Crònica d'un projecte d'educació plurilingüe : un estudi de cas

Bella e a Jou nal o Teaching & Lea ning Language & Li e a u e Vol. 4(2), May-June 2011, 52-70 C ònica d’un p ojec e d’educació plu ilingüe. Un es udi de cas O iol Palla és Monge Uni e si a Au ònoma de Ba celona, Ba celona, Espanya (A icle ebu el 21 de no emb e de 2010; e sió inal ebuda el 22 d’ab il de 2011) Els p og ames d’ap enen a ge in eg a de con ingu s i llengua (AICLE) es an guanyan e eny i nomb osos es udis els p opugnen com els en o ns més adequa s pe a l’ap enen a ge de segones llengües a a és de les à ees cu icula s no e ique ades com a “de llengua”. Aques a icle p esen a la c ònica documen ada del desen olupamen d’un p og ama expe imen al AICLE que o ma pa d’un p ojec e d’in es igació longi udinal, l’objec iu del qual és explo a des d’una pe spec i a sociocul u al el p og ama AICLE d’un cen e de secundà ia de Ba celona, així com algunes de les opcions me odològiques adop ades pels docen s pe supe a les di icul a s que s’a egeixen quan es a se i una llengua es ange a a l’aula de con ingu s. L’anàlisi de les dades p o inen s d’en egis amen s de ídeo de l’aula, complemen ada amb el dia i de camp del p o esso en el ol d’in es igado en l’acció, a més d’en e is es i g ups de discussió amb els es udian s, mos a l’ús que aques s an del complex disposi iu pedagògic que se’ls p esen a pe mi jà de les asques i ma e ials dissenya s ad hoc pel p o esso a que eballa en col·labo ació. In oducció i onamen s eò ics Aques a icle p esen a l’anàlisi explo a ò ia i la in e p e ació en o ma de c ònica de les dades apo ades pe l’es udi de cas –o na ació de allada d’esde enimen s eals pe mi jà d’un a gumen , una exposició, uns pe sona ges i, ins i o , diàleg, o combinan desc ipció i anàlisi (Boeh e i Linsky 1990)– d’un p ojec e d’educació plu ilingüe implan a en un cen e d’educació secundà ia de Ba celona. La nos a ece ca se ci cumsc iu als co en s eò ics que in es iguen els p ocessos d’ap enen a ge des d’una pe spec i a sociocul u al onamen ada en els pos ula s de Vygo ski de p incipis del segle XX, i s’ha du a e me en una aula d’ap enen a ge in eg a de con ingu s i llengua (AICLE), ambé anomenada aula de semiimme sió (Gajo 2001): una no a eali a com més a, més p esen a les escoles de Ca alunya. Relacionada amb la noció ygo skiana d’ap enen a ge a a és del desen olupamen social, la eo ia de l’ap enen a ge si ua (o cognició si uada) de La e i Wenge (1991) a i ma que l’ensenyamen -ap enen a ge ha de eni lloc en con ex os au èn ics d’in e acció social i de col·labo ació en comuni a s de p àc ica, on les asques p oposades impulsin el desplegamen in e accional de les compe ències lingüís iques i socials dels es udian s en ac i i a s con ex uali zades de esolució de p oblemes (Mondada i Peka ek-Doehle 2004; Seedhouse 2005). L’aula AICLE es udiada és un exemple de comuni a de p àc ica cons i uïda pe un g up de pe sones que compa eixen una p eocupació, un conjun de p oblemes o un in e ès comú (en Palle és Monge Bella e a Jou nal o Teaching & Lea ning Language & Li e a u e. 4.2 (May-June 2011): 52-70. ISSN 2013-6196. 53 aques cas, l’es udi de les ma emà iques) i que ap o undeixen el seu coneixemen i expe esa en aques a à ea a a és d’una in e acció con inuada on l’ensenyamen del codi lingüís ic pe d p eponde ància en a o de la c eació de si uacions socials d’ap enen a ge que p opiciïn els in e can is comunica ius en e els ap enen s. En l’aula objec e d’es udi el p océs d’adquisició de la segona llengua –l’anglès– oba supo eò ic en es en ocamen s pedagògics conco dan s amb les eo ies de base sociocul u al: l’ap enen a ge pe asques (que o neix la majo pa de les dades ecollides i anali zades sob e les in e accions en e l’alumna du an l’execució d’una asca de aonamen ma emà ic), el eball coope a iu i l’ap enen a ge in eg a de con ingu s i llengua. En el p ime cas, cal des aca que en l’ensenyamen de llengües es ange es pe asques les ac i i a s conduen s a l’ap ehensió signi ica i a dels di e sos elemen s p esen a s no se seqüencien a l’en o n d’un ocus lingüís ic en el bui , sinó que esponen a la necessi a que l’alumna esde ingui ac i amen pa ícip d’un exe cici que possibili i la suscepció de la llengua me a pe exposició i ús c ea iu de l’idioma en un con ex ealis a i in e ac iu. Pe a Skehan (1998), el signi ica és p io i a i sob e la o ma, i aques és un dels p incipis de o a aula AICLE: la ansmissió de con ingu s ha de p e ale con a la p eeminència d’elemen s lingüís ics disc e s, al ma eix emps que el con ingu de les asques ha d’es a incula al món eal. El segon en ocamen pedagògic al·ludi –el eball coope a iu– es basa en la col·labo ació, la in e acció i la pa icipació (Quinque 2008). Rep esen a una al e na i a als mè odes adicionals, a ès que no només eballa les compe ències cogni i es sinó ambé les è iques i socials, pa in de l’o gani zació de la classe en pe i s g ups he e ogenis en què l’alumna eballa de o ma conjun a pe comple a les asques que se li encomanen. En l’aula obse ada, el eball coope a iu esde é el mo o de les sessions i omen a l’ús de l’anglès com a llengua ehicula i d’ap enen a ge. Pe úl im, l’ap enen a ge in eg a de con ingu s i llengua (o AICLE, com hem is ) és el e me genè ic emp a ac ualmen en l’àmbi eu opeu de la ece ca i la pedagogia quan es pa la de si uacions educa i es bilingües en què es pe segueix una doble me a: l’ap enen a ge de con ingu s especí ics d’una ma è ia i l’ap enen a ge simul ani d’una no a llengua. Swain (1985) i Gajo (2007) coincideixen que, si bé l’objec iu p imo dial d’aques en ocamen és el domini d’uns coneixemen s emà ics de e mina s, el po encial lingüís ic de les classes AICLE és conside able. Palle és Monge Bella e a Jou nal o Teaching & Lea ning Language & Li e a u e. 4.2 (May-June 2011): 52-70. ISSN 2013-6196. 54 Tanma eix, el concep e de base de l’en ocamen AICLE no és nou (Lys e 2007): es é coneixemen de p og ames que pod íem quali ica de semiimme sió de cinc mil anys en e e. Con empo àniamen , pe ò, els o ígens d’aques a eali a educa i a els si uem al Quebec dels anys seixan a del segle XX, quan s’in odueix un model d’imme sió lingüís ica que o e eix a l’alumna de pa la anglesa l’opo uni a d’ap end e el ancès, la segona llengua o icial (Swain 1997; Lys e 2007). En aques sen i , al a di que una g an pa de l’educació impa ida a Ca alunya és ècnicamen AICLE (Pé ez-Vidal 2001), ja que la imme sió en ca alà –llengua conside ada mino i à ia– ca ac e i za o el sis ema educa iu des dels anys ui an a. Des d’una pe spec i a sociocul u al, en aques en o n els ap enen s són subjec es ac ius du an el p océs d’adquisició de la llengua. Dal on-Pu e (2007) de ensa que els es udian s, o i oba -se enca a en una ase d’expansió de la compe ència en la segona llengua, i que no hi in e ac uen com ho a ien si es ac és d’in e locu o s nadius, esde enen usua is de e de la llengua me a i es comuniquen u ili zan -la, condició imp escindible pe què se’n p odueixi l’ap enen a ge. Escoba (2011) des aca el ca àc e ehicula de la llengua es ange a en aques en o n, el qual al ma eix emps p omou l’ap o undimen de la llengua ma e na i la e lexió sob e elemen s de la cul u a p òpia. A més, pe la se a na u alesa in eg ado a de llengua i con ingu , l’en ocamen AICLE p ocu a que els ap enen s disposin de o a l’ajuda necessà ia pe comp end e, p odui i negocia missa ges po ado s de cà ega acadèmica en la llengua me a. Dal on-Pu e (2007) obse a que en els con ex os AICLE els es udian s poden assoli ni ells no ablemen supe io s de llengua me a en compa ació amb els esul a s ob ingu s mi jançan l’ap enen a ge en classes de llengua es ange a con encionals. En aques es, segons Escoba (2009: 49), el docen ‘explica’ sense eni consciència que el discu s acadèmic ac ua so in com una mampa a de id e, in isible pe ò impene able, men e que a l’aula AICLE la llengua es ange a u ili zada com a ehicula isibili za la di icul a del discu s acadèmic als ulls del p o esso . El esul a de o això és que l’ensenyan a e isan les opcions pedagògiques que p en i o gani za un complex sis ema de bas ides que pe me supe a les ba e es lingüís iques i cogni i es. Seedhouse (2005) i Mo on (2009) p opugnen la impo ància de la bas ida lingüís ica p opo cionada pel docen com a ac o decisiu pe a l’ap enen a ge de la llengua. L’en ocamen AICLE p esen a, doncs, uns equisi s p ocedimen als més complexos pe al docen , com a a la necessi a d’especi ica acu adamen els objec ius lingüís ics i de plani ica de mane a sis emà ica la ma è ia o coo dinan llengua i con ingu cu icula , pe un Palle és Monge Bella e a Jou nal o Teaching & Lea ning Language & Li e a u e. 4.2 (May-June 2011): 52-70. ISSN 2013-6196. 55 can ó, i la se a asca amb la d’al es docen s, pe l’al e (Snow, Me i Genesee 1989). Aques a ci cums ància a que els ensenyamen s AICLE siguin po encialmen a a o ido s dels ap enen a ges lingüís ics no només pe l’inc emen d’ho es de con ac e amb la llengua, sinó pels can is quali a ius que es donen en aques en o n comunica iu. Escoba i Sánchez (2009) cons a en que la complemen ació de l’ensenyamen de les llengües es ange es amb l’ensenyamen d’à ees no lingüís iques en llengua es ange a com a ehicula de l’aula és una opció pe a l’ap enen a ge de la segona llengua que guanya e eny an en l’en o n polí ic com social de l’educació a mesu a que es an públics els esul a s dels p og ames pilo d’AICLE. Els es udis que p opugnen l’AICLE i els p og ames de semiimme sió com els en o ns més adequa s pe a l’ensenyamen de segones llengües a a és d’à ees cu icula s no lingüís iques són nomb osos i comp en amb una lla ga adició; egeu, pe exemple, Cenoz, Hu eisen i Jessne (2001); C andall (1992); Gajo (2001); Genesee (1987); Genesee, Lambe i Holobow (1986); Mohan, Leung i Da ison (2001); Pé ez-Vidal (1998); Swain i Lapkin (1982); Lys e (2007). Ma c me odològic Des del pun de is a me odològic, la ece ca que hem du a e me ecull l’anàlisi quali a i a i in e p e a i a de l’expe iència d’inno ació AICLE de ma emà iques en anglès implan ada en un ins i u d’ensenyamen secunda i de Ba celona, i es basa p edominan men en l’obse ació de les p àc iques dins l’aula (Allw igh i Bailey 1991) –i, més conc e amen , en el pa adigma de la ece ca-acció (Denzin i Lincoln 2007; S ickland 1988)– pe e -ne un es udi longi udinal i desc ip iu de ipus e nog à ic. La ece ca-acció es con igu a com un p océs ecu siu d’accions docen s plani icado es, d’implemen ació i d’anàlisi, que con ibueixen a la e lexió i millo a de la p àc ica docen , on l’ensenyan é el doble pape d’execu o i analis a. Aques a me odologia, a més, é un al po encial o mado i au o o mado , i con ibueix a la cons ucció de coneixemen s didàc ics que es posen a disposició de o a la comuni a educa i a. L’en ocamen e nog à ic a què èiem e e ència més amun é una g an adició en la didàc ica de la llengua i pe me a l’in es igado accedi a eali a s complexes al e an mínimamen el con ex na u al objec e de la ece ca. L’in es igado , imme s en aques con ex sociocul u al i comunica iu especí ic, s’allunya del ol d’obse ado ex e n pe adqui i una no a iden i a que es dilueix en la eali a es udiada o pe me en -li un ap opamen di ec e a Palle és Monge Bella e a Jou nal o Teaching & Lea ning Language & Li e a u e. 4.2 (May-June 2011): 52-70. ISSN 2013-6196. 56 l’objec e de la in es igació: a ès que és al ma eix emps co-docen de l’aula es udiada, é un coneixemen de p ime mà de o el que en ol a el camp de ece ca i hi é un accés p i ilegia . Quan a l’es udi de cas anuncia al començamen d’aques a icle, la se a inali a és p odui una desc ipció analí ica de allada de l’expe iència d’inno ació en qües ió, i es p esen a en o ma de na ació espec an l’o d e c onològic, a u an -se en aspec es conside a s cabdals i enin en comp e les opinions dels di e en s in o man s. Pe a la edacció de la c ònica, doncs, s’han u ili za dades de di e en s ipus, p ocedència i o ma ob ingudes al lla g de es anys (es udi longi udinal); algunes d’aques es dades són de na u alesa mu imodal, com els en egis amen s de ídeo, que pe me en anali za les in e accions en e ap enen s no només a pa i de la pa la sinó ambé del mo imen i les exp essions no- e bals. Al es ins umen s d’in es igació social pe a la ecollida de dades han es a g ups de discussió, no es de camps, ecopilació dels p ime s ma e ials AICLE elabo a s, qües iona is sob e mo i ació pe a l’ap enen a ge AICLE, o og a ies i un dia i de classe amb les opinions de l’alumna . En da e e me, p ecisem l’adsc ipció eo icome odològica d’aques a ece ca: pe a la se a eali zació hem oba ins umen s i o ien ació en l’apa ell concep ual i me odològic cons uï pel G up de Rece ca en Ensenyamen i In e acció Plu ilingües (GREIP)1 –al qual pe any l’in es igado – del Depa amen de Didàc ica de la Llengua i la Li e a u a, i de les Ciències Socials de la Uni e si a Au ònoma de Ba celona, en la línia de la ece ca du a a e me pe l’equip col·labo a iu CLIL-SI2. L’i ine a i AICLE a l’Ins i u Sal ado Esp iu L’Ins i u Sal ado Esp iu es à si ua a la plaça de les Glò ies de Ba celona, al ba i del Clo . Acull 650 alumnes ap oximadamen i 65 p o esso s. És un cen e de qua e línies i s’hi impa eixen els es udis d’Educació Secundà ia Obliga ò ia (ESO) i Ba xille a . El cu s 2007-2008 l’ins i u inicia un p ojec e d’inno ació en el ma c del Pla Expe imen al de Llengües Es ange es (PELE) del Depa amen d’Educació (Resolució EDU/1085/2007, de 5 d’ab il) i dels P ojec es d’Au onomia dels Cen es educa ius (PAC: Resolució EDU/2344/2006, d’11 de juliol), amb l’objec iu de du a e me el disseny i la implan ació d’un i ine a i AICLE a l’ESO pe dona espos a a les necessi a s ac uals d’un món cada egada més en xa xa i pe dona con inuï a a p ojec es simila s que ja ha ien inicia alguns cen es de p imà ia adsc i s a l’ins i u . D’aques a mane a, el cen e augmen a la p esència de l’anglès en el cu ículum. Ac ualmen , l’alumna po op a , segons el cu s, pe Palle és Monge Bella e a Jou nal o Teaching & Lea ning Language & Li e a u e. 4.2 (May-June 2011): 52-70. ISSN 2013-6196. 57 eb e en e es i nou ho es d’ensenyamen AICLE a més de les es ho es se manals obliga ò ies de llengua es ange a. Les es a ègies que ma quen el PAC i el PELE del cen e pe assoli l’objec iu ixa són: po encia els ensenyamen s AICLE en llengua anglesa a l’ESO, en una p ime a ase a a és de l’à ea de ma emà iques de p ime i segon (2007-2008) i, en cu sos pos e io s, a a és de les à ees d’educació isual i plàs ica, d’educació ísica i de dues ma è ies op a i es elacionades amb les no es ecnologies i els mi jans de comunicació; plani ica , dissenya i c ea ma e ials AICLE; simul anieja dos p o esso s a l’aula AICLE (el d’à ea i el de llengua); c ea i ges iona espais especí ics pe als ensenyamen s AICLE. Fases del p ojec e AICLE L’any 2006 un g up de p o esso s de l’à ea de llengües es ange es i de l’à ea de ma emà iques impulsa el PELE del cen e, dissenya pe a un pe íode de es anys i amb la p e isió de les ases següen s: P epa ació El cu s 2006-2007 el cen e elabo a un Pla Es a ègic en el ma c dels p ojec es d’au onomia p omogu s pel Depa amen d’Educació. Pe assoli els objec ius d’aques pla, l’ins i u sol·lici a uns ma ges d’au onomia que l’au o i zin a impa i el cu ículum de l’à ea de ma emà iques de l’ESO en anglès, i a eni dos p o esso s simul àniamen dins l’aula de ma emà iques en anglès pe espond e a les necessi a s d’aques nou ipus d’ensenyamen . El ma eix any, el Depa amen de Llengües Es ange es del cen e emp èn di e ses accions pa al·leles: o e eix una o mació de llengua ins umen al, sub encionada amb ons del Pla d’Ac uació Immedia a (Resolució EDU/324/2007, de 7 de eb e ), assesso a el p o esso a del cen e sob e l’en ocamen AICLE i sol·lici a, com hem di , el PELE dins el ma c dels p ojec es d’inno ació del Depa amen d’Educació, el qual, un cop concedi , posa a disposició del cen e una do ació econòmica de dos mil eu os i una o mació especí ica en AICLE pe al p o esso a . El p o esso a implica en el p ojec e c ea alesho es un g up de eball pe omen a el diàleg i la coope ació en e els docen s. En aques escena i é lloc la discussió en e dues adicions me odològiques: d’una banda, la de l’à ea de ma emà iques i, de l’al a, la de l’à ea de llengües es ange es. L’es e a col·labo ació que ca ac e i za el eball pos e io dels docen s Palle és Monge Bella e a Jou nal o Teaching & Lea ning Language & Li e a u e. 4.2 (May-June 2011): 52-70. ISSN 2013-6196. 58 es comença a e palesa i p opicia di e sos espais i momen s d’in e can i i e lexió, de egades plani ica s i d’al es egades espon anis; des aquen en aques pun les eunions p epa a ò ies – en què la qües ió me odològica és p io i à ia– i les eunions se manals del g up de eball, en què es p enen aco ds sob e la línia me odològica que es ol segui i en què es e isa la cohe ència i la cohesió de les ac i i a s d’ensenyamen i ap enen a ge dins aques ma c me odològic que s’ha aco da . Pe al de p omou e la e lexió i la discussió en aques es eunions, s’es ableix un sis ema d’in e encions o a i es du an les quals cadascun dels memb es del p ojec e a una apo ació elle an pe a la es a del g up. Aques esquema, u ili za pe dos dels docen s en una p esen ació pública de l’expe iència didàc ica, il·lus a el uncionamen del g up: Figu a 1. Funcionamen del g up de eball (Palla és i Pe i 2008) Així, el cen e disposa dels ons del PELE i de la do ació econòmica del PAC, que li pe me amplia la plan illa amb una mi ja jo nada de l’especiali a de llengües es ange es, la qual s’ocupa à de les ho es d’anglès que el p o esso a i ula deixa à de e pe pode col·labo a en el p ojec e AICLE. Conscienciació i ac uació El cu s 2007-2008 en en en igo el P ojec e d’Au onomia de Cen e i el Pla Expe imen al de Llengües Es ange es. Es dissenya un i ine a i AICLE pe al p ime cicle de l’ESO en l’à ea de ma emà iques, es c een els ma e ials didàc ics (The Wo ld o Ma hs In English, olums 1 i 2) i comencen les classes de ma emà iques en anglès a p ime i segon cu s amb dos p o esso s a l’aula, l’especialis a de llengua i el p o esso de l’à ea. Pe al p ojec e es comp a amb una aula en què les aules es an disposades pe al eball en g ups de qua e, en espos a a la demanda o mulada pel g up de eball desp és que el p o esso a de llengua plan egés la con eniència d’aques a dis ibució del mobilia i pe omen a les in e accions en e l’alumna i la p àc ica de la llengua es ange a. Palle és Monge Bella e a Jou nal o Teaching & Lea ning Language & Li e a u e. 4.2 (May-June 2011): 52-70. ISSN 2013-6196. 59 Aques a ase pilo ep el nom d’1 + 1 = 1: Una no a a i mè ica pedagògica, denominació concebuda pe Palla és i Pe i (2008) pe desc iu e el ipus de col·labo ació que so geix en e els p o esso s an dins com o a de l’aula amb la olun a d’explica que se dos no ol di semp e se el doble, enca a que de egades sigui així (especialmen quan es dupliquen les asques que s’a iben a pode du a e me), sinó esde eni un de sol da an el ep e, amb més o ça, amb més ene gia, amb més ecu sos, pe ò un de sol, que é uns objec ius i un ho i zó ma ca i que na ega amb aques umb (Palla és i Pe i 2008). D’aquí el nom a pa i d’una igual a apa en men pa adoxal pe ò que, en ma emà iques, en algun cas és possible. La «no a a i mè ica pedagògica» és el joc de pa aules pe ec e que pe me de ini la no a mane a de e que so geix dels aco ds que p en el p o esso a de les dues disciplines i l’e hos que es espi a a l’aula: unes ma emà iques no es i que an ap end e. Al inal del cu s, s’a alua l’e icàcia i l’impac e de l’expe iència iniciada l’any an e io pe mi jà de qües iona is (Palla és 2008). Es a el ac amen es adís ic de les p egun es de espos a ancada i es digi ali zen les espos es de p egun es obe es. A pa i d’aques es da e es, es an ca ego ies que l’in es igado u ili za pe o mula p egun es de ece ca i comença a e hipò esis que compa eix amb la es a de docen s a mane a d’a aluació del cu s. Alho a, els esul a s dels qües iona is es p ojec en el da e dia de classe als alumnes, els quals deba en en g up sob e els aspec es que cal millo a i an una posada en comú inal. Es con ida el di ec o del cen e i la inspec o a. Re isió i consolidació Du an el cu s 2008-2009 es e isen i eajus en els ma e ials didàc ics elabo a s pe a p ime d’ESO, es edissenyen comple amen els ma e ials de segon pe dona -los una con inuï a espec e dels ma e ials e isa s pe al p ime cu s i es dissenyen els ma e ials pe a e ce cu s. S’impa eixen les ma emà iques en anglès al p ime cicle de l’ESO i a e ce cu s. Al inal del cu s s’a alua l’expe iència pe mi jà de qües iona is (Palla és 2008) i es an dos g ups de discussió amb l’alumna . S’inicia l’ex ensió de l’i ine a i AICLE a e ce amb la inco po ació de es docen s al p ojec e dins la anja de ma è ies op a i es (amb l’assigna u a Le ’s Become a Jou nalis ) i la de ma è ies comunes (amb l’educació isual i plàs ica). L’equip de p o esso s que impa eix les ma emà iques en anglès sol·lici a a la di ecció del cen e una educció ho à ia de es ho es no lec i es pe pode amplia l’ho a i del g up de eball i així disposa de emps pe al eball col·labo a iu del p o esso a i la edacció i e isió dels ma e ials didàc ics. En aques cu s acadèmic el cen e ep més pun uació pe a l’ob enció de ecu sos in o mà ics pel Palle és Monge Bella e a Jou nal o Teaching & Lea ning Language & Li e a u e. 4.2 (May-June 2011): 52-70. ISSN 2013-6196. 60 e de eni concedi un PELE; això pe me des ina una pissa a digi al in e ac i a a l’aula on es an les classes AICLE. Al lla g del cu s 2009-2010 es a la alo ació de l’any an e io i es modi iquen no amen els ma e ials didàc ics a pa i de les p opos es de millo a p esen ades. S’impa eixen les ma emà iques en anglès a p ime , segon i e ce d’ESO. S’inicia l’ex ensió de l’i ine a i AICLE a qua cu s amb la inco po ació d’una docen més al p ojec e dins la anja de ma è ies op a i es (amb l’assigna u a Mi jans de comunicació audio isuals) i la de ma è ies comunes (amb l’educació ísica i l’educació pe a la ciu adania). Es p e eu que a pa i del cu s 2010-2011 es a an les e isions i eajus amen s co esponen s a les expe iències endegades els cu sos an e io s amb l’objec iu de consolida l’i ine a i. L’alumna Dels p op de 400 alumnes que cu sen els seus es udis d’ESO a l’Ins i u Sal ado Esp iu, en e 150 i 200 pa icipen en el PELE i, pe an , eben algun ipus d’ensenyamen AICLE. Quan l’alumna es p einsc iu al cen e a p ime d’ESO, se li o e eix la possibili a d’escolli les di e en s opcions de l’i ine a i AICLE. Ac ualmen l’ins i u disposa de 30 places de ma emà iques en anglès pe a cada un dels es p ime s cu sos de l’ESO (és a di , una de les qua e línies exis en s i 90 alumnes); una op a i a de no es ecnologies a e ce (pe a un màxim de 20 alumnes); i una op a i a a qua de mi jans de comunicació ( ambé pe a 20 alumnes). A banda d’aques a opcionali a , a e ce cu s s’impa eixen l’educació isual i plàs ica i l’educació ísica en anglès a es de les qua e línies (és a di , engloban 60 alumnes més) i l’educació pe a la ciu adania en una de les línies (pe a 30 alumnes). Pe a la ase pilo del p ojec e, l’any 2007, el cen e o e eix les p ime es 30 places d’i ine a i AICLE. A ès que la demanda és de 50 alumnes i que no disposa de p ou docen s pe sa is e -la, el cen e decideix e una selecció dels 30 sol·lici an s que ha ien demos a un majo in e ès pe les ma emà iques i les llengües es ange es. Es duen a e me en e is es pe sonals, es eali za una p o a p àc ica de ma emà iques i d’anglès en què es alo a l’enginy, la c ea i i a , l’in e ès i la mo i ació, i es passen qües iona is als alumnes du an el p océs de selecció. A més d’això, les amílies dels alumnes selecciona s es comp ome en pe esc i a ga an i l’es abili a del g up du an el cu s acadèmic, és a di , que assumeixen el comp omís que l’alumne que escull l’opció de ma emà iques en Palle és Monge Bella e a Jou nal o Teaching & Lea ning Language & Li e a u e. 4.2 (May-June 2011): 52-70. ISSN 2013-6196. 67 En sín esi, en aques a expe iència el p o esso a s’es o ça a aconsegui que l’assigna u a de ma emà iques en anglès in eg i els ap enen a ges de con ingu i de llengua. La mul iplici a d’opcions in e ac i es que s’o e eixen als ap enen s se eix a aques a inali a , com ambé o un sis ema de bas ides que ajuden l’alumna a supe a les ba e es lingüís iques i cogni i es (Escoba 2009), una dis ibució del mobilia i pe acili a el eball coope a iu o gani za en g ups de qua e, la simul aneï a de dos p o esso s dins l’aula i la c eació de ma e ials adap a s als ensenyamen s AICLE. Re e ències bibliog à iques Allw igh , R.L. & Bailey K.M. (1991). Focus on he language class oom: an in oduc ion o class oom esea ch o language eache s. Camb idge: Camb idge Uni e si y P ess. A kinson, J.M. & He i age, J. (1984). S uc u es o social ac ion: S udies in con e sa ion analysis. Camb idge: Camb idge Uni e si y P ess. Boeh e , J. & Linsky, M. (1990). Teaching wi h cases: Lea ning o ques ion. New di ec ions o eaching and lea ning 42: 41-57. Cenoz, J., Hu eisen, B. & Jessne , U. (Eds.) (2001). C oss-linguis ic in luence in hi d language acquisi ion. Cle edon: Mul ilingual Ma e s. Co ede a, A. (2009). E olución que el p o eso de música expe imen a en la o ma de pe cibi y ca ego iza la enseñanza en lengua ex anje a du an e una expe iencia de Ap endizaje in eg ado de con enidos y lengua (AICLE), en inglés. T eball de ece ca no publica . Màs e o icial en Didàc ica de la llengua i la li e a u a de la UAB. Disponible a: h p://g upsde ece ca.uab.ca /clilsi/con en / eballs-de- ece ca- opp-si. Da e accés: 20 de juny de 2010. C andall, J. (1992). Con en -cen e ed ins uc ion in he Uni ed S a es. Annual Re iew o Applied Linguis ics,13: 111-126. Dal on-Pu e , C. (2007). Ou comes and p ocesses in con en and language in eg a ed lea ning (CLIL): cu en esea ch om Eu ope. Disponible a: <h p://www.uni ie.ac.a /Anglis ik/Dal on/SEW07/CLIL%20 esea ch%20o e iew%20a icle.pd >. Da e accés: 19 de juny de 2010. Denzin, N.K. & Lincoln, Y. (Eds.) (2007). Handbook o quali a i e esea ch. Thousand Oaks: Sage Publica ions. Depa amen d’Educació (2006). Resolució EDU/2344/2006, d’11 de juliol, pe la que es dóna publici a als cen es que han o mali za documen almen un pla es a ègic amb el Depa amen d’Educació i Uni e si a s pe al desen olupamen de l'au onomia del cen e educa iu i es c ea la comissió de seguimen dels plans es a ègics (p. 31434). Gene ali a de Ca alunya. Depa amen d’Educació (2007). Resolució EDU/1085/2007, de 5 d'ab il, de con oca ò ia de concu s públic pe a la selecció de p ojec es de cen es d’educació in an il i p imà ia i d’educació secundà ia de Ca alunya, de i ula i a del Depa amen d’Educació, pe pa icipa en un pla expe imen al de llengües es ange es. (p. 13632). Gene ali a de Ca alunya. Depa amen d’Educació (2007). Resolució EDU/324/2007 de 7 de eb e , pe la qual es dóna publici a dels cen es que han o mali za documen almen , amb el Depa amen d'Educació, un pla d'ac uació immedia a pe a la millo a dels esul a s educa ius i la Palle és Monge Bella e a Jou nal o Teaching & Lea ning Language & Li e a u e. 4.2 (May-June 2011): 52-70. ISSN 2013-6196. 68 cohesió social pe al cu s 2006-2007, i es ixa el calenda i pe a la o mali zació documen al d'un pla es a ègic amb el Depa amen d'Educació pe al desen olupamen d'un pla de millo a i au onomia del cen e educa iu du an els cu sos 2007-2010. (p. 5399). Escoba U mene a, C. (2009). Cuando la lengua de la escuela es di e en e de la lengua amilia . En: Monog á ico Ap ende en ingles. Cuade nos de Pedagogía, 395: 46-51. Escoba , C. (2011). Colabo ación in e disciplina , pa ena iado y cen os de o mación docen e: T es ejes pa a sus en a la o mación del p o eso ado AICLE. A: Escoba , C. i Nussbaum, L. (Eds.) Ap end e en una al a llengua / Lea ning h ough ano he language / Ap ende en o a lengua (pp. 201-227). Bella e a: Se ei de publicacions de la UAB. Escoba , C. & Sánchez, A. (2009). Language lea ning h ough asks in a con en and language in eg a ed lea ning (CLIL) science class oom. Po a Lingua um, 11, 65-83. Gajo, L. (2001). Imme sion, bilinguisme e in e ac ion en classe. Pa is: Didie (col. LAL). Gajo, L. (2007). Knowledge and subjec knowledge: How does bilingualism con ibu e o subjec de elopmen ? In e na ional Jou nal on Bilingual Educa ion and Biligualism, 10(5), 563-581. Genesee, F. (1987). Lea ning h ough wo languages: S udies o imme sion and bilingual educa ion. Camb idge (Massachuse s): Newbu y House. Genesee, F., Lambe , W.E. y Holobow, N.E. (1986). Adquisición de la segunda lengua median e inme sión: el en oque canadiense. In ancia y ap endizaje, 33: 27-36. Johnson, D.W. & Johnson, R.T. (1994). Lea ning oge he . Handbook o coope a i e lea ning me hods. In S. Sha an (Ed.). Wes po , Connec icu : G eenwood P ess. La e, J. & Wenge , E. (1991). Si ua ed lea ning: Legi ima e pe iphe al pa icipa ion. New Yo k: Camb idge Uni e si y P ess. Lys e , R. (2007). Lea ning and eaching languages h ough con en . A coun e balanced app oach. Ams e dam: John Benjamins. Ma he , J.R.C. & Chiodo, J.J. (1994). A ma hema ical p oblem: How do we each ma hema ics o LEP elemen a y s uden s? The Jou nal o Educa ional Issues o Language Mino i y S uden s,13: 1-12. Mohan, B.A., Leung, C. & Da ison, C. (Eds.) (2001). English as a second language in he mains eam. Teaching, lea ning and iden i y. Applied Linguis ics and language S udy. Ha low: Longman. Mondada, L. & Peka ek-Doehle , S. (2004). Second language acquisi ion as si ua ed p ac ice: Task accomplishmen in he F ench second language class oom. The Mode n Language Jou nal, 88(4): 501-518. Mo on, T. (2009). In es iga ing in e ac ional compe ence in seconda y CLIL class ooms. Comunicació p esen ada al Simposi AILA CLIL ReN 2009. Mad id. Palla és, O. (2008). La mo i ació a l’aula de semiime sió. Qües iona i: ins umen i p océs de disseny. T eball no publica . Palla és, O. (2010). ‘Think and Discuss’: Disseny de asques pe a la cons ucció de compe ències discu si es a l’aula AICLE de ma emà iques. Un es udi de cas. T eball de ece ca no publica . Màs e o icial en Didàc ica de la llengua i la li e a u a de la UAB. Palla és, O. i Pe i , C. (2008). 1 + 1 = 1. Una no a a i mè ica pedagògica. Comunicació p esen ada a la II T obada d’AICLE i Semi-imme sió a Ca alunya “La col·labo ació en e dos expe s a l’aula SI”. Ins i u de Ciències de l’Educació de la Uni e si a Au ònoma de Ba celona. Palla és, O. i Pe i , C. (2009). Ma emá icas e inglés, un ándem con obje i os comunes. Cuade nos de Pedagogía, 395: pp. 66-69. Palle és Monge Bella e a Jou nal o Teaching & Lea ning Language & Li e a u e. 4.2 (May-June 2011): 52-70. ISSN 2013-6196. 69 Pé ez-Vidal, C. (1998). Towa ds mul ilingualism and con en language in eg a ed lea ning in Spain. In Ma sh, D., B. Ma sland & A. Ral e s (Eds.) Fu u e scena ios in con en and language in eg a ed lea ning (pp. 54-61). Jy äskylä: Uni e si y o Jy äskylä. Pé ez-Vidal, C. (2001). Mul ilingual educa ion: P oblems and solu ions in Ca alonia. In P. Van de C aen & C. Pé ez-Vidal (Eds.) The mul ilingual challenge (pp. 31-57). Ba celona: Comissió Eu opea & Uni e si a Pompeu Fab a. Pe i , C. & Socias, T. (2009). The wo ld o ma h h ough english - Eso yea 1. (Unpublished ma e ials). Quinque , D. (2008). Les condicions necessà ies pe a a o i la implan ació als cen es del eball coope a iu. Pe pec i a Escola , 324: 15-22. Seedhouse, P. (2005). Con e sa ional analysis and language lea ning. Language Teaching, 38: 165-187. Skehan, P. (1998). A cogni i e app oach o language lea ning. Ox o d: Ox o d Uni e si y P ess. Sla in, R.E. (1980). Coope a i e lea ning. Re iew o Educa ional Resea ch, 50: 315-345. Sla in, R.E. (1983). Coope a i e lea ning. No a Yo k: Longman. Sla in, R.E. (1990). Coope a i e lea ning: Theo y, esea ch, and p ac ice. New Je sey: P en ice Hall. Snow, M., Me , M. & Genesee, F. (1989). A concep ual amewo k o he in eg a ion o language and con en in second/ o eign language ins uc ion. TESOL Qua e ly, 23(2): 201-217. S ickland, D.S. (1988). The eache as a esea che : owa d he ex ended p o essional. Language A s, 65: 754-764. Suá ez, M.L. (2005). Ap endizaje in eg ado de con enidos y lengua ex anje a (AICLE): Una de las cla es pa a la con e gencia eu opea. Comunicació p esen ada a II Jo nadas In e nacionales de Inno ación Uni e si a ia: “El e o de la Con e gencia Eu opea. Uni e sidad Eu opea de Mad id. Disponible a: <www.up .edu/bolonya/ bu lle ins/2006/gen2/aicle.pd >. Da e accés: 20 de juny de 2010. Swain, M. (1985). Communica i e compe ence: Some oles o comp ehensible inpu and comp ehensible ou pu in i s de elopmen . In. S. Gass & C. Madden, C. (Eds.) Inpu in second language acquisi ion (pp. 235-256). New Yo k: Newbu y House. Swain, M. (1997). The ou pu hypo hesis, ocus on o m and second language lea ning. In V. Be y, B. Adamson, & W. Li lewood (Eds.) Applying linguis ics (pp. 1-21). Hong Kong: Uni e si y o Hong Kong. Swain, M. & Lapkin, S. (1982). E alua ing bilingual educa ion. Cle edon: Mul ilingual Ma e s. Annex: Simbologia de ansc ipció Adap ació de la simbologia p oposada pe Gail Je e son (A kinson i He i age 1984). En onació: a. Descenden : b. Ascenden : / Pauses: a. Menys de mig segon: (.) b. Més de mig segon: (..) In e upció ab up a: ex - Alla gamen sil·làbic: ex :: F agmen incomp ensible: (xxxx) Enuncia s en cas ellà: neg e a Comen a is del ansc ip o : (( ex )) Palle és Monge Bella e a Jou nal o Teaching & Lea ning Language & Li e a u e. 4.2 (May-June 2011): 52-70. ISSN 2013-6196. 70 No es 1 h p://g eip.uab.ca / 2 h p://g upsde ece ca.uab.ca /clilsi 3 Hem can ia els noms de o s els pa icipan s ci a s en el eball pe ga an i -ne l’anonima . Re e ència de l’au o O iol Palla és Monge a inicia la se a ca e a p o essional com a mes e i p o esso de música i d’anglès en l’ensenyamen p ima i i secunda i a Ca alunya. Des d’alesho es, ha eballa en escoles bilingües, ha pa icipa en di e en s p og ames AICLE (Ap enen a ge In eg a de Con ingu i Llengua) i ha exe ci com a p o esso de cas ellà a l’es a de Cali ò nia ambé a l’ensenyamen secunda i. En l’ac uali a , és p o esso associa del Depa amen de Didàc ica de la Llengua de la Uni e si a Au ònoma de Ba celona, p o esso del Depa amen d’Educació de la Gene ali a de Ca alunya a les escoles o icials d’idiomes i o mado del p o esso a . Els seus in e essos p incipals són l'educació mul ilingüe en p og ames AICLE, l'es udi de la in e acció o al en l'ap enen e ge de llengües es ange es i l'a aluació i de la in e acció o al. Email: [email p o ec ed]