Presentació

Quaderns. Revista de Traducció 19, 2012 125-126 Presentació En els darrers trenta anys l’interès pels estudis de traducció i la relació amb el gènere ha propiciat una recerca generosa i activa. Si en un inici la traductologia nord-americana fou pionera en aquests temes, val a dir que a partir del tercer millenni l’auge s’ha traslladat a Europa, potser especialment en cultures no majoritàries. La traducció catalana també se n’ha fet ressò, tant amb articles, llibres i contribucions en congressos nacionals i internacionals, com amb l’organització d’actes congressuals amb especialistes d’aquí i de fora. Amb l’antecedent d’haver acollit el 9 i 10 de març del 2005 el I Congrés Internacional sobre Gènere i Traducció, sis anys després, el 15, 16 i 17 de juny del 2011, la Universitat de Vic albergà el I Congrés Internacional sobre Gènere, Desenvolupament i Textualitat: textos fonamentals per al desenvolupament de les dones, iniciativa promoguda pel grup de recerca consolidat «Estudis de gènere: traducció, literatura, història i comunicació» i la Càtedra Unesco «Dones, desenvolupament i cultures». Pensat amb l’objectiu de donar a conèixer les aportacions dels textos que han revolucionat el coneixement interdisciplinari sobre les dones i n’han afavorit el desenvolupament, el congrés del 2011 se centrà en tres grans eixos: a) textos de literatura, de pedagogia i d’assaig, b) la traducció dels textos literaris i d’assaig i c) textos jurídics, institucionals i declaracions internacionals. El segon eix esdevingué, doncs, una volguda continuació del I Congrés Internacional sobre Gènere i Traducció del 2005. Si el propòsit del primer fou establir un estat de la qüestió i obrir camí a casa nostra en aquest àmbit de coneixement, el propòsit del segon fou revisar i donar notícia dels principals treballs, panoràmics i específics, ja consolidats i marcar fulls de ruta per al futur dels estudis teòrics i pràctics que relacionen les dones i la traducció. Els articles reunits en aquest dossier són una selecció de les contribucions sobre la traducció dels textos literaris i d’assaig del congrés, que han estat revisades, reformulades i reescrites, després d’haver passat l’avaluació del consell editor de la revista. Luise von Flotow examina el sempre conflictiu terme «gènere», alhora que revisa els èxits assolits pels feminismes traductològics i n’apunta nous reptes. Els cinc articles següents se centren en diversos aspectes de la recepció de la traducció d’autores i textos decisius per al desenvolupament de les dones; tres 126 Quaderns. Rev. Trad. 19, 2012 Presentació són al català, un a l’italià i un a l’anglès. Francesca Bartrina examina la traducció catalana del clàssic del feminisme La condició de la dona, de Juliet Mitchell. Eusebi Coromina aborda dues traduccions catalanes del magnífic exemplar del preciosisme francès La Princesse de Clèves, de Madame de La Fayette. Pilar Godayol presenta dues utopies feministes traduïdes al català: La ciutat de les dames, de Christine de Pisan, i Terra d’elles, de Charlotte Perkins Gilman. Eleonora Federici i Vanessa Leonardi analitzen tres traduccions italianes d’A Room of One’s Own, de Virginia Woolf, i sistematitzen les estratègies feministes emprades. Olga Castro dóna compte de les traduccions de Rosalía de Castro a l’anglès i reivindica l’autora gallega com una de les pioneres del feminisme literari occidental. Els tres últims articles toquen temes diversos. Núria Camps fa un esbós biobibliogràfic de la professora i traductora nord-catalana Miquela Valls, alhora que presenta una ressenya sobre la seva versió de Canigó. África Vidal Claramonte explora un aspecte emergent en els estudis de gènere i la traducció: les seves representacions en la literatura; es fixa en l’assaig Jo també sóc catalana (2004) i la novel·la L’últim patriarca (2008), de Najat El Hachmi. Finalment, clou el dossier l’article de Mercè Altimir, que presenta la traductora i escriptora japonesa Wakamatsu Shizuko i el procés de censura i d’autocensura de la veu femenina en el context social de l’era Meiji. Tot plegat una explosió de temes, idees i re flexions diverses, que no fa més que confirmar la consolidació i l’expectació acadèmiques que desperta arreu la intersecció dels estudis de gènere i la traducció. Pilar Godayol