Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública nº 22

UNIVERSIDAD POLITECNICA DE VALENCIA ESCUELA POLITECNICA SUPERIOR DE GANDIA Ingeniería Técnica Forestal “Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous” TRABAJO FINAL DE CARRERA Autor/es: Jesús Merino Ferrer Director/es: Josep Fresquet Gozalbo GANDIA, 2011 Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Memoria 1 Memoria Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Memoria 2 INDEX I. MEMÒRIA I ANNEXOS 1. ANTECEDENTS 2. OBJECTIUS 2.1 Justificació dels objectius 3. ESTAT LEGAL 3.1 Normativa aplicable 4. ESTAT SOCIOECONOMIC 4.1 Situació de la comarca 4.2 Activitats de la població 4.3 Els sectors econòmics 4.3.1 Agricultura 4.3.2 Sector forestal 4.3.3 Indústria 5. COMUNICACIONS 6. ESTUDI DEL MITJÀ 6.1 Geologia i litologia 6.2 Geomorfologia 6.3 Edafologia 6.4 Estat fisiogràfic 6.4.1 Altituds 6.4.2 Pendents 6.5 Climatologia 6.5.1 Elecció de l'observatori 6.5.2 Dades bàsiques resumides 6.5.2.1 Temperatura 6.5.2.2 Precipitació 6.6 Estudi de la vegetació 6.6.1 Vegetació potencial 6.6.2 Vegetació actual 6.7 Estudi hidrològic 6.7.1 Xarxa hidrogràfica 6.8 Fauna 6.9 Estudi sobre sanitat vegetal 7. PLA D’ACTUACIÓ 7.1 Objectiu preferent de la repoblació 7.2 Localització dels treballs 7.2.1 Descripció de les zones a tractar 7.3 Elecció de les espècies 7.3.1 Procés de selecció 7.3.2 Zonificació Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Memoria 3 7.3.3 Mètode de repoblació 7.4 Tractament de la vegetació preexistent 7.5 Preparació del terreny 7.5.1 Necessitat de preparació i el seu objectiu 7.5.2 Procediment de preparació. Intensitat. Eines i apers 7.6 Plantació 7.7 Cures posteriors a la repoblació 7.7.1 Reposició de marres 7.7.2 Tubs protectors 8. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 9. DISPONIBILITAT DE TERRENYS 10.DEFINICIÓ ECONOMICA 10.1 Sistema d'execució 10.2 Termini d'execució 10.3 Pressupost 11.BIBLIOGRAFIA Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Memoria 4 1. ANTECEDENTS El present projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani esta ubicat a la muntanya d'utilitat pública número 22 ,pertanyent al terme municipal de Tous,amb una superfície total de 224 ha. Aquest projecte es realitza per la necessitat de recuperar l’estat arbori que tenia la zona on actuarem abans de patir un incendi forestal en l’any 1994,en aquest incendi que començà al terme de Millars es cremaren 25430 hectàrees de superfície forestal. L’ absència de vegetació provoca que la zona estiga exposada a l’erosió deixant-la sense protecció,aquesta absència provoca també que la capacitat de retenció del sol siga menor i augmenten les escorrenties. 2.OBJECTIUS Els objectius del projecte son els següents; - Recuperar la coberta vegetal per tal d'aconseguir l'efectiva protecció del sòl contra els processos erosius. -Conservació i millora de la coberta vegetal ja existent i estimular la formació del sòl en aquelles zones on no existeixi, per evitar una major degradació. -Definir i quantificar els treballs necessaris per a la repoblació forestal en aquelles zones sense vegetació o degradades. -Millorar la qualitat ambiental i paisatgística mitjançant actuacions de repoblació i restauració de zones degradades. -Aplicar els coneixements adquirits durant aquesta carrera de manera òptima i completa. 2.1.Justificació dels objectius Aquesta restauració intenta recuperar la correcta coberta vegetal per tal de evitar la continua destrucció de sol,provocada per l’absència o degradació de l’estat arbori. Amb l’introducció de una major diversitat d’espècies també estem protegint a la masa vegetal front a plagues forestals. Encara que aquest projecte es planteja amb caràcter protector en segon lloc també està el caràcter paisatgístic,important per la proximitat del pantà ja que es una zona molt visitada. Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Memoria 5 Per últim també es potenciarà el treball a les zones afectades,ja que per a executar el projecte es contractarà ma d’obra de la zona. 3.ESTAT LEGAL En el següent quadre es recull l’estat legal de la muntanya objecte de la restauració; Nº Terme municipal Comarca Pertinència Superfície(Ha) 22 Tous La ribera alta Ajuntament 224 3.1.Normativa aplicable Legislació forestal - Llei 43 de 21 de novembre de 2003, de Monts (BOE no 280). - Llei 4/1989, de 27 de març de Conservació dels Espais Naturals y de la Flora y Fauna silvestres. (BOE no 74, de 28.03.89). - Llei 40/1997, de 5 de novembre, sobre reforma de la llei 4/1989, de 27 de Març, de Conservació dels Espais Naturals y de la Flora y Fauna Silvestres. (BOE no 266, de 06.11.97). - Llei 41/1997, de 5 de novembre, per la que se modifica la llei 4/1989, de 27 de Març, de Conservació d’Espais Naturals y de la Flora y Fauna Silvestres. (BOE no 266, de 06.11.97). - Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal (DOGV no 2168, de 21.12.93 Legislació impacte ambiental - Llei 2/1989, de 3 de març de la Generalitat Valenciana de Impacte Ambiental. Legislació laboral - Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscs Laborals. - Llei de 10 de març de 1980 per la que s’aprova l’Estatut dels Treballadors. Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Memoria 6 4.ESTAT SOCIECONOMIC 4.1.Situació,extensió i divisió administrativa de la comarca Tous es un municipi de la Ribera Alta situat a la provincia de Valencia, aquesta es trova envoltada per les següents comarques; -Nord: Foia de Bunyol y l’Horta oest. -Sud: La Safor y La Costera. -Est: L’Horta Sud y La Ribera Baixa. -Oest: El Canal de Navarres. La Ribera Alta te una superfície de 979,50 Km2 y 211.414 habitants conformada per 35 municipis,aquests son: Alberic, Alcàntera de Xúquer, l'Alcúdia, Alfarp, Algemesí, Alginet, Alzira, Antella, Beneixida, Benifaió, Benimodo, Benimuslem, Carcaixent, Càrcer, Carlet, Villanova de Castelló, Catadau, Cotes, l'Ènova, Gavarda, Guadassuar, Llombai, Manuel, Massalavés, Montserrat, Montroy, la Pobla Llarga, Rafelguaraf, Real de Montroi, San Juan de Énova, Sellent, Senyera, Sumacàrcer, Tous y Turís. Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Memoria 7 La superfície del terme de Tous es de 127,5 Km2, la major de tota la comarca de la Ribera Alta,amb una població de 1152 habitants també es la comarca amb menor densitat. 4.2.Activitats de la població L’agricultura constitueix la major activitat econòmica,desprès de finalitzar les obres de la construcció de la presa. En secà trobem garrofers, ametlers, oliveres, cereals i vinyers. En regadiu es conreen tarongers, dacsa i hortalisses. La ramaderia conta amb caps de llaner i cabríeu, i centenars de colmenes. Manca d'indústria. 4.3.Els sectors econòmics Agricultura. L’ agricultura es el sector de major importància, la majoria dels cultius son de regadiu destacant el de taronges com en tota la comarca i el de caqui que encara que a Tous es menor a la Ribera esta en auge i conta amb denominació d’origen. Un altre cultiu de regadiu de la zona mes minoritari es el de melocotó. Per altra part també hi ha un augment del cultiu d’hortalisses i parcel·les aïllades amb altres tipus de fruiters. Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Memoria 14 Maneig i ús de Regosòls; Els Regosols en àrees de desert tenen mínim significat agrícola. Els Regosols amb 500– 1000 mm/any de pluja necessiten reg per a una producció satisfactòria de cultius. La baixa capacitat de retenció d'humitat d'aquests sòls obliga a aplicacions freqüents d'aigua de reg,el reg per degoteig resol el problema però rarament és econòmic. Quan la pluja excedeix 750 mm/any, tot el perfil és portat a la seva capacitat de retenció d'aigua al principi de l'estació humida, la millora de les pràctiques de cultiu de secà pot ser una millor inversió que la instal·lació de facilitats de reg costoses. Molts Regosols s'usen per a pasturatge extensiu. Els Regosols en dipòsits col·luvials a la franja de loess del nord d'Europa i Amèrica del Nord estan principalment conreats,es sembren grans petits, remolatxa sucrera i arbres fruiters. Els Regosols en regions muntanyenques són delicats i és millor deixar-los baix bosc. -Leptosols; Els Leptosols són sòls molt somers sobre roca contínua i sòls extremadament gravillosos i/o pedregosos. Els Leptosols són sòls azonals i particularment comuns en regions muntanyenques. En molts sistemes nacionals, els Leptosols sobre roca calcària pertanyen a les Rendzinas, i aquells sobre altres roques, als Rankers. La roca contínua en la superfície es considera no sòl en molts sistemes de classificació de sòls. Descripció resumida de Leptosols; Connotació: Sòls somers, del grec leptos, fi. Material parental: Diversos tipus de roca contínua o de materials no consolidats amb menys de20 % (en volum) de terra fina. Ambient: Principalment terres en altitud mitjana o alta amb topografia fortament disectada. Els Leptosols es troben en totes les zones climàtiques (molts d'ells en regions seques càlides o fredes), en particular en àrees fortament erosionades. Desenvolupament del perfil: Els Leptosols tenen roca contínua en o molt prop de la superfície o són extremadament gravillosos. Els Leptosols en material calcari meteoritzat poden tenir un horitzó mólic. Distribució regional de Leptosols; Els Leptosols són el GSR més estès sobre la terra, estenent-se al voltant d'1655 milions ha. Els Leptosols es troben des dels tròpics fins a la tundra freda polar i des del nivell del mar fins a les muntanyes més altes. Els Leptosols estan particularment estesos en àrees de muntanya, notablement a Àsia i Sud-amèrica, en els deserts de Sahara i Aràbia, la Península Ungava del nord de Canadà i a les muntanyes d'Alaska. En altres parts, els Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Memoria 15 Leptosols poden trobar-se sobre roques que són resistents a meteorització on l'erosió ha mantingut el pas amb la formació de sòl, o ha remogut la part superior del perfil de sòl. Els Leptosols amb roca contínua a menys de 10 cm de profunditat en regions muntanyenques són els Leptosols més estesos. Maneig i ús de Leptosols; Els Leptosols són un recurs potencial per al pasturatge en estació humida i terra forestal. Els Leptosols als quals aplica el qualificador Réndzico estan plantats amb teca i caoba en el Sud-est Asiàtic; els que estan en zones temperades estan principalment sota bosc caducifoli mixt mentre que els Leptosols àcids comunament estan baix bosc de coníferes. L'erosió és la major amenaça a les àrees de Leptosol, particularment en regions muntanyenques de zones temperades on l'alta pressió de població (turisme), la sobreexplotació i creixent contaminació ambiental porten a la deterioració de boscos i amenacen grans àrees de Leptosols vulnerables. Els Leptosols en pendents de pujols generalment són més fèrtils que els seus contraparts en terres més planes. Un o uns pocs bons cultius podrien tal vegada produir-se en tals pendents però al preu d'erosió severa. Els pendents pronunciats amb sòls succints i pedregosos poden transformar-se en terres cultivables a través del aterrareu, remoció manual de pedres i la seva utilització com a fronts de terrasses. L’agroforestació (una combinació o rotació de cultius arables i arbres baix control estricte) sembla promissòria però està encara en una etapa molt experimental. El drenatge intern excessiu i la poca profunditat de molts Leptosols pot causar sequera encara en ambients humits. -Cambisols; Els Cambisols combinen sòls amb formació d'almenys un horitzó subsuperficial incipient. La transformació del material parental és evident per la formació d'estructura i decoloració principalment pardusca, increment en el percentatge d'argila, i/o remoció de carbonats. Descripció resumida de Cambisols; Connotació: Sòls amb almenys un principi de diferenciació d'horitzons en el subsòl evidents per canvis en l'estructura, color, contingut d'argila o contingut de carbonat; de l'italià canviés, canviar. Material parental: Materials de textura mitjana a fina derivats d'un ampli rang de roques. Desenvolupament del perfil: Els Cambisols es caracteritzen per meteorització lleugera a moderada del material parental i per absència de quantitats apreciables d'argila il·luvial, matèria orgànica, composts d'Al i/o Fe. Els Cambisols també abasten sòls que no compleixen una o més característiques de diagnòstic d'altres GSR, incloent els altament meteorizats. Ambient: Terrenys plans a muntanyencs en tots els climes; ampli rang de tipus de vegetació. Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Memoria 16 Distribució regional de Cambisols; Els Cambisols cobreixen un àrea benvolguda d'1 500 milions ha a nivell mundial. Aquest GSR està particularment ben representat en regions temperades i boreals que van estar sota la influència de glaciacions durant el Plistocè, parcialment perquè el material parental del sòl encara és jove, però també perquè la formació del sòl és lenta en regions fresques. Els cicles d'erosió i dipòsit expliquen l'ocurrència de Cambisols en regions muntanyenques. Els Cambisols també ocorren en regions seques però són menys comunes en els tròpics i subtrópics humits on la meteorització i formació del sòl procedeixen a major velocitat que a les zones temperades, boreals i seques. Les planícies al·luvials joves i terrasses del sistema GangesBrahmaputra probablement són la major superfície contínua de Cambisols en els tròpics. Els Cambisols també són comuns en àrees amb erosió geològica activa,on poden ocórrer en associació amb sòls tropicals madurs. Maneig i ús de Cambisols; Els Cambisols generalment constitueixen bones terres agrícoles i s'usen intensivament. Els Cambisols amb alta saturació amb bases a la zona temperada estan entre els sòls més productius de la terra. Els Cambisols més àcids, encara que menys fèrtils, s'usen per agricultura mixta i com a terres de pasturatge i forestals. Els Cambisols en pendents escarpades és millor conservar-los baix bosc; això és particularment vàlid pels Cambisols de zones muntanyenques. Els Cambisols en planícies al·luvials sota reg a la zona seca s'usen intensivament per a producció de cultius alimentosos i d’oli. Els Cambisols en terrenys ondats o amb pujols (principalment col·luvials) es conreen amb una varietat de cultius anuals i perennes o s'usen com a terres de pasturatge. Els Cambisols en els tròpics humits són típicament pobres en nutrients però encara són més rics que els Acrisols o Ferralsoles associats i tenen una major CIC. Els Cambisoles amb influència de l'aigua freàtica en planícies al·luvials són sòls altament productius per a arròs inundat . 6.4.Estat fisiogràfic 6.4.1.Altituts L’altitud a la zona d’estudi no es un factor a tindre excessivament en compte ja que l’altura mitjana es d’uns 500m. Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Memoria 17 6.4.2.Pendents En l’àrea d’estudi les pendents si son molt variables,com podem observar en el pla fisiogràfic. Tenint en compte aquestes pendents i les limitacions per a la mecanització s’han establit aquests intervals: ·2-8%(sense problemes de mecanització) ·8-15%(mecanització en corbes de nivell amb tractors convencionals) ·30%(zones sense grans desnivells però amb dificultat de mecanització) Per saber mes sobre les pendents es pot consultar el planol fisiogràfic. 6.5.Climatologia 6.5.1.Elecció del observatori Per a l’obtenció de les dades climàtiques s’han pres com a referència les estacions termopluviometriques d’Alzira i Guadassuar ,elegides tant per la proximitat a la zona d’estudi com per l’amplitud del període d’ anys considerats. 6.5.2.Dades bàsiques resumides -Temperatures. ·Alzira;(T=Temperatura mitjana,TM=Mitjana de maximes,Tm=mitjana de minimes). G F M A M J JL A S O N D Anual T 9.9 10.4 13.1 15.5 19.1 23.2 26.0 25.6 22.8 18.1 13.5 10.4 17.3 TM 14.7 15.0 18.4 21.0 25.1 29.3 31.9 30.9 27.8 22.9 18.0 15.3 22.5 Tm 5.1 5.9 7.7 10.0 13.0 17.1 20.1 20.4 17.8 13.4 9.0 5.5 12.1 Taula: Atles climàtic de la Comunitat Valenciana. ·Guadassuar;( T=Temperatura mitjana,TM=Mitjana de maximes,Tm=mitjana de minimes). Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Memoria 18 G F M A M J JL A S O N D Anual T 10.7 11.4 13.0 15.1 18.6 22.2 25.5 25.7 23.0 18.3 13.8 11.0 17.4 TM 15.9 17.0 19.1 21.4 25.0 28.5 32.0 31.6 29.1 23.9 19.2 16.1 23.2 Tm 5.4 5.8 6.8 8.9 12.1 16.0 19.0 19.7 17.0 12.7 8.4 5.8 11.5 Taula: Atles climàtic de la Comunitat Valenciana. Podem observar que les tenen una mitja anual no molt freda amb uns 17.3-17.4 C. Tenim en Gener el mes mes fred y el Juliol-Agost com el mes calorós. -Precipitacions ·Alzira;(Pm=Precipitació mitjana). G F M A M J JL A S O N D Anual Pm 56.5 41.6 55.0 46.8 42.6 24.4 10.0 14.9 55.9 114.1 91.7 75.6 633.1 ·Guadassuar;( Pm=Precipitació mitjana). G F M A M J JL A S O N D Anual Pm 50.1 34.8 39.3 35.0 38.1 20.4 7.6 16.9 53.5 95.2 75.8 58.2 524.7 Observem que les majors precipitacions es donen a la tardor,especialment a Octubre i Novembre. Per contra els mesos on menys plou es en Juliol i Agost. -Pel que fa a la classificació climatica FAO; El tipus de clima per a les estacions meteorològiques estudiades és: Alzira: tmm 5.4 (hivern suau). Guadassuar: tmm 5.1( hivern suau). Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Memoria 19 6.6.Estudi de la vegetació 6.6.1.Vegetació potencial En 1987 es publica, a escala 1:400.000 el “Mapa de Sèries de Vegetació d'Espanya”, basat en les 123 sèries de vegetació i pisos bioclimàtics establerts per Rivas Martínez per a Espanya, l'any 1981. Amb aquestes sèries de vegetació es va obtenir una eina més actualitzada que les sèries de Luís Ceballos, assenyalant per a cada sèrie reconeguda, a més de l'etapa madura de l'ecosistema vegetal o clímax, la successió regressiva o progressiva. Segons els enquadraments bioclimàtics realitzats per Rivas Martínez la zona es troba enquadrada a la Regió Mediterrània Província Valenciano-Catalano-Provençal. Està representada la següent sèrie: Pis Termomediterrani, definit pels paràmetres: - Tª mitjana anual T = 17 a 19º C - Tª mitjana mínima del mes més fred: m = -4 a –1 ºC - Tª mitjana de les màximes del mes més fred M = 9 a 14º C - Índex de termicitat It = (T+m+H) * 10 = 210 a 350 30a. - Sèrie Termomediterránea setabense i valenciàtarragoní seca de Pistacia lentiscus o llentisc (Quercus cocciferaePistacieto lentisci sigmentum). 6.6.2.Vegetació actual La vegetació actual de la zona es la procedent de la regeneració natural desprès d’un incendi. Aquesta es caracteritza per : *Estat arbori:Aquest es compon de alguns peus aïllats de Pi carrasc(Pinus Halepensis). *Estat arbustiu:Com a principals especies trobem ginebre (Juniperus oxycedrus), romaní (Rosmarinus officinalis) i coscoll (Quercus coccifera). Acompanyant a aquestes espècies en menor proporció apareixen peus de llentisc (Pistacea lentiscus), timó (Timus vulgaris), jares (Cistus albidus) i algun bruc. 6.7.Estudi hidrològic Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Memoria 20 6.7.1.Xarxa hidrogràfica La zona d’estudi es troba a la conca del riu Xúquer. El naixement del Xúquer es produeix a la vessant del turó de San Felipe (Monts Universals) en el paratge conegut com els Ulls de Valdeminguete, situat a una altura de 1700 m.s.n.m i prop també del naixement dels rius Cuervo (conca del Tajo), Guadalaviar-Túria, Cabriol (conca del Xúquer) i del propi Tajo, en la Serralada Ibèrica. En el curs alt, el Xúquer corre per la Serranía de Cuenca, una zona amb elevades precipitacions superiors als 800 milímetres anuals (mm/any) pel que a l'altura de la ciutat de Conca arriba a un cabal absolut de 11,25 m³/s, i als 11,43 l/s/k² de manera relativa.El riu, que discorre entre una geologia calcària, dibuixa relleus càrstics on destaquen les gorges i goles escavades pel mateix riu, o coves, dolines i lapiassos. En el curs mitjà, entre el terreny muntanyós de la Serranía conquense i l'altiplà de la Manxa oriental, i la comarca valenciana de la Ribera del Xúquer presenta peculiaritats. Es tracta d'una conca mitjana abrupta on el riu discorre encaixat entre muntanyes. Per tant es considera que la conca mitjana va des de Villalba de la Sierra (Castella-la Manxa), ben aprop de Ventano del Diablo, i l'embassament de Tous (País Valencià). Aquesta gran part del riu no és completament uniforme, també presenta trams amb meandres divagants i altres de majors pendents, en els quals el Xúquer s'encaixa profundament, com a Alacón (Castella-la Manxa). És precisament ací on l'embassament del mateix nom acumula l'aigua al llarg de 40 quilòmetres el que ens dóna una idea de l'escasa pendent en aquest tram. L'encaixament del riu a partir d'Alarcón marca l'inici d'una zona de major pendent en el que el riu s'endinsa en la província d'Albacete en direcció a terres valencianes. A la Manchuela el Xúquer descriu un arc d'uns 90º i canvia la seua direcció cap a l'est, dibuixant nombrosos meandres encaixats (la Hoz del Júcar) amb talls d'uns 150 metres d'altura entre Jorquera i Alcalá del Júcar (Castella-la Manxa). Ací, el cabal absolut disminueix a causa de la utilització de les seves aigües (abans ja s'ha iniciat el transvasament Tajo - Segura) i la menor pluviositat. Poc després torna a encaixar-se en la depressió tectònica de nord a sud per on discorre la carretera N - 330 i a Cofrents (País Valencià), on s'ha situat una central termonuclear, rep les aigües del riu Cabriol (el seu afluent més important) i les seves aigües són embassades en l'embassament d'Embarcaderos, després de la qual, es torna a encaixar profundament en el massís del Caroig, al llarg d'un canó d'uns 350 m d'altura, entre les moles de Cortes i del Albéitar. Una vegada es Xúquer deixa la zona muntanyosa del Caroig i supera l'embassament de Tous, s’endinsa a la Ribera del Xúquer o conca baixa. A Sumacàrcer (Ribera Alta), el Xúquer presenta el major cabal (49,22 m³/s i 2,75 l/s/k²) i és ací on el riu s'obre a l'ampla planura al·luvial on el cabal disminuirà a mesura que el riu avance per les terres Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Memoria 21 de regadius valencianes. Diverses canalitzacions deriven les aigües cap les hortes del País Valencià, com és el cas del Canal Xúquer-Túria o el Canal de la Reva, que ixen del pantà de Tous, o la Sèquia Reial del Xúquer que naix de l'Assut d'Antella. El paisatge es completa amb les marjals de ribera, que s'inunden de manera esporàdica. També forma part del sistema del Xúquer l'Albufera de València, al nord de la desembocadura. En el curs baix es troben algunes ciutats importants, com és el cas de Carcaixent, Alzira, situada originalment en un meandre del riu que envoltava completament a la ciutat (el nom d'Alzira significa "illa" en àrab), Algemesí (al costat del riu Magre, prop de la seua desembocadura en el Xúquer), Sueca i Cullera, ja en la desembocadura. El Xúquer desemboca després d'un recorregut de 497,5 km a Cullera (Ribera Baixa), entre marjals i terres de cultius. 6.8.Fauna La fauna a la zona d’estudi es variada tant en mamífers com en aus; -Mamífers: *Erinaceus europaeus (Eriço comú) *Arvicola sapidus (Rata d’ aigua) *Apodemus sylvaticus (Ratolí de camp) *Rattus norvegicus (Rata gris) *Lepus granatensis (Llebre ibèrica) *Oryctolagus cuniculus (Conill) *Vulpes vulpes (Rabosa) *Meles melles (Tejon) *Sus scrofa (Jabalí) *Capra pyrenaica (Cabra montes) *Geneta geneta (Gineta) -Avifauna: *Alectoris rufa (Perdiu roja ) *Columba palumbus (Paloma torcaz): *Upupa epops (Abubilla) *Passer domesticus (Gorrió) *Falco peregrinus (Falcó peregrí) *Streppelia turtur (Tórtola comú) Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Memoria 22 *Tyto alba (Lechuza comú) *Turdus merula (Mirlo comú) *Pica pica (Urraca) *Sturnus unicolor (Estornell negre) -Rèptils: *Lacerta lepida (Llangardaix ocel·lat) *Malpolon monspessulanus (Culebra bastarda) *Elaphe scalaris (Culebra d’escalera) *Psammodromus algirus (Lagartija colillarga) 6.9.Estudi sobre sanitad vegetal En la zona d’estudi no hi ha plagues importants ja que la major es la Thaumetopoea pityocampa (Processionària del pi), aquesta pot afectar sèriament als pins, sobretot si la arboreda es mono específica. En el nostre cas l’afectació es considera acceptable, per aquest motiu no aplicarem ningun tractament específic. Aquesta plaga la provoca un lepidòpter que en estiu posa els ous en les acícules,durant l’hivern les orugues s’alimenten d’aquestes produint els danys que es faran mes visibles en la primavera. Altres possibles plagues son els herbívors i roedors que podrien danyar els brinzals,per protegir-los en en les primeres edats sols utilitzarem els protectors vegetals. 7.PLA D’ACTUACIÓ 7.1.Objectiu preferent de la repoblació El principal objectiu de la restauració es recuperar la coberta vegetal per tal d'aconseguir l'efectiva protecció del sòl contra els processos erosius. Altre objectiu es millorar la qualitat ambiental i paisatgística mitjançant actuacions de repoblació i restauració de zones degradades. 7.2 Localització dels treballs Els treballs es realitzaran al terme de Tous en una parcel·la de 224 Ha. Per a consultar mes detalls sobre la localitzacio es poden consultar els planols. Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Memoria 23 7.2.1 Descripció de les zones a tractar Rodal Superficie(Ha) Litologia Altitud(max/min) Pendent Actuació S-SO amb pendents a-15.3 Dolomies,calizes i arcilles 550-460 460-360 ˂30 % Alguna zona ˃30% Subsolat lineal Ahoyat manual b-12.5 Dolomies,calizes,arcilles i marges arenoses S-SO sense pendents a-6.6 Marges i calizes 450-430 470-440 460-420 0-10% Subsolat lineal b-39.7 Dolomies,calizes i marges c-8.3 Dolomies,calizes i marges E-NE amb pendents 14.4 Dolomies,calizes i marges 430-390 4-20% Alguna zona ˃30% Subsolat lineal Ahoyat manual N amb pendents a-15.4 Dolomies,calizes,arcilles i marges arenoses 540-330 540-510 10-20% ˃30% Subsolat lineal Ahoyat manual b-3.6 Dolomies,calizes i marges arenoses N sense pendents 12.1 Marges i calizes 440-410 0-10% Subsolat lineal Rodal riu 94.6 Dolomies,calizes,arcilles i marges arenoses 540-340 ˂30 % ˃30% Subsolat lineal Ahoyat manua 7.3.Elecció d’espècies Per a l’elecció de les especies anem a tindre en compte diversos factors segons les condicions mediambientals de la zona,aquests son els climàtics,fisiogràfics,edàfics i els Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Memoria 30 Arbutus unedo Pistacia lentiscus Chamaerops humilis. N amb pendents I Pinus halepensis Miller Ceratonia siliqua L. Juniperus oxycedrus L. Populus nigra L. II Pinus halepensis Miller Quercus coccifera L Pistacia lentiscus N sense pendents Ceratonia siliqua L. Chamaerops humilis.. Rodal riu Populus nigra L. Pinus halepensis Miller Pistacia terebinthus 7.3.3 Mètode de repoblació En aquest apartat es resumeixen els treballs a realitzar a cada rodal; -Rodal S-SE amb pendents El rodal I consta de 15.3 Ha,el sol es prepara mitjançant subsolat lineal continu amb TTAE, seguint curves de nivell, amb una interfaixa de 3,5m. d’ample y una separació entre peus de 3,5 m. L’ample serà de 0,6 m. y una profunditat de 0,6 m. Es vol aconseguir una densitat final de 800 peus/ ha. mitjançant plantació mecanitzada. A continuació es detallen las especies a implantar en aquest rodal: ESPECIES A INTRODUIR DENSITAT(peus/ha) PROPORCIÓ Pinus halepensis Miller. 350 43.75 Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Memoria 31 Quercus coccifera L 250 31.25 Pistacia lentiscus 200 25 TOTAL 800 100 El rodal II consta de 12.5 Ha, el sol es prepara igual que el rodal I ,la densitat desitjada es de 500 peus/ha. amb la següent distribució: ESPECIES A INTRODUIR DENSITAT(peus/ha) PROPORCIÓ Juniperus oxycedrus L. 300 60 Ceratonia siliqua L. 100 20 Chamaerops humilis. 100 20 TOTAL 500 100 -Rodal S-SE sense pendents El rodal I consta de 6.6 Ha,el sol es prepara mitjançant subsolat lineal igual que el I del rodal S-SE amb pendents, es vol aconseguir una densitat final de 650 peus/ ha. mitjançant plantació mecanitzada. A continuació es detallen las especies a implantar en aquest rodal: ESPECIES A INTRODUIR DENSITAT(peus/ha) PROPORCIÓ Juniperus phoenicea L. 150 23 Nerium oleander L. 150 23 Olea europaea var. sylvestris (Mill.) Lehr. 100 15.4 Pistacia terebinthus 100 15.4 Pistacia lentiscus 150 23 TOTAL 650 100 El rodal II consta de 39.7 Ha,el sol es prepara mitjançant subsolat lineal igual que el I es vol aconseguir una densitat final de 350 peus/ ha. mitjançant plantació mecanitzada. A continuació es detallen las especies a implantar en aquest rodal: ESPECIES A INTRODUIR DENSITAT(peus/ha) PROPORCIÓ Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Memoria 32 Juniperus oxycedrus L. 200 57.2 Ceratonia siliqua L 150 42.8 TOTAL 350 100 El rodal III consta de 8.3 Ha,el sol es prepara mitjançant subsolat lineal igual que el I , es vol aconseguir una densitat final de 500 peus/ ha. mitjançant plantació mecanitzada. A continuació es detallen las especies a implantar en aquest rodal: ESPECIES A INTRODUIR DENSITAT(peus/ha) PROPORCIÓ Pinus halepensis Miller 250 50 Juniperus phoenicea L. 100 20 Quercus coccifera L 150 30 TOTAL 500 100 -Rodal E-NE amb pendents Aquest rodal consta de 14.4 Ha, el sol es prepara igual que els anteriors, la densitat desitjada es de 600peus/ ha. mitjançant plantació mecanitzada. A continuació es detallen las especies a implantar en aquest rodal: ESPECIES A INTRODUIR DENSITAT(peus/ha) PROPORCIÓ Pinus halepensis Miller 250 41.6 Arbutus unedo 100 16.6 Pistacia lentiscus 150 25 Chamaerops humilis 100 16.6 TOTAL 600 100 -Rodal N amb pendents El rodal I consta de 15.4 Ha, el sol es prepara igual que els anteriors, la densitat desitjada es de 750peus/ ha. mitjançant plantació mecanitzada. A continuació es detallen las especies a implantar en aquest rodal: ESPECIES A INTRODUIR DENSITAT(peus/ha) PROPORCIÓ Pinus halepensis Miller 350 46.6 Ceratonia siliqua L. 150 20 Juniperus oxycedrus L. 150 20 Populus nigra L. 100 13.3 Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Memoria 33 TOTAL 750 100 El rodal II consta de 3.6 Ha, el sol es prepara igual que els anteriors, la densitat desitjada es de 650peus/ ha. mitjançant plantació mecanitzada. A continuació es detallen las especies a implantar: ESPECIES A INTRODUIR DENSITAT(peus/ha) PROPORCIÓ Pinus halepensis Miller 300 46.15 Quercus coccifera L 200 30.76 Pistacia lentiscus 150 23.1 TOTAL 650 100 -Rodal N sense pendents Aquest rodal te 12.1 Ha, el sol es prepara igual que els anteriors, la densitat desitjada es de 250peus/ ha. mitjançant plantació mecanitzada. A continuació es detallen las especies a implantar: ESPECIES A INTRODUIR DENSITAT(peus/ha) PROPORCIÓ Ceratonia siliqua L. 150 60 Chamaerops humilis.. 100 40 TOTAL 250 100 -Rodal riu Aquest rodal te 94.6 Ha, el sol es prepara igual que els anteriors, la densitat desitjada es de 700 peus/ ha. mitjançant plantació mecanitzada. A continuació es detallen las especies a implantar: ESPECIES A INTRODUIR DENSITAT(peus/ha) PROPORCIÓ Populus nigra L. 200 28.6 Pinus halepensis Miller 350 50 Pistacia terebinthus 150 21.4 TOTAL 700 100 Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Memoria 34 7.4 Tractament de la vegetació preexistent La vegetació existent a la zona deu ser tractada ja que en els primers estadis de vida les plantes son molt sensibles a la competència,ja siga esta de llum,d’aigua o de nutrients. La vegetació que serà tractada seran els matorrals i les herbàcies,aquestes competeixen amb les especies introduïdes fins que alcançen un desenvolupament radical major i ja no fa falta tractament,açò sol passar cap als 5-10 anys desprès de la plantació. 7.5 Preparació del terreny 7.5.1 Necessitat de preparació i el seu objectiu La preparació del terreny es absolutament necessària ja que la planta en les seues primeres edats es molt susceptible i la no preparació del terreny podria provocar que els plantons no enraigaren be o no es desenrotllaren correctament llançant a perdre tot el treball realitzat anteriorment. La preparació serà física i tindrà les següents finalitats; -augmentar la velocitat d’infiltració de l’aigua en el perfil. -augmentar la capacitat de retenció d’aigua del perfil. -facilitar la penetració de les arrels de les plantes a introduir. 7.5.2 Procediment de preparació. Intensitat. Eines i apers L'obertura de clots es realitzarà quan existeixi sol suficientment temperat, evitant-se treballs durant el període de gelades i, en tot cas, se seguiran les instruccions donades sobre aquest tema per l'Enginyer Director de les Obres. Pel subsolat se seguiran els mateixos criteris, havent-se d'executar en temps sec preferiblement per ser més efectiu el mullit del sòl a la zona d'influència del subsolador. Tenint en compte les característiques de les zones a repoblar, s'ha arribat a la conclusió que el millor mètode a utilitzar en la preparació del terreny és el subsolat lineal en uns rodals i la realització del ahoyat manual en els altres rodals. Es realitzarà el subsolat lineal en els rodals més plans de la zona d'actuació, tenint molt present els seus beneficis quant a efectes hidrològics es refereix. També el fet que aquest mètode plantegi un esbrossi simultani amb la preparació del sòl facilita les labors. El ahoyat en tractar-se d'un mètode puntual i selectiu permet salvar la vegetació existent, respectant les espècies que es volen conservar. El ahoyat pot complementar-se Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Memoria 35 amb la realització de microconques recol·lectores, és a dir, uns petits reguers que recullen el possible vessament i la condueixen a la zona en la qual s'ha instal·lat la planta que és la base de la microconca, provocant que s'emmagatzemi en aquesta zona de sòl, perquè es desenvolupi millor el sistema radical en tenir més aigua disponible. Les dimensions dels clots seran de 60×60×60 cm. El subsolat lineal tindrà una interfaixa de 3,5 m. i l'amplària de la faixa serà de 60 cm., igual que la profunditat. 7.6 Plantació La plantació sera manual,amb l’avantatge que de no tindre limitacions per pendents. Aquesta es realitzarà amb operaris que remouran el sol fent un forat,el plena amb la terra que ha tret i pressiona fort per a que no es produïsca descalçament per el gel,a la part amb màxima pendent es realitza un cavallo que evite que caiga a la planta l’aigua que queda per damunt del coll d’aquesta. El cepelló el col·loquem al mig del forat sense l’envàs de plàstic,li posem 5 grams d’hidrogel per a que almacene l’aigua en cas de precipitacions i la solte a poc a poc quan aquesta la necessite, reduint considerablement l’estrès hídric. El rendiment sol estar sobre 150 plantes/jornal,encara que pot variar segons les condicions. 7.7 Cures posteriors a la repoblació 7.7.1 Reposició de marres La reposició de marres consisteix en la substitució de les plantes que no hagen superat els primers anys de vida,generalment durant els dos primers anys. Aquesta deu fer-se amb plantes de major edat que les de la repoblació ja que del contrari el retràs en el creixement podria condemnar-les a ser dominades per la resta de plantes de major tamany. Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Memoria 36 7.7.2 Tubs protectors Els tubs protectors es col·loquen sobre els brinzals en les primeres edats per protegir-los tant dels rigors climatològics com de la fauna silvestre. Es convenient que siguen biodegradables aixi s’evita la posterior recollida. 8.ESTUDI DE SEGURITAT I SALUT Seguint l’actual legislació s’estableix un programa de seguritat i salut que hauran de complir obligatòriament totes les persones que participen en la realització del projecte. Per a mes informació consultar l’annexe de l’estudi de seguretat i salut. 9.DISPONIBILITAT DELS TERRENYS La zona objecte de la repoblació pertany al ajuntament de Tous per tant compleix amb els requisits. 10.DEFINICIÓ ECONOMICA 10.1 Sistema d'execució El pressupost s’ha efectuat per a que el projecte siga executat pel sistema d’execució per Contrata o per administració segons determine l’òrgan corresponent. 10.2 Plaç d’execució Tots els treballs s’executaran en 7 mesos seguint el pla de treball. Tarees Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Seguritat i salut Senyalització Preparació del terreny Plantació Reposició de marres(següent any) Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Memoria 37 10.3 Pressupost Ascendeix el pressupost d’execució material a l’expresada cantitat de CINC-CENTS CINCUANTA VUIT MIL CINC-CENTS SETANTA AMB TRESCENTS SETANTA UN CÉNTIMS.(558.570,371) Ascendeix el pressupost d’execució per contrata a l’expresada cantitat de VUIT-CENTS QUATRE MIL CENT DESET AMB NOU-CENTS CINC CÉNTIMS.(804.117,905) 11. BIBLIOGRAFIA -ALLUÉ,J.L., (1990). Atlas fitoclimático de España. Instituto nacional de investigaciones agrarias. Madrid: Ministerio de agricultura,pesca y alimentación. - GANDULLO , J.M.(2000). Climatología y ciencia del suelo . Madrid : Fundación Conde del Valle de Salazar. - HERRERO-BORGOÑAN , J. (1994). Impacto de las técnicas forestales de repoblación sobre los procesos erosivos y la fertilidad del suelo en condiciones ambientales mediterráneas. Valencia : Conselleria d'Agricultura,Pesca i Alimentacio. - MAROTO ,J.V. y CUENCA , J.V. (1989). Aproximación a un análisis descriptivo de los sistemas de producción agrarios en las comarcas valencianas. Valencia: Conselleria d'Agricultura,Pesca i Alimentació. - MESON ,M.(1993). Selvicultura mediterránea:El cultivo de el monte. Madrid: Mundi-Prensa. - MORENO ,J.(1996). Edafología y climatología. Valencia : Universidad Politécnica de Valencia. Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Memoria 38 - MUÑOZ , C. (2003). Sanidad forestal: guía de imágenes de plagas, enfermedades y otros agentes presentes en los bosques. Madrid: Mundi Prensa. - NIETO , R. (2003). Guía práctica para la identificación de árboles y arbustos ibéricos. Cazorla(Jaén): R.Nieto. - PENAN , J. y NAVARRO ,R. (1998). Repoblaciones forestales. Lleida: Universitat de Lleida. - REICHHOLF ,H. y STEINBACH ,G. (1994). Árboles y arbustos. Barcelona: Plaza y Janés. - SEVA , E. y PASTOR , A. (1995). Restauración de la cubierta vegetal en ecosistemas mediterráneos. Alicante: Instituto de Cultura "Juan Gil-Albert". - SIMON ,E.(1993). La restauración hidrológico forestal en las cuencas hidrográficas de la vertiente mediterránea. Sevilla : Junta de Andalucía, Consejería de Agricultura y Pesca. - VALLEJO ,R.(1996). La restauración de la cubierta vegetal en la Comunidad Valenciana. Valencia : Fundación Centro de Estudios Ambientales del Mediterráneo. Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Memoria 39 Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 7 Font:Institut valencià d’estadística. Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 8 ANNEX 2: ESTAT CLIMATOLOGIC 1. ELECCIÓ DE LES ESTACIONS METEREOLOGIQUES 2. ANALISIS DE DADES TERMOMÈTRIQUES 2.1 Règim de Temperatures 2.2 Període càlid 2.3 Període fred, gelades 3. ANALISIS DE DADES PLUVIOMETRIQUES 4. EVAPOTRANSPIRACIÓ 5. INDEXS BIOCLIMATICS 5.1 Índex Tèrmic 5.2 Índex de Continentalitat 5.3 Índexs Ombrotérmics 6. DIAGRAMA OMBROTERMIC DE GAUSSEN 7. CLASSIFICACIONS CLIMATIQUES 7.1 Classificació bioclimàtica de Thornwaite 7.2 Classificació UNESCO-FAO Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 9 1. ELECCIÓ DE LES ESTACIONS METEREOLOGIQUES Per a l’elecció de les estacions anem a tindre en compte la proximitat d’aquestes a la zona d’estudi i els anys que estan representades les dades ja que tenen que ser significatives. Tenint en compte aquestes característiques obtenim que les estacions adequades son les de Guadassuar i Alzira,obtingudes de l’Atles Climàtic de la Comunitat Valenciana. Estació Tipus Període Latitud Longitud Altitud Alzira Termopluviomètrica 1961-1990 39º09’N 0º26’W 20 Guadassuar Termopluviomètrica 1961-1990 39º11’N 0º28’W 24 2. ANALISIS DE DADES TERMOMÈTRIQUES 2.1 Règim de Temperatures En la següent taula de valors observem els valors de temperatures registrats a les estacions elegides durant el període de 1961 fins a 1990; Alzira: G F M A M J JL A S O N D Anual T 9.9 10.4 13.1 15.5 19.1 23.2 26.0 25.6 22.8 18.1 13.5 10.4 17.3 TM 14.7 15.0 18.4 21.0 25.1 29.3 31.9 30.9 27.8 22.9 18.0 15.3 22.5 Tm 5.1 5.9 7.7 10.0 13.0 17.1 20.1 20.4 17.8 13.4 9.0 5.5 12.1 Ma 23.0 28.0 30.0 31.0 33.0 38.0 41.5 43.5 41.5 36.5 29.0 25.0 ma -3.5 -4.0 -5.0 -2.0 4.0 9.0 14.0 11.0 8.0 2.0 -2.0 -4.5 Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 10 Taula:Atles climàtic de la Comunitat Valenciana. Guadassuar: G F M A M J JL A S O N D Anual T 10.7 11.4 13.0 15.1 18.6 22.2 25.5 25.7 23.0 18.3 13.8 11.0 17.4 TM 15.9 17.0 19.1 21.4 25.0 28.5 32.0 31.6 29.1 23.9 19.2 16.1 23.2 Tm 5.4 5.8 6.8 8.9 12.1 16.0 19.0 19.7 17.0 12.7 8.4 5.8 11.5 Ma 28.0 27.0 35.0 34.6 37.0 38.0 43.2 44.0 40.0 35.0 32.8 26.0 ma -5.8 -4.0 -4.0 -1.0 4.0 7.0 12.0 12.0 7.0 -1.0 -4.0 -8.0 Taula: Atles climàtic de la Comunitat Valenciana. Significat de les diferents files: T:Temperatura mitjana(Cº). TM:Temperatura mitjana de màximes(Cº). Tm: Temperatura mitjana de mínimes(Cº). Ma:Màximes absolutes. ma:Mínimes absolutes. 2.2 Període càlid En el període càlid les temperatures altes poden provocar l’alteració fisiològica o inclús la destrucció d’algun teixit en les plantes. Aquesta tindrà molt a vore amb el tipus de planta,l’edat d’aquesta i la quantitat d’exposició a les altes temperatures. Per saber la duració d’aquest període anem a determinar els mesos en que es superen els 30º de TM en les diferents estacions; ALZIRA: Juliol y Agost. Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 11 TM(Juliol): 31.9ºC. TM(Agost): 30.9ºC. GUADASSUAR: Juliol y Agost. TM(Juliol): 32ºC. TM(Agost): 31.6ºC. 2.3 Període fred, gelades La durada del període fred es basa en el criteri establit per Emberger. La durada comprèn el conjunt de mesos amb el risc de gelades. Es defineix com a mes fred aquell que la temperatura siga menor de 7ºC. ALZIRA: Gener,Febrer,Març i Desembre(RPF). GUADASSUAR:Gener,Febrer i Desembre(RPF). RT: Risc total de gelades (t<0ºC). RF: Risc freqüent de gelades (0ºc<T<3ºC). RPF: Risc poc freqüent de gelades (3ºC< t<7ºC). Es pot observar que en la zona existeix un risc molt baix de gelades. Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 12 3. ANALISIS DE DADES PLUVIOMETRIQUES En la següent taula de valors observem els valors de precipitacions registrats a les estacions elegides durant el període de 1961 fins a 1990; Alzira: G F M A M J JL A S O N D Anual Pm 56.5 41.6 55.0 46.8 42.6 24.4 10.0 14.9 55.9 114.1 91.7 75.6 633.1 Dm 6.2 5.3 5.0 6.8 6.5 4.3 1.8 2.4 4.4 5.8 6.0 5.8 59.3 Me 24.5 24.0 25.0 34.2 31.6 12.1 1.2 8.2 25.2 62.0 47.0 32.5 533.0 Taula: Atles climàtic de la Comunitat Valenciana. Guadassuar: G F M A M J JL A S O N D Anual Pm 50.1 34.8 39.3 35.0 38.1 20.4 7.6 16.9 53.5 95.2 75.8 58.2 524.7 Dm 5.3 3.1 3.9 4.7 4.7 2.8 0.9 2.4 2.9 4.1 3.2 3.5 39.6 Me sc sc sc sc sc sc sc sc sc sc sc sc sc Taula: Atles climàtic de la Comunitat Valenciana. Pm: Precipitació mitjana (mm). Dm: Dies mitjans de precipitació. Em: Mitjana de la precipitació (mm). Com observem a les taules la precipitació es molt irregular durant l’any,el que afectarà sobre la vegetació,aquesta variació es típica del clima mediterrani. 4. EVAPOTRANSPIRACIÓ Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 13 L'Evapotranspiració (ET) és un terme utilitzat per descriure la suma de l'evaporació i la transpiració de les plantes des de la superfície del sòl cap l'atmosfera. L'evapotranspiració és una pèrdua d'aigua significativa de la superfície de la terra. Segons els tipus de vegetació i de conreus l'evapotranspiració serà major o menor. Les plantes herbàcies, amb arrels menys fondes, transpiren menys que les llenyoses. Les coníferes transpiren més que els arbres de fulla caduca (per unitat de superfície de fulla). Ja que les seves fulles aciculars tenen més superfície, i més porus per transpirar, a més de captar gotetes d'aigua que també s'acaben evaporant. Els factors que influeixen en l'evapotranspiració són: etapa de creixement de les plantes, percentatge de cobriment del terra, radiació solar, humitat, temperatura, i vent. La importància de la evapotranspiració és evident per a la seua influència sobre el creixement i distribució de les plantes. El seu càlcul és necessari per a determinar els índexs bioclimàtics. A continuació s'exposa el quadre hídric de les estacions d'estudi; Alzira; G F M A M J JL A S O N D T(ºC) 10.7 11.4 13.0 15.1 18.6 22.2 25.5 25.7 23.0 18.3 13.8 11.0 P(mm) 58.5 41.6 55.0 48.8 42.6 24.4 10.0 14.9 55.9 14.1 91.7 75.6 E(cm) 2.2 2.4 3.8 5.4 8.7 12.1 15.8 15.0 10.8 6.6 3.5 2.2 B(cm) 3.6 1.7 1.7 -0.5 -4.4 -9.7 - 14.8 - 13.5 -5.2 4.8 5.7 5.3 V(cm) 0.0 0.0 0.0 -0.5 -4.4 -5.0 0.0 0.0 0.0 4.8 5.2 0.0 RET(cm) 10.0 10.0 10.0 9.5 5.0 0.0 0.0 0.0 0.0 4.8 10.0 10.0 DEF(cm) 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 4.6 14.8 13.5 5.2 0.0 0.0 0.0 Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 14 SUP(cm) 3.6 1.7 1.7 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.5 5.3 e(cm) 2.2 2.4 3.8 5.4 8.7 7.5 1.0 1.5 5.6 6.6 3.5 2.2 R(cm) 3.2 2.5 2.1 1.0 0.5 0.3 0.1 0.1 0.0 0.0 0.3 2.8 Taula: Atles climàtic de la Comunitat Valenciana. Guadassuar; G F M A M J JL A S O N D T(ºC) 9.9 10.4 13.1 15.5 19.1 23.2 26.0 25.7 22.8 18.1 13.5 10.4 P(mm) 50.1 34.8 39.3 35.0 38.1 20.4 7.5 16.9 53.5 95.3 75.8 58.2 E(cm) 1.9 2.1 3.9 5.6 9.1 13.1 16.8 14.9 10.8 6.6 3.3 2.0 B(cm) 3.1 1.4 0.1 -2.1 -5.3 - 11.1 - 15.6 - 13.2 -5.2 3.1 4.3 3.8 V(cm) 0.0 0.0 0.0 -2.1 -5.3 -2.5 0.0 0.0 0.0 3.1 4.3 3.8 RET(cm) 10.0 10.0 10.0 7.9 2.5 0.0 0.0 0.0 0.0 3.1 4.3 2.7 DEF(cm) 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 8.6 15.6 13.2 5.3 0.0 0.0 0.0 SUP(cm) 3.1 1.4 1.7 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 1.1 e(cm) 1.9 2.1 3.9 5.6 9.1 4.6 0.8 1.7 5.3 6.5 3.3 2.0 R(cm) 1.8 1.6 0.8 0.4 0.2 0.1 0.1 0.1 0.0 0.0 0.0 0.6 Taula: Atles climàtic de la Comunitat Valenciana. T: Temperatura mitjana P: Precipitació mitjana E: evapotranspiració potencial B: balanç hídric V: variació de la retenció d'aigua en el sòl. Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 15 RET: retenció d'aigua en el sòl DEF: dèficit d'aigua en el sòl SUP: superàvit d'aigua en el sòl e: evaporació real R: escorrentia 5. INDEXS BIOCLIMATICS Els índexs bioclimàtics s'obtenen per mitjà de formules que combinen de forma variada alguns dels paràmetres climàtics i eventualment certs factors del clima com la latitud o l'altitud. A partir dels índexs es persegueix sintetitzar i resumir aquells paràmetres considerats més importants per a la classificació del clima. 5.1 Índex Tèrmic El recorregut tèrmic anual permet calcular la durada dels períodes que, per les temperatures superiors o inferiors de certs límits es consideren favorables o desfavorables per al desenrotllament dels vegetals. - Índex de termicitat de RivasMartínez (It). L'índex de termicitat s'utilitza per a classificar en estats bioclimàtics les diferents regions corológiques. Els valors que corresponen a la regió mediterrània són: -estat inframediterrani; It> 450 Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 16 - estat termomediterrani: 370<It<450 -estat supramediterrani: 210<It<370 -estat oromediterrani: 60<It<210 - estat crioromediterrani: It<-30 La formula que s'utilitza és: It = 10(T+M+m) Sent: T: temperatura mitjana anual M: temperatura mitjana dels màxims del mes més fred m: temperatura mitjana dels mínims del mes més fred. Alzira; It= 10(17.4+15.9+5.4) = 387 Guadassuar; It= 10(17.3+14.7+5.1) = 371 Estació: Alzira; Termomediterrani. Guadassuar; Termomediterrani. 5.2 Índex de Continentalitat La continentalitat es reflecteix en l'amplitud tèrmica, és a dir, la diferència entre les temperatures màximes i mínimes. Hi ha moltes formes d'avaluar-ho, donant motiu als diferents índexs de continentalitat existents. - Índex de Daget Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 23 Tipus d'hivern per la temperatura mitjà de les mínimes del mes més fred (tmm) Si tmm >11ºC el clima és sense hivern Si 11 > tmm> 7 el clima és hivern càlid Si 7>tmm>3 el clima és hivern suau Si 3>tmm>-1 el clima és hivern moderat Si -1>tmm>-5 el clima és hivern fred Si tmm<-5 el clima és hivern molt fred El tipus de clima de les estacions seleccionades és: Alzira: tmm 5.4 (hivern suau). Guadassuar: tmm 5.1( hivern suau). Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 24 ANNEX 3: SELECCIÓ D'ESPÈCIES 1. INTRODUCCIÓ 2. PROCÉS DE SELECCIÓ 3. ZONIFICACIÓ Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 25 1. INTRODUCCIÓ L'elecció d'espècies a emprar en les repoblacions es fonamenta en el coneixement de les condicions ecològiques de l'estació (clima, sòls,exposició, altura…), així com de les característiques ecològiques de les espècies a ser utilitzades. No obstant això, aquest procés de selecció haurà d'estar orientat i matisat per l'objectiu concret i final de la repoblació. Si el terreny a repoblar porta molt temps sense arbrat, el més segur és que el sòl hagi sofert degradacions més o menys importants i el microclima que té serà diferent del que pugui existir en zones arbolades properes, per la qual cosa l'elecció d'espècie no podrà basar-se únicament en criteris de proximitat d'altres masses i en aquests casos l'elecció de l'espècie és una de les decisions més transcendents i delicades en el procés de repoblació forestal. Com a criteri general, es buscarà emprar espècies incloses dins de les sèries de vegetació corresponents a la zona del projecte, buscant la recuperació de les espècies arbòries caps d'aquesta sèrie. En els casos que sigui possible, es tendirà a aconseguir una situació climàtica o paraclimática, encara que sigui a curt termini. Per al present cas, en tractar-se d'una repoblació protectora però alhora paisatgística es procurarà una diversificació d'espècies sempre que les condicions del mitjà siguin favorables per a això. Finalment, a més d'aquests criteris generals i de l'objectiu preferent de la repoblació, en la mesura del possible, es prioritzarà la diversitat de l'estació,buscant sempre l'ocupació de l'espècie més adequada per a les diferents condicions ecològiques locals. En tot cas, s'evitaran sempre les repoblacions mono específiques, restaurant no només l'estrat arbori, sinó sempre que sigui necessari recolzant també la regeneració de l'estrat arbustiu. Amb tot això es complirà el principi generalment acceptat de la selvicultura que diu que masses mixtes són més estables enfront de danys biòtics i abiòtics que les masses mono específiques. 2. PROCÉS DE SELECCIÓ Tenint en compte l'anterior, el procés de selecció d'espècies que s'ha seguit, consta d'una primera aproximació de les espècies que es poden emprar, mitjançant l'aplicació de criteris fitosociológics. Aquesta llista d'espècies obtinguda com la primera aproximació s'ha anat depurant mitjançant l'aplicació successiva dels següents criteris: - Criteris Climàtics. - Criteris Edafológics. - Criteris Fisiográfics. - Criteris Zonals. Aplicació de Criteris Fitosociológics. Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 26 Segons els enquadraments bioclimàtics realitzats per Rivas Martínez en els Mapes de Sèries de Vegetació, la zona es troba enquadrada a la Regió Mediterrània Província Valencià-Catalano-Provençal. Està representada la següent sèrie: Pis termomediterráni, definit pels paràmetres: - Tª mitjana anual T = 17 a 19º C - Tª mitjana mínima del mes més fred: m = -4 a –1 ºC - Tª mitjana de les màximes del mes més fred M = 9 a 14º C - Índex de termicitat It = (T+m+H) * 10 = 210 a 350 30a. - Sèrie Termomediterránea setabense i valenciàtarragoní seca de Pistacia lentiscus o llentisc ( Quercus cocciferaePistacieto lentisci sigmentum). A les àrees setabenses, valencià-tarragonins i baleàriques de ombroclima semiárid, les carrasques o alzines (Quercus rotundifolia) no pot prosperar i la vegetació potencial dels sòls normals no hidromorfs correspon a bosquets o boscos de talla no gaire elevada en els quals el dosel arborescent el constitueixen llentiscs (Pistacia lentiscus), ullastres (Olea europaea subsp.Sylvestris), garrofers(Ceratonia siliqua), pins (Pinus halepensis), etc. Així mateix, sembla que l'alzina (Quercus rotundifolia) no pot prosperar i fer la competència al coscoll (Quercus coccifera) i a altres arbres en els sectors ValenciàTarragoní i Setabense, que,encara tenint un ombroclima sec, els sòls són poc profunds o de crosta calcària. Tals circumstàncies determinen que l'estrat arbori de les etapes madures de les sèries corresponguin a coscolls, oliveres o llentiscs, en comptes de carrasca. La sèrie valenciana del llentisc i el coscoll, Quercus coccifereaePistacieto lentisci sigmentum, només es troba com a tal quan el QuercoPistacietum llentisc representa la clímax climàticaen certs hàbitat de les valls del Xúquer i Túria, acusadament més àcids que els de el seu entorn. Així mateix, sembla que té un comportament de sèrie edafoxerófila (xerosigmetum) en alguns vessants assolellats i sobretot sòls de crosta calcària relictes. Una degradació acusada dels bosquets i les seves pròpies etapes de garriga substituents afavoreix l'extensió de certs romerals i tomillars de l'aliança Rosmarino-Ericion (Helianthemo-Thymenion piperellae) entre els quals cal destacar els corresponents a les associacions Thymelaeetum tinctorio-hirsutae i Erico multiflorae Lavanduletum dentatae. La vocació d'aquests territoris és l'agricultura de fruiteres i horts, sobretot si es poden regar, i el cultiu de la pineda (Pinus halepensis). TAULA. ETAPES DE REGRESSIÓ I BIOINDICADORS, SÈRIE 30ª Nom de la sèrie 30a.Valencià tarragoní del llentisc Arbust dominant Pistacia lentiscus Nom fitosociológic Querco cocciferae - Pistacieto lentisco Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 27 sigmetum I. Bosc --------- II. Matoll dens Pistacia lentiscus Quercus coccifera III. Matoll degradat Erica multiflora Rosmarinus officinalis Anthyllis cytisoides Cistus clusii IV. Pastizals Brachypodium ramosum Ononis minutissima Phlomis lychnitis En 1944 Luís Ceballos publica una taula de deu sèries de regressió climàtica, en funció de altres clímaxs climàtics identificats en la península. D’acord d’aquestes taules, l'any 1980 ICONA, publica una revisió i ampliació de les mateixes, en les quals, igual que en les primeres es distingeixen les següents fases de regressió: 1. Bosc dens. 2. Bosc aclarit amb abundants arbustos. 3. Invasió de matoll heliófil. Etapa de les pinedes. 4. Matoll degradat. Predomini de les labiades. 5. Pseudoestepes de gramínees. 6. Desert Encara que aquesta taula distingeix setze sèries de regressió per a altres òptims climàtics, convé fer les següents consideracions (Montoya 1986): I. La clímax sol estar formada per una espècie principal (o diverses) i una cohort d'espècies amb significació ecològica. II. El clímax no és necessàriament de frondoses. En certes estacions el Pi carrasc exerceix de clímax climàtic (Montoya,1986 i Ruiz de la Torre,1974). III. Hi ha clímax entre les espècies secundàries del qual pot haver-hi un pi, o bé pot haver-ho en els seus limítrofs. IV. Clímax no és sinònim d'estabilitat. Per contra, les situacions climàtiques, de vegades i deixades al seu curs natural, poden tenir un col·lapse que provoca la seva ràpida regressió. Així, els coscollars llevantins són inestables de per si mateix, alternant-se en el clímax amb el pi carrasc, a causa de l'acció periòdica dels rajos. En el cas de les formacions de pi carrasc molt presents a la zona de projecte, també està latent aquesta característica d'inestabilitat. Aquestes dades avalen la idoneïtat d'aquestes espècies, encara que no especifiquen la seva importància dins de la repoblació. Cal destacar, que en aquest cas, ja fins i tot en les sèries regressives de Rivas-Martínez, apareix el pi carrasc com a espècie Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 28 característica de la successió vegetal. Quant a les taules de judici ecològiques, aquestes completen la llista obtinguda a través de les sèries de vegetació, no només quantitativament en incloure pins i altres espècies; sinó també qualitativament, en realitzar un estudi de la possible adaptació de totes elles a les característiques que defineixen cadascuna de les sèries. SERIE 30.a Pinus uncinata - Pinus sylvestris - Pinus nigra - Pinus pinaster - Pinus pinea d Pinus halepensis p+ Pinus radiata - Eucalyptus sp pCastanea sativa - Quercus rotundifolia - Quercus faginea - p+: posible positiu; p-: posible negatiu; d: dubtós. Segons les dades de la taula anterior cal destacar l'alt grau d'idoneïtat de l'ocupació del pi carrasc com a espècie dins de la repoblació. Finalment, quant a la taula de regressió de Luís Ceballos, les espècies presents en aquesta llista són: Pinus halepensis, Quercus coccifera, Pistacia lentiscus, Cistus albidus, Rhamnus lycioides, Rosmarinus officinalis, Juniperus Phoenicia. Per tant, la llista d'espècies seleccionades en primera fase aplicant criteris fitosociológics serà resultant de combinar les deduïdes de les tres eines anteriors juntament amb els llistats d'espècies presents, resultant el llistat següent: - Arbutus unedo -Ceratonia siliqua L. -Chamaerops humilis.. - Juniperus oxycedrus L. -Juniperus phoenicea L. -Nerium oleander L. -Olea europaea var. sylvestris (Mill.) Lehr. Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 29 -Pinus halepensis Miller. -Pinus pinea L. -Pistacia lentiscus -Pistacia terebinthus -Populus alba -Populus nigra L. -Quercus coccifera L -Rhamnus lycioides L -Rosmarinus officinalis L. -Tamarix canariensis Willd. -Tetraclinis articulata (Vahl.) Mast. -Thymus vulgaris L No obstant això, la presència de petits barrancs, on apareixen espècies de matolls i arbòries, de zones menys termófiles i més hidrófiles ens fa destacar la presència de petits enclavaments microclimátics, on els criteris de selecció han d'ajustar-se a les característiques zonals i no a les generals. Aplicació de criteris edàfics. Els factors litològics i edafológics són de primera magnitud per a la selecció d'espècies, ja que el sòl és el sustento sobre el qual se situen les plantes i a partir del cual obtenen l'aliment. Els sòls existents a la zona del projecte prenen diferents valors, existeixen diferències quant al nivell de carbonats predominant en cadascun dels rodals. Això fa que es puguin diferenciar sòls calcaris principalment,enfront d'altres sòls poc calcaris amb predominança de marges, conglomerats i arenisques. Aquests diferents nivells de carbonats van a afectar en el desenvolupament de les espècies a implantar, amb el que és preferible per endavant, triar les espècies segons la preferència edàfica de cadascuna d'elles. De totes maneres ha de puntualitzar-se que, en general, les espècies solen tenir una gran adaptabilitat a les condicions del substrat, desenvolupant diferents ecotips amb respostes diferencials de caràcter edàfic, excepte casos extrems. Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 30 En la següent taula s'inclouen les preferències edàfiques,en quant a tipus sol es refereix, de les espècies obtingudes en la primera llista d'aproximació: Especie Tipus de sol Arbutus unedo Indiferent Ceratonia siliqua L. Indiferent Chamaerops humilis Indiferent Juniperus oxycedrus L. Indiferent Junipherus phoenicea L. Indiferent Nerium oleander L. Bon drenatge (Arenós) Olea europaea var. sylvestris (Mill.) Lehr. Indiferent Pinus halepensis Miller. Indiferent(+ basics,no arenosos) Pinus pinea L. Arenosos silicis Populus alba Indiferent Pistacea lentiscus Indiferent Pistacea terebinthus Basics,encara que tolera calcaris Populus nigra L Indiferent Quercus coccifera L. Indiferent (+ calizos) Rhamnus lycioides L. Indiferent Rosmarinus officinalis L Indiferent (+ calizos,no arcillosos) Tamarix canariensis Willd. Indiferent Tetraclinis articulata (Vahl.)Mast. Indiferent Thymus vulgaris L. Indiferent (+ calizos) En general, totes les espècies esmentades serien aptes per ser introduïdes a l'àrea d'estudi. La condició de Pinus halepensis d'adaptar-se a viure en sòls esquelètics, compactes i molt secs, ens mostra a aquesta espècie no només vàlida per a la repoblació sinó l'òptima, dins de l'estrat arbori, en aquestes especials condicions. Quant als criteris fisiográfics, l'altitud pot ser un factor limitant dins de les espècies seleccionades en la primera aproximació, mentre que l'exposició ens donarà un indicatiu d'on distribuir les espècies finalment seleccionades. Aplicació de criteris bioclimàtics. És molt cridaner l'escàs aprofitament que del clima fan les espècies vegetals. Aquest fenomen es veu molt més acusat a causa que les limitacions hídriques de l'estació són bastant notables. Amb aquestes premisses, les espècies principals de la repoblació hauran de ser molt frugals, capaces de suportar la sequera estival adaptant-se per aprofitar al màxim els mesos d'activitat vegetativa. En aquest sentit tot indica a les coníferes com a espècies principals de la repoblació. D'altra banda, els valors tan baixos de la CRT indiquen que encara que aquesta millorés, l'aprofitament que d'això poguessin treure les plantes no va a ser molt major de l'actual, és a dir, que encara que es preparés el terreny en profunditat no està justificat Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 31 l'ocupació de frondoses (més exigents sobretot en els primers estadis) com a espècies principals. Perquè la repoblació tingui èxit, com a espècies principals s'hauran d'emprar espècies que tinguin els seus primers anys un creixement ràpid i que no triguin a començar l'activitat vegetativa després dels períodes de parada, per evitar al màxim la competència amb els arbustos. Aquesta dada reforça encara més el paper de les coníferes com a espècies principals, i en concret dels pins. Quant a l'elecció d'espècies concretes, a partir de les llistes de primera aproximació, els resultats obtinguts en els diagrames permeten determinar les següents conclusions: 1.- Les frondoses arbòries hauran de quedar com a espècies acompanyants de la repoblació, i mai com a dominants, ja que no es donen les condicions necessàries per a la consecució a curt termini del clímax, podent a més quedar ofegades després dels primers anys pel matoll existent. 2.- L'ocupació de savines i ginebres haurà de quedar com a espècies acompanyants, buscant-los les orientacions adequades. 3.- L'espècie dominant en la repoblació haurà de ser una o diverses pinácees, en ser aquestes les espècies més adaptades a les condicions bioclimàtiques actuals i que poden forçar la successió cap a l'òptim climàtic (millorant la infiltració, reduint la insolació…). 4. Amb el coneixement de les exigències de cadascuna de les espècies triades en la primera aproximació, que es mostren a continuació, es pot fer una selecció de les espècies que més s’adeqüen quant a la precipitació i a la temperatura. Per a això, cal tenir en compte els valors extrems, que són els que més limitacions imposen a la vegetació en el seu desenvolupament. I com a conseqüència buscar els punts on el microclima pot disminuir aquests valors extrems, per poder introduir l'espècie adequada. Abans de passar a esmentar les característiques de cada espècie, cal assenyalar que l'indicar que una espècie és indiferent quant a la temperatura, es refereix al fet que pot suportar una gran amplitud tèrmica, i per tant se situa dins dels límits de l'estació d'estudi. ESPECIE TEMPERATURA(oC) PRECIPITACIÓ MINIMA (mm) SEQUIA ESTIVAL(mm) Arbutus unedo Resistent Ceratonia siliqua L -5/40 >350 Resistent Chamaerops humilis soporta fins -13 Resistent Juniperus oxycedrus L. Indiferent >300 Molt resistent Junipherus phoenicea L. -20/35 >250 Resistent Nerium oleander L. 0/40 Sol humit Resistent Olea europaea 0/40 >300 Molt resistent Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 32 var.sylvestris (Mill.) Lehr. Pinus halepensis Miller 0/26 >250 Molt resistent Pinus pinea L. -19/40 >350 Pe>69 Pistacea lentiscus Resistent Pistacea terebinthus Resistent Populus alba -15/40 Sol humit Poc resistent Populus nigra L. -15/40 Sol humit Resistent Quercus coccifera L. 0/40 250 Resistent Rhamnus lycioides L. 0/40 >250 Resistent Rosmarinus officinalis L 0/40 250 Resistent Tamarix canariensis Willd. -12/40 Sol humit Resistent Tetraclinis articulata (Vahl.) Mast. -10/40 >300 Resistent Thymus vulgaris L. 0/40 250 Resistent En quant a la selecció concreta de les espècies de pins més adaptades, els factors de decisió fonamentals són la Intensitat Bioclimàtica Seca (IBS) i la Temperatura Bàsica Lliure (TmL). La IBS, representativa del període càlid, és limitant i influeix en la major o menor estabilitat de l'espècie. Quant al factor tèrmic, representat per la TmL, influeix en la competitivitat d'una espècie respecte a la de l'hàbitat pròxim, amb repercussions en l'estabilitat. L'espècie més adaptada en el cas de preparacions succintes, pendents corregides i períodes de sequera perllongats és el Pinus halepensis. Pel que fa als límits de temperatura, la majoria de les espècies se situen dins dels valors màxims i mínims mitjans, encara que no siga d'aquesta forma en els valors absoluts que es donen ocasionalment. El tenir en compte les necessitats hídriques de les espècies és vital, ja que nombrosos estudis han demostrat que la disponibilitat hídrica és un factor de cabdal importància en l'establiment dels plantons d'una repoblació. Aplicació de criteris Fisiográfics Els factors fisiográfics (altitud, orientació, pendent) influeixen en la distribució precisa dels exemples de les diferents espècies dins d'un rodal, cercant la localització més favorable per a cadascuna d'elles. L'altitud influeix a través de paràmetres climàtics principals, cada espècie sol presentar un ampli rang d'altituds en les quals vegeta adequadament. L'orientació pot ser decisiva per a l'èxit biològic d'una planta, per la qual cosa és important resoldre sobre el terreny per a solucionar la situació i densitat d'una espècie. El pendent influeix just amb l'orientació en la recepció de radiacions, però més significativament sobre la reserva d'aigua del sòl. En la taula següent s'inclouen les principals característiques fisiogràfiques seleccionades en la primera aproximació: Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 39 Nerium oleander L.(Baladre) És un arbust alt, que sol assolir entre 3 i 4 m d'altura, de tija llenyosa amb escorça llisa de color entre marró i gris. Presenta moltes branques, des de la mateixa base del tronc, gruixudes, rectes i flexibles que treuen un làtex tòxic en trencar-se. Les fulles són simples, oposades o, més habitualment, verticil·lades de 3 en 3. Fan entre 5 i 21 cm de llarg i entre 1 i 4 cm d'ample; són llargament linear lanceolades, glabres i amb el pecíol curt (de 5 a 10 mm). El limbe és de color verd intens, presenta una textura. Les flors són hermafrodites, es presenten en corimbe terminal. Són suaument fragants i de color rosa intens o, amb menys freqüència, blanc. La pol·linització és entomòfila. Creix en tot tipus de sòls, des del nivell del mar fins els 1200 m d'altura, prefereix la proximitat d'un curs d'aigua i suporta l'aridesa del terreny gràcies a les seves potents arrels que arriben a la humitat freàtica. Malgrat és originària de la regió mediterrània i de l'Àsia temperada (Península aràbiga, Oest asiàtic i la Xina),la podem trobar com a planta ornamental a gran part del món (Indoxina, Nord d'Àfrica, i regions subtropicals d'Amèrica), tot i què presenta una toxicitat considerable. De manera artificial, es plantat a jardins i parcs de pobles i ciutats, és usual veure baladres a les voreres de les autopistes de tota Europa, car aquests, resisteixen molt bé la contaminació i el fred. De tota manera, al País Valencià, a la part meridional de Catalunya i a Eivissa, creix de forma espontània, als codolars de les rambles, tot formant part de la comunitat ripària, Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 40 manifestament arbustiva. El baladrar, com a comunitat permanent s'instal·la a les rambles mediterrànies, llocs eixuts durant una gran part de l'any, però inundats en moments determinats, a l'època de pluges. Juniperus phoenicea L(Savina negra) Es cria en tot tipus de sòl i condicions; en les dunes i arenals marítims ,en els sòls volcànics, en els sòls algo salins, en els àcids, en els calcaris, en les fissures de les roques i en els penya-segats. Des del nivell del mar fins a prop dels 1.400 msnm, on comença a escassejar, aguantant intenses gelades i climes molt secs, amb menys de 300 mm anuals de precipitació i forts vents. Pot arribar a ser un arbre de fins a 8 metres d'alt, o ser un arbust de dos metres. El tronc de vegades és tortuós i la capçada pot estar deformada per l'acció del vent. Les fulles juvenils són aciculars i les adultes imbrincades. Normalment és un arbre monoic però alguns exemplars són dioics (plantes masculines i femenines separades). Les flors masculines dispersen el pol·len al principi de primavera i les flors femenines es transformen en un gàlbul marró taronja amb de 3 a 8 llavors. Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 41 Ceratonia siliqua L(Garrofer) El garrofer és un arbre de talla mitjana,perennifoli, de 5 a 7 metres d'alçada. La seva fruita, anomenada garrova o garrofa forma una bajoca o beina d'entre 10 i 20 cm de longitud, un cop madura assoleix un color marró fosc, gairebé negre. Normalment maduren entre finals d'agost i principis de setembre. Les llavors són de forma oval aplanada, de color marró i n'hi ha de 15 a 20 per garrova. És un arbre propi del litoral ja que amb temperatures per sota dels 5 graus sota zero es mor. És molt conreat en la Península ibèrica per les garrofes, que s'usen com a aliment del bestiar i consum humà en èpoques de penúria,valuós arbre d'ombra en zones de poca pluviositat. S'adapta a tot tipus de sòls. Indiferent al pH, encara que es desenvolupa millor en calissos. Li perjudiquen els sòls molt humits. Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 42 Rosmarinus officinalis L. (Romer) El romaní o romer (Rosmarinus officinalis) és una planta de la família Lamiaceae o lamiàcies. El romaní és un arbust mediterrani molt conegut gràcies als seus usos culinaris i medicinals. El romer posseeix en les seves fulles glàndules que contenen olis essencials que li confereixen una fragant, fresca i forta olor, sobre tot quan es matxuquen les seves fulles. És un condiment tradicional de la cuina mediterrània. És un arbust perenne i aromàtic d’un metre d’alçada normalment, encara que pot arribar als 2 metres. Les fulles són lanceolades, tenen un color verd brillant a l’anvers i blanc turmentós al revers. Les inflorescències són petites agrupacions de poques flors (3-15 flors) agrupades en petits conjunts racemosos curts situats en posició terminal,apareixen des de finals de primavera fins principis d’estiu, encara que pot estar florida tot l’any. És una espècie termòfila, aconseguint el seu desenvolupament òptim en llocs secs i assolellats(necessita un mínim de 6 hores d’exposició a la llum solar diàries ) i sobre qualsevol tipus de sòl,preferentment calis(excepte en els argilencs). Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 43 Thymus vulgaris L. (Timó) Mata perenne aromàtica de la família de les labiades de fins a 30 cm d'altura. Tiges llenyoses i grisenques. Fulles lanceolades o ovades, senceres,peciolades, amb el revés cobert de vellositat blanquecina i amb el contorn girat cap a dintre. Flors rosades i blanques , amb la corol·la de llavi superior escotada i l'inferior dividit en tres. Floreix entre la primavera i el començament de l'estiu. El timó és una espècie ginodioica: amb relativa freqüència es troben exemplars amb flors únicament femenines (els estams no arriben a diferenciar-se) al costat dels normals, de flors hermafrodites. Forma matolls xeròfils, en general sobre calcàries. Molt comú en la meitat oriental de la Península. Distribució general: Regió Mediterrània Occidental. Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 44 Rhamnus lycioides L. (Espí negre) Arbust perenne de la família de les ramnàcies de fins a 2 metres d'altura. Tiges ramificades i espinosos. Fulles espatulades, en fascicles,coriàcies. Flors amb els pètals insignificants i els sèpals groguencs. Fruit de color groguenc o negre. Arbust molt ramificat i espinós, d'1-1’5 m, amb escorça grisenca. Solen trobar-se amb altres plantes espinoses en terrenys secs. Vegeta en llocs àrids i secs, sobre terrenys bastant degradats. Resisteix molt bé la sequera. Forma part de matolls alts i espinars. De forma espontània apareix a Balears, Espanya Peninsular i Nord d'Àfrica. . En el nostre país està principalment en el Nord-est, Centre i Sud.Es troba per quasi tota la regió de Múrcia (excepte en les serres més altes del NO). Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 45 Olea europaea var. sylvestris (Mill.) Lehr. (Ullastre) L’ ullastre (Olea europaea var.sylvestris) és una olivera silvestre que es diferencia en que té un port arbustiu, fulles de forma oval, és de menor grandària i dóna un fruit bastant més xicotet. Apareix en forma silvestre acompanyant a les alzines, queixos i sureres, o en els matolls que resulten de la seua degradació, al costat del lentisc, murta, margalló i arç negre. Viu en tot tipus de sòls i aguanta molt bé la calor, però és sensible al fred, especialment a les gelades. Com les varietats d'olivera són interfértils amb l'ullastre, la resistència a diversos estrès com la sequera, la salinitat i el foc, és probablement l'aportació de les poblacions d'ullastre a les d'olivera. L’ ullastre és una espècie de creixent interès en repoblacions forestals, tant per la seua rusticitat, com el seu millor creixement enfront d'altres espècies amb les quals comparteix condicions d'establiment, encara que les seues llavors presenten dificultat per a germinar, la qual cosa complica el seu cultiu en viver. Arbre sempre verd, molt longeu, robust, amant de la llum, que arriba a aconseguir els 10 a 12 metres de talla i arriba a aconseguir els mil anys. El seu creixement és algo lent i sostingut. El seu tronc es ramifica a baixa altura i les branques són membrades. Les ramilles són intricades, rectes i fortes. La seua copa densa i arrodonida. L’ ullastre o olivera silvestre per la seua robustesa, exigència de sol i gran resistència a la sequera, ho fan molt adequat per al nostre sòl i climatologia. És una espècie termòfila que resisteix la sequedat i la calor. És present en màquies de l'aliança fitosociologia anomenada Oleo-Ceratonion és a dir junt amb el garrofer silvestre. El seu fruit serveix d'aliment per a aus i altres petits animals, i juntament amb altres arbres autòctons és capaç de crear un vertader ecosistema mediterrani. Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 46 Juniperus oxycedrus L.(Càdec) El càdec (Juniperus oxycedrus) és un arbre d'aspecte arbustiu molt semblant al ginebre, que es diferencia d'aquest perquè a les fulles hi té dues línies blanques en lloc d'una. Les fulles són dures i en forma d'agulla, punxants. Tenen uns 2,5 cm de llargada. Els fruits són gàlbuls de 6 a 12 mm de diàmetre, de color rogenc quan són madurs. Floreix a la primavera. Espècie netament mediterrània per les seues exigències, viu en tota classe de terrenys excepte pantanosos; prefereix els solts i lleugers, pedregosos o cascajosos, encara calissos, als argilencs molt compactes, pervivint en degradar-se gràcies al seu potent sistema radical i al seu frugalitat. Molt resistent al fred i a la sequera i es presenta dins d'un ampli rang de temperatures. Requereix d'un mínim de 300 mm de precipitació Se situa en totes les exposicions, amb preferència per les solanes. Espècie típica de llum i de temperament robust. En general, viu en planes i baixes muntanyes, des de 0 a 1500 m. d'altitud, escassejant a partir dels 1000 m. Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 47 Arbutus unedo (Arbocer) Arbre de fulla perenne d'entre 5 a 10 m d'alt, encara que difícilment aconsegueix aquesta altura. El tronc és vermellós i esquerdat, curt, amb copa espessa i arrodonida. Les fulles amb un curt pecíol, són grans, verds, una mica més clares en el revés, lanceolades, d'entre 5 i 10 cm de llarg i 5 cm d'ample, amb la vora serrada, llises, brillants i sense pèls. Les flors són entre blanc i verdoses d'1 a 1,5 cm, formant panícules penjants amb filaments lliures o inserits en la base de la corol·la. Té fruits amb polpa comestible d'uns 4 cm de diàmetre entre groc i roig intens, depenent de la maduració del mateix, la superfície aquesta formada per minúsculs granits cònics. Les llavors estan disposades sobre el centre del fruit són xicotetes i de color marró. Habita sobre sòls tant calcaris com descarbonatats, entre els 100 i els 900 m, formant part dels boscos climàtics perennifolis i dels matolls elevats que els substitueixen. Colonitza també els escarpats rocosos. És particularment freqüent en els territoris tèrmics amb clima subhúmid on pot arribar a forma xicotets bosquets, encara que el més corrent és que aparega en forma d'individus aïllats. La seua àrea de distribució abasta a les regions mediterrànies i macaronèsica. A la Comunitat Valenciana l'arboç està relativament ben representat i les seues poblacions en general, no es troben amenaçades. Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 48 Chamaerops humilis (Margalló) Creix en les regions àrides i seques, generalment properes al litoral,en el Nord d'Àfrica, Sud d'Itàlia, Espanya i illes del Mediterrani occidental. Com l'olivera (Olea europea), el garrofer (Ceratonia siliqua) o l'alzina (Quercus ilex) i la carrasca (Quercus coccifera), el margalló pot considerar-se com un dels elements més representatius de la vegetació mediterrània del sud-oest d'Europa. A voltes arriben a constituir grans palmitars impenetrables i unes altres apareixen més escampats, en zones altament erosionades i nues de quasi tota vegetació. Té un port arbustiu, no superant en general els 2 m d'altura. Sota cultiu pot desenvolupar un tronc de diversos metres d'alt,te creixement lent. Les fulles, amb forma de ventall, són persistents, rígides i dretes, amb llargs i prims pecíols carregats amb espines laterals i la làmina dividida en 16-20 segments punxeguts. Les flors, unisexuals o hermafrodites, són xicotetes, grogues i formen panícules que s'originen entre els pecíols foliars, embolicades per una espatabivalva. Els fruits són carnosos,ovoides, de color groc vermellós, de 2-3 cm, i no són comestibles. La seua tolerància a les baixes temperatures s'estima pròxima als -10ºC. Viu normalment en zones amb llargs períodes de sequera i la pluviometria rarament supera els 500 mm anuals, encara que també on se superen amb freqüència els 1.500 mm. Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 55 El seu règim és omnívor,encara que consumeix moltes llavors i fruits boscans. Cal esmentar el rol importantíssim que representa en l'entramat de les xarxes tròfiques. És un micromamífer molt depredat tant per carnívors com per rapinyaires, especialment els estrigiformes o nocturns, que alhora controlen i equilibren les poblacions d'aquests prolífics rosegadors. És un dels mamífers de més ampla valència ecològica, malgrat que la densitat de l'espècimen variï segons el biòtop, depenent del grau de fluctuació de les condicions ambientals i de l'hostilitat pròpia del medi, que vindrà donada pel rigor de determinats paràmetres climàtics. Sociable i gregari, és actiu principalment a la nit.Bon nedador i millor saltador, excava galeries on emmagatzema provisions per a l'hivern. -Rata gris(Rattus norvegicus) Ordre: Rodentia. Família: Muridae. És una rata robusta, de cos allargat i orelles curtes, que, doblegades endavant, no arriben a l'ull.La cua, anellada i recoberta de pèls curts i rígids esparsos, no supera la longitud del cap més el cos.La coloració dorsal és grisa fosca, grisa marronosa o, en els exemplars més vells, grisa vermellosa. El ventre és gris clar o blanquinós, i la cua, bicolor, fosca per sobre i clara per sota. Els individus joves presenten sempre una coloració grisa fosca, més clara pel ventre. Dimensions corporals: cap + cos (1726 cm) i cua (15 - 22 cm). Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 56 Pes: 180 - 415 g. Si bé s'ha adaptat a una gran diversitat d'hàbitats, necessita la presència humana i un grau elevat d'humitat ambiental. Hi ha individus que viuen dins els edificis, mentre que d'altres prefereixen instal·lar-se a l'exterior. A les poblacions urbanes ocupen els soterranis i els cellers de les cases, les clavegueres i tota mena de forats sota terra, on s'alimenten de qualsevol cosa que troben, fins i tot deixalles. També són molt freqüents als ports. A les poblacions rurals són especialment nombroses als camps d'hortalisses, als arrossars i a prop dels abocadors d'escombraries, i poden esdevindre un flagell temible per a l'agricultura. Nocturna, surt del cau després de la posta del sol, si bé també es pot deixar veure durant el dia. A més, s'adapta molt bé a nous costums: si a la nit és perseguida o no troba aliment, es pot tornar diürna. Viu en colònies formades per grups familiars constituïts per un mascle i una o diverses femelles amb les seues cries. -Llebre ibèrica (Lepus granatensis) Ordre: Lagomorfa. Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 57 Família: Leporidae. La ibèrica és la més xicoteta de les llebres que poden trobar-se actualment a Espanya. El cos mesura al voltant de 45 centímetres, més 10 de cua, i el pes varia entre els 2 i 2,5 quilos. El pèl és curt i de color marró-vermellós, entremesclat de negre en el llom, i blanc en musell, galtes, ventre, part de les potes (peus i part superior, sent la resta marró) i la cua. L'extrem de les orelles i el dors de la cua són negres. L'hàbitat requerit per la llebre ibèrica és summament variable, però en general obert i més o menys pla. Habita per igual en marismes (és notablement abundant en el Vedat de Doñana) que en prades seques, al nivell del mar o en prats d'alta muntanya, en planes herbàcies o cobertes de matoll o arbres baixos. S'adapta sorprenentment bé a l'impacte humà sobre l'ambient, fins al punt que no és rara veure-la en camps de cereals, hortes, olivars o vinyers. En aquests últims llocs sol ser perseguida perquè devora els fruits i brots de les plantes conreades, a més de per el seu mateix valor cinegètic. No obstant això, és una espècie no amenaçada, almenys en la Península Ibèrica. Com la resta de llebres, aquesta espècie és també estrictament herbívora. Entre els seus depredadors habituals, a part de l'home, es troben els llops, raboses, gats muntesos i grans àguiles, si bé es calcula que fins a una trentena d'espècies animals (incloent mamífers, aus i rèptils) poden alimentar-se ocasionalment de la llebre ibèrica. Per a evitar açò, les llebres es valen fonamentalment de les seues aguts oïda i olfacte i la seua capacitat per a córrer fins a 70 km/h. La llebre no es contagia de mixomatosis, però des de 1994 es vénen observant casos de tularemia. Una altra amenaça per a aquesta espècie és la mortandad causada per les recol·lectores mecàniques en els camps de cereals, de recent introducció. Les llebres ibèriques són animals solitaris que poden reproduir-se en qualsevol època de l'any, encara que la majoria dels parts es concentren entre febrer i abril i després al juny i juliol. El primer part inclou una o dues cries, mentre que el normal en els posteriors són tres o quatre, que naixen després de 42-44 dies. Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 58 -Conill (Oryctolagus cuniculus) Ordre: Lagomorpha. Família: Leporidae. Es caracteritza per tenir un cos cobert d'un pelatge espès i llanut, de color marró pàl·lid a gris, cap ovalat i ulls grans. Pesa entre 1,5 i 2,5 kg en estat salvatge. Té orelles llargues de fins a 7 cm. i una cua molt curta. Les seues potes anteriors són més curtes que les posteriors. Mesura de 33 a 50 cm. en condicions afables, fins i tot més en races domèstiques per a carn. Totes aquestes característiques que posseeix aquesta espècie en estat salvatge poden variar significativament segons la raça. Les dents d'un conill, particularment els seus incisius, creixen sense parar. El conill deu constantment desgastar les seues dents amb la finalitat d'evitar que es tornen massa llargs (el que podria d'altra banda ferir-li). La seua àrea de distribució abarca el nord d'Àfrica i tota Europa fins a Rússia, sent introduït en molts llocs del continent amb motius cinegètics. Al llarg de la Història també ha sigut portat a l'estat de Washington (Estats Units), Xile, Sud-àfrica i Austràlia, on s'han convertit en la principal plaga del país a causa de l'absència de depredadors i competidors naturals. Viu en àrees seques pròximes al nivell del mar amb un sòl sorrenc i bla per a facilitar la construcció de caus. Habiten en boscos encara que prefereixen camps extensos coberts per matolls on poder amagar-se. Antigament també eren freqüents en terres de cultiu Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 59 encara que els nous mètodes d'arada inclouen la destrucció de caus de conills. Malgrat açò, aquesta espècie s'ha adaptat a l'activitat humana vivint en parcs, camps de gespa o fins i tot cementeris. En ocasions es troben en cultius agrícoles on s'alimenten d'enciam, grans o arrels la fi de les quals era la ingesta humana. L'abundància de l'espècie, es basa, a més d'en la seua capacitat reproductora, en la seua condició de fitòfag amb doble digestió, assemblant-se als remugants. Com altres lagomorfs, el conill ha estat considerat molt temps com un remugant, amb els quals no té cap relació. Primer, el conill digereix l'herba que va consumir, la cel·lulosa és digerida pels bacteris a àcids grassos volàtils que serveixen de nutrients. Resultat d'açò són els cecotrofos, excrements verd oliva, blans i brillants que el conill pren d'eixida de l'anus i torna a ingerir. Els excrements finals del conill són d'un marró fosc, més gruixuts (7 a 12 mm de diàmetre) i durs. En general seleccionen plantes compostes, lleguminoses i gramínies vivaces d'escassa talla i amb tendència a formar gespes. A l'hivern el seu règim consta de tiges i escorces d'arbustos. Pot cavar la terra per a trobar arrels, llavors i bulbs, també és capaç d'escalar a arbustos i matolls per a menjar els joves plançons. Un adult consumeix de 200 a 500 grams de plantes al dia. Quan els conills estan presents en densitat important, el seu impacte sobre el mitjà és important, traven la reproducció de certes espècies de plantes però també, en conseqüència, d'animals. Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 60 -Rabosa (Vulpes vulpes) Ordre: Carnívora. Família: Canidae. És una espècie de cànid xicoteta, encara que és el més gran del gènere Vulpes, les raboses vertaderes, els adults de rabosa comuna pesen de 3,6 a 7,6 kg depenent de la regió on habite, sent els que viuen l'en latituds més septentrionals majors que els que viuen en el sud. La rabosa comuna generalment és de color vermellós, amb les punta de les orelles i els extrems de les potes negres, amb una cua poblada la punta de la qual és blanca, com l'és la seua panxa. Durant la tardor i l'hivern les raboses es cobreixen amb una capa de pèl més llarga i espessa. Aquesta capa d'hivern aquesta destinada a protegirlos de les baixes temperatures i cau en iniciar-se la primavera, quedant-se amb una capa d'estiu més curta i menys poblada. El color dels ulls de la rabosa varia de l'ataronjat al groc daurat. Les seues pupil·les no són redones sinó el·líptiques i orientades en posició vertical. Encara que és d'hàbits nocturns la seua visió en la foscor de la nit és pobra, guiant-se més per l'olfacte i l'oïda. Les seues fortes potes li permeten aconseguir velocitats considerables de fins a 72 km, que li fan capaç d'aconseguir veloços preses o evadir-se dels seus predadors. La seua llarga i poblada cua, que sol portar en posició horitzontal, forma part de la seua imatge icònica. Mesura aproximadament una tercera part de la seua longitud total. La usa per a multitud de tasques: com a coixí quan dorm, per a protegir-se de la radiació solar, per a comunicar-se o espantar insectes. A més li serveix per a mantenir l'equilibri quan corre o salta. La seua distintiva punta blanca ens serveix per a identificar-ho ràpidament i distingir-ho d'altres cànids. Actualment la rabosa comuna està estesa per Euràsia i Amèrica del Nord, el sud d'Austràlia, i diverses poblacions en el Nord d'Àfrica. A Austràlia la rabosa roja va ser introduïda i resulta un problema per a les espècies autòctones. La rabosa comuna es troba un una de gran varietat de biomes i ecosistemes, des de les prades, a la muntanya baixa i el bosc. Encara que és més abundant en les latituds més baixes de les seues zona de distribució s'aventura molt al nord, competint directament amb la rabosa polar en la tundra. Les raboses roges també són corrents en els ambients suburbans d'algunes les ciutats Europees i Nord-americanes, encara que no existisquen raboses totalment urbanes. Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 61 Encara que està classificat entre els carnívors la rabosa pròpiament dita és un omnívor i un gran oportunista. La seua dieta consta d'un gran espectre de diferents preses: invertebrats (com els insectes, cucs, crancs i mol·luscs) i xicotets mamífers (com a rosegadors, conills i talps), aus, ous, amfibis, petits rèptils i algun peix. Entre les matèries vegetals que consumeix, destaquen les banyes i altres tipus de fruites. -Teixó (Meles meles) Ordre: Carnívora. Família: Mustelidae. El pel és llarg i fort en el llom amb una característica barreja de blanc i negre, sent enterament negre en el ventre i potes. El cap és blanc, amb dues franges negres laterals, paral·leles, molt característiques de l'espècie, que abasten els ulls. Posseeix potes molt curtes, encara que fortes, de les quals les potes anteriors presenten el major desenvolupament muscular. El musell és prominent, mòbil i musculós, trobantse particularment adaptat a excavar i fotjar, mentre que el coll és curt i ample. L'olfacte i l'oïda del teixó estan molt desenvolupat, mentre que la vista la tenen més limitada, doncs els seus hàbits de vida, l'han adaptat pràcticament a l'ús nocturn i en la foscor del seu cau. L'hàbitat van des de la zona semiárida del Sud-est fins a zones d'alta muntanya. Encara quan l'hàbitat preferit és el de les estivacions muntanyenques, amb certa cobertura vegetal combinat amb pasturatges amplis, on pot trobar cucs de terra, insectes i fruits. La presència de bestiar (especialment boví) també s'ha descrit com a beneficiosa per a Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 62 l'espècie. Un altre aspecte clau per a la seua presència és l'existència de terrenys apte per a excavar les teixoneres. Els teixons mengen d'una varietat molt àmplia d'aliments, per la qual cosa es consideren com omnívors. Així s'alimenten d'insectes, particularment abelles i mel, d'on prové el seu nom llatí de Meles (mel en llatí), d'altres invertebrats, de mamífers, de rèptils xicotets, dacsa, fruites i plantes, en general, sense menysprear la carronya. - Senglar (Sus scrofa) Ordre: Artiodactyla. Familia: Suidae. El senglar és un mamífer de mida mitjana amb un cap allargat i gros, i d'ulls molt petits. El coll és ample i les potes molt curtes, això accentua la forma arrodonida de l'animal. És major l'alçada dels quarts davanters que els posteriors, a diferència del porc domèstic, que per selecció genètica ha desenvolupat més la part posterior del cos, on es localitzen les peces que arriben a un major preu al mercat de la carn. El senglar compensa la seva poca visió amb un important desenvolupament de l'olfacte, que li permet detectar aliment, com ara tòfones o vegetals i animals sota terra, o fins i tot enemics a més de 100 metres de distancia. L'oïda està també molt ben desenvolupada i pot captar sons imperceptibles per a nosaltres. Els seus pèls són gruixuts i negres mesurant entre 10 i 13 mm a la creu i uns 16 mm a la punta de la cua. El color del pelatge és molt variable i va des de colors grisencs a negre fosc, passant per colors rogencs i marrons. Les potes i el contorn del musell són més negres que la resta del cos. La crinera que recorre el llom a partir del front, s'erissa en Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 63 cas de còlera. La muda del pelatge ocorre entre maig i juny, encara que la femella amb cries muda més tard. El senglar s'adapta a tot tipus d'hàbitats sempre que disposi d'una mínima cobertura i aliments, encara que prefereix els llocs amb una vegetació alta on poder-se camuflar i abundi l'aigua per a beure i rebolcar-se en el llot i fang. Els seus hàbitats predilectes son els alzinars i els massissos forestals caducifolis o mixtes, sobre tot si estan poc visitats i el seu nivell inferior és ric en matolls, esbarzers i gatosa on pugui revolcar-se en sec a recés del vent. Però també se'l troba a la màquia i maresmes, sense oblidar les àrees de cultiu, sempre que mantenguin una mínima cobertura arbòria o arbustiva on refugiar-se. En cas necessari, neda sense dificultats i durant molt de temps. Suporta fàcilment els rigors de l'hivern gràcies al seu pelatge i dura capa de pell; cosa que li permet residir a les zones altes i mitjanes de muntanyes durant l'hivern si disposa d'aliments. -Cabra muntés (Capra pyrenaica) Ordre: Artiodactyla. Família: Bovidae. La cabra muntés és una espècie amb fort dimorfisme sexual, igual que molts altres bòvids. Les femelles mesuren uns 1,20 metres de llarg i altres 60 d'altura en la creu, pesant entre 30 i 45 quilos de pes. Tenen banyes bastant curtes i s'assemblen bastant a una cabra domèstica. Els mascles, en canvi, poden arribar als 148 centímetres de llarg i tenir una altura de 77 centímetres en la creu, aconseguint un pes màxim de 110 quilos. Les banyes dels mascles són notablement gruixuts i poden arribar a ser el triple de llargs que els de les femelles. Estan més separats entre sí que les banyes d'altres espècies del Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 64 gènere Capra. Els mascles adults tenen també una cara més allargada i la típica barba de chivo fosca sota la mandíbula. El color i longitud del pelatge varia segons les subespècies i l'època de l'any, tornant-se més llarg i grisenc a l'hivern. Després de les mudes de pèl d'abril i maig, el color és marró o canyella, amb taques fosques en la part inferior de les potes que en els mascles adults poden estendre's cap als costats, muscles i ventre. La part central d'aquest és blanca en tots dos sexes, i la cua negra i curta (12-13 cm). Aquesta espècie es desembolica per igual de dia i de nit, encara que les seues màximes hores d'activitat es localitzen al matí i a la fi de la vesprada, prop del crepuscle. A l'hivern desenvolupen la seua activitat en les hores centrals del dia, que és quan fa més calor. Són animals sociables, però canvien sovint de manada. Aquesta pot estar constituïda per mascles adults, femelles amb les seues cries o adolescents de tots dos sexes (en aquest últim cas, només durant l'estiu). Els mascles i les femelles adultes es reuneixen en l'època de zel, en els mesos de novembre i desembre -caracteritzats pels violents combats cap contra cap dels mascles Habiten tant en boscos com en extensions herbàcies, en cotes muntanyenques d'entre 500 i 2500 metres d'altura. La dieta és predominantment herbàcia, encara que a l'hivern es torna més arbustiva. Si és necessari, excaven en la neu per a accedir fins a la vegetació. -Geneta (Genetta genetta) Ordre: Carnívora. Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 71 -Óbila comú (Tyto alba) Ordre: Strigiformes. Família: Tytonidae. Au mitjana, d'uns 33 a 35 cm de longitud i envergadura de 80 a 95 centímetres, amb un pes mitjà per als adults de 350 gr , i sense diferència aparent entre sexes.Té un característic disc facial amb forma de cor i parts ventrals blanques. Els tarsos estan emplomats, i tenen els dits coberts amb plomes modificades de color grisenc. Les ales, relativament curtes i arredonides, no faciliten els vols llargs i poderosos, encara que la particular estructura de les filoplumes, especialment suaus i desflecades, doten a aquest d'un vol silenciós, de manera que al veure-les volar, més semblarà que suraren abans que aletejar. Emeten un crit llastimós i estrident, encara que la gran varietat de sons que produeixen dificulta la identificació, a excepció de l'inconfusible xiuxiueig que emet quan se sent amenaçada o quan les cries demanen aliment. A mitjans de primavera, la femella pon 4-6 ous sobre les seues egagròpiles i els cova durant 33 dies. Normalment de cada posta en sobreviuen una mitjana de tres cries. Un cop sortides de l'ou, romanen al niu unes dues setmanes. Mentre la femella incuba els ous, el mascle s'encarrega de portar el menjar. Si una cria es mor, serveix d'aliment per Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 72 als seus germans. Just acabats de néixer van recoberts de plomissol i són capaços d'engolir ratolins sencers. Quan hi ha abundor de ratolins, la parella pot fer una segona posta a la tardor. S'alimenta principalment de ratolins, i, quan n'hi ha en abundància, n'emmagatzema en llocs de cria. En anys pobres en ratolins, en canvi, menja ocells petits, i de tant en tant, papallones nocturnes i rat-penats. Quan manca l'aliment, l'òliba caça també durant el dia. Es troba a tots els continents, llevat de l’Antàrtica. És sedentària i a l'hivern n'arriben més provinents de l'Europa més freda. -Merla (Turdus merula) Ordre: Passeriformes. Família: Turdidae. Els mascles adults són completament negres, si exceptuem el bec groc així com un cercle també groc al voltant dels ulls. La femella és bruna amb esquitxos negres a la part inferior, però els seus tons varien d'un individu a l'altre, i no posseeix el bec groc i l'anell orbital groc que resplendeix en el mascle. La Merla és un dels ocells que ha sofert una gran dispersió, estenent-se cap al nord d'Europa, darrerament ha anat colonitzant zones suburbanes i urbanes. Lluny de les ciutats es mostra malfiada i fugissera. És fàcil d'observar. Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 73 L'esperança de vida d'una merla se situa habitualment al voltant de 3 o 4 anys.La merla posseeix nombrosos depredadors, en particular l'esparver d'Europa . Altres ocells, com les garses i les cornelles, però també d'altres animals, com els erminis i els gats, tenen el costum de saquejar els nius de merles, el que en pot limitar la seva població. El seu hàbitat és molt variat, és comuna a parcs i jardins, horts i fruiters, boscos caducifolis i de coníferes amb sotabosc, i llindars de camps amb arbres, és freqüent a vegetació de ribera i a qualsevol zona oberta, mentre tingui arbust on nidificar. Aquesta espècie suporta bé tots els règims climàtics i pluviomètrics i se la troba des de ran de mar fins a gran alçada. Les merles no viuen en grup, bé que diversos ocells poden més o menys cohabitar en un hàbitat convenient fora del període de reproducció. En canvi, durant aquest període, les merles no suporten cap congènere sobre el seu territori (que varia de 0,2 a 0,5 ha al bosc, i de 0,1 a 0,3 ha a la ciutat), tret del seu company. La merla ha estat introduïda en nombroses parts del món fora de la seva àrea original. Per exemple a Austràlia i Nova Zelanda s'hi troben els descendents de merles importades de la Gran Bretanya. Nidifiquen en els matolls o els arbusts. La femella pon diversos ous blau-verd-gris (habitualment 4-6), amb marques morenes o vermelles, en un bonic niu en forma de copel·la. Normalment des de finals del mes d'abril i els incuba sola. Els pollets neixen al cap de 13 a 15 dies. Passades dues setmanes, incapaços de volar, deixen el niu i s'amaguen a terra. En condicions bones, acostumen a fer 3 niades, encara que a l'alta muntanya es puguin reduir a una o dues per escurçament del període de cria. Les merles són omnívores, alimentant-se d'insectes, cucs, fruits, llavors..., i menja a terra tot movent la cua i abaixant les ales. Com altres túrdids, quan s'alimenta de cucs del terra, és capaç d'extreure'ls sense que se li trenquin. Per fer-ho, remou la terra de tal manera que són un veritable problema per a molts jardiners. Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 74 -Urraca (Pica pica) Ordre: Passeriformes. Família: Corvidae. La garsa (Pica pica) és un ocell que s'identifica fàcilment pel color, blanc al ventre i a les ales, i negre a la resta del cos, amb irisacions de to blau, verd o morat a les vores de les ales i a la cua. Fa uns 46 centímetres de llargada. Habita a tot Europa, excepte a Islàndia, Còrsega, Sardenya i les Balears, a la zona temperada de l'Àsia, a l'Àfrica septentrional i a l'oest de l'Amèrica del Nord. Existeixen nombroses subespècies. Pertany a l'ordre dels passeriformes,que es caracteritza per tenir unes dimensions petites o mitjanes i per construir nius més o menys complexos, a terra o elevats. La posta és de sis a vuit ous. Dins d'aquest ordre, s'agrupen en la família dels còrvids. Un bec robust i negre, amb la punta lleugerament corbada n'és la característica distintiva. És un ocell molt sociable i gregari a l'hivern. A l'estiu i a la primavera es desplaça en parella, mentre que a la tardor i a l'hivern s'aplega en estols més grans. És omnívor; s'alimenta d'insectes, cargols, llimacs, sargantanes, ous i culotis d'altres ocells, carn morta, cireres, nous, raïm, fruita en general, patates i pastanagues. D'altes espècies d'ocells també s'anomenen garsa: la garsa blava, la garsa de mar i la garsa groguera, entre altres. Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 75 -Estornell negre (Sturnus unicolor) Ordre: Passeriformes. Família: Sturnidae. L’estornell negre (Sturnus unicolor) és un au paseriforme en la família Sturnidae. Està estretament relacionat amb el estornell pinte, però té una distribució molt més limitada i no és migratori. Aquest estornell és resident de la península Ibèrica, nord-oest d'Àfrica, Sicília, Còrsega i Sardenya. El seu color negre i característica silueta amb els seus curts coll i cua fan la seua identificació senzilla amb l'única possibilitat de confusió durant l'hivern, quan els estornells pints també estan en la mateixa regió. Els estornells negres a l'hivern tenen un color negre grisenc lleugerament clapejat encara que no tan abundant i marcat com el pinte. Encara que en arribar la primavera perden totes les xicotetes motes i adquireixen un plomatge més negre i més brillant que el del pinte, especialment els mascles. Les potes són rosades i els seus estrets i punxeguts becs tenen tonalitat groga, més intensa en els mascles durant la temporada de cria.Caminen en lloc de botar i tenen un vol fort i directe. En vol es pot apreciar les seues ales en forma triangular i la seua cua curta. Els seus pollets són de color marró apagat i els juvenils són de color gris fosc molt similars als del pinte. Viu a la Península Ibèrica, a l'Àfrica nord-occidental, a Còrsega, a Sardenya i a Sicília.Era un ocell sedentari de distribució meridional a la Península Ibèrica, però a la dècada del 1970 començà a expandir-se cap al nord, pel País Valencià, i actualment ocupa la meitat sud del Principat de Catalunya. El fenomen d'expansió continua i any rere any l'espècie ocupa noves localitats més al nord. Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 76 Es pot trobar en qualsevol lloc obert, fins i tot dins dels nuclis urbans,és omnívor i s'alimenta d'invertebrats, bayes, etc. També és gregaria i forma esbarts grans durant l'hivern, encara que no tan grans que les del pinte. És un au sorollosa i pot imitar sons molt bé. Aquesta espècie sol niar en cavitats, que poden ser un buit en un arbre o forats en els edificis. Normalment posen quatre ous. Rèptils. -Llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida) Ordre: Squamata. Família: Lacertidae. És un llangardaix de mida molt gran. Pot arribar a superar els 24 cm entre el cap i la cloaca i els 70 cm de longitud total. El cos és robust amb el cap gros i ample. Els mascles són més grans que les femelles, amb el cap, les extremitats i la cua més desenvolupades. També presenten porus femorals més grans. D'aquests, emana certa substància amb una olor característica que serveix per marcar el territori. És de color verd o bru, amb ocels blaus als costats del cos. La coloració i el disseny varien amb l'edat, i és generalment molt vistós. Els adults presenten un disseny dorsal format per un reticulat negre sobre un fons verd groguenc. El cap és d'un color més bru i sense el reticulat. Els dos sexes presenten uns ocels blaus als costats del cos, essent més Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 77 marcats en els mascles. Els individus juvenils es caracteritzen per presentar fileres transversals d'ocels clars encerclats de negre al llarg de tot el cos. És una espècie diürna que insola per mantenir la temperatura corporal. Es manté inactiva durant els mesos d'hivern i incrementen l'activitat a mesura que va augmentant la temperatura. Quan arriba la primavera els mascles es mostren territorials i agressius. És una espècie ovípara, amb postes entre 7 i 25 ous, depenent de la mida de la femella. En general fan una única posta l'any. Els ous tenen una closca amb consistència apergaminada que permet l'intercanvi de gasos i aigua amb el medi. L'època de zel i posta varia en funció de la regió i l'altitud, tot i que generalment comencen els festejos els mesos d'abril i maig, i les primeres còpules la segona meitat de maig. Les postes tenen lloc la primera meitat de juny i els naixements tenen lloc entre finals d'agost i principis d'octubre. Els individus joves són insectívors, mentre que els adults tenen una alimentació omnívora a base d'altres rèptils, com ara sargantanes de mida petita, ocells petits i mamífers petits com musaranyes i ratolins. Es tracta d'una espècie pròpia del sud-est d'Europa, associada a ecosistemes mediterranis. La trobem distribuïda a la Península Ibèrica, sud de França, nord-oest d'Itàlia i el nord-oest d'Àfrica. A la Península Ibèrica només és absent al nord de Galícia, al vessant nord de la Cornisa Cantàbrica, al País Basc i al nord de Navarra. A Catalunya es distribueix per tot arreu excepte les zones de més altitud dels Pirineus, podent-la trobar des del nivell del mar fins als 2.200 m. Dins de l'hàbitat mediterrani sembla no dependre gaire dels factors climàtics podent-se trobar sota condicions molt diferents, tot i que no ha estat trobada per sota dels 6ºC de temperatura mitjana anual. És una espècie ubiqua, que ocupa tota mena de biòtops, exclosos aquells completament humanitzats i els de caire Eurosiberià. Així doncs, es troba a tota mena de conreus i boscos mediterranis i de muntanya com són els alzinars, pinedes, garrigues, brolles, vegetació de ribera, sorrals costaners, erms i prats de muntanya mitjana. En general, aquest llangardaix és una espècie que prefereix àrees amb cobertura vegetal no gaire elevada, ja que així té espais oberts on poder prendre el Sol i refugis per poderse amagar. Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 78 -Culebra bastarda (Malpolon monspessulanus) Ordre: Squamata. Família: Colubridae. Sol presentar el dors grisenc o verd oliva, amb taques negres a manera d'esquitxos; el ventre és verd groguenc. Els exemplars joves solen ésser més pintats, especialment en el cap, on destaquen taques negres a la part superior i clapes blanques amb ratlles ataronjades en les supralabials. La serp verda és l'únic ofidi de l'herpetofauna ibèrica que té l'escut frontal més estret que els supraoculars, alhora que contacta amb els preoculars. Pertany al grup dels ofidis anomenats opistòglifs, que es caracteritzen per tindre les dents conductores del verí acanalades i situades a la part posterior del maxil·lar superior, cosa que els permet d'immobilitzar les preses que engoleixen. Per la situació de les dents verinoses, difícilment pot injectar verí a les persones, i, si ho fa, l'emmetzinament no sol tindre conseqüències greus per a l'ésser humà. És diürna i sovint es mostra activa al pic del migdia. Quan intueix qualsevol perill, bufa i xiula sorollosament. No és rar de veure-la travessar les carreteres, on s'atura per aprofitar la calor que li ofereix l'asfalt. Dissortadament aquest costum fa que molts exemplars morin a les carreteres, aixafades pels vehicles que hi circulen. La seua dieta és molt variada i depèn en gran part de l'edat de l'animal. Els joves es nodreixen d'insectes i de sargantanes, mentre que els semiadults i els exemplars adults prefereixen micromamífers, ocells, mamífers de mida mitjana i rèptils. Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 79 És una serp força termòfila, que es localitza preferentment a la terra baixa, on ocupa diversos biòtops que comprenen els pedregars, zones arbustives, llindars de boscos, conreus, etc. Ocasionalment també es pot trobar dins àrees urbanes, especialment en els barris perifèrics. -Culebra d’escalera (Elaphe scalaris) Ordre: Squamata. Família: Colubridae. És una serp fàcilment identificable per tindre dues ratlles negres i paral·leles sobre el seu dors brunenc. Els exemplars joves, però, tenen l'esquena groguenca amb taques negres, gairebé juntes, en forma de "H" majúscula que, en conjunt, ofereixen l'aspecte d'una escala. A mesura que creixen, el pal travesser de la lletra "H" desapareix, i romanen solament els pals longitudinals, que s'ajunten, i originen les dues línies que llueixen els semiadults i els adults. Malgrat tot això, tots els exemplars presenten un dibuix negre en forma de "V" sobre el morro, una taca també negra sota l'ull fins a l'angle de la boca. Tanmateix aquestes clapes es fan menys ostensibles a mesura que creixen i són molt poc visibles en els exemplars que adquireixen grans proporcions. El ventre sol mostrar tons blanquinosos o groguencs, sense taques o esquitxos. Cal remarcar que la forma juvenil ha originat el nom científic (scalaris = d'escala), mentre que la denominació popular fa esment de les tonalitats blanquinoses del ventre. Els adults poden arribar a 180 cm, però normalment no ultrapassen els 150 cm. S'estén per diversos biòtops, com conreus, erms, boscos, rocams, brolles, etc. És molt abundant.Es mostra activa de dia i és terrestre, però també pot enfilar-se als arbustos i Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 80 als arbres per tal de cercar nius d'ocells. A més a més, molt sovint ascendeix al cimal de les cabanes, on captura, normalment, cries de pardal (Passer domesticus). Malgrat ésser una serp totalment inofensiva, és molt agressiva i, si hom vol capturar-la, es redreça i escomet la persona bo i projectant la part anterior del seu cos, alhora que bufa i xiula sorollosament. Tot i que ingereix ocells, s'alimenta preferentment de micromamífers (ratolins, talpons, musaranyes, etc.), per la qual cosa cal considerar-la com a beneficiosa per a l'ésser humà. Els exemplars adults poden capturar cries de conill i rates, mentre que els joves es nodreixen de sargantanes i d'artròpodes. Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 87 Especies seleccionades(peus/h a) Juniperus oxycedrus L(300), Ceratonia siliqua L(100), Chamaerop s humilis.(10 0 Actuacions Utilitzar tub protector Utilitzar 5 grams d’HIDROGEL Procediment Plantació manual Rodal II Muntanya Rodal Superfície T.Munici pal Exposició M.U.P nº 22 S-SO amb pendents I 12.5 ha Tous Solana i ombria Altitut(m) Pendents Sol Vegetació existent Superfície coberta Màxima:460 ˂30% Algunes zones menudes amb mes de 30% Dolomies,calizes,arc illes i marges arenoses Alguns rodals de Quercus coccifera y Pistacea terebinthus, acompanyan t matorral y herbácies molt xerófils de Thymus piperella L., Rosmarinus officinalis L.,Asparragu s horridus L. 35% Mínima:360 Preparació(sol) Subsolat lineal Densitat 800 Límits N:Muntan ya S: N amb Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 88 penden ts E:Muntan ya O:Rod al riu Especies seleccionades(peus /ha) Pinus halepensis Miller.(350),Que rcus coccifera L(250), Pistacia lentiscus(200) Actuacions Utilitzar tub protector Utilitzar 5 grams d’HIDROG EL Procediment Plantació manual 2. RODAL S-SO SENSE PENDENTS Rodal I Muntanya Rodal Superfície T.Municipal Exposició M.U.P nº 22 S-SO sense pendents I 6.6 ha Tous Solana i ombria Altitut(m) Pendents Sol Vegetació existent Superfície coberta Màxima:450 0-10% Marges i calizes Alguns peus de Pinus halepensis acompanyats per matorrals molt xerófils de Thymus piperella L., Rosmarinus officinalis L. 30% Mínima:430 Preparació(sol) Subsolat lineal Densitat 650 Límits N:E-NE amb pendents S:N sense pendents E:rodal riu O: E-NE amb pendents Especies seleccionades(peus/ha) Juniperus phoenicea L.(150), Nerium oleander L.(150), Olea europaea var. sylvestris (Mill.) Lehr(100), Actuacions Utilitzar tub protector Utilitzar 5 grams d’HIDROGEL Procediment Plantació manual Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 89 Pistacia terebinthus(100) Pistacia lentiscus(150) Rodal II Muntanya Rodal Superfície T.Municipa l Exposició M.U.P nº 22 S-SO sense pendents II 39.7 ha Tous Solana i ombria Altitut(m) Pendent s Sol Vegetació existent Superfície coberta Màxima:470 0-15% Dolomies,calize s i marges Alguns peus de Pinus halepensis acompanyats per matorrals molt xerófils de Thymus piperella L., Rosmarinus officinalis L. Rhamnus lycioides L., 35% Mínima:440 Preparació(sol) Subsolat lineal Densitat 350 Límits N:Roda l riu S:Rodal riu E:rodal riu O:Muntany a Especies seleccionades(peus/ha ) Juniperus oxycedrus L.(200), Ceratonia siliqua L(150) Actuacions Utilitzar tub protector Utilitzar 5 grams d’HIDROGEL Procediment Plantació manual Rodal III Muntanya Rodal Superfície T.Municip al Exposició M.U.P nº 22 S-SO sense pendents III 8.3 ha Tous Solana i ombria Altitut(m) Pendents Sol Vegetació existent Superfície coberta Màxima:460 0-10% Dolomies,caliz es i marges Alguns peus de Pinus halepensis acompanyats 30% Mínima:420 Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 90 per matorrals molt xerófils de Thymus piperella L., Rosmarinus officinalis L. Preparació(sol) Subsolat lineal Densitat 500 Límits N:N amb pendent s S: rodal riu E:S-SO sense pendent s O:Roda l riu Especies seleccionades(peus/h a) Pinus halepensis Miller.(250),Querc us coccifera L(150)Juniperus phoenicea L.(100), Actuacions Utilitzar tub protector Utilitzar 5 grams d’HIDROGEL Procediment Plantació manual 3. RODAL E-NE AMB PENDENTS Muntanya Rodal Superfície T.Munici pal Exposició M.U.P nº 22 E-NE amb pendents 14.4 ha Tous Solana i ombria Altitut(m) Pendents Sol Vegetació existent Superfície coberta Màxima:430 0-10% Dolomies,cali zes i marges Alguns peus de Pinus halepensis acompanyats per matorrals molt xerófils de Thymus piperella L., Rosmarinus officinalis L.,Asparagu s horridus 30% Mínima:390 Preparació(sol) Subsolat lineal Densitat 600 Límits N:Rodalr iu S:Muntan ya E:S-SO sense pendents O:Muntan ya Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 91 Especies seleccionades(peu s/ha) Pinus halepensis Miller(250), Arbutus unedo(100), Pistacia lentiscus(150),Chama erops humilis(100) Actuacions Utilitzar tub protector Utilitzar 5 grams d’HIDROG EL Procediment Plantació manual 4. RODAL N AMB PENDENTS Rodal I Muntanya Rodal Superfície T.Municip al Exposició M.U.P nº 22 N amb pendents I 15.4 ha Tous Solana i ombria Altitut(m) Pendent s Sol Vegetació existent Superfície coberta Màxima:540 0-20% Dolomies,calizes,arcil les i marges arenoses Thymus piperella L., Rosmarinus officinalis L.,Asparragus horridus L. Nerium oleander L. 30% Mínima:330 Preparació(sol) Subsolat lineal Densitat 750 Límits N:Muntan ya S:S-SO amb pendent s E:Muntany a O:S-SO sense pendent s Especies seleccionades(peus/ ha) Pinus halepensis Miller(350 ), Ceratonia siliqua L.(150), Juniperus oxycedrus L(150), Populus nigra L.(100) Actuacions Utilitzar tub protector Utilitzar 5 grams d’HIDROGE L Procediment Plantació manual Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 92 Rodal II Muntanya Rodal Superfície T.Municipa l Exposició M.U.P nº 22 N amb pendents II 3.6 ha Tous Solana i ombria Altitut(m) Pendents Sol Vegetació existent Superfície coberta Màxima:540 0-10% Dolomies,calize s i marges arenoses Rosmarinus officinalis L., Thymus piperellae L, Asparragus horridus L, Lygeum spartumL., Nerium oleander L. 30% Mínima:510 Preparació(sol) Subsolat lineal Densitat 650 Límits N:rodal riu S:Muntany a E:S-SO amb pendent s O: Rodal riu Especies seleccionades(peus/h a) Pinus halepensis Miller(300), Pistacia lentiscus(150) , Quercus coccifera L(200) Actuacions Utilitzar tub protector Utilitzar 5 grams d’HIDROGEL Procediment Plantació manual 5. RODAL N SENSE PENDENTS Muntanya Rodal Superfície T.Municipal Exposició M.U.P nº 22 N sense pendents 12.1 ha Tous Solana i ombria Altitut(m) Pendents Sol Vegetació existent Superfície coberta Màxima:440 0-10% Marges i calizes Alguns peus de Pinus halepensis acompanyats per matorrals molt xerófils de Thymus piperella L., 30% Mínima:410 Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 93 Rosmarinus officinalis L. Preparació(sol) Subsolat lineal Densitat 250 Límits N:S-SE sense pendents S: S-SE sense pendents E:rodal riu O: Muntanya Especies seleccionades(peus/ha) Ceratonia siliqua L.(150), Chamaerops humilis.(100) Actuacions Utilitzar tub protector Utilitzar 5 grams d’HIDROGEL Procediment Plantació manual 6. RODAL RIU Muntanya Rodal Superfície T.Municip al Exposició M.U.P nº 22 Rodal riu 94.6 ha Tous Solana i ombria Altitut(m) Pendents Sol Vegetació existent Superfície coberta Màxima:540 0-15% Dolomies,calizes,arcil les i marges arenoses Alguns peus de Pinus halepensis acompanyats per matorrals molt xerófils de Thymus piperella L., Rosmarinus officinalis L. 30% Mínima:340 Preparació(sol) Subsolat lineal Densitat 700 Límits N:S-SE amb pendent s S:S-SE sense pendent s E: S-SE amb pendent s O: N sense pendent s Especies seleccionades(peus/ ha) Populus nigra L.(200), Pinus halepensis Miller(350), Pistacia Actuacions Utilitzar tub protector Utilitzar 5 grams d’HIDROGE Procediment Plantació manual Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 94 terebinthus(15 0) L Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 95 ANNEX Nº 8: PROTECTORS VEGETALS. 1. INTRODUCCIÓ ALS PROTECTORS VEGETALS. 2. TIPUS DE PROTECTORS VEGETALS. 3. CARACTERÍSTIQUES QUE HA DE REUNIR UN BON PROTECTOR VEGETAL. Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 96 1. INTRODUCCIÓ ALS PROTECTORS VEGETALS. Els protectors vegetals son necessaris per a les plantes que anem a utilitzar,aquestes en els primers estadis de vida son molt vulnerables a diferents factors que poden impedir el seu correcte creixement. La seua utilització està recomanada ja que les plantes joves repoblades poder patir moltes morts a causa dels depredadors (com ara conills ,macromamifers,..),el vent,la radiació UV,etc,a mes també s’utilitzen per a crear a la planta jove un microclima adequat per al seu correcte desenvolupament. 2. TIPUS DE PROTECTORS VEGETALS. Els protectors vegetals són de recent aparició en el mercat, sent els models més coneguts els que es descriuen a continuació: - PROTECPLANT: Fabricat en polipropilè tractat amb estabilitzadors U.V. és per tant biodegradable. Té forma prismàtica quadrangular, és de color marró clar, amb forats. Dóna molt bon resultat. - PROTECTUBO: Fabricat en polietilè, és de color marró negre i té forma de xarxa cilíndrica rígida. - TUBEXLIGHT: Tubs cilíndrics, sense forats (sense ventilació lateral), de color marró, fabricat en polipropilè tractat amb estabilitzadors U. V, de forma tubular. Van empaquetats de forma telescòpica, de diferents grandàries uns d'uns altres, de manera que s'economitza espai i s'estalvia en transport. - PF NIUPLANT: Fabricat en PVC, de forma cilíndrica i color verd. No té ventilació lateral. 3. CARACTERÍSTIQUES QUE HA DE REUNIR UN BON PROTECTOR VEGETAL. A continuació citem les característiques que te que tindre un bon protector vegetal; -El color del protector deu ser translúcid,per a deixar passar la llum sense que aquesta arribe directament a la planta. També es important que no siga de color obscur ja que Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 103 Risc: Caigudes de persones al mateix nivell. Prevenció: - Mantenir els peus ben recolzats durant el treball. - En els desplaçaments trepitjar sobre sòl segur, no córrer vessant a baix. - Eviti pujar-se i caminar sobre pals i materials en el maneig d'eines. Risc: Colps per objectes o eines. Prevenció: - Per donar-li l'eina a un altre company, sempre a la mà, mai tirar-la per a què l’agafi. - Guardar la distància de seguretat respecte a altres companys (2-3 metres) en els desplaçaments i en el treball. - El mànec i la part metàl·lica no han de presentar fissures o deterioració i la unió d'ambdues parts ha de ser segura. - Tenir buidada de branques i matoll la trajectòria de l'eina en el seu maneig. - Posicionar-se correctament per evitar creuar els braços durant el maneig de l'eina. - No dirigir els cops cap a llocs propers als peus. - Per al transport de les eines en els vehicles s'utilitzarà caixa porta eines, aquesta anirà al seu torn ben subjecta i tapada. - En el desplaçament agafar l'eina pel mànec proper a la part metàl·lica i amb el braç estirat paral·lel al cos. - La tasca es realitzarà per persones coneixedores de la tècnica. - Usar l'eina adequada per a cada tasca. - No es treballarà sota circumstàncies que disminueixin sensiblement les condicions físiques de l'operari.. - En treballs que es desenvolupin en terrenys amb forts pendents o pedregosos, s'haurà de prestar major atenció als desplomis o despreniments que es produeixin a les zones superiors a la nostra àrea de treball. Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 104 - En l'inici del clavat, un operari subjectarà el pal fermament perquè el seu company colpeje. Fins que el pal romangui vertical, per si sols, els cops es donaran a poc a poc; després l'operari que subjecta s'allunyarà perquè el seu company finalitzi la tasca. Risc: Sobreesforços Prevenció: - Els apalancaments no es realitzaran de forma brusca. - Treballar a l'altura correcta mantenint l'esquena recta i evitant les postures incòmodes i forçades. - Mantenir un ritme de treball constant adaptat a les condicions de l'individu per tenir controlada la situació en tot moment. - No intentar agafar pes per sobre de les nostres possibilitats. - Per aixecar la càrrega mantenir l'esquena recta, flexionant les cames per realitzar l'esforç amb elles en estirar-les. - En transportar pals es mantindran prop del cos i la càrrega es portarà equilibrada, mirant ben on trepitgem quan anem carregats. Risc: Causats per éssers vius. Prevenció: - Precaució en agafar objectes, eines, etc. que estiguin en el sòl, no ficar les mans directament sota ells. - En fer el manteniment triar un lloc buidat per advertir de la presència d'éssers vius. Normes generals Tenir lloc correctament l'equip de seguretat recomanat. 1.6.1.3. Frega, poda i aclaríeu en la massa a) Riscos detectables - Cops per o contra objectes. - Lliscament de la maquinària per pendents acusades. Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 105 - Atropellaments, col·lisions, bolcades i falses maniobres de la maquinària. - Atrapaments en el muntatge i acoblament de implements en la maquinària. - Caigudes a diferent nivell. - Caigudes al mateix nivell. - Soroll. - Vibracions. b) Normes preventives - Es prohibeix qualsevol treball de mesurament o estada de persones a la zona d'influència on es troben operant les màquines que realitzen labors de desarborat, destoconat o esbrossament. - Es prohibeix realitzar treballs d'aquest tipus en pendents superiors a les establides pel fabricant. - Les màquines aniran proveïdes de la seva corresponent cabina. - S'evitaran els períodes de treball en solitari, en la mesura del possible, excepte circumstàncies excepcionals o d'emergència. - Quan sigui necessari realitzar operacions de manteniment en les màquines hauran de realitzar-se sempre en àrees buidades totalment de vegetació. - En les operacions d'esbrossi en zones amb roques s'evitarà el colpeig d'aquestes, doncs causen espurnes que podrien provocar incendi. - En desarborats o destoconats a mig vessant, s'inspeccionarà degudament la zona, en prevenció que puguin caure sobre persones o coses. - En desarborats o destoconatss s'atacarà el peu, per desenraitzar-lo, des de tres punts, un en el sentit del màxim pendent i en adreça descendent i els altres dues perpendiculars a l'anterior començant l'operació per aquests últims. - En desarborat mai es colpejarà sobre el tronc de l'arbre a mitja altura, totes les operacions es faran sobre la seva base per així tallar el seu sistema radicular. - Una vegada abatuts els arbres, arrencats els tocons i/o vegetació arbustiva, es deixaran sobre el terreny formant cordons o munts per a la seva posterior eliminació; quedant totalment prohibit passar per damunt amb la màquina. c) Equips de protecció individual - Casc de seguretat. Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 106 - Guants de cuer. - Guants de goma o P.V.C. - Calçat de seguretat. - Botes de goma o P.V.C. - Protectors auditius. - Mascareta amb filtre mecànic. - Cinturó antivibrador. 1.6.1.4. En Plantació TASCA: PLANTACIÓ IMPLEMENT: AIXADA, BARRÓ Risc: Caigudes de persones al mateix nivell. Prevenció: - Transitar per zones buidades. - En els desplaçaments trepitjar sobre sòl estable, no córrer vessant a baix. - Evitar pujar-se i caminar sobre branques, roques, etc., en el maneig de ferramentes. Risc: Cops per objectes o eines. Prevenció: - Per donar-li l'eina a un altre company, sempre a la mà, mai tirarla perquè l’agafe. - Guardar la distància de seguretat respecte a altres companys (2-3 metres) en els desplaçaments i en el treball. - El mànec i la part metàl·lica no han de presentar fissures o deterioració i la unió d'ambdues parts ha de ser segura. - Tenir buidada de branques i matoll la trajectòria de l'eina en el seu maneig. - Posicionar-se correctament per evitar creuar els braços durant el maneig de l'eina. - No dirigir els cops cap a llocs propers als peus. - Per al transport de les eines en els vehicles s'utilitzarà caixa portaeines, aquesta anirà al seu torn ben subjecta i tapada. Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 107 - En el desplaçament agafar l'eina pel mànec proper a la part metàl·lica i amb el braç estirat paral·lel al cos. - La tasca es realitzarà per persones coneixedores de la tècnica. - Usar l'eina adequada per a cada tasca. - No es treballarà sota circumstàncies que disminueixin sensiblement les condicions físiques de l'operari. - En treballs que es desenvolupin en terrenys amb forts pendents o *pedregoses, s'haurà de prestar major atenció als desplomis o despreniments que es produeixin a les zones superiors a la nostra àrea de treball. Risc: Sobreesforços Prevenció: - Els apalancaments no es realitzaran de forma brusca. - Treballar a l'altura correcta evitant les postures incòmodes i forçades. - Mantenir un ritme de treball constant adaptat a les condicions de l'individu per tenir controlada la situació en tot moment. - No transportar pes per sobre de les nostres possibilitats. Risc: Causats per éssers vius. Prevenció: - Precaució en agafar objectes, eines, safates de plantes, etc. que estiguin en el sòl, no ficar les mans directament sota ells. - En fer el manteniment triar un lloc buidat per advertir de la presència d'éssers vius. Normes generals - Tenir lloc correctament l'equip de seguretat recomanat. 1.6.2. Anàlisi de riscos de la maquinària d'obra 1.6.2.1. Camió de transport a) Riscos detectables més comuns - Els derivats del tràfic durant el transport Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 108 - Bolco del camió - Atrapament - Caiguda de persones a diferent nivell - Atropellament de persones (entrada, circulació interna i sortida) - Xoc o cop contra objectes o altres vehicles - Sobreesforços (manteniment) b) Normes preventives • Normes o mesures preventives tipus - Abans d'iniciar les maniobres de càrrega i descàrrega del material, a més d'haver instal·lat el fre de mà de la cabina del camió, s'instal·laran calços inmobilitzadors en les quatre rodes, en prevenció d'accidents per fallada mecànica. - Totes les maniobres de càrrega i descàrrega seran dirigides, en cas necessari, per un especialista coneixedor del procedir més adequat. - El ganxo de la grua auxiliar estarà dotat de pestells de seguretat. - Les càrregues s'instal·laran sobre la caixa de forma uniforme compensant els pesos, de la manera més uniformement repartida possible. - L'accés i circulació interna de camions en l'obra s'efectuarà tal com es descriu en els plànols d'aquest Pla de Seguretat. - Les operacions de càrrega i de descàrrega dels camions, s'efectuarà en els llocs assenyalats en els plànols a aquest efecte. - Tots els camions dedicats al transport de materials per a aquesta obra estaran en perfectes condicions de manteniment i conservació. - Les maniobres de posició correcta (aparcament) i expedició, (sortida), del camió seran dirigides per un senyalista, en cas necessari. - El súmmum màxim permès per a materials solts no superarà el pendent ideal del 5% i es cobrirà amb una lona, en previsió de desplomis. - A les quadrilles encarregades de la càrrega i descàrrega dels camions, se'ls farà lliurament de la normativa de seguretat, guardant constància escrita d'això. • Normes de seguretat per als treballs de càrrega i descàrrega de camions - Demani abans de procedir a la seva tasca, que li dotin de guants de cuer. Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 109 - Utilitzi sempre el calçat de seguretat. - Segueixi sempre les instruccions del cap de l'equip. - Si ha de guiar les càrregues en suspensió, faci-ho mitjançant "caps de govern" lligats a elles. Eviti empenyeries amb les mans. - No salte al sòl des de la càrrega o des de la caixa si no és per evitar un risc greu. - Als conductors dels camions se'ls lliurarà la normativa de seguretat. Del lliurament quedarà constància per escrit. c) Equip de protecció individual - Casc de seguretat. - Guants de seguretat (manteniment). - Calçat de seguretat amb sola antilliscant. - Cinturó antivibrador. 1.6.2.2. Motoniveladora a) Riscos detectables més comuns - Caigudes de persones a diferent nivell. - Cops amb o contra la màquina, objectes, altres màquines o vehicles. - Bolcades, caiguda o lliscament de la màquina per pendents. - Atropellament. - Atrapament. - Vibracions. - Incendi. - Cremades (manteniment). - Sobreesforços (manteniment). - Desplomis o projecció d'objectes i materials. - Soroll. - Riscos higiènics de caràcter polvigen b) Normes preventives • Normes o mesures preventives tipus - Als conductors de motoniveladores se'ls comunicarà per escrit la normativa preventiva abans de l'inici dels treballs. Del seu lliurament quedarà constància escrita. Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 110 - A la motoniveladora solament accedirà personal competent i autoritzat per conduir-la o reparar-la. - La motoniveladora haurà de posseir almenys: • Cabina de seguretat amb protecció enfront de la bolcada i enfront d'impactes. • Seient antivibratori i regulable en altura. • Senyalització òptica i acústica adequades (incloent la marxa enrere). • Miralls retrovisors per a una visió total des del punt de conducció. • Extintor carregat, timbrat i actualitzat. • Cinturó de seguretat. • Farmaciola per a emergències. • Normes d'actuació preventiva per als conductors de motoniveladora - No s'haurà de treballar amb la màquina en situació d'avaria, encara que sigui amb fallades esporàdiques. - El conductor abans d'iniciar la jornada haurà de: • Examinar la màquina i els seus voltants amb la finalitat de detectar possibles fugides o deficiències en les peces o conduccions. • Revisar l'estat dels pneumàtics i la seva pressió. - Comprovar l'adequat funcionament de tots els dispositius de seguretat de la màquina. - Controlar el nivell dels indicadors d'oli i aigua. - El conductor seguirà en tot moment les instruccions que conté el manual de l'operador i que ha estat facilitat pel fabricant. - Quan la motoniveladora circuli per les vies o camins previstos, respectarà estrictament els senyals que amb caràcter provisional o permanent trobi en un trajecte. - El conductor de la màquina no transportarà en la mateixa a cap persona, excepte en cas d'emergència. - El conductor abans d'accedir a la màquina en iniciar la jornada tindrà coneixement de les dificultats, alteracions o circumstàncies que present el terreny i la seva tasca i que de forma directa puguin afectar-li per ser constitutius de risc. - El conductor per pujar i baixar de la màquina ho farà d'enfront de la mateixa, usant els esglaons i agafadors disposats a tal fi. Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 111 - El conductor no utilitzarà la fulla com a ascensor, ni saltarà directament al terreny, com no sigui davant un eventual risc. - No hauran de realitzar-se "ajustos" amb la màquina en moviment o amb el motor funcionant. - Per realitzar operacions de manteniment es deurà: - Recolzar la fulla en el sòl o, si ha de romandre aixecada durant aquestes operacions, s'immobilitzarà adequadament. - Bloquejar les rodes i calçaries adequadament. - Parar el motor i desconnectar la bateria en evitació d'una arrencada sobtada - No situar-se entre les rodes o sota la fulla si cal romandre cert temps en aquesta circumstància. - S'evitarà el contacte directe amb líquids corrosius, usant per a això la peça adequada al risc a protegir. - No s'haurà de signar: - Quan es manipuli la bateria. - Quan es proveeixi de combustible la màquina. - Es mantindrà neta la cabina d'olis, grasses, draps, etc. - Usarà l'equip de protecció individual facilitat a aquest efecte. - No haurà d'ingerir begudes alcohòliques ni abans, ni durant la jornada de treball. - No prendrà medicaments sense prescripció facultativa, especialment aquells que produeixin efectes negatius per a una adequada conducció. c) Equip de protecció individual NOTA: TOT L'EQUIP DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL HAURÀ D'ESTAR CERTIFICAT I COMPTARÀ AMB EL MARCAT CE. - Ulleres antiproyeccions. - Casc de seguretat. Projecte de restauració d’un ecosistema mediterrani a la muntanya d’utilitat publica número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Annexes 112 - Protectors auditius (en cas necessari). - Mascareta amb filtre mecànic (en cas necessari). - Cinturó antivibratori. - Calçat de seguretat amb sola antilliscant. - Guants de seguretat (manteniment). - Guants de goma o P.V.C. (manteniment). - Botes de goma o P.V.C. I. 6.2.3. Retroexcavadora. a) Riscos detectables més comuns - Atropellament. - Lliscament de la màquina. - Màquines en marxa fora de control (abandó de la cabina de comandament sense desconnectar la màquina i bloquejar els frens). - Bolcada de la màquina (inclinació del terreny superior a l'admissible per a la circulació de la retroexcavadora). - Caiguda per pendents (treballs a la vora de talusos, corts i assimilables). - Xoc contra altres vehicles. - Contacte amb línies elèctriques aèries o enterrades. - Interferències amb infraestructures urbanes (clavegueram, xarxa d'aigües i línees de conducció de gas o d'electricitat). - Incendi. - Cremades (treballs de manteniment). - Atrapament (treballs de manteniment). - Projecció d'objectes. - Caigudes de persones a diferent nivell. - Cops. - Soroll. - Vibracions. - Riscos higiènics de caràcter pulverulent. - Sobreesforços. b) Normes preventives • Normes o mesures preventives tipus - Es lliurarà als conductors que hagin de manejar aquest tipus de màquines, les normes i exigències de seguretat que els afectin específicament segons el Pla de Seguretat. Del lliurament, quedarà constància escrita. • Normes d'actuació preventiva per als maquinistes de la retroexcavadora - Per pujar o baixar de la “retro”, utilitzi els esglaons i agafadors disposats per a tal Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Pressupost 11 Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Cuadre de mà d’obra. N˚ Denominació Preu Hores Total 1 Peó especialista en construcció 12,3 3 36.9 2 Peó r.e.a. especialista amb part 6,8 995 6766 proporcional capatàs 3 Peó r.e.a. amb part proporcional 5,70 49800 283860 de capatàs Total mà d’obra: 290.662,9 Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Pressupost 12 Quadre de maquinaria Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Pressupost 13 Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Quadre de maquinaria. N˚ Denominació Preu Hores Total 1 Tractor tot-terreny d’alta estabilitat 79,50 495,568 39397,656 131/160 cv, amb m.o. 2 Retroexcavadora de rodes hidràuliques 46,7 249,250 11639,975 71/ 100cv, amb m.o. 3 Aper desbrossador de cadenes o 1,60 250,200 400,32 cuchilles, acoplat al tractor, sense m.o. Total maquinaria: 51.437,951 Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Pressupost 14 Quadre de materials Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Pressupost 15 Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Quadre de materials. N˚ Denominació Preu Cantitat Total 1 Senyal rectangular 90x60 cm. En 56,22 2,000 122,440 almacen. 2 Poste sustentacio senyal 2m.d’altura 25,30 2,000 50,600 3 Cimentació per l’anclaje d’ una part 2,29 2,000 4,58 d’elements o maquines s/vibració 4 Pinus halepensis (Mill) 0,10/ 0,20 m. 0,24 50610 12.146,4 d’altura en contenidor de 200c.c. 5 Quercus coccifera (L)0,10/ 0,20 m. 0,40 5770 2.308 d’altura 6 Pistacea lentiscus(L) 0,30 6750 2.025 7 Juniperus oxycedrus (L)0,10/ 0,20 m. 0,48 14000 6.720 d’altura en contenidor. 8 Ceratonia siliqua (L) 1,00 11330 11.330 9 Chamaerops humilis(L). 0,98 3900 3.822 10 Juniperus phoenicea (L)0,10/ 0,20 m. 0,45 1820 819 d’altura en contenidor. Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Pressupost 16 11 Nerium oleander (L) de altura 0,6-0,8men 0,30 990 297 contenidor. 12 Olea europaea var. sylvestris (Mill) Lehr 3,61 660 2.382’6 en contenidor de un 1lt, d’ aproximadament 80 cm. d’altura Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Pressupost 17 Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Quadre de materials. N˚ Denominació Preu Cantitat Total 13 Pistacea terebinthus (L) 0,40 14850 5.940 14 Arbutus unedo ( L), en contenidor 0,40 1440 576 15 Populus nigra (L) , de gros 8-10 cm, 1,50 20460 30.690 a arrel nuda. Total materials: 79.233,62 Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Pressupost 18 Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Quadre de preus n˚1 N˚ Designació Import En xifra(Euros) En numero(Euros) 1 2 3 4 5 6 Senyalament manual de forats de plantació per a especies de creixement, mitjançant marques de yesos negres, prèviament desbrossat o carent de vegetació, medida l’unitat en mils de unitats. Preparació de 1 km. de terreny mitjançant subsolat a 50 cm. de profunditat amb cavallonat simultani executat amb tractor d’alta estabilitat treballant amb una longitud de vessana superior a 300m, en pendents menors del 50% Ut. Apertura o remoció manual de un forat aproximadament de 60x60x60 Mut .Transport d’un miler de plantes en bandeja de la planta del viver al tall Distribució en el mont de 1000 plantes en bandeja (paperpot o envas termoformat o rígid amb capacitat <250 c.c.), a una distancia menor de 500 m, en terrenys amb pendent inferior al 50% Ut. de plantació especial d’arbres en terrenys preparats amb forats de 60x60x60 cm, incluit el tapat del forat. No s’inclueix el preu de la planta,el transport, ni la distribució d’aquesta al tall. 107,240 150,311 1,04 31,252 8,424 1,217 CENT SET AMB VINTICUATRE CENTIMS CENT CINCUANTA EUROS AMB TREINTAUN CENTIMS UN EURO AMB CUARANTA CENTIMS TRENTA UN EUROS AMB VINTICINC CENTIMS VUIT EUROS AMB CUARANTA DOS CENTIMS UN EURO AMB VINTIUN CENTIMS Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Pressupost 19 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 Protecció de 1000 plantes mitjançant la formació de castellets de tres pedres, sempre que estiguen en les proximitats. Realització d’un miler de xicotets alcorques al voltant de cada planta per afavorir la recollida d’aigua. Mut. Preparació, dosificació y aport del abono, hidrogel o similar en treballs de plantació Col·locació de 1000 tubs d’hivernacle protectors biodegradables de fins 60 cm. d’altura, destinats a la protecció de planta en repoblació. El treball inclueix l’entutorat mitjançant varilles de 10 mm. De diàmetre. No s’inclueix el preu del tub y altres accessoris, ni el transport d’aquestos al tall. Pinus halepensis (Mill) 0,10/ 0,20 m. d’altura en contenidor de 200c.c. Quercus coccifera (L)0,10/ 0,20 m. d’altura Pistacea lentiscus(L) Juniperus oxycedrus (L)0,10/ 0,20 m. d’altura en contenidor. Ceratonia siliqua (L) Chamaerops humilis(L). 126,391 180,565 41,392 343,075 0,240 0,400 0,300 0,480 1,00 0,980 CENT VINTISIS EUROS AMB CUARANTA CENTIMS CENT VUITANTA EUROS AMB CINCUANTA I SET CENTIMS CUARANTA I UN EUROS AMB CUARANTA CENTIMS TRESCENTS CUARANTA I TRES EUROS AMB SET CENTIMS VINTICUATRE CENTIMS CUARANTA CENTIMS TRENTA CENTIMS CUARANTA VUIT CENTIMS UN EURO NORANTA VUIT CENTIMS Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Pressupost 20 17 18 19 20 21 22 23 24 Juniperus phoenicea (L)0,10/ 0,20 m. d’altura en contenidor Nerium oleander (L) de altura 0,60,8m en contenidor Olea europaea var. sylvestris (Mill) Leh en contenidor de un 1lt, d’ aproximadament 80 cm. d’altura Pistacea terebinthus (L) Arbutus unedo ( L), en contenidor Populus nigra (L) Ut. de senyal informativa d’indicació (Tipus C) sense reflector, incloent el post de sustentació,tornilleria, excavació y formigonat, de formarectangular, de dimensions 90x60 cm Roza mecanitzada d’un metre cuadrat de matoll, amb desbrossadora de cadenes o similar,en marges o taluds de camins y vies amb una pendent màxima del 30%, y amb una superfície cobertadel matoll del 100%. En el cas de que la superfície coberta siga inferior al 100%, la medició es vora afectada per un coeficient reductor equivalent a la proporció de superfície coberta expressada en tant per u. 0,450 0,300 3,61 0,400 0,400 1,500 103,400 0,16 CUARANTA CINC CENTIMS TRENTA CENTIMS TRES EUROS AMB SEIXANTA Y UN CENTIMS CUARANTA CENTIMS CUARANTA CENTIMS UN EURO AMB CINCUANTA CENTIMS CENT TRES EUROS AMB CUARANTA CENTIMS SETZE CENTIMS Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Pressupost 27 Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Pressupost parcial n˚ 2 Preparació del sol amb desbrossament simultani. N˚ Ut Descripció Cantitat Preu Total 2.1 Preparació de 1 km. de terreny mitjançant subsolat 450,221 150,311 67.673,168 a 50 cm. de profunditat amb cavallonat simultani, executat amb tractor d’alta estabilitat treballant amb una longitud de vessana superior a 300m, en pendents menors del 50% 2.2 Apertura o remoció manual de un forat 132.580,000 1,04 137.883,2 aproximadament de 60x60x60 Total pressupost parcial n˚ 2 Preparació del sol amb desbrossament simultani: 205.556,368 Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Pressupost 28 Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Pressupost parcial n˚3 Plantació. N˚ Ut Descripció Cantitat Preu Total 3.1 Mut Transport d’un miler de plantes en bandeja de la 132,580 31,252 4143,390 planta del viver al tall 3.2 Distribució en el mont de 1000 plantes en bandeja 132,580 8,424 1116,853 (paperpot o envas termoformat o rígid amb capacitat <250 c.c.), a una distancia menor de 500 m, en terrenys amb pendent inferior al 50% 3.3 Ut Ut. de plantació especial d’arbres en terrenys 132.580 1,217 161349,86 preparats amb forats de 60x60x60 cm, incluit el tapat del forat. No s’inclueix el preu de la planta, el transport, ni la distribució d’aquesta al tall. 3.4 Protecció de 1000 plantes mitjançant la formació de 132,580 126,391 16756,918 castellets de tres pedres, sempre que estiguen en les proximitats. 3.5 Realització d’un miler de xicotets alcorques al 132,580 180,565 23939,307 voltant de cada planta per afavorir la recollida d’aigua. 3.6 Mut Preparació, dosificació y aport del abono, hidrogel 132,580 41,392 5487,751 o similar en treballs de plantació Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Pressupost 29 Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Pressupost parcial n˚3 Plantació. N˚ Ut Descripció Cantitat Preu Total 3.7 Col·locació de 1000 tubs d’hivernacle protectors 132,580 343,075 45484,883 biodegradables de fins 60 cm. d’altura, destinats a la protecció de planta en repoblació. El treball inclueix l’entutorat mitjançant varilles de 10 mm. de diàmetre. No s’inclueix el preu del tub y altres accessoris, ni el transport d’aquestos al tall. 3.8 Pinus halepensis (Mill) 0,10/ 0,20 m. d’altura en 50610 0,24 12146,4 contenidor de 200c.c. 3.9 Quercus coccifera (L)0,10/ 0,20 m. d’altura 5770 0,40 2308 3.10 Pistacea lentiscus(L) 6750 0,30 2025 3.11 Juniperus oxycedrus (L)0,10/ 0,20 m. d’altura en 14000 0,48 6720 contenidor. Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Pressupost 30 3.12 Ceratonia siliqua (L) 11330 1,00 11330 3.13 Chamaerops humilis(L). 3900 0,98 3822 3.14 Juniperus phoenicea (L)0,10/ 0,20 m. d’altura en 1820 0,45 819 contenidor. 3.15 Nerium oleander (L) de altura 0,6-0,8men 990 0,30 297 contenidor. 3.16 Olea europaea var. sylvestris (Mill) Lehr 660 3,61 2382,6 en contenidor de un 1lt, d’ aproximadament 80 cm. d’altura 3.17 Pistacea terebinthus (L) 14850 0,40 5940 3.18 Arbutus unedo ( L), en contenidor 1440 0,40 576 3.19 Populus nigra (L) 20460 1,50 30690 Total pressupost parcial n˚ 3 Plantació: 337.334,962 Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Pressupost 31 Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Pressupost parcial n˚4 Panel informatiu. N˚ Ut Descripció Cantitat Preu Total 4.1 Ut. de senyal informativa d’indicació (Tipus C) 2 103,4 206,8 sense reflector, incloent el post de sustentació, tornilleria, excavació y formigonat, de forma rectangular, de dimensions 90x60 cm. Total pressupost parcial n˚ 4 Panel informatiu: 206,8 Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Pressupost 32 Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Pressupost parcial n˚5 Desbrossament de camins. N˚ Ut Descripció Cantitat Preu Total 5.1 Roza mecanitzada d’un metre cuadrat de 93.834,028 0,16 15013,444 matoll, amb desbrossadora de cadenes o similar, en marges o taluds de camins y vies amb una pendent màxima del 30%, y amb una superfície coberta del matoll del 100%. En el cas de que la superfície coberta siga inferior al 100%, la medició es vora afectada per un coeficient reductor equivalent a la proporció de superfície coberta expressada en tant per u. Total pressupost parcial n˚ 5 Desbrossament de camins: 15.013,444 Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Pressupost 33 Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Capitol Import Capitul 1 Replanteig de rodals 458,797 Capitul 2 Preparació del sol amb desbrossament simultani 205.556,368 Capitul 3 Plantació 337.334,962 Capitul 4 Panel informatiu 206,8 Capitul 5 Desbrossament de camins 15.013,444 Pressupost d’execució material 558.570,371 Ascendeix el pressupost d’execució material a l’expresada cantitat de CINC-CENTS CINCUANTA VUIT MIL CINC-CENTS SETANTA AMB TRES-CENTS SETANTA UN CÉNTIMS. Gandia, Abril de 2012 Enginyer Tecnic Forestal Jesus Merino Ferrer Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Pressupost 34 Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Capitol Import Capitul 1 Replanteig de rodals 458,797 Capitul 2 Preparació del sol amb desbrossament simultani 205.556,368 Capitul 3 Plantació 337.334,962 Capitul 4 Panel informatiu 206,8 Capitul 5 Desbrossament de camins 15.013,444 Pressupost d’execució material 558.570,371 16% gastos generals 89.371,259 6% benefici industrial 33.514,222 Suma 681.455,852 18% IVA 122.662,053 Pressupost d’execució per contrata 804.117,905 Ascendeix el pressupost d’execució per contrata a l’expresada cantitat de VUIT-CENTS QUATRE MIL CENT DESET AMB NOU-CENTS CINC CÉNTIMS. Gandia, Abril de 2012 Enginyer Tecnic Forestal Jesus Merino Ferrer Projecte de restauració d'un ecosistema mediterrani a la muntanya d'utilitat pública número 22 pertanyent al terme municipal de Tous. Pressupost 35