Acusilau d'Argos i els primers mitògrafs : entre oralitat i escriptura

Resum La di usió de l’esc ip u a al abè ica ingué e ec es du ado s sob e les mane es de capi ali za la memò ia col·lec i a a G ècia, com ho demos en els agmen s conse a s d’Heca eu de Mile o de Fe ecides d’A enes. Les concepcions sob e l’esc ip u a dels p ime s mi òg a s, pe ò, són o ça p oblemà iques, al com ho sugge eix el es imoni 1 d’Acusilau d’A gos, cosa que desaconsella d’obse a les elacions en e o ali a i esc ip u a en una pe spec i a e olu i a. Pa aules clau: Heca eu de Mile , Fe ecides d’A enes, Acusilau d’A gos, mi og a ia g ega, o ali a i esc ip u a. Abs ac . Acusilaus o A gos and he Ea ly My hog aphe s: be ween O ali y and Li e acy Di usion o alphabe ic w i ing had long-las ing e ec s on he cons uc ion and ansmission o memo y in G eece, as agmen s om Heca aeus o Mile us o Phe ecydes o A hens show. Ye concep ions o li e acy in ea ly my hog aphe s a e a he p oblema ic, as Acusilaus’ es . 1 sug- ges s, which encou ages unde s anding he ela ionship be ween o ali y and li e acy in non-de e- lopmen al e ms. Key wo ds: Heca aeus o Mile us, Phe ecydes o A hens, Acusilaus o A gos, G eek my ho- g aphy, o ali y and li e acy. Amb aques a con ibució sob e els genealogis es p ime encs, ull apo a el meu g a de so a a l’homena ge a la p o esso a San iago, de qui hem ap ès, en e mol es al es coses, el alo de la ξενα en e els g ecs de l’època a caica. M’ag ada pensa que, al com diu F ançois Ha og (1990: 179), «sans la généalogie, la xenia, la p a ique de l’hos- pi ali é, qui es une ins i u ion cen ale dans ce monde a is oc a ique, ne peu onc ionne . Mémoi e des ancê es e in en ai e des alliances, la mémoi e généalogique es une comp- abili é des de es sociales: qui nous doi ? A qui de ons-nous?» * Aques a icle és un esul a de la ece ca in eg ada en el p ojec e Tex os mi og à ics en logòg a s g ecs i en els escolis meno s a Home . Edició, aducció i comen a i (HUM2006-08652), di igi pel D . F ancesc J. Cua e o Ibo a i sub enciona pel Minis e i de Ciència i Tecnologia en el ma c del Pla Nacional d’In es igació Cien í ica, Desen olupamen i Inno ació Tecnològica. Les a- duccions dels ex s en g ec són me es, si no es diu al amen . Fa en ia 30/1-2, 2008 161-170 Acusilau d’A gos i els p ime s mi òg a s: en e o ali a i esc ip u a* Jo di Pàmias Uni e si a Au ònoma de Ba celona Depa amen de Ciències de l’An igui a i de l’Eda Mi jana jo [email protected] Recepció: 29/1/2009 0. En e les despulles que ha deixa en e e la essaca de la pos mode ni a , podem asse- nyala aquella dico omia ne a que sepa a a mi e i logos, la qual ou, du an una bona colla d’anys del segle XX, l’exp essió més genuïna, po se la més o unda, del g and pa age. En e ec e, el mi e i la aó ha ien es a àmpliamen concebu s com un joc d’oposicions excloen i com unes mane es con adic ò ies de eu e el món. Hom adme ia de g a , a més, sob e o la p ime a mei a del segle passa , que el pen- samen g ec ha ia e oluciona inexo able om My hos zum Logos (d’aco d amb la ó mula emblemà ica que donà í ol al llib e de Nes le de 1940). Si de cas, es pod ia esg imi , una no a eina ha ia de eemplaça la ella al e nança en e mi e i logos: un nou àndem, el que oposa l’o ali a a l’esc ip u a. Pe ò de la ma eixa mane a que els hel·lenis es s’han sen i , i se sen en, cada egada més incòmodes amb la cons- ucció «p og essis a» del model bina i de mi e i logos (c . Bux on, 1999: 6-11), ambé l’oposició en e o ali a i esc ip u a ha es a a e issadamen deba uda, i e i- sada, du an els da e s anys del segle passa ( egeu, pe exemple, Ande sen 1987). Un a icle de Jack Goody i d’Ian P. Wa (1963), que ha ia de eni epe cussions du ado es, con ibuí a e c eu e que es desp enen a almen uns e ec es de la « e o- lució ecnològica» com la que ep esen a l’esc ip u a. A a bé, la hipò esi que expli- ca a que una inno ació ècnica com l’esc ip u a al abè ica, a G ècia, desencadena- a mecànicamen el p og és del domini del mi e al domini de la his ò ia ha es a se e amen con es ada, en e d’al es, pe Ha og (1990; 2005: 56 s.; c . Thomas, 1992: 24)1. En e ec e, an bon pun com enen accés a l’esc ip u a, els p ime s his- o iado s-genealogis es g ecs, conegu s ambé de mane a ambigua com logòg a s o mi òg a s, no sembla que passin ànsia pe ma ca dis àncies, i enca a menys una up u a, amb la adició mí ica. Ben al con a i, l’esc ip u a genealògica «pou ai […] onc ionne comme une machine à isse de la con inui é» (Ha og, 1990: 184). 1. Si la ilologia clàssica, adicionalmen , ha ia negligi l’o ali a a l’ho a d’in- e p e a les ob es dels au o s an ics (obse ades, en gene al, es ic amen com a ex os)2, aques a endència a capgi a -se, pe una sè ie de aons ben anali zades pe Schmi z (2002: 112 s.), des de la dècada de 1950. I a ho es d’a a, pod íem di , la « e olució o al» no es à enca a del o ex ingida. En can i, aques a e olució a eny la his o iog a ia amb un ce e a d (c . Lu aghi, 2001: 3). Una i a assenya- lada a ésse col·locada pe Oswyn Mu ay (1987) en cons a a el e e ons o al de la his o iog a ia he odo ea i en ponde a els deu es en e s les adicions o als del pa e his o iae. És anspa en , en aques pun , l’aplicació a la adició g ega dels es udis mode ns d’his ò ia o al, sob e o a icana, com a a de Vansina (1961) o de Finnegan (1970). 162 Fa en ia 30/1-2, 2008 Jo di Pàmias 1. De e , la pa aula esc i a sembla que conspi a, jun amen amb al es ac o s, a a o d’un desen- olupamen que la socie a ha emp ès. No és només g àcies a l’esc ip u a, doncs, que els g ecs an escome e l’a aluació c í ica i o en capaços d’in en a la his ò ia, les ma emà iques, les cièn- cies i la iloso ia: el ac o capi al sembla ha e es a la ida al si de la polis i l’ús de la pa aula en les obades públiques (c . LLOYD 1979: 240 s.). 2. Cal aquí assenyala l’excepció que cons i ueix l’èpica homè ica. Hom s’ha se i de l’o ali a com a ca ego ia pe in e p e a Home com a mínim des del segle IdC, amb Fla i Josep (basan -se en una adició hel·lenís ica?), que é a i pa en la e olució homè ica de Wol . Enca a que l’esc ip u a al abè ica és ben coneguda a G ècia des del segle VIII aC, és a pa i del segle VI que aques a no a ècnica es comença a es end e, de mane- a més i més decidida, amb uns usos cada egada més di e si ica s, com a a pe al egis e de les ob es li e à ies (poesia èpica, ac a s mèdics, iloso ia, his o io- g a ia)3. És, doncs, a inen de si ua i de desc iu e la p oducció dels p o ohis o- iado s dels segles VI i VaC, logòg a s o mi òg a s, en un con ex his ò ic de can i: un pe íode de àpides ans o macions socials i polí iques que coincideixen amb una e olució ecnològica g àcies a l’ex ensió d’una no a eina, l’esc ip u a, en una socie a ( onamen almen ) àg a a com és la G ècia de les acaballes de l’època a cai- ca. I, sob e o , po ésse uc í e d’explo a les ac i uds i les pe cepcions cul u als que palesen aques s au o s en esgua d de l’esc ip u a i de la adició o al, de les uncions socials de la memò ia i, en de ini i a, de l’impac e de la no a ecnologia sob e la ansmissió o la cons ucció del passa . Fe mamen ins al·la en la adició o al, el poe a èpic a caic, que es basa a en la memò ia i la imp o isació pe compond e, in oca la Musa pe què li pe me i de ememo a els e s del passa que o men pa de la memò ia col·lec i a. Pe exem- ple, abans d’ence a el cèleb e Ca àleg de les naus, Home sol·lici a ajuda a les Muses pe pode desg ana el nom dels con ingen s que pa icipen en l’expedició de T oia (Hom. Il. II, 484-492): {Eσπετε ν1ν μοι Mο1σαι Oλμπια δ,ματ χουσαι; Gμες γ?ρ *εα& στε πρεστ τε wστ τε πντα, pμες δj κλος οJον 5κοομεν οLδ τι wδμεν; οY τινες pγεμνες Δαναν καa κο&ρανοι !σαν; πλη*Uν δ οLκ zν γ μυ*σομαι οLδ Dνομνω, οLδ εw μοι δκα μjν γλσσαι, δκα δj στματ εJεν, φων< δ Nρρηκτος, χλκεον δ μοι !τορ νε&η, εK μ< Oλυμπιδες Μο1σαι ΔιHς αKγιχοιο *υγατρες μνησα&α* `σοι GπH {Iλιον !λ*ον. Digueu-me a a, Muses, que sojo neu a l’Olimp — osal es sou dees, a eu sou p e- sen s i o ho sabeu; nosal es, en can i, només coneixem els umo s que sen im i no sabem es del ce —, ¿quins e en els guies i els cabdills dels dànaus? De l’exè ci , jo no en pod ia pa la ni ampoc pod ia anomena o s els gue e s, baldamen in- gués deu llengües i deu boques i una eu que mai no de allís, i en el pi un co o de b onze; només les Muses olímpiques, illes de Zeus, po ado de l’ègida, poden eco da -me els innomb ables aqueus que a iba en al peu d’Ílion. [T ad. Mon se a Ros] En aques ind e , μνησα&α* signi ica ‘ eco da ’, pe ò ambé ‘menciona ’ (el g ec no a dis inció en e els dos signi ica s). La pa aula del poe a és, doncs, solidà ia d’un pode eligiós, que és el de la Musa. La adició mí ica a de les Muses (o iginà iamen un col·legi eligiós de es di ini a s) les illes de Μνημοσνη (‘Memò ia’): no podem Acusilau d’A gos i els p ime s mi òg a s: en e o ali a i esc ip u a Fa en ia 30/1-2, 2008 163 3. Pe e un cop d’ull, d’abas gene al, als o ígens, la di usió i els usos de l’esc ip u a a G ècia, és inno- ado a la p opos a de SIGNES CODOÑER (2004). en end e a ons la poesia èpica sense p end e en conside ació els ecu sos mnemo- ècnics, pe al com, da e e la inspi ació, la in ocació a les Muses e ela un in ens domini de les ècniques poè iques. A a bé: la memò ia dels poe es no és p òpiamen una memò ia his ò ica, ja que no é una unció o ien ada ni p e én econs ui el pas- sa d’aco d amb una pe spec i a empo al. Di en al es pa aules: la memò ia no és el supo ma e ial de la pa aula can ada, sinó que suposa una omnisciència de ipus ende ina o i, màn ic ( egeu De ienne, 1994: 49-70). És pe això que implica la capa- ci a d’obse a «el que és, el que se à, el que ha es a » (τ τ ντα τ τ σσμενα πρ τ ντα; Hom. Il. I, 70; c . Hes. Th., 38)4. La memò ia no és, doncs, un dipòsi de conse ació del pa imoni o al, és una mane a de pene a allò in isible i d’acce- di a la e i a (5λη*α γηρσασ*αι; c . Hes. Th., 28). 2. És així com el poe a a caic cedia la se a eu a les Muses a l’ho a de p odui o ep odui el can , de al mane a que la memò ia e a indissociable del p océs de c eació: e en les Muses qui ga an ien l’5λη*ε&α (‘ e i a ’). En can i, pe als his- o iado s p ime encs, la e i a no po ésse e elada, sinó que ha d’ésse es able - a pe uns p ocedimen s in el·lec uals i c í ics5. Pe an , és deu o a de l’esc ip u a, que ia, ebu ja i ansc iu uns λγοι (‘ ela s’) ja exis en s. Desp o eï s d’es a us o i- cial i de manda , els logòg a s Heca eu de Mile , Acusilau d’A gos, Fe ecides d’A enes o Hel·lanic de Lesbos s’a ibueixen el d e a con ola la memò ia igual que els ciu adans poden pa icipa en el deba democ à ic de la pa aula (Jacob, 1994: 172-173). És ben ce que a ho es d’a a no s’ha esol sa is ac ò iamen la con o è sia des e mada a p opòsi de la p esump a in luència de l’esc ip u a en la composició de l’èpica a caica i en la cons ucció d’Home i, sob e o , d’Hesíode com a au o s- unció6. Sigui com ulgui, pe ò, el γρφω (‘esc ic’) d’Heca eu de Mile cons i ueix sens dub e un pun d’in lexió epoch-making en el p océs de àn- si que anem desg anan : SEκαταος Mιλσιος ¬δε μυ*εται; τδε γρφω, ς μοι δοκε 5λη*α εJναι; ο. γ?ρ SEλλνων λγοι πολλο& τε καa γελοοι, Cς μοa φα&νονται, εKσ&ν. Heca ., ag. 1, FOWLER / JACOBY Heca eu de Mile diu així: esc ic aques es coses, al com a mi em pa eixen e i a- bles, ja que els ela s dels g ecs són mol s i isibles, segons a mi em sembla. D’en ada, els de alls o mals són ja e elado s: seguin la p àc ica dels ilò- so s, Heca eu a ús de la p osa en lloc del o ma mè ic, p opi de la poesia, i, pe an , de la adició èpica o al. Això allunya, o d’una, el seu llib e del con ex es iu, l’allibe a de l’audiència i de l’ocasió de la pe o mance o al. D’al a banda, en la decla ació p og amà ica d’Heca eu de Mile ha desapa egu qualse ol mena 164 Fa en ia 30/1-2, 2008 Jo di Pàmias 4. Pe a la cons ucció del passa que pe me la memò ia di ini zada dels g ecs, egeu VERNANT (1991: 15-46). 5. Pe a la ei indicació d’au o i a dels an ics his o iado s, egeu MARINCOLA (1997: 3-12). 6. Vegeu, ecen men , MOST (2006: XIX-XXV). de as e de les Muses, cosa que ma ca dis àncies amb la adició homè ica, al com es desp èn de la compa ació amb el ex de la Ilíada anali za més amun 7. És l’his o iado qui p en la pa aula pe cons ui -se com a au o . No és es any, doncs, que mol s hagin han is en aques p òleg d’Heca eu l’ac a inaugu al de la his o- iog a ia (c . Ha og, 1990: 181) i en l’ego isme que aspua l’an eceden imme- dia de la ece ca he odo ea. Més enllà dels de alls o mals, enca a, el p og ama d’Heca eu enuncia a la e i a man ico eligiosa de què s’in es ia adicionalmen la poesia èpica: acaba d’escla a en mil bocins la sòlida associació en e 5λη*ε&α (‘ e i a ’) i μνημοσνη (‘memò ia’) dels ells poe es. Els λγοι (‘discu sos’) dels g ecs, al a di les a- dicions o als ansmeses de memò ia, semblen a a múl iples i idículs, men e que la e i a és monis a. Cal acomoda , doncs, el λγος a uns c i e is objec ius i ex e ns al discu s ma eix, com és a a, pe exemple, la e semblança o la plausibili a (τH οικς; c . Fowle , 2001: 101). 3. A a bé, els e ec es, a G ècia, de la di usió de l’esc ip u a són o ça més ics i di e sos. No és aques el lloc d’escome e la qües ió con o e ida de l’impac e de la « aó g à ica» sob e la memò ia. Enca a que l’esc ip u a a a o eix la capaci a d’emmaga zema el eco d, aques a no és su icien , segons que sembla, pe modi- ica les capaci a s cogni i es del pensamen humà (c . Fowle , 1998: 19; Be elli, 2001: 67-72). Hom no s’ha posa d’aco d ampoc sob e el g au de c edibili a que cal a ibui a la ansmissió o al: la con on ació oscil·la en e els op imis es, que con- side en que la memò ia o al po ésse iable al lla g d’un bon g apa de gene a- cions, i els escèp ics, pe als quals la memò ia o al és, sob e o , icció (Thomas, 1989: 4-5). Com sigui, pe ò, exis eix una con igu ació de la memò ia que sembla que és especí ica de la cul u a esc i a: es ac a de les genealogies globali zado es o comple es, un p oduc e exclusi amen li e a i pe què p essuposen l’ús de l’es- c ip u a. Conegudes com a ull genealogies, es ac a de genealogies no segmen ades, al a di unes seqüències pa e/ ill, sense mescla -hi línies pa al·leles i so in sense les esposes o les ge manes. Men e que les adicions amilia s no malmen no abas en més enllà de la e ce a o qua a gene ació, una ull genealogy po emun- a mol més en e e en el emps. Un exemple pa adigmà ic és ansmès pe Fe ecides d’A enes, ap oximada- men con empo ani d’Heca eu, enca a que o ça més jo e. Pe mi jà d’una cade- na inin e ompuda de gene acions, el genealogis a e ocedeix des del seu p esen (a la p ime ia del segle VaC) ins al món he oic, que, pe als g ecs, é el seu aca- bamen amb la caiguda de T oia i el e o n dels he oics comba en s a la pà ia. Fe ecides, doncs, a emun a el pedig ee del seu con empo ani Milcíades, ni més ni menys, ins al glo iós Aian ! D’aques a mane a, po man eni el incle amb el pas- sa i ompli l’E inne ungslücke, que es bada amb el col·lapse de la ci ili zació micènica (c . Pàmias, 2006: 32-33). A di e ència de les genealogies ansmeses Acusilau d’A gos i els p ime s mi òg a s: en e o ali a i esc ip u a Fa en ia 30/1-2, 2008 165 7. Vegeu com ho o mula, o undamen , FOWLER (2006: 45): «I is common o ema k how Heca aeus and He odo us abandoned he Muse and a oga ed he au ho i y o hemsel es». o almen , l’exemple de Fe ecides palesa una no a ac i ud: igual que les genealogies epo ades pels an opòlegs mode ns, la ca ac e ís ica dis in i a que quali ica les genealogies ansc i es és una olun a comp ensi a i o ali zado a (c . Thomas, 1989: 181 s.). Aques és el agmen en qües ió ( egeu-ne un comen a i de alla en Pàmias, 2008: 47-49): Φερεκδην ν τ 3 πρ,τ η τν SIστοριν … οgτως λγειν; Φιλαος δj b Awαντος οKκε ν A*ναις; κ τοτου δj γ&νεται Δικλος; το1 δj Eπ&δυκος; το1 δj Aκστωρ; το1 δj Aγνωρ; το1 δj Odλιος; το1 δj Λκης; το1 δj †Tφων; το1 δj Λιος; το1 δj Aγαμστωρ; το1 δj T&σανδρος; {φ ο Nρχοντος ν A*ναις; το1 δj Mιλτιδης;} το1 δj SIπποκλε&δης, φ ο Nρχοντος Πανα*ναια τ*η; το1 δj Mιλτιδης, ς κησε Xερρνησον. Phe ecyd., ag. 2, PÀMIAS / FOWLER / JACOBY Fe ecides, en el p ime olum de les His ò ies, diu així: Fileu, ill d’Aian , s’es a- bleix a A enes. D’aques neix Declos, i de Declos, Epídicos; d’Epídicos neix Acès o , i d’Acès o neix Agèno . D’Agèno neix Úlios, i d’aques , Lices. De Lices neix †To ó, i d’aques , Laios. De Laios, Agamès o , i d’Agamès o neix Tisand e [du an el seu a con a a A enes; d’aques , Milcíades]; d’aques , Hipoclides, du an l’a - con a del qual o en ins i uïdes les Pana enees; i d’Hipoclides neix Milcíades, que a coloni za el Que sonès. D’aco d amb l’anomena «e ec e ello ge d’a ena», el genealogis a posseeix in o mació iable només dels dos caps de la cadena: en aques cas, el undado de la amília, el cèleb e Aian , d’una banda, i les gene acions immedia amen an e- io s al ma eix Fe ecides, de l’al a. Mol més ince es, en can i, són les gene a- cions in e mèdies (com ho demos a el ca àc e ince i p oblemà ic de la adició ex ual), sens dub e noms an asma, oballes que el mi òg a ha o ja pe com- ple a les baules pe dudes de la cadena. 4. No és cap so p esa, doncs, que la pa aula esc i a, a la G ècia del omban de l’è- poca a caica, hagi adqui i p es igi en ce s àmbi s i que pugui ésse inguda pe on ac edi ada i epu ada. Tan és així que el documen esc i , a iba el cas, po ésse in oca , ou cou , com una on d’au o i a ex e na al subjec e. Cons i ueix un exemple e elado Acusilau d’A gos, el qual, d’aco d amb el es imoni a dà ansmès pe un lexicòg a bizan í, assegu a a ha e ansc i les genealogies di i- nes i he oiques a pa i d’unes aule es de b onze que el seu pa e ha ia oba en e - ades a casa se a (c . Thomas, 1989: 184). La no ícia e a esmen ada, al ol a, en el p oemi a les se es Genealogies (c . Fowle , 2001: 105): Aκουσ&λαος […] .στορικHς πρεσβτατος; γραψε δj γενεαλογ&ας κ δλτων χαλκν, °ς λγος εGρεν τHν πατρα αLτο1 Dρξαντ τινα τπον τ3ς οKκ&ας αLτο1. Acus., es . 1, FOWLER / JACOBY [= Suid., s.u. Aκουσ&λαος ed. Adle ] Acusilau ... l’his o iado més an ic. Va esc iu e unes Genealogies e es d’unes aules de b onze que, segons con en, el seu pa e ha ia oba quan ca a a un lloc de casa se a. 166 Fa en ia 30/1-2, 2008 Jo di Pàmias Val la pena d’a u a -se amb un ce de enimen sob e aques a no ícia biog à i- ca, ja que, al meu en end e, no ha ebu l’a enció que me eix. Més a ia , el es i- moni ha es a negligi , en gene al, amb su iciència pe bona pa d’una adició ilològica acionali zan , que s’ha limi a a cons a a el ca àc e ic ici, o an asiós i espu i, de l’episodi pseudobiog à ic sense anali za -ne a ons les implicacions cul u als. En e ec e, l’anècdo a biog à ica, ansmesa pe una on a dana, ha es a passada en silenci (Jacoby), o bé ha es a conside ada una o ge ie de l’època hel·lenís ica (Tozzi) o impe ial (Schwa z), o bé ha es a despa xada com una es a- ègia de l’au o pe eludi la esponsabili a sob e el con ingu del llib e (Fowle )8. Massa so in passem pe al el e que l’elabo ació i la di usió d’una oballa, an anecdò ica i ic ícia com es ulgui, ens po acili a una in o mació aluosa sob e la men ali a que l’ha o jada i l’ha is a c éixe , ja que e ela associacions espon- ànies en el pensamen dels indi idus que pa icipen en un sis ema cul u al. És pe això que l’episodi po ésse u ilíssim pe as eja , i des ela , unes ce es ac i uds i pe cepcions cul u als en e s l’esc ip u a i la adició o al. Tal com ha assenyala ence adamen Ch is ian Jacob (1994: 181), l’anècdo a de les aule es de b onze ma ca les Genealogies d’Acusilau amb el segell de la in e ex uali a i sub a lla el alo onamen al de la lec u a i l’esc ip u a: amb la oballa «epig à ica» del seu pa e, Acusilau inaugu a un nou ho i zó de p oducció ex ual, que ecolza sob e l’au o i a d’un ex p eexis en , ga an ia d’an igui a , i sob e unes ope acions c í iques de eesc ip u a. A a bé, p ojec a en una pe spec- i a his o icoli e à ia més àmplia, l’episodi d’Acusilau no deixa de so p end e’ns pel seu ca àc e ex ao dina i: en la p esump a oballa, o dida pe unda una genea- logia nacional a gi a, Acusilau se’ns apa eix es anyamen p ope a les concep- cions mode nes de e his ò ia. En e ec e, així com l’his o iado an ic endeix a abso bi i a esbo a les aces de la documen ació de què s’ha se i , el mode n, en can i, assaja de cons a a i d’explica els e s a pa i de documen s (c . Nicolai, 2007: 13-14): a la e ò ica de l’his o iado an ic, p o inen de la poesia èpica, que es cons ueix com a na ado compe en i au o i za (Ma incola, 1997: 1-12), hom oposa la e ò ica mode na del documen . En e eiem, doncs, en ilig ana, en la no ícia biog à ica de les aule es de b onze obades pel pa e d’Acusilau, alguns e s de la mode na idola ia del documen . La no ícia sob e les aule es de b onze, pe ò, po ésse escomesa, enca a, des d’al es lancs. Ben igual que els logòg a s con empo anis seus ( al com hem is més amun ), Acusilau bandeja l’au o i a de les Muses com a ga an ia d’5λη*ε&α (‘ e i a ’). Pe ò a di e ència d’Heca eu o de Fe ecides, les opinions dels quals ecol- zen sob e l’au o i a del subjec e que la ei indica, Acusilau eco e a una no a on del sabe , una ins ància igualmen ex e na al subjec e, cosa que li pe me de si ua -se a ece de les c í iques: les elles aules de b onze. En can i, i pa ado- xalmen , els agmen s d’Acusilau que han a iba ins a nosal es ansme en unes Acusilau d’A gos i els p ime s mi òg a s: en e o ali a i esc ip u a Fa en ia 30/1-2, 2008 167 8. C . JACOBY (1957: 375); TOZZI (1967: 605); SCHWARTZ (1893: 1222-1223); FOWLER (2001: 104-105: «Acusilaus’ claim o ha e copied his genealogies om b onze able s […] is a cop-ou »). Un bon exemple de com la ilologia clàssica ha p ocedi , amb ocació acionalis a, a escome e la no ícia en qües ió es oba a MAZZARINO (1990: 61). genealogies ben a elades en la adició èpica i, no ablemen , ep esen en la con- inuï a amb Hesíode. Això da e sembla cons a com a e i é acquise, an pe als an ics (com a a pe al ma eix Pla ó)9, com pe als mode ns (c . Calame, 2004: 232-233; Tose i, 2006: 118-120)10. E ec i amen , a pesa de les p e ensions d’Acusilau, és cla que els p ime s his o iado s, que disposa en de on s esc i es escasses, no an sinó ansc iu e adicions o als so in locals, enca a que ambé panhel·lèniques, al com les han ansmès una gene ació e e una al a pe mi jà, so in , de la poesia èpica. Un bon exemple de la con inuï a en e l’an iga adició èpica i Acusilau d’A gos són el agmen 1 (que cal aca a amb Hes. Th. 337-340) i el agmen 6d de les se es Genealogies (que cal aca a amb Hes. Th. 116 s.)11: Aκουσ&λαος δι? τ3ς πρ,της .στορ&ας δεδλωκεν `τι Aχελος πντων τν ποταμν πρεσβτατος. φη γρ; ΩκεανHς δj γαμε Tη*Uν Fωυτο1 5δελφν; τν δj γ&νονται τρισχε&λιοι ποταμο&; Aχελος δj αLτν πρεσβτατος καa τετ&μηται μλιστα. Acus., ag. 1, FOWLER / JACOBY [= Mac . Sa . V 18, 9] Acusilau, si més no, en el llib e p ime de la se a His ò ia, mani es a que l’Aquelous és el més an ic de o s els ius. Diu, ce amen : Ocèan s’uneix amb la se a ge ma- na Te ís, d’ells neixen es mil ius; d’aques s ius, l’Aquelous és el més an ic i el més ene a . [T ad. Jo di Ra en ós] Aκουσ&[λ]αος [δ κ] Xους πρ,του [τ~]λ .λα Acus., . 6d, FOWLER / 5 JACOBY [= Phld., Pie . N 1610 III, p. 77, ed. Schobe ] Acusilau diu que del Caos, que ou el p ime , e la es a. 5. Amb la (p esump a) ansc ipció de la oballa «epig à ica» del seu pa e, Acusilau sembla sugge i -nos que l’accés a la documen ació esc i a, i la se a u ili zació, no implica o çosamen que p e engui unda un nou sabe d’esquena a la adició, basa en la « aó g à ica»: els agmen s conse a s d’Acusilau, que e elen una espec uosa con inuï a amb la adició èpica an e io , demos en més a ia el con- a i. Enca a és més: si bé Acusilau a acona les Muses com a on d’au o i a , eco e, pe mi jà de les aule es, a una ins ància, igualmen ex e na al subjec e, 168 Fa en ia 30/1-2, 2008 Jo di Pàmias 9. C . Pl. Smp. 178b (= Acus. ag. 6a): SHσιδω δj καa Aκουσ&λεως bμολογε (u. l. ξμφησιν); Clem. Al. S om. VI, 26, 7 (= Acus. es . 5): τ? δj SHσιδου μετλλαξαν εKς πεζHν λγον καa Cς wδια ξνεγκαν Edμηλς τε καa Aκουσ&λαος ο. .στοριογρφοι.Vegeu ambé el es . 4 d’Acusilau ( ansmès pe Menand e Rè o ), que esmen a Acusilau al cos a d’Hesíode i d’O eu. 10. Signi ica i amen , CALAME (2004: 233) e oca la còpia de T eballs i dies d’Hesíode, conse ada en una aule a de plom o a la on d’Hipoc ene (c . Paus. IX, 31, 3-5). 11. C . Hes. Th. 337-340: Τη*Uς δ Ωκεαν ποταμοUς τκε δινεντας, / Nελν τ Aλφειν τε καa HριδανHν βα*υδ&νην, / Στρυμνα Μα&ανδρν τε καa {Iστρον καλλιρε*ρον / Φ#σ&ν τε SP3σν τ Aχελν τ 5ργυροδ&νην; Hes. Th. 116-117: τοι μjν πρ,τιστα Χος γνετ; αLτ?ρ πειτα / Γα εLρστερνος […] pe ac edi a les se es Genealogies (¿És la epu ació de possei un sabe a cà i an ic el que deu explica que, almenys des de l’època hel·lenís ica, Acusilau passi a eng ossi , en algunes adicions, les llis es dels Se Sa is?)12. Que He òdo i Tucídides bas issin au èn ics monumen s li e a is en ús, sob e o , de les adi- cions o als, con i ma que la on esc i a, enca a en ple segle VaC, no és conside- ada ni u ili zada p eponde an men com a cimen pe cons ui el passa : en e ec- e, que els g ans his o iado s de l’època clàssica negligissin la documen ació li e à ia, al com explicà A naldo Momigliano (1990: 29-53; c . 1966: 13-22), no es jus i ica pe es iccions ma e ials dic ades pe l’absència de egis es esc i s, sinó que això espon, més a ia , a una opció cul u al13. El es imoni d’Acusilau, ben si ua en el con ex de la logog a ia o his o io- g a ia p ime enca, demos a, doncs, com n’és d’a isca de con inua obse an el pas de l’o ali a a l’esc ip u a d’aco d amb un pa adigma e olu iu o «p og essis- a» —segons un en wicklungsgeschich liches P inzip que meni a almen de les adicions o als a la his ò ia basada en la « aó g à ica». La elació dels p ime s logòg a s (o mi òg a s) amb la no a ecnologia, l’esc ip u a, i amb els bene icis que compo a no és uní oca ni mecànica, sinó equí oca i p oblemà ica. Acos uma s a so p end e’ns cons an men d’unes no e a s ecnològiques u ilan s, nosal es es em en bona disposició pe mi a d’explica -nos, al egada, aques a pe plexi a . Bibliog a ia ci ada ANDERSEN, Øi ind (1987). «Mündlichkei und Sch i lichkei im ühen G iechen um». A&A 33, p. 29-44. BERTELLI, Lucio (2001). «Heca aeus: F om Genealogy o His o iog aphy», a Nino LURAGHI (ed.). The His o ian’s C a in he Age o He odo us. Ox o d, p. 67-94. BUXTON, Richa d (1999). «In oduc ion», a Richa d BUXTON (ed.). F om My h o Reason? S udies in he De elopmen o G eek Though . Ox o d, p. 1-21. CALAME, Claude (2004). «Le unzioni di un accon o genealogico: Acusilao di A go e la nasci a della s o iog a ia», a Paola ANGELI BERNARDINI (cu .). La ci à di A go. Mi o, S o ia, adizioni poe iche. Roma, p. 229-243. DETIENNE, Ma cel [1967] (1994). Les maî es de é i é dans la G èce a chaïque. Pa ís. FINNEGAN, Ru h (1970). O al Li e a u e in A ica. Ox o d. FOWLER, Robe L. (1998). «Genealogical Thinking, Hesiod’s Ca alogue, and he C ea ion o he Hellenes». PCPhS 44, p. 1-19. — (2000). Ea ly G eek My hog aphy. I. Tex s. Ox o d-New Yo k. — (2001). «Ea ly His o ie and Li e acy», a Nino LURAGHI (ed.). The His o ian’s C a in he Age o He odo us. Ox o d. — (2006). «How o Tell a My h: Genealogy, My hology, My hog aphy». Ke nos 19, p. 35-46. GOODY, Jack (1968). Li e acy in T adi ionnal Socie ies. Camb idge. GOODY, Jack; WATT, Ian P. (1963). «The Consequences o Li e acy». Compa a i e S udies in Socie y and His o y 5, p. 304-345. Acusilau d’A gos i els p ime s mi òg a s: en e o ali a i esc ip u a Fa en ia 30/1-2, 2008 169 12. Vegeu Acus. es . 11a [= Diog. Lae . I, 41–42] i 11b [= Clem. Al. S om.I, 59, 5]. 13. C . RHODES (2007: 56 s.). Vegeu, enca a, pe al segle IV aC, THOMAS (1989: 88-93).