Una tradició de Sant Francesc, al Mas de Can Codina, de Sant Joan Despí

UNA TRADICIÓ DE SANT FRANCESC AL MAS DE CAN CODINA DE SANT lOAN DESPÍ 1 A l'horta de Sant loan el mas hi ha de can Codina, on s'hi cull vi del millor i bon blat i bona oliva; les aigüesdel Llobregat reguen tota l'hortalissa, i les sitges i els cellers són petits a les collites; pero els pobres no se'n van sens beneir la masia. Els frares i els ermitans tots fan nit a can Codina; si l'alforja entra de buit, se l'en tornen proveida. El bon pare Sant Francesc a toc d'oració arriba, i demana per dormir al porxo de la pallissa. . -Al porxo no hi dormireu, 1'avia respon tot seguit, sinó a la cambra, hostatjat, que tenim sempre guarnida pels frares de Sant Cugat i els de Santa Caterina. Si sou frare foraster contemplareu belles vistes: podreu guaitar Montserrat i els turons de la Gelida; per l'indret de Sant Feliu tindreu aires de marina, i veureu el Papiol, dret a la part del migdia, com panereta de flors voltada de pins i alzines. Us donarem bon sopar, nous, pa blanc i malvasia; de la nostra taula, al ,cap .. us posarem la cadira. Sant Francesc, des del llindar, de tot COI' l'ha beneida; i se'n puja escala amunt tot guiant-lo la padrina. Ja se'n puja tot resant, amb les mans, al pit, unides; sembla un formós serafí que té en el cel les delícies; porta un habit de burell, la cintura amb nusat cíngol, cap i peus desabillats; el COI', una flama viva. Son rostre, que demacrat! Sos ulls, com llaneen guspires! Els amos i els masovers soIs mirar-lo s'encenien en amor de J esucrist que té seguidors tan dignes. -' Santa nit us do ni Déu!-, li cridaven les fadrines. 1 aquella nit en el mas tot era goig i alegria; pomeres i tarongers daven aroma exquisida, les abelles feien mel, i els cucs seders, seda fina. 11 'A l'endema, de matí, els rossinyolets cantaven, cantaven cane;ons d'amor enmig deIs oms i pollancres. Els parells llauren al camp, el sol baixa a les clotades; els coloms d'ales de neu van de l'era a la teulada. El bon pare Sant Francesc no ha eixit de la cambra encara; el migdia ja és a prop, la porta encara és tancada. El mosso vell ha trucat. Cap resposta a la trucada. -Potser el frare s'haura mort! -La Verge Maria ens valgui! Els amos han espanyat el forrellat de la cambra; tots s'aboquen cap a dins, gran sorpresa els esperava. El bon pare Sant Francesc ha fugit de matinada, i ningú no sap per on ni sap veure petja o rastre. Ha deixat a la paret sa devota i bella imatge pintada a quatre colors, resant amb les mans plegades. De la finestra, al repeu, un roser de roses blanques naixia i, també, ha florit en una nit, per miracle. La cambra s'omple d'olor, d'olor de roses que encanta. Junt amb les nines els nins diuen que senten veus d'angels. Des del Prat a Collbató, de Cornella a Vilafranca, de Sant Pone; a Martorell tothom ja sap el miracle. La imatge de Sant Francesc, bé en té prou d'anomenada! En el pla del Llobregat, quants romeus l'han visitada! En sis segles que han passat mai no l'han vist esborrada. A la bona gent del mas bona sort ha dat la imatge. Els ha emplenat els cellers quan l'almoina els hi buidava, en la guerra els ha lliurat d' enemics de mala rae;a; • els ha donat bons hereus, els ha guardat, sempre ufana, la fe deIs avantpassats que és el tresor de la casa. ARTUR MASRIERA Mestre en Gai Saber Barcelona, 1860-1931 t Text normalitzat de l'original per E. Balaguer Mestres Edició commemorativa en eL 50 aniversari de La inauguració de La Torre lujoL aSant loan Despí dissenyada per L'arquitecte lujoL (1879-1949). Aliés, s.l., Barcelona Dip. Legal: B. 5276-1984 CoI·1. Torrell de Reus (1210)