Panorama radiofònic a la comarca alicantina de la Marina Alta

UNIVERSIDAD POLITECNICA DE VALENCIA ESCUELA POLITECNICA SUPERIOR DE GANDIA Licenciado en Comunicación Audiovisual “Panorama radiofònic a la comarca alacantina de la Marina Alta” TRABAJO FINAL DE CARRERA Autor/es: Salvador Faus Morató Director/es: Maria Júlia Planelles GANDIA, 2011 A ma mare, per estimar-me tant, per dedicar-me la seua vida i per esforçar-se perquè seguisca creixent. Perquè sé el dur que és estar lluny i el reconfortant que és tindre-la prop. A la resta de gent que m'envolta per recolzar-me amb les meues decisions. AGRAÏMENTS Al Campus Gandia de la Universitat Politècnica de València per la formació que m'ha donat en els darrers anys. Per oferir-me tots els seus recursos necessaris per a realitzar aquest treball final de carrera. A la meua tutora, per la seua comprensió, per ajudar-me a delimitar el tema del projecte i les seues facilitats. A Ràdio Pego i Radio Marina Alta-Onda Cero per oferir-me tot tipús d'iinformació i oferir-me els seus models de ràdio per apropar-me a la realitat radiofònica de la Marina Alta. A tots els professors que he tingut en Comunicació Audiovisual , per ajudar-me a formar una visió general i a la volta particular del món Professional. RESUMEN DEL PROJECTE El present projecte intenta apropar-se al món de la comunicació radiofònica i al context que l'envolta. Parlem d'aplicacions que han sorgit en el món de la comunicació com per exemple Internet, que han produït un nou model multimèdia en un mitjà tan veterà com el radiofònic. Per tant, al llarg d'aquestes pàgines es tractaran temes referents al present i el futur immediat de la ràdio de caràcter local en una comarca del País Valencià com és la Marina Alta, com un reflex de la glocalització multicultural d'aquest segle. En concret, estudiarem 3 models de ràdio com són el públic, el privat i una aproximació al fenomen de les ràdios en anglés que han proliferat ens aquest darrers anys en la costa valenciana. ÍNDEX DEL CONTINGUT 0.INTRODUCCIÓ 0.1 OBJECTIUS 0.2 HIPÒTESIS I PREGUNTES D'INVESTIGACIÓ 0.3 METODOLOGIA 1.BLOC 1 1.LA RÀDIO LOCAL PÚBLICA 1.1 HISTÒRIA 1.2 PLANTILLA 1.3 PROGRAMACIÓ 1.4 COL·LABORADORS 1.5 FINANÇAMENT 1.6 RECURSOS HUMANS I TÈNICS 1.7 INNOVACIÓ 1.8 LLIGAM XARXA EMISSORES LOCALS MUNICIPALS DEL PAÍS VALENCIÀ 2.BLOC 2 1.LA RÀDIO LOCAL PRIVADA 1.1 HISTÒRIA 1.2 PLANTILLA 1.3 PROGRAMACIÓ 1.4 COL·LABORADORS 1.5 FINANÇAMENT 1.6 RECURSOS HUMANS I TÈCNICS 1.7 INNOVACIÓ 1.8 LLIGAM CADENA ONDA CERO 3.BLOC 3 1.NOU MODEL RADIOFÒNIC MULTICULTURAL 1.1 RÀDIOS EN ANGLÉS 1.2 RÀDIOS DE LA COMUNITAT LLATINOAMERICANA 4.LES NOVES TECNOLOGIES APLICADES A LA RADIODIFUSIÓ. 5.CONCLUSIONS GENERALS 6.BIBLIOGRAFIA 7.PLANES WEB CONSULTADES. 0. INTRODUCCIÓ 0.1 OBJECTIUS En el ja inagurat primer deceni del segle XXI podem afirmar que ens trobem davant d'una nova etapa mundial en el que el World Wide Web i Internet tenen un paper fonamental en el desenvolupament comunicatiu de les nostres vides. Primer van ser els e-mails, després els xats, després la missatgeria instantània, i ara, amb totes aquestes, les xarxes socials. Tot açò ha fet que el mitjà radiofònic i les empreses, entitats o persones que les gestionen utilitzen en el seu dia a dia Internet com una eina bàsica de treball. Una de les importants aportacions de la xarxa al mitjà radiofònic és la facilitat d’intercanvi de material d’un a d’altre emisor. Amb els correus electrònics s'envien cunyes radiofòniques, pautes de publicitat, directoris o intranets per treballar en xarxa en el cas de les cadenes nacionals de ràdio, fet que ha facilitat i ha incrementat la Qüalitat del material radiofònic que es produeix. D’ altra banda, les ràdios locals i comarcals poden difondre més enllà del seu territori els seus continguts mitjançant les emissions online o comunicar-se a travers de les xarxes socials de tu a tu amb l'audiència. Ara la ràdio es més tangible que mai, la ràdio ja té una imatge que fa que aquestes xicotetes o mitjanes emissores de caràcter local tinguen una projecció global. El nostre paper, és estudiar el context actual de les emissores locals i la seua projecció a mitjà termini. 0.2 HIPÒTESIS I PREGUNTES D'INVESTIGACIÓ A continuació procedirem a realitzar l'hipòtesi central, amb la intenció de que al final de l'estudi poguem fer la comprovació si és certa o per el contrari no es compleix. Hipòtesi central: “Les ràdios locals continuen sent una referència per a l'audiència radiofònica” Per altra banda, les preguntes d'investigació, els interrogants que ens hem plantejat son els següents: -Com pot ajudar el treballar en xarxa per a les emissores d'un tamany reduït? -Quines eines de treball tenen hui dia les ràdios locals per ser referència de programació propera al ciutadà? -Quin model de ràdio és el mes apropiat per al context sociocultural actual? METODOLOGIA Revisarem mitjançant entrevistes personals la història de les emissores, la plantilla, els col·laborados, la seua programació i el perquè d'aquest model programatiu així com la llengua o les llengües que utilitzen, els recursos que tenen tant tècnics com humans, també les aplicacions de les noves tecnolòqgies i el treball amb xarxa amb altres emissores semblants a elles. A posteriori, estudiarem aquests models de ràdio així com la nostra visió personal analítica per a finalitzar amb les conclusions. Habitualment, María Pilar Domenech i Carolina Ferrer fan les seues tasques com a locutores, periodistes i grabació de publicitat pels matins, per la seua banda, Rafa Esplugues fa les funcions de tènic. Per la vesprada, Vicent Morera desenvolupa la programació de vesprada que es eminentment musical. Sara García, llicenciada en Comunicació Audiovisual, és l'encarregada de dirigir l'emissora així com les tasques pròpies de produir i conduir els informatius i debats de la ràdio. Ràdio Pego desenvolupa el model de finançament mixt, això és que la inserció publicitaria privada es una de les vies de financiació del mitjà. Josefa Soledad Seguí és la publicista-comercial de la ràdio. És qui desenvolupa la gestió comercial de l'emissora on és venen paquets publicitaris amb un preu fix establert pel propi consistori municipal. 1.2 PROGRAMACIÓ A continuació presentem la programació diària de Ràdio Pego d'aquesta temporada amb una breu explicació del contingut així com els programes en xarxa de la desconeguda Xarxa d'Emissores Municipals Valencianes. DILLUNS 00.00 Barrejat musical. 08.00 Desperta. Magazin musical. 09.40 Instants. 09.50 La Cuina a Casa. Receptes i menjars. 10.00 Barrejat musical. 11.00 El Tramvia. Magazin musical. 13.15 Informatius. Notícies locals i comarcarls. 14.00 El Musiquer (xemv). 15.00 Barrejat musical. 16.00 Entre Cançons i Raons. Música i curiositats. 18.00 Paraules Amables. 18.30 Espai de salut (Jordi Oltra). 19.00 Informatius. Notícies locals i comarcarls (R). 20.00 Ràdio Guetto (Josep Nadal). 21.00 L'Esport Base a Ràdio Pego (Miguel Angel Bisbal). 22.00 L'Esport a Ràdio Pego. L'actualitat esportiva (Toni Ribera, Rixi García, Dani). 23.30 Barrejat musical. DIMARTS 00.00 Barrejat musical. 08.00 Desperta. Magazin musical. 09.40 Espai Verd. 09.50 La Cuina a Casa. Receptes i menjars. 10.00 Barrejat musical. El 1er dimarts de mes: Xerrades Matinals. 11.00 El Tramvia. Magazin musical. 12.00 Espai per a les Escoles. 13.00 Taula Oberta. Espai de debat. 14.00 L'Esport a Ràdio Pego (R). 15.30 Barrejat musical. 16.00 Entre Cançons i Raons. Música i curiositats. 18.00 El Llop i la Lluna. Magazin (Carmen Pérez i Victor Vicens). 19.00 Cultural Dorsal 19. Complida informació de l'atletisme a Pego i comarca (Ferran Ferrando). 20.00 Planetes Transparents (xemv). 21.00 La Manta al Coll (R). 22.30 L'Hora de Pade (R). 23.30 Barrejat musical. DIMECRES 00.00 Barrejat musical. 08.00 Desperta. Magazin musical. 09.40 Paraules Amables. 09.50 La Cuina a Casa. Receptes i menjars. 10.00 T'en Recordes d'Aquella?. Magazín musical. 12.00 El Tramvia. Magazin musical. 13.15 Informatius. Notícies locals i comarcals. 14.00 De Rondalles i Mentides (xemv). 16.00 Entre Cançons i Raons. Música i curiositats. 18.00 Barrejat musical. 19.00 Informatius. Notícies locals i comarcals (R). 20.00 La Mosca Cojonera (Jordi Mata). 21.00 Em Poses Negre (Xavi Mata). 22.00 El Raco del Tio Canya. Programa dedicat a la pilota valenciana (Josep Mª Ferrairó). 23.00 Barrejat musical. DIJOUS 00.00 Barrejat musical. 08.00 Desperta. Magazin musical. 09.40 Instants. 09.50 La Cuina a Casa. Receptes i menjars. 10.00 Barrejat musical. Cada 15 dies L'Illa dels Llibres (xemv). 11.00 Salsabor. Magazin musical. 12.00 El Tramvia. Magazin musical. 13.00 Taula Oberta. Espai de debat. 14.00 Barrejat musical. 16.00 Entre Cançons i Raons. Música i curiositats. 18.00 Als 4 Vents. 19.00 Dones que han fet Historia (xemv) + Paraules Amables. 20.00 Camins en la Mar. Programa basat en la religió catòlica. 21.00 Pego, Paris i Londres. Programa debat de temes d'interés (Vicent Morera i Joan Albert Sendra). 22.00 Sunset (Nacho Dj). 23.00 Barrejat musical. DIVENDRES 00.00 Barrejat musical. 08.00 Desperta. Magazin musical. 09.40 Paraules Amables. 09.50 La Cuina a Casa. Receptes i menjars. 10.00 Complot en las Ondas (xemv). 11.00 El Tramvia. Magazin musical. 13.00 Un Pessic de Llengua - Salvador Bolufer. 13.15 Informatius. Notícies locals i comarcarls. 14.00 Pego, Paris i Londres (R). 16.00 Entre Cançons i Raons. Música i curiositats. 18.00 Barrejat musical. Cada 15 dies L'Illa dels Llibres (xemv). 19.00 Informatius. Notícies locals i comarcals (R). 20.00 Nits Cinema a Ràdio Pego (Xavi Llopis i Vicenta Cervera). 21.00 Zona Incògnita. Música dance remember i actual (David Serrano). 23.00 4 en un Taxi (xemv). 02.00 Barrejat musical. DISSABTE 00.00 Barrejat musical. 10.30 La Manta al Coll. Música tradicional (Xavi Moran). 12.00 L'Hora de Pade. Repàs músical de les millor cançons d'ara i abans (Fernando 'Pade'). 13.00 Boom Rock. 14.00 7 Dies. Informatiu Semanal (xemv). 15.00 Barrejat musical. 17.00 Tres de Pego. Progrma Humor. 18.00 L'Illa Encantada. Música avantguarda. 20.00 Barrejat musical. DIUMENGE 00.00 - 24.00 Barrejat musical. Com a fet diferencial d'una ràdio local pública destaquem que ofereixen una manera més relaxada de fer ràdio així com una major flexibilitat en els horaris que en una emissora privada. Una de les tasques esencials d'una ràdio pública és oferir al ciutadà un servei públic informatiu amb la realitat més pròxima. Ràdio Pego compta amb una redacció unipersonal que informa en els programes de notícies i a la web de l'emissora. Els serveis infomatius d'aquesta emissora tenen 4 fonts d'informació prou definides com es la font municipal mitjançant els avissos, els serveis socials, les entitats locals o comarcals, els regidors de l'Ajuntament per vía telefònica o per e-mail és com es reben aquestes informacions. Els comunicats de premsa també nodreixen la redacció informativa, uns comunicats que poden arribar per exemple dels Grups Polítics establerts a la localitat. D’altra banda, la premsa comarcal digital també és altra eina per a cercar informació referida a la localitat. Ràdio Pego compta amb un informatiu aixi com un espai d'opinió i debat que s'anomena Taula Oberta. 1.3 COL.LABORADORS Fins a 23 col·laborados fixes podem comptabilitzar dins de la graella de programació de Ràdio Pego : Jordi Oltra, Josep Nadal, Miguel Angel Bisbal, Toni Ribra, Rixi Garcia, Dani, Carmen Pérez, Victor Vicens, Ferran Ferrando, Jordi Mata, Xavi Mata, Josep Mª Ferrairó,Vicent Morera, Joan Albert Sendra, Nacho Dj, Salvador Bolufer, Xavi Llopis, Vicenta Cervera, David Serrano, Xavi Moran i Fernando "Pade". Són els encarregats d'un gran nombre de programes especialitzats d'una manera més o menys professional representen una figura que hui en dia pràcticament no existeix en la ràdio privada comercial. Des d’ una vessant crítica es pot dir que aquest element de bona voluntat que representa la societat pegolina podem veure una amateurisme que pot fer que el oïent trobe que escolta una emissora poc profesionalitzada. 1.4 FINANÇAMENT. Abans ja hem parlat al voltant d'aquest tema. Una emissora municipal depèn d'un ajuntament qui s'encarrega o no de la seua explotació. No sempre una concessio administrativa municipal la desenvolupa una entitat pública, de vegades una empresa s'encarrega de la seua explotació com es el cas de Grupo Radio Gandia en el cas de la freqüència 107.0 de la localitat saforenca de Ròtova, en aquest cas s'emiteix la senyal de Cadena Dial, una emissora del Grupo Prisa de música en Espanyol destruïnt totalment les condicions bàsiques del que és una radio local municipal segons contempla la llei que les otorga per part de la Generalitat La XEMV és una agrupació voluntària que treballa perque els ciutadans disposen d'uns mitjans de comunicació independents de pressions i consignes polítiques o mercantilistes, ben informats i de qualitat. Aquesta oganització pretén defensar els interessos i els drets de les emissores inscrites en la xarxa, promoure la solidaritat entre totes les emissores que la configuren i contribuir a la seua dignificació i professionalització. 2.BLOC 2 1.LA RÀDIO LOCAL PRIVADA 1.1 HISTÒRIA A l'Estat Espanyol la ràdio neix privada en 1924, sols dotze anys més tard comença a emetre la ràdio pública, convivint des d'aquell moment totes dues, aquest fenòmen es denomina “el model espanyol de ràdio”. Aquest model de convivència ha experiementat els darrers temps una profunda transformació que afecta l’statu quo preexistent. La tranformació ha desvingut amb un considable augment de l'oferta radiofònica pública tant a nivell autonòmic i municipal no justificada en la majoria dels casos en els terminis d'audiència ni de servei públic. Aquest redimensionament excesiu de l'oferta de ràdio pública en terminis quantitatius es construeix baix un esquema de financiació que té efectes demolidors sobre les emissores de carácter privat i sobre les pròpies emissores públiques que veuen desnaturalitzada la seua raó de ser i la seua funció. Tal com hem comentat en aquesta tèsi, la dobe financiació de les emissores públiques autonòmiques i municipals mitjançant els presupostos públicis i de la venda de publicitat, suposa un cas de competècia deslleial que perjudica seriosament ales emissores privades que només tenen la publicitat única i exclusiva font de recursos per a financiar la seua activitat. Més avant tractarem el tema del finançament de les ràdios locals privades, les quals també s'enfronten a la competència deslleial d'emisores de ràdio també privades pero sense concesió, les històricament denominades “emissores pirates”,un bon grapat de ràdios que actuen com una emissora de ràdio privada amb la corresponent estructura d'una emissora regulartizada però que no tenen la concesió administrativa per part de la Generalitat Valenciana per a poder emetre a un determinat punt del dial. Ja a la Marina Alta trobem les següents emissores locals privades : 89.2 Bay Fm (Sense concessió), 89.6 Cope Dénia (Amb concessió), 91.0 Activa en Español (Sense concessió), 92.5 Ràdio Dénia – Cadena Ser, 93.0 Activa Fm, 95.3 Radio Europe (Sense concessió), 94.6 OMG Ràdio 101.0 Activa Gold (Sense concessió) 102.5 40 Principals Dénia (Sense concessió), 102.5 Ràdio Litoral – Cadena Ser i al 91.3 Ràdio Marina Alta – Onda Cero, que es la emissora que hem trïat com a un bon modelde ràdio privada local amb una pertinent concessió administrativa autonòmica per a emetre. La ràdio a la comarca vé ben lligada a Radio Marina Alta encara que aquesta emissora com a tal té 22 anys. Les primeres emissions radiofòniques a Denia y comarca van ser abans dels anys 50 per una emissora de caire privat. Durant uns anys Denia es va quedar sense ràdio local per una legislació de la dècada dels anys 50 del segle passat en el que es clausura l'única emissora de la comarca que emitia per AM deixant un important buït durant anys. Però a partir de l'any 1969 neix una nova ràdio en FM i en la freqüència 92.5 hmz de carácter municipal dirigida per Germán González Pastor i denominada Ràdio Dénia “La Voz del Marquesado”, creant una nova ràdio oferint frescura i modernització, siguent una de les primeres emisores en fm i estèreo de tot el mediterrani espanyol. Aquesta emissora comença amb molta il·lusió i treball, grans veus i personalitats de la comunicació comencen la seua singladura profesional en aquesta nova ràdio com es el cas de Marisa Ferrandiz, Miguel Quesada,Mayte Marza o Ana Albarracín, aquesta última encara en actiu portant la redacció informativa de la actual Ràdio Marina Alta-Onda Cero. Va ser la primera ràdio on es va emetre un espai en valencià en 1972, programa censurat al poc de temps per el govern central espanyol, Ràdio Dénia “La voz del marquesado” va ser la pionera en retransmisions en directe d'actes fallers, culturals, competicions esportives i socials,fins i tot determinats programes tractaren temes polítics malgrat les dificultats del moment tant en qüestions tècniques com legislatives. A l’ igual que les emissores contemporànies com Ràdio Gandia, aquesta emisora era una radio fresca participativa amb disc dedicats,concursos, magazines amb la funció primordial d’arribar a tots els estaments socials. A mitjans dels 70 amb Paco Serradell estrenen els primers informatius de realització pròpia, emetent actes en directe com la mort de Franco i la coronització de Joan Carles I, el colp d'Estat de Tejero i tots aquests esdeveniments que van formar la transició espanyola sempre des d’ una vessant neutral, fent d'ella una ràdio lliure i independent tal i com fan a l'actualitat. El juliol de 1989 s'atorga la concessió de freqüència modulada al 91.3 per part de la Generalitat Valenciana que actualment es denomina Radio Marina Alta-Onda Cero digirida per Elvio Pedro González,fill de Germán González Pastor, en aquest moment comença a les ones en un moment d’incertesa per les dificultats econòmiques dels 90. Hui en dia es pot escoltar el seu senyal al 91.3 de la freqüència modulada i a www.radiomarinaalta.com amb la seua emissió online.. 1.2 PLANTILLA Actualment compten amb una plantilla de 8 persones, en 2004 van arribar a ser fins a 10 persones.4 dels 7 treballadors de l'emissora desenvolupen les tasques de comercials. El director del'emissora es Elvio González. Júlia Rodríguez, llicenciat en Periodisme condueix de dilluns a dissabte el magazín matinal després del programa en alemany presentat per Jose Pedro. Ana Albarracín es l'encarregada de l'informatiu de l'emissora, com Ràdio Pego es tracta d'una redacció unipersonal.Més avant parlarem amb més detall com es produeix aquest espai de notícies. D’ altra banda, el departament comercial vé encapçalat per Michel Balenes. També trobem dins de la plantilla de l'emissora a Salvador Sibera i Jose Antonio Aries qui s'encarreguen de la programació de la vesprada, eminentment musical aplicant els canons de les ràdio formules musicals. 1.3 PROGRAMACIÓ Hui Ràdio Marila Alta-Onda Cero té una pregramació bàsicament d'entreteniment amb música,notícies, concursos amb la participació dels oïents i esdeveniments en directe amb la frescura radiofònica pròpia de la actualidat. Les retransmissions en directe sempre han estat un repte per a la ràdio, l'emissora sol estar present en aconteixements que es produeixen a la comarca a través de les seues unitats mòvils. Actualment Ràdio Marina Alta – Onda Cero és defineix com una ràdio per acompanyar, gaudir, participativa i sobre tot la tasca d'informar de tot el que sucedeix a la comarca, amb programes en llengua alemanya conduïts per Jose Pedro, els matins amb la veu de Julia Rodríguez oferint profesionalitat als matins. Els informatius de la casa estan encarregats a Ana Albarracín,qui ofereix als oïents tota l'actualitat social i política d'ambit comarcal. Per les vesprades la seua programació és exclusivament musical amb Jose Antonio Arias i Salvador Sivera.A les 8 de la vesprada és el moment en el que conecta en cadena amb Onda Cero Radio. A continuació presentem la seua graella de programació d'aquesta temporada, amb les sigles OCR senyalarem els programes emesos en xarxa amb la cadena d'àmbit nacional Onda Cero Ràdio. DILLUNS 08.00 Programa en llengua alemanya.(Jose Pedro). 09.00 En tú onda.(Júlia Rodríguez). 13.30 Informatiu Comarcal.(Ana Albarrací). 14.00 Notícias mediodía.(Elena Gijón).(OCR). 15.00 Radio-fòrmula.(Salvador Sivera). 17.00 Fórmula Europa.(Jose Antonio Arias). 20.00 La Brújula.(Carlos Alsina)(OCR). 24.00 Al primer toque.(Angel Rodríguez)(OCR). 01.30 La Parroquia de El Monaguillo.(Sergio Fernández “El Monaguillo” (OCR). 04.00 No son horas.(José Luis Salas)(OCR). DIMARTS 08.00 Programa en llengua alemanya.(Jose Pedro). 09.00 En tú onda.(Júlia Rodríguez). 13.30 Informatiu Comarcal.(Ana Albarrací). 14.00 Notícias mediodía.(Elena Gijón).(OCR). 15.00 Radio-fòrmula.(Salvador Sivera). cas, veïem com no tenen una programació amb un mínim d'hores en valencià tal i com marca la llei per aquest tipús de concessió administrativa en freqüència modulada atorgada a Xàbia, encara que tenen els estudis centrals a Dénia i el centre emissor a Pedreguer, localitats obviament que no pertanyen al terme municipal de Xàbia. Més tard reflexionarem una mica al voltant de l'ús ,o millor dit, desús que fàn els mitjans de comunicació privats de la llengüa pròpia dels valencians. COL.LABORADORS En un passat recent l'emissora comptava amb un important nombre de col·laboradors, preferentment en programes de cap de setmana de caire musical, estem parlant de disc-jockeys o de locutors amateurs que s'encarregaven de programes promocionals d’ oci nocturne eminentment. En l’actualitat, l'emissora té una linea tant musical com de programació mes adulta i mes generalitzada, tot aço ha fet que l’ especialització en el món del oci nocturn estiga prou arraconat. Pel que ens han assenyalat des de la pròpia emissora, hui en dia no és pot parlar d'un grup de col·laboradors o becaris que participen de manera rutinaria en aquesta ràdio. 1.5 FINANÇAMENT Com deiem en l'apartat anterior, anys enrrere la publicitat del oci nocturne era sense cap dubte una important font de recurssos econòmics. Hui en dia tenen un finançament, sempre privat, més heterogeni. A principis dels 90 l'emissora es va enfrotnar a una important crisi de finançament, cosa que també succeiex en l'actualitat, les fonts consultades ens comenten que aquesta emissora està enfrontant-se a la més important crisi de finançament,amb una reducció de gastos i ingressos importantíssima. No sols la crisi generalitzada de pràcticament tots els sectors de l'economia espanyola afecten aquesta emissora, també ho fa el gran nombre de emissores sense llicència així com ràdios locals amb doble font de finançament, tema del que hem parlat a l’ inici d'aquest bloc. En efecte, les emissores públiques fan una competència deslleial, provocant una manca i distorsió en el mercat publicitari, ja que la ràdio pública, no dependeix sols dels ingressos publicitaris, pot vendre, i de fet ho fà, amb uns preus per baix dels mínims que poden aplicar les ràdios privades. Pel pròpi bé de tots els mitjans de comunicació i en benefici de la claredat i de la coherència amb les funcions i objectius pròpi de cada model de ràdio, les emissores públiques autonòmiques i municipals deurien seguir l'exemple de Ràdio Nacional d'Espanya, la ràdio pública estatal, que va abandonar la doble financiació i sols és financia amb els recursos públics. La separació del finançament incidiria en els continguts programàtics i en el carácter dels dos tipus d'emissores, amb vocaciones clarament diverses. Es diferenciaria així la radiodifusió de servei públic i la radiodifusió comercial de titularitat privada i carácter comercial, acabant amb la concepció legislativa actual que parla de la ràdio com a un servei públic essencial, així la la radio privada tindría una consideració d'activitat privada d'interés públic. Bona prova de la necesitat de recursos econòmics és que quasi la meitat del personal de la ràdio fà tasques eminentment comercials. RECURSOS HUMANS I TÈCNICS Ràdio Marina Alta-Onda Cero compta tècnicament amb un centre emissor on s'envia el senyal dels seus estudis central ubicats a Dénia mitjançant un enllaç de baixa freqüència. Com deiem, tenen estudis a Xàbia, seu de la concessió administrativa que té, i a Dénia. Tenen en els dos centres un estudi de directe, altre de gravació i diferents oficines per a la direcció, els comercials, … Com deiem 8 persones integren la força humana d'aquesta empresa privada desenvolupen diferents tasques, destacant la comercial. INNOVACIÓ Ràdio Marina Alta està abocant-se bàsicament en la incorporació de les noves tecnologies a un mitjà veterà com es el radiofònica. Mitjançant la seua web www.radiomarinaalta.com ofereixen continguts online i multimèdia aixi com la seua programació les 24 hores del dia en qualsevol indret del món gràcies a l'emissió online. Encara que la web es mitjanament bàsica és treballa en fer-la en un referent comarcal de informació i d’oci. En els darrers anys, abans de l'esclat d’ internet van ser pioners en retransmissions en directe d’ esdeveniments esportius i culturals, com la retransmissió en directe amb des del seu estudi d'emissió itinerant, apropant la ràdio al ciutadà i als esdeveniments. En els anys 90 la revolució de la informàtica també va canviar la manera de produïr la ràdio mitjançant l'utilització d'arxius mp3 i wav, així com programes especialitzats per a emetre ràdio, deixant enrrere el material analògic i limitat que es tenia en aquells moments. 1.8 LLIGAM CADENA ONDA CERO Radio Marina Alta està lligada a la cadena estatal Onda Cero des de l'any 2000. Onda Cero es la segona cadena generalista de ràdio espanyola en nombre d’oients segons la 2a publicació de l’EGM de 2010. Té 220 emissores i forma part del Grupo Antena 3. El seu president actual és Javier González Ferrari, no obstant, a la Marina Alta actúa com una radio local en el tema de gestió i direcció. La cadena sorgix de la fusió entre les freqüències de Ràdio Alba adquirida per la ONCE en 1989, i les freqüències de Cadena Rato que van ser comprades per la mateixa empresa el 2 d'abril de 1990. El 26 de novembre de 1990. a les sis del matí, des de Madrid i amb la veu de Angela Celler naixia, encara iniciada la Temporada Radial 1990-1991, una cadena d’emissores que propugnava com a valors, la pluralitat d’opinions i l’ètica. Onda Cero va ser propietat de la ONCE fins a 1999, quan Telefònica va adquirir la cadena. A l’associar-la a Antena 3 Televisió es va crear el grup de comunicació del mateix nom, Grupo Antena 3. Actualment este grup, i per tant Onda Cero, cotitza en borssa i el seu propietari majoritari és el Grupo Planeta.Telefónica va abandonar el grup per incompatibilitat amb la participació que llavors mantenia en Sogecable. Onda Cero va ser pionera en l’emissió del seu senyal a través de Internet i en el Podcasting, que es penjar en la web del mitjà el contingut o part del contingut de la seua programació per a poder descarregarla en línea o al pc i escoltar-la quan es vulga. Emet també com a canal de ràdio en la TDT per el multiplexor d’Antena 3 en el canal 69 amb cobertura nacional i per mitjà de la ràdio digital DAB pel múltiplex MF-II. El seu actual director d’informatius és Julián Cabrera Cruz, substituint a Carlos Alsina, que ha passat a exercir de locutor i presentador del programa “La Brújula”. La cadena compta amb professionals com Carlos Herrera (Herrera en la Onda), Carlos Alsina (La Brújula), Júlia Otero (Julia en la Onda), Paco de León (Madrid en la Onda, Partiendo de Cero) Javier Ares y Javier Ruiz Tabeada (Radioestadio), Isabel Gemio( Te doy mi palabra), el Dr. Dr.Bartolomé Beltrán(En buenas manos),Elena Gijón en Noticias Mediodia o Juan Antonio Cebrián (difunt el 20 d’octubre de 2007) qui va dirigir el programa La Rosa de los Vientos fins el mateix dia de la seua mort, programa que ara presenta Bruno Cardeñosa. Les seues emissores musicals són Europa Fm y Onda Melodia(Dance Fm en la Rioja). 3.BLOC 3 1.NOU MODEL RADIOFÒNIC MULTICULTURAL 1.1RÀDIOS EN ANGLÉS Des de fà uns anys,a mitjans de la dècada pasada es van posar en marxa un gran nombre d'emissores en anglés i espais en altres llengues com l’alemany. Abans de la arribada de la ràdio feta en anglés a la Marina Alta ja existien mitjans de comunicació en paper escrit com el Costa Blanca News, un periòdic setmanal, ara també amb edició electrònica que servia per a integrar i vertebrar la comunitat de parla anglesa de la província d'Alacant, amb més de 100.000 residents anglesos enregistrats però un nombre molt més superior de gent de parla anglesa que passa gran part de l'any en terres alacantines, tant per fer turisme com per a residir temporalment. A la prensa escrita i local es van sumar Coast Fm, ara Spectrum Fm, REM Fm, ara Talk Radio Europe, Bay Fm o Black and White Radio. També espais en llengua anglesa a Radio Litoral Cadena Ser. La comarca de la Marina Alta es sense dubte un nucli poblacional molt divers en cuestió de ètnies, nacionalitats i llengües parlades, destacant el valencià que es utilitzat en la majoria de ràdios locals i ràdios locals municipals que es la llengua predominant dels alacantins nascuts en aquesta area geogràfica. D’ altra banda la ràdio privada i les ràdios nacionals empreen l'espanyol bàsicament com a eina de comunicació, a la Marina Alta hi ha un nombre elevat de castellanoparlants, part d'ells degut a l’ emigració castellanoparlant d'altres comunitats de l'Estat així com una part de la població autòctona que per un motiu o d’ altre emprea aquesta llengua oficial de l'Estat. A part de la presència de l'alemany o el nerlandès en mitjans escrits com CBN o SAZ i X-TRA FM que es una emissora en nerlandès que emeteix en la Costa Blanca, Costa Brava i la Costa del Sol amb desconexions per a publicitat depenen de l'àrea d'emission de les seues freqüències. Però sense dubte l'anglés és la llengua que predomina a les noves 5.CONCLUSIONS GENERALS La ràdio és un mitjà de comunicació universal, un mitjà capaç d’informar, formar, educar i entretindre, i també, perquè no dir-ho, de deformar la realitat. Encara que hui en dia la imatge ja ho és tot, la veritat és que no és així., la paraula, o el que és el mateix, la ràdio, s’eleva com l’instrument capaç d’expressar els matisos i viatjar fins a l’arrel del perquè de les coses.Encara tots tenim la sensació que la informació que ens arriva mitjançant la ràdio es més fidedigna i ràpida. La ràdio és un mitjà de comunicació universal, on la ràdio local viatja més enllà de la fm del seu àmbit de cobertura gràcies a les noves teconologies, com a mitjà, rep amb esperança quanta novetat aporten les modernes tecnologies aplicades a la informació i a la comunicació tant a escala local, autonòmica com estatal. A la ràdio local hi ha raons per a ser optimista, però convé tindre els ulls oberts. La ràdio té futur, però es veu afectada per diversos problemes com els problemes de finançament, el gran nombre de ràdios locals no regularitzades per llei i no ser capaç d'apropar-se als nouvinguts. La ràdio local privada s'enfronta al problema de la publicitat ja que no és una font inesgotable i, a sobre, cal disputar-se-la amb les ràdios al·legals i la competència de la ràdio local pública amb taxes més baixes i de doble vía de finançament. Per la seua part, la ràdio local pública entropessa amb més inconvenients en les societats regides per criteris inspirats en l’economia de mercat. Poden ser malinterpretades les seues funcins públiques jà que solen presentar una programació molt semblant a la ràdio privada que no té cap cost per al contribuent. El valencià en l’espai dels mitjans de comunicació té un gran dèficit, l'empresari privat no opta pel valencià en les seus emissions, encara que estiga en una comarca valencianoparlant i la seua concessió administrativa per part de la Generalitat li exigeix un nombre d'hores d'emissió en valencià. Parlar del valencià i de ràdio, em pareix que pot ser útil cridar l’atenció sobre alguns perills com que desaparega la ràdio local pública que es l'única a hores de ara que aposta per ella com a eina de comunicació preferent.Com a parlants de llengua valenciana no hauria de deixar-nos indiferents l'envejable posició de l'altre idioma oficial com es l'espanyol així com la presència de ràdios en anglés, la llengua més enfortida i més present en el nostre temps. Hui en dia veiem que les emissores de ràdio creen plataformes multimèdia, una tendència cada vegada més generalitzada en els mercats de la indústria audiovisual configurant monopolis multimèdia, tot això també significa alhora espai d’exclusió o de dificultat afegida per al modest sector de la ràdio local, tant pública com privada. A nivell laboral, la ràdio local es caracteritza per una limitació de recursos degut bàsicament als presuposstos que tenen.El futur en la ràdio local vindrà lligat a com és perfeccionen les màquines informàtiques que tant ens ajuden en el treball quotidà i al desenvolupament del mitjà en la vessant tècnica i com els continguts s'adequen als oïents del seu àmbit de cobertura que veuen en la ràdio un mitjà immediat i pròxim. Treball de Camp basat en entrevistes directes amb els responsables i amb els Recursos Humans Tècnics, Periodistes i Comercials de les emisores estudiades. 7.PÀGINES WEB CONSULTADES. Www.google.es www.radiomarinaalta.com www.radiopego.com www.ondacero.es www.spectrumfm.net www.blackandwhiteradio.com www.bayfm.com