scieee AI-readable full text Open interactive document viewer

Universitat popular al Cabanyal

Ribés Granell, Juan Miguel

Abstract

Se añade al proyecto un edificio de viviendas, para estudiantes o profesores, que completa y apoya el programa de la universidad popular.

Full text

Juan Miguel Ribés Granelll Taller 1 PFC 2012 i MEMÒRIA ÌNDEX MEMÒRIA 1INTRODUCCIÓ .................................................................................................................................. 1 2ARQUITECTURA I LLOC ..................................................................................................................... 2 2.1ANÀLISI DEL TERRITORI .......................................................................................................................................... 2 Introducció: El Cabanyal ............................................................................................................................................ 2 La parcel·la ................................................................................................................................................................. 3 Referències històriques ............................................................................................................................................. 3 2.2MEDI, IDEA, I IMPLANTACIÓ .................................................................................................................................. 4 Medi ............................................................................................................................................................................ 4 La idea de projecte .................................................................................................................................................... 4 2.3L’ENTORN. CONSTRUCCIÓ DE LA COTA 0 ............................................................................................................. 6 Idea d'espai exterior .................................................................................................................................................. 6 Relacions .................................................................................................................................................................... 6 Disseny de l'espai exterior ........................................................................................................................................ 6 Mobiliari urbà ............................................................................................................................................................ 7 3. ARQUITECTURA-FORMA I FUNCIÓ ...................................................................................................... 8 3.1PROGRAMA, USOS I ORGANITZACIÓ FUNCIONAL ............................................................................................... 8 Programa funcional ................................................................................................................................................... 8 3.2ORGANITZACIÓ ESPACIAL, FORMES I VOLUMS .................................................................................................. 10 Organització espacial ............................................................................................................................................... 10 4ARQUITECTURA-CONSTRUCCIÓ ........................................................................................................ 11 4.1MATERIALITAT ...................................................................................................................................................... 11 Sistema de compartimentació ................................................................................................................................ 11 Sistemes d’acabats .................................................................................................................................................. 11 4.2ESTRUCTURA ......................................................................................................................................................... 15 Sistema estructural .................................................................................................................................................. 15 PLANOL FONAMENTACIÓ PLANOL ESTRUCTURA TIPUS 4.3INSTA·LLACIONS I NORMATIVA ........................................................................................................................... 18 PLANOL DISTRIBUCIÓ D'ESPAIS D'INSTAL·LACIONS PLANOL COBERTA 4.3.1Electricitat,il·luminació i telecomunicacions .............................................................................................. 21 PLANOL ELECTRICITAT, ILUMINACIÓ i TELECOMUNICACIONS 4.3.2Climatització i renovació d’aire ................................................................................................................... 23 PLANOL CLIMATITZACIÓ 4.3.3Sanejament i Fontaneria. ............................................................................................................................. 25 PLANOL SANEJAMENT I FONTANERIA 4.3.4Protecció contra incendis ............................................................................................................................. 27 PLANOL PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS 4.3.5Accesibilitat i el·liminació de barreres ........................................................................................................ 29 PLANOL ACCESSIBILITAT PLANOL COORDINACIÓ D'INSTAL·LACIONS EN FALS SOSTRE MEMÒRIA GRÀFICA Pàgina 32 Juan Miguel Ribes Granell PFC Taller 1 Universitat Popular al Cabañal 1 1INTRODUCCIÓ El projecte objecte d’aquesta memòria tracta d’un centre de formació per a adults al barri del Cabanyal. Esta actuació s’enmarca dins de la proposta de remodelació urbana realitzada per al barri del Cabanyal per el Taller 1 en la modalitat del taller vertical en el curs acadèmic 2010-2011. Com a projecte Final de Carrera es tracta de l’últim exercici en esta llarga (llarguisima) fase d’aprenentatge que ha sigut la carrera d’Arquitectura. Com a tal, es preten oferir un producte intel·lectual acabat, creible i d’interés, que plantetje uns objectius ambiciosos pero raonables i abarcables i que oferisca una besant didàctica que permeta al alumne continuar desenvolupant les seues actituts arquitectòniques i les seues inquietuts intel·lectuals que seran fonament de la futura dedicació profesional. Projectar un edifici docent i cultural en el segle XXI es tot un repte. Amb les noves tecnologies de la informació es detecta una “desmaterialització” dels espais docents i culturals. Es fan necessaris espais més abstractes i d’us mes flexible, espais que puguen ser utilitzats més enllà de l’us que la ment de l’arquitecte puga arribar a pensar. Esta abstracció nascuda del programa s’utilitza com a referent estètic i compositiu. Abstracció, transparències, espais que s’aprecien desde el moviment, recorreguts... D’altra banda, com es vorà en el punt 2 d’aquesta memòria les diferents condicions de contorn, (tant les geomètriques, com les històriques i climàtiques) han sigut fonamentals en el procés de presa de decisions Al tractarse d’un projecte amb un programa extens i variat, per fer-ho més abordable, s’ha optat per una separació en peces funcionals a dos nivells: 1er nivell: separació entre edifici de universitat popular y edifici de vivendes, 2on nivell: separació entre peces funcionals que configuren els espais programàtics necessaris de cada edifici. La posible disgregació e incoherencia s’ha evitat mitjançant recursos com la homogeneitat de sol·lucions (estructura, acabats) i el tractament del pla del sol (el verd, recorreguts...) . Tots aquestos temes, la forma i la funció, seran tractats en el punt 3. I finalment, en quant a la construcció, normativa i les instal·lacions (punt 4) s’ha seguit sempre un criteri racional i que recolçara la idea inicial del projecte, fent us de les sol·lucions tecnològicament més actuals. AGENTS PARTICIPANTS: Projectista: Juan Miguel Ribes Granell Tribunal PFC: DEP. PROJECTES ARQ. : JUAN BLAT ( PRESIDENT) DEP. PROJECTES ARQ. : EVA ÁLVAREZ DEPT. COMPOSICIÓ: JOAQUÍN ARNAU DEPT. URBANISME: JUAN ANTONIO FERRER DEPT. ESTRUCTURES: SALVADOR BORCHA DEPT. EXPRESIÓ GRÀFICA ARQ.: JOSÉ LUIS HIGÓN Juan Miguel Ribes Granell PFC Taller 1 Universitat Popular al Cabañal 2 2ARQUITECTURA I LLOC 2.1ANÀLISI DEL TERRITORI Introducció: El Cabanyal A finals del segle XVIII existia pròxim a València, al nord del moll que es començava a construir, un conjunt de cases esteses a l’arenal paral·lelament a la línia de platja. Formaven 3 grups: el del cap de França, el del Cabanyal i el del Canyamelar. Un a continuació de l'altre, estesos des del més enllà de l'ermita dels Àngels, i fins al moll i població del Grau. La majoria de les barraques eren de pescadors, però hi havia algunes llogades per residents a València, que començaven a adquirir el costum de prendre banys de mar a l'estiu i tenien la casa a la platja per motius d’oci. Com a conseqüència dels incendis esdevinguts en l'any 1796 moltes barraques van quedar afectades. El pla de la nova població es configura bàsicament a partir de tres carrers paral·lels a la platja, que a la zona del Cabanyal s'augmenten a quatre, i els corresponents carrers transversals ortogonals a les anteriors. Les illes de cases es proposaven amb edificació en dues fileres enfrontades per la seva esquena, deixant un pati o corral a l'interior tancat en els seus extrems, pel qual es projectava que circulés l'aigua. El Cabanyal apareix com una interpretació lliure i original del modernisme creada per la classe popular, per pescadors. Aquesta peculiar estructura social és el que dóna origen a aquest fenomen estètic: un veritable modernisme popular; popular en la definició real de la paraula, llenguatge creat per i per al poble. L'arquitectura del Cabanyal és un espontània i última manifestació del tipus d'arquitectura no professionalitzada, plena de característiques inèdites i plena de poètica ingenuïtat 1882. Ponce de León, Tamarit, Bentabol, Samper 1899. José Manuel Cortina Pérez 1918. Barraques del Cabanyal Juan Miguel Ribes Granell PFC Taller 1 Universitat Popular al Cabañal 3 La parcel·la El solar escollit com a àrea de treball és el situat a la parcel·la de la llotja de pescadors, en un buit que deixa la trama incompleta. Es troba situat en segona línia de la platja de les Arenes, molt a prop del balneari de les Arenes. Aquest terreny quedarà limitat al nord per la casa dels Bous i un gran eix verd amb inici a l'avinguda dels Tarongers, al sud per l'avinguda de la Mediterrània, a l'est per la llotja de pescadors ia l'oest pel poliesportiu Dr Lluch. La mida de la parcel•la serà d'aproximadament 20.000 metres quadrats, per la qual cosa es crearan diferents espais, organitzats a través de la posició dels blocs. El mar es configura com la vista més favorable del conjunt a projectar. Es pretendrà aprofitar al màxim aquest límit i intentar fer partícip a la resta del recinte de la seva existència. S'entén que la millor forma de dur a terme aquest objectiu és preservar el caràcter marítim de la mateixa sense invalidar-la. Serà mitjançant una mera contemplació i la reforma de les vores, per tant, de la forma d'aproximar-s'hi, com es buscarà la integració. A les proximitats de la nostra parcela, trobem dos entitats arquitectòniques d’importancia històrica, La llotja dels pescadors i la casa dels bous: Referències històriques LA LLOTJA DELS PESCADORS c / EugeniaViñes, 153 Edifici construït el 1909 per l'arquitecte Joan Baptista Gosálvez Navarro, a instàncies de la Societat Marina Auxiliante. Sobre un sòcol de pedra de Godella, s'aixeca l'enorme naurectangular realitzada en maó i destinada com el seu nom indica per a la compra venda del peix que arribava fins a aquest barri delCabanyal i també com a magatzem d'efectesrelacionats amb la indústria pesquera. Tambése li ha denominat Mercat de peix. La gran nau rectangular de 100 metres de llargper 25 metres d'ample, s'articula en dos cossos separats per un altre cos central una mica més ample. L'interior disposava de fins a 40 magatzems de dues plantes cadascun. A més els locals servien com habitatges de pescadors i el cos central com oficines de la Marina Auxiliante. La teulada es cobreix ambcoberta de fusta sostingut per encavalladesmetàl • liques a doble vessant. Té diferentsentrades pels seus quatre façanes però es considera la principal la que recau a la plaça dels homes del mar al centre de la nau. Durant una època seus locals van ser utilitzatscom a Hospital de campanya per a la cura delsferits de la Guerra del Marroc. En l'actualitat encara persisteixen alguns habitatges i algun local comercial, però l'edifici està en franc deteriorament. . LA CASA DELS BOUS c / Pescadors, 39 Situat al mariner barri del Cabanyal a la vora del mar, rep el nom de "Casa dels Bous" (delstoros) perquè en aquest lloc es refugiaven els toros o bous que treien les barques de pescade la riba del mar. De qualsevol manera el nomde "bous" no prové dels toros o bous sinó d'unaforma artesanal de pesca pròpia del Cabanyalque rep el nom de pesca dels bous. L'edifici va ser construït a instàncies de la Marina Auxiliante (anteriorment cridada MarinaProtectora), societat creada el 1874 amb la finalitat d'agrupar i ajudar en tot el necessari alspescadors del Cabanyal o Poble Nou del MarEn principi la Casa dels Bous es trobava al carrer Sant Elm però aquest lloc quedava moltlluny de la riba i va haver de buscar un altreemplaçament. L'ocasió els va arribar amb la visita del rei Alfons XII a València el 1877. Van aconseguir fer-li arribar un escrit amb les seves reclamacions, i el rei en persona els va escriureun missatge que va servir com a cartafundacional de la nova casa. El missatge signat pel rei deia així: Cap autoritat s'oposi al fet que els pescadors de Poble Nou del Mar, pertanyents a la Marina Auxiliant edifiquin una casa per als bous a la platja. La casa té escàs valor arquitectònic, de fet estroba en estat lamentable, però té l'encant del seu valor patrimonial i cultural ja que la casa és citada en diverses ocasions en el llibre Flor de Maig del novel•lista Vicente Blasco Ibañez. També es comenta que a la casa guardava el pintor Joaquim Sorolla els quadres mentre els pintava. Juan Miguel Ribes Granell PFC Taller 1 Universitat Popular al Cabañal 4 2.2MEDI, IDEA, I IMPLANTACIÓ Medi Accés i circulacions L'accés al conjunt residencial es realitza per qualsevol de les 4 orientacions ja que es tracta d'una parcel·la oberta sense cap tipus de límit físic. L'accés principal rodat es produeix pel nord-oest quedant els vehicles estacionats en l'espai previ a la entrada del garatge . Orientacions Un dels objectius de partida del projecte era la recerca de les orientacions més adequades. La peça de professors mira al est buscant el mar, la pastilla docent s’il·lumina per el Sud i el Nord, la biblioteca està totalment oberta a la llum del Nord i els habitatges també s’orienten seguint la direcció N-S buscant amb voladissos evitar el sol de l’estiu. En tots els habitatges s'han buscat mecanismes de protecció solar que permetin l'entrada dels raigs solars a l'hivern i la impedeixin a l'estiu. Un altre element important en el disseny ha estat la possibilitat de tenir ventilacions creuades ja que els habitatges obren a dues façanes d'orientacions oposades. Aquest sistema de ventilació permet la renovació de l'aire i fa l'estada molt més agradable. Assolellament i ventilació Tot i haver triat la millor orientació parell els espais principals, en trobar en un clima mediterrani, el principal inconvenient és el fort assolellament durant els mesos d'estiu. Mitjançant un correcte sistema de protecció solar aconseguirem una bona il · luminació natural alhora que evitarem el sol directe. També es pretén aprofitar les corrents d'aire que aquest emplaçament ens ofereix de forma natural. S'aconseguirà la renovació de l'aire de les estades permetent tenir un ambient saludable amb corrents d'aire creuades. La protecció serà necessària en les orientacions més castigades pel sol, i en cadascuna d'elles prendrem una estratègia diferent. Lamel·les verticals al est, lamel·les hortizontals i voladissos al Sud i panells opacs al Oest. Vistes Es preten potenciar principalment les vistes al mar i a la Llotja. Per potenciar les vistes al mar es crea una peça elevada (que configura el recorregut d’entrada). Per potenciar les vistes a la Llotja, es provoca una deformació en la peça anteriorment mentada que dirigis les vistes a la Llotja. Conclusions Després de l'estudi realitzat es tindran en consideració les següents conclusions per al desenvolupament del projecte en el solar proposat: - Apostar per una nova estructura de recorreguts que enriquisca la rígida i simple estructura de recoreguts imperant en el Cabanyal. - Voluntad de respectar la entitad de la Llotja i valorarla, considerantla com un volum amb valor compositiu per al conjunt. - Necessària vinculació amb l'eix verd. - Necessitat d'aconseguir a nivell urbanístic una nova forma integrada en el nucli urbà. - Ajust a les necessitats programades, tant des del punt de vista de l'espai i les seves comunicacions, com pel que fa a l'adequació dels materials i les formes. - La nova construcció com un front apreciable des del front marítim. La idea de projecte La idea que tenim cada un d'entendre l'arquitectura, ens porta a posar sempre en valor uns principis que hem anat adquirint amb el transcurs dels anys. Un d'aquests principis es refereix a la recerca de provocar sensacions sobre les persones que viuen aquesta arquitectura tot i no ser conscients. El projecte, per tant, pretén desenvolupar a partir d'uns objectius específics clars, funcionals i formals: Juan Miguel Ribes Granell PFC Taller 1 Universitat Popular al Cabañal 5 1er: Partint del programa es realitza un trossetjament funcional que permet organitzar el programa de manera racional. 2on: Amb els diferents paquets funcionals es preten recuperar una forma contundent que evite una visio disgregada. 3er: Una volta s’ha aconseguit la forma contundent, es qualifica cada peça per a adaptarla a les condicions de contorn. LA IMPLANTACIÓ La implantació de l’edifici i la seua projectació ha sigut un procés iteratiu. L’edifici anava canviant de foma segons la seua ubicació. Localitzar el projecte en el lloc idoni és potser la decisió més difícil de les que el projectista té en l'inici del procés de creació. En el cas que ens ocupa, l'emplaçament es tria fonamentalment sobre la base de la qüestió de la inserció en la trama urbanitzada i l'aprofitament de l'agradable vista que ofereix l'emplaçament. S’han tingut en conter, la proximitat al mar, els edificis històrics, l'eix verd, les linees de transport públic (tranvia, autobús i Valenbici). A més, la intervenció té en compte l'edificació propera, i s'adapta a ella respectant els carrers, accessos i altures. Però sens dubte el condicionant més important a l’hora d’ubicar el edifici en la parcela ha sigut la Llotja de pescadors i el eix verd a que dona fi. Així, l’edifici de la universitat i la pastilla de vivendes es disposen de manera respectuosa amb la Llotja. També es de remarcar el pas inferior que repon al eix verd i que produix un passadis que travessa la peça de les vivendes de nord a sud. Com a resultat queda un accés a l’edifici ben qualificat i la creació de nombrosos espais controlats per la edificació pero no ofegats per aquesta. Juan Miguel Ribes Granell PFC Taller 1 Universitat Popular al Cabañal 6 2.3L’ENTORN. CONSTRUCCIÓ DE LA COTA 0 Idea d'espai exterior L'espai urbà exterior està pensat desde el primer moment. La disposició dels edificis i les seues peces configuren una concatenació d’espais que tenen sentit cadascún per sí mateix. Les peces giren al voltant d’una mena de pati que fa a la volta d’espai d’acollida del visitant. D’altra banda les peces volquen als espais exteriors, com per exemple la cafetería que domina tant la part Sud com la Nord de la parcela degut a l’emplaçament estratègic en el que està. La biblioteca, oberta a Nord i la peça de vivendes, també ajuden a configurar una mena de plaça oberta que s’obri a la façana de ponent de la Llotja. La geometria d’este espai exterior està governada per el mateix mòdul estructural que sustenta els edificis, provocant aixì una major simbiosi entre ambdós realitats. Per al bon funcionament i manteniment d aquests components es requereixen unes instal · lacions urbanes, la presència és, de vegades, modesta, com la tapa d'una arqueta a terra, o més destacada, un fanal per a l'enllumenat públic. Els elements que conformen i caracteritzen l'espai exterior són, en síntesi, de dues naturaleses: "orgànics" i "inerts". Anomenem orgànics a les diferents espècies vegetals que componen la plantació i inerts són elegits resta d'elements físics, pavimentacions, murs, etc. Els elements inerts conserven, amb el pas del temps, o forma i mida inalterables, mentre que els orgànics es transformen des d'una presència gairebé imperceptible, acabats de plantar, fins convertir-se en ocasions amb els anys, en el definidors principals del caràcter espacial del lloc. Tots els elements que apareixen en l'espai exterior estan pensats per resistir l'efecte dels agents externs i del pas del temps, i disposats de tal manera que facilitin el seu bon manteniment i prolongada conservació. La pavimentació exterior també s’ha distribuit a tenent al nivell d’inorganicitat de cada paviment, de manera que els cuatre paviments utilitzats es graduen de més a menys percentatge de verd. Relacions Es pretén crear un tapís d'espais públics integrats en el medi ambient que inclouen estratègies "innovadores" per implicar els ciutadans en el procés de decisió i gestió de l'espai de l'habitar. Serà un tapís d'activitat veïnal on diferents superfícies filtrants traslladen a l'espai públic la idea de flexibilitat, polivalència, economia i sostenibilitat a través d'un disseny senzill. La circulació rodada es manté en el perímetre on se situen els accessos als aparcaments subterranis així com l'aparcament en superfície. Es procura evitar l'aparició d'espais residuals, generant, donada l'ordenació de les peces dins de la parcel·la, un gran espai central, a manera d’àgora. L'espai públic resultant s'articula mitjançant bandes equipades i amb funcions especialitzades. Disseny de l'espai exterior Des del projecte s'ha intentat oferir una varietat de textures, colors, olors i materials. L'àgora compta amb una gran riquesa de paviments com a terra de albero, terra vegetal, gespa rústic o grava. Amb això es pretén fer més agradable l'estada i gaudi de la comunitat veïnal. La disposició general de l'espai lliure segueix els eixos compositius del conjunt residencial, i es configura com un tapís de diferents tonalitats, textures i aromes que intenta recuperar el jardí tradicional i per tant intenta no ser una actuació artificiosa i relacionar-se amb el que l'envolta. El mobiliari urbà (bancs, lluminàries, papereres, límits i sistemes de escocells) ha estat pensat des de la primeres fases de l'actuació. Es distribuirà de forma ordenada al llarg de tota l'actuació. Amb l'ajuda dels diferents paviments i elements s'organitzen i ordenen diferents àrees amb possibilitats d'usos diferents. Amb el paviment exterior, es pretén potenciar d'igual manera que es fa amb els volums la direccionalitat de l'edifici. D'aquesta manera s'han creat una sèrie de paviments diferents que en conjunt creen una unitat direccional. Banc en “U” de Escofet Iluminació exterior amb el model Neoprisma de Escofet Juan Miguel Ribes Granell PFC Taller 1 Universitat Popular al Cabañal 7 El mobiliari urbà es disposarà en tota la parcel · la reconfigurant noves zones d'accés. L'ús del mobiliari urbà ajudarà a donar uniformitat a tot el conjunt i dotar-lo d'un sentit integrador per l'habitant del Cabanyal i l'usuari dels habitatges. Mobiliari urbà -Il · luminació exterior: La il·luminació alta s'ha assignat a les vies públiques d'accés a la Universitat i l'entorn urbanitzat proper. Aquesta es resol mitjançant el sistema Cut-Off de Iguzzini que queda definida en l'apartat 4.3. Instal · lacions i normativa. -Bancs: SÒCRATES: dissenyadors J. Garcés i E. Sòria. Banca Sòcrates en formigó gris clar polit i hidrofugat de la signatura Escofet. -Paperera Pedret: paperera prismàtica en formigó armat i acer inoxidable de la signatura Escofet. -Vorada COR-TEN: dissenyadors A. Arriola i C. Fiol. peça de vorada de formigó armat folrat en acer cor-ten de la signatura Escofet. -Aparcabicis: d'acer inoxidable. amb el color propi del material, acabat polit, col·locats mitjançant encastament. -Escocells: l'espai per arbrat queda definit per l'absència de paviment. Juan Miguel Ribes Granell PFC Taller 1 Universitat Popular al Cabañal 14 resistent a la intempèrie i als cicles gel-desglaç, tinga una estabilitat dimensional bona i una resistència mecànica suficient per al trànsit durant o després de la seua instal·lació. El poliestirè extruït tipus IV compleix perfectament aquestes condicions. Aquest sistema de coberta aporta diversos avantatges sobre les cobertes tradicionals, entre els quals destaquen els següents: L’aïllament protegeix simultàniament l’estructura de l’edifici i la làmina d’impermeabilització, i per tant millora la durabilitat de la làmina. L’aïllament tèrmic redueix l’oscil·lació tèrmica del dia i de la nit, cosa que comporta la reducció de la fatiga a la qual estan sotmesos els materials a causa de les dilatacions i contraccions, especialment la impermeabilització. L’aïllament proporciona protecció mecànica de la impermeabilització. L’aïllament col·locat en sec damunt de la làmina impermeable li proporciona una protecció mecànica. En el cas d’una coberta tradicional, l’ús de morters o àrids damunt de la làmina d’impermeabilització pot provocar el seu punxonament. La membrana impermeabilitzant actua com a barrera de vapor. La membrana impermeabilitzant es col·loca davall de l’aïllant, per tant en la cara calenta del tancament, i per això aquesta actua com a barrera de vapor. D’aquesta manera s’evita el risc de formació de condensacions en la massa de la coberta. Manteniment d’impermeabilització més senzill. A més d’augmentar la durabilitat de la impermeabilització, la col·locació sense adhesió i en sec de les capes damunt de la làmina impermeable facilita l’accés a aquesta per als treballs de reparació o manteniment. Instal·lació de la coberta senzilla i ràpida. Diverses classes d’acabats. Poden acabar-se com a cobertes transitables o no transitables, bé per a vianants o per a trànsit rodat, o com a cobertes enjardinades. Naturalment, com que l’aïlant està exposat directament a les agressions externes (oscil·lació tèrmica, pluja, pes, etc.) cal realitzar-ne una selecció acurada. Les cobertes no transitables acabades amb protecció pesada admeten pendents entre el 0 i 15%, però quan s’utilitze grava solta com a protecció, aquest pendent no ha de ser superior al 5%. Per a portar a terme el manteniment d’aquest tipus de cobertes s’ha de preveure que tinguen un accés fàcil. Cal col·locar, a més, proteccions específiques de la membrana en els accessos, amb una amplària mínima de 60 cm. S’ha d’ampliar la protecció del contorn dels aparells situats en la coberta que requerisquen un manteniment específic i adequar-ho als treballs previstos. Juan Miguel Ribes Granell PFC Taller 1 Universitat Popular al Cabañal 15 4.2ESTRUCTURA Bases de cálcul El dimensionament de les seccions es realitza segons la Teoria dels Estats Límits Últims i els Estats Límits de Servei. El comportament de la fonamentació ha de comprovar-se tenint en compte la capacitat portant (resistència i estabilitat) i l’aptitud de servei. D’aquesta manera es diferencien, respectivament, entre Estats Límit Últims i Estats Límit de Servei. Les verificacions dels Estats Límits estan basades en l’ús d’un model adequat per al sistema de fonaments triat i el terreny de recolzament d’aquesta. S’han considerat les accions que actuen sobre l’edifici suportat segons el document DB-SE-AE del CTE. Estudi geotècnic L’estudi geotècnic és el compendi d’informació quantificada quant a les característiques del terreny en relació al tipus d’edifici previst i l’entorn on se situa. És necessari per a analitzar i dimensionar els fonaments. Per a realitzar l’estudi cal tenir totes les dades sobre les peculiaritats i problemes de l’emplaçament, la inestabilitat, els desplaçaments, els obstacles enterrats, la configuració constructiva, la informació disponible sobre el nivell freàtic i el nivell pluviomètric del lloc, sismicitat del municipi, etc. Com que les conclusions de l’estudi geotècnic poden afectar el projecte quant a la concepció estructural de l’edifici, tipus i cota de fonaments, s’ha de realitzar en la fase inicial del projecte. València es troba enmig d’una gran plana d’horta, limítrofa amb el Parc Natural de l’Albufera. El terreny bàsicament està constituït per llims arenosos, amb una menor proporció d’argiles. Per al projecte concret de la universitat popular es considera que el terreny ferm es troba molt superficial, i per tant la profunditat per a cimentar s’establirà en 0,70 m, tal com recomana el CTE (Document Bàsic de Seguretat estructural, Fonaments). Es considera per tant una tensió admissible del terreny de 2,00 Kg/cm2. Sistema estructural Fonamentació Abans de l’inici de les obres, cal portar a terme les instal·lacions urbanes necessàries: xarxa de sanejament, electricitat, gas, telecomunicacions i altres. A causa de la naturalesa del terreny, es planteja una cimentació directa (segons el CTE si les condicions ho permeten s’empraran cimentacions directes o superficials) formada per sabates de formigó davall dels pilars i sabates corregudes davall de les pantalles de formigó armat.Es col·locaran platines per a soldar els pilars metàl·lics als fonaments. En el càlcul d’estructures s’estima una tensió admissible de 2 kg/cm2, a falta d'un estudi geotècnic pertinent.El mètode de càlcul aplicat és el dels Estats Límits, en el qual es pretén limitar que l’efecte de les accions exteriors, ponderades per uns coeficients, siguen inferiors a la resposta de l’estructura, i així es minoren les resistències dels materials. En els Estats Límits Últims es comproven els elements tenint en compte l’equilibri, l’esgotament o el trencament, l’adherència, l’ancoratge i la fatiga (si és necessari). En els Estats Límits d’Utilització es comprova enfront de deformacions (fletxes), i vibracions (si escau). Una vegada s’ha excavat el terreny fins a la cota de fonaments, es col·loca en el fons de l’excavació una tela de polietilè impermeable, cosa que permet que l’aigua del terreny no passe a l’interior de l’edifici. Detall de la sabata de pilar metàl·lic: Estructura portant El sistema estructural està estretament lligat a la geometria i modulació a la qual està sotmès el projecte. Així, s’ha optat per un sistema estructural en formigó armat modulat cada 8m x 8m compost per pilars de formigó armat i murs de formigó armat, i forjats bidireccional. La rigidització contra les accions laterals (vent i sismes) s’obté mitjançant la disposició de murs de formigó situats principalment a les testeres dels diferents blocs. D’aquesta manera, aquests murs no solament responen a una necessitat merament formal, sinó que tenen una clara funció estructural portant i d’arriostrament de l’edifici en les seues dues direccions. D’aquesta forma s’han tingut en consideració els possibles esforços de sisme, de manera que els forjats units a aquests murs en les dues direccions actuarien com a bigues de gran cantell contra aquests esforços horitzontals. A més, la solera també ens ajuda a absorbir aquests esforços i s’ha de construir enrasada amb el nivell del carrer, per a fer accessible tot l’edifici públic de la Universitat A causa de les dimensions de l’edificació es recorre a les corresponents juntes estructurals, que la descomponen en unitats independents, amb una separació màxima de 40 m entre si. Per a evitar el doblegat de pilars, les juntes es resolen amb sistema de Goujon-cret. L’estructura compleix els requisits que contenen els documents bàsics DB-SE Seguretat Estructural, DB-SE-AE Accions en l’Edificació, DB-SE-C Fonaments i DB-SE-A Acer. Els aspectes bàsics que s’han tingut en compte a l’hora d’adoptar el sistema estructural són principalment aquests: la resistència mecànica i l’estabilitat, la seguretat, la durabilitat, l’economia, la facilitat constructiva, la modulació, etc. Juan Miguel Ribes Granell PFC Taller 1 Universitat Popular al Cabañal 16 Juan Miguel Ribes Granell PFC Taller 1 Universitat Popular al Cabañal 17 Juan Miguel Ribes Granell PFC Taller 1 Universitat Popular al Cabañal 18 4.3INSTA·LACIONS I NORMATIVA Introducció A continuació es mostren el planols de la distribució dels recites dedicats a la sol·lucionar les instal·lacions en la Universitat popular. Primer, el planol resum dels espais dedicats en planta primera a instal·lacions. Segon el planol de cobertes amb la maquinaria i els espais reservats per a futures ampliacions. Més a vant es llistaran la resta d’apartats del punt 4.3: 4.3.1Electricidat, Iluminació i telecomunicacions 4.3.2Climatització i renovació d’aire 4.3.3Sanejament i fontaneria 4.3.4Protecció contra incendis 4.3.5Accesibilitat i eliminació de barreres Juan Miguel Ribes Granell PFC Taller 1 Universitat Popular al Cabañal 19 Juan Miguel Ribes Granell PFC Taller 1 Universitat Popular al Cabañal 20 Juan Miguel Ribes Granell PFC Taller 1 Universitat Popular al Cabañal 21 4.3.1Electricitat,il·luminació i telecomunicacions El següent apartat té per objecte assenyalar les condicions tècniques per a la realització de la instal•lació elèctrica en baixa tensió, segons la normativa vigent. Instal•lació d'enllaç Uneix la xarxa de distribució a les instal•lacions interiors. Es compon de: - Escomesa (acometida), ix de la xarxa de distribució i accedeix a la caixa general de protecció per conductes aïllats. - Caixa general de protecció (CGP), allotja els elements de la línia repartidora i depèn de les característiques de l'escomesa i de la potència prevista per a la línia repartidora. S'instal•larà en una paret de resistència no menor al paredó (tabicón) i es preveuen dos orificis per a allotjar dos tubs de fibrociment per a l'entrada de l'escomesa de la xarxa general. - Línia repartidora, enllaça el CGP amb els comptadors, està constituïda per tres conductors de fase, un conductor neutre i un conductor de protecció. - Mòdul de comptadors, contindrà els equips de mesura. - Derivació individual, línia que enllaça el mòdul de comptadors amb el quadre general de distribució - Quadre general de distribució (CGD), lloc on s'allotgen els elements de protecció, comandament i maniobra de les línies interiors. Constituït per un interruptor diferencial, un interruptor magnetotèrmic general automàtic de tall omnipolar i un interruptor magnetotèrmic de protecció, per a cadascun dels sectors en que es divideix la instal•lació elèctrica. Instal•lació interior - Línies derivades a quadres secundaris. Del quadre general de distribució partiran les línies derivades als quadres secundaris de distribució, que es corresponen amb els diferents circuits Tipus de conductors elèctrics Els conductors elèctrics seran de coure electrostàtic, amb doble capa aïllant, sent la seua tensió nominal de 1000 volts per a la línia repartidora i de 750 volts per a la resta de la instal•lació, havent d'estar homologats segons les normes UNE (citats en la instrucció MIE BT044). Els conductors de protecció seran de coure i presentaran el mateix aïllament que els conductors actius, instal•lant-se ambdós per la mateixa canalització. Els conductors s'identificaran pels colors del seu aïllament: - Blau clar per al conductor neutre - Groc o verd per al conductor de terra i protector - Marró, negre i gris per als conductors actius o fases Tubs protectors Els tubs emprats seran aïllants flexibles normals, que poden corbar-se amb les mans, de PVC rígids corbables en calent. Els diàmetres interiors normals mínims, en mil•límetres, per als tubs protectors, en funció del nombre, classe i secció dels conductors que han d'allotjar, s'indiquen en les taules I,II,III ,IV i V de la Instrucció MIE BT019 Per a més de cinc conductors per tub per a conductors de seccions diferents a instal•lar pel mateix tub, la secció interior d'aquesta serà com a mínim, igual a tres vegades la secció total ocupada pels conductors. Els tubs han de suportar, com a mínim, sense deformació alguna, les següents temperatures: 60°C per als tubs constituïts per policlorur de vinil o polietilè. 70°C per als tubs metàl•lics amb folre aïllant de paper impregnat. Caixes d'empalmament i derivació Estan destinades a facilitar la substitució dels conductors així com permetre les seues ramificacions. Han d'assegurar la continuïtat de la protecció mecànica, l'aïllament i la inaccessibilitat de les connexions, permetent la seua verificació en cas necessari. La tapa serà desmuntable i es construirà amb material aïllant. Estaran prevists per a una tensió d'utilització de 750 volts. Juan Miguel Ribes Granell PFC Taller 1 Universitat Popular al Cabañal 22 Juan Miguel Ribes Granell PFC Taller 1 Universitat Popular al Cabañal 23 4.3.2Climatització i renovació d’aire Normativa aplicable La normativa d'aplicació en el disseny i càlcul de la instal•lació de climatització és la següent: - Reglament d'instal•lacions de calefacció, climatització i aigua calenta sanitària - Instruccions tècniques complementàries - CTE DB-HE Estalvi d’energia Descripció de la instal·lació Per al disseny de la instal•lació de climatització és necessari determinar primer les característiques de l'edifici: ubicació, orientació, distribució, superfície, materials de construcció i tancaments. Es tracta d'un edifici públic d’una universitat popular, de planta baixa i primera, que inclou administració, tallers, sala d'exposicions, auditori, cafeteria etc. Les condicions interiors de confort s'estableixen en 24ºC de temperatura i 50% d'humitat relativa a l'estiu per a les estades interiors de l'edifici, i 20ºC i 50% d'humitat relativa a l'hivern. Si ens basem en això, es dissenya la instal•lació per a assegurar que se superen les condicions més desfavorables possibles tant a l'estiu com a l'hivern. A l'estiu, les càrregues tèrmiques són degudes a la transmissió, la infiltració, l'ocupació, la il•luminació, els equips i principalment a la radiació solar, que depèn de l'orientació. Aquest últim punt s'ha atès des del punt de vista del disseny arquitectònic de les façanes, dotant l'edifici de proteccions solars a base de lamel•les metàl·liques volades per a disminuir la radiació solar directa en les orientacions més severes. A l'hivern, els factors que alteren les condicions de confort són la transmissió i les infiltracions, ja que la resta contribueix a afavorir la situació. Igualment, és necessari establir les necessitats de ventilació en funció del nivell d'ocupació. Així, es van calculant les càrregues totals d'estiu i d'hivern per cada local i zona de circulacions, i s’estableixen els requisits de potència o de refrigeració dels equips, segons siga el cas. Per a la instal•lació de climatització s'ha escollit un sistema d'aire condicionat per a la producció de fred i de calor. Consta de quatre equips exteriors de climatització, situats en la coberta, tipus unizona que impulsa aire tractat. Per al funcionament de la instal•lació és necessària una alimentació amb circuits d'aigua calenta i freda procedents d'unes calderes i unes màquines refredadores col•locades a la coberta. Es dissenyen dues xarxes de canonades internes que van des de la coberta fins a cadascun dels aparells ocults en el fals sostre. Tot circuit consta d’impulsió i retorn. El cabal que es fa arribar a cada aparell és funció de la càrrega per a la qual està dissenyat. Els conductes van, per tant, des de la unitat exterior de la coberta fins al local, i baixen pels buits (patinillos) habilitats, en el cas de travessar alguna planta, i al llarg del fals sostre. Tots els conductes són de xapa d'acer galvanitzat de secció rectangular, i han de complir unes condicions d'estanqueïtat, resistència mecànica, insonoritat, accessibilitat, resistència a la humitat, resistència tèrmica i a la brutícia. Les preses d'aire de l'exterior han de ser d'alumini anoditzat i han d’estar dissenyades de manera que impedisquen el pas de gotes de pluja. Es disposa de vàlvules de seguretat i control a l'entrada i eixida de cada equip, per si hi haguera el cas d'haver d'aïllar-lo del circuit general per reparació o reemplaçament. Aquest sistema resol els paràmetres de control de l'aire següents: - La ventilació. - La temperatura en tots els espais ha de ser l’adequada perquè s'arribe a un confort màxim, tant a l'estiu com a l'hivern. - La humitat de l'aire, ja que incideix directament en el confort ambiental. I perquè aquest confort siga el màxim la humitat en l'ambient interior ha de ser del 50%. - La qualitat de l'aire, mitjançant el filtrat adequat d’aquest (filtres d'alta eficàcia). Dimensionament de la instal·lació Per a procedir al càlcul de la instal•lació de climatització de la Universitat de majors, cal seguir els passos següents: - Càlcul dels coeficients de transmissió dels diferents tancaments, seguint el DB-HE. - Càlcul de les pèrdues i guanys de calor de cada estança, inclosos els guanys deguts a la radiació solar. - Càlcul de la calor sensible i calor latent en les situacions d'hivern i d'estiu. - Càlcul de la càrrega total a l'hivern i a l'estiu. Es prendrà la més desfavorable dels dos valors per a escollir un model de climatitzador. - Càlcul del cabal màxim de l'aire. - Dimensionament dels conductes de secció rectangular. - Càlcul i elecció de les unitats fan-coil. Juan Miguel Ribes Granell PFC Taller 1 Universitat Popular al Cabañal 30