Seguiment de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni spp. hermanni) a Catalunya : història, hàbitat, cria i introducció (el cas del Parc del Garraf)

1 Seguimen de la o uga medi e ània (Tes udo he manni spp. he manni) a Ca alunya: his ò ia, hàbi a , c ia i ein oducció. (El cas del Pa c del Ga a ). Raul Paniagua Salaza F ancisco Joaquín Pou Bolí a Alex Ramoneda Paniagua Llicencia u a de Ciències Ambien als Uni e si a Au ònoma de Ba celona Resum El p esen p ojec e p e én dona una isió de la si uació ac ual de la o uga medi e ània (Tes udo he manni he manni) a Ca alunya, incloen un es udi més exhaus iu del cas del Ga a . Aques a subespècie, que segons el egis e òssil es p esen a Ca alunya des del neolí ic, oba ac ualmen espais com la Se a del Mon san , l’Albe a, el del a de l’Eb e o el Massís de Ga a , hàbi a s po encials pe al seu desen olupamen . En el cas del Ga a , dels esul a s ob ingu s, cal des aca l’al g au de desconeixença que els isi an s del Pa c enen sob e la o uga medi e ània, i es pe això, que cal po a a e me un p og ama d’educació ambien al, amb e ec es ambé de edui el núme o d’espolis d’exempla s, que s’es ima en 4 exempla s a l’any. Al es ac o s com els incendis o les dep edacions ambé són ac o s impo an s en el decli i de les poblacions. Pa aules clau To uga medi e ània, Tes udo he manni, Ga a , in oducció. Resumen Seguimien o de la o uga medi e ánea (Tes udo he manni spp. he manni) en Ca aluña: his o ia, hábi a , c ía y ein oducción. (El caso del Pa que del Ga a ). El p esen e p oyec o p e ende da una isión de la si uación ac ual de la o uga medi e ánea (Tes udo he manni he manni) en Ca aluña, incluyendo con especial a ención un es udio del caso del Ga a . Es a subespecie, que según el egis o ósil es p esen e en Ca aluña desde el neolí ico, encuen a ac ualmen e espacios como la Sie a del Mon san , la Albe a, el del a del Eb o o el Macizo 2 del Ga a , hábi a s po enciales pa a su desa ollo. En el caso del Ga a , de los esul ados ob enidos, se debe des aca el al o g ado de desconocimien o que los isi an es del Pa que ienen sob e la o uga medi e ánea, y es po es o, que se debe lle a a cabo un p og ama de educación ambien al, con e ec os ambién de educi el núme o de expolios de ejempla es, que s’es ima en 4 ejempla es al año. O os ac o es como los incendios o las dep edaciones ambién son ac o es impo an es en el decli e de las poblaciones. Palab as cla e To uga medi e ánea, Tes udo he manni, Ga a , in oducción. Abs ac Moni o ing o he Medi e anean o oise (Tes udo he manni he manni) in Ca alonia: his o y, habi a , b eeding and in oduc ion. (Ga a Pa k Case). This p ojec p o ides an o e iew abou he cu en si ua ion in Ca alonia o Medi e anean o oises (Tes udo he manni he manni) , including a mo e exhaus i e s udy o Ga a Pa k. This subspecies, which acco ding o he ossil eco d is p esen in Ca alonia since he Neoli hic age, is ound, nowadays, in places like Se a de Mon san , Albe a, he Eb o Del a and he Ga a Pa k, op imal habi a s o i s de elopmen . In Ga a case, om he esul s ob ained, i should be no ed he high deg ee o igno ance ha pa k isi o s ha e abou Medi e anean o oise, and his is why i is equi ed o ca y ou an en i onmen al educa ion p og am, also o educe he numbe o s olen specimens, which is es ima ed o be 4 pe yea . O he ac o s such as i es o dep eda ions a e also impo an issues in i s popula ion decline. Key wo ds Medi e anean o oise, Tes udo he manni, Ga a , in oduc ion. In oducció La o uga medi e ania (Tes udo he manni he manni), subespècie que con iu a la medi e ània amb al es subespècies com Tes udo he manni boe ge i i al es espècies com la o uga mo a (Tes udo g aeca g aeca), es a ca alogada com espècie en pe ill d’ex inció pe la UICN. Nomès és p esen a Ca alunya de o ma au òc ona a l’Albe a, a la es a de e i o i nomès es oben in oduccions mol agmen ades al Pa c Na u al del Del a de l’Eb e, Pa c Na u al de la Se a del Mon san i al Pa c del Ga a . 3 Figu a 1. Dis ibució ac ual de la T. h. he manni a Ca alunya. Fon : elabo ació p òpia a pa i de MATE, I. e . al. (2006) La si uació d’aques a subespècie e mol ma cada pe la se a his ò ia d’animal de companyia, sob e o du an les dècades 50 i 60, i que es a adui en un núme o d’espolis mol ele a . Pel que a al cas del Ga a , la o uga és objec e d’un p og ama de conse ació coo dina pe el Depa amen de Medi Ambien de la Gene ali a de Ca alunya, pe al de pode a alua l’es a de la població amb més exac i ud, p ime cal ece ca o a la in o mació necessà ia pe a de ini les ca ac e ís iques biològiques i l’hàbi a òp im en que aques a espècie es desen olupa, pe a iba a alo a les ap i uds del Pa c del Ga a com a sis ema ecològic pe a la o uga medi e ània, an a ni ell e i o ial, de o el Pa c, com a ni ell pun ual en anssec es de 20 me es dis ibuï s pe o a la supe ície del Pa c. Me odologia La me odologia emp ada en aques p ojec e s’es uc u a en qua e g ans e apes: • Rece ca bibliog à ica pe al de de ini la se a dis ibució ac ual a ni ell medi e ani, espanyol i ca alà, els aspec es isiològics i socials que ca ac e i zen la subespècie, l’hàbi a idoni on es desen olupen, el seu es a de p o ecció, les p incipals amenaces que l’a ec en. • Ca ac e i zació del Pa c del Ga a pe iden i ica l’ap i ud ecològica del sis ema, mesu an els pa àme es biològics i ísics que a ec en a la o uga medi e ània, en aques a e apa s’ha eali za un anàlisi dels aspec es ísics, clima ològics i legals a ni ell de Pa c del Ga a . ¾ Plu iome ia. ¾ Tempe a u a. ¾ Ho es de Sol anuals. ¾ Al u a. ¾ Hàbi a p edominan . ¾ Es a de p o ecció. Un cop anali za s els pa àme es a ni ell e i o ial, s’han d’es udia els pa àme es especí ics de cada pun de mos eig, dis ibuin 15 pa cel·les d’es udi de 20 me es en línia ec a pe o a la supe ície d el Pa c, pe pode es udia les ap i uds a ni ell de sis emes pun uals. 4 Figu a 2. Dis ibució dels pun s de mos eig. Fon : Elabo ació p òpia a pa i de les bases del Mi amon. Pe a la alo ació d’aques s sis emes pun uals s’han es udia di e sos pa àme es que es poden inclou e dins de es g ans g ups: ¾ Pa àme es edà ics. ¾ Pa àme es sob e l’hàbi a . ¾ Pa àme es an òpics La ob enció de les dades pe a complimen a les alo acions sob e aques s pa àme es, s’ha eali za mi jançan una icha de mos eig, que s’ha omple pe a cada anssec e de 20 me es. Un cop ob ingudes les dades, cal dona unes escales quali a i es pe a cada pa àme e, segons si el alo ob ingu al mos eig és òp im, accep able o excloen pe a que la o uga medi e ània pugui iu e, enin en comp e o la ece ca bibliog à ica d’hàbi a òp im eali zada p è iamen . • Coneixemen sob e el ac o social El coneixemen de la o uga medi e ània que iu el Pa c del Ga a , pe pa del isi an s del Pa c, és un aspec e mol impo an pe a que la in oducció ingui èxi . S’ha alo a mi jançan una enques a eali zada als isi an s, p egun an sob e una sè ie d’animals, on es a a inclosa la o uga medi e ània, quins c eien que e en au òc ons i quins no, pe als que c eien que no e a au òc ona, es o mula a una al a p egun a sob e que a ien en cas de eu e un exempla pel Pa c. D’aques a mane a, es podia elaciona la desconeixença de la o uga medi e ània amb el enomen d’espoliació que an epe cu eix nega i amen sob e els exempla s que iuen al Pa c del Ga a . 5 • In e p e ació dels esul a s, di e encian els pa àme es e i o ials o a ni ell de Pa c, que són aquells que s’han de compli pe a pode anali za els pa àme es pun uals o dels anssec es. Si els pa àme es a ni ell de Pa c no es compleixen, no cal eali za un es udi de pa àme es anssec uals, alo an aquell e i o i com no ap e pe a la o uga medi e ània. D’al a banda, si els pa àme es a ni ell de Pa c compleixen, cal una in eg ació de les alo acions e i o ials i pun uals mi jançan una modeli zació de la supe ície d’hàbi a òp im sob e o el Pa c del Ga a , supe posan els pun s de mos eig, pe al de pode es ima quins se ien els millo s pe a p ope es in oduccions de nous exempla s. Resul a s Pa àme es a ni ell de Pa c del Ga a . El Pa c del Ga a euneix les següen s condicions: ¾ Tempe a u a mi jana al Juliol en e 20ºC i 25ºC. ¾ Ho es de Sol anual en e 2000 i 2500. ¾ Plu iome ia que oscil·la en e els 300 i 700mm. ¾ Al i ud meno als 400 me es. ¾ Tempe a u a mi jana al Gene supe io als 0ºC. ¾ Hàbi a majo i a i de ga igues. ¾ Ni ell de p o ecció ges iona pe la dipu ació de Ba celona. Com que aques es condicions són compa ibles amb la p esencia de la o uga medi e ània, cal es udia els pa àme es especí ics, pe a dona una alo ació amb més de all sob e el Pa c del Ga a . Taula 1. A aluació dels pa àme es a ni ell de Pa c del Ga a . Fon : Elabo ació p òpia. 6 Pa àme es a ni ell de anssec es. Dels 15 anssec es es udia s, es p esen a una escala quali a i a (4 ca ego ies: Òp im, accep able, excloen i no a aluable) dels 10 pa àme es, engloba s en 3 ca ego ies gene als, com són els pa àme es edà ics, hàbi a i p essió an òpica. Taula 2. A aluació dels pa àme es pun uals ob ingu s en els 15 anssec es mos eja s. Fon : Elabo ació p òpia. De les mesu es ob ingudes i dels anàlisis eali za s, s’han pogu modeli za la supe ície òp ima on po habi a la o uga medi e ània, i aquelles zones on es euneixen o es les condicions necessà ies pe què una pos a d’ous es pugui desen olupa . Figu a 3. Modeli zació de l’hàbi a òp im al Pa c del Ga a . Fon : Elabo ació p òpia. P essió an òpi ca P o undi a Ped egosi a Tipus de sòl Penden O ien ació Facli a pe oba sòl nu Re ugi Recu sos ò ics Regis e d'incendi F agmen ació 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Pun Pa àme es edà ics Hàbi a Òp im Accep able Excloen No a aluable Llegenda 7 Figu a 4. Modeli zació de l’hàbi a òp im pe a la pos a d’ous al Pa c del Ga a . Fon : Elabo ació p òpia. Obse an els pa àme es edà ics, només 6 dels 15 pun s anali za s compleixen els equisi s pe a que la o uga medi e ània pugui desen olupa -se (1, 2, 8, 11 ,12 i 14). Els pa àme es que exclouen la es a de pun s, es epa eixen en e una inadequada p o undi a del sòl, ipus de sòl, penden , o ien ació o ped egosi a , sen aques s dos úl ims els de majo inep i ud, en oba -se a ni ells excloen s en 4 de les 15 zones anali zades. En can i, o s els pun s enen unes condicions adequades (només òp imes en els pun s 3 i 4) a l’ho a de disposa de sòl nu. Pel que a als pa àme es d’hàbi a , els 15 pun s disposen de pun s de e ugi pe a la o uga medi e ània, i o s p esen en egis es d’incendis supe io als 15 anys. En aques apa a , l’únic pa àme e que inhabili a es pun s conc e s (3, 10 i 12) pe al èxi de desen olupamen de la o uga medi e ània és la disponibili a de ecu sos ò ics, degu a una majo p esència de plan es no ap es o desconegudes pe al consum de la subespècie. Obse an la agmen ació, eiem que els pun s 3, 5 i 10 p esen en ni ells an ele a s que no pe me ien la dispe sió de la o uga medi e ània. A l’ho a de anali za els es ipus de pa àme es en conjun , es de ec en únicamen dos pun s els quals no p esen en cap ni ell excloen en cap de les 10 ca ac e ís iques anali zades, co esponen s als pun s 1 i 14. La es a, són zones in iables pe al desen olupamen de la T. h. he manni., ja que la p esència de un sol pun excloen inhabili a la zona pe a la in oducció. Discussió Un cop anali za s els esul a s dels 15 anssec es, és àcil qües iona -se la ap i ud del Pa c del Ga a pe a la iabili a de la in oducció de la o uga medi e ània, enin en comp e que únicamen dos pun s dels 15 (és a di , únicamen el 13.3%) p esen en unes condicions accep ables (no semp e òp imes) pe a les poblacions de T. h. he manni. To i així, anali zan la si uació s’obse a que els pa àme es més ebles con a is als eque imen s ecològics de la o uga medi e ània, són pa àme es edà ics (p o undi a de sòl, ped egosi a del sòl, ipus de sòl) a excepció de la o ien ació. Això es déu a que el desen olupamen dels sòls de la Se alada Li o al Ca alana es an in luï s pe un ègim climà ic ca ac e i za pe la 8 coexis ència d’uns pe íodes mol secs i d’al es d’humi s, que jun amen amb la li ologia, l’o og a ia i l’ac i i a biològica (inclosa l’an òpica) han dona lloc a un sis ema dinàmic de sòls que é un equilib i mol ines able, a iban a una quasi i e e sible pè dua de e ili a , que a les pa s al es, i en especial sob e les calcà ies ca ac e ís iques del Massís del Ga a , donen lloc a un paisa ge de g an ocosi a , on el sòl queda eduï a pe i s paque s isu als discon inus, mol a gilosos i compac es (BECH, J., 2003), comple amen inadequades a les necessi a s de la T. h. he manni. Aques a explicació queda comple amen con i mada en els esul a s ob ingu s, ja que cap de les zones es udiades p esen a un sòl anc o amb ni ells de ped egosi a in e io s al 45%, a iban a un màxim del 74%. Tal i com es deia en un p incipi, po sembla que les condicions no són les idònies, ja que només els pun s 1 i 14 no p esen en cap impedimen se e que impossibili i la iabili a pe al desen olupamen de la o uga medi e ània. To i així, cal di que la capaci a locomo o a del queloni es udia , o i no abas a g ans dis àncies, li po pe me e supli les ca ències d’una zona, amb unes de a o ables a una à ea p ope a. D’aques a mane a doncs, el que cal a alua , és el conjun global dels pun anali za s. Així, el p ime pa àme e que s’ha de eni en comp e, és el accionamen del hàbi a , ja que és l’únic pun que impossibili a a la T. h. he manni el aslla cap a al es zones pe a la ece ca de condicions més adequades, i desp és a alua que no es doni cap al e impedimen de o ma con inua, al i com passa, lleuge amen , amb les condicions edà iques (p o undi a de sòl, ipus de sòl). Resumin , el Pa c del Ga a p esen a condicions accep ables (mino i a iamen òp imes) pe a les poblacions de o uga medi e ània, a excepció de les condicions edà iques pe a la pos a d’ous. La o uga es oba unes condicions mol limi ades, i àcilmen pe o bables, al com s’ha indica an e io men , cosa que di icul a l’èxi in oduc iu, ja que, com és ob i, el u u de les poblacions depèn di ec amen de l’èxi ep oduc iu de la subespècie. Conclusions A ni ell gene al. ¾ L’à ea de dis ibució his ò ica no és mo iu su icien pe quali ica un p ojec e com a ein oduc iu, ja que les es es amb les quals es disposa són del neolí ic (10000 a 3000 anys en e e) i de o ma pun ual, aons insu icien s pe pensa que el p ojec e de in oducció de la o uga medi e ània ingui èxi . ¾ L’èxi de la conse ació de l’espècie passa ambé pe una bona conscienciació ciu adana, ja que segons els enques a s, ins a un 70 % econeix la o uga medi e ània com espècie al·lòc ona. ¾ La agmen ació del hàbi a degu a la expansió de no es xa xes u banes, és un p oblema que di icul a la conse ació en zones no p o egides. 9 D’aques a mane a, es ecomana selecciona que les zones pe a no es poblacions disposin de ins umen al no ma iu que ga an eixin l’èxi mi jançan la limi ació de di es ac i i a s, és pe això, que és onamen al desplega una bona plani icació en el p océs in oduc iu pe maximi za la e iciència, anali zan els e ec es ecíp ocs en e la o uga i el nou hàbi a pe conèixe les possibles a iacions en els luxos ecosis èmics. ¾ El c eixemen desmesu a del po c sengla (Sus sc o a) es adueix en un decli i mol impo an en la població de o uga medi e ània. L’eliminació o el can i d’hàbi a d’una espècie dep edado a, no se ia cap solució, ja que l’espai que ocupa a aques a espècie, en aques cas el po c sengla , se à ocupada pe un al e espècie dep edado a, com la gene a o la agina, que segons es udis sob e densi a de ca ní o s sal a ges ep esen en el 81% i el 16 % espec i amen . (SOLER, J e al., 2008). A ni ell del Pa c del Ga a . ¾ El Pa c del Ga a disposa de on s d’alimen ació su icien s i adequades pe abas i la die a de la Tes udo he manni he manni, ins al 73% de les plan es obse ades es an incloses dins la die a de la o uga medi e ània. ¾ Les ca ac e ís iques in ínseques del sòl, aques és ped egós i poc p o und, impossibili an en mol es zones les pos es, p o ocan que el domini i al s’ampliï degu als desplaçamen s pe a ce ca llocs òp ims pe a la pos a d’ous, augmen an , pe consegüen , el con ac e amb zones de majo a luència an òpica. Du an els anys 1993 i 2005, 9 exempla s de o uga an se escla a s pe ehicles. (SOLER, J e al., 2008). ¾ Les zones que euneixen les millo s condicions pe a e el niu són mol limi ades i accionades, cosa que po di icul a una bona adap ació de l’espècie a la zona, només un 15.7 de la supe ície del pa c euneix les condicions necessà ies pe a que la o uga medi e ània pugui e la pos a. ¾ La desconeixença que els isi an s del Pa c enen sob e la o uga medi e ània, ambé epe cu eix sob e l’espoliació d’exempla s. Amb ponde acions de a iables, s’ha ob ingu que ins a un o al de 4 exempla s s’espolia ien cada any al Pa c del Ga a , e mol p eocupan en poblacions pe i es com la del Pa c del Ga a . P opos es de millo a ¾ Ús de ca ellisme simula com a es a ègia que eni al impac e humà i l’espoli, indican la p esència de o ugues en zones allunyades de les poblacions. ¾ A a o i la connec i i a en e e asses pe augmen a pe les possibili a s de mobili a pe l’espècie. ¾ Reali za un pla de seguimen con inua de l’e olució de la subespècie pe sabe amb més exac i ud quins són