Realització d'un concert en directe amb multicàmera

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA ESCOLA POLITÈCNICA SUPERIOR DE GANDIA Llicenciat en Comunicació audiovisual “Realització d'un concert en directe amb multicàmera” TREBALL FINAL DE CARRERA Autor/es: Daniel Ortega Cuenca Director/a/s: Enric Antoni Burgos Ramírez GANDIA, 2011 ÍNDEX Índex 1 Introducció: 3 1. Motivació 3 2. Justificació 5 3. Objectius 7 La música en valencià i l’audiovisual: 9 1. La Nova Cançó: la llavor de la música valenciana actual 9 2. La música valenciana en l’actualitat: les noves ones 15 3. La música valenciana actual: el buit audiovisual existent i les seues conseqüències 17 Procés de realització del treball audiovisual: 20 1. Preproducció 20 2. Pressupost 29 3. Producció 31 4. Postproducció 33 5. Pla de treball 36 Conclusions 38 Referències bibliogràfiques 40 1. Material escrit 40 2. Material audiovisual 41 Annexes 42 INTRODUCCIÓ 1. MOTIVACIÓ El treball que ací presente començà a concebre’s a finals de l’any 2009. Fou en aquell moment -ben entrat ja el quart curs de la carreraquan vaig començar a plantejar-me el meu futur laboral. En un principi, vaig tindre diversos dubtes i em vaig plantejar diferents possibilitats de PFC. No obstant, un dia hi va haver un punt d’inflexió: parlant un matí amb alguns dels components del grup de música Desgavell (també companys de la carrera, de cursos més avançats), va sorgir la idea d’enregistrar audiovisualment un dels seus concerts en directe. Així, com sabien que estava buscant i pensant quin Projecte Final de Carrera volia realitzar, em van proposar que, si volia, aqueix treball podia considerar-lo també el meu PFC. D’aquesta manera, se’m va obrir una possibilitat que no havia contemplat anteriorment (ja que tots els treballs que havia pensat fins a aqueix moment eren molt més teòrics i d’investigació). Però la veritat, és que, aquesta iniciativa em va semblar molt interessant i, si bé es tractava d’un treball ambiciós de dur a terme amb bon resultat, em motivà i em semblà interessant d’intentar-ho. Hi ha diverses raons i diferents aspectes que m’encoratjaren a dur endavant el projecte que ací presente. El fet que Guillem i Borja siguen amics i companys tant de la carrera com de la Plataforma d’Estudiants de l’EPSG i que confiaren en mi tan obertament per a l’enregistrament d’un dels seus concerts va ser vertaderament estimulador. Però hi ha més, i és que un dels punts que si que tenia molt clar del projecte és que havia de ser un treball que d’alguna manera es comprometera amb la nostra llengua i, ja que es realitzava ací i no a cap país de l’estranger, que posara l’accent en qualsevol dels diferents aspectes i possibilitats que ofereix el territori valencià i que encara queden per tractar i treballar. Precisament, el buit existent pel que fa a productes audiovisuals dels grups de música en valencià, i la possibilitat de contribuir a completar el treball sobre aquests aspectes, i així posar el meu granet de sorra, van conformar una altra de les motivacions. 2. JUSTIFICACIÓ La realització d’aquest PFC respon a la necessitat d’un grup de música de l’actual panorama musical valencià (Desgavell) de tindre un producte de caràcter audiovisual amb el qual poder donar a conèixer el seu treball i a través del qual poder aconseguir una difusió del grup més àmplia. Nogensmenys, la intenció final d’aquest PFC respon a la necessitat existent de crear productes audiovisuals que difonguen la música en valencià en general, ja que actualment hi ha una carència molt marcada en aquest aspecte. Aquest PFC també suposa la culminació dels estudis de la Llicenciatura de Comunicació Audiovisual, especialitat en cinematografia, ràdio i televisió. És per aqueix fet que tinc una gran motivació per aquest treball, ja que suposa el tancament a cinc anys d’estudis. A més a més, aquest treball, suposarà la meua carta de presentació allà on vaja, de manera que això suposa un factor més de motivació. No obstant, el que suposa una major motivació per a mi és el repte que significa realitzar tot el procés de gravació d’un concert de tres grups amb multicàmera, per tot el que representa: Ser capaç de coordinadar el grup de gent que integra la resta de l’equip, planificar cada detall en la preproducció per a que el dia de l’enregistrament isca tot el màxim bé possible, fer reunions amb diferents persones i entitats, aconseguir el finançament necessari per a la realització del projecte a través de les subvencions i de diferents organitzacions, gestionar el lloguer del material, aplicar tot el que s’ha programat en la preproducció el dia de l’enregistrament, aconseguir plasmar en la postproducció tots aquells objectius que t’has marcat (transmetre les sensacions i emocions d’un concert...) i dominar un programa d’edició professional com és l’Avid per a aconseguir un bon resultat final del producte audiovisual. Per altre costat, cal remarcar que la realització del projecte s’ha pogut dur a terme gràcies l’Àrea de Promoció i Normalització Lingüística de l’UPV, que oferix ajudes econòmiques per a la realització de productes audiovisuals en valencià i que ens ha permés poder llogar tot el material necessari per a la realització d’aquest treball. El projecte, per tant, ha tingut una sèrie d’exigències referents a les formes i a la seua utilitat posterior que han hagut de tenir-se en compte per a poder accedir a aqueixes ajudes. 3. OBJECTIUS 3.1 OBJECTIU PRINCIPAL Realitzar una producció audiovisual d’un concert de música en directe, amb matisos de documental. 3.2 OBJECTIUS ESPECÍFICS L’objectiu general es pot concretar en els següents objectius específics: 1) Basant-se en el sentiment universal d’estima per la música, aconseguir realitzar un record físic -en format DVDde l’actuació en directe del 21 de maig a Benimaclet del grup Desgavell, perquè el públic en general tinga l’oportunitat de regalar-se’l i recordar-lo tantes vegades com desitge. 2) Aconseguir que Desgavell puga continuar ampliant les seues fronteres, progressant i donant-se a conèixer més. 3) Dotar la música en valencià d’instruments audiovisuals perquè siga, per un costat, mostrada i difosa al nivell que li correspon, i per altre, perquè puga ser estudiada i analitzada millor des de diferents disciplines com ara són l’antropologia, la sociologia, la història, la música, etc... 4) Estudiar la memòria i els documents de desenvolupament del projecte per a tindre una idea en la qual poder basar-se en la futura realització de projectes semblants i estalviar en temps i pressupost, així com saber on aconseguir ajudes econòmiques que estan creades específicament per a obres d’aquest tipus. 5) Identificar els problemes i/o avantatges que ha aportat el projecte als seus beneficiaris. 6) Elaborar unes conclusions on s’expose el resultat obtingut fins al moment i les expectatives que es tenen sobre el futur. 2. LA MÚSICA VALENCIANA EN L’ACTUALITAT: LES NOVES ONES Actualment ens trobem en una època prolífica per a la música en la nostra llengua. Existeixen nombrosos grups, cada vegada de més estils musicals i amb més qualitat. També han nascut diverses associacions que tracten de fer un seguiment dels grups que canten en valencià i d’impulsar tot aquest moviment. Entre aquestes associacions destaca com a col·lectiu més important el Col·lectiu Ovidi Montllor (COM). El COM és una associació que va nàixer l’any 2004 amb l’objectiu de donar-li a la música en valencià “la dignitat i la projecció que es mereix als mitjans de comunicació”, com ells mateixos proclamen a la seua web. Actualment aquest col·lectiu compta amb més de 100 grups integrants i tracta també de cohesionar internament el sector dels músics i cantants que s’expressen en valencià, de manera que puga facilitar el foment del treball en xarxa i les relacions fluïdes entre els professionals d’aquesta plataforma. Després d’alguns entrebancs a l’hora de poder començar a dur a terme la seua tasca, diversos artistes que procedien de dues generacions de músics es posaren a treballar, muscle amb muscle, i contribuïren amb el seu granet d’arena al fet que la música en la nostra llengua començara a visualitzar-se i a fer-se un lloc en el mercat cultural. Gràcies a aquestes iniciatives, es va produir un creixement exponencial de públic, així com un augment considerable de festivals i concerts, una lletania de CDs recopilatoris i diversos catàlegs o directoris dels diferents grups que començaven a formar part del col·lectiu. Però, sens dubte, una de les majors i millors iniciatives per part del COM, va ser la convocatòria dels Premis Ovidi Montllor, uns guardons que s’atorguen anualment als artistes que publiquen música en valencià durant el transcurs d’un any. La primera edició d’aquesta convocatòria data de l’any 2006. Actualment, i després de cinc edicions, les modalitats que participen a concurs són: Premi al millor disc en les categories de pop, rock, cançó d’autor i folk; als millors arranjaments i orquestració; a la millor cançó i a la millor lletra. A més, l’ Escola Valenciana premia la millor maqueta. En la cinquena convocatòria d’aquestos premis, a més es van estrenar dues noves categories, com les de millor disseny de CD i millor videoclip. El col·lectiu també ha dut a terme algunes iniciatives de fort ressò popular, com el Top Manta de la Música en Valencià fet a la porta del Palau de Congressos de Castelló el 2 d’abril del 2004 durant el lliurament dels Premis de la Música,l’ocupació del Palau de la Música de València el 2 de març del 2005 o la Musicafestació del 22 de juliol de 2005. També s’han establert diferents relacions de complicitat i col·laboració amb altres entitats i col·lectius que han donat molt bons resultats, com ara el primer circuit de música en valencià “So de sons”, amb més de trenta actuacions repartides per sales, universitats, teatres i centres culturals que serveixen d’aparador per a un gran nombre de grups i solistes que tot just comencen i que necessiten xafar escenari per consolidar-se artísticament. 3. LA MÚSICA VALENCIANA EN L’ACTUALITAT: EL BUIT AUDIOVISUAL EXISTENT I LES SEUES CONSEQÜÈNCIES Tanmateix, tot i l’esforç de col·lectius com els esmentats, sembla que tot aqueix gran moviment musical valencià no té després el ressò a la societat que, per nombre de grups i quantitat de concerts que es realitzen, li correspondria. No entrarem ara a valorar quines són les causes d’aquest fet, que existir, existeixen, això s’analitzarà molt prompte en el documental “València necessita una cançó”. Però no sols hi ha aquesta carència, sinó que sorprén també el buit audiovisual que hi ha al respecte. És curiós, perquè sí que existeixen llibres com La cançó en valencià, de Josep Vicent Frechina; o Del sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas d’ Antonio Rubio i Hèctor San Juan. A més trobem obres com Història de la música catalana, valenciana i balear de Vicent Galbis López i el llibre La música valenciana a l'Arxiu José Huguet de Enrique E. Monfort . I també, com ja hem dit, són nombrosos els concerts que s’hi realitzen (en aquest sentit un altra entitat important que ajuda perquè açò siga possible és Escola Valenciana). Per tant, el buit radica en les noves tecnologies i en la realització de productes audiovisuals de qualitat que, de segur, ajudarien a donar el pas necessari per a la difusió dels grups de música que canten en valencià. Sols cal observar el nostre voltant i de seguida entendrem que els mitjans audiovisuals i els productes que ells ens permeten crear són de gran importància per a la difusió de qualsevol producte i per a aconseguir fer-se ressò en la societat de hui en dia. Un exemple ben actual ha estat la darrera campanya política per a les eleccions municipals i autonòmiques del passat mes de maig. Més enllà de si estem d’acord o no amb la diputada Mònica Oltra, s’ha de reconèixer que els vídeos de les seues intervencions a les Corts han estat vistos per una gran quantitat de gent i això ha fet que una gran part de la societat valenciana, que sense aquestos vídeos no sabria de la seua existència, ara la coneguen. I, així, també han aconseguit que es parlara del “boom” Mònica Oltra. Doncs bé, açò demostra que si existeix un producte innovador, creatiu i emocionant, com ho és per a un grup ampli de públic la música en valencià en general i la de Desgavell en particular, l’existència d’un material audiovisual ben treballat i promocionat com cal pot conformar l’ingredient final necessari perquè l’impacte social existent deixe de ser mínim per a passar a adquirir el nivell que li correspon. És de destacar que quan posem el nom d’un grup musical de les característiques que venim explicant al reproductor d’Internet Youtube, trobarem més del noranta per cent de les vegades vídeos enregistrats amb càmeres de mòbil o fotogràfiques amb una qualitat pèssima, vídeos que han estat gravats per públic assistent a aqueix concert i que des de dins han enregistrat imatges en continu moviment, amb àudio totalment saturat, amb imatges completament pixelades, i d’una durada que no sol sobrepassar els cinc minuts. Però açò no ocorre quan busquem grups catalans actuals, o grups de música que canten en euskera, i no cal dir ja de grups que canten en castellà o en anglés. Evidentment, estem parlant de grups de certa qualitat i de reconeixement nacional i internacional, com també en tenim a casa nostra. Curiosament, a València sols trobem un grup que n’és l’excepció, els Obrint Pas, que sí han realitzat tot un DVD d’un concert en directe i tenen al seu haver diferents vídeos i videoclips. I, precisament, són els més coneguts i els que més ressò tenen als mitjans audiovisuals tradicionals (televisió, ràdio, diaris...). Així doncs, queda ben clar, que la fórmula per aconseguir l’èxit i poder destacar en el món actual és aprofitar les noves tecnologies. PROCÉS DE REALITZACIÓ DEL TREBALL AUDIOVISUAL 1. PREPRODUCCIÓ A l’octubre de 2009 vaig decidir plantejar-me el meu Projecte Final de Carrera. Després de diverses opcions plantejades, la que més em va motivar va ser la gravació d’un concert en directe, ja que em permetria saber què era fer un projecte de gran envergadura on seria jo mateix el que tindria la màxima responsabilitat en totes les fases del projecte. A més, des del primer moment, vaig tindre clar que aquest treball havia de ser una oportunitat que havia d’aprofitar per a, després, utilitzar-lo com a carta de presentació a l’hora d’elaborar el meu Currículum Vitae, per a, posteriorment, trobar un treball. Una vegada decidit quin anava a ser el PFC, vaig començar a reunir-me, aquell mes d’octubre, amb els components del grup de música d’Oliva, Desgavell. En aquestes reunions em van traslladar el seu recolzament i em van dir que m’ajudarien en tot allò que ells pogueren. El primer desig que vam manifestar tant els components del grup com jo va ser que el concert es gravara a Oliva, perquè és on més públic podrien atreure i perquè tocar al seu poble els semblava important ja que els aportava més seguretat. No obstant, s’havia de complir un requisit fonamental i era que l’ajuntament organitzara eixe concert. D’altra manera no seria factible ja que contractar nosaltres un escenari, un equip de so, un equip de llums..., se’ns eixia del pressupost marcat. Ja pel febrer de 2010, després de moltes telefonades, va haver una reunió amb la regidora de festes, Rosana Torres Pérez. El resultat de la qual fou un compromís de realitzar, per part de l’ajuntament, un concurs de grups de música d’Oliva on el guanyador tocaria amb Desgavell en un concert organitzat per l’ajuntament. Desgavell seria el grup estrella en qualitat de convidat. No obstant, acabàrem rebutjant aquesta opció perquè l’ajuntament retardava cada vegada més eixe concert i sempre ens donava llargues. Així doncs, pocs dies després d’haver pres eixa decisió, el grup em va comentar que, Escola Valenciana, amb col·laboració amb el Centre Social Terra de Benimaclet i l’associació Benimaclet Viu, els havien convidat a participar en un concert a la ciutat de València, al col·legi Pare Català del barri de Benimaclet, amb els grups Obrint Pas i Benimaklet Klub Ska. Aquest s’emmarcava dins del Festival de Música Itinerant La Gira, d’Escola Valenciana. Em va semblar una molt bona opció ja que ens assegurava un nombre important de públic i un bon equip de so i il·luminació i, a més, suposava continuar amb els plantejaments inicials de recolzar la música en valencià (pel fet que els altres dos grups també canten en la nostra llengua). Començava, aleshores, una nova etapa de reunions amb els diferents coordinadors i organitzadors d’aquest nou concert. Amb els qui primer em vaig reunir fou amb Escola Valencia, concretament amb Tubal Perales i Xavier Martínez. En aquesta reunió els vaig exposar el meu projecte, els vaig explicar què era el que volia fer i, també, se’ls va plantejar la qüestió de si ells –Escola Valencianapodrien i voldrien ajudar econòmicament en el projecte (lloguer de càmeres i de tot el material necessari per a la realització de la gravació). Pel que fa a l’enregistrament del concert no van tindre cap problema, no obstant, la qüestió econòmica va ser una altra cosa. Em van dir que ells no podien posar diners, però que em deixarien una càmera de la seua propietat i que s’ajustava a les característiques que cercava, és a dir, una càmera de característiques professionals (Sony HDV Z1). D’altra banda, en aquesta mateixa reunió em van donar el contacte de Josep Pitarch, membre de la productora La Taca Produccions i del grup de música Benimaklet Klub Ska, per tal de veure si ell ens podia ajudar amb la qüestió del material per a l’enregistrament del concert. En definitiva, la conclusió de la reunió fou l’acceptació d’enregistrar el concert del dia 21 de maig del 2010 i el sí al préstec d’una càmera d’Escola Valenciana de manera gratuïta, a més del contacte de Pitarch. No obstant, abans de parlar amb La Taca Produccions, tenia pensat demanar el material a la universitat. De manera que vaig començar tota la gestió necessària per al préstec de l’equip de gravació a l’Escola Politècnica Superior de Gandia. Concretament el que el pla de rodatge especificava que necessitava era:  Cinc càmeres HDV  Un micròfon de canon  Pèrtiga  Tres micròfons de corbata  Cinc walkie-talkies  Tres focus de quars El resultat d’aquestes gestions fou poc satisfactori, ja que em van denegar el préstec per no tindre aprovat encara el Projecte Final de Carrera i per la qüestió de les assegurances, que no cobrien el material ni fora del recinte del campus ni els caps de setmana. Vaig parlar diverses vegades amb responsables però va resultar impossible trobar una solució. El que sí vaig aconseguir fou el permís per a consultar amb Mari Carmen Redondo el manlleu d’una de les càmeres de Telegrafies, una mirada al campus de Gandia. Després d’exposar-li la situació a la directora de Telegrafies, em va donar el seu consentiment per a utilitzar una de les seues càmeres (Canon HDV) i equip de so (pèrtiga i micròfon de canó). Açò, tot i ser una xicoteta ajuda, no em solucionava el problema principal ja que a banda de necessitar més càmeres, la que em deixaven tampoc era de la qualitat desitjada. Així doncs, vaig engegar altres vies per a aconseguir el material. El següent pas fou posar-se en contacte amb Josep Pitarch. La reunió que vaig mantindre amb ell va ser molt similar a la que vaig tindre amb Escola Valenciana, vaig exposar-li el projecte i li vaig demanar si podria ajudar amb el material de rodatge. Ell em va oferir una càmera de la seua productora, concretament una Sony HDV Z5, la qual complia amb els requisits. D’aquesta manera s’avançava un poc més per a aconseguir els objectius de pre-producció, però així i tot encara no hi havia tot l’equip que ens era necessari. Arribat a aquest punt, vaig realitzar una reunió de treball amb Andreu Marín Argente, persona que ha estat present durant tot el procés de realització del projecte ajudantme en tot el que ha calgut. Vam recapitular i el vaig informar de tot el que havia passat fins aqueix moment i en quin punt es trobava tot exactament. Donada la falta de material vaig començar a pensar més formes d’obtenir els recursos que em mancaven. Així doncs, les opcions que van sorgir foren: 1) Sol·licitar l’ajuda de Projecte Audiovisual en valencià de l’Area de Promoció i Normalització Lingüística (APNL) de la Universitat Politècnica de València en la qual es podia aspirar fins a un import màxim de mil cinc-cents euros. Aquesta ajuda la coneixia bé perquè he treballat de becari en aquest departament dins del Campus de Gandia. 2) Demanar als grups de música que coproduïren la producció i que, per tant, posaren diners per a la resta de les càmeres (això comportava de manera necessària que hauríem d’enregistrar tot el concert, és a dir els tres grups; una qüestió que encara no teníem clara). 3) L’última opció que em vaig plantejar fou la de fer jo mateix el pagament si les dues opcions anteriors no prosperaven. D’aquestes tres opcions la que millor em va parèixer va ser demanar la subvenció de l’APNL. Així que, com per poder sol·licitar aquesta ajuda s’havia de redactar un escrit amb l’explicació del projecte audiovisual i totes les necessitats tècniques per a la seua realització, va ser la següent feina a què em vaig dedicar. Aquest informe s’hi pot trobar adjuntat al final d’aquesta memòria. Finalment, la resposta que vaig rebre per part de l’APNL va ser positiva, donant-nos mil cinc-cents euros, i així vaig poder tirar endavant tot aquest projecte. Aleshores, vaig iniciar els tràmits per llogar el material que faltava a través de l’empresa IEC-Video. Vaig triar aquesta empresa perquè es trobava a València i tenia 3. PRODUCCIÓ Després d’haver tingut totes les reunions amb els diferents equips i associacions col·laboradores, ens endinsem en el primer i únic dia de rodatge. Un rodatge realitzat en directe sense talls ni repeticions, fet que augmenta la seua dificultat, ja que en cas d’error no hi ha espai per a la repetició. La gravació del projecte s’inicià a les tres d’aquell dia al local d’assaig de Desgavell, per l’equip d’entrevistes. Allí es van enregistrar imatges recurs dels membres del grup mentre carregaven els instruments en la seua furgoneta i es va realitzar una entrevista on se’ls va preguntar sobre les expectatives que tenien d’aqueixa nit. Més tard, sobre les sis de la vesprada, ja a València, es van captar també imatges recurs del grup assajant i fent les proves de so per l’equip d’entrevistes. Mentre, les quatre persones que formaven l’equip d’operadors de càmera configuraven la seua càmera Sony Z5, les sincronitzaven i numerava cadascú les quatre cintes miniDV que vam calcular que anava a utilitzar cada persona (ja que a hora i quart d’actuació per grup i amb cintes de 60 minuts, ens isqué un ús de quatre cintes). I mentre el grup d’operadors organitzava i preparava tot el material, el grup d’entrevistes anà on es dirigiren els membres del grup –que ja havien acabat les proves de so-. Concretament anaren a un bar del barri, i mentre comentaven l’ordre de les cançons, les melodies, i altres aspectes del concert, van enregistrar més imatges recurs. En aquell indret també es va gravar una entrevista amb unes preguntes sobre les sensacions que ells experimentaven en relació al públic. Quan l’equip d’operadors de càmera va finalitzar el tràmit de sincronitzar les càmeres, procedírem a establir contacte amb Xavi Sarrià (cantant d’Obrint Pas) i amb Josep Pitarch, (baixista de Benimaklet Klub Ska), perquè tingueren en compte que al finalitzar les seues respectives actuacions volíem fer una xicoteta entrevista sobre els grups i els seus concerts. 4. POSTPRODUCCIÓ Pel que fa a aquest apartat vam realitzar la primera captura durant la segona quinzena de juliol a les cabines d’edició de l’Escola Politècnica Superior de Gandia, aquest procés va suposar unes setze hores de treball a les cabines i al mateix moment visualitzava tot el material enregistrat i anava decidint quines imatges volia introduir i quines no en una primera ullada, encara que durant el transcurs del muntatge pogueren existir canvis. Així que passat l’estiu s’inicià el procés de muntatge a les mateixes cabines d’edició (news 2) del nostre campus universitari. Primerament em vaig plantejar el tipus de muntatge que volia realitzar, en el qual seria la música la que ens marcaria el ritme i l’estil. També vaig decidir fer ús del programa Avid Media Composer per dur endavant el projecte i per tant aprofitar el settings de multicàmera que ens proporciona aquest software, ja que d’aquesta manera el muntatge seria com fer la realització d’un concert en directe i podria treballar amb totes les càmeres sincronitzades per mantindre el moviments dels músics amb cap errada de ràcord. Sense pedre més temps començà la creació del primer esquelet del muntatge i a poc a poc se li va donar cohesió. Vaig continuar donant forma a tot el muntatge i abans de tindre-ho tot finalitzat, vaig decidir exportar la primera cançó del concert, Showtime, per pujar-la a Internet (concretament a www.youtube.com) perquè el públic tinguera la possibilitat de veure un xicotet avanç de la gravació, allò que anomenem espòiler. Açò es va fer per promocionar el treball, i perquè es creara un cert interés, és a dir, que s’incitava la curiositat de voler saber què era allò, quan eixiria a la llum, qui ho havia fet... I per provocar en el públic la motivació de trobar-se en aquelles imatges, de comprovar si es trobaven entre el públic gravat al vídeo del concert. Aquesta promoció es va fer, fonamentalment, a través de correus electrònics amb l’enllaç al vídeo adjunt i a través del Facebook de Desgavell, accions que van fer que l’espòiler obtinguera més de tres-centes visites en poc de temps. Va ser en aquest moment, quan vaig observar un error important i és que la qualitat de la imatge no era la desitjada i vaig descobrir que aquest problema venia donat des de la captura inicial del projecte. Aleshores vaig decidir tornar a capturar totes les imatges ja que volíem treure-hi la màxima qualitat possible, encara que tot allò suposara més feina i un cert pas enrere respecte a la planificació inicial del nostres pla de treball quant al muntatge i edició del concert. Així que amb setze hores més de feina realitzada vaig reiniciar el muntatge amb la mateixa tècnica d’edició realitzada anteriorment, és a dir, primer crear l’esquelet i anar donant-li forma a tot el concert. Referent a les decisions que vaig haver de prendre i consensuar durant el muntatge en citaré les més importants. Una fou si s’hi havia d’incloure les cançons i/o els fragments on els components del grup, així com també els col·laboradors, havien tingut errades molt clares i que eren molt visibles. La decisió fou que sí s’hi inclouria, que calia incloure-ho tot, perquè el meu treball era el d’una persona objectiva que s’encarregava de mostrar el que havia ocorregut. El fet de fer un determinat muntatge que fera palesa aqueixa realitat d’una manera enèrgica i vital, no llevava que haguera d’eliminar res, tot s’havia de veure, tant les coses que feren bé aquella nit com els pocs errors que van cometre. Un altra de les decisions fou que, cap al final del concert, els tècnics de llum oblidaren seguir les nostres indicacions i instruccions i van pecar de posar llums massa forts de color roig que, evidentment afectaven la imatge que captaven les càmeres. A l’hora de muntar esta part vaig plantejar-me diverses accions, com mantindre plans llargs d’una càmera on no apareixia tant eixe color roig, llevar-li intensitat a la imatge (fet descartat perquè li llevava la cohesió amb la resta de les imatges del concert) o no muntar eixa cançó. Finalment em vaig fer un replantejament sobre què estava fent, i em vaig adonar que no podia demanar les mateixes condicions a un concert en directe que a un videoclip, on es poden controlar molt més les coses. Així vaig decidir que si en algun moment puntual hi havia un poc més de roig, eren coses normals d’un directe, sempre i quan no es convertira en la tònica general de la imatge, qüestió que és ben clara que no ocorre. També m’hi vaig trobar amb plànols on el moviment de càmera no era el més adequat, sobretot a les dues càmeres que es trobaven enfront de l’escenari perquè estaven més en contacte amb el públic i, com és freqüent en aquests casos, hi ha persones que no tenen autocontrol i no saben respectar a aquells que estan treballant mentre ells estan de festa. Així que em vaig veure en l’obligació de rebutjar aquells moviments de càmera que no oferien el resultat esperat a causa de qüestions alienes al treball realitzat. D’altra banda, el plantejament inicial era incloure, al principi, un vídeo amb una cançó d’Obrint Pas i la seua entrevista i el mateix amb Benimaklet Klub Ska, però vaig desestimar aquesta opció per dos raons, la primera i principal va ser que el producte em quedaria amb una duració massa llarga i la segona raó era que no vaig considerar oportú iniciar el vídeo amb els que no eren els protagonistes reals de la nostra història, Desgavell. Així que vaig decidir fer-ho en pistes diferents, a les quals es pot accedir des del menú principal. Ja em trobava en l’últim procés de la postproducció, que seria l’exportació del projecte, aquest apartat el vaig plasmar de dues formes, per una banda l’exportació per poder enclaustra-ho tot en un DVD i per altra una exportació adequada per a passar a Internet. 5. PLA DE TREBALL A continuació presente un llistat de les fases de què ha constat el treball i les hores que he dedicat a cada una. Fase de treball Hores REUNIONS (Desgloçament): 1/09/2009 Andreu i Dani (plantejament del TFC) 15/09/2009 Desgavell 15/02/2010 Ajuntament Oliva 23/02/2010 Escola Valenciana 3/03/2010 Antonio Forés 16/03/2010 Mari Carmen Redondo 20/03/2010 Andreu i Dani (posada al dia de totes les gestions) 27/03/2010 La Taca Produccions 2/04/2010 Andreu i Dani (Lloguer de material) 13/04/2010 Escola Valenciana + La Taca Produccions 15/05/2010 Desgavell (Reunió final) 17/05/2010 Reunió amb tot l’equip Diverses reunions amb el tutor TOTAL HORES 1 1 1 1 1 0,5 0,5 1 1 0,5 1 1,5 4 14 RODATGE 20 CAPTURA: Segona quinzena de juliol: Captura 1 Primera quinzena de febrer: Captura 2 16 16 EDICIÓ Des de principis de març fins a meitat de maig, a quatre hores per jornada per dèsset jornades 68 MEOMÒRIA El mes de maig 16 TOTAL 216* *Equivalent a nou crèdits de la Universitat Politècnica de València, que és igual a 7,2 ECTS. CONCLUSIONS: Aquest treball tenia diferents objectius quan es va plantejar, sobre els quals ara hi podem reflexionar i analitzar si s’han complit. Començarem parlant sobre aquells que fan referència a la llengua. A dia de hui, ja amb el DVD acabat i llest per al seu ús, podem dir que el producte realitzat ha ajudat, i ajudarà, a la dinamització del valencià, ja que acosta al gran públic la música d’un grup de música jove, dinàmic i modern que canta i s’expressa en la nostra llengua. Això acosta a la societat la idea que, el valencià, també és al dia, que es poden realitzar treballs audiovisuals, o també, cantar i fer concerts en valencià. La qual cosa, almenys de moment, una gran part de la població sembla que desconeix perquè no li arriben aquests treballs (en part, per la escassa existència d’obres audiovisuals sobre el tema, com hem vist al llarg del treball). Així doncs, aquest DVD, ja ha trencat aquesta barrera, ha obert una nova porta i ha mostrat al públic en general que també es poden fer projectes personals o vitals en la llengua amb la qual es pensa i s’expressen els sentiments. D’altra banda, cal recordar tot allò que hem comentat sobre l’evolució de la música en la nostra llengua fins arribar al moment actual; un moment d’indubtable efervescència, d’exploració creativa de diversa temàtica i d’una gran diversitat estilística malgrat les dificultats que els nostres grups de música troben tant en la indústria discogràfica com en el pràcticament inexistent recolzament institucional. I cal recordar que el nexe comú de tots aquests grups és la llengua, el valencià, que com diu el crític J. V. Frechina “s’ha utilitzat per a expressar-se amb la naturalitat de qui canta com pensa”. Una naturalitat sentida entre els qui canten i entre el públic que els escolta però que no trobem en unes institucions que no faciliten la presència ni la difusió dels nous cantautors i agrupacions musicals. És en aquest sentit que projectes com aquest vénen a omplir un buit que és necessari cobrir, perquè hui els músics valencians s’escolten a la xarxa en tot el món i en la seua llengua; així el futur sembla optimista ja que comptem amb una producció abundant i de gran qualitat artística i amb un públic potencial també molt gran. Però falta la connexió entre ambdos i cal anar creant les vies que la permeten; el paper de les noves tecnologies és importantíssim i oferir productes ben elaborats que donen compte de la qualitat artística dels nostres grups i cantants, que els donen a conèixer a un públic cada vegada major, és no sols una necessitat sinó també un compromís amb la nostra cultura, en el nostre cas un compromís audiovisual. En aquest sentit he pujat ja un vídeo a la xarxa, a mode d’spòiler, anunciant el DVD que he preparat, i ja ha tingut unes quantes centenars de visites i ha estat comentat per diversa gent a la xarxa. Pel que fa a l’altre objectiu del projecte, l’apartat tècnic, caldria dir que un treball d’aquestes característiques et porta a enfrontar-te a un repte professional amb problemes reals als quals cal buscar-los solucions reals, així, tots els que han anat sorgint al llarg de tot el procés, com les dificultats amb el finançament, el lloc on s’anava a realitzar el concert o problemes amb la post-producció, s’han anat solventant gràcies al plantejament proposat d’estar sempre obert a trobar altres solucions i plantejar contínuament alternatives per si de cas fallava el pla A. Per tant, és un projecte que et fa aprendre moltíssim i t’avança, en certa manera, una pràctica al que serà el futur laboral, ja que he tingut l’oportunitat de tindre càmeres professionals i poder equilibrar-les i configurar-les jo mateix. I gràcies, també, al treball de recerca fet abans de la gravació (i després, evidentment, aplicant-lo en l’enregistrament el dia del concert) he aprés molt sobre la teoria i la pràctica de la gravació i edició en directe d’un esdeveniment públic com és un concert (els plànols, els jocs de càmera, etc...) Ara cal esperar a que el vídeo real comence a rodar i a que tots els objectius marcats de difusió comencen a complir-se. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES MATERIAL ESCRIT ASUNCIÓN BENEDITO, A. 82011): «lanostramusica.wordpress.com» (21 juny de 2011, 17h.) FRECHINA, J.V. (2011): La cançó en valencià. Dels repertoris tradicionals als gèneres moderns. València. AVL GALBIS I LÓPEZ, V. (2002): Història de la música catalana, valenciana i balear. Barcelona. Edicions 62 KAUFFMANN, S. (2010): Edición de vídeo con Avid Media Composer. Anaya Multimedia-Anaya Interactiva. RUBIO,A.; SAN JUAN, H. (2007): Del sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas. Barcelona. Mina (Grup 62) TOMÁS, M. (2009): «La novísima Nova Cançó » Article publicat al diari Levante EMV el 10 de maig de 2010. Manual Videocamara Digital HD Sony Z5 MATERIAL AUDIOVISUAL Dvd’s de diferents concerts en directe: DOVER. Came to me. LA GOSSA SORDA. L’últim heretge. LOS SUAVES. 29 años, 9 meses y 1 dia. LLACH, LL. La revolta permanent NEGU GORRIAK. 1990-2001 OBRINT PAS. En moviment. SKALARIAK. Republik Concert. STANDSTILL. Diez años y una zanahoria. 47 Àlbums  La revolta de l'ànima - 1997 1. La revolta de l'ànima 2. Som més 3. Els crits de la terra 4. El ritme de la gent 5. Àfrica  Obrint pas - 2000 1. On vas? 2. Trencar el silenci 3. Continuant avançant 4. Sota el seu cel 5. Telefeixisme 6. Ja no ens queda res 7. Cada cop 8. Temps d'esclatar 9. Quan no hi ets 10. No tingues por (A la memòria de Guillem agulló) 11. Punt de mira  Terra - 2002 1. No hem oblidat 2. Respecte 3. Sense terra 48 4. Més lluny 5. Fuster 82/02 6. Ara 7. Des de la nit 8. Avui com ahir 9. Lluny d'aquí 10. La marxa 11. Trets al cor 12. Del sud 13. El cant dels Maulets (amb Al Tall)  La flama - 2004 1. La flama 2. El foc i la paraula 3. Novembre 4. Cançó de bressol 5. Esperant 6. Caça de bruixes 7. Temps difícils 8. Mil nou-cents trenta-nou 9. Quatre vents 10. Records 11. No hi ha demà 12. Tornar a casa 49 13. Som  En moviment - 2005 – Recopil·latori de tots els àlbums i maquetes publicats fins el moment. 1. Fuster 82/02 2. Ara 3. El foc i la paraula 4. La flama 5. Esperant 6. No hem oblidat 7. 1939 8. Avui com ahir 9. Quatre vents (Amb Joan Garriga a l’acordió i Bolo i Edu de La Gossa Sorda a la Percussió) 10. Des de la nit 11. Novembre 12. No hi ha demà 13. La revolta de l'ànima 14. Caça de bruixes (Amb Carles Belda a l’acordió) 15. Sant Antoni 16. Cada cop 17. Telefeixisme (Amb Àlex de Inadaptats a la voz) 18. Trencar el silenci 19. Els crits de la terra / Bella Ciao 20. A Guillem (Discurs de Betlem Agulló, en record del seu germà Guillem agulló) 50 21. No tingues por 22. Del sud (Amb Borja Penalba a la Guitarra y Miquel Gil a la Veu) 23. A València 24. Som 25. El cant dels Maulets (Amb Titot de Brams a la veu y Al Tall a la veu)  Benvingut al paradís - 2007 1. Benvingut al paradís 2. Viure 3. Cau la nit (Amb Miquel Gil, ex Al Tall) 4. El gran circ dels invisibles 5. Una història d'amor 6. Lluna de plata 7. Alça't 8. Quan es fa fosc 9. Tres segles 10. Camins 11. Mentides 12. Malaguenya de Barxeta 13. Barricades 14. Cante 15. Somnis de lluna (Amb Area 23) 16. Amb la teua gent (Amb La Gossa Sorda) 17. Dakar 51 18. L’últim combat BENIMACLET KLUB SKA Benimaclet Klub Ska (BKS) és un projecte llargament ambiciat per alguns membres d'Obrint Pas i La Gossa Sorda. Des de fa 15 anys, la militància musical interrompuda de Xavi Sarrià, Miquel Gironès i companyia havia impossibilitat que s'haguessin pogut dedicar a altres projectes. Però després de la seva aturada de mig any, el lideratge del trombó d'Obrint Pas Marcos Úbeda va permetre tirar endavant BKS. Així, aquesta nova banda de Benimaclet està formada per Marcos i Albert d'Obrint Pas, el seu ex-baixista i fundador Josep Pitarch, així com alguns membres de La Gossa Sorda i Aspenkat. BKS interpreta versions d'alguns clàssics del gènere ska, i ens recorda quins són els millors sons d'aquest poble de la comarca de l'Horta, al País Valencià. El seu debut va ser el passat mes de febrer al Casal Cultural de Pego, i fa pocs dies van actuar al tercer Més que Rock de Benifairó de la Valldigna, juntament amb La Gossa Sorda i The Kluba. PRE-PRODUCCIÓ DEL PROJECTE FITXA TÈCNICA Producció: Dani Ortega i Andreu Marín (Paloma Redondo i Nuria Colomer) Realitzadors (Direcció): Dani Ortega i Andreu Marín. Il·luminació: Abdón Alcañiz i Manolo de la Rosa. Tècnic de so: Jaume Faraig. Operadors de càmera: Andreu Marín i Dani Ortega. Maquillatge: Sara Vilar. Vestuari: Cecilia Minaya. Grafisme: Borja Pons o Maria Fuster. 52 Foto Fija: Maria Fuster. GUIÓ TÈCNIC Referent al guió tècnic adjuntem un xicotet croquis orientatiu d’on estaran situades les càmeres. La de pla general estarà fixa i connectada a un ordinador, les altres dos seran lliures, ens mourem cadascú cobrint un costat i agafant plans molt diferents els uns dels altres: Des de dalt, des de baix; frontals, de costat; de prop, de lluny; etc... Primera part: Com arriba Desgavell a l’actuació, la carrega d’instruments en la furgoneta i el camí cap a el concert: Guió tècnic: P.G: L’entrada al local d’assaig. P.M (Seqüència): Des de l’entrada fins a dins del local, on trobarem “treballant “ el grup. P.P Curt: Talls de veu als components per separat o en parelles: (normalitat absoluta i relaxats per respondre les preguntes.) Preguntes als membres:  On s’ha d’anar aquesta nit?  Amb qui compartiu escenari?  Tot preparat? Com van els ànims?  Què espereu d’aquest concert? La gent us acollirà bé?  Teniu alguna sorpresa preparada per a aquesta nit? Segona part: 53 Arribada al concert, muntatge del escenari i prova de so. Guió tècnic: PP: Dins la furgoneta, pla de l’entrada al barri del concert (buscar una senyal de trànsit que indiquen Benimaclet/Oliva). Algun membre del grup fa un comentari del tipus: Ja arribem!!. PG: Mentre el grup descarrega els instruments farem preguntes als membres de l’estil:  Vindrà molta gent?  L’esforç d’aquest moment es veu remunerat per part de l’ambient, els companys i el públic?  Buscar una “continuïtat”, per exemple: Anem a fer la prova de so, vine, vine. PG Curt: Es veu tot l’escenari i com entren els primers membres a provar (Marc/bateria) PM llarg: Seguiment del primers retocs de bateria. PP: Cara de Marc (bateria), diversos PP i P Detall de la bateria i Marc, platerets, el peu del bombo... Repetirem aquestos plans, buscant la diversitat narrativa dins d’aquest format amb tots els membres de la formació. Tercera Part A: Hora de menjar. Enregistrarem unes quantes imatges d’ells sopant a mode d’imatges recurs per a captar moments alegres, d’unió i amistat dels components del grup i de com fan pinya en una situació social com és el sopar tots junts abans del concert. Tercera part B: JA TENIM TOTES LES CÀMERES EN REC PLA DE L’ESCENARI I POSICIÓ DE LES CÀMERES 54  Càmera 1: Encarregada dels PG que hauran de ser variats (ús de zooms, panoràmiques, etc) .  Càmera 2: Responsable de gravar PG curts i PA del cantant, encara que també deurà gravar al guitarrista (Guillem) donat que ell també necessita el micròfon per fer els cors. També variarà el moviment.  Càmera 3: La seua posició serà al lateral dret de l'escenari, per tant serà l’encarregat de gravar al baixista (Llopis) i a l'altre guitarrista (Borja), amb una dinàmica similar a la càmera 2, donat que Llopis (baixista) també fa cors. PPP, PM, PP. CÀMERA 3 CÀMERA 4 CÀMERA 5 VENTS CÀMERA 2 CÀMERA 2 55  Càmera 4: La seua funció és la de arreplegar les imatges dels vents: un trompeta (Jesús) i un trombó (Gerard) i un bombardí (Joan), ací ens interessen PA de perfil dels tres vents, i arreplegar en un PG curt els seus balls, i amés també estarà pendent del bateria (Marc) amb plànols detalls i molt de moviment de càmera i dels plànols.  Càmera 5: Encarregada del “making off”, farà talls de veus dels participants de l'organització i els membres dels grups. Quan finalitzen tots els concerts sortira a parlar amb el públic. Preguntes a Desgavell:  Contents amb el resultat?  Que ha suposat aquesta experiència?  Les càmeres intimiden?  Com han anat les col·laboracions? Preguntes a BKS:  Grups amb experiències viscudes per “separat”?, Quin valor afegit us dona treballar amb altres grups?  Projectes de gravació?  La resposta del públic des de el vostre inici (apnees un parell d'anys), com ha estat? Preguntes a Obrint Pas:  Com estan ha anant les experiències acústiques?  Perquè ve donat tocar en acústic?  Podem saber quelcom del futur pròxim d'Obrint Pas? Tercera part C: 56 Un grup d'amics es gravaran a ells mateixa tot el seu recorregut i experiència d'eixa nit, el sopar que faran junts, la arribada al concert i gravaran tot allò que pensen en el moment. PRODUCCIÓ: La gravació tindrà lloc el dia vint-i-u de Maig de 22:00h a 01:00 en l’institut Pare Català de Benimaclet. El material necessari és el següent:  6 càmeres de vídeo (Sony Z5 HDV i Cannon)  EL format de l'obra serà en 16:9 i en DVD.  Taula de so (SIMES)  1 micròfon de pèrtiga .  Maleta/kit d’il·luminació  Ordinador PRESSUPOST: Videocàmera Sony Z5 HDV: 120€/jornada per 6 càmeres fa un total de 720€ Grua + 2 Operadors: 800€/jornada Il·luminació:275 € (filtros, bombilles per a HDMI i Fresnel, per exemple) Total: 1795€ COMPROMÍS AMB EL VALENCIÀ L’objectiu final d’este treball és facilitar la difusió de música en valencià feta a la nostra terra. Amb el projecte de gravar el concert del 21 de maig, estem donant l’oportunitat a determinats grups de música de poder gaudir d’un concert seu en directe, en format DVD, d’una manera professional, i que d’altra manera no es podrien haver permés pagar. Així