El camí de la tasca a l'activitat en un context AICLE

Bella e a Jou nal o Teaching & Lea ning Language & Li e a u e Vol. 4(2), May-June 2011, 37-51  El camí de la asca a l’ac i i a en un con ex AICLE Nú ia Tapias Nadales Uni e si a Au ònoma de Ba celona, Ba celona, Espanya (A icle ebu el 16 de no emb e de 2010; e sió inal ebuda el 5 d’ab il de 2011) Es udi du a e me dins de l’equip col·labo a iu CLIL-SI, sob e el eball en pe i g up en una aula AICLE de ciències en anglès. Pa eix d’una pe spec i a sociocul u al de l’ap enen a ge, pa an especial a enció a la dis inció en e asca (ma e ial p oposa pel docen ) i ac i i a (allò que els alumnes an pe a eali za la asca de mane a comunica i a) que p oposa la Teo ia de l’Ac i i a . L’objec iu és comp end e millo la dinàmica de g up en el desen olupamen d’una asca AICLE, i obse a les ins àncies d’in eg ació de con ingu s i llengua, pe la qual cosa es desc iuen i ca ego i zen les ac i i a s que an els alumnes. Això po se d’u ili a pe a la e lexió de la p àc ica docen , així com la o mació del p o esso a . In oducció En els úl ims anys ha ana augmen an l’in e ès pe l’AICLE (Ap enen a ge In eg a de Con ingu s i Llengua Es ange a), e que podem obse a an en la se a p og essi a implemen ació a nomb oses escoles i di e en s ni ells educa ius, com en el nomb e de eballs de ece ca que s’han du i s’es an duen a e me – se eixi d’exemple el eball del g up de ece ca CLIL-SI1, dins del qual es oba aques a ece ca. Com a docen s, com és el meu cas, quan ens en on em a una aula AICLE pe p ime cop, ens en ol en nomb osos dub es i, so in , po . Mol a po . Po al desconegu , a les eaccions de l’alumna , a que ens manquin coneixemen s: bé de con ingu –si som especialis es en llengua–, bé de llengua – en el cas dels especialis es en la ma è ia. So in en em a l’aula pe p ime cop amb ce s coneixemen s eò ics, i ca ega s de bones in encions, pe ò amb poca o cap expe iència. To plega a que, malg a el que hem ap ès i els consells ebu s, conscien o inconscien men , acabem eco en a les an igues ‘ ècniques’ que els nos es p o esso s eien se i (sí, aquelles que ens am p ome e de des e a pe semp e més). És gene almen accep a que el eball en pe i g up p opicia l’ap enen a ge de l’alumna i en can i pocs docen s i en poques ocasions l’apliquen a les aules. Pe què? Po se pe descon iança en e s al nos e alumna , pe què c eiem que no eballa an, o Tapias Nadales 38 pe po a pe d e el emps o ins i o el con ol de la si uació. I és que el docen é un sen i de la p opie a mol a ela : la me a aula, els meus alumnes, el meu emps i, sob e o , el meu coneixemen . Pe ò, de debò ens pe anyen? Cal supe a aques a descon iança a pe d e el con ol absolu de la si uació pe cedi -ne una pa als alumnes, i ho podem aconsegui p omo en el eball en pe i g up. Pe això hem de sabe què passa en aquell pe i ce cle que els alumnes c een quan eballen plega s. Aques a ece ca s’ha du a e me pa in d’una pe spec i a sociocul u al i in e accionis a de l’ap enen a ge en gene al i de l’adquisició de la llengua en pa icula , la qual conside a l’ap enen a ge de llengües com a eina de sociali zació dels ap enen s. Aques eball es cen a à en la mane a com un g up d’alumnes, mi jançan la in e acció, desen olupa un ce nomb e d’ac i i a s pe du a e me la asca2 p oposada pe la docen . Pe a pode comp end e aques p océs s’han e isa di e ses pe spec i es eò iques que es esumi an a con inuació. A iba s a aques pun , s’anali zen les dades mul imodals (àudio, ídeo, o og a ies, dia i de camp, eball inal i esbo anys) en p o undi a mi jançan l’anàlisi sociocul u al del discu s. Ens hem cen a en el p océs d’execució de la asca, mi an de elaciona el p océs amb les ins uccions donades pe la docen i amb el p oduc e inal, amb l’objec iu de comp end e millo què és el que succeeix quan un g up d’alumnes in e ac uen i co-cons ueixen coneixemen , és a di com es p odueix l’ap enen a ge. Ma c eò ic i me odològic Com ja hem esmen a , aques a ece ca pa eix d’una pe spec i a sociocul u al i in e accionis a de l’ap enen a ge, segons la qual “ he na u e o human ac i i y is ha knowledge is sha ed and people join ly cons uc unde s andings o sha ed expe ience”3 (Me ce 2004: 138-139). Pe a què l’ap enen a ge sigui si ua , cal un con ex au èn ic que aci que aques sigui signi ica iu (La e 1991). Així ma eix l’ap enen a ge es p odueix mi jançan la in e acció, i so in de mane a col·labo a i a (Me ce 1995; Richa ds i Lockha 1996) i amb l’ajuda de bas ides (Wood, B une i Ross 1976) en comuni a s de p àc ica4 (La e 1991). Dins de la pe spec i a sociocul u al, s’ha p es com a e e ència la di e enciació en e asca i ac i i a , p oposada pe Coughlan i Du (1994), segons la qual asca és el ma e ial dissenya pel docen men e que ac i i a és l’ap opiació de la asca pe pa dels alumnes pe a du -la a e me de mane a comunica i a. Bella e a Jou nal o Teaching & Lea ning Language & Li e a u e. 4.2 (May-June 2011): 37-51. ISSN 2013-6196. Tapias Nadales 39 D’al a banda, donades les ca ac e ís iques de la asca p oposada a les alumnes, s’han ingu en comp e aspec es elaciona s amb els p ocessos d’ap enen a ge de l’esc ip u a en segones llengües i les se es especi ici a s. Tenin en comp e la pe spec i a sociocul u al del llengua ge, l’esc ip u a, an en L1 com en LE, es ca ac e i za pe la se a cons ucció a pa i de la ep esen ació de la llengua o al, pe la no p esència dels in e locu o s i pe la se a mo i ació. Aques s es ac o s condiciona an o el p océs de composició i eque i an la p esa de consciència de la llengua en la se a globali a , doncs l’esc ip o cal que pensi ambé com a lec o . Amb o , l’esc ip u a en LE p esen a pa icula i a s, que p incipalmen so geixen del meno coneixemen d’aques a llengua i la consegüen no-au oma i zació, e que so in es adueix en una meno plani icació i e isió del ex i la necessi a d’emp a més emps pe a la se a p oducció, pe la qual cosa es comú el ecu s a la L1 com a es a ègia acili ado a o bas ida (Guasch 2001). Vis això, podem a i ma que l’AICLE sembla e a mida pe assoli aques s objec ius, doncs o e eix un con ex au èn ic pe a que l’ap enen a ge de llengües sigui un ap enen a ge si ua i a a o eixi la coope ació en comuni a s de p àc ica. Exis eixen nomb oses de inicions d’AICLE, pe ò op em pe la p oposada pe Escoba (2009): El AICLE engloba aquellas ealidades educa i as que consis en en la enseñanza y ap endizaje de ma e ias cu icula es o con enidos académicos median e una lengua ehicula en desa ollo, de la cual los ap endices ienen una compe encia comunica i a incipien e o a anzada, y que p omue en de o ma explíci a: - El man enimien o y desa ollo de la lengua o lenguas p ime as del ap endiz. - Un en oque au én icamen e in eg ado. (p. 47) Aques eball consis eix en una ece ca de cai e e nog à ic du a a e me a l’aula com a eina d’au o- o mació (Allw igh i Bailey 1991; Wajn yb 1992). Qui a la ece ca és la docen que impa eix la ma è ia i sabe què és el que passa en els pe i s g ups men e eballen se à ú il, en e d’al es, pe a la e isió de les asques p oposades i pe a l’elabo ació de no es. Les dades han es a ansc i es de mane a acu ada i anali zades mi jançan l’anàlisi sociocul u al del discu s (Me ce 2004), el qual anali za el p océs de c eació conjun a de coneixemen i la se a elació amb els esul a s. Hem ingu en comp e an les ma ques anscòdiques –code-swi ching i in e e ències– (Nussbaum 2006), comunes en con ex os d’ap enen a ge de segones llengües com el pape de la g a ado a, la qual ac ua so in com a ep esen an de la docen (Nussbaum 2001). Bella e a Jou nal o Teaching & Lea ning Language & Li e a u e. 4.2 (May-June 2011): 37-51. ISSN 2013-6196. Tapias Nadales 40 Con ex i dades de la ece ca Les dades es an ecolli en una escola conce ada emenina del Vallès Occiden al, en una aula AICLE de 1 d’ESO en la qual s’impa ia Science – ciències en anglès. La asca p oposada o ma pa de la uni a didàc ica Building Blocks, la qual in odueix, en e d’al es, els concep es d’à oms i molècules. La asca consis ia en e un pe i eball sob e la his ò ia de l’à om, pe a la qual cosa l’alumna p ime ha ia de busca indi idualmen in o mació sob e la his ò ia de l’à om. A con inuació, calia posa en comú la in o mació i e -ne un pe i esum en g ups de 4 alumnes. Un cop acaba s els esums, en g ups s’ha ia de discu i quins ha ien es a els aspec es més impo an s que s’ha ien ap ès g àcies al p ojec e. Finalmen , es eina una posada en comú de les conclusions en un deba amb o a la classe guia pe la docen . Aques a da e a asca pe me ia a l’alumna comp end e la di e ència en e hipò esi i eo ia cien í ica, així com a eu e la impo ància del mè ode cien í ic. Pe a la ece ca s’han u ili za dades mul imodals: en egis amen s d’àudio i ídeo, o og a ies, el dia i de camp de la docen i els esbo anys i eballs inals de les alumnes. S’han ansc i les g a acions co esponen s a les ins uccions de la p ime a i segona pa de la asca i de la in e acció d’un g up men e du a e me la segona pa de la asca. S’ha ia el g up que, segons una p ime a anàlisi de les dades, a un majo es o ç pe man eni la llengua anglesa al lla g de o a la in e acció, e que indica el seu comp omís amb la asca. Esbo anys T eball inal Figu a 1: Dades esc i es: esbo anys i eball inal de les alumnes Bella e a Jou nal o Teaching & Lea ning Language & Li e a u e. 4.2 (May-June 2011): 37-51. ISSN 2013-6196. Tapias Nadales 41 Un cop e es les ansc ipcions, s’ha eali za una lec u a pa al·lela d’aques es amb la es a de dades, mi an de elaciona -les i de ca ego i za les ac i i a s que duen a e me les alumnes du an l’execució de la asca i pa an especial a enció a les ac i i a s d’in eg ació de llengua i con ingu s. Ca ego ies so gides de l’anàlisi De l’anàlisi de les dades hem pogu obse a que, al lla g de la in e acció, les alumnes duen a e me nomb oses ac i i a s o ien ades a l’assolimen del seu objec iu: eali za un eball sob e la his ò ia de l’à om. L’assignació d’ac i i a s no és exclusi a pe a cada o n, és a di , en un ma eix o n es poden eali za di e ses ac i i a s, i pe an es pod à assigna a ca ego ies uncionals di e en s. En p ime lloc mos em les ca ego ies que han so gi de l’anàlisi de les dades: y Ges ió de la asca: o O gani zació o In e p e ació i dub es o Rols o Valo ació i es a ègies a ec i es y Ac i i a s o a asca y Bas ides / Co-Cons ucció o In e pe sonals o L1 y Focali zació en la llengua o Repa acions o Al es y Focali zació en el con ingu o Cien í ic o His ò ic o A ís ic y In eg ació A con inuació p esen em alguns exemples de mane a de allada. Una de les ac i i a s que eali zen les alumnes és la de ges ió de la asca, les quals es an o ien ades a o gani za - ne la se a execució. N’hi ha de di e en s ipus, en aques a ece ca hem obse a ac i i a s de ges ió elacionades amb l’o gani zació de la asca, la se a in e p e ació i el plan ejamen i esolució dels dub es que so geixen quan han de du -la a e me, els ols de les alumnes i de la g a ado a i ambé la alo ació i al es es a ègies a ec i es de les alumnes en e s la asca. L’exemple que p oposem é a eu e amb la in e p e ació de la asca (al lla g del ex s’han u ili za pseudònims pe a iden i ica les alumnes pa icipan s, amb l’objec iu de p ese a el seu anonima ). Bella e a Jou nal o Teaching & Lea ning Language & Li e a u e. 4.2 (May-June 2011): 37-51. ISSN 2013-6196. Tapias Nadales 42 Exemple 1 To n Pa lan Tex 73. LAU: we ha e o w i e a summa y 74. MAR: a summa y/ 75. LAU: yes 76. JUL: wi h ou own (..) 77. JEN: wo ds (3.0) 78. MAR: six y o se en y wo ds igh / 79. JEN: wha / 80. MAR: six y o se en y wo ds ok 81. JUL: ha ’s impossible because he e’s a lo (2.0) 82. MAR: six y o se en y wo ds he e’s no:: he e’s no: (xx) 83. STU: and (xx) 84. MAR: yeah 85. STU: six y o se en y wo ds: 86. MAR: i ’s e y: i ’s e y li le, yes 87. STU: yes 88. MAR: yes 89. STU: i am i am he 90. JUL: no bu i we, no no i we (.) <look> 91. MAR: ahh/ 92. JUL: i we: i (.) 93. STU: (xxx) 94. STU: no (.) 95. STU: (xxx) 96. JUL: no:/ i we plus all he: all ou le e s we ha e a lo (.) mo e o six y o se en y 97. JEN: one hing (.) ma a/ 98. LAU: bu his is +minim+ 99. JUL: ah:/ ok La asca p oposa a e un esum d’unes 60 o 70 pa aules, pe ò podem eu e com a les alumnes els sembla poc pe la quan i a d’in o mació que enen ( . 86) i in e p e en que 60 o 70 deu se el nomb e mínim de pa aules ( . 98). De e mina el nomb e de pa aules és una ac i i a mol impo an pe a elles i es e lexa ambé en els seus esbo anys: Bella e a Jou nal o Teaching & Lea ning Language & Li e a u e. 4.2 (May-June 2011): 37-51. ISSN 2013-6196. Tapias Nadales 43 Nomb e de pa aules Figu a 2: Nomb e de pa aules a l’esbo any Hem pogu obse a que les alumnes dediquen la majo pa del emps a eballa , pe ò en ocasions es eali zen ac i i a s o a asca, que són aquelles ac i i a s sense elació amb la asca que l’alumna eali za (Ho illo 2009). En aques cas, es oba an o a asca semp e que no pa len de la his ò ia de l’à om o de com du a e me la asca. Com podem eu e a l’exemple, aques s momen s o a asca so in són ú ils, ja que se eixen de elaxació pe a les alumnes quan es oben en si uacions de ensió o bloqueig i acili a la se a pos e io p edisposició pe a l’ap enen a ge. Exemple 2 To n Pa lan Tex 105. JUL: ha e you go a issue/ 106. MAR: a/ 107. JUL: a issue 108. MAR: no (.) i inished he issues 109. JUL: lau a 110. JEN: one ques ion (.) i don’ know i i ha e o [(xxx) he ex ] 111. JUL: [LAURA/] LAURA/ (.) LAURA/ LAURA/ ha e you go a issue/ 112. MAR: no: 113. LAU: yes i ha e (..) 114. JUL: can you (.) gi e me one please (14.0) ok (..) and well (.) hank you lau a e y Bella e a Jou nal o Teaching & Lea ning Language & Li e a u e. 4.2 (May-June 2011): 37-51. ISSN 2013-6196. Tapias Nadales 44 much (..) i’m e y +encos ipei + (2.0) i ’s a joke 115. JEN: ah: (( iu e)) (4.0) oh:/ his is made up o pape (1.0) i ha e some issues ha a e made up o em: like 116. JUL: o clo h 117. JEN: o clo h 118. JUL: me also 119. JEN: ah: i some imes b ing he clo h one bu bu i doesn’ (.) i ’s a li le bi discus ing o: (6.0) i know ha (xxx)- 120. JUL: wo k jenny wo k En aques agmen es po obse a que desp és d’alguns o ns o a asca ( . 105-119), la Júlia ins a a la es a a o na a eballa ( .120). Sembla que la pe i a con e sa no elacionada amb la asca els ha se i d’esba jo i po acili a la ep esa de la eina. Quan les alumnes es oben amb di icul a s, so in eco en a bas ides pe a supe a -les. Aques es poden se de di e sa na u alesa: de egades eco en a la se a llengua ma e na, d’al es necessi en l’ajuda d' algú al e més expe , en aques cas la p o esso a. Exemple 3 To n Pa lan Tex 322. TEA: o(xxx) (so wha i ) says he e is ha i you ha e a piece o (pape ) and you b eak i and b eak i (..) and b eak i again (..) in he end (you can’ b eak i any mo e) (xxx)o (17.0) ((se sen en eus de nenes)) oagain and again and again in he end (xxx)o 323. JEN: his (.) his wha 324. ALL: no: 325. LAU: democ i us (…)5 333. LAU: well em: said (.) ha (.) i you b eak some ma e - 334. JEN: hey hey 335. LAU: say (.) ha i you (9.0) 336. JEN: and you b eak i and b eak i again a lo o imes (.) you ha e o cop- 337. LAU: and you b eak i 338. JEN: a lo o imes De l’en egis amen podem dedui que l’explicació ( .323) es a a di igida a un al e g up, pe ò se eix de bas ida ambé a aques . Lau a i Jenny han en ès el con ingu i el e o mulen conjun amen ( .325, 333-338), és a di , es dóna una co-cons ucció, imi an es uc u es lingüís iques de la p o esso a, com l’ús del condicional. En aques cas ens obem ambé amb una ins ància d’AICLE, ja que es dóna ap enen a ge de con ingu i de llengua. La co-cons ucció, com a edac a conjun consensua explica iu de l’à om, que han du a e me les alumnes la podem eu e e lec ida an a l’esbo any com al eball inal: Bella e a Jou nal o Teaching & Lea ning Language & Li e a u e. 4.2 (May-June 2011): 37-51. ISSN 2013-6196. Tapias Nadales 45 Figu a 3: Co-cons ucció del ex L’execució de la asca p oposada pe la docen implica la necessi a de ocali za di e en s aspec es. Aques a ha es a la pa més complexa en l’anàlisi de les dades, ja que no semp e és e iden quin és l’aspec e que p io i zen les alumnes o si bé s’es à donan un en ocamen ealmen in eg a . En de e minades ins àncies, les alumnes pa en a enció a aspec es lingüís ics. En alguns casos es ixen en la o ma, en les pa aules, i es donen au o- epa acions. Com podem eu e en el següen exemple, en què la Ma a in en a explica que es an esumin . Ella coneix la pa aula “summa y” i in en a de i a -lo com a e b ( .291), pe ò da an la incomp ensió de la companya ( .292) op a pe la o ma que coneix ( .293): Exemple 4 To n Pa lan Tex 291. MAR: we a e +suma ian+ 292. STU: wha / 293. MAR: we a e summa y (..) wha is wha is he- En al es casos, com en l’exemple 5, les alumnes no ocali zen aspec es o mals de la llengua sinó que negocien la mane a d’execu a una asca lingüís ica: decideixen quin és el p ime pas pe a e un esum ( .12-14), al i com ho han ap ès. Així l’ac i i a de ges ió es cen a en aspec es discu sius. Exemple 5 To n Pa lan Tex 11. JEN: no (.) bu , wha do we ha e o do wi h his/ 12. MAR: i: i: (.) i: m: p e e o: i s - (..) 13. JEN: [unde line] 14. JUL: [unde line] 15. MAR: unde line, ok 16. JEN: [ok/] 17. JUL: [ok/] me, oo 18. JEN: <I’M GOING TO UNDERLINE NOW> Bella e a Jou nal o Teaching & Lea ning Language & Li e a u e. 4.2 (May-June 2011): 37-51. ISSN 2013-6196.