Al carrer on fan tapins...

cAl carrer on fan tapíns ... Al carrer on fan tapins, dit de la Tapineria, hi ha una casa molt estreta i en ella hi ha una família pobra, tan pobra, que ara no es troba qui la mantinga. Gitada sobre una marfega una malalta sospira¡ posada de cara' al sostre, el pater i ['avemaria resa tota asserenada, resa tota compungida. La mirada de la dona un foc celeste il'lumina¡ els pous de desesperan<;a van apartant ['agonia ... i['anima tan sensible espera una ancla divina. Passen nits i passen dies -¡qué !larga se fa la vid alVa consumin tola la febra, i angoixes van consumint-la. Passen nits i passen dies ... Quan llarga la malaltia. .. Al carrer on fan tapins, dit de la Tapinería multitud d'homes i dones, molt curiosament ferida, seguix un mocadoret de lli, de color albina. Fra Vicent en Sant Joan com celebrava una missa predica segons costum el sermó de cada dia. -Bona gentl Cal ajudar una malalta arrupida. Seguin aquest mocador i alla a on ature sa via trobareu necessitats que han d'acabar-se en seguida» 1llen<;ant-lo a l' aire, vola cap ala Tapinería. Com una ala de coloma va ala pobra compungida. La mirada de la dona un foc celeste il'lumina. Unes gote3 d'esperanc;:a van apa~tant ['agonia ... tCAR..[ES SALVADOR Del "ROMANCER VICENTI» Obra premiada per l'Ajufltament de Valencia en les festes del VCt::ntenari de la Canonitzaciá de Sant Vicent Ferrer, any 1955