Projecte electrificació d'una nau industrial de productes plàstics

- 1 - ÍNDEX MEMÒRIA Índex Memòria ..................................................................................................................1 Resum .............................................................................................................................5 Resumen ..........................................................................................................................5 ABSTRACT ........................................................................................................................6 Agraïments .......................................................................................................................7 Capítol 1: Introducció.........................................................................................................9 1.1. Introducció a la legislació actual ............................................................................9 1.2. Objecte..............................................................................................................9 1.3. Reglaments i disposicions oficials...........................................................................9 1.4. Autor d’aquest projecte...................................................................................... 10 1.5. Asumeix la direcció facultativa............................................................................. 11 Capítol 2: Dades generals ................................................................................................. 12 2.1. Peticionari i domicili social .................................................................................. 12 2.2. Emplaçament de l’establiment............................................................................. 12 2.3. Números d’identificació amb l’administració pública................................................ 13 2.4. Establiments veïns............................................................................................. 13 Capítol 3: Descripció de l’activitat....................................................................................... 14 3.1. Classificació de l’activitat.................................................................................... 14 3.2. Activitat econòmica principal............................................................................... 14 3.3. Horari i personal ............................................................................................... 15 3.4. Superfície......................................................................................................... 15 3.5. Tipus d’energia i procedència .............................................................................. 16 3.6. Matèries primeres utilitzades............................................................................... 16 3.7. Producte acabat ................................................................................................ 17 3.8. Sistema de producció......................................................................................... 17 Capítol 4: Instal·lació elèctrica ........................................................................................... 19 4.1. Característiques de la instal·lació......................................................................... 19 4.2. Subministre...................................................................................................... 19 4.3. Derivació individual ........................................................................................... 19 4.4. Caixa de protecció i mesura ................................................................................ 20 4.5. Quadre general i interruptor de maniobra i protecció .............................................. 21 Pau Caldentey Nicolau - 2 - 4.6. Instal·lació interior o receptora............................................................................ 21 4.6.1. Conductors actius .......................................................................................... 21 4.6.2. Conductors de protecció ................................................................................. 22 4.6.3. Subdivisió de les instal·lacions......................................................................... 22 4.6.4. Equilibri de càrregues..................................................................................... 23 4.6.5. Resistència d’aïllament i rigidesa dielèctrica....................................................... 23 4.6.6. Sistemes d’instal·lació .................................................................................... 23 4.7. Tubs i canals protectors ..................................................................................... 23 4.8. Posta a terra..................................................................................................... 24 4.8.1. Descripició.................................................................................................... 24 4.8.2. Càlcul de la posta a terra ................................................................................ 25 4.9. Proteccions de la instal·lació ............................................................................... 26 4.9.1. Protecció contra sobreintensitats...................................................................... 26 4.9.2. Protecció contra sobretensions......................................................................... 27 4.9.3. Protecció contra contactes directes i indirectes................................................... 27 4.10. Potència instal·lada............................................................................................ 28 4.10.1. Relació de maquinària................................................................................. 28 4.10.2. Receptors d’enllumenat............................................................................... 29 4.10.3. Enllumenat d’emergència ............................................................................ 31 4.11. Luminotècnica bàsica del local............................................................................. 31 4.12. Càlculs justificatius............................................................................................ 32 4.13. Compensació de l’energia reactiva ....................................................................... 34 4.13.1. Tipus de compensació d’energia reactiva ....................................................... 34 4.13.2. Càlcul de compensació d’energia reactiva ...................................................... 34 4.13.3. Característiques de la bateria automàtica de condensadors .............................. 36 4.14. Tarificació elèctrica............................................................................................ 36 Capítol 5: Instal·lació de climatització i ventilació ................................................................. 37 5.1. Climatització..................................................................................................... 37 5.1.1. Normativa de aplicació ................................................................................... 38 5.1.2. Solució adoptada ........................................................................................... 38 5.2. Ventilació......................................................................................................... 40 5.2.1. Normativa de aplicació ................................................................................... 40 5.2.2. Càlculs i Solució adoptada............................................................................... 41 Capítol 6: Instal·lació contra incendis................................................................................. 42 6.1. Configuració i construcció ................................................................................... 42 6.2. Accessibilitat per a bombers................................................................................ 43 Projecte Tècnic de Llicència Ambiental - 3 - 6.3. Càlcul de la càrrega ponderada de foc .................................................................. 44 6.3.1. Càlcul densitat càrrega de foc, ponderada i corregida per sectors.......................... 44 6.3.2. Càlcul densitat càrrega de foc, ponderada i corregida de l’establiment ................... 45 6.4. Avaluació del risc intrínsec.................................................................................. 45 6.5. Sectors d’incendi............................................................................................... 46 6.6. Estabilitat al foc ................................................................................................ 47 6.6.1. Estabilitat al foc de l’estructura portant............................................................. 47 6.6.2. Resistència al foc dels elements constructius de tancament.................................. 48 6.6.3. Reacció al foc del materials ............................................................................. 48 6.7. Estudi d’evacuació............................................................................................. 49 6.7.1. Càlcul d’ocupació........................................................................................... 49 6.7.2. Elements d’evacuació ..................................................................................... 50 6.7.3. Recorreguts d’evacuació ................................................................................. 50 6.8. Instal·lacions de protecció contra incendis incorporats al sector 1: Producció.............. 51 6.8.1. Sistema de detecció automàtica....................................................................... 51 6.8.2. Sistemes manuals de alarma d’incendi.............................................................. 51 6.8.3. Comunicació d’alarma .................................................................................... 51 6.8.4. Central de detecció i control ............................................................................ 51 6.8.5. Extintors ...................................................................................................... 52 6.8.6. Sistemes de boca d’incendis equipada (BIEs)..................................................... 52 6.8.7. Sistema de columna seca................................................................................ 52 6.8.8. Sistemes de ruixadors automàtics d’aigua ......................................................... 53 6.8.9. Enllumenat d’emergència................................................................................ 53 6.8.10. Senyalització............................................................................................. 53 6.9. Instal·lacions de protecció contra incendis incorporats al sector 2: Oficines................ 53 6.9.1. Sistema de detecció automàtica....................................................................... 53 6.9.2. Sistemes manuals de alarma d’incendi.............................................................. 54 6.9.3. Comunicació d’alarma .................................................................................... 54 6.9.4. Central de detecció i control ............................................................................ 54 6.9.5. Extintors ...................................................................................................... 54 6.9.6. Sistemes de boca d’incendis equipada (BIEs)..................................................... 54 6.9.7. Sistema de columna seca................................................................................ 55 6.9.8. Sistemes de ruixadors automàtics d’aigua ......................................................... 55 6.9.9. Enllumenat d’emergència................................................................................ 55 6.9.10. Señalització............................................................................................... 55 6.10. Sistema de hidrants i instal·lacions exteriors ......................................................... 55 Pau Caldentey Nicolau - 4 - Capítol 7: Estudi de aspectes medioambientals .................................................................... 56 7.1. Emissions a la atmòsfera.................................................................................... 56 7.2. Gestió de les aigües........................................................................................... 56 7.2.1. Subministre d’aigua ....................................................................................... 56 7.2.2. Usos de l’aigua.............................................................................................. 56 7.2.3. Abocament de l’aigua..................................................................................... 57 7.2.4. Aspectes tributaris de l’ús de l’aigua................................................................. 57 7.3. Generació de residus ......................................................................................... 58 7.4. Gestió d’envasos ............................................................................................... 58 7.5. Declaració de sòls contaminants .......................................................................... 59 7.6. Emmagatzematge de substàncies ........................................................................ 59 7.7. Soroll i vibracions.............................................................................................. 59 7.8. Radioactivitat i pertorbacions elèctriques .............................................................. 61 7.9. Enllumenaments i contaminació llumínica.............................................................. 61 7.10. Olors ............................................................................................................... 61 Capítol 8: Bibliografia ....................................................................................................... 63 8.1. Referències bibliogràfiques ................................................................................. 63 8.2. Bibliografía de Consulta...................................................................................... 63 - 5 - RESUM El present projecte es fa càrrec de tota la instal·lació elèctrica d’una nau industrial que es dedica a la producció de plàstics. Tot i així, el projecte s’ha enfocat també, desde un altre punt de vista, on l’empresa en qüestió vol instaurar-se en el món laboral. Per això, necessita un projecte per poder estar legalitzada. Tenint en compte la llei 3/98 d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental que va entrar en vigor el 30 de juny de 1999, a Catalunya, quasevol activitat nova es classificarà segons els annexes descrits a la present llei. Segons l’annex que es classifiqui s’haurà d’entregar a l’Administració sol·licitud d’autorització o de llicència ambiental o de comunicació. En el nostre cas, i classificat com annex II.2 s’haurà de entregar un projecte de llicència ambiental que és el que a continuació els descrivim. Dintre d’aquesta llicència ambiental es troba definida tota la instal·lació elèctrica com a projecte. RESUMEN El presente proyecto se ara cargo de toda la instalación eléctrica de una nave industrial que se dedica a la producción de plásticos. Aún así, el proyecto se ha enfocado también, desde otro punto de vista, donde la empresa en cuestión quiere instaurarse en el mundo laboral. Para ello, necessita un proyecto para poder estar legalizada. Teniendo en cuenta la ley 3/98 de Intervención Integral de la Administación Ambiental que entró en vigor el 30 de junio de 1999, a Catalunya, cualquier actividad nueva se clasificará según los annexos descritos en la presente ley. Según el annex que se clasifique tendrá que entregar a la Administración una sol·licitud de autorización o de licencia ambiental o de comunicación. En nuestro caso, y clasificado com annexo II.2 se tendrá que entregar un proyecto de licencia ambiental que és el que a continuación les describimos. Dentro de esta licencia ambiental se encuentra definida toda la instalción eléctrica com un proyecto. Pau Caldentey Nicolau - 6 - ABSTRACT The present project will be taken charge of the whole electric installation of an industrial installation destinated to the production of plastics. Nevertheless, the project has also been focused, from another point of view: place where the company in question wants to be established in the labor world. For it, it is necessary a project to be able to be legalized. Keeping in mind the law 3/98 of Integral Intervention of the Environmental Administration, that went into effect in 30 June of 1999, in Catalonia, all of the activities will be classified according to the annexes described in the present law. Based on the classification settled down by the annex, it will be necessary: to hand over to the Administration a request of authorization, of environmental license, or of communication. In our case, and classified as annex II.2, will have a project of environmental license that is the one to surrender that next describe them. Inside this environmental license it is defined the whole electric instalation as a project. - 7 - AGRAÏMENTS Agraeixo tot el suport que he tingut per part dels membres de la empresa ECOBURO a la cual treballo. En tot moment n’han respost a les preguntes necessaries i han estat damunt per l’acabament d’aquest projecte. També agreixo al meu tutor Serafín Iglesias que m’ha dirigit el projecte, i a tots els companys que m’han ajudat a la finalització d’aques projecte. - 9 - CAPÍTOL 1: INTRODUCCIÓ 1.1. Introducció a la legislació actual En el Decret 136/1999, de 18 de Maig, pel qual s’aprova el Reglament general d’aplicació de la llei 3/1998 del 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental, i s’adapten els seus annexes es defineix el contingut de projecte tècnic que s’ha de presentar a l’Administració per acompanyar la sol·licitud d’autorització o de llicència ambiental o de comunicació, segons l’annex al qual correspongui l’activitat. En el cas de l’empresa EUROPLÀSTICS, S.A., en ser empresa de l’Annex II.2 serà sol·licitud de llicència ambiental. 1.2. Objecte Aquest projecte té com a finalitat obtenir la llicència ambiental i, amb això, la realització del projecte elèctric de l’activitat, compresa a l’annex II.2, d’una empresa dedicada a la fabricació de productes de matèries plàstiques termoplàstiques, per a què els Organismes Corresponents de l’Administració de Parets del Vallès autoritzin la seva posada en servei. 1.3. Reglaments i disposicions oficials L’estudi dels criteris seguits per a la confecció del present projecte s’ajusta a les següents lleis, reglaments i ordenances: • Llei de 3/1998 del 27 de febrer de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental. (LIIAA) • Decret 136/1999 del 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament General de Desenvolupament de la LIIAA. Pau Caldentey Nicolau - 16 - Direcció compres 10,64 Direcció vendes 10,45 Nau Producció 548,49 Magatzem matèries primeres 164,10 Magatzem producte acabat 62,32 Zona producció 287,13 Vestuari masculí 17,47 Vestuari femení 17,47 TOTAL 926,38 Veure el plànol PE0806EPA04 de activitats per la ubicació de les diferents zones descrites de l’empresa. 3.5. Tipus d’energia i procedència La energia que utilizarà, la present activitat, fundamentalment, és elèctrica que procedeix de la companyia subministradora FECSA-ENDESA. Taula 3.3. Fonts d’energia. Torn Horari Nombre treballadors Energia elèctrica Consum anual Pòtencia contractada FECSA-ENDESA 50.000 kWh 140 kW 3.6. Matèries primeres utilitzades A continuació es mostren les matèries primeres que s’utilitzaran al procés de producció juntament amb la quantitat màxima emmagatzemada per l’empresa i el consum anual de dits productes: Taula 3.4. Matèries primeres utilitzades. Materials Emmagatzemat Consum anual Resina de PVC en pols 25 tn. 170 tn. Colorant en pols 250 Kg. 870 kg Lubricant en pols 300 kg. 1.000 kg. Estabilitzant en pols 400 kg. 1.500 kg. Carbonat de Calci 3 tn. 18 tn. Plastificant liquid 9.000 litres 63.000 litres Les característiques de cada producte es poden veure adjuntades al document bàsic annex on es detalla la fitxa tècnica de cada un. Projecte Tècnic de Llicència Ambiental - 17 - 3.7. Producte acabat El producte acabat es tracta de gra de PVC i s’envasarà en sacs de cartó de 25 kg. i es guardaran a la zona de magatzem de producte acabat per a la seva expedició. Taula 3.5. Producte acabat. Materials Emmagatzemat Consum anual Gra de PVC 10 tn. 500 tn. 3.8. Sistema de producció El sistema de producció comença amb la recepció de les matèries primeres que s’han descrit en els apartats anteriors. Aquestes matèries aniran variant segons el tipus de de demanda de cada moment. Per a cada producte acabat que és vulgui aconseguir es faran fulls d’eleboració amb les quantitats idònees que s’han de posar de cada material. El primer pas de la producció, la maquinària que intervé es la mescladora o amasadora. En ella s’hi mesclen els diferents productes de resina, colorants, lubricants, estabilitzants i poc desprès s’afegeix el plastificant de manera que és produeixi una massa homogènea. Cada matèria primera té la seva funció davant del material a produir, donant-li més rigidesa, diferent color, opacitat, etc. Una vegada mesclat és passa a la extrussora o injectora que s’encarrega de fondre entre 120º i 180º. Una vegada es fon, va passant el material per una espiral que va empenyent al material mentre amb un ventilador va refredant per solidificar-lo. Per finalitzar el material passa per un motlle de petites obertures circulars per on va surtint el material i que una talladora va tallant en petits trossets formant el gra de PVC. Una vegada finalitzat el producte s’emmagatzema per ser expedit cap al client. Es pot veure representat el la següent figura, l’esquema de producció que segueix l’empresa al llarg del procès de producció: - 18 - Figura 3.1. Diagrama de procès de la producció de granza de PVC de l’empresa EUROPLÀSTICS, S.A. Matèries primeres: -Resina PVC: 25 Tn -Colorant :250 kg. -Lubricant: 300 kg. -Estabilitzant: 400 kg. -Carbonat de calci: 3Tn -Plastificant: 9.000 litres Energia: Electricitat: 140 kw Magatzem Matèries primeres Producció: Mescladora/ Amasadora Producció: Extrusora/ Injectora Magatzem Producte Acabat Producte acabat: -Gra de PVC: 10 Tn Residus: - 19 - CAPÍTOL 4: INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA 4.1. Característiques de la instal·lació Es proposa exposar les condicions que haurà de complir la instal·lació elèctrica de la nau industrial per a donar compliment al vigent Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (B.O.E. del 18/09/2002), pel Reial Decret 842/2002 del 2 d’agost i Instruccions Complementàries, a més de complir les normes de la companyia subministradora. 4.2. Subministre El subministrament de l’energia elèctrica el realitzarà la companyia subministradora ENDESA i serà de tipus Trifàsic a una tensió de 230/400 V i a una freqüència de 50 Hz. 4.3. Derivació individual La derivació individual és la part de la instal·lació que, partint de la línia general d’alimentació, subministra energia elèctrica a una instal·lació d’usuari. La derivació individual s’inicia en l’embarrat general i comprèn els fusibles de seguretat, el conjunt de mesura i els dispositius generals de comandament i protecció. En tractar-se d’un subministrament per a un únic usuari, conforme l’esquema 2.1 de la ITC-BT-12, es podran simplificar les instal·lacions de l’enllaç en coincidir al mateix lloc la Caixa General de Protecció i la situació de l’equip de mesura i no existir, per tant, la Línia general d’alimentació. Pau Caldentey Nicolau - 20 - Atenent a allò disposat en la ITC-BT-15 es disposarà d’una derivació individual de cables aïllats a l’interior de tubs enterrats. El conductor serà de coure amb aïllament XLPE i tensió assignada 0,6/1kV. Tindrà una longitud de 8 m i una secció de conductor de 3,5 x 70 mm2, a més seran no propagadors de l’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda. Discorreran a l’interior d’un tub amb una secció mínima de 32 mm i que permeti ampliar la secció del conductor en un 100%. Les característiques del càlcul d’aquesta es mostren a l’esquema elèctric unifilar adjunt. • La caiguda de tensió màxima admissible serà: • Pel cas de comptadors concentrats en més d’un lloc: 0,5%. • Pel cas de comptadors totalment concentrats: 1%. • Pel cas de derivacions individuals en subministraments per un únic usuari en què no existeix una línia general d’alimentació: 1,5%. En tenir el subministrament per un únic usuari, la caiguda màxima de tensió serà del 1,5%. 4.4. Caixa de protecció i mesura En el cas de subministrament per un únic usuari conforme a l’esquema 2.1 i 1.1.2 de la Instrucció ITC-BT-12, en no existir una línia general d’alimentació es podrà simplificar la instal·lació col·locant en un únic element, i es denominarà caixa de protecció i mesura i vindrà recollida en la ITC-BT-13. S’instal·laran preferentment sobre les façanes exteriors dels edificis, en llocs de lliure i permanent accés. La seva situació es fixarà de comú acord entre la propietat i l’empresa subministradora. S’instal·larà sempre en un nínxol a la paret, que es tancarà amb una porta, preferentment metàl·lica, amb un grau de protecció IK 10 segons UNE-EN 50.102, revestida exteriorment d’acord amb les característiques de l’entorn i estarà protegida de la corrosió, disposant d’un pany o cadenat normalitzat per l’empresa subministradora. Els dispositius de lectures dels equips de mesura hauran d’estar situats a una alçada compresa entre 0,70 i 1,80 m. Al nínxol es deixarà previst els orificis necessaris per a allotjar els conductes d’entrada de l’escomesa. Quan la façana no afronti amb la via pública, la caixa central es situarà al límit entre les propietats públiques i privades. Les caixes de protecció i mesura a utilitzar correspondran a un dels tipus recollits en les especificacions tècniques de l’empresa subministradora que hagin estat aprovades per la Administració Pública competent, en funció del número i naturalesa del subministrament. Dins d’aquestes s’instal·laran curtcircuits fusibles en tots els conductors de fase o polars, amb poder de tall com a mínim igual a la corrent de curtcircuit prevista en el punt de la seva instal·lació. Projecte Tècnic de Llicència Ambiental - 21 - 4.5. Quadre general i interruptor de maniobra i protecció Segons la ITC-BT-17, els dispositius generals de comandament i protecció, es situaran el més a prop possible del punt d’entrada de la derivació individual al local. Es col·locarà una caixa per l’interruptor de control de potència immediatament abans dels altres dispositius en un compartiment independent i precintat. Aquesta caixa es podrà col·locar en el mateix quadre on es col·loquen els dispositius generals de comandament i protecció. Els embolcalls dels quadres s’ajustaran a les normes UNE 20451 i UNE-EN 60439 -3 amb un grau de protecció mínim IP 30 segons UNE 20324 i IK07 segons UNEEN 50102. L’embolcall de l’interruptor de control de potència serà precintable i les seves dimensions estaran d’acord amb el tipus de subministrament i tarifa a aplicar. Les seves característiques tipus correspondran a un model oficialment aprovat. En el quadre general s’instal·larà: • Un interruptor general automàtic de tall omnipolar, que permet el seu accionament manual i que està dotat d’elements de protecció contra sobrecàrrega i curtcircuits. • Interruptor diferencial per cada circuit o grup de circuits, destinat a la protecció contra contactes indirectes de tots els circuits, llevat que la protecció contra contactes indirectes es faci mitjançant altres dispositius d’acord amb la ITC-BT-24. • Dispositius de tall omnipolar, destinats a la protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits de cada un dels circuits interiors de la vivenda o local. • Dispositiu de protecció contra sobretensions, segons ITV-IBT-23, si fos necessari. Segons la tarifa a aplicar, el quadre haurà de preveure la instal·lació dels mecanismes de control necessaris per exigència de l’aplicació d’aquesta tarifa. Les característiques de cada un dels elements instal·lats en el quadre general es detallen als plànols PE0806EPA011-17: Esquemes unifilars. 4.6. Instal·lació interior o receptora La instal·lació interior o receptora ve regulada per les instruccions ITC-BT19/20 al referent a les prescripcions generals i el seu sistema de instal·lació. 4.6.1. Conductors actius Els conductors i cables que es facin servir en les instal·lacions seran de coure o alumini i seran sempre aïllats. La secció dels conductors es determinarà de forma que la caiguda de tensió entre l’origen de la instal·lació interior i qualsevol punt d’utilització sigui del 3% per enllumenat i del 5% pels altres usos. El valor de la caiguda de tensió podrà Pau Caldentey Nicolau - 22 - compensar-se entre la de la instal·lació interior i la de les derivacions individuals, de forma que la caiguda de tensió total sigui inferior a la suma dels valors límits especificats per ambdues. En instal·lacions interiors, per tenir en compte les corrents harmòniques degudes a càrregues no lineals i possibles desequilibris, llevat de la justificació per càlcul, la secció del conductor neutre serà com a mínim igual a la de les fases. Les intensitats màximes admissibles es regiran en la seva totalitat per l’indicat a la Norma UNE 20460 -5-523 i el seu annex Nacional. Al conductor de protecció se l’identificarà pel color verd - groc. Tots els conductors de fase s’identificaran pels colors marró, negre o gris. Al conductor neutre se li identificarà amb el color blau clar. Les característiques escollides pels conductors es poden veure definides a l’annex adjunt de càlculs elèctrics i als plànols PE0806EPA011-17: Esquemes unifilars. 4.6.2. Conductors de protecció Al conductor de protecció se li aplicarà l’indicat a la Norma UNE 20460-5-54 a l’apartat 543. Pels conductors de protecció que estiguin constituïts pel mateix metall que els conductors de fase o polars, tindran una secció mínima igual a la següent taula: Taula 4.1. Seccions mínimes conductor de protecció. Seccions dels conductors de fase o polars de la instal·lació (mm2) Seccions mínimes dels conductors de protecció (mm2) S ≤ 16 S(*) 16 16 S > 35 S/2 (*)Amb un mínim de: 2,5 mm2 si els conductors de protecció no formen part de la Canalització d’alimentació i tenen una protecció mecànica. 4 mm2 Si los conductores de protecció no formen part de la canalització d’alimentació i no tenen una protecció mecànica. 4.6.3. Subdivisió de les instal·lacions Les instal·lacions es subdividiran de forma que les pertorbacions originades per averies que puguin produir-se en un punt d’elles, afecten tan sols a certes parts de la instal·lació, per exemple, a un sector de l’edifici, a un pis, a un sol local, etc. pel qual els dispositius de protecció de cada circuit estaran coordinats adequadament i seran selectius amb els dispositius generals de protecció que les precedeixen. Tota instal·lació es dividirà en diversos circuits, segons les necessitats a fi de: • Evitar les interrupcions innecessàries de tot el circuit i limitar les conseqüències d’un error. • Facilitar les verificacions, assajos i manteniments. Projecte Tècnic de Llicència Ambiental - 23 - • Evitar els riscos que podrien resultar de l’error d’un sol circuit que pogués dividir-se, com per exemple, si només hi ha un circuit d’enllumenat. 4.6.4. Equilibri de càrregues Per a què es mantingui el major equilibri possible en la càrrega dels conductors que formen part d’una instal·lació, es procurarà que aquella quedi repartida entre les seves fases o conductors polars. Aquest equilibri es pot veure a l’annex adjunt de càlculs elèctrics i als plànols PE0806EPA011-17: Esquemes unifilars. 4.6.5. Resistència d’aïllament i rigidesa dielèctrica Les instal·lacions hauran de presentar una resistència d’aïllamento com a mínim igual als valors indicats en la taula següent: Taula 4.2. Resistència d’aïllament de la instal·lació. Tensió nominal de la instal·lació Tensió d’assaig en corrent contínua (v) Resistència d’aïllament (MΩ) MBTS o MBTP 250 ≥ 0,25 Inferior o igual a 500 V, excepte cas anterior 500 ≥ 0,5 Superior a 500 V 1000 ≥ 1,0 La rigidesa dielèctrica serà tal que, desconnectats els aparells d’utilització (receptors), resisteixi durant 1 minut a prova de tensió de 2U + 1000 V a freqüència industrial, essent U la tensió màxima de servei expressada en volts i amb un mínim de 1.500 V. Les corrents de fuga no seran superiors pel conjunt de la instal·lació o per a cada un dels circuits en que aquesta pugui dividir-se a efectes de la seva protecció, a la sensibilitat que presenten els interruptors diferencials instal·lats com a protecció contra els contactes indirectes. 4.6.6. Sistemes d’instal·lació Els sistemes d’instal·lació que s’ha de complir vindrà regulat pel descrit a la ITCBT-20. La instal·lació interior serà baix tub protector, amb conductors de coure amb aïllament de PVC amb un mínim de tensió assignada a 450/750 V i rigidesa dielèctrica de 2.500 V. Els conductors seran no propagadores de l’incendi i amb emissió de fums i opacitat. 4.7. Tubs i canals protectors Les característiques mínimes que han de complir els tubs protectors a l’hora de ser instal·lats ve regulat per la instrucció ITC-BT-21. Els tubs protectors de la instal·lació interior seran flexibles i aniran per canalitzacions en muntatge superficial o encastades en obra. Pau Caldentey Nicolau - 24 - Els diàmetres exteriors del tub corresponents per a cada circuit es poden veure detallats a l’annex adjunt de càlculs elèctrics i als plànols PE0806EPA011-17: Esquemes unifilars. 4.8. Posta a terra 4.8.1. Descripició Les postes de terra s’estableixen amb l’objecte, principalment, de limitar la tensió que amb respecte a terra poden ocasionar, en un moment donat, les masses metàl·liques, assegurar l’actuació de les proteccions i eliminar el risc que suposa una avaria en el material utilitzat. Els elements de connexió a terra de la instal·lació són: • Els ferros de construcció. • Els conductors de protecció de les instal·lacions interiors. • Les canonades metàl·liques que penetrin a l’edifici, tals com les de l’aigua, gas, etc. • Els dipòsits metàl·lics. • Les masses de tots els equips elèctrics de la instal·lació. La línia d’enllaç amb terra serà de cable nu de Cu de 35mm2 de secció. Les derivacions de les línies principals de terra compliran amb les indicacions de la ITC-BT-18, que segons la qual, els conductors de protecció estaran dimensionats en funció de la secció dels conductors de fase tal i com ho indica en la taula 2 de la citada instrucció: Taula 4.3. Relacció sección conductors de protecció i fase. Secció conductors fase (mm2) Secció mínima conductors protecció (mm2) Si S≤16 Sp=S 16<S≤35 Sp=16 S>35 Sp=S/2 D’acord amb la instrucció anterior, s’ha de disposar d’una xarxa de terres enterrada en les cementacions de l’edificació de l’empresa . La resistència màxima de la instal·lació, expressada en ohms, ha de ser tal que no doni tensions de contacte superiors a 50V, valor eficaç de corrent alterna, en condicions normals, en certes ocasions poden especificar-se valors menys elevats, com per exemple 24 V per instal·lacions d’enllumenat públic contemplades en la ITC-BT-09, apartat 10. Totes les màquines, tomes de corrent i elements metàl·lics de d’aquesta activitat, estaran connectats a terra. Projecte Tècnic de Llicència Ambiental - 25 - El conductor de protecció complirà en tot moment lo establert en el punt 3.4 de la ITC-BT-18. El conductor de protecció serà de color verd - groc. La instal·lació de posta a terra consta de les següents elements: • Elèctrode de terra • Línia d’enllaç amb els elèctrodes de terra • Punt de posta a terra. • Línia principal de terra • Derivacions de la línia principal de terra. Els elèctrodes de terra, estaran formats per cables de coure nu enterrats i per piquetes el diàmetre de les quals no serà inferior a 14mm, que serveixen per establir una connexió amb terra. Les línies d’enllaç són les parts de la línia de terra compresa entre els punts de posta a terra i els elèctrodes, sempre que aquests punts estiguin fora del terreny o aïllats del mateix. El punt de posta a terra estarà constituït per un dispositiu de connexió (regleta, placa, born, etc.) que permetrà la unió entre els conductors de les línies d’enllaç i la línia principal de terra de forma que pugui, mitjançant útils apropiats, separarse d’aquestes, amb la finalitat de poder fer la mesura de la resistència de terra. Les línies principals de terra estaran formades per conductors que partiran del punt de posta a terra i a les quals estaran connectades les derivacions necessàries per la posta a terra de les masses a través dels conductors de protecció. Les derivacions de les línies de terra estaran constituïdes per conductors que uniran la línia principal de terra amb els conductors de protecció o directament amb les masses. 4.8.2. Càlcul de la posta a terra Tenint en compte el següent dimensionat de la instal·lació es podran aplicar les fórmules per al càlclul de la posta a terra: • Número de piques instal·lades: 7. • Longitud de cada pica: 2 m. • Resisitivitat del terreny: 200WΩ, per haver considerat el terreny del tipus calcàries blanes. • Conductor de terra: Nu de coure de 50 mm2 Per calcular la resistència de la pica vertical, s’aplicarà la següent expressió: Ω= ⋅ = ⋅ =28,14 27 200 Ln Rp ρ (1) on: Pau Caldentey Nicolau - 32 - a la seguretat i salut dels treballadors dependents de les condicions de visibilitat i les exigències visuals de les tasques desenvolupades. Sempre que sigui possible els llocs de treball tindran una il·luminació natural, que s’haurà de complementar amb una il·luminació artificial quan la primera, per si sola, no garanteixi les condicions de visibilitat adequades. En tals casos s’utilitzarà preferentment la il·luminació artificial general complementada, al mateix temps, amb una localitzada quan en zones concretes requereixin nivells d’il·luminació elevats. Els nivells mínims d’il·luminació dels llocs de treball seran establerts en la taula següent: Taula 4.8. Nivells mínims de il·luminació de cada zona. Zona o part del lloc de treball (*) Nivell mínim d’il·luminació (lux) Zones on s’executin tasques amb: 1.º Baixes exigències visuals 100 2.º Exigències visuals moderades 200 3.º Exigències visuals altes 500 4.º Exigències visuals molt altes 1.000 Àrees o locals d’ús ocasional 50 Àrees o locals d’ús habitual 100 Vies de circulació d’ús ocasional 25 Vies de circulació d’ús habitual 50 (*) El nivell d’il·luminació d’una zona en la que s’executi una tasca es mesurarà a l’alçada on aquesta es realitzi; en el cas de zones d’ús general a 85 cm. del terra i en el de les vies de circulació a nivell del terra. Al document bàsic d’annexos es troba els càlculs lumínics realitzats amb el programa DIAlux, el qual ens aporta tant les característiques de totes les lluminàries, com tots els nivells de lluminositat en cada punt de l’establiment tenint en compte les alçades, reflexions, etc. Complint així, els nivells mínims anteriors descrits. 4.12. Càlculs justificatius La secció dels conductors s’ha calculat de forma que la caiguda de tensió entre l’origen de la instal·lació i qualsevol punt d’utilització sigui menor del 3% per l’enllumenat i 5% per la resta de càrregues. Aquesta caiguda de tensió s’ha calculat considerant alimentats tots els aparells susceptibles de funcionar simultàniament. Aquest nombre d’aparells es determina en cada cas particular d’acord amb les indicacions facilitades per l’usuari de l’energia o segons la utilització racional d’aquests. Projecte Tècnic de Llicència Ambiental - 33 - Així mateix, s’ha comprovat que la intensitat de corrent és menor que la màxima admissible per a cadascun dels conductors. Un cop calculades les intensitats de càlcul, escollirem les seccions dels cables a instal·lar fent servir la taula 1 per a conductors de Coure de la Instrucció ITC-BT19 del R.E.B.T. i Norma UNE 20.460-5-423 i el seu annex Nacional, les quals fan referència a intensitats màximes admissibles en servei permanent per a conductors aïllats, i a una temperatura de 40º C, segons sigui el tipus d’aïllament i sistema d’instal·lació. Aquestes taules es refereixen a conductors usats normalment en instal·lacions interiors o receptores, és a dir, amb tensió nominal d’aïllament de 750 V. Les fórmules que s’han utilitzat són les següents: • Circuits trifàsics: - Per densitat de corrent: ϕ cos3 ⋅⋅⋅= IUP (1) - Per densitat de corrent: SU LP e⋅⋅ ⋅ = γ (2) • Circuits monofàsics: - Per densitat de corrent: ϕ cos ⋅ ⋅ = IUP (3) - Per densitat de corrent: SU LP e⋅⋅ ⋅ ⋅ = γ 2 (4) on: P= Potència instal·lada [W] I= Intensitat de corrent [A] U= Tensió de servei [V] Cosφ= Factor de potència e= Caiguda de tensió [V] L= Longitud del conductor [m] S= Secció del conductor [mm2] γ = Conductivitat del coure/Alumini [m/ Ω·mm2] Al document bàsic d’annexes es pot veure la fulla dels càlculs justificatius de tota la instal·lació elèctrica amb compliment en tot lo anterior esmentat. Pau Caldentey Nicolau - 34 - 4.13. Compensació de l’energia reactiva Donat que un grup considerable dels nostres receptors consumeixen energia reactiva, poden derivar-se efectes no desitjats, tal com: • Sobrecàrregues a nivell de transformadors • Caigudes de tensió a principi de línia • Escalfament dels cables d’alimentació, i llavors pèrdues d’energia activa. • Incidència al sistema de tarifes: recàrrecs en la facturació En el nostre ja que es consumeix la suficient energia reactiva s’ha cregut convenient instal·lar una bateria de condensadors per les següents avantatges: • Supressió de les sancions per consum excessiu d’energia reactiva • Ajust de la necessitat real de la instal·lació • Descàrrega del centre de transformació • Estalvi del 2,2% en la facturació. Per tant, veient que l’estalvi en la facturació mensual és del 2.2 %, suposa que instal·lar la bateria de condensadors es tant eficaç per a la producció com per a l’economia de l’empresa. A part de reduir el factor de potència permet a l’empresa amortitzar la bateria a llarg termini, essent així productiu per a l’empresa. La bateria de condensadors s’ha col·locat a l’embarrat general. 4.13.1. Tipus de compensació d’energia reactiva Tenint en compte el tipus de receptors que aniran instal·lats a la planta, s’aconsellaria una compensació global de tipus automàtica. Les càrregues inductives de la planta, a banda de la il·luminació, són molt previsibles: les composen motors que tenen una simultaneïtat fluctuant entre uns marges més o menys coneguts. En definitiva, la càrrega d’energia reactiva és variable en el temps per tant, la millor opció és un sistema automatitzat de compensació. Des del punt de vista de la forma de compensació, s’escull una compensació global perquè la instal·lació elèctrica per aquest tipus d’activitat no centralitza la distribució d’energia en un punt, sinó que repartim les càrregues en diverses zones, controlades cada una d’elles per un subquadre. Si volem compensar cada zona implica un gasto bastant gran pel que fa a número d’equips. L’objectiu serà la compensació del factor de potència existent de 0,8 al valor desitjat de 0,95. 4.13.2. Càlcul de compensació d’energia reactiva Tenint en compte el següent dimensionat de la instal·lació es podran aplicar les fórmules per al càlclul de compensació d’energia reactiva: Projecte Tècnic de Llicència Ambiental - 35 - • Subminstrament de la xarxa: Trifàsic. • Tensió composta: 400 V • Potència de càlcul activa: 174.386 W • Cos φ = 0.85 • Cos φ que volem aconseguir: 0.95 • Connexió de condensadors: Triangle. Per calcular la potència reactiva a compensar utilitzarem les següents expressions: kVArtgPQ 07,10862,0386,1741 = ⋅ = ⋅= ϕ (5) kVArtgtgPQc 87,50)328,062,0(386,174)21( = − ⋅ = −⋅ = ϕ ϕ (6) on: Q= Potència reactiva de la instal·lació [kVAr] P= Potència activa de la instal·lació [W] φ1= Angle desfasament sense compensació φ2= Angle desfasament que es vol aconseguir Qc= Potència reactiva a compensar [kVAr] Per calcular la capacitat dels condensadors trifàsics connectats en triangles utilitzarem la següent expressió: F W U Qc C µ π 3,377 105024003 87,50 103 3232 = ⋅ ⋅ ⋅ ⋅ = ⋅ ⋅⋅ =−− (7) on: C= Capacitat dels condensadors connectats en triangle [F] U= Tensió de la línea [V] W= 2∏f, on f és la freqüencia de la línea (f=50Hz) Per calcular la intensitat del condensador utilitzarem la següent expressió: A U Qc Ic 43,73 104003 87,50 103 3 3= ⋅⋅ = ⋅⋅ =− − (8) on: Ic= Intensitat del condensador [A] Per últim calcularem la reactància del condensador utilitzant la següent expressió: Ω= ⋅ = ⋅ =43,9 43,73 40033 Ic U Xc (9) on: Pau Caldentey Nicolau - 36 - Xc= Reactància del condensador [A] 4.13.3. Característiques de la bateria automàtica de condensadors Bateria de condensadors trifàsica de 400 V i freqüència de 50 Hz, de 52,5 kVAr de potència reactiva de 4 etapas 7,5+3x15 kVAr, de funcionamient automàtic amb regulador d’energia reactiva amb pantalla de vidre líquid per a la visualització de l’estat de funcionament amb condensadors autoprotegits, contactors amb resistències de preinserció i armari metàl·lic amb grau de protecció IP-21 per a instal·lació mural. 4.14. Tarificació elèctrica Les tarifes d’energia elèctrica s’ajustaran segons l’Ordre ITC/3860/2007, de 28 de desembre, per el qual es revisen les tarifes elèctriques a partir de l’1 de gener de 2008(B.O.E. 29-12-07). La tarifa elegida per a l’empresa serà la 3.0.2 general, amb potència superior a 15 kw. A continuació es motren els preus que haurà de pagar: Taula 4.9. Relació preus amb termes de potència i energia. Tarifa Terme de potència (€/kw mes) Terme de energia (€/kwh) 3.0.2 General, potència superior a 15kw 1,988549 0,095576 - 37 - CAPÍTOL 5: INSTAL·LACIÓ DE CLIMATITZACIÓ I VENTILACIÓ 5.1. Climatització L’objecte de la climatització forma part del condicionament de l’aire. Això inclou el conjunt d’operacions necessàries per deixar aire d’un recinte en unes condicions determinades de temperatura, humitat, pressió, velocitat i de més, convenients per una activitat o, simplement, de confort ambiental. D’aquesta definició se’n desprèn que el condicionament de l’aire inclou tant la calefacció com la ventilació i climatització, depenent de les exigències de temperatura i altres imposades a l’aire de l’ambient per l’activitat desenvolupada al recinte. El control de temperatura consisteix, bàsicament, en calefacció a l’hivern i refrigeració a l’estiu, per tal d’aconseguir una temperatura al voltant dels 20º C. Donat que el cos humà tendeix a adaptar-se al medi, les temperatures confortables a l’hivern són més baixes que les de l’estiu, de manera que amb 2022º C a l’hivern s’obté una sensació de confort equivalent a 23-25º C a l’estiu. La humitat convé mantenir-la entre el 60 i 70% a l’hivern i 40-50% a l’estiu. El consum energètic necessari per aconseguir aquests paràmetres, segons les condicions regnants a l’Espanya mediterrània, consisteixen en unes 40cal./h per m3 a l’hivern i 20-30 frigories. Pau Caldentey Nicolau - 38 - 5.1.1. Normativa de aplicació Les condicions que haurà de complir la instal·lació de climatització es regiran amb el Nou RITE, pel Real decret 1.027/2007, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament d'Instal·lacions Tèrmiques als Edificis. 5.1.2. Solució adoptada La instal·lació de climatització només es realitazarà a la part de oficines, on tots els respectius departaments és dotaran de tal manera que obtenguin una confortable climatització del recinte. Per l’elecció de les diferents màquines de climatització s’han realitzat els càlculs de les potències frigorífiques i calorífiques requerides per a cada recinte. Amb l’ajuda del programa de càlcul que es pot trobar a la pàgina web de la marca CARRIER hem aconseguit els valors necessaris per poder escollir la màquina adequada. El procés de càlcul no s’ha pogut adjuntar al document d’annexes ja que el càlcul es realitzava a travès de internet pas a pas, on es demanava les característiques del local d’estudi. En plànol PE0806EPA08 es poden veure les diferents potències frigorífiques i calorífiques que necessita cada recinte de la part de oficines. La maquinària que s’ha escollit segons els càlculs realitzats es descriuen a continuació: 1. Refrigeradora Bomba de calor aire-aigua amb ventilador axial. S’ha adoptat la solució de instal·lar un refrigeradora amb una potència capaç de abastir a totes les unitats interiors del local. S’ubicarà en la terraça de damunt les oficines. En plànol PE0806EPA010 de cuberta es pot veure la seva situació. Les característiques de la refigeradora són les següents: Taula 5.1. Característiques Refrigeradora. Refrigeradora Bomba de calor aireaigua amb ventiladora axial. Model: 30RH060-Serie B-AQUASNAP Capacitat frigorífica 54.000 W Capacitat calorífica 57.000 W Consum elèctric 31.100 W Refrigerant R-407C Pressió bomba aigua 133Kpa Cabdal d’aigua 2,74 l/s Connexions aigua 2” Cabdal aire 4.080 l/s Longitud 2.071 mm Projecte Tècnic de Llicència Ambiental - 39 - Amplada 1.081 mm Alçada 1.329 mm Pes 647 kg Nivell sonor 82 dB(A) 2. Unitats fan coil tipo cassette. Per a les unitats interiors s’instal·laran fan coils tipo cassette. Depenent de cada recinte seran de una capacitat frigorífica més alta o més baixa. En plànol PE0806EPA08 de instal·lació climatització es pot veure la situació de cada unitat interior. Les característiques de les diferents unitats interiors són les següents: Taula 5.2. Característiques Unitats fan coil. Unitat fan coil de cassette hidrònica Model: 42GWC004 Capacitat frigorífica 2.400 W Capacitat calorífica 3.800 W Consum elèctric 70 W Pèrdua de carga 9 Kpa Cabdal d’aigua 413 l/h Cabdal aire 184 l/s Longitud 298 mm Amplada 720 mm Alçada 720 mm Pes 21,5 kg Nivell sonor 40 dB(A) Taula 5.3. Característiques Unitats fan coil. Unitat fan coil de cassette hidrònica Model: 42GWC008 Capacitat frigorífica 4.000 W Capacitat calorífica 5.500 W Consum elèctric 85 W Pèrdua de carga 12 Kpa Cabdal d’aigua 688 l/h Cabdal aire 194 l/s Longitud 298 mm Amplada 720 mm Alçada 720 mm Pes 22,5 kg Nivell sonor 43 dB(A) Pau Caldentey Nicolau - 40 - Taula 5.4. Característiques Unitats fan coil. Unitat fan coil de cassette hidrònica Model: 42GWC016 Capacitat frigorífica 8.300 W Capacitat calorífica 9.700 W Consum elèctric 120 W Pèrdua de carga 15,3 Kpa Cabdal d’aigua 1.428 l/h Cabdal aire 338 l/s Longitud 298 mm Amplada 960 mm Alçada 960 mm Pes 48 kg Nivell sonor 47 dB(A) 5.2. Ventilació La ventilació general té com objectiu el manteniment de la pureza i de unes condicions a l’aire de un local determinat, es a dir, mantenir la temperatura, velocitat de l’aire i un nivell de ocntaminants dins dels límits admissibles per a preservar la salud dels treballadors. 5.2.1. Normativa de aplicació Segons el Nou RITE, pel Real decret 1.027/2007, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament d'Instal·lacions Tèrmiques als Edificis: • S'estableix l'exigència de Qualitat de l'Aire Interior, als edificis d'habitatges, als locals habitables a l'interior dels mateixos, als magatzems de residus, els trasters, els aparcaments i garatges; i als edificis de qualsevol altre ús, als aparcaments i als garatges es consideren vàlids els requisits de qualitat d'aire interior establerts a la Secció HS 3 del CTE • La resta d'edificis disposarà d'un sistema de ventilació per a l'aportament del suficient cabal d'aire exterior que eviti, als diferents locals en els quals es realitzi alguna activitat humana, la formació d'elevades concentracions de contaminants, d'acord amb el que s'estableix en l'apartat 1.4.2.2 i següents. Als efectes de compliment d'aquest apartat es considera vàlid l'establert en el procediment d'UNIR-la-EN 13779. Per tot això, es fa necessari introduir aquests criteris i adaptar els mateixos als projectes d'Edificis i instal·lacions de seguretat. Així com, tenir en consideració el Reial Decret 486/1997, de condicions mínimes de seguretat en els llocs de treball, per als projectes d'instal·lacions d'ús industrial. Projecte Tècnic de Llicència Ambiental - 41 - 5.2.2. Càlculs i Solució adoptada La instal·lació de conducte de ventilació es realitzarà a la zona de la nau de producció per poder renovar l’aire que es concentra en el procés productiu, i a més establir un sistema de evacuació de fums. A continuació es mostra el càlcul realitzat per poder escollir un sistema de ventilació adequat per la nau industrial: Taula 5.5. Càlculs ventilació. Recinte Superfície [m2] Altura [m] Volum de la Nau [m3] Renovacions [ren./h] Nau industrial Zona 1 274 7 1918 8 Nau industrial Zona 2 274 7 1918 8 Taula 5.6. Continuació càlculs ventilació. Cabdal [m3/h] Factor pèrdues Velocitat aire [m/s] Superfície conducte [m2] Radi conducte [mm2] 15344 1,3 5 1,1 593,9 15344 1,3 5 1,1 593,9 Tenint en compte els càlculs realitzats s’ha adopat la solució de instal·lar dos extractors helicoidals tubulars amb un cabdal màxim de 15.000 m3/h. Els conducte elegit serà tubular d’acer galvanitzat amb un diàmetre de 600mm. Pau Caldentey Nicolau - 48 - 6.6.2. Resistència al foc dels elements constructius de tancament La resistència al foc dels elements constructius delimitadors d’un sector d’incendi respecte d’altres no serà inferior a l’estabilitat al foc exigida pels elements constructius amb funció portant en aquest sector d’incendi. La resistència al foc de les mitjanes o murs adjacents amb un altre establiment no es tindran en compte en no haver-hi cap paret de l’establiment que toqui amb la paret d’un altre. Les portes de pas entre dos sectors d’incendi tindran una resistència al foc, com a mínim, igual a la meitat de l’exigida a l’element que separi ambdós sectors d’incendi, o bé a la quarta part d’aquella quan el pas es realitzi a través d’un vestíbul previ. Quan una mitjana, un forjat o una paret que compartimenti sectors d’incendi arribi a una façana, la resistència al foc d’aquesta serà, com a mínim, igual a la meitat de l’exigida a aquell element constructiu, en una franja l’amplada de la qual serà, com a mínim, d’1 m. A continuació es mostra a la taula 8.7 les resistències mínimes per normativa que compleixen tots els elements constructius de tancament de l’establiment: Taula 8.7. Resistència al foc mínimes a complir per elements constructius de tancaments. Sector d’incendi Parets entre sectors Mitjanera entre establiments Portes entre sectors Franja 1 m de fachada entre sectores Sector 1: Producció R 90 R 180 R 45 R 45 Sector 2: Oficines R 60 R 180 R 30 R 30 En estar els dos sectors delimitats entre si, s’escolliran els valors més desfavorables d’entre els dos sectors per a poder complir en tot moment. 6.6.3. Reacció al foc del materials Els elements constructius del sector 2 d’oficines han de complir les condicions de reacció al foc que s’estableixen a l’apartat 4 de la secció SI 1 del CTE: Taula 8.9. Taula 4.1 de la secció SI 1 del CTE: Reacció al foc dels elements constructius. Revestiments Situació del element Sostres i parets Sòl Recintes protegits B-s1, d0 CFL-S1 Recorreguts normals C-s2, d0 EFL Falsos sostres o terres elevats B-s3, d0 BFL-S2 Components elèctrics Segons reglament específic Els elements de revestiment aplicables a l’empresa, seran els descrits anteriorment per a cada zona en particular que afecti a l’establecimient, complient així la normativa corresponent. Projecte Tècnic de Llicència Ambiental - 49 - 6.7. Estudi d’evacuació 6.7.1. Càlcul d’ocupació L’ocupació dels establiments industrials es basa en les fórmules de l’apartat 6 de l’Annex II del RSCIEI. Per a l’aplicació de les exigències relatives a l’evacuació dels establiments industrials, es determinarà l’ocupació dels mateixos, P, deduïda de les expressions següents: P = 1,10 p, quan < 100. P = 110 + 1,05 (p - 100), quan 100 < p < 200. P = 215 + 1,03 (p - 200), quan 200 < p < 500. P = 524 + 1,01 (p - 500), quan 500 < p. Nota: (On p representa el número de persones que constitueixen la plantilla que ocupa el sector d’incendi, d’acord amb la documentació laboral que legalitzi el funcionament de l’activitat). L’ocupació dels edificis d’ús administratiu es basa en la taula 2.1 de la secció SI 3 del CTE. Per a l’aplicació de les exigències relatives a l’evacuació dels establiments d’ús administratiu, es determinarà l’ocupació d’aquests mateixos, P, deduïda de les següents expressions: 10 m2/persona per a zona d’ús administratiu. 2 m2/persona en vestíbuls generales i zones d’ús públic. 40 m2/persona per a magatzems i arxius. Ocupació nul·la per a zones d’ocupació ocasional i accesibles únicament a efectes de manteniment. Els valors obtinguts d’ocupació P, segons les anteriors expressions, s’arrodoniran al sencer inmediatament superior. L’ocupació per a cada sector i per a tot l’establiment es reflexa a la taula següent: Taula 8.10. Càlcul ocupació establiment. Ús Superfície (m2) M2/persona Ocupació Real (p) Ocupació de càlcul (P) Sector 1: Producció 548,49 - 8 9 Administratiu 256,82 10 26 Vestíbuls generals i zones d’ús públic 98,94 2 50 Arxius 17,86 40 1 Zones ocupació ocasional 4,5 nul·la 21 - El nombre total d’ocupants que es poden establir al sector d’oficines és de 77. En cap moment els ocupants del local arribaran a 77 persones. El nombre de Pau Caldentey Nicolau - 50 - treballadors contractats és de 21 i únicament s’ampliarà aquest nombre degut a les possibles visites. 6.7.2. Elements d’evacuació • Característiques de les portes i passos. Durant tot el recorregut d’evacuació les portes i els passos compliran les condicions exigides a l’apartat 4 de la secció SI 3 del CTE. Aquestes portes de sortida seran de 0,80 m d’amplada, com a mínim. Les fulles de les portes no seran inferiors a 0,60 m, ni superaran 1,20 m. Totes les portes seran abatibles, amb un eix de gir vertical, fàcilment operables i permetran l’obertura manual. Les portes de sortida d’emergència estan definides en la taula següent i se’n pot veure la ubicació al plànol XXXXX: Taula 8.11. Portes de sortida d’emergència de l’establiment. Nº Localització Abatible vertical Amplada (m) segons CTE Amplada (m) SE-1 Entrada SI a ≥ 0,8 0,8 SE-2 Magatzem matèries primeres SI a ≥ 0,8 0,8 SE-3 Recepció SI (doble fulla) a ≥ 0,8 1,4 SE-4 Zona Producció SI (doble fulla) a ≥ 0,8 1,4 • Característiques dels passadissos i rampes. Els passadissos i les rampas, a través dels quals es passi pel recorregut d’evacuació, compliran les condicions exigides a l’apartat 4 de la secció SI 3 del CTE. Els passadissos superen l’amplada mínima d’1 m. No existeixen rampes a l’establiment. • Característiques de les escales. No existeixen la construcció d’escales en tot l’establiment. 6.7.3. Recorreguts d’evacuació La distància màxima des de qualsevol punt de l’establiment a la porta d’evacuació no pot superar els 50 metres, ni els 25 metres sense alternativa, ja que és un establiment que disposa de més d’una sortida de planta. Analitzant els plànols d’evacuació PE0806EPA07 es localitzen els recorreguts d’evacuació i les sortides d’emergència. El recorregut més llarg fins la sortida d’emergència és de 21 metres, inferior als 50 metres exigits. Un cop travessades les portes de sortida posteriors es podrà accedir pels laterals a la façana, i d’allà al punt de trobada situat davant de l’establiment al carrer de Palou. Projecte Tècnic de Llicència Ambiental - 51 - 6.8. Instal·lacions de protecció contra incendis incorporats al sector 1: Producció A continuació, i segons l’Annex III del RSCIEI, s’estableixen els requisits de les instal·lacions de protecció contra incendis dels establiments industrials. Tots els aparells, equips, sistemes i components de les instal·lacions de protecció contra incendis dels establiments industrials, així com el disseny, la execució, la posada en funcionament i el manteniment de les seves instal·lacions, compliran allò preceptuat al Reglament d’Instal·lacions de protecció contra incendis, aprovat pel Reial Decret 1942/1993, del 5 de novembre, i a l’Ordre del 16 d’abril de 1998, sobre normes de procediment i desenvolupament del mateix. 6.8.1. Sistema de detecció automàtica Segons l’apartat 3 de l’Annex III del RSICIEI, la instal·lació del sistema de detecció automàtica és obligatòria per edificis de tipus B i nivell de risc intrínsec mig, si la superfície es de 2.000 m2 o superior. La superfície del sector de producció és de 548,49 m2, inferior als 2.000 m2, pel qual no és obligatòria la seva instal·lació. 6.8.2. Sistemes manuals de alarma d’incendi Segons l’apartat 4 de l’Annex III del RSICIEI, la instal·lació del sistema manual d’alarma d’incendis és obligatòria si la superfície total construïda és de 1.000 m2 o superior, o si no es requereix la instal·lació de sistemes de detecció automàtics. La superfície del sector de producció és de 548,49 m2, inferior als 1.000 m2, però al no haver-se requerit la instal·lació de detecció automàtica, serà obligada la seva dotació. Els polsadors d’alarma es situaran de manera que la distància màxima a recórrer, des de qualsevol punt fins a arribar a un polsador, no superi els 25 metres. Veure plànol PE0806EPA07 d’instal·lacions contra incendis per a la seva ubicació. 6.8.3. Comunicació d’alarma Segons l’apartat 5 de l’Annex III del RSICIEI, la instal·lació de sistema de comunicació d’alarma és obligatòria a tot l’establiment si la suma de la superfície dels sectors és de 10.000 m2 o superior. La superfície total és de 548,49 m2 per tant, no serà obligada la seva instal·lació. No obstant, s’ha decidit instal·lar un sistema de comunicació on la senyal acústica permetrà diferenciar si es tracta d’una alarma per emergència parcial o per emergència general. Veure plànol PE0806EPA07 d’instal·lacions contra incendis per a la seva ubicació. 6.8.4. Central de detecció i control És el punt en el que es reben les senyals d’alarma provinents dels polsadors d’alarma distribuïts per les dependències de l’empresa. Pau Caldentey Nicolau - 52 - La ubicació en el panell de la central de detecció d’una senyal lluminosa, haurà de permetre identificar ràpidament el sector i punt en el que s’ha produït la situació d’alarma i activar el Pla d’Emergència establert. La centraleta de detecció està ubicada a la recepció del sector d’oficines segons es pugui observar al plànol PE0806EPA07 d’instal·lacions contra incendis. 6.8.5. Extintors Segons l’apartat 8 de l’Annex III del RSICIEI, s’instal·laran extintors d’incendi portàtils en tots els sectors. S’han colocat extintors amb una eficacia de 21A per els elements sòlids de l’activitat. Per a les maquinàries i el quadre elèctric general s’han col·locat extintors de CO2. I per últim es disposarà de una carro de 25kg de eficacia 21A 233B per materials líquids de que disposa l’empresa. L’emplaçament dels extintors permetrà que siguin fàcilment visibles i accessibles, per això es col·locaran preferiblement en angles morts i el mànec de l’extintor estarà a una cota de 1700mm del terra, estaràn situats pròxims als punts on s’estimi major probabilitat de iniciar-se un incendi i la seva distribució serà tal que el recorregut màxim horitzontal, desde cualsevol punt del sector d’incendi fins l’extintor, no superi els 15 metres. 6.8.6. Sistemes de boca d’incendis equipada (BIEs) Segons l’apartat 9 de l’Annex III del RSICIEI, la instal·lació de sistemes de boques de incendi equipades és obligatòria per edificis de tipus B i nivell de risc intrínsec mig si la superfície és de 500 m2 o superior. La superfície total és de 548,49 m2 per tant, serà obligada la seva instal·lació. Tenint en compte el nivell de risc intrínsec mitjà del sector, s’admetrà el tipus de BIE de 25 mm com a posada addicional del 45 mm, i es considerarà, als efectes de càlcul hidràulic, com BIE de 45 mm. Aquestes hauran de tenir un temps d’autonomia de 60 minuts, i la pressió a la boca no serà inferior a 2 bar ni superior a 5 bar, disposant, si fos necessari, de dispositius reductors de pressió, tal i com es descriu al RD 1942/1993 d’instal·lacions de Protecció Contra incendis. Estan distribuïdes per l’establiment de manera que qualsevol punt es trobi a menys de 25 metres d’aquestes. Estan situades en zones estratègiques que permetin el seu fàcil accés, tal i com es grafia en els plànols d’instal·lacions contra incendis PE0806EPA07, principalment junt a les sortides de planta. Tots els elements que composen la BIE van col·locats en un armari metàl·lic i de dimensions suficients per permetre un desplegament ràpid i complet de la mànega. Seran armaris amb un marc metàl·lic i un vidre que possibiliti la visió, així com la seva ruptura fàcil. Aniran a una alçada de 1,50 m des del seu centre al terra i amb rètols indicatius en llocs fàcilment visibles. 6.8.7. Sistema de columna seca Segons l’apartat 10 de l’Annex III del RSICIEI, la instal·lació del sistema de columna seca és obligatòria per edificis de nivell de risc intrínsec mig si la alçada és de 15 m o superior. L’altura és inferior als 15 m, pel que no és obligatòria la seva instal·lació. Projecte Tècnic de Llicència Ambiental - 53 - 6.8.8. Sistemes de ruixadors automàtics d’aigua Segons l’apartat 11 de l’Annex III del RSICIEI, la instal·lació de sistemes de ruixadors automàtics d’aigua és obligatòria per edificis de tipus B i nivell de risc intrínsec mig si la superfície és de 2.500 m2 o superior. La superfície del sector de producció és de 548,49 m2, inferior als 2.500 m2, pel que no és obligatòria la seva instal·lació. 6.8.9. Enllumenat d’emergència S’instal·larà un sistema d’enllumenat d’emergència a tot el sector de manera que s’indiqui clarament tots els recorreguts i portes d’evacuació. Tot l’ennllumenat haurà de complir amb les exigències mínimes que es cita a l’apartat 16 de l’Annex III del RSCIEI i que es troben descrites al capítol 4 apartat 4.13 de la present memòria. Veure plànol PE0806EPA07 d’instal·lacions contra incendis per a la seva ubicació. 6.8.10. Senyalització Es procedirà a la senyalització de les sortides d’ús habitual o d’emergència, així com la dels mitjans de protecció contra incendis o d’utilització manual, quan no siguin fàcilment localitzables des d’algun punt de la zona protegida, tenint en compte allò disposat al Reglament de senyalització dels centres de treball, aprovat pel Reial Decret 485/1997 del 14 d’abril, sobre disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut a la feina. La senyalització haurà de seguir les següents normes: UNE 23033, UNE 23034 i UNE 23035. 6.9. Instal·lacions de protecció contra incendis incorporats al sector 2: Oficines A continuació, i segons la secció SI 4 del CTE s’estableixen els equips i instal·lacions de protecció contra incendis dels que han de disposar els edificis. El disseny, l’execució, la posada en funcionament i el manteniment d’aquestes instal·lacions, així com els seus materials, components i equips, han de complir l’establert al “Reglament d’Instal·lacions de Protecció contra Incendis”, en les seves disposicions complementàries i en qualsevol altra reglamentació específica que li sigui d’aplicació. 6.9.1. Sistema de detecció automàtica Segons la taula 1.1 de la secció SI 4 del CTE, la instal·lació del sistema de detecció automàtica és obligatòria si la superfície excedeix de 5.000 m2. La superfície del sector d’oficines és de 377,89 m2, inferior als 5.000 m2, pel qual no és obligatòria la seva instal·lació. Pau Caldentey Nicolau - 54 - 6.9.2. Sistemes manuals de alarma d’incendi Encara que no és obligatori, s’ha dotat de una instal·lació de sistema manual d’alarma d’incendis, ampliant-se així la del sector 1 de producció. Els polsadors d’alarma es situaran de manera que la distància màxima a recórrer, des de qualsevol punt fins a arribar a un polsador, no superi els 25 metres. Veure plànol PE0806EPA07 d’instal·lacions contra incendis per a la seva ubicació. 6.9.3. Comunicació d’alarma Segons la taula 1.1 de la secció SI 4 del CTE, la instal·lació de sistema de comunicació d’alarma és obligatòria si la superfície dels sector excedeix de 1.000 m2. La superfície total és de 377,89 m2 per tant, no serà obligada la seva instal·lació. No obstant, s’ha decidit instal·lar un sistema de comunicació on la senyal acústica permetrà diferenciar si es tracta d’una alarma per emergència parcial o per emergència general. Veure plànol PE0806EPA07 d’instal·lacions contra incendis per a la seva ubicació. 6.9.4. Central de detecció i control És el punt en el que es reben les senyals d’alarma provinents dels polsadors d’alarma distribuïts per les dependències de l’empresa. La ubicació al panell de la central de detecció d’una senyal lluminosa haurà de permetre identificar ràpidament el sector i punt en el que s’ha produït la situació d’alarma i activar el Pla d’Emergència establert. La centraleta de detecció està ubicada a la recepció del sector d’oficines, segons es pot observar al plànol PE0806EPA07 d’instal·lacions contra incendis. 6.9.5. Extintors Segons la taula 1.1 de la secció SI 4 del CTE, s’instal·laran extintors d’incendi portàtils en tots els sectors. S’han colocat extintors amb una eficacia mínima de 21A-113B-C per tot el sector de oficines. Per al subquadre elèctric s’ha col·locat un extintor de CO2. L’emplaçament dels extintors permetrà que siguin fàcilment visibles i accessibles, per això es col·locaran preferiblement en angles morts i el mànec de l’extintor estarà a una cota de 1700mm del terra, estaràn situats pròxims als punts on s’estimi major probabilitat de iniciar-se un incendi i la seva distribució serà tal que el recorregut màxim horitzontal, desde cualsevol punt del sector d’incendi fins l’extintor, no superi els 15 metres. 6.9.6. Sistemes de boca d’incendis equipada (BIEs) Segons la taula 1.1 de la secció SI 4 del CTE, la instal·lació de sistemes de boques de incendi equipades és obligatòria si la superfície excedeix els 2.000 m2. La superfície total és de 377,89 m2 per tant, no serà obligada la seva instal·lació. Projecte Tècnic de Llicència Ambiental - 55 - 6.9.7. Sistema de columna seca Segons la taula 1.1 de la secció SI 4 del CTE, la instal·lació del sistema de columna seca es obligatòria per edificis amb una altura d’evacuació major de 24m. L’altura és inferior als 24 m, per el qual no es obligatòria la seva instal·lació. 6.9.8. Sistemes de ruixadors automàtics d’aigua Segons la taula 1.1 de la secció SI 4 del CTE, la instal·lació de sistemes de ruixadors automàtics d’aigua és obligatòria per edificis amb una alçada d’evacuació major de 80m. L’altura és inferior als 80 m, pel qual no és obligatòria la seva instal·lació. 6.9.9. Enllumenat d’emergència S’instalarà un sistema d’enllumenat d’emergència a tot el sector de manera que s’indiqui clarament totes els recorreguts i portes d’evacuació. Tot l’ennllumenat haurà de complir amb les exigències mínimes descrites al capítol 4 apartat 4.13 de la present memòria. Veure plànol PE0806EPA07 de instal·lacions contra incendis per a la seva ubicació. 6.9.10. Señalització Es procedirà a la senyalització de les sortides d’ús habitual o d’emergència, així com la dels mitjans de protecció contra incendis d’utilització manual, quan no siguin fàcilment localitzables des d’algun punt de la zona protegida, tenint en compte allò disposat al Reglament de senyalització dels centres de treball, aprovat pel Reial Decret 485/1997 del 14 d’abril, sobre disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut a la feina. La senyalització haurà de seguir les normes següents: UNE 23033, UNE 23034 y UNE 23035. 6.10. Sistema de hidrants i instal·lacions exteriors Segons el Decreto 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendios en els edificis, complemenària a la NBE-CPI/91, obliga a que toda nova edificació tengui un hidrante exterior a menys de 100 m de la façana. Existe un hidrante, a menys de 100m, instal·lat en arqueta (boca de hidrant) de la xarxa pública contra incendis en el carrer de Palou, a la cera de enfront de l’establiment. Veure plànol PE0806EPA02 de l’ubicació exacte de l’hidrant. L’establiment es troba a més de 25 m. de massa forestal. - 56 - CAPÍTOL 7: ESTUDI DE ASPECTES MEDIOAMBIENTALS 7.1. Emissions a la atmòsfera Segons les característiques dels diferents productes que utilitza l’empresa en el seu procés de fabricació, i que podem veure a l’apartat d’annexes és pot dir que existiran focus d’emissions a l’atmosfera. D’aquesta manera s’haurà de obrir un llibre de registre d’emissions a l’atmòsfera i realitzar d’aquesta manera el corresponent estudi. Segons els resultats de l’estudi, s’haurà de veure s’hi supera els límits normatius, i en el seu cas aplicar les mesures correctores corresponents. A la part de la nau de producció existeix un sistema de ventilació per tal de renovar l’aire de zona i en cas d’incendi per la possible evacuació de fums. 7.2. Gestió de les aigües 7.2.1. Subministre d’aigua El subministrament d’aigua de l’empresa EUROPLÀSTICS, S.A. és a través de la xarxa pública de l’Ajuntament de Parets del Vallès. 7.2.2. Usos de l’aigua L’ús de l’aigua és el següent: • Aigües sanitàrias o domèstiques: 100% • Es considera un consum diari de 100 litres / habitant en oficines Projecte Tècnic de Llicència Ambiental - 57 - • 29 treballadors • 220 dies / any Taula 9.1. Consum d’aigua prevista. CONSUM ANUAL D’AIGUA DE LA XARXA PÚBLICA PREVISTA 638 m3 / any CONSUM DIARI D’AIGUA DE LA XARXA PÚBLICA PREVISTA 29 m3 / dia CONSUM HORARI D’AIGUA DE LA XARXA PÚBLICA PREVISTA 1,2 m3 / hora 7.2.3. Abocament de l’aigua El volum mig d’aigua abocada de 638 m3/any. L’establiment disposa d’1 punt d’abocament localitzat davant l’entrada de l’establiment sense arqueta de registre i abocament directe a la xarxa de clavegueram públic de l’Ajuntament de Montornès. Per nombre de CCAE li és obligatori sol·licitar el permís d’abocament d’aigües residuals davant l’Entitat de Medi Ambient de l’Entitat Metropolitana de Barcelona. Les aigües pluvials tenen les seves baixants independents i no existeix recirculació de l’aigua. Les característiques de les aigües abocades són les corresponents als usos domèstics o sanitaris de l’aigua. A la taula següent es mostren les característiques d’un abocament d’aigües residuals sanitàries: Taula 9.2. Característiques d’un abocament tíìc d’aigües residuals sanitàries. Paràmetres Unitats Valor* Matèries en suspensió mg/l 330 Matèria orgànica mg/l 330 Sals solubles µS/l 15.000 Matèries Inhibidores Equitox/m3 1 Nitrogen mg/l 50 Fósfor mg/l 10 *Valors d’un abocament d’aigües sanitàries per defecte estipulats per l’Agència Caltalana de l’Aigua. Veure plànol PE0806EPA08 de vectors ambientals on es grafien els diferents abocaments d’aïgues de l’empresa. 7.2.4. Aspectes tributaris de l’ús de l’aigua L’empresa EUROPLÀSTICS, S.A. no haurà de presentar la Declaració d’Ús i Contaminació d’Aigua (DUCA) ja que no arribarà al consum de 1.000m3 anuals. Pau Caldentey Nicolau - 64 - Seoánez Calvo Mariano (1998) Ecología industrial ingeniería medioambiental aplicada a la industria y a la empresa manual para responsables medioambientales. Ed. Mundi prensa Seoánez Calvo Mariano, Angulo Aguado Irene (1999) Manual de gestión medioambiental de la empresa. Ed. Mundi prensa Enginyer Tècnic Industrial E.U.E.T.I.B Pau Caldentey Nicolau