Josep Albertí, 'Era plena de canoes'

cosa li serveixen, li fan nosa. Brossa prefereix la natura i la vida tradicional. Continuant amb els títols, en trobem d'altres forca significatius: O o U manifesta el dubte vital que ja vtiem plantejat també per la citaci6 d'Erasme. Un i no dos assenyala ja una tria per un camí (la humanitat). Llumenerada és una indicaci6 d'esperanca (la llum n'és un clar símbol) i El Saltamarti, com el poeta ens deixa veure a la definició que en dóna dins del llibre (<(Ninot / que porta un / pes a la base i que, / desviat de la seva poslci6 / vertical, es torna a posar / dret // El poble,, p. 681) significa la voluntat de lluita del mateix poeta i del seu poble amb ell. Agrupant tots els llibres podem dir que llur temitica se centra en tres grans eixos: 1) el testimoni de la vida quotidiana, ja sia la prbpia vida personal, ja els dillegs i les accions de la gent del carrer o les seves diversions i jocs, ja el clima polític del país, especialment la repressió, el capitalisme aliat amb I'església i el franquisme --del qual fa una total desmitificació (ps. 224, 301, 311, 313 ...) i especialment al sonet <(La pau de l'abisme, (p. 605) on arriba a l'insult personal: <(( ... ) Per qut no marxes, fill de puta?.. .,- contraposats a una afirmació vital de Catalunya, l'amor vers la qual es manifesta més d'una vegada de manera emotiva, especialment en aquells poemes que foren triats per acompanyar les litografies de Tipies a Poems /rom the catalan (ps. 289, 230, 244, 797, 798, 799 ... ). 2) La meditació sobre l'home i l'univers. Brossa utilitza molt les miximes i els si~logismes, perb per demostrar llur inutilitat. A tocar del budisme, la seva filosofia de la vida se centra en la negació de tota divinitat, per una banda, i en la total afirmació de la vida i de l'home, per l'altra, del qual en fa un ésser Unic i Múltiple alhora: <(De l'esser Onic / que s6c emana / la multiplicitat)> (p. 195. 3) Perb el gran tema de Poemes de seny i cabell és la prbpia poesia. Brossa veu a les lletres tota la realitat (p. 54) i ell és el mag que pot transformar-la manipulant-les. Perb aquesta realitat se li escapa, ja que els mots s6n, a vegades, inútils: <tAbraqa'm / calla, odio els mots / inútils), (p. 275). I el poema acaba identificant-se amb la prbpia realitat testimoniada: <(mou aquest poema un / filferro amagat als seus versos, (p. 355), <(aquest poema té doble fons), (p. 359). Per tant, el poema no és més que una entitat tictil, un conjunt de sons que han trencat el silenci o un conjunt de lletres emmarcades en un full blanc: ctEscolteu aquest silenciw (p. 663), <(Esteneu la detonació d'aquest / poema; després calleu / dilu'iu-10 en el silenci / original, (p. 292). I aquesta interrupció del silenci serveix per donar testimoni d'unes formes de vida: <(Tot poema / és una detenció / ja que sostreu formes de la vida / per conservar-les en els versosw (p 378). Perb per assolir aixb cal la participació del lector, ja que el poema és cosa de tots. Per demostrar-ho, el poeta fa una parbdia de la poesia llibresca, del tipus de la d'Eliot, amb trossos de poemes de Dante, Costa i Llobera, Jeremies i Allan Poe, i també, a un altre nivell, diu: <(A tu, qui / siguis, t'invito / a trobar les coses amb / la transcendental bellesa, / com jo les trobo, i tindris el poema), (p. 585), i la paraula és acte: <(( ...) i si / la paraula no era un acte / tampoc aquestes ratlles no / serien un poema), (p. 805). De fet, els mots han estat l'acte continuat de la vida de Brossa i aquest recull de llibres n'és un bon testimoni. La busca del mot se centra en un tipus de poesia sintttica. Els poemes es converteixen, així, en etiquetes, en definicions de diccionari, en transcripcions de rttols o notícies del diari, en trossos de conversa... Els mots, encara que siguin arbitraris, tenen un poder mZlgic irrevocable, poder que 6s remarcat en a'illar-10s com a poema, perqut ells no són més que la facana de l'objecte. Per aixb, a El Saltamartí trobarem poemes que només consten de títol i dibuix: la realitat semhtica i la realitat visual; el poema esdevé tota la realitat. D'aquesta manera comenla el camí cap a la poesia visual. Poemes de seny i cabell és, doncs, un llibre que cal contixer per a comprendre les evolucions del poetainvestigador Joan Brossa. Josep ALB ERT^: Eva plena de canoes. Campos, Impremta Adrover, 1977. (Collecció <(Guaret)>, núm. 3.) 83 ps. Em sembla molt saludable i'aparició d'una lecció forca ben presentada i amb un disseny collecci6 de poesia com <(Guaret)> que, edicorrecte, compren fins ara tres volums: Ofici tada a Campos (Mallorca), vol collaborar en de sords, de Damii Huguet, Mapa del desig, un desijtable procés de descentralització (i, de Damii Pons, i Era plena de canoes, de potser, també difusió) de les iniciatives ediJosep Albertí; es tracta, doncs, a primera torials, limitades fins ara a ciutats com Barvista, d'un intent prou meritori (com els celona, Valtncia o Mallorca, sobretot. La col- <(Quaderns Foc Nou), o la revista ctEpsilons Ressenyes de Tarragona, les colleccions <(La Baldufa)) d'Inca o <(El Ribot, de Reus, les revistes <(Reduccions)> de Vic o, si més no en part, ((Faig)) de Manresa, per citar alguns exemples; fins a Barcelona podem trobar una revista alternativa com ctParaules)>) al qual hem d'augurar una durada suficient. Perb aquí vull ocupar-me d'Era plena de canoes, I'últim llibre de Josep Albertí, els tres reculls del qual publicats fins ara (Modus vivendi, 1971, Com una resistincia, 1972, i Aliorna, 1974) constitu'ien una producció breu perb significativa de la seva posició dins de la lfrica catalana més recent (vid. <<Els Marges,, núm. 1, 1974, p. 124). Era plenn de canoes, datat entre el gener de 1974 i el novembre de 1975, és un <(llibre de Ilibres: cada secció manté un títol, i la seva independkncia dels demés [sic] no és altra cosa que la seva interrelació)>. La primera secció, Llibre d'Amfibis i altres Bestioles Amoroses, consta de deu poemes en versos blancs amb predomini dels ritmes iimbics i anapestics, en els quals Albertí aborda la teinitica erbtica fent ús d'un llenguatge luxuriant, quasi abarrocat, segons com difícil, perb a vcgades insegur. Llibre dlAgulles Automdtiques i altres Estris Punyents, que consta de deu sonets, en versos decasíllabs amb rima o sense, amplia alguns aspectes de la temitica del recull anterior i n'afegeix de nous, mentre que el llenguatge, en un esforq no sempre ben contro!at, s'enriqueix en la recerca del mot difícil i la rima estranya. El to varia completament a la tercera secció, Suite hiperrealista, que comprirn tres apartats amb diverses peces cadascun, totes les quals ben concordes amb el títol del conjunt; el primer apartat enclou dues series de textos: una de referida al cadiver de Carrero Blanco; l'altre, un report mkdic, no és altra cosa que el comunicat de la mort de Franco; els apartats segon i tercer, mitjan~ant definicions o descripcions, aixequen acta dels llocs i objectes que envolten l'home i que són la preocupació del poeta (en alguns casos, la sola lectura del text en catali, habituats a llegir prospectes i indicacions en castelli, ja provoca una distanciació apreciable). La darrera secció, Llibre de Violincies Corporals i altres Llibertats Formds, consta de deu poemes (com les dues primeres seccions), en vers i tipografia lliures, i diversos pel que fa a la temitica dels anteriors: alguns d'aquests textos elaboren una reflexió sobre la mateixa poesia i, d'alguna manera, poden ser presos com una poetica de l'autor. Partint d'una afirmació de llibertat (de la qual és mostra, precisament, aquesta última secció), la poesia d'Albertí se'ns ofereix com els fragments escrits (convencionalment) d'una apassionada, violenta interrogació del real i de l'establert i admks, un esforc constant d'instituir en la seva escriptura un món nou, rB pidament destitui't al seu torn per les investigacions i provatures que, continuant-10 i/o contradient-10, el substitueixen i fins en postulen I'eliminació. Manuel de PE~ROLO: Tocats pel foc. Barcelona, Edicions 62, 1976. (Co~lecció <(El Cangur)>, núm. 29.) 140 ps.; Hem posat les mans a la crbnica. Barcelona, Edicions 62, 1977. (CoUecciÓ <{El Balanci)>, núm. 103.) 307 ps.; Pols nova de runes velles. Barselona, Edicions 62, 1977. (CoUecciÓ <(El Balanci)>, núm. 106.) 279 ps.; Mossegar-se la cua. Barcelona, Edicions 62, 1977'. (CoUecciÓ <(El Canguru, núm. 36.) 91 ps.; Lectura a banda i banda de paret. Barcelona, Edicions Proa, 1977. (Biblioteca <{A Tot Vent),, núm. 179.) 199 ps. La prodigiosa fecunditat narrativa de Manuel de Pedrolo és, gairebé, un lloc comú dins el panorama de la literatura catalana actual. Un lloc comú i una preocupació (obsessió) pels qui de prop o de lluny volen seguir l'evolució d'aquest autor. Observant els darrers volums editats veiem que Pedrolo continua donant a conkixer produccions relativament antigues, de fa més de vint anys, que en el seu moment no havien tingut sortida per motius editorials o bé de censura; continua completant la skrie <(Temps Obert)); contribueix al debat obert sobre la novella; i reedita obres que han tingut kxit comercial, o bé, que s'inclouen dins la seva <cobra completa,. Tocats pel foc és una novella escrita l'any 1959 (<(segona desena de setembren) en un curt espai de temps i que per les seves característiques temitiques pot inscriure's dins el realisme social dominant a l'kpoca. L'argument és molt senzill: Ange, militant d'un partit, viu uns dies enmig d'una família (pare, mare i filla) en una barraca, fins que és ferit en una acció. En el curt lapse de temps convenc políticament i sentimentalment la Els mar ges, 13. 1978. 123