Anàlisi de la qualitat de l'aigua : estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l'aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies

2011 1 | DIRECCIÓ TÈCNICA: D . Joan Albe Sánchez Cabeza COORDINACIÓ TÈCNICA: D . Ma í Boada Juncà D . Jo di Duch i Co inas D . Joan Rie ade all i Pons 2011 AUTORS: Ci a Ga cía Ros Elisabe h Ma ín Miguel Eleono a Obón Es ada Ma a Pagès Galla P ojec e.che [email p o ec ed]om Anàlisi de la quali a de l’aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies. P ojec e Final de Ca e a – Ciències Ambien als UAB Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 2 | AGRAÏMENTS Volem ag ai la col·labo ació de o es aquelles pe sones i ins i ucions sense les quals no hagués es a possible la eali zació del nos e p ojec e. En p ime lloc, al nos e u o Joan Albe Sánchez Cabeza, pel seu supo i el seu in e ès du an el pe íode de eali zació del p ojec e. Una especial menció a en Jo di Duch, pel seu es o ç i dedicació i la se a paciència en la eali zació de la ca og a ia del p ojec e, sense la qual no hau íem a iba a bon po . A en Ma c And és i Casano as de l’ ins i u Municipal de Ges ió del Pa imoni Cul u al i Na u al, pe la se a amabili a i la se a disposició a ajuda -nos amb la ece ca d’in o mació necessà ia. A en Josep To en ó, biòleg de la Uni a e i o ial occiden al de l’À ea d’Espais Na u als de la Dipu ació de Ba celona, pe acolli -nos des del p ime momen i mos a el seu in e ès en la eali zació d’aques es udi. A en Juli Sales Climen , enginye indus ial del l’ajun amen de Si ges, i a la Laia Vilà de l’Agència Ca alana de l’Aigua pe acili a -nos bona pa de les dades analí iques que s’han e se i . A en Ma í Boada i el Joan Rie ade all que mi jançan la se a opinió ens han ajuda a millo a dia a dia. Finalmen ag ai ambé a o s els nos es amilia s i amics que ens han supo a en els momen s en que la eina ens supe a a. G àcies a o s. «El agua es el ehículo de la na u aleza» Leona do da Vinci. Dijous 3 de Feb e de 2011 Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 3 | ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................. 5 2. ANTECEDENTS ................................................................................................. 6 2.1 Àmbi d’es udi................................................................................................... 6 2.2. Medi ísic ........................................................................................................... 7 2.3. Fauna i lo a. ..................................................................................................... 7 2.4. Hid ogeologia .................................................................................................... 7 2.5. Ac i i a s socioeconòmiques ............................................................................ 9 2.6. Ma c legal ....................................................................................................... 10 2.7. Es udis de e e ència ...................................................................................... 11 3. JUSTIFICACIÓ. ................................................................................................ 13 4. OBJECTIUS. .................................................................................................... 14 4.1. Gene als. ........................................................................................................ 14 4.2. Especí ics. ....................................................................................................... 14 5. METODOLOGIA.............................................................................................. 15 6. INVENTARI. ................................................................................................... 21 6.1. Pun s de mos eig i usos del sòl. .................................................................... 21 6.2. Resul a s ........................................................................................................ 24 6.2.1. Pa àme es p incipals ........................................................................ 24 6.2.1.1. Basses: 6.2.1.1.1. pH ................................................................................... 24 6.2.1.1.2. Conduc i i a .................................................................. 25 6.2.1.1.3. Clo u s ............................................................................ 26 6.2.1.1.4. Sul a s. ............................................................................ 27 6.2.1.1.5. Ni a s i ni i s. ................................................................ 28 6.2.1.1.6. Alcalini a . ....................................................................... 30 6.2.1.1.7. Residu sec a 180ºC.......................................................... 32 6.2.1.1.8. Ma è ies en suspensió. ................................................... 33 6.2.1.2. Pous : 6.2.1.2.1. pH. .................................................................................. 34 6.2.1.2.2. Conduc i i a . ................................................................. 35 6.2.1.2.3. Clo u s. ........................................................................... 36 6.2.1.2.4. Sul a s. ............................................................................ 37 6.2.1.2.5. Ni a s i ni i s. ................................................................ 38 6.2.2. Pa àme es secunda is. ...................................................................... 40 6.2.2.1. Basses : 6.2.2.1.1. Fòs o . ............................................................................. 40 6.2.2.2. Pous 6.2.2.2.1. Du esa. ............................................................................ 41 6.2.2.2.2. Bica bona s. .................................................................... 41 6.2.2.2.3. Ions me àl·lics i a sènic. .................................................. 42 Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 4 | 6.2.2.2.3.1. Pa àme es que no supe en el lími legal pe mès. .. 42 6.2.2.2.3.2. Pa àme es que supe en el lími legal pe mès. ....... 44 6.3. Es udi de les analí iques del 2009. ................................................................. 46 6.3.1. ... Aigües supe icials. ............................................................................. 48 6.3.2. Aigües sub e ànies. .......................................................................... 48 7. DIAGNOSIS. ................................................................................................... 49 7.1. Anàlisi de pa àme es. ................................................................................... 49 7.1.1. pH. ...................................................................................................... 49 7.1.2. Conduc i i a . ..................................................................................... 49 7.1.3. Clo u s. ............................................................................................... 51 7.1.4. Sul a s. ................................................................................................ 53 7.1.5. Ni a s i ni i s. ................................................................................... 54 7.1.6. Residu sec. .......................................................................................... 55 7.1.7. Alcalini a . .......................................................................................... 56 7.1.8. Ma e ials en suspensió. ..................................................................... 57 7.1.9. Fòs o . ................................................................................................ 58 7.1.10. Du esa. ............................................................................................... 59 7.1.11. Bica bona s. ....................................................................................... 60 7.1.12. Ions me àl·lics i a sènic. ..................................................................... 60 7.1.13. Pa àme es que no supe en el lími legal pe mès. ............................ 60 7.1.14. Pa àme es que supe en el lími legal pe mès. ................................. 61 7.2. In e p e ació gene al de les analí iques del 2009. ....................................... 62 7.2.1. Aigües supe icials. ............................................................................. 62 7.2.2. Aigües sub e ànies. ........................................................................... 62 7.3. In e p e ació de la ma iu de co elació. ....................................................... 62 8. CONCLUSIONS. .............................................................................................. 65 9. PROPOSTES DE MILLORA. .............................................................................. 66 9.1. Gene als. ........................................................................................................ 66 9.2. Especí iques. .................................................................................................. 66 9.3. Adminis a i es. ............................................................................................. 67 10. BIBLIOGRAFIA. ............................................................................................... 70 11. PARAULES CLAU I ACRÒNIMS. ........................................................................ 73 12. PRESSUPOST.................................................................................................. 75 13. PROGRAMACIÓ. ............................................................................................ 76 ANNEX Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 5 | INTRODUCCIÓ Des de semp e l’home ha in e ac ua amb el medi na u al. Els ecu sos que aques po p opo ciona a l’home han sigu mol s al lla g dels anys. La g an expansió de la població humana pe ò, ha compo a g ans conseqüències, ja que ac ualmen aques a in e acció ha augmen a de mane a impo an , en augmen a la p essió an òpica i p oduin la deg adació i des ucció de mol s ecosis emes. Da e amen s’ha aconsegui una conscienciació medi ambien al, que ha pe mès comp a amb o gani zacions i expe s que in en en oba solucions i ges iona de la millo mane a aques a in e acció. L’aigua és un ecu s na u al onamen al pe l’ésse humà i en gene al pe o s els ésse s ius. El p oblema de l’aigua és conegu mundialmen . Pe una banda, les necessi a s d'aigua són cada egada més g ans, pe ò els ecu sos són limi a s. Només un ús acional de l'aigua po pe me e que l'ac i i a de les pe sones i el desen olupamen siguin compa ibles amb els ecu sos exis en s. Pe un al e banda, la con aminació i l’al e ació de la dinàmica de l’aigua ambé enen g ans epe cussions. Els p incipals impac es sob e la dinàmica de l'aigua són: la cons ucció d'embassamen s, les canali zacions, els ans asamen s i la sob eexplo ació d'aqüí e s. En enem con a con aminació de l'aigua una al e ació nega i a en la quali a d'aques compos ; al e ació deguda bàsicamen (o o almen ) a l'ac i i a humana, ja sigui de o ma di ec a o indi ec a. Amb aques a al e ació el que es a es edui els possibles usos de l'aigua. Si enim p esen que les ac i i a s humanes di icul en el desen olupamen na u al i no mal del cicle de l'aigua, que ep esen a el p océs na u al de depu ació de les aigües, el què ob enim és un len i cons an de e io amen de la quali a na u al que enen i, pe an , disminueix la quali a de l'aigua u ili zable. To a con aminació es p odueix a pa i d'uns ocus o on s con aminan s. Aques a con aminació po se deguda, pe exemple, a ac i i a s indus ials, ag ícoles, amade es, u banes i mine es. Mi jançan la iden i icació de les on s de con aminació, aques p ojec e p e én e un anàlisi quali a iu de les aigües d’alguns pous i basses del Pa c Na u al del Ga a . Es p e én busca les causes que p odueixen al e acions en aques s pous i basses, e -ne una diagnosi i p oposa millo es a la si uació ac ual. Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 6 | 2. ANTECEDENTS 2.1. Àmbi d’es udi: El Pa c del Ga a ocupa més de la mei a del e i o i de la coma ca del Ga a , el Pla Especial del Pa c s’ap o à l’any 1986, amb una ex ensió de 12.376 ha p o egides. El massís del Ga a s’aixeca en e la all del Llob ega , la dep essió miocènica del Penedès i la ma i cons i ueix la e minació sud – oes de la Se alada Li o al Ca alana. Des del pun de is a es a ig à ic, podem di que es à o ma pe ma e ials del T iàsic, Ju àssic supe io – C e aci in e io i en meno g au el Ju àssic mi jà – supe io i C e aci supe io . Això és degu a què es compo a com una zona de llinda paleog à ic du an bona pa del Mesozoic i només s’en egis en bé les e apes de i . El massís es p esen a com un eno me bloc de ma e ials mesozoics. (Esquema geoc onològic: Fig. 74, annex 1.2.) Fig. 1. Mapa de locali zació del Pa c del Ga a i d’Olè dola. Fon : Dipu ació de Ba celona (Xa xa de Pa cs Na u als). Fig. 1. Mapa de locali zació del Pa c del Ga a i d’Olè dola. Fon : Dipu ació de Ba celona (Xa xa de Pa cs Na u als). Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 7 | 2.2. Medi ísic: El subs a de què es compon p incipalmen el massís és la ped a calcà ia. Aques ecull o es les o mes ípiques de la mo ologia cà s ica òssil i un sis ema de ca s ac iu p o und, com és a a el de la Falcone a on obem un iu sub e ani amb un eco egu de 600 m. Aques a mo ologia cà s ica condiciona la hid ologia de la zona, la conca de d ena ge e de inida pe les aigües supe icials, p àc icamen nul·les, i les aigües sub e ànies. El pa c p esen a una ima ge de elleus baixos i de cims a odoni s, alls p o undes i d’esca pades essan s amb pa e s ocalloses. La Mo ella (594m) i el Rascle (572m) son els cims més al s d’aques a egió calcà ia, l’acció de l’aigua i de l’ai e ha cons uï un sis ema d’a encs, co es, dolines i ascle s. La si uació cos ane a de e mina un clima ípicamen medi e ani amb escasses pe ò o encials pluges de p ima e a i a do , suaus i empe a s hi e ns, i calo osos i eixu s es ius. Aques ca àc e o encial de les pluges p o oca una e osió mecànica que a ossega o ipus de ma e ials que jun amb l’e osió química que dissol la ped a calcà ia dona lloc a aques ca ac e ís ic paisa ge. 2.3. Fauna i lo a: La ege ació ca ac e ís ica del e i o i consis eix en ma olla s d’uns es me es d’alçada on dominen el ga ic, el llen iscle i el cà i x. També obem alzina s, pinedes de pi blanc, b olles, ga igues i p a s, i oca nua a mol s ind e s. Com a conseqüència dels incendis o es als dels úl ims emps obem ege ació en egene ació com son els pins. Les condicions ambien als peculia s del massís del Ga a , com son l’escassa ege ació, la manca d’aigua, la g an insolació i el elleu ab up e i cà s ic, no pe me mol a iquesa de auna, pe ò alho a és el que dóna in e ès a la auna au òc ona que a sigu capaç d’adap a -se a aques es di ícils condicions. Aques a auna au òc ona és ica en èp ils i aus. Les aus ep esen a i es del pa c són la me la oque a, la me la bla a, el còli neg e i el còli os, l’ho olà, la cogullada osca i el oba . En el pa c p ima la conse ació d’algunes espècies que es oben ac ualmen en pe ill d’ex inció com són la àguila pe digue a o cuaba ada, el alcó i la o uga medi e ània. La con luència d’ambien s ecològics que es p odueix en e l’alzina i la màquia de ga ic i ma galló, in lueix en la auna he pe ològica, en que podem oba espècies de ca àc e e mò il com la se p de e adu a i l’escu ço ibè ic, com ambé la salamand a. 2.4. Hid ologia: Les basses que hi obem són clau pe a la ida de mol es espècies d’in e eb a s i d’alguns am ibis, i el g an desen olupamen del sis ema cà s ic ha pe mès la o mació d’una in e essan ida ca e nícola i la p esència de a pena s, de espècies endèmiques úniques al món. Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 8 | Pel que a al ègim plu iomè ic s’ha demos a mi jançan es udis cien í ics 1 que el massís del Ga a dis ibueix la p ecipi ació, essen la zona o ien al la més plujosa, no malmen pe sob e dels 630 mm anuals. A la zona de ponen i del no d del massís, la p ecipi ació és més escassa, amb alo s que no supe en els 530 mm i els 580 mm, espec i amen . L’es ació en què aques a dis ibució és més no able es la a do . Aques a dis ibució es deu (com podem eu e a la igu a 2) a la con luència de les masses d’ai e ed que descendeixen pe la all del Llob ega des de l’in e io amb les masses càlides i humides que p o enen del medi e ani. Aques a con luència gene a nu olosi a con ec i a i p o oca p ecipi acions que a ec en a la zona o ien al del massís del Ga a , pe ò di ícilmen a la es a del massís. A la igu a es p esen a el climog ama del massís del Ga a des de l’any 1997 ins l’ any 2009, que és l’úl im any egis a en la base de dades del Me eoca . Aques es es p enen a l’es ació me eo ològica de San Pe e de Ribes ( 2001-2009) i Valli ana (1997-2000). 1 Anàlisi Plu iomè ica del massís del Ga a . Jo di Mazón. Depa amen de Física Aplicada (EPSC). Associació Ca alana d’Obse ado s Me eo ològics (ACOM) Fig.2. Esquema de o mació de nu olosi a . Fon . Anàlisi Plu iomè ica del massís del Ga a . Jo di Mazón. Ga à Del a del Llob ega Ai e esc F on ed supe icial Ai e càlid Medi e àni a 0,00 200,00 400,00 600,00 800,00 1000,00 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2007 2008 2009 anys P ecipi acions (mm) 15,2 15,4 15,6 15,8 16 16,2 16,4 16,6 Tª Fig.3. Climog ama. Fon : Elabo ació p òpia a pa i d’es acions au omà iques (XEMA). Me eoca Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 9 | 2.5. Ac i i a s socioeconòmiques: Al lla g del emps el massís ha es a objec e d’un ap o i amen a ia pe pa de l’home, sob e o des de p incipis del segle XVIII quan s’inicia un no able augmen de població a la zona. Comencen les ac i i a s adicionals, la amade ia i l’ag icul u a, d’aques a mane a es alen ex enses zones de boscos, màquies i pinedes pe a du a e me ac i i a s ag opecuà ies i cons ui -hi les ins al·lacions adien s. Malg a que la il·loxe a hi p o ocà una g eu c isi a inals del segle XIX, les ac i i a s con inua en ins al da e e ç del segle XX. Les eixu es e es i l’impuls indus ial dels anys 60 an p o oca a les mun anyes del Ga a , com a g an pa de les zones u als una impo an da allada en el nomb e d’habi an s. És pe això que mol es masies es oben en un es a uïnós, i les poques cases que es en habi ades deuen els seus ecu sos econòmics al cul iu de la inya i el bla i a la c ia d’animals amb pe i s exceden s sob e el consum p opi. Aques es ac i i a s han p opo ciona una ege ació àcilmen incendiable, que es desen olupa en zones de pas u a, com son les pines ja que la se a ege ació no s’es esa i no es ne eja. El incendi més g eu que a eni lloc da e amen és el del 1994, que o igina una eg essió de l’alzina medi e ani. Ac ualmen , és un espai poc pobla on han p oli e a un g an nomb e d’ac i i a s humanes que han p oduï un o impac e inc emen a a causa dels incendis o es als. La a dana decla ació de l’espai com a Pa c Na u al i els incendis o es als que s’han succeï ha compo a una deg adació impo an dels elemen s més no ables que ca ac e i zen el Massís. Pe exemple, pe al cas de l’apa ell cà s ic i al es elemen s de in e ès geològic s’hau ien d’e i a ac i i a s que puguin malme e’l com les ac i i a s ex ac i es i els abocado s. Les no es ac i i a s i in aes uc u es que es desen olupen al massís i el nou ús que se’n a: - Sis ped e es con olades pel Pla Especial que ex euen la ped a calcà ia. - L’abocado del Ga a que es man enia ac iu des del 1974 i que ou clausu a el 2006. - Ag icul u a. Al 2004 es a inicia un p ojec e de ecupe ació ag ícola que consis í en ecupe a e enys, que ha ien es a ocupa s du an el segle XVIII pe con eus, ins que aques s o en des uï s pe la plaga de la il·loxe a, amb di e en s a ie a s au òc ones de lleguminoses i g amínies. Aconseguin així, un maneig de l'hàbi a ajudan a Fo og a ia.1: Con eus a la massia La Fassina Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 16 | La consul a d’aques es on s ha es a clau ja que el ac amen de les dades ob ingudes en aques es isi es cons i ueix ben bé el g uix del eball.  La ece ca bibliog à ica. La lec u a de p ojec es, esis, llib es, es udis, pàgines web i al es documen s ha es a mol ú il pe ob eni una base documen al amb la qual pode en oca el p ojec e de o ma adequada i ecopila in o mació gene al sob e el pa c. Un cop ob ingudes o es les dades s’ha eali za el ac amen d’aques es, necessa i pe a in e p e a els esul a s pos e io men . L’anàlisi de la in o mació s’ha di idi en es ases:  El ac amen es adís ic, que ha consis i en la ia de pun s de mos eig inals basada en c i e is quali a ius i quan i a ius. Donada la di e si a de on s d’in o mació, les dades disponibles e en mol di e en s en e sí. Els c i e is d’anàlisi (uni a s i sensibili a dels apa ells de mesu a), els pa àme es isicoquímics es udia s i la sè ie empo al de mos eig no coincidien en aigües supe icials i sub e ànies, ja que els anàlisis de basses p o enen de les memò ies anuals del Pa c del Ga a i els dels pous de l’ACA. Fo og a ia.2: Bassa de La Fassina Pe això, s’han elimina o s aquells pun s que p esen a en menys de es alo s analí ics dels anomena s pa àme es p incipals i/o aquells que apa eixien menys de es cops en la sè ie empo al conside ada, e que ha gene a una educció impo an del nomb e d’aques s, dels 50 que s’ha ien selecciona inicialmen , s’ha passa a un o al de 17, que co esponen a 6 basses i 11 pous. Fo og a ia.3: Pou Co al Nou Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 17 |  El c i e i segui pe a selecciona els pa àme es anali za s, ha es a la disponibili a de dades. De mane a que, s’han hagu de deixa de banda pa àme es p incipals ealmen impo an s, com la empe a u a, la du esa, l’oxigen dissol i la ma è ia o gànica en e d’al es, que haguessin acili a la in e p e ació dels esul a s. S’ha decidi di idi els pa àme es disponibles en dues ca ego ies: p incipals i secunda is. Els p incipals se an de ca àc e comú a o s els pun s de mos eig, men e que el secunda is, o i se impo an s en alguns casos, pe a l’es udi de quali a de l’aigua, només es oba an de ini s pe a es pous: Pou Bu si , Can Quad a i Camp Rubí. La dis ibució dels pa àme es pe an queda à de la següen mane a: P incipals: - pH: És un índex de la mesu a de l'acidesa o alcalini a d' una solució, que és donada pe l' ac i i a dels ions d' hid oni en una solució (H3O+) p esen s en de e minades subs àncies. és una mesu a d' acidesa o alcalini a . Consis eix en la mesu a de l’ac i i a del ca ió hid oni lliu e a l’aigua. Indica el ni ell de l’acidesa, quan el pH es oba pe so a 7, o basici a de l’aigua, quan el pH es oba pe sob e 7. En unció de les sals i subs ancies p esen s , l’aigua ind à un pH o un al e. - Conduc i i a elèc ica: és una mesu a de la capaci a d' un ma e ial de deixa passa el co en elèc ic. - Clo u s: La p esència d’aques ió indica con aminació p o inen de l’ac i i a indus ial, d’aigües de eg ag ícola i de mines de sals po àssiques. També es poden oba pe ocus de con aminació domès ica degu a l’o ina de l’home i els animals. - Sul a s: La majo pa dels compos os sul a a s s’o iginen a pa i de l’oxidació de les menes de sul a , la p esència d’esquis i la exis ència de esidus indus ials. Ele a s ni ells de sul a s poden malme e canonades i sob e o les de cou e. - Ni a s i ni i s: Els ni ells ele a s de ni a s i ni i s en aigua es degu a la con aminació p oceden dels esidus d’animals, l’ús excessiu de e ili zan s, o la in il ació de d ena ge humà p oceden de les osses sèp iques. - Alcalini a . És una mesu a de la capaci a d' un solució pe a neu ali za els àcids als pun s d' equi alència del ca bona o el bica bona . Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 18 | - Residu sec: És el que queda al e apo a l’aigua. Co espon, pe an , a o es les sals dissol es en l’aigua en asada. El esidu sec es de e mina so me en l’aigua a una empe a u a de 180Cº. Com majo sigui el esidu sec, més quan i a de sals é l’aigua. - Ma è ies en suspensió: són les pa ícules insolubles p esen s a l’aigua. Aques es son les que p odueixen el enomen òp ic de la e bolesa abans desc i . Secunda is: - Du esa: S' anomena aigua du a l'aigua que é un ele a con ingu de mine als (en con as amb l'aigua o a). L'aigua du a sol consis i d'ions de calci (Ca2+) i magnesi (Mg2+), així com al es compos os possiblemen dissol s com a a els bica bona s i sul a s. El calci sol dissold e's en l'aigua en o ma de ca bona de calci (CaCO3), en o ma de llims, guixos, o sul a de calci (CaSO4) o en o ma d'al es dipòsi s mine als. La on p incipal de magnesi és la dolomi a (CaMg(CO3)2). L'aigua du a no sol se pe judicial. - Bica bona : Els bica bona s son sals de i ades de l’àcid ca bònic, que con enen l’anió, HCO3-. El bica bona més impo an és el bica bona de sodi, Te una solubili a ela i amen baixa. Els bica bona s es oben en equilib i amb els ca bona s, l’aigua i el CO2. Aques equilib i in e é en g an mul i ud de p ocessos na u als i a i icials. Els bica bona s solubles enen ca àc e basic. - Amoni: els ions d’amoni són un p oduc e òxic de ebuig del me abolisme en els animals. A més és òxic en al es concen acions pe als humans. - Fòs o : És un nu ien essencial pe a la ida. P o é de e ili zan s o de la descomposició de ma è ia o gànica. Aques compos s’oxida i dóna lloc a os a s i aques s en excés a l’aigua p o oca eu o i zació. - Ions me àl·lics i no me àl·lics: S’anomena me all als elemen s químics que poden o ma ca ions i enllaços iònics. Els me alls p esen en en gene al una bona conduc i i a . Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 19 | La o gani zació de les dades isicoquímiques queda e lec ida en el següen esquema:  Un cop de ini s els pun s inals, s’ha p ocedi a elabo a el in en a i on es oben les dades ob ingudes ecollides en aules i sepa ades pe pa àme es, a pa i de les quals, s’han con ecciona els g à ics que se i an de base pe a la diagnosi o in e p e ació dels esul a s. En aques pun , s’ha decidi di idi els pa àme es a es udia en dues ca ego ies: p incipals i secunda is. Els p incipals se an comuns pe a o s els pun s de mos eig, men e que els secunda is només es oba an de ini s pe a es pous. En les aules i g à ics del in en a i s’ha inclòs ambé in o mació complemen à ia mol ú il pe a la lec u a dels esul a s: la plu iome ia mi jana anual del pa c i els alo s lími s legals que es ableix l’es a pe a aigües des inades al consum humà.  L’úl ima ase del ac amen ha es a la gene ació de ca og a ia. Mi jançan el p og ama A cMap, s’han c ea mapes de dis ibució dels pun s de mos eig en di e en s zones d’ús del sòl i mapes emà ics on es ep esen en els alo s analí ics dels pa àme es de pous i basses pe sepa a , u ili zan símbols amb g andà ies g aduals, pe al de e els esul a s més en enedo s i isuals. Un cop ob ingu s els esul a s s’ha p ocedi a la se a in e p e ació o diagnosi. Pe al de acili a aques a asca s’han u ili za ma ius de co elació, una eina es adís ica bàsica que pe me pe ceb e quins pa àme es es oben elaciona s en e sí signi ica i amen i que simpli ica en g an mesu a el p océs de ece ca bibliog à ica d’aques es elacions. Les ma ius de co elació han pe mès anali za pa àme es de o ma conjun a i oba causes conc e es a p oblemes que n’a ec en més d’un alho a. A més a més, com a ins umen addicional i no inculan , s’ha elabo a un índex de quali a de les aigües (ICA) que malg a no s’ha e se i en la diagnosi degu al seu ca àc e ex ao icial, desc iu co ec amen el que passa en e mes gene als. Fig.5. Esquema de l’o gani zació de les dades de l in en a i. Fon . Elabo ació p òpia. *No hi han mapes de dis ibució pe a o s els pa àme es es udia s, pe manca de dades. Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 20 | Amb o es aques es eines a l’abas , s’han de ec a els p oblemes de con aminació esde ingu s al lla g dels anys i s’han e e i a di e en s causes en unció de la zona d’ús del pa c en la que s’han gene a . Pe acaba , s’ha p ocedi a la edacció de conclusions i de p opos es de millo a, que s’han di idi en es classes: gene als (pe a la o ali a del pa c), especí iques (pe a zones conc e s amb con aminació locali zada) i adminis a i es. Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 21 | 6. INVENTARI En aques apa a s’exposen o es les dades analí iques ac ades i ep esen ades en o ma de g à ics i mapes. És un in en a i mol ex ens degu a que s’han ecopila dades dels da e s 16 anys, del 1994 al 2010. Dins d’aques ma c empo al, es oben les dades dis ibuïdes de dos mane es di e en s en unció de la on d’in o mació que les ha p opo ciona . Les memò ies anuals del pa c ecullen dades del 1994 al 2004 i cinc anys més a d publiquen una al a analí ica co esponen a l’any 2009. En aques es es oben analí iques de basses i algun pou aïlla del qual no se’n dona in o mació con ínua en el emps. D’al a banda, les dades de l’ACA cob eixen el in e al 2001 - 2010 i donen in o mació únicamen de pous. Taula 1: Sè ie c onològica de l’ob enció de dades. Fon . Elabo ació p òpia. 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Memò ies ACA 6.1. Pun s de mos eig i usos del sol: Pe al de acili a la in e p e ació dels esul a s s’adjun a el mapa on es oben ep esen a s els pun s de mos eig pe zones amb di e en s usos del sòl i que se i à pe ca ac e i za els possibles impac es. Fig. 6: Mapa d’usos del sòl. Fon . Elabo ació p òpia a pa i de les Memò ies del Pa c del Ga a , l’ACA i l’ICC Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 22 | Pel que a als di e en s usos del sol del pa c s’han di idi en: zona de con eus, d’indús ies, de ege ació i à ea u bani zada (municipis i abocado ). El g à ic que es p esen a a con inuació ep esen a el pe cen a ge de pun s de mos eig que hi ha a cada ipologia d’ús. Taula 2: Pun s de mos eig classi ica s segons ubicació. Fon . Elabo ació p òpia a pa i de les Memò ies del Pa c del Ga a , l’ACA i l’ICC. Coo d X Coo d Y Con eus Indús ies Vege ació À ea u bani zada POUS Con eus llenyosos Con eus he bacis Camps abandona s Ma o alls Bosquines P a s secs Abocado Municipis A esania ag ícola 396027 4570726 x Camp Rubí 415765 4571661 x x Can Lloses 398743 4569663 x Can Quad a 398036 4568031 x Can Se a 395657 4568037 x Fo ques 396050 4565800 x Les piques 402929 4573988 x x Mas del Ca ó 394245 4566230 x Mas Vend ell 402568 4571250 x Pou Bu si 418138 4570378 x Roge de lo 395090 4565341 x BASSES Campg as 408984 4571606 x x x Can G au 402727 4573753 x Canópolis 409360 4569365 x Co al Nou 403987 4572820 x La Fassina 402555 4570434 x Mas Vend ell 402568 4571250 x Fig. 7: Pe cen a ges de la quan i a de pun s de mos eig que ocupen les di e en s zones d’usos del sòl al Pa c Na u al del Ga a . Fon . Elabo ació p òpia a pa i del mapa de usos del sòl. Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 23 | Un cop escolli s els 17 pun s segons els c i e is menciona s a la me odologia, s’han e aules, g à ics i mapes pe pa àme es sepa an els alo s de basses i pous. Els pun s escolli s són els que disposen de més in o mació, no obs an alguns pun s de mos eig no apa eixen en de e mina s pa àme es pe manca de dades, com és el cas dels clo u s a la bassa de Mas Vend ell. La in o mació que p opo cionen aques es igu es, se à la base dels esul a s d’aques p ojec e, sob e la qual s’hau à de eballa la diagnosi. A l’annex 1.2. es oben les aules dels alo s on es calculen les mi janes ( x ) de cada pa àme e pe a cada pun de mos eig. També es calcula el coe icien de a iació (CV) com: 100 x c  (1) El coe icien de a iació pe me sabe de o ma senzilla si s’ha p oduï algun inciden al lla g dels anys en un pa àme e conc e , és a di , dona una idea de com ha a ia aques pa àme e al lla g del emps. Com més g an sigui el CV més hau à a ia el pa àme e. Fig. 8: Mapa de locali zació de basses i pous. Fon . Elabo ació p òpia a pa i de les Memò ies del Pa c del Ga a i l’ACA. σ des iació ípica x mi jana Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 24 | 6.2. Resul a s : 6.2.1. Pa àma es p incipals : 6.2.1.1. Basses: 6.2.1.1.1. pH Dels coe icien s de a iació calcula s pe als alo s de pH ( aula: 18, annex 1.2.) el més ele a és el que co espon a Mas Vend ell. Aques e indica una majo a iació empo al del pH pe aques a bassa en compa ació amb la es a. Al g à ic s’obse a una endència gene al c eixen . Hi des aca el penden p onuncia del pun de mos eig menciona . To i aques a endència c eixen s’obse a a iabili a al lla g dels anys, sense sob epassa en cap cas els lími s legals pe aigües de consum humà. En el cas de Mas Vend ell es pod ia conside a el alo 9,4 com a pun c í ic, ja que es oba oçan el lími supe io . El mapa indica que la mi jana de pH és de ca àc e bàsic pe a o s els pun s. S’obse a que la bassa amb alo màxim és Mas Vend ell, e que conco da amb l’explicació inicial. Pe con a, Co al Nou p esen a el alo mínim. Fig.9: Mapa de dis ibució dels alo s de pH en basses. Fon . Elabo ació p opia a pa i de les Memò ies del Pa c del Ga a . Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 25 | 6.2.1.1.2. Conduc i i a : Fig.11: Mapa de dis ibució dels alo s de conduc i i a en basses. Fon . Elabo ació p opia a pa i de les Memò ies del Pa c del Ga a . Fig.10: G à ic lineal de alo s de pH en basses. Fon . Elabo ació p opia a pa i de les Memò ies del Pa c del Ga a . Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 32 | 6.2.1.1.7. Residu sec a 180ºC: Dels coe icien s de a iació calcula s pe als alo s de esidu sec a 180ºC ( aula: 24, annex 1.2.), la bassa amb un alo més ele a co espon a Canòpolis. La es a de basses no p esen en coe icien s ex ems, pe an poc signi ica ius. Fig.23: Mapa de dis ibució dels alo s de esidu sec a 180ºC. Fon . Elabo ació p opia a pa i de les Memò ies del Pa c del Ga a . Fig.24: G à ic lineal de alo s de esidu sec en basses. Fon . Elabo ació p opia a pa i de les Memò ies del Pa c del Ga a . Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 33 | Al g à ic, s’obse a que els alo s de La Fassina, Campg as i Can G au segueixen una ce a endència a l’augmen ins l’any 2000 i a pa i d’aquí començen a disminui . En el cas del lími legal pe a consum humà no s’obse a cap lími es able pe a aques ipus de pa àme e. El mapa mos a que al oes del pa c del Ga a els alo s de ma è ies en suspensió són supe io s i que, en can i, a l’es els ni ells de ma è ies en suspensió són in e io s. 6.2.1.1.8. Ma e ials en suspensió: Fig.25: Mapa de dis ibució dels alo s de ma è ies en suspensió. Fon . Elabo ació p opia a pa i de les Memò ies del Pa c del Ga a . Fig.26: G à ic lineal de alo s de ma e ials en suspènsió en basses. Fon . Elabo ació p opia a pa i de les Memò ies del Pa c del Ga a . Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 34 | Les basses amb un coe icien de a iació més ele a són Mas Vend ell, Campg as i La Fassina ( aula: 25,annex 1.2.). El g à ic no mos a cap endència gene al, ni conc e a cla es pe a cap bassa. Cal des aca un pic màxim a Mas Vend ell l’any 2000 i un al e a La Fassina el 1997. No s’es ableixen lími s legals pe a ma è ies en suspensió en aigües po ables, els lími s exis en s an e e ència a concen acions màximes en aigües esiduals que s’han de ac a . Obse an el mapa és po eu e que la dis ibució de ma è ies en suspensió a Mas Vend ell és supe io a la es a i seguida de p op pe Can G au i Canòpolis. 6.2.1.2. Pous: 6.2.1.2.1. pH Fig.27: Mapa de dis ibució dels alo s de pH en pous. Fon . Elabo ació p òpia a pa i de l’ACA. Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 35 | Dels coe icien s de a iació calcula s pe als alo s de pH ( aula: 26, annex 1.2.) no n’hi ha cap amb un alo ele a . To s ells p esen en alo s de 1 a 5, essen A esania Ag ícola el pun amb el alo més ele a (4,94). Així, s’obse a que no hi ha una g an a iabili a empo al. To s els pun s a ien el alo del pH ap oximadamen en e 7 i 7,8. En cap dels pun s es sob epassen els lími s legals pe consum humà. Al mapa s’obse a que els pous amb el pH més ele a endeixen a locali za -se a l’oes del pa c, o i que, aques e no és mol elle an dona que hi ha mol poca di e ència en e el alo màxim i mínim. 6.2.1.2.2. Conduc i i a : Fig.28: G à ic lineal de alo s de pH en pous. Fon . Elabo ació p òpia a pa i de l’ACA. Fig.29: Mapa de dis ibució dels alo s de conduc i i a en pous. Fon . Elabo ació p òpia a pa i de l’ACA. Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 36 | Dels coe icien s de a iació calcula s pels alo s de conduc i i a a 20ªC ( aula 27, annex 1.2.) els alo s més ele a s son els que co esponen a Can Lloses i pou Bu si , de 27,86 i 26,30 espec i amen . Can Lloses és el pou amb el alo més ele a , o i que això no es eu ep esen a al g à ic. La majo ia de pous mos en una g an a iabili a en el emps a excepció de Mas Vend ell, Mas del Ca o i Can Lloses. La es a a més de se mol i egula s, ambé sob epassen el limi legal pe mès, des acan el Pou Bu si , que l’any 2008 a iba ins a 4500 µS/cm El mapa mos a que els pun s amb alo s mi jans més ele a s de conduc i i a es oben més a p op de la cos a, com a a el pou Bu si , Roge de Flo i Fo ques. 6.2.1.2.3. Clo u s: Fig.30: G à ic lineal de alo s de conduc i i a en pous. Fon . Elabo ació p òpia a pa i de l’ACA. Fig.31: Mapa de dis ibució dels alo s de clo u s en pous. Fon . Elabo ació p òpia a pa i de l’ACA. Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 37 | Dels coe icien s de a iació calcula s pe als alo s de clo u s ( aula: 28, annex 1.2.), els pous amb uns alo s més ele a s co esponen a Can Se a i Camp Rubí, pe con a els alo s més baixos co esponen als pous Mas Vend ell, Mas del Ca o i Can Lloses. Al g à ic s’obse a, que els 3 pous que enen un coe icien de a iació més baix espec e a la es a, és man enen en gai ebé cons an s en el emps i p esen en els alo s més baixos que mai supe en els 200 mg/l. Roge de Flo p esen a un coe icien de a iació mol baix o i que en el g à ic s’obse en g ans luc uacions. Roge de lo , Fo ques, Can Quad a i Camp Rubí supe en el lími legal de consum humà. Al mapa s’obse a cla amen que els pous p ope s al ma i als g ans nuclis u bans, enen els alo s més al s (Roge de lo , Camp Rubí i Can Quad a). 6.2.1.2.4. Sul a s: Fig.32: G à ic lineal de alo s de clo u s en pous. Fon . Elabo ació p òpia a pa i de l’ACA. Fig.33: Mapa de dis ibució dels alo s de sul a s en pous. Fon . Elabo ació p òpia a pa i de l’ACA. Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 38 | En anali za els coe icien s de a iació calcula s pe a sul a s ( aula: 29, annex 1.2.), no es eu g an a iabili a empo al dels alo s, aques s es man enen o ça cons an s al lla g del emps. Un e mol des acable que es po obse a al g à ic, és que els alo s analí ics mesu a s pe a Pou Bu si supe en el lími màxim legal du an o a la sè ie empo al. També cal des aca , com a pun c í ic, el pou Roge de Flo l’any 2003, que o i que no sob epassa el ni ell legal queda mol a p op d’aques . El mapa indica que els pous si ua s a l’oes , o a de la zona p o egida, p esen en concen acions mi janes supe io s a el que es oba a l’in e io del pa c. 6.2.1.2.5. Ni a s i ni i s: Fig.34: G à ic lineal de alo s de sul a s en pous. Fon . Elabo ació p òpia a pa i de l’ACA. Fig.35: Mapa de dis ibució dels alo s de ni a s en pous. Fon . Elabo ació p òpia a pa i de l’ACA. Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 39 | En anali za els coe icien s de a iació pe als alo s de ni a s ( aula: 30, annex 1.2.), s’obse en di e ències en e els pous. Les Piques p esen a una a iabili a o ça més g an que la es a. Al g à ic es euen dos pous que sob epassen el lími màxim legal, Roge de Flo i Can Quad a. El p ime ho a de o ma impo an al lla g de o a la sè ie empo al excep uan l’any 2006. El segon ho a els da e s es anys i no p esen a alo s an ele a s com l’an e io . El mapa indica que els alo s analí ics mi jans calcula s pe al pou Roge de Flo són supe io s als de la es a de pous i supe en el lími legal. Pel que a a la a iabili a en ni i s, a la majo ia de pous es p odueixen luc uacions dels alo s en el emps. Aques es són més acusades en Camp Rubí i Pou Bu si . Al g à ic s’obse en dos g ans màxims que co esponen p ecisamen a Pou Bu si i Camp Rubí. Aques s dos pun s, de alo s mol simila s, sob epassen pe illosamen el lími es able pe la llei l’any 2006. Pou Bu si comp a amb un al e pun c í ic l’any 2009 ap oximan -se al lími pe mès. Del mapa es dedueix que els alo s mi jans de ni i s al pou Roge de Flo són majo s que a la es a de pous. To i així no a iben a supe a el lími legal. Fig.36: G à ic lineal de alo s de ni a s en pous. Fon . Elabo ació p òpia Fig.37: G à ic lineal de alo s de ni i s en pous. Fon . Elabo ació p òpia Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 40 | 6.2.2. Pa àme es secunda is: To i que mol s dels pa àme es secunda is són impo an s pe a l’anàlisi d’aigües, no s’han ob ingu p ou dades pe a pode e una ep esen ació signi ica i a de la se a dis ibució geog à ica. 6.2.2.1. Basses: 6.2.2.1.1. Fòs o : Les dades de òs o esul en més di ícils d’anali za pel e de no se concen acions conc e es, sinó que la majo ia són alo s ep esen a s com a <200 mg/l o bé <10 mg/l. Això suposa que no es puguin e ni les mi janes ni els coe icien s de a iació. El lími màxim pe mès del òs o és de 45 mg/l. És mol di ícil, mi jançan la obse ació d’aques g à ic, sabe exac amen si les dades analí iques sob epassen el lími legal o no. Pe una banda, en o s els anys que enen dades de <200 mg/l no es po de ini si la se a concen ació es oba pe sob e o pe so a del lími pe mès. D’al a banda si que es po a i ma que els pun s amb una concen ació pe so a de 10 mg/l es an dins els lími s pe missibles legals. To i la di ícil in e p e ació, es pod ia dedui que hi ha hagu un augmen de la concen ació del òs o des del 1994, amb alo s pe so a el lími màxim, i l’any 2004, amb alo s pe sob e (Taula 37, annex 1.2.), en el cas de Campg às, Mas Vend ell i Can G au. Fig.53: G à ic lineal de alo s de os o en basses. Fon . Elabo ació p òpia a pa i de les Memò ies del Pa c del Ga a Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 41 | 6.2.2.2 Pous: 6.2.2.2.1. Du esa: Pel que a al coe icien de a iació pe els alo s de du esa ( aula: 33, annex 1.2.) són o s dos mol baixos. No s’es ableix un lími legal de du esa pe aigües de consum humà. Els alo s de du esa es man enen cons an s i ele a s a lla g de la sè ie empo al, e que es adueix al càlcul de les mi janes. 6.2.2.2.2. Bica bona s: Dels coe icien s de a iació calcula s pe als alo s de bica bona s ( aula: 35, annex 1.2.), no n’hi ha cap que sigui signi ica iu, degu a que o s es són baixos. Fig.38: G à ic de columnes dels alo s mi jans de du esa en pous. Fon . Elabo ació p òpia a pa i de l’ACA. Fig.39: G à ic lineal de alo s de du esa en pous. Fon . Elabo ació p òpia a pa i de l’ACA. Fig.41: G à ic lineal de alo s de bica bona s en pous. Fon . Elabo ació p òpia a pa i de l’ACA. Fig.40: G à ic de columnes dels alo s mi jans de du esa en pous. Fon . Elabo ació p òpia a pa i de l’ACA. Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 48 | Fo og a ia.4: Pou Can Se a. 6.3.1. Aigües supe icials: A la igu a 50 de l’annex s’obse a que o es les basses de les que s’han e analí iques es oben dins els lími s del Pa c Na u al del Ga a . De la igu a 59 a la 65 de l’annex s’obse a que, com a aspec e gene al, en o s els pa àme es es udia s, les basses amb una majo concen ació endeixen a si ua -se als lími s del pa c. En el cas del calci i el po assi, ambé s’obse en pun s amb alo s ele a s cap a l’in e io 6.3.2. Aigües sub e ànies: A di e ència de l’an e io , els pun s de mos eig de les aigües sub e ànies es locali zen an a dins com a o a dels lími s del Pa c del Ga a . De la igu a 66 a la 72 de l’annex s’obse a que, en o s els pa àme es, els pun s de mos eig amb concen acions més ele ades es si uen a o a dels lími s del pa c o bé ocan els lími s. A més o s aques s pun s coincideixen pe es a si ua s a p op de zones u bani zades. Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 49 | 7. DIAGNOSIS En aques apa a , es p e én desc iu e de o ma conjun a i global els esul a s ob ingu s, in en a explica -los i ex eu e’n les p ime es conclusions. Cal di , que la in o mació de què es disposa pe a e l’es udi i el ni ell de coneixemen hid ogeològic del g up, no són p ou ex ensos com pe a ex eu e conclusions de ini i es. Pe an , aques a diagnosi no és sinó una p ime a ap oximació on es ecullen un segui d’hipò esis pe al d’iden i ica possibles on s de con aminació de les aigües. 7.1. Anàlisi de pa àme es: 7.1.1. pH: pH a les basses: El pH de l’aigua en el seu es a na u al es oba en e 6.5 i 8.5. És impo an eni en comp e la na u alesa geològica del massís del Ga a . Es ac a d’un massís cà s ic en el qual el ca bona càlcic es dissol en l’aigua basi ican -la. És pe aques a aó, que les aigües enen pH supe io s a 7 de o ma na u al. A la igu a 10 s’obse a una endència ascenden gene al, malg a que o es les basses es oben si uades en zones amb di e en s ipologies de sòl. Pe an , no es po a ibui una causa gene al que expliqui aques compo amen a excepció de la dissolució de pa ícules p o inen s de la con aminació a mos è ica. En gene al, la con aminació a mos è ica p o oca una disminució del pH (pluja àcida). Pe an , en aques cas cal pensa en una on local/ egional de ca ac e ís iques poc comunes. Pe exemple, la u ili zació de sals e ili zan s pod ia se la causa de l’augmen dels alo s de pH en aques a zona. No podem es abli una elació en e el pH amb l’abocado dona que es disposa de dades an e io s i pos e io s a la clausu a (2006) i la endència obse ada es man é. pH als pous: No s’han oba e idències de can is en el pH de i a s de les ac i i a s an òpiques, ja que no hi ha di e ència en e els alo s calcula s din e del lími del pa c (zona p o egida) i o a d’aques . D’aquí es dedueix que els ni ells de pH es elacionen únicamen amb la na u alesa geològica del massís. 7.1.2. Conduc i i a : La conduc i i a és la mesu a de la quan i a d’ions que hi ha a l’aigua, i es de e mina amb la concen ació de sals dissol es que con é. Els ions majo i a is a l’aigua són els clo u s, Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 50 | bica bona s, sul a s, calci, magnesi, sodi i po assi. Es po a i ma , doncs, que com més conduc i i a é l’aigua més mine ali zada es à, i pe an més sals con é. Conduc i i a a les basses: La concen ació de sals en l’aigua depèn de di e sos ac o s. Al Ga a aques a concen ació es dóna p incipalmen pel ipus de ma e ial geològic del massís. Un elleu cà s ic es ca ac e i za pe p ocessos de dissolució de les oques calcà ies, gipsoses (de guix) o salines. L’aigua que es oba sob e e enys calca is endeix a eni una majo concen ació de sals degu a la dissolució de les oques so meses a l’acció inin e ompuda dels agen s a mos è ics. Dels esul a s ob ingu s s’obse en ni ells de conduc i i a pe so a del lími legal ( igu a 12), no obs an , es conside a que aques s ni ells de conduc i i a són no mals pel pa c. Gene ali zan , les calcà ies enen un baix con ingu de sals solubles. A con inuació s’anali za l’ inc emen en unció de les di e en s ipologies d’ús del sòl: - À ea u bani zada i indús ies: La p esència d’abocamen s d’aigües esiduals. Les aigües esiduals es ca ac e i zen pe una ele ada salini a p oceden d’ions que no són elimina s en els p ocessos de depu ació habi uals. En aques s casos la conduc i i a po se u ili zada com a indicado d’alguns abocamen s. Si el alo de sals dissol es no és mol ele a , l’aigua po se eu ili zada pe a eg. Conduc i i a als pous: Els sòls del Ga a impedeixen el ple desen olupamen de les o mes de dissolució en supe ície, pe ò pe me en, pe con a, la ca s i icació sub e ània, de mane a que el e ca ac e ís ic és la ci culació sub e ània de les aigües. La ci culació dóna o igen a un sis ema de ca i a s, pous i gale ies on l'aigua, escolan -se lliu emen o a p essió, gene a p ocessos d'e osió mecànica i de dissolució. Es po o ma així una xa xa de ci culació cà s ica p og essi amen complexa que endeix a implan a -se a majo p o undi a . A la igu a 30 s’obse a que les Fo ques, el pou Bu si , Roge de Flo i Can Quad a sob epassen el lími legal pe mès. D’al a banda la igu a 30 mos a que d’aques s 4 pous, el pou Bu si , les Fo ques i Roge de Flo , són pun s p ope s a la cos a. Pe an , l’augmen de conduc i i a s’a ibueix a la in usió salina degu a una sob eexplo ació dels pous i , po se al p og essiu can i del ni ell del ma . A con inuació s’anali za l’ inc emen en unció de les di e en s ipologies d’ús del sòl: - Con eus: no se li po a ibui un impac e signi ica iu. A la igu a 29 s’obse a que, A esania Ag ícola i Can Se a són els pun s amb la conduc i i a més baixa. - Vege ació: no se li po a ibui un impac e signi ica iu ja que a la igu a 29 ambé s’obse a que, Mas Vend ell és un al e pun amb la conduc i i a mol baixa. Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 51 | - À ea U bani zada: no sembla que la p esència del municipi de San Pe e de Ribes ingui impac e sob e els pous de Can Quad a i Can Lloses, ja que, Can Lloses é la conduc i i a baixa, men e que Can Quad a la é o ça ele ada, po se degu a la in usió salina. - Abocado : A la igu a 29 s’obse a que Camp Rubí sob epassa el lími legal que pod ia se degu a l’allibe amen de lixi ia s. 7.1.3. Clo u s: L’ ió clo u i es oba amb eqüència en aigües na u als i esiduals, en concen acions mol a iades. Aques s ions s’inco po en a l’aigua en o ma na u al mi jançan el en a que la pluja eali za sob e el sòl. No obs an , la concen ació de clo u s en aigües endeix a se ela i amen baixa de no p odui -se episodis de con aminació an òpica. Clo u s a les basses: A la igu a 14 podem obse a que les concen acions de clo u s a les basses omanen mol pe so a del lími legal pe consum humà en o s els casos. Les basses són ulne ables als e ec es climà ics i, pe an , les p ecipi acions que es donen a la zona compo en una dilució de la concen ació de clo u s en l’aigua, el que gene a la se a disminució. No obs an , es des aca el cas de Canòpolis amb un alo mi jà bas an supe io a la es a ( aula: 19, annex 1.2.). No es po di que la ipologia d’ús del sòl de e mini aques s ni ells ele a s. La salini zació de la bassa es deu, mol p obablemen , a la se a locali zació, mol p ope a al ma ( igu a 13) i po eb e l’apo ació de sals pe ia a mos è ica. En segon lloc, cal des aca la concen ació calculada pe al cas de La Fassina, si uada en zona de con eus, amb un ni ell mi jà de clo u s ap oximadamen la mei a que a Canòpolis. Un al e pun ca ac e ís ic pe aques pa àme e és Campg as, si ua p op de l’abocado del Ga a i que p esen a g an a iabili a empo al en els seus alo s. Les possibles on s de con aminació pe clo u s conside ades pe a basses locali zades en zones de con eu i odalies de l’abocado són: - L’ag icul u a in ensi a: pe la u ili zació de clo u de po assi com a e ili zan i plaguicides ics en compos os clo a s. - La amade ia in ensi a (conc e amen les zones de la ines): en mol s casos, ag icul u a i amade ia an lliga s i es poden concen a en una ma eixa zona. A les odalies de La Fassina, pe exemple, hi con iuen les dos ac i i a s. S’ha comp o a que la amade ia in ensi a po p o oca un augmen de clo u s a l’aigua a causa de la deg adació de les es es o gàniques dels animals, el que compo a una con aminació ecal d’aques es. Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 52 | - Abocado : la incine ació de esidus gene a la o mació de compos os halogena s (F i Cl). El clo apa eix sob e o en o ma gasosa com a clo u d’hid ogen. La deposició de con aminan s a mos è ics a les basses po causa la se a con aminació. Pe ò, aques a ia de con aminació no po se con i mada doncs no s’ha obse a el ma eix compo amen a la bassa de Campg as, ambé p ope a a l’abocado . Clo u s als pous: Al con a i del que succeeix en les aigües supe icials, en les aigües sub e ànies hi ha mol més con ac e en e l’aigua i els ma e ials del subsòl. Conseqüen men , la concen ació dels ions clo u es à no malmen elacionada amb la li ologia p edominan i/o amb el emps de pe manència de l’aigua en el pou o aqüí e . És pe això, que les concen acions de clo u s en pous són mol més ele ades que en basses i, en mol s casos, es supe en els lími s legals es able s pel consum humà. Can Quad a, Roge de Flo i Fo ques són els pous amb uns ni ells més ele a s de clo u s. Malg a a la Taula 2 es oben classi ica s en zones d’ús del sòl di e en s (municipal, indus ial i zona de con eus espec i amen ) a la igu a 31 s’obse a que es an locali za s p op de la línia de cos a. D’aquí es dedueix que les se es concen acions de clo u s són més ele ades que les de la es a degu mol p obablemen a la in usió ma ina. El e me in usió ma ina de ineix el p océs de mo imen empo al o pe manen de l’aigua salada e a endins desplaçan l’aigua dolça, degu a la in e enció humana, és a di , a la in ensa explo ació dels aqüí e s pe bombeig. Al es possibles causes d’ inc emen de la concen ació de clo u s en pous en unció de les di e en s ipologies del sòl són: - Con eus: com en el cas de les basses, l’ag icul u a ( e ili zan s) i amade ia in ensi es p o oquen acumulació de clo u s al sòl que poden a iba als aqüí e s pe in il ació en p odui -se el en a d’aques . En aques sen i , la ècnica de eg u ili zada en els cul ius es un ac o de e minan de la concen ació de clo u s en les aigües, ja que un eg excessiu gene a majo en a . La u ili zació de pes icides clo a s (com el DDT) des ina s al con ol de plagues ambé gene a acumulació al sòl de compos os de clo que poden a iba a l’aigua pe in il ació. - À ea u bani zada (abocado i municipis): La desin ecció amb clo de les aigües sub e ànies pe abas imen públic és mol comú ja que el clo és el desin ec an d’aigua més u ili za al món pe elimina o ipus de mic obis nocius que aques a pugui con eni . Es a se i en canonades de subminis amen o dipòsi s d’emmaga zemamen . Un ús excessiu d’aques , po gene a con aminació de les aigües sub e ànies. D’al a banda, les analí iques eali zades a di e en s lixi ia s d’abocado e elen que aques s solen con eni concen acions a iables de l’ió Cl- que poden a iba a con amina els aqüí e s si aques no es oba ben impe meabili za . Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 53 | 7.1.4. Sul a s: La de e minació de sul a s en aigües és de g an impo ància ja que des de la se a o mació dins el cicle del so e, po a iba a o ma compos os químics al amen ag essius amb el medi ambien en el que es oben, p o ocan des d’un ca ac e ís ic sabo ama g ins la p oli e ació de gasos i àcids al amen òxics. Els sul a s són desca ega s en el medi ambien aquà ic p incipalmen a a és dels p ocessos de dissolució de guix. També poden se allibe a s amb esidus d’indús ies que emp en sul a s i àcid sul ú ic. Pe exemple, poden o ma pa dels esidus de d ena ge de mines, on es poden apo a g ans quan i a s de sul a s p o inen s de la oxidació de la pi i a i del ús del àcid sul ú ic. També poden apa èixe du an la e ili zació dels con eus. El sul a con ibueix a la salini a de l’aigua conjun amen amb la conduc i i a i amb els sòlids dissol s en l’aigua. Sul a s a les basses Com ja s’ha menciona an e io men , el g à ic no p esen a una endència gene al cla a a l’augmen o disminució de la concen ació de sul a s. Enca a que o es les basses p esen en alo s bas an in e io s al lími màxim legal es able pe a aigües de consum humà, els alo s que s’obse en poden es a elaciona s als di e sos usos del sòl: - Con eus: la con aminació pe sul a s a zona de con eus pod ia dona -se a causa d’un ús excessiu de e ili zan s ni ogena s, conc e amen l’ús de sul a d’amoni ( ab ica a base d’amoníac i d’àcid sul ú ic). Aques és un p oduc e de pH àcid que no malmen s’aplica en sòls alcalins o sòls d’o igen calca i, com els que obem al Pa c del Ga a , dona el seu g an e ec e acidi ican . La con aminació de les basses pe sul a s a la zona de cul ius pod ia dona -se pe an , a causa d’un mal ús dels e ili zan s emp a s pe pa de l’ag icul o que p o oqués que pe i es quan i a s d’aques a ibin a l’aigua. - Vege ació (P a s secs, bosquines, ma olla s): Dona que els alo s són baixos, aques s pod ien dona -se pe l’abocamen de pe i es quan i a s d’exc emen s animals. La ma è ia o gànica acidi ica el medi en descompond e’s, no obs an , són quan i a s pe i es i pe an , en po a -se a e me aques p océs, el pH no pa i à una g an disminució. - Abocado : no es oben e idències que l’abocado aci augmen a el ni ell de sul a s a l’aigua. Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 54 | Sul a s als pous S’obse a un pun de mos eig, Pou Bu si , que es oba en una zona de con eus p ope a al ma , és l’únic que supe a el lími màxim legal du an o a la sè ie empo al. A con inuació es donen les possibles causes d’aques s alo s de sul a s: - Con eus: un ús excessiu de e ili zan s ni ogena s, conc e amen l’ús de sul a d’amoni pod ia causa al es concen acions de sul a s. Dona la cà ega nega i a de l’anió sul a , aques no es a e pe les a giles del sòl i els col·loides ino gànics que poguessin ha e a la zona, i pe an el so e es man é en la solució del sòl, mo en -se amb el lux d’aigua i in il an -se àcilmen . - À ea u bani zada (Municipis): la con aminació en aques a zona po se causa de l’abocamen al medi de sul a s p o inen s de descà egues domès iques(com de e gen s, sabons, sua i zan s) els quals con enen en e al es componen s sul a s, que pe lixi iació a iben a les aigües sub e ànies. - Indús ies: els p ocessos indus ials gene en una g an a ie a d’aigües esiduals, i cada indus ia ha de es udia -se de mane a indi idual, no obs an pod ia ha e -hi una elació en e la p esència de sul a s en els pous que es oben en zones indus ials i aques es. Els essamen s p oduï s pe les indus ies pod ien a iba als aqüí e s pe in il ació dels sul a s. - Vege ació (P a s secs): Els pous que es oben en aques es zones no p esen en ni ells al s de sul a s pe an , no hi hau ia una on de con aminació en aques s aqüí e s. 7.1.5. Ni a s i ni i s: Els ions ni a i ni i són anions ino gànics d’o igen na u al que o men pa del cicle del ni ogen. En aques cicle, les deixalles que con enen ni ogen o gànic és descomposen en el sòl o l’aigua, pe acció dels mic oo ganismes, pe a o ma amoníac. Pos e io men , aques s’oxidà pe o ma ions ni i s i aques , a la egada, pe dona ni a s. En gene al, els ni a s són mol solubles en aigua degu a la pola i a de l’ió, l’es uc u a d’aques és plana i d’ele ada es abili a . Aques a és la o ma de ni ogen més es able e modinàmicamen en p esència d’oxigen, pe an en els sis emes aquà ics i e es es, els ma e ials ni ogena s endeixen a ans o ma -se en ni a s. Els ni i s són solubles en aigua i, en gene al, més es ables que l’àcid del que p o é. Es o men na u almen a pa i dels ni a s, ja sigui pe oxidació bac e iana incomple a del ni ogen en els sis emes aquà ics i e es es o pe educció bac e iana. Ni a s i ni i s a les basses: De la igu a 19 i 20, únicamen es po comen a el c eixemen desmesu a de l’any 2003 a La Fassina. Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 55 | Aques e s’explica enin en comp e la ipologia d’ús del sòl de La Fassina: - Con eus: pe una con aminació pun ual, de i ada de una mala ges ió en els camps de con eu, pe excés de e ili zan s, pe la u ili zació de plaguicides o pe un mal sis ema de eg. Ni a s i ni i s als pous: A la igu a 36 (ni a s), es eu que Roge de Flo i Can Quad a sob epassen el lími legal, men e Les Piques es oba mol pe so a. Pe explica -ho cal eni en comp e la ipologia d’ús de sòl dels pous: - Indús ies: En aques cas, les indús ies que hi ha al pa c no pod ien se la causa del augmen dels ni a s a Roge de Flo i Can Quad a, pe què no es ac a d‘indús ies gene ado es de ni a s. - À ea u bani zada (municipi): En els essamen s u bans, el ni ogen é pe o igen p incipalmen l’o ina, que es a compos a pe u ea, àcid ú ic, c ea ina i ni ogen amoniacal. Pe an l’augmen de ni a s po se degu a ugues en la xa xa u bana de ecollida d’aigües esiduals. - Con eus: L’ag icul u a és una on impo an d’augmen de ni a s degu a l’ús indisc imina de e ili zan s. Pe ò, només podem elaciona l’ag icul u a amb Les Piques ( igu a 36) on no es supe a els lími s legals. La amade ia a les zones p òximes als pous po con amina amb ems i pu ins. La puja po doncs lixi ia els sòls i a ossega els ions solubles a les aigües sub e ànies. A la igu a 37 (ni i s), s’obse en dos màxims que co esponen a Pou Bu si i Camp Rubí. - Con eus: La con aminació pe ni a s i ni i s es deguda onamen almen a la u ili zació de e ili zan s i biocides en excés. Pe an els pics de Pou Bu si poden a ibui -se al mal ús dels e ili zan s en les p àc iques ag ícoles. Les ac i i a s amade es de la zona, poden p o oca ambé un augmen de les concen acions de ni i s. - À ea u bani zada: Les ugues en la xa xa u bana de Ga à i Cas ellde els poden p odui aques augmen en el cas de Camp Rubí. 7.1.6. Residu sec: El esidu sec co espon a la pa solida que es a de l’e apo ació d’un olum conegu de mos a. La eglamen ació ècnic-sani à ia espanyola inclou el esidu sec com a ca àc e isicoquímic, es ablin com a alo o ien ado de quali a un con ingu ins 750 mg/l d’aigua i com a lími màxim ole able ins 1500 mg/L d’aigua. Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 56 | En l’annex III del Real Dec e 1074/2002, del 18 d’oc ub e (annex 1.1.) que egula les aigües pe a consum humà, s’es ableix el següen c i e i de classi icació: - De mine ali zació mol dèbil ins a 50 mg/l de esidu sec - Oligome àl·liques o de mine ali zació dèbil ins a 500 mg/l de esidu sec - De mine ali zació mi ja des de 500 mg/l ins a 1.500 mg/l de esidu sec - De mine ali zació o a més de 1.500 mg/l de esidu sec A la igu a 24 s’obse a que o es les basses es oben en e 100 i 500 mg/l que co espon a aigües oligome àl·liques, a excepció de La Fassina a l’any 2003 que augmen a ins a mine ali zació a mi jana. Residu sec a 180ºC a les basses: No es eu cap ipus d’in luència pe pa de la ipologia del sòl. La majo ia de basses es oben en zones on p edomina la ege ació. Can G au i la La Fassina són les úniques que es oben en zona de con eu. No es po es abli una connexió en e la concen ació de esidu sec a les basses amb la ipologia de sòl. Tampoc es oba una jus i icació al e que les basses si uades més a l’oes inguin concen acions més ele ades que la zona es del Pa c del Ga a . 7.1.7. Alcalini a : L’alcalini a en l’aigua es deu a la p esència d’hid òxids, ca bona s i bica bona s d’elemen s als com calci, magnesi, sodi, po assi o amoníac. D’aques s, els més eqüen s són els bica bona s de magnesi i calci. Els ca bona s i bica bona s p esen s en cossos na u als d’aigua dolça s’o iginen gene almen pel desgas i dissolució de oques ca bona ades. La dissolució de la oca ca bona ada es p omoguda pe la p esència de CO2 dissol en l’aigua, pe exemple, l’a mos è ic. El CO2 eacciona doncs amb l’aigua pe a gene a àcid ca bònic, el qual dissol les oques en augmen a l’alcalini a . Pe an en aques pa àme e, com en el cas del pH, cal eni en comp e la na u alesa cà s ica del massís, ja que l’aigua en dissold e el e eny inco po a ca bona s i a augmen a l’alcalini a . Alcalini a basses: En elació a l’es udi de Ke e n (1989), obse em ( igu a 22) alo s mi jans i al s d’alcalini a , i una g an a iabili a anual en o es les basses mos ejades, a excepció de Campg as. Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 57 | Taula 5. Rangs d’alcalini a de Ke e n (1989). Fon : Manual de ecología de mic oo ganismos. Au o s: F ancisco Fuen es i A u o Massol-Deyá. Uni e sidad de Pue o Rico 2002 Rang Alcalini a (mg/l) CaCO3 Baixa <75 Mi jana 75-150 Al a >150 Els ni ells mi jans i al s d’alcalini a , s’expliquen a pa i de la na u alesa cà s ica del massís del Ga a , compos de oques ca bona ades que an augmen a els ni ells d’alcalini a . No s’a ibueix cap on de con aminació a aques s ni ells d’alcalini a . 7.1.8. Ma e ials en suspensió: El e me ma è ia en suspensió es e e eix a pe i es pa ícules sòlides imme ses en un luid, sob e les quals ac uen o ces en di eccions alea ò ies que con a es en la o ça de la g a e a impedin així, que aques es es diposi in al ons. Els ma e ials en suspensió de e minen el enomen òp ic de la e bolesa de l’aigua. To i que no es disposa de dades ep esen a i es pe anali za aques pa àme e en pous, es po a i ma amb o ça segu e a que els alo s ob ingu s pe a basses són més ele a s ja que en ac a -se d’aigües supe icials, es oben mol més exposades a les en ades a mos è iques. A la igu a 26 s’obse a una a iabili a impo an dels alo s analí ics al lla g de la sè ie empo al. Els cas més signi ica iu és Mas Vend ell. En ol ada pe un en o n no al e a pe l’home p esen a un ni ell màxim mol ele a l’any 2000 que a que el alo mi jà de concen ació de sòlids en suspensió d’aques a bassa sigui supe io al de la es a. La Fassina si uada en zona de con eus, es man é p àc icamen cons an al lla g dels anys pe ò p esen a un alo màxim l’any 1997. Cal des aca ambé els esul a s ob ingu s pe a Canòpolis i Can G au, que malg a no han luc ua de o ma impo an en el emps, enen concen acions mi janes o ça ele ades que s’han man ingu al lla g dels anys. A con inuació s’anali zen les possibles on s de con aminació pe ma è ies en suspensió en basses segons la zona d’ús del sòl on es oben locali zades: - Vege ació (zona no ocupada pe l’home): és el cas de Mas Vend ell i Canòpolis. En aques es zones sense impac e an òpic, l’apo ació de pa ícules a l’aigua es un p océs na u al. El pol·len, les espo es, la pols i al es pa ícules d’o igen ege al o geològic són anspo ades pel en o els animals i epa ides a eu. No obs an , la majo on de ma è ies en suspensió és la p oducció p imà ia dels mic oo ganismes. És impo an sabe en aques cas, que una g an quan i a de sòlids en suspensió a l’aigua no és indicado de con aminació de la bassa sinó d’eu o i zació. 2011 64 | En la ma iu de co elació co esponen als pous podem obse a que segons les dades que enim, hi ha elació en e: - Conduc i i a a 20ºC (µS/cm) amb:  Clo u s (mg Cl-/l)  Sul a s (mg SO4/l)  Níquel (µg/l) - Clo u s (mg Cl-/l) amb:  Conduc i i a a 20ºC (µS/cm) - Sul a s (mg SO4/l) amb  Conduc i i a a 20ºC (µS/cm) - Ni i s mg NO2-/l amb:  Sul a s (mg SO4/l)  Ni a s (mg NO3/l) - Bica bona s (mg/l HC03) amb:  Ni i s mg( NO2-/l) - Níquel (µg/l) amb:  Conduc i i a a 20ºC (µS/cm) Les elacions an e io s es able es a pa i de les ma ius de co elació ( aules: 78 i 79, annex 1.2.) se eixen pe a desen olupa l’anàlisi de pa àme es i així es abli una lògica en e els alo s ob ingu s dels di e en s pa àme es. S’ha de menciona que, malg a que segons les ma ius de co elació aques s pa àme es es oben elaciona s, no es po e una diagnosi amb o es les elacions ob ingudes dona que mol s pa àme es no enen una g an quan i a de dades i pe an , no podem conside a -les p ou ep esen a i es. Pe an el pa àme e que é més elacions de co elació amb la es a és la conduc i i a , que és elaciona amb els sul a s, el esidu sec, els ni a s, els clo u s, els ni i s i l’alcalini a i p esen a una elació di ec amen p opo cional. El Pa c del Ga a com ja s’ha comen a , és una zona cà s ica i pe an , l’aigua con é concen acions ele ades d’hid òxids, ca bona s, bica bona s i d’ions calci i magnesi, pe an la conduc i i a i l’alcalini a enen una elació di ec amen p opo cional en e elles i amb la geologia del massís del Pa c del Ga a . És a di , si la conduc i i a és ele ada la alcalini a ambé ho se à i a l’in e sa. Pe al a banda el pH es elaciona ambé amb l’alcalini a i la du esa, pe la ma eixa aó que en el cas an e io de la conduc i i a . Les p opie a s dels ipus de sòl del massís condicionen pH bàsics, i expliquen el e de que si un d’aques s pa àme es augmen a l’al e ho aci de mane a co ela i a, ja que es oben elaciona s en e si . Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 65 | 8. CONCLUSIONS La quali a i quan i a de les dades de què es disposa pe a e l’es udi no pe me ex eu e conclusions de ini i es. La duali a en les on s d’in o mació ha obliga a edui de les 50 es acions de mos eig inicials a les 17 inals, que co esponen a 6 basses i 11 pous. To i així, enca a exis eixen di e ències en unció de la ipologia d’aigua (pous i basses) en alguns pa àme es, com en el cas dels ions me àl·lics i no me àl.lics, du esa i bica bona s que només es de ineixen pe a es pous: Pou Bu si , Camp Rubí i Can Quad a. Els alo s ob ingu s pe a basses i pous no són compa ables en e sí, ja que es ac a de ipologies d’aigua di e en s: supe icials i sub e ànies espec i amen . Les aigües supe icials són ulne ables a la con aminació a mos è ica pel e d’es a -hi exposades, i les sub e ànies a la in il ació. La p ecipi ació és un ac o especialmen elle an en basses ja que con ibueix a la dilució de la concen ació de subs àncies p esen s a l’aigua. La na u alesa cà s ica del massís de e mina les concen acions de òs o i sul a s a les aigües pe dissolució de les oques; ni ells de pH bàsics i ele ada alcalini a , du esa, bica bona s i conduc i i a . En el cas del pH, a les basses s’obse a una endència ascenden gene al al lla g de o a la sè ie empo al. D’al a banda, als pous no s’han oba e idències de can is signi ica ius. Els pous si ua s p op de la línia de cos a (Roge de Flo , Camp Rubí, Fo ques, Mas del Ca o i Pou Bu si ) p esen en alo s de conduc i i a , clo u s i sul a s supe io s a la es a uï d’una suposada in usió salina p o ocada pe la sob eexplo ació dels aqüí e s cos ane s. Mi jançan la ma iu de co elació s’es ableix una elació di ec amen p opo cional en e la conduc i i a i les concen acions de clo u s, sul a s i esidu sec. Els pous i basses si ua s en zones on es p ac ica l’ag icul u a in ensi a p esen en ni ells ele a s de clo u s, ni a s, ni i s, sul a s, os a s i ma e ials en suspensió. És el cas de La Fassina, Can G au, Can Se a, Mas del Ca o i Pou Bu si . La u ili zació excessi a de e ili zan s ambé a ec a les concen acions dels ions e o, an imoni, a sènic i cou e en -los augmen a pe sob e del lími legal. Els indicado s biològics esul a ien de g an ajuda en la eali zació d’aques es udi. Pe exemple, en la de e minació de la concen ació de ma e ials en suspensió a l’aigua, en què s’ha suposa que la p oducció p imà ia de i ada de l’eu o i zació en basses es oba ín imamen elacionada amb aques pa àme e. No s’han oba e idències signi ica i es de l’e ec e nega iu de l’abocado sob e la quali a de les aigües, malg a la c í ica social ebuda. Les possibles ui es p oduïdes a la xa xa u bana poden gene a con aminació de les aigües pe clo u s, sul a s, ni a s i ni i s. No s’han oba e idències signi ica i es que la quali a de l’aigua o a del lími del pa c sigui pi jo que la de l’in e io , al lla g de la sè ie empo al. La g an quan i a de ac o s a conside a gene a biaixos in o ma ius. Finalmen , d’aques anàlisi es po ex eu e que lle a d’alguna excepció, no es supe en els lími s isicoquímics legals es able s pe a aigua de consum humà. Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 66 | 9. PROPOSTES DE MILLORA: 9.1. P opos es de millo a gene als: - Millo a de les ècniques de con eu: o S’ha comp o a que les ècniques ag ícoles u ili zades a ec en nega i amen a la quali a de les aigües, en augmen a la concen ació de ni a s i ni i s i en conseqüència l’alcalini a , conduc i i a i el con ingu de sul a s. Una de les p opos es pe a disminui aques es concen acions se ia la u ili zació de l’ag icul u a ecològica basada en: l’ús de e ili zan s d’o igen o gànic ( ems, compos , adobs e ds..), con ol de plagues amb mi jans biològics, l’ús del gua e pe e i a l’acumulació de p oduc es e ili zan s al e a i ècniques de eg e icien (pe al d’e i a un en a excessiu del sòl). Una al a opció que exis eix pe ò que esul a mol ca a i especí ica, és el d ena ge succin , que es una ècnica que s’u ili za amb con aminació di usa pe l’ús excessiu de e ili zan s ni ogena s. Consis eix en la ins al·lació so e ada d’una xa xa de ubs pe o a s que ecullen la majo pa de l’aigua de e o n del egadiu en els camps de con eu. - Millo a de les ècniques de uncionamen de les indús ies cimen e es: o L’emmaga zema ge de esidus gene a lixi ia s que poden in il a -se i p odui con aminació dels aqüí e s. Es p oposa ia la impe meabili zació mi jançan a giles compac ades de les zones d’emmaga zema ge dels ma e ials i d’eliminació de les deixalles pe e i a l’escolamen de lixi ia s cap a l’aqüí e . - Millo es als municipis: Depu ació p è ia dels essamen s. Co ec a cons ucció i igilància de conduccions i osses sèp iques. La impe meabili zació i d ena ge de zones d’emmaga zema ge de esidus (sòlids o líquids) a les ciu a s, e i a ia la c eació i l’escolamen de possibles lixi ia s cap a l’aqüí e i d’aques a mane a, els p oblemes de con aminació d’aigües de i a s d’aques p océs. 9.2. P opos es de millo a especí iques: - Con ol de l’ex acció d’aigua en els pous si ua s p op de la línia de cos a (Roge de Flo , Fo ques, Mas del Ca o, Pou Bu si i Camp Rubí). o Una sob eexplo ació dels aqüí e s gene a in usió salina, que és el p océs pel qual els aqüí e s cos ane s es an connec a s amb l’aigua del ma . Això suposa Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 67 | que l’aigua salada lueixi cap al subsòl con inen al ba ejan -se amb les ese es d’aigua dolça gene an la salini zació d’aques es. En aques cas, cald ia e un es udi ècnic acu a que pe me és conèixe quin és el ni ell eà ic de cada aqüí e i el olum d’aigua disponible pe a una ex acció sos enible en el emps. - Moni o i zació de les aigües de la bassa La Fassina: La Fassina és la bassa que ha p esen a més p oblemes de con aminació al lla g de la sè ie empo al, pe an , se ia impo an e un es udi acu a de les se es aigües. La millo a consis i ia en con ac a un equip ècnic que eali zi les analí iques dels pa àme es isicoquímics un cop al mes. Pe assegu a -se que els alo s ob ingu s en els da e s anys co esponen a un episodi de con aminació pun ual o e o s de ipus analí ic. Fo og a ia.6: Rè ul de La Fassina - Es udi sob e el compo amen del pH en basses: Ja que no s’ha pogu oba una causa que expliqui la pujada gene ali zada dels pH en basses, es p oposa e un es udi especí ic que pe me i conèixe la dinàmica d’aques pa àme e al Pa c del Ga a . 9.3. P opos es de millo a adminis a i es: - Millo a de la disponibili a de la in o mació: o La Ple a hau ia de pode p opo ciona o a la in o mació necessà ia pe a du a e me un anàlisi com el eali za en aques eball. No obs an , únicamen disposa d’un llib e-es udi de les zones humides del pa c, pe la qual cosa, ob eni la in o mació es con e eix en una asca di ícil i lla ga, dona que s’han de consul a di e en s on s i o ganismes que no semp e es oben disposa s a col·labo a . Dona que es ac a de l’o icina d’in o mació del pa c del Ga a , La Ple a hau ia de gene a in o mació anual homogeneï zada sob e l’es a de conse ació d’aques , con ac an pe sonal quali ica que se n’ocupi pe pode dona espos a da an les possibles demandes u u es. - Millo a de la quali a de la in o mació: o La consul a de an es on s d’in o mació pe a pode aconsegui les dades necessà ies es a quali a a l’anàlisi i pe an , a que aques sigui més ela iu i Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 68 | hipo è ic. A més, obliga a eali za o un eball es adís ic i de ac amen de dades complica que no se ia necessa i si no os pe aques a di e si a en les on s d’in o mació. En p ime lloc, pe la sè ie empo al. Dona que no exis eix un o ganisme que aci un es udi con inu i anual sob e l’es a de les aigües al pa c, les dades ob ingudes pe a cada any poden se mol di e en s. Pe a un any conc e es poden oba dades p ou comple es de mol s pa àme es i de mol s pun s de mos eig i que les dades de l’any següen siguin mol pob es. En segon lloc, la in o mació pe pa àme es. Pel ma eix mo iu an e io l’anàlisi de pa àme es només es man é cada any pe a alguns casos. La majo ia a a ian , de mane a que no es po e un bon anàlisi de la sè ie empo al pe a aques s pa àme es. En e ce lloc, pe la a iabili a anual en els pun s de mos eig. No hi ha una con inuï a pel que a a l’anàlisi dels pun s de mos eig, ni cap o d e o sè ie empo al pe a la majo ia. De mane a que, es oben pun s que apa eixen cada any, d’al es que només un, e c. Pe úl im, pe la di isió de on s d’in o mació pe a basses i pous. Les dades dels pous s’ob enen de l’ACA, men e que les dades analí iques de les basses p o enen de les memò ies anuals del pa c. Aques e di icul a la compa ació dels esul a s en e els dos, ja que els c i e is, me odologia i uni a s u ili za s en els anàlisis no enen pe què se els ma eixos. Donades o es aques es aons, se ia impo an pe a la conse ació del pa c, comp a amb un equip ècnic dedica a gene a in o mació anual uni icada de les aigües del pa c, així com d’al es aspec es elle an s d’aques pe al de conèixe de p ime a mà o s els p oblemes que es puguin p esen a i pode dona espos a a qualse ol qües ió ciu adana. - Millo a de la ep esen ació ca og à ica de la in o mació: o Un cop e el ac amen de dades, que pe me escolli els pun s de mos eig de ini ius, s’ha de e una isi a a o s ells pe o og a ia -los i comp o a l’es a eal en què es oben. En aques pun , apa eix un nou incon enien ja que, no s’ha oba cap mapa on es obin ca og a ia s els pun s d’aigua. Aques e no hau ia de se un g an incon enien pe a la eali zació d’aques eball dona que es ac a de basses i pous que es oben dins del ecin e de masos o masies. No obs an , en busca aques es masies al mapa, s’obse a que la g an majo ia no es oba ca og a iada i que de les que hi són, mol es enen noms di e en s dels o iginals, e que di icul a mol íssim oba -les. Així doncs, cald ia millo a ambé la quali a de la in o mació ca og à ica, ac uali zan allò que hagi can ia amb els anys i a egin el que no hi sigui, pe al de acili a la locali zació d’aques s pun s i la o ien ació en gene al dins del pa c. Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 69 | - Millo a de la senyali zació de masos i masies a l’in e io del pa c: o En isi a el pa c en busca de les basses i els pous, s’obse a que la senyali zació de les masies i masos on es oben si ua s no és del o co ec a. Com pe exemple, Co al Nou, que ac ualmen s’anomena Me la Blanca. En alguns casos les balises indiquen di eccions p ohibides o camins anca s al públic, e que di icul a de o ma impo an la o ien ació. Cald ia doncs, e isa la in o mació que p opo cionen les senyali zacions a i de acili a el mo imen dels isi an s a l’in e io del pa c. - Inclusió de dades de ipus biològic pe a de e mina la quali a de les aigües: o Pel que a a la na u alesa de les dades ob ingudes, cal des aca que es ac a únicamen de pa àme es isicoquímics de l’aigua. Aques e a que l’anàlisi global de quali a no sigui comple ja que, no es é en comp e cap indicado biològic. Els indicado s biològics cons i ueixen una eina mol ú il pe a de e mina la quali a d’aigües na u als. T adicionalmen , la quali a de l’aigua s’ha es able mi jançan anàlisis isicoquímics, que son més p ecisos en alo absolu , pe ò p opo cionen in o mació pa cial i pun ual. La p incipal a an a ge del con ol biològic és que p opo ciona una isió in eg ada i es esa en el emps sob e la quali a de l’aigua, és a di , e lexa les condicions exis en s en els anys an e io s al mos eig. Pe això, el més con enien és combina els anàlisis isicoquímics amb la u ili zació d’indicado s biològics. De ca a al u u , cald ia amplia l’anàlisi de l’aigua incloen -hi el con ol biològic, que p opo ciona à una no a isió més comple a, pe me en ob eni conclusions més cla es sob e l’es a de l’aigua a pous, basses i al es pun s de mos eig. - Con ol pe iòdic de les mesu es es able es. La c eació d’un pla de con ol anual del conjun de mesu es co ec o es es able es se ia onamen al de ca a a la de ecció i solució de possibles impac es. Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 70 | 10. BIBLIOGRAFIA Llib es: - BARD, C. (2001). Química Ambien al. Ed. Re e é. - CANDELA, L. VARELA,M. (1993). La zona no sa u ada u la con aminación de las aguas sub e áneas. Ed: CIMME.BARCELONA. - Can e , L.W. (1997). Ni a es in G ound-Wa e . Ed. Lewis Publishe s - DIAZ, ÁLVAREZ, M.C. GARRIDO, VALERO, S. IDALGO GONZALEZ, R. (1989).Con aminación ag a ia di usa. Ed. MOPU (Sec e a ia Gene al Técnica. Cen o de Publicaciones). - DOMINGUEZ, VIVANCOS, A. (1998). Los mic oelemen os en ag icul u a. Ed. Mundi-P ensa. - FELTER, C.W. (1993) Con aminan hyd ogeology. Ed. Macmillan Publishing Company. - FOSTER, S. HIRATA, R. GOMES, D. D’ELIA, M. PARIS, M. (2002). P o ección de la calidad del agua sub e ánea. Banco Mundial Washing on, D.C. - GARCÍA, ROCHÉ, M. GARCÍA, MELIÁN, M. i CAÑAS, PÉREZ R. (1994). Ni a os, ni i os y Compues os de N-Ni oso, Se ie Vigilancia 13. Cen o Paname icano de Ecología Humana y Salud. Ed. De México. - JIMENEZ, PALOMAR, T. (2009). Les zones humides del Pa c del Ga a . Ca alunya. Ed. Comissió VII P emi “Cas ellde els àmbi sos enible”. - POCH, M. (1999). Les quali a s de l’aigua. Ba celona. Ed. Rubes - PULIDO, A. (2007). Nociones de hid ogeología pa a ambien ólogos. Alme ia: Uni e sidad de Alme ía, D.L. - RICHTER, C.B. KRERTLER, W.C. (1993).Techniques o iden i ying Sou ces o G ound-Wa e Saliniza ion. Ed. C.K. SMOLEY. Monog a ies: - Mèmo ies del Pa c del Ga a (1993 - 2009). Dipu ació de Ba celona - III T obada d’es udiosos del Ga a (2001). Dipu ació de Ba celona - IV T obada d’es udiosos del Ga a (2002). Dipu ació de Ba celona Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 71 | A icles: - FUENTES, F. i MASSOL-DEYÁ, A. (2002). Manual de labo a o ios. Ecología de mic oo ganismos. Uni e sidad de Pue o Rico - DURÁN, VALSERO, J.J. i VALLEJO, ORDOÑEZ, M. (2000). “ Con aminación de las aguas sub e áneas con ni a o p oceden e de ac i idades ag ícolas. Consecuencias en el abas ecimien o u bano. El caso de Villanue a de Tapia (Málaga)”Ins i u o Tecnológico Geomine o de España. Documen s no publica s: - Medi e ània. (2004). “Ca ac e i zació isicoquímica i bac e iològica de les aigües supe icials i sub e ànies del Pa c del Mon neg e i el Co edo : diagnosi ambien al sup amunicipal del Pa c del Mon neg e i el Co edo “. P ojec e de inal de ca e a, llicencia u a de Ciències Ambien als. Uni e si a Au ònoma de Ba celona, Facul a de Ciències. - G up Ecoseny. (2002). “El Pa c Na u al del Mon seny: anàlisi del medi ambien i ges ió de l'aigua: el cas de les plan es embo ellado es”. P ojec e de inal de ca e a de Ciències Ambien als. Uni e si a Au ònoma de Ba celona, Facul a de Ciències. - G up Posidònies, (2002). “Diagnosi ambien al dels municipis del Pa c Na u al del Mon seny: abas amen d'aigües” - P ojec e de inal de ca e a, llicencia u a de Ciències Ambien als. Uni e si a Au ònoma de Ba celona, Facul a de Ciències. - CINCLUS. (2003). “Diagnosi ambien al del Pa c Na u al del Mon seny”: e isió del Pla de Seguimen i Con ol de la quali a de les aigües i ca ac e i zació de les on s més ep esen a i es del Pa c Na u al del Mon seny”. P ojec e de inal de ca e a, llicencia u a de Ciències Ambien als Uni e si a Au ònoma de Ba celona, Facul a de Ciències. - Monog a ies 39. (2005) “Diagnosi ambien al al Pa c del Mon neg e i el co edo ”. P ojec e de inal de ca e a, llicencia u a de Ciències Ambien als. Uni e si a Au ònoma de Ba celona, Facul a de Ciències. - SÁNCHEZ ROMAN F.J. “Con aminación de las aguas sub e áneas”. Depa amen de Geologia de la Uni e si a de Salamanca. Webs: - Agencia Ca alana de l’aigua: h p://aca-web.genca .ca / - Ajun amen de Ga à: h p://www.ga aciu a .ne /ca /asp/home.asp - Ajun amen de Si ges: h p://www.si ges.ca / Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 72 | - CEDEX: h p://www.cedex.es/ - Cen e de documen ació del Pa c del Ga a : h p://www.pa imoniga a.ca /ca /imgpcn/cd.asp - Depa amen de Medi Ambien de la Gene ali a de Ca alunya: h p://www20.genca .ca /po al/si e/dmah - Dipu ació de Ba celona: www.diba.ca - Dipòsi de la Rece ca de Ca alunya: www. ece ca .ne - Espeologia g up San Feliuenc: h p://si es.google.com/si e/wikiespele/espeleog up-san eliuenc - Ins i u Ca og à ic de Ca alunya: www.icc.ca - Llib e elec ònic. Ciències de la Te a i del Medi Ambien : h p://www. ecnun.es/asigna u as/Ecologia/ - Mila ium: h p://www.milia ium.com/ - Minis e i de Medi Ambien : h p://www.ma m.es/ - Se ei me eo ològic de Ca alunya: h p://www.me eo.ca / - So ea: h p://www.so ea.es/CAT/home.asp - Unesco: h p://www.unesco.o g/wa e /index_es.sh ml - Uniland: h p://www.uniland.es/unilandweb on /es/asp/home.asp - Uni e si a de País Basc: h p://www.ehu.es/p200-home/es Anàlisis de la Quali a de l’Aigua. Es udi dels impac es humans sob e la quali a de l’aigua en pous i basses del Pa c del Ga a i odalies.. 2011 73 | 11. PARAULES CLAU I ACRÒNIMS: Pa aules clau: Aigües sub e ànies: Aigües que s’in il en a a és de les oques pe meables que es oben so a la supe ície de la e a. Quan les aigües a iben a una capa impe meable s'acumulen i omplen els po us i issu es de les oques. Aigües supe icials: De o a l'aigua que cau sob e la supe ície de la e a, una pe i a po ció queda e inguda en les i egula i a s del e eny (emmaga zema ge supe icial), i una pa s'escola cap als ius (escolamen supe icial) i a a pa a al ma o als llacs. Aqüí e : És un es a o o mació geològica pe meable que pe me la ci culació i l’emmaga zema ge de l’aigua sub e ània pels seus po us o esque des. Bassa: Qualse ol exca ació o dipòsi a l’ai e lliu e que s’omple d’aigua de pluja gene almen des inada a ega . Impac e an òpic: To es aquelles ac i i a s humanes que modi iquen el medi ísic i biològic. Ni ell eà ic: En un aqüí e lliu e co espon al lloc on es oba l'aigua sub e ània. En aques ni ell la p essió d'aigua de l'aqüí e és igual a la p essió a mos è ica. Pa àme es isicoquímics: De ineixen les ca ac e ís iques del aigua que esponen als sen i s de la is a, del ac e, el gus i l’ol ac e, i la capaci a de l’aigua pe a dissold e di e ses subs àncies. Pa c Na u al del Ga a : És un espai p o egi de 12.376 hec à ees ges iona pe l’À ea d’Espais Na u als de la Dipu ació de Ba celona, el Pla Especial del Pa c s’ap o à l’any 1986. El pa c o ma pa dels e mes municipals d’A inyone del Penedès, Begues, Cas ellde els, Ga à, Olesa de Bonse alls, Oli ella, San Pe e de Ribes, Si ges i Vilano a i la Gel ú. Pe o bació: És un can i que es p odueix en un ecosis ema pe cep ible pe la a iació en la composició, es uc u a o uncionali a de les se es poblacions o comuni a s. Pou: Exca ació e ical i p o unda, p ac icada en el sòl ins a oba una capa aqüí e a, gene almen el man ell eà ic més p òxim a la supe ície. Tipologia d’ús del sòl: Di e en s ac i i a s an òpiques que es poden du a e me en un sòl. (con eus, à ea u bani zada, ege ació, indus ial...). Ac ònims: ACA: Agència ca alana de l’aigua. ACOM: Associació Ca alana d’Obse ado s Me eo ològics. CEDEX: Cen e d’Es udis Hid og à ics del Cen e d’Es udis i Expe imen ació d’Ob es Públiques. CV: Coe icien de a iació