L'envelliment de les dones: habitatge i pobresa

Ajuts a la Recerca Francesca Bonnemaison en Igualtat d’Oportunitats i Gènere. 2007 L’ENVELLIMENT DE LES DONES: HABITATGE I POBRESA Discriminació de les dones en l’accés als recursos i als béns Enriqueta Díaz Perera Josep Roca Cladera Novembre 2008 ©Centre de Política de Sòl i Valoracions Av. Diagonal 649 4a planta 08028 Barcelona [email protected] Primera edició: gener 2009 ISBN: 84-8157-551-4 Impressió: CPSV L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 1 INDEX 1. Objectiu de la Recerca 5 2. Introducció: Plantejament teòric i conceptual de la recerca proposada 7 3. Metodologia de la recerca. Treball de camp 13 4. Envelliment de la població i feminització de la vellesa 17 4.1. Tendències demogràfiques: cap a l’envelliment de la població 17 4.2. Anàlisi prospectiva 19 5. Diagnosi del “problema de l’habitatge” entre les dones grans catalanes 27 6. Estudi de les necessitats habitacionals i urbanes de les dones grans del municipi d’Esplugues de Llobregat 39 7. Conclusions 61 8. Bibliografia comentada 71 Annex 1: Model demogràfic 75 Annex 2: Esplugues 81 Bibliografia 85 L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 2 L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 3 “Llevamos mucho tiempo hablando de la vejez y del envejecimiento, pero todavía no ha calado en nosotros la revolución que significa ser una sociedad vieja. Por llevarlo a otros terrenos, como la estética: todavía no hemos inventado una estética de la vejez, y pasamos muchos más años siendo viejos que siendo jóvenes. Nos tenemos que inventar la tercera edad, porque viviremos más años como viejos que como jóvenes. Si eres viejo a partir de los 65 y te vas a morir dentro de nada con 100, pasaremos 35 años como viejos. En cambio, si empiezas a ser joven a los 18, no tienes 35 años de juventud por delante” María Ángeles Durán (2005) L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 4 L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 5 1.- Objectiu de la Recerca1 La recerca que aquí es planteja, té com a objectiu conèixer el conjunt de relacions existents entre la població envellida i l’habitatge, de manera molt especial, com aquestes afecten i determinen els últims anys de vida de les dones grans. Un dels canvis més significatius que està experimentant la població catalana en el decurs dels últims anys és l’envelliment de la població. Aquest canvi demogràfic i social ha afectat de manera específica a les dones grans. Hi ha més dones que homes d’edat avançada perquè la seva expectativa de vida és més llarga. En el moment de néixer les dones tenen sis anys més d’expectativa de vida que els homes i més de 10 anys de promig a partir dels 65 anys però també paguen un cost més alt en malalties i pobresa. A l’enviduar el risc de pobresa es multiplica perquè les percepcions econòmiques que reben irremediablement es redueixen mentre augmenten les dificultats per mantenir l’autonomia física i sovint la psíquica. L’esperança de vida i la situació econòmica de les persones grans han tingut repercussions en el mercat de l’habitatge i en la propietat de les vivendes. Gairebé una de cada dues llars d’aquest grup d’edats té com a persona titular a una anciana que viu sola; malgrat la majoria són propietàries dels habitatges on viuen, no disposen de les rendes necessàries pel seu manteniment; així es dóna la paradoxa que tenint un important capital immobiliari al no poder-lo realitzar, perquè necessiten l’habitatge per viure, són molt pobres, i la seva riquesa es transferirà a les persones que heretin el patrimoni que elles han aconseguit. En el cas de les dones que viuen de lloguer, les dificultats encara es multipliquen. Tampoc cal oblidar les dificultats econòmiques per a fer front a les despeses de les imprescindibles obres de rehabilitació que demana l’antiguitat excessiva del parc immobiliari, la seva conservació inadequada, la manca d’ascensor, d’aïllament tèrmic i acústic, o l’absència de calefacció. D’altra banda, la manca d’espais urbans i punts de trobada de les dones i per a les dones, accentuen l’aïllament que repercuteix en un empitjorament de les condicions psíquiques i físiques d’aquest segment de la població. La ciutat no està pensada per a la gent gran, fet que es especialment cert en el cas de les dones. La recerca que aquí es presenta parteix de la hipòtesi que un percentatge molt elevat de l’empobriment personal i psíquic de les persones grans en general, i de les dones en particular, és resultat de la degradació dels seus habitatges (i de la ciutat en la que habiten), al no poder fer front a moltes de les despeses de manteniment per la pèrdua progressiva del seu nivell adquisitiu i veure augmentar exponencialment la seva soledat i tristesa. El fet que els últims anys de les seves vides visquin en un estat d’ansietat permanent per la precarietat econòmica i la manca d’atenció del seu entorn més proper, augmenta les malalties i una degradació personal sovint evitable. L’estudi cerca, així mateix, oferir als ajuntaments el desenvolupament d’un conjunt de mesures en matèria de política d’habitatge i d’assistència social, les quals tindran com a objectiu abordar de manera qualitativa l’ús que se’n fa per part de les dones grans de l’habitatge familiar així com dels espais urbans de convivència, tot i atenint-se a les característiques dels diferents grups d’edat (65 – 80 anys i de 80 en endavant) així com de les problemàtiques que se’n poden derivar de les seves necessitats. L’estudi, d’igual manera, proposarà mesures dirigides a apaivagar les insuficiències del mercat immobiliari, tot i suggerint línies d’actuació per tal de millorar les necessitats habitacionals de les dones d’edat avançada. 1 Aquest treball ha estat possible gràcies al curs del Seminari de Ciutat, Ciutadania i Gènere, del Programa de Màster i de Doctorat en Gestió Urbana de la Universitat Politècnica de Catalunya. Els autors responsables de l’esmentat Seminari de Recerca volen agrair la col·laboració de Blanca Gutiérrez, Yraida Romano i Juliana Estrada, becàries de la UPC. També a Farlane Browne i Francisco Zúñiga, alumnes de l’esmentat seminari. L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 6 L’estudi es desenvolupa segon l’estructura que segueix: • En primer lloc es desenvolupa el plantejament teòric i conceptual de la recerca proposada. • A continuació es presenta la metodologia de la recerca sobre fonts secundàries i primàries. En aquest apartat s’exposa el treball de camp realitzat, el qual ha consistit en la realització d’una enquesta a una mostra representativa de les dones majors de 64 anys residents al municipi d’Esplugues de Llobregat, així com l’anàlisi d’una sèrie d’espais públics de l’esmentat municipi. • El cos fonamental de l’estudi es desplega en els tres capítols següents. El primer tracta sobre l’envelliment de la població i la feminització de la vellesa. En ell es relaten de forma pormenoritzada les tendències demogràfiques existents al món sencer cap a l’envelliment i feminització de la població, així com es realitza una anàlisi prospectiva dels escenaris previsibles a Catalunya, la província de Barcelona i el municipi objecte d’estudi. El segon aborda la diagnosi del “problema de l’habitatge” entre les dones grans catalanes, posant especial relleu en la situació existent al municipi d’Esplugues. Finalment el tercer presenta les principals conclusions de l’enquesta sobre les necessitats habitacionals i urbanes de les dones grans del municipi d’Esplugues de Llobregat. • El treball conclou amb un capítol de conclusions, on es presenta el resum dels problemes habitacionals i urbans de les dones grans, així com les línies mestres que haurien de seguir les polítiques públiques dirigides a aquest col·lectiu. • Finalment s’inclou una selecció bibliogràfica comentada, així com un conjunt d’Annex de la informació estadística emprada. L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 7 2.- Introducció: Plantejament teòric i conceptual de la recerca proposada Un dels canvis més significatius que està experimentant la població catalana es el progressiu envelliment de la població. A l’epígraf 3 d’aquest Informe s’analitzen en detall les tendències poblacionals a Catalunya, Europa i al Mon, posant-se de manifest la tendència universal cap a la generalització de la vellesa arreu, però especialment al mon més desenvolupat. De forma sintètica es pot afirmar que el conjunt de les projeccions demogràfiques indiquen un aprofundiment del fenomen de l’envelliment, així com de la feminització de la vellesa. D’aquesta manera les dones grans, amb edats superiors a 64 anys, que representaven un 8,6% de la població europea l’any 1990 passaran a representar el 16,5%, creixement semblant a l’experimentat pel homes d’edat avançada, els quals arribaran al 13,4% de la població el 2050, per només el 5,4% el 1990. A Catalunya, i segon previsions de l’IDESCAT2, el percentatge de la població de 65 o més anys d’edat, passarà del 17,4% del 2001, al 20,64% el 2030 (veure figura n. 1). Figura n. 1: Piràmide d’edats de Catalunya. 2001-2030 Font: IDESCAT. Elaboració pròpia. El canvi demogràfic i social, el desenvolupament del qual es detalla en aquesta recerca, afecta de manera específica a les dones grans. Hi ha més dones que homes d’edat avançada donada la seva superior esperança de vida3. Segons el Ministeri de Treball i Assumptes Socials en el moment de néixer les dones tenien a Catalunya, l’any 20004, una esperança de vida de 83,1 anys i els homes de 76,3. Aquesta 2 IDESCAT, http://www.idescat.net/cat/poblacio/poblprojeccions.html, febrer 2007, escenari mig-baix. 3 Les raons d’aquest fet es deuen, com de forma unànime interpreta la literatura especialitzada (Carlson, 1990), a la major mortalitat masculina deguda a les diferències socials així com al diferent grau de risc del comportament dels homes. 4 Informe 2004. Las personas mayores en España... 2010 70.000 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 70.000 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90 95 o més Homes Dones 2001 70.000 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 70.000 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90 95 o més Homes Dones 2020 70.000 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 70.000 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90 95 o més Homes Dones 2030 70.000 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 70.000 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90 95 o més Homes Dones L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 14 • En primer lloc l’estructura de les llars en funció de l’edat i sexe de la “persona principal”: nacionalitat, origen, composició, nombre, edat i sexe de la resta de membres de la llar, relació amb l’activitat econòmica (persones ocupades, atur, categoria socio-professional, ...), nivell d’instrucció, grau de motorització, mobilitat deguda al treball, o a d’altres causes (estudi, oci, compres, sanitat, ...). • En relació a l’habitatge s’analitza, entre d’altres aspectes, la forma de tinença (propietat, pagada o no, herència, lloguer, residència geriàtrica, pisos assistits, ...); l’antiguitat de l’habitatge, el seu estat de conservació, superfície, nombre d’habitacions; els serveis de la vivenda (ascensor, calefacció, gas canalitzat, ...); disposició de segona residència, etc. • Les anteriors anàlisis s’han realitzat de forma dinàmica, atenent a l’evolució experimentada entre els dos períodes intercensals més propers (1991 i 2001), així com, en funció de la disponibilitat de les dades, del Padró de 2006. • Estudi de la resta de fonts disponibles: estadístiques sanitàries (amb especial atenció a les visites hospitalàries, tipus de les malalties sofertes, mortalitat, discapacitats sofertes per la gent gran, ...), econòmiques, socials i assistencials, d’ús del temps, cura ... que estiguin a l’abast. • Aquesta fase de diagnosi conclou amb una anàlisi econòmica de les llars composades per gent gran, especialment d’aquelles dones que viuen soles, i dels recursos econòmics dels que disposen per enfrontar el manteniment, conservació, millora i rehabilitació de l’habitatge en el que viuen. L’estudi busca posar de manifest la paradoxa d’una bona part de les dones grans, “pobres riques”, que malgrat disposar d’un habitatge en propietat, i, per tant, tenir un patrimoni significatiu, malviuen com a conseqüència de la insuficiència dels actuals mecanismes financers i hipotecaris. També es planteja la greu situació en la que es troben les dones amb baixos recursos econòmics que viuen en règim de lloguer. 3. Anàlisi de les polítiques d’habitatge, urbanes i assistencials dels municipis de la província. Es seleccionaran un seguit de municipis representatius de la província de Barcelona5, tant des del punt de vista demogràfic, com en funció del nivell de renda de la població, per tal d’estudiar les polítiques endegades vers les dones grans. S’analitzaran les experiències en matèria d’habitatge, accessibilitat als serveis, assistència domiciliària, serveis socials, igualtat de gènere i actuacions urbanes (incloses les contingudes en la llei de barris) entre d’altres. 5 L’anàlisi realitzada s’ha concretat, de forma molt especial, en el municipi d’Esplugues de Llobregat, el qual dona suport a aquest projecte de recerca per mitjà de la seva regidora d’igualtat i alcaldessa. L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 15 4. Estudi de les necessitats habitacionals i urbanes de les dones grans del municipi d’Esplugues de Llobregat. Aquest epígraf representa l’element clau de la investigació proposada. Es tracta de presentar els resultats de l’estudi de camp realitzat en el qual s’ha enquestat una mostra de les dones majors de 64 anys del municipi objecte d’estudi. L’enquesta inclou, entre d’altres aspectes, informació relativa a l’edat de la persona enquestada (ja que es pretén copsar les diferències d’apreciació entre les “joves” i “velles” dones grans), nombre de membres i estructura de la llar, edat i sexe de la resta de membres, parentiu, nivell socio-econòmic de la llar, característiques i problemes de l’habitatge (antiguitat, superfície, estat de conservació, serveis, ascensor, necessitats de reforma, ...), tipus de tinença (propietat –pagada, amb pagaments pendents, heretada, ..., lloguer, residències per persones grans, ...), despeses residencials (lloguer, manteniment, despeses comunitàries, impostos), grau de satisfacció amb l’habitatge, utilització i satisfacció dels espais urbans, dels equipaments públics, zones d’esbarjo i transports urbans. L’enquesta inclourà, igualment, una estimació de la utilització del seu temps per part de les dones grans (cura personal, treball, estudis, família, reunions i vida social, esports, activitats i jocs, TV i premsa, ...), amb especial atenció a l’ajuda que presten a la família. Igualment una estimació de les seves necessitats sanitàries i assistencials, malalties, discapacitats. També s’analitzarà el grau d’atenció que reben de la família, especialment de les filles i dels fills, grau de soledat, ... En suma, l’enquesta es proposarà conèixer l’opinió que tenen les dones grans dels seus problemes i les seves aspiracions, i, molt especialment de l’habitatge, el barri i la ciutat en els que viuen. 5. Elaboració d’un conjunt d’iniciatives dirigides a millorar les condicions habitacionals i urbanes de les dones grans de la província de Barcelona. L’estudi busca oferir als ajuntaments el desenvolupament d’un conjunt de mesures en matèria de política urbana i d’habitatge, així com d’ajuda econòmica i assistència social, les quals tindran com a objectiu millorar de manera qualitativa l’ús que se’n fa per part de les dones grans de l’habitatge familiar així com dels espais urbans de convivència. L’estudi, d’igual manera, proposarà mesures dirigides a apaivagar les insuficiències del mercat immobiliari, tot i suggerint línies d’actuació per tal de millorar les necessitats residencials de les dones grans. L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 16 L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 17 4.- Envelliment de la població i feminització de la vellesa 4.1. Tendències demogràfiques: cap a l’envelliment de la població Un dels canvis més significatius que està experimentant la població, a escala mundial, es el progressiu envelliment de la població. L’any 2007 hi havia al món 496,9 milions de persones majors de 64 anys (veure figura n. 11), de les quals 278,8 milions eren dones, un 56,11% del total (figura n. 12). Del conjunt de la població mundial, 6.627.548.985 persones a mitjans de l’esmentat 2007, la població envellida representava, només, un 7,5%. El 1991, però, les persones grans representaven 345,4 milions, un 6,3% del total. En només 16 anys la gent gran ha augmentat, al planeta, en 151,5 milions de persones (figura n. 13), representant gairebé el 13,5% de l’increment de la població mundial (1.122.898.521). Les persones amb edats superiors a 64 anys creixen, per tant, a un ritme superior al del conjunt de la població, tendint a convertir la qüestió de la vellesa en un fenomen d’abast mundial.6 Figura n.11: Població més gran de 64 anys al Mon, l’any 2007 92,50% 7,50% 0-64 anys >64 anys Font: Bureau of Census. Elaboració pròpia Figura n. 12: Percentatge de dones de la població envellida al Mon (2007) 43,89% 56,11% Homes Dones Font: Bureau of Census. Elaboració pròpia Les estimacions estableixen que en 2025 les persones majors de 64 anys representaran ja el 10,8% del total de la humanitat, superant ja la barrera del 900 milions. I que, per a 2050, la gent gran representarà 1.661 milions de persones, un 16,7% del total mundial (figura n. 14). Generalització de la vellesa que tindrà, en les 6 Explotació pròpia a partir de la base de dades del Bureau of Census dels USA. L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 18 dones, el gran protagonista al superar aquestes en gairebé 200 milions als homes grans. Figura n. 13: Increment de la població mundial (1991-2007) 971.361.087 151.537.434 0,00E+00 2,00E+08 4,00E+08 6,00E+08 8,00E+08 1,00E+09 1,20E+09 0-64 anys > 64 anys Font: Bureau of Census. Elaboració pròpia Figura n. 14: % de la població envellida al Mon (1990-2050) Font: Bureau of Census. Elaboració pròpia Aquests canvis a venir, però, ja són una realitat a casa nostra. Europa, Amèrica del Nord (amb l’excepció de Mèxic), el Japó i Austràlia-Nova Zelanda, es a dir, la totalitat del món més desenvolupat, mostra ja en l’actualitat processos d’envelliment de la població molt acusats. La figura n. 15 mostra l’evolució de la piràmide d’edats de la UE-257 entre 1990 i 2005. Com es pot veure s’ha produït un manifest increment de la població en les edats superiors als 35 anys. Per la seva part la figura n. 16 presenta les projeccions per al conjunt de la Unió Europea (25) per al període 2005-2050, període en el que es produirà, de forma encara més acusada l’envelliment de la població al créixer solament els estrats d’edats superiors a 60 anys. D’aquesta manera les dones grans, amb edats superiors a 64 anys, que representaven un 8,6% de la població europea l’any 1990 passaran a representar el 16,5%, creixement semblant a l’experimentat pel homes 7 Les dades que es presenten relatives a la Unió Europea corresponen a la publicació EUROSTAT (2008): The Life of Women and Men in Europe. A Satistical Portrait. L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 19 d’edat avançada, els quals arribaran al 13,4% de la població el 2050, per només el 5,4% el 1990. Figures n. 15 i 16: Piràmides d’edats europea 1990-2005 i 2005-2050 4.2. Anàlisi prospectiva Aquest procés d’envelliment es general a tota Europa, i Catalunya no es pas una excepció. Entre 1975 i 2001 les persones grans, 65 anys o més, van passar de representar el 10,2% del total de la població de Catalunya al 17,4%8. Fet encara més acusada si atenem a les llars encapçalades per una persona gran, les quals ja representaven, l’any 2001, un 27% del total. Aquesta situació, a més, tendirà a agreujar-se en les properes dècades. En els propers 30 anys, i segon previsions de l’IDESCAT9, el percentatge de la població de 65 o més anys d’edat, passarà del 17,4% del 2001, al 20,64% el 2030 (veure figura n. 1. epígraf 1). Especialment acusat serà el cas de les dones, les quals passaran de representar el 2001 el 19,86% al 23,04%. Un dels objectius de la recerca ha consistit en realitzar una anàlisi prospectiva independent de l’IDESCAT, la qual permeti especificar els escenaris demogràfics probables en els propers 20 anys. La tècnica emprada ha consistit, en una primera fase, en projectar les actuals taxes de natalitat i mortalitat per grups quinquennals d’edat, diferenciades en virtut al sexe. A aquests contingents, diferenciats per sexe i grup d’edat, se’ls hi ha aplicat un model migratori intern a fi de determinar la probabilitat de les llars de canviar de municipi, donades les significatives tendències a la desconcentració de la població al llarg del territori metropolità de Barcelona i de tota Catalunya. L’anàlisi prospectiva s’ha realitzat a nivell municipal, la qual cosa permet fer previsions individualitzades per al conjunt dels 946 municipis catalans. S’han assajat dos escenaris diferenciats10: 8 Un procés similar s’ha produït al conjunt de l’Estat, on la proporció de persones grans ha passat de representar l’any 2004 un 16,9% front al 11,2% de 1981. L’INE estima que al 2050 les persones de 65 o més anys representaran, a Espanya, un 29,9% de la població. 9 IDESCAT, http://www.idescat.net/cat/poblacio/poblprojeccions.html, febrer 2007, escenari mig-baix. 10 Un tercer escenari, amb flux migratoris externs, no s’inclou en el present treball, donada la situació actual de la immigració, així com per afectar en petita mesura al problema que aquí interessa: la població femenina d’edat avançada. L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 20 • El primer ha considerat, només, la població “autòctona” existent als diferents municipis de Catalunya. Es a dir, no ha considerat els contingents de població immigrada existents a l’inici del procés de càlcul. • El segon ha introduït les persones immigrants ja consolidades. Les quals tenen uns processos d’assentament en el territori quelcom diferenciats dels mostrats per la població autòctona. Els resultats relatius a la població autòctona mostren una caiguda constant de la població, la qual disminuirà dels 6.220.940 habitants l’any 2006 a 5.534.683 el 2026, gairebé 700.000 habitants, un 11% de la població de 2006 (vegi’s figura n. 17). La figura n. 18 mostra el canvi estructural de la població catalana en aquest període. Com es pot veure encara que a curt termini (2011 i 2016) decaurà proporcionalment un xic la població envellida de Catalunya, aquest situació canviarà de signe el 2021, arribant el 2026 a tenir increments efectius. Situació del tot oposada amb els segments d’edat dels joves (0-14 anys) així com de les persones en situació de treballar (15-64 anys). Figura n. 17 Població de Catalunya 5000000 5500000 6000000 6500000 2006 2011 2016 2021 2026 Font: Estimació pròpia Figura n. 18: Evolució de la població catalana autòctona (2006 = 100) Evolució de la població per grups d'edat 70 75 80 85 90 95 100 105 110 2006 2011 2016 2021 2026 0-14 15-64 65Font: Elaboració pròpia Les figures que segueixen (19 a 23) presenten els resultats de les estimacions per grups d’edats. L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 21 Figura n. 19: Piràmide d’edats de Catalunya 2006 -300000 -200000 -100000 0 100000 200000 300000 0_4 10_14 20_24 30_34 40_44 50_54 60_64 70_74 80_84 2006 Fonts: Estimació pròpia Figura n. 20: Catalunya 2011 -300000 -200000 -100000 0 100000 200000 300000 0_4 10_14 20_24 30_34 40_44 50_54 60_64 70_74 80_84 2011 Font: estimació pròpia Figura n. 21: Catalunya 2016 -300000 -250000 -200000 -150000 -100000 -50000 0 50000 100000 150000 200000 250000 0_4 10_14 20_24 30_34 40_44 50_54 60_64 70_74 80_84 2016 Font: estimació pròpia L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 22 Figura n.22: Catalunya 2021 -300000 -250000 -200000 -150000 -100000 -50000 0 50000 100000 150000 200000 250000 0_4 10_14 20_24 30_34 40_44 50_54 60_64 70_74 80_84 2021 Font: Estimació pròpia Figura n. 23: Catalunya 2026 -250000 -200000 -150000 -100000 -50000 0 50000 100000 150000 200000 250000 0_4 10_14 20_24 30_34 40_44 50_54 60_64 70_74 80_84 2026 Font: Estimació pròpia L’evolució de la població amb edats més grans a 64 anys ens mostra com la vellesa continuarà sent, en els propers anys, una qüestió prioritàriament femenina (veure figura n. 24). Encara que de forma molt suau, existeix una tendència a l’increment en la proporció de dones entre les persones majors, especialment en els estrats d’edat avançada. Així en els propers 20 anys es produirà un increment de més 46.000 dones grans, front als només 27.000 homes. El que significa que pràcticament dues terceres parts de l’augment experimentat en la població d’edat avançada correspondrà a dones. De forma conseqüent la proporció entre dones i homes anirà creixent de forma progressiva al llarg dels propers anys. La proporció entre les dones i els homes grans amb edats inferiors a 80 anys, passarà d’1,23 a 1,27 entre l’any 2006 i 2026. Increment encara més accentuat en el segments d’edat de 80 i més anys, en el qual l’esmentada proporció es situarà, el 2026, en 2,03, front 1,94 a l’inici del període estudiat (2006). Aquesta anàlisi no es veu modificada si atenem l’evolució de la població forànea (veure Annex 2). Cal concloure que la feminització de la vellesa, continuarà estenentse en els propers anys. Hi haurà cada com més dones d’edat avançada, “joves” i “grans”. L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 23 Pel que fa a la província de Barcelona (veure Annex 3), els resultats són semblants als denotats per Catalunya. El descens de la població, a falta d’una nova onada migratòria, es un fet imparable (vegi’s figura 24), afectant fonamentalment als estrats de població jove (a partir de 2016) i, sobre tot, de les persones en disposició de treballar (ja a partir d’ara mateix). Figures 24 i 25: Evolució de la població a la província de Barcelona Població de Província BCN 4750000 5000000 5250000 5500000 2006 2011 2016 2021 2026 Evolució de la població per grups d'edat 75 80 85 90 95 100 105 110 115 2006 2011 2016 2021 2026 0-14 15-64 65Font: Estimació pròpia Les dones grans, com en el conjunt de Catalunya, continuaran creixent de pes en el conjunt de la població, passant de representar el 9,64% del total en 2006 al 11,78% en 2026. Això significa que un 23% de la població femenina, a l’acabar el període analitzat, tindrà 65 o més anys d’edat (per només un 17% dels homes). Per municipis, les figures 26 i 27 mostren la proporció de dones grans en relació a la mitjana de Catalunya Figures 26 i 27: Proporció de dones >64 anys en relació a la mitjana de Catalunya Com es pot veure, entre 2006 i 2026 es produirà un envelliment generalitzat dels municipis de la província de Barcelona en relació a la mitjana de tot Catalunya. Especial rellevància tindrà aquest fenomen a l’àrea metropolitana de Barcelona. La línia de costa, com també la Depressió Prelitoral, amb nivells inferiors a la mitjana en 2006, assoliran nivells d’acusat envelliment en 2026. I el mateix succeirà al municipi d’estudi escollit, Esplugues de Llobregat (veure Annex 4), el qual passà d’una situació propera a la mitjana de tot Catalunya en 2006, a tenir un nivell d’envelliment femení clarament per sobre en els propers 20 anys. L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 30 Figura n. 41: Llars Unipersonals 77,91% 22,09% Dones Homes Aquesta situació, com es natural, s’agreuja amb l’edat de la persona de referència. La figura n. 42 mostra com el percentatge de llars unipersonals femenines passa del 69,27% en les persones grans joves (de menys de 70 anys d’edat), al 82,06% en el cas de les persones grans de major edat (de 80 o més anys d’edat). Figura n. 42: Llars unipersonals per estrats d’edats D’altra banda, les dones grans que viuen soles tendeixen a fer-ho en pisos de lloguer en una proporció més gran que els homes. Així, representaven el referit 2001 un 55,5% de les llars en règim de lloguer, front a només el 44,4% de les de propietat. Proporció que també tendeix a augmentar amb l’edat, fins a situar-se en més del 70% en el segment de més de 84 anys!! Donat que l’habitatge de lloguer acostuma a estar en pitjor estat de conservació que el de propietat, i que es més costós de mantenir (ja que a les despeses de conservació cal afegir el pagament del lloguer), el resultat es que les dones, quan més gran són, viuen en un habitatge de pitjor qualitat, menys L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 31 adaptat a les seves necessitats, i, a més, amb majors despeses donat el seu nivell de renda. El problema de l’habitatge de les dones grans que viuen soles o bé que tenen al seu càrrec la cura d’altres que no es poden valer per si mateixos, es especialment acusat i de tipologia diversa i complexa. Les condicions de l’habitatge són, a més, molt importants perquè les persones grans s’hi estan moltes hores a casa i s’hauria de fer els possibles per adaptar-les a les seves necessitats a la vegada que millorar els espais públics i els equipaments urbans per tal de fomentar la utilització social dels barris i de la ciutat per part de les persones majors. Per posar només alguns exemples, a Catalunya (Cens 2001) més del 55% de les llars encapçalades per dones grans no disposen de calefacció; un 47% habiten en un edifici construït abans de 1960; un 13,4% pateixen un grau de conservació deficient, dolent o ruïnós; i un 35% no tenen ascensor malgrat viure en un edifici de 3 o més plantes d’alçada. Cal prestar atenció, per tant, a les necessàries adaptacions arquitectòniques tant dels espais comuns: escales, accessos, ascensors, il·luminació, com dels espais privats: calefacció, aïllament acústic i tèrmic, adaptació dels sanitaris i del mobiliari i paviments que augmentin la seguretat i evitin accidents irreparables per caigudes. Les normes de seguretat han de ser adaptades a persones que han perdut part de la seva agilitat i mobilitat o capacitat de visió. Malgrat les persones grans no tenen perquè ser invàlides ni tractades com si ho fossin, les polítiques de rehabilitació i de construcció d’habitatges haurien d’oferir els serveis bàsics de confort que les persones grans demanden i necessiten per tal d’envellir amb dignitat. Figures n. 43 i 44: Dedicació a distintes activitats als llarg del dia (7) i Taxes de soledat de les persones grans (8) L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 32 El cas d’Esplugues Podem realitzar una aproximació a les condicions habitacionals de les dones grans del municipi d'Esplugues analitzant les dades obtingudes pel Cens de Població i Habitatge pel any 2001 del INE. En la figura següent podem observar como les llars encapçalades per dones majors de 64 anys, són majoritàriament unipersonals. A més a més, en els grups d’edat més avançada, augmenten les llars unipersonals mentre que es redueixen les llars formades per parelles. Aquesta proporció augmenta amb l’edat, passant de poc més del 40% en els estrats compresos entre 95 i 69 anys, a més del 50% en les dones caps de llar d’edats situades entre 70 i 74 anys, per a superar el nivell del 60% en els segments d’edat de 75 o més anys. Front a aquesta situació, i tal com es pot veure en la figura que segueix, les llars amb persona principal home major de 65 o més anys estan formats en la seva majoria (més del 80%) per una parella. Només a partir dels 80 anys el percentatge dels que viuen en parella es situa per sota del 80%, sense aconseguir, però, aproximar-se ni de bon tros a la situació en que es troben les dones. Els homes viuen amb parella i les dones, prioritàriament, soles, o be en llars d’altre tipus, com ara les compartides amb les seves fills o fills. La raó perquè existeixin aquestes diferències quant a la tipologia de la llar per a homes i dones grans, pot trobar-se en el fet de la major esperança de vida de les dones (que com s’ha esmentat viuen, de terme mitjà, 10 anys més que els homes), la qual, unida a la diferència d’edat existent entre homes i dones al casar-se, pot generar aquesta brutal diferència en l’estructura de les llars. Cal considerar, igualment, l’arrelament social de designar com persona de referència a la persona que aporta els ingressos més alts a la llar, i en general, les dones grans no han treballat dintre del mercat formal pel que en molts casos no fan una aportació monetària a la llar o la que fan es molt petita. També cal considerar, com es obvi, la tendència de “posar en primer lloc a l’home”, es a dir, a donar-li un major protagonisme social. Les famílies tradicionals solen donar aquest protagonisme als barons, en perjudici de les dones, que ocupen un rol socialment subsidiari. Figura n. 45 Llars amb persona principal dona >64 segons tipus de llar 0 10 20 30 40 50 60 70 65-69 70-74 75-79 +80 total Unipersonals Parellas Altres Elaboració pròpia a partir de les dades d'Esplugues de Llobregat del Censo de Población y Vivienda 2001 L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 33 Figura n. 46 Llars amb persona principal home >64 segons tipus de llar 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 65-69 70-74 75-79 >80 Total Unipersonals Parellas Altres Elaboració pròpia a partir de les dades d'Esplugues de Llobregat del Censo de Población y Vivienda 2001 L’estructura de les llars encapçalades per homes grans es, com es pot veure en la figura que segueix, molt similar a la del conjunt de llars en edats compreses entre 21 i 64 anys. En aquestes les llars formades per parelles són la tipologia majoritària, tot i superant el 70%, a l’igual que en les llars formades per homes majors de 64 anys. La soledat te, per tant, gènere: es femenina. Son les dones, especialment les dones grans, les que pateixen elevades taxes de soledat. Mentre els barons viuen i moren acompanyats, elles, progressivament, van patint nivells de soledat creixents, arribant a la vellesa no només amb els pocs recursos que els hi deixen les magres pensions, sinó en situacions on sovinteja la falta de cura i companya. Deteriorament físic, pobresa i soledat, aquesta es la situació que caracteritza a una bona part de les dones grans catalanes. Situació en la que Esplugues de Llobregat no es excepció. Figura n. 47 Llars amb persona principal 21-64 anys 0 10 20 30 40 50 60 70 80 Unipersonals Parella Altre Elaboració pròpia a partir de les dades d'Esplugues de Llobregat del Censo de Población y Vivienda 2001 L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 34 En relació al règim de tinença de la llar, en les dues figures que segueixen podem observar com en les llars amb persona de referència home major de 64 anys, l`índex de habitatges en lloguer és molt baix, inferior al 5%!!, mentre que per a les dones de la mateixa edat, els habitatges en règim de lloguer suposen una mica més del 50% del total. Pel contrari els habitatges en règim de propietat representen per ells més del 80%, mentre que per les llars amb persona principal dona arriben només al 40%. Figura n. 48 Llar amb persona principal dona >64 segons el règim de tinença de l´habitatge 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 65-69 70-74 75-79 =+80 Total propietat gratuitament lloguer Elaboració pròpia a partir de les dades d'Esplugues de Llobregat del Censo de Población y Vivienda 2001 Les dones, per tant, a més de patir majors nivells de pobresa i soledat, habiten prioritàriament en règim de lloguer, amb tot el que comporta aquest fet: majors despeses derivades de la llar, pitjors condicions habitacionals i una més gran inseguretat en el futur, donada la intranquil·litat que genera a les persones grans el fet no ser propietàries de casa seva. El mobbing immobiliari12, es a dir les pràctiques antisocials basades en l’assetjament i abús per a forçar que algú marxi de la seva residència, normalment es ceba en les dones grans que viuen soles en habitatges en règim de lloguer. Elles són les principals destinatàries de les accions d’assetjament dirigides a aconseguir el desnonament de l’habitatge, amb les seqüeles conseqüents 12 El mobbing immobiliari te una llarga tradició en els països amb polítiques de lloguer proteccionistes. A Catalunya la Llei 18/2007 de Dret a l’Habitatge estableix en l’article 2, que un dels seus objectius consisteix en “promoure la diversitat i la cohesió socials en els barris i els sectors residencials de les ciutats i els pobles, com a garantia d'una adequada integració en l'entorn urbà, i prevenir fenòmens de segregació, exclusió, discriminació o assetjament per raons socioeconòmiques, demogràfiques, de gènere, culturals, religioses o de qualsevol altra mena”. A tal efecte defineix l’assetjament immobiliari com “tota actuació o omissió amb abús de dret que té l'objectiu de pertorbar la persona assetjada en l'ús pacífic del seu habitatge i crear-li un entorn hostil, ja sigui en l'aspecte material, en el personal o en el social, amb la finalitat última de forçar-la a adoptar una decisió no volguda sobre el dret que l'empara per ocupar l'habitatge. Als efectes d'aquesta llei, l'assetjament immobiliari constitueix discriminació. La negativa injustificada dels propietaris de l'habitatge a cobrar la renda arrendatícia és indici d'assetjament immobiliari” (article 45.3c). Situació, la d’assetjament, que es considerada per l’article 123 com una infracció molt greu. Fora d’Espanya el terme “real estate mobbing” o “landlord harassment” ha tingut gran difusió, especialment al Regne Unit, on es defineix com “the willing creation, by a landlord or their agents, of conditions that are uncomfortable for one or more tenants in order to induce willing abandonment of a rental contract. Such a strategy is often sought because it avoids costly legal expenses and potential problems with eviction”. L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 35 de pèrdua de confiança, intranquil·litat, ansietat i estrès que aquesta conducta genera en qualsevol esser humà, i molt especialment a les persones grans amb reduïts recursos econòmics. Figura n. 49 Llar amb persona principal home >64 segons el règim de tinença de l´habitatge 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 65-69 70-74 75-79 >80 Total Propietat Gratuïtament Lloguer Elaboració pròpia a partir de les dades d'Esplugues de Llobregat del Censo de Población y Vivienda 2001 Altre aspecte a tenir en compte en les condicions habitacionals de les dones majors és l’any de construcció de l’edifici. Com podem veure en la imatge num ..., la major part de les dones majors de 64 i que són persona principal, resideixen en habitatges construïts durant el període entre 1961-1980. En aquest cas, els habitatges encapçalats per dones majors de 64 anys presenten la mateixa distribució quant a l’any de construcció, que les llars amb persona principal homes de més de 64 i que el total de llars, com es pot veure en el següents gràfics. El fet que no existeixin diferències notables en aquest aspecte, està relacionat amb l’any de construcció del parc residencial del municipi. Malgrat l’anterior es denota una certa tendència de les dones grans caps de llar a viure en habitatges més antics que els homes de les mateixes edats i condició. Si s’observa les gràfiques ... i ... amb deteniment es pot observar que, encara que de forma poc perceptible, les dones estan presents en major proporció que els homes en els estrats del parc d’habitatge més envellits, amb edats de l’edificació anteriors a 1960. Així doncs les dones grans que viuen soles habiten, en proporció més acusada que els homes, en habitatges d’edat avançada, amb les conseqüències que això representa: major probabilitat de patologies i de problemes derivades del deteriorament experimentat pels edificis antics (aluminosi, humitats, soroll, falta d’aïllament tèrmic, ...). L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 36 Figura n. 50 Llars amb la persona principal dona >64 segons l´any de construcció de l´edifici 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 65-69 70-74 75-79 +80 total abans 1900-1940 1941-1960 1961-1980 De 1981 a 1990 A partir de 1991 Elaboració pròpia a partir de les dades d'Esplugues de Llobregat del Censo de Población y Vivienda 2001 Figura n. 51 Llars amb persona principal home segons l´anys de construcció de l`edifici 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 Abans 1900-1940 1941-1960 1961-1980 1981-1990 A partir de 1991 Elaboració pròpia a partir de les dades d'Esplugues de Llobregat del Censo de Población y Vivienda 2001 Figura n. 52 Total llars segons l´anys de construcció de l`edifici 0 10 20 30 40 50 60 70 80 Abans 1900-1940 1941-1960 1961-1980 1981-1990 A partir de 1991 Elaboració pròpia a partir de les dades d'Esplugues de Llobregat del Censo de Población y Vivienda 2001 L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 37 En el següent gràfic es mostra les llars amb persones principal de més de 64 anys que no tenen calefacció. Es pot veure com existeix una major proporció de llars encapçalades per dones sense calefacció que els encapçalats per homes. Mentre Figura n. 53 52% 54% 56% 58% 60% 62% 64% 66% 68% 70% 65-69 70-74 75-79 +80 total Llars amb la persona principal >64 sense calefacció home dona Elaboració pròpia a partir de les dades d'Esplugues de Llobregat del Censo de Población y Vivienda 2001 L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 38 L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 39 6. Estudi de les necessitats habitacionals i urbanes de les dones grans del municipi d’Esplugues de Llobregat En aquest epígraf es presenta el resultat de l’anàlisi realitzada en el municipi d’Esplugues, el qual ha tingut com a objectiu realitzar un diagnòstic de les necessitats habitacionals i urbanes de les dones grans. Per a desenvolupar aquesta investigació s'ha triat la metodologia quantitativa i en concret la tècnica de l'enquesta. La idoneïtat d'aquesta tècnica resideix en la possibilitat de recollir un gran volum d'informació estandarditzada i que aquesta és proporcionada directament per la població objecte d'estudi. A més, els resultats obtinguts amb aquesta tècnica són generalitzables si l’anàlisi es realitza amb rigor estadístic. Ja que un dels objectius d'aquesta investigació és elaborar un conjunt d'iniciatives dirigides a millorar les condicions habitacionals de les dones majors, és necessari conèixer quins són els problemes i les necessitats que té aquest col·lectiu. El qüestionari desenvolupat ens ha permès identificar quins són els problemes relacionats amb el seu habitatge o amb els espais públics i equipaments del barri que pateixen les dones majors, així com esbrinar quins d'aquests problemes són específics de les dones de 65 o més anys d’edat d’Esplugues de Llobregat. L'enquesta també ha servit per a recollir la intensitat d'ús dels espais públics per part de la mostra, i esbrinar quins són les dificultats que troben les dones majors per a poder realitzar un major ús d'aquests espais. Igualment, el qüestionari també ens dóna a conèixer les necessitats no satisfetes d'aquestes dones. El mètode d'enquesta triada per a fer el qüestionari ha estat l'entrevista personal. S'ha triat aquest tipus d'enquesta per la població a la qual va dirigida la investigació, ja que moltes persones majors sofreixen problemes d'audició i el llenguatge corporal serveix d'ajuda a l'hora de realitzar l'entrevista Objectius de la enquesta L'objectiu de l'enquesta és conèixer de primera mà quins són les condicions habitacionals de les dones majors de 64 anys residents en el municipi d'Esplugues. Característiques de l’enquesta L`univers d’estudi de aquesta investigació són les dones de 65 anys o més residents en el municipi d’Esplugues de Llobregat. Per a reflectir les diferents realitats s'ha prestat especial atenció a realitzar l'entrevista a dones de diverses edats i amb diferents característiques S'han efectuat dues fases de treball de camp, en moments diferents i amb criteris tècnics diferenciats: En la primera fase del treball de camp, les enquestes s'han realitzat en el carrer, en espais públics del municipi d'Esplugues de Llobregat. L'entrevista ha estat realitzada en el següents punts: Parc de la Solidaritat, Mercat Municipal de Can Vidalet, Plaça de la Bòbila, Carretera de Cornellà, Carrer del Carme, Casal de Can Vidalet i Carrer de la Verge de la Mercè. Tots aquests espais estan situats en els barris de La Plana y Can Vidalet, que són els dos barris que concentren major nombre de població. Les L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 46 Resultats de l’enquesta Una cop recollida i buidada la informació del qüestionari, les dades han estat tractades amb el programa SPSS per a sintetitzar la informació obtinguda i facilitar la seva anàlisi. Les dades més rellevants són les que es detallen es detallen a continuació: 1. Respecte a les condicions de l’habitatge, es important assenyalar que el 37,8% de les dones entrevistades no tenen ascensor. Aquesta dada és més preocupant si tenim en compte que el 18,75% d’elles, tenen més de 80 anys. Quan els hem preguntat si els costa pujar les escales per a accedir al seu habitatge, el 70,6% ha contestat positivament. Aquest percentatge ascendeix fins al 92,3% si excloem a les dones que viuen en un pis baix, i que per tant no han de pujar escales. Taula n. 3: Ascensor Percentatge Percentatge vàlid Percentatge acumulat Vàlids No 37,8 37,8 37,8 Si 62,2 62,2 100,0 Total 100,0 100,0 Taula n. 4: Li costa pujar les escales? Percentatge Percentatge vàlid Percentatge acumulat Vàlids No 11,1 29,4 29,4 Si 26,7 70,6 100,0 Total 37,8 100,0 Perduts Sistema 62,2 Total 100,0 2. Cal indicar, igualment, que un 50% de les persones que no tenien ascensor han intentat posar-lo, però que en general no ho han aconseguit degut a les característiques físiques de l’immoble així com, sobre tot, a no disposar de recursos econòmics. En aquest sentit es denota una acusada ineficiència del sistema actual d’ajudes destinades a millorar l’accessibilitat dels edificis, al ser necessari l’anticipació de les despeses per part de les persones usuàries, la qual cosa, en la pràctica, les incapacita per afrontar les obres necessàries. 3. El 28,9% no tenen cap tipus de calefacció en les seves llars, i encara que el 71,1% si tenen, quan s’els hi ha preguntat que tipus de calefacció tenen, han contestat que un aparell elèctric (59,4%) i calefacció de butà (9,4%). Existeix, per tant, una acusada falta d’equipament de l’habitatge de les dones grans en un aspecte tan rellevant com el confort tèrmic de les llars. Taula n. 5: Calefacció Percentatge Percentatge vàlid Percentatge acumulat Vàlids No 28,9 28,9 28,9 Si 71,1 71,1 100,0 Total 100,0 100,0 L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 47 Taula n. 6: Tipus Calefacció Percentatge Percentatge vàlid Percentatge acumulat Vàlids Elèctrica 42,2 59,4 59,4 Butano 6,7 9,4 68,8 Radiadors 20,0 28,1 96,9 Altres 2,2 3,1 100,0 Total 71,1 100,0 Perduts Sistema 28,9 Total 100,0 4. Respecte a d’altres aspectes de l’equipament dels habitatges i la seva adequació a les necessitats de les persones grans cal indicar que, malgrat l’avançada edat de les entrevistades i els freqüents problemes de mobilitat, la majoria de les dones tenen banyera (60,5%), i només un 7% tenen accessoris especials. Taula n. 7: Banyera/Dutxa Percentatge Percentatge vàlid Percentatge acumulat Vàlids Banyera 57,8 60,5 60,5 Dutxa 24,4 25,6 86,0 Accessoris Especials 6,7 7,0 93,0 Mitja Banyera 6,7 7,0 100,0 Total 95,6 100,0 Perduts Sistema 4,4 Total 100,0 5. En relació a la grandària i serveis de l’habitatge, majoritàriament les dones enquestades tenen habitatges amb tres habitacions (60%), malgrat que moltes d'elles viuen soles: el 71,42% de les dones que viuen soles tenen habitatges amb tres habitacions. Respecte al nombre de banys, la situació es més equilibrada ja que gairebé un 85% tenen només un bany. Taula n. 8: Número d’Habitacions Percentatge Percentatge vàlid Percentatge acumulat Vàlids 1 2,2 2,3 2,3 2 24,4 25,0 27,3 3 60,0 61,4 88,6 4 11,1 11,4 100,0 Total 97,8 100,0 Perduts Sistema 2,2 Total 100,0 6. Quant als problemes de l’habitatge, sembla que el problema mes freqüent és el soroll, sofert per el 15,9% de les entrevistades. Això, concorda amb les dades L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 48 del Censo de Población y Vivienda, on el 32,07% de les llars amb persona principal dona >64 situades a Esplugues de Llobregat, tenen problemes de soroll. Taula n. 9: Sorolls Percentatge Percentatge Vàlid Percentatge acumulat Vàlids No 82,2 84,1 84,1 Si 15,6 15,9 100,0 Total 97,8 100,0 Perduts Sistema 2,2 Total 100,0 7. Respecte a l’estat de conservació de l’habitatge, el 81,8% declara que l’estat del seu habitatge és bo, el que denota un grau de conformisme accentuat en aquest estrat de la població. Malgrat l’anterior, cal indicar que només un 2,3% de la mostra ha declarat tenir aluminosi, un 4,5% esquerdes, humitats o problemes de ventilació dels habitatges, el que suggereix un parc edificat que no te greus problemes estructurals. Amb tot un 26,7% necessitaria fer reparacions significatives, i d’aquestes persones, només un 8,3% han rebut ajuts per fer-les front. Taula n. 10: Estat de l'Habitatge Percentatge Percentatge Vàlid Percentatge acumulat Vàlids Bo 80,0 81,8 81,8 Regular 17,8 18,2 100,0 Total 97,8 100,0 Perduts Sistema 2,2 Total 100,0 Taula n. 11: Rep ajuda per a les reparacions? Percentatge Percentatge Vàlid Percentatge acumulat Vàlids No 24,4 91,7 91,7 Si 2,2 8,3 100,0 Total 26,7 100,0 Perduts Sistema 73,3 Total 100,0 8. Respecte a l’equipament domèstic, i malgrat que el 95,6% tenen telèfon a casa, només el 11,1% té ordinador i el 6,7 Internet. Només les dones grans que viuen amb el marit o altre familiar tenen ordenador o Internet a casa. Les noves tecnologies són, encara patrimoni dels homes entre les persones d’edat. La televisió es, per tant, l’instrument bàsic d’esbarjo domèstic. 9. A pesar de l'avançada edat d'algunes de les entrevistades, són molt poques les dones que han declarat tenir un sistema de seguretat personal (9,3%). A més, L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 49 el fet de viure soles no influeix en el fet que disposin d’un sistema de seguretat, més enllà del tradicional “cerrojo” dels habitatges. Taula n. 12: Seguretat personal Percentatge Percentatge Vàlid Percentatge acumulat Vàlids No 86,7 90,7 90,7 Si 8,9 9,3 100,0 Total 95,6 100,0 Perduts Sistema 4,4 Total 100,0 10. D’importància cabdal es la relació que guarden les dones grans amb el veïnat. Un 95,5% declara que té relació amb la gent que viu en el seu edifici, fet que ressalta la significació d’aquestes relacions entre les dones majors. Respecte al tipus de veïnat amb qui tenen relació, un 52,4%manifesta que amb les veïnes de tota la vida, mentre que un 47,6% declaren que amb tots els veïns per igual. Taula n. 13: Relació amb el veïnat Percentatge Percentatge Vàlid Percentatge acumulat Vàlids No 4,4 4,5 4,5 Si 93,3 95,5 100,0 Total 97,8 100,0 Perduts Sistema 2,2 Total 100,0 Taula n. 14: Amb quins veïns? Percentatge Percentatge Vàlid Percentatge acumulat Vàlids Tota la vida 48,9 52,4 52,4 Tothom per igual 44,4 47,6 100,0 Total 93,3 100,0 Perduts Sistema 6,7 Total 100,0 11. El procés migratori sacseja de forma considerable les costums de les persones grans. Un 70,5% afirma tenir veïnat nou, el que confirma l’abast de la transformació social emprada. En aquest sentit, i davant de la pregunta de quina relació tenen amb el veïnat nou, un 64,5% respon que bona, i encara que obertament ningú afirma tenir dolenta relació amb els veïns nous, un 6,5% qualifica la relació com a regular i el 29% declara que no existeix relació. Sembla, per tant, existir un problema latent, que costa de ser manifestat obertament, especialment en els barris que més varen patir la immigració dels 60 i primers 70. Els canvis de costums, les “molèsties” generades pels nous vinguts, colpegen amb força les dones d’edat avançada. L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 50 Taula n. 15: Te veïnat nou? Percentatge Percentatge Vàlid Percentatge acumulat Vàlids No 28,9 29,5 29,5 Si 68,9 70,5 100,0 Total 97,8 100,0 Perduts Sistema 2,2 Total 100,0 Taula 16: Quina relació te amb el veïnat nou? Percentatge Percentatge Vàlid Percentatge acumulat Vàlids No existeix 20,0 29,0 29,0 Bona 44,4 64,5 93,5 Regular 4,4 6,5 100,0 Total 68,9 100,0 Perduts Sistema 31,1 Total 100,0 12. Quant a les preguntes en les quals es demanava que l’entrevistada fes una valoració pel que fa a la satisfacció amb l’habitatge, o el seu carrer, les dones entrevistades han estat bastant benvolents i poc crítiques. El 93,2% ha manifestat, així, que el grau de satisfacció amb el seu habitatge és elevada o molt elevada, i quan se’ls ha preguntat si els agrada el seu carrer el 95,5% ha contestat afirmativament. L’arrelament amb l’entorn es, por tant, molt acusada. Especialment per aquest col·lectiu que afirma, en gairebé un 90%, que viu en el barri des de fa 20 o més anys. Taula n. 17: Satisfacció amb l'habitatge Percentatge Percentatge Vàlid Percentatge acumulat Vàlids Molt elevada 20,0 20,5 20,5 Elevada 71,1 72,7 93,2 Regular 6,7 6,8 100,0 Total 97,8 100,0 Perduts Sistema 2,2 Total 100,0 Taula n. 18: Li agrada el seu carrer? Percentatge Percentatge Vàlid Percentatge acumulat Vàlids no 4,4 4,5 4,5 si 93,3 95,5 100,0 Total 97,8 100,0 Perduts Sistema 2,2 Total 100,0 L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 51 13. Pel que fa a l’ús dels espais públics, l’opinió de les dones enquestades es contundent. Els espais més freqüentats per les entrevistades són el parc, la plaça o el mercat, als que acudeixen tots els dies en un 51,2% dels casos. Si es consideren el conjunt de respostes, aquests espais són utilitzats “amb freqüència” per un 93% de la mostra analitzada. Al Centre d’atenció Primària acudeixen la majoria de les entrevistades (83,7%) amb poca freqüència o gairebé mai. La falta d’ús s’aguditza en el cas del poliesportiu i l’església que no utilitzen mai un 44,2% de les entrevistades i en el del cinema, teatre i bar que no usen mai el 79,1% de les dones preguntades. Les dones grans manifesten, per tant, patrons d’ús dels espais públics molt clarament definits. La seva apropiació de l’espai urbà es força limitat, adquirint un protagonisme especial les places i, sobre tot, els mercats, lloc de sociabilització per excel·lència de les dones d’edat. Taula n. 19: Acudeix al parc/plaça/mercat/casal? Percentatge Percentatge Vàlid Percentatge acumulat Vàlids tots els dies 48,9 51,2 51,2 molta freqüència 17,8 18,6 69,8 amb freqüència 22,2 23,3 93,0 poca freqüència 6,7 7,0 100,0 Total 95,6 100,0 Perduts Sistema 4,4 Total 100,0 Taula n. 20: Acudeix al CAP? Percentatge Percentatge Vàlid Percentatge acumulat Vàlids Mai 4,4 4,7 4,7 molta freqüència 4,4 4,7 9,3 amb freqüència 6,7 7,0 16,3 poca freqüència 44,4 46,5 62,8 Gairebé mai 35,6 37,2 100,0 Total 95,6 100,0 Perduts Sistema 4,4 Total 100,0 Taula n. 21: Acudeix al cinema/teatre/bar? Percentatge Percentatge Vàlid Percentatge acumulat Vàlids Mai 75,6 79,1 79,1 tots els dies 2,2 2,3 81,4 amb freqüència 4,4 4,7 86,0 poca freqüència 4,4 4,7 90,7 Gairebé mai 8,9 9,3 100,0 Total 95,6 100,0 Perduts Sistema 4,4 Total 100,0 L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 52 Taula n.22: Acudeix al poliesportiu/església? Percentatge Percentatge Vàlid Percentatge acumulat Vàlids Mai 42,2 44,2 44,2 amb freqüència 20,0 20,9 65,1 poca freqüència 17,8 18,6 83,7 gairebé mai 15,6 16,3 100,0 Total 95,6 100,0 Perduts Sistema 4,4 Total 100,0 14. Segons les dones entrevistades, el problema mes freqüent que sofreixen en l’espai i equipaments públics és l’aglomeració: 9,5% en el Centre d’atenció primària; 11,6% en el parc y la plaça; 4,7% en el Casal; 7% en el mercat. En el cas del parc o plaça, també existeix una certa sensibilització sobre l’aspecte de la seguretat (11,6%). No obstant això, en general aquestes dones són poc critiques amb els espais i equipaments que usen. Taula n. 23: Problemes en el parc/plaça Percentatge Percentatge Vàlid Percentatge acumulat Vàlids Cap 68,9 72,1 72,1 Accessibilitat 2,2 2,3 74,4 Seguretat 11,1 11,6 86,0 Aglomeració 11,1 11,6 97,7 Brutícia 2,2 2,3 100,0 Total 95,6 100,0 Perduts Sistema 4,4 Total 100,0 Taula n. 24: Problemes en el mercat Percentatge Percentatge Vàlid Percentatge acumulat Vàlids cap 71,1 74,4 74,4 accessibilitat 2,2 2,3 76,7 seguretat 4,4 4,7 81,4 llunyania 2,2 2,3 83,7 aglomeració 6,7 7,0 90,7 carregar pes 8,9 9,3 100,0 Total 95,6 100,0 Perduts Sistema 4,4 Total 100,0 15. Malgrat d’haver descrit l’aglomeració com el problema més freqüent en els equipaments i espais públics, quan se les hi ha preguntat si falta algun equipament en el barri, un 76,9% de les entrevistades ha contestat que cap. Cap entrevistada ha fet referència a parcs i places, que segons la pregunta sobre problemes, són alguns dels espais que més aglomeració sofreixen. Dels L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 53 espais avaluats anteriorment un 5,1% ha dit que falta un Centre d’atenció primària i un 2,6% Casal o Supermercat més proper. A més d’això, un 5,1% ha manifestat que és necessari la creació de residències per a persones majors que siguin públiques i gratuïtes. Taula n. 25: Falta algun equipament en el barri? Percentatge Percentatge Vàlid Percentatge acumulat Vàlids No falta cap 66,7 76,9 76,9 CAP 4,4 5,1 82,1 residències públiques 4,4 5,1 87,2 Activitats d’esbarjo 2,2 2,6 89,7 Equipament espai públic 2,2 2,6 92,3 Casal 2,2 2,6 94,9 Equipament nens/nenes 2,2 2,6 97,4 Supermercat 2,2 2,6 100,0 Total 86,7 100,0 Perduts Sistema 13,3 Total 100,0 16. És curiós que quan se’ls hi pregunta per la seguretat en el barri, cap la qualifica com dolenta, un 83,7% la descriu com elevada o molt elevada, i només un 16,3% com regular. No obstant això, cal recordar que quan se les hi preguntava pels problemes dels espais públics del barri, la seguretat apareixia com un problema present en parcs i places en un 11,6% dels casos. Taula n. 26: Seguretat en el barri Percentatge Percentatge Vàlid Percentatge acumulat Vàlids Molt elevada 17,8 18,6 18,6 Elevada 62,2 65,1 83,7 Regular 15,6 16,3 100,0 Total 95,6 100,0 Perduts Sistema 4,4 Total 100,0 17. Quan a l’accessibilitat a la ciutat, un percentatge bastant alt d’aquestes dones es desplacen fora del barri en transport públic (65,9%). Oposadament, només un 4,9% ho fa en vehicle propi, la mateixa proporció que en taxi. Les dones grans condueixen poc, com ho ratifica el fet que un 7,3% es desplaça en el cotxe conduit pel marit, i un 17,1% en l’automòbil d’altre familiar. De les dones que es desplacen en transport públic, el 21,4% hi troben dificultats, principalment problemes d’accessibilitat (77,8%), llunyania (11,1%) i incapacitat d’anar sola (11,1%). Existeix, per tant un important problema d’accessibilitat de les dones grans en entorns més llunyans del propi barri. La dependència del transport públic unida a la falta d’autonomia en l’ús de vehicle privat, fa aquest col·lectiu de dones especialment sensible en vers les ineficiències del servei públic de transport. D’aquí la importància cabdal de millorar les condicions L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 54 d’accessibilitat de les dones grans, per tal de no excloure-les de l’ús de la ciutat. Taula n. 27: Com es desplaça fora del barri? Percentatge Percentatge Vàlid Percentatge acumulat Vàlids transport públic 60,0 65,9 65,9 cotxe propi 4,4 4,9 70,7 cotxe marit 6,7 7,3 78,0 cotxe altre familiar 15,6 17,1 95,1 Taxi 4,4 4,9 100,0 Total 91,1 100,0 Perduts Sistema 8,9 Total 100,0 Taula n. 28: Dificultats en l´ùs del transport public Percentatge Percentatge Vàlid Percentatge acumulat Vàlids No 66,7 71,4 71,4 Si 20,0 21,4 92,9 No l’usa 6,7 7,1 100,0 Total 93,3 100,0 Perduts Sistema 6,7 Total 100,0 Taula n. 29: Tipus de problema Percentatge Percentatge Vàlid Percentatge acumulat Vàlids Accessibilitat 15,6 77,8 77,8 No pot sola 2,2 11,1 88,9 Llunyania 2,2 11,1 100,0 Total 20,0 100,0 Perduts Sistema 80,0 Total 100,0 18. Quant a l’estat civil, un 60,5% de les entrevistades estan casades i un 37,2% estan vídues. Majoritàriament viuen amb els seus marits (44,2%) encara que, hi ha moltes que viuen soles (32,6%). Aquest dos tipus de estructura de llar sumen el 76,8% de llars. Per la seva banda el 93% de les dones entrevistades tenen fills/filles. Taula n. 30: Estat civil Percentatge Percentatge Vàlid Percentatge acumulat Vàlids Casada 57,8 60,5 60,5 Separada 2,2 2,3 62,8 Vídua 35,6 37,2 100,0 Total 95,6 100,0 Perduts Sistema 4,4 Total 100,0 L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 55 Taula n. 31: Estructura Llar Percentatge Percentatge Vàlid Percentatge acumulat Vàlids Sola 31,1 32,6 32,6 Amb marit 42,2 44,2 76,7 Amb altre familiar 11,1 11,6 88,4 Amb marit i fills/filles 11,1 11,6 100,0 Total 95,6 100,0 Perduts Sistema 4,4 Total 100,0 Taula n. 32: Fills/es Percentatge Percentatge Vàlid Percentatge acumulat Vàlids No 6,7 7,0 7,0 Si 88,9 93,0 100,0 Total 95,6 100,0 Perduts Sistema 4,4 Total 100,0 19. En relació a la freqüència amb la qual veuen als seus fills/filles el 62,5% declara veure’ls, tots els dies o amb molta freqüència, freqüentment un 30% i solament un 7,5% diu veure als seus fills amb poca freqüència. Per la seva banda cap dona manifest que mai veu a les seves filles o fills. Taula n. 33: Amb quina freqüència les/els veu? Freqüència Percentatge Percentatge Vàlid Percentatge acumulat Vàlids Tots els dies 14 31,1 35,0 35,0 Molta freqüència 11 24,4 27,5 62,5 Freqüentment 12 26,7 30,0 92,5 Poca freqüència 3 6,7 7,5 100,0 Total 40 88,9 100,0 Perduts Sistema 5 11,1 Total 45 100,0 20. De les dones entrevistades un 70% afirmen que mai se senten soles. Sembla que l'estructura de la llar no incideix en el fet de sentir-se soles, ja que hi ha moltes dones que viuen soles que han declarat que no se senten soles mai i per altra banda hi ha dones que viuen amb el marit i/o amb altres familiars, i que no obstant això han afirmat que si se senten soles. El 93% consideren que el contacte que tenen amb els seus familiars és suficient i al 72,1% no els agradaria tenir més contacte amb els seus familiars. Per les respostes d’aquest bloc, podem deduir que el contacte familiar és habitual i que la família suposa un suport per a les dones majors. L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 62 Va ser a partir de segle XX quan les dones van accedir a la ciutadania. A Espanya, Clara Campoamor va assolir aquest dret per a totes les dones quan va ser aprovat l’article 36 de la Constitució republicana de 1931. La llarga dictadura franquista va acabar amb tots els drets civils i polítics fins que la recuperació de la democràcia va tornar a dones i homes els drets que el franquisme havia eliminat. La Constitució Espanyola de 1978, a l’article 1, propugna com a valors superiors la llibertat, la justícia i la igualtat. En relació a les necessitats d’habitatge dedica el seu article 47, al dret específic dels espanyols a tenir un habitatge digne i adequat. Així com també especifica que els poders públics promouran les condiciones necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret. El concepte polític de ciutadania a l’Atenes del segle V ac i el definit per les democràcies contemporànies tenen en comú poca cosa més que el nom, però, així i tot, s’està lluny encara avui de fer que la ciutadania formal sigui real pel que fa a les dones grans. La immensa majoria de les dones han de desenvolupar les seves activitats afrontant la discriminació implícita de gran part del disseny urbà i de les característiques inapropiades dels seus habitatges. Dir que les dones grans pateixen una discriminació doble, i més invisible que la que afecta a les dones de generacions més joves, és un fet difícil de negar. En general, la problemàtica de les dones grans no apareix com una prioritat en les polítiques municipals, més atenta a la ciutat de les persones joves i població activa de tots els sectors econòmics, de manera que els drets de ciutadania son doblement formals per les dones de més edat. Tampoc és freqüent que s’investiguin les condicions de vida específica de les dones en edat avançada, i menys encara que es reculli la seva veu en els mitjans i això no ajuda a treure-les de la seva doble invisibilitat. Tal com va proclamar la II Asamblea Mundial sobre el Envejecimiento (Madrid, 2000) cal incorporar la perspectiva de gènere en la legislació i els programes i polítiques que es desenvolupin als municipis, atenent a les diferencies i situacions específiques de les dones grans així com també, promocionar la seva participació en la societat. Quan s’adrecen demandes ciutadanes a les autoritats municipals perquè actuïn contra la discriminació que pateixen les dones, caldria no oblidar les que afecten de manera específica a les dones grans. La ciutat com a punt geogràfic -lloc i espai de residència on s’agrupa una part important de la poblacióserà reivindicada com a ciutat de la ciutadania a partir de la Carta d’Atenes que a proposta de Le Corbusier va aprovar el IV Congrés Internacional d’Arquitectura Moderna (CIAM) celebrat a Atenes, l’any 1933. D’acord amb aquest document la ciutat ha d’assegurar en l’àmbit espiritual i en el material, la llibertat individual i els beneficis de l’acció col·lectiva. La Carta d’Atenes afirma que dins del dispositiu urbà, les dimensions de cada cosa només es poden regular a escala humana, que és el mateix que dir que “l’home ha de ser la mesura de totes les coses”, com ja havia dit el filòsof grec Protàgores. Evidentment, la reflexió de l’arquitecte Le Corbusier com la de Protàgores, és esbiaixada: cap dels dos es van poder sostreure a la ideologia androcèntrica dominant. Les idees i preferències de Le Corbusier i per extensió la de la Carta d’Atenes, queden reflectides en les seves anàlisis i propostes i en elles les dones no tenen presència. Les dones com a ciutadanes, subjectes de dret, de tots els drets, es reivindicaran en diversos documents internacionals, entre els quals cal destacar la Declaració de La Carta Europea de les Dones a la Ciutat, (Brussel·les 1995), on es proposa una nova filosofia de la planificació urbana que inclou el debat democràtic i la participació de les ciutadanes i dels ciutadans. El 1998, la Unió Internacional de Ciutats i de Poders Locals (IULA), reunida a Harare (Zimbabwe), aprova la Declaració Mundial sobre Dones i Govern Local, recomanant que els poders locals assumeixin la responsabilitat i els compromisos dels seus governs en política d’igualtat de gènere. L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 63 Aquests documents seran reconeguts com els antecedents de La Carta pels Drets de les Dones a la Ciutat. Barcelona, 2004. La Carta de Barcelona proposa la gestió democràtica del territori i la configuració de ciutats sostenibles com a un dels drets de la humanitat. La gestió democràtica del territori implica incorporar a les dones al govern de la ciutat des del qual han d’intervenir en la planificació urbana i territorial així com en el control del pressupost públic i de les inversions, a més d’impulsar la ciutadania activa. D’altra banda, La Carta Mundial pel Dret a la Ciutat, 2005, planteja el dret de les persones a no ser discriminades i fa referències als compromisos expressats en documents internacionals tant importants com La Convenció per a l’Eliminació de totes las Formes de Discriminació contra les Dones (CEDAW), aprovada per les Nacions Unides el desembre de 1979 i que va entrar en vigor el 3 de setembre de 1981. El fonament de la Convenció es basa en la prohibició de totes les formes de discriminació contra les dones. Enuncia els principis acceptats internacionalment sobre els drets de les dones i té caràcter jurídicament vinculant. A més de la CEDAW, es fa referència a les recomanacions de les Conferencies de les Nacions Unides de Medi Ambient i Desenvolupament, 1992 a les propostes de Beijing, 1995 i les d’Hàbitat II, 1996. D’acord amb les recomanacions dels documents i la filosofia de les declaracions internacionals, el dret a la ciutadania només pot ser real si existeix la possibilitat de participar en els béns i serveis que la ciutat ofereix. La inclusió social és avaluable a partir del grau de participació de les persones en les diverses esferes urbanes: productiva, oci, associativa o comercial, entre d’altres. La morfologia urbana així com les característiques col·lectives i individuals dels habitatges poden facilitar o pel contrari obstaculitzar aquesta participació real. Les dones grans presenten una casuística clarament diferenciada de la que caracteritza a les dones de generacions més joves que formen part de la població activa tinguin o no treball retribuït. L’observació efectuada en diversos barris del municipi d’Esplugues ha permès detectar les dificultats que representen per a les dones grans, un disseny de ciutat que no les té prou en compte i que fa abstracció de la realitat i les necessitats quotidianes d’aquesta franja de la població. En general, molts dels espais públics de les ciutats semblen pensats i dissenyats exclusivament per a un segment de la població, sense preveure que al llarg del dia les mateixes zones són utilitzades per persones de diverses edats. Fotografia: Seminari Ciutat, Ciutadania i Gènere Fotografia: Seminari Ciutat, Ciutadania i Gènere L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 64 L’accessibilitat, és a dir, la facilitat amb la que un persona por superar la distància que hi ha entre dos llocs determina el poder exercir o no els seus drets de ciutadania. En un mateix espai no totes les persones tenen les mateixes oportunitats d’accessibilitat. Fotografia:Seminari Ciutat, Ciutadania i Gènere Fotografia: Seminari Ciutat, ciutadania i Gènere Les dones grans utilitzen els carrets de la compra com a punt de suport, les ajuda a mantenir l’equilibri. En els seus desplaçaments les voreres estretes són un problema greu, les escales un obstacle encara més gran. Les escales es converteixen en vertaders reptes a superar quan hi ha dificultats de mobilitat. Malgrat no es tingui cap malaltia concreta són sempre una dificultat seriosa per a la població de més edat. Les escales haurien de ser l’últim recurs per salvar un desnivell topogràfic. El planejament s’hauria d’esforçar per trobar solucions que tinguin present les característiques de la ciutadania per accedir als llocs i a les activitats. En espais similars les solucions d’accessibilitat adoptades es poden convertir sovint en elements d’exclusió social. Fotografia:Seminari Ciutat, Ciutadania i Gènere Fotografia:Seminari Ciutat,Ciutadania i Gènere Les escales, en el cas de ser inevitables, és imprescindible que tinguin baranes per a ser utilitzades en els dos sentits de la circulació. Com a totes les ciutats de la Mediterrània, el mercat, continua sent lloc de trobada, de coneixença i d’intercanvi de vivències. Anar a plaça, anar a comprar al mercat, és una de les accions que aconsegueix vincular dia a dia a les dones grans. El mercat és un equipament vital pel desenvolupament i interacció de les dones grans. L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 65 Les seves parelles a vegades les acompanyen però el mercat continua sent un espai femení sense cap mena de dubte. Un espai vital de relació que va més enllà que realitzar la compra d’aliments. Anar a fer la compra és un motiu per sortir al carrer i, de vegades, esforçar-se molt per fer-ho. Anar a comprar significa la possibilitat de relacionar-se amb altres persones, trobar l’espai per xerrar i mantenir l’interès pel dia a dia i per la vida. Les relacions i interaccions que es generen als espais públics com els mercats, són d’un valor insubstituïble a la vida de les dones grans, són un lloc de trobada tradicional i forma part del seu dia a dia. Hi ha que fer el màxim per facilitar els desplaçaments de les dones i consolidar, tant com sigui possible, la seva autonomia de manera que la seva autoestima pateixi el mínim possible. Fotografia:Seminari Ciutat, Ciutadania i Gènere Fotografia:Seminari Ciutat, Ciutadania i Gènere Fotografia:Seminari Ciutat, Ciutadania i Gènere Fotografia:Seminari Ciutat, Ciutadania i Gènere Fotografia:Seminari Ciutat, Ciutadania i Gènere Fotografia:Seminari Ciutat, Ciutadania i Gènere L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 66 La qualitat i característiques de la il·luminació nocturna dels espais públics es de vital importància perquè facilita la mobilitat, dóna seguretat i qualitat a la ciutat. L’exemple de la Rambla de Can Vidalet, que es pot observar a la fotografia superior de la dreta, mostra una il·luminació uniforme que inclou el passeig central, els parterres, la vorera, la zona de aparcament dels cotxes i la calçada. A la fotografia de l’esquerra, Pça de la Bòvila, una il·luminació focalitzada provoca l’oposició de zones fosques amb les que reben il·luminació, el contrast per la manca d’uniformitat pronuncia la foscor de les zones menys il·luminades i provoca inseguretat i por. Disseny i funcionalitat no han d’estar en contradicció i és possible tenir un qualitat lumínica adequada sense sacrificar el disseny però tampoc la seguretat de les persones. Al vespre, un espai urbà mal il·luminat, provoca ansietat i por, aquests efectes es multipliquen sobre les dones grans i augmenten la seves inseguretats. La por limita la llibertat de moviments i en conseqüència els drets de ciutadania. Fotografia: Seminari Ciutat, Ciutadania i Gènere Potenciar la il·luminació d’un sector de la via pública, en aquest cas la façana del mercat municipal, comporta crear un fort contrast lumínic. La contraposició d’una zona molt il·luminada amb una altra que rep menys il·luminació provoca enlluernament i, en conseqüència, la sensació de falta de llum. Molt probablement, siguin motius de seguretat els que expliquen, en aquest cas,les diferències lumíniques però, en canvi, tenen l’efecte de generar inseguretat en els vianants. La societat té un deute molt alt amb les dones grans. Són la generació de dones de la història recent que més canvis ha viscut, i ella mateixa ha contribuït a fer-los realitat i encara avui continua contribuint cedint el seu temps per a la cura dels infants i de la població malalta i envellida o de les dues coses alhora. Les dones més grans de 64 anys,van viure la postguerra, l’Espanya de l’emigració i les migracions interiors, moltes van haver de deixar els llocs a on havien nascut i per anar a trobar a altres indrets el que no trobaven a la seva terra. També va ser aquesta generació de dones la que va trencar una llarga sèrie d’estereotips socials. Aquelles generacions de dones, són les avies que avui fan possible que les seves filles siguin mares i sense haver d’abandonar els seus llocs de treball, cosa que elles no van poder fer. Catalunya té una cobertura de serveis públics d’atenció als infants i a les persones grans que està molt per sota de les necessitats reals i són les dones grans mentre poden valdre’s per elles mateixes, les que continuen prestant serveis de temps i dedicació sense cap retribució. Els serveis que presten les àvies són imprescindible perquè puguin treballar els dos conjugues de la família quan prenen la decisió de tenir fills. L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 67 Amb les avies es contarà per acompanyar i recollir als nens petits a l’escola, per portar-los al pediatra i per cuidar-los a casa quan estan malalts, mentre les seves mares i pares treballen. La despesa econòmica que tots aquests serveis suposarien, en el cas d’haver de contractar un servei extern, és impossible d’assumir per a la majoria de famílies. Les dones grans són les que fan possible que les seves filles, incorporades al mon del treball, puguin combinar la jornada laboral i el ser mares. Les avies són, sens dubte, un recurs fix per cobrir les deficiències dels serveis públics, i, també,un recurs flexible quan apareix qualsevol contratemps, a més de ser garantia d’una cura responsable i de confiança. Segons el CSIC, Encuesta sobre uso del tiempo, 2003, els homes dediquen 0,37 hores els dies laborables a cuidar nens i les dones 1,56 hores. Són, sens dubte, les dones grans les que més temps dediquen a la cura de les criatures petites i no tan petites. Sovint són les avies les que també fan els serveis d’intendència i preparen els dinars i/o sopars dels fills i dels nets quan tornen d’escola o de la feina. Fotografia:Seminari Ciutat, Ciutadania i Gènere Fotografia:Seminari Ciutat, Ciutadania i Gènere En l’últim segle, l’esperança de vida ha augmentat gairebé 50 anys a Espanya. No obstant això, avui el més important no és viure més anys sinó viure en condicions de capacitat psíquica i bona salut, tenint uns índexs correctes de qualitat de vida. Com confirmen les estadístiques, les dones viuen més anys però acumulen més malalties. L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 68 Fotografia:Seminari Ciutat, Ciutadania i Gènere Fotografia:Seminari Ciutat, Ciutadania i Gènere Fotografia:Seminari Ciutat, Ciutadania i Gènere Fotografia:Seminari Ciutat, Ciutadania i Gènere El fet que les dones visquin de mitjana entre 6 i 10 anys més que els homes també implica més malalties, pobresa i soledat. Quan les dones enviduen el risc de pobresa es més gran i sovint augmenta perquè es redueixen automàticament les percepcions econòmiques que reben, mentre les despeses fixes varien molt poc (aigua, llum, gas..) i en canvi si augmenten les dificultats per mantenir l’autonomia física i de vegades la psíquica, la qual cosa també vol dir despeses. Les dones grans atenen a un 48,5% dels homes grans discapacitats, mentre només un 14,1% de les dones grans discapacitades són ateses i cuidades pels seus marits. La cura recau sobre les dones grans que sovint passen els últims anys de la seva vida tenint cura del seus familiars més directes, els marits. Malgrat viuen soles i amb moltes dificultats econòmiques, un 80% de les dones enquestades van dir que no se sentien soles. No obstant, als carrers i a les places, les dones estan soles, prenen soles el sol als bancs de les places –quan ho fansense conversar amb ningú malgrat tinguin a altra dona asseguda al costat però que no coneix. Crear noves relaciones a les ciutats no es gens fàcil i ho es menys quan les persones es fan grans i les pors i inseguretats fan que es desconfiï de tothom. L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 69 El mercat municipal és un dels espais en el que les dones interactuen més. Se les veu confiades, és un territori amb registres de relació que coneixen i dominen des de sempre i això facilita les seves relacions socials. El mercat és un dels espais de relació importants per a les dones grans perquè mentre es pugin valdre per elles mateixes aniran a comprar. Aquesta activitat periòdica de les dones grans s’hauria de tenir present en el moment de dissenyar accions per tal d’apropar a les dones a les activitats que programin els Ajuntaments. Cal tenir present, que les dependentes dels mercats coneixen a les seves clientes des de fa temps i a la inversa, i, això, genera una atmosfera de confiança que permet establir converses i contactes. Mantenir relacions socials, evitar l’aïllament, és fonamental per mantenir una bona salut psíquica. Les dones resisteixen millor que els homes la soledat perquè han estat preparades per crear condicions de benestar en el seu entorn domèstic, per aquest motiu diuen no “sentir” la soledat. El cert és, que les dones que viuen soles estan soles, això no es pot evitar però si intentar que no restin en l’aïllament, i la solitud derivi en depressió i malalties. A Esplugues hi ha un teixit associatiu de dones molt dinàmic, però això no pot fer oblidar que les dones que hi participen són una minoria molt activa, però una minoria, i com va dir una de les dones assistents a la reunió del Consell de Dones, que ens van convidar a assistir, “aquelles dones de més de 70 anys que no participen en activitats ja no ho faran perquè és molt difícil treure-les de casa”. La problemàtica, existeix. Els Ajuntaments poden tenir agents socials de “carrer” destinats a les persones grans amb l’objectiu d’incorporar a aquestes persones a activitats diverses, i pel que hem observat un dels espais de contacte són els mercats i les places als matins a on romanen molts dones soles a prop d’altres dones soles, sense saber què fer. Viure més anys, tenir més esperança de vida, no es sinònim de qualitat de vida. La vellesa concedeix la qualitat del relativisme i, en general, la paciència, i el ser poc exigent perquè les expectatives que es tenen són molt inferiors a les possibles. A mida, però, que les persones són més conscients dels seus drets de ciutadania, les coses canviaran –ja estan canvianti exigiran dels poders públics l’atenció i els serveis que avui no els hi dispensa. Fotografia:Seminari Ciutat, Ciutadania i Gènere Fotografia:Seminari Ciutat, Ciutadania i Gènere L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 70 Entre aquests drets està el de tenir una vivenda digna com diu la Constitució Espanyola de 1978. S’ha parlat en altre apartat d’aquest informe de les condicions dels habitatges en els que viuen les dones grans. Preveure les necessitats que una població envellida demanarà i necessitarà sembla inqüestionable. No es tracta només d’assegurar mitjançant una normativa o subvenció que els habitatges antics tinguin ascensor sinó també assegurar que les persones que viuen a l’edifici podran avançar les quantitats econòmiques necessàries, i si no és així, els serveis jurídics municipals han de trobar la manera de solucionar-ho. L’interior dels habitatges s’ha d’adequar a les necessitats de les persones grans, especialment pel que fa a l’ample de les portes que han de permetre el pas de les cadires de rodes. També s’han de seleccionar les característiques dels acabats dels habitatges de manera que aquests atorguin seguretat, evitin les caigudes i el mínim perjudici possible en el cas de rebre un cop al perdre l’equilibri. Els Ajuntaments fan promocions d’habitatges per joves, però son excepcionals les que es fan per persones grans. Els habitatges pensats i dissenyats per a les persones grans no són intercanviables amb aquells construïts per a la gent jove, perquè ni les característiques que han de tenir els seus acabats, ni tampoc les condicions de servei i seguretat que demanen les dones grans, són les que avui es troben en el mercat de l’habitatge. Les promocions públiques d’habitatge per a les dones i homes grans, han de compartir un requisits mínims i bàsics, com són que tots els accessos i interiors estiguin adaptats als usos i les necessitats de les persones grans, a més de comptar amb algun tipus d’assistència d’acord amb les característiques de les persones que habiten l’edifici. D’altra banda, els habitatges ja existents haurien de comptar amb subvencions per poder realitzar les modificacions necessàries. La reforma del bany, hauria de ser prioritària perquè és el lloc a on es produeixen més caigudes que provoquen invalidesa, per tant es la primera zona de l’habitatge a reformar i adaptar. Un estudi econòmic demostraria que les despeses que puguin significar subvencionar les reformes dels banys per readaptar-los a les persones grans, sempre seran inferiors a les despeses que provoquen les operacions i recuperacions de les lesions provocades per cops, i caigudes en el domicili particular. Com ha escrit Maria Angeles Durán “no ha calado en nosotros lo que significa ser una sociedad vieja “ i menys encara el que significa que aquesta societat envellida és una societat de dones grans en la que tot està per construir i dissenyar. L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 71 8.- Bibliografia comentada De les obres de Maria Ángeles Durán, dues tenen un gran interès per aquesta recerca i de manera significativa Los costes invisibles de la enfermedad (2002), obra en la que l’autora planteja l’autonomia individual (posició davant de la mort, relacions integeneracionals) i el paper de les persones cuidadores en relació al sistema de pensions i el sistema fiscal. A La ciudad compartida, Durán, incorpora innovacions temàtiques com: la vida quotidiana, els subjectes de la ciutat, l’organització i usos del temps, i les aspiracions i necessitats de les dones, a la vegada que innovacions metodològiques en sociologia urbana. Des de l’àmbit de la demografia són nombrosos els treballs referits a l’envelliment de la població en el que s’anomena segona transició demogràfica. L’esmentada literatura no s’ha limitat a realitzar una radiografia asèptica del que està succeint, sinó que ha denunciat la situació de la gent gran en la societat contemporània (Pérez Díaz, 2003): “En brusco contraste con un pasado no muy lejano, ni sus tierras, ni sus patrimonios [de la gent gran], ni sus oficios, experiencias y conocimientos sirven ya de nada a sus descendientes. Se produce así una inversión en los respectivos papeles que no tiene precedentes por la cual la situación cultural, económica y social de quienes todavía han vivido poco es mejor de quienes han vivido mucho. El mundo, en este tiempo, es de los jóvenes. Es entonces cuando se construye la imagen conmiserativa y asistencial de la vejez todavía hoy vigente. El papel de la vejez desde esta óptica es no tener ningún papel, ninguna función familiar o social (Cumming & Henry, 1961). Antes bien lo que define a las edades avanzadas es su “discapacidad””. Ara be, de nou cal considerar l’existència d’un buit acusat, quan es tracta d’analitzar la situació de les dones grans. Malgrat la gran majoria dels treballs reconeix la feminització de la vellesa, pocs estudis s’han realitzat aprofundint sobre l’especificitat dels problemes de les dones d’edat avançada. I el mateix es pot dir des de l’òptica dels estudis de gènere, com ha denunciat Keller (1982), el pensament feminista presta atenció, prioritàriament, a les dones joves, tendint a oblidar la situació de les dones grans. En la línia d’estudis relatius als problemes de les dones grans cal esmentar, entre d’altres aportacions, els següents treballs de referència: • El projecte europeu MERI (Mapping existing research and identifying knowledge gaps concerning the situation of older women in Europe). “The MERI project is a response to demands made by scientists, representatives of associations and national governments attending a European conference on 'Equal Opportunities for Older Women' in 2001 with its main objective being to increase knowledge about the living conditions and problems of older women and thus improve the empirical basis for: social and public policy and work by national and European associations; encouraging future research work on older women while also raising the general public’s awareness about the situation of older women”. • Sharon McIrvin Abu-Laban (1984), en el seu treball pioner Les femmes âgées: problèmes et perspectives, abordà els problemes de les dones grans nordamericanes com la desvalorització de la seva imatge, els seus desavantatges econòmics i les seves pèrdues socio-emocionals. En aquest sentit analitzà la subordinació de la seva problemàtica en vers a la de les dones joves i els homes grans, així com, en general, el menyspreu que generava la seva situació. L’autora arribà, així, a la conclusió que “les generacions actuals de L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 78 edades g, hay un 50% de hombres, entonces los emigrantes de i, serán un 50% hombres, y con la misma proporción de género llegarán a cada zona j. 2.- El modelo de movimiento natural. El modelo de movimiento natural está en realidad estrechamente relacionado con el movimiento de migración interzonal. El modelo de movimiento natural tiene por cometido principal estimar los nacimientos y las defunciones que se generan con el paso del tiempo (en el cual existe un trasvase espacial de población de carácter interzonal). 2.1 El cálculo de las tasas de fecundidad y mortalidad. La tasa de fecundidad es el cociente entre el número de niños nacidos en un año determinado y agrupados en grupos quinquenales según la edad de la madre, y el número de madres que había un año antes en cada área geográfica. La tasa de fecundidad no puede estimarse por microzonas por tres razones: primero porque las áreas muy pequeñas sin servicios sanitarios no tienen, aparentemente, nacimientos, segundo porque aún y cuando los tuviesen estos serian poco consistentes y tercero porque el hecho de coger un año antes la población implica que en ese año puedan haber migraciones. Por eso la tasa de fecundidad se ha de calcular por grupos de zonas geográficamente consistentes (autocontenidas, demográficamente pobladas, con servicios sanitarios), como las provincias, y cuando menos, las comarcas. 1_2318 _2419_ _2419_ −−− − =− tMuj tNaix tFec (4) Nótese que esta es una tasa de fecundidad anual por grupos de mujeres de cinco años, es importante señalar que se está haciendo la asunción de que las mujeres se fecundan un año antes del nacimiento, por este motivo existe un desfase entre la agrupación de edades del numerador y denominador de (4). La tasa de mortalidad indica la probabilidad de muerte en un año determinado por cada grupo de cinco años tPob tMuertes tMor _2419_ _2419_ _2419_ − − =− (5) Por simplicidad se considerarán mortalidades asexuadas. En realidad tanto las tasas de fecundidad como las tasas de mortalidad cambian con el paso del tiempo. Así las tasas son distintas para el momento t con respecto al momento t-5. Por tanto, se han de calibrar con datos empíricos tanto (4) como (5) para los momentos t y t+5. Las tasas a aplicar son precisamente los promedios entre las tasas extremas de cada grupo. Para proyectar las tasas al futuro el sistema ha de permitir introducir hipótesis de ajuste por grupos quinquenales de edad. Una vez que se han calculado las tasas de fecundidad y mortalidad para cada grupo de zonas i, se han de aplicar en dos fases: primero a los migrantes (es decir la parte de la población que ha emigrado desde un zona i a un zona j) y después a los no L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 79 migrantes de cada zona i. Se ha de tener cuidado en el sentido de aplicar las tasas correctas, el hecho de que los flujos migratorios conlleven, al mismo tiempo, un cambio de zona y de quinquenio de edad, puede contraer errores. Siempre se aplicarán tasas de fecundidad y mortalidad consustanciales a la zona origen i. Tanto la tasa de fecundidad (4) como la de mortalidad (5) se han de multiplicar por 5, dado a que el periodo temporal es de cinco años. Por simplicidad la tasa de nacidos hombres se fijará en un 52%, el sistema ha de permitir variar esta hipótesis. 3.- La recomposición de la población en el momento t+5. La última parte del bucle consiste en generar la suma de población diferenciada por sexo y por grupo quinquenal. Para cada grupo quinquenal tenemos: Hombres de 15-19_t+5= (Hombres_10-14_t)+(defunciones masculinas_10-14_t_t+5) - (emigraciones masculinas_10-14_t_t+5) + (inmigraciones masculinas_10-14_t_t+5)- (defunciones de las inmigraciones masculinas_10-14_t_t+5). En el caso del grupo de menos de 5 años, se han de tener en cuenta los nacimientos tanto de la población que no se mueve como de la población inmigrante. Así, como las defunciones que correspondan a dichos nacidos vivos. Recuérdese que las tasas de fundidad a considerar son las del sitio de origen i. El output final del sistema, en esta primera fase, es la población por sexo, grupo de edad quinquenal, para cada zona considerada. L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 80 L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 81 Annex 1: ESPLUGUES Piràmide d’edats (2001): 2001 500 400 300 200 100 0 100 200 300 400 500 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90 95 o més Homes Dones Piràmide d’edats (2007): Població segon sexe i edat, 2007. Cataluña 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 Homes Dones L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 82 Persones més grans de 64 anys 57,06% 42,94% Dones Homes % per grups d’edat: 0 0,1 0,2 0,3 0,4 0,5 0,6 0,7 0,8 65-69 70-74 75-79 80-84 85-89 90 o més Homes Dones Llars de persones > 64 anys 40,87% 59,13% Dones Homes L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 83 Llars de persones entre 65 i 69 Llars de persones entre 70 i 74 Llars de persones entre 75 i 79 Llars de persones de 80 o més Llars unipersonals (65 o més anys d’edat) 77,70% 22,30% Dones Homes 32,68% 67,32% Dones Homes 37,75% 62,25% Dones Homes 43,68% 56,32% Dones Homes 55,77% 44,23% Dones Homes L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 84 Llars unipersonals per nivells d’edat > 79 anys 80,77% 19,23% Dones Homes 75-79 anys 82,35% 17,65% Dones Homes 70-74 anys 73,42% 26,58% Dones Homes 65-69 anys 72,73% 27,27% Dones Homes > 79 anys 80,77% 19,23% Dones Homes 75-79 anys 82,35% 17,65% Dones Homes 70-74 anys 73,42% 26,58% Dones Homes 65-69 anys 72,73% 27,27% Dones Homes L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 85 Bibliografia Ariés, Phillippe; Duby, Georges (1987): Historia de la vida privada. Taurus. Madrid Abellán García, Antonio (2004): Las personas mayores en España. C.S.C. Madrid. Artazcoz Lazcano, Lucía (2005): La salut de la sensibilitat de gènere. Generalitat de Catalunya. Institut Català de les Dones. Barcelona. Ballarín Domingo, Pilar (1995): Del patio a la plaza. Ed. Universidad de Granada. Granada Bofill de Levi, Anna (2005): Planejament urbanístic, espais urbans i espais interiors des de la perspectiva de les dones. Generalitat de Catalunya. Institut Català de les Dones. Barcelona. Bosch i Meda,Jordi. (2005): Envejecimiento y Vivienda. El problema residencial de las personas mayores en Catalunya. Fundació La Caixa. Cairó, Gemma; Mayordomo Maribel (comps) (2005) : Por una economía sobre la vida. Icaria. Barcelona. Carlson, E. (1990): “European contrasts in sex ratios: implications for living arrangements in old age”, European Journal of Population, 6 (2): 117-141. Cumming, E. & Henry, E. (1961): Growing old, the process of disengagement, New York, Basic Books. Durán, María-Ángeles (1998): La ciudad compartida: conocimiento, afecto y uso. Consejo Superior de los colegios de Arquitectos de España. Madrid. - (2000): Si Aristóteles levantara la cabeza. Ed.Cátedra. Universidad de Valencia Instituto de la Mujer. Madrid. - (2002): Los costes invisibles de la enfermedad. Fundación BBVA - (2004): “Mujeres mayores y Vivienda”. Jornadas sobre Vivienda y Personas Mayores. Web del Defensor del Pueblo de Andalucía. - (2005) “Viviremos más años como viejos que como jóvenes” Madrid. El País, 25 setembre. - (2006): “Dependientes y cuidadoras, el desfio de los próximos años” Revista Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, nº 60. Madrid. Cevedio, Mónica (2003): Arquitectura y género. Icaria Editorial.Barcelona. EUROSTAT (2008): The Life of Women and Men in Europe. A Satistical Portrait. Guralnik JM, Fried LP, Simonsick EM, Kasper JD, Lafferty ME, (1995): The Women's Health and Aging Study: Health and Social Characteristics of Older Women with Disability. Bethesda, MD: National Institute on Aging, 1995; NIH Pub. No. 95-4009. Leal, Jesús. et alt. (2004): Informe sobre la Situación Demogràfica en Espanya. 2004. Fundación Fernando Abril Martorell. Leitner, Sigird (2001): “Sex and gender discrimination within EU pension systems”. Journal of European Social Policy, May 1, 2001 (Vol. 11, No. 2), pp. 99-115. Lock, Margaret (1996): "Culture politique et vécu du vieillissement des femmes au Japon et en Amérique". Sociologie et sociétés, vol. 28, no 2, Automne, pp. 119-140 L’Envelliment de les Dones: Habitatge i Pobresa 86 MacDowell, Linda (2000): Género, identidad y lugar. Ediciones Cátedra. Mayordomo Rico, Maribel (2004): Dones, treballs, i economía laboral. Generalitat de Catalunya.Consell de Treball Económic i Social. Barcelona. McIrvin Abu-Laban, Sharon (1984), "Les femmes âgées: problèmes et perspectives", Sociologie et sociétés, vol. 16, n. 2, octubre, pp. 69-78. Ministerio de Sanidad y Consumo (2006): Informe salud y género 2005. Madrid. Montero, Isabel; Gómez-Beneyto, Manuel (2004): “Género y salud mental en un mundo cambiante”. Gac. Sanit. Pérez Díaz, J. (2003): “Feminización de la vejez y Estado del Bienestar en España”, Revista Española de Investigaciones Sociológicas, (104): 91-121. Rodríguez Castedo, Angel. et alt. (2005): Atención a las personas en situación de dependencia en Espanya. Libro Blanco. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Sánchez de Madariaga, Inés; Bruquetas Callejo, María; Ruíz Sánchez, Javier (2004): Ciudades para las personas. Género y urbanismo: estado de la cuestión. Instituto de la Mujer. Madrid. Sancho Castiello, Mayte et alt. (2005): Informe 2004. Las personas mayores en España. Instituto de Mayores y Servicios Sociales, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Valls Llobet, Carme (2006): Mujeres invisibles. Barcelona. Udebolsillo