Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació

Treball de fi de màster Títol: Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació. Cognoms: Sintes Rello Nom: Ferran Titulació: Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Especialitat: Formació Professional Director/a: Manuel Moreno Lupiañez Data de lectura:17/10/2024 2 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació Resum Aquest treball explora l'ús dels experiments recreatius com a estratègia d'aprenentatge per facilitar l'assimilació de coneixements tècnics i augmentar la motivació dels estudiants dels cicles formatius d’edificació i obra civil. L'objectiu és oferir una experiència educativa més dinàmica i significativa que connecti teoria i pràctica a través de demostracions lúdiques i senzilles. Els experiments recreatius es proposen com una eina pedagògica que supera les limitacions de les metodologies tradicionals, facilitant una comprensió més profunda de conceptes abstractes i fomentant el desenvolupament de competències transversals com el pensament crític, la resolució de problemes i el treball en equip. Aquesta estratègia transforma el rol del professor en guia i mentor, acompanyant els estudiants en el seu procés educatiu i enfortint la connexió entre teoria i pràctica de manera tangible. En un context educatiu marcat per la reducció d'hores teòriques i l'augment de la formació pràctica en empreses, aquesta estratègia d’aprenentatge ofereix una solució efectiva per mantenir un ensenyament de qualitat, rellevant i aplicable. La realització d’experiments recreatius a l’aula fomenta un entorn d'aprenentatge més col·laboratiu, reflexiu i autònom, preparant els estudiants per afrontar els reptes del sector de l'edificació i obra civil, alinear les seves habilitats amb les exigències del món professional i desenvolupar-se en un entorn laboral en constant evolució. Paraules clau: estratègia d’aprenentatge, experiments recreatius, cicle formatiu d’edificació i obra civil, aprenentatge significatiu, foment de la motivació, competències transversals, connexió teoria-pràctica. Abstract This study investigates the use of recreational experiments as a learning strategy to enhance the assimilation of technical knowledge and increase student motivation in vocational training for building and civil works. The goal is to create a more dynamic and meaningful educational experience that effectively links theory and practice through simple and engaging demonstrations. Recreational experiments are presented as a pedagogical tool capable of overcoming the limitations of traditional teaching methods, promoting a deeper understanding of abstract concepts and the development of key transversal skills such as critical thinking, problem-solving, and teamwork. This approach redefines the teacher's role, transforming them into a guide and mentor who supports students in their educational journey while strengthening the connection between theoretical knowledge and practical application. In an educational landscape characterized by a reduction in classroom-based theoretical instruction and an increase in practical training in companies, this learning strategy offers a relevant and applicable solution to ensure quality education. Implementing recreational experiments in the classroom fosters a more collaborative, reflective, and autonomous learning environment, preparing students comprehensively for the challenges of the building and civil works sector, aligning their skills with professional demands, and enabling them to thrive in a constantly evolving labor market. 3 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació Índex 1. Introducció ................................................................................................................................ 4 2. Objectiu de la recerca ................................................................................................................ 7 3. Experiments recreatius .............................................................................................................. 9 3.1. Ciència Recreativa: L'origen dels Experiments Recreatius ............................................... 11 3.1.1. L'adaptació de la Ciència Recreativa a l'educació formal a Espanya ......................... 13 3.1.2. Connexió entre Ciència Recreativa i enfocaments de les Metodologies Actives ...... 14 3.2. Beneficis i Limitacions dels Experiments recreatius en l'educació tècnica ...................... 15 4. Marc teòric .............................................................................................................................. 18 4.1. Context Actual de la Formació Professional Dual............................................................. 18 4.1.1. Anàlisi de les Metodologies utilitzades en Cicles Formatius ..................................... 19 4.1.2. Resultats d'Enquestes i Entrevistes a Docents i Estudiants de Cicles Formatius ....... 21 4.2. Revisió Pedagògica i Cognitiva de les Metodologies Actives............................................ 22 4.2.1. Teories Cognitives que donen suport els Experiments Recreatius ............................ 24 4.2.2. Impacte dels Experiments en la Motivació i la Retenció del Coneixement ............... 26 4.2.3. Beneficis Observats en Estudis de Cas ...................................................................... 27 4.3. Evidències dels Beneficis Cognitius dels Experiments Recreatius .................................... 29 4.3.1. L'Impacte Cognitiu de l'Aprenentatge Significatiu a través de l'Experimentació ...... 31 4.3.2. Relació entre Metodologies Actives i Millores Cognitives......................................... 31 4.3.3. Beneficis de l’experimentació respecte a les Metodologies Tradicionals ................. 32 5. Disseny d’experiments recreatius ............................................................................................ 34 5.1. Recerca de Mòdul professional on desenvolupar l’experiment recreatiu ........................ 34 5.1.1. Elecció del Mòdul Professional – MP 0562: Estructures de Construcció .................. 35 5.2. Proposta d'Experiment Recreatiu ..................................................................................... 38 5.2.1. Relació amb el Currículum CFGS: .............................................................................. 39 5.3. Disseny d'Experiment recreatiu pel Mòdul 0562: Estructures de Construcció ................ 40 5.3.1. Objectius de l’Experiment recreatiu .......................................................................... 40 5.3.2. Disseny de l'experiment recreatiu per treballar conceptes estructurals .................. 40 5.3.3. Proposta d’Exercici: Predimensionament d’un Pilar i una Jàssera ............................ 48 6. Metodologies d’Avaluació ....................................................................................................... 49 Conclusions Referències 4 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació 1. Introducció En el meu procés de formació com a docent, he tingut l'oportunitat d'observar de primera mà els reptes als quals s'enfronten els alumnes i els docents en el procés d'ensenyamentaprenentatge. El primer dia de PRÀCTICUM en un institut, el que em va sorprendre més, va ser la falta d'interès que molts alumnes mostraven durant les classes magistrals de teoria. Aquesta experiència em va fer pensar en la necessitat d'incorporar noves estratègies d'aprenentatge i recursos didàctics, amb l'objectiu d'aconseguir que els alumnes es mantinguessin més compromesos amb el seu aprenentatge i milloressin la seva comprensió dels continguts teòrics, especialment en àmbits tan tècnics i complexos com el de l'edificació i l'obra civil. En aquests cicles formatius, l'ensenyament ha de ser de qualitat i eficaç, perquè els alumnes es formen per poder ocupar diversos rols dins d'un projecte d'obra. Per aconseguir un ensenyament de qualitat i eficaç que garanteixi que els estudiants adquireixen les competències necessàries per poder desenvolupar-se en qualsevol d'aquests rols, la combinació de la teoria i pràctica és imprescindible. Actualment, la Formació Professional Dual (FP Dual) ofereix una formació que integra la teoria i la pràctica mitjançant la combinació de l'aprenentatge al centre educatiu i les estades en empreses, però personalment considero que el model actual no ajuda al fet que els alumnes assimilin els conceptes tècnics més complexos de manera profunda i aplicable. Es pot considerar que un dels principals factors que afecta l'assimilació dels conceptes tècnics més complexos és la reducció d'hores teòriques al centre educatiu, una problemàtica que s'ha intensificat amb la implementació del nou currículum de l'FP Dual. En molts mòduls, aquesta disminució d'hores s'ha compensat amb hores d'estada a les empreses, però aquesta mesura no assegura un aprenentatge significatiu, pel fet que l'entorn laboral sovint no proporciona les condicions òptimes per aprofundir en els continguts teòrics tractats a classe. La situació és encara més crítica en aquells mòduls que han vist reduïdes les hores de teoria al centre educatiu, sense que aquestes hagin estat compensades amb hores d'estada en empresa, aquesta situació compromet la integració i consolidació de coneixements essencials per a la formació tècnica dels alumnes. El fet que es redueixin les hores de teoria a realitzar en el centre educatiu, també implica que els professors tinguin menys temps per transmetre el mateix volum de continguts del currículum. Això dificulta que els alumnes puguin assimilar adequadament aquests conceptes crucials, perquè estan obligats a seguir un ritme d'aprenentatge accelerat que complica l'assimilació profunda de les matèries. El problema de la reducció d'hores teòriques, s'agreuja en els mòduls que requereixen una comprensió més profunda de conceptes complexos, on es fa evident la necessitat d'introduir noves estratègies d'aprenentatge que assegurin un ensenyament efectiu i significatiu. Aquest escenari planteja un repte més per a l'educació, ja que hi ha menys temps per transmetre els mateixos continguts, cosa que pot afectar la qualitat de l'aprenentatge i la preparació dels estudiants. Això obliga a repensar els mètodes pedagògics i a buscar solucions que assegurin que els alumnes adquireixin les competències clau, malgrat la reducció d'hores lectives. 5 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació És en aquest context en què l'aplicació de metodologies actives i altres recursos didàctics, estudiats en el Màster de Professor de Secundària i FP, es presenten com una eina efectiva per aprofitar millor les sessions i mitigar la manca de temps disponible a les aules. Aquestes estratègies permeten una transmissió més eficient del coneixement i ofereixen una experiència d'aprenentatge més participativa, que desperta l'interès i la motivació de l'alumne. Un exemple inspirador d'aquest enfocament pedagògic és el programa didàctic "Quequicom" de TV3, que al llarg de 15 temporades ha aconseguit convertir fenòmens científics complexos en experiències comprensibles i entretingudes per a tota classe de públics. Mitjançant experiments visuals i pràctics, el programa ensenya ciència i explica conceptes amb una claredat que apropa el coneixement a l'audiència. Aquest mateix esperit es troba al CosmoCaixa de Barcelona, un dels museus de ciència més importants d'Espanya, que atrau més d'1,2 milions de visitants anuals. Aquest museu acosta la ciència a un públic molt divers, oferint un aprenentatge immersiu a través d'exposicions interactives que fan accessibles conceptes científics complexos. Els seus tallers pràctics i els diferents espais, permeten que els visitants interactuïn amb les idees científiques d'una manera pràctica i tangible, que motiven al visitant a continuar explorant i aprenent, fins i tot fora del museu. Els alumnes del Màster de Professor de Secundària i FP vàrem tenir l'oportunitat experimentar l'eficàcia i senzillesa d'aquesta estratègia d'aprenentatge durant la visita al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) a Terrassa. En aquesta visita vam observar com la ciència i la tecnologia poden ser presentades de manera visualment atractiva i captivadora a nivell educatiu. Exposicions com la dedicada a la història de l'electricitat, permeten a els estudiants veure i comprendre com es generava i distribuïa l'electricitat en els inicis de la revolució industrial. Aquesta demostració, a través de maquinària històrica i experiments visuals, permet fusionar la teoria i la pràctica, oferint una comprensió més profunda de conceptes tècnics com els circuits elèctrics i la transmissió d'energia. Aquestes estratègies aprofiten l'experimentació directa per motivar els estudiants a entendre conceptes tècnics complexos i a connectar-los amb els coneixements previs ja adquirits. Les estratègies d'aprenentatge actives, poden ser molt útils en un context en què les hores teòriques s'han reduït, oferint una solució senzilla per aprofitar el temps disponible a l'aula de manera més eficient. Aquestes estratègies fan que la teoria es transformi en experiències tangibles, que faciliten un ensenyament profund, significatiu i motivador. En aquest sentit, la proposta pretén que les aules es converteixin en petits laboratoris casolans, on els alumnes puguin interactuar directament amb els conceptes tècnics a través d'experiments recreatius. Els experiments recreatius són activitats pràctiques i visuals que transformen conceptes teòrics complexos en experiències tangibles mitjançant l'ús de materials senzills i quotidians. Inspirats en els principis de la ciència recreativa, aquesta metodologia combina l'entreteniment amb el coneixement científic, i això permet que l'alumnat aprofundeixi en els continguts teòrics a través de la pràctica i la participació activa. Aquests experiments complementen la teoria, proporcionant una forma activa i dinàmica 6 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació d'aprendre, on la teoria es converteix en una experiència visual i comprensible. Segons Rafael Garcia-Molina (2011), la ciència recreativa aconsegueix un aprenentatge més significatiu i atractiu, gràcies al seu enfocament "d'instruir delectant", que apropa la ciència als estudiants de manera accessible i atractiva, ajudant-los a integrar la teoria en els seus esquemes mentals i promovent una comprensió més profunda dels conceptes abstractes. Aquest enfocament ha estat clau per escollir el tema del meu Treball final de màster (TFM): "Experiments recreatius dins l'aula: noves perspectives". Aquesta elecció sorgeix de la voluntat de proporcionar als professors una eina que els permeti optimitzar el temps disponible en un context en què les hores de teoria han disminuït, mantenint un ensenyament de qualitat. Amb aquesta estratègia d'aprenentatge, s'ofereix als professors una manera efectiva de combinar la teoria amb la pràctica, assegurant que els estudiants adquireixin coneixements de forma més participativa i significativa, mentre es fomenta la seva curiositat i implicació en el seu propi procés d'aprenentatge. En els següents apartats, s'explorarà com aquests experiments recreatius poden revolucionar l'aprenentatge a la formació professional. A través d'aquestes demostracions pràctiques i visuals, els alumnes aconseguiran entendre millor la teoria i se sentiran més motivats amb el seu procés d'aprenentatge. Aquesta interacció directa amb els continguts els permetrà desenvolupar competències tècniques aplicables a la realitat professional, preparant-los de manera més efectiva per afrontar els reptes en sectors tècnics com l'edificació i l'obra civil. Amb aquesta estratègia d'aprenentatge, els alumnes es formaran com a professionals competents i resolutius, capaços de transferir els seus coneixements a situacions pràctiques amb seguretat i eficàcia. 7 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació 2. Objectiu de la recerca L'objectiu principal d'aquest TFM és dur a terme una recerca que permeti reunir informació suficient per justificar els beneficis i la facilitat d'implementació dels experiments recreatius com a estratègia d'aprenentatge complementària a la teoria en els cicles formatius d'Edificació i Obra Civil, dins el nou marc de l'FP Dual. Aquest estudi analitza com els experiments recreatius poden millorar la comprensió tècnica, augmentar la motivació dels alumnes i transformar l'ensenyament tècnic en una experiència més visual, pràctica i participativa. També s'evidenciarà que aquests experiments són una eina didàctica molt efectiva en l'ensenyament professional, fàcil d'implementar i amb importants beneficis tant per als alumnes com per als professors, millorant el procés d'ensenyament-aprenentatge. El treball es desenvolupa en dues fases que combinen la fonamentació teòrica i la validació pràctica, buscant oferir una perspectiva integral del valor dels experiments recreatius en la formació professional. Primera Fase (Desenvolupada en aquest TFM): Desenvolupament teòric i disseny d'experiment recreatiu. En aquesta fase inicial, es justificarà teòricament l'ús d'experiments recreatius en l'educació tècnica i es dissenyarà una demostració d'experiment recreatiu adaptat a un mòdul professional dels cicles d'Edificació i Obra Civil. - Revisió de la literatura acadèmica sobre metodologies actives: Es farà una anàlisi detallada de les metodologies actives i l'ús dels experiments en l'educació. Es valorarà com aquestes tècniques milloren la comprensió tècnica i incrementen la motivació dels estudiants, especialment en àrees pràctiques. - Avaluació de l'impacte dels experiments recreatius: S'analitzaran estudis previs que mostren com els experiments superen les limitacions de les classes tradicionals, especialment pel que fa a l'aprenentatge visual i pràctic. Es revisaran casos d'èxit on la participació activa i la visualització de conceptes tècnics han millorat l'assimilació de continguts complexos. - Disseny d'experiments recreatius específics per als cicles formatius d'Edificació i Obra Civil: Es crearà un experiment recreatiu utilitzant materials quotidians i accessibles que es troben habitualment a l'aula, per demostrar la seva eficàcia i establir el primer pas per a l'elaboració d'una futura guia d'experiments. Aquest experiment es dissenyarà per poder treballar diversos conceptes simultàniament, oferint una visió global i integradora dels temes tractats a classe. Els experiments permetran als alumnes aprendre de manera més pràctica i visual, afavorint la comprensió de diversos aspectes tècnics abstractes. - Anàlisi de les metodologies d'avaluació per als experiments recreatius: Es durà a terme una anàlisi de les metodologies d'avaluació que s'adapten a aquest tipus d'aprenentatge. Es revisaran diferents formes d'avaluació basades en la participació activa, la creativitat, la capacitat d'integrar coneixements pràctics i tècnics. 8 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació Aquesta primera fase proporcionarà els fonaments teòrics i pràctics necessaris per a la implementació dels experiments recreatius en la segona fase, amb l'objectiu de contrastar la seva eficàcia com a eina pedagògica en contextos educatius tècnics. Segona Fase: Implementació pràctica i avaluació (Proposta per a futurs TFM) En aquesta segona fase, es crearà un conjunt d'experiments recreatius, amb l'objectiu de crear una petita guia d'experiments adaptats a cicles formatius d'Edificació i Obra Civil, que es realitzaran durant la prova pilot en un centre educatiu. Això permetrà obtenir dades més fiables per a l'anàlisi dels resultats i assegurar que la mostra sigui representativa. - Creació d'una guia d'experiments recreatius: Es dissenyaran suficients experiments per garantir que hi hagi una base sòlida d'activitats amb les quals analitzar els resultats de manera més completa i precisa. - Implementació en centres educatius seleccionats: Es proposarà fer una prova pilot en centres formatius que imparteixen cicles d'Edificació i Obra Civil per observar com els alumnes responen a la integració dels experiments recreatius en un context real. Aquesta prova permetrà mesurar l'eficàcia dels experiments en termes de comprensió tècnica i motivació. - Seguiment i avaluació dels resultats acadèmics: Es compararan els resultats d'alumnes que utilitzen els experiments recreatius amb els quals segueixen un model tradicional, mesurant la retenció de coneixements, la capacitat de resolució de problemes i el rendiment acadèmic general. - Avaluació contínua amb retroalimentació: Els resultats seran revisats constantment a través de la retroalimentació de professors i alumnes. Això permetrà ajustar els experiments segons les necessitats de l'aula, garantint la seva eficàcia i adequació al currículum i a les necessitats específiques dels alumnes i professors. 9 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació 3. Experiments recreatius Els experiments recreatius són demostracions didàctiques dissenyades per ensenyar conceptes tècnics i científics de manera pràctica, lúdica i visualment accessible, fent que la teoria sigui més comprensible a través de l'experimentació directa. Aquesta metodologia permet que la teoria es transformi en una activitat interactiva, motivadora i concreta, fentla més comprensible per a qualsevol persona, independentment del seu nivell de coneixement previ. Es basen en el principi que qualsevol persona pot entendre conceptes teòrics complexos si aquests es presenten de manera senzilla i utilitzant materials quotidians. Els experiments recreatius serveixen com a eines complementàries a la teoria per reforçar l’aprenentatge, transformant els coneixements abstractes en experiències tangibles i proporcionar als estudiants una forma pràctica de consolidar els conceptes teòrics. El seu objectiu principal és simplificar conceptes teòrics complexos a través d'experiments senzills que utilitzen materials quotidians fàcils de trobar a l'aula, sense la necessitat de recursos tècnics avançats ni equipament sofisticat. Aquestes activitats també busquen motivar els estudiants a participar activament, experimentant i comprenent de manera tangible els fenòmens tècnics i científics que succeeixen en les edificacions. La simplicitat d'aquests experiments és un dels seus majors avantatges, ja que el professor pot introduir-los en qualsevol moment de la classe per reforçar conceptes o recuperar l'atenció dels alumnes durant moments de teoria densa, creant connexions visuals i concretes amb la teoria. Aquesta simplicitat permet que els alumnes experimentin directament allò que estan aprenent, reforçant els conceptes teòrics de manera pràctica i immediata (Garcia-Molina, 2011). Per exemple, quan el professor explica la distribució de càrregues en una estructura, pot utilitzar materials senzills que tingui a l’abast a l’aula, com llibres, regles, guixos o gomes d'esborrar, per simular elements estructurals com bigues o forjats. Aquests recursos permeten representar de manera clara i visual conceptes com deformacions, moments flectors, forces de tracció i compressió, així com el paper del reforç d’armadures d'acer. D’aquesta manera, l’explicació teòrica es complementa amb una experiència visual immediata, facilitant als alumnes la comprensió i relació directa de com es distribueixen les forces en una construcció. Aquest enfocament pràctic permet als estudiants superar les barreres de l'abstracció teòrica, connectant de manera natural la teoria amb la realitat i millorant la seva comprensió i motivació, especialment en aquells àmbits on l'aplicació pràctica és fonamental. Aquesta metodologia, arrelada en la ciència recreativa, ha demostrat ser molt efectiva per consolidar coneixements científics i tècnics, ja que transforma conceptes abstractes en experiències concretes, facilitant un aprenentatge més profund i significatiu. 16 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació - Connexió immediata amb la teoria: Els experiments recreatius transformen conceptes abstractes en realitats tangibles. Quan els alumnes poden visualitzar i experimentar directament allò que s’explica teòricament, la comprensió es fa més senzilla i ràpida. Aquesta connexió immediata entre la teoria i la pràctica millora la retenció de la informació. La Revista Mètode destaca que la combinació d’entreteniment i ciència permet que els estudiants comprenguin millor fenòmens que sovint són difícils de conceptualitzar només amb la teoria. - Desenvolupament de competències transversals: Es fomenta el desenvolupament habilitats transversals com el pensament crític, la resolució de problemes i el treball en equip, competències imprescindibles per a progrés en l'aprenentatge acadèmic i pel desenvolupament personal i professional dels alumnes. Aquest tipus d’activitats permet als estudiants enfrontar-se a situacions pràctiques on han de col·laborar i trobar solucions de manera creativa. Segons l'OCDE, les competències transversals esdevenen cada vegada més imprescindibles en el món laboral i acadèmic, i integrar-les a l’aula aporta un valor afegit significatiu (OCDE, 2018). Aquests experiments es poden adaptar a diferents cicles formatius que comparteixen matèries similars, que permet treballar en contextos diversos i millora la transferència de coneixements entre disciplines afins, com les ciències, la tecnologia i altres àrees educatives. - Adaptabilitat a múltiples nivells i temàtiques: Un dels trets més rellevants dels experiments recreatius és la seva flexibilitat per adaptar-se a diferents nivells d’aprenentatge i disciplines. Aquesta capacitat els converteix en una eina pedagògica extremadament versàtil que pot ser utilitzada tant en alumnes d'educació primària com en formació professional o universitària. Segons Garcia-Molina (2011), aquesta adaptabilitat permet ajustar els experiments a les necessitats individuals dels estudiants, sigui per reforçar conceptes bàsics o per desafiar alumnes amb nivells més avançats. - Economia i accessibilitat: Els materials utilitzats en els experiments recreatius solen ser senzills, econòmics i habituals en totes les aules, cosa que els fa accessibles per a qualsevol Institut, independentment del seu pressupost. Això ofereix una gran oportunitat als Instituts amb recursos limitats, ja que permet implementar noves estratègies d’aprenentatge sense grans despeses, fent-la viable en una gran varietat de contextos educatius. - Espontaneïtat i flexibilitat: A diferència d'altres activitats que requereixen una preparació i programació complexa, els experiments recreatius poden ser introduïts de manera espontània durant la classe. Aquesta flexibilitat permet als professors aclarir o reforçar conceptes teòrics de manera immediata, adaptant l'ensenyament a les necessitats immediates dels alumnes en temps real. Aquesta capacitat d’improvisació enriqueix el procés d’ensenyament-aprenentatge i dona al professor més opcions per despertar la motivació dels alumnes. - Tractament de múltiples conceptes alhora: Els experiments recreatius tenen la capacitat d’abordar simultàniament diversos conceptes interconnectats, la qual cosa proporciona als alumnes una visió integradora i global dels conceptes. Aquest enfocament és especialment útil per mostrar les interrelacions entre diferents disciplines científiques, tal 17 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació com assenyala la Revista Eureka, que subratlla el valor de la ciència recreativa per integrar conceptes de diverses àrees en un sol experiment. Tot i que els experiments recreatius ofereixen molts avantatges per a l’aprenentatge, també presenten certs reptes i limitacions que cal tenir en compte per maximitzar-ne l’eficàcia. A continuació, es descriuen alguns d’ells associats a aquesta metodologia: - Imprecisions en els resultats: Els experiments recreatius, encara que simplifiquen conceptes complexos, no sempre aconsegueixen la precisió d'experiments de laboratori amb equips avançats. Tot i que es poden obtenir dades empíriques, l'objectiu principal no és la recollida de dades precises, sinó facilitar la comprensió dels conceptes que els alumnes hauran de treballar més profundament després. Això permet als professors aprofitar les limitacions dels experiments com una oportunitat pedagògica per ensenyar la naturalesa dels processos i fomentar el pensament crític en aquests casos. - Desordre i consum de temps: Com en tota activitat que requereix la participació activa dels alumnes, es poden generar situacions de desordre a l'aula si no es gestiona adequadament la demostració. La manipulació de materials i la dinàmica interactiva poden distreure els alumnes del focus principal, especialment si no hi ha una correcta gestió de la situació. Aquest tipus d'activitats, malgrat que tenen com a objectiu aclarir i reforçar conceptes, poden consumir més temps del previst, ja que els alumnes podrien necessitar més temps per explorar diferents possibilitats o entendre plenament els resultats. - Possibilitat de fracàs en l'experiment: Els experiments recreatius, per la seva espontaneïtat i l'ús de materials disponibles a l'aula sense planificació prèvia, poden no sortir com s'esperava o com en altres ocasions. Això pot provocar burles o riures entre els alumnes, i fins i tot una pèrdua de respecte cap al professor. En aquestes situacions, és important que els docents aprofitin aquests moments per ensenyar que l’error és part del procés d’aprenentatge, fomentant la perseverança i el pensament crític. Gestionar el fracàs de manera constructiva ajuda a reforçar l'actitud positiva davant les dificultats. - Falta de profunditat: Els experiments recreatius proporcionen una introducció senzilla i tangible als conceptes tècnics bàsics. La seva profunditat es veu limitada per la finalitat intrínseca de cada demostració, que busca simplificar i fer comprensibles aspectes específics del temari. Tot i això, aquests experiments ofereixen prou informació perquè l'alumne pugui explorar més a fons pel seu compte, promovent la recerca autònoma i l'aplicació dels coneixements en altres àrees o assignatures. Així, aquests experiments actuen com a punt de partida per fomentar un aprenentatge més profund i significatiu, transformant la curiositat inicial en una investigació més extensa (Garcia-Molina, 2011). 18 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació 4. Marc teòric En aquesta secció, es realitzarà una recerca en la literatura acadèmica sobre metodologies actives, incloent-hi teories cognitives i estudis recents, per tal de demostrar com els experiments recreatius poden transformar l’ensenyament professional, millorant el procés d’ensenyament-aprenentatge en els cicles formatius d'Edificació i Obra Civil. A través d'aquesta anàlisi, s’examinarà com aquestes estratègies poden ajudar a superar els desafiaments de l’ensenyament tradicional en l’FP Dual, especialment després de les últimes reformes curriculars. L'objectiu és establir una base teòrica sòlida que doni suport a l'ús d'aquests experiments per afavorir un aprenentatge més profund i significatiu, adaptat a les necessitats dels alumnes. 4.1. Context Actual de la Formació Professional Dual El nou model d’FP Dual ofereix una combinació d'aprenentatge teòric als centres educatius amb la formació pràctica a les empreses, amb l'objectiu de preparar els estudiants per a les exigències del mercat laboral. Aquesta alternança entre períodes d’estudi al centre i estades a les empreses facilita la transició cap al món professional. No obstant això, també planteja barreres pedagògiques importants que dificulten l'assoliment d'un ensenyament significatiu i equitatiu per a tots els alumnes. Aquestes dificultats s'han accentuat amb l'aplicació del Reial decret 659/2023, de 18 de juliol, que ha introduït nombrosos canvis en els currículums de l’FP Dual. La nova normativa, que busca ajustar l’oferta formativa a les necessitats del mercat laboral, ha reduït el nombre d'hores de teoria als centres educatius per augmentar les hores de formació pràctica a les empreses. Tot i que aquesta mesura pretén millorar l’ocupabilitat dels alumnes, també genera dificultats per realitzar la transmissió dels continguts teòrics necessaris per a una formació completa i equilibrada (Ministeri d'Educació i Formació Professional, 2023). Aquesta reducció d’hores, tot i estar benintencionada, ha accentuat diversos problemes pedagògics que ja existien en l’antic model de Formació Professional (FP), especialment la persistent desconnexió entre la teoria i la pràctica. Diferents estudis destaquen que els alumnes solen tenir dificultats per integrar els conceptes teòrics adquirits a l'aula amb les tasques concretes que han de realitzar durant la seva formació a les empreses (Cebrián, 2020). Aquesta desconnexió, entre el que s’ensenya en els centres educatius i el que s'aplica en les empreses, impedeix que es produeixi un aprenentatge significatiu. En molts casos, els estudiants es troben en rutines laborals que no els permeten disposar de temps per reflexionar o aprofundir en els conceptes teòrics apresos a les empreses, limitant la consolidació d'aquests coneixements a la pràctica diària en les empreses (Fundació Jaume Bofill, 2023). Aquesta manca de temps i espai per integrar teoria i pràctica a les empreses, redueix l'eficàcia del procés formatiu, afectant negativament el desenvolupament de les competències tècniques necessàries. També cal posar l’accent en la desigualtat en la qualitat de l'experiència formativa a les empreses que reben els alumnes amb el nou model d’FP Dual. L’experiència pot variar 19 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació considerablement si fan les pràctiques en una empresa o en una altra. No totes les empreses disposen dels recursos, d’espais, de temps o de la preparació necessària per oferir una formació pràctica de qualitat als alumnes en practiques (Fundació Jaume Bofill, 2023). Aquesta disparitat es tradueix en una experiència desigual entre els estudiants, ja que aquells que tenen l'oportunitat de formar-se en empreses amb una infraestructura més adequada i una major capacitat formativa gaudeixen d'avantatges significatius respecte a aquells que treballen en empreses amb menys capacitat. Aquesta manca d'homogeneïtat formativa fa que, tot i cursar el mateix currículum, els estudiants puguin adquirir nivells de competència i coneixement molt diferents, la qual cosa dificulta garantir que tots assoleixin els mateixos objectius acadèmics, especialment en mòduls on la comprensió teòrica és crucial per entendre conceptes tècnics complexos (Observatori de la Formació Professional de Catalunya, 2023). Com ja s’ha comentat anteriorment, un dels obstacles que més preocupa i que ha impulsat a realitzar aquest TFM, és la reducció d'hores de teoria impartida als centres educatius. Amb la introducció del nou currículum, els estudiants dediquen menys temps a les classes teòriques a l’institut i passen més hores a les empreses. Tot i que aquesta mesura busca potenciar la formació pràctica i la incorporació al món laboral, la reducció de temps per a la teoria ha generat preocupació entre els docents i els estudiants, especialment en aquells mòduls on la comprensió teòrica és imprescindible per a la formació integral dels futurs professionals. En alguns casos, aquesta reducció no ha estat adequadament compensada amb formació pràctica, ja que no totes les empreses poden proporcionar el suport necessari per garantir que els alumnes assimilin els conceptes que normalment haurien d'aprendre a l'aula. Això és especialment preocupant en els mòduls d'alt contingut tècnic, on és fonamental disposar de suficients hores teòriques per garantir que els estudiants comprenguin la complexitat d'aquests temes abans d'aplicar-los a la pràctica (Fundació Jaume Bofill, 2023). Aquest conjunt de situacions posa de manifest la necessitat d'introduir noves eines pedagògiques que puguin complementar les metodologies tradicionals i fer front a les limitacions actuals que tenen els docents per impartir la teoria amb el nou currículum de l’FP Dual. Una de les propostes que pot ajudar a pal·liar aquesta situació és l'ús de metodologies actives, que facilitin l'assimilació de conceptes abstractes i fomentin la participació activa dels estudiants. Tenint en compte l’enfocament actiu i pràctic, que tenen els experiments recreatius, es pot compensar les mancances del temps reduït a l'aula i oferir als alumnes una manera més interactiva i efectiva d'aprendre conceptes tècnics, al mateix temps que es redueix la desconnexió entre teoria i pràctica. 4.1.1. Anàlisi de les Metodologies utilitzades en Cicles Formatius Les metodologies educatives tradicionals, com les classes magistrals, encara tenen una presència important en la majoria de cicles formatius. Encara que aquestes metodologies són ideals per transmetre grans volums d'informació teòrica, presenten limitacions notables pel que fa a l'aprenentatge pràctic i significatiu. Segons un estudi d’Hernández- 20 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació March, González i Collado (2019), aproximadament el 60% dels estudiants de cicles formatius consideren que les classes magistrals no els preparen adequadament per aplicar els coneixements en l’entorn laboral. Això reflecteix una clara desconnexió entre la teoria transmesa a l’aula i la seva aplicació en situacions reals, fet que limita l'aprenentatge actiu i redueix la motivació dels alumnes. Aquest tipus d'ensenyament, majoritàriament passiu, tendeix a comprometre l'aprenentatge significatiu, perquè els estudiants solament són simples receptors d'informació, sense la possibilitat de posar en pràctica els coneixements adquirits. Com afirmen Martínez-Mediano i González (2020), tot i que aquest ensenyament proporciona una comprensió bàsica dels conceptes, és insuficient per preparar els estudiants per als reptes tècnics que hauran d’afrontar en el món laboral. Davant d'aquesta circumstància, les metodologies actives han guanyat força en els darrers anys en la Formació professional. Metodologies com l'Aprenentatge Basat en Projectes (ABP) i l'Aprenentatge Basat en Problemes (ABPr) es centren a fomentar la participació activa de l’alumnat, oferint-los l'oportunitat d'aplicar els seus coneixements en situacions pràctiques reals. A aquestes metodologies s'afegeixen altres enfocaments com la classe inversa, que permet als estudiants treballar els conceptes teòrics de manera autònoma fora de l'aula, alliberant el temps presencial per a activitats pràctiques i participatives. També destaca la ludificació, una metodologia que incorpora elements de joc per augmentar la motivació i el compromís dels alumnes, fent l’aprenentatge més atractiu i interactiu. L’Aprenentatge i Servei (APS), és una altra metodologia activa que està tenint molt d’èxit en els cicles formatius perquè combina l'aprenentatge amb el servei comunitari i ofereix als estudiants l'oportunitat de resoldre problemes reals mentre desenvolupen competències tècniques i socials. Aquestes metodologies, segons Jiménez-Fanjul et al. (2021), poden millorar fins a un 40% la capacitat dels estudiants per aplicar conceptes teòrics en contextos pràctics, ja que els proporcionen experiències d'aprenentatge immersives que s’apropen més a la realitat laboral. En un informe del Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional (CEDEFOP) (2022) destaca que el 70% dels docents que adopten metodologies actives, confirmen que faciliten un aprenentatge més profund i significatiu, fet especialment rellevant en àmbits tècnics com Edificació i Obra Civil, on la capacitat d’aplicar coneixements tècnics és crucial per a l’èxit professional. No obstant això, tot i que els beneficis són clars i han demostrat ser molt efectives per a l’aprenentatge tècnic, s'observa que la seva implementació sovint presenta algunes complicacions. - Un dels inconvenients més notables, és que requereixen una programació prèvia i acurada, que implica una col·laboració entre diferents professors i mòduls per assegurar que els objectius d’aprenentatge es compleixin de manera coherent. - Moltes d'aquestes metodologies també requereixen la integració de tecnologies com les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) i TAC (Tecnologies de l'Aprenentatge i del Coneixement), que faciliten el seguiment de projectes i la col·laboració entre els 21 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació alumnes, però que també requereixen inversions en temps, recursos i formació per als docents (Pérez-Rodríguez & González-González, 2021). - És important subratllar la necessitat d’una preparació prèvia, requereixen més temps d’execució, de coordinació entre diferents docents i mòduls, utilització de més recursos materials i tecnològics, comparats amb altres mètodes més senzills però igual d’efectives. - Convé posar èmfasi en les modificacions del currículum del nou model d’FP Dual, especialment en la recent reducció d'hores lectives al centre educatiu, que incrementa la pressió sobre els docents per cobrir els continguts en menys temps, limitant la possibilitat d'implementar activitats que requereixen recursos i planificació addicional. En mig d’aquest escenari, resulta imprescindible adoptar estratègies d'aprenentatge que, tot i oferir els avantatges de les metodologies actives, no requereixin una inversió excessiva de temps i recursos. Els experiments recreatius es perfilen com una alternativa pedagògica especialment viable perquè permeten als estudiants combinar teoria i pràctica de manera senzilla i efectiva. Aquesta metodologia ofereix als docents la possibilitat d’introduir activitats pràctiques sense necessitat d'una planificació complexa o una coordinació entre docents i mòduls, facilitant un aprenentatge pràctic que afavoreix tant la comprensió de conceptes tècnics bàsics com de continguts més complexos. Per comprendre millor l’impacte real d’aquestes metodologies actives, es revisaran els resultats obtinguts a través d'enquestes i entrevistes realitzades a docents i estudiants, que aporten informació valuosa sobre les percepcions i experiències d’aquests col·lectius en la implementació de metodologies actives. 4.1.2. Resultats d'Enquestes i Entrevistes a Docents i Estudiants de Cicles Formatius Diverses enquestes i estudis realitzats en l'àmbit de l’FP, indiquen que les metodologies actives estan guanyant terreny en comparació amb les metodologies tradicionals, especialment en cicles formatius tècnics. Aquestes metodologies més interactives i pràctiques ofereixen beneficis significatius en termes de participació i rendiment dels alumnes. Segons una enquesta de la Fundació Jaume Bofill (2023), el 75% dels docents que han implementat metodologies actives o activitats pràctiques interactives, afirmen que aquestes tècniques milloren el compromís dels alumnes de manera substancial. Un compromís que és fonamental per a una bona assimilació dels coneixements tècnics. Pel que fa als alumnes, el 65% d'ells coincideixen que aquestes tècniques milloren la seva comprensió dels conceptes teòrics i la seva capacitat per aplicar-los en entorns pràctics. Aquest fet es torna especialment rellevant en els sectors tècnics, com edificació i obra civil, on l'aplicabilitat pràctica és clau per a la seva futura inserció al món laboral. De fet, segons un estudi dut a terme per la Fundació Conocimiento y Desarrollo (Fundació CYD), els alumnes que participen en metodologies actives milloren el seu rendiment acadèmic en un 25%, aquestes dades destaquen la seva efectivitat en cicles tècnics on la motivació per aprendre i la visualització de l'aplicabilitat dels coneixements apresos són clau. Malgrat aquests avantatges, tant docents com alumnes assenyalen algunes limitacions importants. La mateixa enquesta de la Fundació CYD indica que un 70% dels docents senten que la falta de recursos i el temps limitat per desenvolupar i aplicar metodologies 22 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació actives, és un dels obstacles principals per a la seva implementació generalitzada en tots els mòduls (Fundació CYD 2022). Aquesta manca de temps incrementa la pressió sobre els docents per cobrir els objectius formatius i el contingut del currículum en menys temps, repercutint al temps destinat per a activitats reflexives i pràctiques. Segons diferents estudis, un 70% dels docents assenyalen que aquesta situació els impedeix adoptar enfocaments més reflexius i pràctics com l'ABP, que requereixen temps addicional de planificació i coordinació. Aquests resultats posen de manifest la necessitat d’estratègies d’aprenentatge que, mantinguin l'efectivitat de les metodologies actives, però siguin més fàcils d'implementar i no requereixin tanta preparació prèvia o recursos addicionals. Aquestes alternatives haurien de permetre als alumnes gaudir dels beneficis de la participació i l'aprenentatge pràctic sense generar una sobrecàrrega per als docents ni requerir una organització precisa. Això ajudaria a maximitzar l'eficàcia de les hores lectives en un entorn d’FP cada cop més limitat per les exigències curriculars i el temps disponible. 4.2. Revisió Pedagògica i Cognitiva de les Metodologies Actives Les metodologies actives permeten als alumnes convertir-se en els protagonistes del seu propi procés d'aprenentatge, utilitzant tècniques que promouen la participació activa, la reflexió crítica i l'aplicació pràctica dels conceptes apresos. Fonamentades en teories com el constructivisme de Piaget (1970) i el socioconstructivisme de Vygotsky (1978), que subratllen que l'aprenentatge és un procés actiu on el coneixement es construeix a través de la interacció amb l'entorn i amb altres persones. Jean Piaget (1896-1980), amb la seva teoria del constructivisme, va afirmar que el coneixement no és simplement transmès de professor a alumne, sinó que es construeix activament en la ment de l’alumne a través de l'experiència i l'exploració. Aquesta teoria se centra en l’aprenentatge per descobriment i en com els alumnes estructuren el seu coneixement a partir de la seva interacció amb el món físic i social. Piaget també va destacar la importància de les etapes de desenvolupament cognitiu en el procés d'aprenentatge, subratllant que els estudiants aprenen de manera més efectiva quan poden experimentar i explorar conceptes de manera activa i a partir de l’experiència personal (Piaget, 1970). Per altra banda, Lev Vygotsky (1896-1934) va desenvolupar el socioconstructivisme, centrant-se en el paper fonamental que juga la interacció social en el desenvolupament cognitiu. Vygotsky va introduir el concepte de la Zona de Desenvolupament Proper (ZDP), que descriu la distància entre el que un alumne pot fer per si sol i el que pot fer amb l'ajuda d'altres, com professors o companys. Segons Vygotsky, l'aprenentatge és més efectiu quan els estudiants treballen conjuntament en entorns col·laboratius, ja que l’aprenentatge es desenvolupa a través de la interacció social i la col·laboració amb altres individus més competents Vygotsky (1978). Aquestes teories han estat ampliades per investigadors contemporanis com Delors et al. (2020), que en el seu informe per a la UNESCO proposen un model d'aprenentatge basat en quatre pilars: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a viure junts i aprendre a ser, tots ells alineats amb els principis del constructivisme i el socioconstructivisme. Aquest 23 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació model sosté que els estudiants han d'experimentar el coneixement d'una manera integral, tant a través de l'exploració individual com de la col·laboració amb altres. També cal destacar l’estudi de Watkins (2021) on subratlla la importància d'un aprenentatge actiu i col·laboratiu en la formació de competències clau, especialment en contextos tècnics com l’FP Dual. Watkins destaca que les metodologies actives no només milloren la comprensió i la retenció dels continguts, sinó que també fomenten el desenvolupament de competències transversals com la resolució de problemes, la creativitat i el pensament crític, habilitats fonamentals per a la inserció al món laboral en els sectors tècnics. Aquestes teories pedagògiques posen a l'alumne en el centre del procés educatiu, fent-lo responsable del seu propi desenvolupament i afavorint un aprenentatge més significatiu. Els estudis de Freire (1970) també defenen aquestes metodologies actives, ja que defensen una educació alliberadora, en la qual els alumnes no siguin simples receptors passius de coneixement, sinó participants actius en el seu aprenentatge i en la seva realitat social. En aquest sentit, els experiments recreatius s'emmarquen dins de les metodologies actives d'aprenentatge, que se sustenten en teories pedagògiques com el constructivisme i socioconstructivisme, ja que permeten als estudiants visualitzar i experimentar activament amb conceptes teòrics, facilitant la seva comprensió i el seu ancoratge en la memòria a llarg termini a través de la pràctica i la reflexió. Altres investigacions examinades també demostren que les metodologies actives com els experiments recreatius tenen un impacte positiu en el rendiment acadèmic. Segons Prince (2004), l’experimentació millora el rendiment dels estudiants entre un 15% i un 20% en comparació amb les metodologies tradicionals, especialment en disciplines tècniques on la complexitat dels conceptes exigeix una comprensió més pràctica. Aquesta millora es deu a l'augment de la participació activa dels estudiants i a la possibilitat de veure l'aplicació immediata dels conceptes apresos. Relacionat amb aquestes teories i investigacions, cal destacar un altre cop l'estudi realitzat per la Fundació CYD (2022), el qual va evidenciar que els docents que implementen metodologies actives en els cicles formatius van observar una millora del 30% en la participació activa dels seus alumnes, així com un increment notable en la capacitat d'aplicar els conceptes apresos en situacions pràctiques. Aquest estudi és particularment rellevant per àmbits com l'Edificació i l'Obra Civil, on els estudiants necessiten aplicar el que s'ha après a l'aula en contextos reals, com exercicis i estades en empreses. Aquestes dades subratllen clarament l'efectivitat de les metodologies actives per connectar els continguts teòrics amb el seu ús pràctic en l'entorn educatiu i laboral. Recentment, l'informe de l'Observatori de la Formació Professional de Catalunya (2022), va estimar que més del 40% dels estudiants que utilitzen metodologies tradicionals reporten dificultats a l’hora d’aplicar els coneixements teòrics en entorns pràctics. Aquesta problemàtica es redueix significativament amb l’ús de metodologies actives, com indiquen estudis com el de Molina et al. (2020) on corrobora aquests beneficis, assenyalant que les metodologies actives incrementen el rendiment acadèmic entre un 18% i un 25%, especialment en cicles tècnics com Edificació i Obra Civil. El motiu és que aquestes 24 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació metodologies permeten als estudiants aplicar els coneixements tècnics en situacions pràctiques, millorant la seva capacitat per integrar teoria i pràctica, una de les dificultats més freqüents en la formació professional tècnica. Altres estudis com el de Freeman et al. (2014) assenyalen que els estudiants que participen en activitats d'aprenentatge actiu tenen un 55% més de probabilitats de comprendre millor els conceptes complexos en comparació amb aquells que reben instrucció tradicional. Existeixen més teories com la de l'aprenentatge significatiu d'Ausubel (1963) que donen suport a l'ús de metodologies actives com els experiments recreatius. David Ausubel (1918-2008), subratlla la importància de connectar els nous coneixements amb els quals ja es tenen. Aquesta connexió és més fàcil quan els estudiants poden experimentar directament amb els conceptes que estan aprenent. En aquest cas, els experiments recreatius ofereixen una plataforma perfecta per establir aquestes connexions cognitives, ja que els alumnes poden veure de manera pràctica com els conceptes teòrics prenen forma i funcionen en situacions reals. En conjunt, les teories pedagògiques i els estudis revisats, evidencien que els experiments recreatius faciliten una transició més fluida de la teoria a la pràctica, i milloren significativament els resultats acadèmics i la comprensió profunda dels continguts tècnics. Aquest tipus d'aprenentatge actiu adquireix una importància destacada en els cicles formatius d'Edificació i Obra Civil, on la capacitat de transferir els coneixements teòrics a la pràctica és fonamental per desenvolupar-se en l'àmbit professional. 4.2.1. Teories Cognitives que donen suport els Experiments Recreatius L'ús d'experiments recreatius basats en la ciència recreativa ofereix una eina pedagògica que facilita la connexió entre la teoria i la pràctica de manera lúdica i eficient. Aquest mètode d'aprenentatge dinàmic s'alinea amb les teories cognitives, com la de l’aprenentatge actiu de Pestalozzi (1801). Pestalozzi (1746-1827) creia que l'educació havia de centrar-se en el desenvolupament complet de l'infant, incloent-hi els aspectes cognitius, emocionals i físics. Segons el seu enfocament, els nens aprenen millor quan exploren el món per si mateixos a través d'activitats concretes, experiències pràctiques i interacció amb el seu entorn. Aquest enfocament pràctic i integrador va ser innovador en el seu temps. Keith Sawyer també indica en el seu llibre "The Cambridge Handbook of the Learning Sciences" que els entorns d'aprenentatge actius, especialment els que promouen la col·laboració i la co-construcció del coneixement, fomenten un aprenentatge més profund i efectiu. Sawyer defensa que els estudiants aprenen millor quan són agents actius en el procés educatiu, treballant conjuntament amb els seus professors i companys per crear coneixement, en lloc de limitar-se a rebre informació passivament (Sawyer, 2014). Una de les teories més rellevants que fonamenta els experiments recreatius és la teoria de l’aprenentatge experiencial de Kolb (1984), que postula que l'aprenentatge es produeix mitjançant un cicle de quatre fases: experiència concreta, observació reflexiva, conceptualització abstracta i experimentació activa. David Kolb (1939) indica que aquest procés es basa en la idea que els estudiants aprenen quan poden experimentar directament amb els conceptes, reflexionar sobre el que han après i aplicar aquest 25 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació coneixement en situacions noves o més complexes. Els experiments recreatius s’ajusten perfectament a aquest cicle, ja que permeten als alumnes participar activament en l'experimentació, observar els resultats, aplicar els coneixements teòrics i, finalment, repetir el procés en contextos més avançats. Aquesta metodologia no només facilita l'aprenentatge pràctic, sinó que també promou una comprensió més profunda i significativa dels conceptes. L’ús d’estratègies d’aprenentatge aportarà grans beneficis en un context com el de l’FP Dual, ja que un dels objectius fonamentals d’aquest model educatiu és assegurar que els alumnes puguin aplicar els seus coneixements teòrics en entorns pràctics reals de manera efectiva. Diversos estudis indiquen que els estudiants de l’FP Dual es milloren considerablement amb l’ús de metodologies actives que prioritzen l’enfocament pràctic i visual, perquè aquests mètodes faciliten l’assimilació dels conceptes tècnics i la seva aplicació en situacions laborals concretes. Com indica un informe de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya, 2022), els estudiants que van participar en la realització d’experiments van millorar la seva comprensió tècnica en un 30%. Això posa de manifest l’eficàcia dels experiments recreatius per enllaçar teoria i pràctica, promovent una experiència d'aprenentatge més immersiva i significativa. Aquesta millora en la comprensió tècnica es tradueix en una millor preparació per afrontar els reptes del món laboral, oferint als alumnes una oportunitat de practicar habilitats que seran crucials per a la seva futura ocupació. La teoria del constructivisme social de Vygotsky (1978), que serveix de base per als experiments recreatius, dona suport fermament a aquesta estratègia d’aprenentatge. Segons Vygotsky, l'aprenentatge és profundament enriquit quan es realitza a través de la interacció social i la col·laboració entre professors i alumnes. Quan es duen a terme experiments recreatius, els estudiants poden treballar junts per resoldre problemes, discutir resultats i formular hipòtesis al professor, la qual cosa fomenta una comprensió més profunda i col·laborativa dels conceptes tècnics. Aquesta dimensió social de l'aprenentatge és especialment valuosa en els cicles formatius d'edificació i obra civil, on el treball en equip és una habilitat fonamental per la seva carrera professional. En un altre estudi, Jiménez-Fanjul et al. (2021) va revelar que els estudiants que participen en metodologies actives, com els experiments recreatius, tenen un 50% més de probabilitats de comprendre millor els conceptes tècnics en comparació amb aquells que reben instrucció teòrica tradicional. Aquestes dades ressalten la importància d'integrar metodologies pràctiques en l’FP Dual per millorar l'assimilació dels coneixements tècnics. Altres investigacions també han posat en relleu l'eficàcia de l'experimentació en l'ensenyament tècnic. Barak (2021) destaca que l'ús d'experiments senzills a l’aula fomenta el pensament crític i la capacitat de resolució de problemes. De la mateixa manera, GarcíaRos i Pérez-González (2022) apunten que els experiments realitzats amb materials de baix cost i fàcil accés afavoreixen un aprenentatge inclusiu i significatiu, augmentant la motivació dels estudiants i adaptant-se a diferents nivells d'habilitat, fet que permet a tots els alumnes participar activament. 32 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació Un estudi de Freeman et al. (2014) va demostrar que els estudiants que participen en metodologies actives tenen un 55% més de probabilitats d’aprendre i retenir informació tècnica a llarg termini en comparació amb aquells que segueixen un model d’instrucció tradicional. La implicació activa dels alumnes fomenta un desenvolupament cognitiu més profund perquè els alumnes reben informació i poden reflexionar sobre el seu aprenentatge, connectant-lo amb coneixements previs i aplicant-lo en diferents contextos. Segons López-Pastor i Manrique (2020), aquest tipus de metodologies obliguen els estudiants a fer una reflexió crítica sobre el que han après, incrementant així la seva comprensió i la seva capacitat per transferir els coneixements a diferents contextos. L’estudi de Prince (2004) també demostrar que les metodologies actives basades en l’experimentació, augmenten les habilitats de resolució de problemes fins a un 20%. En el sector de l’edificació i obra civil, aquestes habilitats són necessàries per portar endavant els projectes amb èxit, ja que els estudiants s’enfrontaran a situacions canviants i inesperades, que requereixen solucions ràpides i eficaces. Els experiments recreatius permeten als alumnes aplicar els seus coneixements en escenaris pràctics, ajudant-los a desenvolupar una mentalitat crítica i una major capacitat per resoldre problemes. Aquestes millores cognitives derivades de la participació activa demostren la importància d'incorporar metodologies actives com els experiments recreatius en els plans d’estudi dels cicles formatius tècnics. La seva implementació suposaria una autèntica revolució en l’ensenyament dels cicles formatius, transformant la manera com els alumnes assimilen els coneixements tècnics. Aquests mètodes permeten als estudiants comprendre millor els conceptes abstractes retenir la informació de manera més profunda i a llarg termini, gràcies a l'aprenentatge experiencial i interactiu. Els experiments recreatius fomenten el desenvolupament d’habilitats de pensament crític i la resolució de problemes, competències necessàries per a àmbits com Edificació i Obra Civil. Un sector on les condicions de treball poden ser imprevisibles, la capacitat d'analitzar variables en temps real i adaptar solucions amb rapidesa i precisió és imprescindible per mantenir el ritme de construcció i assegurar la viabilitat dels projectes. Els experiments recreatius permeten als alumnes practiquin aquestes habilitats en un entorn controlat, proporcionant-los les eines necessàries per afrontar situacions complexes amb una major confiança per desenvolupar la flexibilitat cognitiva. 4.3.3. Beneficis de l’experimentació respecte a les Metodologies Tradicionals Les metodologies tradicionals en l'educació tècnica, basades principalment en classes magistrals i aprenentatge memorístic, se centren en la transmissió unidireccional del coneixement, amb els estudiants en un paper passiu. Tot i que aquestes metodologies són útils per transmetre informació teòrica, cada cop més estudis indiquen que no són les més adequades per preparar els estudiants de formació professional per als reptes del món de l’edificació i obra civil, on es requereixen habilitats pràctiques i d’adaptació constants (Freeman et al., 2014). - Millor connexió amb la pràctica real: Els mètodes tradicionals sovint creen una desconnexió entre aprenentatge acadèmic i pràctica laboral, centrant-se en la repetició d'informació sense proporcionar oportunitats suficients per aplicar els coneixements en 33 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació entorns reals. L’experimentació permet als estudiants aplicar conceptes en situacions pràctiques, fomentant competències clau com la resolució de problemes i el pensament crític. Aquesta connexió amb la pràctica no només enforteix l’aprenentatge, sinó que redueix la frustració i millora la motivació dels estudiants, ja que l'absència d’aquesta connexió afecta tant la motivació com el rendiment acadèmic (Garcia-Molina, 2011). - Augment de la motivació i implicació: Les metodologies tradicionals sovint deixen els estudiants en un paper passiu, cosa que redueix la seva implicació amb les classes i afecta el seu compromís i motivació, traduint-se en menor rendiment acadèmic. En canvi, l’experimentació promou un aprenentatge actiu on els estudiants esdevenen protagonistes del seu procés educatiu. Aquest tipus de metodologies ofereixen als alumnes l'oportunitat d'interactuar amb el contingut, fomentant una implicació emocional profunda i millor preparació per a situacions tècniques complexes. Segons la Fundació CYD (2022), els estudiants en mètodes tradicionals tenen un 30% més de probabilitats de desconnectarse emocionalment. - Participació activa dels estudiants: L'experimentació afavoreix la participació activa, millorant la comprensió i la retenció a llarg termini. Estudis mostren que l’aprenentatge actiu millora el rendiment acadèmic fins a un 30% respecte als models exclusivament teòrics. Aquesta participació facilita l’assimilació de coneixements i la capacitat de resoldre problemes en entorns pràctics, consolidant conceptes a través de la pràctica activa (Prince, 2004). - Desenvolupament d'habilitats clau: Les metodologies actives milloren la comprensió tècnica dels estudiants i fomenten habilitats clau com el pensament crític i la resolució de problemes, fonamentals en sectors tècnics com Edificació i Obra Civil. Segons la Universitat Politècnica de Catalunya (2023), aquests enfocaments augmenten la motivació i preparació dels estudiants, consolidant competències per resoldre problemes complexos. A més, segons la Fundación Telefónica (2023), també desenvolupen habilitats transversals com el treball en equip i la comunicació, vitals en un mercat laboral canviant. La investigació realitzada sobre metodologies actives ha demostrat clarament que els experiments recreatius aporten beneficis significatius en comparació amb l'ensenyament tradicional. Els resultats mostren que mentre les classes magistrals sovint deixen els estudiants en un paper passiu, l'aprenentatge actiu fomenta una major implicació i situant a l’alumne en el centre del seu procés d’aprenentatge. Això es tradueix en una millor retenció a llarg termini i en el desenvolupament d'habilitats fonamentals com el pensament crític i la resolució de problemes. 34 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació 5. Disseny d’experiments recreatius A causa de la gran diversitat de mòduls professionals on es podrien utilitzar els experiments recreatius com a complement de la teoria, es desenvoluparà un experiment específic per a un mòdul amb l'objectiu de demostrar la seva eficàcia pedagògica i senzillesa. En aquest apartat, es dissenyarà un experiment recreatiu utilitzant materials quotidians, que es poden trobar a l'aula o de baix cost, per convertir la teoria abstracta en experiències d'aprenentatge tangibles, visuals i interactives. Aquest experiment permetrà als estudiants analitzar simultàniament diversos conceptes tècnics, afavorint una comprensió més profunda i integrada dels continguts. 5.1. Recerca de Mòdul professional on desenvolupar l’experiment recreatiu Per desenvolupar l'experiment recreatiu, s’escollirà un mòdul que compleixi amb una sèrie de característiques que es consideren clau per assegurar una millora en el procés d'aprenentatge dels estudiants. En primer lloc, es prioritzarà un mòdul amb un alt grau de transversalitat, és a dir, que s’imparteixi en diversos Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS) dins de la família d'Edificació i Obra Civil. Aquesta transversalitat és fonamental perquè els coneixements adquirits siguin aplicables en una àmplia varietat de contextos professionals i ampliant l’abast de la futura prova pilot a més alumnes. Un altre aspecte que es considerarà és la temporalitat del mòdul. El mòdul ha d’impartirse durant el primer curs del cicle formatiu, un moment decisiu en la trajectòria educativa dels alumnes. Aquesta etapa inicial és crucial per establir les bases teòriques i pràctiques sobre les quals es construirà tota la seva formació. Introduir els experiments recreatius des de l'inici de curs, desenvolupa una assimilació més efectiva dels conceptes tècnics. Per demostrar l'eficàcia dels experiments recreatius en la transmissió de coneixements tècnics complexos, el mòdul ha d'incloure molt continguts teòrics, que sovint són difícils d'entendre per als estudiants i complicats d'explicar només amb paraules o gràfics. Finalment, es tindrà en compte aquells mòduls que han vist una reducció significativa de les hores dedicades a la teoria, sense compensació en hores d’estada en empresa, però mantenen el mateix volum i complexitat de continguts acadèmics. La reducció d’hores de teoria al centre suposa una dificultat més per als docents, que han de reinventar les seves estratègies d’aprenentatge per transmetre coneixements essencials en menys temps, sense comprometre la qualitat de l'aprenentatge. Aquest procés de selecció es realitza per assegurar que l'experiment desenvolupat sigui rellevant i s’alineï amb les necessitats pedagògiques actuals, contribuint així a millorar la qualitat de l'ensenyament i l’aprenentatge en l'àmbit de l'edificació i obra civil. 35 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació 5.1.1. Elecció del Mòdul Professional – MP 0562: Estructures de Construcció L’elecció del Mòdul Professional 0562: Estructures de Construcció per desenvolupar experiments recreatius ha estat motivada per diverses raons estratègiques, orientades a garantir que aquests experiments tinguin un impacte profund i efectiu en la formació dels futurs professionals de l'edificació i obra civil. ORGANITZACIÓ DEL CURRÍCULUM DEL CFGS DE PROJECTES D’OBRA CIVIL Mòduls Professionals Hores a realitzar en el centre educatiu Hores d’estada a l’empresa Hores totals 0562. Estructures de construcció 66 66 0563. Representacions de construcció 165 132 297 0564. Amidaments i valoracions de construcció 66 33 99 0565. Replanteigs de construcció 66 66 132 0566. Planificació de construcció 66 33 99 0769. Urbanisme i obra civil 99 99 0770. Xarxes i serveis en obra civil 99 66 165 0771. Aixecaments topogràfics 99 66 165 0772. Desenvolupament de projectes urbanístics 99 53 152 0773. Desenvolupament de projectes d’obres lineals 66 66 132 0179. Anglès professional 66 66 1665. Digitalització aplicada als sectors productius 33 33 1708. Sostenibilitat aplicada al sistema productiu. 33 33 1709. Itinerari personal per a l'ocupabilitat I. 99 99 1710. Itinerari personal per a l'ocupabilitat II 66 66 0774. Projecte intermodular en obra civil 198 198 Mòdul professional optatiu 99 99 TOTAL 1485 515 2000 Figura 9. Llistat de mòduls professionals del CFGS de Projectes d’Obra Civil. Font: Document ‘Orientacions als centres educatius per a organitzar el cicle formatiu de grau superior de Projectes d’Obra Civil Promocions 20242026 i posteriors. Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya. 36 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació Factors Clau per l'Elecció del Mòdul Professional 0562: Estructures de Construcció - Temporalitat del mòdul: Aquest mòdul s’imparteix durant el primer curs i és fonamental per establir una base sòlida en la comprensió del funcionament i comportament de les estructures, que són l'esquelet de qualsevol edifici. Entendre les estructures des del començament facilita la integració d'aquests coneixements amb altres elements de l'edificació al llarg del cicle formatiu. - Transversalitat: El Mòdul 0562 és comú a tots els Cicles Formatius de Grau Superior dins de la família d’Edificació i Obra Civil, això assegura que els coneixements estructurals adquirits tinguin una aplicació transversal en múltiples àmbits i es vegin beneficiats un gran nombre d’estudiants assegurant que els futurs professionals estiguin capacitats per aplicar els coneixements estructurals en qualsevol context del sector. L'impacte d'aquest mòdul és ampli i es reflectirà directament en la qualitat dels projectes d’edificació i obra civil que aquests tècnics col·laborin. CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR FAMÍLIA EDIFICACIÓ I OBRA CIVIL CFGS Organització i Control d'Obres de Construcció (CFPS EOC0) CFGS Projectes d'edificació (CFPS EOB0) CFGS Projectes d'Edificació, Perfil Professional Rehabilitació i Restauració (CFPS EOB1) CFGS Projectes d'Obra Civil (CFPS EOA0) Figura 10. Llistat de Cicles formatius de grau superior família Edificació i Obra civil. Font: Elaboració pròpia a partir de la informació de la web del Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya. https://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/professionals/fp/titolsloe/edifobracivil/ - Complexitat teòrica: Aquest mòdul presenta una elevada complexitat teòrica i càrrega de contingut essencials per a la formació dels futurs tècnics, però la seva naturalesa abstracta els fa difícils d’assimilar per als estudiants i difícils de transmetre per als docents només amb explicacions verbals o representacions gràfiques. Per aquesta raó, crec que és crucial integrar metodologies pràctiques, com els experiments recreatius, que permetin als alumnes experimentar de manera directa els fenòmens estructurals. Aquest enfocament facilita la comprensió dels conceptes teòrics més complexos i desenvolupa la capacitat dels estudiants per aplicar-los en situacions reals. - Reducció d'hores en el nou currículum: Amb les recents modificacions del currículum en el nou model d’FP Dual, la durada del Mòdul 0562: Estructures de Construcció ha passat de 132 hores (99 hores + 33 hores de lliure disposició) a 66 hores, reduint significativament les hores dedicades a la teoria, sense que aquesta reducció d’hores es compensi amb més hores d’estada en empreses. Aquesta reducció d’hores planteja un desafiament important, ja que limita el temps disponible per transmetre el contingut del currículum. Els experiments recreatius ajuden a optimitzar l’ús del temps d’aula perquè permeten als estudiants assimilar conceptes de manera ràpida i efectiva, substituint llargues sessions teòriques per activitats pràctiques que condensen i visualitzen l'aprenentatge, maximitzant l’eficàcia de cada hora de classe. 37 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR FAMÍLIA EDIFICACIÓ I OBRA CIVIL Cicles Formatius Mòdul Professional DECRET 169/201 ORDRE ENS/150/20 ORDRE ENS/182/201 Orientacions a partir 2024/2025 Diferència CFGS Organització i Control d'Obres de Construcció (CFPS EOC0) 0562. Estructures de Construcció 132 hores (99h + 33 HLD) 66 hores -66 hores CFGS Projectes d'edificació (CFPS EOB0) CFGS Projectes d'Edificació, Perfil Professional Rehabilitació i Restauració (CFPS EOB1) CFGS Projectes d'Obra Civil (CFPS EOA0) Figura 11. Taula comparativa d’hores dels Decrets anteriors i Orientacions a partir 2024/2025. Font: Elaboració pròpia a partir dels Decrets i Orientacions a partir 2024/2025 de la web del Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya. https://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/professionals/fp/titolsloe/edifobracivil/ - Experiència Prèvia: Durant les meves pràctiques de Màster, vaig observar com la teoria del Mòdul 0562: Estructures de Construcció que s’explicava a classe, resultava difícil d’assimilar pels alumnes. En aquell moment vaig pensar que si aquella teoria hagués estat acompanyada per un experiment recreatiu, la sessió hauria estat molt més entretinguda, estimulant i enriquidora. Aquesta experiència em va fer pensar en la necessitat d’incorporar metodologies actives i experimentals que transformin la teoria abstracta en experiències d'aprenentatge tangibles i accessibles. 38 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació 5.2. Proposta d'Experiment Recreatiu Desenvoluparé un experiment recreatiu que proporcioni una comprensió pràctica i aplicada dels conceptes teòrics del comportament d'una jàssera amb voladís sota l'acció de diferents càrregues. Amb aquesta demostració els estudiants podran observar com es distribueixen les càrregues i els moments flectors, així com comprendre la necessitat d'una armadura d'acer adequada per a mantenir la integritat estructural. L'objectiu principal d'aquest experiment és proporcionar als estudiants una comprensió integral i pràctica dels esforços estructurals en una jàssera amb voladís, recolzada en dos o tres pilars, fomentant la seva participació activa i despertar l'interès dels estudiants. Per aquesta raó he dissenyat un experiment que s’adapti als diferents ritmes d'aprenentatge, assegurant que cada alumne pugui assolir una comprensió completa i aplicable dels conceptes estructurals. Conceptes Bàsics que es treballaran en l’experiment recreatiu Conceptes Descripció Distribució de forces Observació pràctica de com les càrregues es distribueixen al llarg de la jàssera i es transmeten als pilars, facilitant la comprensió de la distribució de forces en una estructura. Punts crítics i moments flectors Identificació de les zones on es generen moments flectors màxims i les tensions de tracció i compressió, fent visible on es concentren les majors forces dins l'estructura. Armadura d'acer Simulació de l'armadura d'acer amb gomes elàstiques, que permet als estudiants veure com aquesta ajuda a contrarestar les forces de tracció i compressió, i a mantenir la integritat de la jàssera. Deformacions Mesura i comparació de les deformacions que es produeixen sota diferents càrregues, relacionant-les amb els esforços interns que actuen sobre la jàssera. Coneixements addicionals que es treballaran en l’experiment recreatiu Relació entre la longitud del voladís i els esforços estructurals Exploració de com la longitud del voladís afecta la magnitud dels esforços en la jàssera, oferint una comprensió més detallada de l'impacte de la geometria en el comportament de l’estructura. Influència del nombre de suports Anàlisi de com varia la rigidesa i la distribució de càrregues en funció del nombre de pilars, introduint una major complexitat en la comprensió de l’estructura i en la seva estabilitat global. Control de deformacions Reflexió sobre la importància del control de les deformacions per assegurar la funcionalitat i la seguretat de l'edifici, relacionant les observacions amb la necessitat de dissenys estructurals eficients que minimitzin els riscos associats. Figura 12. Taula que descriu els conceptes bàsics i els coneixements addicionals que es desenvoluparan amb els experiments recreatius. Font: Elaboració pròpia amb La informació extreta del llibre "Cálculo de estructuras de edificación" de Francisco Hernández Oliva (2005), publicat per la Universitat Politècnica de Catalunya. Aquesta taula organitza clarament els conceptes fonamentals que els alumnes han d'entendre i aquells que permeten un aprofundiment més tècnic, mostrant com l'experiment recreatiu pot adaptar-se per abordar tots dos nivells. 39 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació 5.2.1. Relació amb el Currículum CFGS: En aquest experiment recreatiu es treballaran transversalment múltiples Resultats d’Aprenentatge (RA) i Criteris d’Avaluació (CA), treballant simultàniament diferents conceptes per proporcionar als alumnes una visió més global i integral sobre el càlcul, el dimensionament i l'anàlisi del comportament estructural. Aquest enfocament facilita la integració de diverses àrees de coneixement, promovent una comprensió més completa i integral dels processos estructurals. Relació amb Resultats d’Aprenentatge i Criteris d’Avaluació Concepte Resultat d’Aprenentatge (RA) Criteri d’Avaluació (CA) Distribució de forces RA1: Realitza càlculs per al predimensionament d’elements de construcció resolent problemes d'estàtica. CA1.1: Calcula la magnitud i direcció de la resultant d'un sistema de forces. Punts crítics i moments flectors RA2: Elabora diagrames d’esforços interns analitzant-ne elements estructurals. CA2.7: Obté el valor de l'esforç tallant i el moment flector d'una biga simplement recolzada. Armadura d'acer RA3: Proposa solucions constructives per a estructures de construcció relacionantne la tipologia amb les propietats del material emprat. CA3.1: Identifica la tipologia d'elements estructurals de formigó armat i les seves característiques fonamentals. Deformacions RA2: Elabora diagrames d’esforços interns analitzant-ne elements estructurals. CA2.7: Obté el valor de l'esforç tallant i el moment flector d'una biga simplement recolzada. Relació entre la longitud del voladís i els esforços estructurals RA2: Elabora diagrames d’esforços interns analitzant-ne elements estructurals. CA2.2: Dibuixa un esquema del recorregut de càrregues d'una estructura elemental. Influència del nombre de suports RA1: Realitza càlculs per al predimensionament d’elements de construcció resolent problemes d'estàtica. CA1.6: Estableix les condicions generals d'equilibri de forces en el pla. Control de deformacions RA3: Proposa solucions constructives per a estructures de construcció relacionantne la tipologia amb les propietats del material emprat. CA3.4: Controla les deformacions per assegurar la integritat estructural segons la normativa. Figura 13. Relació dels conceptes que es treballaran en els experiments recreatius amb els Resultats d’Aprenentatge i Criteris d’Avaluació del mòdul professional. Font: Elaboració pròpia amb informació del document Mòduls Professionals a partir 2024/2025 de la web del Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya. https://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/professionals/fp/titolsloe/edifobracivil/ 40 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació 5.3. Disseny d'Experiment recreatiu pel Mòdul 0562: Estructures de Construcció Aquest experiment recreatiu és una eina pedagògica dinàmica i flexible que el professor pot implementar de manera espontània durant una sessió teòrica, amb l’objectiu de reforçar i clarificar conceptes estructurals que poden ser difícils d’entendre únicament amb explicacions verbals o gràfiques. Amb aquesta demostració, es busca ensenyar els conceptes bàsics estructurals de manera conjunta, interrelacionant-los per oferir una visió global i coherent que permeti als alumnes comprendre millor el comportament de l'estructura i la seva relació amb altres elements constructius de l'edifici. 5.3.1. Objectius de l’Experiment recreatiu L'objectiu principal és facilitar la comprensió visual, pràctica i integral dels principis estructurals i els comportaments de la jàssera quan està sotmesa a càrregues, a través d'activitats lúdiques i participatives. L'experiment està dissenyat per transmetre coneixements del comportament de les estructures, interrelacionant conceptes com la distribució de forces, moments flectors i deformacions, que permet als alumnes comprendre com aquests principis afecten el conjunt de l'edifici. Aquesta pràctica permet treballar els Resultats d'Aprenentatge (RA) i Criteris d'Avaluació (CA). 5.3.2. Disseny de l'experiment recreatiu per treballar conceptes estructurals Aquest experiment s'ha dissenyat amb l'objectiu d’explicar de manera gradual una sèrie de conceptes estructurals essencials per al desenvolupament de les competències establertes en el currículum del Mòdul 0562, Estructures de construcció. Amb aquests experiments recreatius, els alumnes podran observar com les forces internes i externes interaccionen dins d’una estructura, i com els diferents elements estructurals d’un edifici es combinen per garantir-ne l’estabilitat i la seguretat. Figura 14 i 15. Experiment recreatiu que representa una jàssera recolzada en dos pilars i amb voladís, sotmesa a diferents càrregues. Font: Elaboració pròpia amb materials senzills que tenia per casa. 41 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació El primer experiment té com a objectiu introduir els alumnes al concepte fonamental de la distribució de forces dins d'una estructura. A través de la simulació d'una jàssera recolzada sobre dos suports, es pretén que els estudiants visualitzin com aquestes forces es transmeten cap als suports per mantenir l’equilibri de l’estructura. Amb aquesta activitat es treballa la capacitat d'observació i anàlisi dels alumnes, ajudant-los a comprendre com la posició de les càrregues influeix en l'estabilitat d'una estructura. Aquesta base serà fonamental per als següents experiments, on es tractaran forces més complexes. MÒDUL PROFESSIONAL 0562: ESTRUCTURES DE CONSTRUCCIÓ Experiment Recreatiu 1 Distribució de Forces: La Base de l'Equilibri Objectiu de l'activitat: Visualitzar com es distribueixen les forces al llarg d’una jàssera recolzada en dos suports i com aquestes forces es transmeten als pilars. Descripció: Col·locar una jàssera (regla rígida) sobre dos pilars (blocs de fusta). Aplicar càrregues en diferents punts per veure com es distribueixen les forces cap als suports. Execució de l'activitat: 1. Col·loca dues regles rígides sobre dos suports (blocs de fusta) per simular la jàssera recolzada. 2. Aplica càrregues en diferents punts de la jàssera (per exemple, a prop dels extrems o al centre) amb objectes pesats. 3. Els alumnes observaran com es distribueixen les forces cap als suports i com això afecta l'estabilitat de la jàssera. Observacions: Els alumnes podran veure com la posició de les càrregues afecta l’equilibri i la rigidesa de la jàssera, discutint com es distribueixen les forces. Objectiu didàctic: Clarificar com les forces es distribueixen i es transmeten a través d'una estructura simple, aplicant conceptes bàsics d'estàtica estructural. Resultats d’aprenentatge treballats (RA): RA1: Realitza càlculs per al predimensionament d’elements de construcció resolent problemes d’estàtica i aplicant la composició, descomposició i equilibri de forces i els seus moments. Criteris d’avaluació (CA): CA1.1: Calcula la magnitud i direcció de la resultant d'un sistema de forces. Continguts: - Forces: composició i descomposició. - Moments estàtics. - Condicions d'equilibri de forces. - Distribució de càrregues en estructures recolzades. Metodologia Experimentació pràctica amb l'observació i l'anàlisi del comportament de les forces en una jàssera recolzada. Recursos necessaris: Regles rígides, blocs de fusta (pilars), objectes pesats (per aplicar càrregues). Figura 16. Fitxa de l’Experiment recreatiu 1. Font: Elaboració pròpia amb informació del document Mòduls Professionals a partir 2024/2025 de la web del Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya. 48 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació Aquest últim experiment tanca el cicle d’aprenentatge dels conceptes estructurals bàsics, oferint als alumnes una comprensió més profunda i aplicada tant de la teoria com del comportament real de les estructures. A través de les diferents experiències pràctiques realitzades, els estudiants podran enllaçar teoria i realitat, veient com els principis estructurals es materialitzen en situacions concretes. Aquest procés reforça el coneixement teòric i fomentat una actitud activa i reflexiva, potenciant la seva capacitat per analitzar, interpretar i prendre decisions crítiques davant de desafiaments reals. Cada experiment serà una oportunitat per integrar els diferents elements que constitueixen una estructura, donant als alumnes una visió integral de com els conceptes es connecten i funcionen en conjunt. Aquestes activitats motivaran els alumnes i els prepararan per afrontar amb confiança les complexitats del sector de la construcció, assegurant que siguin capaços de prendre decisions sòlides i informades en diferents projectes garantint la seguretat i l'eficiència de les seves obres. 5.3.3. Proposta d’Exercici: Predimensionament d’un Pilar i una Jàssera Per consolidar els conceptes treballats amb els experiments recreatius, es proposa un exercici de predimensionament del pilar P4 i de la jàssera J2 d'un pòrtic estructural. L'objectiu és permetre als alumnes aplicar els conceptes estructurals treballats i desenvolupar la capacitat per connectar teoria i pràctica en situacions concretes. Figura 23. Exercici de predimensionament d’un Pilar i una Jàssera. Font: Gómez Bernabé, P., & Gómez Serrano, J. V. (2013). Estructures de formigó armat: Predimensionament i càlcul de seccions. Mètodes segons EHE-08. 49 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació 6. Metodologies d’Avaluació És complicat quantificar numèricament el grau d’assimilació dels conceptes treballats en experiments recreatius, ja que aquests no es focalitzen en l’obtenció de resultats quantitatius, sinó en aspectes qualitatius com la comprensió dels processos, la motivació dels alumnes i la capacitat d’aplicar els coneixements en contextos reals. Els experiments recreatius, per la seva naturalesa senzilla i demostrativa, són eines pedagògiques pensades per aclarir, reforçar o visualitzar conceptes tècnics d’una manera pràctica i accessible. Com que aquests experiments sovint no impliquen una participació directa dels alumnes amb els materials de l’experiment, l'avaluació s’ha de centrar en altres aspectes, com ara la participació activa, la reflexió crítica, la motivació i la capacitat dels alumnes per relacionar els conceptes treballats amb situacions reals. A continuació es descriuen diverses metodologies adequades per a avaluar aquests aspectes: Observació Directa i Qualitativa Aquesta metodologia d’avaluació permet al docent observar com els alumnes reaccionen davant l'experiment, si presten atenció, si plantegen preguntes i mostren curiositat per establir connexions lògiques amb el contingut treballat. A través de l'observació, el docent pot identificar quins estudiants estan implicats de manera activa en el procés d'aprenentatge, ja sigui mitjançant la participació en discussions, l'expressió de dubtes o la seva capacitat per oferir hipòtesis durant l'experiment. Aquesta metodologia és clau per capturar moments espontanis d'aprenentatge que potser no es reflectirien en una prova tradicional, i proporciona informació detallada del procés d’assimilació de coneixements. Avaluació: Atenció durant l'experiment, interacció amb els conceptes presentats, capacitat de generar preguntes i hipòtesis lògiques. Autoavaluació i Reflexió Crítica Una altra metodologia valuosa és fomentar que els alumnes facin una autoavaluació del seu aprenentatge. Després de l’experiment, es pot demanar als estudiants que redactin una breu reflexió o informe personal sobre el qual han après, com han processat els nous conceptes i com poden aplicar-los en contextos pràctics. Això els ajuda a prendre consciència del seu propi progrés i a identificar els seus punts forts i les àrees que necessiten reforçar. Aquesta autoavaluació no només mesura l’assimilació de continguts sinó també el seu nivell de motivació i el compromís amb el procés d’aprenentatge. Avaluació: Capacitat per identificar els conceptes apresos, autoconsciència sobre les pròpies dificultats, capacitat per reflexionar sobre el procés d’aprenentatge. Discussió Guiada i Participació en Grups Les discussions després de l’experiment són una oportunitat excel·lent per avaluar com els alumnes processen la informació. El professor pot organitzar discussions guiades on els estudiants expliquin què han entès, com interpreten els resultats de l'experiment i com aplicarien aquests coneixements en un context pràctic. Aquesta metodologia permet 50 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació avaluar la capacitat de raonament, la comprensió col·lectiva i la participació en la resolució de problemes en grup. La discussió també permet que els estudiants comparteixin diferents punts de vista, afavorint el treball col·laboratiu i l'intercanvi de coneixements. Avaluació: Capacitat per comunicar idees, habilitat per treballar en equip, comprensió dels conceptes tècnics a través del debat col·lectiu. Avaluació Formativa amb Feedback Contínua Aquesta metodologia se centra a proporcionar un feedback continu durant tot el procés d’aprenentatge, sense esperar únicament al final de l’activitat per avaluar. El professor pot oferir comentaris durant el desenvolupament de l'experiment, destacant els punts forts i oferint recomanacions per a millorar la comprensió de conceptes complexos. Aquesta retroalimentació constant permet als alumnes ajustar el seu procés d’aprenentatge en temps real i, alhora, proporciona al professor informació detallada sobre com els estudiants assimilen els conceptes presentats. Avaluació: Capacitat de l’alumne per rebre i aplicar el feedback, progrés observat durant el procés d'aprenentatge, actitud positiva cap al desenvolupament personal. Aquestes metodologies permeten que l’avaluació dels experiments recreatius sigui un procés més dinàmic, flexible i centrat en l’alumne, on el focus no es posa només en els resultats finals, sinó en com s’aprèn, es reflexiona i s’aplica el coneixement. A través d’aquestes eines, es pot aconseguir una avaluació més justa i significativa, adaptada a la diversitat dels estudiants i als objectius de l’FP Dual. 51 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació Conclusions La implementació dels experiments recreatius en els cicles formatius d’Edificació i Obra Civil es planteja com una estratègia d’aprenentatge complementària a la teoria, capaç de transformar el procés d’ensenyament-aprenentatge. Aquesta proposta sorgeix de la necessitat urgent de replantejar l'ensenyament tècnic en un entorn educatiu marcat per la pressió acadèmica i la priorització dels resultats sobre l'assimilació profunda dels coneixements. Els experiments recreatius ofereixen una alternativa a les metodologies tradicionals, que beneficiaran tant els docents com els alumnes. Situen l’aprenentatge significatiu al centre del procés educatiu, allunyant-se de la simple transmissió de coneixements i fomentant un desenvolupament més integral, on el professor exerceix un rol de guia inspirador i els estudiants assumeixen un paper proactiu i crític en el seu aprenentatge. En aquest context, el rol del docent es transforma, deixant de ser un transmissor unidireccional d’informació per convertir-se en un guia empàtic i facilitador que acompanya els estudiants en el seu procés de descoberta personal i professional. Els professors creen espais segurs on els errors es valoren com oportunitats de millora, contribuint a formar professionals capaços d'afrontar els reptes del sector de l’edificació i obra civil. Davant la reducció d'hores dedicades a la teoria en els centres educatius i la creixent pressió per maximitzar l'aprenentatge en menys temps, els experiments recreatius es posicionen com una estratègia clau per optimitzar aquest procés. Aquesta metodologia permet que els estudiants assimilin els conceptes teòrics de manera més ràpida i profunda, reduint la necessitat d'explicacions llargues i aclariments constants. La naturalesa pràctica i visual dels experiments facilita l'aprenentatge immediat i experiencial, eliminant confusions habituals i accelerant l'assimilació del coneixement. Un dels avantatges principals és la capacitat dels experiments recreatius per integrar múltiples temes en una sola activitat, creant un context d’aprenentatge més global i coherent. Aquesta dinàmica potencia tant la comprensió com l'aplicació dels coneixements adquirits, millorant la retenció i transferència de conceptes. Els experiments recreatius també fomenten una alta participació dels estudiants, transformant-los en protagonistes actius del seu propi procés d'aprenentatge i desenvolupant habilitats socials com el treball en equip i la comunicació efectiva. Per concloure, els experiments recreatius redefineixen l’aula, convertint-la en un espai d'experimentació on la teoria i la pràctica es combinen per donar lloc a un aprenentatge profundament significatiu. Aquesta estratègia situa els estudiants en el centre de l'aprenentatge, donant-los les eines per explorar els seus límits i veure els errors com una oportunitat per créixer, consolidant la seva autonomia i confiança en el procés. Aquest enfocament no seria possible sense un professorat compromès que actua com a mentor i inspirador, capaç de crear un entorn on cada estudiant se senti empoderat per desenvolupar el seu potencial. Els experiments recreatius, més que una simple resposta a 52 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació les mancances del sistema educatiu, representen una visió innovadora i necessària. Són el punt de partida d'una nova manera de formar professionals que no només s'adaptin als canvis, sinó que estiguin preparats per liderar-los amb ètica, creativitat i una mentalitat orientada al futur. Aquesta és una crida a repensar el futur de l’educació, amb l'objectiu de formar persones capaces de deixar una empremta positiva al món, demostrant que el veritable poder de l’ensenyament rau en la seva capacitat de transformar vides i societats. De cara al futur, les línies de treball en la segona fase d'aquest projecte es centraran en accions concretes per consolidar els experiments recreatius com a agents de canvi en l'educació tècnica. Es desenvoluparà una guia d'experiments dissenyada específicament per als cicles formatius d’Edificació i Obra Civil, amb l'objectiu de proporcionar una base àmplia d'activitats adaptades a les necessitats dels estudiants i als continguts dels currículums. L'eix fonamental d'aquesta fase serà la implementació d'una prova en centres educatius seleccionats, per poder avaluar l'impacte directe dels experiments recreatius sobre la comprensió tècnica i la motivació dels alumnes en les aules. Mentre es dugui a terme la prova pilot en centres educatius seleccionats, es durà a terme un seguiment de diferents paràmetres com del desenvolupament de competències tècniques, la motivació, el pensament crític i les habilitats de resolució de problemes, comparant-los amb els obtinguts per estudiants que segueixen metodologies tradicionals. Aquesta anàlisi detallada permetrà avaluar l'impacte dels experiments recreatius sobre la comprensió tècnica i la motivació dels alumnes, oferint dades valuoses per ajustar i perfeccionar les activitats segons les necessitats reals dels alumnes. Amb aquestes accions, no només estem establint una base sòlida per a un ensenyament més pràctic i dinàmic, sinó que estem posant els fonaments per a una transformació profunda del procés d'aprenentatge, obrint la porta a una nova manera de formar professionals capaços d'afrontar els reptes del futur amb lideratge, creativitat i una mentalitat innovadora. Amb aquestes accions, establim els fonaments per a un ensenyament més pràctic, dinàmic i significatiu, iniciant una transformació del procés d'aprenentatge. S’obre la porta a una nova manera de formar professionals de la construcció i l'arquitectura, amb la capacitat d'integrar coneixements tècnics amb habilitats de resolució de problemes i pensament crític, imprescindibles per gestionar projectes sostenibles i adaptar-se als avanços tecnològics del sector. 53 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació Referències 1. Garcia-Molina, R. (2011). Presentación del monográfico sobre ciencia recreativa. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias, 8, 365-369. Asociación de Profesores Amigos de la Ciencia: EUREKA. Disponible a https://www.redalyc.org/pdf/920/92022427002.pdf 2. Mètode. (2024). Breve historia de la física recreativa. Revista Mètode. Disponible a https://metode.es/revistas-metode/monograficos/breve-historia-de-la-fisicarecreativa.html 3. OCDE. (2018). Future of Education and Skills: Education 2030. OCDE Publishing. Disponible a https://www.oecd.org/en/about/projects/future-of-education-and-skills2030.html 4. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias. (2022). Ciencia recreativa: Herramientas de aprendizaje interactivas en educación científica. Revista Eureka, 19(3), 289-295. Disponible a https://revistas.uca.es/index.php/eureka 5. Ministeri d’Educació i Formació Professional. (2023). Reial decret 659/2023, de 18 de juliol, per la millora de l’ocupabilitat en la Formació Professional Dual. Ministeri d’Educació i Formació Professional. Disponible a https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2023-659 6. Cebrián, D. (2020). Integración de teoría y práctica en la Formación Profesional Dual. Revista de Educación y Formación Profesional. Disponible a https://redie.uabc.mx/redie/article/view/3551/2181 7. Fundació Jaume Bofill. (2023). Un model de formació professional dual per a Catalunya? Fundació Jaume Bofill. Disponible a https://fundaciobofill.cat/publicacions/un-model-de-formacio-professional-dualcatalunya 8. Observatori de la Formació Professional de Catalunya. (2023). Informe anual sobre les desigualtats en la FP Dual a Catalunya. Disponible a https://www.observatoriofp.com/fp-analisis/anual 9. Martínez Mediano, C. (2020). Programa de desarrollo de competencias para el aprendizaje a lo largo de la vida para estudiantes de educación superior. Pedagogía Social. Revista Interuniversitaria, 22, 137-151. Sociedad Iberoamericana de Pedagogía Social. Disponible a http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=135031394010 10. Jiménez-Fanjul, N., Pérez-González, M., & Sánchez-Martínez, P. (2021). L’aprenentatge actiu en cicles formatius tècnics: Una revisió de metodologies innovadores. Educació i Innovació, 5(3), 99-114. Disponible a https://documat.unirioja.es/servlet/autor?codigo=2939045 11. CEDEFOP. (2022). Metodologies actives en la Formació Professional a Europa: Informe sobre bones pràctiques i desafiaments. CEDEFOP. Disponible a https://www.cedefop.europa.eu/files/8145_es.pdf 12. Fundació Jaume Bofill. (2023). Quin model de formació professional dual necessita Catalunya? Fundació Jaume Bofill. Disponible a https://fundaciobofill.cat/publicacions/quin-model-dfp-dual-necessita-catalunya 54 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació 13. Fundació Conocimiento y Desarrollo (CYD). (2023). Informe CYD 2023: La contribució de les universitats al desenvolupament econòmic i social d’Espanya. Fundació CYD. Disponible a https://www.fundacioncyd.org/publicaciones-cyd/informe-cyd-2023/ 14. Delors, J., et al. (1996). Learning: The Treasure Within; Report to UNESCO of the International Commission on Education for the Twenty-first Century. UNESCO. Disponible a https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000109590 15. Ryan, R. M., & Deci, E. L. (2000). Self-Determination Theory and the Facilitation of Intrinsic Motivation, Social Development, and Well-Being. American Psychologist, 55(1), 68–78. Disponible a https://doi.org/10.1037/0003-066X.55.1.68 16. Freeman, S., et al. (2014). Active Learning Increases Student Performance in Science, Engineering, and Mathematics. Proceedings of the National Academy of Sciences, 111(23), 8410-8415. Disponible a https://doi.org/10.1073/pnas.1319030111 17. AQU Catalunya. (2022). Informe sobre la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. Disponible a https://www.aqu.cat/informes/informe-anual-2022 18. MIT. (2021). Effectiveness of Hands-on Learning in Technical Education. Disponible a https://openlearning.mit.edu/sites/default/files/inlinefiles/2021%20Open%20Learning%20Impact%20Report.pdf 19. Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). (2023). Laboratoris interactius en l’ensenyament tècnic: Millores en l’aprenentatge aplicat. Universitat Politècnica de Catalunya. Disponible a https://govern.upc.edu/ca/cs/ple-del-consell-social/ple-72022/informe-del-rector/informe-anual-de-gestio 20. Universitat de Cambridge. (2022). Millora de la retenció de coneixement mitjançant aprenentatge basat en projectes. Universitat de Cambridge. Disponible a https://www.cam.ac.uk/research?ucam-ref=home-menu 21. Universitat de València. (2022). Beneficis de les metodologies actives en la retenció de coneixements a llarg termini. Universitat de València. Disponible a https://www.uv.es/uvweb/servei-investigacio/ca/servei-investigacio1285906397400.html 22. Stanford University. (2022). L'impacte de l’aprenentatge actiu en la reducció de les taxes de fracàs acadèmic. Disponible a https://www.stanford.edu/research/ 23. Universitat de Barcelona. (2023). Innovación Educativa en Ciclos Formativos: Un estudio comparativo. UB Press. Disponible a https://www.ub.edu/publicacions 24. Recerca en Acció. (2023). Promoció de l’educació interactiva i experimental a les aules. Generalitat de Catalunya. Disponible a https://www.recercaenaccio.cat 25. XTEC. (2024). Recursos educatius per a metodologies d'aprenentatge actiu en cicles tècnics. Generalitat de Catalunya. Disponible a https://xtec.gencat.cat 26. Fundación Telefónica. (2023). Explorador de Innovación Educativa: Projectes de suport a l’aprenentatge actiu. Recuperat de https://fundaciontelefonica.com 27. Ministeri d’Educació i Formació Professional d’Espanya. (2024). EducaLAB: Recursos per a aprenentatge experimental. Disponible a https://educalab.es 28. Piaget, J. (1980). La teoria constructivista de Jean Piaget i la seva aplicació en l'ensenyament. Doran International ECE. Disponible a https://doranece.com/app/uploads/sites/2/2021/06/Jean-Piagets-Constructivist-Theory-ofLearning-and-Its-Application-in-Teaching-Doran-International-ECE.pdf 55 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació 29. Vygotsky, L. S. (1978). Mind in Society: The Development of Higher Psychological Processes (La ment en societat: El desenvolupament dels processos psicològics superiors). M. Cole, V. John-Steiner, S. Scribner, & E. Souberman (Eds.). Cambridge, MA: Harvard University Press. Disponible a https://archive.org/details/mindinsocietydev00vygo 30. Delors, J., et al. (2020). La educación encierra un tesoro: Informe a la UNESCO de la Comisión Internacional sobre la educación para el siglo XXI. UNESCO. Disponible a https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000109590_spa 31. Watkins, C. (2021). Learning, Performance and Improvement: Teachers’ Summaries of the OECD’s Findings. Oxford Review of Education, 47(1), 113-130. Disponible a https://www.oecd-ilibrary.org/improving-educational-outcomes_4fe019bben.pdf?itemId=%2Fcontent%2Fcomponent%2F4fe019bb-en&mimeType=pdf 32. Freire, P. (1970). Pedagogía del oprimido. Siglo XXI. Disponible a https://fhcv.files.wordpress.com/2014/01/freire-pedagogia-del-oprimido.pdf 33. Kolb, D. A. (1984). Experiential Learning: Experience as the Source of Learning and Development. Prentice-Hall. Disponible a https://www.researchgate.net/publication/235701029_Experiential_Learning_Experie nce_As_The_Source_Of_Learning_And_Development 34. Prince, M. (2004). Does Active Learning Work? A Review of the Research. Journal of Engineering Education, 93(3), 223-231. Disponible a https://www.researchgate.net/publication/220017715_Does_Active_Learning_Work_A _Review_of_the_Research 35. Freeman, S., et al. (2014). Active learning increases student performance in science, engineering, and mathematics. Proceedings of the National Academy of Sciences, 111(23), 8410-8415. Disponible a https://www.researchgate.net/publication/262267588_Active_Learning_Increases_St udent_Performance_in_Science_Engineering_and_Mathematics 36. Ausubel, D. P. (1963). The Psychology of Meaningful Verbal Learning. Grune & Stratton. Disponible a https://books.google.es/books/about/The_psychology_of_meaningful_verbal_lear.htm l?id=ydzRAAAAMAAJ&hl=es 37. Sawyer, K. (2014). The Cambridge Handbook of the Learning Sciences. Cambridge University Press. Disponible en: https://doi.org/10.1017/CBO9781139519526 38. Ryan, R. M., & Deci, E. L. (2000). Self-determination theory and the facilitation of intrinsic motivation, social development, and well-being. American Psychologist, 55(1), 68-78. Disponible a https://www.researchgate.net/publication/11946306_SelfDetermination_Theory_and_the_Facilitation_of_Intrinsic_Motivation_Social_Develop ment_and_Well-Being 39. Barak, M. (2021). Science and Engineering Education: The Influence of Technological Advances. Science Education, 105(3), 467-490. Disponible a https://link.springer.com/article/10.1007/s10956-023-10048-x 40. García-Ros, R., & Pérez-González, F. (2022). El aprendizaje experiencial en la formación técnica. Journal of Educational Research, 45(2), 103-115. Disponible a https://www.researchgate.net/profile/Rafael-Garcia-Ros 56 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació 41. Martínez-Mediano, C., & González, J. (2020). Educational Innovations in Vocational Training: Integrating Practice and Theory. Revista de Educación y Tecnología, 40(1), 5370. Disponible a http://revistas.umce.cl/index.php/edytec 42. AQU Catalunya. (2022). Informe de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Disponible a https://www.aqu.cat/ca/content/download/13670/file/03.01.%20Informe%20anual% 20CAIP%20.pdf?inLanguage=cat-ES 43. Soderstrom, N. C., & Bjork, R. A. (2015). Learning versus performance: An integrative review. Perspectives on Psychological Science, 10(2), 176-199. Disponible a https://bjorklab.psych.ucla.edu/wpcontent/uploads/sites/13/2016/11/soderstorm_ra_learningvsperformance.pdf 44. Brown, P. C., Roediger, H. L., & McDaniel, M. A. (2014). Make it Stick: The Science of Successful Learning. Harvard University Press. Disponible a https://www.hup.harvard.edu/file/feeds/PDF/9780674729018_sample.pdf 45. Hattie, J. (2008). Visible Learning: A Synthesis of Over 800 Meta-Analyses Relating to Achievement. Routledge. Disponible a https://vk.com/wall-58168585_173 46. Hake, R. R. (1998). Interactive-engagement versus traditional methods: A sixthousand-student survey of mechanics test data for introductory physics courses. American Journal of Physics, 66(1), 64-74. Disponible a https://www.researchgate.net/publication/228710512_InteractiveEngagement_Versus_Traditional_Methods_A_Six-ThousandStudent_Survey_of_Mechanics_Test_Data_for_Introductory_Physics_Courses 47. Televisió de Catalunya. Quequicom, TV3. Disponible a https://www.ccma.cat/tv3/quequicom/ 48. CosmoCaixa. CosmoCaixa Barcelona: Museu de la ciència. Disponible a https://cosmocaixa.org 49. Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC). Disponible a https://mnactec.cat 50. Garcia-Molina, R. (2011). Ciencia recreativa: un recurso didáctico para enseñar deleitando. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias, 8(1), 94102. Disponible a https://www.researchgate.net/publication/320634748_Ciencia_recreativa_un_recurs o_didactico_para_ensenar_deleitando 51. Tissandier, G. (1887). Recreaciones científicas: la física y la química sin aparatos ni laboratorio y solo por los juegos de la infancia (fascímil de la edición de 1887). Altafulla. 52. Estalella Graells, J. (1931). Ciencia recreativa: Enigmas y problemas, observaciones y experimentos, trabajos de habilidad y paciencia. Gustavo Gili, Barcelona. 53. CRAI Universitat de Barcelona. (n.d.). Josep Estalella Graells y la ciencia recreativa. Universidad de Barcelona. Disponible a https://crai.ub.edu/es/coneix-elcrai/biblioteques/biblioteca-matematiques/mirada-matematica-josep-estalellagraells/ciencia-recreativa 57 Utilització d'experiments recreatius en cicles formatius de la família professional d'edificació i obra civil: Una estratègia d'aprenentatge per fomentar la motivació 54. Perelló Rebassa, P. (2019-2020). L’experimentació com a eina didàctica per a l’aprenentatge significatiu de les ciències naturals: L’aigua i les seves propietats (Treball de Fi de Grau). Universitat de les Illes balears. Disponible a https://dspace.uib.es/xmlui/handle/11201/154978 55. Garcia Angrill, N. (2020). Metodologies actives amb perspectiva neurocientífica per facilitar l’aprenentatge dels alumnes de PFI (Treball de Fi de Màster). Universitat Politècnica de Catalunya. Disponible a https://upcommons.upc.edu/handle/2117/339758 56. Díaz Carmona, X. Estratègies per tal de treballar la motivació i l’atenció a l’aula dels alumnes a la secundària (Treball de Fi de Màster). Universitat Politècnica de Catalunya. Disponible a https://upcommons.upc.edu/handle/2117/351234 57. Riera Juan, S. (2012). Organització de jornades tècniques destinades a CFGS de la branca d’edificació: Cas pràctic, coneixement i experimentació d’alguns assaigs de control de materials de construcció (Treball de Fi de Màster). Universitat Politècnica de Catalunya. Disponible a: https://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/18106 58. Torras Melenchón, N. (2018). Anàlisi i disseny d’estratègies de millora de la motivació dels alumnes de 4t d’ESO per a l’assignatura de Tecnologia (Treball de Fi de Màster). Universitat Politècnica de Catalunya. Disponible a: https://upcommons.upc.edu/handle/2117/120759 59. Godes Gallardo, D. (2023). Metodologies per millorar la motivació i l’autonomia de l’alumnat d’ESO a l’assignatura de tecnologia (Treball de Fi de Màster). Universitat Politècnica de Catalunya. Disponible a https://upcommons.upc.edu/handle/2117/391746 60. Sastre Lorenzo, L. (2018). Competencias a través de experimentos para la docencia en Física y Química (Treball de Fi de Màster). Universitat de Salamanca. Disponible a http://hdl.handle.net/10366/138055