El districte cinquè i la novel·la catalana dels anys trenta

El poema, in i ula «Nu en epbs: desp és . de l'amo », inaugu a una se ie de ex os que a nb la igu a de la dona nua, ajaguda, ado - mida o en epbs, con emplada pel poe a o I'aman , ind i con inui a a l'ob a pos e io de Riba. Gai ebé sob a di que la igu a de la dona nua, de la nuesa emenina, és un mo iu cons an de la ima ge ia simbolis a, a nb exemples no ables de Malla mé i de Valé y (amb qui el poema an e io é o qa a eu e); a més, esul a un p e ex u ilíssim pe a I'es- peculació sob e ma e ies a ís iques i ilos& iques, a pa de les e b iques. Aques és I'o igen de la seqüencia «Un nu i uns ds», la p ime a de les T es sui es." Con i man el lloc es a egic que ocupa el poema 20, a la i de la p ime a pa d'Es- ances 11, és a di , al cen e del llib e, a la po a d'un i no a manie a, apun ada ja al poe- ma 17, de cla a in luencia mda meana. Així, De exem~le. el ema de la elació en e la ca n i l'éspe i o el sen i i el pensamen (plan eja , de e , al p ime llib e d'Es ances en e mes mol idealis es) adop a a les igu- es i mo ius usa s en aques poema i, amb els desen o iíamen s opo uns, se a ep es a nb mol a eqüencia, ins esde eni un dels eixos emi ics de l'ob a ibiana. Es pales a alguns sone s de «Lí ica de camb a» (la se- gona de les T es sui es), al poema ~Reconci- liació» (dels Poemes pe a una sola eu, dins Del joc i del oc), a la VI de les Elegies de Bie ille, a alguns dels sone s de Sal a ge co , a la IV pa d'El ill p bdig i al poema 22. Vid. a nbC E egies de Eie ille, N i la uCanc6 d'amo da an d'un cos nu.. «Sob e un ema de Vicen e Aleixand e».= Se- gu amen els e sos que ocan a aixb eco - da em més de p essa són els del p ime so- ne de Sal a ge co : «el co ol més, ol en excés, / i en el do ebu es deg ada»; pe o jo old ia acaba aques eball ci an un al- e sone que si bé és menys conegu no és menys signi ica iu:" To el que he pe du que mai no sab é, o el que no sé i que m'ha algu , és nu i absolu so a un e1 da e ; pe o el co s'abs é, com si os i u . Exul eu, aman s! (Som iu íeu, san s, de I'a oq gaubanga, de an d'indisc e emp eja el sec e , de an a espe anca? 23. Val la pena de compa a amb E egies de Bie ille, XI, . 30, els e sos 49-53 d'aques es- pikndid poema: Pe a se i -se de l'anima, que ha es a sub il el cos! Quan I'anima els despe i, o na an a ole -se i a pa i d'ksse dos. 24. Es ac a del sone XVIII. C . Gab iel Fa- RATER, op. ci ., ps. 101-103. El dis ic e cinquh i la no ella ca alana dels anys en a, pe Jo di Cas ellanos En uns momen s en que, en e nosal- es, la no ella ecupe a la se a unció li- e a ia i llui a pe e -se a nb un me ca (és a di , in en a de c ea , emi icamen i o malmen , una ima ge d'eila ma eixa que sigui, ambé, la de la socie a que li dóna naixenca i a la qual es di igeix), en uns momen s com aquells, la p esencia in e na- cional d'una «al a ca a» de Ca alunya, di- e en de la que hau ien olgu in e nacio- nali za els esc ip o s ca alans, p o oca l'a- pa ició d'un con lic e d'in e essos que es mani es a en una lla ga polemica -en oca- sions, la en ; en ocasions, explíci a- en la qual es ba egen d'al es deba s enca a no esol s: el pape ma eix que la no ella ha de juga en elació a nb una socie a i a nb la cul u a; el con lic e en e l'a i la mo al que els nous co en s de no ella psicolbgica an enéixe ; i, inalmen , enca a, la ella polemica en e no ella u al i no ella ciu- adana. Es ben sabu que, a Ca alunya, en el deba en o n de la no ella en e 1917 i 1925, no es discu eix, p bpiamen , de la p oble- mi ica o mal o es e ica - al com es a en els al es paisos en aquells ma eixos anys- sinó sob e aspec es que ens eme en, in a- iablemen , al ca ic e «indus ial» del ge- ne e: la c eació d'un públic, el duaiisme en e inali a cul u alis a o d'en e enimen , el con lic e en e li e a u a popula i li e a u a cul a, la unció de mi jance a que ha de e la c í ica, e c. 1 és que la de ensa de la no- ella se eix de ca aii zado de les ac i uds an inoucen is es. Val a di , pe o, que el ma- eix Noucen isme ha ia e ja els p ime s passos en adona -se de la necessi a de con- solida el s a us p o essional de l'esc ip o al ma ge dels a a a s de la polí ica i ja Ca - ne , el 1917, en explica el sen i de YEdi- o ial Ca alana acabada de c ea , esc i ia: «al no ellis a d'ocasió, o pe depo , ha de succei el no ellis a p o essional, i demés, a I'edi o dile an i i emune ado ha de suc- cei l'edi o ecnic i negocian ». Tanma eix, la no cessió en els p essupbsi s li e a is i la pe i encia -enca a pe uns anys- del mecena ge ins i ucional que els ha ia pe - mes d'o gani za o a una polí ica cul u i za- do a i, alho a, con ea una li e a u a «pu a», no con aminada pels in e essos come cials, a en e inú il aqueil econeixemen de la necessi a del can i. S'en én, doncs, que la de ensa del gene e canali zés les ac i uds con i ies al Noucen isme. «Gene e indus- ial, pe excellkncia; gene e «democ i ic», gene e «bu ges», és p esen a -no sense demagogia, en ocasions- com la panacea que ha de soluciona o s els p oblemes cul u als del país. Pe aixo, Ca les Riba, en la se a con e encia Una gene ació sense no ella, posa els pun s sob e les is, emo ós que la «co- me ciali zació» de la li e a u a no compo i ebaixa els plan ejamen s cul u als an cos- osainen assoli s.' Pe con a, la gene ació que accedia a les lie es en aqueils anys in- sis ia, a a és, pe exemple, de Domenec Guansé, en la anscendencia del gene e, se- gons eil, «la mo ina dels in elligen s» o, si més no, «la mena de llib e més liegi , més apassionadamen comen a pel públic més nomh ós i més dis ingi ».' Al capda all, la c eació d'un me ca li e a i (o, millo , la po- enciació del mig a públic exis en ) e a l'ú- nica ac i ud cohe en si el que es p e enia e a que la cul u a ca alana os una cul u a no mal. En aques a si uació, hom plan eja la ne- cessi a de e una no ella «ciu adana», pe aons de «mode ni a », pe que e a de ciu a (Ba celona, en conc e ) la que dona a la ima - ge de la collec i i a i, ambé, pe ap oxi- ma la no ella a un públic po encial que es p e eia nod i , onamen almen , de les capes mi ges ba celonines. Ra ael Tasis a assumi aques a unció: de enso de la no el- la ciu adana en on de la no ella u al (i esponsable de pe pe ua e ique es classi ica- do es an es úpides com aques es), ecull a Una isi6 de conjun de la no ella ca alana (1935), la con e encia sob e Ba celona i la no ella.' El u alisme, hi explica, « icil ge- ne ado de poesia E...] ha in M , d'una ma- ne a abassegado a i pe judicial, la no ellís ica ca alana» i de la no ella, «que hau ia d'és- se un es udi de la psicologia i de I'ac i- i a dels homes, un bocí ba egan de ida humana», n'ha e un p e ex «pe a des- c ipcions de allades i poe iques de bells in- l. Ca les WBA, Ob es comple es. II: Assaigs c ics (Ba celona 1967), ps. 314-320. 2. Domenec GUANSB, Els p osis es. <His o ies i an asies~, d'E. Ma ínez-Fe ando, <Re is a de Ca alunya 1, núm. 5 (no emb e 1924). ps. 513-515. 3. Ra ael TASIS I MARCA, Una isid de conjun de la no el a ca alana, (Ba celona 19351, ps. 107- 123. d e s o d'admi ables pano ames». Rei indi- ca, doncs, els emes ba celonins: «No ó a ja ho a d'una egada -i jo c ec que aques a o ien ació ind ia la g an i u de guanya un públic mol nés as a la nos a li e a- u a i de dona -li, a més, un esso in e na- cional que ins a a no ha ingu -, que els no ellis es ca alans s'enca essin amb Ba ce. lona i olguessin e lec i -ne la ida umul- uosa i ca ac e ís ica damun les planes de ilu s c eacions?» El seu a gumen és cla : o es les g ans li e a u es han gene a una in e acció en e ciu a i no elila, en e lec i -se i econeixe -se I'una en l'al a. La no ella ha dona la ima ge pública de la ciu a i la ciu a s'ha econegu en la no ella. Lond es, Pa ís, Be lín, No a Yo k, Viena o Mad id ... «I en can i Ba celona, malg a ésse una ped e a inexhau ible de emes no ellescos, malg a dona -nos a cada passa, en les planes dels dia is i en les con e ses de cada escala, a - gumen s di e i s, igics o g o escos que se ies un es ímul i esis ible idhuc pe a una imaginació mi jana, no é una no ella p opia, i jo gosa ia a i ma que din e la p ou mig ada li e a u a ca alana, la nos a ciu a , que pe la se a g an població i la se a eno me i a- diació damun o Ca alunya hau ia d'ésse una o ca que in luís d'una mane a i esis- ible l'ob a dels nos es esc ip o s, ha es a oblidada i amaconada.» El e és g eu, especial nen pe que, cos a pe cos a amb aques a absencia, s'es i p o- duin la p esencia, la p oli e ació, de emes ba celonins en la no ella es ange a: Paul Mo and a nb la Nui ca alane; Mon he land a nb Pe i e In an e de Cas ille; F ancis Ca co a nb P in emps d'Espagne; Mac O lan a nb els p ime s capí ols de La bande a; Ba oja a la se a ilogia La sel a obscu a; Benjamín Ja nés a nb Lo ojo y lo azul; i, al cos a , epo a ges no ellescos signa s pe Elie Fau e (Le Volcan qui chan e) i pe Fe nand Pouey (aques , a nb o og a ies i o , sob e el món de I'anii co-sindicalisme). A aques a se ie, que esmen a Tasis, s'hi poden a egi dues ob es de Rupe C o -Cooke, que Ramon Esque a es udia, Cosmopolis i Píca o.' La publicació, a la e is a ~G ingoi eu, d'un agmen de l'ob a de Ca co (La Belle ie a Ba celone) és saludada pe Jus Cabo , al se mana i «Mi ado », com una bona no í- ia:' ce amen , que Ba celona des e llés I'a- enció mundial e a un p ime pas, al qual po- d ia segui l'in e es del me ca in e nacional pels p oduc es locals. Ben inguda, doncs, la di ulgació de la ima ge de la ciu a , una ima - ge p opia i ca ac e i zada, dis ingible i in e es- 4. Ramon ESQUERRA, Lec u es eu opees (Ba ce- lona 1936), ps. 101-106. 5. Jus CABOT, E1s Ilib es. Li e a u a del dis- ic e V... pe o bona, «Mi ado a 1, núm. 5 (28-11- 19291, p. 4. 116 No es i essenyes san . Ben a ia , pe o, a pode -se comp o a que I'ob a de Ca co i dels seus collegues ens eien un lac se ei: la ciu a que « e- a a en» e a ab icada de e alls del e11 clixé de 1'Espanya omin ica, &un con en- cionalisme de ca ó-ped a, més o menys ac- uali za a nb les uculencies del dis ic e cinque i dels ana quis es «sanguina is». Ramon Esque a, en un dels seus a icles ecolli s a Lec u es eu opees (1936), eco . da a, com si os un p eceden del enomen d'aquells anys, el ia ge que S endhal ha ia e a Ba celona, a e pe I'espagnolis ne i el com e d'Espanya: «S endhal, que ja coneix el món i é una ce a a ició a les coses u- culen es, "de e es", sen la necessi a d'ap o- i a I'a inen esa de con empla una ciu a a e o i zada i con as a el seu espagnolisme a nb el dels au en ics espanyo1s.n A egeix Es- que a: «D'aixb da e no sembla o na -ne de~ebu .»~ Tan , que hom conside a S endhal l'ins igado de Me imée pe que ia gi a Es- panya. 1, com si, un segle més a d, es no hagués a ia , eapa eix el ema impulsa pe l'expansió del u isme (en bona pa , del u- isme que es di igeix a Mallo ca i que de e- uc passa pe Ba celona), al cos a de la epe - cussió in e nacional que é I'exposició del 1929 i de l'a acció que els ba is baixos i la cosmb- polis ana quis a exe ceix sob e l'incipien u- isme eu opeu. Cons a a a Esque a: «La in- guda d'aques s u is es a casa nos a, i pa icu- la men la dels u is es a nb ibe s de li e a -o o almen li e a s-, ha con ibui , conjun- amen a nb I'espe i me can il de les emp e- ses de ia ges, a c ea a I'es ange una Ile- genda ba celonina a base de "ba i xinks" i d'ana quisme, an pin o esca i idio a com els es i abo s de I'"Anda1usa de Ba celona", d'Al- ed de Musse , i els simila s dels al es con- empo anis ui -cen is es, que, empapa s d'a- icanisme pic b ic i de li e a u a e o í ica, e en d'Espanya un país exclusi amen pin- o esc.» A egia Esque a que els esponsables de la c eació de la llegenda e en els ancesos, pe b «les in e p e acions més cbmiques d'a- ques a llegenda in e nacional co esponen als anglesos». En o cas, el me i p o enia de la igno ancia, de la i esponsabili a i d'aquella mena de supe iciali a que és culpable pe que de la e i a no en diu al a cosa que la pa que el lec o espe a oba . es el que Lluís Nicolau d'Olwe a e eu e a Ca co: «Ell sap mol bé quina si uació ocupen en el pla mo al de Ba celona, no menys que en el ma- e ial, els ca e s del Cid i de Migdia.»' A u em-nos, pe o, un momen a anali za el enomen: Ba celona ha ab ica una ima ge expo able, come cial, de si ma eixa. Sob e- 6. Ramon ESQUERRA, S endhal a Ba celona, dins Lec u es eu opees, ps. 21-29. 7. Lluis N couu D'OLWBR, C dnica. A o na-jo - nals, =La Publici a m (9-N-1929). Els Ma ges, 26. 1982 posada a la eali a , ce amen , pe b assen ada en ella: allb que I'es ange , imbui pe o s els p ejudicis omin ics sob e I'espagnolisme, podia ce ca a Ba celona, Ba celona li ho o e- ia a nb esc eix. Li o e ia lamenc, masic-halls, ca e ons es e s, mise ia, p os i ució, p oxe- ne isme i o el que calgués. Ce : aques a no e a I'au en ica Ba celona. Pe b, en an que «ima ge», és an eal, que Ba celona I'o e eix i l'explo a a nb e ec i i a i Sxi indub able. To i que aques a ciu a , limi ada a aspec es de la Rambla i dels ca e s adjacen s ins a la o a del ma (i, basicamen , des que os- queja ins que es a de día) no sigui econe- guda pels ba celonins com a p opia. Com deia T iadú: «no hi han econegu o no hi han olgu econ&ixe n8 la se a ciu a . Pe o, ja a l'epoca, Lluís Nicolau d'01- we ha ia ad e i de I'au en ici a de l'exo- isme dels ba is baixos ba celonins (que no de Ba celona com a al) i dels espec acles que s'hi o e ien («aques a mena de cock ail in e nacional que se eixen a eu del món. 6Vold ia algú, po se , una "mala ida" a base de sa danes i balls de bas ons?))) i, així, ela- i i za a la mala ama que la in e nacionali za- ció li e a ia de la baixa ciu a podia a egi a I'adqui ida pe al es mi jans: «Els po s me- di e anis, en aques o d e, c ec que no enim es pe pe d e ni pe en eja -nos. En pa pels nos es p opis me i s -no cal pas ne- ga -ho- i en pa ambé pe que la me ca- de ia duu so in més que el nom del lloc d'o igen el del lloc d'emba camen . En o a la li e a u a que s'ha esc i a nb el i de com- ba e la p oducció po nog a ica o el a ic de blanques, hi eiem massa so in el nom de la nos a Ba celona; i ella, on la gani e ada és cosa ben exb ica, ha dona el seu nom al "cop de Ba celona" - e me ecnic, en I'a go in e nacional del c im. G andesa i se i ud de les ciu a s co~mopoli es!»~ L'associació sinec- dbquica, doncs, es p oduia a nb an a p ecisió que Jus Cabo , només obse an la cobe a de Les Rameaux ouges de Mme. And ée Co his («un jo e a nb co dobes i una co - ba e a pinxesca que mi a a a nb ai e de plaga una noia a nb lo s al cabell i man ellina de mad oños»), a éme que l'acció es descab- dellés a Ba celpna. Com així a pode com- p o a : una his o ia d'amo s apassiona s, us- a s pe a emp a s ana quis es, en e inen les ides d'un al Ramon «Panco bo» i de la «Manoli a», mig i mig en e la Rambla ba - celonina i els camps del Ma esme." Es ic ba - ejan -en sóc conscien - ni ells di e en s de p oducció li e a ia. Pe b pe al cas no im- po a: la sensació de desco a jamen és la 8. Joan Tmmú, Piey e de Mandia gues. Mo i a Ba celona, uA uin (15-IV-1979). 9. N~couu, a . ci . 10. J.C., Comen a is. La no e la pasa a Ba - celona, *La Publici a m (10-1-1929). ma eixa, sigui quin sigui el p oduc e o ani que ac i emes ba celonins. És aquella sen- sació que a sen i Ca ne da an del núme o que la Na ional Geog aphic Socie y a de- dica a Ba celona i Se illa. Els ca alans, es- c i ia, «som una gen que mig s'u ana i mig es mig a. Veu e san s de casa nos a ens po e pa i ». Men e els se illans «són eli~os: n'hnn es a semp e, en són, en se an pe o a una e e ni a », nosal es, con inua, en el nos- e a any, «si no eeixim, hau em e un bon pape idícul»." 1 és que, a l'al a banda, la li e a u a ca alana (amb algunes excepcions es- cadusse es) ha ia igno a aques sec o i ha ia in en a d'o e i -ne una al a, d'ima ge. Re- co dem, si no, la Rondalla mode na del co xe i de la bonda de Ba celona, dels Lleu es ba celonins de Josep M. López-Picó: En un dia de sol p ima e al, un jo e angles lloga un axi pe que el po i de l'Edén Conce . El axis a, que s'ha lle a poe a, ho conside a una abe ació. «-Pe b home, escol i, san c is ii! no ho eu, que a ui no hi oba i nin- gú a 1'Edén Conce ? La gen co n cal su a passeja , quan a aques bon emps. Mi i: enim la Rabassada, enim San Genís, enim Vall id e a, enim el Passeig de la Bonano a, enim el Tibidabo, enim ... » Res no li al a l'es ange : gua dia u bi, ciu adans, au o i- a s i ins el consol angles, o s donen la aó a l'au iga pe que «no hi ha llei ni au o i a con a I'elegincia». Pe dies co n aquell i pe la ci ili a que encomanen, ens diu el na a- do , « ou di de u, Ba celona, que es bona». Bs icil de econeixe aques a Ba celona: és la de Les bonhomies, de les Plasen e ies, d'A l'omb a de San a Ma ia del Ma . La ciu a medi e inia, Ilumínosa: La ciu a d'i o i. To un model de con i encia. Tanma eix, aques a ima ge ideali zada de Ba celona no e a la que p e enia o e i la no a gene ació. La no ella, «que es nod eix de cons a ació», ce ca a la eali a i, explíci- amen , es p oposa a de con inua la ia obe - a pe Robe Robe , Emili Vilano a, Pons i Massa eu, Dolo s Monse di, Na cís Olle , el p ime Josep M. Folch i To es, San iago Rusiñol, Miquel Llo , Pe e Co omines i an s d'al es. El cu iós del cas, pe o, és que la no ella dels anys en a é co n a lloc comú, cons an i insis en , el dis ic e cinqud. 1 no 6s que els no ellis es ca alans s'hagin c egu la ima ge uculen que han ab ica els es- ange s. No, no hi ha cap connexió de causa a e ec e; ni an SOIS no hi sé eu e con ac es o sugges ions. En o cas, es po documen a alguna e e encia al enomen, co n passa amb Llo enc Villalonga, que a con lui a Mo de Dama (1931) la de o mació u ís ica de la ima ge de Ba celona i de Mallo ca i, alho a, ap o i a els ambien s í ols dels ba is bai- 11. Josep CARNER, Se illa i Ba celona, *La Pu- blici a ~ (4- -1929). xos ba celonins. A Ba celona, anma eix, exis- ia ja, des d'anys abans, una adició o ga densa de li e a u a popula cen ada en emes del Bis ic e cinq i.. Cuple s, saine s, ode ils i agicomedies de Lluís Capde ila, San iago Rusiñol, Lluís Mon e o, Amicha is, Gas ó A. Min ua i an s d'al es, que o nien la li e a u a que es consumia en els ea es i locals del Pa allel. Amb o , la li e a u a cul a ha ia desap o- i a el ema. Ho ema ca a Tomas Ga cés, des de «La Publici a », o especi ican , pe o, que en o cas el dis ic e cinque «només se - i ia pe a la si i a social»." En desaco d amb ell, Jus Cabo di e encia? els di e sos con- cep es que en a en en joc: «Una cosa és li e a u a del dis ic e Ve. i una al a mol di e en ap o i a el di dis ic e co n a ema li e a i, an ap o i able co n qualse ol al e dis ic e de la ciu a . Més enca a: que, si la memo ia no em alía, Ia li e a u a del dis- ic e Ve. que s'ha e ins a a no pe any a la li e a u a.» No cal di que la polemica (con luencia, al capda all, de dos p oblemes di e en s: a i mo al i li e a u a popula / li e a u a cul a) naixia ipidamen : «Mi a- do », a a és de Jus Cabo , p o es a a que la c í ica li e a ia ca alana a an posés mo al a li e a u a; ells, a i ma a, els de «Mi ado », no menys ind ien un F ancis Ca co ca ali, co n no menys ind ien ampoc uns no ellis es caiblics co n Mau iac o Julien G een.I3 Poc desp és, Rossend Lla es denuncia a la que pe a el1 sí que e a l'au en ica li e a u a «immo al»: la no ella «blanca», la «po no- g a ia se ida en blanques, elegan s i me- nudes píndoles homeopi iques (...) ici dels inconscien s, dels imbecils i de les miílo s amílies»." 1, enca a, «Mi ado », el 1930, o na a a la ca ega pe de ensa Fanny, de Ca les Solde ila: «Una no ella po nog i- ica, pe a o !», eclama a; una no ella po - nog i ica pe que els senyo s d'«El Ma í» i de «Ca alunya Social» sipiquen que és que!' Cos a pe cos a amb aques a polemica, el dis ic e cinque a guanyan e eny en la no ella ca alana i ho a sense que la olun a desc ip i a, documen al o de denúncia ocupin un p ime pla, lle a , po se , de La ossa de mal pel (1929), de Josep M. F ances. Llocs i si uacions, co is es i en e ingudes, p oli e en en una Ila ga se ie de no elles, d'en e les quals al la pena esmen a Fanny (1929) de Ca les Solde ila, Una mena d'amo (1931) de C. A. Jo dana? Vin anys (1931) de Ra ael Tasis, Vida p uada (1932) de Josep M." de 12. T.G.. Dis ic e V. .La Publici a a (24-11- 1929). 13. Jus CABOT, Els llib es. Li e a u a del dis- ic e V... pe o bona, a . ci . 14. R. Lum, Li e a u a immo al, *Mi ado * 11, núm. 16 (16- -1929), p. 4. 15. A.F., Una no e ia po nog d ica, pe a o !, aMi ado a 11, núm. 51 (16-1-1930), p. 4. 118 No es i essenyes Saga a, Te esa o la ida amo osa &una dona (1932) de Ca me Mon o iol, Pina, la i aliana del dancing (1933) de Pe e Co ominas i Les algues oges (1934) de Ma ia Te esa Ve ne . Pe que aques a p oli e ació? Pe que el ema ehicula la p oblemi ica cen al de la no ella psicolbgica de l'epoca que el mo alisme pe i - bu gks, de cu a olada, és incapac de plan e- ja di ec amen . M'explico: Tasis comen a a que o es aques es ob es que in odueixen emes de la « ida noc u na» s'empa en en «amb aquella no ella mode na que especula amb els can is de la psicologia collec i a, les a iacions del codi mo al de la nos a socie a , la insolida i a la en de la no a gene ació, dinimica i desp eocupada, amb les que l'han p e~edi ».~l Va iacions del codi mo al: a ia- cions del codi de la mo al sexual i c isi de In amília adicional. Aques és el ema, un ema que es locali za en nig de la bona socie- a , pe o que, pe e -lo p esen able, cal des- placa cap a al es sec o s. A En ic de Fuen es, en els p ime s anys anys de segle, l'in en de p esen a l'a no Uiu e en e dues pe sones «no mals», a Ro- mdn ics d'a a, li ha ia cos a ompli 519 pagines de jus i icacions i d'ideali zacions que el duien a la conclusió que de es no se eix eni au ombbil si els camins no són p epa a s pe a oda -hi. Vin -i-cinc anys més a d, sembla com si els camins ossin ja desb ossz s: quan C. A. Jo dana p esen a, a «Mi ado », Te esa d'U be illes, que ell ma- eix ha ia adui , explica que, malg a la «pe dua illegal del ad ina ge», la noia oman «pu a», cosa que desencadena la agedia, o i que «l'ad oca de enso del món social, da an del cas de Te esa, no pod ia pas gi a l'acusació con a aques a».17 Aixb esc iu Jo - dana, pe o a la no ella que publica aquell ma eix any, Una mena d'amo , una no ella e b ica asskp ica, con e eix la p o agonis a en una co is a que «a o ga» a o s. L'ob a i el enomen que es ic assenyalan han es a es- udia s pe Ma ia Campillo, la aual ha ema - ca que Ha dy, D. H. Law ence i A hu Schni zle (a La senyo a Be a Ga lan) p G posa en un can i en la mo ali a sexual «dins» de la socie a «no mal».18 La no ella ca alana, en can i, «desplaca» el p oblema cap a dis ic e cinqu?, on po pa la de sexe sense escandali za . Fixem-nos que Fanny, de Ca les Solde ila, és el esul a de la con- luencia auma ica de o s aques s pun s: plan eja el ema de la &dua de la i gini a 16. R. T~s s. Una isi6 de coniun .... o . ci .. p. 119. 17. C. A. JORNADA, Els llib es. Tho nas Ha dy: Te esa dels Ube illes, «Mi ado * I, núm. 34 (19- IK-1929), p. 4. . 18. Ma ia CAMPILLO, Si uacid i sen i d'dna en una noia de bona amília bu gesa, cui a (llegeix les da e s no e a s, com Noc u n, de F ank Swinne on), que ha ia ja (e oca B uges) i és sensible i esponsable. Pe b, ai las!, la se a amília s'ha a niina i es guanya la ida en el music-hall. 1, enca a, quan des- p és de mol s p oblemes, pe d la i gini a , sap -i ho assumeix- que ha pe du ambé l'hono abili a . Pe aixb enuncia a casa -se, en un da e ges de digni a . Pe al es ies, que no in e esen al ema que p esen o, Ma ia Te esa Ve ne i, pa cial- men , Ca me Mon o iol, escapa an d'aques esquema. 1 ambé hi escapa -bé que aques sí que ens in e esa- Josep M." de Saga a, el qual, amb una ac i ud de menysp eu pe la men ali a pe i a bu gesa, ce ca escindol amb la p esen ació de les a en u es sexuals de Guillem de Llobe ola i de Ma ia Lluisa de Llobe ola. En o cas, Saga a u ili za el dis ic e cinque com a con apun pe desco- b i la jugada dels seus pe sona ges, que és ambé la jugada de la no ella de l'epoca: on s'amaga l'au en ica degene ació no és al dis- ic e cinquk; allb, diu, «és la in ini a is esa de la ca n», pe que el ici, con es an a i - ma i amen la p egun a de Teodo a, «el ici som pe exemple nosal es». 1 és que, en e ec e, el ici o, simplemen , les a iacions del codi mo al (que pe a les men ali a s le- í iques no són al a cosa que ici) neixen i es eali zen a l'eixample o més amun , pe o se si uen al dis ic e cinque. Pe aixb no é o a la aó Jus Cabo quan diu que el dis ic e cinque és an in e essan com qualse ol al e dis ic e. Ho és més, d'in e essan : és el ep e, la camb a osca, pe a una no ella que s'es- o ca pe inco po a nous emes, no es p eo- cupacions i nous pun s de is a, o pagan el p eu de l'accep abili a . Pe al que Ca a- lunya, de dia, ingui la ca a ne a, cal «ama- ga » a la osca o el que l'emb u a. La mo al adicional, d'aixb, en deia «el mal meno »: g icies a ell, Ba celona és bona. 1 és que, com a Mo de dama, Viole a de Palma s'es i al dis ic e cinque i dona Obdúlia de Mon - cada iu al seu palau, a Mallo ca. Cada Ob- dúlia é la se a Viole a; cada Ba celona, el seu ba i xinks. El ma eix, al capda all, que els ancesos si ua en al sud, a 1'Espagne o -embolica que a o - a Ba celone, pe al de nlan eni ben g an la F anca. Una i al es, cadascun pel seu comp e bé que de mane a semblan , paga en el delme a les con en- cions, a unes ma eixes con encions, que és a sabe pe que, coincidien en el dis ic e cinquk ba celoní. mena d'amo de C. A. Jo dana, ~Els Ma gesa núm. 11 (se emb e 1977). ps. 101-109. EIs Ma ges, 26. 1982 119