Estudi dels recursos turístics de la ciutat de Canals

UNIVERSIDAD POLITECNICA DE VALENCIA ESCUELA POLITECNICA SUPERIOR DE GANDIA Diplomatura en Turismo “Estudi dels recursos turístics de la ciutat de Canals” TRABAJO FINAL DE CARRERA Autora: María Casanova Sancho Directora: Dra. Francisca Ramón Fernández GANDIA, 2011 1 2 ESTUDI DELS RECURSOS TURÍSTICS DE LA CIUTAT DE CANALS ÍNDEX INTRODUCCIÓ ............................................................................................... 3 1. CANALS ...................................................................................................... 4 1.1. Geografia ................................................................................................... 5 1.2. Barris i pedanies ........................................................................................ 6 1.3. Història ...................................................................................................... 7 1.4. Economia ................................................................................................... 9 1.5. Instituts i col·legis .................................................................................... 10 1.6. Patrimoni històric artístic ......................................................................... 11 1.7. Paratges naturals ...................................................................................... 38 1.8. Festes locals ............................................................................................ 48 1.9. Refranyer sobre la festa ........................................................................... 55 1.10. Gastronomia ........................................................................................... 56 2. FESTES A SANT ANTONI ABAT ........................................................... 61 2.1. Entrà de la primera soca .......................................................................... 67 2.2. Plantà del primer pi .................................................................................. 68 2.3. Muntatge de la foguera pas a pas ............................................................. 69 2.4. Dia de la foguera ...................................................................................... 72 2.5. Dia de Sant Antoni ................................................................................... 74 2.6. Dia dels parells ........................................................................................ 75 2.7. Benedicció dels animals .......................................................................... 76 3. NOU PROJECTE ....................................................................................... 77 CONCLUSIONS ............................................................................................ 86 BIBLIOGRAFIA ........................................................................................... 87 ANNEXES ..................................................................................................... 88 3 INTRODUCCIÓ Amb la realització d’aquest treball el que s’intentarà es donar a conèixer els atractius que hi ha a la població de Canals com a lloc turístic mitjançant la promoció. S’investigaran els seus atractius històrics, religiosos, naturals... Es realitzaran també, propostes d’ostatge y rutes. El desenvolupament del treball serà dut a terme mitjançant el estudi de cada un dels diferents atractius turístics que hi podem trobar a Canals, com la seua història o les seues funcions. Després d’analitzar els diferents atractius que hi ha a la població, desenvoluparem un projecte en el que allò que es vol aconseguir serà la habilitació de l’aula natura, que ja està construïda, en un lloc on els visitants, que hi vinguin i desitgen fer nit a Canals, puguen allotjar-se al mateix poble, es dir, convertir-la en un alberg. Amb el nou projecte, el que es pretén millorar es l’atenció al visitant, amb la contractació d’una persona encarregada de atendre a tots aquells que necessiten informació i també del manteniment per a que puga ser considerat com un bon alberg. A banda de la habilitació de l’aula natura, també es realitzarà una ruta marcada per els atractius de la població. Aquesta ruta anirà des de la pedania de la Torre, on ens trobem amb el patrimoni dels Borja, fins la pedania d’Aiacor, on es troba el poliesportiu municipal. Amb tot açò el que es pretén es obtindre una organització per a poder gaudir de tots els atractius que posseeix la població sense deixar-se’n cap per veure. Per a tenir un punt d’informació per a tots els visitants, es muntarà una turist info a la casa de la cultura ja que en aquests moment no se li està donant ús i es troba en un punt cèntric de la població, a més durant les festes es troba a un lloc estratègic degut a que tot aquell que acudeix a veure la foguera passa per la casa de la cultura. 4 1. CANALS A continuació podem veure les dades sobre la situació, població i dimensions de la població de Canals: - Comunitat Autònoma: Comunitat Valenciana - Província: Valencia - Comarca: La Costera - Distancia: a 8.7 km de Xàtiva i a 57.1 km de Valencia - Superfície: 21.84 km2 - Població: 14.079 habitants - Altitud: 160m - Densitat: 628.81 hab./km2 - Gentilici: Canalense o Canalí/na - Còdic Postal: 46650 Escut de Canals Font: www.canals.es 5 1.1. Geografia Situat a la vall de Montesa, entre la Serra Grossa i La Costera. La major part del municipi es pla, al límit amb Olleria, quedant entre ambdós el port del mateix nom. El riu Canyoles travessa el terme en direcció O-NE; el riu dels Sants, afluent del Canyoles, naix prop d’aquest i ja en ell es bifurca, formant dos sèquies per a regs en els termes de Xàtiva i altres municipis de La Costera. Canals limita amb els termes de Montesa, L’Alcúdia de Crespins, Torrella i Xàtiva, dina de la comarca de la Costera. El terme de Canals també limita amb la comarca de la Vall d’Albaida amb les poblacions de Aielo de Malferit i L’Olleria. Mapa amb les delimitacions de les diferents poblacions de la Costera Font: www.canals.es 6 1.2. Barris i pedanies Quant a les seues pedanies, inclou en el seu terme: Aiacor, incorporat a finals del segle XIX i que a la volta comprenia Torre Cerdà (o Torre dels Frares) incorporada poc antes. L’actual barri de "La Torre" era antigament un poble diferent. Els barris mes antics son el de "La Torre", el de "San Vicente" i els voltants de l’església parroquial. Els carrers que envolten l’església, i que per tant son els mes antics de canals, son: el carrer Nou d’Octubre, el carrer del Salvador (antic Goleró), el carrer dels Curtidors, el carrer de Santa Clara (on es troba el convent de Santa Clara i li dona nom al carrer), el carrer Nouselva, el carrer dels Sants de la Pedra (antic carrer Baix), el carrer de Miguel (antic carrer Mig), el carrer de la Parra, el carrer dels llavadors, el carrer Nou i el carrer Valencia. Canals entrant des de Aiacor Font: maps.google.es 7 1.3. Història Històricament, s’estima la seua fundació entre els anys 1240 i 1250, Canals fou molt important durant la dominació musulmana. La seua situació privilegiada junt al riu Canyoles i el riu dels Sants els proporcionava terres fèrtils. Fou en aquella època quan es construïren els canals per a aprofitar l’aigua. D’ací el nom de Canals. Conquistat per la Corona d’Aragó i repoblat per majoria catalana, Canals conserva, com la resta de la comunitat, la llengua, cultura i història que van dur aquells repobladors. Alfons de Borja, el Papa Calixte III, va nàixer en La Torre de Canals un 31 de desembre l’any 1378. Més avant a l’explicació del patrimoni dels Borja explicarem la seua vida mes detalladament. Es en la pedania de Aiacor on va nàixer, també, en 1952, el motorista Ricardo Tormo. En 1969 va presenciar per primera vegada una carrera de motos a Xàtiva, y des d’aleshores va prendre la decisió de ser pilot. Va lluitar contra la oposició familiar, però animat per el seu amigo Vicente Mallol va decidir traures la llicencia. La seua primera carrera fou en Cullera, en 1971, participant en la categoria Junior 75 amb una Derbi cinc velocitats cuidadosament preparada por ell mateixa. En 1973 va passar a la categoria súper. I amb mes decisió que mitjos va fer front als grans dominadors de l’època: Nieto, Grau i Derbi. Participava amb diferent sort en 50, 125 i 250, però en la menor de las cilindrades, amb una de las noves Derbi RAN 50, aconseguí la seu primera victòria absoluta a una proba del Campionat d’España. A partir d’aquest moment es col·locava sempre entre els millors del Nacional. En 1978 va aconseguir el seu primer mundial amb la seua coneguda Bultaco i una anys mes tard aconseguiria el seu segon mundial. 8 El 24 d’abril van acabar unes millores en la moto, i aprofitant les últimes llums de la vesprada per a fer carburacions a un polígon industrial prop de la fàbrica on casi no hi havia tràfic. En una de les voltes Ricardo es va trobar un cotxe entrant al carrer per el que ell circulava a 160 km./h. El impacte fou brutal i per a ell fou un calvari que va durar massa. A més, després de la seua recuperació li diagnosticaren leucèmia, encara que Ricardo, ho va afrontar amb molta fermesa. Més tard van fer un pavelló d’esports en el seu honor posant-li el seu nom. També fan una concentració de motos tots els anys per l’aniversari de la seua mort, el dia 28 de Desembre. Ricardo Tormo Font: www.canals.es 15 Aquell vell palau dels Borja que fou enderrocat en el segle XIX. Veuríem una placeta entre l’oratori i el casal, la porta adovellada coronada per l’escut dels Borja: el bou al blasó. Amb el temps, l’escut de la família es timbraria dues vegades amb la corona pontifícia i una amb la corona de la santedat. En la planta noble de l’edifici, tres finestres coronelles s’obrien a la plaça. Només entrar, hi havia un entresol amb una estança gran a cada banda i escaletes que hi accedien. Hi havia també un pati i un celler, una cuina, cavallerisses i dos corrals voltats de murs. A l’any 1993 va començar la realització de la restauració de la Torre i a continuació podem veure la restauració acabada. Actualment, després de la restauració la torre s’utilitza com a recinte per a exposicions. Degut a que la torre te tres plantes, a l’ultima d’elles hi ha una exposició fixa. Aquesta exposició mostra les troballes de l’excavació arqueològica que es van realitzar l’any 1993. Ara mateixa es troba tancat al públic per obres (al ser tan vell te goteres i el sòl està bombat per la humitat que deixes eixes goteres). La Torre abans de la restauració Font: Llibre de festes del 1994 La Torre després de la restauració Font: elaboració pròpia 16 Dins la torre, a la primera planta podem trobar l’accés als túnels que comunicaven la torre amb el castell de Montesa (castell de gran importància a l’època dels Borja, actualment en ruïnes per causa d’un terratrèmol) i amb una casa de Canals on vivia un corsari. Aquests túnels estan tapats per una portella tancada amb clau que sols es poden veure si s’obri i per una sèrie de finestres posades al terra arreu de la plaça al voltant de la torre. Part de l’exposició fixa dins la torre Font: elaboració pròpia Excavació arqueològica Font: Llibre de festes del 1994 Accés als túnels Font: elaboració pròpia Plànol dels túnels Font: elaboració pròpia 17 A més de l’oratori i la torre també queden ruïnes de les muralles que delimitaven la casa dels Borja. Aquestes ruïnes ens ajuden a fer-nos una idea de com era la casa de gran. L’oratori ha tingut millor sort, malgrat que ha estat refet moltes vegades. Els contraforts exteriors són medievals, però els arcs de rajola que sostenen la teulada i les pilastres interiors són més moderns. La capella està consagrada sota l’advocació de la Santíssima Creu que es celebra cada tres de maig amb la benedicció dels camps. Potser en aquesta esglesiola el petit Alfons de Borja va ajudar a dir missa per primera vegada. La campaneta, encimbellada en un campanar de joguina coronat per la Santa Creu, conjura les tempestes i crida els fidels als oficis. Ruïnes de la muralla de la casa Font: elaboració pròpia Campaneta emblemàtica de l’oratori Font: elaboració pròpia L’oratori Font: elaboració pròpia 18 L’interior del temple ens acarona l’esperit amb unes proporcions a la mida de l’home. Els retaules antics, l’antic paviment, la reixa del presbiteri i tot allò que feia més antic l’edifici va desaparèixer en unes obres de 1878 o durant la Guerra d’Espanya. L’ultima restauració de l’oratori ha permès recuperar un conjunt de pintures murals de gran valor. Els murals representen les figures de San José amb el Xiquet, y de Sant Vicent Ferrer amb Calixte III de xiquet y de Sant Francesc de Borja, amb inscripcions al·lusives en castellà y valencià de la època. La cronologia de retaule es barroca, amb juxtaposicions d’època neoclàssica realitzades en 1721. Arcs de l’oratori Font: elaboració pròpia Pintura situada a una de les parets de la dreta de l’oratori Font: elaboració pròpia Pintura situada a una de les parets de l’esquerre de l’oratori Font: elaboració pròpia 19 En 1995 es va inaugurar la restauració de la torre y es va obrir la plaça (Abans de la restauració la plaça quedava entre les cases. Amb la restauració la plaça es fa peatonal i amb motiu de conservar les muralles del que era la casa del Borja.). En 2001, es va inaugurar també l’oratori. Abans de continuar amb els altres punts d’interès que hi ha a Canals, farem una breu explicació, mitjançant fotografies, de alguns detalls de les pintures i estructura de l’oratori. Plànol de la planta del oratori Font: “Els Borja” Retaule a l’altar major Font: “Els Borja” 20 Esquema del retaule de l’altar major Font: “Els Borja” Adoració universal de la Santa Creu Font: “Els Borja” Benedicció dels camps a les afores de la Torre Font: “Els Borja” Profecia de Sant Vicent Ferre a la mare de N’Alfons de Borja en l’església de Canals Font: “Els Borja” 21 Sant Antoni Abat, patró de Canals Font: “Els Borja” Sant Vicent Ferrer a l’entrada del Goleró (carrer que du a la plaça de l’església) Font: “Els Borja” Taula central d’un antic retaule del Juí Final, obra de l’anomena’t Mestre de Borbotó. 1500-1506 Font: “Els Borja” 22  Parc Papa Calixte III: Eixint de la pedania de la Torre per a entrar al centre de Canals ens trobem amb el parc que fa honor al Papa Calixte III amb el seu nom i amb la representació de la seua figura. Per aquest parc passen els festers del barri Sant Vicent en el dia de la seua celebració per a recordar el que li va dir Sant Vicent Ferrer a Alfons de Borja (―Tú seràs Papa i a mi em faràs sant‖) i després pegar una volta per el barri de la Torre amb el Sant als muscles. A aquest mateix parc podem trobar un llavador antic que la seua estructura es conserva en perfecte estat, però en el mes de juny han hagut de restaurar les teules del sostre degut a que la majoria d’elles estaven trencades. Al llarg del recorregut del riu Sants, que travessa tota la població, hi ha mes llavadors antics, alguns privats de les cases i altres públics on anaven les dones que no tenien llavador en casa. Escultura al parc Papa Calixte III, 1955 Font: elaboració pròpia Llavador antic del parc Papa Calixte III Font: elaboració pròpia 23  Església Sant Antoni Abat: Situada al centre de Canals. Fou construïda en el segle XVII i amb decoració churrigueresca al seu interior. Es una de les poques esglésies que tenen dos campanars, però no sempre ha tingut dos campanars. L’església fou construïda, en un principi, amb un sols campanar des d’on revoltejava la campana Major (coneguda entre els veïns per ―Antonia‖, degut al patró del poble Sant Antoni), però el 12 de febrer del 1888 es va enderrocar una part d’aquest campanar. Tot puntava a que el motiu d’aquest enderroc inesperat fora per el terratrèmol del 1748 que per lo vist va danyar els ciments de la torre del campanar. Arrel d’aquest enderroc es quan el retor pren la decisió de construir dos campanars, aquesta proposta es va dur endavant i un any després es va fer la seua obertura i benedicció i l’any 1994 es van instal·lar les campanes al seu lloc corresponent. A les obres que es van realitzar a la pella del Santíssim Sagrament va permetre obrir la sepultura nova de sacerdots que va estrenar el Dr. Saurina (venerable fill de Canals a destacar per els seus actes cristians). S’esperava trobar el seu cos intacte, però el resultat va ser ben diferent, la cripta es trobava plena de terra mesclada amb una important quantitat d’ossos humans. Hi havia restes de materials que evidenciaven el haver sepultat, en moments distints, tres cossos en els seus fèretres. Església amb el campanar vell Font: “Memorial de un campanario” Església amb el primer nou campanar Font: “Memorial de un campanario” 24 L’església està dedicada a Sant Antoni Abat, patró de Canals. Sant Antoni va nàixer a Egipte l’any 251, des de menut ja apuntava maneres i en conter de jugar amb els xiquets de la seua edat anava a les esglésies a escoltar la paraula de Deu. Als 18 anys de edat va pedrer els seus pares i es va fer càrrec de la seua germana menuda, aquests fets van fer que el Sant no es poguera dedicar a la oració tant com ho feia abans. La situació en la que es trobava de cuidar la hisenda i a la germana no li agradava i volia trobar la forma de desfer-se d’aquestes obligacions per a poder dedicar-se per complet a servir al Deu. Per a aconseguir aquest propòsit va vendre la hisenda i tot el que allí hi havia després de deixar a la germana al càrrec d’unes dones religioses. Una vegada lliure de possessions i obligacions es va retirar al desert per a poder meditar en solitari. Entre molts dels milacres que va fer Sant Antoni, es conta que: buscant Antonio i els seus religiosos per les muntanyes de Nitvia per a fundar un monestir, després de viatjar molt, van arribar a un paratge on no hi havia aigua, quan Antonio postrat a terra i mirant al cel, va demanar al Senyor que els salvara, i abans d’alçar-se de terra van veure en abundància un rierol que va brotar dels seus peus. Sant Antoni va ser proclamat patró del poble l’any 1749, en el mes d’abril, amb la finalitat de que aquest sant fora el protector contra els terratrèmols. Un dels símbols que acompanya el sant i que també es un dels símbols de Canals i les seues festes, es el Tau. El Tau entre els Hebreus era la senyal de salut, y figura profètica de la mort de Crist en la creu. Es el símbol de la lletra ―T‖, última del deu alfabet, que també utilitzaven els grecs y els llatins. Façana de l’església Font: elaboració pròpia 31 Abans de passar a un altre punt he de nomenar que Vicent Andrés Estellés va publicar un llibre amb poesies sobre les diferents parts de Canals, una d’elles es ―LA LLOCA‖: ―Molta és l’anomenada de la Lloca, car davall de les branques d’aquest arbre, com si fos un temple, ple de marbre, la gent s’hi congrega amb fe no poca. I delibera allí, a la seua soca, com si fos el Mur de les lamentacions, diu els precs i fa les confessions, i després, amb amor, l’arbre toca. Car allí es pot forjar qualsevol cosa, una boda o una revolució. S’hi pot trobar el crèdit o l’esposa, S’hi pot fer tertúlia, declaració I es pot sortir alegre i sense nosa. Vet aquí de la Lloca el gran ressó.‖ 32  Real Monestir de Santa Clara: L’any 1912 va ser l’any en el que el Real Monestir de Santa Clara va fer el seu assentament. Situat a la part antiga de Canals constitueix un monument artístic-històric d’ordre gòtic. La reordenació urbana de la ciutat de Guadalajara toca per complet la zona del monestir. Per aquesta raó i la de que esta en ruïnes, es dona l’ordre d’enderrocar la casa sense cap autorització per a la reparació de les parts del edifici perilloses per als vianants. L’arquebisbe de Toledo, ja que el convent es troba sota la seua jurisdicció, s’oposa a aquesta mesura aconseguint que l’alcalde pare, durant un breu termini de temps, l’enderrocament i es compromet a buscar un comprador per al edifici. Quan ja no hi havia res a fer degut a que no hi havia compradors i les monges vivint al edifici, el comte de Romanones l’adquireix per un preu molt inferior al que el edifici valia es compromet a traslladar les restes de les religioses que allí hi havia enterrades al cementeri de Guadalajara. Les monges del convent de Santa Clara, molt de temps abans d’abandonar la ciutat, sofrien molt a sovint la intervenció de l’autoritat municipal. Les promeses de cedir un nou edifici a la mateixa ciutat o be ocupar altres convents situats en poblacions properes a Guadalajara i inclús de la mateixa província eclesiàstica de Toledo, no les acabava de convèncer. Des de Canals els arriba un oferiment: D. Raimundo de P. Sarrió y Vallés, comunica per escrit a aquesta comunitat que seran acollides amb molt d’entusiasme i afecte a una casa amb molt d’espai i una horta pròpia. Horta del Monestir Font: “Real Monasterio Santa Clara Canals” 33 En un principi la carta no es rebuda amb l’entusiasme esperat, però al final decideixen fer el trasllat a Canals. Mentre comença el trasllat, a la població de Canals adquireixen les cases numero 10, 12 y 14 del carrer del Hospital, amb un gran hort; amb dret a les aigües de reg de la sèquia de Ranes una vegada per setmana. El 30 de juliol de 1912 arriben les religioses a Canals mitjançant transport públic, el tren. Amb elles també arriben pertinències i objectes dedicats al culte diví per a poder continuar amb la seua vida d’oració i treball; avui en dia, i després de tants anys, encara es conserven gran part d’aquells objectes. En els anys següents l’edifici es consolida. Les antigues cases registren un canvi complet. El 1936 es tanca el convent durant un temps, degut al perill de la guerra civil. Als mesos aquest edifici es converteix en hospital i acull a malalts que provenen del sanatori de Guadarrama, Madrid. Unes setmanes abans de que les religioses abandonaren el convent, la abadessa acudeix a un veí per a que es faja càrrec de les pertinències que hi havia al convent i no es queden dins l’edifici durant aquest període. Una vegada s’acaba aquest període, les religioses tornen al convent i reprenen la seua vida d’oració i treball. El 1939 totes les pertinències de les religioses van tornar al seu lloc al convent, que gracies als veïns que van ser tan amables de guardar-les a les seues cases, es van recuperar totes. Actualment encara hi ha monges vivint i celebrant la missa diària. I a les festes patronals, com diu la tradició, per a que no ploga durant les festes s’ha de fer una ofrena d’ous a les monges que allí viuen. Entrada principal del convent de Santa Clara Font: elaboració pròpia 34  Parc Jaume I: El Parc va ser inaugurat el – de – del 20— a aquest parc podem trobar zones recreatives per als mes menuts, com tobogans, un menut rocòdrom, gronxadors...; també hi ha zones recreatives per als mes majors, hi ha una zona habilitada per a jugar a la petanca i una zona amb aparells gimnàstics per a la gent major. A part de les seues instal·lacions, per el centre del parc passa el caudal del riu Sants que amb els arbres i la gespa es un parc perfecte per a descansar i evadir-se de tot el que transcorre als carrers del poble. A aquest parc també es celebra el Nadal amb la col·locació d’un arbre fet amb materials reciclats que mesurarà un total de 6 metres d’alçada i 1.85 metres de diàmetre. Aparells gimnàstics per als mes majors Font: elaboració pròpia 35  Miliarium: Es el més gran de la Comunitat Valenciana, medis 7 metres d'altura per 1 metre de diàmetre i està realitzat amb blocs de marbre d'unes 22 tones aproximadament cadascun. Punt de referència de la Via Augusta i El Camí de Santiago de Llevant al seu pas per Canals (com podem comprar amb la senyal de la conxa, característica del Camino de Santiago, que hi ha a la faça de la Casa de la Cultura) i també representa la senyal, fita i referència de la història del poble. La Via Augusta: D’acord amb les cròniques mes antigues, Heracles fou el creador de la primera via de comunicació o carretera. Aquesta via prendria el nom de Via Augusta i seria el camí per als comerciants (com els fenicis) o conquistadors. La Via Augusta, es la calcada romana més llarga de la Península Ibérica. Part del seu traçat, discorria per terres valencianes, passant per les principals ciutats i colònies de l’època. La Via Augusta, travessava de nord a sud les terres valencianes, establint uns vials secundaris que partien de la mateixa via. Aquests vials posaven en comunicació als assentaments y ciutats del interior o la costa, amb la principal via de comunicació de la capital, Roma. La entrada a la província de Valencia, està en la Comarca del Camp de Morvedre, tenint com a primera bifurcació la ciutat de Saguntum (actual Sagunt). Un altre aspecte que destaca de la Via Augusta, es la existència de miliariums, aquests eren utilitzats per a conèixer tant la distancia recorreguda des d’un punt determinat, com la distància a recórrer a una ciutat o punt estratègic (els romans no disposaven de mapes).  Ermita: Miliarium Font: elaboració pròpia 36 Situada a la zona d’horts, dedicada al Santíssim Crist de la Salut. En el 2007 es va celebrar el cent aniversari de la seua construcció. Consistia en una nau amb quatre capelles per cada costat, una sagristia i, a l’exterior, la vivenda per a l’ermitana i pou d’aigua per al servei de la casa. L’espadanya amb la campana coronava l’edifici. Les capelles estaven dedicades a Sant Vicent Ferrer, Sant Antoni de Padua, la Verge dels Dolors, Sant Pascual Bailón, la Verge del Carme, la Verge de la Soletat i les dos ultimes capelles, als dos laterals, formaven el presbiteri amb l’altar major sobre el que destacava El Cristo de la Salut a un retaule. L’any 1936, durant la gerra civil, l’ermita fou assaltada. Tant les imatges com els altres objectes de culte foren apilades a l’exterior i cremades. Una vegada finalitzada la guerra civil, es va restablir el culte l’any 1939. L’ermita va ser restaurada tancant la porta de comunicació amb la vivenda. Ermita Font: www.coneixercanals.com 37  Fonts públiques i llavadors: Al llarg del poble podem trobar diverses fonts publiques, algunes d’elles molt antigues que servien per al pastoreig que per el poble pasaba. I els llavadors els trobem a mesura que anem seguint el riu Sants per tota la població. Font pública del Goleró Font: elaboració pròpia Llavador del parc Papa Calixte III Font: elaboració pròpia Font pública del Pont del riu Font: elaboració pròpia Llavador del carrer Valencia Font: elaboració pròpia Font pública de l’avinguda Font: elaboració pròpia Llavador del pont del riu Font: elaboració pròpia 38 1.7. Paratges naturals Per a parlar dels paratges naturals començarem de nord a sud.  Gorg de l’omet: Avanç hi havia una xopada (Populus alba) vora riu però ara ja no queda cap xop a aquesta zona. L’estiu passat hi van reconstruir una zona d’inundació que hi havia abans i ara hi ha com una xicoteta albufereta. Actualment hi ha una proposta per a fer un parc (Fase II del parc Jaume I), en el qual havien projectat fer un parc amb diferents tipus de vegetació: fase bosc, marjal i ribera (però ara han plantat 10 palmeres i pareix un xicotet desert). Xicoteta albufera del Gorg de l’omet Font: elaboració pròpia El riu Sants al seu par per el Gorg de l’Omet Font: elaboració pròpia 39  Les moles: Les Moles son una antiga cantera que hi ha en el llit del riu Canyoles, de on s’extreien les pedres dels antics molins fariners i s’han quedat els forats cilíndrics a la roca. A mes dels forats que queden a les roques per el que es va extraure per a els molins es pot veure la força erosiva del riu (sobre tot degut als episodis extrems, degut a que el riu Canyoles no transporta un elevat caudal al seu pas por el municipi de Canals). Antigament s’utilitzava com a lloc d’oci i també es podia prendre el bany. Actualment es troba degradat i alguns dels motius son: la escassa sensibilització dels visitants (sobre tot al període de Pasqua), la distancia al nucli urbà fa que no tinga vigilància i a més la corporació municipal mostra poc interès per aquest paratge… Encara que hi ha un parc amb una font, el mobiliari es troba molt degradat. Parc on hi havia taules per al picnic Font: elaboració pròpia Llit del Canyoles al seu pas per Les Moles Font : elaboració pròpia Marques cilíndriques de les pedres de Les Moles Font : elaboració pròpia 40  Riu Sants: Un element clau de la comarca de la Costera de Ranes és el riu dels Sants. Des de L’Alcúdia de Crespins i Canals i fins a Rotglà, Corbera i Xàtiva, passant per la resta de pobles que conformen aquesta comarca, al llarg de la història, l’aigua d’aquest ha estat imprescindible per a moltes activitats humanes. Si bé en l’actualitat el riu ja no pot utilitzar aquest apel·latiu, degut a que la seua aigua ja no és ―cavallera‖ (naix naturalment), s’extrau amb motors, com un pou mes i la seua importància ha decaigut, encara fa a penes 100 o 150 anys, aquesta era un bé natural per a la comarca. Cartografia de la ruta del riu Sants al voltant de L’Alcúdia de Crespins i el pas del riu Canyoles Font: “Canals i l’aigua: El riu dels Sants” 47 Zona recreativa del Túnel de Canals Font: elaboració pròpia Paellers a la zona del Túnel Font: elaboració pròpia Zona picnic al Túnel Font: elaboració pròpia 48 1.8. Festes locals  Fira de setembre: Els dos últims caps de setmana de setembre es celebra la fira. En estes festes destaquen el concurs paelles, les vaquetes i el ball de disfresses. El dia de la inauguració de la fira, que es el dijous abans del primer cap de setmana de festes (aquest any 2011 serà el dijous 15 de setembre), l’alcalde i la regina de la fira anterior tallen la cinta inaugural al pont del riu, a l’altura de la lloca, i a continuació, per a anunciar que comencen oficialment les festes, s’encén un castell de focs d’artifici. Una vegada conclòs l’acte inaugural es dona lloc al pont del riu la presentació de la nova regina de la fira i de la seua cort, aquest acte es feia molt anys arrere amb les xiques que eixe any feien els 18 anys, però es va perdre aquesta costum. La fira del 2009 es va voler recuperar aquesta tradició, però aquesta vegada les festeres son elegides d’una altra manera. Uns mesos abans de que comencen les festes, varies canalines presenten la seua candidatura per a ser la regina de la fira davant l’ajuntament, una vegada presentades les candidatures, des de l’ajuntament s’elegís a la que millor creuen que puga representar a la dona canalina durant els dies de fira. Una vegada triada la regina, aquesta s’encarrega de triar a quatre amigues per a que representen la seua cort d’honor. Aquest mateix dijous a la zona jove hi ha xicotets concerts dels grups locals que volen donar-se a conèixer, tant de Canals com dels pobles dels voltants. Regina i cort de la fira de setembre de 2010 Font: www.coneixercanals.com 49 El divendres següent, també hi ha concert, però aquesta vegada els grups o cantants son mes coneguts, com per exemple Efecto Mariposa, Soraya, Pig Noise, etc., a més de Manolo Escobar, Rosa López per als no tan joves. A més d’aquests concerts nocturns també hi ha monòlegs, violinistes, teatres i més actuacions al Centre Cultural Papa Calixte III. Aquestes actuacions es realitzen durant els dos caps de setmana que dura la fira de setembre. El dissabte es el dia mes complet de la fira ja que aquest dia es celebren el concurs de paelles i samarretes a mig dia, i el concurs de disfresses per la nit. El concurs de paelles es celebren al poliesportiu municipal a mig dia, que cada quadrilla d’amics compra una setmana abans el seu tiquet corresponent a una paella o una taula (10 persones) amb el que inclou tots els ingredients de la paella, la taula i les cadires. Fa ja 3 anys que es celebra també el concurs de samarretes al mateix moment i lloc on estan fent-se les paelles. Aquest concurs de samarretes es va dur endavant per que cada grup d’amics es dissenyava una samarreta per a anar tots iguals, ja que hi havia algunes ben originals, es va decidir premiar a aquella que mes agrades al jurat, compost per la regina de la fira, la seua cort i alguns concejals de l’ajuntament. Per la nit es celebra el concurs de disfresses, a les 11 de la nit tots aquells que es volen inscriure al concurs, acudeixen a la plaça del mercat per a presentar la seua disfressa davant el jurat, que es el mateix del concurs de paelles i samarretes. Una vegada presentades totes les disfresses, comença la desfilada per els carrers centrals de Canals, finalitzant a la plaça Pont del riu on hi ha una orquestra amenitzant el ball de disfresses. Cartell dels monologuistes de la fira del 2010 Font: www.coneixercanals.com 50 Per últim, el diumenge a la plaça Pont del riu hi ha una demostració del grup de danses ―Canyamars‖ del poble. El segon cap de setmana continua la fira amb mes espectacles, teatres i musica per a tota la gent del poble. Disfresses durant la cercavila la desfilada Font: elaboració pròpia 51  Santa Creu: El 3 de maig és el dia de Santa Creu i la Verge de Fàtima, es celebra en la pedania de La Torre. Esta festa es celebra el fi de setmana més proper a aquest dia. El que s’ha de destacar d’aquesta festa es la pujà al pi, que consisteix en que una quadrilla de joves pugen el pi per a arribar fins a lo mes alt del pi. Mentre la quadrilla de joves puja el pi, els festers reparteixen faves, tramussos i cacaus. El dissabte es celebra la Verge de Fátima amb jocs per als mes menuts i carrosses celebrant-ne a continuació la missa i processó en honor a la Verge. El diumenge per el matí es trasllada des de l’església Sant Antoni Abat a l’Oratori dels Borja la Santa Creu beneint al llarg de l’itinerari els camps, fent-se a continuació la missa amb la repartició del pa beneït que es farà a continuació per tot el barri. Aquest mateix dia es celebra la plantà del pi que avanç de pujar-lo han embetunat de morca per a fer més difícil la pujà de la quadrilla al pi, que mes tard el pujarà utilitzant algeps per a poder pujar-lo amb més facilitat. Imatge de la Verge de Fàtima Font: elaboració pròpia 52 Si la festa gran de Canals s’iniciava amb l’arrancament d’un arbre, l’anomenada ―primera soca‖, també, salvant les diferències, té un principi semblant la festa de la Torreta. En ambdós ocasions l’arbre és el protagonista. Les raons; però són ben diferents. En la Torreta només es talla una soca; però no una qualsevol. Es talla el pi o xop més fornit del terme. Un pi triat amb suficient antelació i, antigament, també tallat per la nit, amagats un grapat de xicons o festers i fugint del guarda. La festa del ―pi‖ també té una certa tradició al barri de Sant Vicent, formant part del programa d’actes en loor del Patró del Regne. Abans de l’any 36 els festers anaven, gorra en mà, com a captaires demanant la ―voluntat‖ pa a la ―festa de la fava‖ entre les taules del Casino Gran. Després s’encomanaven, si de cas faltaven els festers, a la bona voluntat del alcalde Rafael Grau, propietari de la fàbrica de pinyol i d’un garroferal a les afores del barri (on hui esta el ―Cuartel‖), que acostumava donar-los 10 duros per a l’estipendi de la missa del frare de l’Olleria. I sempre es plantava el pi, inclús dos i fins tres n’he vist plantar algun any. En el cas de la Torre l’arbre es força llarg i el premi per pujar fins la ―roda‖ una paella, els ingredients de la mateixa apareixen nugats a l’esmentada roda. Hui ja no posen el rotllo, la bota o el conill, pareix ser que per evitar la mort per asfixia de l’animalet i només queda el simbòlic coet d’eixides que donarà fe de haver-se tocat el cim. Pujant el pi Font: elaboració pròpia 53 La nostra festa acull d’altres rituals específics com ara la descorfollà de l’arbre i l’enmorcà o ensabonà que es fa abans de plantar-lo i, especialment, l’esforç, mai ben recompensat, de pujar els deu o dotze metres de pi esvarós que precisa de la solidaritat de la colla, la interacció dels seus components i el treball individual dels mossos més arriscats. Després de dinar es fa una cordà per tot el barri, en la que col·laboren els més atrevits. Aquest espectacle de foc està prohibit però així i tot es celebra, ja que els festers no tenen res a veure degut a que es iniciativa del veïns. A continuació es tornarà la Santa Creu a l’església acompanyada de una processó en la que al finalitzar es tira un Castell de focs d’artifici per a finalitzar la festa. Coets d’eixida a la cordà Font: www.coneixercanals.com 54  Sant Antoni Abat: En el mes de gener els dies 16, 17 y 18 es quan es celebren les festes patronals. Destaquen per la cremà de la major foguera del mon, i per el dia dels parells on els festers, sobre cavalls tot el dia 18, reparteixen per tots els carrers del poble milers de joguets. Durant les festes, la gent del poble recita el que ells nomenen un vitol. El vitol es esta frase: "¡¡Vitol i vitol al nostre patró del poble!!" y la gent respon: "¡¡Vitol!!". Esta pràctica adquireix un major simbolisme durant la processó el dia 17 en la que la gent tira el vitol durant el recorregut. Els festers i les festeres també el tiren constantment en tots els seus actes. Els festers poden ser dos o inclús tota una quadrilla d’amics o familiars. Dins d’aquest grup, en el cas de ser més de dos, hi ha un fester que assumeix el paper de Bandera i altre el de Cuiro. El Bandera es el mes important i encarregat de tirar el vitol final en els actes. La seua indumentària es un trage obscur i un barret que llança al final de la festa i el que l’agarra obté entrades per al sopar d’arròs al forn que es fa al Pavelló Ricardo Tormo una volta acabades les festes. Com a curiositat puc dir que la foguera ix en el record Guinness per ser la foguera més alta del món. Però mes avant explicarem en mes detall aquestes festes, la seua història i les seues tradicions. La foguera acabada Font: elaboració pròpia 55 1.9. Refranyer sobre la festa Com és el Sant, així és la festa. De la festa, la vespra. Del que sobra es fan les festes. Després de festa major, arròs amb espinacs. Dia de festa, dejuni de bèstia. Qui no fa la vespra, no fa la festa. En un lloc repiquen i en un altre fan la festa. La bona festa comença la vespra. La gent fa la festa. Les festes, per a algú son pestes. Quan facen la festa al meu carrer, tots ballarem. Qui tots els dies fa festa, no té un diumenge en tot l’any. Sant xicotet, festa gran. Segons el sant, la festa. Sense masclets, dolçaina i tabalet, la festa ni es festa ni es res. 56 1.10. Gastronomia A continuació explicarem les receptes de les pastes típiques de Sant Antoni i de l’arròs al forn, però s’ha d’aclarir que aquesta forma de fer les pastes es una de les moltes varietats que hi ha perquè a cada casa es fa de una forma diferent:  Arròs al forn: Es típic del dia del Parrells i generalment es fa amb les sobres de l’olla(puchero) del dia abans, el de Sant Antoni. Recepta per a 6 persones: 6 pilotes de l’olla ½ peu de porc 250gr. de cigrons 1 creïlla 1 tomaca 250gr de vedella 2 mitgetes d’oli d’oliva 1 nap 1 carlota 1 cabeça d’alls 1 taceta de les de café plena d’arròs per cada persona i el doble de brou de l’olla. Es sofreix la cabeça d’alls amb oli i es mescla l’arròs que ja està a la cassola. S’afegeix el brou calent i s’aboquen tots els altres condiments, distribuint-lo tot amb una certa gràcia estètica. Abans de coure’l cal tastar-lo per si encara necessitarà més sal. Cassola d’arròs al forn Font: www.web-valencia.com 63 Diumenge 11 de Gener 10.30 Hores Missa en sufragi dels Festers difunts i per les intencions dels Festers vius. Fundació Pia 1978. 13.30 Hores Dinar de Germanor de Festers i Festeres d’anteriors Festes Patronals de Sant Antoni. 18 Hores A l’Avinguda Vicent Ferri, recepció de les Bandes de Música participants en el XXXVIII Festival de Bandes de Música de Sant Antoni. 18.30 Hores Al Pavelló Municipal, celebració del XXXVIII Festival de Bandes de Música de Sant Antoni, amb l’actuació de les següents bandes: Societat Instructiva Unió Musical de Monserrat Associació Musical Canalense Patrocina: Ajuntament de Canals. Organitza: Associació Musical Canalense. Dijous 15 de Gener 22 Hores Al Centre Cultural Papa Calixte III, Nits de Sant Antoni. MÚSICA. Concert de Càmara amb el quartet de corda ―Martin i Soler‖. 64 DIA DE LA FOGUERA Divendres 16 de Gener 8 Hores ―Despertà‖ a càrrec dels Festers. 9.30 Hores Cavalcada dels Festers infantils, anunciant les Festes Patronals. 11 Hores En la Casa Vila, salutació de benvinguda a les Festes per part de la Festera de Gràcia. A continuació, lliurament al Fester de la Bandera de Sant Antoni i Primer Vitol. 12 Hores En l’Església Parroquial, Missa d’ofrena en honor al Patró. 16.30 Hores En el ―Casino Gran‖, presentació dels Festers de Sant Antoni per a l’any 2010. 17 Hores Cavalcada de Carrosses i Comparses. 20.30 Hores En l’Església Parroquial, Solemnes vespres. 21 Hores ―Cremà‖ de la Foguera en honor a Sant Antoni Abat. 23 Hores Sopar de Gala de la nit de la ―Foguera‖ al Pavelló Municipal amenitzada per l’Orquestra ―Stradivarius‖. Parells infantils Font: www.coneixercanals.com 65 DIA DE SANT ANTONI Dissabte 17 de Gener 7 Hores Plaça Major. Esmorzar de Sant Antoni amb la repartició de pa i llonganisses a càrrec dels Festers. 8 Hores ―Despertà‖ a càrrec dels Festers. 11 Hores Missa Major, en honor a Sant Antoni Abat. A continuació, ―mascletà‖ en l’Avinguda Jaume I, a càrrec de la Pirotècnia Turis. 11 a 14 Hores i de 16 a 18 Hores Plaça Pont del Riu. Parc d’atraccions infantils. 20 Hores Processó per l’itinerari de costum en honor a Sant Antoni Abat. DIA DELS PARELLS Diumenge 18 de Gener 10.30 Hores Eixida dels Festers ―Cuiros‖ i ―Bandera‖. 11 Hores Benedicció en la Plaça Major dels animals. De seguida, començarà la ―Festa dels Parells‖ per tota la població, acabant amb les voltes a l’Església Parroquial. 11.30 Hores Pavelló Ricardo Tormo. Esmorzar popular. Al finalitzar les voltes, al Pavelló Ricardo Tormo, ―Dinar de Cassoles‖. 66 Diumenge 25 de Gener 12 Hores A la casa del Fester. Acte de trasllat de la Bandera de Sant Antoni Abat a la Casa de la Vila. 13 Hores Benedicció a la Plaça Major d’animals de tir i cavalleries. Seguidament, es realitzarà la ―Plantà d’arbres‖. 14.30 Hores En la Plaça Pont del Riu. Paella gegant per a 1.000 persones. 20.30 Hores Castell de Focs Artificials en l’Avinguda Jaume I a càrrec de la Pirotècnia Turis. L’any d’aquest cupó (2007) va ser el primer que la imatge de la foguera de Canals aparegué als cupons de la ONCE, però no l’últim. Cada any es demana a l’administració de la ONCE que el dia 16 de gener (dia de la foguera) aparega representada la foguera. No tots els anys es possible, però si mes d’un. Una vegada vista la programació anem a explicar detalladament les festes, les seues tradicions i la seua història: Cupó de la ONCE on ixen representades les festes patronals Font: elaboració pròpia 67 2.1. Entrà de la primera soca La festa d’aquest dia consisteix en que els festers entren la primer soca de la foguera a la plaça de l’església amb l’ajuda de cavalls. Després d’aquesta soca entren unes quantes més durant unes hores, però totes les demés entren després d’aquest dia fins que estiguen totes les que facen falta per a poder muntar la foguera. Mentre estan entrant les soques al llarg de la nit, els festers i les festeres reparteixen pastes típiques de Sant Antoni, cacaus, tramussos i mistela. Hui tots els arbres tallats i arrossegats fins la Plaça Major provenen de donacions desinteressades i no minva l’oferiment; però fins no fa massa anys n’hi havia un origen dual: per una part els arbres efectivament donats i per l’altra els tallats sense la deguda autorització. I encara podríem distingir entre els que s’arrancaven sense el coneixement legal o per dir-ho d’altra manera ―per baix mà‖, però amb l’acord tàcit de l’amo: es tractava d’oliveres que, per ordre governamental, no es podien tallar i el propietari desitjava llevar-se’ls de damunt per a plantar tarongers i aquells que eren simplement furtats, es a dir, tallats amb nocturnitat i traïdoria per quant l’amo no havia manifestat cap intenció de desprendre’s d’ells. I, més encara, si la soca provenia del terme local s’armava un ―guirigall‖ i poc més; però si a més a més venia d’un terme veí – freqüentment de Montesaentrava en acció la justícia i, com a mínim, la soca era retirada de la plaça i tornada al propietari. Enganxament del cavall a la soca Font: www.coneixercanals.com Cavalls que arrosseguen la soca Font: www.coneixercanals.com 68 2.2. Plantà del primer pi Tots els anys l’1 de Gener els festers, ajudats d’una espècie de forquetes, planten el primer pi de la foguera, que serà el eix des de el que començarà a formar-se durant tots els dies de la setmana fins el 13 o 14 de Gener per part d’uns 10 o 12 muntadors, que son els que poc a poc aniran muntant la foguera més gran del món. Sol fer uns 12 o 13 metros d’alçada i uns 30 metres de circumferència. L’acte de tallar l’arbre té, si es per a la Foguera, un ritual que s’inicia amb l’oferiment per part de l’amo o amb l’elecció deixant de banda al mateix (en moltes ocasions l’Estat o el propi municipi). L’altre pas és l’asserrament de l’exemplar: pi, taronger o fruiter. Acte que s’acompanya de la consumició de cacau i tramús (fruits secs de la gastronomia típica de les festes patronals), com a record d’antics àgapes comunitaris, i bevent vi a sovint. A partir d’ara ja en tenim una ―soca‖ més que hi ha que traslladar fins la Plaça Major. Els festers plantant el primer pi Font: www.coneixercanals.com Tallant un pi Font: elaboració pròpia 69 2.3. Muntatge de la foguera Un vegada plantat el primer pi, comencen a amuntegar troncs al voltant del pi fins tindre tot el cos de la foguera muntat. Quan ja tenen tots els troncs ben muntats i col·locats de forma que no puguen caure es posa la pinocha de pi per a cobrir els troncs. A continuació es posa un taronger en lo més alt de la foguera. Després d’estar la foguera coberta de la pinocha de pi es ―vist‖ de una pinocha mes grossa i brillant que li dona una aspecte més elegant a la foguera i amb aquesta pinocha aprofiten per omplir possibles buits que hagen quedat i que es quede lo més llisa possible. El pi central o arbre principal, anomenat ―mayo‖ a Rafelbunyol i els pobles foguerers de Castelló, acaba amb un remat posat: la ―capolla‖ que és, ni menys ni manco que una ―copa‖ d’un altre pi més farcit. També es posa ―capolla‖ al pi de Santa Creu i al de Sant Vicent i una cimera vegetal a d’altres fogueres votives: La de L’Alcúdia de Crespins porta unes ―palmeres‖ en al·lusió al desert on va fer part de la seua vida Sant Onofre, l’anacoreta i patró local. També Sant Antoni vixqué al desert; però la foguera de Canals, com també la de Cerdà, du un altre remat com és ben sabut: un taronger També amb tarongers es formava l’orla que ornava la capelleta del Sant Patró oberta a la façana principal del temple, enfront i molt prop de la Foguera. 70 El procés de muntatge seria el següent: - Primers troncs: Encara que hui els pins són la base pràcticament exclusiva de la foguera, no ha estat així fins a fa escasses dècades i antany era patent la gran diversitat de material combustible: branques de la poda i arbres sencers aportats per els festers, devots i col·laboradors. Aquests arbres son les anomenades ―soques‖. Aquest muntatge comença el dia 2 de gener, ja que el pi central es planta el dia 1 de gener a les 16 hores. - Primera pinocha: Popularment anomenada ―remulla‖, aquesta pinocha es la que queda després de deixar preparada la llenya de la base de la foguera. Aquesta pinocha s’ha de col·locar de forma estratègica, igual o millor que la llenya de la base, degut a que amb la remulla es dona la forma cònica casi perfecta i sense deixar buits. Font: www.coneixercanals.com Font: www.coneixercanals.com Font: www.coneixercanals.com Font: www.coneixercanals.com Font: www.coneixercanals.com 71 - Taronger: El per què de posar un taronger per cimera i no altre fruiter podria ser ―de caixó‖ si deixem de banda les teories etnològiques: Es posa un taronger perquè és l’únic fruiter, amb la seua germana la llimera, que manté la collita en ple mes de gener. A més a més cal considerar que és l’arbre més cultivat al terme, ocupant més del 50% de les terres regades i encara podríem afegir que presenta una verdor semblant a la de pinassa a més de ser vistós –amb el contrapunt daurat de les taronges-. - Acabada: Després de tindre la forma de la foguera amb el taronger al cim, es passa a l’acte que s’anomena ―vestir-la‖. Aquesta capa final, d’un verd intens, li dóna una vistositat especial a tot el monument i a més de proporcionar-li una espècie de maquillatge al grandiós con, elimina possibles imperfeccions en la seva superfície i és un condicionant que facilita la combustió en el cas de pluja durant els dies previs a la ―cremà‖, al actuar com a capa parcialment impermeable. Font: www.coneixercanals.com Font: www.coneixercanals.com Font: elaboració pròpia Font: elaboració pròpia 72 2.4. Dia de la Foguera Aquest dia els festers infantils son els que obrin les festes amb la cavalcada per tot el poble pujats a cavall i tirant joguets per a els més menuts. Més tard es reuneix tot el poble a la plaça de la vila on arriben festeres i festers. Una vegada arriben els festers infantils la festera de gracia major diu un discurs i seguidament tira un vitol. A continuació l’alcalde tira un altre vitol i desques des de el balcó li dona la bandera al fester que assumeix el títol de Bandera que la tindrà fins que s’acaben les festes. Després de l’entrega de la bandera comença l’ofrena on els més menuts van vestits amb els trages de canalins eixint desques la vila fins a arribar a l’església. A les 4 de la vesprada es fa la presentació dels festers de l’any següent al Casino Gran. Una volta els festers de l’any següent han sigut presentats i han tirat el seu primer vitol comencen les carrosses, que a part d’anar les festeres, també hi ha mes carrosses on van xiquets de Canals vestits del tema de la carrossa. El recorregut de les carrosses comença al final de l’avinguda fins la foguera, on els parells infantils li peguen tres voltes a la foguera i quan acaben tiren un vitol a la imatge del sant Antoni Abat que hi ha a la façana de l’església. Després de les carrosses es celebra una missa. Seguidament els festers, festeres de gracia i el mateix retor encenen la tranca que envolta la foguera i que es la que farà que comence a encendre’s. Tots els veïns que ho desitgen s’acosten a la foguera per a veurela cremar i molts d’ells col·laboren introduint paper en la foguera per a que es creme en més facilitat. Les festeres durant la ofrena Font: elaboració pròpia 79 Al mes de Gener, que son les festes patronals i quan mes turistes visiten la població, l’Aula Natura seria un lloc idoni per a acollir als turistes que desitgen veure les festes i passar la nit a la nostra població. Inclús aquells turistes que els agrada fer sendes per la serra, aquest alberg es idoni per el seu punt estratègic respecte a les sendes ja que es on comença la senda ―el portalet‖ que s’entrellaça amb les altres sendes de forma circular que permet acabar al mateix punt on comença la senda. La meua proposta seria buscar una persona que s’encarregaria de dur endavant el funcionament d’aquest alberg, rebre els visitants, encarregar-se del telèfon per a reservar habitacions o donar informació, etc. També buscaríem a una persona encarregada per a realitzar les funcions d’un educador mediambiental, la seua funció seria la de rebre grups escolars per a ensenyar-los a respectar el medi ambient mitjançant jocs i reproduccions de vídeos educatius a la sala d’audiovisuals. Per a trobar a les persones adequades per desenvolupar aquesta proposta, el que es faria seria el següent:es trauria a concurs, des de l’ajuntament, la proposta per a que tot aquell que estiga interessat en dur-la endavant faja entrega del seu projecte. Una vegada estudiades totes les propostes, tant la del alberg com la del educador mediambiental, es triaria aquella que, des de l’ajuntament, es crega la més adequada per a l’Aula Natura. Una vegada elegits els encarregats de dur endavant el funcionament de l’Aula Natura, es faria un seguiment del seu funcionament amb les enquestes de valoració als visitants de l’Aula Natura sobre el servici, la infraestructura, el personal, etc. 80 Un exemple de les preguntes que podria incloure aquesta enquesta seria el següent: 1. COM ENS HAS CONEGUT? a. Recomanació d’amics i familiars. b. Per Internet. c. Per fulls propagandístics. d. Altres fonts. 2. QUIN ES EL MOTIU DEL VIATGE? a. Senderisme. b. Festes patronals. c. Visitar a la familia/amics. d. Negocis. e. Escolar. 3. ES LA PRIMERA VEGADA QUE VISITA CANALS? a. Si. b. No. 4. RECOMANARIA L’AULA NATURA A UN AMIC O FAMILIAR? a. Si. b. No. 81 5. ATENCIÓ TELEFONICA/RESERVA ON-LINE. 6. SERVICI DE RECEPCIÓ. 7. HABITACIÓ I BANYS. Molt be Be Just Pobre Servell de neteja Llit confortable Il·luminació Nivell d’equipament Espai a l’habitació Calefacció Relació qualitat/preu Molt be Be Just Pobre Rapidesa, atenció, informació, detalls, etc. Molt be Be Just Pobre Check-in, indicacions, ajuda, facturació, etc. 82 8. CAFETERIA I RESTAURANT. Molt be Be Just Pobre Quantitat de menjar Varietat de plats Temps d’espera Neteja Amabilitat del personal Qualitat del menjar Relació qualitat/preu OPINIÓ, SUGERENCIES I COMENTARIS (espai lliure, respon si ho desitja) 9. HA TINGUT ALGÚN PROBLEMA? COM LI HO HAN SOLUCIONAT? 10. QUE PENSA QUE PODRIEM MILLORAR? 11. QUE LI HA AGRADAT MES DE L’AULA NATURA? I DE LA NOSTRA POBLACIÓ? No l’he utilitzat 83 Amb l’ajuda d’aquesta enquesta es comprovaria el bon funcionament de l’Aula Natura i si no es així, al la mateixa enquesta es pot veure que es el que no està funcionant be i solucionar-ho. Aquestes enquestes es deixarien a la recepció i a les habitacions, a la vista de tots els visitants, per a que amb les opinions dels nostres visitants puguen participar en el seu bon funcionament i millora. A banda d’aquestes enquestes, a la mateixa recepció, posaríem un llibre de visites per a que els visitants posaren les dades de procedència i així poder tenir un registre de les visites per a poder estudiar els tipus de clients que tenim. Una vegada estudiat aquest registre durant mes o menys un anys, podríem fer la publicitat en el lloc més adequat per al tipus de turista que ens visita o també fer un reclam als tipus de turistes que hi poden vindre però que ni hi venen tant. Respecte a la educació mediambiental, el que faríem seria fer un horari de visites escolars per a repartir-ho per els diferents col·legis dels voltants i que puguen vindre a visitar-nos. 84 A continuació vorem un exemple del cronograma de l’activitat de l’alberg: Activitats Preparar horari escolar Realització de les enquestes Pàgina web Publicitat Mesos Gener X X X Febrer X X Març X X Abril X X X X Maig X X X Juny X X Juliol X X X Agost X X X Setembre X X X X Octubre X X Novembre X X Desembre X X X X Una vegada explicat el meu projecte respecte a l’Aula Natura, passem a la Casa de la Cultura. En aquest cas, el nou projecte, es tracta d’aprofitar l’edifici que, al canviar la biblioteca que estava instal·lada a la Casa de la Cultura al nou edifici Ca don José, la Casa de Cultura es queda buida i degut a que a Canals no hi ha cap punt d’informació a banda de l’ajuntament, es podria habilitar una Tourist info per a que tots els turistes puguen acudir a un lloc on gaudir de tota la informació que desitgen de la població, follets informatius sobre els punts més importants per a visitar, mapes, follets amb programes d’esdeveniments, etc. Cronograma de l’Aula Natura Font: elaboració pròpia 85 Tant a aquest punt com a l’Aula Natura, durant els mesos d’estiu, a banda de la persona encarregada que estarà durant tot l’any, pot haver algun dels becats de ―la dipu te beca‖, es una beca que subvenciona la Dupitació de Valencia als ajuntaments de la província. Un exemple de follet que podríem trobar a la Tourist info seria el del plànol amb una ruta marcada que recórrega els llocs mes turístics de la nostra població. Ruta per la població de Canals Font: elaboració pròpia 86 CONCLUSIONS Una vegada acabat el meu treball final de carrera puc dir que, després de tot el que ens han ensenyat al llarg de la diplomatura, d’una població on a simple vista pareix que no puga tindre cap interés per als turistes, he comprovat que investigant sobre la història de la població i les seues possibilitats es pot fer un bon recorregut turístic per a captar l’atenció de turistes, sobretot amb un bon anàlisi previ. Gracies a la realització d’aquest treball, jo mateixa, he anat descobrint anècdotes i curiositats sobre les festes i edificis de Canals que abans no podia imaginar. Aquest es un dels motius per els que vaig triar Canals, per que es el meu poble i volia fer un anàlisi sobre tot allò que pot oferir la població, tant amb la seua història com amb les seues festes, cada vegada mes conegudes. A més he d’agrair a la meua amiga Clara Chorques, llicenciada en Ciències Ambientals, la seua ajuda en el projecte en els aspectes mediambientals i les seues aportacions amb idees per al projecte de l’Aula Natura i informació sobre la senda ―El portalet‖. 87 BIBLIOGRAFÍA ARNAU PALOP, R: ―Real monasterio de Santa Clara Canals‖. 75 aniversario traslado de real monasterio Santa Clara 1912-1987. DOMÍNGUEZ, M: Els Borja, La Safor, 1985. Follet d’informació turística: ―La Torre dels Borja‖. Edició 2006. MIRA, JOAN F: Els Borja: Família i mite, Gandia, 2000. PÉREZ SANCHO, Ll.: Canals: la Costera, Publicacions de l´Acadèmica Valenciana de la Llengua, València, 2006. ARNAU PLOP, R: Crónica de un centenario, Canals, 1994. ARNAU POLOP, R: Memorial de un campanario, Canals, 1988. POLOP MORALES, J.A: Canals i l’aigua: El riu dels Sants, 1844-1931, Ajuntament de Canals, 2007. RABASCO, M.: Sant Antoni: passatges d´un ritual, Ajuntament de Canals, 2005. SARRIÓ VALLÉS, R: Vida de San Antonio Abad, Canals, 1903. SIVERA FONT, S: Apuntes historicos descriptivos de Canals, 1907. VILA MORENO, A.: Aproximación a la historia de Canals, Ed. Vila Moreno Alfonso, Canals, 1981. VILA MORENO, A: Temes d’història local, 1994. -Canals: l´arbre, els arbres, Ajuntament de Canals, 1993. -Canals: temas de historia local, Ajuntament de Canals, 1994. -La foguera de Canals, Ed. Josep Lluis Mendoza Chorques, Canals, 2009. -Llibre de les festes patronals de Canals del 1992,1994, 1998, 2007 i 2009. -La foguera de Canals, Festers de Sant Antoni 2010. Internet - www.canals.es - www.coneixercanals.com - www.ine.es - www.valenciaterraimar.org 88 ANNEXES  Annex 1: plànol de Canals. Font: www.coneixercanals.com 95 Altar major Imatge de Sant Vicent Ferrer Imatge de la Mare de Deu dels Dolors L’Altar Major 96  Annex 8: instal·lacions públiques. Font: elaboració pròpia Centre de dia Pavelló Ricardo Tormo Entrada del poliesportiu Piscines del poliesportiu