Sobre un testimoni de matrimoni entre una estrangera i un ciutadà d'Atenes

Resum Un epi a i p oceden d’A enes documen a un ma imoni en e una ebana i un ciu adà a enès. To i que la insc ipció ou da ada a la segona mei a del segle IV aC, es p oposa aquí, a pa i d’una anàlisi de la llengua, una da ació més a dana en e el inal de segle IV i la mei a del segle III aC. To segui es con as a la insc ipció amb els es imonis de legislació a enesa sob e ma imonis en e es ange s i ciu adans. Pa aules clau: ma imoni, es ange , A enes, epi a i. Abs ac . A Ma iage be ween an Alien Woman and an A henian Ci izen An epi aph om A hens documen s a ma iage be ween a Theban woman and an A henian ci i- zen. E en hough he insc ip ion is da ed in he second hal o he 4 h cen u y B.C., a la e da e be ween he end o he 4 h and he middle o he 3 d cen u y B.C. is p oposed he e due o a linguis ic analysis. A e his, he insc ip ion is con as ed wi h es imonials o A henian legisla ion ega d- ing ma iages be ween o eigne s and ci izens. Key wo ds: ma iage, o eigne , A hens, epi aph. Em plau dedica aques a icle a la P o esso a i Mes a Rosa-A aceli San iago, amb el desig de mol es més uc í e es con e ses. La polis d’A enes e a una des inació a ac i a pe a mol s habi an s del món g ec i de les egions que hi es a en en con ac e, de mane a que alguns decidi en es a- bli -s’hi pe manen men . To i que nomb oses on s donen es imoni de la se a p esència, so in ens obem amb g ans di icul a s quan in en em de ini l’es a us de què gaudien aques s es ange s ag upa s so a el nom de me ecs (μτοικοι). Els es udis que se’ls han dedica es mouen, a g ans e s, en e conside a -los un g up de «quasi ciu adans» ins a pensa que el seu es a us no de ia di e i gai e del dels esclaus. Sí que es coincideix a pensa que exis ien mecanismes pe possibili a la pa icipació dels me ecs en la ida de la polis, pe ò ins on a iba en aques es pos- sibili a s és mo iu de g ans con o è sies. La nos a in enció es p esen a una ins- c ipció une à ia de ca àc e excepcional que posa de mani es les di icul a s amb què ens en on em a l’ho a d’in e p e a els es imonis. Fa en ia 30/1-2, 2008 179-186 Sob e un es imoni de ma imoni en e una es ange a i un ciu adà d’A enes Anna Gines í Rosell Ka holische Uni e si ä Eichs ä -Ingols ad annagines i@mes ilaweb.ca Recepció: 7/1/2009 La insc ipció en qües ió es oba sob e una lèci os de ma b e pen èlic amb unes mides de 108 ×44,3 cm. La lèci os ou deco ada amb un elleu que mos a una dona asseguda que dóna la mà a un home amb ba ba, d e (Figu a 1). Fou da a en e el 350 i el 300 aC i o s els edi o s li a o guen un o igen à ic, o i que el lloc de oballa és ince . Ac ualmen , aques monumen o ma pa de la col·lecció del Museu Rodin de Pa ís1. El ex de la insc ipció és el següen : Aμφινο Aμφιγνης Eρχιες Μνησι*ο *ηβε&[α] «Am ínoe, illa de Mnesi eu, ebana. Am ígenes, e quieu.» El nom de la dona ou g a a damun una asu a, e que indica que aques a insc ipció cons i ueix un segon ús del monumen . Del nom an e io , no n’ha que- da cap as e. L’è nic de la dona, *ηβε&[α], p esen a una g a ia poc comuna. La o ma à ica de g a a -lo és *ηβα&α, en di e ses insc ipcions a eneses es documen a ambé la o ma beòcia *ειβα2. En aques cas sembla que hi hagi hagu una con usió en e <ΕΙ> i <Η>. L’home hi és iden i ica amb un demò ic a enès. Aques demò ic, a egi a l’es- il del monumen , és el p incipal a gumen pe es abli -ne la p ocedència a enesa. On més si no ind ia sen i l’ús d’un demò ic a enès pe iden i ica el di un ? Es ac a, pe an , d’una insc ipció une à ia dedicada a dues pe sones: una dona ebana i un home a enès del dem d’È quia. Excepcional és el e que una es ange a i un ciu adà a enès siguin eco da s conjun amen en un epi a i. No en coneixem cap pa al·lel du an el segle IV aC. Es ac a d’un ma imoni, al com usualmen se solen in e p e a les insc ipcions une à ies que mos en un nom d’home i un de dona? Pe in en a espond e aques- a p egun a, olem exposa b eumen algunes conside acions sob e les possibili- a s de ma imonis mix os a A enes. Pe pa la dels ma imonis en e a enesos i es ange s a l’època clàssica, és necessa i comença pe una llei de Pè icles de l’any 450/1 coneguda com la llei de ciu adania. La p incipal on n’és A is ò il, que desc iu la llei amb aques es pa aules: 180 Fa en ia 30/1-2, 2008 Anna Gines í Rosell 1. N . d’in en a i 487 amb el nom de «Lécy he d’Amphinoê e Amphigénês». Rodin Collec ioneu 1967-8, Pa ís, 1968, núm. 128; SCHMALTZ, B. (1970). Un e suchungen zu den a ischen Ma mo leky hen, 1970, A 250 pl. 43; CLAIRMONT, C.W. (1993). Classical A ic Tombs ones, Kilchbe g, núm. 2.421b; BARDANI, V.N. i PAPADOPOULOU, G.K. (2006). Συμπλρωμα τν πιτυμβων μνημεων τς Aττικς, A enes, núm. 1135. 2. Vegi’s la me a esi doc o al Epig a ia une à ia d’es ange s a A enes (s. VI-IV aC): ca àleg i comen- a i o mal i ins i ucional de les insc ipcions, de p òxima publicació pe l’Ins i u Ca alà d’A queologia Clàssica, especialmen l’apa a XI: «Beòcia». Un es imoni de ma imoni en e una es ange a i un ciu adà d’A enes Fa en ia 30/1-2, 2008 181 Figu a 1. © Collec ion d’An iqui és du Musée Rodin, Pa ís. Fo og a ies: Adam Rzepka. A is . A h. Pol. 26.4: Καa τρ&τω μετ? το1τον πa Αντιδτου δι? τH πλ3*ος τν πολιτν Περικλους εKπντος γνωσαν μ< μετχειν τ3ς πλεως ς zν μ ξ 5μφον 5στον ! γεγον,ς. «I al cap de dos anys, so a l’a con a d’An ído os, a causa de la g an quan i a de ciu adans i a p opos a de Pè icles, an de e mina que no pa icipés en la polis aquell que no hagués nascu de dos as oi.» Segons A is ò il, es ac a d’una llei des inada a edui o con ola el nomb e de ciu adans. Seguin la llei, només poden o ma pa de la polis (μετχειν τ3ς πλεως) aquells nascu s de dos 5στο& (ξ 5μφον 5στον ! γεγον,ς)3. L’exp essió μετχειν τ3ς πλεως de ineix què signi ica se ciu adà a A enes. Un ciu adà no es de ineix de o ma passi a pels seus d e s, sinó pe la se a pa i- cipació ac i a en els a e s de la polis. El p incipal p oblema d’in e p e ació d’a- ques passa ge i el que ha e essa més in a és el signi ica d’5στς. Exis eixen dues ies p incipals d’in e p e ació: —5στς é el ma eix signi ica que πολ&της i el aduïm pe «ciu adà». Aστς a e e ència al sen i geog à ic «que habi a a…» i πολ&της al legal «que pa ici- pa en la polis», pe ò ambdós mo s iden i iquen el ma eix g up de gen , enen el ma eix signi ican . És a di que es ac a d’una di e ència de conno ació, pe ò no de deno ació4. —5στς é un signi ica més ampli que πολ&της i inclou o s aquells que habi en es ablemen la polis. Segons aques a in e p e ació, els me ecs es an inclosos o almen o en pa dins el g up dels 5στο&5. És e iden que cada una d’aques es in e p e acions é implicacions mol di e - ses pel que a a la pe meabili a del g up ciu adà a enès. En un cas, el g up de ciu- adans a enesos se ia un cos mol anca on hau ia es a mol di ícil accedi -hi. L’única possibili a pe a es ange s hau ia es a la na u ali zació a a és de l’as- semblea6. En l’al e, les possibili a s que un descenden d’un es ange esde in- gués ciu adà hau ien es a mol més g ans. No podem aquí desen olupa els a gumen s a a o i en con a d’una in e p e- ació i de l’al a, pe ò sí que ens cal eni en comp e les dues possibili a s pe in en- a en end e el con ex d’on so gí la insc ipció que aquí ac em. P esen em an sols algunes e lexions sob e el ex que A is ò il ens ansme . 182 Fa en ia 30/1-2, 2008 Anna Gines í Rosell 3. Aques a llei ambé ou ci ada pos e io men pe Plu a c en la Vida de Pè icles (Plu . Pe . 37.3): νμον γραψε, μνους A*ηνα&ους εJναι τοUς κ δυεν A*ηνα&ων γεγοντας. Plu a c, que es basa en on s pos e io s a A is ò il, u ili za el e me A*ηναοι ‘ciu adans a enesos’. 4. PATTERSON, C. (1981). Pe icles’ Ci izenship Law o 451-50 B.C., New Hampshi e, i més ecen - men ead., «A henian Ci izenship Law». GAGARIN, M. i COHEN, D. (eds.) (2005). The Camb idge Companion o Ancien G eek Law, Camb idge, p. 267-289. 5. In e p e ació de ensada pe E. COHEN (2003). The A henian Na ion, P ince on, p. 49 s. i id. «The As oi o A ika: Na ionali y and Ci izenship a A hens». THÜR, G. i VÉLISSAROPOULOS-KARAKOSTAS, J. (1997). Symposion 1995. Vo äge zu g iechischen und hellenis ischen Rech sgeschich e, Colònia–Weima –Viena, p. 57-95. 6. Vegi’s OSBORNE, M.J. (1981-83). Na u aliza ion in A hens, 3 ols., B ussel·les. 1. La llei no és una de inició de ciu adà, sinó una egulació nega i a «(qui no… no…»). Pa a asejan , no és ciu adà a enès qualse ol que hagi nascu de dos 5στο&, sinó que la p emissa pe se econegu com a ciu adà a enès és ha e nascu de dos 5στο&. El econeixemen de l’es a us de ciu adà a A enes no e a pas au omà ic, sinó que s’aconseguia amb l’en ada al dem. Quan un home accedia a la majo ia d’eda , podia se p esen a a l’assemblea del dem. Aques a examina a si el sol·lici an ha ia accedi ealmen a la majo ia d’eda i si com- plia els equisi s necessa is pe se ciu adà (se lliu e i ha e nascu d’una unió d’aco d amb les lleis)7; en cas a i ma iu, queda a egis a a les llis es. Les llis- es dels dems ecollien només noms masculins. 2. La llei de ciu adania de Pè icles no p ohibeix els ma imonis mix os, pe ò sí que els a mol poc a ac ius. Quin sen i é un ma imoni d’aques es ca ac e- ís iques si els ills que en neixen no eben l’es a us de ciu adà i no poden he e- a les p opie a s de la amília? 3. La llei a se eno ada sense e ec es e oac ius el 403 aC desp és de la dic a- du a dels 30, de la qual cosa se’n desp èn que no ou aplicada du an uns quan s anys, i a es a igen almenys ins que a acaba el segle IV, possiblemen ambé du an una bona pa del segle III aC8. Exis eix una al a llei elle an pe al cas de la nos a insc ipció que ens ha es a ansmesa pe un discu s de Demòs enes i que p ohibeix el ma imoni, és a di , la c eació d’un οJκος (συνοικεν) en e un ciu adà i una es ange a o una ciu adana i un es ange . El ex és el següen : D. 59.16. ?ν δj ξνος 5στ3 συνοικ 3 τχν3 W μηχαν3 pτινιο1ν, γραφσ*ω πρHς τοUς *εσμο*τας A*ηνα&ων b βουλμενος ο¥ς ξεστιν. E?ν δj 'λ, πεπρσ*ω καa αLτHς καa p οLσ&α αLτο1, καa τH τρ&τον μρος στω το1 Fλντος. {Eστω δj καa ?ν p ξνη τ 5στ συνοικ 3, κατ? ταLτ, καa b συνοικν τ 3 ξν η τ 3 'λοσ η Dφειλτω χιλ&ας δραχμς. «Si un xenos con iu amb una as e pe mulle , pe la ia o de la mane a que sigui, que sigui acusa da an els esmo e es pe qualse ol dels a enesos que ulgui i ingui el d e de e -ho. Si és condemna , que sigui enu ell i les se es p opie a s, i la e ce a pa sigui pe a l’acusado . Que algui el ma eix si una xene con iu amb un as os pe ma i , i a més que el ma i de la xene condemnada hagi de paga 1.000 d acmes.» Aques a llei sí que p ohibeix explíci amen els ma imonis mix os. Es a di ícil de e mina quin ou el pe íode d’aplicació d’aques a llei, ja que només la coneixem Un es imoni de ma imoni en e una es ange a i un ciu adà d’A enes Fa en ia 30/1-2, 2008 183 7. Vegi’s, pe exemple, TODD, S.C. (1993). The Shape o A henian Law, No a Yo k, p. 179-181 i SCAFURO, A.C. (1994). «Wi nessing and False Wi nessing: p o iding Ci izenship and Kin Iden i y in Fou h-Cen u y A hens». BOEGEHOLD, A. i SCAFURO, A.C. (eds.) (1994). A henian Iden i y and Ci ic Ideology, Bal imo e–Lond es, p. 156-198 (p. 158-165). 8. Vegi’s KAHRSTEDT, U. (1969). S aa sgebie und S aa sangehö ige in A hen, Aalen, p. 61-62 i OSBORNE, M. J. (1983). Na u aliza ion in A hens, ol. III, B ussel·les, p. 141-170, on l’au o lliga les egulacions sob e la na u ali zació amb les egulacions sob e ciu adania, i obse a can is impo - an s al ol an del 229 aC. pe aques únic es imoni de Demòs enes. Coincideix, això sí, la da ació del dis- cu s (340 aC) amb la anja de da ació p oposada pe a aques monumen une a- i (350 al 300 aC). Que exis ís aques a llei signi ica que exis ien ma imonis mix os, ja que les lleis són una eacció a la eali a . En algun momen , l’exis ència d’aques es ma i- monis a se conside a un p oblema que calia esold e. Po se pe què els ills nas- cu s d’aques es unions, o i no eni el d e d’esde eni ciu adans, e en p esen a s als dems i, de egades, ins i o accep a s? O les illes e en donades en ma imo- ni com si ossin ciu adanes? Pod ia se ambé que aques es unions compo essin p oblemes en la ansmissió del pa imoni. Re o nem la mi ada a la nos a insc ipció. Les dues pe sones ci ades conjun a- men o ma en pa d’un ma eix οJκος, i el més p obable és que o messin un ma i- moni. Una segona possibili a se ia que ossin ge mans i un d’ells hagués es a na u- ali za a enès. Vegi’s la epe ició en el lexema 5μφι-, que pod ia se un lexema usual en l’onomàs ica de la amília. De o a mane a, aques a segona in e p e ació ens sem- bla menys p obable: les dones, quan es casa en, passa en a o ma pa de l’οJκος del ma i , és pe això que hi ha pocs exemples d’epi a is dedica s a pa elles de ge mans. El ipus de monumen és mol usual al segle IV aC en la deco ació de complexos une a is amilia s, al cos a de les es eles que ma quen les ombes. No s’ha o- ba , pe ò, cap es ela que mos i aques s ma eixos noms. Tampoc l’onomàs ica ens hi ajuda gai e: en un cas i en l’al e, es ac a de noms d’ús panhel·lènic, i ni la p o- sopog a ia a enesa ni la ebana ajuden a iden i ica -ne els pe sona ges amb més exac i ud. Sí que és des acable la o ma de l’è nic de la dona, Θηβε&[α], que p esen a una g a ia poc comuna. La o ma à ica de g a a -lo és Θηβα&α, o i que en di e ses insc ipcions a eneses es documen a ambé la o ma beòcia Θειβα. En aques cas, sembla que hi hagi hagu una con usió en e <ΕΙ>, que en beoci g a ia /ē/, i <Η>, que en beoci g a ia /ē˛/ < /aiæ/. To es dues p onúncies es con onen a Beòcia al segle III aC en /ī/ i això explica ia l’apa ició de g a ies in e ses com aques a9. Es ac- a, pe an , de la o ma beòcia de l’è nic que e lec eix una p onúncia coneguda en l’e olució del dialec e i da ada al segle III aC. Pe aques a aó, p oposem enda- e i la da ació de la insc ipció ins al inal del segle IV, po se ins i o a la p ime a mei a del segle III aC10. To i que dins el segle III aC la insc ipció es a igualmen excepcional en el e de ci a conjun amen una es ange a i un a enès, sí que exis- eixen pe a aques a època alguns pa al·lels d’insc ipcions une à ies a eneses en o ma de columella dedicades a dones on s’especi ica, a més de la se a p ocedèn- cia no a enesa, l’es a us a enès del ma i 11. 184 Fa en ia 30/1-2, 2008 Anna Gines í Rosell 9. Vegi’s BECHTEL, F. (1963). Die g iechischen Dialek e, ol. I, Be lín, p. 218-223 i BLÜMEL, W. (1982). Die aiolischen Dialek e, Gö ingen, p. 38-41. L’exemple més an ic de con usió de les dues g a ies da a del segle IV aC, la majo pa dels es imonis pe any, pe ò, a la segona mei a del segle III. 10. Fe que no ol di que el monumen ambé hagi de se da a al segle III, sinó que és possible espec a la da ació p oposada pels a queòlegs a la segona mei a del segle IV aC. Reco dem que, en el cas d’aques a insc ipció, es ac a d’un segon ús de la lèci os. 11. P. ex. IG II28527, pos in. s. IV:Aσκληπις | *εοδ,ρου | Hλεα | Eρτωνος | ΑKξωνως | γυν i IG II28768, pos in. s. IV: Προξνα | Πολεμρχου | ξ Hρακλε&ας | Πολμωνος | Κυ*ηρρ&ου | Si posem en elació la insc ipció amb la llei de ciu adania de Pè icles, es a e iden que de cap mane a podia ac a -se d’una unió que os inaccep able enin en comp e el ipus d’insc ipció. No hi hau ia cap con lic e amb aques a llei si seguim la in e p e ació d’E. Cohen i en enem 5στς com a habi an de la polis. En aques a insc ipció, hi eu íem, pe an , un ma imoni en e la illa d’un me ec —es able de a emps a A enes— i un ciu adà. Aques ma imoni posa ia de mani- es la lla ga pe inença de la amília d’Am ínoe al cos d’habi an s d’A enes, i els ills d’aques ma imoni hau ien pogu esde eni ciu adans com el pa e. Si en enem 5στς en el sen i més es ingi de ciu adà, lla o s aques ma imoni es a ia en con lic e amb la llei de Pè icles. Si bé es ce que, com ja s’ha comen a , la llei no p ohibeix aques ipus de ma imonis, o i que els a poc a ac ius pe - què la descendència no po gaudi dels ma eixos d e s que el seu pa e, és poc p o- bable que una unió d’aques ipus mal ole ada pe la polis os posada de mani es an obe amen en un monumen ep esen a iu de la amília com ho és una ins- c ipció une à ia. Cald ia p egun a -se si l’aplicació d’aques a llei ja s’hau ia ela- i i za al inal del segle IV aC. Més delica és posa en consonància aques a insc ipció amb la llei amesa pe Demòs enes, segons la qual la con i ència en e ξνη i 5στς es a a penali zada. Si ja a gumen à em en el pa àg a an e io que el pape ep esen a iu que enen els monumen s une a is a la polis g ega a di ícil pensa que els descenden s d’Am ínoe i Am ígenes hi haguessin plasma una unió amb poca accep ació, amb menys aó enca a hi hau ien mos a una unió p ohibida pe la llei. Con é eco da que la llei ci ada pe Demòs enes pa la de ξνη, és a di , dona es ange a no es able a a A enes. Cal en end e, doncs, que les dones illes de me ecs es oba en en un es a us ju ídic in e medi? Els me ecs a enesos sembla que no o ma en pa del g up dels ξνοι ni del g up dels A*ηναοι (ni ampoc dels 5στο&, si seguim les in e p e acions d’alguns in es igado s esmen a s més amun ), sinó que els seus d e s especí ics els si ua en en una posició in e mèdia. En el cas de les dones, aques a ambigüi a s’accen ua a pel e que el seu es a us depe- nia de l’es a us del pa e, pe ò, a pa i del casamen , passa en a o ma pa de l’οJκος del ma i 12. Cald ia en end e, doncs, que el ma imoni amb la illa d’un me ec no es oba a so a aques a p ohibició, o bé que la ci ada llei ja no enia apli- cació en el momen del ma imoni en e Am ínoe i Am ígenes. En esum, la insc ipció mos a una in e p e ació complicada, on, al cos a de les di icul a s en la da ació d’aques ipus d’insc ipcions, es posen de mani es els Un es imoni de ma imoni en e una es ange a i un ciu adà d’A enes Fa en ia 30/1-2, 2008 185 γυν. Al es exemples són IG2II 8088 i 8875. No hem sabu oba cap més insc ipció c onològi- camen p ope a a aques a on siguin ci a s conjun amen una dona amb è nic no a enès i un home amb demò ic, o una dona amb demò ic i un home amb è nic no a enès. Els exemples que hem pogu locali za són d’època impe ial: IG II26596, 6733, 6868, 7030, 7547. No da ada és la insc ipció 5537, o i que l’esc ip u a de l’è nic Μυλησ&α (‘milèsia’) amb mos a de io acisme a pensa ambé en una da a a dana. 12. Vegi’s el cas d’A quipe, dona del banque Passió i pos e io men dona de Fo mió. Segons la in e - p e ació de WHITEHEAD, D. (1986). «Women and Na u alisa ion in Fou h-Cen u y A hens: The case o A chippe», CQ 36,1, p. 109-114, A quipe es oba a desp és de la na u ali zació del seu p ime ma i Passió en la posició de pode se an ciu adana com me eca. nos es bui s de coneixemen sob e l’es a us del g up d’es ange s es able s a A enes. Pe la g a ia de l’è nic, p oposem enda e i -ne la da ació al inal del segle IV o ins i o al segle III aC, quan hi ha alguns es imonis indi ec es de ma imonis mix s en insc ipcions une à ies. Es ac a d’insc ipcions da ades amb pos e io i a al inal del segle IV aC, dedicades a dones, i en les quals se ci a an el nom del pa e, d’o igen es ange , p obablemen un me ec, com el del ma i , un ciu adà a enès. Si be és ce que el monumen no espon a les disposicions de la llei del luxe une- a i de Deme i ale eu13, a pa i de la qual només s’accep en monumen s en o ma de columella o de apeza, no és l’únic monumen da a amb pos e io i a a aques- a llei que se su de les disposicions14. A enes enia sens dub e mecanismes pe pe me e als me ecs o als descenden s de me ecs μετχειν τ3ς πλεως, és a di , pa icipa en la ida de la polis al cos a dels ciu adans, i un pape impo an pe de e mina l’adequació dels candida s el degue en eni les assemblees dels dems, esponsables de la inclusió dels ciu a- dans a les llis es. Si ealmen el mo 5στς, 5στ engloba no sols els ciu adans a e- nesos, sinó ambé, o almen o en pa , el g up de me ecs és una qües ió sob e la qual enca a no hi ha aco d. És e iden , pe ò, que el ma imoni d’Am ínoe, eba- na, amb Am ígenes, a enès, ja sigui da a al inal del segle IV o al p incipi del segle III aC, a més d’es a en consonància amb les lleis del momen , gaudia de plena accep ació social. 186 Fa en ia 30/1-2, 2008 Anna Gines í Rosell 13. Llei da ada en e el 317 i el 307 aC i que es ingeix les mides i alçades dels monumen s une a- is a enesos. A pa i d’aques a llei, a les nec òpolis a eneses s’hi documen en an sols monumen s de ipus columella i apeza, amb algunes excepcions. 14. Vegi’s ENGELS, J. (1998). Fune um sepulc o umque magni icen ia. Beg äbnis- und G abluxusgese ze in de g iechisch- ömischen Wel mi einigen Ausblicken au Einsch änkungen des une alen und sepulk alen Luxus im Mi elal e und in de Neuzei , S u ga , p. 147-150. L’au o a gumen a que una de les possibili a s de sal a -se les es iccions de la llei ou la eu ili zació de monumen s ea- li za s amb an e io i a a la llei, al com passa en el cas de la lèci os que aquí ac em.