Goigs a la Mare de Déu de Núria, la imatge de la qual es venera a la llar Tomàs-Llenas, d'Encamp (Andorra)

LA IMATGE ES VENERA A LA LLAR D'ENCAMP ENTRADA Ja que en /an/ freda Inuntanya per nosaltres vol estar: la Mare de Déu de Núria aneln IOts a visitar. Una muntanya escarpada mig any coberta de neu, volgué prendre per estada la Mare del Fill de Déu. Des d'allí favors envia a qui els hi sap demanar. La Mare ... Desitjós de da¡--li gloria el devotíssim sant Gil, una imatge per memoria fabrica bella i gentil, per tal que els devots en ella la vinguessin a honorar. La Mare ... Per salvar-la de la fúria del cruel perseguidor, en una cova de Núria oculta tan gran tresor: és que Déu aquí volia son poder manifestar. La Mare ... Efecte fou de sa gracia penyora del nostre bé, que Amadeu, des de Dalmacia a tal muntanya vingué; perque del cel els designis havia d'executar. La Mare ... Prompte a la Divina Estrella que a Núria havia d'eixir una senzilla capella s'afanyen en construir; ment"e del cel nous prodigis el seu zel fan avivar. La Mare ... Un brau amb forta porfia a dos pastors adverteix, que la imatge de Maria en aquell 1I0c s'escondeix. Oh!, qua n agra"its quedaren a favor tan singular! La Mare ... A tan agradable nova acuden els sacerdots i penetren dins la cova amb gran concurs de devots; en treuen la santa imatge traslladant-la a son altar. La Mare_ .. Ag,-ada tant a Maria aquest 1I0c que s'escollí, que quan Queralbs la volia immobiles resistí: aquest temple és testimoni d'un succés tan singular. La Mare ... DE LA QUAL TOMAs-LLEN AS (ANDORRA) Cosa fou mera vellosa feta per voler de Déu, que una Creu, Olla i Campana trobaren al costat seu; relíquies molt vene"ades per la virtut de curar. La Mare ... El Rosselló i la Cerdanya, comtats d'Urgell i Conflent, pobles de Fran<;:a i Espanya des de lIevant a ponent. Oh, Mare 1, vostra clemencia s'esforcen en publicaL La Mare ... Prop d 'una font cristal-lina o'iu les nostres clamors, pel-que sou la Font divina que raja aigües de favors: de Vós ningú buit se'n tOI-na, si és humil en demanaL La Mare ... A vostres plantes prostrada si us ho prega amb devoció, troba la dona casada el fruit de benedicció: i el vostre nom, agnüda, no cessa de proclamar. La Mare ... Als pasto,-s de la muntanya, que us invoquen de bon cor, els defenseu de la sanya del dimoni, llop tra'ido,-; i com també sou pastora llurs ramats sabeu gU3l-dar. La Mare ... TORNADA Ja que per sa gran clemencia nos/res va/s vol escoltar, la Mare de Déu de Núria aneln /ots a visitar. ... --vi_ U·b! p. ~ ~ hI 1js U} JI 1 iP}PUJ¡ ~ j. ) ;: JI IJ. 1 1 it h} ,1, r Js PI . J21 ,.. ... lán l?--Ja mun--tanya ¡- .... -~-t~, vol ~-h •. La M~-re J. Dé. Je NII-<ia a-n.... ~. vi--si-r.. •. lE } J> Is \s J' ~ I~f ~I ~~r~~ªI~¡ ~~~t~t ªt l ~~ fS' Wj ¡JI jy I~~ -t,.-ela la Ma .... del EII do 1>... D ... JJlí fa-v.".. '1/. Pregueu per nosaltres, Santa Maria Mare de Déu. R. Perque siguemdignes de les promeses de Jesucrist. PREGUEM Us supliquem Senyor Déu, que concediu als vostres servents de poder fruir sempre d'una bona salut espiritual i corporal; i per la intercessió de la benaurada sempre Verge Maria, prop vostre, al cel, allibereu-nos de les tribulacions de la vida present ifeu-nos gaudir de la joia eterna. Per nostre Senyor Jesucrist. -R. Amén. TeXl i melodia ciassica -Xilografies A. Gelabcrt RESUM D'HISTORIA DE LA PARROQUIA D'ENCAMP Aquesta parroquia esta situada al bell mig d' Andorra, essent la segona de les sis existents, segons un ordre tradicional. El poble d'Encamp (1.226 mts. d'alt.) es troba en un eixamplament de la vall de la Valira, 6kms. aigua amunt de Les Escaldes; té gairebé a tocar els nuclis d'el Tremat, la Mosquera, Vila iles Bons. Encamp és ala dreta de la Valira auns dos-cents metres de la carretera. L'Església parroquial de Santa Eulalia és molt reformada. El campanar, de 23 mts. d'al<;ada, guarda tota la puresa de les línies originals romanico-llombardes, amb un alt socol, sense obertures, de filades de carreus ben cuidades i amb tres pisos de finestrals geminats, ornats amb lesenes iarcuacions. L'interior de l'església conté interessants retaules barrocs ies destaca l'altar major, datat del 1702. En la porxada gotica exterior hi ha un deIs pocs comunidors que es conserven encara a Andorra, amb els seus finestrals ales quatre direccions per a comunir les tempestes. És una de les sis parroquies esmentades al segle IX en l'acta de consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell. Un xic més a ponent d'Encamp, ala mateixa falda on s'arrecera la població, hi ha el poblet de Vila, antigament Vila Estremera (1.328 mts.) amb l'esglesiola de Sant Roma, construcció pre-romanica; al cementiri hi ha l'esglesiola romanica de Santa Maria, d'on procedeixen un frontal iuns plafons laterals romanics del seu antic altar, avui conservats al Museu d' Art de Catalunya. En el límit N. de la vall idel terme de la parroquia d'Encamp, es troba I'església de Sant Roma de les Bons, que segons un pergamí que s'hi va descobrir fou consagrada el 23 de gener de 1164. És un petit edifici d'una sola nau, amb la cap<;alera for<;a desviada iun absi que s'ornamenta amb arcuacions i bandes llombardes. Té un campanar de doble espadanya. Al'església hi ha encara restes de pintura romanica sota les pintures murals del segle xv que les van recobrir. Gairebé enfront d'Encamp, a l'esquerra de la Valira, hi ha el nucli de la Mosquera iel Tremat (1.261 mts.) amb l'església de Sant Miquel amb un retaule, dedicat al Sant titular i a Sant loan Baptista. La carretera. deis Cortals, passa prop de I'ermita pre-romanica de Sant Jaume deIs Cortals, segle x, (de la qual I'any 1956 en van arrabassar unes pintures murals que representaven Adam i Eva i altres escenes del Genesi). Al Pas de la Casa (2.081 mts.) hi trobem l'església moderna dedicada a Sant Pere Martir, que conté unes vidrieres decorades amb passatges de la vida ila mort del Sant. El matrimoni Tomas-Llenas, en l'avinentesa del Nadal fa ofrena d'aquest goigs als seus familiars, amics iconsocis deIs Amics deIs Goigs amb els millors desitjos de Pau Interior ENCAMP, NADAL DEL 1988 Dip. Legal B. 41359-1988 Altés. s.l.. Barcelona