Estratègies de millora dels símptomes de sequedat ocular en usuaris de pantalles

GRAU EN ÒPTICA I OPTOMETRIA TREBALL FINAL DE GRAU ESTRATÈGIES DE MILLORA DELS SÍMPTOMES DE SEQUEDAT OCULAR EN USUARIS DE PANTALLES Keysie Laureano Pacis Genís Cardona Torradeflot Òptica i Optometria 25 de juny 2024 GRAU EN ÒPTICA I OPTOMETRIA ESTRATÈGIES DE MILLORA DELS SÍMPTOMES DE SEQUEDAT OCULAR EN USUARIS DE PANTALLES RESUM Aquest treball de fi de grau investiga la relació que hi ha entre l’ús de dispositius electrònics i l’impacte que té en la salut ocular, focalitzant-se en la sequedat ocular. Addicionalment, s’estudia l’eficàcia d'estratègies de millora dels símptomes de sequedat ocular en usuaris de pantalles. S’explica l’anatomia de la llàgrima i la seva important funció, juntament amb les definicions d’ull sec i l’aparició de la síndrome de l’ull digital a causa de l’evolució de la tecnologia. La metodologia de la recerca ha sigut mitjançant el qüestionari OSDI i CSVI en una mostra d’estudi de quinze participants reclutats del cercle de l’investigador. Després d’estudiar l’eficàcia de les recomanacions ergonòmiques i diferents estratègies de millora dels símptomes de l’ull sec, es pretén educar a la població sobre la prevalença de l’ull sec en usuaris de pantalles i fomentar als usuaris en seguir les pautes, per promoure una bona relació entre l’ús de dispositius electrònics i la salut ocular. Paraules clau: Ull sec, sequedat ocular, Síndrome de l’ull digital, estratègies de millora, recomanacions ergonòmiques. Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa 1 GRAU EN ÒPTICA I OPTOMETRIA ESTRATEGIAS DE MEJORA DE LOS SÍNTOMAS DE SEQUEDAD OCULAR EN USUARIOS DE PANTALLAS RESUMEN Este trabajo de fin de grado investiga la relación que hay entre el uso de dispositivos electrónicos y el impacto que tiene sobre la salud ocular, focalizándose en la sequedad ocular. Adicionalmente, se estudia la eficacia de estrategias de mejora de los síntomas de sequedad ocular en usuarios de pantallas. Se explica la anatomía de la lágrima y su importante función, juntamente con las definiciones del ojo seco y de la aparición del síndrome del ojo digital a causa de la evolución de la tecnología. La metodología de la investigación ha sido mediante los cuestionarios OSDI y CSVI en una muestra de estudio de quince participantes reclutados del círculo del investigador. Después de estudiar la eficacia de las recomendaciones ergonómicas y diferentes estrategias de mejora de los síntomas de ojo seco, se pretende educar a la población sobre la prevalencia del ojo seco en usuarios de pantallas y fomentar a los usuarios en seguir las pautas, para promover una buena relación entre el uso de dispositivos electrónicos y la salud ocular. Palabras clave: Ojo seco, sequedad ocular, Síndrome del ojo digital, estrategias de mejora, recomendaciones ergonómicas. Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa 2 GRAU EN ÒPTICA I OPTOMETRIA IMPROVEMENT STRATEGIES FOR DRY EYE SYMPTOMS IN SCREEN USERS SUMMARY This degree project researches the relation between the use of electronic devices and the impact that it has on ocular health, focusing on dry eyes. Additionally, it studies efficient strategies to improve dry eye symptoms in screen users. It explains the anatomy of the tear and its the important function, along with the appearance of the digital eye syndrome due to the evolution of technology. The methodology of the study was through the questionnaire OSDI and CVSQ in a study sample of fifteen participants from the researcher’s circle. After studying the effectiveness of the ergonomic recommendations and different strategies of improvement, it is intended to educate the population about the prevalence of dry eyes in screen users and encourage the users to follow the guidelines to promote a healthy relation between the use of electronic devices and the ocular health. Key words: Dry eyes, Digital eye syndrome, strategies for improvement, ergonomic recommendations. Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa 3 Índex 1. Introducció 5 1.1 Síndrome de l’ull sec 5 1.2 Impacte de l’ús de dispositius amb pantalles a la salut ocular 7 2. Mètodes i Material 9 2.1 Mostra d’estudi 9 2.2 Qüestionaris emprats en l’estudi 9 2.3 Procediment 10 2.4 Anàlisi de dades 10 3. Resultats 11 3.1 Resultats de la fase dos 12 3.2 Resultats de la fase tres 17 4. Discussió 21 5. Anàlisi de sostenibilitat i implicacions ètiques 22 6. Conclusions 22 7. Referències 23 8. Annexos 24 1. Test OSDI 24 2. Test CSVI 25 3. Fulla de recomanacions 27 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa 4 1. Introducció La tecnologia passa per una evolució constant que modifica la manera en què ens relacionem en el món modern. Aquesta digitalització de la vida quotidiana es pot posar de manifest directament en l’ús de dispositius electrònics amb pantalles, com ara ordinadors o telèfons mòbils, que són utilitzats de manera habitual, convertint-se en una necessitat diària. Hi ha estudis del 2020 on mostren que als Estats Units, una persona adulta té com mitjana, accés a 10 dispositius electrònics en la seva llar i es passa 8 hores interactuant amb aquests dispositius. En un altre estudi fet a Europa en 2016, s’ha demostrat que ⅔parts de nens amb tres anys utilitzen de manera regular aquests dispositius electrònics[1]. El desenvolupament tecnològic que ha evolucionat i que continua modificant la nostra societat contemporània, ha aportat beneficis positius en diferents àrees, com comunicació global, avenços tecnològics i accés a la informació, entre altres. Tot i aportar de manera positiva a la societat, també hi ha inquietuds en creixement sobre el possible impacte a la salut, específicament sobre la salut visual i ocular. L’ús seguit de dispositius electrònics causa diverses afeccions oculars com increment de la miopia, fatiga visual i síndrome de l’ull sec. Hi ha un estudi realitzat l’any 2021 on es veu que l’augment de miopia és directament proporcional amb la quantitat d’hores que utilitza el dispositiu mòbil[2]. Actualment, la sequedat ocular és una afecció en creixement que impacta la salut visual de l’usuari, caracteritzada per disconfort visual, apareixent mitjançant una diversitat de símptomes incòmodes i molests, com fatiga visual, sensació de cos estrany, visió borrosa, cremor i picor. Relacionada amb una producció inadequada de la llàgrima, com llàgrima de poca qualitat, evaporació ràpida de la llàgrima o producció insuficient de la llàgrima. Aquesta afecció ocular pot ser desencadenada per diversos causants, incloent-hi la consumició prolongada de dispositius digitals amb pantalla. La sequedat ocular juntament amb altres simptomatologies, causada per l’ús prolongat dels dispositius amb pantalles, també és conegut com la síndrome visual de l’ordinador o síndrome visual digital. 1.1 Síndrome de l’ull sec La síndrome de l’ull sec és una condició ocular multifactorial caracteritzada per la manca d’estabilitat de la llàgrima com llàgrima de poca qualitat o producció insuficient d’aquesta[3]. L’any 2017, la Tear Film and Ocular Surface Society (TFOS) defineix ull sec com “Ull sec és una malaltia multifactorial de la superfície ocular caracteritzada per la pèrdua d’homeòstasi de la pel·lícula lacrimal i acompanyada per símptomes oculars en les quals la inestabilitat de la pel·lícula lacrimal i la hiperosmolaritat, la inflamació de la superfície ocular i dany, i anomalies neurosensorials exerceixen una funció etiològica.”[4,5]. Aquesta pèrdua d’homeòstasi comporta una pel·lícula lacrimal inestable, provocant disconfort, malestar ocular i fins i tot reducció de la qualitat de vida segons la simptomatologia. Aquesta condició també és coneguda com la malaltia de l’ull sec, malaltia de la superfície ocular, síndrome de la disfunció de la pel·lícula lacrimal i clínicament és més coneguda com queratoconjuntivitis sicca[5]. La pel·lícula lacrimal és una capa fina situada sobre la conjuntiva i la còrnia constituïda per tres capes diferents; capa lipídica, capa aquosa i capa muccinosa. De manera conjunta, aquestes tres capes protegeixen i lubriquen la còrnia, essent essencial tenir una pel·lícula lacrimal estable per una bona Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa 5 salut ocular. A més a més, la llàgrima, juntament amb la còrnia són responsables d’enfocar la llum a la retina, garantint una bona qualitat visual. La primera capa de la pel·lícula lacrimal, la més externa, és la lipídica. Aquesta capa és secretada per les glàndules de Meibomi, situades en el marge palpebral i és distribuïda per la pel·lícula lacrimal mitjançant parpelleigs. La seva funció és tenir estabilitzada la pel·lícula lacrimal i evitar que aquesta s'evapori de manera ràpida. La segona capa és l’aquosa, secretada per la glàndula lacrimal i situada en la part superior temporal de cada ull. Aquesta capa proporciona oxigen, nutrients i alhora neteja el teixit corneal. És composta per aigua, electròlits, proteïnes i mucina, essent la capa més voluminosa de la pel·lícula lacrimal. L’última capa i la més interna, és la muccinosa i és secretada per cèl·lules caliciformes i està en contacte directe amb la còrnia. Aquesta capa és essencial per la lubricació, protecció i adherència sobre la superfície ocular. Aquestes tres capes conjuntes formen la pel·lícula lacrimal, exercint un paper important a la salut ocular: - Nutrició: Aporta oxigen i nutrients necessaris i essencials a la còrnia per garantir un bon funcionament. - Protecció: Actua com una capa de defensa contra agents externs i contra possibles infeccions que poden danyar la superfície ocular. - Lubricació: Manté la superfície ocular hidratada i lubricada, proporcionant un parpelleig suau, sense cap fricció sobre la còrnia, evitant possibles traumes sobre la superfície ocular. La pel·lícula lacrimal és essencial per la salut ocular i visual, per això és important mantenir-la en bon estat mitjançant una bona hidratació ocular amb ajuda de lubricants, descansos regulars quan s’utilitzen dispositius electrònics amb pantalla, entre altres. Existeixen diferents factors fisiològics que poden alterar la composició i producció d’aquesta pel·lícula lacrimal, com ara: - Sexe: Degut a patir més canvis hormonals, les dones tenen més prevalença de patir ull sec que els homes. - Edat: Al pas dels anys, la qualitat i quantitat de producció de llàgrima disminueix, afavorint a la sequedat ocular. - Factors ambientals: Certs ambients poden suposar un factor de risc d’ull sec, com ara, baixa humitat, pol·lució o corrents d’aire. - Ús de lents de contacte: L’ús inadequat de les lents de contacte pot causar sequedat ocular per tenir una distribució irregular de la llàgrima sobre la superfície ocular. - Consum de medicaments i estat mèdic: Certs medicaments afecten la producció adequada de la llàgrima, afavorint al desenvolupament de sequedat ocular. També hi ha malalties que poden causar ull sec per l’impacte que té sobre les glàndules lacrimals, i en conseqüència, la seva producció. - Cirurgia ocular: Diferents cirurgies i principalment refractives cornials poden produir com efectes secundaris de manera temporal o permanent sequedat ocular. Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa 6 La prevalença de l’ull sec ha sigut un estudi d'interès en els últims vint anys i és una condició que va en augment per la manera en què impacta la tecnologia en el nostre dia a dia. Hi ha un estudi on indica que la prevalença de patir la síndrome de l’ull sec és d’un 75% en persones que utilitzen dos dispositius amb pantalles o més, mentre que aquells que utilitzen només una, és d’un 53%[6]. La sequedat ocular la podem classificar de diferents maneres, una és segons la seva etiologia. - Hiposecretor: Succeeix quan les glàndules lacrimals no produeixen la suficient llàgrima de la capa aquosa. - Evaporatiu: Succeeix quan la llàgrima s'evapora de manera ràpida degut a que la producció de lípids de les glàndules de Meibomi és insuficient per impedir la seva evaporació. També pot ser causat per un parpelleig incomplet, provocant una exposició major de la superfície ocular, augmentant l’evaporació de la pel·lícula lacrimal. - Ocasional: Succeeix per causes externes com per exemple, ús prolongat de dispositius electrònics amb pantalles, aire condicionat, ambients amb poca humitat, entre altres. 1.2 Impacte de l’ús de dispositius amb pantalles a la salut ocular El consum de dispositius electrònics amb pantalles ha augmentat en els últims anys gràcies a l'evolució de la tecnologia. Aquest increment d’ús de pantalles es veu reflectit en totes les edats i en tots els ambients, tant com per ús personal com per ús professional i social. La síndrome visual digital té com a definició “el desenvolupament de símptomes i/o signes oculars recurrents relacionats específicament amb el consum de pantalla de dispositius electrònics.”[1]. La simptomatologia ocular d’aquesta afecció inclou dolor ocular, sensibilitat a la llum, sequedat ocular, cremor, visió borrosa i cansament ocular. Degut a la revolució tecnològica, la societat moderna té més llibertat per utilitzar i accedir a informació mitjançant dispositius electrònics de manera rutinària. Aquest nou estil de vida amb la tecnologia ens facilita certs aspectes, però ens preocupa el seu impacte sobre la superfície ocular. Per alleujar aquesta simptomatologia i així educar a la societat de tenir una relació equilibrada entre el consum de pantalles i una bona salut ocular, s’ha fet una recerca d’estratègies i tècniques relacionades amb l’ergonomia visual, la regla 20/20/20 i entre altres. L’ergonomia del lloc de treball busca adaptar-se a l’entorn del treballador, minimitzant tensions i accidents i maximitzant la productivitat, promovent la salut, benestar i eficiència del treballador. Hi ha estudis on busquen la correlació entre l’ergonomia i simptomatologia de l’ull sec i s’obtenen diferents conclusions. Una conclusió és que hi existeix una correlació entre l’angle de mirada i els símptomes de l’ull sec. L’estudi exposa que tenir l’angle de mirada per sota del nivell de l’ull és beneficial, però els autors no confirmen quin és l’angle de mirada òptima. Un altre estudi conclou que per reduir la simptomatologia de l’ull sec, cal tindre la pantalla allunyada a una distància idònia, entre 75 cm i <51 cm [1,7]. Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa 7 Figura 1: Il·lustració d’una bona ergonomia de treball. Indica l’angle de mirada que recomana tenir. També indica l’angle que han d’estar els braços sobre la taula i com hauria de ser la nostra posició al lloc de treball per una bona ergonomia. Extret de l’estudi: Síndrome de fatiga visual o síndrome visual por computadora [7]. A part de tenir cura amb l’ergonomia del lloc del treball, també cal tenir present que hi ha certs ambients que poden afectar negativament i augmentar la simptomatologia de la sequedat ocular. En ambients prou humits i bona il·luminació es redueix la simptomatologia, mentre que en ambients amb aire condicionat i poc humits, empitjora. En aquests casos una bona solució és tenir un humidificador, per així evitar estar en un ambient sec durant hores prolongades. La regla del 20/20/20 es recomana per evitar i alleujar la simptomatologia de l’ull sec i de la síndrome visual de l'ordinador. Aquesta regla consisteix en fer descansos oculars de 20 segons cada 20 minuts i focalitzar-se en un objecte situat a 20 peus (6 metres). Tot i que aquesta recomanació és “aprovada” per l’Acadèmia Americana d’oftalmologia, l’acadèmia Americana i Canadenca d’optometristes no opinen el mateix, degut a insuficients estudis mostrant la seva eficàcia. Tot i així, hi ha estudis on expliquen que hi ha una correlació positiva en fer descansos oculars mentre s’utilitzen dispositius amb pantalla[1]. El parpelleig té un paper important, que és distribuir bé la llàgrima en la superfície ocular. Hi ha estudis on mostren que quan s’utilitzen dispositius electrònics amb pantalla, la freqüència de parpelleigs disminueix o es realitzen parpelleigs incomplets, afavorint la sequedat ocular[8]. Per augmentar la freqüència de parpelleigs mentre es fa tasques davant de pantalles, s’han creat recordatoris de parpelleig amb ajuda d’una animació, on apareix en la pantalla cada cert temps, durant un període de temps, per fer que la persona parpellegi. S’ha fet un estudi per investigar l’eficàcia d’aquest mètode i no s’ha obtingut una conclusió absoluta per falta d’evidència[1]. Amb l’augment de consum de pantalles que emeten llum blava, també ha incrementat preocupacions sobre l'efecte que té aquestes longituds d’ona curtes sobre el nostre ull. Hi ha estudis fets en animals i cèl·lules, on es demostra que hi pot haver una possible fototoxicitat provinent de la llum blava, però això depèn del tipus de longitud d’ona, el temps en què ha sigut exposat davant aquesta llum i la intensitat. Aquesta llum blava pot aportar en la simptomatologia de la síndrome de l’ull digital, però a data d'avui no existeix evidència científica definitiva al respecte. Davant aquesta inquietud, s’han desenvolupat dispositius que bloquegen o filtren aquesta llum blava, però hi ha estudis que demostren que no hi ha cap resultat on indiqui el benefici de bloquejar aquesta llum blava. A part d’utilitzar dispositius oftàlmics per bloquejar la llum blava, hi ha dispositius electrònics on ja tenen un sistema integrat que la bloqueja i tampoc hi ha cap resultat significatiu[1,6]. Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa 8 - Usuaris de lents de contacte Figura 5: Gràfic circular amb el percentatge d’usuaris de lents de contacte. Usuaris de lents de contacte: Mitjana OSDI 19.8 ± 12.8, Mitjana CSVI 9.6 ± 6.0 No usuaris de lents de contacte: Mitjana OSDI 25.8 ± 21.9, Mitjana CSVI 8.8 ± 3.5 Els resultats suggereixen que els usuaris de lents de contacte tendeixen a tenir puntuacions mitjanes menors en ambdós qüestionaris, comparat amb la mostra que no és usuari de lents de contacte, però els resultats no són estadísticament significatius (p=0.588 per OSDI i p=0.748 per CSVI). - Severitat OSDI i CSVI Figura 6: Gràfic circular amb el percentatge de la classificació de la severitat dels resultats del qüestionari OSDI de la fase dos. Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa 15 El qüestionari OSDI valora la severitat de la simptomatologia de la sequedat ocular, mentre que el qüestionari CSVI, quantifica la simptomatologia del pacient quan aquest pateix de la síndrome de l’ull digital. El punt de tall per saber que el participant presenta una simptomatologia de l’ull sec, és quan el qüestionari OSDI és superior a 13 i el CSVI igual o superior a 6. En la gràfica anterior s’observa que només un 26.7% de la mostra d’estudi té un grau de severitat normal. El 73.4% de la mostra, té com mitjana 31.6 de resultat del qüestionari OSDI, essent una severitat moderada, amb un resultat del qüestionari CSVI de 10.5. Figura 7: Gràfic circular amb el percentatge de la classificació de la severitat dels resultats del qüestionari CSVI de la fase dos. Els resultats del qüestionari CSVI indica que un 86.7% de la mostra d’estudi pateix de la síndrome de l’ull digital, obtenint valors superiors o igual a 6. Aquest grup de la mostra, té una mitjana del qüestionari CSVI de 10.1 i una mitjana del qüestionari OSDI de 26.4. Aquests resultats suggereixen una correlació moderada de la prevalença de la sequedat ocular amb la síndrome de l’ull digital, tal com posa de manifest el resultat de test de correlació de Pearson (r=0.549; p=0.034). Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa 16 3.2 Resultats de la fase tres Per recopilar els resultats de la tercera fase també es crea un taula de respostes amb les respostes de cada qüestionari i la puntuació de cada test. Edat Sexe Has seguit les recomanacions? Millor /igual/pitjor Per què no l'ha dut a terme (resposta més sintetitzada) OSDI CSVI 22 Femení No No pateixo ull sec 4,2 0 21 Masculí Si Igual 21 5 23 Femení No No pateixo ull sec 2,1 5 25 Femení Si Igual 12,5 4 21 Femení Si Millora 9,4 4 54 Femení Si Millora 15 6 22 Femení Si Millora 16 4 21 Femení No Mandra 33 11 44 Femení No Dificultat de compaginar-ho amb la rutina 15 8 21 Masculí Si Poca millora 23 6 29 Masculí Si Igual 25 7 23 Femení No Mandra 38 16 23 Femení No Oblit 18,2 10 25 Masculí Si Millora 40 14 20 Femení Si Millora 33 14 Taula 2: Taula resum amb els resultats dels qüestionaris de la fase tres. Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa 17 En la taula s’observa els resultats dels tres qüestionaris de la fase tres. De mitjana, en la fase tres, el resultat del qüestionari OSDI és de 20.0 ± 11.7, mentre que la del qüestionari CSVI és de 7.6 ± 4.5. Comparat amb les mitjanes de la fase dos, observem una baixada de valors, que no és estadísticament significativa per l’OSDI (p=0.432) però sí pel CSVI (p=0.025). Això pot ser degut a les estratègies de millora dels símptomes de sequedat ocular recomanades a seguir durant l’estudi. Els resultats obtinguts en la fase tres, els comparem amb els resultats de la fase dos per veure si realment les pautes recomanades tenen algun impacte positiu en la prevalença de simptomatologia de sequedat ocular. - Sexe dels participants La mostra d’estudi en la fase tres és la mateixa que en la fase dos. Per tant, un 73.3% dels participants són del sexe femení, mentre que 26.7% dels participants són masculins. La mitjana del qüestionari OSDI de la població femenina és de 17.8 ± 11.9 i la mitjana del qüestionari CSVI és de 7.5 ± 4.8. Mentre que en la mostra masculina és 27.1 ± 8.8 i 8 ± 4.1 respectivament. Si aquests valors es compara amb els de la fase dos, s’observa que en la mostra femenina el valor de la mitjana disminueix, mentre que en la mostra masculina, la mitjana augmenta pels dos qüestionaris. - Hores d’ús d’ordinador Menys de 2 hores: Mitjana OSDI 16.0 ± 16.6, Mitjana CSVI 6.7 ± 4.8 Entre 2 i 4 hores: Mitjana OSDI 28.5 ± 12.2, Mitjana CSVI 12.7 ± 4.2 Entre 4 i 8 hores: Mitjana OSDI 17.9 ± 11.9, Mitjana CSVI 6.2 ± 5.2 Més de 8 hores: Mitjana OSDI 20.8 ± 4.3, Mitjana CSVI 6.0 ± 0.8 Els resultats de la fase tres, segueixen la mateixa tendència que la fase dos. S’observa que la mitjana de la mostra d’estudi que passa més temps davant d’ordinadors, tenen les puntuacions de mitjana relativament baixes. - Hores d’ús de mòbil Menys de 2 hores: Mitjana OSDI 17.5 ± 7.1, Mitjana CSVI 5.0 ± 1.4 Entre 2 i 4 hores: Mitjana OSDI 21.9 ± 12.1, Mitjana CSVI 9.5 ± 3.4 Entre 4 i 8 hores: Mitjana OSDI 16.4 ± 12.5, Mitjana CSVI 5.9 ± 4.9 Més de 8 hores: Mitjana OSDI 33.3 ± 0.0, Mitjana CSVI 12.5 ± 2.1 Els resultats de les hores d’ús de mòbil de la fase tres, són semblants amb la fase dos. Es veu una tendència a increment de mitjana del valor del qüestionari OSDI i CSVI a més hores davant de dispositius mòbils. Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa 18 - Severitat OSDI i CSVI Figura 8: Gràfic circular amb el percentatge de la classificació de la severitat dels resultats del qüestionari OSDI de la fase tres. Es pot observar en la gràfica anterior que el percentatge de la mostra de l’estudi amb un grau de severitat normal és de 20%, menor que en la fase dos. El 80% dels participants, tenen com mitjana del qüestionari OSDI un 20 i del qüestionari CSVI un 7. Si aquests valors es comparen amb els de la fase dos, s’observa una disminució de participants amb severitat normal, obtenint ara resultats de severitat mitjana, juntament amb resultats del test CSVI superior a 6, suggerint que els pacients pateixen de la síndrome de l’ull digital. Figura 9: Gràfic circular amb el percentatge de la classificació de la severitat dels resultats del qüestionari CSVI de la fase tres. En la gràfica s’observen els resultats del qüestionari CSVI i mostra que un 60% dels participants pateixen de la síndrome de l’ull digital, obtenint una mitjana del qüestionari OSDI de 26.6 i del qüestionari CSVI de 10.2. Si es compara amb els resultats de la segona fase, observem una Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa 19 lleugera disminució de pacients que pateixen la síndrome, però les mitjanes es mantenen semblants. En general, es pot trobar diferències estadístiques entre les dues fases pel que fa al test CSVI, però no al test OSDI. En aquesta fase, la correlació entre els resultats dels dos qüestionaris és superior a la fase anterior, positiva i forta (r=0.874; p<0.001). - Opinió sobre les estratègies de millora dels símptomes d’ull sec Figura 10: Gràfic circular amb el percentatge de la quantitat de participants que han seguit o no les recomanacions donades durant l’estudi. En la tercera fase, s’observa que només un 60% de la mostra ha seguit les recomanacions, el qual, l’opinió que tenen sobre l’eficàcia d’aquestes estratègies es divideixen en tres categories. On noten que hi ha millores, on noten que hi ha poques millores i aquells que consideren que estan igual després d’haver seguit les pautes. El 40% restant de la mostra, no ha seguit les recomanacions, i les raons per les quals no l’han seguit es poden partir en quatre motius diferents. El primer motiu amb un 33.3% és que els participants creuen no patir ull sec i, per tant, no creuen tenir la necessitat de seguir les recomanacions. Un altre 33.3% explica que no ha seguit les recomanacions per mandra. Un 16.7% és per oblit o per impossibilitat de compaginar-ho amb la rutina diària. En aquest sentit, els usuaris que han seguit les recomanacions han experimentat una reducció del test OSDI de 6.1 ± 20.0, comparat amb els que no les han seguit, que han sofert un augment en la seva simptomatologia de 0.4 ± 10.2. Pel que fa al test CSVI, els usuaris que han seguit les recomanacions han tingut una millora en el resultat d’1.6 ± 2.4 i els que no les han seguit d’1.3 ± 2.3, és a dir, el test OSDI sembla més sensible per determinar els efectes d’aquesta estratègia per millorar els símptomes que no el test CSVI, si bé en cap dels dos casos es poden evidenciar diferències estadísticament significatives en els canvis de resultats entre les dues fases en funció de si els usuaris segueixen o no les recomanacions (OSDI p=0.472; CSVI p=0.860). Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa 20 4. Discussió La recerca revela que un 73.3% dels participants presenta simptomatologia de sequedat ocular segons els resultats obtinguts pel qüestionari OSDI i un 86.6% de la mostra presenta la síndrome de l’ull digital. A més a més, l’estudi indica que 73.3% de la mostra és femenina amb una puntuació OSDI de 24.5 ± 22.2, indicant una severitat moderada, mentre que en el qüestionari CSVI té 9.6 ± 4.3, indicant una prevalença moderada de la síndrome de l’ull digital. S’observa una relació directament proporcional amb el sexe i la prevalença de l’ull sec[4]. Addicionalment, l’estudi demostra que el grup d’estudi que passa més hores davant d’ordinadors, tendeixen a tenir puntuacions mitjanes baixes en els qüestionaris realitzats. En canvi, l’estudi indica que el grup d’estudi que passa més hores davant de dispositius mòbils, tenen puntuacions mitjanes dels tests de sequedat ocular més altes. Això pot ser degut a que els usuaris simptomàtics d'ordinador es limiten ells mateixos les hores d’ús, cosa que és més difícil gestionar amb l’ús de mòbils. Una limitació que ha tingut aquest estudi ha sigut la mostra. Amb la mostra d’estudi no es pot obtenir una visió general de la població perquè és petita i no general. Una altra limitació observada en l’estudi, és haver obtingut tota la informació mitjançant respostes subjectives, que depenen de les creences, estat emocional entre altres aspectes d’una persona. Hauria estat bé fer alguna prova objectiva per valorar realment la prevalença de la simptomatologia de la sequedat ocular, com per exemple el test BUT o la mesura de l’alçada del menisc llagrimal, per així valorar si realment les recomanacions ergonòmiques de descans són eficaces. Una altra limitació ha sigut no tenir una mostra d’estudi de control, per veure si realment les pautes donades funcionen o no i així valorar l’evolució de manera eficaç. En aquest cas, es compararien els resultats dels participants que no segueixen les pautes (grup de control) amb els que si que segueixen les recomanacions, és a dir, no en funció de la pròpia elecció dels participants, com ha estat el disseny d’aquest estudi, sinó d’una assignació aleatòria prèvia a un grup o un altre. També és important preguntar al detall als participants si creuen tenir simptomatologia de sequedat ocular per així validar les respostes mitjançant els qüestionaris. És a dir, per així obtenir respostes més fiables i alhora, que permeti determinar el coneixement que té la població sobre el tema de l’estudi. Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa 21 5. Anàlisi de sostenibilitat i implicacions ètiques Per l’obtenció i l’anàlisi de dades s’ha emprat el Google forms, document Excel facilitant-se d’un ordinador portàtil. Aquest procés més digital, ajuda a reduir l’ús de paper, estalviant grans quantitats de material contaminants sobre els rius propers i contaminants atmosfèrics[9]. Si bé utilitzar dispositius electrònics ajuda a reduir el consum de paper, la seva fabricació genera residus tòxics atmosfèrics i addicionalment consumeix molta energia i aigua[10]. Hi ha estudis on es demostra que la transmissió de dades per internet, de manera mundial, és de 25 mil a 35 mil tones de diòxid de carboni (CO2) cada 24 hores. A més a més, s’explica que per cada correu electrònic enviat, es genera 50 grams de CO2[11]. Per altra banda, s’han dut a terme reunions de manera síncrona mitjançant correu electrònics per evitar desplaçament en cotxe. Les implicacions ètiques del treball inclou un llenguatge inclusiu per tots gèneres. En aquest treball s’ha emprat el masculí genèric per referir-nos a persones de gènere masculí i femení, com ara usuaris i usuàries de dispositius electrònics. Addicionalment, a tots els participants se’ls hi ha donat un consentiment informat explicat on demostra que les dades rebudes són tractades de manera anònima, confidencial i segura amb la finalitat de recerca i investigació. Les dades recollides no seran difoses a persones externes i en cas d’utilitzar les dades per fins de recerca, es mantindrà la seva privacitat en tot moment. 6. Conclusions Amb els resultats obtinguts en l’estudi, podem veure que hi ha una correlació entre la prevalença de la sequedat ocular amb el temps d’exposició a les pantalles. Però a més a més, s’ha pogut evidenciar que les diverses recomanacions ergonòmiques i diferents estratègies de millora dels símptomes de sequedat ocular en usuaris de pantalles, poden ser beneficioses per llarg termini, reduint la simptomatologia o fins i tot prevenir-la. Aquest fet és important, ja que amb aquestes pautes, es pot promoure una bona relació entre el consum de dispositius electrònics amb pantalles i la salut ocular. Tot i concloure que les estratègies de millora són eficaces i són d’avantatges, també cal remarcar que la sequedat ocular és una alteració ocular multifactorial, i s’ha de tenir en compte altres factors que poden influir com per exemple la qualitat de la pel·lícula lacrimal, de la quantitat de llàgrima que es produeix o de l’estil de vida de cada persona. Aquesta recerca ha demostrat que les recomanacions donades poden ajudar a desenvolupar una relació saludable entre el consum de dispositius de pantalles i la salut ocular. Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa 22 7. Referències 1. Wolffsohn JS, Lingham G, Downie LE, Huntjens B, Inomata T, Jivraj S, Kobia-Acquah E, Muntz A, Mohamed-Noriega K, Plainis S, Read M, Sayegh RR, Singh S, Utheim TP, Craig JP. TFOS Lifestyle: Impact of the digital environment on the ocular surface. Ocul Surf. 2023 Apr;28:213-252. doi: 10.1016/j.jtos.2023.04.004. Epub 2023 Apr 14. 2. Mccrann S, Loughman J, Butler JS, Paudel N, Flitcroft DI. Smartphone use as a possible risk factor for myopia. Clin Exp Optom. 2021 Jan;104(1):35-41. doi: 10.1111/cxo.13092. 3. Aljeaidi M, Keen C, Bell JS, Cooper T, Robson L, Tan ECK. Dry Eyes, Ocular Lubricants, and Use of Systemic Medications Known or Suspected to Cause Dry Eyes in Residents of Aged Care Services. Int J Environ Res Public Health. 2020 Jul 24;17(15):5349. doi: 10.3390/ijerph17155349.. 4. Craig JP, Nelson JD, Azar DT, Belmonte C, Bron AJ, Chauhan SK, de Paiva CS, Gomes JAP, Hammitt KM, Jones L, Nichols JJ, Nichols KK, Novack GD, Stapleton FJ, Willcox MDP, Wolffsohn JS, Sullivan DA. TFOS DEWS II Report Executive Summary. Ocul Surf. 2017 Oct;15(4):802-812. doi: 10.1016/j.jtos.2017.08.003. Epub 2017 Aug 8. 5. Huang R, Su C, Fang L, Lu J, Chen J, Ding Y. Dry eye syndrome: comprehensive etiologies and recent clinical trials. Int Ophthalmol. 2022 Oct;42(10):3253-3272. doi: 10.1007/s10792-022-02320-7. Epub 2022 Jun 9. 6. Sheppard AL, Wolffsohn JS. Digital eye strain: prevalence, measurement and amelioration. BMJ Open Ophthalmol. 2018 Apr 16;3(1):e000146. doi: 10.1136/bmjophth-2018-000146. 7. Ribero Ayerza D, Emery NC. Síndrome de fatiga visual o síndrome visual por computadora. Revista Fronteras en Medicina 2020;(02): 0140-0141. DOI 10.31954/RFEM/202002/0140-0141 8. Argilés M, Cardona G, Pérez-Cabré E, Rodríguez M. Blink Rate and Incomplete Blinks in Six Different Controlled Hard-Copy and Electronic Reading Conditions. Invest Ophthalmol Vis Sci. 2015 Oct;56(11):6679-85. doi: 10.1167/iovs.15-16967. 9. El papel y su impacto ambiental. Greenpeace Mexico. https://archivo.estepais.com/inicio/historicos/94/14_Medio%20ambiente_El%20papel_greenp eace.pdf [Darrer accés 2 de juny 2024] 10. André H, Ljunggren Söderman M, Nordelöf A. Resource and environmental impacts of using second-hand laptop computers: A case study of commercial reuse. Waste Manag. 2019 Apr 1;88:268-279. doi: 10.1016/j.wasman.2019.03.050. 11. E-mail, laptop y celulares producen grandes cantidades de dióxido de carbono https://www.dgcs.unam.mx/boletin/bdboletin/2020_877.html [Darrer accés 2 de juny 2024] Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa 23 8. Annexos 1. Test OSDI Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa 24