"Hi" datiu inanimat

Notes <<Hi>> datiu inanimat, per Gewtnza Rigau i Oliver L'existincia en catalh d'un prononl hi en te indirecte és sempre un sintagma nominal substitució d'objectes indirectes inanimats,' animat introduit per a.6 A la gramhtica pbstumassa sovint esquivada -si no sistemhticama de Fabra, per posar un cas, tots els exemment proscritapels gramitics, m'ha suggeples adduits són datius animats. Tanmateix, és rit algunes observacions, potser útils, que exveritat que molts dels verbs que regeixen daposaré breument. tiu, com telefonar, explicav, dir, regalar, esI. Tant P. Fabra' com A. M. Badia,), J. cviure, concedir, etc., el solen exigir animat. I Marvh4 i J. Solh5 han indicat -implícitament que, si alguna vegada hi apareix un datiu inao amb totes les lletresque en catal l'objecnimat, aixb és degut a personificacions del tipus dc 1. No tractaré aquí de la substitució de li (1) a. ~'~l~~ld~ ha un orgue a la parper hi quan el pronom de datiu es combina amb rbquia el, la, els i les. Tampoc no parlar6 de :'%pari- & de hi en lloc de li quan el direc. b. Han Llegat tres incunables a la Univerte és un pronom de primera o segona persona, sitat com el famós exemple Eix van presentar al Marc. Han ofert vint autobusos a la ciutzt, qirks, on el datiu no és representat per li, fet que alteraria el significat de la frase (Me li van on els objectes indirectes es com presentar), sin6 per hi: M'hi van presentar. 2, P. FABRA, Gramútica de la lengua catalaanimats: es sobreentén, respectivament, als (Barcelona 1912) i Gram&ica (Barce- ,?a~r04"ian~, als univef'sitaf'is, als ciutadans. lona 1956). Per aixb a (2) els pronominalitzem per li: 3. A. M. BADIA I MARGARIT, Gramdtica catalana (Madrid 1962). 4. J. MARVA, Curs Superior de Gramcitica Ca6. Alguns d'aquests autors han considerat talana (Barcelona 1968). que l'objecte indirecw, donada la seva proxi5. J. SOLA, Estudis de Sintaxi Catalana, vol. mitat semantica amb el con~plement de finalitat I1 (Barcelona 1973). o destinaci6, pot ser introduit per per a. Els AIarges, 12. 1978. 99 (2) a. A la parrbquia, l'alcalde li ha regalat un orgue b. A la Universitat, li han llegat tres incunables c. A la ciutat, li han ofert vint autobusos. l'erb aquest sobreentltes no sempre es pot mantenir. Considerem per exemple les frases O), en les quals i'objecte indirecte és un sintagma nominal inanimat precedit per la preposició a: (3) a. El pare dóna corda ai reliotge de la sala b. Cal concedir importincia als assumptes econbmics c. Apliquem les arts a la indústria! Tots els seus complements indirectes, tant si són singular com plural, es poden representar pel pronom hi: (4) a. El pare hi dóna corda ' b. Cal concedir-hi importincia c. Apliquem-hi les arts! Sembla raonable, doncs, dir que el catali distingeix entre objecte indirecte animat, pronominalitzable per li/els, i objecte indirecte inanimat, pronominalitzable per hi. 11. Per6 J. Soli, que tanmateix admet la distinció entre animat -representable per li/elsi inanimat -representable per hi-, atribueix a hi una funció locativa i no pas d'objecte indirecte (una funció, per tant, diversa de la de lilels). Ara bé, segons aixb hauríem de donar dues anilisis diferents de frases com les de (5), que només divergeixen pel tret animatlinanimat del seu sintagma preposicional: (5) a. Trobaré un punt flac a en Pere b. Li trobaré un punt flac c. Trobaré un punt flac a l'edifici d. Ili trobaré un punt flac e. El vailet dóna cops a en Pere f. El vailet li dóna cops g. El vailet dóna cops a la taula h. El vailet hi dóna cops. I, encara, Solh explica frases amb el sintagma preposicional personificat, com (6) A la taula, el vailet li dóna cops, dwnt que <res tracta del fenomen d'identificació entre complement indirecte i lloc, que 7. En el cas que al rellotge de la sala es pronoillinalitzes en li (El pare li dóna corda) hi hauria hagut una personificació de rellotge. s'escau amb verbs que s'hi presten),.' D'acord amb aquest parer, donaríem descripcions diverses de frases estructuralment identiques, ts a dir, en una mateixa frase el sintagma preposicional seria un datiu reclamat pel verb si es tractava d'un animat, i un locatiu si es tractava d'un inanimat! D'altra banda, com podríem explicar, aleshores, I'aparició de hi a (7b)? (7) a. A la meva filla, li dedico molt de temps b. A aixb, hi dedico molt de temps. També representaria un locatiu? O bé aquesta aparició prové de la proximitat semintica de dedicar amb dedicar-se a, un verb que regeix complement pronominalitzable oer hz? Perb l'explicació només valdria, també, en el cas de verbs que s'hi prestessin.. . 111. Penso que aquests fets es poden justificar d'una forma més general i senzilla amb el recurs a un pronom hi que representa objectes indirectes inanimats. Una explicació gens recent, per cert, a la qual A. Par ja hi dedich més d'un parigraf: <Mes hi supleix a pler la preposició a, qui, a més del ablatiu, omple en nostre romanc les funcions de datiu, en qual cas la segueix noresmenys aquell pronom. Emperb, axís com pera I'abIatiu sa extensió abasta tots 10s pronoms indistinctament, en datiu l'ús de hi resta quelcom més confinat. Lo catalh té en dit cas l'iton ben característich li, I'ús del qual es romangut exclusiu pera'l masculí y'l femení, co es, pera designar ens animats, o, si's refereix a coses, pera considerarles com a personificades. Mes pera'l neutre no esmercem pas li, y aquest domini datiu es 10 conquerit totalment ber hi. Aquesta distincció la servem fidelment avui mateix, y axís dihem: Li he de dir auelcom (a ella). No hi tinch res qsle dir (a a~b)., I, un cop comentades les frases de Bernat Metge amb els hi referits a pronoms neutres o a noms de cosa, Par rebla: aCom era d'esperar, no hi ha ningun passatge ahmt hi en datiu faci referencia a Dersona, 50 es, hagi pres 10 lloch de li.)," Més encara, la funció dativa de hi, segons Par, és ala clau desllorigadora de la substitució de li per hi quan aquell va immediatament seguit d'un altre pronom iton en accusatiu de tercera persona 10, la, los, les.), " També G. Ferrater observi aquest fet, 8. S. SOLA, op. cit. nota 46 del cap. V. També, a la pigina 16, escriu: "Hi ha constituents (...) que admeten diferent tracte (N,, C) segons la consideració semantica que els apliquem (...) (un tortell:) no lilhi farem gaire mal, tan pocu colla". 9. A. PAR, Sintaxi Catalana (Halle-Barcelona 1923). p. 31. 10. A. PAR, OP. cit., p. 33. 11. A. PAR, OP. cit., nota 1 de la p. 31 Notes malgrat que s'estengué ben poc a comentar-10: ctHi representa també els objectes indirectes inanimats (a aixci, hi dedico molt de temps), que el castelli, per exemple, no pot representar per cap pronom.>> l2 IV. He aplegat en aquest sentit alguns arguments que mostren, en frases com (5d) i (5h), la substitució per part de hi d'un objecte indirecte inanimat (i no pas forcosament d'un locatiu). Els exposo tot seguit. 1. Com moltes d'altres llengües, el catali permet d'obtenir, arran d'expressions formades per verb + objecte directe, i mitjanCant uns procediments lingüístics que ara no són del cas, u11 dl verb que en recull el significat. Així. donar cops* colpejar, treure la rlosca 3 escloscar, treure la pols + espolsar, fer la vora-+ voretar, etc. Aleshores, I'objecte indirecte (8a) sol esdevenir objecte directe de la nova frase: com a (8c). (8) a. En Pere fa petons a la nena b. En Pere li fa petons c. En Pere petoneja la nena d. En Pere la petoneja. En canvi, quan la frase porta un complement locatiu, malgrat que verb i objecte directe s'hagin integrat, el locatiu resta idsntic: (9) a. En Pere fa un viatge a Roma b. En Pere hi fa un viatge c. En Pere viatja a Roma d. En Pere hi viatja. També podem considerar frases el sintag ma preposicional de les quals sigui conflictiu: (10) a. El vailet dóna cops a la nena b. El vailet li dóna cops c. El vailet colpeja la nena d. El vailet la colpeja e. El vailet dóna cops a la taula f. El vailet hi dóna cops n. El vailet colpeja la taula h. El vailet la colpeja, i hi observem que a la taula es comporta com a la nena. Aixb mateix és encara confirmat en frases que contenen tant un complement conflictiu com un locatiu: (11) a. Hom dóna carena a la nau a la drassana 12. Cf. Gran enciclopedia catalana, vol. IV, s.v. ccatali (L'estructura sintktica).. Sorprenentment, a la vey hi de la mateixa GEC hom no recull aquest valor de datiu inanimat. 13. Dec aquesta observaci6 al Dr. F. Marsa (curs de Estructura sintáctica del español, 1970-71 a la Universitat de Barcelona). b. Hom hi dóna carena a la drassana c. Hom hi dóna carena a la nau, en les quaIs tots dos complements són pronominalitzables per hi.l4 Ara bé, quan donar cavena esdevé carenar, els mateixos complements es comporten d'una manera rzdicalment diversa: (12) a. Hom carena la nau a la drassana b. Hom la carena a la drassana c. Hom hi carena la nau d. Hom la hi carena. En aquest cas la nau és representable per un pronom &objecte directe, mentre que a la rlrnsscna manté la pronominalització per hi, amb funció locativa. Igualment, a (13) a. El cadiraire posa un seient de balca a la cadira en un racó de l'obrador b. El cadiraire embalca la cadira en un racó de l'obrador c. El cadiraire I'embalca en un racó de l'obrador d. El cadiraire la hi embalca, només a la cadira pot esdevenir objecte directe &embalcar. El fet que a la cadira es comporti com objecte indirecte ens mostra, per tant, que no es tracta d'un locatiu, com ez un racó de l'obrador, sinó d'un obiecte indirecte. 2. De l'existencia d'objectes indirectes inanimats, distints dels complements locatius. ens en forneix una altra prova la incapacitat dels datius d'anar introduits per la preposició en, fins i tot quan en introdueix un locatiu: (14) a. L'excursionista va posar uns peda~os a una tenda de campanya b. L'excursionista va apeda~ar una tenda de campanya c. L'excursionista va posar uns pedacos en una tenda de campanya. Que r? una tenda de campanya, de (14a), és un objecte indirecte ens ho demostra el fet que a (14b) esdevingui abjecte directe i que admeti únicament la preposició a. I és obvi el canvi de significat a (14c), en que I'aparició de en fa comportar el sintagma nominal com un locatiu. 3. En les preguntes entorn d'un obiecte indirecte apareix, precedit de la preposició a, el pronom qui si es tracta d'un animat, i que si es tracta d'un inanimat. La no aparició de l'interrogatiu qui en ocasió de locatius, com es pot comprovar a (15), resulta una prova més a favor de I'exist&ncia d'objectes indirectes inanimats: 14. Si bé ambdós alhora no poden aparsixer pronominalitzats: "Hom fii hi ddrza carena. Els Mauges. 12. $978. (15) a. El ferrer clava cops de mall al ferro roent b. A que clava cops de mall el fcrrer? c. A la fornal. el ferrer clava co~s de maii d. "A qu& clara cops de mall el fcrrer? 4. La coordinació, possible només entre clcments de la mateixa classe, ens suggereix encara un altre argument en aquest sentit. Gs cvidcnt, segons es despren de (l6), que la tanmateix gramatical coordinació dc locatius esdevé agramatical en el cas de la coordinació d'un locatiu amb un complement conflictiu: (16) n. La damiselia fa calats al balneari i 3 la platja b. " La damiselrla fa calats al mocador i al balneari Per altra banda, (17) ens mostra que la coordinació d'un complement conflictiu amb un datiu és perfectament gramatical: (17) La darnisella fa petons al jovencell i al mocador Em sembla que els fets acabats d'exposar permeten de concloure que, en catalh, es distingeix l'objecte indirecte antmat, que es pronominalitza per li/els, de l'objecte indirecte inanimat, el qual es pronominalitza per hi. El premi <(Victor Catali),: una aproximació al conte catnlh sota el franquisme, per E~zvic 3021. Per tal d'obrir un possible debat sobre la narrativa catalana m'ha semblat convenient portar a aquestes pigines una skrie de notes sobre l'evolució del conte catalh, de la postguerra engh, prenent com a punt de referi-ncia un dels premis literaris dedicats al conte que més ressb han tingut en totes les terres catalanes. Ara que sembla tancada una etapa de la nostra histbria recent, potser és arribat el moment d'iniciar reflexions com la present que, amb els inconvenients deguts a les limitacions d'espai i a la poca distaccia histbrica, poden suggerir un camí per contdbuir a l'anilisi de l'evolució de la cultura catalana durant aquesta &poca difícil. Aquesta nota pretén, per tant, indicar algunes línies de treball, segons les quals es pugui estudiar el conte catalh contemporani, o si mis no, reclamar l'atenció sobre un genere de les nostres lletres bastant oblidat. El conte ha estat considerat durant molt temps com un genere literari menor,' el ger. mh petit de la novella. Alguns autors consideren que són contes aquelles provatures 1. Aquesta minor3tat ha estat declarada (a títol d'exemple) per un dels crítics que ha dedicat mis atenció al gknere, Joan TRIADI~, El conte, gran deslleretat de l'pdició catalana. Panorama de itarració breu, .Serra d'Or,,, xrv (1972), ps. 683685. I per un dels Lrbrics de la literatura mes coneguts: Wolfgang KAYSER, Interpretacicin y aizálisis tle la obrn Iztt?*.oria (Madrid 1972). p. 489. realitzades que, per alguna raó desconeguda, no han arribat a convertir-se en nc~elles.~ Estiguem o no d'acord amb aquesta teoria, cal reconsixer que els estudis crítics dedicats al conte són menys nombrosos que els dedicats a la novella, i la nostra literatura no és una excepció. Pocs són els autors de contes com Julio Cortázar, que, a més d'escriure'n, ha teoritzat sobre el g&nere i en reivindica la importhncia.' Des de la publicació, l'any 1950, de 1'Antologia de contistes catalans 1850-1950, de Joan Triadú; pocs (o cap) han estat els es2. Vegeu, per exemple, les declaracions de Gabriel Janer Manila rrcollides per Guillem Jordi Ge.\sr.~s, La novn r.il de Santa Llúcia, .Serra d'Ora, XIV (1972). p. 22. 3. Julio CORTAZAR, El poeta, el narrador, el critico, dins Edgar Allan POE, Ensayos críticos (Madrid, 1973). .La 'ficacia de un cuento depende de su intensidad como acaecimiento puro, es decir, que todo comentario al acaecimiento en si (y que en forma de descripciones preparatouias, didlogos inavgirznles, consideraciones a posteriori alimeiztan el cuerpo de una novela y de un ntal cuento) debe ser radicalmente suprintido. Cada palabra debe confluir, conct~rrir al acontecimiento, a la cosa que ocvrre, y esta cosa que occirre debe ser sólo acaeciiniento y ito alegoría~ (ps. 34-35). 4. Joan TRTADST, Antologia de contistes calalans. 1950-1950 (Barcrlona 1950).