Tuberculosi

SECCIO D'ORIGINAL 1 . (*) TuLerctt osi pel Profcrsor A. ORIOL 1 ANGUERA, ; J. PIfiOL OQUES mostres de la fauna superior es troben lliures d'aquest flap gel1 que és la tuberculosi. D'una manera especial la ramadeiia do1 nostre país sent les darreres conseqüencies d'aquest procés morbós, i aixb en gran part per culpa de la indiferencia nostra enfront d'aquesta malaltia. Sovint un procés tuberculós cnnegut pel propietari de l'animal afectat es prova d'amagar (i aixb s'aconsegueix sempre) per tots els mitjans a i'abast del propietari. 1 ací, hom pensa haver resolt el problema quan ha aconseguit dissimular la malaltia del seu bestiar. Més sovint encara el procés tuberculós hi és sense que ningú n'hegui esment ni es faci el més petit esforc per tal de' posar-lo en clar. 1 no és pas que es tracti d'una malaltia excepcional. Es un procés molt difós i que representa-entre els bbvids almenys-l'aspecte econbrnic més transcendent. Traum (1) i Haring (2) no reparen a afirmar que sovint es troben el 80 % de vaques tuberculoses en un ramat que el propietari suposava totalment sa. Adbuc en animals domestics com el gos i el gat, en els quals es considerava fins fa ben poc temps una malaltia d'excepció, avui comencem a trobar-hi xifres dignes d'ésser preses en consideració. Potser el que més cal tenir en compte és que es tracta d'uua rna: laltia que progressa constantment, si per cas no es combat ambtota l'energia des dels seus inicis. Fa una veritable basarda comparar esta- * En números succresius d'aquests A~xius hom donara campte d'aquest problema sota 'el punt de vista bacterialiigic. -sanitari. ctínic. terapeutic ¡. finalment, de les eaperiencier portades $ cap per nosaltres.sabte la patosenia de la malaltia. dlstiques d'anys cuccessius, car bom pot comprovar com el seu atas progressiu s'eixampla a grans gambades si no es té en gran compte una lluita sanitaria ben orientada. Si prenem, per exemple, el que s'esdevé en animals domestics en tindrem un be11 exemple. L'any 1993, Cadiot (3) publica una acurada estadística en la qual descri~ 40 gossoc tuberculosos trobats en el decurs de dos anys d'estudi a I'Escola d'Alfort. L'any 1899. G. Petit (4) dóna una estadística d'un 4,5 U/o de goscos afectats de tuberculosi, i el 1905 el mateix autor troba que el percentatge gairebé s'ha duplicat (9 %). 1 encara, al cap de cinc anys repren de bell nou I'estadística i en coltlaboració de Germain (5) troba un nou increment [iris a 13.50 %>. Para'lelament, les autbpsies fetes en gats donen a I'entorn d'un 12 % de gats portadors de lesions especifiques. Es curióc de constatar. de be11 antuvi, que aquest mateix procés progressiu s'esdevé a les comarques, pero molt més relativament que a les grans ciutats. Així, per exemple, t'any 1906 Sendrail i Cuillé (6) escriuen: <,La clínica de I'Escola veterinaria de Tolosa.rep una mitjan, de més de 6.000 gossos a l.'any dels quals la meitat, més Q menys, són tractats per nosaltres mateixos. D'entre tots ells, només dos o tres per any els hem poguts endevinar amb un procés tuberculós,). Ha calgut que transcorreguessin només set anys perque el mateix Sendrail, amb collaboració de Lasserre (7), trobés 10 casos de tuberculosi sobre 1.430 animals examinats. Aixb és veritablement eloqüent. L'any 1913 gairebé se'n troba el 8 76. Per donar una xifra esfereidora, direm que durant el mes de febrer de l'any 1926 hi havia 20 animals hospitalitrats al Servei de Patologia interna de I'Escola d'Alfort (8). D'aquests 20 animals, 6 gosso3 i I gat estaven afectats d'un procés tuberculós. 1 aixb ho citem perque es tracta deis animals que tenen major resistencia a contreure aquesta afecció. Si passavem revista de les proporcions amb que s'arrapa aquesta malaltia en els bbvids, suids, cabres i aviram, quedaríem francament aterrats. Sovint, molt sovint, d'un estable se'n poden treure més quilos de bestiar tuberculós que no pas de bestiar sa. Algun veterinari illustre ens ha parlat de xifres del 80 i 40 %, Je vaques tuberculoses entre algunes de les que serveixen per a proporcionar llet a Barcelona. Heus aquí els resultats d'una estadística feta per Calmette examinant vaques lleteres a Franca (9) : Vaques Vaque$ examinades amb reacciií f - 1,35 1 564 Sovint es parla del factor raca com a factor irnportant en l'aparició de la tuberculosi. De les nostres experiencies se'n dedueix que és un gran element a tenir en compte. Al seu degut dia fonamentarem el nostre punt de vista. Avui sera més eloqüent de copiar unes valors estadistiques recollides per Calmette (9) : Races Comtoise Picarda Flamanda Meusienne Holandesa Nantesa Ardennesa Suissa Normanda Mancelle Bretona Diverses Vaqurs tubercultnitzade~ .- 183 1,350 3,399 126 2,098 36 1,989 226 4,934 217 74 20 l Vaques nnib reaccio + - -- 82 540 1,305 48 795 12 644 73 1,464 64 14 49 Vegi's com s'arriba a duplicar la freqüencia de la tuberculosi, només en fuució de la rasa. Pels mateixos motius que exposarem al seu degut dia en parlar de la rasa, hem de dir que també ens sembla un factor molt important I'edat. El terreny on creix el bacil de Koch esta condicionat per una multitud de factors que menen a una mateixa resultant: un camp d'oxidacions; facilitar les combustions. Per aixb les estadistiques de Sheridan-Delépine (10) ens resultaran demostratives : Sobre 100 animals de menys d'l auy, 3.4 % reaccionen a la tuberculini 1, 100 21 d'l a 2 anys, 13.2 % n i> )> ,J 100 >i de 2 a 3 anys. 24.1 % )I M n 11 100 ,1 de 3 a 5 ,, 23.5 % N 11 100 de 5 a 9 1, 48.9 % >) n A Alemanya s'esdevé una coca semblant. Les estadístiques de Prússia (1 1) donen les valors se@ents : Any 1904 ........................ 17.88 % >, 1905 ........................ 19.15% 1) 1906 ........................ 20.66 % ........................ ii 1907 21.21 '% 1908 ........................ 20.88 % n 1909 ........................ 21.09% 1910 ........................ 22.51 % Dos fets irnportants.-Fa més pena encara ha?ver de remarcar el fet que el nostre país esta molt més afectat que d'aitres per aquesta malaltia contagiosa, justament perque els propietaris deixen conviure les vaques tuberculoses amb les sanes sense ostentar el més petit desig de depuració i naturalment el contagi obligat arriba a fer bacillíferes gairebé totes les vaques d'un mateix compartiment. Un altie fet important a declarar és que el bacil bovi pot transmetre's a I'bome. Behring a Alemanya (12) i Arloing a Franca (13) van consignar aquesta possibilitat i tot seguit van ésser nomenades Comissions nacionals per tal d'escatir el procés. Els resultats obtinguts foren : la Comissió anglesa afirma que el 17 % de la tuberculosi humana pot atribuir-se al bacil bovi; la Comissió americana considera que es tracta del 25 al 30 %. 1 encara cal afegir que aquest percentatge s'incrementa extraor- SECCIO D'ORIGINAL diniriament amb només considerar les tuberculosis ossies i ganglionars de la mainada i les dones a jutjar per les dades obtingudes de I'Oficina Imperial de Sanitat. Es tractaria d'un 45 o d'un 50 % i segons les estadístiques angleses i escoceses podria pujar fins a un 90 O/o. Scbroder (14) fa notar molt justament que aquest increment pot atribuir-se al costum de beure la llet sense bullir per tal de respectar la seva riquesa en vita-mines; és evident que la ingestió de llet crua augmenta considerablement la tuberculosi intestinal dels infants. Proporcions d'altres paises.-No es tracta pas d'una tara especial drl nostre país. Arreu del món es ressenten de la impertinencia d'kquest flagell. Hi ha, pero, una, diferencia essencial. En paisos avarlcats, com són ara Dinamarca, Alemanya i sobretot Nord-America. s'ha fet una veritable croada de sanejament. La seva legislació oficial, les seves inspeccions i els mateixos provietaris porten a un extrem tal la condícia de l'isolament i la depnració d'animals afectatc que tota relaxació d'aquest punt de vista avui ja gairebé seria equivalent a l'ensorrada economica del negoci. Per dir-ho així, ja ha arribat a la consciencia del ciutadi. Se "'ha fet una necessitat i una Ilei. Amb tot, I'any 1923 Klimmer (15) ens diu que a Alemanya el 23 % del bestiar bovi sacrificat és tuberculós, aixi com el 2.5 % del bestiar porqui, amb el ben entes que aquest gairebé sempre és tuberculóo del tipus bovi, o almenys en un 98 % dels casos. El 1925, Bang (16) ens diu que el 48 U/o del bectiar bovi de Dinamarca és tuberculós. Jensen (17) dóna la valor més baixa del 30 'X per a l'escorxador de Copenhaguen. Heymans (18) dóna valors del 50 O/o a Belgica i Paisos Baixos. Sommer (19) afirma que a Rúscia hi ha més de mig milió de vaques tiiberculoses. A Franca (201, el 1920, sobre 12.757.720 caps de bestiar boví, 2.W0.000 eren tuberculosos. Per als Estats Units hom troba xifres més baixes. Mesures fetes per Moore (21) no donen més $un 9.25 % i d'altres fetes per Melvin (22) no depassen d'un 3.5 %. A Austria, segons Simon i Redeker (23), la xifra arriba a un 53 %. Les estadístiques dels escorxadors de I'Estat de Victoria (Australia) donen valors del 20 %. Ens queda finalment fer remarcar una dada important. Es freqüent notar que en un mateix país, les vaques són rnés o menys perjudicades segons es tracti d'animals indígenes o d'importació. 230 A RXI [JS Vegi's els següents exemples: Faisos Iiidigeo'enes lmporta~iú ........................ ............ Argentina 0.5 % 35 % Perú ............... 1.0 % 45 % Xile ............... 0.8 % 39 '% Algeria ............ 0.01 Só 25 i/, Aixi mateix s'esdevé a 1'Asia. A l'lndo-Xina, per exemple, no es coneix la tuberculosi en la rasa bovina autoctona, mentre que entre els animals importats un 50 O/o es fan tuberculosos. lgualment s'esdevé al Japó, on s'importen primordialment races angleses i americanes. El bacil de Koch a la 1let.-La presencia del bacil a la llet pot dir-se que gairebé és constant. Les raons són dues : en primer terme. perque no és condició indispensable que la lesió sigui, al braguer per tal que el bacil passi a la Ilet. En segon Iloc, perque hom té l'habitud de barrejar tota la llet i aixo fa que aquesta es contamini encara que no totes les vaques siguin tuberculoses. Es evident que la tuberculobi del braguer és molt poc freqüent, puix que de I'estadistica d'Ostertag (24) se'n despren que només es troba en un 0.2 'X, d'animals afectats. De les observacions de Klinlmer (25) en podriem deduir un 0.5 %, pero remarquem que aquesta duda té molt poca importancia si atenein el fet que no és precis que hi hagi una lesió específica del braguer perque la llet estigui contaminada. Gedacht (26) va a la recerca sistematica del bacil en totes les llets, sense preocupar-se de la rasa de procedencia i troba bacil en un 16 % de mostres, Ostermann (27) analitza llets procedents de Ileteries. i per tant destinades a la venda, i arriba a trobar fins a un milió de germens vius. Finalment, Selter (28) analitza la ilet procedent d'una vaqueria, la qual vaqueria conté un reto1 que resa iilliure de germens~i, i hi troba 300.000 bacils de Koch. Es natural, pero, que quan la lesió és del braguer I'eliminació de bacils per la llet pren unes proporcions esfereydores : analisis portades a terme en aquestes condicions, delaten la presencia de molts milions de germens per cm.' Amb' tot i aixo, en alguns paisos dels que s'han preocupat de portar a cap una campanya de sanejament, han aconseguit reduir considerablement la llet ba~i~lifera. Citem, per exemple, els assaigs d'Eber (291, el qual Aomés troba un 10 % de llets infectades. En aquest mateix ordre d'idees ens sembla molt interessant de remarcar que les indústries derivades de la llet pateixen encara la presencia del bacil amb totes les seves conseqüencies. Cornet (30) va trobar que la mantega del mercat estava infectada d'un 10 a un 12 % de vegades. Només 50 grams de mantega contenien milers i milers de germens. Aixi mateix, Piettre (31) a Berlín i Morgenroth (32) a Munic han trobat el 32 % de vegades la mantega infectada. Beninde (33) la hi troba un 15 ib de vegades i la virulencia d'aquests germens s'aguanta més de tres mesos, com ha pogut demostrar el Professor Schroder. Finalment, el formatge i el quefir també molt sovint es troben infectats. Kankaanpaa (34) ha examinat cinquanta formatges i ha trobat set vegades la presencia del bacil. D'entre els formatges comprats al mercat. troba bacils de Koch en un que feia 2110 dies que havia estar fabricat, i aixo sol és un bell indici de la resistencia del germen posat en medi-formatge. Morgenroth (35) I'ha trobat a la margarina. Broers (36) el troba després de tres setmanes en una mostra de mantega i Harrisson (37;) comprova que el formatge d'Emmenthal fabricat a Suissa fins als 40 dies no ha perdut la seva virulencia si des d'un principi estava contaminat. La presencia delc hacils en aquests productes industrials té molta més importancia que en la mateixa Ilet. Es ficil d'endevinar si cs recorda que aquesta sovint és sotmesa a ebullició abans d'ésser ingerida. No sempre, pero, és bullida, sobretot ara que hom coneix I'alta valor alimentaria de les vitamines, raó per la qual sovint hom pren la Ilet tal com raja de la vaca. En aquest cas el perill és seriós, principalment per a le? criatures. Per altra part, molts deis procediments emprats per a I'esteri'lització i conservació no fan desapar&ixer el bacil de Koch. Cara~teristi~ues de les uaques infectades.-Aquest és el pitjor mal per dir-ho aixi ; la tuberculosi no fa gairebé +enyal. Sovint no es troba cap rastre que pos/ de relleu la malaltia, que comprometi el propietari. La malaltia fa la seva via i res no fa creure la presencia d'una tuberculosi. Molt aviat s'estudiari en atquests A~xius (*) I'aspecte clinic de !a tuberculosi en els animals i amh m& competencia de la que podríem ostentar nosaltres es veura amb quina facilitat pot escapar i escapa (* Vegi's cl número 6 ~'ARXIUS,