Goigs de Nostra Senyora de Montserrat, que es canten a Barcelona, en sa devota capella, enfront la Reial Aduana

@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@ @@ @@ @GOIGS DE @ :NOSTRA SENYORA DE MONTSERRAT : @QUE ES CANTEN A BARCELONA, @ @ EN SA DEVOTA CAPELLA, ENFRONT LA REIAL ADUANA @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ ~ Sacratíssima Senyora, 1 En restada celestial ~ ~ Mare del Fill increat: teniu iHustre corona, ~ Ajudeu-nos atota hora voltada de gracia tal @Princesa de Montserrat. que tot el que voleu se us dóna. @ 1InfaHible intercessora ~ En raó de I'alegria del pecador humiliat, etc. ~ ~ que tinguéreu, Verge santa, ~ en aquell alegre dia Vostres formoses muntanyes @que baixa aVós gloria tanta, 1] apar que serrades són, @ quan fent-vos de gracia aurora, són tan altes, tan estranyes, JSlI).. us donareu de bon grat, etc. _ qU Ie bies coneix tot el món. ~ ~ Pa é que ningú ignora ~ En vostres bral;:os gloriosos que hi ha el casal més preuat. etc. @veiem vostre Fill formós; 1@ els Reis li porten preciosos Tretze són vostres ermites ~ dons de mirra, encens i oro on estan els ermitans, ~ ~ Vostra fal;: ens enamora, per ser elles tan devotes ~ lfi:l:A vostre amor ens ha sadollat, etc. els ocells van ales manso ~ ~ Canten tots amb melodia ~ L'assenyalada victoria Pogué molt vostra oració, ason Déu que els ha creat, etc. ¡::f¡JJ., del Qui vingué per salvar-nos oh Santa Regina, quan ~ ~ revifa plena de gloria, en lIengües d'admiració Sou suprema guaridora ~ la promesa que va dar-nos. davalla l'Esperit Santo del flagell de tot pecat: @ El contrjstat que us implora Flama, lIum conhortadora Ajudeu-nos atata hora .@ no resta desemparat, etc. d'aquell Cenacle admirat, etc. Princesa de Montserrat. @ @ @ y¡ Pregueu per nosaltres, Santa Mare de Déu .. ~ Perque siguem dignes de les promeses de Crist. @ @ PREGUEM @ ~ ODéu, Vós que concediu tots els béns ¡que glorifiqueu amb un culte insigne la muntanya escollida per I'excelsa ~ ~ Mare del vostre Fill único Féu que, ajudats amb la poderosa protecció de la immaculada sempre Verge Maria, pu- ~ guem arribar amb seguretat ala muntanya, que és Cristo Amén. @@ @@ @@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@ La Capella de la Mare-de-Oéu de Montserrat en el Barri de Ribera La devoció que la ciutat de Barcelona tingué a la Mare-de~Déu de Montserrat va manifestar-se, en el curs deIs segles, en diverses capelles iesglésies. Tractarem, en aquests GOIGS, d'una capella de la que no n'ha restat cap rastre visible: la que els monjos benedictins tingueren en el barri de Ribera. La primera capella pública en honor de Santa Maria de M'ontserrat va ser, a Barcelona, en la Procura que els benetins establiren al carrer de la Portaferrissa, en la qual sabem que ja hi estaven afincats l'any 1459, ignorant-ne, pero, la data de la seva fundació. L'any 1578 la comunitat pass a, en virtut d'una permuta .amb una altra Orde, a Sant Pau del Camp i, d'aquí, l'any 1593, a Sant Benet de Bages. Pero a Barcelona volgueren restar-hi, instaHant-se en el barri de Ribera, on trobem que el dia 2 de febrer de 1592 s'hi beneeix i consagra l'església nova de Montserrat. La cosa deuria tenir la seva solemnitat, ja que en l'acte hi assisteixen, 13 més de les jerarquies civils, que no esmentem per a no allargar massa el relat, els prelats Pere Jayme, Jaume Ca<;ador i Francesc Sala Robusté, bisbes, respectivament, de Vic, d'Urgell i d'Elna. Caldria suposar que en la capella, totjust inaugurada, no hi tindri~n 1I0c import,ants actes de culte fins que, emigrada la comunitat benedictina a Sant Benet de Bages, els monjos procuradors que hi residien passen a la nova Procura del barri de Ribera, que també veurem ano menar «Monestir» i «H aspital» en alguns 1I0cs, celebrant-hi la primera missa el diumenge 17 d'abril de 1594. Tal com diu el cronista, «en la capella de Ntra. Sra. de Montserrat que novament han fabricada en la present Giutat i prop la Torra Nova». El 1I0c exacte on estava empla<;ada la cap ella i residencia de Montserrat correspon entre eIs actuals carrers de la Pescateria (carrer que a l'any 1840 encara s'anomenava de Montserrat) iel carrer Traspalacio, a partir de l'actuaJ carreró Pou de I'Estany i estenent-se vers el carrer que se'n digué de la Pescateria (per mor de radicar-hi, des de l'.any 1601, la nova Pescateria), després s'anomená de la Ribera i, després de diversos noms més, .ara és l'Avinguda del Marques de I'Argentera. La capella de Montserrat, a la que els monjos hi traslladaren el retaule -suposem que també la imatgeprocedenl de la capella de la Portaferrissa, no devia ser pas de gran cabuda, a deduir per la noticia que tenim de que el dioa 20 de maig de 1651, els Consellers s'hi aplegaren, amb vestits consulars, «per afer-hi un Ofici de pregaries, acant d'orgue, per les necessitats de les malalties de contagi», havent d'oir aquest Ofici bo i asseguts fora de les reixes del presbiteri, per falta d'espai. Pero malgrat la seva parvetat, sembla que hi havioa algun altre altar a més del de la Marede-Déu. La cap ella i la imatge gaudirien de gran acceptació en la devoció de tots els estaments dutadans. Ala matinada del dia de Sant Lloren<; de 1666, la Senyora Emperadriu d'Alemanya es posa «en son cotxo de camí, yassistida de tata sa grandesa yfamilia ab molts cavallers catalans se n'anci a la capella de Ntra. Sra. Santíssima de Montserrat, prop lo portal de Mar, on oí missa, yd'allí se n'ana al cap de moll, on s'embarca en sa galera real...». Tot i la vinculació de loa ciutat comtal amb la capella de Montserrat iel que aquesta representava, la construcció de la Ciutadella ordenada per Felip V després de I'ocupació de Barcelona, porta aparellada una considerable mutila ció del barri de Ribera, comportant aquesta la desaparició de diversos convents icapelles, figurant-hi entre les quals les de Santa Marta, del Sant Esperit ide Montserrat. Ací resten una mica confoses i contradictories les notícies, car per un oantó sembla que la capella de Montserrat desaparegué totalment, essent-ne més tard edificada una altra en el que és ara Pla<;a de Palau. Altres autors aventuren la hipotesi -altrament ben versemblantde que únicament s'aterra la porció d'edifici que sobressortia de la línía del carrer de la Ribera, el qual era eixamplat considerablement, abarcant la part que s'enderrocava la integritat de la capella. És molt probable que en una part deis edificis que quedaren, s'hi adeqües la nova capella. L'any 1820, la cap ella és tancada pels constitucionalistes, i a causa de les dificultats polítiques, l'any 1821 surt a subhasta -segons que ho llegim al Brusi-I.a casa-procura amb els magatzems, viven des i la capella de Montserrat «sita frente ala Aduana Nacional», I'edifici de la qual avui ocupa el Govem Civil. Aquesta subhasta, pero, no degué dur-se a terme, perque el culte es reprendria al cap d'un t emps, probablement el 1823, retomant-hi la imatge que des de la clausura de la cap ella havia estat venemda a Santa Maria del Mar. Ja el dia 8 de setembre de 1825 alguns devots de la Mare-de-Déu de Montserrat, junt amb els profe ssors músics que havien sigut membres de I'Escolania, Ji comencen un solemne novenari en la seva «antigua capilla cerca del Real Palacio». L'any 1828 trobem que encara s'hi celebrava aquest novenario El dia 5 d'agost del 1835, en la tragica revolta de la crema deis convents, la capella de la Mare-de-Déu de Montserrat, així com els edificis contigus, va ésser assaltada per la tur\ba. Hom diu que la venerada imatge fou lIen<;ada daltabaix del cambril per una dona enfollida. Des d'aquell dia desaparegué per sempre més tot vestigi de la capella ide la residencia deIs monjos que l'habitaven. La cap ella de Montserrat gaudia, com hem dit, de gran arrelament en el poble, que l',anomenava «Montserrat del Born» i, més sovint, «Montserrat de la Pescateria», per la proximitat del mercat del peix. Aquesta proximitat, per contra, li lleva, sobretot als temps de més calor, un cert concurs de fidels, per la fortor de pe ix que s'hi sentia i que ofenia ales persones delicades de nas. Els GOIGS que reprodui"m són una de les tres edicions que coneixem a la Mare-de-Déu de Montserrat en la seva capella «frente ala Reial Aduana». Dues d'aquestes edicions són sortides de I'obrador de Francisco Isem, al carrer deIs Agullers, una sense data, i l'altra de I'any 1819. La tercera edició coneguda, va ser impresa en l'obrador de la Vídua Francisca Isem, iés probable que dati de I'any 1823. JOAN FONT 1 RIUS , 1 Co\.lecció de Goigs "SANTA EULALIA" - N.O 77 - Barcelona, 1972 D. L. B. 41.635 - 1972 - Ultra