scieee AI-readable full text Open interactive document viewer

La aljama de judíos de Segorbe durante la Baja Edad Media

Magdalena Nom de Déu, José Ramón

Abstract

Se intenta reunir la escasa y muy dispersa informaci6n bibliografica y documental -ya publicada- concerniente a la comunidad hebrea 0 aljama segorbina, incluyendo un apendice documental inedito con siete piezas justificativas procedentes del Archivo Hist6rico Municipal de Segorbe. EI texto hebreo de un responsum de Rabf Isaac ben Seset Perfet confirma la existencia de una aljama jurfdicamente constituida y muestra las tensiones internas entre sus miembros en un pleito de jurisdicciones suscitado por un prestamo hipotecario contrafdo por la comunidad de unos prestamistas musulmanes. La documentaci6n local inedita (en catalan y aragones) aporta nuevos datos acerca de las relaciones econ6micas entre los judfos de Segorbe y los cristianos y musulmanes de la ciudad y otras localidades del vecino hinterland, las fricciones entre cristianos y conversos asf como otros curiosos datos de la vida cotidiana de los judfos segorbinos a finales del siglo XIV.

Full text

LA AUAMA DE JUDIOS DE SEGORBE DURANTE LA BAJA EDAD MEDIA The Jewish aljama of Segorbe in the Late Middle Age JOSE RAM6N MAGDALENA NOM DE DEU Universidad de Barceiona BmLm [0544-408X.(1995)44;121-148] Resumen: Se intenta reunir la escasa y muy dispersa informaci6n bibliografica y documental -ya publicadaconcerniente a la comunidad hebrea 0 aljama segorbina, incluyendo un apendice documental inedito con siete piezas justificativas procedentes del Archivo Hist6rico Municipal de Segorbe. EI texto hebreo de un responsum de Rabf Isaac ben Seset Perfet confirma la existencia de una aljama jurfdicamente constituida y muestra las tensiones internas entre sus miembros en un pleito de jurisdicciones suscitado por un prestamo hipotecario contrafdo por la comunidad de unos prestamistas musulmanes. La documentaci6n local inedita (en catalan y aragones) aporta nuevos datos acerca de las relaciones econ6micas entre los judfos de Segorbe y los cristianos y musulmanes de la ciudad y otras localidades del vecino hinterland, las fricciones entre cristianos y conversos asf como otros curiosos datos de la vida cotidiana de los judfos segorbinos a finales del siglo XIV. Abstract: The aim of this paper is to gather the very scattered information -yet publishedconcerning the Jewish aljama of Segorbe. We include also 7 inedit records from the local archives. The hebrew text of a responsum of Rabbi Isaac ben Seset Perfet, as well as the other documents (in catalan and aragonese) prove the existence of a Jewish community in Segorbe during the XIV"' century, the economic and jUdicial relations between Jews, Christians and Moslems, the attitude of the Christians with regard to the conversos and other topics of the daily life of the local jews. Palabras dave: Corona de Arag6n. Baja Edad Media. JUdfos. Conversos Key words: Crown of Aragon. Late Middle Age. Jews. Conversos o. INTRODUCCI6N, BIBLIOGRAFIA Y FUENTES: Asi como a 10 largo de los tiltimos afios se ha ido llenando el vacio existente en la historiografia de los judios valencianos, en general, y castellonenses, en particular, con la publicaci6n de articulos y monografias a cargo de veteranos y j6venes estudiosos de la minoria hebrea en e1 antiguo reino de Valencia1 10 cierto 1. Vease R.I. Burns,.1981, especialmente el capftulo IV (<<JaumeI i elsjueus», pp. 149-236), Y las copiosas notas 8, 9,10,11,12,13,14 Y 15 (pp. 152-155) con amplia bibliografia critica. MEAH, secci6n Hebreo 44 (1995) 121-148 122 JOSE RAM6N MAGDALENA NOM DE DEU es que el actual estado de la cuesti6n sobre el tema que hoy nos ocupa en estas paginas es el de un campo practicamente inexplorado por los investigadores. Con los escasos datos documentales que hemos podido rastrear en la muy dispersa bibliograffa especializada -a veces de diffcil accesoreferentes a <~udfos» en Segorbe no podemos intentar la descripci6n de un aceptable marco hist6rico, econ6mico y social de esta minorfa, por muy provisional que fuere. Humildemente hemos de confesar que nos enfrentamos ante muchas lagunas, inc6gnitas e interrogantes. No obstante, hemos iniciado una cata de investigaci6n documental entre las ricas series custodiadas en el Archivo Hist6rico Municipal de Segorbe, y hemos elegido, aleatoriamente, el «Libro de correspondencia del justicia de la Ciudad de Segorbe, Garcia Daysa, durante el afio 1371»2, signatura 170, manuscrito en papel (310 X 220 mm.) 31 folios mas 12 hojas en blanco, sin cubiertas. Y fruto de esa investigaci6n es la aportaci6n de nuevos documentos sobre judfos segorbinos, textos ineditos y material de primera mano, muy interesante en nuestra opini6n, que ofrecemos en el apendice de piezas justificativas. Estos documentos van numerados y ordenados segun orden cronol6gico, encabezados de su correspondiente regestum. La transcripci6n resuelve directamente Jas abreviaturas, normaliza el uso de las mayusculas, del ap6strofo y separa palabras unidas. Entre corchetes se incluyen frases 0 palabras tachadas en eJ original, Jos textos sobre Ja Jfnea van entre trazos oblicuos \ /, y los absurdos 0 curiosidades de lectura van marcados por (sic). 1. Los JUDfos DE SEGORBE EN LA BAJA EDAD MEDIA: Como ya se ha dicho anteriormente, todavfa contamos con escasos y dispersos datos documentales referentes a los hebreos segorbinos durante los sigJos bajomedievales. Con todo -y aun a sabiendas de que con tan menguados materiales no es posible construir la descripci6n hist6rica de esta interesante e importante minoria etnicorreliogiosa-, ponemos seguidamente a contribuci6n deJ lector todas las noticias e informaciones que, procedentes de Ja bibliograffa especializada y otras consultas esporadicas de archivo, hemos podido reunir sobre el tema, siguiendo un orden crono16gico que arranca en 1274 y culmina en 1399. He aquf estos instrumentos documentales, ya en regestum, ya en texto original: 2. Vease una magnifica descripci6n de sus fondos en F.J. Guerrero Carot. 1986 y p. 58. MEAH, secci6n Hebreo 44 (1995) 121-148 LA AUAMA JUDIA DE SEGORBE EN LA B.E.M. 123 * 1274. Los judios de Segorbe pagan de tributo real anual, junto con los de Murvedre, Onda y Burriana, la cantidad de 2000 sous reales de Valencia. Es conveniente comparar esta cantidad con las que pagan, por ejempl0, la aljama de Zaragoza (15000 sous jaqueses), los judios francos de Zaragoza (2000 sous jaqueses), la aljama de Calatayud (10000 sous jaqueses), la aljama de Valencia (2000 sous) y la aljama de Xittiva (1000 sous). ACA Reg. 23 f. 4 v. REGNE 615, BAER 108. * 1280 abril 28, Alcira. Pedro III reclama a varias aljamas valencianas el pago de un subsidio conveniente para hacer frente a los gravosos gastos de guerra. Entre las aljamas figura ya la de los judios de Segorbe. Fidelibus suis algame judeorum Valencie salutem et gratiam. Cum racione gerre (sic) quam comes Fu:xensis et quidam alii nobilis Cataionie nobis et terre nostre moverunt subierimus subire nos aporteat magnarum honera (sic) expensarum et propter hoc copiosos exercitus congregare. Volumus et mandamus vobis quatenus visis presentius jaciatis nobi,~ competens supsidium (sic) ac predicta. Datum Algezire. Similes juerunt jacte algame Xative, Muriveteris, Morelle, Segorbii, Onde et judeis Algezire, Burriane, Castellonis et Gandie. ACA Reg. 48 f. 7 v. REGNE 781. * 1282 abril 9, Valencia. Pedro III escribe a su hijo don Jaime para que los mudejares segorbinos paguen al judio Jucef Avin(,:aprut, en otro tiempo baile de la ciudad, el remanente de cierta cantidad de besantes que le adeudan. ACA Reg. 46 f. 79 v. REGNE 903. * 1282 noviembre 3, Barcelona. Don Alfonso manda a las aljamas de Valencia, Xittiva, Alcira, Gandia, Burriana, Murvedre y Segorbe, para que contribuyan al pago de un subsidio de 30000 sous reales. Las aljamas antes citadas enviaran sus delegados y procuradores a la capital del reino con misi6n y poderes de proceder a la repartici6n de dicha cantidad. ACA Reg. 59 f. 151 v.-152. REGNE 984. * 1285 agosto 6, Barcelona. Pedro III ordena a Pere de Soria que cada judio de la aljama de Segorbe pague, personalmente y por separado seg6n sus propiedades y bienes, a la contribuci6n de dos subsidios de 30000 sous reales de Valencia asi como a satisfacer ciertas pechas y otras exacciones atrasadas. ACA Rag. 57 f. 181. REGNE 1423. MEAH, secci6n Hebreo 44 (1995) 121-148 124 JOSE RAM6N MAGDALENA NOM DE DEU * 1286 abri1 23, A1mudelIaZ. A1fonso III ordena a1 fie1 Pere Escorna, de 1a casa rea1, que ob1igue a 10s judios de Segorbe, Alcira y otras partes de1 reino de Va1encia, a pagar 1a parte couespondiente de 10s 60000 sous que 1a a1jama de Va1encia habia adelantado e1 afio anterior a1 difunto rey Pedro III. ACA Reg. 66 f. 47. REGNE 1535, GALLOFRE 209. * 1286 octubre 22, Huerto. A1fonso III ordena a1 bai1e y a 10s compradores de 10s reditos de 1a ciudad de Segorbe que, en 10 sucesivo, respondan de 10s mismos ante e1 judio Mu<;a de Porte11a. ACA Reg. 67 f. 103 v. GALLOFRE 480. * 1286 octubre 24, Lerida. A1fonso III manda a1 justicia, jurados y consejo de 1a ciudad de Segorbe que en 10 sucesivo respondan de todos sus derechos ante Mique1 d'en D01<;. En otra carta dirigida a este 1e ordena que responda de 10s mentados derechos de Segorbe ante e1 judio Mu<;a de Porte11a. ACA Reg. 57 f. 105 v. GALLOFRE 482-483. * 1310 -1311 [Terue1]. Denuncia presentada ante e1 Bai1e de Terue1 contra Mosse d' A1varrazin por ciertos abusos y excesos cometidos contra su yerno Sa10m6n, judio morador en Segorbe. Item en Teruel jue querellado e denunciado al Bayle que Mosse d 'Alvarrazin avia jeyto un excesso contra Salamon su yerno jillo de Jucej Sorcoy morador de Sogorbe en tal manera que stando en su casa aquel su yerno Duenya su muller jilla del dito Mosse aviajeyto screvir engannosa e non devidament ,~in voluntat del dito su yerno a su padre contenient que aquel su padre le enbiasse a Teruel unas ropas e cosas suyas que tenia aquel en su poder en Sogorbe la qual letra envio segunt se dize al dicto Mosse con su homme e con aquella avia cobradas aquellas ropas e cosas e que depues que las ovo cobradas avia gitado de su casa al dicto jerno e avia retenido en si aquellas ropas e cosas e a la jilla. E acusando.lo el bayle sobresta razon temendo qu' end hera en culpa aquel Mosse d'Alvarrazin e que devie esser punido porque el dicto Mosse ya sea que s 'en cuydasse escussar e dixesse non tener tuerto jue end tractado adobo al qual se acosto el bayle teniendo que non ,~e podria provar el dicto jeyto hovo por esta razon del dicto Mosse de los quales dio el bayle al acusador ... X solidos e mete los romanientes CCXL solidos. ACA RP MR Reg. 1688 f. 47. ANUARIO 5 pp. 221-222. * 1314 diciembre 19, Zaragoza. E1 justicia de Segorbe mand6 ahorcar, por robos y otros crimenes, a1 judio Abraham Amisme1, hijo de Asach, judio de Tarragona. MEAH. secci6n Hebreo 44 (1995) 121-148 125 LA AUAMA JUDIA DE SEGORBE EN LA B.E.M. Samuel Amismel, judfo de Lerida y hennano del ejecutado, humildemente suplica a Jaime II que le pennita retirar el cadaver del patibul0 y poderl0 enterrar en el . cementerio judaico, a 10 que accede el monarca . 3007 ACA Reg. 211 f. 247 v. REGNE 1320 julio 4, Calatayud. Jaime II recomienda a las autoridades de Zaragoza y * , de las principales villas y ciudades de Arag6n, Catalufia y Valencia, entre estas Segorbe, que 110 dejen entrar en sus dominios a los pasto,:ellos, que los expulsen . y protejan a los judfos y mudejares residentes en sus respectivas jurisdicciones Immo id eis prohibant actum que dicti pastorelli iam terram nostram , . . adiv«runt vel ingressus eis prohiberi ex toto non possint cum separatus et per catervas incedant. Idcirco cum ipsi pastorelli in civitatibus et locis ad quos ipsos declinare contingint temeritate durajudeos invaderant et interjiciant. Et nos propterea dubitemus quin judeis civitatis jortasis dampnum presumpserent irrogare, vobis et unicumque vestrum sub pena nostre gracie inungendo mandemus quatenus judeos ipsos in Cesaraguste degentes adversos predictos pastorellos viriliter nec eis per predictos modo aliquo sustineatis dapnum aliquod per predictos pastorellos irrogaretur ad vos pro inde in quorum ... cUlpam ea contingerent haberemus recursum , Nec non tenens gerenti vices procuratoris in regno Valencie, baiulo . .. justicie, juratis, universitatibus Sugurbi, Castilionis et Burriane pro judeis et . sarracenis . 15-17 . ACA Reg. 146 f. 44. A. Masia, 1956, pp 1320 noviembre 11, Puebia. Jaffia Aimorcat, hijo de Ismaei, asf como sus * hennanos, hijos y yernos, Haym, Issach, Juceff y Gentoi Aimorcat, miembros de ia aijama de Segorbe, piden iicencia a Jaime II para trasiadarse a Valencia u monarca accede y ies asegura ia posibilidad de ו otra locaiidad dei reino. E . retornar a Segorbe iibremente . 3143 ACA Reg. 218 f. 150. REGNE 1321 marzo 16, Vaiencia. A instancias dei nobie Artaido de Luna, Jaime II * , promete a ios judfos de Segorbe que no pennitira apiazamientos, por cuatro afios . a ios deudores de dichos judfos . 3180 ACA Reg. 218 ff. 258 v.-25? REGNE 1321 junio 24, Gerona. A supiicas de Pedro de Castiilo, Jaime II autoriza a * Jaffia Morcat, judfo de Segorbe, a comprar ia casa que ei supiicante tiene en Valencia, para que ei hebreo pueda estabiecer eI1 ella su morada, y que pueda MEAH, secci6n Hebreo 44 (1995) 121-148 JOSE RAM6N MAGDALENA NOM DE DEU 126 disponer libremente de ella, por venta, cesi6n 0 compromiso, a favor de quien . quisiere, sea cristiano 0 judio . 3187 ACA Reg. 220 f. 38, REGNE , 1324 marzo 1, Barcelona. Exenci6n parcial de impuestos a Jaffia Almorcat * . 11 judio de Segorbe, que se ha trasladado a Valencia con autorizaci6n de Jaime Solamente el Baile General podra asignarle una tasa especial, asistido por unjudio . no sospechoso elegido por el propio Baile . 3292 ACA Reg. 225 ff. 186 v.-187, REGNE ol, justicia civil de Valencia, Jucef ;ן 1331 mayo 15, Valencia. Ante Rodrigo Lan * Morcat, hijo de Jafia Morcat, judio de Segorbe, presenta una carta de procuraci6n en la que este le nombra su procurador junto con Juan de Mor6n, al tiempo que ach Morcat e ;ן revoca a todos los que ha tenido anteriormente. Son testigos I . Ismael Morcat . 63 . ARV Justicia Civil, 27 f 1337 agosto 8, Daroca. Pedro IV confirma a Jafia Morcat, hijo de Ismael, y * ach, Juceff y Gentol, todos el10s judios de ;ן a sus hijos y hermano Haym, I Segorbe, los privilegios concedidos por don Jaime y don Alfonso, que permitian a dichos judios el traslado desde Segorbe a Valencia, incluyendo los bienes . muebles, y conservando en Segorbe los bienes raices . 6 -. ACA Reg. 862 ff. 5 v 1348 junio 30, Teruel. Pedro IV escribe al baile de Segorbe acerca de la muerte * en esa ciudad del judio portugues David y de c6mo se ha de proceder con sus . bienes Cum, ut percepimus, Davidi, judeus regni Portugalie, qui in dicta civita[tej , .. decessit, ordinaverit, ut quedam animalia et alia bona sua, de quibus jactum extitit inventarium, traderentur et delibererentur p[ojst eius mortem Constantie nostjre ~ Gomezii, camerarie illustris Alienore, regine Aragonum, uxori[c karissime, et propterea dicta Constantia Gomezii, apud dictam civitatem suum procuratorem transmiserat ... pro habendis et recipiendis bonis predictis, ideo . hoc vobis intimare curavimus . 233 ACA Reg. 653 f. 94 v. BAER * 1372. Relaci6n de diversos pagos, imposiciones y percepciones de la aljama y judios de Segorbe ante el Maestre Racional. Recepta de la ciutat de Sogorbe de l'any de la Nativitat de M CCC setanta e dos '" MEAH, secci6n Hebreo 44 (1995) 121-148 LA AUAMA JUDIA DE SEGORBE EN LA B.E.M. 127 ... ltem el coltell dels juheus e la aljama dels juheus del dit loch per XX sous. ACA RP MR, 2657 f. 2 . ... ltem recibio de la peyta dels juheus del dit any d'aquells mil sous que devian pagar ... CCL sous. ACA RP MR, 2657 f. 2 v . ... ltem met en compte de data los quals dona et paga a Mosse Nageri e AbdallaAlbardo d'aquells doents sous los quals cadaun any reeben per salari de la sua administracio e son del mig any ... C sous. Et avi apocha. ACA RP MR 2657 f. 6. * 1393 mayo 10, Valencia. Jacob Fat;an y sus familiares, judios de Murvedre, son inculpados, entre otros delitos, de hacer y vender pan azimo entre los conversos de Segorbe . ... Quod panem azimum pinci jecisti et illum misisti hiis diebus ad civitatem Sugurbii quibusdam christianis conversis ut modo judaicos sequerentur. ACA Reg. 1906 ff. 64-66. BAER 451. * 1399 junio 9, Valencia. Nicolau de Monzonis, converso vecino de Segorbe, reconoce que su suegro Johan Sanxit;, converso sastre vecino de Valencia, le ha entregado las 35 libras que prometi6 en concepto de dote de su mujer Mencia. ARV Protocolos 1445, f. 158 v. 2. LA AUAMA JUDAICA DE SEGORBE: El1 la documentaci611 oficial, latina 0 ronlance, que hemos podido recopiJar y consultar, ocasionalmente se menciona la existencia de una «aljama»3 0 comunidad organizada de judios en la ciudad de Segorbe. Pero 10 habitual es que se haga referencia a «los judios de» Segorbe, sin mas, y tal expresi6n podria llevarnos a considerar que en esta ciudad jamas hubo un nucleo de poblaci6n judaica 10 suficientemente importante -numerica y econ6micamente hablandocomo para merecer la atenci6n de los monarcas aragoneses y poder obtener el estatuto juridico de comunidad, es decir, constituirse en «aljama». 3. La voz «a\jama» -de\ arabe a\-yama'ase refiere a \a entidad juridica y administrativa de una comunidad etnicorre\igiosa no cristiana, organizada segun ciertas normas, leyes y usos propios y protegida por e\ monarca 0 \a autoridad mediente privi\egios y concesiones. En Segorbe hubo una importante y nutrida a\jama de musulmanes hasta bien entrado e\ sig\o XVI (BSCC XLIX, 1973, pp. 303-324.) Y otra -menos estudiada y peor conocidade judios (BSCC LIX, 1983, pp. 385-393). Otras observaciones a esta voz en D. Romano, \979 y J.R. Magda\ena Nom de Deu, 1987. MEAH, secci6n Hebreo 44 (1995) 12\-\48 JOSE RAM6N MAGDALENA NOM DE DEU 128 La exisitencia de tal comunidad 0 aljama viene confirmada en un interesante dictamen 0 responsum4 del a la saz6n gran rabino de la aljama de Valencia, rabf Isaac ben Seset Perfet (vease A. Hershman, 1945) cuyo texto hebreo aportanlos, acompafiado de su traducci6n, comentario y demas digresiones pertinentes. Un resumen ---{:on algunas imprecisiones de interpretaci6nde este dictamen 10 public6 Fritz Baer (1913, p. 202). Del mismo texto hebraico se sirve el profesor Haim Beinart para la entrada «Segorbe» de la EncycloptEdia Judaica, Jerusalem 1972, vol. 14, col. 1110. Seguimos el texto de la edici6n de Jerusalen (1968), que es reimpresi6n offset de la de New York (1954). S610 ofrecemos aqui eJ pasaje iniciaJ de Ja consuJta o se'elah nUmero 282, que no lleva fecha, aUllque puede situarse, aproximadamente, entre 1385 y alltes de 1391, tal como sugiere Fritz Baer. TEXTO HEBRAICO להקל רןגש ב ירמשי םרןצ :םתלאש להקה ןכרצןה תןלל תןעמ םילאעמשימ ידכ תןדפל הרטע לש רפס הרןת התיהש ןןכשמב תצקן להקה-ידיחימ ל א ןיה םיצןר דבעתשהל ןחבב ןהה א תאריל םיקזנה םיעיגמה להקל םידיחילן תןאצןהמ תןסנקן ןחהמ ב דבעןשמה םילאעמשיל דע להקהש סיפהל םתעד ןלבק םהילע חכב םרח עןרפל ןחה ב אןהה ךןתב הנש כיחאן תצק להקה-ינבמ אלש ןיה םהמע תעשב םרחה ןמערתנ ינפל רבזגה יכ שי לע להקה םיסמ תןינןנרןאן םניאן ןילןכי עןרפל בןחה אןהה ךןת הנש ןסייפן זגה רב הןצן להקל ריתהל םרחה דימן ןצבקתנ להקה םע זגה רב ןריתהן םרחה ןיידען אל עיגה ןמז ןןערפה םתלאשן ינממ ררבל םכל ריתיהה אןהה ןריתהש להקה זא םא םיפסמ םא ןאל . TRADUCCI6N «Al qahal de Segorb, los guarde su Roca Habeis preguntado: el qahal se vio en Ja necesidad de tomar dinero prestado de los musulmanes para rescatar una corona deJ Libro de Ja Ley que estaba en 4. «Las Se'e!ot u-Tesubot (preguntas y respuestas) 0 responsa, como !as !!aman usua1mente 10s investigadores. Son estas, por 10 genera1, 1as decisiones de orden juridico, dadas por escrito por eminentes rabinos que actuaban como jueces, 0 presidian 1as yesibot, en contestaci6n a 1as preguntas y consu1tas sometidas a su juicio por co1egas de1 magisterio rabinico, dirigentes comunitarios 0 simp1es particu1ares» (M. Orfa1i, 1982, p. 16. Vease tambien A.!. !.,aredo, 1945 y D. Romano, 1966). MEAH, secci6n Hebreo 44 (1995) 121-148 129 LA AUAMA JUDfA DE SEGORBE EN LA B.E.M. hipoteca. Unos pocos individuos del qahal no quisieron someterse a tal obligaci6n por temor a los perjuicios que conlleva al qahal y a los particulares, debido a los , gastos y recargos de la obligaci6n hipotecaria [contraida] con los musulmanes hasta que el qahal, para convencerlos, los conmin6 por fuerza de excomuni6n a pagar esta deuda en el plazo de un afio. Despues, algunos miembros del qahal que no estuvieron con ellos en el momento de la excomuni6n, murmuraron ante el baile que sobre el qahal pesan impuestos y tasas, no pudiendo ellos pagar dicha obligaci6n en el plazo de un afio, y ablandaron al Baile, [quien orden6] al qahal que fuese revocada la excomuni6n. Al punto se reunieron los del qahal con el Baile y anularon la excomuni6n. Aun no ha vencido el plazo del pago y me habeis preguntado para que os aclare si tal revocaci6n llevada a cabo entonces por .» el «qahal» es suficiente 0 no en su forma ברןגש, EI dictamen, dirigido al qahal5 de Segorbe (en hebreo catalanizante Segorb) exponiendo los motivos de la consulta: la aljama necesit6 recurrir a pedir un prestamo dinerario6 a los musulmanes7 de la misma ciudad para poder recuperar 0 rescatar una preciosa corona ornamental (en hebreo del Pentateuco hebraico que a la saz6n tenian los judios segorbinos הרטע) hipotecada, sin duda debido a serias dificultades econ6micas 0 fiscales, tal como . insinua mas adelante el texto Tambien se pone de manifiesto la tenaz oposici6n existente entre el qahal y suscitada por la cuesti6n del םידיחי), algunos individuos 0 particulares (en hebreo םרח. prestamo, aSI como la promulgaci6n de una excomuni6n (en hebreo objeto de obligar y ו Hershman, 1945, pp. 131-133) por parte del qahal con e . convencer a los recalcitrantes 8, quien a instancias רבזג) Aparece asimismo la figura del Baile (en hebreo es decir, «unos pocos», una תצק; ינבמ להקה de algunos miembros (en hebreo minoria que debi6 actuar como grupo de presi6n) de la aljama -y acaso 0 » 5. Esta voz aparece diez veces en el texto. No cabe duda, pues, de que se refiere a la «aljama . comunidad organizada 6. Llamamos la atenci6n de que en esta ocasi6n son los hebreos quienes solicitan el prestamo, y . no al reves, como era comun y habitual ismaelitas», voz repetida en dos ocasiones. Baer (1913, 202), dice que « = םילאעמשי 7. En hebreo la comunidad pidi6 dinero a un cristiano: «Die Gemeinde Segorbe muss von einem Christen Geld leihen ... », acaso por haber manejado otra edici6n -con variantes textualesde los dictamenes de . Isaac ben Seset ו ra b . 48-50 . 8. L. Piles, 1970, pp MEAH, secci6n Hebreo 44 (1995) 121-148 JOSE RAM6N MAGDALENA NOM DE DEU 136 notario-escribano y los testigos Berenguer Matheu, say6n, y el rabino Iu(,:af . Fa(,:an, todos de Segorbe Por ultimo, el inventario en si constituye un valioso testimonio, casi excepcional (J.R. Magdalena Nom Deu, 1988,56-57 Y documentos 355,460, con sendos inventarios de los judios castellonenses Abrafim y JaffudA Legem, de los afios 1441 y 1455 respectivamente) que nos permite aquilatar la variedad y relativa riqueza, lujo y nivel de confortabilidad del ajuar domestico de un judio segorbino de finales del siglo XIV. He aqui 10 que se hall6 en la casa de Jucef : Alorqui, clasificado segUtl nuestro criterio funcional a) Muebles: una cama y su jerg6n, una cuna y dos escabeles, una . mesilla, dos bancos, un arquibanco plegable, pintado, un cofrecillo y una escala utiles: una caldera, una pastera, un bacin, una jarra de ''נ b) Recipientes diez «quarteres», otra jarra de cinco «quarteres». un cedazo, una talega. un . lebrillo de «MAlegua», un capazo y un saco de guardar harina c) Ropa de cama y lenceria: dos cojines de seda, tres cojines recostaderos, un cabezal travesero de p1uma basta, un cabezal travesero de pluma y seda, un cabezal travesero de pluma azul y rojo, un cabezal de p1uma, un cubertor de cama rojo y azu1, una cota de colch6n listada, un co1ch6n y unjerg6n de «ploma(,:a», una manta, un par de sabanas sencillas, tres pares de sabanas nuevas de algod6n, listadas, una sabana COIl seda en la cabecera, unas toallas . usadas, unas toallas de lino b1anco y unos toa110nes b1ancos d) Vestidos: un mante1 «estacat», una gone1a de buriel, una grama11a de mescla», un mant6n morado de mujer, un ve10 «de juhia», un ve10 roto, dos « mandiles, dos camisas de llombre, tres camisas de mujer, una camisa de lino y . una cota nueva de joven, de co10r rojo e) Te1as: una cortina amarilla de estopa, tres alnas de pafio azur, un raso de listas diversas, un raso nuevo de 1istas amari11as, rojas, azules y blancas y un . raso de 1istas azules y rojas f) Fibras texti1es: lana gruesa (en un capazo), cinco madejas de 11no . cuyt» y media 1ibra de estopa para hilar « . g) alinlentos: s610 se encontraron dos fanegas de harina Tan austero y sobrio mobiliario, uti1es, lenceria, vestidos y telas de Jucef Alorqui podria muy bien l'epreselltar el paradigma de 10 que debi6 ser el «ajuar medio» de un hogar cualquiera de 1a aljama hebrea segorbina a finales del siglo . XIV MEAH, secci6n Hebreo 44 (1995) 121-148 137 LA AUAMA JUDIA DE SEGORBE EN LA B.E.M. : 3.4 Los conversos En virtud de una carta expedida y sellada en Valencia el 4 de junio de 1371 [Apendice 3] por dofia Maria de Luna, dirigida al justicia de Segorbe y , presentada a este el 13 del mismo mes por el procurador fiscal de dicha sefiora se ordena pregonar publicamente que ningun vecino de la ciudad, sea cual fuere su ley 0 condici6n, insulte de palabra a los nuevos cristianos 0 conversos de judio . o musulman, como se vema haciendo, so pena de 60 sous 0 60 dias de prisi6n Los insultos consistian en llamar «baturnados 0 baturnadas»18 a los conversos judios y «moriscados 0 moriscadas» a los procedentes del Islam. Se justifican estas medidas coercitivas porque tales insultos constituyen un menosprecio para la fe al tiempo que se da mal ejempl0 ante los indecisos que quisieran abrazar la . fe de Cristo say6n-mensajero de la ו La orden se 11eva a cabo inmediatamente y e alvo, procede a vocear por los lugares acostumbrados el ~ Cort, Bernat Gon : siguiente preg6n re a saber por mandamiento del m1כ Ara hoyt que us jaze ho justicia que como la senyora comptesa de Luna le haja madado por su carta que jaga jazer crida que nenguno non sea osado de dezir a nengunos bateados que han tornado a la je xristiana de nuestro senyor Jesu Xristo baturnados 0 batumadas ni moriscados 0 moriscadas en pena scadores pera los cojfres e la rוfi de sixanta sueldos por cada vegada co dita senyora comtesa 0 de jazer LX dias en la cadena por aquesto el re por que non pueda m1כ dicto justicia notijica la present crida a tot ho . allegar daqui adelant ignorancia. Et guardes qui aguardar sera : 4. CONS1DERAC10NES F1NALES A 10 largo de nuestra exposici6n y a la luz de los testimonios documentales -publicados e ineditosaquf analizados creemos haber probado 18. Aunque 1a voz es un hapaxleg6mena que no hemos podido 10ca1izar en diccionarios y glosarios caste11anos 0 aragoneses medieva1es, apuntamos 1a posibi1idad de que se trate de una variante de «embadurnado», es decir, ungido por e1 bautismo. Tambien cabrfa re1acionar 1a voz con e1 despectivo «tomadizo» Gudio bautizado que retorna a1 judafsmo y 10 practica en secreto). En e1 Diccionario de Anrigi1edades del Reino de Navarra de Jose Yanguas y Miranda (Tomo 11 L-R) Pamp10na 1964, s. v. "Pechas», pp. 355-356, aparece una moda1idad de imposici6n 11amada «baturratu», que se pagaba a1 morir un vi11ano sin hijos. La t1uctuaci6n de1 grupo consonantico -RNpor -RRno es extrana a 10s romances peninsu1ares (FeRNando -FeRRando) y acaso se pueda re1acionar igua1mente «batuRNado» con «batuRRatu». MEAH, secci6n Hebreo 44 (1995) 121-148 138 JOSE RAM6N MAGDALENA NOM DE DEU fehacientemente que en Segorbe existi6 una aljama 0 comunidad jurfdicamente instituida de judfos. Las reiteradas referencias al qahal segorbino y sus instituciones -el rabf, el cementerio, el Pentateuco lirurgico, etc.-, tanto en documentaci6n hebraica como en textos latinos, catalanes y aragoneses de diversos archivos apuntan inequfvocamente en esa direcci6n. Otros aspectos socioecon6rnicos del mayor interes -los prestamos, sus cuantfas, litigios entre prestamistas y deudores-, las relaciones entre judfos, musulmanes y cristianos, el espinoso tema de los conversos y hasta curiosas cuestiones de «etnograffa domestica» -recordemos el pormenorizado inventario de los bienes muebles de un judfo segorbino-- se ref1ejan CUlllplidamente a la luz de la documentaci6n. Llegados al termino de nuestro trabajo somos conscientes de que todavfa nos queda mucho por hacer para poder llenar las muchas lagunas, inc6gnitas e interrogantes de que hablabamos en la introducci6n. Sin embargo, estamos convencidos de haber iniciado una vfa nueva de investigaci6n en el muy fertil campo de la documentaci6n del Archivo Hist6rico Municipal. Las series del Justicia son terreno de barbecho que prometen, a buen seguro, una copiosa cosecha de nueva e insospechada documentaci6n. Si eJ presente trabajo sirviera de estfmuJo y acicate para futuros investigadores y alguno recogiese el guante de este apasionante desafio cientffico, ya con ello nos sentirfamos plenamente satisfechos. Conscientes somos de 10 mucho que queda por investigar, de Jas omisiones y defectos de nuestro trabajo. Mas si en aJgo hemos podido acertar y en poco hemos contribuido al acervo comun de la historia de los judfos segorbinos, esa sera nuestra mayor satisfacci6n y mejor recompellSa. MEAH, secci6n Hebreo 44 (1995) 121-148 Sosnovo (Karelia), verallO de 1994 Barcelona, otofio de 1995 139 LA AUAMA JUDIA DE SEGORBE EN LA B.E.M. ABREVIATURAS ACA = Archivo de 1a Corona de Arag6n. AM = Archivo Municipa1. ANUARIO = Anuario de Fi1010gia (Barce10na). ARV = Archivo de1 Reino de Va1encia. BAER = Fritz Baer, Die Juden im chrisllichen Spanien, 1: Aragonien und Navarra. Ber1in, 1929. BSCC = Bo1etin de 1a Sociedad Caste110nense de Cu1tura (Castel16n de 1a P1ana). f. ff. = fo1io - fo1ios. GALLOFRE = Rafael Ga110fre Ginovart, Documenlos del reinado de Aljonso 111 de Arag6n relalivos al antiguo reino de Valencia y conlenidos en los registros de la Corona de Arag6n. Va1encia, 1968. MR = Maestre Raciona1. Reg. = Registro de 1a Canci11eria Rea1 de1 ACA. REGNE = Jean Regne, "Cata10gue des actes de Jaime Ier, Pedro 111 & A1fonso 111, rois d' Aragon, concernant 1es Juifs (1213-1291)", pub1icado en la Revue des Etudes Juives -y en tirada aparteParis, 1911, 1914 Y 1920. Posteriormente continu6 su cat:i10go para 1a epoca de Jaime 11 (misma Revue des Etudes Juives, 1921 y ss.). Hoy contamos con una modema reedici6n de1 cat:i10go, con diversos indices, mapas, glosario y mapas titu1ada Hislory oj the Jews oj Aragon. Regesla and Documents. 1213-1327, en 1a co1ecci6n «Hispania Judaica», vo1. 1 (Jerusa1em, 1978), a cargo de Yom Tov Assis y Adam Gruzman, dirigida por Haim Beinart. RP = Rea1 Patrimonio. v = verso 0 vue1to. BIBLIOGRAFIA BAER, Fritz, 1913, Studien zur Geschichte der Juden im Konigreich Aragonien wiihrend des 13. und esta obra a cargo de Ant6n ~ 14. Jahrhunderts. Ber1in [Hay traducci6n espafio1a d , Sanmartin Rivera, titu1ada Historia de los judios en la Corona de Arag6n. Zaragoza .] 1985 BAER, Yitzhak, 1981, Historia de los judios en la Espafia crisliana. Segunda parte: De la cataslroje . 1981 de 1391 a la Expulsi6n. Madrid . BURNS, Robert Ignatius, 1981, Jaume 1 i els Valencians del segle XIII. Va1encia .) 1286-1910 ( GUERRERO CAROT, Francisco Jose, 1986, Archivo Hist6rico Municipal de Segorbe . a1encia '\ . et and his Times. New York fז HERSHMAN, Abraham, 1943, Rabbi Isaac bar Sheshel Pe LAREDO, Abraham Isaac, 1945, "Las «se'e10t u-tesubot» como fuente para 1a historia de 10s judios . 441-456 . espafio1es". Sejarad (Madrid-Barce10na) 5, pp MAGDALENA NOM DE DEU, Josep-Ramon, 1987, "Etimo10gia no semitica de «ca11»". Calls . 7-16 . (Tauega) 2, pp MEAH, secci6n Hebreo 44 (1995) 121-148 JOSE RAM6N MAGDAIJENA NOM DE DEU 140 » MAGDALENA NOM DE DEU, Jose Ram6n, 1988, JUdiO.f Y cristianos ante la «Con del Justicia . de Castel16n. Caste116n de la Plana A, Angeles, 1956, "Aportaciones al estudio de los «pastorellos» en la Corona de Arag6n", en ו MAS . Barcelona וו. . Homenaje a Millds-Vallicrosa, vol Moises, 1982, Los conversos espafioles en la Literatura Rabinica. Problemas ו, JEV ו ו ORFAL . juridicos y opiniones legales durante lo.f siglos XlI-XVI. Salamanca LES ROS, Leopoldo, 1970, Estudio documental sobre el Bayle General de Valencia, su autoridad ו P . y jurisdicci6n. Valencia . shaq ben Seset Perfet". Calls (Tiirrega) 1, pp ו SANS, Jaume, 1986, "El baptisme de Rabi ו ~, RIER . 43-52 ROMANO [VENTURA], David, 1966, "Responsa y repertorios documentales. (Nuevos detal1es sobre . 47-52 . el caso de Vidal6n de Porta)". Sejarad (Madrid-Barcelona) 26, pp ROMANO [VENTURA], David, 1979, "Aljama frente a juderia, call y sus sin6nimos". Sejarad . 347-354 . (Madrid-Barcelona) 39, pp MEAH, secci6n Hebreo 44 (1995) 121-148 141 LA AUAMA JUDIA DE SEGORBE EN LA B.E.M. APENDICE DOCUMENT AL Segorbe 10 enero 1371 EI justicia de Segorbe al de Torres Torres comentandole las demoras e irregularidades en los tramites de ciertas demandas de ejecuci6n de bienes instadas por Mose Nageri y Lopp Nageri, padre y procurador del primero, judios de Segorbe, contra varios vecinos cristianos del citado lugar, deudores en diversas cuantias y fechas del judio segorbino. A. M. Segorbe. Libros de «Letres», sig. 170, ff. 1-2. [f. 1] es 0 a son lochtinent de nos Garcia d' Aysa justicia de ח A I'honrat 10 justicia de Torres TO la ciutat de Sogorb salut e honor. Significam vos ecer comparegut denant nos en Mose Nageri juheu vey de la dita ciudat e demostra nos 10 registre d'una carta emanada de la cort de la dita ciutat a instancia sua de part de I'honrat en Frances Cipret justicia olim de la dita ciutat en la qual en instancia es que en loch seu e per ell asignas ח es TO ח 10 dit \oliml justicia requiria a I'honrat justicia [ ] de TO tans de bens a subastar e vendre publicament de Domingo Oron e Xust Lazaro veyns de Torres Torres es (sic) que abastasen a XX sous VI diners salvant 10 romanent dels quals 10 dit en Mose havia ח TO feyt reeclam [ ] solament d'una obligatio de pena de quart en la qual aquells li son deguts insolidum en cent cinquanta sous en 10 libre de Johan de Mon90 olim justicia de la dita ciutat segons kalendarii de die jovis XV kalendas aprilis anno domini M[ ] nono. Item a altra part d'en Gil Sanchez vey de [ Torres Torres de noranta sous [ ] havia feyt reeclam e en los quals aquell li ere obligat en 10 dit de die jovis pridie mensis novembris anno predicto. Item a altra part [ ] e Anthonio Ferrero veyns ] de Torres Torres de vint sous salvant 10 romanent dels quals tansolament havia feyt reeclam d'aquells setanta cinch sous [ ] en 10 libre de Jacme de Fores olim justicia sots kalendarii de [ ] kalendas [ marcii anno domini millesimo CCC quincengesimo primo. Item a altra part de Pero Catalan e de es de cent sous salvant 10 romanent dels quals tansolament ח es TO ח f. 1 v.] Mon90 veyns de TO [ ] havia feyt reeclam d'una obligacio en que aquells li son tenguts et obligats en 10 dit libre sots kalendarii de pridie idus aprilis anno proxime dicto. Item a altra part de Gil de Mon90 e Ramon de ans veyns de Torres Torres de cent cinquanta sous dels quals insolidum se son obligats nח Mon90 ge sots kalendarii de VI idus marcii en 10 libre de Rodrigo de Santa Creu olim justicia de la dita ciutat anno Domini Millesimo CCC [quadragesimo] quinquegesimo tercio. Item a altra part de XXX sous que havia feyt reeclam de Pero Jordan vey de Torres Torres en 10 proxime dit Ilibre sots kalendarii de die jovis VIII idus madii anno proxime dicto [que abastassen a fer paga dels dits deutes e mesions al dit Mose Nageri e als quarts de aquells pertanyents a pagar]. Item a altra part de quaranta cinch er \veyns de Torres Torresl ח sous dels quals havia feyt reeclam d'en Marti Castello e a Nicholau Fe en 10 libre d'en Jacme de Fores \olim justicial sots kalendarii de XIII kalendas madii anno Domini M CCC L primo. Item a altra part de XXXIII sous dels quals feu reeclam d'en Valero Garcia de la es Torres en 10 libre d'en Berthomeu de Segorb olim justicia \sots kalendarii de ח Murta vey de TO XVIII kalendas madii anno Domini M CCC L/. Item a altra part feu reeclam d'en Valero Garcia de MEAH, secci6n Hebreo 44 (1995) 121-148 JOSE RAM6N MAGDALENA NOM DE DEU 142 XVI sous en 10 1ibre d'en Jacme Periz d' Ayegui olim justicia sots ka1endarii de tercia idus ju1ii anno a Nativitate Domini M CCC L sexto. Item a a1tra part feu reec1am de <;ent sous tanso1ament \sa1vant 10 romanent/ de una ob1igacio de <;ent cinquanta sous en 1a qua1 Johan Ferrandiz e na Mique1a muller d'aque11 e Gi1 de Mon<;o veyns de Torres Torres li son ob1igats en 10 1ibre d'en Ferrant Ximeniz olim justicia sots ka1endarii de XII kalendas febroarii anno Domini M CCC L. Item a a1tra part feu reeclam / d'en Pero Jordan \vey de Torres Torres/ de LX sous en 10 1ibre de1 dit Jacme Fores \justicia olim primo que abastasen a fer pagues de tots ו" sots ka1endarii de VII idus octobri anno Domini M CCC los dits deutes e mesions al dit Mose Nageri e a1s quarts de aque11s pertanyents a pagar a 1a noble senyora Comtessa de Luna senyora de 1a dita ciutat 1es quals asignacions fahes primerament dels bens mob1es e apres dels sitis segons que totes aquestes coses e altres moltes per la dita letra datum Segobrice VIII die madii anno a Nativitate Domini M CCC LX IX pus largament se demostren. Item a altra part mos mostra 10 registre [10 registre] de una carta [ ]a feta a la dita carta per I'onrat en Domingo Ferrero tinent loch de [ ] per I'onrat en Gil Sanchez de Castellar justicia de Torres Torres en la qual [ ] que ell ajustaran de Lopp Nageri procurador del dit Mosse Nageri pare seu [ ]yt citat a comparer devant e\1 los contenguts 0 majors partida en la [ ] del dit olim justicia de Segorb los quals eren stats atrobats [ ] d'aquells havie allegat pagues dels dits deutes e havie allegat [ ]xa que a les dites quantitats ni deutors no eren tenguts car jats fos per la dita letra a ell tramesa apparegues dels reeclams de les dites quantitats e [ ]Iuriis d'aquells per <;0 appareria quel dit juheu agues mostrat ni exhibit en poder del dit Frances Cipret o\im justicia \es cartes dels deutes [f. 2] per vigor de les quals ell havia feit los dits reec\ams ni si les tenia en forma publica la qua\ mencio en la dita letra degera fer e que e\\ volent que de la primera execucio de pagues no ere jutge e veent la segona cent justa com degues 10 dit \en/ Frances Cipret ladonchs justicia en sa letra fer mencio de les cartes dels dits deutes que havie asignat a les dites parts 0 procuradors per aquells aprovar la primera execucio denant 10 dit honrat en Fran<;es Cipret justicia e a veure les dites cartes adritus ladonchs primerament II dila<;ions e asignacions e en altra manera que certificara a aquells que ו en ora tercia per primera II d'alli avant en cas que per la cort de Sogorb request ne fos e de les dites cartes apparegues clarament 0 farie en loch del dit en Frances Cipret justicia execucio de lur bens [ ] lur absencia contumacia nechligencia en alcuna cosa no contrastant segons que totes aquestes coses e altres per la carta de\ dit honrat lochtinent de justicia datum in Turribus Turribus die III augusti anno a Nativitate Domini M 10 CCC LX IX pus altrament se demostre de la qual resposta nos meravellam 0 del proceyment per dit honrat lochtinent de justicia feyt en a<;o tansolament que ell no feya ni seguia <;0 que li ere request 10 e de son ofici e moviment propri fahia <;0 que no li ere request et honor vostra e sua salves proceyment per ell feyt no ere just car ell tansolament ere execudor en aquell cas e segons la bona e antiga costum usitada en les corts de Regne de Valencia ab antiquo quant alcun official es request per altre official in subsidium juris de alcunes coses que en loch seu exseguesca no es tengut fer altres coses sino tansolament exseguir <;0 que li es request car d'una cort a I'altra versemblant apper que-y deja ecer hauda plenera fee e creen<;a en los actes jUdiciaris car be per creure e entendre 10 dit honrrat lochtinent de justicia que quant en la cort de Sogorb los reeclams dels damunt dits deutes foren reebuts que per legitims documents e publichs foren mostrats \e apparen a present encara/ que en altra manera no havien stats reebuts en la dita cort e en a<;o no li cabie posar alcun dupte. Et \axi/ com a present 10 dit en Mose \Nageri/ sia comparegut denant nos ens haia request afectuosament de les coses deius scriptes et prima faz la dicta sua requesta sia vista consonant a raho per tal a vos de part nostra pregam e a instancia del dit en Mose en subsidi de dret requirim que en loch nostre e per nos vos / placia de continent fer manament a [ ] de los dits [ ]gats \0 a lurs procuradors/ que asignen \totes MEAH, secci6n Hebreo 44 (1995) 121-148 143 LA AUAMA JUDIA DE SEGORBE EN LA B.E.M. [ bens en poder vostre \0 de vostra cort primerament/ mob1es e [apres scrits] a menysfa11iment se en 1es qua1s execucions de 1es dites quantitats que son scrits e reec1am \d'aque11es/ puxe ecer \feytes ] e/ menats a execucio ab que en fa1ta d'e11s de continent re[ ] 1es ofertes que1 dit Mose Nageri 0 part sua vos fatan de1s bens de1s dits [ ] \mob1es a X dies e 10s [ ]/ que a e11s fahedora de1s dits deutes o farets justicia e ;ז e mesions e quarts d'aque11s [ ] a 1a dita nob1e senyora Comtesa de Luna e en a o no ;ז raho com nos en semb1ant e mo1t major cas siam appare11at fer per vos. En a1tra manera si a curarets fer greu que nos sera no podent defa11ir en 1ur dret a1s vasa11s de 1a dita senyora comtesa hauriem] \aurem/ a proveyr e1 dit feyt segons que atrobarem ecer fahedor per fur e raho. Datum [ . Segobrice X die januarii anno a Nativitate Domini M CCC LXX primo 2 1371 Segorbe 6 febrero Carta de1 justicia de Segorbe a1 de Caste11nou pidiendo1e efectue ejecuci6n de bienes de Gi1 de 1a Cerda, vecino de Caste11nou, por estar obligado en cuantia de 2.800 sous de Va1encia con 10s an, judios segorbinos. Actua Samue1 como tutor ;ז an, ya fa11ecido, y Samue1 Fa ;ז ach Fa ;ז hermanos I . ach ;ז an, hijo de I ;ז ach, e insta e1 proceso Mose Fa ;ז y curador de 10s hijos de I . Letres», sig. 170, ff. 5 v-6 ~ A. M. Segorbe. Libros de [f. 5 v.] A l'honrat 10 justicia de Caste11nou 0 a son 10chtinent de nos en Garcia d' Aysa justicia de an ;ז 1a ciutat de Sogorb sa1ut e honor. Significam vos [senyer] per tenor de 1es presents que Mose Fa juheu vehi nostre ja vengut en edat perfecta segons 1ey de juheus en nom de fi11 e hereu qui' s diu an de Cuenqua juheu quondam de 1a dita ciutat e detenidor qui's diu de1s bens de Duenya ;ז d'Isach Fa germana sua ha feyt reec1am en 1a nostra cort d'en Gi1 de 1a Cerda major de dies vey vostre de duy mi11e huytcents sous rea1s de Va1encia en 10s qua1s 10 dit en Gi1 de 1a <;erda appar esser tengut e / ob1igat ab cartes pub1iques de deutes e fon condempnat en 1a cort de 1a dita ciutat \sots pena de1 quart en Sancho de Va1terra axi com a procurador de1 dit en Gi1 de 1a <;erda per l' onrat en Romeu Martinez iutat segons que totes aquestes coses apparen pus ;ז Durfort precessor nostre tinent justicia de 1a dita 1argament per 1es dites cartes pub1iques de deutes e per 10 1ibre de 1a dita nostra cort en 1a una de 1es an juheu en setcents ;ז ach Fa ;ז qua1s cartes appar esser tengut e ob1igat 10 dit en Gi1 de 1a Cerda a1 dit I sous rea1s de Va1encia en fre caba1 e guany ab carta pub1ica de deute facta en Sogorb mensis ju1ii anno a Nativitate Domini mi11esimo CCC sexsagesimo e subsignada per en Vicent de 1a <;erda notari pub1ich de 1a ciutat de Sogorb que a a1tra part appar esser tengut e obligat deure 10 dit en Gi1 de 1a an juheu a1tres setcents sous rea1s de Va1encia en fre caba1 e guany ab carta ;ז ach Fa ;ז erda a1 dit I <; pub1ica de deute feta en Sogorb e subsignada per 10 dit notari sots ka1endarii de undecimo ka1endas octobris anno a Nativitate Domini M CCC sexsagesimo. Item a a1tra part appar esser tengut e ob1igat an juheu de 1a ciutat de Sogorb axi com a tudor e curador de1 ;ז 10 dit en Gi1 de 1a <;erda a Samue1 Fa an germa seu en mi11e CCCC sous de 1a dita moneda en fre caba1 e guany ab ;ז ach Fa ;ז fi11s e bens d'I carta pub1ica de deute feta en 1a ciutat de Sogorb e subsignada per 10 dit notari sots ka1endarii de XVI ka1endas martii anno a Nativitate Domini mi11esimo CCC sexsagesimo. Ond com per 10 dit Mose an e1s dits noms siam request de 1es coses deius scriptes et a present sien vistes esser justes per ;ז Fa . ta1 a vos de part nostra pregam e a instancia de1 dit Mose en subsidi de justicia requerim que us [f ia en 10ch nostre e per nos [asignar 0 fer asignar] manar a1 dit en Gi1 de 1a <;erda que ofira ;ז 6] p1a MEAH, secci6n Hebreo 44 (1995) 121-148 JOSE RAM6N MAGDALENA NOM DE DEU 144 bens seus propris en la vostra cort clars e desembargats e ab justs titols en los quals [execuccio] execucio de les dites quantitats e quarts [puxa] 0 reeclams d'aquells puxa esser feta. En altra manera en que falta e desidia d'aquell en loch nostre e per nos \asignets e fayats correr publicament subastacio per 10 corredor de la vostra cortl tants dels bens del dit en Gil de la Cerda primerament los mobles a X dies e a menys falliment los sitis a XXX dies que abasten a fer compliment de pagua al dit MOSfo els dits noms [a una part] de totes les dites quantitats de duy mille DCCC sous de la dita moneda e [als] al quart d'aquelles pertanyent a la noble senyora Comtessa de Luna senyora de la dita ciutat que son duy mille huytcentes ternes e a les mesions. Com nos en semblant e molt major cas siam apparellat fer per vos semblants coses e majors justicia miganyant. Datum Segobrice VII die febroarii anno a Nativitate Domini millesimo CCC LXX primo. 3 Valencia 4 de junio de 1371. Doi'ia Marfa de Luna, sei'iora de la ciudad de Segorbe, escribe al justicia local para que ordene pregonar ante la poblaci6n que nadie ose insultar a los bautizados conversos de judfo 0 musulman. A. M. Segorbe. Libros de «Letres», sig. 170, ff. 17v-18. [f. 17 v.] Die veneris X111a mensis juni anno predicto la siguient letra fue presentada por el procura dor fiscal de la senyora comtesa de Acreus notari ן testes J ohan de Liria et J ohal De nos dona Maria por la gracia de Dios comtesa de Luna et senyora de la ciudat de Sogorb al amado el justicia de la ciudat de Sogorb 0 a su lugar tenient salut e di!eccion. Como segunt hemos entendido por parte de algunos bateados conversos que fueron judios et moros habitantes en la dita ciutat algunos de la dita ciudat en Inenosprecio de aquellos los clament baturnados e moriscados de que se tiene por agreusados mucho e aquesto corre en menos precio de la ffe propia de que se sig mal exemp!o a otros que quisieren tornar a la ley xristiana de nuestro senyor J esu Xristo por aquesto querientes remediar los ditos afferes segunt conviene vos dezimos et mandamos expresament que encontinet fagades fer crida publicament por la dita ciudat que nenguna persona de qualquier ley 0 condicion sea no sea osada de clamar 0 dezir a nengun converso 0 conversa que haya seydo jUdios o moros baturnado 0 baturnada ni moriscado 0 moriscada en pena de sixanta sueldos confiscadores pera nos por cada vegada. Et si pagar non los podra de jazer sixanta dias en la cadena la qual crida fagades screvir en el libro de la Cort por tal que no puedan allegar ignorancia. Et aquesto por res no mudedes como nos mandamos al nuestro procurador fiscal de la dita ciudat que las ditas penas como seran comesas levar faga pera nos toda curadat aquest posada. En testimonio de la qual cosa la present fazer mandamos sellada con nues(ro seyello. Datum en Valencia a 11110 dias de junio en el anyo de la Nativitat de nuestro Senyor M CCC LXXIo. [f. 18] Et leyda et publicada la damunt dita [scripcion] carta el dito honrrado justicia dize que la recibe con humill et devida reverencia segun!. ques convient. MEAH. secci6n Hebreo 44 (1995) 121-148 LA AUAMA JUDIA DE SEGORBE EN LA B.E.M. 145 Testes ut supra Et en aque11 instant meteix el dicto honrrado justicia mando a Bemat Gon9a1vo saig e misatge de la sua cort que cride e faga crida publica pub1icament por los lugares acostumbrados en aquel1a la crida \publica/ en la forma siguent: Ara hoyt que us faze hombre a saber por mandamiento del justicia que como la senyora comptesa de Luna le haja madado por su carta que faga fazer crida que nenguno non sea osado de dezir a nengunos bateados que han tornado a la fe xristiana de nuestro senyor Jesu Xristo baturnados o batumadas ni moriscados 0 moriscadas en pena de sixanta sueldos por cada vegada confiscadores pera los coffres e la dita senyora comtesa 0 de jazer LX dias en la cadena por aquesto el dicto justicia notifica la present crida a tot hombre por que non pueda allegar daqui adelant ignorancia. Et guardes qui aguardar sera. Bernat Gon9a1vo saig e misatge de la cort dix e feu relacio ell de manament del dit justicia a instancia del procurador fiscal de la dita senyora comtesa aver feta la dita crida por los lugares acostumbrados de la dita 9iudat Testes ut supra 4 Segorbe 2 agosto 1371. El justicia de Segorbe responde al lugarteniente de Gobernador «riu Ux6 enlla» que, siguiendo sus 6rdenes y a instancia de Bonsenyor A9ac, judio segorbino, ha procedido a intervenir 10s bienes censales de Rodrigo Diez para poder pagar al judio 303 sous 6 diners de deuda pendiente. El citado deudor aleg6 en su momento no poseer bienes muebles, pues todo 10 habia perdido como consecuecia de 1a illtima guerra. A. M. Segorbe. Libros de «Letres», sig. 170, ff. 22-22 v. [f.22] Al molt honrat en Gizpert Renart tinentloch de portant veus de Governador del Riu d'Uxo enlla de nos en Garcia d' Aysa justicia de la ciutat de Sogorb salut e honor. Significam vos que disapte dia data de la present reeberem una carta vostra per Pere Climent saig vostre continent en sustancia que jatsia vos aguesets manat asignar a l'honrat en Rodrigo Diez de Tara90na senyor d' Alva que dins X dies agues pagat a Bonsenyor A((ac juheu cessionari de l'honrat Nazbert de Barbera duy mille sous o agues oferts bens propris seus en vostra cort en que execucio pogues esser feta de la dita quantitat que \allo 10 dit en Rodrigo no avia integre curat fer que/ tansolament ne eren stats deposats mille DC XC VI sous VI diners \en poder vostre/ per en Domingo Ximeniz de Torrents procurador del dit honrat en Rodrigo Diez per tal instant 10 dit Bonsenyor A((ac vos en subsidi de justicia requiriets e de part nostra pregavets que en loch vostre et per vos fesem scriure tants de bens mobles e semovents del dit \honrrat/ en Rodrigo Diez que bastasen a fer pagua al dit juheu de trecents tres sous VI diners [de mesions] e scrits a pagar e de les mesions e aque11s bens metesem en venda fahent aque11s correr e subastar per 10 temps en fur stablit segons que totes les dites coses e mo1tes altres per la dita vostra carta datum Burriane VII die julii anno infrascripto pus altrament se demostre a 1a qua1 senyer vos responem que com nos vo1guesem exeguir la vostra requesta vench denant nos en Domingo Ximeniz de Torrents procurador de1 dit honrrat en Rodrigo Diez dient que'l dit en Rodrigo no havie deguns bens mob1es en la dita ciutat ni dins sos cases propries que tots eren stats perduts per occasio de 1a MEAH, secci6n Hebreo 44 (1995) 121-148