Tres cartes inèdites de Joan Maragall

L'exemplar dedicació de la familia Maragall al llegat del poeta ha impedit que es perdessin molts dels papers que s'acostumen a Ilencar o a regalar alegrement després de la mort d'un autor. De fet, va ser la família qui es va encarregar de la primera publicació de les obres completes, a carrec de 1'Editsrial Glistavo Gili.' Aquesta edició va ser ampliada i reeditada en vint-i-quatre volums més un apendix al llarg de quasi trenta anys (1929-1955): és l'edició comunament anomenada «deis FíIls», base de les p~steriors.~ Aquí s'hi incloien, per primer cop, els epistolaris, que després s'anaren ampliant amb el descobriment de noves cartes: les novetats aparegueren a l'edició de les obres completes feta per Editorial Selecta (1947, en un volum, i 1960-61, ampliada a dos v~lurns).~ 1. Edició en onze volums (cinc per a la serie catalana i sis per a la castellana), publicada el 1912 i 1913. Una segona edici8 va sortir el 1918: E. Guanyavents n'havia normalitzat I'ortografia i hi havia fet esmenes. 2. <tL'edició "dels fills" [és] la definitiva, mentre els maragallistes no procedeixin a edicions crítiques en tot el rigor científic del terme.» (C. RIBA, «Nota preliminar» a Joan MARAGALL, A;ztologia poetica [Barcelona 19541, p. 14). Aquesta apreciació coztima essent valida. 3. Aisi, Selecta va incloure tres cartes inedites a Unamuno que, posteriorment a i'edició dels fiiis, va publicar Manuel GARCÍA BLANCO, Tres cartas in¿dztas de 1"daragall d Uzanzwo, «Cuadernos de la catedra Miguel de Unamuno», 11i (Salamanca 1952). De tota manera, Selecta no ha inclbs altres cartes inedites com les publicades pel mateix GARC~A BLANCO, Dos cartas inéditas de Maragall al escrztov argentzno Manuel Gdlvez, «Boletín de la ReaI Academia de Buenas Letras de Barcelona», xxv~ (1954-56), ps. 137-141. Posieriorment, Albert MANENT ha publicat Ducs cartes poc conegudes de Mavagall, <(§erra d'Or», V, núm. 8-9 (agosi-setembre de 1963), ps. 38-39; i Cartes dr Maragall i de Costa i Llobera a Miguel de Palol, «§erra d'Or», XI, núm. 115 (abril de 1969), ps. 265-266. Els Marees, 40. 1989 5 3 - -- Tres cartes inedites de Joan Maragall a cara de Lluís Quintana Un examen de l'arxiu del poeta permet descobrir, pero, encara més cartes inedites i revisar-ne, alhora, algunes de les conegudes, amb els fragments que van ser suprimits a l'edició original; aquesta, efectivament, no era tan completa com aixb: cal tenir en compte que els criteris filolbgics eren uns altres i que la tradició púdica del país s'imposava. Es van eliminar, doncs, fragments dels quals es deixava constancia amb diverses anotacions: alguns cops s'indicava «fragment sense imiteres» (OCI: 1 140b)4 o afragment sense cap interes» (OCI: 1141a); i d'altres, afragment familiar» (OCI: 1141b). Aquestes supressions consten exclusivament a la correspondencia amb A. Roura, que és, possiblement, la més important, i no només en nombre, de les que va mantenir Maragall? Cartes a Antoni Roura Antoni Roura, un dels millors amics de Maragall, va marxar a les Filipines l'any 1890 com a registrador de la propietat i no en va tornar fins al 1896. Durant aquests sis anys es desenvolupa la part més interessant d'una abundant correspondencia. Les cartes estan plenes de reconvencions perque Roura no s'apressa a tornar; a partir del 1894 moltes cartes estan dedicades a explicar els passos que fa Maragall per tal de trobar una placa per al seu amic a Espanya. Durant aquests sis anys Maragall és el proveidor de llibres i revistes que Roura li encarrega. Moltes d'aquestes publicacions tracten aspectes jurídics; algunes, poques, són literaries. Els fragments que inclouen les llistes sobre trameses de volums i sobre els comptes que Maragall escrupolosament porta han estat sovint suprimits; formen part dels punts suspensius que, a les Obres completes, porten anotat efragment sense inter&s». En alguns pocs casos, a les supressions s'han perdut anotacions sobre qüestions literaries que ens poden interesar; per exemple, comentaris del poeta a les obres que Roura li sollicita o que el1 mateix esti llegint . Un altre aspecte que a les cartes és eliminat (ara potser podem dir censurat) és el que es refereix a les intimitats del seu festeig amb Clara Noble, que Maragall havia conegut el setembre de 1886 a Puigcerda, quan ella només tenia disset anys i eli estava a punt de fer-ne vint-i-~is.~ Cal tenir en compte que la vídua Maragall va tenir participació molt directa en la publicació pbstuma de les obres del seu marit: totes les referencies a ella, per innocents que siguin, han estat suprimides. També consten a les OC com a «fragment familiar» o «íntim». Aquest pudor ens impedeix coneixer la desesperació del poeta davant les presses que li donen els seus pares perqu? busqui una dona per casar-se: «a casa me proposen una pubilla lletja cada dia» (carta inedita del 7 de maig de 1890); o la por a un fracas del seu festeig (fragment del 27 de maig de 1890), en una de les escenes més tendres i angoixades de tota la seva correspondencia. Quan Roura torna, el 1896, s'installa a Barbastre, la destinació més prbxima 4. Cito a partir de les Obres completes (Barcelona 1970), 2 volums; faig constar el voluin com a OCI i OCII, seguit del número de la pagina i de la columna. 5. No hi ha constancia de supressions, perb hi són, i mdt abundants, a les Notes autobiogviliques, que la primera edició (pbstuma, a carrec del P. Miqud d'Esplugues) havia reduit a Ueugera aproximació de l'original, restituit ara a Gabriel MARAGALL, Joan Maragall: esbós biogrific (Barcelona 1988), ps. 16-39. 6. Roura havia marxat en ple festeig; el casament es va fer el 27 de desembre de 1891. 54 Curtes i doc~rmcnts a Barcelona que el seu amic li ha trobat, i aleshores la correspondencia canvia de to: són cartes més breus; ara el que el poeta critica a Roura és la seva misantropia, que fa que estigui llargues temporades sense contestar. Sovint aixb porta Maragall a inundar-lo, sobretot a l'estiu, de targetes i postals on li va indicant els canvis d'adrega que un atrafegat pare de família molt nombrosa ha de planificar durant tres mesos, tot recomanant-li que els vagi a visitar. Moltes d'aquestes cartes, sovint només simples notes, no serveixen sinó per coneixer l'itinerari. estiuenc del poeta. Algunes, perb, permeten seguir algunes de les seves lectures, o completar les dates de les seves composicions, com N~usica (hi treballa el. S de julio1 de 1908; n'acaba el primer acte el 27 del mateix mes) o El comte Apnau («Hem anat a Santa Pau, a Batet y a la Fageda [ . . .l. M'ha tornat a sortir el comte 1'Arnau y he fet 50 o 60 versos; y res mes», diu en una carta inedita datada a Olot el 3 de setembre de 1908). La correspondencia arnb Roura cobreix vint-i-quatre anys de la vida del poeta, des del 1886 fins a la mort del seu amic, el 1910. Del total de cartes escrites per Maragall a Roura, l'arxiu familiar en recull cent vuitanta-vuit (188), de les quals n'hi ha publicades vuitanta-set (87): Tot seguit en presento dues que són prou interessants per coneixer les inquietuds intellectuals de Maragall. Pel que fa a la primera (1 de febrer de 1894), cal observar el barem que estableix sobre almins autors romantics britanics. No consta en auin idioma els " llegia ni en quin idioma eren escrits els que enviava a Roura. Maragall llegia l'angles: recordem que la seva dona era britanica; hi ha fins i tot una postal inedira enviada a Roura el gener de 1907 escrita en angles i signada «see-to-cock» (possible traducció de mar-a-gall, tot i que més correcte seria «sea Els autors que cita (Burns, Byron, Moore, Ossian, Tennysson, Wordsworth) havien estat més o menys traduits al castella o al catala (hi ha, per exemple, una traducció de Tennysson a «La Renaxensa» [1881], de Joaquim Olivó)? Tot i que aquí no justifica el rebuig de Tennysson (1809-1892) i que enlloc de les seves obres no en torna a parlar, no és difícil veure el menyspreu per un autor que és capa$ d'escriixre un «xafaguer» de volums: ser prolífic, per a Maragall, no és la millor qualitat d'un poeta. D'altra banda, un poeta llorejat (curiosa institució anglesa que devja repugnar Maragall) i, per tant, autor de poesia de circumstincies, i preferit de la reina Victoria, no podia oferir gaires garanties. Els altres poetes (deixant de banda els dos grans del romanticisme, Byron i Wordsworth, poeta llorejat també, per cert, que Maragall havia d'apreciar per raons bbvies), Burns i Moore. doncs. reuneixen dues característiaues im~ortants: són Doetes nacional~ (escoces I'un, i irlandes I'altre) i renovadors del genere líric, concretament de la can@ popular. Robert Burns (1759-1796) va esdevenir el poeta nacional d'Escbcia sobretot Der la seva ~roducció de cancons ~o~ulars. escrites en «diaA A lecte» (perb no en gaelic) i adaptades a les melodies tradicionals, una activitat 7. P~T a un comentari sobre aquesta correspond&ncia vid. Carles RIBA, Les cartes de Joan Maragall a Antoni Roure (1930), dins Per comprendre (Barcelona 1937), Obres completes, 11 (Barcelona 1967), ps. 397 i SS. 8. Jaume Tur opina, en canvi, que el poeta no parlava ni iiegia l'angles (cf. Maragrrll i Goethe. Les traduccions del Faust [Barcelona 19761, p. 20). 9. A la biblioteca de Maragaii hi ha volums de les obres de Byron (en angles) i d'Ossian (en les traduccions italiana i castellana) (cf. Marta DOMÍNGUEZ i SEURA i Teresa Poxs i MAS, Els llibres de les literatures no hispdniques conservats a la biblioteca de Joan Maragall, ~Ateneu. Revista de Cultura», núm. 12 [4rt trimestre de 19871. J. Tur hi fa constar, també, les obres de Burns i Moore, en angles [op. cit. p. 19, n. 121. Els Marges, 40. 1989 55 que van intentar posar en practica també aquí els poetes modernistes.'~homas Moore (1779-1852) va fer més o menys el mateix, tot i que, pel que sembla, les seves melodies eren del xvrir!! Lalla Rookh (1817) és una narració seva de tema oriental. La crítica actual, de moment, ha acabat donant més raó als gustos de Maragall que als de Roura, que sembla deixar-se endur pel criteri de la contemporaneitat. Els comentaris sobre «L'Avenq» tampoc no són gaire més explícits. Podern deduir que Roura no apreciava gaire aquesta revista: deduym que té prevencions contra la «Revue Bleue». Dotser ~els seus estudis sobre Renan: no devia ser. doncs, gaire partidari del'& iconoclasta de «L'Avenc». «Ya estarás content ... »; li diu a propbsit dcl tancament de «L'Avenc». J. Massó va fer, al cap dels anys, una explicació no gaire convincent del tancament, segons la qual, després d'una crítica especialment ferotge de Brossa contra Pitarra, aquest «va venir a la redacció tan desolat, que en Casas i jo viirem acordar suspendre "1'Avenc" en finir l'any».ll L'explicació de Maragall s'aproxima més a la que els estudiosos posteriors han donat.12 Ara bé, al final de la carta, anuncia l'aparició d'una nova revista, pero no dóna gaires detalls més; d'altra banda, Massó explica que «En Maragall va tenir una idea per a fer possible la publicació d'unsi revista sense que e!s editors (la riostra revista passava moments de prova) se n'adonessin gaire»?3 Aquí es refereix a I'Editorial L'Avenq, que continuava publicant, tot i el tancament de Ia revista; potser el projecte a que es refereix Maragall i el que cita Massó coincideixen. El cas és, perb, que Massó parla de «Catalbnia», que no va sortir fins el 1898, i on no va poder participar en Pep Soler i Miquel, mort el 1897. No tinc notícies tampoc de la participació de Buxaderes, un ainic de l'epoca d'estudiant de Maragall. Segons G. Maragall,14 Buxaderas havia mort el 1900 o abans. «Catalbnia», aixb sí, probablement era menys esnob que «E'Avenq». La carta que segueix aquesta, datada u11 mes després, el 2 de maic de 1891, i que a les OCI (p. 1.112) consta amb el número XXIX, és potser una continuació de la que transcric, perque no va adrecada a ningú, i a l'encapcalament de I'oriainal hi consta: «continuació». Sotes les notes s6n meves; els subratllats són de l'autor.15 10. Vid. J. L. MARFANY, «Al da~nunt dels nostres cants ... »: nacionalisme, nzoderttisme i cant coval a la Baicelona de final de segle, «Recerques», 19 (1987), ps. 85-114. 11. Cf. Jaume MASSÓ i TORRENTS, Cinqz~aítta OEYS de vida literiria, 1883-1934 (Barcelona 1934), p. 31. 12. Cf. J. L. MARFANY, El Modernisme, dins J. MOLAS, div., Historia de la litercztz~m catalalía, VIII (Barcelona 1986). os. 99-100, que documenta, a mis, el conflicte entre Brossa . - i la direcció, esmentat per ~ara~ail. 13. Op. cit., p. 38. 14. Op ctt., p. 72. 15. A la carta hi ha un error simptomitic de com la transcripció es va fei de manera oral: I'original diu «fent eeee»; la copia, «fent lo mateix eeee [que el que havia sortit abans]~. De la mateixa manera, la carta LXXI (OCI, p. 1133b) diu: «sóc per seínpxe niés pare de famílies subratilant la S»; a l'original hi consta «pare de familias». 56 Cartes i documei~ts [I de febier de 18931 Amig Anton: Ting rebuda; las duas cartas tevas de 1 y 10 de desembre.16 De la primera ja t'en vsig acusar recibo am cuatre ratílas fetas á can Mañé y que van maixar am l'última mala de Marsella. De la llista de llibres que in'inclous en la dita carta á las horas dara ja tens tot alló d'Otto, Gaspey, claves, diccionaris, atlas y demes falornias; després Semanas Byron, Tenn~sson y Ossian. El Byron va en aquet correo junt ab el Shakespeare que m'havias demanat en cartas anteriors. L'Ossian es demanat y aniri en lo proxim correo. De Tenn~sson {que vols? Perque hi ha un xafaguer de tomos, eIs uns més insustancials qu'els altres. 2Perque no demanas Burns, Wodswoorth [sic], Noore o Shelley, que valer? bastant mes, molt mes que Tennysson encare que no sjguin tan contemporanis. Y encare si anessim a mirar, com que Tennysson ha mort mo!t ve11 tqui sab si I'Enoch Arden es tsnt ve11 com el Lalla Rozlk [sic]? Are potser dig un disbarat. De tots nzodos, en el fondo no creg que Tennysson siga gayre mes contemporani, pro sí molt mes car qu'es en lo unich que's coneix la seva contemporaneitat positiva. També va ab lo paquet actual de Shakespeare y Byron, 1'Avenc d'en Lopez Orns.lT Anem a la segona carta. Si vo!s te subscriuré á la «Revue Bleue», (8 $ l'any si no n'equivoco). Me sembla qu'es lo que necessitas y ho faria desde luego si no posessis alló de que no siga impia. ~Que't diré jo? Impía, impía ... No es pas escrita per frares: hi escriu en Lemaitre, en Faguet, en \Wizewa ... Are m'adono que tu potser no has alcansat la boga d'aquestes. Bé, ara surtiré y si't trcbo un número suelto te I'envio: si no pug en aquet correo en I'altre. Es revista (semanal) lleugereta encare que molt sustancial y et tindrii molt al corrent.18 Ya estarás content. L'Aven~ es mort: en Mascó y en Casas estan disgustats de1 desafecte del públich y no sé si dintre la redacció y colaboració hi ha hagut alguna desavinensa.19 Podria ser que surtís un altra revista per l'estil, menos srzob, que potser la redactaria en Soler (Pep), en Brossa, Buxaderas i jo: ja t'en diré alguna cosa. Es tart y vaig a 1'Avenc (llibreria) á véurer si han despatxat el paquet: clouré aquesta carta a can Mañé. Bueno, ja hi estat a I'Avenc: el número de López Oms Qiu que no n'han trobat cap de suelto. T'adjunto el conte del que resulta qu'encare quedan en mon poder 48'75 peset?s tevas. La teva descripció evetllant un mort» és viva y punyenta. Are resulta qu'hás adquirit un gos. Tornarás aquí (Deu sab com) carregat de bestias. T'envio el paquet de Gacetas, Reformas, Brusis y Echos. Adeu. Joan ler febrerl94. 16. Aquestes dues cartes no consten a l'arxiu. 17. López Oms es va incorporar a la revista «L'Avenp> a l'inici de la segona etapa (1889), i va morir el 1890, a vint-i-cinc anys. Sembla estrany que Roura s'interessi per un article apargut com a mínim quatre anys abans de la carta. 18. La «Revue Bleue», que fins el 1884 s'havia anolnenat «Revue Politique et Littérzire», era una revista literaria or? co!~la'uoraven crítics positivistes, com Jules L,emaitre (18531914), un dels primers estudioccs de l'obra de Renan. Com a gloria posturna de la «Revue ... », podem citar que d 1880 havia publicat el Bozlvnrd et Pecuchet. Emile Faguet (1847-1916) era un crític més acostat a l'escola cliissica. Tant el1 com Wyze~va eren assidus coHaboradors, alhora, de la «Reme des deux Mondes*, una de les fonts d'informaci6 preferides de Margall. 19. L'últim número de la revista va sortir al gener o febier de 1894 (cf. J. L. MARFANY, El nzodernisme, op. cit., ps. 99 i 100). Els Marges, 40. 1989 57 II [13 de setembre de 18941 A l'arxiu es troba al costat d'altres de I'any 1897 i a sobre el primer full, .amb llapis, hi ha indicat aquest mateix any. Pero diversos aspectes ens fan suposar que és de I'any 1894, concretament del 13 de setembre: entre d'altres, el trasllat de Sant Joan a Barcelona, al final de les vacances; l'excursió que cita a Cainprodon, o I'article «que vaig posar en el diari d'ahir dia 12». Versemblantment, aquest article és En las alturas, publicat al «Diario de Barcelona» el 12 +de setembre de 1894. Pero, sobretot, Pep Soler, amb qui havia fet l'excursió, .s'havia suicidat el marg del mateix 1897. Tot aixb, deixant de banda si I'any 1897 compartia els mateixos entusiasmes que I'any 1894. En efecte, la carta, a rnés de donar-nos una de les primeres mostres de la popularitat de Maragall, el situa, alhora, de ple dins del moviment decadentista, una passió que no li durara gaire. La definició que en dóna mostra allb que rnés li interessa d'aquest moviment: no tant l'aspecte transgressor o provocador dels seus arguments, pels quals fou sobretot conegut, sinó pel predomini d'un recurs formal (el ritme) sobre d'altres de rnés convencionals (la distinció versprosa, per exemple); i per la consecució d'un efecte (la suggestió) que s'imposa sobre altres qüestions, com la concreció tematica (el «sentit lógich y dkecte»). «Nerviosisme» és un concepte que ens pot desconcertar pero que a l'epoca s'usa per indicar «inquietud», «sensibilitat»." Tot aixb provoca la reverie, un estat d'anim extremament sensible, culminació del plaer estetic: aquesta última és una paraula que Maragall usa molt en aquesta epoca, sovint per definir situacions menys transcendents, com passa a la mateixa carta, unes línies m& avall. En tot cas, el poeta no es preocupa per les conseqükncies morals que pugui tenir aquest decandentisme: tant li fa si són obres «enfonsadores» mentre siguin «genials». Aquest darrer punt potser és el que separa rnés aquest Maragall del posterior al 1900, i és, probablement, el que més escandalitzava Roura. A l'aitre extrem de la rtverie, tenim un sentiment també fonamental, que no abandonara mai l'autor: la sublimitat, que el1 anomena rnés aviat excelss'or, .o fins i tot, erhabene (carta inedita a Roura, 19 d'abril de 1905), i que aquí es manifesta en l'excursió des de Camprodon, que va impressionar fortament el poeta: alguns autors han considerat aquest article un esbós dels «Goigs a la Verge ?de Núria», datat el 22 i 23 d'agost de 1894." Anton, al arrivar de Sant Joan vaig trobar la teva carta del vint y tants de Juliol. Me complau molt que la Sardana t'agradés. Ha fet molta forrolla, els catalanistes la retreuen tot sovint en las sevas revistas y fins n'hi ha que la saben de memoria,* com ne vaig trobar un á Camprodon que sabentla y trobantme jo allí se va empenyar ,en intercalarla en al funció del teatre, y vaig haver de sortir á las taulas á saludar ab sobretodo, botas rossas y barret de palla ;quina broma! Camprodon fou el punt de partida de la excursió que vaig fer ab en Pep Soler ¡quina excursió! ¡quin bany ,de sublimitat! En trobaras narrat el principal tros en l'article que vaig posar en el 20. Cf. La «Festa Modernista» (12 de setembre de 1893), OCII, p. 81;: 21. Arthur TERRY, La poesia de Joan Maragall (Barcelona 1963), p. 71. 22. «La Sardana* acabava de guanyar (maig de 1894) YEnglantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona, després d'una atzarosa historia (cf. Octavi SALTOR, El centenario de Manuel Rocamora, «El Correo Catalán», [22-IX-19631). Per a la importancia de la sardana en el catalanisme vid. J. L. MARFANY, «El damunt dels nostres cants ... ». 58 Cartes i docurnenfs diari d'ahir dia 12. La «Coma de Vaca» es una de les impresions mes grossas de Naturalesa qu'he tingut en ma vida. Trobas las obras d'Ibsen enfonzadoras y ho son d'una manera genial. Dius que no entens «Serres chaudes»: no diré que no hi haji pose en tot a.üb que correspon bé al nerviosisme contemporani. Tornaho á llegir abandoiiante al ritme á la fonetica del vers y á la sugestió de las imatges sense volguerhi trobar un sentit lógich y directe, y et promourá un estat especial nerviós de reverie qu'es lo que's proposa el poeta decadent. Es género qu'avuy té la seva rahó de ser dintre l'estat d'anima d'a~uy.~~ Miraré si't trobo lo del correo subsegüent als Jochs Florals que no vas rébrer; en cuant a la carta ja no'm recordo lo que't deya. Ja vejg que't donas importancia perque has llogat una casa gran; y t'en alabas perque sabs que pots ferho impunement, es dir, sensa exposicio de que jo digui: «Donchs bueno, si tan gran es y no't molesta hi vindrem 'a passar una temporadeta ab la dona, las criaturas y las raspas.» Ay! pobret, lo qu'es llavors ja hauries ben acaba1 d'estar tranquil y de rever. Complerts els teus enchrregs de llibres y de periódichs y suscripcions per medi del «Avenq» y del homo ros;" encara no sé si marxaran en aquet correo perqué a n'els de 1'Avenc els van enviar un llibre per altre y are buscan el que demanas per aquí. L'home ros encare no ha vingut á donarme conte com acostuma d'haver posat el paquet certificat: veyam si d'aquí h demh que surt el correo sabré alguna cosa. T'envio els Brusis d'aquet mes, y en altre paquet [aquestes quatre últimes paraules barrades] l'última entrega del Alcubilla y las Gacetas y Reformas surtidas desde la última remesa. L'himme que vag fer per en Giró és una neula d'en~árreg.~S Creg que ja l'ha posat en música á Olot. Ja t'en diré alguna cosa. Y are anem á n'el teu gran pleg certificat. Noy, quan vaig véurer alló vaig quedar tot espatarrat. Obro y.. .! quin susto!. . . al véurer una escriptura me vaig pesar qu'algun notari de la Pampanga m'enviava el teu testament perque ja havias begut oli y jo quedava d'albacea per arreglarho tot. Afortunadament era cosa mes satisfactoria. Bé parlemne. M'está bé fer lo que m'encarregas en el poder y en las tevas instruccions; y entretant ho faré com millor sápiga á la primera ocasió; pro preferiria qu'aquesta no's presentés fins: 1.O que m'enviessis una especie de borrador de la solicitut, per saber si haig de precisar fechas de desempenyo dels teus chrregs, circunstancias tevas personals, disposicions que s'hajin d'invocar ect, ect. [sic] en fi un borrador-instrucció complert. 2.0 si un cop demanada una plassa, si'n veig una altra anunciada antes de saber si donan la primera la pug demanar també.26 Cartes a Josep Soler i Miquel La correspondencia amb Soler i Miquel és escassa, tot i que és un amic intim i, a més, importantíssim per entendre l'evolució intel.lectual de Maragall. Hi ha, a I'arxiu, quatre cartes inedites. La primera només porta data del dia: 26. 23. A la carta anterior, datada el 16 d'agost de 1894, Maragall li demanava: «Parla'm d'1bst-a i Maeterlinck» (OCI, p. 1115b). 24. Era qui s'encarregava de buscar els Ubres que Roura soKcitava: eniioc no consta cap jndicació més específica sobre la seva persona. 25. Es tracta de «Montserrat», que després no va incloure en cap iiibre seu i que envii manuscrir a Coiieii en carta del 26-IX-1984. Per a una transcripcíó i un comentari sobre 1'6s que en va fer Giró, vid. Albert MANENT, Dues curtes. 26. Toi aquest fragment es refereix a la soHicitud de trasilat de Roura a la península des de la seva placa a les Filipines. La carta acaba aquí, sense cap més indicació. Els Marges, 40. 1989 5 9 An~b llapis hi ha, afegit, l'any: 1891. Suposo que la carta no es va publicar perque l'autor hi explica el seu festeig ainb la que sera, pocs mesos després, la seva dona: concretament, es tracta del dia que s'hi acaba de declarar, formalmeat, és de suposar, perque ja fa temps que festegen. La tercera carta i 12 quarta tarnpoc no porten data; en llapis hi ha anotat, respectivan~ent: 1892 i 1894. A la tercera, hi inclou el manuscrit de «Nit d'Abril de lluna plena...»; a la quarta, el de «La vaca cega». La segona carta, que és la que publiquein aquí, és daiada el 17 d'agost de 1891 i és encapcalada amb l'adreca del lloc on estiueja en aquel1 moment Maragall: «Hotel de los Baños de Mar Bilbaínos. Las Arenas. Bilbao»; hi fa constar, arnb rnolta franquesa, els seus conflictes amb Maííé i Flaquer?' el director del diari on tot just ha comengat a treballar. En aquest article es refereix a l'editorial que Maííé acostunlava a publicar els diumenges i que, el dia 9 d'agost de 1891, s'intitulava La pena de mueyte. Amb inotiu de l'indvlt atorgat a Girones, assassí del general Ahumada, Mañé, decidit pzrtidari de la pena capital, acusava els abolicionistes de ser els mateixos que després acudien a les execucions, i, amb la seva ironia inés aviat sinistra, proposava com a cloenda: «Ya que la sociedad actbal, por ligereza y fantasia en zxos y por cobotdin en otros, quiere qtte la ivzposición de la pena de muerte sea privilegio esclusivo de sus mesinos, désele gus~o y suprimase de la ley ese castigo.» L'elecció de Clariiz corn a possible portaveu dels joves no és sorprefient, perb cal tenir en compte que Yxart era nascut el mateix any que Alas (1852) i que el seu paper com a crític era forga important. El primer paragraf, tot i estar dirigit a Soler, que acabava de fer 30 anys (Maragall ja anava cap a 31), explicita una angoixa que aquest darrer havia expressat ja a les seves Notes autobiogrAfiques, escriies sis anys abans, i que ara comencava a minvar; mitjancant la consideració dels trenta anys com un clímax musical seguit d'una pausa (el calderó), nlostra la necessitat d'establir-se delinitivament com a ciutadh i con1 a professional, després d'haver viscut sense més preocupacions: ara cal trobar «l'armonia definitiva». Maragall ho resoldrii de manera forca convencional (casant-se a finals Q'any i convertint-se en un puntal del «Diario»); el fracas de Soler és conegut. Jean Marie Guyau (1854-1888)' tot i que també va morir forca jove (pensem que ni el1 ni Soler no van arribar a 40 anys; ni Yxart ni Clarín a 50), va influir forca en els pensadors finiseculars. Que Maragall el citi d'oides (el confon amb un hombnim inexistent) no dóna cap garantia sobre els seus coneixements en aquesta qsestió; perb li era més facil llegir aquest pensador en la seva llengua original que no d'altres autors de més pes, perb d'accés rnés difícil. El mateix Nietzsche, per exemple, va influir molt en Guyau, entestat a buscar una superaci6 de la moral habitual a través de la vida espontania, i per a qui l'art 6s una extensió de la vida.= Caldria veure fins a quin punt alguns dels termes preferits 27. Mañé y Flaqué, director del «Diario de Barcelona», representava ainb els seus editoria!s les opinions de la burgesia conservadora i, alhora, tímidaincnt regionalista. Maragall feia molt poc que s'havia incorporat al «Diario»: al cap dels anys va arribar a considerar molt el seu director; els seus amics, no tant. En una carta a Roura del 22 d'octubre de 1830 Maragall explica la inicial reacció negativa de Soler a la sevn intcgració a 13 plantilla del «Diario». 28. «Vzvi.e uae vze plezne et forte est dé@ esthétzque; vzvie d'zrne ote zntellectz~elle et morale, telle est la beauté 2 son maxzmum et telle est QZISSZ la 7otessmce szlpiéhe:> (Les puoblenzes de l'esthétiquc conterfzporazne [París 18911, p. 75. La primera edició és de: 1881). 60 Curtes i documents 1 de Maragall (com per exemple I'«espontaneisme>;) no provenel1 de les seves lectures, posteriors al 1891, de Guyau. Estimadíssim Pep: tQu'es aixó que os deixa pensatiu ab terniira, que fon [paraula jllegible] estremiment, quinas consequencias há deixat? Quedin o no consecuencias es un signe, es l'esperit deis trent'anys que us salta, es l'home que's cerca á si mateis en una arinonia definitiva que satisfassi l'orella del ésser: primer una nota islad da qu'en crida d'akres, venen acjuestas volén combinarse, se repegeixen, tornan inquietes y dubtosas, notas venen notas van, l'acort se gressent, aiormeata, després, tot d'un plegat, lo <:calderó» ressona enllh de la vida. Vos adjunto una carta d'en Roura qu'he reb~t dins una de meva. Cuar? vaig venir aquí temía pel meu festeig una cosa molt diferent de la que'm slicse11ei;i: temía que s'esbravés quelcom del aroma delicadíssim que sols se guarda en las intern~itencias de la separació: y ho temía sols en contra meu, y'm sabia greun haverrne comproinés a estar un mes aquí y rumiava las Eaneras de sostenirme á una c~nvenient altura en una compromesa situeció: m'semblzva qu'anava á cométrer una temeritat y l'he ccmessi pro en un sentit irnpensat pera mí. Jo temia en una paraula qu'ella's cansés de mí, pro no preveya aquest intimarse I'amor, inflarse, no preveya lo desplegarse furienta la gran atracció, no sabia lo qu'era sertirse emportat ab potencias y sentits vers la dona estimada, y menos sospitava la delicia qu'esgarrifa de sentir qnelcom que flaqueja y cruix y's doblega al impuls impetuós que pera a'uendcn3ise contra ab una resistencia inhz~mnrza y qce de sohe sent cju'há de refrcnarse ab sa propia forsa. En aquest sentit estich fent hesoicztats: pro la primera vegada aquesta sensació es espantosa. May m'havia pensat, en ma inexperiencia d'aquestas cosas, que jo fos tant criatura y tant home á la vegada. En resúrnen del modo que jo estich no s'hi pot estar bé sino vuyt dies abans de casarse. Deu meu, iqu'igncrant era jo! ii ella ... ! pobre criatura! sols eixas dos últimas paraulas han pogut servirme de fré. Pep, vos conto aixó com si'm confessés. He fet versos: aquí van dos trossos, un de mitjdiada y un de posta de sol «Per '116 á la mitjdiada resplendenta Desde la platja á la llunyana bruma Canta y s'adorm al sol la mar brunzenta Descapdellant y capdellant escuma. .............................. Seguim la llum per sobre'l mar. Qu'onades hi deuríam trobar endintre, endintre: Las qu'eixa nit han ci'arribá a la platja, las de demá, y encar las d'altres dies, las qu'encare son lluny y que s'afenyan caminant cap aquí: ¿las sents que venen? ... La nit s'esten per tot ... lo mar ressolla.» Vaig escriurer á n'en Mañé parlantli de son article «La pena de muerte» y li deya que nosaltres los nous ni podríam dir ni tan sols sentir las cosas qu'ell deya en aquell article. Mireu lo que'm contesta. «Yxart me escribe en el mismo sentido que V. diciendo que les doy una lección y un ejemplo que no tienen valor para seguir. Es singular que la juventud, presumida de realista, consienta que nuestra sociedad se aparte cada día mis de la realidad y se deje llevar por su imaginación exaltada á un mundo de fantasías y exageraciones. ¡Qué gran responsabilidad para Vdes!» Bueno; E~S Marges, 40. 1989 6 1