Goigs de Ntra. Senyora de Tagamanent, que es canten a la seva parròquia i terme, en el Bisbat de Vic

0000000000000000000000000 0000000000000000000000000 O O O O O O O O O O g f} canten go que es o o • o g Olg8 g g . a La seva g o o ode o § rparroquia i terme§ o ()d _\ o g -¡Ltra. CJenyora g g el g o en o gde g I rcagamanent CJ3is6at de C)Jic I o o o o o o o o g ~ ~ g o o o o o o o o o o o o o o g Puix cantem amb alegna El Rector, en l'oració, EIs miracles que allí obreu g O vostres goigs devotament: ha penetrat el secret, són en número infinit5, O OSigueu nostra llum iguia, de tot contagi cureu, O gVerge de Tagamanent. i en alesde devoció febrosos, mancos, tolits; g O se'n puja al cingle de dret; ial que en vostra fe confia O O** * la fe li serveix de guia doneu remei promptament. etc. O O O Oseguint-Io el poble contento etc. O g Clara n'és la providencia g o Antigament venerada de vostra ma poderosa; O Ofóreu, Verge singular, Amb processó solemnitzen cureu de tota dolencia o g per Patrona i advocada a l'anima que plorosa 00 O d'aquest poble i tutelar. la ditxa gran alcan<;:ada, ses congoixes en Vós fia O ODeIs moros· la tirania i amb cants que al Cel eternitzen de tota pena i turment. etc.. O O tapa aquell sol resplendent. etc. honren la Imatge trobada. O O O OUs traslladen, Verge pia, Tots els dies aVós vénen O g Per evitar tot ultratge a Sant Martí encontinent. etc. devots que contrits imploren g Oels devots a tota prova, vostre refugi i en Vós tenen O g amagaren vostra Imatge consol del mal que deploren. g O sota el cingle en una cova, 1 puix sou Verge Maria O O esperant que vindra el dia És contínua l'alaban<;:a medicina totalment. etc. O Od'honrar-vos amb zel ardent. etc. que en aquell temple us tributen O gi en tot temps en gran bonan<;:a g Ja que sou divina Aurora gMolts anys fóreu sepultada són moits els béns que disfruten, i en tots treballs advocada, g O en el sepulcre ditxós, puix per Vós Déu els envia feu que nostra darrera hora O gi fóreu en ell guardada del Cel aigua a compliment. etc. sigui santa isossegada. g O per donar-nos tot repos; .Guardeu-nos en l'agonia O 00 fins que amb gran soberania d'esperit impenitento etc. 00 torna eixir vostre oriento etc. g L'amor els devots obliga g gVolguéreu altra vegada a venir de tot arreu, * * *g O premiar-nos amb favors, de Vallcarca i La Garriga, O g senyalant vostra morada d'Aiguafreda i Valldeneu; Puix cantem amb alegria 00 O a un bou que amb sos clamors vostres goigs devotament: Oel misteri descobria saben que qui en Vós confia Sigueu nostra llum iguia, g O que estava ocult a la gent. etc. troba consol al momento etc. Verge de Tagamanent. O O O O O gLletra popular Dibuix d'A. Batllori Jofré Música de Mno Adjutori Vilalta, pvre. g O O gy. Ora pro nobis, ~.f.~) .~I t Ji JI hI Ji Jl }' Jí lit JJ j} I ,J yO REM U S: g OSancta Dei Genitrix. "PuiX can-~em a.mb a-Ce- ':J"'" GI. vos·t.1t.e6 Go~s c4-vo-ta.·m.w Concéde, misericors O O "-E5P=T_ ! [OTO"". Déus, fragilitati nos. O g ii Jo J' IJ ti } ) Ir rJ E, I JI .' J J IJI ¡¡) }I trre prresidium, ut qui g O s<'-QUft4, ""'f~ ~ ... ~-a, ~ 4 1á..[ ~-~. An:.-~i-' Sanctre Dei Genitricis O Oo ~ -1< 4memoriam agimus, ni· O g I!ª JJlj' ;)IJ' J' }J'llt rJ jI)IJ J1 YII~Jj;il)ll'll tercessionis ejus auxi· g O ~. Ut digni efficiamur, ?~v<.~.tta-da. ~'''''''"" V<!IC-'c¡j""nlI""laitpá"l'a.-~ .... ¡aa,vo-ca<:la<la.~ lío a nostris iniquitati· O O '" ~ ~ ~ bus resurgamus. Per O gpromissionzbus Christi. !It JJ1 JI ªij ¡Ih pV ~ I al' Jl J' J)llt JJi flfT"fi eumden Christum Dog O .,o.bl,,¡l..v~e.~_ lleJsmo-ro, \o H-yo - ni-a \;o.-pa a.-4~I.ol ""s-plen-dent minum nostrum, R/. O OAmen. O O O O O gL'Excm. iIlm. Arquebisbe·Bisbe de Barcelona ha concedit als presents GOIGS 200 dies d'indulgencia. g O O O O 000000000000000000000000000000000000000000000000000~0000000000000000000000000000000000 Graflc Modern •Barcelona (, ,) SANTA MARIA DE TAGAMANENT -;' Els qÚi, baixant de la Plana de Vic, es dirigeixen aBarcelona pel camí natural del Congost, no perdem mai de vista un turó encinglerat que de lIuny sembla una avan<;ada del Montseny ,o una torre' fortificada del Pla de la Calma. Aquest turó és conegut amb el nom de Tagamanent. . ,: \~ ¡ En el planell que forma al seu cim el cingle de Tagamanent (1.065 metres d'altitu<;iJ, s'hi alc;a I'església 8mb el que fou rectoria al seu costat, i al seu davant, el cementiri del terme. Emmarcant una· gran : .. pla<;a, nosaltres hi ehavíem vist, encara, un edifici que servia -o qui sap si era ja abandonadade Casa Consistorial.. . Els orígens historics de Tagamanent són antiquíssims. En I'epoc~ romana, ultra la via Consular o' 'Pr-etoriana que passava pel Congost, existí una altra via estrategica o militar -per' aalguns¡autors sois era un camí ramaderque passava per Tagamanent. És de creure que per a vigilar dit camí devia bastir-s'hi algun .,castello torre de defensa. L'empla<;ament d'aquests no el podem identificar, pero per la dbcumentació sabem que ja existia I'any 945. Englobava les parroquies de Tagamanent, la Móra ila tinen<;a de Santa Eugenia del Con,g"ost i, .a finals d'aquelIa centúria, ja era infeudat pels comtes de Barcelona als vescomtes d'Ausona, osigui la família deis Cardona. Documents posteriors ens van parlant del castell, pero I'any 1007 ja és esmentada, en un testament, I'església de Santa Mari;;¡ .de Tagamanent. Dos anys més tard se'ns a'pareix com a' parroquia, i va reb-ent' fef'donacions que en lIurs testamel)ts li deixen els vescomtes. És especia¡'ment interessant el testament d~1 ves_co'rilt~ Ramon, de 23 de juny de 1083, lIegant i restituint aSanta Mar,ia de Tagamanent la tercera part de la parroquia que: ell Ii havia uslJrpat. L'any. 1 09~, Folc, bisbe de Barcelona i vescomte de Cardona dóna al Monestir de Santa Fe 'de'Conques i al seu abat Begó. imonjos «ecclesiam meam de castro quod vocatur Tagamanent", per tal que hi fa9i habitació de monjos que preguin per la seva anima. Tal església radica «en e,1 bisbat d'Ausona, a dalt ,en el cim del 'predit castell, posada en el límits de Barcelona, d'Ausona iquasi de Girona". Pero aquest priorat no~sabeÍ'!1 que 'arribés afer-se realitat. En aquest temps es va reedificar la capella de Sal)t Martí, situada al peu. del tllrQ en e¡'. collet vora el camí que venia del Pla de la Calma. . Aque'sta capella és citada per primera volta .I'any' 1009 com asituada «supra viam". Les restes demostren que es va refer afinals del segle XI, segurament al moment de la donació de Tagamanent aConques, iamb la finalitat que servís' de parroquia. Un document de la visita pastoral del bisbe Galzeran Sacosta de 1331 diu que hi haviá' entorn d'ella el cementiri iqeu «es diu que fou la primitiva' parroquia". Aixo no és cert, pero, cal' Santa Maria ja era parrquia en 1009, quan Sant Martí era una simple capella. El fet de no réeixir el 'monestir determina que la parroquialitat tornés aSanta Maria is'aban,donés Sant Martí, a la qual se li diu en 1357 «capellam publicam", ino res més. '.' , Els segles següents van augmentant la devoció i. el caracter del Santuari, sobretot quan, a partir del segle XV, ja no es parla més del castell. . L'actual temple, refet en epoques posteriors, aprofita elements de I'església primitiv.a. L'interior es compon de tres naus, la central amb volta seguida, lIeugerament apuntada, sense arcs torals que la sostinguin ni nervis que I'adornin. Les naus laterals estan separades d'aquella per pil¡:¡ns diagonals, essent lIurs voltes refor<;ades per arcs entrecreuats. Característica de la fa<;ana del temple de 'Santa Maria' de Tagamanent eren unes curioses ifines aplicacions de ferro forjat ien espiral ales ,fulles de les portes, ben segur de I'epoca de I'edifici. Durant el segle XVII s'hi fan notables reformes, entre elles la construcció de I'altar major, on s'esculpeixen uns baixos-relleus contant la. tradició del trobament de la imatge de la Mare de Dél¡l. La imatge de la Verge era de talla, amidava 1,35 m., asseguda en senzill faldistori, iportava al genoll esquerre el Ne~ Jesús. Els seus trets ifaccions revelaven ésser una delicada escultura del segle XIII, com pot apreciar-se en la reproducció que publiquem en els presents Goigs. Aquesta imatge, titular de la parroquia, estava col'locada en un senzill pero molt b<:>nic cambril on una munió de curiosos iingenus ex-vots parlaven de la viva devoció de la rodalia -avui ja inexistentala Mare de Déu de Tagamanent. De tot aixo, avui no en resta gairebé res. En la tragedia col·lectiva del 1936 el vell temple de Tagamanent rebé una sotragada mortal. La venerada imatge de la Verge, I'altar, les portes ferrades ila casa rectoral, ifins els cossos deis difunts foren profanats icremats. Després, I'ésperit de destrucció hi ha fet la resta. Ara el témple ha cjuedat trist, desolat, muto En I'actualitat, és de propietat particular. Icom un raig d'esperan<;a d'un possible -pero molt remotrenaixement, el segon diumenge de setembre de cada aJiy, se celebra al cim del,-turó,. idavant uha estampa de:-Ia Verge, 'una Mi'ssa que,. alhqr~ . qu~ sacrifici, és com un símbol que encara no és pas tot mort aTagamanent. Joan FüNT i RIUS Colecció de Goigs «Santa Eulalia». -Núm, 15 ( 2 • edició) Barcelona, 1968 D. Legal B. 20859 -1968