al mateix temps que s’estan acabant de rematar els treballs dels diferents industrials i els acabats de façana. Per a la realització dels acabats dels paviments, acabats de façana i remats de desperfectes d’obra, s’estima una durada de 52 dies. Un cop reparats tots els desperfectes, es passarà al pintat interior i exterior de l’edifici on hi vagi pintat, per al pintor es preveu una durada de 8 dies. Per acabar amb la construcció, i havent anat realitzant part d’urbanització exterior a mesura que s’ha anat construint l’edifici, es rematarà el que faci falta d’urbanitzar exteriorment l’edifici incloent la plantació de vegetació, etc. Per a aquesta partida es preveu una durada de 15 dies. Un cop el pintor hagi acabat, es procedirà a moblar i incorporar l’edifici d’equipaments interiors amb un període de 4 dies. Memòria 81 Aquesta planificació, és una planificació teòrica, la qual cosa suposarà un difícil seguiment, atès què, sempre solen sortir imprevistos a l’hora d’execució de l’obra. Per a intentar minimitzar el menor desfasament, s’aconsella portar un seguiment setmanal de la planificació per part del cap d’obra i l’encarregat. ESTUDI DE VIABILITAT D’UNA ESCOLA BRESSOL A DELTEBRE 82 7 ESTUDI ECONÒMIC I FINANCER 7.1 Introducció Les consideracions realitzades en l’estudi de mercat, socioeconòmic i el pressupost de l’equipament, ens serveixen de punt de referència per a la realització de l’estudi de costos. Plantejarem dos supòsits: en primer lloc, suposarem que les 102 places existents estiguin cobertes, és a dir, una ocupació del 100%, i en segon terme, una ocupació del 90%, la qual cosa implicarà que solament es cobririen 92 places. Es proposa una quota mensual de 125 €, que s’ajusta a l’estudi de costos realitzat més endavant, essent la quota que resulta més igualitària alhora de l’assignació dels percentatges entre els diferents agents finançadors de l’Escola Bressol (Generalitat, Empresa adjudicatària i famílies), fixats entorn al 36,37%, en un escenari de plena ocupació. S’aplicaran bonificacions sobre la quota base del 10% en els casos de família nombrosa. BONIFICACIÓ % Família nombrosa 10 % En relació a l’estimació financera, s’ha previst una quantitat de despeses corresponents a la inversió, de 1091007,36 €, incloent les despeses financeres. El finançament corresponent a aquestes despeses està previst que es faci la major part, mitjançant subvencions i operació de crèdit, el seu desglossament és el següent: subvenció de capital de la Generalitat per import de 619000€. La resta, per import de 112000€, es finançarà amb recursos propis. Memòria 83 FINANÇAMENT IMPORT Subvenció capital 619000,00 € Préstecs empresa adjudicatària 361036,11 € Recursos propis empresa adjudicatària 112000,00 € Finançament aliè 980036,11 € Subvenció capital + préstecs empresa adjudicatària = finançament aliè Finançament aliè + recursos propis ≥ total de despeses El resultat d’inversió inicial = finançament – despeses d’inversió. El resultat d’inversió inicial = 1092036,11 – 1091007,36 = 1028,75 € Aquest resultat, es pot veure detallat al Cash Flow. L’estudi realitzat a continuació, analitza els costos de caràcter anyal que pot suposar el manteniment del servei, així mateix hi figuren en detall els ingressos que finançaran les esmentades despeses. L’estudi es basa en els següents supòsits: 7 aules amb un total de 102 alumnes i 8 mestres/educadors. Tal com s’especifica en els quadres següents: AULES Núm. Aules Nens/aula Núm. Nens De 0 a 1 any 2 8 16 D’1 a 2 anys 2 13 26 De 2 a 3 anys 3 20 60 7 102 ESTUDI DE VIABILITAT D’UNA ESCOLA BRESSOL A DELTEBRE 84 Distribució del personal docent segons funcions Núm. docents Mestre 4 Educadors tutors 4 8 7.2 Inversió inicial Les despeses inicials d’inversions es calculen en 1091007,36 €, segons el següent detall: Cost de la inversió Import Cost de l’edifici 958356,86 Altres (detallats al cash flow) 132650,5 Total inversió 1091007,36 Pressupost Import Subvenció PUOSC 109000,00 Subvenció capital de la Generalitat 510000,00 Inversió de l’empresa adjudicatària 112000,00 TOTAL DE RECURSOS = 731000 € L’import de la subvenció de capital de la Generalitat per plaça creada és de 5000 €. 7.3 Costos de funcionament En aquest apartat s’analitzen els costos de caràcter anyal que pot suposar el manteniment del servei, és a dir, les despeses anyals de funcionament, està calculat per al primer any, els següents variaran en funció del IRPF. L’estudi, s’ha fet en base a la estimació per promig de l’ interval de valors. Memòria 85 Personal docent Categories Retribució bruta anyal Interval de variació Núm. Docents Retribucions (franja alta) Director-mestre 35000 45000 1 38771,00 Educadormestre 25000 38000 3 81345,00 Educador 20000 25000 4 85000,00 TOTAL 8 205116,00 Pel que fa al personal de manteniment, s’ha fet una quantificació en base a la estimació d’un preu/hora per cada una de les categories, d’acord amb el quadre que s’adjunta: (els salaris s’han obtingut dels corresponents convenis col·lectius). Personal de manteniment Preu/hora Import Personal brigada 8 h/mes Peó 14 (x12) 112 Of 2a 16 (x12) 128 Of 1a 17,5 (x12) 140 Cost brigada/any 4560 Personal tècnic 8 h/mes Cost pers. neteja / any 20000 Cost cuiner / any 23500 Cost pers. admin. i gestió 9500 Cost total estimat 53000 ESTUDI DE VIABILITAT D’UNA ESCOLA BRESSOL A DELTEBRE 86 Pel que fa als subministraments, l’Ajuntament assumirà directament els subministres d’electricitat, aigua, gas i calefacció (no el telèfon) tot establint els mecanismes tècnics oportuns per calcular el consum. En referència a les fonts de finançament alienes, l’empresa adjudicatària demanarà un préstec de 361036,11€, que es contractarà amb una entitat financera. Pel que fa a les despeses anyals de funcionament s’han estimat en 586631€, amb el detall següent: CONCEPTE EUROS % 1.- Personal 1 Director/mestre 3 Mestres 4 Educadors 205116,00 205116,00 57,65 % Personal no docent 37560,00 10,56 % Personal de manteniment 4560,00 Cuiner 23500,00 Personal d’administració i gestió 9500,00 2.- Manteniment 31000,00 8,71 % Material de manteniment i neteja 9000,00 Personal de neteja 20000,00 Assegurances 2000,00 3.- Subministres 1000,00 0,28 % Telèfon 1000,00 Electricitat, aigua i gas (a càrreg de l’Ajuntament) 0,00 4.- Material i equipament 77600,00 21,81 % Reposició, equipament i material inventaria ble 3000,00 Compra material educatiu fungible 2000,00 Compra aliments per al menjador 71500,00 Vestuari i bugaderia 1100,00 5.- Costos generals 3500,00 0,99 % Costos generals 3500,00 TOTAL COSTOS DE FUNCIONAMENT 355776 ,00 7.4 Previsió d’ingressos Hi ha tres fons de finançament dels costos anyals de funcionament: la subvenció de la Generalitat, l’aportació de l’empresa adjudicatària i les aportacions de les famílies. • Subvenció de la Generalitat Memòria 87 Es preveu una aportació anual, en forma de subvenció, del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per a cada plaça escolar ocupada i curs, fins el màxim de 1500 € per l’any 2010. Ocupació 100% EUR/nens Nens Import 1500 102 153000 Ocupació 90% EUR/nens Nens Import 1500 92 138000 • Aportació de les famílies Previsió d’ingressos Ocupació del 100 % Ocupació del 90 % Aportació de les famílies 274230,00 64,19 % 249260,00 61,96 % L’aportació de les famílies s’ha calculat que equivalgui a un 64,19 % dels ingressos totals anyals del servei, en el cas de plena ocupació, i quasi d’un 61,96% en el cas d’una ocupació del 90 %. En resum, les aportacions previstes per a cada un dels agents pel finançament del cost de l’Escola Bressol durant el període de funcionament serien les següents: Previsió d’ingressos Ocupació del 100 % Subvenció de la Generalitat 153000,00 35,81 % Aportació de les famílies 274230,00 64,19 % ESTUDI DE VIABILITAT D’UNA ESCOLA BRESSOL A DELTEBRE 88 7.5 Cost d’escolaritat El cost d’escolaritat per nen seria, en el cas d’una ocupació del 100 % de 3959,55 €, i en el cas de que la ocupació fos del 90 % de 4389,94 €. Ocupació 100 % Cost del servei Nens Cost/nen 403874,88 102 3959,55 Ocupació 90 % Cost del servei Nens Cost/nen 403874,88 92 4389,94 7.6 Cash flow • Previ • Definitiu Memòria 89 ESTUDI DE VIABILITAT D’UNA ESCOLA BRESSOL A DELTEBRE 96 Memòria 97 ANNEXES