La torra que és forcada a la Crònica de Jaume I

- • La torra que és forcada ala Crònica de Jaume I GERMÀ COLÓN DOMÈNECH Universitat de Basilea, Institut d'Estudis Catalans 1. La bifurcació de les vies de comunicació idels corrents d'aigua El passatge que desitge tractar ací és controvertit. La meua impressió quan el vaig llegir per primera vegada és que estàvem davant una cruïlla de camins ode rierols confluents on es situava aquesta torre. La majoria dels térmens llatins que designaven la bifurcació de les vies de comunicació no han passat ales llengües de la nostra Península Ibèrica, contràriament al que ocorre a França o a Itàlia. Així COMPITUM o bé BIVTUM, TRTVIUM oQUADR[VIUM apenes hi han deixat rastre. IDe TRTVTUM només se citen el lloc lleidatà de Tírvia obé, aOurense, la Pobla de Tribes,2 és adir, uns escadussers topònims, que potser són resta d'una presència antiga més nombrosa, suplantada per uns altres noms. Crux, 'creu', és la base de moltes designacions; pensem en el castellà encrucijada i en el català modern cruïlla, del que en la llengua antiga només tenim un esment, sens dubte valencià, dels Eximplis emiracles, i no del terme primitiu, sinó del derivat cruïllada. Vet-lo ací: E, quant ell fon en una cruylada de camins, ell veé passar molts cavallers epeons, hòmens efembres; los uns anaven trists, los altres alegres; eveé entre tots ells passar una fembre vestida de vestedures de fembre de bordell eaquelles vestedures eren ten primes que li parien les carns efeya los gests elos continents c1esonests (650)3 També afegirem que Joan Esteve al Liber elegantiarum, imprès l'any 1489, duu cruada: «En les cruades de les carreres4.In trivijs» (f7). IVegeu les tesis doctorals d'Emil Hochuli, Einige Bezeichnungenfiir den BegriffSlrasse, Weg und Kreuzweg im. Romanischen, Diss. Zürich 1926, pp. I 04-l30, ide Hans-Josef Niederehe, Strasse und Weg in del' galloromanischen Toponomaslik, Genève-Paris, Droz-Minard, 1967 (<<Kblner Romanistische Arbeitel1», NF, Heft 38); aquesta darrera obra no duu massa informació pel que ací interessa. Hochuli, op. cit., p. 118. Cite per la transcripció encara inèdita que J.-A. Ysern Lagarda m'ha proporcionat amablement. Al'edició de la «Biblioteca Catalana» de M. Aguiló, és el núm. 648: Recull d'exemples emiracles, gestes efau./es ordenades per A. B. C, Barcelona l881, II, p. 257. 4En lloc de «carreres» l'imprès posa per errata caueres. Vegeu el facsímil editat aCastelló de la Plana, Inculca, 1988, p. [l57] . 88 2. Furea iderivats A iUARI DE L'AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, VIIl El que, però, predominava5ala península és FURCA iels seus composts iderivats: forc, entreforc,forcada,forcadell,forcant,forcat, forcall, castellà horcajo (ex: Horcajo de los Montes, prov. de Ciudad Real), horcón, horqueta aUruguay iArgentina, etc.6Pensem en el mot forcall, tant apel·latiu com nom de lloc, Forcall, als Ports de Morella, vila a la confluència del Bergantes amb el riu d'Olocau ila Todolella; el mot llatinitzat Forcayllo apareix ben d'hora en la documentació valenciana;7 també el entreforc de camins sovinteja en les lletres des de l'Edat Mitjana, en Llull, per exemple: Lo canonge exí de la çiutat e anà preycar aflicció en una altra çiutat; een ·1· entreforch de dos camin.s ell encontrà clos religiosos qui·s contrastaven, cor la ·1· volia anar per lo ·1· camí e l'altre per l'altre camí.8 4. El passatge jaumí Però el que ara interessa, en relació amb la forca iels forcats és el passatge de la Crònica del rei Jaume, quan narra la conquesta del regne de València, precisament relativa ala Plana de Castelló. És un text que ami m'ha provocat moltíssims mals de cap i jo n'he donat als meus amics als qui l'he consultat, sobretot aJosep Sanchez Adell, Amadeu Soberanas iArcadi Garcia. Som a la Quaresma de l'any 1238. El rei Jaume ja havia pres Almenara als moros, iconta: Equan vench altre dia, vench-nos messatge d·Uxó, e cie Nubles e cie Castro, que si·ls volíem fer bé, que·ns retrien los castells, pus Almenara havíem; que ben coneixien que nostre Senyor volia que nós haguéssem la terra. Eclixem-Ios que vinguessen en bona ventura, enós exir los hiem en una torra que és forcada on se part lo terme cI·Almenara ecI·Uxó, eés conD'a Almenara, prop de la Ràpita, la qual havia nom Mencofa en temps cie saraïns (249). [ ... ]E quan vench altre clia, faem levar vmoltons exx galines, e anam-nos'en ab nostre pa eab nostre vi a La torra forcada, així con havíem promès als cI·Uxó. (cap. 250). Dic «predominava» perquè avui aquest tipus lèxic per designar la bifurcació sembla en recul. Per exemple al'Atlas lingüístico)' etnogrófico de Aragón, Navarra i la Rioja de Manuel Alvar només una sola localitat del mapa 1350 respon ambforcallo (província d'Osca); per contra cruce, esbarro, empalme hi estan ben representats. 6Rolando A. Laguarda Trías, Bases para un glosario de télïninos geogróficos del Urugua)', Madrid, Comisión Pennanente de la Asociación de Academias de la Lengua Española. 1974, pp. 56-58. En altres llocs, per exemple a la Gal·loromània, també sovintegen els noms de lloc de la mateixa nissaga: Auguste Vincent, Topol/)'mie de la Fral/ce, Bruxelles, Librairie générale, 1937, pp. 212 (núm. 492) i304 (núm. 792); Ernest Nègre, Topon)'mie générale de la France, Genève, Droz, 1990-1991, I-Ill, núms. 5720,25361-25370; Jacques Lemoine, Topol/.ymie du Languedoc et de la Gascogne, Paris, Picard, 1975, p. 110. 7Vegeu el número 39 de Au!, revista comarcal dels Ports, any X, 1996. pp. 7-11 ; J. Coromines, Onomasticon Cataloniae, Barcelona, Curial, 1995, p. 265b. 8Libre de Evast eBlal/querna ,ed. Mn. Salvador Galmés, I1, pp. 97.13 (Els Nostres Clàssics, núms. 58-59). En l'adaptació «valenciana» del 1521 per Bonllavi aquesta expressió és substituïda per encontrada de dos camins (cL B. Schmid, Les «tradl/cciollS valencianes» del Blanql/ema (Valèl/cia J52 J) ide la Scala Dei (Barcelol/a J523). Estudi lingüístic, Barcelona, Curial, p. 198. LA TORRA QUE ÉS FORCADA A LA CRÒN!CA DE JAUME I 5. Localització de la TORRE 89 --- Una torra que és forcada. Com aclarim això ion la situem? És un passatge difícil; no hem de suposar que la torre tingués una forca per penjar els lladres imalfatans. Més prompte m'incline per la seua situació en un entreforc. Hi ha aMoncofa unes runes que la gent d'allà en diu la Torre, sense més precisió, la qual fon assenyalada per Honori Garcia com la torre de la Crònica.9El mapa Moncofa de l'Institut geogràfic l'anomena «La Torre Caida», iafig «Torre (ruinas»).IO Hi queda la base feta de pedres calices ipart de les parets. La porta, de la qual es veu un golfo (almenys es veia el 1975), mirava cap aponent. Els murs són obra característica dels moros: pedres codisses (preses probablement del riu Belcaire), ajuntades amb morter iamb cudolets rodons incrustats en el morter. Està situada ala vora de la mar, en l'únic lloc de la costa lliure d'aiguamolls. La gent pretèn que per ací pasturava el bestiar «en temps dels moros». En l'actualitat (1996) aquesta torre ja no existeix, se l'ha engolida la mar, segons em comunica Arcadi Garcia, com a conseqüència d'uns espigons que hom ha fet per tal de preservar els xalets que són vora mar; ara desgraciadament la vella torre és un objecte per al'arqueologia submarina. És molt possible que el territori del castell d'Uixó fes cap ala mar per aquest punt, entre els territoris d'Almenara id'Uixó. Els camins de Cabres ide Canyars baixen des de la Vall vorejant el riu iconfueixen allà on són les runes; també ací el riu Belcaire es bifurca abans d'arribar als aiguamolls. Precisament de Moncofa aXilxes i a Almenara hi ha un camí paral·lel ala costa que es diu Senda Forcà(da) iallí mateix, al terme de Moncofa, hi ha la partida de Senda Forcà(da). 6. Significació de forcar iforcada Des del punt de vista lingüístic, l'adjectiu forcada relatiu auna torre no es pot interpretar sense més com una torre 'situada en una cruïlla de camins'; però davant el sentit de forcada 'cruïlla', com anom comú, II idavant texts del llatí medieval de Catalunya, exhumats per Balari, que parlen de in uiasforchades (1025) ide stratasforchatas (1057),12 no hi ha cap obstacle per admetre que la torre és designada amb el mateix terme aplicat al camí en el qual ella és situada. No sé si és l'entreforc oforcada que fan els camins de 9Notas para la hislOria de Vall de Uxó, Vall d'Uixó, 1962, pp. 46-47; cr. del mateix H. Garcia l'eclició i comentari de la carta pobla de la Vall d'Uixó del 1250 en el Boletín de la Soeiedad Castellonense de Cultura (= BSCC), XIII, 1932, pp. 168-176. També Gual Camarena era de la mateixa opinió (vegeu BSCC, XXV, 1949, p. 439) com ho són avui Arcadi Garcia iJosep Sanchez Adell. Vegeu encara María del Cannen Barceló (et alii), La Vilavella, València, 1977, pp. 170-172 i Y. Gm'da Edo, «Notas ala carta de población cie Moncófar», dins BSCC, LXVll, 1991, pp. 417-429, especialment pp. 417-418. 10 Direeeión General del !L."tituto Geografieo yCatastral, 1955, full 669, ,:-·oneófar. II La l11etàfora amb la forca iel camí apareixen també en el francès ehenúnforehu (cI. Marie Delcourt, Oedipe ou la légende du eonquérant, Liège, [«Bibliothèque de la Faculté de Philosophie et Letlt'es de l'Université cie Liège, fasc. CIV»]) 1944 ,pp. 88-90 icastellà camino horeajado (cI. fray Bernardino de Sahagún: «Es mi madre y mi padre el muladar ycamino horeajado. Por metafora se cleda esta de las l11ujeres, que se daban allí aquien guiera, ode los hombres viciosos con l11uchas mujeres», Historia general de las eosas de la Nueva Espw1a, lib. VI, cap. 41; Mèxic, Editorial Robredo, 1938, I1, p. 247). 12 José Balari yJovany, Orígenes histórieos de CatalUl1a, Barcelona, J. Jepús, 1899, p. 681. Balari també estudia interforeatos iinforealos (op. cit., p. 682). 90 ANUARI DE L'AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, Vlll Canyars ide Cabres omés aviat la bifurcació del riu Belcaire, ototes dues situacions alhora, el que deu haver donat nom ala torre de què parlava el nostre rei. Som davant el participi del verbforcar que significa 'bifurcar-se, ramificar-se'. El riu Belcaire oriu d'Uixó es forca iforma una mena de delta, enmig del qual són situades les actuals runes, és adir la torra que ésforcada. És un bon emplaçament per una fortificació que formava part d'un sistema defensiu, en un tros de litoral baix irectilini, sense cap altre accident aprofitable per al'ús militar. El rei Jaume, en descriure la torre de Montcada, pondera el valor estratègic que les tones sarraïnes de València tenen, car «són en semblança d'uyl d·ome, car aquelles torres guarden aValència de pendre mal moltes vegades que·1 pendria» (cap. 196). Ferran Soldevila, en comentar aquest passatge, esmenta unes altres torres de la costa, cap al sud;13 és adir, hi tenim un sistema de punts defensius del litoral, de localització lògica, iaquesta torre de Moncofa s'inscriu dins aquest línia de fortificacions dels moros. Queforcat vol dir 'bifurcat' en són testimoni encara els parlars actuals. Però la mateixa Crònica al capítol LXIX esmenta uns «pals forcats eficats» (ms. de Poblet, fol. XLIt·O), gràcies als quals hom fa avançar el mantell de guerra; ien provençal antic tenim un exemple d'estructura idèntica ala del nostre lexema: «Una vena àel membre del home que es forcada». 14 7. La partió dels térmens d' Ahnenam id'Uixó Hi ha encara un petit problema en la localització. La crònica especifica que la torre en qüestió és situada «on se part lo terme d·Almenara ed·Uxo». Avui el límit del terme d'aquests pobles no correspon aaquesta afirmació; obé els límits aleshores eren diferents o, millor, el rei oel redactor tenia una informació insuficient, car no hi ha unes altres runes que s'acosten ales precisions de la Crònica que les de la Torre de Moncofa. 8. Una opinió divergent Vicent Forcada va publicar fa poc un estudi sobre aquestes torres costeres de vigilància on desenvolupa una idea completament diferent .15 Tot iels coneixements de l'autor, en el punt concret que ens afecta, no és acceptable la seua proposició que la torra forcada siga una «torre con coronamiento partido», basant-se en el que ell creu un paralel·lisme lingüístic amb el topónim Pedraforca,16 que jo supose és el de la serra de Cadí. Sense 13 Jaume I-Bernat Desclot -Ramon Muntaner -Pere III, Les quatre grans cròniques, Barcelona, Selecta, 1971. p. 286a, nota 7. 14 Sydrac (segle XIV, Quercy ), in: Raynouard, Lexique roman, Il, pp. 363a, § 8. 15 Vicent Forcada Martí, «Torres de vigía ydefensa de la costa del Distrito del Castell de Nules: los nombre de «Beniesma», «Moncofan> y«Santa Isabel de CarriIlo»», BSCC, LXX, 1994, pp. 43-81. 16 Op. cit. ,pàg. 53, nota 19: «El concepto «Torre forcada» entendemos es aquel que la presenta con coronamiento partida, bien sea por paso del tiempo, bien por cuanto en su construcción se utiliza como base y fundamento de la misma, no única planta circular, sina formato compuesto abase de dos círculos secantes de tal manera que ambos cuerpos cilíndricos resulten ser iguales ysecantes con lo cual, aparentemente queda ella como seccionada en vertical.» Mai no he vist en les fortificacions una característica arquitectònica com la que ací es pretèn. Tampoc no se n'esmenta cap al Glosario de arquitectura defensiva medieval, Càdiz. 1994 «<Servicio de Publicaciones de la Universidad de C<ídiz»). LA TORRA QUE ÉS FORCADA A LA CRÒNICA DE JAUME [ 91 • documents fefaents, també sembla una petició de principi que la torra forcada es trobés situada «en el eje visual que enlaza los castillos de Almenara yUixó: es el eje mas elevada de esa línea montañosa pal'alela a la costa ala vez que el mas significativa del territario desde el cual se dominan, ademas de la vÍa romana «Hercúlea Augusta» yel camino prerromano de «El Caminàs», que discUlTen los llanos sitos alO. y E. respectivamente de la misma, la totalidad del conjunto montañoso del «Espadan» en toda su extensión».17 Vicent Forcada vol que la nostra torre de Moncofa siga la torre del segle XVII, sense adonar-se que un fur de les corts de l'any 1604 parla de la necessitat de fer-ne una de nova; Vicent Forcada esmenta de segona mà el document, 18 ioblida el que hi diu de més important. Heus ací el text en qüestió: Que entre les torres de Borriana yMancofe se edifique una torre. Item, per lo que convé ala custòdia yguarda de la Marina del present regne y llochs circumvehins ad aquella, sia necessari que entre les torres de Borriana y Mancofa se edifique yconstruheixca una torre, per lo que per distar dites dos torres molt la una de la altra, se segueixen ypoden seguir molts danys, suppliquen perçò los dits tres braços avostra Magestat, sia servit provehir ymanar que·s edifique y faça entre dites dos torres de Borriana yMancofa altra torre, en lloch, part ypuesto que pareixerà més convenient per aconseguir la fi de dita custòdia yguarda. Plau asa. mages. Covarrruvias,vicecan. 19 Queda ben aclarit, i demane perdó per la insistència, que la dita torre era aMoncofa i no en cap altre lloc. Més greu és, llegint el passatge de la Crònica, que, segons V. Forcada, la Ràpita oMenco.fa no siga l'actual poble de Moncofa,20 sinó la titularitat de la costa compresa entre Borriana iAlmenara. 21 Però aleshores, si és tota una franja de costa, ¿com s'entendria la precisió del rei, segons la qual la torre és «prop de la Ràpita»? 9. La Ràpita Què és una ràpita? Voldria dir, de passada, que l'estudi formal de l'arabisme ràpita, rabida, etc. ales llengues hispàniques encara no s'ha fet seriosament. Hom pretèn que no hi ha formes amb l'article alassimilat, i al Cartulari de Sant Cugat, per exemple, hi ha un document del 1234 on el rei Jaume confirma al monestir entre, altres possessions, el «castrum de Arabith.a de Caschai».22 Però això no interessa ací. Vinguem al sentit de la paraula. Els arabistes saben que el mot originari àrab ràbita designa un convent fortificat, mesquita petita olloc de pregària musulmana, on els fidels es reuneixen per practicar el I) Forcada, op. cito ,pp. 53-54. 18 Op. cit.. p. 61. 19 Fllrs, capítols, pW\lisiolls eacles de cort fels yalorgals per la S.CR.M. del rel' dall Phelip ell lo all)' M.,DCIlII. València, Impremta de PP. Mey, 1607, fol. 391'°, cap. CXCIII. -He accentuat iunificat l'ús de \I iu. 20 En els senyalaments del Ministeri d'Obres Públiques encara escriuen Moncófar. 21 Op. cit., pp. 55-56. 22 Cartillaria de «San Cugat» del Vallés ed. Mons. José Rius Serra, Barcelona,CSIC, 1947, lTl, p. 433, doc. núm. 1320. in fine. 92 ANUARI DE L'AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, VIII -- - deure religiós del recés militar del ribat. És, doncs, una fortalesa, generalment instal·lada en indrets on hi ha aigua corrent abundant, per les necessitats de les ablucions dels musulmans.23 Resulta incoherent imaginar que en la Crònica el mot puga aplicar-se atota una extensa titularitat de la costa. El gran historiador Jerónimo Zúrita, en glossar l'episodi que comentem de la conquesta d'Almenara, explica: «y acierto día dieron aviso que entregarían la villa yla mezquita que estaba junta al castillo».24 Aquest terme mezquita hi està per La Ràpita del text jaumí. 10. Documentació filològica He presentat els fets tal com els veig, després d'haver discutit llargament amb els amics J. Sanchez Adell iArcadi Garcia, tan plens d'erudició, als qui els torne adonar les gràcies per la paciència que han tingut iper l'ajuda que m' han prestat. Com que, però, romanen aspectes obscurs odiscutibles, he cregut que fóra bo fornir tot el material de què dispose, per tal que es tinguen uns elements de judici objectius. Vet ací el text de la Crònica en els manuscrits iedicions antigues que ens l'han tramesa, el text llatí de Mat'sili ila traducció medieval en aragonès del mestre de l'Hospital Fernandez de Heredia, titulada Gestas del Rey Don Jayme de Aragon; hi afig les principals fonts d'estudi modernes. En aquesta recollida de material m'ha ajudat molt eficaçment l'amic Amadeu Soberanas, aqui també vull expressar ací de bell nou el meu reconeixement. 11. Text català [la] MS Poblet (Biblioteca Universitària de Barcelona): «E quan vench altre dia, vench nos messatge d·Uxo, ede Nubles ede Castro, que si·ls voliem fer be, que·ns retrien los castells, pus Almenara haviem; que ben coneixien que nostre Senyor volia que nos haguessem la terra. Edixem los que vinguessen en bona ventura, enos exir los hiem en una torra que es forcada on se part lo terme d·Almenara ed·Uxo, ees contra Almenara, prop de la Rapita, la qual havia nom Mencofa en temps de sarrains .... »(cap. 249; fol. 110 VO). [1 b] MS Poblet (Biblioteca Universitària de Barcelona): «E quan vench altre dia, faem levar ·V· moltons e·xx· galines, eanam nos·en ab nostre pa eab nostre vi ala torra forcada, aixi con haviem promes als d·Uxo.» (cap. 250; faI. 111 rO). 23 Vegeu les contribucions clel llibre La Ràpita Hispànica: història institucional ialtres estudis regionals, <<I Congrés cie les Ràpites», Institut cI'Estuclis Rapitencs, Sant Carles cie la Ràpita, 1993. Consulteu els aclariments cie Míkel cie Epalza, «Les ràpites (r¡¡bita) islàmiques ila toponímia catalana», SocietaT d'Onomàstica. Butlletíinterior, LVII, 1994, pp. 3547, espec. pp. 39-41. Cr. encara Jaime Oliver Asín, «Origen arabe cie rebato, arrobcla ysus homónimos. Contribución al estuclio cie la historia meclieval cie la tactica militar y cie su léxico peninsular», Boletín de la Real Academia Espwïola, 1928, XV, pp. 347-395 i496-542; Leopoldo Torres Balbas, «Rabitas hispano-musulmanas», Al-Andalus, 1948, Xlll, pp. 475-490; F. Maíllo Salgado, Los arabismos del castellano en la Baja Edad Media, Universidacl cie Salamanca, 1991, pp. 352-353. 24 Anales de la Corona Aragón, ed. Àngel Canellas López, Saragossa 1967, r, p. 518 (lib. III, cap. xxx). - LA TORRA QUE ÉS fORCADA A LA CRÒNICA DE JAUME I 93 • [2 a] MS 1734 (Biblioteca de Catalunya)25: «E quant vench altre dia vench nos missatge d.Uxo ede Nules ede Castro que si·ls voliem fer be que·ns rendrien los castells pus All11anara haviem; que be conexien que nostre Senyor volia que nos haguessem la terra. E dixel11 lurs que vinguessen en bona ventura, enos exir lurs hiem en una torre qui es forcada on se part lo terme d·Almanara ed·Uxo ees contra Almanara prop de la Rapita la qual havia nom Mancofa en temps de sarrahins.» (cap. 190, faI. 92rOa)26 [2 b] MS 1734 (Biblioteca de Catalunya): «...eanal11-nos-en ab nostre pa eab nostre uin ala torre forcada»,27 [ 3 a ] Aureum Opus: «E quant vench al altre dia vench nos missatge d·Uxo de Nules ede Castre que si·ls voliem fer be que·ns rendrien los castells pus Almenara haviem que be conexien que nostre Senyor volia que nos haguessem la terra: e dixem lus que vinguessen en bona ventura: enos exir los hiem auna torra qui es forcada on se partex lo terme d·Almenara ed·Uxo /ees contra Almenara prop de la Rapita la qual havia nom Mancofa en temps de sarrayns ... ».28 [3b] Aureum Opus: «E quant vench altre dia faem leuar ·v·moltons e·xx· gallines: eanam nosen ab nostre pa eab nostre vi ala torre forcada axi com haviem promes als d·Uxo.».29 [4 a] Chronica (ed. Valencia 1557): «E quant vench altre dia vench nos missatge Duxo, ede Nules, ede Castre que si·ls voliem fer be que·ns rendrien lo castell, pus Almenara hauiem, que be conexien que nostre Senyor volia que nos haguessem la terra. Edixem lus que vinguessen en bona ventura enos exir los hiem auna torra, qui es Forçada, han se partex lo terme Dalmenara ede Vxo, ees contra Almenara prop de la Rapita, la qual hauia nom Mancofa en temps de Sarrahins .... »(cap. LXXXII).30 [4 b] Chronica (ed. València 1557): «E quant vench altre dia faem lleuar v· moltons, e xx· gallines, eanam nosen ab nostre pa eab nostre vi ala torre Forcada axi com havíem pro 111 es als de Vxo.» (cap. LXXXII).31 [ 5 a ib ] Edició Aguiló: «... vna torra que es forcada»32; «a la torra forcada».33 [ 6 a ] Cronica ocomentaris del gloriosissim yinvictissim rey en Jaume Primer ... 25 Manuscrit copiat per l'escrivent reial Joan de Barbastre l'any 1380. 26 Sota la e de forcada hi ha una titlleta, tan petita iclescoloriacla, que no és permès cie transcriure-la; potser és un puntet de tinta. 27 Aquesta vegacla la e no duu cap mena cie titlleta i la lectura és molt clara: forcada. 28 Aureum opus regaliwn priuilegioruol eiuitatis et regoi Valentie, ecl. Lluís cie Alanya, València 1515, p. 50a (= reprint d'Anubar, València, 1972). 29 Op. cit., p. 50a. 30 Chmniea o COl11.1nenrari del Gloriosissim eInvietissim. Rey En laeme impressa per la vídua de Joan Mey a València l'any 1557, fol. LXXlvo. (=reprint de l'Ajuntament de València, 1994). La lecturajorçada, la qual ha tingut prou cI'èxit, no cal prenclre-Ia en compte, és una errata ja antiga, potser interpretació cio lenta clel ms. 1734 ;vegeu ací les notes 25 i26. 31 Op. eit., fol. LXXIIro. 32 M. Aguiló yFuster, Chl'Oniea ocomentaris del glol'iosissún einvietissim Rey En Jaune primer, Barcelona, 1873, p. 294 (c. 249). En nota, apeu de pàgina «Forçada»; potser Aguiló segueix el ms. 1734 oha estat influït per ell. 33 Op. eit., p. 294 (cap. 250). 12. Traduccions «Biblioteca Classica Catalana», Barcelona, Tip. Catalana ,1905: « ... ynos eixírloshi hem en una torra que es Forçada, hont se part lo terme ... » .34 [6 b] id: «La torra Forçada» [títol del capítol] ... pa yab nostre vi ala torra Forçada».35 33 Op. ci/., pàg. 294 (cap. 250). 34 Cranial ocomentaris de! g!oriosissim y;,¡vicrissil1l rey ell Jaullle Primer ... «Biblioteca C!assica Catalana». Barcelona, Tip. Catalana, 1905, H, p. 34 (cap. CCLIX) 35 Op. cit., vol. 11, p. 35 (cap. CCL). 36 El ms. 1018 de la Biblioteca de Catalunya, amb la traducció llatina de Marsili, pertanyé a Jerónimo Zurita. Lletra del segle XVI. El Marsili de Palma de Mallorca només conté el llibre segon, iet text que ens interessa és el <<libel' tertius» . 37 Text llatí de Mm'sili, probablement l'original que el dominicà escriví el 1313. 38 En la seua edició d'aquest text M. de los Desamparados Martínez San Pedro transcriu erradament « ... ad turrem Furgatam que dicitur Mancofa ... »(La Cróuiea !atina de Jaillle I. Edición crítica, estudio preliminar eíndices, Almería, 1984, p. 276). Tant Amadeu Soberanas com jo vam passar llargues estones damunt aquest passatge del còdex de la Biblioteca Universitària, iel vam observar amb tota mena de llums, per poder dir que la lectura que presente aquí dalt és la bona. Malgrat la crítica d'un detallet, vull remarcar que l'editora hi ha fet una contribució notable amb la publicació del text llatí. « .... ANUARI DE L'AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, VlIl [7 a] MS 10 18 (Biblioteca de Catalunya)36: «Et sequenti die ab obtentione Almenare uenerunt at Regem tres nuncij de tribus castris, scilicet de uxone, de Nules, de Castro offerentes Regi castra, si eis bene faceret Rex: allegantes quod voluntati Dei non possent contradicere, qui cunctis gentibus uidentibus et mirantibus concesserat ei ten·am. Cuilibel nuncio respondit Rex seorsum, ut qui mutua negocia ignorarent. Deditque eis singulos dies ad loquendum Regi: ut ad colluquium nequaquam insimul conuenirent. Dedit ergodiem ¡llis de Uxone, diem sequentem ad loquendum Regi circa terciam. Exiret enim Rex ad turrem furcatam que; dicitur Mancofa iuxta Rapitam, et est in diuisione terminorum Almenare et Uxonis.» (fo1. 93r). [ 7 b] MS 1018 (Biblioteca de Catalunya): «Sequenti die iuit Rex cum uictualibus suis ad turrem furcatam, sicut condixerat cum illis de Uxone.» (faI. 93vO). [ 8 a ] MS 64 (Biblioteca Universitària de Barcelona)37: « ... exiret enim Rex ad turrem furqatam que dicitur Manqofa iuxta Rapitam et est in diuisione terminorum Almenare...» (fol. 47vO).38 [8 b] MS 64 (Biblioteca Universitària de Barcelona): «Sequenti die iuti Rex CUI11 victualibus suis ad turrem furcatam sicud condixerat cum illis de Uxone.» (fo1. 47vO) [ 9 b]Gestas :«Et otro dia siguient, los de Vxon et de Nuules et de Castro, enuiaron lures missageros al rey, faziendole saber que si el queriefazer algunt bien et mercel a elias, que le rendrien aquellos castiellos, pues que Almenara era suya, et que bien conoscien que Dios lo querie bien et querie que toda aquella tierra fuessa suya. Et el rey les fizo respuesta que les agradescie mucho lo que le enuiauan adezir, et que le plazia de fazerles gracia et mercet, et que viniessen segurament ael et que saldrie afablar conellos a vna torre forçada que esta cerca deia Rapita, la qual en aquel tiempo se clamaua Mancofa, el 94 >