Francesc Calça: Poemes

Francesc Cal~a: Poemes a cura de yoaquim Molas En el segle XVI, el pensament literari del país fou el resultat &una colla de ruptures i de desigualtats: de substitucions i de buits. Abans de tot, els tractats de poittica i de retbrica. Els humanistes i, més en concret, Joan Lluís Vives, Pere Joan Nunyes i Frederic Furi6 i Ceriols insistiren en l'aniilisi dels models clhssics i, fora d'alguna al.lusió subalterna, ignoraren en bloc la producció en llengua vulgar. I, per tant, no exerciren, malgrat les idees posades en joc, cap influitncia apreciable en la literatura militant: la moderna. Altrament, els poetes, abandonats a ells mateixos, tendiren a treballar amb les poittiques i les retbriques italianes o, almenys, elaboraren uns models a partir &una priictica concreta: la petrarquista. 0, a1 contrari, intentaren de conservar, sovint en termes politmics, la tradició trobadoresca. El 1538, Francesc &Olesa compongué I'única preceptiva coneguda: la Nova art de trobar. Una preceptiva que, a despit d'algunes notes de modernitat -utilització d'Horaci i de Nebrija, consciencia de la perfecció formal, etc.-, repetí, amb tota la bona fe del cas, les velles doctrines de la Gaia Ciitncia: L'art estava sepultada en sepulcre lemosí. Mas are desenterrada y molt ben afaylonada per a tot bon us y fi la vos dona un mallorquí.' 1. F. D'OLESA, La nova art de trobar, dins Poéticas catalanas d'en Berenguer de Noya y Francesch de Olesa. Ara novament estampades per En G. LLABRÉS Y QUINTANA, Barcelona-Palma de Mallorca, 1909, p. 50. Els Marges, 14. 1978. 77 Uns anys després, el 1565, un altre poeta, Pere Serafi, contracti la publicació de dos llibres lírics i d'una Arte poética, composta, aquesta, com un dels llibres lírics, <(en romance castellano)>.' Dels tres, tanmateix, només n'arribh a sortir un: el de poemes catalans. Uns poemes que, en conjunt, constitueixen una mena de terme mig entre la poetica trobadoresca i la nova del Renaixement. Aquest terme mig ¿fou el que codifich amb tots els ets i uts en el text contractat? En tout cas, la de Serafí és la primera preceptiva castellana escrita després de Garcilaso, més exactament, després de la publicada per Juan del Encina el 1496. I, doncs, és anterior en més de setze anys a la de Miguel Sánchez de Lima. Altrament, els humanistes i els poetes completaren les seves anhlisis a través d'altres canals. En efecte: els humanistes, com Martí Ivarra o Lluís Joan Vileta, editaren -i comentarenalguns textos de l'antiguitat ckssica. I fins, com el mateix Ivarra, Antic Roca o Joan Bonllavi, n'editaren de catalans. En segon lloc, hom, grhcies als certamens lírics, desenrotllh alguns generes tebrics, o valoratius, més o menys tipificats: els cartells de convocatbria, les sentencies i els vexdmens. En tercer lloc, comenta llibres concrets, i fins plantejh qüestions d'abast general, a través de les aprovacions, de les dedicatbries o dels poemes laudatoris que figuraven al davant de moltes obres. Val a dir que, en conjunt, són, certimens i textos laudatoris, a meitat de camí de la cortesia i de la crítica i que, per tant, resulten forga convencionals. Perb, molt sovint, recolliren o, al revés, provocaren autentics estats d'opinió. Fou el cas, per exemple, d'una carta de Joan Bosch: l'adregada a la duquessa de Somma, que obre el llibre segon de les seves Obras. Una carta que constitueix el punt d'arrencada de tota la poesia castellana del Segle d'Or! I, per últim, alguns autors aprofitaren els poemes o les novelles per desenrotllar les seves propostes tebriques i/o judicar la producció dels seus coHegues. Gaspar Gil Polo, poso per cas, compongué, fidel a la tradició del gknere i per a la seva Diana, un <<Canto de Turia)>. Un cant que és un veritable inventari de la literatura espanyola, amb menció especial per a les lletres valencianes. De fet, a través de les preceptives o d'aquests canals, debateren, els uns i els altres, una serie de problemes que caldria examinar amb un mínim de detall: el conflicte, anava a dir renaixentista, de les llengües i, de manera correlativa, l'abandó de la catalana, la validesa de les propostes platbniques o de les aristotkliques, la defensa de les doctrines de la Gaia Cihncia, la identificació d'aquestes amb la llengua catalana, l'ada~tació dels models italians o castellans, etc. Entre els problemes, n'hi hagué un de central: la interpretació &Ausias March. En efecte: el grup de Ferran Folch de Cardona, duc de Somma, i, més exactament, Joan Bosch elabora una interpretació d'abast modern: renaixentista. Una interpretació que, grhcies a Garcilaso, ingressa amb autkntica fortuna en les lletres castellanes del Segle d'Or: Jorge de Montemayor, Gutierre de Cetina, Sánchez de las Brozas, Fernando de Herrera, conde de Villamediana.. . En canvi, per al gros dels escoliastes, fou, Ausias, una mena de símbol: de símbol de la llengua i de la Gaia Ciencia. Així, Marc Antoni Camós es justifich, en La fuente deseada, d'haver substitui't per la castellana la seva llengua materna: la catalana. I, la justificació, l'adregh a Ausias, que, com a símbol, se li havia presentat 2. Cf. J. M. MADURELL MARIMON, Pedro Nunyes y Enrique Fernandes, pintores de retablos. (Notas para la historia de la pintura catalana de la primera rnitad del siglo WI), <<Anales y Boletín de 10s Museos de Arte de Barcelona* (1944), p. 194. Un any abans, el 1564, Serafí havia obtingut, ja, el privilegi reial de publicaci6; cf. MADURELL, Algunas antiguas edicioner barcelonesas de libros (1502-1704), ({BRABLB,, XXIV (1951-52), ps. 140-41 i 161-62. Sobre els segles XVI-XVII diriendo: ~poco crees que te amengua averte de la patria enagenado, sacando tu concepto en otra leng~a?~ Altrament, la majoria dels poetes no modifich la lectura medieval o, en tot cas, tendí a dessucar-la: Pere Serafí, Joan Pujol, Joan Ferrandis &Heredia, etc. Val a dir que, de tots, el primer, per edat i per formació, fou qui proposi una lectura més prbxima a la de Bosch i el seu grup: més moderna. I que Lluís Joan Vileta i Joan Pujol, segons Karl-Heinz Anton; intentaren, a partir de la Contrareforma, una reinterpretació ideolbgica. Una reinterpretació que, a la ilarga, naufragi. * Francesc Calca fou un dels personatges més decisius d'aquest panorama. 0, almenys, d'alguns dels seus sectors: els més tradicionals. Nasqué, Calca, a Barcelona, cap a l'any 1518; mori, també a Barcelona, el dia 3 de gener de 1603. <(Divendres a 3 -diu Jeroni Pujades-,' morí mossi:n Francesch Calca, cavaller, ciutadh de Barcelona, ya nonagenari o de 85 anys. Havia perduda la vista, de vellesa y studi.)> I afegeix: <(Era estat soldat y molt bon studiant, perqui: era mestre en arts, bachiller en theologia, gran llatí, bon rethbrich, savi en dret. Versat en hebreu, chaldeu y grech, bon poeta, curiós en humanitat, fel historiador, y saxí compongué un libre de Catalbnia y traqi 10 orde dels comtes de Barcelona, que estan en la sala gran de la Diputació. Cada dia se trobava en actes públichs literals, argüia y se vestia la toga usque ad ultium vite, fins a 19 de dezembre passat en aquella jornada de la Univer~itat.~ Y axí és reputat entre 10s hbmens illustres, més per les lletres que per les armes. Fou soterrat 10 endemh en la Seu.)> En efecte: Calca fou un tipus brillant. No tinc cap dada sobre les seves activitats bi:Uiques, fora de la seva condició de cavaller. Estudih, segons que sembla, amb un humanista famós, Martí Ivarra, que treballava com a professor privat de la noblesa i de l'alta burgesia barcelonines i que, de manera irregular, dona classe a 1'Estudi General.' El 1544-45, inicii, com a professor dels estudis &Art, la seva carrera universit~ria.Vorma part dels tribunals que concediren el Mestratge en Arts a Lluís Joan Vileta (1546)' i a Antic Roca (1555);" el 1554, exercia de preceptor de filosofia1' i consta, tres anys després, com a tresorer: com a tresorer de la universitat." El 1564, gracies a 3. Citat per J. RUBI~ BALAGUER, Literatura catalana, dins Historia general de las Literaturas hispánicas, vol. 111 (Barcelona 1953), p. 890. 4. J. PUJOL, Obra poktica, a cura de Karl-Heinz ANTON (Barcelona 1970), ps. 9-10. 5. Dietari de Jeroni Pujades, edició a cura de J. M. CASAS HOMS, vol. I (1601-1605) (Barcelona 1975), ps. 231-32. 6. Sobre aquests fets, cf. ibid., ps. 229-30. 7. Ivarra fou professor de gramhtica a 1'Estudi General, de Barcelona, els cursos 1508-09 i 1510-11 com a Batxiller en Arts i, ja com a Mestre, del 1515-16 al 1522-24, esporhdicament els cursos 1531-32 i 1533-34 i, de manera fixa, des del 1541-42 o, almenys, des de la reestructuració de I'Estudi, el 1544-45, fins al 1556-57. A mis, el 1532, fundi una societat destinada a Sensenyament dels estudis humanístics. Cf., sobre aquesta qüestió, J. M. MADURELL MARIMON - C. DE DALMASES, S. I., Jeroni Ard?uol, maestro de san Ignacio, y la enseñanxa de las humanidades en Barcelona de 1508 a 1544, <(Archivum Historicum Societatis Iesun, xxxv11 (1968), ps. 370-406. 8. AHPB. Toan Lunes. Uig. 6. f. 21. 9. J. M. M DUR ELL MARGION, Luis Juan Vileta, <<AST,>, xxxvr~ (1964), 31. 10. AHPB. Joan Lunes, liig. 6, f. 68. 11. AHPB. Joan Lunes, ilig. 6, f. 57. 12. AHPB. Joan Lunes, ilig. 6, f. 82. Els Marges, 14. 1978. una colla de canvis produ'its en l'entitat, obtingué, finalment, una citedra: la de retbrica.') Ben aviat, alterni la docencia amb la investigació histbrica i, més esporidicament, amb la correcció de textos i la redacció de poemes. Així, el 1559, compongué, per al discurs De beato Luca Concio, de Lloreng Valentí, abat de Camprodon, un poema en llatí. El 1560, intervingué en la darrera edició clissica d'Ausias March: la preparada per Antic Roca i impresa per Claudi Bornat. I, entre 1564 i 1602, publici un bon nombre de poemes laudatoris en obres d'Antic Roca, d'Antoni de Lofrasso, de Pere Calders, de Tomis de Trujillo, de Salvador Pons, d'Onofre Manescal.. . Altrament, el 1577, tingué cura de l'edició d'una obra de Cosme Damii Hortoli: l'exposició del Cdntic dels dntics.l4 I, el 1558, doni a l'estampa part de la seva obra més important: el De Catalonia liber primus. Una crbnica que, en conjunt, constava de cinc llibres i que havia compost amb una idea ben definida: la de donar a conhixer Catalunya i, més concretament, les seves ignorades glbries. Els quatre llibres perduts, amb tot, conegueren una certa difusió al seu temps. I, així, Josep Iglésies, grhcies a Onofre Manescal i a Pere Gil, ha pogut deduir-ne alguns aspectes del contingut i remarcar-ne, alhora, la importincia.15 Cal~a, amb aquesta doble activitat de professor i d'humanista, assolí un lloc &excepció en la vida cultural barcelonina. <(Cavallero illustre en lenguas y rethórica --diu un coetani-,'6 y en todo género de sciencias doctissimo, estrella de la Universidad resp1andeciente.n El 1570, per exemple, Antic Roca li dedicb un dels seus treballs aristotelics: In Aristotelis posteriorem Analysin doctissimae ac elegantissimae praelectiones. Tres anys després, un novellista algueres, Antoni de Lofrasso, canti amb hmfasi les exceU&ncies de la seva producció poetica: Si 10s de Grecia y Mantua an merecido, cada qual, fama de ser glorioso, con razdn sóis al mundo más famoso dellos, pues más grado havéis adquirido. De vuestra musa el verso tan sentido en 10 más alto le vemos dichoso, de las heroicas obras vitorioso, que nuestro siglo tenéis ya rendido. En un rico catálogo preciado, vi unas letras de oro publicando vuestro valor, saber, ventura y suerte. Dizen: Francisco Calca es coronado de laurel, palma, olivo, pues triunphando está su immorta2 fama en vida y muerte." 13. AHPB. Estudi General, serie XVIII, 1, f. 52. 14. T. M. MADURELL I MARIMON. Claudi Bornat (Barcelona 1973). DS. 56-7, Cf. els ,, - . . docs. a fes ps. 227-29 i 238-42, esp. 240. 15. J. IGLÉSIES, Pere Gil, S. 1. (1551-1622) i la seva Geografia de Catalanya (Barcelona 1949), ps. 83-86. Segons Iglbsies, la importincia dels aspectes dedults resideix en el fet d'haver dividit Catalunya en regions naturals, o comarques. 16. D. J. DE JORBA, Descripcion de las excellencias de la muy insigne Ciudad de Barcelona (Barcelona 1589). Cito per I'ed. facsímil d'E. Moliné y Brasés (Barcelona 1928), p. 29v. 17. A. DE LOFRASSO, LOS dier libros de Fortuna &Amor (Barcelona 1573), p. 7v. 80 Sobre els segles XVI-XVII 1 El 1580, figurh, al costat d'un tal Dr. Mir i del tebleg Lluís Joan Vileta, en el jurat &un dels certhmens lírics més importants del Cinc-cents: el de la immortalitat de l'hnima, <<publicat la tercera festa de Pasqua de Ressurrecció en 10 monestir de Hierusalem)>, de Barcelona." Dos anys després, consta entre els amics d'un illustre hellenista, Pere Gales, que, per les seves aficions calvinistes, havia de morir de mala manera: a les presons de la Inquisició, a Saragossa. I que, aquell mateix any, potser realitzh, no sé si per raons &estudi, un viatge a Roma." El 1588, compongué una mena d'epístola llatina a un altre humanista conspicu: Joan Cristbfor Calvet d'Estrella. Un humanista, aquest, amb el qual el trobem, ja, vagament relacionat molt abans, el 1564; i que formava part dels cercles més tancats de la cort dels Austries. <(Quid rerum faciam poteris, Calvete, rogare, / cttm sic conticeam, scribere nilque vides.)> El buit de producció, l'atribu'ia a una de les empreses de les quals se sentia més orgullós i que, al capdavall, li dona més audihncia ciutadana. En efecte: el 1587, la Diputaci6 General de Catalunya havia contractat un pintor italih, Felip Ariosto, perquk pintés, <(en la sala de brassos de la casa de la DeputaciÓ)>, els retrats dels monarques catalans. I Calca, <<com a persona molt entesa en coses de coroniques>>, havia estat designat com a <<ordenador y descriptor dels quadros)>.*' I, poc abans de morir, el 1601, encara fou membre del jurat d'un certamen literari: el convocat amb motiu de les festes celebrades a Barcelona per la canonització de sant Ramon de Penyafort. I, com a sentencia del certamen, compongué el text de teoria més important que ens ha dei~at.~' Els poemes de Calca o, almenys, els que conec U són de carhcter estrictament llibresc. I, així, malgrat no disposar de cap dada sobre el contingut de les seves 18. Libel1 de la inmortalitat de l'ánima nostra. Publicat la tercera festa de Pasqua de Resurrecci6 en 10 monestir de Hierusalem de la present Ciutat de Barcelona, en 10 presznt any de 1580. Lo dona á la estampa ara per primera vegada ... En Gayetá VIDAL Y VALENCIANO (Barcelona 1872). Segons RUBI~, HGLH, 111, 899, Calg ctquiso probablemente infundir al certamen su entusiasmo por I'art molt singular de Gaya scientian. 19. Pere Gales, en una carta datada a Pbdua el 2-IX-1582 i dirigida al secretari d'htoni Agustí, Martí de Baylo, deia: ccyo hazia cuenta de screvir a Mossen Calqa, pero por 10 que el me dixo, creo esta ya en Roma, y aunque este ahi, baria mal suplicar esto a otro Que a V. M.)> Cf. A. MOREL-FATIO, L'humaniste hétérodoxe catalan Pedro Galés, dins Etades sur L'Espagne; vol. IV (París 1925), ps. 259-60. 20. En efecte: YArithmética, #Antic Roca, és dedicada a Calvet $Estrella i, d'altra banda, contC un poema laudatori de Calca. 21. T. PUIG I CADAFALCH-T. MIRET Y SANS, El Palau de la Diputació General de Catalunyá, <(Anuari de 1'1nstitut d'Estudis Catalahsn, 111 (1909-10), ps.^456-63. 22. A més de les ressenyades, hom ha parlat d'altres possibles obres de Calca. El 1946, Maduren publica un document, de 1618, que fa referkncia a ctnonnullis quaternis vetustissimis)> d'un Nobiliari, ccque fuerunt [...I magnifici domini Francisci Calqan. Perb, com ja remarcb, el Nobiliari podia ésser obra de Calqa o bé de la seva propietat. I, al capdavall, sembla decantar-se per la segona hipbtesi (Las actas notariales certificatorias de la exhibicidn de antiguos nobiliarios, ccLa Notaria,,, LXXXI, 1946, ps. 5-6 i 7-8 de la sep.). Altrament, Amadeu Pagks i, amb ell, J. M. Miquel i Vergés confongueren Calqa amb un collega seu, Francesc Clusa, i li atribuüen I'obra que aquest havia fet en collaboració amb Antic Roca: Lexicon latino catalanum (Barcelona 1560). Cf. Les obres d'Auzias March, edició crítica per A. PAG~S, vol. I (Barcelona 1912), p. 75; J. M. MIQUEL I VERGÉS, La filologia catalana en el periode de la Decad2ncia, ctRdeC~, núm. 90 (1938), p. 76. Amb tot, cal dir que, segons Roca, Bornat havia demanat el concurs de Calca i que aquest, per raons de feina, havia hagut de declinar-10 (Lexicon, p. 3). 23. Torres Amat fa una referkncia a Sobra pottica de Calca, que no he pogut veriEls Marges, 14. 1978. 8 1 classes de retbrica, podem reconstruir, amb un mínim d'error, algunes de les línies mestres del seu pensament literari. En efecte: els poemes mostren una certa tensió, fruit, en el fons, de la concurrencia de diversos factors: filosofia humanística, ideologia política-cultural de la Contrarreforma, idea militant de Catalunya i, last bat not least, cert enlluernament per la cort imperial. En principi, els dístics llatins insisteixen en una tradició humanística forsa despintada: orgull de l'estudi (IV, 3-11), obsessió per la fidelitat filolbgica al text (11, 1-6; V, 1-10), etc. Dels quatre estrictament humanístics, el IV i el VI són potser els més interessants. El IV perque, entre els models possibles d'historiador, tria el de Calvet d'Estrella: el cronista oficial de Carles I i de Felip II! Iudicium sequar ipse tuum: mihi regula vera es. Nam tibi non quenquam praeferat ullus homo, Qui modo te norit, tua uel prudentia quae sit Et quam sis iudex rebus in hisce probus. El VI perque, a més de l'arrencada de tipus ovidih, conté unes idees pokmiques prou indicatives i, al capdavall, contradictbries amb el model Calvet &Estrella. En el De Catalonia, diu, exposa una pila &opinions que són contrhries a les més generals dels savis. I, per tant, preveu, entre ells, una reacció de rebuig i de mofa. Si, tanmateix, tria, al silenci cbmode, la veritat polemica, és per raons patribtiques: ccsed patriae pietas, et amor vehementior eius, / istud ne fieret. Dassa fuere minus>> rel silencil. En els sonets catalans. desenrotlla, en , a una forma netament italiana, aigunes id&s que, en certa mesura, poleixen el seu humanisme. La matGria, la divideix en dues parts. Una de general i una altra de particular, que, la primera, l'aplica als llibres objecte &atenció. Així, en plena configuració de la Contrareforma, remarca la dedicació didhctica dels esperits més inquiets (VIII) o la suavitat -i l'excepcionalitatd'un misteri: el de la missa (VII). En el poema x, a més, fa alguna precisió sobre el seu ofici, el d'historiador: consciencia professional, la veritat com a objectiu de la recerca, perills que poden falsejar-la.. . En conjunt, els poemes més significatius són els destinats a defensar la doctrina de la Gaia Ciencia i, més en concret, el poeta que, per a ell, la simbolitzava: Ausias March." En efecte: els poemes I i 111, publicats, el 1560, en l'edició Bornat dedicada a Ferran Folch de Cardona, proposen una interpretació ajustada i exultant que, en el fons, correspon a una epoca, la renaixentista, per a la qual Ausias constitu'ia un clhssic perfectament acceptat. En el poema I, destaca tres poetes, un per a cada país, llengua o cultura: Homer, per als grecs; Virgili, per als llatins, i Ausias, per als hispans. En el poema 111, reduix el món líric a dos grans blocs: l'antic i el modern. Homer és el poeta dels antics, segons, precisament, un personatge llatí: Plini. I Ausias, que és el símbol dels segons, el sobrepuja: ficar: cchay muchos versos en recomendacion de varias obras: como de Trujillo, Pons, etc. Véase su coleccion en el Parnás catali. N. A. Marcillo, p. 315, (Memorias para ayudar a formar un Diccionario critico de 10s escritores catalanes, Barcelona 1836, p. 132). - En general, els poemes coneguts són, com a tals, més aviat toscos i vacillants; cf., per exemple, les remarques $0. CARDONA, Els grups de vocals en contacte (Un tema de llengua i poPtica) (Barcelona 1977), p. 130. 24. Segons Rubió i Lluch, hi ha ccpoesies catalanes y castellanes dedicades a A. M., (<(Anuari de 1'Institut d'Estudis Catalans,, IV, 1911-1912, p. 737). Les castellanes, no les he pogudes localitzar. 8 2 Sobre els segles XVI-XVII Ausias March jutgen que.1 sobrentona, per quant axí rahó ho vol, y ordona, y gens d'assb ninguns sabents sen riuen. Per a Calca, els trets d'aaquest nostr'excellent poeta)> són: la saviesa, la subtilesa d'enginy i la profunditat. La profunditat, a més, promou una darrera característica: l'obscuritat. Una obscuritat que, amb tot, no impedeix de trobarhi <(cent mil roses},! Aquesta interpretació d'abast humanístic, perb, Calca la convertí, en el poema IX, compost al cap de quaranta anys, en una altra de més crispada i polemica: defensiva. <tYa vetx que reñiran ab mi)>, diu en el vers 36. Així, identifica, d'una manera ticita, la llengua catalana amb la poetica trobadoresca i, a la vegada, la castellana amb la modernitat: ¿amb la poetica del Barroc? I, d'una manera explícita, proposa només el conreu de la poesia greu, solemne, i condemna el de la popular. Els provengals i els llemosins, és a dir, els catalans són els inventors de Part vertader: una <(molt delicad.art)> que dessuca per complet la famosa definició d'un altre personatge del país, Ramon Vidal de Besalú: <(trobars et chantars son movemenz de totas gallardiasn." Els objectius que persegueix, segons Calla, són prou miserables: <(agusar l'human ingeni taro> i apader fer ses trobas més perfetas)>. I, d'aquesta postica que ha perdut tot el gruix dels temps clhssics, Ausias n'és el símbol: Ausias Marc en ella fonc poeta tan excellent qu4s tingut per més net de quants bells rims y bells cants agen fet, y axí en son temps sa troba fou eleta. La Gaia Ciencia, hom l'abandona a l'igual que la llengua: <<és gran dolor no entendre per que y com / casi per tots greument és menyspreada)>. I, de fet, les causes de l'abandó de l'una són les mateixes que les de l'altra: el profit que en poden treure, el major delit que pot produir, la facilitat i la llibertat. La poetica catalana és més difícil que la castellana. En efecte: les seves lleis són més rígides (vv. 25-28), com ho proven, per exemple, les seves pautes accentuals (VV. 29-30), el fet que els castellans no facin sinalefa (vv. 31-32) i que tot déu, a més, faci sin2resi (v. 33) i no es preocupi de no repetir la rima (vv. 34-35). Altrament, el comú dels poetes tendeix a fer cancons populars. Unes cancons que, en definitiva, són més lliures i, doncs, més ficils: Tot hom va tras de molta llibertat, y de cantar chacona y ~arabanda;" vers de primor ya.1 posen a la banda, curant molt poc de l'art la gravetat. Aquesta teoria, Calla l'aplici, en la segona part del poema, al material que s'havia presentat al certamen. Un material que, com diu en els versos 1-4, no corresponia a la joia de les festes: les festes de canonització de sant Ramon. Cal, 25. The Razos de trobar of Raimon Vidal and associated texts, Edited by J. H. MARSHALL (London 1972), p. 2. 26. Cal~a menciona per primera vegada al país aquests bails, tan populars, aleshores, en terres de Castella; cf. F. PUJOL - J. AMADES, Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors, vol. I: Dansa (Barcelona 1936), ps. 495-97 i 432-35. Els Marges, 14. 1978. 8 3 diu, honorar els concursants perqui. han optat per la llengua materna (vv. 53-54, 57-58) i perqui., al capdavall, són bons componedors (vv. 59-60) i mostren bella traca i capacitat d'invenció (vv. 49-52). Perb, fora de dos casos isolats (w. 41-48, 70-72), no pot concedir-10s cap premi. I no pot concedir-los-hi perquk han faltat a les esskncies més pures de l'art: de l'art de la Gaia Cisncia! (. . .) avent greument faltat en l'art, la qual no admet tan culpable descuyt (. . .) En general, les tensions i l'evolució són forca significatives. Calca, format en una epoca expansiva, la de l'emperador Carles, hagué, en la maduresa, de prendre posició davant una skrie de fets trasbalsadors: fallida dels planteigs humanístics, tancament de Castella decretat per Felip 11, pressió creixent de la política i la cultura castellanes, aparició fulgurant de la poktica barroca ... El 1560, encara posava tota la seva confianca en la filosofia humanística. I, amb ella, en una interpretació més o menys moderna d'Ausias March. Un poeta que collocava entre els hispans! El 1588, ja insinua, en termes pol&mics, un replegament de tipus nacionalista. I, el 1601, porti aquest replegament fins a les darreres conseqükncies: la defensa més rigorosa de la tradicid! En aquesta mostra, reprodueixo fidelment la llicó de l'editio princeps. Regularitzo, segons les normes modernes, l'accentuació i la puntuació, l'ús de les majúscules i el de les ulv. I desaglutino, segons la prhctica de la collecció <(Els Nostres Clhssicsn, de Josep M. de Casacuberta, els mots aglutinats. Dono les grhcies a Eulhlia Duran de Cahner, que, amb summa gentilesa, m'ha ofert alguns documents inhdits sobre la vida universithria de Calca, i a Jaume Medina, que, amb tota competi.ncia, ha tradu'it els cinc poemes llatins. Sobre els segles XVI-XVII Graecia quum magnum terris ostendit Homerum, Edere quid posset, significavit eo. Aemula graecorum, tellus Oenotria vatem Obiecit vati, Virgiliumque dedit. 5 Contendere i& vario certamine laudis, Adscribit laudem dum sibi uterque suam. Edidit interea tellus Hispana poetam, Adiungit socium quem sibi uterque parem. Hinc ingens vobis communis gloria surgit, 10 O Hellas, Latium, deciduumque solum. Quan Gr2cia mostri el gran Homer a la terra, / indicd amb ell qut era capac de donar. / Bmula dels grecs, la terra Enbtria oposd un poeta / al poeta, i dond Virgili. / Ells lliuraren una batalla diversa de lloanca, / mentre cada un s'assigna a ell la seva llaor. / Mentrestant, la terra Hispana engendri un poeta, / que cada un d'ells tingué per company igual a ells. / Surt Caqui una enorme glbria comuna amb vosaltres, / oh Hetlas, Laci, i país del ponent. TEXT: Les obres del/valeros cavaller,/y elegantissim poe-/ta Ausias March: Ara noluament ab molta dili/gencia reuistes y orldenades, y de/molts cants/aumenta/des, Barcelona, Claudi Bornat, 1560, p. a IIIV. EDICIONS MODERNES: AUSIAS MARCH, Obras de aquest poéta publicadas, tenint al devant les edicions de 1543, 1545, 1555 y 1560, per Francesch Pelayo BRIZ, Barcelona 1864, p. xv. T~TOL: Francisci Calsae in laudem Ausiae Marci Hispani poetae Carmen. Els Marges, 14. 1978. L'ingeni curiós, ple de scikncia, no pot estar quiet que no.ns procure, per viure descansats, quant vidans dure, avisos grans per alcansar prudkncia. 5 Lo doctor Pons tractats de consciencia per soas escriu (&on 10 seu bon nom gure), perque.1 error 10 bon seny noas obscure, 10 nostre jup privant de intelmligencia. Lo cinquanti: psalm de David explica, 10 per exortar a tots que.s penedescan, prenent millor camí que no tenian. Perqui: contrits a Déu millor servescan, avorrint molt la sua vida inica: dexant de fer 10s mals que abans solian. TEXT: Salvador PONS, Exposiciolsobre del psalmlMiserere mei Devslde David, ab un tractat/del sagrament de la penitencia: 10 qual en-/senya 10 bon modo, que han de tenirllos penitents pera saberse benlconnfessar, Barcelona, Jaume Cendrat, 1592, p. 6r. TÍTOL: Sonet de Francesch Calca cavaller en llaor de la present obra y del Auctor. 92 Sobre els segles XVI-XVII Axi com fonc sobrada l'alegria que a tots causa la canonizació, fóra també grandissima rahó correspongués la ferri1 poesia. 5 Los catalans, per qu& dexam la llengua? Catalh fonc lo Benaventurat: qui no coneix poc aver agradat no tinc a molt que cayga en semblant mengua. Los provengals y lymosins poetas 10 an inventat la molt delicad.art per agusar l'human ingeni tart y poder fer ses trobas més perfetas. Ausias Marc en ella fonc poeta tan exceuent qu4s tingut per més net 15 de quants bells rims y bells cants agen fet y axi en son temps sa troba fou eleta. La Gaya fonc Sci2ncia nomenada pels catalans antics de gran renom, y és gran dolor no entendre per qu2 y com 20 casi per tots greument és menyspreada. En castell tot hom se d6n.a scriure tenint per cert que.1~ ser$ més profit y donaran axí mayor delit; emperb molts an donat més que riure. 25 Més fbcil és compondre en castellh per ser les lleys dels catalans estretas; per 10s accents no poden ,las poetas líberament escriure en catalh. Molts castellans a tort y a dret escriuen 30 sens advertir 10 accent si és llarc o breu, y si no fan figura, nois sab greu, aquella entench que synalepha diuen. Ningú adverteix la que és syneresi, dóna-se'ls poc si fan tornada rima, 35 no tornar mot no.ls és de molta estima: perb ya vetx que reñiran ab mi. Tot hom va tras de molta llibertat, y de cantar chacona y garabanda; vers de primor ya.1 posen a la banda, 40 curant molt poc de l'art la gravedat. Perb advertint 10s cants de mot en mot, volria honrar l'autor d'una cantó, y emplear en ell un costosissim do, sinó que vol passar sols per devot. Els Marges, 14. 1978. 45 Prec a l'autor d'assi en avant pretenga que, a haver scrit com an molts a la joya, pels jutges tots, units de bona voya, fóre premiat, y axí és bé queu entenga. Noas pot negar que són molt bellas trassas 50 dels qui an preti:~, y molt grans invencions, qusan merescut, per molt bones rahons, aver llahós, tot ells, no gens escassas. Doncs commensant volria molt honrar-los, ingenis bells de nostre lymosí; 55 perb bé tinc molt gran anutx ab mi, vent-m.impotent, pux que no puc premiar-10s. Esparsa Y axi diem merkixer grans llaós 10s qwan scrit en llengua catalana, portant quiscú sa troba molt galana, 60 y esser tots ells subtils componedors. Emperb, avent greument faltat en l'art, la qual no admet tan culpable descuyt, perdonaran si s'entornen de buyt; fÓra.1~ millor que fossen vinguts tart. Altra esparsa 65 O pecador de mi, quant grans querellas, quant grans clamós y quanta fallonia, y quants grans crits y quanta parlaria, oint estan aquestas mas orellas! Com se pot fer aver treball debadas? 70 Sia-ls conort, que n0.s pot dir millor, 10 qui és estat a tots oppositor, perqui: 10 pris és de misser Pujadas. TEXT: Jaime REBULLOSA, Relacionlde las grandeslfiestas que en estalciudad de Barcelona se hanlecho, d la Canonizacion de sa hijo San Ramonlde Pefiafort, de la Orden delPredicadores, Barcelona, Jaime Cendrat, 1601, ps. 348-350. EDICIONS MODERNES: F. P. BRIZ, LO llibre dels poetas, Barcelona 1867, ps. 298-301. A. BULBENA & TOSELL, Crestomatia de la Uengua Catalana, vol. 11, Barcelona 1907, I ps. 285-7 [edici6 de les estr. I-IV, de l'ctEsparsa), i de l'ccAltra Esparsa),]. I I I T~TOL: Sentencia. NOTES: V. 26, ed. Por. v. 27, ed. Por. Sobre els segles XVI-XVIZ De cosas molt antigues, qui fer ne vol membria en gran perill se met de dir falsia, 10 que conexerh qui, cada dia, esth passant son tems llegint histbria. 5 Per qo donar devem llaor y glbria, en dir 10 ver, a qui té gran valia; y qui forment en fer axb porfia, sobre quants són merex guanyar victbria. Lo doctor Manescal, de cathalans, 10 &escriure el ver, 10 pris primer se'n porta, per qui: ia vui ningú veiem 10 alcanga. Ell, emperb, quant pot, fuig via torta, y és de tots 10 quien h escrit abans. Y de sercar 10 ver jamai se canca. Onofre MANESCAL, Sermo/vvlgarment/anomenat del sere-lnissim senyor don Iavme Segon,/Iusticier, y pacific, Rey de Arago, y Compte de/Barcelona, fill de Don Pedro 10 Gran, y de/Dona Costanca sa muller./Predicat en la Sancta Iglesia, de/la insigne Ciutat de Barcelona a 4. de Noem-/bre del Any 1597, Barcelona, Sebastia de Cormellas, 1602, p. ** 37. T~TOL: Sonet de Francesch Caiga cavaller, en comendacio del Sermo del Rey don Iaume. Els Marges, 14. 1978. 95