Resum
Es coneix amb el nom d’He acli el Mi òg a l’au o de l’opuscle mi og à ic περa 5π&στων
(«His ò ies inc eïbles»), de qui no enim cap no ícia. Fins a a apa eix a les llis es d’au o s com a
hel·lenís ic, onamen almen pe què ci a A a al cap. 39 («Sob e els bous d’Hèlios») de la se a
ob a. Els edi o s han iden i ica el passa ge amb el e s 132 dels Phaenomena d’A a , pe ò una lec-
u a de inguda d’aques capí ol i del e s e ela que en eali a He acli no es à ci an l’ob a d’A a ,
sinó l’escoli al e s 132, que con é o a la in o mació ecollida en l’esmen a capí ol. En base a
aques a ap eciació podem conjec u a que l’au o del περa 5π&στων ci a A a en an que co pus
A a eum, el qual con enia, a més dels Phaenomena, biog a ies de l’au o , comen a is al ex , al es
ob es de ca àc e as onòmic i nomb oses il·lus acions. Aques ‘A a ’ a gaudi de g an popula-
i a en o l’Impe i du an els segles II al IV d.C. Pe això i pel lèxic que u ili za, p oposem una da a
pe a He acli com a mínim con empo ània de l’apa ició de l’esmen ada edició d’A a , és a di ,
no an e io al s. II d.C.
Pa aules clau: He acli el Mi òg a , mi og a ia g ega, A a .
Abs ac . He acli us he My hog aphe : new e idence o da ing his wo k
We know He acli us he My hog aphe as he au ho o he my hog aphical wo k περa 5π&στων
(On Unbelie able Tales), bu apa om his name we know no hing abou him. Up o now he
appea s in o he lis s as an Hellenis ic au ho because o he quo a ion o A a us in chap e 39
(«On he ca le o he Sun») o his wo k. Edi o s ha e iden i ied his passage wi h line 132 o
A a us’ Phaenomena, bu i we ead ca e ully ha chap e and line, we ealize ha He acli us
is no quo ing A a us’ wo k, bu he scholium on line 132, which con ains he same in o ma ion
in He acli us 39. Consequen ly, we can conjec u e ha he au ho o he περa 5π&στων quo es
A a us om a co pus o A a ea, an edi ion con aining no only he ex o he Phaenomena, bu
also biog aphies o he au ho , commen a ies o he ex , o he as onomic wo ks and se e al illus-
a ions. Tha edi ion was mos popula in he Roman Empi e om he 2nd o he 4 h cen u y
1. Aques a icle és el esul a de la ece ca in eg ada en el p ojec e Tex os mi og à ics en logòg a s
g ecs i en els escolis meno s a Home . Edició, aducció i comen a i (HUM2006-08652) di igi
pel D . F ancesc J. Cua e o Ibo a i sub enciona pel Minis e i de Ciència i Tecnologia en el ma c
del Pla Nacional d’In es igació Cien í ica, Desen olupamen i Inno ació Tecnològica.
Fa en ia 30/1-2, 2008 315-322
He acli el Mi òg a : no es dades pe a la da ació
de la se a ob a1
Daniel Ramon
Uni e si a Au ònoma de Ba celona
Depa amen de Ciències de l’An igui a i de l’Eda Mi jana
daniel.
[email protected]
Recepció: 21/1/2009
A.D. Relying on his e idence and on he ocabula y, we p opose he 2nd cen u y A.D.as e minus
pos quem o He acli us and conside him a con empo a y o he appea ance o he quo ed A a ean
edi ion.
Key wo ds: He acli us he My hog aphe , G eek my hog aphy, A a us.
τ 3 Rosa A aceli San iago φιλττη διδασκλω καa το1 Eλληνικν
τμματος 5ρ&στη εLεργτιδι, φιλ,τατος καa κτιμ,ν
1. El còdex manusc i Va icanus G aecus 3052con é l’única còpia coneguda d’un
opuscle in i ula 5νασκευ< W *εραπε&α μ*ων τν παρ? φσιν παραδεδωμνων
(Recons ucció o gua imen de mi es adicionals que an con a les lleis de la
na u a)3, més conegu pe περa 5π&στων (His ò ies inc eïbles), pe l’epíg a inal
que iden i ica He acli com a au o 4. Els p ime s edi o s del ex al segle XVII, Leone
Allacci i Thomas Gale, ja posen de mani es que no po ac a -se de cap mane a del
ilòso d’È es i que di ícilmen se’l po elaciona amb l’He acli au o de les Al·lego-
ies d’Home 5.
Allacci, au o de l’edi io p inceps (1641), deixa pe a algú al e l’enigma, algú
més capaç o més a o una que ingui la so de «pesca -ne» la solució, o enco-
manan -se a la Pí ia6.
Gale, en la se a edició de 1671, ecull el es imoni d’Allacci i hi a egeix algu-
nes conside acions sob e la possible pe mu ació dels noms He acli i He aclides
(o ins i o He acleó) que el ma eix Allacci ja ha ia apun a ímidamen : si alguns
es udiosos ha ien con ós l’He acli au o de les Al·lego ies d’Home amb He aclides
Pòn ic, no és in e semblan pensa que un hipo è ic He aclides au o del περa
5π&στων hagués es a con ós amb el ma eix He acli i que, pe e o , se li hagués
a ibuï aques opuscle7.
316 Fa en ia 30/1-2, 2008 Daniel Ramon
2. Saec. XIII, cha . mm 250 x 167, . IX. 209. Copia (a Cons an inoble?) pe Theophýlak os
Saponòpulos.
3. T aducció p o isional a l’espe a de la e isió i la lec u a pos e io de la me a esi doc o al: Edició
c í ica, aducció i comen a i d’He acli el Pa adoxòg a , so a la di ecció de F ancesc Cua e o,
de la Uni e si a Au ònoma de Ba celona.
4. τλος SHρακλετου περa 5π&στων.
5. Pe a un ac amen més ampli del ema, egeu STERN (2003).
6. «He acli us es sc ip o an iquae no ae. Sed in e o eiusdem nomini sc ip o es, quisnam ille ue-
i , expisca i alius o una ius po e i . Nonnemo hunc eundem ac He acli um illum esse exis ima-
bi , cuius elegan issimus a que op imus De Home icis Allego iis Libe legi u , quem alii sub
He aclidis Pon ici nomine, sed also, euulga un . Ego ad Py hiam p ouoco.» (ALLATIUS, 1641).
7. «Scio quidem He acli um e He aclidem e He acleonem aliquo ies in e se pe mu a i. Sane
libe ille de Allego iis Home icis, quem in hoc co pusculo mox edimus, He acli um habui
auc o em; eum amen sub He aclidis nomine alii euulga un . Nihil igi u obs a , cu non,
uiceue sa, He acli us p o He aclide aliquando epe ia u . Quod in sc ip o e hoc accidisse ue i
es simile» (GALE, 1671).
Mol es de les ob es d’He aclides o en esumides pe Aga à quides de Cnidos.
Gale, doncs, apun a la possibili a que aques opuscle περa 5π&στων es co espon-
gui en eali a amb un d’aques s esums, l’πιτομ< *αυμασ&ων καa κλογαa
.στορ&ων, del qual només coneixem el í ol i que s’adiu amb el con ingu de l’o-
puscle. Pe jus i ica el doble í ol i e plausible la se a hipò esi, Gale es basa en
l’ob a de Palè a (la qual apa eix pa al·lelamen com a .στορ&α i com a περa 5π&στων
.στωρ&ων), que an es semblances o mals p esen a espec e a l’He acli 8.
Pe ò allò que po a Gale a o mula la se a esi amb més con icció és una coin-
cidència inquie an : el í ol del capí ol 21 d’He acli , περa τν ν δου («Sob e
els de l’Hades»), és el ma eix que el d’un esc i d’He aclides que ecull Diògenes
Lae ci. Amb aques es dades a la mà, Gale no dub a a a i ma que el més p obable
és que el περa 5π&στων sigui l’ob a d’He aclides, de la qual Aga à quides a e -
ne un esum o epí om, al com succeeix amb l’ob a d’He aclides περa πολιτειν9.
Tenin en comp e que el ex d’He acli ha de se pos e io a l’ob a d’A a (com
eu em més a d) i que He aclides Pòn ic da a del segle IV aC, la hipò esi de Gale
es a anecdò ica.
Sembla que el p ime au o que ci a el nom d’He acli és Eus aci, que pa la
d’ell i de Palè a com a «gua ido s de mi es», i apun a que no és l’He acli «obscu ,
sinó un al e que p oposa com a c eïbles ela s inc eïbles»10. Pe dis ingi aques
au o dels al es He acli s, al LSJ el obem com a He acli us Pa adoxog aphus.
Conco do amb l’opinió de J. S e n que «més a ia pod ia ha e es a anomena
My hog aphus, a ès que ell amb p ou eines és un pa adoxòg a en el sen i habi-
ual del e me»11 i a ès que, adicionalmen , semp e ha es a inclòs en e els mi ò-
g a s i no en e els pa adoxòg a s.
2. El DGE12, en les se es llis es d’au o s, ca aloga He acli com a au o hel·lenís-
ic, men e que el TLG Canon o G eek Au ho s el si ua senzillamen «pos IV aC?».
He àcli el Mi òg a : no es dades pe a la da ació de la se a ob a Fa en ia 30/1-2, 2008 317
8. «Aga ha chides Cnidius mul a He aclidis ope a in epi omas edegi ; es is i Pho ius Bibl. me-
ma e 214. In e has eius epi omas ecense πιτομ<ν *αυμασ&ων καa κλογ?ς .στορ&ων. A que
haec non mul um ablude e uiden u ab his quae ac an u in hoc opusculo. Palaepha i .στορ&α
apud mul os ueni p o περa 5π&στων .στορ&ων. Addo his eundem Aga ha chidem in suo quondam
apud Pho ium lib um plu imas collegisse abulosas his o ias, quae quidem ipsae e apud hunc
nos um occu un .» (GALE, 1671).
9. «Illud quoque non uide u p ae e mi endum; es e Lae io He aclides sc ipsi περa τν ν δου;
is a au em ue ba i ulum aciun capi is 21 huius nos i He acli i. Ego igi u sic censeo libellum
hunc esse epi omen ope is maio is, cuius auc o ue a He aclides; epi omes auc o em pu o uisse
Aga ha chidem. Libe He aclidis περa πολιτειν idem a um passus es , e o e ab eodem
Aga ha chide.» (GALE, 1671).
10. Eus . Od. 1504.55: STALLBAUM: «ντα1*α δj […] τH πολυκφαλον, τH μυριφ*αλμον καa τH τν
Fκατογχε&ρων χουσι καa αLτ? τοUς *εραπεοντας. bποο& τινες b Παλα&φατος, b SHρκλειτος
οLχa b σκοτεινς 5λλ’ τερς τις b τος 5π&στοις προ*μενος μφ3ναι π&στιν».
11. STERN (2003): «he is dis inguished om o he s o he same name by LSJ as “He acli us
Pa adoxog aphus”, al hough he migh be e ha e been called “My hog aphus”, since he is ha dly
a pa adoxog aphe in he usual sense o ha e m. (I shall, none heless, ollow con en ion and con-
inue o use LSJ’s epi he )».
12. Dicciona io G iego-Español, edi a pel CSIC so a la di ecció de F. RODRÍGUEZ ADRADOS (1980).
Vegeu-ne ambé la ecen edició digi al, que s’ac uali za amb egula i a : h p://www. ilol.csic.es/dge
Les semblances o mals amb l’ob a homònima de Palè a i la ci ació d’un e s
d’A a al capí ol 39 po se són les esponsables d’aques e o secula , que posa
de mani es la poca a enció que ha ebu el ex en el momen de se da a i la manca
de e isió d’aques a dada en publicacions ac uali zades.
He acli diu, al capí ol 39 de l’opuscle («Sob e els bous d’Hèlios»), que ha o-
ba a la Ilíada una e e ència que ell in e p e a al·legò icamen de la mane a següen :
que no e a líci als an ics sac i ica als déus bous de llau a , i que això ho a i ma
ambé A a a pa i de la ma eixa Ilíada:
Περa τοτων οgτως ερον 5λληγορημνον ν Iλιδι; οLκ ξ3ν τος 5ρχα&οις
.ερο*υτεν βο1ς ργτας. καa το1το φησa μjν καa {Aρατος, δ3λον δj καa ξ αLτ3ς
τ3ς ποισεως.
Els edi o s d’He acli ha ien iden i ica en aques a ci ació el e s 132 dels
Phaenomena d’A a , que, dins el con ex del mi e de les eda s, acusa els homes de
la aça de b onze de se els p ime s a menja bous de llau a 13. En eali a , He acli
no es à ci an el e s de l’ob a d’A a , sinó l’escoli al e s 132, que eme explíci-
amen a Home i que pa la d’aques a an iga p ohibició, onamen ada en el e que
aques es bès ies e en an necessà ies com el Sol pe ob eni bones colli es i p o-
cu a alimen als homes:
Schol. A a . 132: ο. 5ρχαοι φυλττοντο το1ς ργτας βο1ς κα*ιερεειν. Το1το
δj καa `μηρος οJδε. […] 5σεβjς γ?ρ !ν τHν 5ρτην βο1ν φαγεν. […] φασa δj καa
τοUς Fτα&ρους το1 Oδυσσως τοιοτους βο1ς κατεδηδοκναι, ργ&σ*αι δj τHν
iΗλιον, πεa ο. 5ροτ3ρες βο1ς το1 bρ#ν pμ#ς τHν λιν εKσιν αwτιοι, τροφ3ς =ντες
ποριστικο&.
«Els an ics es gua da en de sac i ica bous de llau a. Això ambé ho sap Home .
[…] Pe què menja -se els bous de llau a e a cosa impia. […] Diuen que els com-
panys d’Odisseu an de o a bous d’aques a mena, i que Hèlios a en u isma -se
pe què és g àcies als bous de llau a que podem eu e el sol, ja que són on d’ali -
men ».
La cons ucció pa al·lela en e l’escoli (ο. 5ρχαοι φυλττοντο το1ς ργτας
βο1ς κα*ιερεειν) i el ex he acli eu (οLκ ξ3ν τος 5ρχα&οις .ερο*υτεν βο1ς
ργτας), de qui ins i o es pod ia di que es à pa a asejan l’escoli; la e e èn-
cia explíci a del ma eix escoli a l’ob a homè ica (το1το δj καa `μηρος οJδε) que
ecull ambé l’He acli (το1το φησa μjν καa {Aρατος […] ξ αLτ3ς τ3ς ποισεως
[sc. τ3ς Iλιδος]), i la p esència del mi e dels bous d’Hèlios, absen s al ex dels
Phaenomena, e idencien que quan He acli diu «A a » s’es à e e in al co pus
a a eu i no a l’au o del poema as onòmic.
Que He acli ci i aques escoli és mol signi ica iu, pe què cons i ueix un pun
de pa ença nou, que es ableix un ma c adicalmen di e en pe pode -lo da a .
Aques e ens indica, p ime , que el e minus pos quem més immedia ja no són
318 Fa en ia 30/1-2, 2008 Daniel Ramon
13. A a . Phaen. 132: πρτοι δj βον πσαντ’ 5ροτρων.
els Phaenomena, com ho e a ins a a, sinó l’època en què o en esc i s els comen-
a is g ecs a A a ; en segon lloc, el de all que eme i no ja a una ob a conc e a, sinó
a A a com a au o ens a pensa que He acli , en el momen d’esc iu e el capí ol 39
del seu opuscle, ingués a les mans l’anomenada Edi io Φdels Phaenomena.
El olum d’aques a edició incloïa, a banda del ex d’A a , una biog a ia de l’au o
i un ecull d’ob es i comen a is sob e as onomia di ec amen elaciona s amb el
con ingu de l’ob a (com a a els Ca as e ismes d’E a òs enes), així com o a mena
d’il·lus acions. A a a gaudi d’una eno me popula i a en època impe ial, la se a
ob a ou aduïda al lla í pe Cice ó i Ge mànic, i aques a Edi io Φ(que es a publi-
ca ambé en e sió lla ina) a ci cula pe o l’Impe i a pa i del segle II dC14,
època, d’al a banda, de g an p o usió d’esc i s al·legò ics i acionalis es15. També
Plu a c ecull el ma eix passa ge a a eu al seu ac a De esu ca nium16.
Una p o a a a o d’aques a gumen la obem a Lac anci, que, de la ma eixa
mane a que He acli , ci a di e ses egades A a (pel seu nom o bé pel í ol de l’ob a),
quan, en eali a , el que ha llegi no és el ex d’A a , sinó els anomena s escolis de
Ge mànic, els comen a is pos e io s inse i s dins la aducció lla ina del ex a a eu:
D’aquí es desp èn, comen a J. Ma in, que l’Edi io Φen lla í exis ia ja a les
p ime ies del segle IV. Lac anci s’exp essa com qui c eu que és Ge mànic l’au o
d’aques s escolis17.
He àcli el Mi òg a : no es dades pe a la da ació de la se a ob a Fa en ia 30/1-2, 2008 319
14. Pe a més de all, egeu MARTIN (1956: 69): «elle [sc. la da e] es di icile à ixe ; au -il di e le
second ou le oisième siècle de no e è e? En ou cas il es aisonnable de p end e pou limi es
l’époque d’Hygin, c’es -à-di e le débu du second siècle, e celle des Scholies de Ge manicus, qui
son , au plus a d, des de niè es années du oisième». Vegeu ambé la in oducció als Scholia in
A a um Ve e a (1974).
15. Vegeu STERN (2003), qui, basan -se p ecisamen en la popula i a d’A a en aques a època, pos u-
la el segle II dC com a da a pe a l’He acli .
16. Plu . 988a: τ? δj Πυ*αγρου καa Eμπεδοκλους δγματα νμοι τν παλαιν !σαν SEλλνων
† καa πυρ&α καa δ&αιται *** [`τι πρHς τ? Nλογα ζα δ&καιον pμν οLδjν στι.] Τ&νες ο^ν gστερον
το1τ γνωσαν; (A a i Phaen. 131)
‘ο πρτοι κακοεργHν χαλκεσαντο μχαιραν
εKνοδ&ην, πρτοι δj βον πσαντ 5ροτρων.’
17. MARTIN (1956: 41).
Lac anci Diu. Ins . I, 2 (Migne 183 A):
Caesa quoque in A a o e e
Aglaos henem dice e Iouem cum ex insu-
la Naxo adue sus Ti anas p o icisce e-
u e sac i icium ace e in li o e, aqui-
lam ei in auspicium aduolasse.
Ibídem (237 B): quod e e un ii qui
Φαινμενα consc ipse un , cum de dua-
bus Canc i s ellis loquun u , quas G aeci
=νους uocan ?
Schol. Ge m. (B esyg. p. 91):
Aglaos henes dici , Iouis cum ex Naxo
adue sus Ti anas p o icisce e u e sac i-
icium ace e , aquilam ei in auspicio
appa uisse.
Ibídem (p. 79, 13)
Sun in hoc signo in eius es a aliae s e-
llae quas asinos adpellan , G aeci =νους
dicun .
Un al e de all que cal eni en comp e és l’«e o » que come He acli quan
dóna la ci ació li e al d’ Il. X 292 s., uns e sos que l’au o posa en boca d’Hècuba:
φησa γ?ρ SEκβη πρHς A*ην#ν;
σοa δ α^ γ βο1ν @ξω !νιν εLρυμτωπον
5δμτην ν οdπω GπH ζυγHν γαγεν 5νρ.
En e ec e, Hècuba li diu a A ena:
«Jo ’immola é una aca d’un any, d’ample on ,
no domada, que ins a a cap home no ha posa so a el jou».
Aques a ci ació plan eja dos p oblemes. En p ime lloc, que les pa aules que
Hècuba di igeix a A ena a la Ilíada les p onuncia Diomedes. En e ec e, Allacci,
au o de l’edi io p inceps, ano a «Iliad. K 292 Diomedes, non Hecuba»18, men e
que Wes e mann a més enllà i en el seu apa a c í ic p oposa co egi Διομδης
(en lloc de SEκβη)19. No obs an això, a Il. VI 274 s., Hèc o , amb unes pa aules
mol semblan s, mana Hècuba que agi al emple d’A ena i li p ome i que sac i i-
ca à do ze aques d’un any, no domades, pe al que la dea p o egeixi la ciu a 20.
Hècuba epe eix aques a ó mula da an l’es à ua d’A ena i li p ome el sac i ici
«si a miques l’espasa de Diomedes i p o egeix la ciu a »21. Pe dona una explicació
plausible a aques e o sense necessi a de co egi el ex , cab ia conjec u a que
He acli ci a de memò ia. Com a home e udi , coneix bé el ex homè ic i eco da
que Hècuba li p ome a A ena que li sac i ica à una aca si la p o egeix, pe ò la
semblança en e passa ges el aeix i ci a el passa ge de Diomedes, que ambé a di i-
gi a A ena i amb les ma eixes p e ensions. Si hi a egim que a la pe ició d’Hècuba
apa eix esmen a el ma eix Diomedes, la con usió és més que comp ensible.
El segon p oblema és la ci ació en si, que apo a la lec u a βο1ν @ξω, men e
que, al ex homè ic, hi obem @ξω βο1ν. La majo ia d’edi o s s’inclinen pe
co egi el ex d’He acli . Si accep em, pe ò, que ha ci a de memò ia, és més lògic
pensa que senzillamen ha ansmu a els dos mo s sense adona -se’n. És ce que
la lec u a que o e eix He acli no acaba de unciona mè icamen , pe ò si enim
en comp e que a l’època que p oposem pe a l’au o ja s’ha pe du la quan i a de
les ocals, aques «e o » a la ci a és un a gumen més a a o de la nos a p o-
pos a.
En base a o s aques s a gumen s, doncs, podem conjec u a que el ex d’He acli
en la se a e sió de ini i a és, com a mol , con empo ani de l’esmen ada Edi io Φ
dels Phaenomena d’A a , és a di , no an e io al segle II dC.
320 Fa en ia 30/1-2, 2008 Daniel Ramon
18. ALLATIUS 1641: 24.
19. WESTERMANN 1843: 320.
20. Il. VI 274-276: καa ο. [sc. A*ην#] Gποσχσ*αι δυοκα&δεκα βο1ς νa νη / νις xκστας .ερευσμεν,
αY κ λεση / Nστ τε καa Τρ,ων 5λχους καa νπια τκνα.
21. Il. VI 305-310: πτνι A*ηνα&η, @υσ&πτολι, δα *εων / ~ξον δ< γχος Διομδεος, xδj καa αLτν
/ πρηνα δHς πεσειν Σκαιν προπροι*ε πυλων, / =φρ τοι αLτ&κα ν1ν δυοκα&δεκα βο1ς νa
νη / νις xκστας .ερεσομεν, αw κ λεσης / Nστυ τε καa Τρ,ων 5λχους καa νπια τκνα.
3. A banda de o s els elemen s e e en s a la his ò ia del ex , el lèxic del περa
5π&στων ens po a a pensa que l’esc i que ens ha a iba no po se an e io
al segle IaC.
— L’adjec iu κπληκτος (cap. 1, sob e Medusa), en el sen i d’imp essiona , es u-
pe ac e, é com a es imonis més an ics els Himnes Ò ics 39, 10 (que da en
dels segles III-II aC ins als segles I-II dC) i Pol·lux V 22 (segle II dC).
— La o ma ρχ*αι, in ini iu ao is passiu d’Dργω (cap. 7, sob e Pasí ae) és
un hapax22.
— El e b χωρ&ζομαι (cap. 8, sob e les Ha pies, i cap.14, sob e les Si enes), en
el sen i d’allunya -se, ma xa , so i co en s, no apa eix es imonia abans
de Polibi III 94, 9 (segle II aC).
— El e me `ρασις (cap. 11, sob e el Ciclop, i cap. 13, sob e les Fò cides) amb
el sen i d’ull da a de Diodo de Sicília II 6 (segle IaC).
— El e b προβλπω (cap. 11, sob e el Ciclop) apa eix a Dionisi d’Halica nàs
XI 20 (segle IaC) i en al es ob es de da ació ince a, com són els Escolis d’A a
i Isop. La o ma de pa icipi ac iu προβλποντα no es à es imoniada en cap
ex an e io a He acli .
— El e me γλυκυφων&α (cap. 14, sob e les Si enes) é el seu es imoni més an ic
en Diodo de Sicília III 69 (segle IaC), i apa eix ambé a Pol·lux (segle II dC)
i a l’Escoli a Teòc i 7, 82b. El es imoni de Dionisi Esci ob aquió (segle III aC)
és poc iable, a ès el ca àc e agmen a i de l’au o , ecolli en di e ses on s i
so in eesc i , esumi i modi ica .
— La o ma del e b εKκονογραφ (cap. 15, sob e la Quime a) més an iga es
oba a Filó d’Alexand ia II 588 (segle IdC). El e me εKκονογραφ&α, en el
sen i de desc ipció, ep esen ació g à ica, el dóna Polibi (segle II aC). Si bé
és ce que el subs an iu co esponen , εKκονογρφος, apa eix a A is ò il Poe .
1454b9, aques é el signi ica de pin o o e a is a.
— El e me προσπ*εια (cap. 16, sob e Ci ce) no apa eix es imonia ins a
And onic de Rodes, p. 572M (segle IaC).
— El e b pττω (cap. 16, sob e Ci ce), en la se a o ma a ici zan i en eu ac i-
a ansi i a apa eix pe p ime a egada a l’ob a de Polibi I 17, 3 (segle II aC)
i és u ili za de mane a habi ual pe Diodo de Sicília XV 87 (segle IaC).
— La o ma a ici zan del e b φυλττω (cap. 20, sob e les Pomes d’o de les
Hespè ides), a banda dels au o s a enesos com Demòs enes, és una cons an
a l’ob a de Plu a c (segle I-II dC).
— El e b 5λληγορ (cap. 39, sob e les Vaques d’Hèlios) en l’accepció in e -
p e a al·legò icamen sembla c eació de Plu a c 363d (segle I-II dC).
— El e b .ερο*υτ (cap. 39, sob e les Vaques d’Hèlios) no é es imonis an e io s
a He acli . El subs an iu de i a .ερο*της apa eix a Pausànias VIII 42, 12
(segle I-II dC).
He àcli el Mi òg a : no es dades pe a la da ació de la se a ob a Fa en ia 30/1-2, 2008 321
22. HERCHER (1867: 152) espe a ia la o ma ρεχ*3ναι. Cap edi o , pe ò, no ha esmena aques pas.
S’ha apun a la possibili a que l’úl im capí ol (39), pe les se es ca ac e ís iques
(l’ús de la p ime a pe sona, la e e ència a una ob a li e à ia, l’ús del e b
5λληγορ), sigui una in e polació23. És ce que pe al lèxic que p esen a aques
capí ol enim e mini pos quos pos e io s als de la es a de l’opuscle, pe ò no hem
d’oblida que el ex conse a és el esul a d’un epí om (i, pe an , d’una mani-
pulació), p obablemen d’època bizan ina, que ens ha p i a de conèixe la eali-
a de l’es il i de la llengua de l’au o , cosa que ens hau ia pe mès d’es abli amb
a gumen s més sòlids i, pe an , amb més p ecisió, l’època en què ou esc i
el περa 5π&στων d’He acli el Pa adoxòg a .
Tanma eix, malg a les especulacions sob e l’au o ia de l’ob a i les modi ica-
cions que hagi pogu pa i , és e iden que l’úl ima mà que a pa icipa en l’ela-
bo ació del ex enia al da an els comen a is g ecs a A a i coneixia l’ob a
de Plu a c24.
Bibliog a ia
ALLATIUS (ALLACCI), L. (1641). Exce p a ua ia G aeca sophis o um e he o um. Roma.
ALMIRALL, J. (1996). A a . Fenòmens. Tex e isa i aducció. Ba celona: FBM.
CALDERÓN, E. (2004). «A a o y la aza de b once (Phaen. 131-132): una in e p e ación».
QUCC n. s. 78/3, p. 143-151.
CUARTERO, F. (1998). «Hè acles, undado de sac i icis: l’he oi de les es uncions». Fa en ia
20/2, p. 15-25.
FESTA, N. (1902). My hog aphi G aeci. Vol. III. Munich/Leipzig: Teubne .
GALE, Th. (1671). Ope a My hologica. Camb idge.
HERCHER, R. (1867). «Zu Libanius und den beiden Sch i en de Inc edibilibus». He mes 2,
p. 147-152.
KIDD, D. (1997). A a us Phaenomena. Edi ed wi h in oduc ion, ansla ion and commen a y.
Camb idge: Camb idge Uni e si y P ess.
MARTIN, J. (1956). His oi e du ex e des Phénomènes d’A a os. Pa ís: Les Belles Le es.
— (1974). Scholia in A a um Ve e a. S u ga : Teubne .
PÀMIAS, J. (2004). E a òs enes de Ci ene. Ca as e ismes. In oducció, edició c í ica,
aducció i no es. Ba celona: FBM.
STERN, J. (2003). «He acli us Pa adoxog aphe : περa 5π&στων, On Unbelie able Tales».
TAPhA 133, p. 51-97.
WESTERMANN, A. (1843). My hog aphi G aeci. B aunschweig: Geo g Wes e mann.
322 Fa en ia 30/1-2, 2008 Daniel Ramon
23. STERN (2003): « hese a e pe haps enough o sugges ha He acli us 39 migh ha e been in e pola ed
in o he ex om some o he sou ce».
24. Aques ema enca a es à pe desen olupa i se ia objec e d’un es udi més ampli i d’una na u ale-
sa di e sa del ema d’aques a icle. Tanma eix, ó a in e essan en a a alo a ambé les impli-
cacions de cai e ilosò ic i mo al del ex he acli eu, que d’alguna mane a oben co espondència
en el pensamen de Plu a c, així com elació amb els anomena s p ogymnasma a, exe cicis de
e ò ica p opis de l’època en què s’in e p e a a el ma eix ex de di e ses mane es.