Gestió i organització de la secció local : el cas de la biblioteca pública de Simat de la Valldigna
Abstract
[CA] La secció local d'una biblioteca pública municipal, és la memòria de la localitat a la que pertany. La conservació, organització, recuperació i difusió d'aquesta secció és vital per aconseguir que la història local perdure al llarg del temps i a més, per facilitar l'aparició de nous estudis. La varietat de les tipologies documentals implica realitzar diferents procediment tècnics per a cadascuna d'aquestes. No totes poden estar catalogades al sistema de gestió documental Abysnet. Al formar part d'un catàleg col·lectiu com és la Xarxa Electrònica de Lectura Pública Valenciana, cal seguir unes pautes de treball comunes per a totes les biblioteques de la xarxa. Malgrat açò, cal que tota la documentació siga controlada i classificada per a futures consultes.
Full text
GESTIÓ I ORGANITZACIÓ DE LA SECCIÓ LOCAL. EL CAS DE LA BIBLIOTECA PÚBLICA DE SIMAT DE LA VALLDIGNA Alumna: Amanda Ribera Ribera Directora: Luisa Tolosa Robledo Juliol 2011 Titulació: Llicenciatura en Documentació
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 2 Resum: La secció local d’una biblioteca pública municipal, és la memòria de la localitat a la que pertany. La conservació, organització, recuperació i difusió d’aquesta secció és vital per aconseguir que la història local perdure al llarg del temps i a més, per facilitar l’aparició de nous estudis. La varietat de les tipologies documentals implica realitzar diferents procediment tècnics per a cadascuna d’aquestes. No totes poden estar catalogades al sistema de gestió documental Abysnet. Al formar part d’un catàleg col·lectiu com és la Xarxa Electrònica de Lectura Pública Valenciana, cal seguir unes pautes de treball comunes per a totes les biblioteques de la xarxa. Malgrat açò, cal que tota la documentació siga controlada i classificada per a futures consultes. Paraules clau: secció local, fons local, biblioteca pública municipal Simat de la Valldigna, Xarxa Electrònica de Lectura Pública Valenciana, Absysnet.
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 3 ÍNDEX 1. Introducció............................................................................................................. 6 1.1 Justificació del treball............................................................................. 6 1.2 Objectiu.................................................................................................. 7 1.3 Material i mètode.................................................................................... 8 2. Simat de la Valldigna i la seua biblioteca.............................................................. 9 2.1 Breu introducció històrica........................................................................ 9 2.2 Simat de la Valldigna a l'actualitat........................................................... 10 2.3 Les festes................................................................................................ 11 2.4 La Biblioteca pública municipal de Simat de La Valldigna....................... 12 2.4.1 Història..................................................................................... 12 2.4.2 Seccions i serveis..................................................................... 15 3. Fons local en biblioteques públiques municipals: concepte, tipologia i marc legislatiu. 28 3.1 El fons local de Simat de La Valldigna....................................................... 33 3.1.1 Situació de partida...................................................................... 33 3.1.2 Les publicacions locals seriades................................................ 37 3.1.2.1 Llibres de festes.......................................................... 39 3.1.2.2 Publicacions periòdiques locals.................................. 40 3.1.3 Fons local: organització i classificació.................................... 42 3.1.3.1 Procés tècnic.............................................................. 48 4. La Xarxa Electrònica de Lectura Pública Valenciana (XLPV)................................... 64 4.1. Introducció................................................................................................ 64 4.2. El sistema de gestió documental ABSYSNET 1.6.................................... 67 4.3 Catalogació analítica................................................................................. 73 4.3.1 Pautes de treball........................................................................ 75 4.4 Creació d'autoritats locals.......................................................................... 85 4.4.1 Pautes de treball........................................................................ 92 5. Resultats.............................................................................................................. 98
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 4 6. Conclusions........................................................................................................... 100 7. Bibliografia.............................................................................................................. 102 8. Índex de figures 8.1.Figura 1.................................................................................................... 10 8.2. Figura 2.................................................................................................. 17 8.3. Figura 3................................................................................................... 18 8.4. Figura 4................................................................................................... 19 8.5.Figura 5..................................................................................................... 20 8.6. Figura 6..................................................................................................... 21 8.7. Figura 7..................................................................................................... 22 8.8. Figura 8...................................................................................................... 23 8.9. Figura 9...................................................................................................... 35 8.10.Figura 10.................................................................................................. 36 8.11. Figura 11.................................................................................................. 37 8.12. Figura 12.................................................................................................. 56 8.13. Figura 13................................................................................................. 57 8.14.Figura 14.................................................................................................... 58 8.15. Figura 15.................................................................................................. 59 8.16. Figura 16.................................................................................................. 60 8.17. Figura 17................................................................................................... 61 8.18.Figura 18..................................................................................................... 62 8.19. Figura 19..................................................................................................... 63 8.20. Figura 20..................................................................................................... 66 8.21. Figura 21...................................................................................................... 67 8.22. Figura 22...................................................................................................... 68 8.23.Figura 23.................................................................................................. 69 8.24. Figura 24.................................................................................................. 69 8.25. Figura 25.................................................................................................. 70
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 5 8.26. Figura 26................................................................................................. 71 8.27. Figura 27...................................................................................................... 77 8.28. Figura 28...................................................................................................... 79 8.29.Figura 29.................................................................................................. 79 8.30. Figura 30.................................................................................................. 80 8.31. Figura 31...................................................................................................... 81 8.32.Figura 32.................................................................................................. 82 8.33. Figura 33.................................................................................................. 99 9. Annexos 9.1. Annex 1...................................................................................................... 106 9.2. Annex 2...................................................................................................... 109 9.3. Annex 3...................................................................................................... 112 9.4. Annex 4....................................................................................................... 115
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 6 1. Introducció 1.1. Justificació del treball En un primer moment, el tema d'aquest projecte consistia en realitzar un repertori bibliogràfic de la comarca de la Valldigna, comarca que compren les poblacions de Tavernes de la Valldigna, Benifairò de la Valldigna, Barx i Simat de la Valldigna. Després d'una primera reunió amb la tutora del projecte Luisa Tolosa, aplegarem a la conclusió que resultaria molt més interessant delimitar a una sola població, per elaborar un repertori molt més exhaustiu i precís. Encara que, abans de prendre una decisió definitiva, visitaria la biblioteca i l'arxiu de Simat de la Valldigna (era la població que em resultava més interessant) per conèixer el contingut del fons local o millor dit, part del contingut. Una vegada visitada la biblioteca i l'arxiu, el projecte canvià per complet. Per què fer un repertori bibliogràfic quan hi havia (baix el nostre punt de vista) una tasca més important, al mateix temps que necessària: La gestió i organització del fons local. Encara que, la Llei d'Organització del Sistema Bibliotecari Valencià indica que1: Totes les biblioteques públiques incorporades al Sistema Bibliotecari Valencià hauran de tenir les seccions següents: secció infantil-juvenil, secció d'adults, seccions de publicacions periòdiques i secció local: correspon a aquesta última l'adquisició, i la conservació de tot el material bibliogràfic, hemerogràfic i àudiovisual d'interés local”2. Considerem que hi han més tasques a realitzar, a part de l'adquisició i la conservació, per aconseguir que aquesta secció satisfaga les necessitats de informació de tots els usuaris que la requereixen. És important, que la secció local estiga organitzada i automatitzada per a una correcta cerca i localització i així convertir-la en un Sistema de Informació Local (SIL). Per aquest motiu, i com s'exposa en més detall als següents apartats, el projecte inicial d'un repertori bibliogràfic local és transformà en la organització, catalogació i classificació del fons local de la Biblioteca Pública Municipal de Simat de la Valldigna. Entrant en més detall en el que considerem una font d'informació de gran 1 Llei 10/1986, de 30 de desembre, d'Organització bibliotecària de la Comunitat Valenciana. 2 Aquesta llei ha quedat derogada per la nova llei de biblioteques de la Comunitat Valenciana (Llei 4/2011, 23 de març). Al principi del treball encara no existia pel que en varies part del treball continua nomenat-se aquesta i altres lleis actualment derogades. Malgrat tot, no hi ha ningún article o part de l'article a la nova llei que faça referència a l'obligatorietat del fons local per part de les biblioteques públiques.
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 7 importància com son els Llibres de Festes i altres publicacions periòdiques pròpies i úniques de la localitat. Encara que per costum, estem parlant de la Biblioteca Pública de Simat de la Valldigna, cal matisar que realment es tracta d'una Agència de Lectura Pública, doncs Simat de la Valldigna compta amb un total de 3.700 habitants3 i com exposa el Decret 119/2005 de 24 de juny4 : “[...] es considera com a agència de lectura pública municipal el servei i centre de lectura pública pel qual es doten els municipis valencians de menys de 5000 habitants. Estes agències de lectura pública municipals constituïxen una unitat administrativa bibliotecària per si mateixes.” Al estar dins de la Xarxa de Biblioteques Públiques de la Comunitat Valenciana, la biblioteca (o agència de lectura) de Simat, treballa amb el programa de la Xarxa Electrònica de Lectura Pública Valenciana, Absysnet. Eina que utilitzarem per catalogar els documents que considerem pertinents, però sempre seguint les pautes de treball marcades per la Xarxa Electrònica de Lectura Pública Valenciana (a partir d'ara XLPV). En aquest projecte, també crearem les autoritats necessàries per catalogar els materials de temàtica local. Per realitzar aquest treball, donat que moltes de les autoritats utilitzades seran úniques per a esta biblioteca o per a les biblioteques de la comarca de La Valldigna, seguirem les pautes de redacció d'autoritats marcades al curs impartit pel personal de la XLPV. I sempre que siga possible, abans de crear una nova autoritat, les utilitzades per la Biblioteca Nacional d'Espanya i/o la Biblioteca Valenciana. 1.2. Objectiu Podem considerar que els objectius que es pretenen aconseguir amb aquest projecte, resumits en quatre grans punts, son els següents: Organitzar físicament la secció local per a una eficaç localització dels materials a cercar. Catalogar mitjançant el sistema de gestió documental de la XLPV, Absysnet, el fons documental més important i més demandat pels usuaris. Prestar especial importància durant la catalogació, als articles dels llibres de festes, publicacions periòdiques locals i revistes de investigació comarcal. 3 Consulta realitzada a la pàgina del Institut Valencià d'Estadística http://www.ive.es/ 4 Decret 119/2005, de 24 de juny, del Consell de la Generalitat pel qual es dicten normes per a la creació de centres de lectura pública municipals a la Comunitat Valenciana.
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 8 Crear, millor dit, proposar la creació de les autoritats necessàries (quan siga necessari) per la catalogació i classificació del fons local: autors, matèries, entitats, etc. 1.3. Material i mètode Davant del cúmul de informació (de diferents tipologies documentals) amb que ens trobàrem, el primer pas fou cercar documentació per conèixer com hi havia que tractar i gestionar aquest fons documental. Després de cercar en diferents catàlegs com el propi de la XLPV5 i el catàleg de la biblioteca de la Universitat Politècnica de València6, trobarem el que seria un dels manuals claus per aquest treball: La sección de temas locales en la biblioteca de Juan José Fuentes Romero7. A més utilitzarem articles d'experiències reals en biblioteques públiques del país, cercats a la web. Una vegada decidits els criteris d’organització i realitzat el treball físic d'ordenació de tot el material que no podia ser automatitzat (efímera, cartells, etc.), passarem a la catalogació de monografies amb el programa de gestió Absysnet. Tot açò, seguint les pautes de treball de la XLPV per a la catalogació assistida de monografies i consultat el catàleg de la Biblioteca Valenciana8 com a punt de referència. El següent pas , la catalogació de sèries i analítiques de les publicacions locals, incloent els diversos llibres de festes de la localitat. Treball extens però al mateix temps satisfactori, seguint en tot moment les pautes de treball de la XLPV, les Regles de Catalogació del Ministeri9 i la Classificació Decimal Universal10. No hem trobat gairebé exemples vàlids per poder-nos orientar, així que ha sigut un treball de decisió i de contacte directe amb els tècnics de la XLPV. Per finalitzar, a partir de la consulta en les bases de dades d'autoritats de la Biblioteca Valenciana i de la pròpia XLPV, hem controlat així la homonímia per a les autoritats-noms de persona de les publicacions seriades locals. D'aquesta manera hem proporcionat la informació per a que des de la XLPV crearen aquestes autoritats de forma fiable i verídica. 5 <http://xlpv.cult.gva.es/absysnetopac/> 6 <http://www.upv.es/pls/obib/sic_opac.FormConsulta> 7 FUENTES ROMERO, J.J. La sección de temas locales en la biblioteca. Gijón: Trea, 2005 8 <http://bv.gva.es/screens/opacbv_spi.html> 9 REGLAS de catalogación. Madrid: Ministerio de Cultura, Secretaría General Técnica, Subdirección General de Información y Publicaciones, 2010 10 CDU: Clasificación Decimal Universal: Norma UNE 50001: 2000. Madrid: AENOR, 2000
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 9 2. Simat de la Valldigna i la seua biblioteca. 2.1. Breu introducció històrica11. Des de fa milers d'anys els territoris de Simat de la Valldigna estan habitats. Els primers habitants van construir les seues cases prop d'una font (la Font Gran) que estava rodejada de canyar. Durant l'època romana i fins l'arribada dels musulmans la població de la zona va ser poc nombrosa, tanmateix el període musulmà significà un procés de creixement demogràfic a la vall. Els àrabs que durant segles gaudiren d'aquest lloc, treballaren i regaren les seues terres amb aquesta aigua. Al Llibre del Repartiment s'esmenta aquesta alqueria amb el nom de Cimat (carrer), la qual Jaume I donà posteriorment a Pere Azllor. La conquesta cristiana del segle XIII marcarà una nova etapa en la història d'aquesta població. Jaume II va organitzar una expedició contra els regnes de Múrcia i Almeria a finals del segle XIII. La campanya va ser victoriosa i quan en tornar passaren per la vall D'Alfàndec, el rei sorprès per la bellesa es girà cap a l'abat del monestir cistercenc de Santes Creus i li digué: “Vall digna per a un monestir de la vostra religió!”. Aquest respongué: “Vall digna!. El dia 15 de març de 1297, a València, el rei fa donació de la vall d'Alfàndec al Cister perquè hi funde un monestir sota l'advocació de Santa Maria. El territori, amb els castells de Marinyén i Alcalá, i les alqueries de Benifairó, Alfulell, Ràfol, Tavernes, l'Ombria, Alcudiola i Massalalí canviarà de denominació i s'anomenarà Valldigna. Les possessions que l'abat pren el 18 de març augmenten el 12 de maig quan el rei els atorga la jurisdicció de Simat, després de comprar aquesta propietat a Pedro Montagud i a Tello Enguix, descendents de Pere Azllor, per la quantitat de 12.000 sous. Així, els monjos de Santes Creus rebien de mans del rei la integritat de la vall. Simat començà a viure, a partir del naixement del Monestir de Santa Maria de la Valldigna, un període de dependència del gran cenobi. Cristians i musulmans van conviure en aquesta vall fins l'expulsió dels moriscos al s. XVII. Aquest decret va tenir greus conseqüències demogràfiques i econòmiques a les nostres terres. Més de 2.000 moriscos embarcaren cap a Orà i, llevat d'una part de Simat, on vivien cristians vells, els pobles de la Valldigna van quedar completament despoblats. Durant els segles posteriors el terme general de la Valldigna es va repoblar i va formar una unitat territorial depenent de la senyoria del Monestir de la Valldigna. Aquesta situació es manté fins al segle XIX quan el 1835 es publica el Decret de Desamortització que suposa l'exclaustració i la partició del terme general de la Valldigna. El 1837, es divideix i es delimiten els termes de Simat i Benifairó. En canvi, per al monestir la desamortització va suposar la finalització del senyoriu de l'abat sobre les terrers de la vall i el començament de l'espoli i la ruïna durant els anys que va pertànyer a mans particulars. Fins l'any 1.991, quan va ser 11 http://www.turismevalldigna.org [Consulta:02.06.2010]
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 16 “En aquestes biblioteques seran obligatoris els serveis següents: a) Sala de lectura. b) Préstec a domicili amb les excepcions que s'establisquen. c) Publicacions Periòdiques.”19 Les seccions establides per la Llei d'organització bibliotecari estan repartides entre les tres sales següents: Sala de Lectura Es la sala de major grandària, amb una capacitat màxima de 36 persones assegudes en les taules i 3 als ordinadors d'ús públic d’Internet. Les prestatgeries d'aquesta sala són d' accés lliure, seguent ben diferenciada la secció d'adults de la secció infantil i juvenil, on els llibres són més accessibles per als usuaris menuts. Les prestatgeries de fusta estan recolzades a les parets, bordejant així la sala, i deixant l’espai suficient per als ordinadors i el mostrador de préstec. Al centre disposem de sis taules amb sis seients cadascuna. A la secció infantil-juvenil podem trobar llibres en valencià, castellà i també en llegües estrangeres, revistes adequades a l'edat, llibres de matèries i obres de referència. Estan clarament diferenciats el que són els llibres juvenils dels infantils. Els primers estan col·locats a les prestatgeries d’altura estàndard per adults, separant el que són llibres de matèries – amb signatura Ji les dos primeres xifres de la CDU; els llibres de narrativa separats per la llengua del text; i els llibres juvenils de poesia, teatre i còmics amb la signatura J-P, J-T i J-C, respectivament. Els llibres infantils, de fàcil accés en prestatges adaptats als xiquets i xiquetes, estan ordenats per col·leccions, deixant una prestatgeria per a tots els àlbums. En aquest cas no es separen els llibres per llengua. La secció de publicacions periòdiques i referència, també estan en aquesta sala, però distanciades de la secció infantil-juvenil per evitar el soroll i moviment característic ¡ de la secció. Per finalitzar, trobem el mostrador de préstec i informació i referència situat a l’entrada de la sala, ja que és la zona més dinàmica i que rep més visites per part dels 19 La nova llei 4/2011 de 23 de març, a l'article 18 dedicat als serveis indica els serveis bàsics que almenys ha d'oferir qualsevol centre bibliotecari integrat en la XLPV, i són: a) Informació i orientació per a l'ús de la biblioteca i la satisfacció de les necessitats informatives dels ciutadans. b) Informació bibliogràfica i de referència. c) Lectura i consulta en sala de les publicacions que integren el seu fons. d) Préstec individual de llibres i d'altres materials. e) Accés a la informació digital a través d'Internet o les xarxes anàlogues que es puguen desplegar.
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 17 usuaris. Des del mostrador és pot controlar tota la sala de consulta, en canvi, la sala general queda desatesa per falta de visibilitat i sobretot de personal. Figura 2: Sala de Lectura, Biblioteca de Simat en 2010. Font: Luisa Palomares Toledo
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 18 Sala General La sala general està repleta de prestatgeries, de fet, no hi ha taules ni altre tipus de mobiliari que no siga prestatgeries de fusta fixades a la paret, i altres formant corredors al centre de la sala. En quan a la documentació, podem trobar tots els llibres destinats a adults, tant de matèries com de literatura. Tots ells ordenats seguint la Classificació Decimal Universal (CDU), destacant la novel·la, poesia, teatre i la biografia, com es segueix en totes les biblioteques públiques. Utilitzant, per a tots ells, la signatura topogràfica: En cas de matèries les tres primeres xifres de la CDU, seguit de les tres primeres lletres del cognom del autor/a (si en té) en majúscules i les tres primeres lletres de la primera paraula del títol (obviant els articles) en minúscula. En el cas de novel·la, poesia i teatre és substitueix les xifres de la CDU per les inicial N, P i T, segons corresponga, i la resta de la signatura igual que per als llibres de matèries. Figura 3: Mostrador de préstec i devolució, Sala de Lectura. Font: Luisa Palomares Toledo
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 19 La signatura per a les biografies amb la inicial B i les tres primeres lletres de la persona biografiada en majúscules. A continuació canvia depenent que siga biografia o autobiografia. En el primer cas seguiran les tres primeres lletres en minúscula de l'autor/a de la biografia i, en cas d'autobiografia, les tres primeres lletres del títol de l'obra. Aquesta sala encara no està completament informatitzada, malgrat que la biblioteca de Simat va signar el conveni amb la Generalitat en el 2.002, per falta de personal. Sols hi ha una persona treballant a la biblioteca i a més té assignades altres competències, pel que no ha segut possible introduir tot el fons documental actual al sistema informàtic Absysnet. Figura 4: Detall dels prestatges de la Sala General. Font: Luisa Palomares Toledo
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 20 Sala de Secció Local La sala de la secció local o també anomenada sala d’investigadors, és la de major importància per a la realització d'aquest projecte. Per la singularitat que caracteritza a les obres de la secció local, normalment està tancada al públic, sols esta oberta quan hi ha alguna petició d'un investigador o estudiós de temes locals. Encara que, més endavant entrarem en detall, ara descriurem somerament el mobiliari i l'organització d'aquesta sala. Ací trobem tant prestatgeries obertes, d’accés lliure, com tancades en clau. En la part de les prestatgeries obertes estan ordenades i classificades principalment les monografies, utilitzant al igual que en les anteriors sales la Classificació Decimal Universal, però afegint a la signatura topogràfica les inicials SL. El grup següent de prestatges, contenen arxivadors de cartró amb les publicacions periòdiques, publicacions efímeres i menors, principalment. El contingut d'aquest arxivadors estan establerts conforme a una classificació pròpia creada durant Figura 5: Una altra vista de la Sala General. Font: Luisa Palomares Toledo
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 21 la realització d'aquest projecte i ordenats seguint la codificació numèrica de la classificació. La part de l'armariat de tipus expositor tancant amb portes de vidre transparent, s'utilitza per mostrar documents antics, fotos velles, màquina d'escriure antiga, i altres curiositats que podíem dir més pròpies de museus. El que són cartells, a falta de disposar d'un moble adequat per a ells pel seu gran format, hem optat per guardar-los en carpetes ordenades per anys. Dins de cada carpeta, hi ha un índex amb la relació de cartells que conté, per facilitar així la cerca. Finalment, les fotografies i targetes postals, es trobem ordenades seguint una classificació exclusiva per a elles en àlbum fotogràfics i col·locats a les mateixes prestatgeries obertes que les monografies. Figura 6: Sala de la Secció Local al començament del treball. Font: Luisa Palomares Toledo
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 22 Figura 7: Material de fons local, pendent de ser classificat. Font: Luisa Palomares Toledo
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 23 Els serveis que ofereix la biblioteca de Simat, són els següents: Informació i referència Seguint la definició del terme al Diccionario Enciclopédico de Ciencias de la Documentación20, podem dir que el Servei de informació i referència és un dels serveis bàsics que hui es faciliten des de qualsevol unitat de informació, singularment des de les biblioteques. I consisteix en una assessoria personalitzada, que es presta a qualsevol persona que acudeix a la biblioteca a la cerca de informació o orientació, amb l'objecte de que, auxiliats pel personal competent o soles, poden seleccionar i accedir al material que resulta del seu interès, mostrant-los, en tot cas, com s'utilitzen les eines que poden proporcionar-los la informació que necessiten. 20 DICCIONARIO enciclopédico de ciencias de la documentación. Madrid: Síntesis, 2004, p. 437-438 Figura 8: Detall de la prestatgeria amb documents i objectes antics. Font: Luisa Palomares Toledo
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 24 Quan una persona s'acosta al servei de informació i referència d'una unitat informativa, normalment ho fa per satisfer alguna de les següents necessitats: Conèixer dades relacionades amb el propi centre: horari, serveis que presta, etc. Aconseguir una informació concreta (biogràfica, estadística, geogràfica...), que pot obtenir utilitzant les fonts d'informació directa integrants dins del fons en qüestió, independentment del format o suport. Obtenir informació bibliogràfica o referencial, per ampliar uns coneixements que ja posseeixen o per iniciar una nova investigació. Poden necessitar informació sobre les qüestions més diverses, inclús sol·licitar informació que no pot ser proporcionada des de la pròpia biblioteca, en aquest cas cal cercar la informació en centres externs. Servei de préstec i devolució El servei de préstec i devolució també és un servei bàsic de tota biblioteca, amb el sistema de gestió documental del que disposem en qualsevol biblioteca o agència de lectura que haja firmat el conveni amb la Conselleria de Cultura i Educació, Absysnet, part de la política de préstec queda establida per la pròpia Xarxa, deixant algunes opcions a la decisió de cada biblioteca. A continuació entrarem en més detall, però primer comentarem les normes de préstec establides per la Xarxa de Lectura pública Valenciana (a partir d'ara XLPV). Normes de préstec21: En primer lloc, és imprescindible disposar del carnet de la XLPV, no importa la localitat que ha tramitat el carnet, aquest val per a totes les biblioteques de la XLPV. El carnet de lector autoritza a tindre en préstec simultàniament fins a un total de 12 documents en tota la XLPV, del que un màxim podran ser 6 documents no-llibres. El període de préstec de llibres serà de 15 dies, prorrogables per altres 15, sempre que estos llibres no hagin segut reservats per altres usuaris en el període de préstec. El període de préstec de documents no-llibres serà de 7 dies no renovables. El prestatari que no compleixca els terminis de préstec serà sancionat amb 1 dia de suspensió per cada dia de retard i document. La suspensió serà efectiva en tota la XLPV. 21 Normativa de préstec de la Xarxa de Lectura Pública Valenciana [en línea] <http://xlpv.cult.gva.es/files/prestec.pdf> [Consulta: 02.06.2010]
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 25 El compliment reiterat d'aquestes normes de préstec, així com el comportament incorrecte en qualsevol secció de la biblioteca, serà sancionat amb la suspensió temporal del carnet de préstec. La suspensió serà efectiva en tota la XLPV i serà de 6 mesos quan es produeixca per primera vegada i 1 any en cas de reincidència. La suspensió és farà efectiva després de l'informe del Director/a del Centre de Lectura a la Direcció del Llibre i Biblioteques. S'habilitarà un període especial de préstec durant els mesos de juliol, agost i setembre que serà de 30 dies no renovables. Encara que estes normes són generals per a totes les biblioteques, després, cadascuna pot triar el número de préstecs que considera oportú per a la seua biblioteca, tenint en compte el número de volums del fons i les necessitats dels usuaris. En el cas de Simat és de 4 llibres, però, de moment, no disposa d'un altre tipus de material per al seu préstec. Cal afegir que, avui en dia no és imprescindible acudir a la biblioteca per renovar els préstecs, ja que l'Opac de la XLPV permeteix la renovació des de qualsevol terminal. Sols és necessari disposar d'una clau personal facilitada per la biblioteca per poder renovar els préstecs còmodament des de casa. També és poden realitzar reserves de llibres que no estan disponibles i suggeriments a la pròpia biblioteca. Existeixen diferents tipus de préstec per a tots el centres bibliotecaris de la XLPV: Préstec de cap de setmana (màxim 2 llibres), són obres de consulta predeterminades que la biblioteca considera que poden estar fora d'aquesta durant el cap de setmana. Al ser un préstec especial la sanció serà d'una setmana per cada dia de retard. I sols és podem treure en préstec el divendres per tornar el dilluns següent. Préstec Col·lectiu, destinat a col·legis, centres educatius i associacions, permet treure un lot de 50 llibres infantils-juvenils per un període de 3 mesos. Per realitzar aquest tipus de préstec és imprescindible que el centre dispose d'un carnet de lector del tipus col·lectiu. Préstec Interbibliotecari, permet ampliar els recursos bibliogràfics de la biblioteca, facilitant l'accés a publicacions existents en altres centres. La gestió d'aquest préstec és realitzat mitjançant el programa informàtic Absysnet, aquesta sol·licitud de préstec queda pendent d'aprovació per part de la biblioteca a la que és sol·licita el material. Encara que a les normes de préstec de la XLPV no consta, és pot realitzar el préstec interbibliotecari en biblioteques que no pertanyen a la Xarxa. Cada biblioteca al seu reglament, si existeix, establirà les normes que regularan la petició de préstec interbibliotecari a una biblioteca aliena a la XLPV.
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 32 [art. 1.7. Les necessitats locals] “Les biblioteques públiques són uns serveis a escala local destinats a la comunitat d'aquella població i han d'oferir informació ciutadana. Els serveis i els fons que ofereixen s'han de basar en les necessitats locals, que cal avaluar amb regularitat. Si no es manté aquesta disciplina, la biblioteca pública perdrà el contacte amb aquells a qui ha de servir, els quals, com a conseqüència, no n'aprofitaran tot el potencial. Així doncs, els bibliotecaris han de ser conscients de les transformacions que es produeixen en la societat a causa de factors com ara el desenvolupament social i econòmic, els canvis demogràfics, les variacions en la piràmide d'edats, els nivells culturals, les pautes d'ocupació, i l'aparició de nous centres culturals i educatius”. [art. 1.8. Cultura local] “La biblioteca pública ha de ser una institució bàsica en la comunitat local pel que fa a la recopilació, preservació i promoció de la cultura local en tota la seva diversitat. Això es pot aconseguir de diverses maneres; per exemple, el manteniment de fons d'història local, exposicions, sessions de narració de contes, publicacions de temes d’interès local i desenvolupament de programes interactius sobre qüestions locals. En els llocs on la tradició oral sigui mètode important de comunicació, la biblioteca pública ha de promoure'n el manteniment i desenvolupament”. En aquest últim article, ens anima a fer diverses activitats per donar a conèixer el fons local de la biblioteca (la memòria de la localitat), és a dir, difusió del fons local. A les Pautes sobre els serveis de les biblioteques públiques37, trobem la següent informació dispersa en diferents apartats: A la introducció (p.8): “La biblioteca pública tiene una especial responsabilidad en lo relativo a la recopilación y el fácil acceso a la información local, para que se mantenga viva la historia de la comunidad a la que sirve y se desarrolle la cultura local”. Al capítol segon anomenat Serveis als usuaris, és considera com essencial el servei d’informació local i comunitària, també anomenat S.I.L. I per últim, al capítol tercer Els recursos d'informació, i més concretament a l'apart 3.7 Col·leccions especials, amb el següent: “En la gestión de la colección hay que platearse configurar determinadas secciones debido a circunstancias o necesidades específicas. Se trataría de la creación, mantenimiento, difusión y conservación de colecciones como: Colecciones relacionadas con la cultura e historia locales”. 37 Ibídem.
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 33 D’aquestes Pautes volem recalcar la frase “el fácil acceso a la información local”, que encara que semble evident, no sempre és així. En moltes ocasions no és fàcil trobar la informació del fons local, perquè aquesta no està tractada (tècnicament) com cal, la seua recuperació és dificultosa i requereix molt d’esforç i temps per part del personal bibliotecari, i inclús moltes vegades la tasca no pot ser efectiva. Un altre motiu és l’afany excessivament conservador del fons local per part dels professionals, és cert que aquest material requereix un alt nivell de conservació -no diguem el contrari -, però avui en dia, amb l’avanç de les noves tecnologies es pot accedir a la informació sense malbaratar l’original. Facilitant així, l'accés al conjunt del fons local - independentment del suport original -, a l'usuari investigador de la sala d'estudis locals. Acabem així aquest apartat, continuarem amb el que és la secció local de la Biblioteca Pública de Simat, la seua organització i tipologies documentals. 3.1. El fons local de Simat de la Valldigna. 3.1.1. Situació de partida. La BPMS té una trajectòria històrica considerable, ja que tenim constància que a finals del segle XIX la població contava amb una biblioteca d’utilització pública, que amb els anys va anar evolucionant i canviant, de tal manera que sense desaparèixer del tot si que va anar canviant la seua ubicació física i els seus segells depenent d’on es trobara ubicada i qui la gestionara. Però és amb la firma del conveni amb la Conselleria de Cultura, Direcció General del Llibre, quan la biblioteca comença a recopilar documentació al voltant de la població, començant a guardar la major part de documents de temàtica local. El que, pràcticament es va fer, va ser recopilar, ja que, el que es guarda sempre es podrà gestionar. La primera preocupació en qualsevol secció local d’una biblioteca consisteix en la recopilació de documents, però en segon lloc cal gestionar tota la documentació, per passar finalment a complir la finalitat de la secció local: conservar i difondre la documentació referent a la població en qualsevol tipus de suport. Sent conscients que la tasca resulta dificultosa (no tenim tot el que es genera a més de contar amb tota una sèrie de problemes, problema d’espai físic, de temps per gestionar i de condicions i materials especials per guardar i difondre tot allò que guardem a la secció local ) però malgrat ser dificultosa la tasca és important per a l’identitat de les biblioteques públiques.
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 34 Al inici d’aquest treball, ens trobarem una sala repleta de documents, amb una part de les monografies introduïdes al sistema de gestió documental Absysnet, arxivadors de cartró amb publicacions menors i efímeres més o menys classificades (però sense una classificació establerta), publicacions seriades per processar i una col·lecció important de cartells i pòsters de diferents anys i temàtica diversa. Encara que a continuació explicarem amb detall tota la tasca de gestió de la sala d’investigadors, ara comentarem breument quins foren els primers passos per organitzar i gestionar la secció local. El primer que férem fou, una vegada revisat tot el que s’havia recopilat, decidir la cobertura bibliogràfica de la secció local, és a dir, què és un document de secció local per a la Biblioteca de Simat i a més quants duplicats cal conservar a la secció local (si hi ha). En el cas de les monografies establir si eren prestables o sols de lectura en sala i en el cas d’existir un tercer exemplar decidir si era interessant deixarne algun a la sala general. Una vegada quedaren clars aquest criteris ens quedava el tema de l’organització. El següent pas, fou l’organització dels diversos títols dels llibres de festes. Al organitzar-los cronològicament ens adonarem que faltaven alguns exemplars, però els poguérem aconseguir a l’arxiu municipal, deixant-los com a dipòsit a la biblioteca, ja que és molt més fàcil accedir a ells així. Seguidament continuarem amb les publicacions periòdiques, dossiers de premsa i a continuació amb tota la documentació efímera i menor. Per poder organitzar aquest darrer apartat fou necessària l’elaboració d’una taula de classificació específica per a la biblioteca, però que deixarem oberta per ser modificada en un futur si la documentació nova així ho requereix. Per finalitzar, ens quedava el tema dels pòsters, dibuixos i cartells, que pel seu format i per millorar la seua conservació, decidirem classificar-los cronològicament en carpetes adequades a la seua grandària. D’aquesta manera es conserven millor que enrotllats (que era com estaven abans) i a més facilitem l’accés per a la seua consulta.
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 35 Figura 9 Sala de la Secció Local abans de començar el projecte. Font: Luisa Palomares Toledo
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 36 Figura 10: Cartells enrotllats i llibres pendents de ser processats. Font: Luisa Palomares Toledo
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 37 3.1.2. Les publicacions locals seriades. Reservem un apartat especial a aquest tipus de publicacions per la seua importància, dins de la història d'una localitat. Aquestes publicacions reflecteixen la vida quotidiana d'una localitat (o comarca) en una època determinada, informació molt difícil o, inclús, impossible de trobar en altres publicacions. Algunes publicacions, també contenen escrits de persones de la població, o inclús, articles que podríem denominar d'investigació de temes locals, que no son publicats en altres formats i no poden ser adquirits per la via ordinària. Per aquesta raó, són una font molt importat per a formar la memòria local i una peça clau en aquest projecte. Al Diccionario enciclopédico de ciencias de la documentación, trobem la següent definició del terme publicacions seriades: “Según la norma ISO 512772 (1.983), aquella publicación que aparece en fascículos o volúmenes sucesivos, con una secuencia generalmente numérica Figura 11: Pretatgeria amb els àlbums fotogràfics, seguit dels documents i objectes antics. Font: Luisa Palomares Toledo
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 38 o cronológica, con intención de continuar indefinidamente y con una periodicidad establecida que puede cambiar a lo largo del tiempo. El término "PS" abarca las revistas, periódicos, anuarios, memorias e informes de entidades, las actas de congresos y las monografías publicadas dentro de una serie. Es un término más amplio que el de publicación periódica, de la que se diferencia en que la secuencia de aparición suele ser más amplia e irregular”.38 Encara que durant un primer moment teníem dubtes per establir la tipologia documental que quedaria englobada dins d'aquest apartat, després de llegir detingudament la definició anterior, ha quedat clar que es tracta de publicacions seriades. Al ser un terme més ampli que el de publicació periòdica, hem decidit utilitzar-lo per englobar tant els diversos llibres de festes -que encara que tinguen aquest nom són publicacions seriadescom els dossiers de premsa que es recullen a la biblioteca39 i els articles de investigació de les revistes d'àmbit comarcal. Per veure millor les diferencies entre publicacions seriades i periòdiques, aquí tenim la definició de publicació periòdica extreta del mateix diccionari de ciències de la documentació: “Publicación seriada con periodicidad fija no superior a un año cuyos números o fascículos van numerados cronológicamente o correlativamente. Se considera una unidad documental a efecto de descripción mientras se publique con un mismo título, ya que éste, unido al título clave y al ISSN cuando lo tienen asignados, es muchas veces el único elemento que permanece invariable a lo largo de su existencia. Son publicaciones periódicas: los periódicos, los diarios y las revistas tanto científicas o especializadas como las de interés general.”40 Un altre dubte que ens va sorgir, fou el de considerar els llibres de festes com a literatura grisa, ja que aquestos no poden ser adquirits a les llibreries i editorials, sinó que son publicacions locals editades pel propi ajuntament i repartides (normalment son gratuïtes per a la població) en un moment donat per informar sobre les activitats realitzades durant les festes locals. Si ens fixem en la definició de literatura grisa segons el Diccionario de Ciencias de la Documentación41: “[...] un conjunto documental compuesto por materiales que no se transmiten por los circuitos convencionales de comunciación y de la edición. Son 38 DICCIONARIO enciclopédico, cit. en n. 20, p. 354. 39 Juan José Fuentes Romero al ser manual: FUENTES ROMERO, cit. en n. 7, pp. 120-121, considera els dossiers de premsa com una publicació periódica. 40 DICCIONARIO, en cit. en n. 20, p. 354 41 DICCIONARIO, en cit. en n. 20, p. 153
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 39 documentos de circulación restringida cuya escasa visibilidad o su opacidad, a la que se refiere su denominación, dificultan considerablemente su control bibliográfico y su disponibilidad. Dentro del elenco de documentos que forman parte de la literatura gris hemos de considerar: Los informes científicos-técnicos. Las actas de congresos. Las pre-publicaciones. Las tesis doctorales.” Confirmem el que dèiem al paràgraf anterior, no tenen una distribució corrent, però per altra banda, tenen una periodicitat regular anual -encara que potser que algun any, per diverses raons, no s'haja publicati, a més, un títol fixe, que encara que, pot variar al llarg dels anys es manté durant varies publicacions. Per aquestes raons, hem decidit considerar els Llibres de festes com a publicacions seriades. Dediquem les següents línees a comentar, somerament, les publicacions seriades que s'editen, o s'han editat, a Simat. 3.1.2.1. Llibres de festes Festes Simat de la Valldigna Comencem així la relació dels llibres de festes, en aquest cas, els llibres de festes de les principal festivitats de la localitat, les festes patronals celebrades els dies 4, 5 i 6 d'agost i dedicades als Sants de la Pedra, a la Mare de Déu de Gràcia i al Crist de la Fe respectivament. Encara que a l'annex hem deixat la relació de nombres amb l'any d'edició, una breu descripció del contingut i informació addicional, podem resumir aquesta informació a continuació. El llibre de les festes patronals començà a editar-se a l'agost de 1960, però des d'aquest any fins 1969 no hem pogut conèixer la existència de més publicacions. És a partir de 1971, quan hem pogut localitzar, entre la biblioteca i l'arxiu municipal, quasi tota la col·lecció fins l'actualitat, a excepció dels anys: 1980, 19821984. És a dir, disposem dels següents nombres: 1960, 1969, 1971-1979, 1981, 19851986, 1988-2010. Els primers anys de publicació (1960, 1969, 1971-1972), el llibre de festes era simplement el programa de les festes.
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 40 Festes a Sant Jaume i Santa Anna Festes dedicades a aquest Sants els dies 25 i 26 de juliol. L'edició d'aquest llibre és molt recent, començà l'any 1999 fins l'actualitat. Al contrari que el llibre de festes anterior, aquest no es reparteix entre tota la població, tan sols es reparteix entre els veïns que paguen la festa, i per tant, tenen el dret a rebre el llibre de festes. Cal afegir que, al estar tan pròximes les festes patronals i aquestes, al llibre de festes patronals també apareix la programació de les festes a Sant Jaume i Santa Anna, arribant així a tota la població. El contingut d'aquest consisteix, exclusivament, en el programari de les festes a excepció d’algun any en el que també apareixen relats o poemes escrites per persones del municipi. A més d'aquestes publicacions, esporàdicament s'han publicat llibres d'altres festes, com son Festes de la Puríssima i les Festes a Sant Antoni Abad. Del primer s'han publicat dos números durant els anys 1998 i 2000, de les festes a Sant Antoni Abad, a dia de hui, estan recollits des de 1993 fins l'actualitat. El contingut d'aquests és simplifica al programa de festes. 3.1.2.2. Publicacions periòdiques locals Simat de casa.. en casa... Publicació editada des de maig de 1.988 fins a l'agost de 1.990. Començà la seua difusió amb una periodicitat mensual, però durant l'últim any passà a ser bimensual. Era realitzada per un grup de voluntaris de la localitat, entre ells la pròpia bibliotecària de Simat, Luisa Palomares. Es repartia per les cases del municipi (d’ací el seu títol), encarregant-se d’aquest repartiment els xiquets i xiquetes alumnes de 8è del Col·legi de la Valldigna, que rebien una bonificació que l’Ajuntament els donava per al viatge de fi de curs. El seu format era prou rudimentari, ja que eren còpies en blanc i negre realitzades amb “ciclostil”, amb els articles escrits a màquina i els dibuixos fets a mà o fotocòpia. Normalment contenia aproximadament unes 20 pàgines. Malgrat això, a partir del número de juliol/agost, l'exemplar dedicat a les festes patronals, incorpora el Dipòsit Legal i la coberta a tot color.
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 41 En Simat de casa... en casa... s'informava a la població de les noticies ocorregudes a la localitat, dels plenaris municipals, en alguns números es publicaven articles d'investigació de temàtica local, entrevistes a personatges importants de la localitat i s'informava dels naixements i de les morts durant el mes. Les següents publicacions periòdiques no son exclusivament de Simat de la Valldigna, sinó que cobreixen tota la comarca de la Safor o algunes la subcomarca de la Valldigna. La veu de la Valldigna Periòdic quinzenal informatiu editat a Tavernes de la Valldigna, que començà la seua publicació el 28 d'octubre de 1997. A partir d'agost de 2007 canvià la seua periodicitat, que passà a ser mensual. La veu de la Valldigna recull noticies d'actualitat de la comarca de la Safor, i encara que, la publicació en paper és mensual, existeix una edició electrònica d'actualització diària.42 L'Ull del Bou Revista d'informació i formació ambiental a la Valldigna, publicada pel Departament de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tavernes de la Valldigna. La seua periodicitat és mensual i començà la seua publicació a l'any 1992. L'Avenc El nom complet és L'Avenc revista d'investigació i assaig de la Valldigna. Encara que no es coneix el lloc d'edició, sabem que s'imprimeix a Benifairò de la Valldigna des de 1995 i té una periodicitat mensual. També és conserven els números de les revistes que contenen algun article d'àmbit local o de la Valldigna, com: Ullal i Espai obert, d'àmbit comarcal, revistes d'àmbit autonòmic com són: Àrnica, Saó, i del Almanaque Las Provincias. 42 La veu de la Valldigna (edició electrònica) <http://www.laveu.es/> [Consultat: 1.12.2010]
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 48 Material audiovisual DVD realitzat pels alumnes de 4t. ESO. del IES. La Valldigna amb la història i rutes turístiques de la població. Altres Publicacions menors - Cartells i programes de mà d'activitats realitzades per l'Ajuntament de Simat. - Programes de mà d’activitats no realitzades per l'Ajuntament, com són: teatre, Contescoles (Mostra de conta contes organitzat pe les diferents biblioteques de la comarca de la Valldigna i d'altres). Publicacions efímera Cartells publicitaris d'activitats realitzades per associacions locals o per particulars. Altres Joc de taula amb preguntes sobre diferents temes de la comarca de la Valldigna. En aquesta tipologia, també estan inclosos diferents objectes, que serien més propis d’un museu, però que a falta d’aquest estan dipositats a la biblioteca. 3.1.3.1. Procés Tècnic El procediment tècnic és diferent per a cada una d’aquetes tipologies documentals, així que explicarem per separat com hem processat les monografies, les publicacions seriades, les publicacions menors i efímera, els cartells i les fotografies, entre altres. Monografies El procés tècnic de les monografies de la secció local, és el mateix que per qualsevol monografia d’interès general. Les monografies s’introdueixen al Sistema de Gestió Documental Absysnet, però amb un nivell de catalogació més exhaustiu que
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 49 per a les monografies corrents i sempre seguint les Regles de Catalogació del Ministeri de Cultura48 i les pautes de treball marcades per la Direcció General del Llibre i Biblioteques (endavant, DGLB). El que normalment ocasiona més dificultat, són les autoritats del fons local. Sols algunes biblioteques tenen el privilegi i la responsabilitat de crear noves autoritats a la base de dades d’autoritats. La major part de les autoritats de la SL són exclusives d’aquesta, el que implica comunicar amb la DGLB les autoritats que necessitem per acabar amb la fitxa catalogràfica. Açò retarda molt més catalogar un document de fons local que un del fons corrent. Existeixen restriccions a l’hora de crear les autoritats de matèria, no poden ser exhaustives, ja que una matèria exhaustiva es poc utilitzada (o gens) per altres fitxes catalogràfiques, per tant, per economitzar espai al servidor, es recomana utilitzar matèries més generals per a que puguen ser utilitzades en altres fitxes catalogràfiques. En quant, a l’assignació del número de la Classificació Decimal Universal (a partir d’ara CDU) no mostra ninguna variació per a la seua menció. Els teixells amb la ubicació topogràfica del document, ens indica que està col·locat físicament a la secció local amb les sigles SL i seguides de: -Les tres xifres de la CDU que senyalen la matèria de la obra. -Les tres lletres, en majúscules, corresponents a l’encapçalament de la fitxa catalogràfica. -Les tres primeres lletres en minúscula corresponents al títol. La disponibilitat dels documents de la secció local, depèn del número d’exemplars. Si sols hi ha un, és de conservació i per tant no pot ser prestat, sols es consultarà a la sala d’investigadors baix petició prèvia. Si disposem de dos, un serà no prestable i el segon prestable (però amb les mateixes sigles SL al teixell). En el cas de que hi hagen més de dos, el tercer exemplar serà prestable i es col·locarà a la sala general, accessible per a tots els usuaris (en el cas que es considere interessant per al conjunt d'usuaris). Quan disposem de més de tres exemplars, els conservem com a duplicats, sempre i quan tinguen una major transcendència, siguen difícils de localitzar o hagen sigut donats per algun particular o institució. En altres tipologies documentals, com les publicacions seriades, passa el mateix, es conserva com a duplicat. De vegades, els duplicats s’utilitzen per fer intercanvi de publicacions amb altres poblacions o institucions. 48 REGLAS de catalogación, cit. en n. 9
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 50 Publicacions seriades Per controlar aquestes publicacions, es disposa d’un registre on s’anota per a cada publicació quins exemplars hi han. D’aquesta manera és molt fàcil saber els que falten i així intentar aconseguir-los. Aquest registre consisteix en un arxivador amb les fitxes (una per a cada títol), ordenades alfabèticament. Aquestes fitxes, a mes d’indicar els exemplar que tenim, recullen dades bàsiques de la revista com l’entitat editora, l’adreça de l’editor, el ISSN (si en té), i el tipus de procedència: Compra, Donació o Canvi. Els articles de les publicacions seriades de la secció local, son un material imprescindible per a la memòria local, per aquest motiu és necessària la tasca de “buidatge” de revistes. És per açò que, en la catalogació i classificació (en Absysnet), cal distingir dos processos: Una fitxa bibliogràfica de sèrie amb les dades de la revista, en la qual s’introdueixen cadascun dels exemplars amb la informació bàsica de la ubicació, disponibilitat, codi de barres, etc... Analítiques de cada un dels articles de la revista, evidentment sols es realitzen dels articles que puguen tindre interès per a la secció local. A la fitxa analítica s’indica les dades de l’article i la revista a la qual pertany, però en aquest cas no s’introdueix cap exemplar. A les publicacions seriades, trobem els mateixos inconvenients que per a les monografies, els articles tenen un tema molts específic, el que implica una catalogació i una classificació molt més exhaustiva. Però, aquesta tasca és imprescindible per tindre controlat tot els fons documental de la SL, facilitant així la seua recuperació en un moment donat. Aquest procediment no inclou a totes les publicacions seriades, per exemple per als dossiers de premsa i per a les publicacions en format diari, utilitzarem el mateix procediment que per a les publicacions efímeres, explicat a continuació. El procés tècnic de les publicacions seriades el comentarem en detall més endavant, a l'apartat destinat a aquest fi. Publicacions efímeres i menors Les publicacions efímeres i menors, són un material que abunda en les biblioteques però en canvi són un tant difícil de processar i de recuperar. Però, primer que rés, necessitem saber que són i quina diferència hi ha entre una i l’altra:
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 51 Podem definir les publicacions menors, segons Juan José Fuentes Romero49, com: “[...] por publicaciones menores entendemos todas aquellas publicaciones que no son libros, publicaciones periódicas y seriadas, materiales cartográficos o audiovisuales y, para finalizar esta lista de exclusiones, materiales que tampoco entran bajo la amplia etiqueta de los que se refieren a las nuevas tecnologías de la información y comunicación”. Aquest autor no ha deixat una definició pròpia del que és el material efímera al seu llibre (La sección de temas locales...)50, citat anteriorment, sinó que utilitza la definició de Chris E. Makepeace51, que reproduïm a continuació ja que es la definició més completa que hem trobat: “Efímera es el nombre colectivo dado al material que conlleva un mensaje verbal o gráfico y es producido por procesos de impresión o gráficos, pero no con el formato estándar de un libro, un folleto o una publicación periódica. Tiene las siguientes características: a) Es normalmente baladí o insustancial. b) Se trata de un documento pasajero producido para un fin específico y no dirigido a sobrevivir la momentaneidad de su mensaje o del evento con el que aparece relacionado. Consecuentemente, la mayoría de los ítemes tienen un vida útil limitada (aunque la vida de dichos ítemes variará de acuerdo con la finalidad para la que han sido producidos) y bien pueden ser de interés para los investigadores y coleccionistas una vez que su momentaneidad ha expirado. c) Su adquisición, almacenamiento, clasificación y catalogación pueden no caer dentro de los métodos de tratamiento convencionalmente aceptados dentro de las bibliotecas y archivos y, por tanto, pueden requerir una consideración especial. Sin embargo, son materiales clasificables. d) Su disponibilidad dependerá de dónde fue producido, por quién y con qué finalidad y dónde están disponibles. e) Pueden ser una fuente material primaria o secundaria”. Encara que, alguns autors consideren aquest tipus de material literatura grisa, nosaltres seguirem la classificació i les recomanacions de Juan José Fuentes Romero, un dels autors més importants en aquesta matèria. 49 FUENTES ROMERO, J.J. Materiales efímeros y publicaciones menores en la sección de temas locales. Boletín de la Asociación Andaluza de Bibliotecarios, nº 72, Septiembre 2003, pp. 17-37 50 FUENTES ROMERO, cit. en n. 7 51 MAKEPEACE, C. Ephemera: a book on its collection, conservation and use. Aldershot (Inglaterra): Gower, 1985
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 52 Els materials que formen aquesta tipologia documental, tenen un gran valor com a font de informació de temes locals, d’ahi deriva la importància que té la seua conservació i a més la classificació per poder-se recuperar en un moment donat. Aquest material no sol figurar a les bases de dades (almenys, no en el nostre cas), pel que la seua recuperació pot resultar una tasca lenta i no sempre exitosa. Segons explica Pensato52, davant la qüestió de la classificació d'aquest materials teòricament es presenten tres possibilitats: Elaborar un esquema original. Adoptar un esquema existent, elaborat ad hoc per a les col·leccions locals. Adoptar un esquema general existent, elaborat per a qualsevol tipus de biblioteca. Nosaltres, hem optat per la primera opció. Hem elaborat un esquema original per a tot aquell material que no pot ser catalogat i classificat com la resta de material bibliogràfic i no bibliogràfic que hi ha a una biblioteca pública. Aquest esquema, l'hem denominat Quadre de classificació local53, i encara que no està basant en la CDU, si que hem establert una codificació numèrica per a determinar cada matèria i submatèria. La classificació ha sigut elaborada al mateix temps que s'organitzava tot el material, per tant és exclusiva de la Biblioteca de Simat i és susceptible de ser modificada i ampliada segons augmenta i es diversifique temàticament la producció de documents locals. Aquestes publicacions, per les seues característiques, es conserven en arxivadors de cartró, on cada un d’ells porta la codificació relativa al material que guarda. Tots els arxivadors estan ordenants, seguint la classificació establerta, a les prestatgeries de la secció local. Un exemple de la codificació usada, seguint el quadre de classificació, seria: La documentació relativa al Col·legi Públic “La Valldigna”. Si busquem al quadre de classificació podem comprovar que a la matèria Educació, codificada amb el 4, hi ha un submatèria 4.2 amb el nom del col·legi. Per tant, per trobar tot el material que tenim guardat sobre l'escola, ens cal buscar l’arxivador amb la codificació 4.2. Per facilitar la tasca d’arxivar i de localitzar aquestes publicacions, hem col·locat un pòster amb la Taula de classificació impresa adherida a una de les parets de la sala. I a més, els arxivadors estan ordenats seguint ordre numèric de la codificació. 52 PENSATO, R. La raccolta locale. 2000 53 El quadre de classificació de la biblioteca de Simat figura a l'annex 9.2. d'aquest treball.
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 53 En quan al número d'exemplar que cal conservar de publicacions efímeres i menors, decidirem establir un nombre entre 7 i 10 unitats. Depenent de la importància que puga tenir pot variar el número. En alguns casos, hem arribat a l’expurgo d’algunes publicacions perquè superàvem la vintena i no hi havia raó alguna per conservar-ne tants. Cartells Per autors com Juan José Fuente Romero54, la millor forma de classificar els cartells, es tindre com a punt d’accés el tema del cartell (per matèries). D’aquesta manera podem recuperar tots els cartells que comparteixquen el mateix tema. Encara que també és interessant la classificació per autors, per si de cas algun d’aquest acaba sent famós. Seria pràctic tindre tots els seus cartells junts i veure la seua evolució artística. Però tornant a la classificació dels cartells per matèries, l'autor recomana realitzar un llistat de paraules clau, i evidentment, indexar prèviament cadascun dels cartells. Una vegada els cartells queden indexats i classificats per matèries, s’organitzen en carpetes temàtiques amb uns índex que recollisquen el contingut de cada carpeta. Aquesta forma de procedir, recomanada per J.J. Fuentes Romero, no resulta viable per a la BPMS. La diversitat temàtica dels cartells esta molt limitada a unes poques matèries, encara que es recollisen molts cartells normalment fan referència a turisme, festes, concerts, teatres... i no hi ha molta més diversitat. Per aquest motiu, optarem per adoptar la metodologia de la Biblioteca Regional de Murcia.55 El que hem fet és classificar els cartells per any i organitzar-los en carpetes, especialitzades per a formats grans, per tamany. D’aquesta manera en cada carpeta guardem els cartells d’un rang d’anys i a més, elaborem un índex on figuren tots els cartells que hi han. El llistat de cartells s'adhereix a la banda de dins de la carpeta per poder-lo consultar abans de començar la cerca. Ara mateixa disposem de set carpetes que comprenen els següents anys: De 1.984 a 1.989 De 1.990 a 1.994 De 1.995 a 1.998 De 1.998 a 2.001 De 2.001 a 2.004 54 FUENTES ROMERO, en cit. n. 7, p. 163. 55 MELGAREJO GALERA, J. El fondo local de la Biblioteca Regional de Murcia como fuente de consulta para la investigación y el aprendizaje de la cultura murciana. En: III Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas: Murcia 29, 30 de noviembre y 1 de diciembre de 2006. Madrid: Ministerio de Cultura, 2006, pp. 155-162.
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 54 De 2.005 a 2.008 De 2.009 a... Fotografies La secció de la fototeca municipal, ha sigut creada a partir de les aportacions que durant anys han realitzat els habitants de la població. Entre aquesta gran col·lecció ens trobem fotografies originals i còpies, en blanc i negre o en color i també targetes postals amb imatges de la Valldigna de diverses èpoques. Les fotografies que arriben a la biblioteca, primer que rés, és registren, al llibre registre de les fotografies. Per poder-les registrar (al no tindre títol, normalment), es fa una xicoteta descripció del que hi ha a les fotos; si són paisatges, el nom del lloc, si són persones, el nom de les persones que apareixen a la foto (si es coneix). També s’anota l’any exacte o aproximat en el qual es va fer la fotografia i la persona que l’ha donada. S’anota el número registre als dors i al peu (en l’àlbum) de la fotografia i ja està preparada per passar al procés de classificació. La classificació de les fotografies, també és una classificació pròpia, al igual que les publicacions menors i efímeres, però ja creada al començament d’aquest projecte. En aquest cas, és una classificació molt més reduïda, ja que estan englobades en onze grans grups temàtics, que són els següents: -Retrats d’estudi. -Llocs de la Valldigna. -Actes i esdeveniments religiosos. -Actes festius no religiosos. -Joc de pilota valenciana. -Rally fotogràfic. -Actes, esdeveniments esportius i jocs de taula. -Actes i esdeveniments educatius. -Oficis. -Curs fotogràfics de l’AMPA. Com havíem dit anteriorment, les fotografies estan organitzades en àlbums fotogràfics i per a cada un d’ells les fotografies estan ordenades cronològicament de més antigues a més actuals. Per a cada temàtica existeix més d’un àlbum, la col·lecció
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 55 es bastant nombrosa, de fet, disposa d’una prestatgeria a la sala d’investigadors per a ella sola. Paral·lelament, hem creat un llistat d’autors, redireccionant cada entrada a la fotografia de la qual és autor o autora mitjançant el número registre de la fotografia. Altres El mapes i plànols, els hem tractat de la mateixa manera que el cartells, organitzats en carpetes de gran format. Aquestes carpetes es reserven sols per aquest tipus de material, no mesclant-los amb els cartells. Les il·lustracions, sols disposem d’unes poques unitats, resultat d’un concurs de dibuix entre escolars. Encara que no és la millor forma de conservar-los56 de moment estan classificats per any i per tamany en carpetes, al igual que els mapes i plànols. En canvi, les pintures estan emmarcades i decoren les parets de la sala d’investigadors. Per ara sols es disposa del tríptic que representa la història de la Valldigna, realitzada per un artista local al qual el consistori municipal va encarregar. Tot el material sonor en format compact disc i els documents electrònics, es registren, cataloguen i classifiquen, seguint les pautes de treball específiques per al material especial57, de la Direcció General del Llibre i Biblioteques. La resta de materials que puguen quedar, com són el joc de taula i el objectes i documents antics, s’organitzen en vitrines de cristall tancades, on estan protegides i al mateix temps, formen una exposició local dins de la sala d’investigadors. Per finalitzar aquest apartat, a les pàgines següents podem veure fotografies de com ha quedat la sala de la Secció Local una vegada acabada la nostra tasca. Les primeres fotografies mostren la Sala de la Secció Local abans de les obres de millora de la biblioteca i les següents com ha quedat després de les obres. Al ser prou recent la inauguració de la nova biblioteca (febrer 2.011), a la Sala de Secció Local falta acabar de muntar, pel que les fotografies que mostrem no són definitives al cent per cent. 56 Juan José Fuentes Romero a la seua obra La sección de temas locales de la biblioteca, cit. en n. 7, p. 161, recomana fer la reproducció per ficar a l’abast dels usuaris. I la guarda dels originals montats dins de passepartout. 57 Documentació privada de la DGLB: Materiales especiales
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 56 Figura 12: Prestatgeria amb monografies i publicacions seriades. Biblioteca de Simat en el 2010. Font: Luisa Palomares Toledo
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 57 Figura 13: Publicacions efímera i menor classificades als arxivadors de cartró. Font: Luisa Palomares Toledo
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 64 4. La Xarxa Electrònica de Lectura Pública Valenciana (XLPV) 4.1. Introducció. La Xarxa Electrònica de Lectura Pública Valenciana (XLPV), com el seu nom indica és la connexió informàtica comú dels centres de lectura pública municipals integrats en la Xarxa de Biblioteques Públiques de la Comunitat Valenciana i les biblioteques públiques provincials gestionades per la Generalitat. Per a formar part de la Xarxa de Biblioteques Públiques de la Comunitat Valencia (de ara en davant XBPCV), cal sol·licitar-ho formalment a la Conselleria i complir una sèrie de requisits estipulats als articles 24 al 28 de la Llei de Biblioteques58. Per tant, per poder-se integrar a la XLPV, prèviament, cal formar part de la XBPCV. Segons la nova llei de biblioteques publicada recentment59: “La Xarxa de Biblioteques Públiques de la Comunitat Valenciana és el conjunt d’institucions que disposen de col·leccions i fons bibliogràfics de caràcter general, ofereix servicis bàsics d’informació als ciutadans, fomenten l’hàbit lector i es troben dins dels paràmetres establits per la llei.” Una de les principals funcions de la XBPCV és la de: “[...] disposar de fons de caràcter general, oferir servicis d’informació de tipus cultural, educatiu, recreatiu i social, de consulta i de préstec, i estar obertes a tots els ciutadans. Han de prestar especial atenció al desplegament de projectes de l’hàbit lector”60. La Biblioteca Pública de Simat esta integrada a la XBPCV des de aproximadament, no esta clara la data, 1.983. I a la XLPV a finals del 2.002, és a dir, des de pràcticament el inicis de la informatització de la XLPV, com vorem a continuació. El resultat d'aquest projecte d'informatització és el Catàleg Col·lectiu de la XLPV, recollit a l'article 17 de la nova llei bibliotecària 4/2.011, on ens diu: “Les biblioteques que integren la Xarxa Electrònica de Lectura Pública Valenciana han de desplegar un programa de treball cooperatiu per a la 58 Llei 4/2011, de 23 de març de la Generalitat, de Biblioteques de la Comunitat Valenciana. DOCV núm. 6488 (23.03.2011) 59 Íbidem 60 Íbidem
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 65 realització i el manteniment d'un catàleg col·lectiu de fons en línea i amb un portal de servicis virtuals al ciutadà”. De manera introductòria podem comentar breument el inicis del procés d'informatització de les biblioteques valencianes, és a dir, la creació del Catàleg Col·lectiu de la XLPV. Aquest Catàleg col·lectiu és un programa de la Direcció General del Llibre i Biblioteques de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana. Va sorgir a partir de l'evident necessitat que tenien les biblioteques d'un programa informàtic comú i de qualitat. La pròpia Conselleria s'encarrega del suport informàtic, establint un horari especial al personal informàtic per cobrir els horaris de les biblioteques. Els inicis d'aquest catàleg és remunta a l'any 2.001, quan es van integrar en un primer moment les quatre biblioteques provincials: Castelló, València, Alacant i Oriola, amb la fusió de més de 370.000 exemplars (llibres, documents audiovisuals, sonors, publicacions periòdiques, etc.). Algunes d'aquestes biblioteques ja treballaven amb Absys en aquell moment. Des de llavors, poc a poc, han anat incorporant-se noves biblioteques de diferents localitats, fins a l'actualitat. Déu anys després, contem amb aproximadament 360 centres bibliotecaris (inclou tan agències de lectura, biblioteques, biblioteques mòbils, etc.) de més de 170 municipis valencians i més de 2.500.0000 registres automatitzats61. Cal assenyalar que, aquest procés d’informatització ha sigut molt favorable per a una part important dels centres bibliotecaris de la XLPV, ja que molts d'ells, així, han informatitzat el seu fons i part dels seus serveis (préstec, reserves, control de series, etc.). De fet, des de l'any 2.000 fins al 2.00962 han passat de 220 centres bibliotecaris informatitzats a 363, el que suposa un augment d'un 65% en menys de 10 anys. El que les dades estadístiques no ens mostren és la qualitat dels sistemes informàtics empleats per les biblioteques abans de la XLPV. Però resulta evidentment pensar que, els centres bibliotecaris de municipis més menuts no disposaren de sistemes integrats d'un nivell qualitatiu semblant a Absysnet. Pel que respecta a la BPMS des de la seua integració a la XLPV ofereix més serveis i de millor qualitat als seus usuaris, com hem comentat detalladament en altres apartats d'aquest treball. El Catàleg Col·lectiu de la XLPV el podem consultar a la següent pàgina web de la Conselleria de Cultura http://xlpv.cult.gva.es/absysnetopac/. Podem veure la 61 Dades extretes de la pàgina web del Sistema estadístic bibliotecari valencià http://webapp.cult.gva.es/hdfi/ESLAB-BIBLIO/bibliotecas_cpru.jsp [Consulta:26.04.2011] 62 Dades extretes de la pàgina web del Sistema estadístic bibliotecari valencià <http://webapp.cult.gva.es/hdfi/ESLAB-BIBLIO/bibliotecas_cpru.jsp> [Consulta:26.04.2011]
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 66 pàgina principal a continuació (fig. 20), que comentarem per conèixer els diferents serveis que ofereix a part de la funció principal de l'Opac de recuperació de informació. A la part central de la pantalla podem veure la búsqueda sencilla, on sols hi ha una casella que busca a tots els camps de la fitxa catalogràfica. En aquesta casella, es pot buscar en llenguatge lliure. Immediatament baix, podem restringir la búsqueda a una sola biblioteca de la XLPV, per defecte cerca a tota la xarxa. Però, cada biblioteca a la seua terminal d'Opac pot canviar-ho i deixar per defecte la búsqueda en la pròpia biblioteca. A continuació podem especificar, si ens cal, la llengua del document i el tipus de suport. Si en canvi, volem realitzar una cerca per camps tenim que seleccionar l'opció de búsqueda experta, situada a l'esquerra de la pantalla. Junt a la búsqueda experta també ens ofereixen altres serveis com són: bibliografies recomanades, biblioteques de la xarxa, guía d'ús de l'Opac web i busca d'articles de revistes. A la dreta, tenim l'opció de consultar la nostra pàgina personal com a usuari. Per poder-hi entrar cal disposar d'una clau que facilita la biblioteca la primera vegada que es fa el carnet de lector. Després, aquesta clau pot ser canviada pel propi usuari a la seua pàgina personal. Des de la pàgina personal de cadascú, podem renovar préstecs, reservar documents, fer suggeriments a les biblioteques, entre altres. Podem veure la pàgina personal a la figura 21. Després d'aquesta breu descripció del Catàleg Col·lectiu, passarem a comentar tècnicament el programa de treball intern, el sistema de gestió integrada Absysnet a la seua versió 1.6. Figura 20: Pantalla inicial del Catàleg Col·lectiu de la XLPV. Font: http://xlpv.cult.gva.es/absysnetopac/
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 67 4.2. El sistema de gestió documental Absysnet versió 1.6.63 AbsysNet és una aplicació de l'empresa Baratz Servicios de Teledocumentación, S.A. L'empresa d'origen basc amb més de 25 anys d'experiència i seu a Madrid, diversifica la seu activitat en varis sectors: arxius, biblioteques, informàtica documental i serveis de gestió documental. Durant els últims anys ha establert aliances tecnològiques amb Microsofot i Open Text. A més, Baratz ha financiat la seua expansió llatinoamericana a través de COFIDES i FONPYME (fons públics essencialment i fons privats procedents dels més importants bancs d'Espanya. A l'actualitat disposa de bases operatives en Espanya, Mèxic i Panamà, i distribuïdors oficials en Perú, Xile, República Dominicana i Colòmbia. AbsysNet és el que denominem un sistema integrat de gestió bibliotecària, on s’integren en un mateix sistema diferents mòduls de treball. Tots ells necessaris per a 63 Part d'aquesta informació ha sigut elaborada a partir de la descripció de la pàgina web de l'empresa Baratz <http://www.baratz.es/LinkClick.aspx?fileticket=Lmvn7P0j1u0%3d&tabid=65&language=enUS > [Consulta:10.03.2011] Figura 21: Pàgina personal de l’usuari de la XLPV. Font: http://xlpv.cult.gva.es/absysnetopac/
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 68 les tasques diàries de qualsevol biblioteca. Encara que, des dels inicis de la XLPV a l'any 2.001 s'han anat actualitzant les versions, totes tenien la mateixa estructura de mòduls, que passarem a comentar seguidament: - Mòdul de catalogació: en aquest mòdul trobem les funcionalitats necessàries per a la descripció, indexació, registre i cerca dels fons de la biblioteca i per a la gestió dels mateixos dins del catàleg col·lectiu de la xarxa. La figura 22 consisteix en la vista de búsqueda al catàleg i la figura 23 per catalogar nous registres. Com la BPMS no disposa de permisos per catalogar en format MARC, ens hem limitat a la catalogació assistida més senzilla però amb menys possibilitats de realitzar una catalogació detallada. Figura 22: Mòdul de cerca al catàleg del programa Absysnet v.1.6. Font: Baratz , Servicios de Teledocumentación, S.A.
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 69 Mòdul de lectors: manté una única base de dades per al lectors, el que permiteix tindre un carnet únic per a tota la xarxa. Figura 23: Primera pantalla del mòdul de catalogació assistida del programa Absysnet v.1.6. Font: Baratz, Servicios de Teledocumentación, S.A. Figura 24: Mòdul de gestió de lectors. Absysnet v. 1.6. Font: Baratz, Servicios de Teledocumentación, S.A.
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 70 - Mòdul circulació: permiteix adaptar tota la casuística de préstecs a domicili, préstec en sala, préstec en xarxa, així com renovacions i reserves. Mòdul adquisicions: sistema de gestió d’adquisicions senzill i complet al mateix temps, que permiteix la seua utilització en els diferents nodes de la xarxa, de forma completament descentralitzada i sense interferències entre els diferents nodes de la xarxa o en processos d’adquisicions centralitzades o semicentralitzades. Aquest mòdul no s'utilitza a la BPMS, desconeguem si hi han biblioteques que l'utilitzen a dia de hui. - Mòdul series: permitex el control exhaustiu dels números de les diferents col·leccions de publicacions periòdiques que es reben a la xarxa, compartint la gestió de patrons de predicció i numeració, però, al mateix temps amb un seguiment independent de l’estat de cadascuna de les col·leccions i subscripcions. Figura 25: Pantalla per al préstec de documents, Absysnet v. 1.6. Font: Baratz, Servicios de Teledocumentación, S.A.
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 71 Mòdul OPAC: El OPAC (On line public access catalogue) inclueix funcions de portal per constituir un espai virtual que permiteix a les biblioteques oferir als usuaris l’accés a tots els serveis i fonts d’informació de forma senzilla, ràpida, fiable i directa, incloent el catàleg convencional, la biblioteca digital y altres recursos relacionats amb el contingut del catàleg o la gestió de la biblioteca. Veure figura 20 i 21. Mòdul d'administració: permiteix als usuaris avançats realitzar les diferents tasques d'administració de l'aplicació des de la pròpia interfaç de treball, sense necessitat d'accedir directament als servidors on esta instal·lada. Després d’aquesta breu introducció, per a nosaltres el mòdul més interessant per a la tasca desenvolupada en aquest treball, és el de catalogació. Així que nomenarem algunes de les seues característiques generals: - Catalogació en format MARC de tot tipus de materials, amb un editor complet i amb ajuda al voltant de tots els camps o amb plantilles de catalogació assistida per a usuaris que no estan familiaritzats amb el format MARC. Figura 26: Mòdul de gestió de publicacions periòdiques. Absysnet v. 1.6. Font: Baratz, Servicios de Teledocumentación, S.A.
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 72 - Captura i integració en línea de registres bibliogràfics de bases de dades remotes amb el client Z39.50 integrat. - Indexació de totes les paraules del registre en temps real i cerca en text lliure en tots els camps de forma immediata i per a tota la xarxa. - Control integrat de punt d'accés a través d'una base de dades d'autoritats, completament normalitzada, eficaç, tan per al procés d'indexació, com la consulta del catàleg. - La gestió d'autoritats inclou relacions jeràrquiques i de multilingüisme, control de termes no acceptats, correcció automàtica dels registres bibliogràfics associats, transferència entre autoritats, etc. - Gestió d'exemplars de les distintes biblioteques i sucursals de la xarxa, amb privilegis d'edició sols per a les biblioteques propietàries d'eixos fons i altres utilitats com la funció de trasllats i canvis massius d'exemplars, la realització d'inventaris, funcions automatitzades d'expurgo, impressió dels codis de barres i teixells. - Possibilitats d'exportació i presentació de la informació d'exemplars utilitzant MARC de fons. - Possibilitat d'establir enllaços entre els registres bibliogràfics, per exemple, per relacionar diferents edicions de la mateixa obra, per enllaçar tots els articles d'una mateixa revista. - Així mateix, permetre fer enllaços des dels registres bibliogràfics a recursos electrònics com pàgines web, imatges, revistes electròniques, etc. - Elaboració d'informes i estadístiques.
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 73 Encara que estes característiques són novedoses i variades, al estar dins d’una xarxa tant amplia com és la XLPV, hi ha varies restriccions per poder mantenir la base de dades depurada. Ho veurem amb més detall al següents apartats de catalogació analítica i creació d'autoritats. 4.3. Catalogació analítica. En primer lloc, una breu explicació del concepte de catalogació analítica ja que és el procés tècnic que utilitzarem per al buidatge dels articles de fons local. Segons el document de treball utilitzat i elaborat per a la XLPV, aquest procés el podem definir com : “La catalogación analítica es la redacción de un asiento bibliográfico que describe parte o partes de una obra más amplia. Normalmente se emplea para describir partes de monografías o de publicaciones seriadas. El asiento analítico consta de dos partes unidas por un elemento de enlace: a) descripción de la parte y b) descripción del documento fuente para que la parte pueda ser localizada. Por lo tanto, debe existir previamente la descripción bibliográfica del documento fuente”.64 Si consultem les Regles de Catalogació del Ministeri de Cultura65, ens desenrotlla el contingut d'aquestes dos parts. La primera part conté: a) Els elements de l'àrea de títol i menció de responsabilitat que corresponen a la part. b) Els elements de l'àrea d'edició que corresponen a la part. 64 Document intern de treball Catalogación cooperativa de artículos de revista, de la XLPV 65 REGLAS de catalogación, cit. En n. 9, pp. 365-367
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 80 Si hi han, que no és el cas, la introducció dels encapçalaments secundaris i a la pantalla següent les dades del document font. En aquest cas la revista Avenc. Figura 30: Després de l’àrea de notes continuem amb les matèries. Absysnet v. 1.6. Font: Baratz, Servicios de Teledocumentación, S.A.
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 81 I a la darrera pantalla de catalogació, trobem els camps per a la classificació (CDU) i el codis d'informació (any de publicació, país i llengua). Figura 31: Descripció de la revista. Absysnet v. 1.6. Font: Baratz, Servicios de Teledocumentación, S.A.
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 82 Després de conèixer el que són les pautes generals seguides per a la catalogació analítica, volem comentar de forma especial alguns detalls del procés seguit amb els llibres de festes i en concret el llibre de les festes patronals. Al haver llibres de festes en dipòsit a la biblioteca, propietat de l'Arxiu municipal, hem tingut que diferenciar-los de la resta. Encara que aquestos han sigut també introduïts a Absys. Però especificant al camp de notes de l'exemplar que no és propietat de la biblioteca. D'aquesta manera és coneix la seua existència, però si en algun moment tornen a la seua ubicació original puguen ser localitzats fàcilment. Com és evident, a aquest llibres no se'ls ha col·locat el teixell ni el codi de barres. El següent pas ha sigut cercar una fitxa de sèrie dels llibres de festes, al principals catàlegs, com són: el catàleg de la BNE, la Biblioteca Valenciana i la XLPV. Al no tindre Dipòsit Legal, no estan en ningun d'aquest catàlegs. Així que ens limitàrem a buscar referències de fitxes analítiques de llibres de festes d'altres municipis, per orientar-nos en la catalogació. A la Biblioteca Valenciana (BV, a partir d'ara), trobarem dos fitxes de llibres de festes diferents entre sí; una amb títol clau i l' altra no, encara que també és tractava d'un llibre de festes. Vejam els exemples: Figura 32: Introducció de la CDU i els codis de información. Absysnet v. 1.6. Font: Baratz, Servicios de Teledocumentación, S.A.
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 83 Alzira [Festes Patronals] Feria y Fiestas en Honor de los Santos Patronos Bernardo, María y Grácia [Texto impreso] / Ayuntamiento de Alzira. -- Alzira : Ayuntamiento y Archicofradía de los Stos. Patronos Bernardo, María y Grácia, 1989 (Alzira : A. Cuenca) v. : il. ; 32 cm Anual D.L. V.1658-1989 Festes a Sant Jaume i Santa Anna [Texto impreso] : Simat de la Valldigna .... -- [Simat de la Valldigna] : Comissió de Festes, 2002v. ; 24 cm. Anual Descripción basada en: 2002 Títulotomadodelacubierta Si tenim el mateix tipus de document, llibres de festes. Per quina raó un disposa de títol clau i l'altra no, no ho tenim clar. Però a partir d'aquests exemples decidirem que la millor opció era crear una fitxa de seriada amb el títol clau de festes patronals. D'aquesta manera és soluciona el problema dels diferents títols que té una publicació al llarg de la seua història. A més, al camp nota introduiríem tots els títols que ha tingut. Procedirem així a la catalogació de la sèrie. La gran sorpresa fou que a la catalogació assistida en Absysnet no existia camp on ficar el títol clau de la publicació. Pel que tinguérem que fer la consulta als tècnics de la XLPV. El tècnic ens va informar de que a la XLPV no s'utilitzen els títols claus, encara que havíem vist varis exemples, i els que hi han s'estaven eliminant. Davant del problema del canvi de títol, la millor opció era crear un fitxa per a cada títol diferent, almenys per als més significatius, i ficar els altres al camp de notes tal com especifiquen les Regles de catalogació als seus articles 12.1.3 Ea)68 i 12.1.3. Eb)69. 68 12.1.3 E a) “Cuando el título de una publicación seriada aparece con variaciones en el mismo número que se describe o ha sufrido cambios menores en el curso de su publicación, tales variaciones y cambios se dan en nota”. 69 12.1.3 E b) “Cuando el título de una publicación seriada cambia o experimenta cambios mayores en el curso de su publicación, se redactará nuevo asiento a partir del momento en que se produzcan los
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 84 Un exemple: FiestaspatronalesSimatdelaValldigna.‐‐SimatdelaValldigna:Ayuntamiento,1971‐1981 v.;30cm anual Descripciónbasadaen:1974 Tít.tomadodelacub. Fiestas‐SimatdelaValldigna SimatdelaValldigna.Ajuntament Escontinuaciónde:ProgramaoficialdelasfiestasenhonoralossantospatronosAbdóny Senon,Stma.VírgendeGraciayStmo.CristodelaFe Continuadapor:FestesSimatdelaValldigna 398.332(460.313SimatdelaValldigna) La catalogació analítica dels llibres de festes, no és diferent de la dels articles de revista. Per aquesta raó no farem menció alguna. Inconvenients trobats amb les pautes de treball marcades: A l'hora de cercar la informació, trobem l’article però no sabem en quina biblioteca està dipositat. Si és el propi personal bibliotecari el que cerca la informació, no hi ha cap problema, ja que té els coneixements necessaris per localitzar-lo. Per contra, els usuaris no avançats poden quedar confosos amb aquest resultat i sense saber on preguntar ja que no tenen la informació de ninguna biblioteca. Un altre inconvenient, ha sigut, que encara que, el treball de la XLPV esta molt marcat, no hi han documents de treball específics per a tots els tipus de catalogació (analítica en catalogació assistida, seriada en catalogació assistida, etc.). Un exemple és la catalogació de sèries amb la catalogació assistida, com hem vist amb els llibres de festes. Moltes vegades cal refer el treball per falta d'informació textual. cambios”.
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 85 4.4. Creació d’autoritats Aquest apartat introductori del que és la gestió d'autoritats a la base de dades d'autoritat d'Absysnet, és merament teòric. Són poques les biblioteques públiques de la XLPV que tenen permís per poder crear i/o modificar autoritats, les que no tenen permís simplement busquen l'autoritat per enllaçar-la al registre. Així que ens limitarem a parlar de la seua creació a nivell general i purament teòric. Comencem així, amb les definicions de tres temes claus, a l'hora de tractar aquest tema: Autoritat, Control d'autoritats, Registre i Base de dades d'autoritats70. Després de consultar varies fonts d'informació, les definicions del terme autoritat més clares són les utilitzades a les Jornades sobre Pautes de redacció d'autoritats de la Direcció General del Llibre i Biblioteques71: “Una autoridad es una forma normalizada de cualquier entrada de un catálogo bibliográfico, registrada en un fichero manual o automatizado. Encabezamiento de persona, entidad, lugar, título uniforme, materia, serie o notación de un sistema de clasificación adoptado como preferente a otros en los casos de ambigüedad para los catálogos de un centro documental (Luis García Ejarque)”. Com ens mostra la definició anterior, les autoritats són punts d'accés o encapçalaments normalitzats. Hi han diferents tipus d'encapçalaments que explicarem en detall en apartats posterior: Noms de persona. Noms d'entitat. Títols d'obres. Sèries. Matèria. Noms geogràfics. 70 Algunes fonts que hem consultat encara mantenen el terme fitxer d'autoritats. 71 CERDA VARA, Francisca. Jornada sobre pautas generales para la gestión de autoridades en las Bibliotecas Públicas [en línea]. <http://xlpv.cult.gva.es/files/gesautoridades.pdf> [Consulta: 20.03.2010]
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 86 Les autoritats són els punts d’accés a les fitxes bibliogràfiques, per tant, si volem una recuperació de la informació eficaç i fiable, cal controlar-les. Per a les pautes72 esmentades anteriorment, el control d'autoritat consisteix en: “Unificar mediante la utilización de una forma normalizada los puntos de acceso de los catàlogos y mostrar las relaciones entre los distintos puntos de acceso”. Al diccionari de les Ciències de la documentació73, hem trobat una definició molt més completa i on es detalla aquest procés: “Proceso por el que, mediante la utilización de una forma normalizada, se unifican los puntos de acceso de los catálogos automatizados y se muestran las relaciones entre los distintos puntos de acceso. Supone la normalización de los nombres de personas, entidades, títulos uniformes, series y materias, que pueden constituir el punto de acceso principal o secundarios de un catálogo automatizado. Su finalidad es facilitar la identificación y la recuperación de los documentos almacenados, evitando las confusiones a que se pueden prestar los homónimos, sinónimos o la variedad de nombres con los que pueden ser denominados una persona, entidad, obra, tema o concepto. Este proceso se realiza mediante una serie de operaciones que permiten elaborar un asiento o registro de autoridad, es decir, establecer la forma del nombre que se va a utilizar para todos los asientos del catálogo: la forma autorizada o autoridad acordada. A la vez se establecen todas las referencias necesarias desde las formas no autorizadas o relacionadas, de manera que tanto el profesional, cuando cataloga, como el usuario, cuando hace la búsqueda, utilizan siempre la misma forma, aunque en los documentos originales permanezca la variedad”. Els objectius del control d'autoritats segons els autors Jesús Jiménez y Rosa García Blanco74, són: a) “Unificar puntos de acceso idénticos, pero que están expresados de forma distinta. 72 Íbidem en cit. 71 73 DICCIONARIO enciclopédico, cit. En n. 20 74 JIMÉNEZ PELAYO, J. El catálogo de autoridades: Creación y gestión en unidades documentales. Gijón: Trea, 2002, pp. 25-39
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 87 b) Diferenciar puntos de acceso distintos que se pueden identificar de la misma manera (homónimos). c) Convertir al catálogo bibliográfico en una red de relaciones que permitan al usuario moverse con seguridad desde formas no aceptadas como autoridad, pero posibles, a las formas aceptadas, y desde formas aceptadas a otras aceptadas relacionadas, mediante el sistema de referencias. d) Dirigir al usuario, mediante notas explicativas, a una clase, categoría o grupo de puntos de acceso que pueden hacerle mejorar su búsqueda de información en el catálogo”. Hi ha una diversa tipologia per als punts d'accés i que necessiten ser controlats, aquestos poden ser: Noms de persona, són punts d'accés quan una persona siga autor d'un document i/o quan el tema d'estudi siga la mateixa persona. Pot passar en obres de caràcter biogràfic, estudis crítics, etc. Noms d'entitats. El nom d'una entitat o institució pot ser punt d'accés quan: L'entitat ostenta l'autoria total o parcial d'un document. L'entitat és el tema o objecte d'estudi d'un document. L'entitat és responsable de la publicació d'un document. Títols d'obres. Quasi tots els registres bibliogràfics incloeixen un punt d'accés de títol, ja que és un element essencial per identificar un document. Però, normalment sols es controlen (títols uniformes) els relatius a llibres clàssics anònims, obres d'autor conegut que presenten múltiples variants idiomàtiques, lleis, tractats internacionals, llibres sagrats, llibres litúrgics, composicions musicals i pel·lícules cinematogràfiques. Títols de series. Són menys freqüents que els anteriors, sols es generen quan el centre documental que manté el catàleg els considera d'utilitat. Matèries. És el punt d'accés resultat de l’anàlisi del contingut del document. Per assignar aquest punt d'accés, la majoria de centres bibliotecaris utilitzen un llenguatge documental controlat. En el nostre cas utilitzem el llistat d'encapçalaments de matèries del Ministeri de Cultura75, i les matèries controlades de la base de dades d'autoritats de la Biblioteca Nacional. 75 LISTA de encabezamientos de materia para bibliotecas públicas. Ministerio de Cultura, Dirección General del Libro y Bibliotecas, 1986.
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 88 Noms geogràfics. Els noms geogràfics al igual que els noms de persona no estan als llistats de llenguatge controlat, pel que cal tractar de forma separada a les matèries generals. Aquest diferents punts d'accés també és poden classificar en principals o secundaris. Tots poden ser principals o secundaris a excepció de les sèries i les matèries que sols poden ser secundàries. Cada una d'aquestes autoritats està vinculada almenys a un registre bibliogràfic, no té sentit disposar d'una autoritat que no es fa servir com a punt d'accés d'un registre bibliogràfic. La creació d'autoritats va paral·lela a la creació de fitxes bibliogràfiques. El catàleg d'autoritats està estretament lligat al catàleg bibliogràfic, de fet el serveix a ell. El catàleg d'autoritats no pot existir sense el catàleg bibliogràfic. Segons els mateixos autors76 el catàleg d'autoritats: “[...] es el conjunto organizado de registros de autoridad que contienen los datos relativos a los puntos de acceso de un catálogo bibliográfico. Resultado último de un proceso complejo que incluye una extensa secuencia de elementos y operaciones, como son el análisis documental, la constitución de un catálogo bibliográfico, la creación y asignación de puntos de acceso y, finalmente, el control de autoridades, el catálogo de autoridades constituye la garantía de la mayor uniformidad y objetividad de criterios aplicados a una biblioteca o centro documental”. El catàleg d'autoritat es compon dels registres o entrades d'autoritat. Entenem com a registre77; “Una agrupación lógica de elementos ordenados según un criterio determinado que conforma una entidad simple de información para ser incluida en una bibliografía, base de datos o catálogo”. Existeixen tres classes bàsiques de registres: Registre d'autoritat pròpiament dita: és un conjunt d'informacions al voltant d'un punt d'accés normalitzat (autoritat) que inclou: la forma escollida com autoritat, les formes no autoritzades, les fonts consultades que justifiquen cada variant trobada, y les possibles relacions amb altres punts d'accés. També pot incloure 76 JIMÉNEZ PELAYO, cit. en n. 74 77 Definició de Jesús Jiménez Pelayo al seu llibre El catálogo de autoridades, cit. en n. 74
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 89 notes explicatives per a l'usuari, instruccions per al catalogador per conèixer la seua aplicació, i informació de tipus intern. Un exemple: GascónPelegrí,Vicente(1914‐2004) Usadopor:GascónPelegrí,Vicent(1914‐2004) Floronesdelseñoríovalldingnense,1996port.(VicenteGascónPelegrí; cronistaoficialdeTavernesdelaValldigna) SantBernatdeRascanya,2006port.(VicenteGascónPelegrí)solapan.1914‐ m.2004,enTavernesdelaValldigna;comandantedeingenierosehistoriador) SantBernatdeRascanya,2006port.(VicentGascónPelegrí) NºRegistro:XX879139 Obras 78(enllaç a les obres del o sobre l'autor) Registre de referència específica: constitueix una unitat d'informació relativa a un punt d'accés no autoritzat. La seua funció al catàleg és la de dirigir a l’usuari cap a la forma acceptada (autoritat). Exemple: AENOR Véase: AsociaciónEspañoladeNormalizaciónyCertificación Registre de referència general: serveix per dirigir a l'usuari des d'un punt d'accés autoritzat a una determinada classe o categoria d'encapçalaments. També s'utilitza per informar a l'usuari del catàleg d'una convenció o pràctica que s'aplica a un grup definit de punts d'accés, a fi de proporcionar una guia per a la seua localització. Exemple: Órdenesycongregacionesreligiosas 78 Registre de la base de dades d'autoritats de la Biblioteca Nacional d'Espanya <http://www.bne.es> , no tenim accés a la base de dades d'autoritats de la XLPV.
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 96 La BNE recomana no redactar més de dos matèries. És important conjugar la especificitat del tema que tracta l’article amb la resta de la xarxa. No és aconsellable crear una autoritat de matèria per a que després l'usuari trobe un sol document en tota la xarxa. Crea falses expectatives. A Absysnet (catalogació assistida) hi han diferents tipus de matèries. Per a cada tipus existeix un camp diferent i busca la matèria a la base de dades d'autoritat, però dins de la seua classificació. Per a que quede més clar, existeixen els camps següents per a les matèries: Matèria (general), Matèria-Autor, Matèria-Entitat, MatèriaNom geogràfic. Si nosaltres busquem la matèria Simat al camp de matèria general, la base de dades no ens la recuperarà, ja que és tracta d'una matèria-nom geogràfic i hi ha que buscar-la al camp dedicat aquest fi. Aquest detall, ens ha comportat algun inconvenient per la mancança de camps que hi ha per a cada tipologia. Encapçalaments secundari nom geogràfic Com ja hem dit abans, per als noms geogràfics valencians s'utilitzaran les denominacions acceptades per la base de dades CIVIS. Les denominacions geogràfiques nacionals i internacionals seran les utilitzades per la BNE. En termes generals, els criteris que hem seguit per a la selecció de la matèria autoritat i totes les seues variants (matèria-Autor, matèria-Nom geogràfic i matèriaentitat), i al no poder crear matèries especifiques, hem optat per: - Per als articles amb una matèria bastant exclusiva, hem intentat afegir una matèria més general que ja estaguera creada. Per exemple, per a l'article titulat: Dissertació sobre la capelleta Nostra Senyora de Gràcia, hem optat per utilitzar la matèria general “Imaginería popular”, sense incloure el nom geogràfic. Això si, com la CDU no esta controlada, hem aprofitat per fer-la un tant més específica: 726.54(460.313 Simat de la Valldigna). - La matèria que és pot repetir fàcilment en varis documents, hem fet la proposta de creació d'autoritat als tècnics de la XLPV, encarregats del tema. Alguns exemples són, la matèria utilitzada en els llibres de festa “Fiestas-Simat de la Valldigna” o una altra matèria que també es repeteix en varis documents “IglesiasSimat de la Valldigna”. De fet, algunes s'han anat modificat durant el procés de catalogació de tot el fons local. En canvi, per a les autoritats noms-persona, hem tingut que enviar les propostes dels autors locals a la XLPV per a la seua creació. Molts d'aquest autors sols tenen publicacions locals pel que el tema de com introduïr el nom ha sigut una
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 97 decisió pròpia triant l'opció que millor evite l'homonímia. Indagant al voltant de tota la informació necessària (nom i cognoms complets, any de naixement, inclús en algun cas la professió) per no confondre autoritats. Finalment, per acabar aquest apartat, ens agradaria comentar alguns inconvenients que hem trobat: Hem trobat inconvenients propis de la catalogació analítica assistida, ja que, amb la catalogació en format MARC no passa. Sols hi ha un cap per a cada una d'aquests tipus de autoritats: matèria-autor, matèria-entitat i màteria-nom geogràfic. En canvi, per a les matèries generals si se disposa de tres camps. Si per exemple tenim dos matèries entitats, com en el cas d'una catalogació que necessitàvem les entitats: Monestir de Santa Maria de la Valldigna i Cistercenses. Si sols disposem d'un camp màteria-entitat, implica que l'altra o no és col·loca o és col·loca a un camp que no li pertany, i per tant l'autoritat no pot ser enllaçada. També ens passà el mateix durant la catalogació d'un article sobre una família destacada de Simat. Al voler extraure dos matèries-Autor de dos membres importants d'aquesta família no ho poguérem fer al disposar sols d'un camp. En aquest cas decidirem deixar sols a un, al més important.
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 98 5. Resultats Al iniciar el treball de catalogació de la secció local de la Biblioteca de Simat, un 20% d’aquest fons estava automatitzat. En aquest percentatge sols estan incloses les monografies, la resta de tipologies documentals estaven per introduir al sistema de gestió integrada Absysnet. Durant aquest mesos, hem realitzat un treball de catalogació variat en quan a les tipologies documentals. Hem realitzat fitxes de monografies, sèries i analítiques. Per veure clarament els resultats obtinguts, hem diferenciat el que és la catalogació pròpiament dita dels documents, de la introducció d’exemplars. Com veurem a continuació, la catalogació de monografies ha sigut mínima, ja que la majoria estaven catalogades per altres centres bibliotecaris, pel que pràcticament ens hem limitat a introduir els exemplars. En canvi, la catalogació de sèries i d’analítiques és gairebé pròpia al 100%. Calculant en percentatges la quantitat de documents automatitzats85 de cada tipologia documental, queda de la següent manera: Les monografies un 67% de la col·lecció, les publicacions seriades un 21% i considerant els articles que poden ser catalogats com a una altra tipologia documental, obtenim un 11%. L’1% que falta esta dividit entre compact disc i cd-roms. En quant a les monografies hem calculat les següents xifres: en total hem introduït 217 exemplars a Absysnet, dels quals sols ens ha calgut catalogar 17 monografies. Per contra, podem dir que abans de començar el projecte hi havien introduïts a Absysnet 90 exemplars. Es a dir, hem augmentat l’automatització de la col·lecció en un 71%. Revisant les altres tipologies, ens cal comentar les sèries. No hi havia cap material introduït a Absysnet, encara que algunes revistes d’àmbit comarcal ja existien, els exemplars no estaven introduïts. Així, que hem introduït un total de 94 exemplars, procedents de 12 publicacions seriades. Del conjunt d’aquest publicacions, hem catalogat un total de 8 fitxes seriades, entre revistes locals i comarcals i llibres de festes. Finalment, la catalogació de fitxes analítiques. La catalogació d’analítiques és nostra al cent per cent, no hi havia cap article catalogat prèviament. Com ja hem comentat a l’apartat corresponent (pp. 70-80), les fitxes analítiques no tenen assignades cap exemplar pel que hem comptat sols el nombre de catalogacions realitzades. En total hem catalogat 52 articles entre revistes i llibres de festes. Hem de 85 Al parlar d’automatització ens referim tant al material catalogat com a la introducció d’exemplars.
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 99 recalcar que la selecció d’articles ha sigut rigorosa, sols hem catalogat aquells que eren realment importants per a la secció local. A continuació podem veure aquesta informació en una taula de dades. En aquesta taula hem desglossat per una banda les catalogacions que ja existien al catàleg (Cat. Altres) i les nostres (Cat. Pròpia) i per altra, els exemplar que ja estaven introduïts (Exem. Abans) i els introduïts per nosaltres (Exemplars PFC). I el resultat ha sigut aquest: Tipusdoc. Cat.Pròpia ExemplarsPFC Cat.Altres E xem.Abans Monog rafies 17 217 164 90 Sèries 89440 Analítiques 52 0 Altres 4700 TOTAL 81 318 168 90 En total podem veure que hem catalogat un total de 81 documents i introduït 318 exemplars a Absysnet. Per veure la diferència, abans de començar el treball hi havia un total de 90 exemplars al fons local (sols monografies) i a dia de hui podem comptar amb un total de 318 exemplars a Absysnet. A més, hem creat un total de 18 autoritats-noms de persona per poder catalogar els documents a Absysnet. Les autoritats creades poden ser consultades a l’annex 3 (p. 109) d’aquest treball. A més de la catalogació, ens queda per comentar la classificació pròpia creada per organitzar els fons documental que no pot ser catalogat a Absysnet, com és el material efímera i menor i els cartells. La raó i l’elaboració d’aquest quadre de classificació local, es troba comentada a l’apartat 3.1.3.1 Procés tècnic (pp. 50-53), i a més, pot ser consultat a l’annex 2 d’aquest treball (p. 106). Cal afegir que la classificació de les fotografies ja existia prèviament al començament de la nostra llavor. Tota aquesta informació pot ser consultada al Catàleg Col·lectiu de la Xarxa Electrònica de Lectura Pública Valenciana http://xlpv.cult.gva.es/absysnetopatc Figura 33: Taula comparativa entre els documents catalogats i introduïts a Absysnet abans i després d’aquest projecte. Font: Pròpia, taula elaborada per aquest treball.
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 100 6. Conclusions Malgrat que durant el procés de realització d'aquest projecte hem sofert dos trasllats per obres, això sempre respectant-se la secció local, podem concloure que hem complit satisfactòriament amb la totalitat dels nostres objectius. La Biblioteca Pública Municipal de Simat de la Valldigna compta hui en dia, amb un secció local organitzada (físicament), respectant les diverses tipologies documentals, i amb les eines necessàries (criteris de selecció, quadre de classificacióveure Annex 2-, pautes de treball per a la catalogació i classificació, etc.) per continuar amb les tasques de conservació, organització i difusió de la secció local. Actualment compta amb l’automatització de tot el fons documental susceptible de ser catalogat i classificat (monografies, revistes i articles locals, etc.) al Catàleg col·lectiu de la Xarxa Electrònica de Lectura Pública Valenciana, facilitant així la localització per ficar a l'abast de tothom el fons local de Simat. Han quedat controlades totes les publicacions seriades locals, de forma que resulta fàcil conèixer els buits d'aquesta secció i així dedicar temps per completar de manera retrospectiva aquesta col·lecció. Han quedat clares les pautes de treball en quant al tema de les autoritats, coneixent els criteris per crear o no noves autoritats locals, i quin és el procediment per aplegar aquest fi. Com és evident aquesta tasca no ha finalitzat, doncs la gestió i organització del fons local comporta unes tasques continues que perduren al llarg del temps. Però, amb les que cal continuar de manera eficient per aconseguir que la secció local obtinga un nivell qualitatiu satisfactori. Durant la realització del treball,hem detectat les següents insuficiències en quant a la temàtica de la secció local: 1. La mancança de documentació específica al voltant de la temàtica local. Aquesta és una de les raons per les quals molts del professionals de les biblioteques públiques municipals, desconeixen com gestionar aquesta secció. Inclús, si estudiem la forma de portar a bon recau aquesta tasca en els treballs que existeixen avui en dia sobre secció local, veiem que deixen molts aspectes difusos, sense acabar de concretar. El que comporta confusió a l’hora d’establir els criteris que cada biblioteca necessita per gestionar eficientment aquesta secció. Per contra, alguns professionals han pres la iniciativa a nivell particular de fer cursos formatius per a altres companys. Aquests professionals que han dedicat més temps a estudiar el tema de la secció local, comparteixen les seues experiències i resultats amb la resta de professionals interessats amb el tema.
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 101 2. Un altre aspecte preocupant per a les biblioteques integrades dins de la XLPV, és el fet de no poder integrar tot el fons local dins d'una única base de dades com és Absysnet. Com hem comentat anteriorment, per qüestions d'espai no tot el fons documental és pot introduir a Absysnet, el que implica disposar d'una segona base de dades, en alguns casos en Access, per als cartells, publicacions efímera, menors, dossiers de premsa, fotografies, etc. El fet de formar part de la XLPV, té moltes avantatges, com és el disposar d'unes ferramentes de treball de qualitat, entre d'altres. Però clar, també implicar complir les normes de treball cooperatiu, i trobem que per a la secció local pot ser una desavantatge. El disposar d’una segona base de dades implica a l’hora de realitzar les cerques de informació local, realitzar diverses busquedes per a una mateixa consulta, retardant així el procés de recuperació de la informació.
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 102 7. BIBLIOGRAFIA AGUADÉ, E. La información local i comarcal a la biblioteca pública: algunes propostes [en línea]. ITEM. Revista de Biblioteconomia i Documentació. 1994, núm. 15, pp. 95103 <http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/22450/22284> [Consulta: 10.01.2010] AJUNTAMENT DE SIMAT DE LA VALLDIGNA. Simat de la Valldigna [en línea]. <http://www.simat.cat> [ Consulta: 10.01.2010] BASSAS I ARDID, M. y CLAPAROLS I MAYORAL, R. La información local en la biblioteca pública. Educación y Biblioteca. 2003, núm. 135, pp. 75-80 CDU: Clasificación decimal universal: Nomar UNE 50001: 2000. Madrid: AENOR, 2000 CERDA VARA, Francisca. Jornada sobre pautas generales para la gestión de autoridades en las Bibliotecas Públicas. [en línea] <http://xlpv.cult.gva.es/files/gesautoridades.pdf> [Consulta: 20.03.2010] , Trabajo cooperativo en redes electrónicas y catálogos colectivos en línea: La Red de Lectura Pública Valenciana [en línea]. In I Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas: Valencia 29, 30 y 31 de octubre de 2002, pp. 37-45. <http://travesia.mcu.es/portalnb/jspui/bitstream/10421/1150/1/CongresoNacionalBP_01.pdf> [Consulta: 29.03.2011] COL·LECCIÓ local a la Biblioteca Pública: Recomanacions bàsiques [en línea]. ITEM: Revista de Biblioteconomia i Documentació. 1989, núm. 4, pp. 68-75 <http://www.cobdc.org/publica/item/item04.html> [Consulta: 20.10.2010] COLOMA, R. El sistema bibliotecario valenciano: ponencia[en línea]. In Jornadas sobre bibliotecas nacionales: Las bibliotecas nacionales del siglo XXI: Biblioteca Valenciana, 18, 19, 20 y 21 de mayo de 2005, pp. 1-22. <http://bv.gva.es/documentos/Ponencias/Coloma.pdf> [Consulta: 30.03.2011] DECRET 119/2005, de 24 de juny, del Consell de la Generalitat pel qual es dicten normes per a la creació de centres de lectura pública municipals a la Comunitat Valenciana. DÍAZ GRAU, A. y GARCÍA GÓMEZ, Fco. J. Gestión de la colección local en las bibliotecas públicas municipales: Almería, 30 de noviembre de 2004 [en línea]. <http://biblioteca.sanjavier.es/RecursosBP/cursoCL.pdf > [Consulta: 10.01.2010]
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 103 ─. La colección local en la biblioteca pública (I): concepto delimitación y justificación [en línea]. Boletín de la Asociación Andaluza de Bibliotecarios. Marzo 2005, núm. 78. pp. 19-41. <http://www.aab.es/pdfs/baab78/78a1.pdf> [Consulta: 10.01.2010] ─. La colección local en la biblioteca pública (II): Los usuarios y el personal bibliotecario. Gestión, formación, conservación y organización de la colección [en línea]. Boletín de la Asociación Andaluza de Bibliotecarios. Junio 2005, núm. 79. pp. 11-35. <http://www.aab.es/pdfs/baab79/79a1.pdf> [Consulta: 10.01.2010] DICCIONARIO enciclopédico de ciencias de la documentación. Madrid: Síntesis, 2004 FORNAS CARRASCO, R. La Biblioteca Pública Municipal y los Servicios de Información Local [en línea]. Métodos de Información. Julio 2002, vol. 9, núm. 51, pp. 55-64. <http://www.avei.org/revista/mei51/mei51.pdf> [Consulta: 02.08.2010] FUENTES ROMERO, J.J. Materiales efímeros y publicaciones menores en la sección de temas locales. Boletín de la Asociación Andaluza de Biblitoecarios. 2003, núm. 73. pp. 17-37. ─ . La sección de temas locales en la biblioteca. Gijón: Trea, 2005 GARCÍA GÓMEZ, F.J. El testimonio de nuestro pasado, presente y futuro. Selección, conservación, organización y dinamización de la colección local en la biblioteca pública. Mi Biblioteca. 2009, núm. 18, pp. 90-100. GÓMEZ HERNÁNDEZ, J.A. Biblioteconomía: Conceptos básicos de gestión de bibliotecas. Murcia: Universidad de Murcia, 1999. GONGA, J.E. Les festes de la safor: memorial de la festa. València: Colomar editors, 1990 Grup de Biblioteques Públiques del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya. Col·lecció local a la Biblitoteca Pública: recomanacions bàsiques [en línea]. ITEM: Revista de Biblioteconomia i Documentació. 1989, núm. 4, pp. 68-75. <http://www.cobdc.org/publica/item/item04.html> [Consulta: 20.10.2010] IFLA. Directrius IFLA/UNESCO per al desenvolupament del servei de biblioteques públiques. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 2002 JIMÉNEZ PELAYO, J. El catálogo de autoridades: creación y gestión en unidades documentales. Gijón: Trea, 2002 LATORRE ZACARÉS, I. Programa de informatización común de las bibliotecas valencianas. Compactus: revista d'arxius i biblioteques [en línea]. Set.- des. 2001, núm. 2, pp. 3-5. <http://dglab.cult.gva.es/Bibliotecas/compactus/numero2/article.pdf> [Consulta: 30.03.2011]
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 104 LEY 11/2007, de 26 de octubre, de Bibliotecas Euskadi. LISTA de encabezamientos de materia para bibliotecas públicas. Madrid: Ministerio de Cultura, Dirección General del Libro y Bibliotecas, 1986 LLEI 4/2011, de 23 de març de la Generalitat, de Biblioteques de la Comunitat Valenciana. DOCV núm. 6488 (25.03.2011) LLEI 10/1986, de 30 de desembre, d'Organització bibliotecària de la Comunitat Valenciana. El LLIBRE de la Safor. Sueca: Impremta Palàcios, 1983 LLISO BARTUAL, F., TOLOSA ROBLEDO, M.L. y CHÁFER ASENSIO, M.J. Una aportación al control bibiográfico territorial: La bibliografía comarcal de la Vall d'Albaida [en línea]. <http://hdl.handle.net/10421/120> [Consulta: 18.12.2009] MANIFIESTO de la UNESCO sobre la biblioteca pública 1994 [en línea]. <http://www.fundaciongsr.es/documentos/manifiestos/mani94es.pdf> [Consulta:08.06.2010] MARTÍN GAVILÁN, C. SIGB catálogos y gestión de autoridades, diseño y prestaciones de OPACs [en línea] <http://eprints.rclis.org> [Consulta: 03.05.2011] MELGAREJO GALERA, J. El fondo local de la Biblioteca Regional de Murcia como fuente de consulta para la investigación y el aprendizaje de la cultura murciana. In III Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas: Murcia 29, 30 de noviembre y 1 de diciembre de 2006. Madrid: Ministerio de Cultura, 2006, pp. 155.162. MONTANER FRUTOS, A. Prontuario de bibliografía: Pautas para la realización de descripciones, citas y repertorios. Gijón: Trea, 1999 PALOMARES TOLEDO, L., DONET DONET, E. y RIBES BLASCO, R. Las bibliotecas rurales: Singularidad, pluralidad, cooperación, inédito. 2007 REGLAS de catalogación. Madrid: Dirección general del Libro, Archivos y Bibliotecas, 1995 ROMERO RIBERA, C. Las publicaciones menores en la Biblioteca Municipal de Estudios Locales de A Coruña. El caso de las postales anunciadoras como fuente de información local. In III Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas: Murcia 29, 30 de noviembre y 1 de diciembre de 2006. Madrid: Ministerio de Cultura, 2006, pp. 328-336. SOMOS de toda una vida. Un intento de orden e información. Irún: Base local [en línea]. <http://www.muskiz-liburutegia.org/biblioteca/Jornadas/baselocal.pdf> [Consulta: 02.04.2010]
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 105 TORRES RAMÍREZ, I. La llamada Literatura gris: Interés informativo y fuentes. In TORRES RAMÍREZ, I. Las fuentes de información: estudios teórico-prácticos. Madrid : Síntesis, 1998 VIDAL BLASCO, C. y PALOMARES TOLEDO, L. Aproximació bibliogràfica de la Valldigna, inédito. 2007
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 112 9.3. Annex 3: Llistat d’Autoritats-Nom de Persona creades per a la catalogació analítica. Aguilar Palomares, Anna Utilitzat per: Aguilar, Anna Font: De la Simatense a la Simbus: un poc de la nostra història (1217867)86 Bohigues Alario, Llorenç Font: Història de la taronja (1216841) Brines Sirerol, Rafael Utilitzat per: Brines, Rafa Font: La ruta dels monestirs (1222095) Escrivá Gregori, Josep Font: Etapa d’inadequació i insensibilitat als “signes dels temps” per part de la comunitat dels monjos valldignencs (1213519) Folguerà, José Víctor Utilitzat per: Folguerà, J.V. Font: El futbol a Simat (1217895) Grupo Comando87 Utilitzat per: Grupo de Espeleología Comando (C.E.C) http://www.uv.es/~rzaragoz/espeleo/espeleo.htm 86 Entre paréntesis el número d’identificació de la fitxa calalogràfica de la font a Absysnet (tit.n.). 87 Encara que és més bé una autoritat-entitat, hem decidit incloure-la en aquest llistat per ser la única.
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 113 Font: L’Avenc de la Donzella : estudi, exploració i descripció de l’Avenc i estudi hidrogeològic de les seues aigües (1213551) Llàcer Mogort, Joaquim Alfred Utilitzat per: Llàcer Mogort, Joaquin Alfredo Llàcer Mogort Llàtzer Mogort Font: La capella de la Nostra Senyora de Gràcia (1216823) Llopis, Antoni Utilitzat per: Llopis Antoni (de la Costera) Font: Sobre els Sants de la Pedra (1217692) Mestre Boscà, Salvador Font: Història de la taronja (1216841) Nurionte Utilitzat per: Escrivá Mansanet, Núria Font: Poemas mal curados (931157) Oltra Soler, Silves Utilitzat per: Oltra, Silves Font: Fent música, fent poble (1217919) Palomares Toledo, Lluïsa Utilitzat per: Palomares, Luisa Font: La biblioteca i els lectors (122116)
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 114 Peris Vivancos, Raúl Utilitzat per: Peris, Raúl Font: Els bolets a la Valldigna (1216858) Rausell Adrian, Xavier Utilitzat per: Rausell, Xavier Font: Les danses i els balls rituals i populars de Simat de la Valldigna (1222104) Ripoll i Estrada, Salvador Font: Dissertació sobre la capelleta i la Verge de Gràcia (1216829) Sansaloni i Martí, Encarna Font: Itinerari didàctic : un passeig per la Valldigna medieval (701910) Serra i Company, Constantí Font: Els escuts dels abats perpetus del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna (1299-1460) (1212303) Tent Manclús, Josep Enric Font: La Valldigna en el context de la tectònica de plaques (1213580)
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 115 9.4. Annex 4: Exemples de fitxes catalogràfiques de publicacions seriades i analítiques. L'Avenc : revista d'investigació i assaigde la Valldigna. -- núm 4 (abril 2001) . -- Tavernes de Valldigna : Col.lectiu l'Avenc, D. L., 1995 v., ; 29 cm mensual ISSN 1136-176X D.L. V-1043-1995 Valldigna-Descripción-Publicaciones periódicas 908(460.313 Valldigna)(05) 293055 Ivars Pérez, Josep De Mesquita de Xara a Ermita de Santa Anna : història i procés de restauració / Josep Ivars Pérez En: L'Avenc: revista d'investigació i assaigde la Valldigna.--1136-176-X . -- [Simat de la Valldigna] : Col·lectiu L'Avenc.-- N.2 (març 1996), p. 21-32 Ermitas-Comunitat Valenciana Simat de la Valldigna-Historia 726.76(460313 Simat de la Valldigna) 94(460.313 Simat de la Valldigna) 1213554 Escrivà Gregori, Josep Criteris seguits per a la reconstrucció de la imatge de Santa Maria de Valldigna / Josep Escrivà Gregori En: L'Avenc: revista d'investigació i assaigde la Valldigna.--1136-176-X . -- [Simat de la Valldigna] : Col·lectiu l'Avenc.-- N.4 (abril 1998), p. 46-49 Monestir de Santa Maria de la Valldigna Arte religioso-Iconografía 73.04 726.71(460.313 Valldigna) 1213540
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 116 Festes Simat de la Valldigna . -- Simat de la Valldigna : Ajuntament, 1985v. ; 30 cm anual Descripción basada en: 2010 Tít. tomado de la cub. Fiestas-Simat de la Valldigna Simat de la Valldigna. Ajuntament Es continuación de: Programa oficial de fiestas en honor a los Santos Patronos Abdón y Senen, Stma. Virgen de Gracia y Stmo. Cristo de la Fé ; Fiestas patronales Simat de la Valldigna 398.332(460.313 Simat de la Valldigna) 1215823 Folguera, Stella Maris Desde [sic] l'Argentina : la visita / Stella Maris Folguerá ; [introducción], J.V. Folguerá En: Festes Simat de la Valldigna. -- Simat de la Valldigna : Ajuntament . -- 2004, p. 20-23 Folguera Corts (Familia)-Biografías Emigrantes-América Folguerà, José Víctor 325.25(=1.460.31:7/8) 929 Folguera Corts (Familia) 1217864 Gonçal, Benavent Arxiu Municipal de Simat de la Valldigna / Gonçal Benavent En: Festes Simat de la Valldigna. -- Simat de la Valldigna : Ajuntament . -- 2004, p. 29-30 Arxiu Municipal de Simat de la Valldigna 930.253.21(460.313 Simat de la Valldigna)(091) 1217866
Gestióiorganitzaciódelasecciólocal.ElcasdelaBibliotecaPúblicadeSimatdelaValldigna. 117 Serlik, Adriana Viajando en tren desde Carcaixent a Dènia / Adriana Serlik En: Festes Simat de la Valldigna. -- Simat de la Valldigna : Ajuntament . -- 2005, p. 52-55 Ferrocarriles-Comunitat Valenciana-Historia 656.2(460.31)(091) 1217924 Palomares Toledo, Lluïsa Les biblioteques de Simat de la Valldigna / Lluïsa Palomares Toledo En: Festes Simat de la Valldigna. -- Simat de la Valldigna : Ajuntament . -- 2003, p. 37-40 Bibliotecas-Comunitat Valenciana 027(460.313 Simat de la Valldigna)(091) 1216865 Mogort, Rafael El joc de la pilota / Rafael Mogort i J.V. Folguerà En: Festes Simat de la Valldigna. -- Simat de la Valldigna : Ajuntament . -- 2003, p. 29-32 Juegos de pelota-Comunitat Valenciana Folguerà, José Víctor 796.311(460.313 Simat de la Valldigna) 1216859