Anàlisi del sistema agroecològic de Vila-seca : proposta de guia per a la descoberta del medi

2 Amb la col·labo ació de Cecilia, Juan, An onio, Albe o, Ma ia, Miguel, Sònia, Isa, Magda i els nens i nenes de 4 de p imà ia de l’escola San Be na Cal ó de Vila-seca. 3 Índex In oducció .................................................................................. 5 P esen ació al docen .................................................................................... 7 P esen ació .................................................................................. 8 Recomanacions pe a l’obse ació de la auna i la lo a ........................ 9 Sis ema ag oecològic de La Plana .................................................... 10 Mapa de l’i ine a i ....................................................................... 11 Inici de l’i ine a i .......................................................................12 Ac i i a s ................................................................................... 34 4 5 In oducció Anys en e e Vila-seca e a una població de con eus on la majo ia dels nos es a is i besa is eballa en. L’ag icul u a e a un sec o que apo a a mul i ud de alo s socioecològics i pe al d’ex eu e el màxim p o i , el medi es modi ica a de di e ses mane es ins ob eni un mosaic de camps plens de inya, a ellane s, oli e es i ga o e s que es p edisposa en al ol an de masos, ba aques i camins. To i amb el pas del emps, són mol es les es uc u es ag ícoles i con eus que a ui en dia queden al nos e e i o i, esul an un e i able espai ag oecològic, híb id de la in e acció en e ec o s socioeconòmics i bio ísics. Pe aques mo iu, dona alo a aques nou sis ema és el p incipal objec iu del p esen i ine a i., ja que obse a el ol del xo igue en e un camp d’oli e es o la ped a seca que en ol a un ga o e ens mos a l’equilib i en e l’ésse humà i el medi na u al. 6 7 P esen ació al docen El p esen i ine a i é com a objec iu p incipal dona a conèixe el sis ema ag oecològic de La Plana als nens i nenes de Vila-seca des d’una pe spec i a en enedo a, di e ida i en con ac e amb el medi. Aques quade n é es pa s di e enciades; la p esen ació, l’i ine a i i les ac i i a s. Pe una banda, la p esen ació engloba an les ecomanacions pe a l’obse ació de auna i lo a, la in oducció al sis ema ag oecològic i el mapa de l’i ine a i. To es elles són aconsellables que es ac in a l’aula en una sessió p è ia a la so ida. D’al a banda, l’i ine a i cons a d’unes 3 ho es ap oximadamen de eco egu en una dis ància de 2’9 quilòme es pel sis ema ag oecològic de La Plana. Pe an , s’aconsella que els in an s po in oba i calça còmode, així com aigua i alguna cosa pe esmo za . Finalmen , les ac i i a s a eali za es p esen en en les úl imes pàgines del següen quade ne i s’aconsella eali za -les a l’aula en una sessió pos e io a la so ida. Aques es són una sín esi de o allò que s’ha obse a a l’i ine a i i p e enen que els nens i nenes e lexionin sob e la impo ància d’aques sis ema. 8 P esen ació Hola! El meu nom és Xu i i sóc un xo igue , un apinyai e de la amília dels alcons. Com ja saps, els meus cosins els alcons poden se mol g ans, pe ò jo sóc una mica més pe i i m’ag ada iu e amb anquil·li a en e els camps de con eu. A ui m’ag ada ia ensenya - e el meu hàbi a , el lloc on jo i mol es més espècies an d’animals com de plan es i im. Què e sembla? Fem un passeig? Si dones un cop d’ull al cel i no as gai e so oll po se em po s eu e, o i que se à di ícil pe què m’ag ada mol ama ga -me. 9 Recomanacions pe a l’obse ació de la auna i la lo a Abans de comença el nos e camí has de eni en comp e di e sos aspec es pe al de no e malbé el nos e medi. E i a cap u a animals i a enca ulles dels a b es; si ols, po s ecolli algunes ulles del e a pe descob i més enda an la se a espècie. In en a no so i de la o a dels camins pe al de no epi ja les espècies de plan es i animals que c eixen i iuen en e els camps de con eu. P ocu a no e malbé les es uc u es ag ícoles que obse a às, mol es són e ugi d’animals i a més, són un elemen mol impo an de la nos a his ò ia. E i a llença pape s i al es objec es de ebuig al e a; els po s gua da a la e a mo xilla i i a -los desp és a la pape e a més p òxima. Mol es g àcies, d’aques a mane a ens ajuda às a man eni el nos e medi. 16 Seguim pel camí del Cas ell, a essem el únel i con inuem ec e. A pa i d’a a, els con eus es p edisposa an a banda i banda dels camins pe on passeges. Tens el ep e d’a u a - e allà on obis un camp d’a ellane s, e s capaç de dis ingi -los? L’a ellane és mol impo an a Vila- seca i a o a la p o íncia de Ta agona. Com ja saps l’a ellana és el seu ui . No es alguna di e ència amb el que eus i la o og a ia de l’esque a? Quina po se la aó? Depenen de l’època l’a ellane po eni només les lo s ( o og a ia), les ulles o es a comple amen nu. Lla o s, conside es que és de ulla caduca? És a di , cauen les se es ulles a l’hi e n? Si. 17 El 90% de la p oducció espanyola d’a ellana es concen a a la p o íncia de Ta agona. Això és pe què es an boníssimes! En el cas de l’a ellane s’ha de eni en comp e que és un a bus i pe an , no disposa d’un onc de ini com és el cas dels a b es. D’aques a mane a, es a dibuixa els seus oncs pe a què p eguin consciència del que els di e encia dels a b es. Com és la o ma de la se a ulla? Dibuixa el seus oncs . o O alada o Punxeguda o A odonida i i egula ! 18 Con inuan pel ma eix camí a essa em un camp d’oli e es odeja de ga o e s, aques s els obse a em més a d. A a, el que has de oba és una bassa, ingues en comp e que es à mol amagada pe la ege ació del seu ol an . No c eus que al a alguna cosa en aques a bassa? Aigua C eus que an igamen la bassa se ia pe a banya -se? Pe quines al es coses l’ha eien se i ? La majo ia dels nos es pa es i a is han ap ès a neda en aques es cons uccions, o i així, se ien pe a diposi a l’aigua des inada pel eg. 19 Ac ualmen , mol es de les basses de Vila-seca es an abandonades i sense aigua. Aques e , p o oca que animals com els am ibis no puguin iu e en aques s llocs. To i així, segu amen oba às quan i a d’insec es. Quina po ha e es a la causa d’aques l’abandonamen ? L’abandonamen dels camps de con eu, els can is en els usos del sòl i la millo a ecnològica en les ècniques del eg són les possibles aons de l’abandonamen de les basses. Al lla g del nos e eco egu po se obem alguna bassa amb aigua, pe ò... quina és la p ocedència d’aques a aigua? Po se més enda an ho descob im... ! 20 Si a ancem una mica pel camí oba em al ma ge d e una pa e mol peculia . Aques s ipus de pa e s es eien pe al de supo a el ma ges del camins. Pe ò, com s’enganxen en e si les ped es? Veus alguna classe de cimen en e elles? No hi ha cap cimen en e les ped es, aques es es oben encaixades en e si. 21 Aques a ècnica de cons ucció és mol adicional en el e i o i. Es a a pa i de ped es de poc pes allades i encaixades en e si pel p opi pagès. Aques es es oba en en el p opi medi i e en col·locades en o d e una al cos a de l’al a. D’aques a mane a, l’impac e en el medi e a escàs, ja que, com po s obse a , la cons ucció es oba o almen in eg ada en el sis ema na u al. Dibuixa la pa e de ped a seca i no oblidis o es les plan es que c eixen al seu cos a , així com els animalons que poden iu e en e les ped es. Quina classe d’animals c eus que es po adap a a aques hàbi a ? Po se algun que es po en ila pe les ped es. . . Els èp ils com la sa gan ana, pe exemple. 22 Donem la ol a i ens di igim pel ma eix camí al camp d’oli e es i ga o e s que hem is abans. A l’esque a, oba às un camí de e a pe on pod às endinsa - e i obse a millo el con eu. L’oli e a és un dels a b es més ep esen a ius de Vila-seca. Els pagesos ecullen les oli es a la a do i les po en a la Coope a i a pe ob eni oli. La se a ecollida no ha a ia gens amb els anys; es ecullen a mà g àcies a l’ajuda d’escales i lla gues a es pe e cau e l’oli a. A més, si e ixes, aques camp d’oli e es é al ol an un al e ipus d’a b e ui e : el ga o e . En el Concu s In e nacional d’Olis d’Oli a Ve ge Ex a de l’any 2000, l’oli de Vila-seca, denomina Escomes, a ob eni el segon p emi a millo oli del món. ! 23 Les di e ències en e l’oli e a i el ga o e són mol es, o i així, es p esen en a la solució algunes de possibles. C eus que a l’oli e a li cauen les ulles a l’hi e n, és a di , és de ulla caduca? o Si o No o Depenen del ed que aci Ano a les di e ències que eus en e l’oli e a i el del ga o e . Oli e a Ga o e Fulla alla gada Fulla a odonida T onc pe i T onc g uixu Colo de les ulles e d-g is Colo de les ulles e d in ens 24 Con inuem pel camí del Cas ell ins a iba a un enc euamen . Gi em a la d e a i ens a u em en el p ime a b e del ma ge d e . Si mi es al e a oba às el seu ui i pod às ende ina de quina espècie d’a b e es ac a. Nogue a F ui : Nou To i no se un cul iu mol ex ens en aques e i o i, pod às oba un pa ell de nogue es pe aques camí. C eus que li cauen les ulles a l’hi e n? Si, és un a b e de ulla caduca Dibuixa la se a ulla al equad e in e io . 25 Du an o el eco egu pod às obse a quan i a d’animals que iuen en e els con eus i al es es uc u es. Aques s són un exemple: Sa gan ana G ano a Conill Ga sa Pupu 32 Donem la ol a i o nem al camí p incipal pel camí de Da e a del Mas d’en Gil. Quan a ibem a l’enc euamen gi em a la d e a i o nem a gi a a la d e a en el p ime camine de e a que obem. Descob i às un ipus de bassa que enca a no ha ies is . . . Quina classe d’animals c eus que po iu e en aques medi? o Rèp ils o Aus o Am ibis 33 Has pogu eu e algun animal que begui aigua de la bassa? Qualse ol ocell. Les basses ac ualmen s’u ili zen pel eg. Has pensa quin és l’o igen de l’aigua de la bassa? An igamen , i ins i o a ui en dia, pa de l’aigua de Vila-seca p o é de les mines, unes gale ies sub e ànies que pe me ien l’abas amen d’aigua pe a di e sos usos, en especial, l’ag ícola. Aquí acaba el eco egu de l’i ine a i. Pe al de o na al nucli de Vila-seca es ecomana des e el camí eali za . A iba eu en 25-30 minu s. 34 Ac i i a s A a es ho a de pensa i e lexiona sob e o allò que hem is . Has is algun ipus de inya du an el eco egu ? No Què c eus que a passa ? Una plaga de l’insec e il·loxe a a e malbé quasi o a la inya de la zona i aques a a se subs i uïda pe al es con eus. Pis a: anys en e e es a a enca o a la inya i es a subs i ui pe al es con eus més p oduc ius, pe ò pe què? Quins són els a b es ui e s que has is du an l’i ine a i? Anomena l’a b e i el ui que s’ob é. o Ame lle , ame lla o Nogue a , nou o A ellane , a ellana o Oli e a , oli a o Ga o e , ga o a 35 Relaciona cada animal amb el seu hàbi a . Si e ixes o s són elemen s in oduï s pe l’home, c eus que aques po se un pun de connexió en e l’ésse humà i la na u a? Pe què? Ci a un al e exemple de pun de connexió que hagis is en el eco egu . Si. Pe què els animals poden iu e en cons uccions que ha e l’ésse humà o en a b es que ha plan a ell ma eix. Un al e exemple se ia la ona, un mas o el celle de la coope a i a. 36 Reco des quines dues es uc u es del sis ema ag oecològic es a en o mades només de ped es? o La pa e de ped a seca o La ona C eus que es po conside a que aques es es uc u es an malbé d’alguna mane a el medi? No, ja que es oben o almen adap ades al medi Desp és de o el que has is , c eus que el medi ag ícola s’ha eduï o ha augmen a en els úl ims anys? Quina po ha e es a la aó? El medi ag ícola a Vila-seca s’ha eduï en els úl ims anys. Les aons han es a l’abandonamen dels camps de con eu pe dedica -se a al es sec o s com la indús ia o el u isme i l’augmen del sòl u bà. 37 Espe o que ’hagi ag ada el nos e eco egu , pe ò sob e o desi jo que hagis ap ès mol es coses. El sis ema ag oecològic que has obse a és un medi amb mol a adició a Vila-seca i pe això, és mol impo an que conegueu la se a exis ència. Ja sabeu que an els a b es com les cons uccions són hàbi a de mol es espècies i que d’aques a mane a, es a possible una elació mol es e a en e el medi social i el na u al. A pa i d’a a sab eu com és d’impo an aques sis ema i pe què és impo an man eni -ho.