Mirades sistemàtiques a la recerca dels valors urbanístics de Ciutat Vella: reseña: La Ciutat Vella de Barcelona: un passat amb futur. Coordinat per Juan Busquets

Pol FONT I TEIXIDOR QRU 8/ 39 MIRADES SISTEMÀTIQUES A LA RECERCA DELS VALORS URBANÍSTICS DE CIUTAT VELLA RESSENYA: LA CIUTAT VELLA DE BARCELONA. UN PASSAT AMB FUTUR. Coordinat per Joan Busquets Pol FONT I TEIXIDOR L’habitar Ciutat Vella és un tema cíclic, recurrent i mutant. De fugida i retorn, la Ciutat Vella, aquest nom que es dóna als barris que conformen el centre històric genuí barceloní, definits i confinats per les antigues muralles modernes, és un ens canviant, que de vell ho té tot i no en té res, una amalgama de matèria urbanística que es modela i se superposa en el temps. A primer cop d’ull, el de Barcelona, és un centre històric medieval comú de tradició europea, però no es presenta fàcil de desxifrar si es mira amb deteniment. Aquí rau la virtut del llibre La Ciutat Vella de Barcelona: un passat amb futur, una fotografia precisa d’aquest tros de ciutat en el tombant del segle XXI, que aporta una anàlisi rigorosa i comparada del que s’ha fet els darrers dos-cents anys d’intervenció contemporània en aquest teixit. En paraules del mateix llibre, “aquestes formes de representació des del pla horitzontal realitzades d’una manera sistemàtica ens donen imatges sintètiques precises i al mateix temps innovadores. En certa mesura, ens permeten reentendre noves qualitats de la ciutat històrica, fins i tot descobrir els valors propedèutics d’aquests espais urbans”. La Ciutat Vella de Barcelona: un passat amb futur (Barcelona, 2003), és el resultat del treball d’investigació liderat per Joan Busquets, fruit d’un conveni de col•laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la UPC. Aquest treball, realitza una triple tasca: de primer, una radiografia clara, completa i precisa de la Ciutat Vella al canvi de mil•lenni, que presenta gràfica i numèricament una realitat diversa i esvaeix de l’imaginari del lector la idea d’un centre històric homogeni; de segon, una anàlisi històrica sense precedents, un treball d’arqueologia gràfica i reconeixement comparatiu per superposició, que interseca plans i pensaments per a la ciutat, construint un relat històric del fet intervencionista lligat a les tendències europees de sanejament dels centres urbans de les grans ciutats; de tercer, un catàleg de mirades que apunten maneres de comprendre el valor patrimonial existent i d’enfocar les futures intervencions en l’edificació i l’espai públic de Ciutat Vella. Pol FONT I TEIXIDOR MIRADES SISTEMÀTIQUES A LA RECERCA DELS VALORS URBANÍSTICS DE CIUTAT VELLA 40 / QRU 8 QRU 8/ 41 El llibre, en paraules de Joaquim Español, és de Ciutat Vella ‘el primer treball urbanístic sistemàtic, revelador d’una realitat múltiple, complexa, plena d’interaccions de vegades sorprenents’. La seva lectura, ordenada i pautada, s’estructura en set episodis. El primer capítol contextualitza l’estudi i té valor d’índex resum on se situa Barcelona en el panorama de la rehabilitació patrimonial urbana europea. El segon, tercer i quart capítol, conformen el gruix analític del llibre: ‘Les variables urbanístiques’ expliquen com és Ciutat Vella. Es tracta d’un ventall d’indicadors que fan la prova del cotó fluix a la suposada però errònia idea que el centre històric és homogeni i té una mixtura d’usos i activitats. I en l’exercici de l’encreuament de dades, Busquets detecta el que anomena ‘àrees de tensió urbanística’: sectors que exigeixen una mirada més intensa i una clara necessitat d’intervenció. ‘Les morfologies urbanes’ és el capítol de la definició del ple, el buit i allò significatiu a l’any 2000. Es presenten de manera precisa, detallada i catalogada les característiques, formes, història i qualitats dels edificis, de l’espai públic i dels monuments o llocs de símbol i significat catalitzadors del fet social i turístic. ‘La transformació de Ciutat Vella’ respon a dues preguntes: què i quan s’ha fet, i què podria haver-se fet. Aquest és el capítol on de manera gràfica es presenta un relat urbà. D’una banda un rebobinat històric de les transformacions urbanes des del 2000 fins al 1842 que desgrana les planimetries elaborades pels arquitectes, topògrafs i enginyers de cada època i en el qual hom descobreix que la pràctica totalitat de Ciutat Vella ha estat transformada; i per l’altra una successió d’idees per a la reforma urbanística integral de Ciutat Vella que des del Pla Cerdà han modificat en major o menor mesura aquest teixit de gran consistència urbana. Un calidoscopi de plans urbanístics, fotografies i perspectives que mostra les múltiples Barcelones possibles imaginades, les que han quedat enrere i les que han modificat la realitat de la ciutat, les que han estat reciclades i les que les seves reformes han esdevingut reductes anecdòtics. Totes elles patrimoni tangible dels urbanistes i pensadors de la ciutat i que culminen en una fantàstica superposició de plans. La part final, conformada pels tres últims capítols, presenta l’experiència recent, dels PERI als 2000, on es descriuen i s’estudien les darreres intervencions urbanes centrant-se en les operacions d’habitatge i d’allò que s’entén per patrimoni urbanístic. Aquest estudi crític dóna peu a uns suggeriments d’actuació a mitjà termini que posen en relleu els valors patrimonials de la ciutat a través del recorregut i les oportunitats d’estructurar més i millor els seus fragments, posant la mirada en alguna de les ‘àrees de tensió urbanística’ detectades amb les variables analitzades. L’èmfasi, de nou, es troba en determinar què té valor patrimonial i en com habitar Ciutat Vella. Les maneres d’intervenir, ordenades i sistematitzades, ofereixen un excel•lent manual d’actuació urbanística per a Barcelona, que esdevé alhora extrapolable a qualsevol altre centre històric urbà de tradició europea i d’arrel medieval. A cadascuna de les maneres d’intervenir, Busquets trenca diagonalment la composició de la pàgina amb frases curtes que aporten petites dosis resum de coneixement. La metodologia en què es desenvolupa el contingut del llibre permet fer lectures a diversos ritmes. D’una banda, té un relat continu i coherent, que permet anar-lo desgranant poc a poc; i per l’altra, facilita una lectura més ràpida que permet al lector adonar-se, gràcies als dibuixos clars, senzills i ben treballats que Ciutat Vella és desigual i heterogènia, i que la mixtura que hom n’espera, no és tal. Un missatge potent i revelador, que una lectura més lenta i interessada, permet trobar-li els matisos a les successives Superposició de les idees i plans de reforma urbana a Ciutat Vella entre 1859 i 1985, pag 137. MIRADES SISTEMÀTIQUES A LA RECERCA DELS VALORS URBANÍSTICS DE CIUTAT VELLA 42 / QRU 8 Pol Font i Teixidor Arquitecte · Universitat Politècnica de Catalunya [email protected] intervencions realitzades, i el gust de perdre’s en la morfologia urbana de cada fragment de la ciutat, llegint-la per conjunts o per recorreguts i des del prisma de la parcel•lació, l’edificació, l’espai públic o el planejament. Si filem prim, es pot apuntar una crítica a l’estudi: el fet de treballar l’àmbit de Ciutat Vella com un element totalment dissociat de la resta urbana; cosa que pot donar lectures incompletes en l’anàlisi de les variables urbanístiques. Malgrat sigui una part recognoscible i clarament delimitada de Barcelona, la seva relació extramurs és forta en alguns dels seus perímetres. Tal crítica cal fer-la en veu baixa, ja que al capítol de suggeriments propositius, queda insinuada la visió d’encaix amb l’Eixample i les seves continuïtats en el que anomena ‘espais laterals’. Aquesta mirada evidencia una pregunta: quin tractament han de tenir les Rondes com a elements de transició entre ‘la ciutat nova i la ciutat vella’? El treball de Busquets té el valor de sistematitzar diversos enfocaments de treball d’una manera estructurada i didàctica, fent palesa la necessitat de conèixer i reconèixer la realitat, i de saber-la comparar de forma adient, per tal de detectar l’on i el què intervenir. Es tracta doncs, de fer una reflexió global per a orientar el futur. A dia d’avui, davant la desbocada tematització de les activitats i els usuaris de Ciutat Vella, la metodologia i les eines que mostren aquest llibre haurien de donar pistes de com intervenir, i fer adonar de la necessitat d’actualitzar aquesta radiografia incorporant noves variables urbanístiques. Tal radiografia ja no tan sols permetria entendre Ciutat Vella amb més profunditat, sinó que al poder-la comparar amb la dels 2000, donaria pistes del recorregut dels esdeveniments, i facilitaria reconèixer quines són les actuals ‘àrees de tensió urbanística’. Més enllà de la transcendència d’aquest treball en el coneixement de la ciutat i en l’extensa bibliografia que s’hi bolca i conjumina, aquest llibre té també el valor de mostrar una manera de dibuixar que és característica a l’Escola de Barcelona, i que tot el seu estudiantat aprèn i utilitza. Una manera de fer que esdevé la millor eina de coneixement que hom té a l’hora de reconèixer la configuració i el caràcter d’un entorn urbà quan s’acosta a un emplaçament de projecte o a l’afrontar-se a un procés d’intervenció urbana. Carrer La Paloma, Raval - Ciutat Vella